El Carnaval a S'ArenalUnes quatre mil persones de la co-

marca de s'Arenal, residents i turistes,se disfrassaren per prende part a ladesfilada de carnaval dissabte pas-sat. La gent de Ses Cadenes hi pren-gué una part molt activa, també lagent de s'Aranjassa que va guanyar elprimer premi amb la comparsaLLANA LOCA. La gent de la terceraedat de s'Arenal va participar de va-

lent amb carroces, comparses i elsdos trens de la platja que anaren benplens de vells disfressats.

Una desfilada de carnaval que decada any va a més i que te el mérit deser la primera de tot Mallorca allá de-vers l'any setanta quan en Franco en-cara estava ben viu i amb ell la prohi-bició de fer fresses i altres festes po-pulars.

El jurat com sempre, presidit per Bartomeu Xamena, president dels hotelers.

Les monges disfressaren a les nines d'egipcia.

L'Escola Catalana de s'Arenal amb les banderes ben altes davant la carroça del ReiEn Jaume amb els seus bufons. A s'Aranjassa se disfressaren de LLANA LOCA. Guanyaren un primer premi.

SIArsertaPvi. ftilt watte

PUBLICACIÓ INDEPENDENT DE LA COMARCA DE S'ARENAL ANY. IX NÚMERO 165 15 DE FEBRER 1989

PREU: 75 PTES.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

Comparsa deis boy scouts de ses Cadenes.

La gent de ses Cadenes varen agafar els cirials, la creu iels ornarrents de la seva capella per encapçalar l'enterra-ment de dos amants inconpressos. L'endemá, diumenge,continuaren amb l'enterrament pels carrers de ses Cade-nes i com que feia un poc de boirina feren un ball de mas-cares dins l'església. La nostra opinió és que els cadenés,

Telèfons útils a

S'Arenal

A la part de

Ciutat

Ajuntament 727744Tota casta de desperfectes a la vía pública (entre les

13'30 i 1500 727643-727644Bombera 281250-290017Residencia de l'assegurança social 289100Creu Roja de Can Pastilla 264040Policia Nacional 091Policia Municipal 092Policia Municipal de S'Arenal 490503La Porciúncula 260002Tele-Taxi 401414Radio-Taxi-Platja 755440Taxi -Telèfon 273722

A la part deLlucmajor

Ajuntament 660050Oficina de S'Arenal 264071Bombero 660756

Policia Municipal 661767Guardia Civil 264121

Taxi 263745-263538Parròquia 263265Aigua potable a domicili 261426Associació de Veinats 265005Cruce Sampol 264193Servid Municipal d'aigues SOGESUR 262493

Aquest periòdic surt cada quinzedies. Se pot trobar als quioscos deS'Arenal, Ca'n Pastilla, Es Coll, SonFerriol Sant Jordi Subscriviu-vos-hi

BOLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Carrer

Població Tel.

M'interessa una subscripció:

SEMESTRAL 900 Ptes.

Forma de pagament:

Rebut domiciliat a un Banc

Banc Suc.

Compte n.° Titular

El Comptat Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Carni

Camí de les Pedreres, 132, s'Arenal

a vegades se passen un poc, pero, doctors te la SantaMare Esglesia.

Repetim, una gent molt activa que ara vol organitzaruna associació de veïns per poder canalitzar millor lesseves activitats lúdiques.

CAL ÇATS" A 11T11 1%e%

bA1NSABATES DE SENYOR,

SENYORA I NINREBAIXES DEL 20 AL

30 PER CENTCARRER AMILCAR, 16 - TEL.: 260057

S'ARENAL DE MALLORCA

*(a �t 39W/t.ZAHNARZT - DENTISTA

CL1NICA-PRAXISCARRER DE LA MAR MENOR, 6

(DAVANT EL BALNEARI 5)TEL.: 491919 LES MERAVELLES

HORARI DE CONSULTA:DILLUNS, DIMARTS, DIJOUS I

DIVENDRESDE 9'30 A 16'30

DIMECRES, DE 13 A 18 HORES

S'ARENAL DE MALLORCA. Publicació independent de la Comarca de s'Are-nal. Edita: Associació de Veïns. Director: Mateu Joan i Florit. Depbsit LegalPM-473-80. lmprimeix Hora Nova, S.A. Publicitat i subscripcions: Camí de lesPedreres, 132 - Apartat de correus 124 - 07600 - s'Arenal de Mallorca. Teléfdn:265005.

LEPANTO, S.A.

COMPANYIA D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCESAVINGUDA ARGENTINA, 18- PRINCIPAL

TELÉFONS: 231306 - 285321

PREUS ESPECIALS PER A LA GENT DELA COMARCA DE S'ARENAL

/11 \`

-‘)

• 111111•11111111111111.111MEMIR Tenis ArenalGabinet Mèdic

Assessorament i controlfísic-esportiu.

Obesitat i celulitis.Orientació dietética i de nutrició.

Laserterápia.Acupuntura i auriculopuntura.

Tractament mèdic personalitzatde la des habitud al tabac.Consulta: Dimarts i dijous.Doctora: Margarida Arrom.

evoie

I ARA!

JUDOIniciació de classes pera adults

i infantilsProfessor diplomat: EusebiCapel (cinturó negre 2° Dan)

Visiti les nostres instal»lacions.Estam al seu servei.

Taekwon-Do (Adults, Infantils, com-petició)Professor Diplomat: Manuel Garcia.

Fisioculturisme.Body-Building.Aprimament.Prepració física per a altres esports.Gimnástica de recuperació.Assessorament Dietètic.Reconeixements mèdics.Massatges.Professor titulat: Fidel Solsona.

Manten iment, gimnástica femenina.Gimnástica sueca de manteniment(mixta).Gimnástica rítmica esportiva de com-petició.Jazz per a adults 1 1nfantils.Professora diplomada: Tita Bibiloni.

Cursos de sevillanes.(Iniciació i perfeccionament).Ball de saló (vals, tango, pasdoble,etc.).Totes les edats.Professora diplomada: Carmen Oc he.

Informació: Telfs.263834 - 263112.

Obert de 8 a 2330De dilluns a diumenge

inclosos.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 3

Parròquia de Les Meravelles

Canvi de rectorSense acomiadaments trists ni arri-

bades triumfals, aquest mes passat hiha hagut canvi de rector a la Parró-quia de les Meravelles de s'Arenal.Mossèn Bartomeu Bennásser, rectordurant els darrers cinc anys, ha estatdesignat rector de la Parròquia deSon Roca. A les Meravelles, ha ven-gut a substituir-lo Mossèn Jordi Gaià iEstelrich fins ara titular de la Parró-quia de Son Serra, al costat de la Vile-ta. Don Jordi Gaià, el nou rector, vanéixer fa una quarentena d'anys aSant Joan de Sineu, va estudiar al Se-minari de Mallorca, ' però no va volerordenar-se sacerdot fins haver estu-diat durant 4 anys teologia a la Uni-versitat de Freiburg, a la RepúblicaFederal Alenaya. Tornat a Mallorca,fou ordenat i nomenat rector de SonSerra com hem dit abans. A més derector, és professor de filosofia alCentre d'Estudis Teològics de Mallor-ca, fa feina a l'Institut d'Estudis Baleá-rics i, gran lul.ista, aha escrit tres lli-bres i molts d'articles sobre la figurade Ramon Llull.

Dins el seu despatx de la parròquiaon ens Rep ben cordialment, l'entre-vistam a fi de donar-lo a conéixer a la

gent d'aquest comarca.—Com vos trobau a les Meravelles

de s'Arenal?—M'hi trob molt bé. Acostumat a

Son Serra, un poble antic on has deguardar un protocol, visitar certa gentque si no quedes malament i seguircerts costums del poble, aquí me sentamb més llibertat d'actuació.

—Diuen que heu comprat un pis ique vendreu a viure a les Meravelles.

—Es una insistència del nostreBisbe que els rectors visquin a la sevaparròquia per poder atendre millor lagent. Per això, el Bisbat ha compratun pis just a la Plaça de les Merave-lles. Aquest pis será la rectoria de labarriada. Les actuals dependènciesaferrades a l'església, que ara són larectoria, serviran per fer catequesi i•reunions de la joventut.

—Quina será la vostra actuació enaquesta nova parròquia?

—Es evident que a cada poblé s'had'actuar d'una manera diferent. SonSerra és un poble consolidat. Les Me-ravelles és un poble de gent de pas,les celebracions litúrgiques ha de duuun ritme diferent, hem d'atendre lagent amb els seus idiomes respectius.

La llàstima és que s'hagi perdut la lb-túrgia l'idioma unitari que és el llatí.

—Pareix esser que a s'Arenal hi haresidents de 80 nacions diverses i demoltes religions. Hi ha veïns senega-lesos, xinesos, hindues... i de moltesaltres nacionalitats. Potser valdria lapena dir les misses en llatí.

—La missa de les 1030 la deim en

alemany i només hi venen els ale-manys a les 11'30 és polilingüe i a les6 de l'horabaixa la deim en foraster.Potser que la missa de les 11'30 la di-guem en Ilatí, una llengua que tothompot seguir sia de la nacionalitat quesia.

Mateu Joan i Florit

almacenesfemenías.

MATERIALS DE CONSTR.UCCIÓPALMA:MAGATZEMI EXPOSICIÓ

S'ARENAL:OFICINES,MAGATZEMIEXPOSICIÓ

GRAN VIAASIMA, 1CARRERDEDIEGOZAFORTEZA,3

TLF.:204702- 204762TLF.:491611-491650

POLÍGONDESONCASTELLÓLLUCMAJOR:MAGATZEMIEXPOSICIÓ

PALMA:MAGATZEM

RONDADEMIGJORN,S/N

CARRERD'ARAGÓ,139TLF.:660701

TLF.:272356-272364

S'Arenal de Mallorca

Sorolls no, gràciesManolo Manjón

Aquests hotelers noparen. I, sincerament, laseva tasca pel que fa ala qualitat de vida, a lamillora de la tranquilitatdels turistes, nacionals iestrangers, es una acti-vitat molt lloable. Perú hiha hotelers i hotelers,però aquesta és unaaltra cançó.

La veritat és que l'A-grupació d'Hotelers del'Arenal i Can Pastilla volque desapareixin els so-rolls molests de la co-marca de l'Arenal. «Cha-Peau», senyors, «cha-peau».

Però no només vostèshavien de ser els inte-ressats en el tema. Qué

diuen dels propietaris debars i pubs? Aquestsempresaris tambédeuen estar perquè s'a-cabin els sorolls mo-lests. O, contráriament,diran: «Es que, com ques'Arenal és una zona tu-rística...». Perquè, es-coltin, que aquesta frasel'he escoltada jo mateix.

Ja deia fa temps queels nostres visitants nonomés vénen cercant elsol i la platja, tambéVénen cercant tran-Willitat. Es clar que a al-guns això de la tranquili-tat no els sona a res.

I els veïns de la zona,idem d'idem. Que jaaguanten, perquè mol-tes vegades tenir un ne-goci hoteler a la vora ésun suplici. Com també

ho és haver d'aguantarun estiu a les dues o lestres del matí un autocarque es tira sota la teva fi-nestra un quart d'horaamb el motor encès. I lesmotos. I els folclórics delcante i els aplaudimentsa la matinada. I, i...

Per això, l'activitat il'interès que ha agafat'Associació d'Hotelers'és digna d'admiracióquant a la desapariciódels renous. I veig moltpositiva la collaboracióentre els veïns, empre-saris i autoritats, com voll'en titat hotelera.

Aquesta publicació,S'ARENAL DE MA-LLORCA, vol sumar-sea aquesta petició dient:«Sorolls no, gràcies».

Taula rodona sobre la regeneracióde la marina a l'Arenal

Manolo Manjón

Pot ser que, tal vega-da quan s'acabi amb l'a-bocament d'arena a laplatja de l'Arenal (quanescric aquesta crónica jaestá gairebé acabat),l'aigua torni al solc i totsurti d'allò més bé, d'a-questa manera, le% partsque un dia varen esti-gueren enfrontades—MOPU, GOB, ClubsNáutics i Cofradia dePescadors— es sentinateses en les seves rei-vindicacions, sense pre-judici de cap entitat o or-ganisme.

Dies passats, i ambmolt bon orden, l'Escolad'Adults de Llucmajor,

tenció de fer conèixer alsciutadans els pros i con-tres d'aquesta regenera-ció, organitzà una taularodona i debat sobre eltema. Com a moderadorhi havia Pere Roca, quehagué d'intervenir encomptades ocasions acausa de la mesura i nulenfrontament entre lesparts representades al'acte.

Els invitats foren: laFederació d'Empresaris,Hotelers i Restauracióde la Platja (Fempla), elrepresentant dels qualsfou el jove gerent del'Associació d'Hotelersde la zona: BartomeuSbert Nicolau.

Per part de l'Adminis-tració, es presenta l'en-ginyer de Camins, donCaries Peña, que en totmoment estigué de bonhumor, ja que les censu-res al MOPU les pren-gué com a mal menor,parlant sempre en caste-Ilá, pel fet de ser un delsprojectistes de l'obra ique aquesta regenera-ció era la millor peraquesta classe de platja.

També es presenta eldirector de Pesca de laConselleria d'Agriculturai Pesca de la CAIB, Mi-guel Massutí, així comPere Oliver, membre del'Institut d'Oceanografia.

Per acabar; i en repre-sentació de la Cofrariade Pescadors, es pre-senta a l'acte JaumeVila, el seu president. Noes presenta a l'acte caprepresentant de la Con-selleria de Turisme, i ellssabran per qué.

L'acte comença a les2030 hores, a la salad'actes del Complex Es-portiu Son Verí, que fade local públic permanca d'un local munici-pal a la zona, i grácies ala desinteressada cessiódel seu propietari, elsenyor Canals.

Fins quasi les onzedel vespre dura l'acte, icada un dels invitats ex-posa el seu prensamentsobre el tema. Els quemés feren úsde la parau-la foren l'enginyer, sen-yor Peña, i l'oceanógraf,senyor Oliver. Els altresparticipants tinguerenuna actuació discreta, iel representant del FEM-PLA, senyor Sbert,abandona la reunió anti-cipadament excusantque tenia altres compro-misos.

fent-se ressò de la polé-mica sobre la regenera-

ció marítima de la platjade s Arenal, i amb la in-

4. S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

S'Arenal de Mallorca

Conferència de la Mutualitatde Correus

Manolo Manján

Dies passats, a la sala d'actes de l'Hotel Hispania,es celebra una conferencia informativa per a tots elsfuncionaris de Correus, Telègrafs i Caixa Postal deMallorca. Aquesta conferencia estava organitzadaper la representació mallorquina de la Mutualitat deCorreus, cedint la sala d'actes per celebrar l'actel'hoteler arenaler Berant Ribas Rubí, funcionari jubi-lat de Correus.

Amb aquest motiu es traslladaren des de Madrid aMallorca el president de la Mutualitat, Manuel CaroAvilés, i el vicepresident del Consell, Ferrán Imber-nón García. Ambdós dirigents mutualistes 1, davantla nombrosa assistència de funcionaris postals, di-sertaren sobre la transformació de la Mutualitat enun Fons de Pensions. Aixímateix, declararen als as-sistens a la conferencia que el Pla de Pensions de laMutualitat será més avantatjós per a cada mutualistaque el que els poden oferir les companyis d'assegu-rances i entitats bancàries.

Entre els assistents, empleats de Correus i Tele-comunicacions, aixó com de la Caixa Postal, hi haviadiversos representants sindicals i el delegat de laCaixa Postal de Balears, Josep Antoni Barceló Ros-selló, antic cap local de l'oficina de Correus aren ale-ra i assidu estiuejant al nostre poble. També hi assis-tí el cap actual de l'oficina de l'Arenal, Joan Villalon-ga Sans, acompanyat de diversos funcionaris de laplantilla.

Llucmajor

La Fundació CulturalPrefama Francesc Verdera

El passat dimarts, dia 24 de gener, es constituí pú-blicament la Fundació Cultural Prefama mitjançantun acte que tingué lloc al domicili social de l'empresade materials de construcció. El president del conselld'Administració, Pau Tomás Moragues, firma la per-tinent escriptura que va ser autoritzada pel notariMateu Oliver Verd.

El patronat de la Fundació Cultural Prefama estáconstituït per nou membres: Pau Tomás Moragues,president del consell d'administració, BaltasarRamon Coll, conseller delegat, Joan Miguel Catany,arquitecte tècnic i membre del consell d'administra-ció, Romana García-Rojo Pérez, professora d'EGB,Joan Mir Serra, farmacèutic, Catalina Ginart Vidal,catedrática d'institut de BUP, Antoni Crespí Montse-rrat, professor de BUP i Jaume Oliver Jaume, pro-fessor universitari i assessor cultural de Prefama,S.A.

La fundació establirà contactes amb altres funda-cions, entitats o organismes de característiques i ob-jectius semblants. Encara que es pensi que l'àmbitd'actuació d'aquestes possibles collaboracionsagafi totes les illes, es pensa dirigir l'atenció prefe-rentment als municipis on l'empresa Ilucmajorera dematerials de construcció está ubicada: Palma, San-tanyí, Porreres i Llucmajor.

Les finalitats de la Fundació Cultural Prefama, se-gons els seus estatuts, són: la promoció cultural i so-cial en general, dirigida a persones nascudes o resi-dents a les Balears. D'aquesta manera es seguirandonant beques als joves que vulguin estudiar i con-cedir ajudes d'assessorament o de serveis a deter-minats collectius. També es contempla la concessióde subvencions i ajudes a altres entitats, com l'orga-hització de conferencies, seminaris, exposicions,concursos, etc. A l'estatut també es preveu la res-tauració d'edificis i monuments i la rehabilitació d'es-pais urbans o conjunts paisagístics, així com posaren funcionament una biblioteca especialitzada en laconstrucció, disseny interór i urbanisme.

Escola Pública de Ca'n Pastilla

Organitza Pat roa- ,na

SÁrenal

404 de Mallorca CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Quart concurs de redacció en ¡lengua catalanaSE CONVOCA EL IV CONCURS DE REDACCIÓ EN LLENGUA CATALANA, ENTRE

ELS ALUMNES DE LES ESCOLES I INSTITUTS PUBLICS I PRIVATS DEL TERME MU-NICIPAL DE LLUCMAJOR I ELS POBLES DE S'ARENAL, ES COLL, ES MOLINAR, SONFERRIOL Y SANT JORDI, DEL TERME MUNICIPAL DE CIUTAT.

L'EXTENSIÓ DE LA REDACCIÓ SERÁ DE TRES QUARTS DE FOLI MANUSCRITS,TEMA LLIURE, PREFERENTMENT SOBRE EL RESPECTIU BARRI I NECESSITATSDELS REDACTORS.

SE PREMIARAN EN METÁL-LIC, REGALS I LA PUBLICACIÓ A S'ARENAL DE MA-LLORCA, LES CINC MILLORS REDACCIONS DE CADA CENTRE ESCOLAR.

EL JURAT QUALIFICADOR ESTARÁ FORMAT PER LA DIRECCIÓ DE CADA CEN-TRE ESCOLAR! PER LA DIRECCIÓ DE S'ARENAL DE MALLORCA.

CARRER TRASIMÉ, CANTONADA Togum

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

El turisme

Segons m'han dit, Ma-llorca de fa trenta anys eramolt diferent a la d'ara. lamajoria de la gent feia feinaal camp, hi havia pocs di-ners, molts d'homes ana-ven a América per guanyarmés, deixaven la sevadona i els seus fills.

Ara ha canviat tot, la gentja no fa feina al camp, va aciutat a fer feina a hotels,cafés, etc... Hi ha moltagent de la península que havengut a fer fuina aquí,molts de fills seus són jamallorquins. També hi habastants persones de pais-sos Ilunyans que viuenaquí. Hi ha més diners queabans, i feina (almenys al'estiu), es viu bastant bé,per?) això ha duit que s'es-penyen moltes coses deMallorca, la costa no és lad'abans, han edificat molt aprop de la mar, han fet mol-tes coses que no s'haviende haver fet. Darreramentpareix que hi ha un majorin. terés a conservar la natu-ra.

Pau Jaume Nicolau

La degradació delsespais naturals

Els boscos sempre hanestat per l'home una fontde riquesa. Primer la caga iels fruits, després de moltsde segles n'han tret fusta, iels ha convertits en te-rrenys d'agricultura. Elbosc purifica l'aire. La ne-cessitat que l'home té depossar-se en contacte ambel bosc és molt grossa i vabé per la salut. D'aquestamanera, el bosc s'ha con-n ertit també en una font debenestar.

La progresiva degrada-ció dels nostres espais na-turals és un fet inqüestiona-ble. Nombrosos factorsentre ells l'extracció deIlenya. Toto, i amb això, ladegradó dels espais natu-rals de les Illes balears, ésd'una forma alarmant, acausa sobretot, dels incen-dis forestals i la implantacióde residències humanes.La caga excessiva, fre-qüent a les Balears, éstambé un exemple prouclar d'explotación d'un re-curs natural. Algunas espè-

cies han desaparegut delbosc i d'altres es troben en

peri II d'extinció.També la construcció

massiva d'urbanitzacionsno podia ser altra que unaforta degradació dels eco-sistemes forestals.

M. Antònia CompanyMuñoz

LA PESCA

Hi ha moltes maneres depescar. Ara en veuremunes guantes:

Pesca de roquer. Es faamb una canya de la qualpenja un fil de niló que téun ham enganxat i en elqual es posa una gamba oun caragolí. Es tira l'handins l'aigua i hala!, a espe-rar que els peixos piquin.

Pesca de volantí. Lapesca de volantí es fa dedins una barca, aturada enuna zona,, abundosa depeix, que es diu pesquera.El volantí és un fil de niló,que pot variar de gruix iaquest fil, que es diu peu,és més prim i és el que es

Ilanga al fons de la mar.Aquest peu te 4 6 5 hams iun plomet parqué els hamsvagin cap al fons i no surinl'esquer sol ésser gamba,caragolí, calamar, etc. Estreu i es torna a Hangar aixícom es van enganxant elspeixos.

Hi ha molles altres ma-neres de pescar com: lesxarres, la fluixa, els palan-gres, etc.

Pedro SiroBermudez Sanjuan

La !lenguacatalana

Jo crec que la llenguacatalana está molt discrimi-nada, per exemple, vas pelcarrer i molt poques vega-des sents parlar un mallor-quí o català, amb un caste-llà; castellà - ¡Hola! Buenosdías; català' Hola! Bon dia.

Ara la gent ja no es preo-cupa d'aprendre el català,la gent “passa», Ii pareixmolt més important l'anglèso el francés que el català.

I la gent que parla el ma-llorquí (o català) no pronun-cia bé o mal escriu bé, totaixó són trivialitats.

El que interessa ara ésl'expansió de l'idioma, per-

qué ja a la Xina n'hi ha queaprenen el català.

I tornant al tema del prin-cipi, déiem que la 2. Cade-na o la feien en castellà, omesclat sino no hi hauriaprogramació en català ique jo sàpiga en la televisiógallega i basca no passaaixò.

Perd els que estam aMallorca tenim, per norma,aprendre el català.

Xavier Escandell

CONSERVEM LAFAUNA DE LES

ILLES

Fa no molts d'anys a lesmuntanyes, boscos i cos-tes de les illes hi haurà unagran quantitat d'animals,els quals han anat rebai-xant el seu nombre noméspel fet lucratiu de l'home.

En pocs anys els voltors,les olivares, les genetes,els mastels, els eriçons, lescabres de Cabrera, les sar-gantanes, les aus marines,les foques del Mediterrani,etc..., han disminuït el seunombre fins al punt quequalcuna d'aquestes aspé-

cies ha d'estar protegidaper la llei, ha de ser objectede reproblació.

Paró això que passa a

les lilas no és més del quepassa a tot el món, les es-pècies en perill d'extinciósón massa. Tot això és perculpa de l'home, que mataels animals per fer negoci,per divertirse o, simple-ment, perquè els fan nosa.Per aixó ens demanem, quiés que fa res per defensaraquestes espècies? Sem-pre encarregaban la res-ponsabilitats als governs oals ecologistas, paró per-qué uns poden prohibir lacaga de certa espècie id'altres queestan molt en-fainats perquè no cons-trueixin l'autopista d'Inca,pocs fan res per protegir-les, per aixó hem de sernoltros els que comencema preocupar-nos del futurde la Natura de les lilas.

La importancia de con-servar la fauna de les nos-tre illes és molt important,porqué si alguns d'aquetsanimals no existés seriauna espècie más perduda ipodria crear un desequilibriecológic o per altra banda,podria ser un pas més capa la liquidació d'altrespéci es.

Miguel Guasp Mascará

SI VENIUA L'ARCADA

PER L'AUTOPISTA HI HA4 O 5 CAMINS

RESTAURANT

CARRETERA DE S'ARENAL (CANTONADAAVINGUDA DE SON RICO)

TELÈFON: 261450154S'ARENAL DE MALLORCA

OBERT TOT L'ANY

IIo,-0r—

wcra

ror

12

1

1

I:j>, - - - 4 MARBELLA - • z:

11] al nCARRETERA DEI ARENAL

BARIA

OEPALMA

URBANI ACSA TORRE

Salida prolongació autopista.A la carretera de s'Arenal al Cap Blanc

quilòmetre 7'50.Venda de solars devora la mar.

Visites: cada dia manto ek dimecres.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

Escola pública Sa Dragonera de S'ArenalSa platja de

:s'Arenal

Vivim en una zona turísti-ca que l'estiu és un llocd'una marxa incráible. Lanostra platja m'agrada moltperò qué triot veurer-la l'hi-vern!... Tota la platja estáplena de botelles, papers,fems, algues i brutor. No hiha ningú que se preocupid'ella.

Ara han posat unes pal-meres molt grans i molthermoses, fa molta plantatambé, han posat moltsd'arbres. Això m'agrada,em fa sentir molt feliç.

La gent solament recor-dam la platja en l'estiu peròdurant l'hiver l'oblidam. Laplatja ens necessita. Laplatja no és dels turistes ésdels mallorquins i tenimdret a tenir la nostra platjaneta.

Per això, hem de cuidar-la, hem de fer tot allá possi-ble perquè no sia només unlloc d'estiu, una mesura detreure doblers i atreure elsturistes, ha de ser, també,un Iloc de passeig, unacosa que ens alegri la vistai ens faci feliços.

Concepció JiménezEstévez

«La contaminació»

La contaminació és unproblema molt greu per totel món, pero, sobretot, ales grans ciutats.

Aquí, a les Balears,

aquest problema és moltimportant, ocasiona greus

problemes per la respiraciói pel medi ambient en gene-ral. Aquest problema l'oca-sionen els cotxes amb l'e-nergia ja consumida, lesxemeneies de les fàbri-ques, els motors, elsfems...

Al meu barri, la contami-nació és també molt alta,ocasionada pel gran trànsitque hi trobam en els ca-rrers. També pot aparèixercontaminació en residus tò-xics que són molt perillososper la mar, per l'aire i pelmedi ambient i pot ocasio-nar fortes malalties.

I per favor!, no llanceuresidus tòxics. Penseu!, éspel bé de tots!

Julia Izquierdo

El nostre poble

El nostre poble és s'Are-nal. Per a mi que no emsembla massa gran. Hi hamolta de gent, sobretot du-rant l'estiu, perquè venenmolts turistes. També téuna platja molt hermosa,molt !larga, amb arena moltfina i amb una panorámicapreciosa, també cal dir-ho,amb molts de papers, femsi brutor. Hi ha molts d'ho-tels just devora la platja, ésuna llàstima, els més vellsconten que hi passava untramvia i la platja era moltampla. i hi havia molts d'ar-bres, però, d'aix6 ja noqueda res! Ara tot es mirade cara al turisme i s'obli-den totes les regles de con-

vivència i de respecte a lanatura i l'entorn, que li farem! Si bé és cert quela gent viu del turisme iguanya en uns mesos tot elque necessita gastar du-rant tot l'any. No és estranyque no es tenguin contem-placions. Pero, per favor,no obliden que hi ha un«Arenal d'hivern» on hivivim moltes famílies, peraixò, crec que cal estimar-lo.

Betlem Narváez

Ses Canteres

A s'Arenal no tenimparcs on poder jugar. Elsnostres parcs son les can-teres. A s'Arenal hi ha mol-tes de canteres on els ninsvan a jugar amb sa pilota,amb bicicletes, etc. Jopens que això és molt peri-llós perquè hi ha molts devidres i ferros, mobles vellsi d'altres coses que podenfer mal.

També voldria esmentarallá del poliesportiu, fa moltde temps s'Ajuntament deLlucmajor, ens varen dirque ens farien un polies-portiu, i encara no estáacabat. I, també jo cree queja és hora de que ens posinun cinema, ja que, el que hihavia s'ha convertit en uncaramull de comerços detot tipus.

Amb això vull dir que elsjoves tenim molts pocsllocs on poder jugar o pas-sar el temps lliure, on reu-nir-nos, xerrar; divertir-nos.

M'agradaria que la gentque comanda se n'adonás,d'aixb.

Natalia Fredesi Crespo

Identificació

Els meus pares varennéixer a la península. Vin-gueren de molt joves per-que aquí, a Mallorca, lesperspectives de feine eranmolt bones. Deixaren alsseus familiars, la seva casai el seu ambent i vinguerena viure aquí. A Mallorcas'estaven fent molts d'ho-tels i es necessitava moltagent per ajudar en la cons-trucci- i en hostaleria. Totsemblava anar bé. Però,ara, quan ja s'han fetmassa hotels, quan hi haun caramull de gents, araque els turistes ja podentriar més i Mallorca ja no ésun paradís, arriba l'atur, ladesesperance i la insegu-retat. Qué hem de fer?...,no xerro pels meus pares,sinb per jo i per molts comjo ue hem nascut aquí,vivim aquí i que no conei-xem més que aquí. Sommallorquins. Hem d'estimarMallorca perquè és la nos-tra terra i xerrar en mallor-quí perquè és la nostraIlengua i esforçar-nos perintegrar-nos en un lloc i enun espai molt nostre. Jocrec que, així, el futur enspot semblar més esperan-çador...

Ana Celia Sousai Gordillo

L'Escola Son Verí de S'Arenal, PremiNacional d'Educació Escolar

Fa quatre anys que la Direcció General de Trànsitorganitza un Concurs d'Educació Vial Escolar per ales escoles d'E.G.B. Aquest concurs consisteix a feruna revista sobre el tema.

FASE AUTONOMICA

L'escola de s'Arenal del carrer «Sant Bartomeu»obtingué el primer premi de dibuix infantil (1v. cate-goría) i, per segon any consecutiu, el primer premiAutonòmic del cicle mitjà (quart nivell). També fa dosanys que participen en el programa radiofònic sobreEducació Vial que organitza la Direcció Provincial deTrànsit i l'emissora Ràdio Balear d'Inca titulat: «Laeducación vial en el cale». Enguany, l'escola de«Son Verí» també participà en el Concurs Nacionald'Educació Vial Escolar i váren obtenir el PrimerPrerr i Autonòmic del cicle superior.

FASE NACIONAL

Els treballs guanyadors de la Fase Autonómica,tant del cicle mitjà com del cicle superior, concursena la Fase Nacional. En aquesta fase s'estableixentres premis per cadascun dels dos actes. En aquestcas, el treball de l'escola «Son Verí» titulat: «Es ne-cesario estudiar educación vial», coordinat per lamestra Catalina Balaguer Bestard i del qual en sónautors els alumnes: Antoni Bustamante, Antoni Ex-pósito, Susana Tomás, Cristina Gila, Pere Quintana,Joan Oliver, Joan Miguel Gallego i Blas Ferrer, obtin-gué el Tercer Premi Nacional.

A més de molts d'obsequis que reberen els alum-nes participants, la mestra coordinadora i l'escola,cal destacar un viatge per Castella - León, amb unaestada de quatre dies a Salamanca —seu del CentreSuperior d'Educació Vial— on han pogut disfrutard'una estada molt agradable i profitosa.

Dés d'aquí la millor enhorabona i a seguir amb l'e-ducació vial que és un capítol molt important i a teniren compte a totes les escoles.

CRISTALLERIA_LLUCMAJOR

'Acristal.laments d'Obres - Miralls -Vidres de color - Decorats - Vidreres

Artístiques.Ronda de Migjorn, 105. Tel.: 661493

LLUCMAJOR (Mallorca)

ELECTRÓNICA Sete4c4e>

Reparació de TV i vídeos de totes les marques.

Radio - cassettes. Installació d'antenes

collectives, individuals i parabòliques.

Radio de cotxes.

Correr de Mallorca, 2 - 263423S'ARENAL DE MALLORCA

_

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989..n•nffik

Enllaç Ameller Alzamora

A l'esglesia de laPorciúncula es cele-brá l'enllaç matrimo-nial entre MarilenaAlzamora Moyá, filiadel director de la re-vista local «S'Unióde s'Arenal», i Ber-nat Ameller Albertí.La cerimònia religio-sa la concelebrarenJordi Perelló iJaume Morey.

Els nuvis, els fa-miliars i els convi-dats tingueren unbon final de noces aun dels restaurants Horca. Hores d'ara,de s'Arenal de Ma- els nuvis ja deuen

S'Arenal de Mallorca

La Federació d'Associacionsd'Estudiants celebra el seu congrés

La Federació d'Associacions d'Estudiants celebràel seu congrés a la Porciúncula. La FAE agrupa unstres mil joves en edat escolar i en aquesta reunió esdiscutiren els nous estatuts i s'elegí la nova junta di-rectiva. Entre les activitats de la FAE hi ha la gestióde la secretaria de Joventut de les Illes i dels conse-l ls escolars, on han obtingut un vint-i-cinc per cent de'representació.

La candidatura presentada estava encapçaladaper Andreu Llabrés i Rodrigo del Olmo i es presenta-va en solitari amb tots els trumfos per sortir guanya-dora. Actualment, la FAE s'ocupa en la redacció delreglament d'estudiants i en la denúncia de la faltad'infrastructura de moltes escoles de les Balears.

estar fent el seu viat- sitjam que siguinge de noces. Els de- molt feliços.

Andreu Llabrés, el nou president, és el segon del'esquerra.

El major índex d'aturde la historia

A finals de gener, l'INEM calculà que a les oficinesde l'atur de les Balears es batria un récord històricpel que fa a l'atur de les illes. En concret es tracta demés de seixanta milt treballadors en atur.

El mes de desembre de 1988 el nombre d'aturatsa les illes arribà a prop dels seixanta mil, fet que re-presentava un increment superior al quinze per centen relació al mes de novembre del mateix any. Elsmés de seixanta mil aturats suposen un augment del22 per cent respecte del mes anterior, per altrabanda suposa un augment d'un 1'4 per cent respec-te del gener de l'any passat.

Durant aquests darrers anys, els índexs d'atur ales illes Balears han anat pujant any rera any. El1983 hi havia trenta'tres mil aturats, mentre que el88 n'hi hagué poc més de quaranta mil fins arribarals seixanta mil actuals. Només l'any 1988 respectedel 1987 manifestà un menor índex d'atur. Des del1983 ençà, l'índex d'atur a les Balears ha augmentaten un 25 per cent.

L'atur durant els darrers cinc anys:

1983 1988

Serveis 20.921 29.815Indústria • 3.176 4.778Construcció 4.792 3.150Camp-Mar 3.176 4.778Altres 4.178 3.599

JO ESCOLT1Ràdio MediterràniaFM "P i- ti !' L/06 108es so 92 94 9 se loo

la que parla com tu !

FORN CAS DAMIÀTOTA CLASSE DE PANS 1 DE

PASTISSOSPLAÇA DELS NINS,

CANTONADA CARR. MILITAR

Llucmajor

Homenatge a María Antònia Salvàvaloracions de la vida, la personalitat i l'obra literàriade Maria Antònia Salva.

Perquè això sigui possible, l'Ajuntament de Lluc-major no ha cercat actes purament retòrics, sinó ini-ciatives didàctiques i divulgatives com les que s'hancelebrat dies passats a Llucmajor.

L'Ajuntament de Manacor ha celebrat un home-natje a la poetessa Maria Antònia Salva, amb motiudel XXXI aniversari de la seva mort, que s'escaiguéel 29 de gener de 1985. Amb aquest homenatge, l'A-juntament de Llucmajor ha pretès, en representacióde tot el poble, que a partir d'ara sigui una celebracióanual amb l'objectiu de donar a conèixer aspectes i

SUPERMERCAT ORLANDODIUMENGES DEMATI, OBERT

CARRER CANES, 15LES MERAVELLES (DEVORA 111 OBELISCO)

JOCSSPIELEGAMESJEUX

CARRER DE SANT BARTOMEU, 25TEL.: 491103- S'ARENAL DE LLUCMAJOR

Ecus

PREMURAMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Palma de Mallorca.Exposició: Arx. L. Salvador, 84 - Tela.: 251631-292997.Magatzem: Pol. S. Castelló-Gran Via Azima - Tel.: 294004.Mag: Pol. La Pau (Ca'n Valero), 4 de Novembre, 11 - Tel. 206666.Mag. Sócrates, 8 (Ca'n Blau) - Tele.: 270161-279795.

LlucmajorOficines, Fábrica i Exposició: Bisbe Pere Roig, 29 - Tels. 660150 -660154.

S'Arenal de MallorcaExposició i magatzem: Ctra. Militar, 522 - Tel. 262238.

Cala D'Or Exposició: Avinguda de Bélgica, 14 - Tel.: 657562.

A5CIEN5ORE5

PIIE

MUNTATGE 1 CONSERVACIOEL NOSTRE ASCENSORISTA!

MARINETA, 7- TEL.: 266232 - 54 - s'ARENAL - (MALLORCA)

a S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

Picades per Manolo Manjón L'única frase humil que va pronunciar DalíFrancesc Cande!

D alí ha estat un home de frases plenesd'enginy, sempre presumptuoses,

crues, mortificants, despectives o sorne-gueres. "Picasso és espanyol, jo també;Picasso és pintor, jo també; Picasso és ungeni, jo també; Picasso és comunista, jo...tampoc." (No ho cito literalment.) "Trescoses són necessàries per ser un gran pin-tor: la primera ser espanyol, la segona te-nir un gran bigoti, la tercera dir-se Dalí.Quina casualitat! En la meya persona hiconflueixen totes tres coses!" Va fer unretrat de Gala amb una costella a l'espat-lla. A la pregunta de per qué havia pintatla costella crua, Dalí va contestar queGala també estava crua. Va citar com adues grans obres mestres el Crist de Ve-lázquez i els sindicats franquistes. Perqué? I Dalí: "Perquè tots dos són verti-cals." Va proclamar vociferant que elsseus dos grans amors eren Franco i Gala,per aquest ordre, com si ell i Franco fos-sin maricons, i no el van empresonar.

Quan Dalí va tornar a Espanya, des deNova York, Manuel del Arco, davant laseva persistència a pintar com a fons delsseus quadres la badia de Portffigat, 11 vadin "Vostè és l'home que ha robat unpaisatge." Dalí va ser humil i 11 va contes-

tar això tan bonic "Jo no sóc l'home queha robat un paisatge. És aquest paisatgeque m'ha robat a mi. Per ah?) he tornat."

A S'Arenal, manca arena.Estam d'acord amb les accions del GOB i dels

pescadors, per a protestar de l'extracció d'arena dela zona de Cala Vella o del punt que sia.per aixam-plar la platja de l'Arenal. Peró el que vull fer es unareflexió des d'un altres caire: l'econòmic. L'hosteleriano deixa de ser un negoci com un altre, subjecte aalts i baixos traduits en ganancies o pérues. Si unazona turística deixa d'interessar als estivants noveim perquè ho hagim de pagar els ciutadans que ales hores dels grans beneficis no ne varem tenir part.Tot d'una hi haurà qui digui que del turisme en bene-ficiam Poc a poc. Es innegable que, per desgra-cia, avui, a Mallorca, tots depenem del turisme peròel que no és just és que hagin de pagar els platsromputs els que no participaren ni en la planificacióni en la desastrosa gestió de molts d'empresaris.Quina culpa en tenim de que s'hagi construit just a lavorereta de mar perquè ara hagim de pagar una ai-xamplada de platja per l'excesiva construcció d'ho-tels? Qui diu que si es segueix amb el mateix ritmeno s'hagi de fer una altra ampliació de platja dins deuanys? Si els més directes interessats han fet malbé,els altres han de pagar els seus dibaratr;? Es de sen-tit comú que no es poden habilitar més plaçes hote-leres que les que puguin disposar d'aigua i de un llocd'hamaca en la platja de més prop. Hem arribat a unpunt que tot quant facem sense planificar amb totdetall, és absurd. Per altra part digau-me si fer mésplaces hoteleres suposa cap be pels mallorquins siper cada una que se'n crea venen a viure amb noi-tros un foraster, un gitano i un portugués. Ben haginels decrets Cladera si son capaços de frenar un crei-xament negatiu. Enguany el llop ha començat amostrar les orelles. Estem alerta abans de que siamassa tard.— Juli VERD.

Mirin, estimats lectors, se que s'estan formant unaidea de mi, certes persones —les de sempre— decom precisament no sóc. El que subscriu, aquesthumil escrivent, no sent fóbies ni filies per res ni perningú, ja que aquest no és el meu estil. Simplementque m'agrada ser independent i veraç escrivint. Fatemps, també des d'aquestes ¡Mines, escrivia queno volia fer-ho al dictat, i que el dia que ho hagués defer per pressions o per altres causes, doncs guarda-ria el bolígraf i la máquina d'escriure a la cambradels mals endreços per no recordar-me'n mai més.Afortunadament, els responsables d'aquesta publi-cació són respectuosos amb la meya presa de posi-ció, i jo tan content.

Després d'aquesta introducció, començaré ambles meves picades que jo voldria que fossin cons-tructives.

Cada cop que passo pel Torrent dels Jueus enver-melleixo enormement pensant el que diran de nosal-tres els centenars de turistes que ens visiten. Aquesttorrent, al tros que va des de la carretera Militar finsal mar, és una porqueria. Tota casta de fems ador-nen els dos costats del llit del torrent. A qui corres-pon la seva neteja? Evidentment, no als vianants.Als ajuntaments o a Obres Hidráuliques? Docnsaixò, a netejar-lo.

Una altra per l'estil. Quan passem pel carrer deMiramar, a la cantonada amb el carrer de Roses, elpaviment sembla un formatge Grüyere —pels forats,és clar— i és que l'asfaltat está en pèssimes condi-cions. Es taparan els clots? Els amortidors no els re-galen.

I per avui l'última. El carrer de Terral de l'Arenals'ha embellit amb la sembra d'arbrat, ja que les mas-ses de ciment no semblen tan desagradables ifredes, però amb la primavera aquests joves arbresés quan donaran un toc de naturalesa a l'entorn,quen es tapin de fulles verdes. Com a complementde l'arbrat, i per al reguiu d'aquests, a l'alçada delnúmero 36 del carrer s'ha posat una boca de reguiu,amb el seu comptador d'agiva. Pero, on és la tapa-dora? Així, al descobert, no durará gaire el compta-dor, i sinó al temps.

Llucmajor

El polígon costará450 milions

El polígon industrial de Lluc-major

Vials de laprimerafase

Espaiverd

OPTIC_ARENAL

OBLIDA•LESJ.J. AMENGUAL, DIPLOMAT PER LA UNIVERYTAT DE BARCELONACarrer de Berlín, 11 (cantó amb el carrer de Trasimé)Tel. 49 00 61S'ARENAL

YAKEINAL DE MALLUKUA, 15 DE l'EliKEK DE 1989 9

Francesc Verdera

Poc a poc es va con-cretant el projecte 'quecontempla la construcciódel polígon industrial deLlucmajor, instal -I acióque s'ubicarà prop de lacarretera que enllaçaLlucmajor amb s'Arenal,a terres de les posses-sions de Son Noguera iCas Rossos. Els repon-sables municipals aca-ben de rebre el primerdocument que avançales primeres dades con-cretes que es manegenen la redacció dels co-rresponents PAU i PlaParcial.

L'extensió del polígonindustrial será de344.413 metres qua-drats, mentre que elpressupost per la realit-zació del projecte essitua, segons fonts mu-nicipals, en els quatre-cents cinquanta milionsde pessetes. Pel que faal preu de venda delssolars, les previsionsdonen una xifra orientati-va de dos mil cinc-centes pessetes elmetre quadrat.

Si s'acompleixen lespervisions de l'ajunta-ment, les obres comen-

çaran abans de l'estiuque ve. En aquest sentit,el responsable de la co-missió dUrbanisme,Tomás Garcias, assegu-ra que, si no hi ha impre-•ists, l'aprovació inicialdel pla parcial de la futu-ra instal-lació industrial'entrará en l'ordre del diade la sessió plenária co-rresponent al mes demarç.

El polígon industrialcomptarà amb un parcesportiu de prop de setmil metres quadrats, ser-veis d'infraestructura enuns 480 metres quadratsi un espai lliure d'unstrenta-vuit mil metresquadrats. El 74'5 percent del sól es destinaráa ús industrial.

Per acabar, el respon-sable d'Urbanisme,Tomás Garcias, va dirque s'encarregarà unestudi sobre les restesarqueològiques de lazona. Tot sembla indicarque les terres on s'ubi-carà el polígon industrialcontenen importants ja-ciments arqueològics il'objectiu de l'esmentatestudi és el de conèixerla seva exacta situació iefectuar la seva catalo-gació.

TU NO VARES NÉIXER AMB ULLERES.Ni vidres, ni montures.

T'agradarà posar-te les

modernes lents de

CONTACTE BLANES

a OPTICA ARENAL.

Perquè som professio-

nals i cuidam que les

llentilles s'adaptin a tu i

no t'hagis d'adaptar tu

a elles.

A preus de fábrica.

Vine i conta'ns la teva

vista

SUPERMERCAT

Av. de Bartomeu Riutort, 32TEL. 26 46 75

CAN PASTILLAMALLORCA

10 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

Des de la meya butaca...

Futbol: el declivi d'una «estrella»Tintoreria * Bugaderia

SUPER CLEANCOBERTORS I FLASSADES

San Antoni de la Platja, 8Tel. 26 03 70

GIMNASIO ZEUSCulturisme (masc. i fem.)

* Aerobic * Gimnástica rítmica* Sauna * Aprimament * etc.

llorad: de 9.00 a 22.00 hs.

Carrer de la Singladura, 13Tel. 26 22 14Can Pastilla

IMPRENTA

UNIGRAFJAUME CAPELLÀ VILLALONGA

Aerografia * Disseny

Carrer del Don, 5Tel. 26 83 09Can Pastilla

per Manolo Manión.

Sembla mentida que actualment, amb els tempsque corren, haguem de carregar-nos amb frasescom acuestes: «El futbol és un senyor esport», o «lacompetició futbolística és el que diferencia un pobled'un altre». Dons sí, potser això sigui així, però queescoltin, de veritat, que jo, a això, no ho entenc i noés només que no ho entengui, sinó que no ho veigaixí. Mirin, el futbol és un esport més entre els moltsque es practiquen, i punt. Una latra cosa és que perinteressos, siguien de la classe que siguin, es pre-tengui l'er d'aquest espectacle l'«esport rei».

Record quan, fa anys, un partit de futbol paralitza-va tot el país. Era més important un partit entre elF.C.Barcelona i el Real Madrid que omplir la panxa.Els milers d'hores que es perdien als llocs de feinacada dilluns al matí per discutir si el millor era Aman-cio, o que el Reial Mallorca estava «feten». Pel futboles demanava «fiat» a la tenda. Pel futbol es rompe-ren matrimonis, és clar que només en l'intimitat de lacasa, al carrer eren marit i muller de per vida, quiensrialles. I per aques mateix esport —no creguin quemennteixo— discutien pares y fills. Es més, quan seIi demanava a un tendre infant qué volia ser demejor, aquest sense esperar-se responia: futbolista,com D Estefano.

Però, és ciar, eren altres temps. Amb aquestapassió futbolística fomentada des dels centres depoder es procurava que els fanátics no s'adonassinque es vivia dins la miseria, o el que és el mateix, enel millor dels casos amb la corda al coll. Tot estevaprohibit menys l'esport estrella». Allá es podia blas-femar, destralejar, vilipendiar l'àrbitre.

Afortunadamente tot canvià —segur que algunsdiran que cap a pitjor—, a mi em sembla que entraun corrent d'aire fred que acaba amb els antics cos-tums. Vingué la televisió a presidir les sales de totesles cases. Vingué la caseta al camp. Vingueren lesdiscoteques i amb tot això una altra forma de vida.

I per acabar-ho d'arreglar els preus de les entra-des als camps de futbol han pujat moltíssim. Així quela gent es queda a casa o va a altres llocs per diver-

tir-se, perquè entre pagar mil pessetes per entrar alfutbol o pagar els mateixos calés per fer una copa al«Galaxy Pub», o una entrada al «Riu Palace» ambdret a consumició, doncs vostès mateixos.

Així que el personal está tranquil. Si no es potcompetir esportivament, sempre es podrá participar,perquè l'esport ha de ser participatiu, però en capcas de les la tribuna. Jo crec que la participació serámés beneficiosa, almeny no ens costará tants di-ners, si no es volen convertir en «estrelles» i compe-tí? encara que sigui esportivament.

«LA VEU», SETMANARI EN CATALA

Llegeixo amb interés es full publicat per un diariciutadà. Resumint, aquest mitjà de comunicació do-nava la notícia que l'Obra Cultural Balear ha anun-ciat el propòsit de crear un setmanari editat íntegra-ment en catalá. La publicació sería editada peraquesta entitat sense finalitat lucrativa, comptatnamb més de quatre-centes adhesions particulars.Segons l'OCB, el objetius del projecte es senyala elseu carácter popular, redacció exclusiva en catalàamb propósit de normalització lingüística i gran difu-sió.

Doncs bé, fins aquí la notícia, però ara ve el con-trapunt. Segur que «els de sempre» posaran el crit alcel, planynet-se. Catalá? I començaran les cartes deprotesta a la secció corresponent dels periòdicsillencs. Català, no mallorquí. Però que no és la ma-teixa llengua o idioma? No senyor, no és el mateixidioma per a tots aquells que desconeixen la sevapròpia història. Perque no em negaran que molts«baleárixs» a més no poder, desconeixen la històriadel seu poble, però jo els suggereixo que llegeixin«La Veu», si ho fan tal vegada oensin d'una altramanera.

Aixcí que benvingut aquest periòdic, seguramentun interessant setmanari. I no s'esxoltin els irreducti-bles de sempre, aquest és segur que més que ma-llorquí/català voldrien que tot el poble balear parlasnomés castellà, i no és això, senyors.

Antoni Mut Catany

Nou sargent de la Policía Municipal Llucmajorera

AntDni Mut Catany es el nou sargent de la PoliciaMunicipal de Llucmajor, Nscut el 22 de febrer de1958, ingresa com agent municipal el 1 d'agost de1981 aconseguint esser el primer entre 20 opositors.Te estudis superiors i de entre 9 aspirants a la pre-fectura de la Policia Municipal, ell aconseguia tambéel lloc capdevanter al Concurs-Oposició. Prenguéposesió del carrec el día 11 del mes pasat de gener.

Antoni Mut coneix molt bé la problemática de s'A-renal. Es indubtable que de cara a quest estiu se es-tabliran novetats profitoses per la zona. Actualmenteel Cos de la Policía Municipal Ilucmajorera compteamb 30 guardies, peró l'Ajuntament que presideixJoan Monserrat aprová la convocatòria de 11 placesmés, 10 de nova creació i una que vendra a suplir labaixa de Antoni Muñoz, jubilat i que recentment moríde forma inesperada.

Desde «S'ARENAL DE MALLORCA» donam lamés cordial benvingura a Mut Catany al mateixtemps que li desitjam els major encerts en el desem-volupament del càrrec.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 1 1

Els trastorns de la immigració sobre l'immigrantEl fluxe d'immigrants a les nostres illes, especial-

ment a Mallorca, ha arribat a situar-se en el cens so-bre el 25 % de la població total. Malgrat aquest fet, haestat del tot insignificant la resposta oficial de cara ainformar prèviament a l'immigrat del canvi que li supo-sarà a ell i als seus familiars així com les repercus-sions que en molta probabilitat podrá patir a diversosnivells, com veurem.

Les frases tòpiques («Mallorca, si no fuera por losmallorquines...», «forasters, barco...», etc.) de fet ama-guen una realitat dramática que incidirá, o pot incidirviolentament sobre la personalitat de l'immigrat, si bé,també és cert, que del seu malestar se'n deriven a lavegada, en menys intensitat, trastorns en el si de lapoblació autóctona.

Peró de quin tipus de trastorns parlam?És avui ben conegut que els «aconteixements vi-

tals», quan s'acumulen en un període curt de tempspoden repercutir en molta probabilitat sobre la salut del'individu. Dins aquests: la mort del cònjuge, l'empre-sonament, mort d'un familiar, divorci, canvi de salut,discussions, embaràs, matrimoni, canvi de domicili...Són exemples d'una Ilarga llista que va acompanyadad'una puntuació determinada en relació a la importan-cia o capacitat «estressora» de l'aconteixement.L'aconteixement vital que presenta una puntuació méselevada en totes les relacions és sempre el mateix: lamort del cònjuge.

Quan aplicam aquestes puntuacions a la poblacióimmigrant no integrada en la societat receptora enstrobam amb un fet molt significatiu. Els castellano-par-lants (després veurem la importancia de la llengua)puntuen quasi el doble que la població autóctona, o si-gui, el fet de no trobar-se integrats genera una respos-ta, davant el mateix estímul, amb una probabilitat do-ble d'emmalaltir-lo. Seguint amb l'exemple anterior, lamort del seu cònjuge Ii suposaria a l'immigrat un pati-ment, un estrés molt més intens que si aquest fet ha-gués succeït a la seva terra.

Però no sempre és així. Hi ha diverses possibili-tats que poden modificar en un sentit o l'altre aquestsparàmetres segons el següent esquema.

Societat emissoraaccepta no accepta

integració

colonització

assimilació

marginació

El fet concret de les diverses formes de no inte-gració genera actualment a Catalunya (possiblement aBalears suceesqui el mateix) un consum per partd'aquest 25 % de la població, d'un 75 % de les despe-ses sanitàries.

És típica la -paranoia» dels immigrants (alta sos-pita. gelosia exagerada de tot, etc.) que es pot arribara manifestar en els ancians en forma de pèrdues d'au-dició (no percep el seu ambient, s'imagina el que s'hadit: "¿Puede decirme qué hora es?», "Perdone, perono entiendo el mallorquín», "Pero si acabo de hablarleen castellano»...). Els casos més significatius podencaure en greus situacions psiquiàtriques (sdr. depres-siu, delirants, confussionals, alucinacions) essent elsmés aparents, la de l'alcohol com a sedant per part del'home (i moltes vegades també la dona, de forma en-cuberta) i el menjar per part de la dona. Altres tras-torns tí pics són: més incidencia de patologia infecciosa(grips, refredats, etc.), accidents laborals, baixes mésIlargues, delinqüència, fracàs escolar...

Quan s'estudia quins eren els factors "específics»que multiplicaven per dos els factors habituals s'aya-

o

luaren diversos items. entre els quals els més signifi-catius eren per ordre de més a menys importancia:llengua, densitat demográfica, intimitat de la gent, rit-me general, amistat i hospitalitat, tipus de transport,ambició de la gent, etc. La llengua era l'ítem que tenia

una puntuació més alta i amb molta diferencia en rela-ció, per exemple, al segon ítem que hem enumerat(densitat demográfica) en una relació de 1.152 per!lengua sobre 612 per la densitat demográfica.

A partir de l'any 76 fins al curs 83-84 es va fer unseguiment en un collegi d'E.G.B. sobre el que supo-sava de cara al fracàs escolar la introducció de cadavegada més hores de català a una escola que, al prin-cipi, era de predomini castellano-parlant. Els catalansa l'any 76-77 presentaven un percentatge d'èxits d'un76 `Yo sobre un 49 % dels castellano-parlants. Aixòsucceïa quan el número d'hores de català (hores en

que l'ensenyament era en català) era de dues. Aquestpercentatge anà augmentant fins arribar a les 10 horesde català el curs 83-84. Durant aquest període detemps es va constatar un progressiu descens del fra-càs escolar dels castellano-parlants de manera quecada vegada eren més a prop del percentatge dels ca-talano-parlants (integrats); mentre, per altra banda, re-sultava que en els centres on no s'havia produït la «in-tegració lingüística» es mantenia al llarg dels anys lamateixa incidencia de fracàs escolar.

El mateix succeïa en relació a la salut. L'immigrat

no integrat seguirá mantenint el mateix «consum» dedespeses sanitàries al llarg dels anys i viceversa, en elqui per voluntat pròpia o mitjançant ajuda s'integra rá-pidament, en dos o tres anys, observam un ràpid des-cens d'aquestes despeses que l'aproximen cada ve-gada més al nivell de salut de la població autóctona.

En resum, considerar sériament el fet de la inte-gració plena dels immigrants va més enllà del fet anec-dòtic (o clarament agressiu) de disputes tribals que di-videixen la nostra societat.

Cal ajudar a l'immigrant a integrar-se, cal fer-hoamb un infinit respecte cap els seus modes d'expres-sió cultural que en cap cas s'haurien de sentir agreditso qüestionats, cal donar-li a entendre que el "bilingüe»és ell (sense perdre res de la seva cultura, s'ha d'inte-grar dins una de nova).

A qui li correspon posar els mitjans per «prevenir»el «xoc cultural»?

Pensam que prèviament a produir-se l'emigraciódel seu entorn, l'Estat hauria de facilitar el màxim d'in-formació sobre la realitat del lloc on es desplaçarà, ientre el mateix Estat i les Comunitats Autònomes po-tenciar mecanismes existents per informar «in situ»sobre la conveniencia d'una adequada integració.

Un bon exemple és Suecia on l'immigrant és atesal principi en la seva Ilengua ordinaria, inclús a l'escolaper a, posteriorment i de - manera progressiva, anaraprenent el suec de cara a afavorir una plena inte-gració.

Moltes expressions culturals mallorquines es tro-ben en perill, cal preservar-les, però l'immigrant ha deprendre progressiva consciencia que no pot ser dife-rent en aquest procés que ell també hi té quelcom enjoc. i tant uns com els altres ens jugam que Mallorcatorni a ser, al manco a l'àmbit de les relacions huma-nes, altra vegada «l'illa de la calma».

Pens, per acabar, que seria del màxim interés a lavegada que suposaria un immens estalvi de despesessocio-sanitàries i per descomptat, i el que és més im-portant, un gran alleujament dels patiments que la ina-daptació comporta als immigrants; la creació, al mancoa Ciutat (i preferiblement també als indrets de l'illa queho precisin) d'un centre per a la formació i ajuda a l'im-migrant, dirigit en primer lloc als milers que des de faja anys viuen a les nostres illes i segueixen patint lesconseqüències de la seva perllongada inadaptació. Laresultant que aquesta situació genera «contra» nosal-tres, els illencs, cal veure-la tal com és generada real-ment: els mecanismes de defensa que es posen en mo-viment en la seva desorientació.

Melcion PuigserverSetembre 88

E.M.C., MANACOR(Equip Multiprofessional Comarcal)

Font: «El problema sanitari de la immigració: ava-luació del xoc cultural», conferéncia que va organitzarla Secció d'Epidemiologia i Salut Pública de l'Acadè-mia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears ique fou impartida pel Professor Dr. Lluís García Sevi-lla del Departament de Psicologia Médica de la Facul-tat de Medicina de la Universitat Autónoma de Barce-lona.

Soc. receptora

accepta

no accepta

1:Arf YIA

Ecus

HORSERIDING

Mar Jea_

pJbauos'aSssy,

US

l¿ac'Pn

S 9

2 or,E--,ro% co)wr4cD c_5 W2

051 Id w w

hm E-4 cr) -0 1-1

O 14 1# C")cn 45.1

2 c).4 10

4 E-nA 114

C.)

•old

'88r--c.) UN ERA TRtii iJiStO

oF Airr

sus

12 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 13

QUICKTOKAMAL3ISTEMVa'n

erderaRESTAURANT

11A_GE LoILAF -

Cuba millorqulus

CAFETERIA

919GARLoss c

HORSERIDING

ARRER MAR D'ARA1 11 1111111weig

- --BARBACO A

Mar Carb-EL

gns r - apila ara nie

Veracruz

Cala De

alleth ir*

Guada la la' a

RlMar de Java

89

MON,E AF

MatTerena

oo

Marbella

-Carretera derenal-

USBus leleph

BeisTeleph"WIdsurnag cehnniree,

SME LES

, jfio sAlt03-

1HER LLAÜT

PARADIsoca SOMETIDE CANREUS

MARBELLA 43Fi -CAPE

LAN 'PEDR .01)

Es vivizmnrClub NauticoEl Arenal 4 GIMNÀS

TennisSquashMinigolf

5nnelorm, tpon. Peacu°

t. Jabato.. 11

1.10 0610 61

SIIVER I

C. MI PasSaa

NO VOLEM SER FORASTERS DINS CA NOSTRA

—Oferiu-nos el servei en la nostra llengua.—No ens obligueu a no tornar.

Assessorament lingüístic gratuítCordialment, •

APLEC, Apt. Correus 1351 PALMA

í•

ÑESTAURANTBRASILIA

INW . 1411u1 sa21~11UsCOMMIS ~u

MINusu N I UUM. MIS hi

Pan -

.J;ERSTRASS

zL ag, r4 c.) (1) eqcm

ola (,) w m li r¿

< coso w z E- ' 01 1:1 1 1 rz, . .xl 1 Ic_:.31!) n2 . se; :1 ._.1 — td 1 c_;(-. 111 1 5 .000rd 12 «« w it- ..,i .... Q .1 2' I1 — o ..,1 o z cð) r.:1 21 1-4:1 c ;L: 1 1 E-4pi. O ..

'II C14 I'l 0 C>.1 fr-) Co )-1 14In .-

414 11' o ,,,,, „ E_, 1 „I

c.) — w cz ! 04 al1...1 (-.

4 14 o z ›: 12 «., n w czr4 E-4 . z ad ...2i c, r2"

WIT.1 'Ild II 'II (-. 1=1, w ..«. 11. n C...5 ra, (-.

14 pci cn 14

1 ,-4 cf)14 VI

(1)'41CZ

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A S'ARENAL DE MALLORCA

Nom:Cognom:

D N .1.TELE:

-LATE NClu-Escriviu un sol anunci per cupé. .-Useu 'letras majúscules.-Eseriviu dasillrequadre_el test_

TEXT:

•

-Ompli aquest cupo envisu-lo a:S'ARENAL DE MALLORCA: Camf de les Pedreras, 132 - 07600 -

SES CADES DE S'ARENAL

C VIAGES

•Jerencá131tIlets d'avió i de vaixell.

Vols xirters.CredIviatge.

Lloguer de cotxes.Reserves per teléfon 1entrega de bltIlets a

domIc111. Amilear, 16.Tele. 266673-261265.S'Arenal de Mallorca.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989\ 14

BORSAIMMOBILIARIA

URGEIXEN PISOSPER LLOGAR.

FINQUESAMENG UAL.

Sant Cristofol, 16.-Tel. 269250.

S'ARENAL, apartamentper a 3 persones, amoblat,terrassa, per mesos.25.000 ptes. AMENGUAL.269250.

CAN PASTILLA, estudi.amoblat, bany, cuina, te-rrassa. 25.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

PISOS I XALETSper Bogar a la comarca

de s'Arenal.FIQUES SASTREBARCELO

Carrer Milà, 15.Tel. 260649.

S'Arenal de Mallorca

A CALA PI, venc xalet, 650m2. de solar, piscina i vistaa la mar. Nou milions i migde pessetes. Tel. 260889.

LES PALMERES venc du-plets. Tel. 297020.

TREBALLS ADMINISTRA-TIUS i comptables. Apartat124 (Llucmajor).

VENC Aparcaments al ca-rrer de Cannas de s'Arenal.A unes 750.000 pessetescadascun. 262401.

DAVANT el Palau del Rei,venc estudi amoblat.1.800.000 ptes., al comp-tat. Tel. 410522.

S'ARENAL, venc pis, 4 ha-bitacions, 2 galeries, bany illigador, cuina-menjador isaleta, 120 metres de terna-ça. Segona linea, garatgeopcional. 7.200.000 ptes.Tel. 267470.

INMOBILIARIABALEAR C.B.

A.P.I. M. Darder

Carrer de Sa Font, 66Telfs. 662402- 662411

Fax 662161LLUCMAJOR

LLUCMAJOR. Venc casaen bon estat. Facilitats depaga ment. Tel. 662468.

ES VEN PIS, urbanitzacióSa Gruta, Ciutat Jardí. 3dormitoris dobles, sala-menjador, ofis gran.7.000.000 ptes. Telf.415645.

S'ARENAL, traspàs bar,ben muntat, 2 banys, 'lo-guer: 45.000 Ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL, traspàs local,210 m 2., bona situació, llo-guer: 75.000 Ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL, planta baixaamoblada, 2 dormitoris, te-rrassa, temporada. AMEN-GUAL. 269250.

SOMETIMES, balneari 3,lloguer de pisos, 2 dormito-ris, 40.000 Ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL, PIS, 3 dormito-ris, amoblat, terrassa, as-solellat, 35.000 Ptes.AMENGUAL. 269250. :

AVINGUDES, despatxdues dependències moltassolellat i bona vista, airecondicionat, per estrenar.AMENGUAL. 718987.

TENNIS, ATIC 3 dormito-ris, amoblat, terrassa, vis-tes alegres. 45.000 Ptes.AMENGUAL. 718987.

MONTUIRI, pis 3 dormito-ris, amoblat, bones vistes,tranquil. 26.000 Ptes.AMENGUAL. 718987.EL TERRENO, pis un dor-mitori, sense mobles, cuinaamericana, per estrenar,30.000 Ptas. AMENGUAL.79987.

CALA MILLOR, xalet 2 dor-mitoris, amoblat, vistes me-ravelloses, piscina, garat-ge. AMENGUAL. 718987.

VENC 5 mòduls amb taule-ta de vidre a joc. 491952,hores d'oficina i 290452 elsvespres. Demanar per naCati.

COLL [D'EN, RABASSA.Lloc primer ks únic amo-blat. 40.000 ptes. Tel.264118 - 756302.

LLUCMAJOR, venc parce-la rústica de 2.000 m2. ambcaseta de 25 m 2 ., fogana-ya, electricitat, cisterna ifossa séptica. 2.800.000Ptes. Immobiliària Balear.Tel. 662402.

BADIA BLAVA, venc apar-tament amoblat, 1 dormito-ri, sala de banys, cuina imenjador. 3.200.000 Ptes.Immobiliària Balear.662402.

S'ARENAL: Primera línia,quart pis , amoblat, 3 dormitoris. 400.000 ptas. AMEN-GUAL: 269250.

S'ARENAL, pis 2 dormito-ris, amoblat, terrassa, totesles despeses incloses, totl'any. 36.000 ptes. AMEN-GUAL 269250.

S'ARENAL, pis 3 dormito-ris, amoblat, rentadora.55.000 ptas. AMENGUAL.269250.

LOCAL 30 m2. a S'Arenal,terrassa. 30.000 més IVA.AMENGUAL. 269250.

CONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons sensemans, telèfons sense fils.ELECTRONICA EL GAU-CHO. Carrer Mallorca, 2.Tel. 263423.

.S . E.STANYOL, xalet de 3dormitoris, amoblat, terras-sa, garatge, per tempora-da. AMENGUAL. 269250.

CAN PASTILLA, aparta-ment 1 dormitori, amoblat,200 mts. de terrassa, pertemporada o per tot l'any.AMENGUAL 269250.

COMPRARIA solar. d'unmi'enar de metros, - entreS'Arenal o Ca'n Pastilla.Tel. 467193.

CERC PLANTA BAIXA aS'Arenal. Tel. 263423.

NECESSIT Magatzem,casa valla o solar a SesCadenes, Pil.larí o Merave-lles. Ofertes al 261246 -261052.

TR,ASPAS LOCAL de 250m2 a l'altura del balneari 8de S'Arenal, per tres mi-'ion de pessetes, lloguer70.000 ptes. Tel. 261671.

EL. DORADO, venc xaletamoblat. També el canvia-ria per àtic a S'Arenal. Tel.266799.

S'ARENAL, balneari 7, ungaratge per llogar, 5.000Pi as. AMENGUAL.269250.

TRANSPAS LOCAL gran,al carrer Trasimen de s'A-renal. Actualment serveixd'oficina. Telèfons 268201- 490152.

CAN PASTILLA, plantabaixa, amoblat, 2 dormito-ris, terrassa, assolellat, pertemporada. AMENGUAL.269250.

A S'ARENAL, venc el localn. 10 del carrer Marbella,41, Edifici Ribera. Duessales, portes metálliques,magatzem i excusat. 45m2. i 18 m 2. de terrassa,quatre milions al comptat.Bona zona. Antoni Jimé-nez. 756058 a les 13 hores.

S'AR ENAL-LLUCMAJORlloc local ben situat apteper a qualsevol negoci.Preo 65.000 ptes. GELA-BERT 721730.

PASSEIG DE Mallorca, lloglocal preparat per perru-queria de senyors i senyo-res. Preu 45.000 ptes. Te-lefonar al 721730 de 9,00 a13,00 hores. GELAB

ZONA BALMES ver.C. pis 2habitacions, menjador,cuina i sala de rebre.3.650.000 ptes. Telefonarde 16,00 a 19,00 hores al712596 GELABERT.

S'AR ENAL-LLUCMAJORvenc local 90 m 2 . amb te-rrasses, dues áales debany completes, apte per afarmacia, pastisseria, elec-trodomèstics etc...6.800.000 ptes. facilitats.Telefonar de 9,00 a 13,00al 721730.

VENC FINCA tres quarte-rades a Son Marió. Entradacarr. Randa i camí veïnal. 1Km. del centre de Llucma-jor. Casa de roters i de cis-telladors. 660841.

ZONA COLL D'EN RA-BASSA, Boutique de sen-yora i taller de confecció.Amb maniquis de prova imaquines de cosir. La tras-Os per no poder-la aten-dre. 2E4315.

S'ARENAL. Pis de 125 m 2 .prop de la mar, 4 habita-cions, gran terrassa, cuinaamb rebost i bany.5.500.00 ptes. Tel. 236293.

S'ARENAL. Venc apana .ment dos dormitoris, cuina,bany, menjador i terrassa.Vista a la mar. 6.300.000ptes. Tel. 292243.

A LES MERAVELLES, de-vora l'hotel San Francisco,venc apartament amoblat,a 50 metres de la mar.Bona vista, 2 dormitoris,opció a garatge. Preu aconvenir. Tels. 263199 -460139.

LLOC ESTUDI per hores.Máxima discreció i serietat.Tel. 404218.

COMPRARIA dues quarte-nades a dos o tres quilóme-tres de s'Arenal. 265374.

S'ARENAL, primera línea,entra balnearis 7 i 8, parti-culat lloga pis 4 dormitorisdobles, gran saló-menjador, terraça de 40m 2 ., 2 sales de bany, lliga-don, cuinacuina equipada ambofice, rebredor gran, re-bost, galenia. 75.000 ptes.Tel. 719327.

S'ARENAL, se ven pis propde la platja, 3 dormitoris,cuina amoblada i bany.4.500.000 ptes. SenyorArroya. Tel. 262700.

BADIA BLAVA, venc apar-tament modern plantabaixa, 1 dormitori doble,menjador, bany i cuina.Ban preu al contat. Tel.770016.

BELLAVISTA DE CALABLAVA, venc apartament 3dormitoris, bany, escussat,dues places garatge, cam-bre dels mals endressos,energia solar, jardí, vista ala mar, a 15 minuts de Ciu-tat. Tel. 710704.

COLL D'EN RABASSA.Venc àtic, 3 cuartos, bany,Iligador, cuina, menjador,sala d'estar, aparcament,terraça, teléfol, 40 metresde terraça, vista a la mar i ala montanya. 6 milions deptes., al comptat. Trucau apartir de les 2200 al236788.

COLL D'EN RABASSA,venc pis, 3 dormitoris, sala-menjador, cuina amoblada,bany, terraça i garatge. Tel.264330.

CAN PASTILLA, venc ga-ratge al carrer Miguel Mas-sutí, n. 3. Tel. 265557.

S'ARENAL carrer torrent a40 metres de la platja, selloga pis, tres dormitoris,dues sales de banys, saló-menjador, totalment equi-pat. Tels. 500358 - 505807.

SON VERI de s'Arenal.Lloc pis amoblat per tem-porada. 3 cuartos, sala-menjador, rebedor, bany,galenia i dues terraces. Tel.279668.

CAN PASTILLA. Lloc pismàxim a dues persones.50.000 pts. Tel. 209311.

COLL D'EN RABASSA.Lloc pis amoblat de 140m 2., assoleat, tres dormito-ris dobles, sala-menjadorgran, cuina espaiosa, banyi lligador, dues terraces,jardí i possibilitat de gara-ge. 60.000 ptes. Tel.601112.

LLUCMAJOR venc xaletamb 2 dormitoris, menjadoramb foganya i cuina, salade banys i electricitat, a 1quilometre del poble. Im-mobili ària Balear. Tel.662402.

LLUCMAJOR venc xaletamb 8.666 m 2. de terreny.Tres dormitoris, sala men-jador amb foganya, sala debanys, cuina amoblada,garatge, barbacoa, arbresfruiters, electricitat.12.675.000 Ptes. Immobi-lià ria Balear. Tel. 662402.

SON VERI DE S'ARENAL.Lloc o venc pis amb apar-cament i piscina. Tel.469199.

S'ARENAL. Venc estudidevora l'Hotel Badia dePalma. 2.300.000 ptes. Tel.269844.

S'ARENAL, carrer Asdru-bal, venc pis, tres cuartos,cuina amb terraça, saló es-paiós amb vista a la mar,mig amoblat. 5.200.000ptes. Trucar horabaixes.Tel. 714085.

S'ARENAL, venc pis de180 m 2 ., 4 dormitoris, men-jador, saló, cuina, rebost,cambra dels mals endres-sos, dues sales de bany,garatge al soterrani.13.000.000 ptes. Tel.490013.

Petits anuncisAquests anuncis poden ser remesos a la nostra re-

, dacció, Camí Cantares 132. Tel. 265005 i a totes les1 agencies de Publicitat.

Cada paraula, 10 pessetes.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 15

1LLOC PIS a s'Arenal, tresdormitoris amoblats, salamenjador, gran terraça,bany i escussat, cuina ambterraça posterior i rentado-ra automática. 45.000 Ptes.Tel. 263105.

ENTRE CAN PASTILLA is'Arenal, cerc nau indus-trial o solar gran, per cons-truir-n'hi una. Tel. 261246.

LLOC APARTAMENT as'Arenal. Tel. 248930.

DEVORA EL Club Náuticde s'Arenal, lloc pis, tresdormitoris, sala menjador,galeria, ben amoblat.50.000 Ptes. Tel. 461775.

S'ARENAL, lloc pis, dueshabitacions sense mobles.Telefonau horabaixes.264127.

BELLAVISTA, devora CalaBlava, venc apartaments, 3dormitoris, Iligador, sala debanys, dos garaixos, ener-gia solar, jardí i vista a lamar, a 15 minuts de Palma.Tel. 710704.

CAN PASTILLA, venc pis,3 dormitoris, àtic suite,cuina moblada de roure,dues sales de banys, terra-ça, garatge. 12.750.000Ptes. Tel. 723862.

COLL DEN RABASSA,venc àtic, 3 habitacions,bany, lligador, cuina, salad'estar, aparcament, telè-fon, total 100 rn 2 . i 40 m 2 .de terraça. Vista mar i mon-tanya. 6 milions de pesse-tes al comptat. Trucar apartir de les 22 hores al236788.

PERRUQUERIESPEPE ROMERA, perru-quer de senyors. Tall a lestisores i a la navalla. Dofí,4. Tel. 262856 - Ca'n Pas-tilla.

MAKA Perruquera. Pedi-cura i manicura. BotbnicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

MIQUELA PERRUQUE-RA. Neteja de cutis, mani-cura i pedicura. CarrerMallorca, 3 - S'Arenal. Tel.263423.

JAUME, barber de Ses Ca-denes. Tel 262065.

BLANCA Perruquera.Gran i General Consell,36- S'ArenaL Tel. 265109.

BORSA DELMOTOR

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

1VENDES

VENC BOT de fibra de 10pams descobert amb motorfora borda de 750 CV«Mercury». Tel. 262769.Ref. Miguel.

LLIBRA DE VERD ENBLAU. Llibres en català i encastellà. Especialitat enlectures juvenils i infantils.Comandes de Vibres en 24hores. Avinguda del Cid,56. Tel. 248360 - Son Fe-rrio!

OUS FRESCSde gallina rossa

Servici a restaurants ihotels cada tres dies.Preus interesants.

Granja Acosta.Llucmajor.

Tel. 660432.

VENC SOMO 2 de 10 me-tres. 4 veles correderaelectrónica, motor foraborda Mariner de 8 H.P.,canya llarga. Un milió depessetes al comptat. Tel.410522, hores de menjar.

TAPISSERIES MALLOR-CA, cortinatges, tèxtils isubministraments generalsper a tapissers. Preus depromoció. Visitau-nos. Usesperam al passatgeManeu, 8, prop de la ViaSi ndicat.

VENC CADELLS de PastorAlemany. Tel. 268004.

VENC R-5 950, PM -G.Rodes noves. Asseguran-ça d'un any. 135.000 alcomptat.

ANIMALS DECOMPANYIA

PRODUCTES PEL CAMP.pinsos, insecticides, animalde companyia. "PAJARE-RIA" S'ARENAL Plaçadeis Nins, 26, S'Arenal.

CLINCA VETERINARIAS'ARENAL Dr. Daniel A.Magrini Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13'30.Horabaixes de 16'30 a 20.Tel. Clínica: 490153. Tel.urgències: 207919.

RESIDENCIA I ESCOLAd'ensinistrament de cans.Venda de cadells. "CRIA-DERO LOS VALIENTES".Tel. 662136.

CONSULTORI VETERI-NARI. Carrer Exèrcit Es-panyol, 23 - baixos. Tels.491736 - 296097. De di-Iluns a divendres, de 17 a20 hores.

VIATGESVIATJES S'ARENAL

Billets d'avió i de vaixellVols 'cárterCrecliviatge.

Lloguer de cotxes.Reserves per telèfon i en-trega de billets a domicili.Telèfons: 266673-261265.

S 'Arenal.

VIATGES XALOKI. Bit-llets de vaixell i d'avió.Telèfon: 267450.

PERSONALSPERIODISTA, 38 anys, siem crides et demostraréque nosaltres tambépodem ser feliços, sommolt romàntic, m'agradaestimar, llegir, passejar,però sobretot vull viure elsmeus darrers dies amb tu,si tu també els vols viureamb mi, endavant, crida'mal 710087.

FARMACEUTICA, 34anys, fadrina, morena, ullsnegres, pis, cotxe, m'agra-daria conèixer senyor de34 a 39 anys, no m'importael seu estat civil, Ii donarémolta felicitat, tota la quenecessiti. Cridi'm al710087.

FADRINETES de 18 fins a40 anys, boniques, senzi-lles, volen relacionar-seamb fadrins treballadors.710087.

SEPARAT, 48 anys, direc-tor de Banc. Vull relacionsformals amb senyora osenyoreta culta. 277990.

SEPARAT, 49 anys, pro-fessor. Vull relacions for-mals amb senyoreta no se-parada, senzilla. 277990.

FADRI, 44 anys, de poble,feines del camp a lesmeves propietats, vull for-mar una llar amb senyoretasenzilla i que li agradi lacasa. 277990.

SEPARADA, 36 anys, bo-nica, vull relacions formalsamb senyor de la mateixasituació. 277990.

FADRI, 24 anys, senseproblemes econòmics. Vullrelacions formas amb sen-yoreta senzilla. 277990.

VIUDA 49 anys, vull conèi-xer senyor culte, relacionsformals. 710087.

FADRI, 36 anys, adminis-tratiu, vull relacions formalsamb senyoreta senzilla i dela llar. 710087.

SEPARADA, 24 anys,ATS, vull formar una llaramb senyor fadrí, culte,simpàtic. 710087.

SENYORA 50 anys, vullamistat formal amb senyorsimpàtic i amorós. 277990.

FADRI, 35 anys, vull for-mar una llar amb senyoretaamb estudis superiors.277990.

SEPARAT, 39 anys, estu-dis, negocis, vull relacionsformas amb senyoreta sen-zilla. 710087.

VIUDO, 61 anys, industrial,vull relacions formals ambsenyora culta. 710087.

FADRINETA, 26 anys, bo-nica. Vull relacions formalsamb cavaller culte. 277990.

SEPARAT, 48 anys, indus-trial hostaleria, vull rela-cions formals amb senyoraculta. 710087.

FADRINETA, 22 anys, moltbonica, vull relacions for-mals amb fadrí simpàtic.710087.

FADRI, 30 anys, pastisser,vull relacions formars ambsenyoreta senzilla. 277990.

FADRI, 32 anys, periodis-ta, vull relacions formalsamb senyoreta bonica isenzilla. 277990.

SENYOR, 39 anys, la sole-dat em venç i cada dia se'mfan inacabables els segonssense tú, dona. Som fadrí,no m'importa el teu estatcivil. Crida'm al 710087 itampoc estarás sola.

SENYORETA de 26 anys,fadrina, rossa. Estic inte-ressada a trobar un homoque sigui amorós, formal,no m'importa el teu estatcivil, de 35 a 40 anys, Cri-da'm al 710087, et faréfeliç.

SENYOR de 35 anys, se-parat, no m'importa el teuestat civil, suficients ingres-sos, vull una dona mágicaque m'ompli de sorpreses iaquesta pots ser tu. Cri-da'm al 710087.

CAMBRERA DE L'AIRE,28 anys, plena d'amor quevull compartir amb tu, no hetingut sort, estic separada,vull refer la meya vida ambun horno gentil, no importala seva situació ni estatcivil. Crida al 710087.

SOM UNA FADRINETA de65 anys, encara que no hopareix, em dic Joana, m'a-grada viatjar, passejar,tenc el cor d'una joveneta iquan vull som molt xistosa.Crida'm al 710087.

MESTRE de 33 anys, fadri-na, atractiva, ulls negres,rossa, cabells llargs, farémolt feliç l'home que m'es-collesqui com a esposa.Crida al 710087.

SECRETARIA, 32 anys,amant de la llar, honrada,vull con éixer cavaller de 32a 37 anys, bo i amorós, dela llar. Crida'm al 710087.

ECONOMISTA, 40 anys,encara que no ho semblen,voldria conèixer-te, dona.Tenc molt dolgut l'esperit.Fins matrimonials. Crida'mal 710087.

AL.LOTA de 25 anys, fadri-na, vull l'amistat de mo-ment, som morena, ullsverds, estatura 170. Sitens temps lliure i em volsconèixer, crida'm al710087. Et faré el meu rei.

M'AGRADARIA conéixer-te, a tu, dona que llegeixesel meu anunci. Em dic Car-les i tenc 45 anys, separat.Crida'm al 710087 i et ren-taré el cor, que supós queestá ple de dolor, com elmeu.

SENYORA de 55 anys,viuda, sense fills, m'agra-daria conèixer un homoque em doni l'amor que ne-cessit, bons ingressos ibona feina. Crida'm al710087.

DELINEANT, 28 anys, somfadrina, la meya majorillusió és tenir fills i queregni l'alegria en un matri-moni feliç. Cavaller, vagi depressa i cridi'm al 710087.

ENGINYER, 30 anys, fadrí,molt atractiu, fins seriosos,em dic Jaume, has aconse-guit ja la felicitat, nina? No!Idó crida'm al 710087, ambmi l'aconseguiràs.

AL.LOT de 20 anys, fadrí,vols ser tu la meya mitja ta-ronja? Idó endavant, somalt, prim, ros, ulls negres.Crida'm de pressa, t'esper,fins matrimonials, al710087.

SENYORA, 42 anys, perru-quera, ulls verds, atractiva,si em crides et faré l'homemés feliç del món, t'ho pro-met. Crida al 710087.

METGE, 32 anys, fadrí,som formal i seriós. A tu,dona que Ilegeixes el meuanunci, m'agradaria queem cridassis al 710087.

CAMBRERA DE L'AIRE,30 anys, tenc reservat elmeu cos per a l'home queem doni la seva confiança,amor i ternura, per aconse-guir un matrimoni feliç.Som morena, ulls cels, fa-drina, crida'm al 710087.

VIDUA, 33 anys, negocipropi, bonica,acceptaria senyor honrat,responsable per a fins ma-trimonials. 247912.

COMERCIANT, xalet vorala platja, cotxe, estrangera,atractiva, 45 anys, senyor aqui agradin els nins, elcamp, la vida sana,277990.

VIDUA, 55 anys, esdeveni-dor resolt, amorosa, dolça,maca, afeccionada al tea-tre, la música, cerc senyoramb fins formals. 277990.

EL MEU COR CERCA i ellano és amb mi. La vull ferfeliç i no la trob, senyor de27 anys, fadrí, negocipropi, amorós, bona pre-sència, crida'm al 710087.

LLICENCIADA en Medici-na, 34 anys, fadrina, tencun terrible desig de trobarun jove, si vols alliberar elsteus pensaments crida'm al710087.

SENYORETA, 20 anys,vols una relació seriosa,senzilla i duradora, idóestic a la teva disposició.Crida'm al 710087. Mari.

SENYORA, 46 anys, etsomii de nit i tu no ets almeu costat, et somii de dia itu no ets al meu costat,però més llarg és el dia cer-cant-te, t tu, home, amor!Si estás en la meya matei-xa situació no ho dubtis icrida'm al 710087. Juani.

ARQUITECTE, 43 anys, di-vorciat, m'agradaria conèi-xer una dona per compartirles seves penes i alegries.Crida'm al 710087.

AL.LOT de 19 anys, fadrí,bons estudis, estalvis, nom'importa el teu estat civil,només doman comprensió,amor i felicitat, no som vi-ciós. Et voldria conèixer,crida'm al 710087.

INFERMER, 37 anys, fadrí,com és de preciós veure elsol i els estels quan brillen,només que n'hi ha que hofan de dia i altres els ves-pres com tu i jo. Em trobmolt sol i necessit una donaque m'estimi i em sàpigacomprendre. Crida'm al710087.

ADVOCAT, 50 anys, viudosense fills, cotxe, pis, estal-vis, vull conèixer una donaque m'estimi molt, que emdoni el seu afecte i amor, sipenses el mateix endavant,crida'm al 710087.

EL MEU COR está ferit, tume'l curarás, fes-me feliç,ho necessit tant, senyor 53anys. Crida'm al 710087.

VIUDA de 65 anys, propie-tària d'un parell de comer-ços, cotxe, pis, calet. Bonasituació económica. M'a-gradaria trobar un senyorper omplir la meya soledat.No li mancará res perquèho tenc tot. Apartat 10.236- 07080 - Palma.

LA SOLEDAT m'acompan-ya. Tenc 30 anys, simpàtic,situació económica resolta,cotxe, apartament, estalvi.M'agradaria conèixer unaal.lota per formar una famí-lia feliç. Aparat 10.236 -07080- Palma.

MES IGUAL la teva situa-ció. Si tu m'estimes, et faréfeliç. Som víuda de 40anys, bona feina, pis, estal-vis. Per refer la meya vidaem manca un home arno-rós i bo per viure feliços itenir fills. Escriure aviat.Apartat 10.236 - 07080 -Palma.

Petits anuncis

Caries A. GelabertI Socies

ADMINISTRADOR DEFINQUES AGENT

IMMOBILIARICarrer Jaume Santacilia,3- ent. 07012 Ciutat deMallorca Plaga dels

Nins, 2- baixos B.Tels. 721730 - 712596.

07600 S'Arenal de Mallorca

CRISTALLERIAEL ESPEJO

VIDRERESEMPLOMADES,

GRAVATS ARTITICS,VIDRES DE

SEGURETAT,TANCAMENT DEGALERIES AMB

ALUMINI I CRISTALL,VIDRES 1 MIRALLS ENGENERAL, MAMPARES

DE BANY.CARRETERA DEMANACOR, 428

CASA BLANCA- TLF.:249039

CRISTALLERIATORRES

VIDRES, CRISTALS,MIRALLS,

MARCS, ALUMINI

CARRER LISBOA 35711£: 266517 - 491785S'ARENAL DE MALLORCA

PER 1L LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45Telèfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

MENJARS CASOLANSSOM ESPECIALISTESEN XOT I PORCELLAFEIM PRESSUPOSTS

PER A BATETJOS,COMUNIONS I BODESAPARCAMENT PROPI

ELS DILLUNSTANCAT

AVINGUDA DECARLES V - TEL.: 661117

LLUCMAJOR

CONSTRUCCIONSI EDIFICACIONSDE S'ARENAL, S.A.

CONSTRUCCIONS I REPARACIONS

EN GENERAL

ESPECIALITAT EN CONSTRUCCIÓDE PISCINES

AMB EL SISTEMA -GUNITE•

C/. Cabrera, 18 baIxoa - Tel. 26 53 54 - S'Arenal (Mallorca)

16 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

PERSONALSPROFESSORA de dibuixartístic, 31 anys, som d'Ille-tes, fadrina, agradable,cerc senyor senzill, traba-Ilador, amant de la casa idel camp per formar una fa-milia. 710087.

SERGENT, excellent es-devenidor, voldria conèixersenyora atractiva i distingi-da, bons fins, gran felicitatentre nosaltres dos. No si-guis tímida i crida'm.277990.

SEPARADA LEGAL, sensefills, feina segura, estalvis,fortuna hereditària, 56anys, vull formar una llaramb senyor, amb fills, se-dós, respectable, que nobegui. 247912.

ADMINISTRATIVA,100.000 ptes., atractiva,seriosa, 1'60, el meu pro-blema és la soledat, triste-sa. Senyor comprensiu,que faci feina i Ii agradi lapesca. De mitjana edat.710087.

FADRI, 29 anys, estranger,ben plantat, estudis univer-sitaris, gran esdevenidor.Cerc senyoreta agradableper formar una parella sen-sacional amb molt d'amor.277990.

SENYOR, negoci, 200.000al mes, xalet, propietari d'a-parcaments, estalvis ele-vats, 187, 68 Kg., moreno.Senyora de 35 a 48 anys,formal, amb fins matrimo-nials. 277990.

FUNCIONARI de l'Estat,60 anys, alt, ben plantat,simpàtic, esdevenidor re-solt. Vull refer la meya llaramb senyora amorosa,agradable, que li agradi lanaturalesa. 710087.

TRADUCTORA de mitjanaedat, guapa, intel.ligent,afeccionada als esports i ala cultura, vull amistat ambfins matrimonials amb sen-yor bo, de salut normal.247912.

VIUDO, negoci propi, estal-vis importants, xalet i cotxepropi, futurs béns, vull sen-yoreta o senyora de 34 a57 anys per amistat ambfins més seriosos. 710087.

PENINSULAR, resident aMuro, 65 anys, alguns ne-gocis, pens viure molt detemps, voldria formar pare-la senyor senzill queestigui sa. Crida'm aviat.277990.

FADRI, 24 anys, professióa hostaleria, 1'80, prim,visc sol, anglès perfecte,nocions d'italià. Senyoretaindiferent nacionalitat.247912.

FADRI, 28 anys, fotògraf,honrat sense vicis, vidamolt sana, tinc molta sole-dat. Senyoreta de 23 a 34anys.- Amistat amb fins se-dosos. 710087.

PROPIETARIA d'una sa-bateria, 34 anys, 167, resi-dent a Menorca, m'agrada-ria conèixer senyor bo iamorós, que faci feina i tin-gui una bona presencia.Per correspondre'ns.247912.

VIUDO, sense fills, pis,cotxe, negoci de restau-rants, economia bona,només vull la companyiad'una senyora seriosa,amb bons fins, entre els 40i els 45 anys, sana.710087.

DEPENDENTA, 51 anys,francés, nocions d'italiá,m'agrada bailar, caminar,afeccionada g la pesca.Senyor bo, de la casa, qua-litats similars. Per formarparella. 277990.

PENINSULAR, 25 anys,amb casa a Valldemossa,professora de piano, vol-dria amistat sériosa ambsenyor educat, que li agradila música clàssica. 247912.

MESTRESSA DE CASA,mitjana edat, responsable,estudis mitjans, estalvis,sana. Si ets alegre, engin-yós, especial interés performar una llar. Et vull co-nèixer. 710087.

FUNCIONARI de l'Estat,esdevenidor resolt, no tincproblemas, pis i xalet, es-talvis, carácter alegre, sin-cer. Vull formar parella ambsenyora amb personalitat.710087.

SENYORA, 47 anys, ma-llorquina, som responsa-ble, pis propi, hobbies: lapesca i la pintura. Si volstrobar la felicitat, de mo-ment una sincera amistat,entre els 58 i els 60 anys.247912.

ESTUDIANT de solfeig, 19anys, senzill, tímid, tincmolts amics i amigues parócerc una al.lota seriosa,sense problemas, respon-sable, amb fins formals, de25a 30 anys. 710087.

ADVOCAT, 40 anys, im-portants béns, som more-no, alt i seriós. M'agrada lasenzillesa, senyora femeni-na i bona. Per formar unallar. Per conéixe'ns crida al277990.

FADRINA, alta càrrec enuna empresa de construc-ció, a causa de la feina notenc temps per trobar unsenyor responsable, edu-cat. De 36 a 49 anys. Ambfins matrimonials. 710087.

SENYOR, 47 anys, 176,bona presencia, estudismitjans, treball fix, voldriaconèixer .senyora, indife-rent l'edat; per fer amistat.Cridar al 247987.

INDUSTRIAL, -fadrf, 43anys, cultura amplia, im-portants béns. Vull feramistat amb fins seriosoSamb senyoreta per fer-lamolt felilg_ 277990.

SECRETARIA, 25 anys,bonica i sola, em senttrista, aficions culturals,voldria relació amistosaamb joyo amable i cult,fadrí, fins als 37 anys,fins matrimonials.277990.

ROMAN TIC, 27 anys,m'agrada el camp, pas-sejar, la música, tenccultura i possició, vullformar una vertaderaIlar/farnria. Si ets com jo,crida'm al 277990.

FADRI, possició alta,empresari, vida resolta,voldria una dolça amistatamb senyora/senyoretafins a 45 anys, jo entenc, 5:3, cult, amable.277990

FADRI, 28 anys, treballa-dor, em vull casar amb sen-yoreta senzilla, que li agra-di la naturalesa, passejar,som sor-mut i m'agradarique tu també ho fossis,ambdós cercaríem la nos-tra prtía, llar plena de felici-tat. 277990.

ANGLES, 62 anys, vidu,visc de rendes i fortuna,ben plantat, vull fer amistatamb companya que li agra-di viatjar i la llar. 277990.

PROFESSORA, 35 anys,bruna, senzilla, ben planta-da, excellent mestressa decasa, vull formar familiaamb senyor seriós,educat,amorós, treballador.247912.

FORNER, 22 anys, 187,corpulent, ulls blaus, vullcomenç:ar la vida amb sen-yoreta sense vicis, formal,de bon cor. 247912.

SECRETARIA, mitja edat,atractiva, interessant, per-sonalitat, de gran cor, vullsenyor educat, inquietudsculturals, sa, per formar pa-ralla. 247912.

PILOT D'AVIACIO, 33anys, sa, separat, senseproblemes, bona presèn-cia, voldria fer amistat ambfins matrimonials amb sen-yora o senyoreta de grancor, que li agradin els nins.277990.

DIVORCIADA, 1 fill, fun-cionaria, 35 anys, grancor, 163, i 58 Kg., bruna,vull refer la meya llaramb home seriós, culte,educat, 33-48 anys,sense vicis. 277990.

PERRUQUER, de grancor, un poc tímid,trobar jove formal i edu-cada amb fins matrimo-nials, 23-31 anys, sana,neta, si em vols conèixercrida'm al 277990.

DEPENDIENTA, 24anys, jove, alegre, sim-pática, voldria tenir rela-cions amistoses ambfadrí / vidu finsals 37anys, que sigui alegre,sense problemes, finsmatrimonials. 277990.

EMPLEADA DE COMERÇ,28 anys, sana, neta, m'a-grada bailar, pasejar, el ci-nema, voldria fer feliç sen-yor solitari, indiferent si téfills. 277980.

PSIQUIATRA, 45 anys,excellent esdevenidor,xalet, afeccionat a l'arqui-tectura antiga, m'agradariaformar una llar amb amor,felicitat i pau amb senyor.ao senyoreta bona i senzilla.277990.

CAMBRER, 45 anys, amo-rós, treballador, net, pispropi, fadrf, voldria formarfamilia amb senyora senzi-lla, agradable i que li agra-din els nins. 277990.

TRANSPORTISTA, 43anys, 178, prim, ben plan-tat, voldria fer amistat se-riosa amb senyora sensevicis, pacífica, sana, ambfins matrimonials. 277990.

RECEPCIONISTA D'HO-TEL, bons estalvis, senseproblemes, la illusió de lameya vida és formar unafamília, voldria senyora osenyoreta fins als 30 anys,bona presencia, sensevicis, culta. 247912.

FADRINA, cerc cavallereducat, amant del món ar-tístic, fins els 69 anys, ambfins formals, tonc posició,cultura, acomodada.277990.

NEGOCI PROPI, 45 anys,divorciat, simpàtic, de lallar, moreno, ulls negres,vull conèixer una donaamorosa, dolça, que escasi amb mi com més prestmillor, la vida és curta, no lavisqui trista. Crida'm al710087.

JAPONES de 30 anys,fadrí amb negocis a Mallor-ca desitja contactar ambsenyora de 18 a 40 anysque sia mare fadrina, divor-ciada o viuda. Vull casarmei aconseguir la nacionalitatespanyola. Ofereics migmilió com a mínim. Escriu-me a l'apartat 10.236 -07080- Palma.

SOM VIUDA i tenc 41 anys,morena, de cabells Ilargs i170 centímetros d'altária.Amorosa i guapa, amb ne-goci propi. Voldria conèixersenyor sensible i afectuós.Fins seriosos. Apartat10.236 - 07080 - Palma.

SENYORETA 19 anys,com de preciós és el regnede l'amor quan un horno ésal meu costat i pot donar-me molta comprensió i finsi tot el seu cor, som rossa,cabells curts, ulls blavosos,m'agradaria molt que emcridassis al 710087.

SENYORETA 39 anys,bruna, estatura normal,simpática i alegre, per serfeliç no vull castells ni ri-quesos, només un homeque sigui amorós i que emsàpiga estimar, si estás Ile-gint les meves quatre líniesque tu siguis la meya mitjapoma com Adam i Eva. Cri-da'm al 710087.

DIVORCIADA, 27 anys,negoci a Palma, importantsbens, voldria fer amistatamb un bon horno. 247912.

FADRI, 55 anys, bona pre-sència, educat, importantsbens, vull formar una famí-lia amb fadrina amb cultu-ra, educada, neta, de boncor. 247912.

FRUTALESLLUCMAJOR

Arbres fruitersAvets de Nadal

PalmeresPlantes interior i

exteriorCarretera de s'Arenal

a l'entrada de Llucmajor

Jnorefflostrum

Plaça Major, 1Tel. 265374.S'Arenal de

Mallorca.Carrer de Marbella,

39-1.Tel. 267658.

Edifici Hotelers.S'Arenal de Mallor-

ca.

Emissores de ràdio encatalà a Mallorca

RADIO MEDITERRANEA Emet les 24 hores deldia música i consells al 104.4 de la FM.

RADIO NACIONAL DE LES BALEARS Emet du-ran! les 24 hores del dia entrevistes i música al 90.00de la FM.

CATALUNYA MÚSICA Emet durant tot el dia mú-sica clásica i noticiaris al 105.00 de la FM.

DR. BARTOMEU FONTCOL.LEGIAT N.° 2Š1

METGEDENTISTA

PASSEIG MIRAMAR, 33-1*-2" - TEL.: 264152

S'ARENAL DE LLUCMAJOR

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 17

FADRINA, 32 anys, 168,afeccions: lectura, som op-timista, m'agrada el que ésoriginal. Vull amistat ambfins matrimonials amb sen-yor senzill. 710087.

TENC UNA FABULOSAtécnica per fer-te feliç i queet riguis amb mi senseparar. Saps com..? Nomésfent-te pessigolles. Som unbromista, per qué? Doncsperquè som simpàtic i ama-ble com has pogut compro-var. Em dic Sergi, tenc 38anys, farmacèutic,310.000, pis, cotxe, m'a-gradaria conèixer-te a tuque en aquests momentsestás Ilegint les meves lí-nies. Si em vols conèixercrida'm a1710087.

NECESSIT d'una dona laseva comprensió i amor,tenc 37 anys, advocat, nom'importa l'estat civil, i si téfills millors, suficients in-gressos, som bru, ullsverds, estatura 175, elmeu nom és Miguel. Cri-da'm al 710087.

SECRETARIA, 35 anys,bonica, elegant però senzi-lla, neta, de la llar, m'en-canta la música clàssica,senyor amb les mateixesqualítats per formar parella.277990.

DIVORCIAT, 39 anys, pro-fessió important, 340.000al mes, xalet, vida acomo-dada, som tranquil, com-prensiu. Senyoreta o sen-yora de mitjana edat, alta.247912.

ROSSA, tenc 47 anys, ne-goci propi, em vull casaramb un home molt home.Crida'm al 710087.

PROFESSORA D'ID10-MES, voldria conèixer l'ho-me dels seus somnis, unhome que sàpiga el que ésuna dona de la llar, brunade cabells Ilargs, ulls ne-gres, 31 anys. Crida'm al710087.

SOM ESTUDIANT de COUi Universitat, carrera quasiacabada, tenc 22 anys,m'agrada sortir, no tencmals vicis. Crida'm al710087.

EM DIC MARIA, tenc 25anys, fadrina, bruna de ca-bells arrissats, 169, prima,si ets un home de bon cor ivols fer-me feliç, crida'm al710087.

ESTIC DRET però em senttot sol, esper trobar la sen-yora que tant cerc però notrob, si tens fills millor,compartirá la meya felicitatamb tu i amb els nostresfills, dic nostres cerqué elsque són teus, si ens casamels estimaré com a fillsmeus, 200.000, cotxe,xalet, em dic Josep, tenc55 anys. Crida'm al710087.

CRIDA'M deixaràs d'estarsol, tenc 30 anys però sem-blen 27, rossa d'ulls ne-gres, prima, fadrina, pis,cotxe. Crida'm al 710087.

CERC LA FELICITAT, quinme la proporcionará? Tu,senyora de 42 anys. In-gressos 200.000, cotxe,pis, treball en un laboratori.Crida'm al 710087.

SENYOR ETA 34 anys,som tímida, treballd'A.T.S., ingressos 90.000,fins seriosos, no importa sitens fills. Crida'm al710087.

Ses Gloses

d'enPere Gil

són a la venda a

totes les llibreries

RESTAURANT JAMAICA,cuina mallorquina, especia-litat en paelles. CarreteraMilitar, davant l'ambulatori.Tel. 262923. S'Arenal.

RESTAURANT AMEN-GUAL. Cuina económica.Carretera Militar, 171. Tel.267896 - Ses Cadenes.

XINA ORIENTAL. Menjars ibegudes xineses. Carrerde Joaquim Verdaguer, 12.Tel. 266721, s'Arenal.

RESTAURANT «EL GRA-NERO», cuina típica ma-llorquina. Obert cada dia.Aparcament fácil. Carrer dela Torre Rodona, s/n, Ca'nPastilla. Telf. 268398.

RESTAURANT SA BO-LERA. Cuina feta comDeu mana. Si frissau, novenguen. Carrer Acapulco,4. Sortida, n. 3 - Les Mera-yenes. Tel. 265188.

RESTAURANT DELFINDORADO. Bodes, comu-nions, dinars d'empreses.Dini per un milenar depessetes. Carrer Juand'Austria, 13 - Badfa Gran.

CA'N QU1RANTE. Cuinamallorquina. Sopes mallor-quines, xot rostit. Tel.265785. Sant Jordi.

OS CANTEIROS RES-TAURANT. A casa galegado Ca'n Pastilla. Comidase vinhos galegos. Av. Bar-tomeu Riutort, s/n. Tel.262674 - Ca'n Pastilla.

CAFETERIA COSMOPO-LITA, Pop a la galega. Pci-xos, marisc i carns. Vinhosda terra galega. Terra, 44S'Arenal de Mallorca. Tel263099.

EL PARADIS DE L'HAM-BURGUESA. Hamburgue-ses, salxitxes i pollastres al'ast. Marbela, 43. Devorael quarter de la Policia Na-cional.

BAR RESTAURANT AN-DREU. Cuina variada i ta-pes. Sopars deportius i decompanyonia. Carrer de laGrúa, 6 - Ca'n Pastilla.

CA FE CA'N RI.AGAN.Berenars i soparets. Llocde trobada dels pagesos delPla de Sant Jordi. Tel.411266 - Casa Blanca.

LA PANOCHA DEL MA-CHO. Restaurant dirigitper l'antic propietari de"Paco el Macho". Cuinagraciosa i salerosa. CarrerGrúa, cantonada carreterade S'Arenal. Ca'n Pastilla.Tel. 269219.

HOSTAL MARACAIBO,cuina mallorquina casola-na. Devora les Escales deCan P -4stilla. Tel. 263017.

RESTAITiANT CAN TIATALECA. Porcella rostida,xot rostit 1 altres especiali-tats. Presuposts per abodes i comunions. Avin-guda de Caries V. Tel.660297 - Llucmajor.

RESTAURANT - TORRA-DOR LLUCMAJOR. Xot iporcella rostida. Avingudade Caries V, cantonadaCarretera de Campos Tel.6601139 - Llucmajor.

SERVEISPROFESSIONALS

ALLOTA amb coneixe-ments de contabilitat perordinador, se necessita a laConcessionària Opel des'Arenal. Tel. 268111.

GUARD NINS a ca meya.Bon tracte. Tel. 266834.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglarn.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Coll d'En Rabassa.

RESTAURANT CAN VER-DERA. cada vespre mancoels dilluns, obert de 19 a 4de la matinada. Carrer Par-cel.let, 52. Tel. 261057.

PNEUMATICS BRASIL,pegats ràpids, bateries, co-rreges de ventilador, carn-vis d'oli, greixar. Carreterade Manacor, 391 - SonFerriol. Tel. 270645.

ARREGLAM rentadores,màquines registradores, rà-dio-cassettes de cotxes,porters electrònics. Elec-tronica EL GAUCHO. Ca-rrer Mallorca, 2. Telèfon:263423.

ES NECESSITA personaamb ciclomotor per repartirde matinada a la zona des'Arenal. Compatible ambaltres feines. Retribució in-teressant. 201213 (depar-tament de distribució).

BALL DE BOT, alilota joveen dóna classes. Grups re-duïts. Económic. Per infor-mació: 416445. Demanauper na Maite.

DONA DE NETEJA se ne-cessita. Tel. 265005.

SENYORA s'ofereix per aservici domèstic 4 diescada setmana. Tel.269225.MATERIAL DE CONS-TRUCCIO, rajoles i pavi-mentació. JOSEP MARTI-NEZ. Carrer Canonge M.Rotger, 9. Tel. 260091.

FERRERIA DE N'ANTO-NI SEGUI. Ferro i alumini.Carrer de Castillejos, 53.Tel. 262592. Coll d'En Ra-bassa.

METALURGIGA S'ARE-NAL. Reixats, barandilles,ferro forjat, treballs enalumini per a obres, sol-dadura eléctrica i autóge-na, treballs al torn. PereCanals i Quetgles. CarrerMenorca, 10. Telèfon:263910 - S'Arenal.

NEUMATICS SON FE-RRIOL, equilibrats derodes, canvi de rodes i pe-

Avinguda del Cid, 73.; 413155- Son Ferriol.

INSTAL.LACIONS eláctri-ques i sanitàriesCE.JU.CB., instal.ladorsofidals de gas ciutat, propài butà. Carrer Marqués deTenerife, 77. Tel. 242593Son Ferriol.

PAPERERIA CERVERA.Material escolar i d'oficina.Llibres de comptabilitat.Cardenal Rossell, 82 - Colld'En Rabassa.

MARES, vos agradaria de-dicar méS temps als vos-tres fills, però no en teniu,de temps. Deixau-los enles meves mans. Trucau de1430 a 1600 Margalida.Tel. 416673.

DONA d'una quarentenad'anys s'ofereix per fer neta hores, a s'Arenal, a 500pessetes l'hora. Tel.491375.

BUGADERIA I tintoreriaLaunderette. Rentau vósmateix. Rentat en sec. Ca-rrer Sant Antoni de la Plat-ja,8. Tel. 260370 Can Pas-tilla.

MAGATZEM DE PINSOS,adobs i cereals. Distribui-dor de pinsos PIEMA. Avin-guda del Cid. 77. Tel.243725 - Son Ferriol.

AL.LOTA s'ofereix per tenircura de nins i per fer netejaper hores. Trucar els ves-pres. Bárbara. Tel. 271316.

PLANXISTERIA, pintura,mecánica. Taller "SANFRANCISCO". Camí deSon Fangos. Tel. 4903 14-Es PiLlarí.

TINTORERIA C,ALTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peçes de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

CRISTAL.LERIA TO-RRES. Carrer Lisboa, 35-S'Arenal de Mallorca. Tel.266517.

ENSENYANCESFRANCES, ANGLES, ale-many, classes particulars,conversació per a princi-piants, zona s'Arenal.263881.

C. BALEARES,25-2

'1 ArenalT'oferim cursos de pro-

gramació en:BASIC

dBASE III PLUSCOBOL

TURBO - PASCALTURBO - C

TURBO - BASICBASIC2 *

* (el de l'AMSTRAD PC)1 de formació d'usuarlsen:

ABILITY 2000OPEN ACCFSS II

SYMPHONYLOTUS 1-2-3.

LOCO SCRIPT.A més d'un Ilarg etcéte-

ra, pots aprendre:BANCA

MECANOGRAFIACOMPTABILITAT

IDIOMESREPÀS.

Carrer Balears, 25-2-1.Tel. 491916 - S'Arenal deMallorca.

GIMNAS IROY. AbansChon-Ma II, Taekwondo,G. de manteniment, pesos,g. rítmica, jazz. Professors:Tita, Manolo Garcia i Do-mingo Peláez. Plaga deSant Marí, 6. Tel. 267994.Cali d'en Rebassa.

PERSONALS

GASTRONOMIA

Son Ferriol

El fiscal demana 22 anys per l'acusatde la mort d'Antoni Mascaró

Aques dies ha comen-çat el judici per la mortd'Antoni Mascaró, unhoteler que vivia a SonFerriol i que va ser trobatmort amb el cable del te-léfon al voltatn del coll ala seva casa del Garro-ver. El ministeri fiscal hademanat per a MiguelCruz Sánchez, el pre-sumpte autor del delicte,la pena de vint-i-dosanys de presó major i elpagament d'una indem-nització de sis milions depessetes per als fami-liars de la víctima.

El fiscal rebutjà la ver-sió segons la qual va serel mateix Antonio Mas-cará el que s'autoprovo-cá la mort per estrangu-lació Miguel Cruz amb elcable del telèfon. Se-gons el fiscal, va ser eljove que li provocà direc-tament la mort.

Els fet succeïren elpassat 13 d'octubre a lafinca, propietat d'AntoniMascaró, coneguda com«es Garrover», de SonFerriol. Dia primer de no-vembre la polica deteniaMiguel Cruz com a pre-

sumpte autor del crim, almateix temps que con-fiscava diversos objec-tes provinents de la casade la víctima. Nota urgent

G/. DEDO

5O1 101Z AMA

4

ELECTRONICA- Eprana\ , S ARENAL

VENDA 1 REPARACIÓ1V- VIDEO - Hl FI

TEL: 265774

o

Le

A NACIONAL

Joan Vich Bibiloni.

Informarn als propietaris de finques del terme deLlucmajor que extremin la vigilància, ja que fa unsdies uns »!ladres, ferrovellers del coure» sense con-trol policial, varen robar més de 600 metres de ca-bles d'electricitat, i causà destrosses als pals i alscables de conducció eléctrica de dues bombes d'ai-gua de més de 130 metres cada un.

La Guardia Civil té notícies i confiam que es de-tendran als que ara es assegen lliurement pel termede Ilucmajor. Continuam sense protecció ni segure-tat personal davant d'aquests amics dels que no ésseu, i si intentam defensar-nos el punt final és lapresó. S'agraeix aquesta inseguretat al ministre Le-desma, el més nefast del Govern socialista.

18 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

XafarderiesEls enemics de Mallorca i de la seva llengua, ten-

dran un infart qualsevol dia d'aquests. Això que mol-tes hores del vespre hi hagi dues cadenes de televi-sió en la nostra llengua i només una en la seva hotenen molt mal de pais.

• • *

La Urbanització Sa Torre —entre s'Arenal i BadiaGran— va vent en popa. Els trasts de primera líniaestan tots venuts per la urbanitzadora, les segonesvendes se fan a 12.000 ptes el metre quadrat. A se-gona i tercera línia, encara se poden trobar trasts de1.000 m 2 . a sis i a set mil pessetes. Una bona inver-sió si tenim en compte que aquesta urbanització sefa a tot luxe.

Les dones que no fan feina, és que no en volenfer, i vos diré cerqué. Fa quinze dies, una arenalaerava posar un anunci a S'ARENAL DE MALLORCAoferint=se per fer neteja a 500 pessetes l'hora, l'altradia va telefonar a la redacció del periòdic demanantque Ilevássim l'anunci que ja tenia l'horari complet...Les que vulguin fer feina, ja ho saben, els anuncissón gratuïts i eficaços.

•••

A s'Arenal hi ha dues associacions de la terceraedat, una al soterrani de l'església i l'altra al soterranidel Bar Europa. Al Coll d'en Rabassa també n'hi hadues, una al local parroquial i l'altra subvencionadaper SA NOSTRA a les Cases Noves. A can Pastillaque té tants d'habitants com el Coll d'En Rabassa,no n'hi ha ni una.

•••

Can Pastilla és un poble invertebrat amb ben co-ques associacions. Només hi ha l'Associació deVeïns, la de Petanca, la de Pares d'Alumnes i delClub Nàutic. La joventut i la vellesa ha d'anar als po-bles veïns a divertir-se o a trobar vida associativa.

• Ile•

Al Molinar, darrerament, hi havia tres o quatre fa-mílies de gitanos establerts al costat dels edificis dela Policia Nacional. Aquestes darreres setmanes,una colónia de gitanos forasters han arribat i hanconstruït mitja dotzena de barraques noves. No caldir que els moliners no estan gens contents ambaquests nous veïns.

El Pla Parcial de l'Aeroport está a punt d'entrar ainformació pública. Atencí els que hi vulguin feral.legacions.

***

La reforma de la carretera de la vorera de mar des'Arenal está a punt de començar. El carrer de vorales cases, se pintará de pintura reflectant, el carrerde vora mar servirá per passar el tren, els carruatgesi els taxis.

fri•

La gent de dretes va erugada aquests dies i ambtota la raó. Els qui no ho són, en conten acudits i elsanomenen PEPES.

•••

Sona el teléfon a la redacció de S'ARENAL DEMALLORCA. Riiing... riiing...

—S'Arenal, digui. —«Hijo puta catalanista». Es laresposta. Un se queda aturat, peró era ben hora. Esla primera vegada que mos ho diuen en vuit anys.

Guerra al violadorI SIMPOSI

INTERNACIONAL

PROCESSOS SOCIOCULTURAIS

i PARTICIPACIOSOCIETAT CIVIL i INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES

AMÉRICA LLATINA I EUROPAUN DEBAT, UNA CONFRONTACIÓ I UNA

PROPOSTAPRE-INSCRIPCIÓ 1 PRESENTACIÓ DE

COMUNICACIONSLa pre - inscripció s'ha de dirigir a: -

/LIMA DE CULTORA, OCI I JOVENTUTAcetvleats Sodoceleands.

Djadamat de Palma

C/ Zanglada núm. 20700I-PALMA BALEARS-ESPANYA

N° Telefon: 971 - 71 66 75N° Fax per a Espanya. 971 - 71 64 74

N° Fax Internacional: 34/71 - 71 64 74

El termini de pre-inscripció i presentació de propostesde temes de comunicacions es tancará dia 15 de març.

PLACAS LIIIITADES

Oportunament es comunicará l'aceptació o no de la pre-inscripció. A partir d'aquest moment, se indicará als

seleccionats, la forma de pagament de matriculaPreu: 10.000.- pts.

HO CONVOQUEN:

MUNTAMENT DE PALMA•

Ifillmig4=a°115

I ALTRES ENTITATS CIUTADANES

CAFETERIA PERALTAESPECIAL1TATSENTAPES VARIADES1

CARNS ALA GRAELLACARRER DEL MARQUÉS DE TENERIFE, 47

DEVORA L'ESCOLA PÚBLICATEL.: 247308

07198 SON FERRIOL

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 19

S'Arenal de Mallorca

Una usuària de l'EMT agredidaper un grup de gitanes

Una dona va ser agre-dida per un grup dedones gitanes dins l'au-tobús de l'EMT que fa eltrajecte des de Palmafins a s'Arenal. La vícti-ma va sofrir lesions deconsideració que preci-saren atenció médica.

L'agredia, mariaJesús Parea, viatjava encompanyia d'una amigadins l'autobús. Aquestanava ple de gent i lesdues dones varen seurea unes cadires que, justal darrere, hi havia unesaltres dones gitanes,aquestes exigiren a lesMaria Jesús Parea i laseva amiga que s'aixe-cassin d'aquelles cadi-

que no es podien moureperquè l'autocar anavaple.

Les gitanes els crida-ren de nou que se n'a-nassin i, en veure queles dues amigues no enfeien cas, les comença-ren a insular i, posterior-ment, les agrediren. Enaquest moment, el con-ductor del vehicle va cri-dar la policia per l'emis-sora de l'autobús itambé s'aturà per veurequé havia passat. Lesagressores aprofitarenper escapar-se i mo-ments després es pre-sentà la policia i va durl'agredida a l'hospitalperquè Ii curassin les fe-rides que tneia a la cara ial coll. La víctima es vaplányer que ningú delsque anaven dins l'auto-bús, que anava ple, in-tentás evitar el que vapassar.

Joana Mas

Les desmesuradesestadístiques sobreagressions sexuals a lesdones, que habitualmentes reflecteixen als mit-jans de comunicació, hapropiciat que l'Assem-blea de Dones es con-vertís en l'entitat organit-zadora d'un curset d'au-todefensa.

Durant tres dies ungrup de vint dones hanaprès les tècniques méselementals per fer front aun intent de violació. Estracta de declarar la gue-rra als violador, de noestar-se immòbil, sinóde rebutjà l'agressió se-xual amb tècniques dedefensa, coneixent els

res perquè podien no vo-lien que escoltassin elque parlaven. Les duesdones respongueren

La propietària d'unbar denuncia un clientper abusos deshonests

Josep D.N., de trenta-quatre anys, ha estat detin-gut per funcionaris de la policia acusat d'haver inten-tat abusar de la propietària d'un bar situat al carrerde la Pedrera.

Segons la declaració de la demandant, l'acusat vaentrar dins el bar en companyia d'altres clients men-tre la dona es trobava sola. Josep D.N. es va acostara la propietària i la començà a tocar descaradament,entre la dona tractava d'esquivar les palabres.

Moments després, els altres clients que havienentrar amb Josep D.N. sortiren del bar, moment quel'acusat aprofità per acostar-se més a la dona i, men-tre la intentava tocar de nou, II deia: «vine amb mi,que no puc estar sense tu». La dona intenté esqui-var-lo i va ser agredida per l'acusat. En aquest mo-ment entrà un altre client al bar i, quan va veure elque passava, recriminà a Josep D.N. la seva actitud,el qual Ii pegà un cop a la cara.

L'agredit demanà la presència de la policía pocsminuts després, aquesta feia acte de presència i pro-cedia a la detenció de Josep D.N., el qual passàdisposició judicial.

punts dèbils dels agres-sors.

Les dones que hanassistit a aquest curseshan aprés com utilitzar elseu propi cos per eludirla força de l'agressor.Segons les responsa-bles de l'Assemblea de

Dones, no és de vital im-portància la força física,sinó que la dona sàpigafer ús de tots els ele-ments del seu entorn. Esa dir, objectes que potdur damunt o d'altresque estiguin al lloc on esprodueix l'agressió.

N'Andreu Rigo, fins ara cap de recepció de dife-rents hotels de s'Arenal, s'ha retirat de l'Hostale-ria hi ha obert una agència immobiliària a Lluc-major —la primera agència immobiliària de laciutat de Llucmajor— juntament amb en PeterGerman de Gloucester amb qui s'ha associat. Elsdesitjam molta sort i sabem que en tendran,donat la capacitat organitzativa de n'Andreu i lamolta feina de compra-venda de finques, pisos i

cases que hi ha al terme.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

Personal del Restaurant «Bahia Grande», un dels restaurants millors de lesurbanitzacions de la costa Ilucmajorera.

All:~1~1~. 0~1~3teller~I—~11~.1".~.".0110,11:1".1:1111~~~.41~~1~2~1

Els dominicans indignats per lapromoció d'un hotel espanyol

La promoció turística que fa l'hotel Caribe I, propietat d'empresaris espanyols,ha causat una gran indignació entre els dominicans. Segons el diari local «LaNotícia», a l'hotel Caribe. I hi ha joves indígenes «oportunament preparats peroferir els seus serveis al públic». El diari afegeix que aquests fets es produeixenquasi cinc segles després que «un grup d'espanyols sota les ordres de CristòforColom trepitjà les plàcides terres de Quisqueia (l'actual República Dominicana) ila gestió europea que s'inicià aleshores sobre l'illa es serví de personal indíge-na».

El diari recorda que a l'illa no hi ha indígenes pel simple fet que tots varen serexterminats pels espanyols.

Bartomeu Triay, president de l'hotel, es troba fora del país, raó per la qual noes pot saber la seva opinió.

giff9"-~Z~Iff•Mg»,41~1~:"~• 4111,:~1~15:11~.~....41loally..,;:wwwws"a,1~111:4~1.1~0:1121110::,;..11:11111111121W01.~..

-1}W,T9M/1111 > 47111~"91y, . El «Foc i Fum»

Es na Maruja Rotger, promotora i ánima de la re-cent creada Associació de la Tercera Edat deBadia Gran. La senyora Rotger, fa dos anys queviu amb la seva família al poble de Badia, unpoble nou i per tant ben necessitat de personesdinámiques i actives com ella.

Dies passats es va Terrassa, més conegutpresentar públicament per Pere Gil, va convidarl'«Associació d'Amics de els mitjans de comunica-la Glosa» al Consolat de ció a l'acte de presenta-Sóller. La Comissió Ges- dels «Amics de latora de la nova associa- Glosa».ció, de la qual formen

L'únic objectiu d'a-part Marc Vallbona, An- questa nova entitat és latònia Rebassa i Vicent promoció i divulgació del

Gabriel Janer ManilaAquesta setmana es va presentar al

Palau Solleric un volum antològic del ¡libreFoc i Fum (1917-1936), que ha estat editatper lAjuntament de la Ciutat de Mallorca, acura de Joan Font i Roig de Sebastiá Serra.

En la memòria col.lectiva delsmallorquins, el Foc i Fum i el seu creador:Jordi Martí, es Mascle Ros, constitueixenun mite: el mite de la contestació popular iesquerrana, de la denúncia escandalosasense pèls a la ¡lengua contra el caciquisme, elmite de la desvergonya obscena i picantiosa,el mite de la provocació des de baix.

El Foc i Fum va tenir un to claramentsatíric i el seu èxit entre les classes populars esdevia al fet que tractava temes d'actualitatpolítica i social amb un humor ben gruixut, laqual cosa escandalitzava sovint les classesbenpensants, que el consideraven com unamena de dimoni públic.

De fet, hauria de situar-se en l'órbita de lapremsa satírica de caire polític, hereva delcostumisme urbá, escrita en ¡lenguadialectal. (Hi ha en el Foc i Fum la memóriad'una Ciutat de Mallorca que ara ja noexisteix: els antics barris populars i la gent queels habitavá, les tavernes, les cases alegres,els cantons, les botigues, les places...).

Hereva d'una gran tradició popular,l'obra de Jordi Martí, de la qual extreu algunsdels recursos amb qué elabora la comicitat i

glosat com a manera gloses», segons parau-d'expressió popular. les de Pere Gil. A la ve-«Ens hem proposat gada es va fer una cridamantenir diverses troba- perquè els interessatsdes de glosadors i a la en les gloses i la seva di-vegada interessar el jo- fusió, sense haver devent en el foment de la ser necessàriament glo-creació i germanor entre sadors, s'apuntin alsels que els agraden les «Amics de la Glosa».

la sátira: jocs de paraules, burles, paródies,constitueix un exemple perfecte

d'una forma de comunicació i d'expansiócultural que la societat industrial vadivulgar a través de la impremta i que es vaacabar amb la Guerra Civil: em referesc ales plaguetes de gloses, als fulls volanders, alsplecs de canya i cordill...

Cada época, cada país i cada classe socialtroba les seves fórmules particulars de riure ide befar-se d'allò que l'ofega.

Les classes populars de la Mallorca delsanys vint i dels anys trenta trobaren en el Foc iFum una forma de sátira política quedonava una resposta als seus afanys, la qualestava vinculada a la própia tradiciócultural.

Una fórmula, aquesta, que encara nohem sabut aplicar al nostre temps.

Presentació dels «Arnics de la Glosa»

NOVA BOTIGA D'EXPOSICIÓ I VENDA

PEUGEOTTALBOTAGENT OFICIAL

TALLERS MARINAJc).ANT 1Mc NT CLAR.

RONDA DE MIGJORN, 80 (DAVANT EL BAR ODEON)TALLER: CARRER MARINA, 104 - TEL.: 660521

07620 LLUCMAJOR

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 21

L'equip de benjamins del U.D. Arenal fou homenatjat a la Plaga Major des'Arenal. (Foto: Quintín).

L'equip de benjamins del U.D. Arenal, un equip que está aconseguint una deles millors campanyas duitas a terme pel conjunt esportiu arenaler, fou homenat-jat per l'Agencia Assegurances Mare Nostrum-s'Arenal.

Hi asistiren el president Rafael Gómes Hinojosa, el responsable dels equipsdel futbol-base, Vicens Mateu Grau, entrenador i altres directius. Finalment i sotala direcció de Jordi Perelló es cantà repetides vegades l'Himne del U.D. Are-nal», amb música es del mateix Jordi Perelló, i Iletra de Tomeu Sbert.

Futbol

Diumenge dia 12 ens visitael Mallorca Atlètic

Fidel Solsona i FiolAquest canpastiller de 23 anys, és sens dubte el

millor esportista internacional de la nostra comarca.Culturista consumat, en Fidel Solsona, ha estat

campió d'Espanya Junior, campió de les Balears Ju-nior i dues vegades Trofeu Olimpia de Madrid. Des-prés de 4 anys de parentesi competitiu s'està prepa-rant per a la prova classificatória per participar a laSelecció Espanyola absoluta.

Se va classificar en el campionat lbero- Americà iper la Quadrangular Internacional d'Andorra l'anypassat.

Campionat lbero- Americà a Sao Paulo va quedarclassificat en segon lloc, un bon lloc per esser laseva primera confrontació internacional senior.

A la quadrangular d'Andorra, on participavenFrança, Espanya, Portugal i Andorra, va quedar pri-mer en pes mitjà senior.

Les pròximes competicions serán: classificatóriacampionat d'Europa senior. Classificatória campio-nat del Mon senior i campionat lbero-Americà alPerú.

El Club d'en Fidel Solsona és l'Esport CentreTenis Son Verí de s'Arenal.

Tomeu Sbert

Aquesta setmana el U.D. Arenal (III DivisióNacional) reb la difícil visita del filial del RealMallorca que presideix l'arenaler Miguel Con-testí. El Mallorca Atlétic es damunt el paper su-perior al s'Arenal, però l'equip del «Camp deSon Verí» aconseguí triunfar dins Calvià 0-1,encara que una setmana després perdés el par-tit dins el camp del Llosetenc.

Recordem que el darrer partit jugar a s'Arenalfou contra el Constància i es feu un bon partit,amb jugades perilloses i que la mala sort i labona actuació del porter inquer Martinez, impe-diren que la pilota entrás i el Arenal aconseguísuna important victoria. Finalment als 65 minutsmarcà el Constancia i aquí els arenalers l'en-fonsaren un poc, lo cual fou aprofitat per elsd'Inca i el 1-3 final.

Molts de canviá hem vist a l'equip del Arenalaquesta temporada. I els darrers incorporatsson els veterans Braulio e Hidalgo.

A Lloseta jugaren Reus: Braulio, Julio, Tugo-res, Nico, Toño, Domingo, Layos, Carvajal,Bueno i Perelló. (Poli per Layos i Pericás perJulio).

El màxim goletjador arenaler d'aquesta tem-porada es Boli amb 6 gols. Els segueixen Do-mingo, Bueno i Maestre.

MALLORQUIMICA, S.A.

FABRICA DE PINTURES,ESMALTS I VERNISSOS

FÁBRICA ¡BOTICA A LLUCMAJORCARRER DE PERE ROIG, 43 AL 49- TEL.: 660236,

BOTICA A PALMACARRER JOAN CRESPI, 45- TELÈFONS: 230942-454411

ASTROLOGIA

Joan Tomás Hernández

A la Xina, el bamU•1, per la seva flexibilitat, és símbolde saviesa. Abre', cal tenir-ho en cornpte perquè sovint

ens creiem que som els millors contorsionistes del món.

LleóSi jugues al joc de les

acusacions t'encomenarás d'unvirus terrible anomenatincomprensió.

51.1 Verged` La millor manera de

guanyar-se enemics pel futurés inhibir les voluntats alienesara. Dóna i dóna't llibertat.

LibraIrritabilitat emocional.

Si no et saps controlar, tindràsproblemes a la feina, sobretotsi treballes en familia.

91€ EscorpióDonar masses explica-

cions sense que te les demaninés perillós. Pots donar aentendre tot el contrari.

A l A

22 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

r.:5•«.«:-.011,111?'~.41'.4.1711~7.51 ~~111~0.211~0~5~~~~~1~1111I&.1, --km1:?»»,:::1111~~

Gabinet ~hl a l'esportcentre Son Verí

\\\\\sk,p‹~\~"wl.

Colonitzar

«No volem que ens doneu una mà, sinóque ens lleveu les mans de damunt»Així s" expressava índia Jerónimaa una carta.

Colonitzar, matar lentament la 1-dentitat d' un poble. Imposar unesnormes, uns costums, unes lleis, unareligió, una llengua, a on ja h i. hanormes, costums, religió i unallengua. Vèncer i no convèncer. Combi-nar l'espasa amb la creu. Si creus, tedeixarem viure, o sia, si te sotmetsa nosaltres, si te rendeixes, si ensadores ...

Molts d indis, feels a la sevaterra i compromesos amb el seu poblemoriren màrtirs. Ens con-ta Augusto Casas en elllibre "Fray Junípero Se-rra, el Apóstol de Cali-fornia": "Cuando Guatimo-cín sufría el supliciodel fuego lento a que lohabían condenado los con-quistadores, consolaba asu ministro con estas pa-labras; "¿ Estoy'yo acasosobre un lecho de flo-res ? ", porquè morir -cuando sus dioses enmude-cían era una gloriosa am-ción del valeroso indio".

Una colla de reglesabans d'aquest fet, propde l'any 1493, de Romasortí un decret: la but-Ila "inter caetera", que afavoria 1donava corda ferm als colonitzadors:

... els terrenys que descobrireu se-ran vostres, per?) heu d 'evangelitzarla gent". Aquesta butlla la donà, simal no record. el papa Alexandre VI.

Poden pensar si. a partir d'a-

AriesBon dia per llegir els

missatges mágica que ens pro-porciona l'entorn, a ciutat ofora d'ella. Llegiu la Natura.

(#1*TaureDia passional amb deseo-

briments de tota mena. Si etsinvestigador trobaràs el que fatemps que cercaves.

GéminisIdees enrevessades, mas-

sa complexes. Utilitza els teusesquemes de raonament, ani-ràs més ràpid mentalment.

0#4s CáncerAvui t'aniria bé ser un

pop, perquè et mancaran mansper enllestir la feina i els ocis.Tot és qüestió d'asserenar-se.

Pere Fonsquest moment, en devien fer de l luen-tons espasa 1 la creu en mans d'es-panyols, portuguesos, etc...

Tot això dugué el que anomenamcolonialisme, explotació económica,marginació política i social, i a lanegació del dret de desenvolupar lliu-rament les seves potencialitats cultu-rals.

El primer punt de la declaracióecumènica indígena diu així: "Els po-

bles indígenes, des de lainvasió europea, han pa-tit explotació de lesclasses dominants , delcapitalisme i han estatobjecte d'una expropiaciói violació permanent deles seves terres, orga-nització política, cultu-res i religions; com tam-bé del deliberat saqueigdels seus recursos natu-rals i la transferènciade les seves riqueses capEuropa i Noraamèrica. Al-hora s'imposen estructu-res socioeconómiques ipolítiques, diferents ales formes de viure id'organitzar-se l'indíge-

na; tot això l'ha portat a l'aillamenti la marginació de forma segracionista"

Ara, Europa, sobre tot Espanya esdisposa a cantar victòria, de tots a-quells atropells denigrants amb el Véaniversari del descobriment d'Amèrica.

I l'Església ja comença a recor-dar a aquells que portaren la creu.

lile SagitariLa música de Bach nete-

ja les neurones i aclareix lament d'esquemes difícils. Escol-ta'l per fer terápia.

CapricornPer apropar-se a la veri-

tat s'han de reconèixer lesmentides pròpies i externes,però sobretot les primeres.

AquariÉs important no estan-

car-se, cal moure's per noperdre cap oportunitat. No hodubtis i cerca encara més.sopr. Peixosoran< Els darrers triomfs quehas assolit mereixen un fortaplaudiment. Segueix aquestalínia.

La doctora Margarida Arrom ha posar consulta al'Esport Centre Son Verí i no només per fer les revi-sions als esportistes dels variats esports que alla serealitzen. També practica la acupuntura per llevarl'hàbit de fumar, lasserterápia que serveix per curarmalalties de la pell i subcutánees, obessitat icel.lulitis, orientació dietética i de nutrició... en unaparaula, orientació la nostra revista, de manera queamb els seus escrits sobre medicina la coneixereu.

Fumau, fumau,que el món s'acaba

Entr en un bar i en terra hi ha un cadáver. Un obrerde la construcció sense casc, amb la testa esclafadaa cops de máquina de tallar embotits. De moment,faig veure que l'ignor. M'assec en un tamboret coix iesper. Un dels cambrers acaba de netejar l'arma delcrim. Llanca el drap ple de fragments de cervell a lesescombraries i ve cap a mi amb un rictus pussiláni-me a la boca. Em pregunta qué vull, i Ii dic que uncafé amb Ilet. Al costat meu hi ha una senyora d'a-plaudir i de donar les gràcies. La resta de clients—un emigrant suis, un dibuixant de cómics cec, unadissenyadora— contesten que de res, que al capda-vall el mal parit aquell s'ho mereixia. Xarrup el caféamb Ilet i entra el policia de torn. Exclama un lacònic«Pero que llamps ha passat aquíz en un tó d'absolu-ta complicitat. La prenyada, Ilavors, es limita a asse-yalar-se la panxa i pregunta indignada si allò és unlocal públic o no és un local públic. El policia responque sí. En aquest punt, l'emigrat suís s'acosta tea-tralment al paleta evaporat, Ii obri la mà dreta, i ambmolta cura, provant de no esborrar les empremtresdigitals, agafa un objetce i el mostra a l'estupefactedefensor de la Ileí.

—Una Hosca, punyetes! 1 això que li vàrem adver-tir: Paco, que te l'estás cercant, homo—.

Va ser així com vaig saber que el mort era reinci-dent. De fet, acaba de sortir de la Model, on haviaestat tancat sis mesos, i una tarda per intentar en-cendre un Camel extrallarg al hall del Coliseum.L'endemà vaig llegir la notícia als diaris. La titulaven:Una nova víctima del tabac.

Josep Bras.

8 PISTES AMFCOLUMNES

DIRECTOR, L'ACTUAL CAMPIÓD'ESPANYA LLORENÇ MAS

CARRER DEL CARDENAL ROSSELL, 64TEL.: 268813 COLL DEN RABASSA

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989 23

E n primer lloc, al parlarde com es viu la sexua-litat, cal definir bé qué

entenem per sexualitat ja quesegons quina concepció en tin-guem la viurem d'una formadeterminada i les actuacionss'articularan en un o altre sen-tit.

La sexualitat és un aspec-te bàsic de la personalitathumana que possibilita l'inter-canvi de plaer, el descobrimentde l'altre a través del cos i deles seves sensacions, l'expres-sió del joc i la comunicació, lamanifestació d'afecte i tendre-sa, l'establiment de vinclesamb una altra persona i el fetde tenir fills, quan es desitgi,lliurement i responsablement.

La sexualitat neix i moramb l'individu i és una formamés de la seva personalitat.

Visió utilitaristaTradicionalment la nostra

societat ha tingut una visiónegativa i utilitarista de lasexualitat. L'ha reduït a unmecanisme reproductiu i sepa-rat del conjunt de l'evolució dela personalitat; ha creatpapers diferenciats per l'homei la dona, amb la qual cosa hadificultat seriosament l'accésde la dona a la seva sexualitati n'ha propiciat en Phome unade deslligada de la tendresa; iha negat els seus aspectes méspròpiament humans, és a dir,el plaer, l'afecte, la tendresa ila comunicació.

Això ha generat unavivència negativa i culpabilit-zadora de la sexualitat, unaidentificació amb heterose-xualitat, una absència deltema dels diàlegs familiars,escolars i socials. I encaraque, a poc a poc, aquestasituació canvia, molts d'a-quests elements perduren deforma soterrada com ara en lanegació del dret de la dona alplaer o la discriminació delscomportaments homosexuals.

Per tant, si volem trencaraquest circuit d'ignorànciasexual i afavorir-ne unavivència plena, espontània ienriquidora, cal que entretots, tant a nivell individual,com de l'escola i de la socie-tat, anem canviant aquestaconcepció reduccionista de lasexualitat i impulsem un tre-ball a tots aquests nivells quepossibiliti la incorporació de lasexualitat a l'educació.

En aquest sentit, s'ha

d'entendre com la manera decontribuir al desenvolupamentharmònic i equilibrat de lapérsonalitat, que afavoreixi elrespecte a les diferents for-mes de comportament sexual,que faciliti l'accés a tots elsrecursos informatius i assis-tencials i que contribueixi aeliminar diferents problemessocials i de salut que pateixentant els joves (embarassos nodesitjats, malalties de trans-missió sexual, disfuncionssexuals) com la població engeneral.

Un treball internacionalA nivell internacional ja

fa temps que diferents païsosi organismes treballen enaquest sentit, impulsant l'e-xisténcia d'una educació

sexual incorporada a l'ense-nyament de forma evolutiva,global i progressiva i creant iapropant als joves recursosinformatius i assistencials.

M nostre país la situacióestá més endarrerida ja ques'ha començat més tard i s'haactuat a partir d'esforçosaïllats. Aixi, no existeixenestudis generals i continuatssobre el comportament sexuali contraceptiu dels joves; dife-rents estudis locals i els pro-fessionals especialitzats mani-festen que l'edat d'inici al coitva baixant progressivament,que la utilització dels mètodesanticonceptius és encara bai-xa entre els joves, que elsembarassos no desitjats i elsavortaments provocats, enconjunt, creixen, que hi ha unincrement de les malalties detransmissió sexual, que esmantenen les situacions dediscriminació en funció de l'o-rientació sexual i que els jovestenen encara un accés dificilals recursos informatius iassistencials.

Es donen encara unspapers diferenciats per l'homei per la dona, encara que ambmenys força, i la vivència i lacapacitat per viure la sexuali-tat de forma !hure, responsa-ble i enriquidora, no és comseria desitjable.

Tampoc existeix encarauna assumpció a nivell socialdel tema i no es porta a termeun programa global de treballper donar-hi resposta. Lesjornades interministerialssobre sexualitat (Barcelona,abril del 1985) van constituirun pas important, per?) aquestprojecte global s'ha de traduiren un pla coordinat d'actua-ció.

A l'ensenyéunentL'educació sexual (o per a

la salut), entesa en el sentitque la definiern abans, estámajoritàriament absent del'ensenyament, encara ques'han fet passes importantsen aquest sentit, com el dis-seny de diferents programes adiferents autonomies (Cata-lunya n'és pionera) que incor-poren la salut sexual, i la pre-visió de tractar-la a l'ense-nyament mitjà a partir de laReforma.

Cal, peró, aprofundir enaquesta direcció donant einesals mestres per assumir eltema, creant material infor-matiu i pedagògic i, sobretot,incorporant la concepcióàmplia de la sexualitat, pertal de no caure novament enun cert reduccionisme biolo-gista i reproductiu.

Els joves tenen encara unaccés difícil als serveis infor-matius i assistencials, mal-grat les experiències pioneresde diferents centres de plani-ficació familiar, els institutsde la Dona i Joventut i elministeri de Sanitat, els cen-tres d'informació, entre ellsde l'Ajuntament de Barcelo-na.

En resum, podríem dirque cal coordinar i potenciartotes aquestes línies d'actua-ció, i dissenyar un programaglobal d'actuació que doni

Tot el que vulgueu sabersobre el sexeDiferents aspectes de la sexualitat són tractats per l'Institut

Espill de València, que ha prestat la seua infrastructura aun equip de sexòlegs interessats a informar gratuïtament

pacients amb diferents problemes.

V. M.

Un equip interprofessio-nal d'experts en sexolo-

gia ha creat a Valencia elprimer Servei d'InformacióSexològica, totalment gra-tuït, que hi ha a l'estat es-panyol. El Servei, que duuun any d'experimentació,pretén omplir el buit quel'administració pública hadeixat en determinats aspec-tes de la informació sexuali utilitza la infrastructura iels mitjans materials i hu-mans de qué disposa la Fun-dació internacional Sex-Pol—instaurada pel filòsof ale-many Wilhelm Reich alsanys 1930— al País Valen-cia, a través de l'Institut Es-pill que dirigeixen el metgesexoterapeuta Joan JosepBorras Valls i la psicólogaMaría Pérez Conchillo.

Aquest Institut, que hafuncionat els últims cincanys, «és l'únic de l'estatque practica un tractamentde sexoterapia i psicoterapiasense separar les dues espe-cialitats mediques», segonshan manifestat a ELTEMPS els directors. Pre-cisament, amb motiu d'uncurs que l'Institut Espillprograma fa un any per amonitors d'educació sexual,va nàixer el Servei d'Infor - - La sexualitatmació Sexològica, el princi-pal objectiu del qual és informarsobre qualsevol qüestió o programasexual que afecte els pacients que acu-deixen a la consulta.

Els membres de l'equip professio-nal que atenen les consultes realitzenun treball d'informació basat en en-trevistes individuals, conferencies ipublicacions, a més de dedicar-se, auna tasca d'investigació sobre distintsproblemes sexuals. «Incidim sobre-tot —afirmen els sexòlegs Ma. Jose-

resposta a les necessitatsreals dels joves i de la societati que possibiliti que la familia,l'escola, els serveis informa-tius i assistencials, i la comu-nitat en general contribueixinpositivament a aquesta vivèn-cia enriquidora, plural i res-ponsable de la sexualitat quetots desitgem.

• Albert Oliva i Pilar Sola-nes són membres de l'Ámbitde Promoció de la Salut delCentre d'Informació i Asses-sorament per a Joves de l'A-juntament de Barcelona.

Per una novavivència de lasexualitat A. Oliva i P. Solanes*

pa Martí i Joan Badenes— en la fa-ceta personal dels pacients, que solener parelles heterosexuals, parlant-los

no només de nivell de seguretat en elsmétodes anticonceptius sinó tambécom s'adapten millor aquests meto-des a les seues relacions».

Infonnacló escassa

Les parelles que acudeixen al Ser-vei són joves, especialment estudiants

universitaris. L'anàlisi de la proble-mática que presenten els pacients de-mostra, a parer dels sexòlegs, que «lamanera d'enfocar la sexualitat en elsjoves ha canviat ben poc, ja que elsmodels sexuals continuen sent els ma-teixos. La idealització del coit coma expressió máxima de la sexualitati els orgasmes múltiples o simultanissón fantasmes que existeixen malgrat

haver-hi un major accésd'informació. La informa-ció que s'hi dóna és escassa

segons aquests sexòlegs,es fa en un sentit comercial,en lloc de plantejar la sexua-litat com una faceta huma-na desdramatitzada».

L'Institut Espill, basant-se en estudis portats a ter-me per l'Institut de Gestaltde Bordeus, l'Associació es-panyola de terapia Gestalti la Fundació Sex-Pol, pro-pugna una sexualitat sana,«és a dir, que no estiga me-diatitzada per fantasmes otabús i que permeta una bo-na comunicació entre la pa-rella» El principal defecteque es detecta al País Valen-cia i Catalunya, d'acordamb l'opinió dels especialis-tes, és que «no hi ha capmodel de sexualitat, a dife-rencia dels països nord-europeus, com ara Suecia,que institucionalitza l'edu-cació sexual fa cinquantaanys». Els membres del Ser-vei d'Informació Sexual esqueixen dels missatges quetransmeten els mitjans in-formatius i els organismesoficials «perquè aquest ti-pus d'informació no vaadreçada a les persones; elque fan és fixar estereotipsi mostrar només l'aspectebiològic de la sexualitat, co-sa que provoca una angoi-xa coital o genital».

Aquest any, l'Institut Es-pill ha programat diversos cursos deformació per a educadors i especia-listes en psicoterapia d'orientació se-xual i terapia de parella, com tam-bé per a monitors i terapeutes se-xuals. Pedagogs, psicòlegs, sociòlegsi metges formen la majoria dels ma-triculats per als cursos, que han co-mençat el mes de desembre de 1988,amb la participació del prestigiós psi-còleg clínic Jean-Marie Robin, for-mador en terapia Gestalt. E

és una faceta humana que cal desdramatitzar

RESTAURANTE

bahia grande

ESPECIALITAT EN PEIXOS I MARISCSARRÒS A BANDA, PAELLES

C—ARRER DE L'ALMIRALL MORENOTLF.: 491325

BADIA GRAN. S'ARENAL (LLUCMAJOR)

Gerard García, nou delegatdel Govern Central

Gerard Garcia, fou nomenat aquesta setmanapassada, delegat del Govern Central a les Balears.

En Gerard, regidor durant els darrers 8 anys a l'A-juntament de Ciutat, bon amic nostre i de la nostracomarca, és el primer mallorquí en molts d'anys querepresentará l'Estat Espanyol a les nostres Illes. Pot-ser aquest sia el començament d'una nova era enque Madrid deixi d'enviar castellans a que ens go-vernin i ens diguin el que hem de fer i el que hem dedeixar fer. Des de S'ARENAL DE MALLORCA, felici-tam al nou delegat del Govern i ens felicitam a totsels mallorquins perquè sabem que en Gerard, ambla seva prudencia defensarà les nostres coses da-vant de l'Estat Espanyol i ho ferá be.

24 S'/kRENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1989

NecrológiquesAmb el llibre «Necrològiques» Miguel López Cres-

pí ha guanyat el premi «Ciutat de Valencia». Comque en Miguel és amic nostre i com que, en retrata amés d'un per aquí, publicarem algun capítol del seu'libre.

El CadáverLA DONA

Finalment ha mort, ha deixat d'emprenyar. Ja era hora! A la fi

podré descansar. Mira'l, allargassat, fins i tot sembla bon allot. Ara

ja no em comandará més. Maria, qué has fet avui per dinar? Maria,

on és la roba neta? Maria, i la meya camisa de reixes, has rentat la

meya camisa de reixes? Déu meu, quant de sofriment! D'ençà que ens

casàrem fa vint anys, mai cap detall, unes flors el dia del meu sant,

el dia del nostre aniversari de casament. Quina diferencia més gran amb

tots aquests artistes de les pel.lícules americanes que sempre porten re-

gals a les seves amants. Potser sigui demanar massa d'un home com

ell. Ben mirat, l'únic que sabia fer bé era portar diners a casa i d'això

sí que mai no m'he pogut queixar. Evidentment, des que treballavaen la direcció de l'hotel jo sabia —m'havien arribat anònims delsempleats— que sortia amb moltes estrangeres. També amb la secreta-

ria, aquella rosseta tan eficient que se'n porta tantes vegades de viat-

ge, tot pagat. Que n'era d'espléndid amb els altres! Ell es pensava que

jo no sabia res, par) el coneixia perfectament. Li sabia totes les mentí-

des. Peró, qué havia de fer? Separar-me? Divorciar-me amb quatre fillsper mantenir i donar carrera? Era una ximpleria. Pitjor estaven les me-

ves amigues que tenien homes amb una posició social inferior a la nos-

tra i a més a més les enganaven igualment però sense tenir la compen-sació dels doblers, els criats, els xalets, pisos, el compte corrent. Mu-

mare m'ho digué moltes de vegades abans de morir: "Deixa'l estar.Que es divertesqui fora si et deixa portar el maneig de les pessetes. Tan-

mateix tu ets la madona i les altres mai no podran posar els peus dins

casa teva". I així ho vaig fer. A mal temps bona cara. De totes mane-

res sempre vaig anar més viva que el caliu i per tal que alguna espavi-. lada no li tragues més diners dels normals li vaig anar fer posant totes

les propietats al meu nom. Quan tingué la primera angina de pit s'es-panta tant que fou molt senzill portar-loa! nostre amic el notari i fer-

li firmar tots els papers que vaig voler. Jo cree que fins i tot m'estima-va. Això és una suposició meva. Però amb aquest aspecte dels diners

cal dir que mai no vaig tenir queixes. Dues-centes o trecentes mil men-

suals! Idó me les donas a malgrat que hagués de fer més hores, qualse-vol negoci brut. Feiner sempre ho fou, per això l'estress, l'úlcera, l'an-

gina de pit. Finalment descansaré. Perqué malgrat que em donava di-

ners a bastament per portar la casa, sempre és un enfit anar darrera

un home que en definitiva sempre és el que comanda. No cal dir que

les nostres criades feien les coses bé, però hi havies d'estar al darrera

per tenir a punt totes les coses del senyor. Ara ja no hi ha senyor. L'úni-ca senyora seré jo, que per això em vaig casar amb ell. Sempre, quanet cases amb algú, existeix la possibilitat, petita però existeix, d'enviu-

dar i quedar-te amb tota la hisenda. Aquest fou un dels motius que

m'impulsaren al matrimoni i no em sap greu reconèixer-ho. Em fan

pena aquestes donetes que es casen amb homenets que només tenen

un sou minso i que no arriben mai a final de mes. Em fan 'lástima

les que tenen l'home en atur i han d'anar a fregar escales per fer surar

la familia. N'hi ha tantes! Per això no cal casar-se. S'ha de sebre triar,

car per fer d'esclava d'un desgraciat sense diners val més restar tota

sola i així almenys treballes per a tu sense haver d'anar darrera ningú.Ara, descansada, a la fi podré fer aquell creuer per la Mediterránia

que mai no férem per falta de temps. Hi aniré amb les meses amigues,també viudes, amb un munt de vestits i totes les joies. Vés a sebre, elles

m'han dit que aquests vaixells van carregats de jovençans de bon veu-

re, italians, grecs, que per quatre duros de no res entretenen les pas-

satgeres de mil formes i maneres. Qui hauria d'haver dit mai que amb

la seva mort començava la meya segona juventut!

LA FILLA

Pobret, ja és mort! No s'ho hauria pensat mai quan fa només un

mes agalla les primeres vancances en molts d'anys! Sempre l'hotel, els

negocis, la construcció de la nova casa al poble, el xalet a Sóller, el

d'Alcúdia. Una setmana abans de morir encara anava a tota velocitat

des de s'Arenal fins al port d'Alcúdia, menjant malament, per contro-lar els obrers que ens acabaven la piscina. La millor, la més gran pisci-na de l'urbanització "Nueva Mallorca" en la qual mai no podrá ne-

dar com era la seva il.lusió. Em fa un poc de pena. Tanta feina pera aixó, per morir en dos dies d'un infart. I això que s'anava a fer una

revisió anual. Però de res no li han servit ni les revisions, ni le dues

horetes de tenis tres pies a la setmana. Sembla que quan el teu destí

está escrit al llibre del cel, no hi ha res a fer. Per sort, amb aquests

sint anys de dirigir l'hotel i portant en les seves mans el control de totamena de comissions —proveiment de queviures, discoteca, bar, etc.—

havia pogut enriquir-se i enriquir-nos de rebot. Ara, amb els altres gen-

rnans encarrilats, la meya carrera, amb en Joanet, el germà gran, que

el substituirá al front de l'hotel, ja no ens feia falta. Havíem fet duros

i tothom estava col.locat. A vegades ja era fins i tot un destorb per

a la nostra vida privada. Ell es pensava que jo encara tenia deu anys,

i als meus vint-i-dos ja en feia cinc que feia l'amor amb tots el homes

que m'agradaven, tant amb els mariners del nostre iot com amb els

cambrers o administratius de l'hotel. Cal dir, però, que m'agradaven

més les aventures amb homes exótics, dels països on vaig de vacances

—Tunis, Algéria, Méxic, el Tibet—. Amb la gent del teu costat sem-

pre és un poc avorrit, perqué després, durant tot el temps, has de veu-

re la cara al senyor amb qui has anat al Ilit. Algun resta mig enamorat

i és una conya marinera haver de suportar totes les seves absurdes i

ridícules insinuacions. I és que els homes d'aquí encara no accepten,

no entenen, que la història amb ells és merament ocasional, que sim-

plement els he utilitzat per passar una bona estona. Creguts, masclis-

tes com solen ésser la majoria, es pensen —il.lusos!— que són ells que

m'han ''conquistat". Pobres desgraciats! Per això m'agrada molt més,

vise més intensament les emocions fora de Mallorca. Pobret, si em sen-

tís, allá allargat i la seva filia pensant en les aventures! Però la vida

és així. Si ell s'ha mort jo no puc deixar d'organitzar-me el futur a la

meya manera, viure com pertoca. Per això deia que no hi havia res

més emocionant que, a la terrassa de l'hotel, a Estambul, Atenes o El

Caire, amb Santa Sofia, el Partenó, les Pirámides al fons, sortint un

moment a prendre la fresca, escoltant la música de l'orquestra al fons,

sentir la mirada penetrant, despullant-te, de l'home maduret —trenta-

cinc anys— que durant tot el dia t'ha estat fitant insistentment tant

a,l'autobús de les excursions, com en el moment de dinar i sopar al

menjador. Era molt més engrescador que les sortides agitades del di-

vendres a Ciutat, amb el "ligue" ocasional a la discoteca, les besades

apressades a l'Ábaco, qualsevol bar de Gomila, i després fer l'amoramb urgencia dins el cotxe, a un dels pisos deshabitats del pare, sem-

pre a corre-cuita i preparant la justificació per a la família, en arribar,

sempre tard, a casa, aquesta casa de botifarres arruinats que ell com-pra per un parell de milions de pessetes fent un negoci rodó.

L'únic que va fer malament fou deixar-ho tot a mumare. Imagi-

na't que ara, de vidua, coneix algun aprofitat que, fent-li la bona, li

treu els doblers! Hauríem guanyat el jornal! L'haurem de vigilar per

sebre amb qui surt o amb quina gent es relaciona. El que hauria d'ha-

ver fet el pare era deixar-ho tot als fills, que per a això ho som i a la

mare deixar-la com usufructuaria. la n'hi havia prou. Esperem que

miri per nosaltres de la mateixa manera que ho féu el pare. 1 si no ho

fa així sempre ens podem posar d'acord els germans, i contractant uns

bons advocats la podem donar per boja, llevar-1i el poder de comprar

o vendre i, si ve del cas, internar-la al manicomi per tal que ens deixi

fer a nosaltres el que vullguem amb la hisenda. Després de l'enterra-

ment hauré de parlar amb els germans. Val més fermar les coses ara

que hi som a temps. Demá pot ser tard.

L'AMANT

Aixi, enmig de la gent, passant com tothom pel clavara del seu ca-

dáver, elles, la filla, la dona oficial, no poden sebre mai que jo sóc

la darrera amant del seu pare, del seu home. Quan el vaig coneixer,

en aquella convenció de Madrid de directors d'hotels, en sortia amb

un parell alhora. Em costa molt, més d'un any fer-li creure que era

el primer home que coneixia i que m'havia enamorat d'ell. Val a dir

que era mal d'enganar i una vegada vaig haver de recórrer fins a un

suïcidi fingit per tal que em cregués. Però a la fi vaig aconseguir que

deixás les altres, principalment la seva secretaria, que era la que més

doblen', Ii treia, i estás només amb mi, fos "meu". Particularment, des-

prés de [antes aventures com havia tingut amb tants i tants d'homes

de negocis, no m'interessava gens ni mica ser, una temporadeta curta,

l'amant del director de l'hotel, i després de pagar-me un parell de viat-

ges em digués, adéu, fins una altra. La qüestió era treure-li diners a

bastament mentre durassin les nostres relacions, i això no s'aconse-

guia només fent bé l'amor dins del 'lit. Això ho pot fer millor qualse-

vol meuca barata del carrer. Es tractava d'enamorar-lo, fent-li creure

que era el meu primer home i un poc més envant, espantar-lo i mantenir-lo dins la creerlo que em podria matar per la seva culpa —i tota la

seva familia ho sabria— si em deixava. Tot aria brodat. Em costa du-

ros perqué vaig haver de donar diners a determinada gent per tal que

Ii parlessin bé de mi. Tot fou planificat com si de l'assalt a una ciutatenemiga extracté',. Tothom, comprat, Ii donava bons informes. Així,

amb el temps i amb el meu treball va arribar a estar quasi completa-

ment boig per mi —quasi, no totalment, perquè els diners ho eren tot

per a ell—; però aixi mateix, durant els darrers anys de la seva vida,

cree que es va sentir protagonista d'alguna serie estat-unidenca. Ell,

el gran director, vis int normalment amb la seva familia i després, ena-

morat, —aixi s'ho pensava-- d'una joseneta inexperta. El que fou més

difícil va ser aconseguir que em firmas l'escriptura de propietat del pison ens trobávem. Cal tenir en compte que en el temps en que el vaig

coneixen, jo ja havia sortit amb molta gent com ell —directors de bancs,

tota mena d'executius, fins i tot algun politic de la democracia— i ja

m'havien succeit algunes històries que no volia repetir. Com la d'aquelladvocat que, separat de la dona, em porta a la seva casa a viure. I vis-

quérem un parell d'anys feliços, però jo, en aquells anys, joveneta, inex-

perta com era, no m'havia preocupat gens de deixar les coses ben fer-

mades i un dia succeí l'inevitable: l'estress, l'angina de pit. I es morí

en els meus bracos. No sé com la seva dona legal s'assabentà de la mort

del set! marit. El que és cert és que l'endemà es presenta a la porta amb

la policia i un notari i em tragueren al carrer d'una potada sense poder

ni agafar la roba. Amb les mans buides vaig haver de deixar-ho tot.Després d'aquesta feta em vaig jurar a mi mateixa anar molt més viva

en el futur i no deixar mai més que em passás una cosa semblant. Dit

i fet, quan el vaig tenir enamorat, en el moment oportú, després del

fals intent de suicidi, em signa un dia l'escriptura de propietat del pis

de Jaume III. Venut ara mateix serien vint-i-dos milions de pessetes.

I això sense comptar les joies, els abrics de pell, el cotxe, els viatges.

Realment no em puc queixar. 1 encara li hagués pogut treure mes di-

ners de no haver mort tan sobtadament. Mira'l, amb aquesta careta

d'honre de negocis, tan viu que semblava i com Ii vaig prendre el pél!

No hi ha home damunt de la terra que no tengui el seu punt débil. Si

una dona inteLligent vol treure-li els doblers, l'únic que ha de fer és

descobrir-lo. No n'hi ha cap que no afluixi la bossa si li saps trobar

el puro adequat. La feina d'una dona nomes çonsisteix a trobar aquest

punt débil. Tota la resta té molt poca importancia.

(Continuará)