J sep

arnerEl príncep dels poetes catalans

Neix a Barcelona, el 9 de Febrer de 1884, fill únic d’un matrimoni de classe mitjana i cultivat.

Llicenciat en Dret i en Filosofia.

Director de la revista literària “Catalunya”, periodista a la “la veu de Catalunya”.

Té dues filles amb Carmen de Ossa.

Republicà durant la Guerra Civil.

Es casa per segona vegada amb Émile Noulet.

Viu a Mèxic i a Brussel·les.

L’abril de 1970, torna a Catalunya en una breu visita.

Mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970.

Josep Carner Puig-Oriol

Segona revolució industrial

Context històricGuerra de les

colònies americanes

Guerra Civil Espanyola

Segona Guerra Mundial

Etapes de Josep Carner

PRIMERA ETAPA: EL NOUCENTISME

Un moviment literari i artístic català de principis del segle XX:

Creuen que la cultura clàssica ha de retornar a Catalunya. Grècia i Roma són com origen de la cultura catalana. Rebutgen el modernisme i el romanticisme.

L'objectiu és reflectir la realitat

• Rebutgen l'ambientació rural, en la qual els personatges es troben amb unes forces incontrolables.

• Rebutgen el que és passional.

• D’ambientació urbana.

• Els personatges són predominantment femenins, reflectint la classe burgesa.

• La natura urbanitzada, sobretot el paisatge mediterrani.

• L'exaltació d'allò artificial.

El to:

• En contra de la nerviositat i del transcendentalisme. • Literatura minimalista• La ironia s'utilitza amb una doble funció.

La forma:

• Gran perfecció formal• Busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.

SEGONA ETAPA (1924-1940)

• S'allunya del noucentisme busca la seva personalitat.

• S'equipara als poetes europeus contemporanis.

• Perd la ironia substituïda per un intimisme més.

• Teoria de l'ham poètic: la poesia pot néixer d'una paraula qualsevol.

• Es dedica a revisar i modificar tota la seva obra poètica.

• A l'any 1957 es va publicar Poesia ( tota la seva obra revisada) i també va

publicar Nabí.

La poesia

Va publicar més de 30 llibres de poemes entre 1904 i 1966.

Carner és un artista clàssic, de temperament, on crea una poesia basada

en :Mesura

Contenció

Equilibri

Rigor

Ironia

Té una lluminositat, agilitat i entusiasme per la vida, i per això ha triomfat

en tots els registres artístics des del simple divertiment a la composició

greu i densa. També poden ser tràgics i pessimistes.

L’ esperança i la confiança en l’ésser humà i la naturaTema

principal

La poesia de Carner

parteix:

Anècdota, una historia molt breu o una simple imatge gràfica, que

evoquen o suggereix el que el poeta ens pretén dir.

Presenta les grans passions a escala reduïda, permeten el

desbordament emocional (aixecant el to), però d’una manera moderada.

L'atracció per la quotidianitat fa que s'interessi per la vulgaritat.

• Delícia

humanitat

• Ell home

exquisit i

cultivat

• Li es vedada

Angle particular Carner

• En algun

moment havia

participat

passat

• Dubtós

privilegi de

reconèixer-la

i contemplar-

la

• No de

participar-ne

present

• Poeta acuradíssim, artífexs de la

rima, escriu poemes amb rima difícil, al ser un

mestre de la musicalitat i el lèxic, ....

• Dóna a la llengua catalana categoria

literària en el marc universal.

• 1957 ofereix la versió definitiva de les

composicions exposades en el volum. Seleccionarà

i ordenarà temàticament els poemes.

Aquest llibre es va publicar l’any 1906, es un llibre

compost per 18 poemes que reflecteix el moviment

Noucentista

Cada una d’aquestes etapes les relaciona amb una

fruita relacionant-les amb les seves característiques

(color, mida, olor, gust).

També amb les estacions de l’any en que s’obtenen

aquestes fruites.

Tot el llibre es mou entre la nostàlgia i la ironia.

Descriu la vida quotidiana de la burgesia amb tots els

seus problemes però allunyada de la vulgaritat.el pas del temps, arribant a la maduresa amb una plenitud.

CARACTERÍSTIQUES DELS FRUITS

SABOROSOS

Tema

principal

obra

infantesa

vellesamaduresa

joventut

Com les maduixes

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;per més frescor, les vol collides d'un infant.Per'xò la néta més petita, que és Pandara,

sabeu, la que s'encanta davant d'una clarori va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes,

cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,ella, que encar no diu paraules ben ardidesi que en barreja en una música els sentits,

cull ara les maduixes arrupides,tintat de rosa el capciró dels dits.

Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,al jaç de maduixeres.

I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,i el cossiró decanta abans que el pensament.

li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;en treure les maduixes del receret ombriu,

Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.

Pandara sempre ha vist el cel asserenat;ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.El món, en meravelles i jocs atrafegat,

és petit i vermell i fresc com les maduixes.

Peres jovenetes

Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,que vols que et creguins muda, la boca ben estreta,

i ta mirada xiscla tan fort com l'orenetadessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;l'olor que t'esperava del roserar, tremola;la llum et pren la cara i pel teu cos rodola

i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invitaen el camí i el marge i el tros, sobtadament

sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,l'esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i els branquillons d'abrili el so de l'ocellada i el riu s'adelera

poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acoloradesllavors que tant s'atarda el sol per la vesant;

les peres jovenetes, penjant extasiadesde cabre justes, dintre la boca d'un infant!

Aglae i les taronjes

Aglae, sota un bell taronger deturada,al lluny sent les germanes com ocellada al vent.

I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, altiva entre la fressa, joiosa de la llum.

I ja de l'hort s'amaga per les desertes viesI encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.

Mossega un fruit i acluca els ulls com una mortai del cabell afluixen el pes les dues mans.

I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;

ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, batec tan avinent i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,i jeu abandonada del rec vora l'espill.

De la muller la sort li transpareix en ella:fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.

La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.-Oh petita Alidé, com és que plores tant?

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbadai sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, i tu vols que t'abrigui i els braços em tremoleni em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum, i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfurn.Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Nabí

La va començar al 1934 i va ser publicada al 1941

És un poema narratiu i líric de 1300 versos repartits en 10 cants que expliquen la historia bíblica del profeta Jonàs

Jonàs, un vell profeta hebreu, cansat de la seva professió sent la veu de

Iahvè, que li ordena que vagi a Nínive, a anunciar la seva destrucció però agafa

un vaixell en direcció contraria (Occident). Aleshores Iahvè provoca una

tempesta i Jonàs ordena als mariners que el llencin al mar on es devorat per

un peix mentre reflexiona. Tres dies més tard el vomita) i es dirigeix cap a

Nínive on el rei l'escolta, es penedeix i es conver teix per això Iahvè perdona la

ciutat.

-Vés a l’escat de Nínive, trasbalsa cada

orella

retruny per la ciutat:

“Jo, Iahvè, sé la vostra malvestat:

de tant de pes la meva destra s’ha

cansat

Fragments de Nabí

-Et dol un poc de brosta; i no passares

pena

a fer-ho néixer no hi pujares tu

fou un present de la serena

i una rosada matinal se n’ho va dur.

I a mi, que faig i peixo totes les coses

nades,

no ha de recar-me gens Nínive, la ciutat

de tres jornades,

amb cent vint mil infants, mal

coneixents

d’on tenen la mà esquerra i la mà

dreta,

i amb tanta de gran pleta

i del devessall d’arments?

Iahvè ordena a Jonàs que vagi a Nínivea anunciar la seva destrucció.

Jonàs arriba a Nínive on el rei l’escolta i es penedeix.

Iahvè li fa veure a Jonàs que si lamenta la mort de la planta, Déu

també pot sentir-ne per la destrucció de la ciutat.

i el rei baixà de son seient de pedreria

i tombà els ulls que l’averany adolorida.

Als quatre vents tirà sos amulets del

coll

i cada auri penjoll

dels costats de sa cara,

i petjà sa tiara:

i per a prosternar-se en nuesa animal

rebaté son cinyell de gemmes pures,

es va arrencar les brodadures

i migpartí la túnica amb el darrer punyal

La narrativa

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

• La seva prosa és molt acolorida, esplendor i

preciosisme inimitables.

• Al dominar la llengua pot crear un estil

brillant, molt ornamentat i net.

• Escriu objectivament.

ALGUNES OBRES NARRATIVE

• La malvestat d’Oriana (1910) : manuscrit medieval que reescriu imitant la

narrativa lul·liana, va impactar ja que aquesta obra modernista es va

publicar en plena efervescència del noucentisme.

• Les planetes del verdum (1918) és un recull articles sortits a La Veu de

Catalunya. Tenen com a escenari la part vella de la ciutat. Hi descriu la

gent que viu en aquests barris, que provoca la tendresa en l'autor.

• Les bonhomies (1925): bàsicament es diferencia de l'anterior en la ubicació

de l'escenari descrit; en aquest cas l'observatori triat per Carner són els

barris de Sant Gervasi i de Sarrià, tot posant l'èmfasi en el paisatge.

• Tres estels i un ròssec (1927)

El teatre

• El giravolt de maig: va ser escrit durant l’any 1927 a

partir d’un acord entre el poeta i un músic per tal escriure

una opera còmica. L’argument narra l’historia d’una antiga

ballarina i d’un ex-antic seminarista de la Catalunya del

segle XVIII.

• El Misterio de Quanxhuata : va ser escrit durant el seu

exili a Mèxic com a homenatge al país i a la cultura.

•El Ben Cofat i l’Altre: és una llegenda dividida en cinc

actes i precedida per un pròleg. Aquest, inaugura la nova

època dels llibres de color taronja.

•Cop de vent: és l’últim llibre que Carner va publicar. És un

drama.

Mireia Asensio, Carla Giménez. Judit Renau, Inés Romero, Sandra Vidal