carner josep

JOSEP CARNERBARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970

BIOGRAFIA:

•Neix a Barcelona , a l’Eixample•L’ambient familiar, pare periodista, i una bona biblioteca afavoriren la seva vocació literària.• Publica els seus primers versos als 12 anys.•1904 Llicenciat en dret i filosofia per la Universitat de Barcelona•1905 dirigeix la revista “Catalunya”•1907 ja ha guanyat més de 30 premis als Jocs Florals.•Escriu teatre , però molt poc :“L’idil·li dels nyanyos”•1906 marca l’inici d’un nou corrent cultural “El Noucentisme”•1906 publica “Els fruits saborosos” inici del moviment


BIOGRAFIA:

•1915 Marxa a Xile per casar-se amb la xilena Carmen de Ossa•1920 Fa oposicions al cos consular.•1920 S’autoanomena “El príncep dels poetes”•1921 Marxa com a vice-cònsol a Gènova•1923 Cònsol a San José de Puerto Rico, Hendaia, Beirut

• Secretari d’ambaixada a Brusel·les, • Conseller d’ambaixada a París fins a 1938

• 1937 Es casà a París per segona vegada amb Émile Noulet, professora.

OBRA:1. 1904 “Llibre dels poetes”2. 1905 “Primer llibre de sonets”3. 1906 “Els fruits saborosos”4. 1907 “Segon llibre de sonets”5. 1908 Tradueix Shakespeare, Molière, Dickens, Mark Twain, Andersen, Elliot, Lewis Carroll, Musset Defoe, Thackeray….6. 1910 Proclamat “Mestre en Gai Saber”

“La malvestat d’Oriana”7. 1911 “Verger de Galanies”8. 1912 “Les Monjoies” 9. 1914 “Auques i Ventalls”


OBRA:

10.1914 “La paraula al vent”11.1920 “L’Oreig entre les canyes”12.1922 “La creació d’Eva i altres contes”13.1924 “La inútil ofrena”14.1925 “Les Bonhomies” i “El cor quiet”15.1927 “Els fruits saborosos”16.1935 “La primavera al poblet” , “Lluna”,

“Llanterna”17.1941 “Nabí”18.1943 “Misterio de Quanaxhuata” ( Castellà )19. …. … i moltes altres obres més



TRETS RELLEVANTS DE LA SEVA ÈPOCA : HISTÒRICS i LITERARIS.

Situació històrica: Època d’entreguerresRadicalització dels règims polítics:

Nazisme – AlemanyaFeixisme – ItàliaComunisme - Rússia

Moviment Cultural : El Noucentisme 1906 – 1930 ? i Les Avantguardes 1920 - 1939

Referents històrics: 1907 – 1914 Desenvolupament del Cubisme

1909 – Publicació del manifest Futurista 1916 – Primer acte Dadaista

1924 – Primer Manifest Surrealista



Referents històrics a Catalunya: 1909 - Setmana Tràgica a Barcelona1914 - Creació de la Mancomunitat de Catalunya1923 - Cop d’estat de Miguel Primo de Rivera1931 - Proclamació de la Segona República Espanyola.

Francesc Macià proclama la República Catalana.1932 - Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya1934 - Proclamació de l’Estat Català dins la República

Federal Espanyola per part de Lluís Companys. 1936-1939 – Sublevació del general Franco. Guerra civil espanyola.

Referents literaris: EL NOUCENTISME.

• Sentit del nom: Nou ( novetat )Noucents ( Noucentisme ) – oposat al Vuitcents (Modernisme )

• Predomini de la poesia per sobre de la narrativa i el teatre


Referents literaris: EL NOUCENTISME.

• Importància de:• La mesura• L’ordre• La civilitat• La Mediterrània• El classicisme• Les proporcions• El nou concepte de dona• Les institucions públiques ( biblioteques, I.E.C. ….)• L’arbitrarisme• La submissió a les ordres• La reacció contra el modernisme.• …. i altres

Les prunes d’or (Els Fruits saborosos)

En un incomparable triomf, Migdia mor.Passada pel flameig, la terra s’aclivella.Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella.Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.

Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita,cimat de cabellera com d’una nit mortal!Els llavis se li baden per a la dolça lluitai té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.Són en una illa verda, cenyida de claror;en el redós, a penes hi ha fresses torbadores:un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,i la calitja parla d’una terrible fosa.L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…Superbament s’aixeca, damnant el seu descans,i enfonsa en la prunera les cobejoses mansi enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branquessembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,s’estremeix un moment de la ferocitatdel gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.

Recompte sil·làbic

En/ un/ in/com/pa/ra/ble/ triomf/, Mig/di/a/ mor. Pas/sa/da/ pel/ fla/meig/, la/ ter/ra/ s’a/cli/ve/lla. A/gla/ia/ seu a/ l’om/bra/ de/ la/ pru/ne/ra/ ve/lla.Re/lluen/ de/li/to/ses/, en/dins/, les/ pru/nes/ d’or.

Oh/ cos/ d’A/gla/ia/, bru/ com/ sa/o/na/da/ frui/ta,ci/mat/ ca/be/lle/ra/ com/ d’u/na/ nit/ mor/tal!Els/ lla/vis/ se/ li/ ba/den/ per a/ la/ dol/ça/ llui/tai/ té en/ els/ ulls/ cai/re/ bri/llant/ com/ de/ pun/yal.

ANÀLISI DE LA FORMA DEL POEMA


• Tot el poema està escrit en versos alexandrins. Per tant 12 síl·labes per vers.• Organitza les 6 estrofes en quartets.• Les sinalefes estan marcades al poema convé destacar el cas de per a on fa una sinalefa inexistent.• La rima durant tot el poema és consonant• A la 4a estrofa entre brancam i camp hi ha una rima fònica i el mateix passa a la 5a estrofa amb parla i besar-la• Combina la rima creauda ( a les estrofes primera, quarta, cinquena i sisena ) amb la rima encadenada ( a la segona i tercera )• Alterna les rimes masculines amb les femenines de formes diverses:

• Primera i Quarta - - - MFFM• Cinquena i Sisena - - - FMMF• Segona i Tercera - - - FMFM

Rimes


Nom de l’estrofa: aquesta composició no és una estrofa determinada , tan sols es tracta d’un conjunt de 6 quartets

Estrofa

Aclivellar (v. 2): Dit de la superfície que s'esquerda formant una xarxa amb dibuixos característics.Bonior (v. 12): Remor sorda i contínua que mou una multitud de persones.Damnant (v. 18): Condemnat a les penes eternes.Frisosa (v. 14): Fortament impacientImpúdic (v. 24): Mancat de pudor, que ofèn el pudor.Redós (v. 11): Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps.Reüllen (v. 9): Que miren de reüllSaonada (v. 5): Estat de la terra que ha arribat a la maduresa, a perfecció.Superbament (v. 18): Amb magnificència, d'una manera que imposa

Vocabulari

En un incomparable triomf, Migdia mor.Passada pel flameig, la terra s’aclivella.Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella.Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.

ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA

1a estrofa:

Presenta el moment del dia, el clima, el lloc i el personatge amb quatre frases coincidents amb els versos: migdia, calor, el lloc idíl·lic i el personatge Aglaia, una gràcia de la mitologia grega.


Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita,cimat de cabellera com d’una nit mortal!Els llavis se li baden per a la dolça lluitai té en els ulls un caire brillant com de punyal.

2a estrofa:

Es centra en la descripció poètica, admirada i sensual, del cos del personatge, el compara amb la nit i amb el color de les prunes


Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.Són en una illa verda, cenyida de claror;en el redós, a penes hi ha fresses torbadores:un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

3a estrofa:

Insisteix en la descripció del locus amoenus. El lloc paradisíac on se situa l’acció


Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,i la calitja parla d’una terrible fosa.L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

4a estrofa:

Seguit de tres personificacions de la Natura cada cop més agosarades fins arribar a relacionar-les amb la sexualitat.


Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…Superbament s’aixeca, damnant el seu descans,i enfonsa en la prunera les cobejoses mansi enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branquessembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,s’estremeix un moment de la ferocitatdel gran perfum impúdic i de les dents tan blanques

5a i 6a estrofes:

Conjunt molt sensual en imatges fàcilment interpretables en termes purament sexuals. Possible connotació bíblica de l’arbre i el serpejament de les branques i per la “mel d’algun pecat”.


Sentit del títol del poema.

El nom del poema “Les prunes d’or” fa referència com tots els poemes del recull de “Els fruits saborosos” al nom d’un fruit ( prunes ) que cal relacionar amb una època de l’any, ( estiu-tardor ) moment en què aquest apareix i alhora amb una època de la vida de les persones ( maduresa ).

Tot el llibre anirà fent referència a aquesta triple relació per tal que poguem relacionar:

* Fruit ( Maduixes- Raïm-Prunes-Codonys)

* Època de l’any ( Primavera- Estiu- Tardor – Hivern )

* Època de la vida ( Infància-Joventut-Maduresa-Vellesa)


Pel que fa a les parts del poema seguint el mateix esquema que l’apartat anterior podem concloure que les 4 primeres estrofes es dediquen a presentar-nos la situació: moment del dia, lloc, personatge i les dues darreres estrofes es centren molt més en el personatge i en la seva manera de fer.

Parts del poema.

Recursos literaris.


1r. vers : Personificació “ En un incomparable triomf , Migdia mor”

5è vers : Comparació “ Bru com saonada fruita”

3r. vers : Serenor: “Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella”; 21è.vers: “I l'arbre, que amb un lleu serpejant de branques sembla oferir-nos l'or...”

9è.vers: Metàfora: “Les prunes d'or a Aglaia reüllen temptadores”

1r. vers : Hipèrbole “ En un incomparable triomf , Migdia mor”


1a estrofa:

Presenta el moment del dia, el clima, el lloc i el personatge amb quatre frases coincidents amb els versos: migdia, calor, el lloc idíl·lic i el personatge Aglaia, una gràcia de la mitologia grega.

2a estrofa:

Es centra en la descripció poètica, admirada i sensual, del cos del personatge, el compara amb la nit i amb el color de les prunes

3a estrofa:

Insisteix en la descripció del locus amoenus. El lloc paradisíac on se situa l’acció


4a estrofa:

Seguit de tres personificacions de la Natura cada cop més agosarades fins arribar a relacionar-les amb la sexualitat.

5a i 6a estrofes:

Conjunt molt sensual en imatges fàcilment interpretables en termes purament sexuals. Possible connotació bíblica de l’arbre i el serpejament de les branques i per la “mel d’algun pecat”.

Pel que fa a les parts del poema seguint el mateix esquema que l’apartat anterior podem concloure que les 4 primeres estrofes es dediquen a presentar-nos la situació: moment del dia, lloc, personatge i les dues darreres estrofes es centren molt més en el personatge i en la seva manera de fer.

Parts del poema.

carner josep

Education