Equip femení de futbol sala del C.D. Parque des Molinar. Van primeres a la Equip de petanca andalús des Molinar. Juguen a segona i va en lloc c m

nqué.taula classificatória.

Atenció

Aviat les seves fotostendran un altre color

FOTO KAMALQUICK SISTEM

Carrer Llaut, cantonada Sant Ramon NonatLes Meravelles de s'Arenal

Equip de petanca Santa Marta des Molinar. Jugen a Segona i van liders. Equip de futbol sala Infant Felip des Molinar. Van primers a la classificació.

Club de petanca «El Parque» des Molinar. Jugena Segona i van dels darrers perqué no tenentemps d'entrenar. Es probable que baixin de ca-tegoria, però no fa res. Lo principal és participar i

pasar-ho be.

S'Arena1""i1VVIr- de Malí -urca

PUBLICACIÓ INDEPENDENT DE LA COMARCA DE S'ARENAL ANY. IX NÚMERO 167 15 DE MARÇ DE 1989

PREU: 75 PTES.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 198!

Telèfons útils a

S'Arenal

A la part de

Ciutat

Ajuntarnent 727744Tota casta de desperfectes a la vía pública (entre les

13'30 i 15'00 727643-727644Bombera 281250-290017Residència de l'assegurança social 289100Creu Roja de Can Pastilla 264040Policia Nacional 091Policia Municipal 092Policia Municipal de S'Arenal 490503La Porciúncula 260002Tele-Taxi 401414Radio-Taxi-Platja 755440

A la part de

Llucmajor

Ajuntament 660050Oficina de S'Arenal 264071Bombera 660756Policia Municipal 661767Guardia Civil 264121

Taxi 263745-263538Parròquia 263265Aigua potable a domicili 261426Associació de Veïnats 265005Gruea Sampol 264193Servid Municipal d'aigues SOGESUR 262493

Aquest periòdic surt cada quinzedies. Se pot trobar als quioscos deS'Arenal, Ca'n Pastilla, Es Coll, SonFerriol i Sant Jordi Subscriviu-vos-hi

BOLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Carrer

Població Tel.

M'interessa una subscripció:

O SEMESTRAL 900 Ptes.

Forma de pagament:

Rebut domiciliat a un Banc

Banc Suc. ,

Compte n.° Titular

O Comptat Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Cami

Camí de les Pedreres, 132, :s'Arenal

Editorial conjunta de la

Premsa Forana

Cabrera LliureFa ja uns anys diversos grups i organitzacions de

caire ecologista varen dur a terme una campanya desensibilització de la opinió pública i, al mateix temps,una batalla legal a fins i afectes d'aconseguir que SaDragonera no fos urbanitzada. La incomprensió i eldesinterés de l'Administració i el desinterés generalversus Ia defensa del nostre patrimonio mediam-biental foren vençuts per la tenacitat dels qui tenienla raó del seu costat. La raó legal se'ls donariatambé amb el temps. Avui, patrimoni del Consell In-sular de Mallorca, o, la mateixa cosa, patrimonio detots els mallorquins, Sa Dragonera resta per a sem-pre lliure de la possibilitat de ser alterada i destruïdaper l'ambició i en profit d'uns pocs.

A l'altre extrem de l'illa, un petit arxipiélag, Cabre-ra, está en aquests moments pendent d'importantsdecisions polítiques que hauran de determinar el seufutur; unes decisions que no pareixen fàcils donatque s'estan debatent distints graus de protecció i noes pot tenir encara la certesa que les decisions quees prendran resultin les més adequades i conve-nients. Encara que la història de Cabrera és molt di-ferent a la de Sa Dragonera.

Afectada per a fins militars l'illa ha romas vigilada iprotegida per un petit destacament que, és ben cert,no ha alterat substancialment el medi ambient. Percontra ha hagut de suportar unes maniobres militarsque fa temps són fortament rebutjades. Així i tot noha planejat sobre l'illa el fantasma de la urbanitzaciói resta pràcticament intacta essent l'últim reducted'aquesta natura que ens queda.

Com s'ha de fer per protegir Cabrera en el futur?Aquest n'es el gran debat. El Govern de Madrid pre-tén que Cabrera quedi en mans de l'Exercit, conti-

nuant amb unes maniobres militars encara que renunciant a l'us del foc real. En aquest sentit est,arossegant a un ximple PSOE, en contra d'anteriorposicionaments i a un feble Govern Autònom que,canvi de no se sap molt bé quina casta de contrapaitides, pareix disposat a donar el seu placet als desi1jos d'un distant i poc sensible poder central. Amarge d'aquestes intencions hi ha una ProposicióLlei Orgánica, al Congrés deis Diputats, aprovactper unanimitat per Parlament de Balears que pretélque Cabrera sigui en el futur Parc Nacional Maritmo-Terestre i Reserva Integral, el més alt grauprotecció que es pot aconseguir per un área naturasota control i administració de l'Estat. Paró aque:assumpte fins i tot abans de ser debatut pareix quino arribará a bon terme. Restaria encara unat ercenpossibilitat com és declarar Cabrera Parc natural pela Comunitat Autónoma, encaar que no pareixs'empri aquesta via legislativa.

El Parlament de Balears és sobirà i competent pea prendre decisions que afecten la integritat del seiterritori i el Parlament Espanyol hauria de rspectarles escrupulosament. Seria de desitjar per tant, arique encara som a temps d'evitar un atropell a la sobirania popular de les illes, que l'acció politicapartits amb representació parlamentaria a Balearsa Madrid foren conseqüents amb els seus prop i!actes i del Parlament de l'Estat emanara la desitjablideclaració de Parc Natural per a Cabrera. Altres decisions foren un frau i a la vegada un desbarat imperdonable.

Cabrera, con abans Sa Dragonera, s'ha de veunIliure per a sempre de la degradació i la destrucció.

1

ELECTRÓNICA ,.€€ S cewee4,1

Reparació de TV i vídeos de tatas les marques.Radio - cassettes. Installació d'antenescollectives, individuals i parabòliques.

Radio de cotxes.

Correr de Mallorca, 2 - Tel: 263423S'ARENAL DE MALLORCA

AZgicZAHNARZT - DENTISTA

CLINICA-PRAXISCARRER DE LA MAR VitNOR, 6

(DAVANT EL BALNEARITEL: 491919 LES MERAVELLES

HORARI DE CONSULTA:DILLUNS, DIMARTS, DIJOUS I

DIVENDRESDE 1110 A 1410

DIMECRES, DE 13 A 18 HORES

S'ARENAL DE MALLORCA. Publicació independent de la Comarca de s'Are-nal.'Edita: Associació de Veïns. Director: Mateu Joan Florit. Depbsit LegalPM-473-80. lmprimeix Hora Nova, S.A. Publicitat I subscripcions: Camí de lesPedreres, 132- Apartat de correus 124 - 07600 - s'Arenal de Mallorca. Teléf cm:265005.

LEPANTO, S.A.

COMPANYIA D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCESAVINGUDA ARGENTINA. 18- PRINCIPAL

TELÉFONS: 231306 - 285321

PREUS ESPECIALS PER A LA GENT DELA COMARCA DE S'ARENAL

N\

d‘way•i •ffieS•

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989 3

Els espanyols no són catal ansA quest titular no és pas

pejoratiu, ni cofoi, nivol menysprear ningú,

sinó que és el reflex d'una rea-litat més profunda. Realitatque la majoria dels nostrespolítics oblida sovint i despréstots ho paguem molt car. Hiha un fet paradigmàtic queens ajudarà a entendre el quevoierri dir. Es tracta de lareacció de Francesc Cambódavant el cop d'Estat de Primode Rivera del 1923. Cambó,home més fred que no pasPuig i Cadafalch, el presidentde la Mancomunitat que fins itot va anar a l'estació de trena acomiadar el dictador, vaescriure a les seves memòriesque "Primo de Rivera inicià,des dels primers dies, atacsque ningú esperava contrainstitucions i coses catalanes".

Aquesta diguem-ne sor-presa per una actuació impre-vista de les autoritats espanyo-les envers a Catalunya s'harepetit al llarg de la història. Ino ens hem de cenyir només ales conseqüències d'un acte deforça, sinó que també cal par-lar-ne en etapes d'estabilitatdemocrática. El cas més recentés el de l'actual Estatut d'Au-tonomia, el qual ha estat for-tament laminat davant lasorpresa —n'estem segurs— demolts que confiaven que esmantindria "l'esperit del1979", és a dir, de quan ens elvan atorgar. En resum podemdir que hi ha encara massagent que veu els nostres veïns

de ponent com si fossin unamena de catalans que viuenfora de Catalunya i parlen unaaltra llengua.

La cosa no acaba aquí. Hiha hagut catalans que han fetel paper de Quixot en preten-dre voler manar a Espanyaamb mentalitat catalana, és adir, per reorganitzar-la sota lafórmula federalista o autono-mista. Alguns ho van aconse-guir —recordem la primeraRepública espanyola— i jasabem com es va acabar totplegat. D'altres ho han inten-tat, sense èxit: casos de Cam-bó i Miguel Roca.

Incomprensiblement, elsque s'ho han proposat semprefeia anys que vivien a Madrid,ja que allá era on feien laseva carrera política. Ambaixò volem dir que, en princi-pi, sembla que aquest cata-lans, per experiència, haviende conèixer millor que ningúqué és i com és el poderespanyol (polític, burocràtic,econòmic, cultural, militar,etcétera). Ha pogut més l'au-toengany que el realisme polí-tic, i tots han fracassat. En elcas concret de Miguel Roca,no és que no el votessin per-qué era català, sinó perquè elseu missatge ho era i, comque els espanyols no són cata-lans, no el podien entendre ino el van votar. Prova d'aixòés que no va treure cap dipu-tat fora de Catalunya i que,en canvi, al nostre país en vaguanyar tres.

F racassats els intentscatalans de manar aEspanya per la vida polí-

tica, només els queda un camía aquells que es veuen incapa-los de conquistar o de feravançar el país cap a allò que,lògicament, els correspon: totel poder a Catalunya (la inde-pendéncia). Aleshores hi ha lasortida —que no pas solució—acomodaticia. I com a cata-lans que són, aquesta respostaserá fruit d'un enfocament ala catalana: insistir en les viesautonomistes o federalistes,però a la defensiva.

Ara bé, aquestes propos-tes neixen mig mortes ja quehi ha un punt fonamental: quedonada la situació de depen-dencia de Catalunya, l'últimaparaula sempre la tindrà elgovern espanyol, amb tulatradició uniforrnista des de fasegles.

Malgrat això, als políticscatalans partidaris del mínimdels mínima no els queda mésremei que persistir en les sor-tides esmentades i és llavorsque es perden i s'encallen

Joan CrexellCatalans han fet el

Quixot volent manar SILVIA ALCOBA

a Espanya ambmentalitat catalana

L'autonomisme o elfederalisme neixen

mig morts per ladependència catalana

reclamant molles i bocins.Aquesta és una acció políticaque pot durar anys i panys, enun continu estira-i- arronsaque pot esgotar Catalunya.Massa esforços per a unsresultats tan minsos.

N o hi ha pas cap "otraforma de hacer Espa-ña", com deia l'eslògan

de l'operació reformista deMiguel Roca el 1986. No, permés que molts catalans s'hientestin i ofereixen sortidescom les que hem esmenat, desd'un punt de vista estricta-ment democràtic i amb tota labona fe del món.

Aquestes propostes queper als catalans que les defen-sen no pretenen trencar "launidad" són rebudes, en can-vi, amb recel i si són mínima-ment assumides, immediata-

ment són aigualides —recor-dem allò del "café para todos"i la continuada laminació del'autonomia— o suprimides perla violència. Però, pel que esveu, som dins un cercle vicióson no hi ha lloc per a l'expe-riència i es continua ensope-gant amb la mateixa pedra.

A tot això cal afegir-hi elfet que el procés de nacionalit-zació català és molt lent encomparació amb el d'altrespobles que també van renéixerel segle XIX. Si a més hisumem els períodes viscutssota dictadures anticatalanesi allò tan corrent en Ia majo-ria dels nostres polítics deconfondre seny amb apoca-ment a l'hora de defensar elsdrets de Catalunya, no ens had'estranyar que estiguemencara encallats en la fase dedependència.

La veritable qüestió defons és que hi ha dues menta-litats diferents, les qualsenfoquen molts problemes deforma distinta. Així, perexemple, els catalans veieml'Estat espanyol com un Estatplurinacional, la qual cosaimplica que per anar bé cal-dria una igualtat de dretsentre totes i cadascuna de les

parts. Com que els espanyolsho veuen d'una manera bendiferent, pel camí hispànic nohi ha entesa possible de caraa una convivència alliberado-ra, estable i profitosa per atothom.

No hi ha, dones, solució?Sí, i ja és coneguda: engegarel procés cap a la llibertatnacional, mitjançant la viaeuropea o universal de Cata-lunya. 1 un dels requisits peraconseguir-ho és veure elsespanyols com a espanyols,que és el que són. Perquè elsúnics que podem tirar enda-vant el nostre país somnosaltres, els catalans.

ma-€74W1

Joan Crexell és periodista iautor, entre d'altres llibres,d'Origen de la bandera ide-pendentista i El complot deGarraf

1LI1NA.glUIINTAL

Mobiliari de Cuina & Bany

ELS OFERIM LA NOSTRA GAMMA DECUINES EN FUSTES NOBLES I LACADES

FEIM EL PRESUPOST SENSE COMPROMÍS

VISITI'NSCapita Rarnonell Boix, 48 • Tel. 247417 - 07006 ES MOLINAR

almacenesfemenias

Almacenes Femenías, S.A. Materials de ConstruccióPOLIGON DE LA VICTORIA:

Gran Via Asima, 1- Tels. 20 47 62 i 20 47 02PALMA CENTRE:

Carrer d'Aragó, 139 - Tels. 27 23 56 i 27 23 64S'ARENAL:

Carrer de Diego Zaforteza, I - Tels. 26 00 87 i 49 16 1!LLUCMAJOR:

Ronda de Migjorn, sin. - Tel. 66 070!

El prestigi aconseguit perALMACENES FEN1F.NIAS

és el resultat de 50 anys de qualitat,servei i professionalitat.

ALMACENES FEMENIASposa a la seva disposició tot tipus de

materials de construcció,destacant les rajoles i paviments,

no només pels seus bellíssims dissenyssitió també per la gran varietat

d'estils que ens ofereix aquesta prestigiosafirma mallorquina.

ALMACENES FEMENIASdemostra la seva professionalitat

acostant als residents d'aquestes illesles més importants marquesnacionals i internacionals.

4. S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989

Mercedes Milà 1 elnacionalismeSegons pròpies manifestacions al pro-

grama Dilluns dilluth de TV3. a la Mer-

cedes Mita li fa moka por el nacionalis-me cabila. Per exemple, creu que ésperillás que el Sr. Trias Fargas s'emoci-oni en llega algunes poesies patrióti-ques catalanes (entrevista al senyorTrias Fargas ), i quan sent parlar Jordi

Pujol de la patria II recorda el general

Franco (entrevista al Sr. Obiols).En l'opinió de molts. [aspiració

d'autogovernar-se. l'estimació deis

trets diferencials cultural, del noble al

qual es pertany, no solament són legí-tims, sinó lambe progressistes. Aixósí, el nactonalisme ha de ser democra-tic tant dins la pròpia nació com en la

relació ami) les abres nacions. Aquest

no és el cas del nacionalísrne espanyoli d'Esiyanya, que històricament iencara ara mateix tenen una compo-nent molt important d'imperialisme.

Però la Mercedes Mili no es rica

amb el prepotent nacionalisme quecontinuament executa ¿IfttN d'impena-lisme en contra dels nostres autogo-vern i cultura. Tampoc ha vist mai res

escrit o dit a Madrid que anés en

contra de la cultura catalana, segonsva manifestar en l'entrevista amb en

Tnas Fargas (l'excusa del victimisme).Trías li va tapar la boca amb unes de-

claracions del ministre de Cultura

fetes a París just el dia abans. lo pre-

gunto a la Mercedes si ara tampoctingut noticia de les declaracions del

secretan d'Estat per a l'E:sport vincu-lant el terrorisme amb la gent que

prontou el ('ontite ()limpie Catalá

Aque-dcs accions 1 multes d'altres es

lan des d un naci n inalisole trespatil,111

que es imperialistaLintica explicaeto que hi ha a l'acu-

sada ~phi de la Mercedes Mili és

que ella tifitibé es nacionalista, peróchut:111.d, espanyola 1.1uís BoschRoura. ti aih.,

Per un comitéOlimpic Català

Voldria, com a mallor-quí, manifestar el meusupon a la creació d'unComité Olímpic Català(COC) que representi ala nació catalana en elsJocs Olímpics.

L'ADOC, Associacióper a la Delegació Olím-pica de Catalunya, ésl'organisme encarregatd'aconseguir aquest po-pular objectiu, i ja haarreplegat l'adhesió de 23de les 32 federacions es-portivas del Principat,arnés de l'adhesió de 119ajuntaments i infinitat decatalans a títol particular.

Hem d'esser conscientsque la consecució d'a-quest objectiu será moltdifícil, i que en un princi-pi aquest recentmentcreat COC es veuria obli-gat, per qüestions legalis-tes de tots conegudes, ano incloure les federa-cions del País Valenciàde les Balears. Aircó voldir que haurem de seguirlluitant per poder formar-hi part, perquè nomésaixí podrem construir lacompleta i vertadera uni-tat esportiva de tots elsterritoris que conformenla nació catalana.

I per acabar, vos de-man a tots que penseusobre la pregunta que aramateix vos faig ¿quin ma-llorquí, que s'ho senti deveres, no voldria veurecompetir els seus compa-triotes directament ambels americans, francesos,soviètics, espanyols, etc.,amb la nostra senyera perbandera i el nom de lanostra nació al seu front?Ben segur que la majoriadesitjam que el que avuiés només un somni demàsigui una realitat. Pel Co-mité Olímpic Català!

BERNAT JOFRE I RIERA/Palma.

r.tr,

;

old

Cabrera i elParlament

Als diputats de! nostreParlament.

Senyors:¿Quina és la sobirania

real del Parlament Baiear?M'agradaria que tots enstessim molt seriosamentaquesta pregunta. Jo per-sonalment em deman si téqualque sentit el mantenirun Parlament totalment buitde contingut polític, realscompetències de Govern.Per qué si al ministre detorn l'hi dona la gana anularla declaració de Cabreracom a Parc Natural, apro-vada per unanimitat pelparlament Balear, i aquestes deixa sotmetre, on és laseva dignitat i sobirania?

El nostre, no deixa des-ser una caricatura de go-vern. Jo voldria viure a unpaís normal, on la sobiraniaexpressada democrática-ment a les urnes fos res-pectada. Per això no puctolerar que des de Madrids'ens digui als mallorquinssi Cabrera pot ser o noParc Nacional, quan el seuparlament ja s'ha pronun-ciat a favor.

La veritat és que tampocm'estranya l'actitut delPSOE quan en un principies mostra partidari de ladeclaració favorable alParc Nacional, i després dela telefonada de Madrid re-cula, els hi pareixi molt béla preséncia dels militars ide les maniobres, i es que-dan tan tranquils.

Tots ja els coneixemprou bé, i ben aviat no en-ganyaran a ningú.

Cabrera Parc Natural deles Balears!

Francesc Rosselló

Sobrepatriotisme

En resposta a un anidedel comandant general Do-mingo Jiménez Riutort pu-

blicat a Baleares el passatdimecres.

En aquesta carta vull feralgunes consideracions ireflexions, inspirades enl'article que va publicaraquest diari el passat 22 defebrer i que firmava Domin-go Jiménez Riutort:

L'esmentat senyor esplany en el seu articie de laminvada "presència que teactualment el patnotismeen la societat contemporá-nia.

Jo, per començar pensQue ei senyor Jiménez par-

teix d'una premisa equivo-cada, com es el fet que ellnomés considera oatriotis-me, el patriotisme espan-yol, quan de fet n'himolts d'altres, tants compatries hi ha. De fet moltsnomes i dónes que Iluitenper la sobirania i indepen-dencia de Catalunya sónconsiderats patriotes, al-menys pels qui tenim coma patria Catalunya.

El senyor Jiménez dónacom una de les raons de labaixa del sentiment patrió-tic el ret de que les tendèn-cies separatistes vagin enaugment. Molt bé. donesalio que vosté anomena se-paratistes, no son més quepatriotes, d'una altra pàtriaque no és la seva, senyorJiménez, però que tambéés patria, i que en el cas dela dels mallorquins, tambété dret a ser sobirana i in-dependent, i aquells quedefensen això han de serconsiderats patriotes, nodelinqüents ni terronstes.

I una darrera cosa, sen-yor Jiménez, no s'estranyisi el patriotisme espanyolperd adeptes en front detendències separatistes. Joli diré el secret, el vostre ésun patriotisme imperialista,caduc, colonial, retrògrad,en fi, exhaurit, mentre queel nostre no respón mesque a la defensa dels sin-cers anhels de llibertat, dig-nitat i independéncia delnostre poble.

Jaumo Font

Cartes al director

-

S' ARENA DE S 'ARE:NAL

Si obram contra Natura

e 11 S anirá malament

perquè ses ones i es vent

mos presentarán factura.

Jo no vos dic cap mentida

si no,vegeu s'ARENAL

que ja torna está tal qual

a sa primera envestida.

Ja deia es Patró Raya:"Deixau s'arena aon estava".

RÀDIO ASSOCIACIÓDE CATALUNYA

105 - KM.

Escola catalana des'Arenal

Orla n tt za Pat rocina

SÁrenalde Mallorca CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Quart concurs de redacció en llengua catalanaSE CONVOCA EL IV CONCURS DE REDACCIÓ EN LLENGUA CATALANA, ENTRE

ELS ALUMNES DE LES ESCOLES I INSTITUTS PUBLICS I PRIVATS DEL TERME MU-NICIPAL DE LLUCMAJOR I ELS POBLES DE S'ARENAL, ES COLL, ES MOLINAR, SONFERRIOL Y SANT JORDI, DEL TERME MUNICIPAL DE CIUTAT.

L'EXTENSIÓ DE LA REDACCIÓ SERÁ DE TRES QUARTS DE FOLI MANUSCRITS,TEMA LLIURE, PREFERENTMENT SOBRE EL RESPECTIU BARRI I NECESSITATSDELS REDACTORS.

SE PREMIARAN EN METÁLLIC, REGALS I LA PUBLICACIÓ A S'ARENAL DE MA-LLORCA, LES CINC MILLORS REDACCIONS DE CADA CENTRE ESCOLAR.

EL JURAT QUALIFICADOR ESTARÁ FORMAT PER LA DIRECCIÓ DE CADA CEN-TRE ESCOLAR! PER LA DIRECCIÓ DE S'ARENAL DE MALLORCA.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989 5

«La nostraIlengua»

La nostra llengua ésuna ¡lengua molt antiga ijo pens que hi ha moltgent que se la pren a«catxondeo», sobretotels castellano-parlaments. El que jo nocomprenc és perqué esqueixen del mallorquí idiuen que llur terra ésmillor i que el castellà ésmés fácil de parlar, peròsi llur terra i idioma ésmillor. Per qué estamaquí i no se'n van? Amés, a més el mallorquíes pels mallorquins unallengua bonica com elcastellà perquè sóndues llengües que hanexistir des de fa molttemps.

Jo faria unes pregun-tes al castellano - par-lants.

1°. Per qué es queixensi aquí trobaren treball iacolliment com qualse-vol turista o inmigrant?

2°. Si es queixen, perqué no se'n van i ensdeixen tranquils amb elnostre parlar i les nos-tres costums.

Són qüestions que nos'arreglaran mai. El ma-llorquí és una de les mi-llors llengües ia xió no liho llevará res del món.

Caries DanielPator Amen gua!

«La nostraIlengua»

Jo crec que la nostra!lengua té uns orígensmolt llunyans. Tenim pa-

raules de diferents civilit-zacions. De l'àrab, del!latí i d'altres moltesmés.

La unió de diferentsidiomes fan del catalá -mallorquí - valencià unallengua oberta i moltculta.

Nosaltres tenim eldeure de xerrar sempreel nostre idioma perquèabans de tot som de lanostra terra.

I si per casualitat, percoses de la vida anemaviure a altres llocs d'Es-panya o del món no ca-

talo - parlants, no tenimperquè deixa de xerraren família la nostra llen-gua.

També hem de teniren compte que no totsels que vivim als païsoscatalans tenim la matei-xa manera de comunirarel nostre idioma.

Hem de recordar quehi ha hagut i hi ha cata-lans, mallorquins o va-lencians universals. Tanta les arts com a les cien-cies.

Si féssim un recomo-te, la nostra llista seriatremendament gran, perexemple:

—Ramon Llull, JoanMarch 9com gran finan-cer), Jacint Verdaguer,Joan Maragall, SalvadorDalí, Narcís Monturiol,Dr. Barraquer..., etc...,etc...

Tots som una unitat,mallorquins, catalans itambé valencians maiens hem d'avergonyir de

ser CATALANO-PARLAMENTS.

Ramon ForcadellMontoya

A mí m'agradael català

Dins la classe de cata-là la nostra senyoreta,Na Joana Reinés, ensva demanar una redac-ció que tractás sobre «elcatalà que tal ens pare-xia i si als nostres paresels agradava». Primerés que a mí m'agrada,em divertesc molt en lesclasses de català. Jo sócmallorquina i parl el ma-llorquí de Palma, uns al-tres per exemple els ninsde Pollença parlarien elseu mallorquí, cadasqunparla més o menys el dela seva regió. En canvi al'hora d'escriure tots es-crivim en català perquèaquí encara no l'hemaplicat unes regles pelmallorquí a l'hora del'escriptura, el mallorquíno es una I lengua. El ca-talà veve del llatí al mateixque els francesos, peraixò són dues llengüestan parescudes. El cata-lá ja és necessari d'a-préndre per treballar, in-clús per veure la televi-sió. Com tots els nostrespares són de regions dela península no -hosaben parlar però nosal-tres fem el que podem, amés no s'ha de negar a

ningú que parli la sevallengua o la que vulguiparlar.

Yolanda MoralesNavarro

Els meus paresvolen que joparli català

Dins l'assignatura decatalá ens han dit quehem de fer una petita re-dacció que potse quesurti en el diari. El temaés:

CASTELLA I CATALA

En primer lloc, hem dedistingir entre el mallor-quí i el catalá, perquèmolta gent confon el sig-nificat. El mallorquí ésun dialecte del catalá ino una llengua.

Nosaltres com a ma-llorquins tenim el deurede defensar la nostra¡lengua, però sensepasar-nos. No podemanar pel carrer trepitjantla gent castellano - par-lant, perquè ells són lliu-res de parlar la llenguaque vulguin. I això tambéval per a nosaltres.

A ca meya els meuspares, que no són ma-llorquins, volen que lesmeves germanes i joparlem el mallorquítambé que ens integremdins la cultura de la nos-tra illa.

jo crec que és lameta de tots els castella-no-parlants.

Josefina RodríguezPérez

A ca meya noparlo catalá

La !lengua lan a ésuna ¡lengua molt t2a-da a Catalunya i a lesIlles Balears.

A mi m'interesa moltaquesta !lengua perquè

jo viso a Mallorca i jovepns que tots el homesque viuen a Mallorcahan d'aprendre el catalá.

La ¡lengua catalana ésmolt fácil i les personesla capten amb molta ra-pidesa.

El primer home que vaescriure el 1°r. diccionaride la llengua catalanas'anomenava PompeuFabra. Jo, a la meyacasa, no parlo el català,perquè els meus paressón Sevillans, i no hoparlen, però si l'hagues-sin après jo xerraria ambells que no costa cap tre-ball. En la meya classetenim una senyoreta ques'anomena Joana Rey-nés, ella es la que ensensenya el catalá i lesclasses són més diverti-des que altres. El catalàés una ¡lengua queprové del ¡latí, igual quealtres. Malgrat això aMallorca hi ha llocs quees xerra el català i en al-guns llocs que es parlaperò no tant com els po-bles que estan més al'interior i per això hi hamoltes classes de parlarel català, de poble o deCiutat.

Rafael OrdóñezPérez

RedaccióJo opino que el català,

será necessari per tre-bailar a Mallorca i queserá obligatori.

Ahir vaig fer una en-questa sobre qué opina-ven les persones de lameya família, que sónsis amb jo que també hivaig participar en aques-ta enquesta i aquest vanser els resultats.

Si: 2No: 4

L'enquesta tractavade qui li agradava el ca-talá, jo opino que és boperò hi ha altres que no.

El català és bo persegon qui però és milloraprendre el català quedir que no serveix perres perquè será pel

demà i no hem de dirque no serveis per res.

Els meus germansopinen que és bo apren-der-lo però que no ser-veix.

El catalá és una llen-gua bastant interessant iun poc semblant al cas-tellà. Es senzill d'apren-dre, per això el català éstambé senzill de parlar,malgrat que varia un pocel parlar que l'escriure,per exemple: la ç que sepronuncia com «s»,exemples: caça, barça,caiga, plaça, dolç, força,esperança... etc.

Mercedes NietoJiménez

SI VENIUA L'ARCADA

PER L'AUTOPISTA HI HA4 O 5 CAMINS

RESTAURANT

CARRETERA DE S'ARENAL (CANTONADAAVINGUDA DE SON RICO)

TELÈFON: 261450/54S'ARENAL DE MALLORCA

OBERT TOT L'ANY

c.11 r --na

; 1 1S 1II' no

P — ,- - - : 'MARBELLA ' . Z

-1ÇIITt J Ci al n • _ _ • CARNE TE RA DEL ARENAL

BARIA

PALMA

URBANI ACSA TORRE

Sortida prolongació autopista.A la carretera de s'Arenal al Cap Blanc

quilòmetre 7'50.Venda de solars devoro la mar.

Visites: cada dio manco els dimecres.

6 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989

El MolinarEs barri de Palma de Ma-

llorca vora la mar a Llevantdel nucli urbá al voltant desPortitxol, el antic port depescadors a la desembo-cadura des torrentó que elpetit promontori de sa ro-queta separa des portitxo-let.

Compren les agrupa-cions de cases de CanPere Antoni es Portitxol, esprimer Molinar, es Rolet, elsegon molinar i ses figue-res baixes.

El barri sorgí a partir demitjans XIX prop deis mo-lins fariners existents enaquest sector dela vila, gai-rebé desaparescut del tot,iniciaren el nucli de casesde pescadors i d'esbrajodes Portitxol, la urbanitza-ció des primer Molinar iunes cuantos guigentes ex-tres les quals foren famo-sos davall terra i can PereAntoni. La constitució defabriques de gas i d'electri-citat i de la carretar de Lluc-major desfigura el carácterdel barrí. La primitiva cape-lla del Remeu fundada en1850 esdevingué vicaria el1890 i, construida una novaesglésia el 1928 fou creadael 1934, la parròquia desMolinar. Al final del s. XVII,quan l'indret encara eradespoblat s'hi edifica unaermita de Sant Onovre (ode Sant Nofre) A llevantdes Portitxolet a la recara-da d'en Rigo hi ha les edifi-cacions del Club Marítimde Llevant.

Maria SánchezBermejo

Historia dela !lengua catalana

En el segle XII en1229.— Jaume 1 conquistaMallorca.

1238.— Conquesta deMenorca.

1287.— Conquesta deEivissa.

En la época medieval elcatlá es una !lengua moltconsolidada. En el segleXVI - XVIII va ser unaépoca de decadencia, con-denada del català amb elDecret de Nova Plant. En elsegle XIX Renouxoença vatenir un periode de molt es-plendor la llengua catalana.

En el segle XX hi vahaber 5 periodes de es-plendor del català:

1°. periodo «Mancomuni-tatz».

2°. periodo «República»que volia la Ilengua catala-na.

30• Guerra Civil.4°. Dictadura de Franco.

Ctuand el català está total-ment prohibit. No podianxerrar en català.

5°. periodo dels Estatusd'Autonomi a.

HISTORIA DELMOLINAR

El Molinar está dividit endues parts. Una barriadacostera, on vivian els pes-cadors. El nom de Molinarvé per que hi havia moltsde molins de farina. Hihavia 24 molins en el seglepassat. Començava en«Caldereria Seguro» a«Horta de Son Xarandara».

En 1900 els molins esta-van habitats per gent mari-nera.

En 1850 havia casas destiu, a riba del mar.

Hostals coneguts: Ca SaSanta, Es 'Pou, Albeurador,Sa Portasa.

Hi havia tabernes, en elsIlocs a on s'aturavan les di-ligencies.

Hi havia dues ermites,avui en dia només enqueda una.

Hi havia una escola peti-ta, la de Ses Palmeras, il'altra de Ses Monges.

Havia un tranvia quepassaba per sa vorera dela mar.

BibliografiaTítulo del libro: El Moli-

nar.Pag.: Todo el libro.Autor: Juan Vidal Olie-

res.Publicado: Caja de Aho-

rros de las Baleares «SaNostra» y Monte de Pie-dad.

Editado: 1878. Mayo.

Felisa M. Roldán

História delMolinar

El «Molinar» era unaserie de petitas agrupa-cions situats en el sud-oestde Palma de Mallorca. Vaanar creixent a poc a pocfins convertir-se, només,en una sola barriada.

Hi havia agrupacionscom les de Can Pere Anto-ni, el Portixol, el primer Mo-hriar, el segon Molinar, elRotlet i altres.

El barrí va sorgir al segleXIX. Se van construir lesfabriques de gas i de elec-tricitat.

Aquest barri era un puntde passada per la diligén-da (un dels pocs medis detranspon). També hi haviaplatges, en les que (sobretot els adinerats) se banya-van. Abans hi havia plat-ges, per homes i perdones, amb llargs vestitsde bany, se canviaven enunes casetes a les que avegades arribaven a l'ai-gua, algunas també tenienrodes. En les platges haviaun guardia o vigilant.

També era una barriadade pescadors i havienmolts clubs. Tenien bar-ques grosses i petites.

Una pa rt era de pagos -sos. El «Molinar» es carac-

terístic pels seus molins(d'aquí ve el seu nom),havia molins d'aigua, mo-lins de blat, molins d'oli, ialtres. Els molins han anantdesapareixent poc a poc.

També hi havia un tran-via que anava per la voradel mar i les ones arribavenfins a el, per lo que la genttenia que baixar-se i pujar-se a un altre.

Les cases eren cada ve-gada mes grosses, 1 cadavegada anavan unir-semes.

La gent, en diumenge,quasi sempre anava alcamp a berenar, posavenuns tavalloles en terra i allímateix menjaven.

Esperança SánchezMoreno

Es MolinarEs un barri históric: es

d'antic asentament i de llar-ga traclició. Es una agrupa-ció de cases de baixa altu-ra, edificades a finals delsegle passat o principis del'actual, amb un for contac-te amb les zones rurals. Esun barri com «La Vileta»,«Son Sardina». L'any 1981el número de habitants erade 4.133 persones.

Es Molinar, es un barrivora la mar a Llevant delnucli urbà, era port de pes-cadors a la desembocadu-ra des torrent que es petit,pomontorio de Sa Roqueta,separa del Porttxolet,aquella part de ciutat s'hipoden dir són les agrupa-cions de casees de CanPere Antoni, es Portitxol,es Primer molinar es rotlet,es segon Mohnar, ses Fi-gueres i Sa Gruta. El barrisorgí a partir de mitjans delsegle XIX prop dels molinsfariners existents en aquestsector de la vila (gairebédesapareguts del tot). L'ini-ciaren el nucli de cases depescadors i d'esbarjo desPortixol, la urbanització desPrimer Molinar, i unesguantes casetes, entre lesquals foren famoses DavallTerra i Can Pero Antoni. Lacosntrucció de fabriques degas i d'electricitat i de la ca-rretera de Llucmajor confi-gura el carácter del barri.La primitiva capella delRemei fundada l'any 1850esdevingué vicaria el 1890i construida una nova es-glésia l'any 1928, fou crea-da en 1934 la parroquia delMolinar. Ferrán Rodríguez

La llenguacatalana ies Molinar

Sa Ilengua de es Molinarabans no era com avui.Fins quan els peninsularsarribaren a Mallorca. La'lengua de les Balears erauna modalitat de la llengua

catalana. La Mengua catala-na se va estendre per Ca-talunya a les Balears i a lapart oriental del País Va-lencia.

Abans en es primer Moli-nar hi havia un tranvia quepassava pel «El Portitxol».Davant «Es Portitxol» exis-tí una gran refineria de pe-troli coneguda per «Sa Pe-trolera». A «Sa petrolera»que han fabrica oli, sabófluix, sabó fort, etc... Sa pe-trolera fou coneguda pertota Mallorca. En grant deses cases blanques hihavia un cine. Però avui hidonan clases de cateque-sis i ball de bot, (tradicionalde Mallorca). En es murabans no hi havia esca-lons, avui han reformat totasa pan del mur ihan posatescalons. Se funda elcollegi lnfant Don Felipel'any 1971. Hi havia ins-tallacions dins el collegipiscines. A la part de darre-ra del Molinar hi havia unescasetes on se reunia tota lagent major, que avui s'hanesbucat molts de carrersdes Molinar tens noms ma-rins. Sonia Bullido

Llengua idialecte

Encara hi ha gent enda-rrerida que demana si elcatalà, el valencia, i el ma-llorquí són Ilengues o dia-lectes; aqueixes personesdeuen concebre la !lenguacom una cosa de més dig-nitat, d'una elevada cate-goda a la qul no pot arribarel dialecte si no deixa des-ser dialecte. Aquetes ideessón molt falsos. Entre llen-gua i dialecte, no hi ha dife-rencia material, sinó única-ment diferencia de punt decomprovació.

Tot llenguatge natural és!lengua, és dialecte: ésllengua si se consideracom a sistema de signesorals d'evolució históricaben caracteritzada, en rela-ció a un altre sistema queté característiques essen-cialment diferenciadores;és dialecte si és consideracom un sistema de signesorals que no es destingeixisinó occidentalment d'unaltre, amb el qual, per cont,forma una mateixa llengua.Així podem dir, que el cas-tellà tipic de Madrid es unaIlengua si es compara ambel francés que es parla enparís, però és un dialecte siel consideram en relaicóamb el castellà que esparla en Santander o a Bur-gos anàlogament, el ma-llorquí és una llengua si elminobm en relació al casto-11a, a l'italià o al francés, i ésun dialecte si el conside-ram en las seves peculiari-tats respecte al català deBarcelona o al Valencia.

Andrés Enríquez

Escola Pública InfantFelip des Mol mar

a

SILVIA ALCOBA

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 7

Estat de futris,.....1.- -

S i examinem bé eclesiàs-ticament l'any que ja hapassat, ens adonarem

que l'església católica cadacop s'empipa més. El Papa jaes va enfadar de debò i va ex-pulsar monsenyor Lefebvre. Elcardenal . Ratzinger ja estavatip de tanta teologia de l'alli-berament i va emmordassar elbisbe Casaldáliga. La mareTeresa de Calcuta ja estavaben cansada de donar Ilet enpols a damnificats i víctimesde terratrèmols i es va airarcontra una trista pellículafent que fidels convençuts des-trossessin cinemes amb roes icòctels molotov. L'estat defutris, de molt mal humor, potpalpar-se en l'església. S'haacabat el temps de la caritatfestiva i de la brometa. Caltornar a la clatellada.

Tanmateix, cal dir-ho,l'església no ha deixat de serpastora. Té la mateixa teolo-gia pastoral. Practica lamateixa acció pastoral. Elsbisbes continuen essent pas-tors. Conserven encara er bas-tó pastoral. L'únic problemaés que ja no hi ha bens. L'únicproblema és que ja no hi hacabres.

La gent s'ha tornat moltesquívola, molt racionalista.Per no res ja demana raons iexplicacions. Ja no hi ha doci-litat ni pacífica obediència. Nofa massa anys es deia: "Quetothom pagui la butlla! Aixíningú no haurà de fer dejunidurant la Quaresma". I totsels fidels pagaven mansament.Era un temps admirable. La co-lla de bens era gairebé univer-sal. Però actualment la situa-ció s'ha complicat força.

Molt probablement, tot ai-xò prové del maleït concili Va-ticà II i, especialment, del llatí.La gent abans no entenia res

La gent, abans, ambel llatí, no entenia

res de res i totanava molt millor

de res, ni un borrall. I tot ana-va molt millor. Se li deia unacosa en llatí i com si diguessisLlúcia. D'aquesta manera espodia mantenir la ignorànciade la gent i fer que tothom fosuna colla de bens. Daminusvobiscum i apa, a robar-los elscalés! Amb la traducció delstextos a les llengües verna-cles, tanmateix, els fidels vancomençar a obrir els ulls. Jano els semblava tan bé totaaquella retórica engalipadora.

A bans en un sermó es po-dia dir tranquillament:"Que bonics que són els

salms! Quina lliçó tan admira-ble de sentiment religiós id'autèntica pietat!". Com quedesprés es resaven en llatí,ningú no entenia res i tot ana-va com la seda. Per?) quan esvan traduir es va veure de sob-te el llautó.

Una vegada, en efecte, unjesuïta jove, acabat d'ordenar,va haver de llegir a l'esglésiael text de la litúrgia traduït acorre-cuita immediatamentdesprés dels decrets litúrgicsdel Vaticà II: "Déu meu, arran-queu-los les dents de la boca,

trenqueu, Senyor, els ullalsd'aquests lleons! Que es fon-guin com l'aigua que s'escolai s'eixuguin com l'herba tre-pitjada; que siguin com el lli-mac que es desfà arrosse-gant-se, com Pavonó que no

arriba a veure el sol. Abansno facin mata les seves espi-nes, que l'huracà se'ls endu-gui com un card. El just, ve-ient que feu justicia, ho cele-brará, la sang dels malvatstacarà els peus. Paraula de

Joan Leita

Amb la missasegons el ritual antic

no hi hauria hagutcap problema

Déu. Us lloem, Senyor".Aquell jesuita es va quei-

xar que l'havien posat en uncompromís: una senyora, aca-bada la missa, anà a la sagris-tia a protestar enèrgicamentsobre aquelles paraules delsalm 58. Va preguntar indig-nada que on quedava la cari-tat cristiana, el famós amorels enemics, que qué s'haviencregut, que si pensaven quetornaria mai més a l'església,després de sentir tots aquellsdisbarats.

L a culpa la va tenir cer-tament el llatí. És sensdubte un punt en el qual,

si ara no hi ha cabres, es potcarregar a l'església lescabres. iQui li manava d'ense-nyar les vergonyes i fer el ridí-cul d'aquella manera?

Es el punt on sobretot téraó monsenyor Lefebvre: s'ha-via d'haver continuat dient lamissa en Ilatí, segons el ritualantic. Així no hi hauria hagutcap problema. La pastoral s'haconvertit en una olla de grillsperquè no s'ha fomentat comsempre la ignorància i la inno-cència indocta de la gent.

"Menys saberuts i méspodria haver estat la consig-na. Calien ovelles dòcils i obe-dients.

En altres temps, en efec-te, la pastoral podía tenirproblemes d'ordre secundari.Però la tasca continuava vivai eficient. Hi podia haveralguna queixa, alguna recla-mació. Per?) no es produïa maila desbandada que ara pateixl'església.

Una vegada, per exemple,l'alcalde de la Puda de Mont-serrat va anar a queixar-se alrector nouvingut perquè en elsermó del diumenge havia co-mençat dient: "Estimatspudents!" Va ser certamentuna relliscada. L'alcalde teniaraó. Tanmateix, l'error vapoder reparar-se. El diumen-ge següent el nou rector vacomençar el sermó saludantaixí els seus nombrosos fidels:"Estimats fills de Puda!" Sensdubte, antigament hi haviaproblemes. Però al capdavallla pastoral de l'església podiacontinuar tractant els seusbens de la mateixa manera.

Joan Leita és llicenciat enteologia i en filosofía, traduc-tor d'Aristótil, Marc Aureli iautor, entre altres !libres,d'Anàlisi destructiva de lareligió.

En el Centre Òptic Mediterrani,ho podrá veure tot la mar de clar

Óptica-farmacéutica

María Victòria Paieres

Carrer Botànic Bianor, 3-A

Telèfon 49 28 14

S'ARENAL DE MALLORCA

.......

u.Tenis Arena

Gabinet MèdicAssessorament ¡control

tisic-esportiu.Obesitat i celulitis.

Orientació dietética i de nutrició.Laserterápia.

Acupuntura i auriculopuntura.Tractament mèdic personalitzat

de la deshabitud al tabac.Consulta: Dimarts i dijous.Doctora: Margarida Arrom.

1 ARA!

JUDOIniciació de classes pera adults

1 infantilsProfessor diplomat: EusebiCapel (cinturó negre r Dan)

Visiti les nostres Instal lacions.Estam al seu servei.

Taekwon-Do (Adulta, Infantlis, com-

petickS)Professor Diplomat: Manuel Garc la.

Fisloculturlsme.Rody-Building.AprImament.

Prepració /laica per a mitres esports.Gimnástica de recuperació.Assessorament Dletétic.

Reconelxements médica.Massatges.Professor titulat: Fidel Solsona.

Manteniment, gimnástica femenina.

Gimnástica sueca de manteniment(mixta).Gimnástica ritmice esportiva de com-petició.Jazz per a adulta I infantils.Professora diplomada: Tita RIblioni.

Cursos de sevillanes.(InIc lactó I perleccionament).Rail de saló (vals, tango, pasdoble,etc.).Totes les adata.Professora diplomada. Carmen Oc he.

Informació: Telfs.263834 - 263112.

Obert de Sa 2330De dIlluns a diumenge

Inclosos.

SUPERMERCAT ORLANDODIUMENGES DEMATI, OBERT

CARRER CAMUSLES MERAVELLES (DEVORA E OBELISCO)

ASCEN5CORE5

ASF-10 1E

MUNTATGE 1 CONSERVACIOEL NOSTRE ASCENSORISTA!

C/. MARINETA, 7- TEL.: 266232- 54 - s'ARENAL - (MALLORCA)

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989

Des de la meya butaca...

Matrimoni = ObesitatManolo Manjón

Els amics de l'obscurantisme, els de pensamentsancorats en el passat, els que a ultrança prediquenque dona et dono per a tota la vida, encara que laseva, matrimonialment parlament, sigui un desastrecomplet, no acabaran de poder-se creure que el ma-trimoni i la línia física siguin dues coses molt Iliga-des. Amb una paraula: que l'obesitat vingui donadapel matrimoni.

Segur que aquella parella que fou agafada in fra-ganti fent l'amor dintre d'un cotxe a un parc de Gijónno tenien problemes de pes. El que jo em demanoés si pel fet de no estar casats o per haver corregutmés d'una vegada davant dels guardes. No sé, emquedaré amb el dubte, ja que la segona ciutat delPrincipat d'Astúries em queda Iluny per anar a pre-guntar-lo.

Però jo, em perdo per les branques, i és quejo,parlant d'amor, el que sigui; i més si és amb unamossa de bon veure, encara que sigui pecat, comdiu el Papa.

Dones mirin, en un !libre publicat recentment alsUSA, s'hi pot llegir que el matrimoni pot ser perillósper a la silueta, destacant que durant els primerstretze anys de feliç casament una dona augmenta8'34 quilos de pes, mentre que l'home ho fa de 8'60a 17'20 quilos en aquest mateix período de vida ma-trimonial. I si el matrimoni és infeliç en les seves rela-cions conjugals, la debacle, ja que el seu pes pot ad-quirir una adipositat extra de 1930 quilos.

No creguin que aquest llibre l'ha escrit un homose-xual, o un pastor evangelista. No, res d'això. El llibreen qüestió ha estat escrit a duo per un matrimoni. Iaquí es la cert la dita de parlar per pròpia experièn-cia. Però, seguim. La interrelació que existeix entrepes i imatge corporal en termes de matrimoni, satis-facció sexual i autoestima pot arribar a la conclusióque l'excés de pes en algunes dones es pot deure auna vida avorrida o a carències emocionals que lapot portar a menjar com una manera d'omplir un buit.

Es més, moltes dones mengen excessivament perevitar tenir relacions sexuals amb un marit indesitjat,o perquè estar prima i ser atractiva invitaria a mante-nir relacions extramatrimonials.

Curiós, no? Però el més curiós —valgui la redun-dància--- és el que fan alguns homes amb les sevesesposes: sabotegen els esforços d'aquestes perperdre pes perquè es sentirien amenaçats per unadona esvelta.

Si aquestes afirmacions publicades per aquestmatrimoni nord-americà, ell psicòleg i ella consellerade dietética, són extrapolables a la societat mallor-quina, doncs ja comprenc les decenes de parellesque no pasen per la Vicaria. I vostès, que en pensen,de tot plegat? Jo, el que sí els puc dir és que mai cri-daré que la corba és bella. I la qüestió és òbvia.

TELE FON DEL CIUTADA

Alguns municipis espanyols, i entre ells el de Cal-

viá, compten amb un telèfon exclusiu perquè els ciu-tadans puguin formular les seves queixes, sobrecomportaments de funcionaris municipals, adob devials i altres qüestions relacionades amb els ajunta-ments i els seus administrats.

En aquest telèfon hi van les queixes i si és possi-

ble la solució d'aquestes, i tot això sense haver d'a-nar fins a les oficines municipals.

Jo no posseeixo informació sobre si a Palma o aLlucmajor hi ha cap telèfon a les seves Cases Con-sistorials, però crec que aquest servei és bo i posa-rá,en el cas que algun dia s'estableixi als dos munici-pis, més prop els administradors i els administrats, imés quan avui dia el temps és or i no només per alsmunicipis, sinó també per als sofrits ciutadans.

PREMURAMATER1ALS DE CONSTRUCCIÓ

Palma de Mallorca.Exposició: Arx. L. Salvador, 84 - Tels.: 251631-292997.Magatzem: Pol. S. Castelló-Gran Via Asima - Tel.: 294004.Mag: Pol. La Pau (Ca'n Valero), 4 de Novernbre, 11 - Tel. 206666.Mag. Sócrates, 8 (Ca'n Blau) - Tels.: 270161-279795.

LlucmajorOficines, Fábrica i Exposició: Bisbe Pere Roig, 29 - Tels. 660150 -660154.

S'Arenal de MallorcaExposició i magatzern: Ctra. Militar, 522 - Tel. 262238.

Cala D'Or Exposició: Avinguda de Bélgica, 14 - Tel.: 657562.

Coll d'en Rabassa

Una dona de 70 anys feridagreu per explosió de gas

Francesca Sastre,de 70 anys d'edatresident al carrer deCardenal Rossell,del Coll d'en Rabas-sa, ha quedat greu-ment ferida com aconseqüència del'explosió d'unabombona de gasbutà. L'explosióproduí cremades dediversa consideracióa diferents parts delcos.

La causa de l'ac-cident possiblementla provoca una fuitade gas de la bombo-na, fet que provocala pérduda coneixe-ment de FrancescSastre. Posterior-ment, un veí va sen-tir una torta explosiói anà a auxiliar la

dona, trobant-la es-tesa en terra incons-cient.

Francesca Sastreva ser immediata-ment traslladada aSon Dureta, on va

ser atesa de crema-des que sofria, so-bretot als braços.Agents de la PoliciaMunicipal, desprésde recollir els pri-mers indicis de l'ac-

cident, indiquen quel'explosió es deguéal mal estat de lagoma que connecta-va la bombona degas butà amb lacuina.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989 9

S'Estanyol J.J. Ciar Coll

Una ona llano deupersones al mar

Deu persones que revisaven els efectesde la torta ventada que aquests darrers dieshi hagué al Club Nàutic de s'Estanyol varencaure al mar a causa d'una ona de grans di-mensions. Després d'uns moments d'asto-rament entre els presents, algunes perso-nes del poble es tiraren darrere ells peraconseguir rescatar els cinc adults i els cincnins que havien caigut al mar. Després delsmoment inicials d'angoixa i temor —queaug mentaren quan es va saber que una deles víctimes de l'ona no sabia nedar— lesdeu persones varen ser tretes de l'aigua.Un d'ells, Joan Cardona, de 12 anys d'edat,va ser traslladat posteriorment a un centresanitari de Palma —d'on és natural— enambulància, després que es veié que teniauna fractura al costat, com a conseqüènciadel xoc que sofrí contra un dels pals delmoll. La resta únicament registrà diversoscops d'escasa consideració.

Al mateix lloc, un cotxe va ser arrossegatpr una enorme ona cap a les aigües delmoll. La immersió no s'arriba a produir grà-cies a l'acció de les mateixes persones queen aquells moments s'estaven per la zona,preveint incidents a causa de la tempesta.

TU NO VARES NÉIXER AMB ULLERES.

J.J. AMENGUAL, DIPLOMAT PER LA UNIVERSITAT DE BARCELONACarrer de Berlín, 11 (cantó amb el carrer de Trasimé)Tel. 49 00 61S'ARENAL

OPTICA OBLIDA•LESARENAL

Ni vidres, ni montures.

T'agradarà posar-te les

modernes lents de

CONTACTE BLANES

a OPTICA ARENAL.

Perquè som professio

nals i cuidam que les

llentilles s'adaptin a tu i

no t'hagis d'adaptar tu

a elles.

A preus de fábrica.

Vine i conta'ns la tevavista

La comissaria de dones de Barrelona funciona des del març de l'any passat

IFEBALInstitución Ferial de Baleares

10 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989

EfeBARCELONA — El servei d'atencióa la dona, dependent de la direcció ge-neral de Policia de Barcelona, ha tra-mitat des del març del 1988 un totalde 1.482 casos per maltractaments, se-gons dades recopilades per Govem Ci-vil. En aquest mateix període, les fun-cionàries policials que treballen a lacomissaria per a dones han practicatun total de 32 detencions.

La major part de les detencions po-ibais han estat motivades per agres-sions sexuals, sobretot per abusos des-honestos, amb onze detinguts, i perviolació, amb nou detinguts. Les altresdetencions han estat a causa de lesions(onze), amenaces de mort amb arma(dues), violació de domicili (dues), re-clamacions (dues), corrupció de me- .nors (una) i atemptat contra l'autoritat(una).

La comissaria per a dones de Barce-lona és la primera d'aquestes caracte-rístiques que funciona arreu de l'Es-tat. La seva tasca fonamental és lad'assistència i asessorament de proble-màtiques com són la violació o l'expul-sió de la dona de la llar. Durant elprimer any de funcionament, algunesd'aquestes assistències s'han canalitzatcap a altres centres i serveis. En 45casos de maltractaments, es va condu-ir les afectades cap a centres hospitala-ris, en 25 casos de violació es va acom-

panyar la víctima ah serveis de gine-cologia, i al jutjat de guàrdia en cinccasos d'abusos deshonestos.

La comissaria de dones colabora fo-namentalment amb el servei d'orienta-ció jurídica (advocats de serveis), elservei d'ajut per a familiars alcohólicai els serveis socials de l'Ajuntament deBarcelona. En el 70 per cent deis casostractats, les víctimes de maltracta-ments conjugals van passar al serveid'orientació jurídica. En un 20 per

cent dels casos es va adreçar les afec-tades als serveis socials municipals, es-pecialment els referits a l'abandona-ment dels deures assistencials per partde la parella.

Una vintena de dones han estatallotjades temporalment o perma-nentment en una casa d'acolliment,ja que la greu situació familiar enqué es trobaven aconsellava que ellai els seus fills no tornessin al domiciliconjugal.

Un 20% delscasos sóndagressions demarits ebris

Els diferents casos tractats tambérevelen que el 20 per cent de les de-núncies van ser originades per agres-sions del marit a la muller, a conse-qüència del consum habitual de be-gudes alcohòliques per part de l'ho-me.

"(MI als familiarsd'alcohòlics

En aquest últim cas s'ha adreçat lesvíctimes als serveis d'ajut a familiarsd'alcohòlics que hi ha a Barcelona,com són Al-Anon, per a aquelles per-sones que necessiten assistència psico-lógica, i Al-Ten, que centra el seu ajutals filia dels pares alcohòlics.

El servei d'atenció a la dona, quefunciona les 24 hores del dia, té lesseves oficines al carrer Roger de Llú-ria, 17. A la comissaria hi treballenexclusivament funcionàries de les es-cales executiva i básica del cos nacio-nal de policia.

La comissaria de dones atén 1.500altractaments 111988 al Principat

De cada día hi hamés denúnciespermaltractaments

L'any 1988 hihagué, a les illes Ba-lears, un total detres-centes seixan-ta-dues denúnciesper maltractamentsa dones. La majoriade les víctimes d'a-quests maltracta-ments són donesd'edats entre elsvint-i-cinc i els tren-ta-cinc anys.

Moltes d'aquestesdenúncies són perviolacions, delicteque s'ha incremen-tat darrerament, so-bretot a la zona dePalma i les barria-des costaneres. D'a-quetes denúncies,una bona part hanestat interposadesper turistes estran-geres que venien apassar les vacancesa s'Arenal, Can Pas-tilla

AGROAL I 89

MENTA RIAMOSTRA B LEAR D'ALIMENTACIÓDel 7a1 9 de Abril PALMA DE MALLORCA

RECINTO FERIAL POLIGONO DE LEVANTE

Una exposición de lo más selecto.De excepcional interés para productores,industriales, comerciantes, detallistasdistribuidores y consumidores.

Nuestros mejores caldos,lo más exquisito de nuestros quesos,los deliciosos embutidos y sobrasadas,la industria de la almendra...lo más selecto del sector de la Alimentaciónde nuestras islas va a estar presenteen esta incomparable Muestra.

Le esperamos, del 7 al 9 de Abrilen el RECINTO FERIAL DE IFEBAL Ir121

GOVERN BALEARConselleria de Cpmerç i Industria

Gerard Garcia: «Som molt conscientdels problemes de les barriades»

Representants de la Federació d'Associacions de Veïns es reuniren amb elnou delegat del Govern Central, Gerard Garcia, per exposar-li la problemática deles barriades ciutadanes.

Durant més de tres hores, el delegat del Govern va parlar amb els represen-tants de la Federació. Un deis temes que més es va tractar va ser el de la vendade droga i les seves conseqüències per a la vida de les barriades. El presidentde la Federació, Francesc Mengod, plantejà la creació d'un programa coordinatentre les autoritats, la Policia i les associacions de veïns, ja que, ara per para,són els propis veïns els que confeccionen les llistres dels punts de venda dedroga. Els veïns demanaren a Gerard Garcia que s'incrementi la vigilancia poli-cial, així com una mador juresa en l'acció judicial.

Acabada la reunió, els representants de les associacions de veïns de Palmaexpressaren la seva confiança de Gerard Garcia de cara a l'inici de les gestionsnecessàries per erradicar aquest problema.

Qui vigila el mar?Gabriel Janer ManilaII Els hotelers de Mallorca, a través de laseva federació, han ofert embarcacions i homes ala Comandancia de Marina perquè es puguigarantir durant l'estiu la vigilincia de les costes.

A l'illa arriben tots els estius milers de iotsque sovint no compleixen les normes queregulen la seva presència: no respecten la líniade separació entre l'embarcació i el litoral, nomiren prim a l'hora de buidar els fems prop dela costa, cosa que perjudica les platges i fa mald'ulls a la gent que s'hi banya...

Els iots ¡les embarcacions de luxeconstitueixen, dona, una causa de contaminaciói de degradació del paisatge. És natural queels hotelers, perquè quasi tota l'activitateconómica de l'illa es basa en el sector turístic,es preocupin del problema que suposa la mancade vigilancia i la insuficiència de mftjans perportarla a terme.

Els hotelers han dit que ells estan disposatsa aportar els homes les embarcacions necessarisa Ji que els iots compleixin tot el que estáreglamentat; per() aquesta oferta ha produit unadiscussió sobre la qual val la pena dereflexionar: és cert que les embarcacions quearriben a les costes de l'illa, prop de les calessolitàries, als racons amagats de la riberamallorquina, embruten el mar perquè nocompleixen allò que está manat quant a lapresència de iots prop del litoral. És necessarique algúfaci complir aquestes normes, i elshotelers han reclamat a l'armada que ho facia través del seu servei de vigilancia de costes,.però l'armada no té prou mitjans perescometre la tasca, davant la qual cosa elshotelers han ofert embarcacions i homes.

La discussió se centra en si ha d'ésserprecisament l'armada qui ho faci. Hi ha qui diuque la seva intervenció no seria estética.D'altres proposen la creació d'un servei de netejad'espais naturals que actuás, sobretot, entorndeis miradors i de les platges, perquè les platgesestan de cada dia més brutes i són mésinsegures.

Es diu també que sempre hi ha pocsrecursos quan s'acudeix a l'Administració centraldemanant que solucioni el conflicte, perquèles nostres illes no són ben contemplades perlAdministració central.

Vindrá l'estiu i el mar de les illes tornará aomplir-se de iots. ¿Qui tindrà esment queaquelles embarcacions costaneres no esconverteixin un altre any en una causaincontrolada de degradació?

renal amb associacions ientitats diverses per co-nèixer els posiciona-ments i les necessitats

de la zona, i intentar dinsles possibilitats donarsatisfacció als proble-mes.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 11

German Chacárteguiha mort

El conegut notari Germán Chacártegui va moriraquesta setmana passada als vuitanta quatre anysd'edat.

Germán Chacártegui, va neixer a la poblacióbasca de Gernica l'any 1905, va cursas la carrerad'advocat a la Universitat de l'Escorial, als 27 anysva opositar a notari essen Zaragossa la seva prime-ra destinació.

El desembre de 1935 se va casar amb la santjoa-nera Francesca Gaya i se va establí com a notari aPalma fins l'any 80 quan se va jubila. Els darrers 40anys va passar els estius i els caps de setmana as'Arenal, més concretament a les cases dels sant-joaners de Son Verí on feia una vida molt reservada,soci del Club Nàutic, tenia barca i mariner i li agrada-va sortir de pesca.

Per motius molt dife-rents a la rebellió a lesaules, protagonitzadapels alumnes del collegiEugeni López, de Ciutat,dies passats s'efectuàuna «plantada» escolardels cursos superiors alCollegi Públic del carrerde sant Bartomeu de l'A-renal de Llucmajor. Allò,al collegi ciutadá, elsalumnes demanaren ladimissió de la directoradel centre. Aquí, alcoiiegi arenaler, els es-colars no tenien res encontra de la directora,Helena Calafat, que ensconsta que és una bonaprofessional de l'ensen-yança. El motiu eren leserugues dels pins, la«processionária». Sem-bla ser que els alumnes,des de feia temps, ve-nien sofrint una picor in-tensa i els sortien unesvermellures a la zonacutània que, segons ells,era culpa d'aquests ani-malutxos que a tempora-des s'apoderen del pins.Segons els alumnes,aquests havien demanatel sanejament o la taladels pins dins del recinteescolar sense queaquest es pogués dur aefecte, i vet aquí el dis-gust i posterior «planta-da» escolar.

Els alumnes, davant el

problema plantejat, cita-ren a l'escola el respon-sable de l'Ajuntament.En aquest cas, acudí elregidor Manolo Valen-zuela, que davant unaassemblea d'escoalrsdemanà unes dies detemps per erradicr laplaga. Els alumnes de-manaren solucions ur-gents, manifestant al re-gidor Ilucmajorer que sino s'acabava amb laprocessionária seguirienamb l'atur escolar.

Valenzuela, com apresident de la comissiód'Assumptes de l'Arenal,prengué el cas com apropi, ordenant a la bri-gada municipal corres-ponent la tala de partdels pins, així com el sa-nejament de la zonaamb els productes ne-cessaris. I amb aquestesmesures, creiem queaquesta desagradableplaga está erradicada dePeRnnla cnntini Jant Ips

classes amb normalitat.

REGIDOR MANUELVALENZUELA

Posat en contacte,aquest informador, ambel regidor Valenzuela,aquest manifestà queefectivament els alum-nes del collegi públicestaven consternatsamb l'assumpte de leserugues, però que afor-tunadament esteva solu-cionat i que s'havia erra-dicat la plaga de l'esco-la.

Es més, manifestàque es quedà sorprèsper la capacitat de dis-cerniment dels escolars,així com del seu conei-xement dels problemesde la zona; però que siaquest assumpte s'aliar-gá era perquè l'Ajunta-ment no tenia constan-cia del problema i que,aquest, un cop conegut,es soluciona rápida-ment. També manifestàque, per la seva part,agradaria mantenir reu-nions bimensuals ambels alumnes, cosa a laqual, segons sembla,aquests es mostrarenreceptius.

Segons el regidor so-cialista, és voluntat de laComissió de ParticipacióCiutadana, així com dela Cultura, mantenir reu-nions periòdiques a l'A-

S'Arenal de Mallorca

«Plantada» escolar a causade la processionária Manolo Manión

HORSERIDING

Mar de Java

cviérestawrud

6171.171LE enReservas tel: 660279 • Llucmajor

12 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989 13

can

erderaRESTAURANT

-GéRAELLAMINI-GOLF

Culn.rnaltonyena

CAFETERIA

gil CARL°SS c °GAR DEHORSERVING

ti

CARRER MAR D'ARAL.111111111111 11111111101 BARBACOA

-71 L AntillasMar Carb

EL

Mar Rota Ará tga

IMWSCO 4-%

Mar Jnraca

e n II guir ialVeracruz

CalaDea

89

12 s. r1111..

t'hurch

tu sBus

BusBus

uCarreterade S'Arenal

Bus

flMar Ttrrer

§ IBus <S> slephr

'os "mds legePhone <Saurring Center

•

'n?''.<4 ;o a /

Ilde""ss

1,41.10ç Igas. WrISOMMINIZIRSIV3 5113,113

~a% u numen w• Orla 114111~I I

Cill MIMA MIS. liii 1. • té 4.1

RESTAURANTBRASILIA

(D-• PARADISBURGUER

DE CAN REUSMARBELLA 43

SOMETI s S MEIVELLES

INLIS/C BAR

e

t:.

Club NáuticoEl Arenal GIMIVÁS

TennisSquashMinigolf

6anstan Sao

BIERST

Tel 26 60 01'0" %M•CO" ir

1NO VOLEM SER FORASTERS DINS CA NOSTRA

-Oferiu-nos el servei en la nostraNo ens obligueu a no tornar.

Assessorament lingúfstic gratuítCordialment,

APLEC, Apt. Correus 1351 PALMA

Tenis ArenalSQUASHGIMNÀS

LA GENT DEL PARTIT POPULARDE LLUCMAJOR ESTIMA MOLT

S'ARENAL I HO DEMOSTRAFENT-HI LES SEVES REUNIONS.

REUNIONS ENTORN D'UNABONA TAULA AL RESTAURANTXURRUBASCO DEL CARRER DE

SANT CRISTÒFOR

CRISTALLERIALLUCMAJOR

Acristal.laments d'Obres - Miralls -Vidres de color - Decorats - Vidreres

Artístiques.Ronda de Migjorn, 105. Tel.: 661493

LLUCMAJOR (Mallorca)

TELF:Nom:Cognom:

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A S'ARENAL DE MALLORCA

ATENC1Ó-Escrivlu un sol ariuncl per cupé.-Uses" Iletres maiúscules.-E,atrIvEu dina el tcutL_

TEXT:

Ornpll aquest cupó I envlau-lo a:S'ARENAL DE MALLORCA: Camí dolos Pedreros, 132- 07600 - SES CADES DE S'ARENAL

4-e IAIGES

J'arena

)111filets d'avió I de vaixell.Vols xárters.CredIvistge.

Lloguer de cotxes.Reserves per telèfon Ientrega de blfilets adomIcIll. AmIlcar, 16.Tele. 266673-261265.S'Arenal de Mallorca.

14 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 198!

BORSAIMMOBILIARIA

URGEIXEN PISOSPER LLOGAR.

FINQUESAMENGUAL.

Sant Cristofol, 16.Tel. 269250.

S'ARENAL, apartamentper a 3 persones, amoblat,terrassa, per mesos.25.000 ptes. AMENGUAL.269250.

CAN PASTILLA, estudiamoblat, bany, cuina, te-rrassa. 25.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

- PISOS XALETSper Bogar a la comarca

de s'Arenal.FIQUES SASTREBARCELO

Carrer Mllà, 15.Tel. 260649.

S'Arenal de Mallorca

A CALA PI, venc xalet, 650m2. de solar, piscina i vistaa la mar. Nou milions i migde pessetes. Tel. 260889.

NECESSIT Magatzem,casa valla o solar a SesCadenes, Pillar( o Merave-lles. Ofertes al 261246 -261052.

COMPTABASSESSORAMENTS

F1SCALS ICOMPTABLES

COMPTABILITATS:EOS

SOCIETATS ETC.

Placa de l'Olivar, 7-2c07002 PalmaTel. 71 91 09

INMOBILIARIABALEAR C.B.

A.P.I. M. Darder

Carrer de Sa Font, 66Telfs. 662402- 662411

Fax 662161LLUCMAJOR

LLUCMAJOR. Venc casaen bon estat. Facilitats depagament. Tel. 662468.

ES VEN PIS, urbanitzacióSa Gruta, Ciutat Jardí. 3dormitoris dobles, sala-menjador, ofis gran.7.000.000 ptes. Telf.415645.

S'ARENAL, traspàs bar,ben muntat, 2 banys, 'lo-guer: 45.000 Ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL, traspàs local,210 m 2 ., bona situació, llo-guer: 75.000 Ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL, planta baixaamoblada, 2 dormitoris, te-rrassa, temporada. AMEN-GUAL. 269250.

SOMETIMES, balneari 3,lloguer de pisos, 2 dormito-ris, 40.000 Ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL, PIS, 3 dormito-ris, amoblat, terrassa, as-solellat, 35.000 Ptes.AMENGUAL. 269250.

TENNIS, ATIC 3 dormito-ris, amoblat, terrassa, vis-tes alegres. 45.000 Ptes.AMENGUAL. 718987.

AVINGUDES, despatxdues dependències moltassolellat i bona vista, airecondicionat, per estrenar.AMENGUAL. 718987.

ATIC SEMILUXE, CanPastilla, 3 habitacions,amoblat, telèfon, gran te-rrassa, vistes a Iota labadia. 70.000 Ptas. AMEN-GUAL. 269250.

XALET ADOSSAT, CanPastilla, 2 plantes, 3 habita-cions, garatge, jardí, 2 te-rrasses. 60.000 Pies.AMENGUAL. 269250.

VENC Aparcaments al ca-rrer de Cannas de s'Arenal.A unes 750.000 pessetescadascun. 262401.

COLL [l'EN RABASSA.Lloc primer 4is únic amo-blat. 40.000 ptes. Tel.264118 - 756302.

LLUCMAJOR, venc parce-la rústica de 2.000 m2. ambcaseta de 25 m 2., fogana-ya, electricitat, cisterna ifossa séptica. 2.800.000Pies. Immobiliària Balear.Tel. 662402.

BADIA BLAVA, venc apar-tament amoblat, 1 dormito-ri, sala de banys, cuina imenjador. 3.200.000 Ptes.Immobiliària Balear.662402.

CAN PASTILLA, pis 2 habi-tacions, amoblat, terrassa,vistes al mar. 35.000 Ptas.AMENGUAL. 269250.

LES PALMERES, pis 2 ha-bitacions, sense mobles,terrassa, jardí, piscina.25.000 Ptes. AMENGUAL.269250.SANTA PONSA, 3 habita-cions, amoblat, terrassa,20 mts. de platja. 60.000Ptes. AMENGUAL.269250.CONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons sensemans, telèfons sense fils.ELECTRONICA EL GAU-CHO. Carrer Mallorca, 2.Tel. 263423.PUtGPUNYENT, xalet 5habitacions, 3 banys, telè-fon, semiamoblat, 3 terras-ses, 3.200 mts. parcella,ximeneia, calefacció cen-tral, garatge, precioses vis-tes a la muntanya. 90.000.AMENGUAL. 269250.

S'ARENAL, balneari 7, ungaratge per Hogar, 5.000Ptes. AMENGUAL.269250.

S'ESTANYOL, xalet de 3dormitoris, amoblat, terras-sa, garatge, per tempora-da. AMENGUAL. 269250.

COMPRARIA solar, d'unmilenar de metías; entreS'Arenal o Ca'n Pastilla.Tel. 467193.

TREBALLS ADMINISTRA-TIUS i comptables. Apartat124 (Llucmajor).

MÓNTUIRI, pis 3 dormito-ris, amoblat, bones vistes,tranquil. 26.000 Ptes.AMENGUAL. 718987.

TRASPAS LOCAL de 250m2 a l'altura del balneari 8de S'Arenal, per tres mi-lions de pessetes, lloguer70.000 ptes. Tel. 261671.

EL DORADO, venc xaletamoblat. També el canvia-ria per àtic a S'Arenal. Tel.266799.CAN PASTILLA, aparta-ment 1 dormitori, amoblat,200 mts. de terrassa, pertemporada o per tot l'any.AMENGUAL. 269250.

TRANSPAS LOCAL gran,al carrer Trasimen de s'A-renal. Actualment serveixd'oficina. Telèfons 268201-490152.

CAN PASTILLA, plantabaixa, amoblat, 2 dormito-ris, terrassa, assolellat, pertemporada. AMENGUAL.269250.

A S'ARENAL, venc el localn. 10 del carrer Marbella,41, Edifici Ribera. Duessales, portes metálliques,magatzem i excusat. 45m 2. i 18 m 2. de terrassa,quatre milions al comptat.Bona zona. Antoni Jimé-nez. 756058 a les 13 hores.

S'ARENAL-LLUCMAJORlloc local ben situat apteper a qualsevol negoci.Preo 65.000 ptes. GELA-BERT 721730.

fPASSEIG DE Mallorca, lloglocal preparat per perru-queria de senyors i senyo-res. Preu 45.000 ptes. Te-lefonar al 721730 de 9,00 a13,00 hores. GELABERT.

ZONA BALMES várle pis 2habitacions, menjador,cuina i sala de rebre.3.650.000 ptas. Telefonarde 16,00 a 19,00 hores al712596 GELABERT.

S'AR ENAL-LLUCMAJORvenc local 90 m2 . amb te-rrasses, dues áales debany completes, apte per afarmacia, pastisseria, elec-trodomèstics s-,.' etc...6.800.000 ptas. isacilitats.Telefonar de 9,00 a 13,00al 721730.

CAN PASTILLA, venc ga-ratge al carrer Miguel Mas-sutí, n. 3. Tel. 265557.

CAN PASTILLA. Lloc pismàxim a dues persones.50.000 pts. Tel. 209311.

ZONA COLL D'EN RA-BASSA, Boutique de sen-yora i taller de confecció.Amb maniquis de prova imaquines de cosir. La tras-pàs per no poder-la aten-dre. 264315.

S'ARENAL. Venc apana ,

ment dos dormitoris, cuina,bany, menjador i terrassa.Vista a la mar. 6.300.000ptes. Tel. 292243.

S'ARENAL, venc pis de180 m 2 ., 4 dormitoris, men-jador, saló, cuina, rebost,cambra dels mals endres-sos, dues sales de bany,garatge al soterrani.13.000.000 ptes. Tel.490013.

LLOC ESTUDI per hores.Máxima discreció i serietat.Tel. 404218.

COMPRARIA dues quarte-radas a dos o tres quilóme-tres de s'Arenal. 265374.

S'APCENAL, primera línea,entra balnearis 7 i 8, parti-cular' lloga pis 4 dormitorisdobles, gran saló-menjador, terraça de 40m2 ., 2 sales de bany, Higa-dor, cuina equipada ambofice, rebredor gran, re-bost, galenia. 75.000 ptes.Tel. 719327.

S'ARENAL, se ven pis propde la platja, 3 dormitoris,cuina amoblada i bany.4.500.000 ptes. SenyorArroya. Tel. 262700.

BADIA BLAVA, venc apar-tament modern plantabaixa, 1 dormitori doble,menjador, bany i cuina.Ban preu al contat. Tal.770016.

BELLAVISTA DE CALABLAVA, venc apartament 3dormitoris, bany, escussat,dues places garatge, cam-bre deis mals endressos,energia solar, jardí, vista ala mar, a 15 minuts de Ciu-tat. Tel. 710704.

S'ARENAL. Venc estuddevora l'Hotel BadiaPalma. 2.300.000 ptas. Tel269844.

S'ARENAL, carrer Asdrubal, venc pis, tres cuartoscuina amb terraça, saló espaiós amb vista a la marmig amoblat. 5.200.001ptes. Trucar horabaixesTel. 714085.

LLUCMAJOR venc xaleamb 2 dormitoris, menjadoamb foganya i cuina, salide banys i electricitat, aquilometre del poble. Immobiliària Balear. Tel662402.

LLUCMAJOR venc xal€amb 8.666 m 2 . de terrenyTres dormitoris, sala merjador amb foganya, sala dbanys, cuina amobladEgaratge, barbacoa, arbrefruiters, electricita12.675.000 Ptes. lmmobliária Balear. Tel. 662402.

SON VERI de s'ArenalLloc pis amoblat per temporada. 3 cuartos, salamenjador, rebedor, banygalenia i dues terraces. Te279668.

COLL D'EN RABASSAVenc àtic, 3 cuartos, banylligador, cuina, menjadorsala d'estar, aparcameniterraça, teléfol, 40 matrade terraça, vista a la mar ila montanya. 6 milionsptes., al comptat. Trucaupartir de les 2200 a236788.

Petits anuncisAquests anuncis poden ser remesos a la nostra re-

' dacció, Camí Canteres 132. Tel. 265005 i a totes lesagencies de Publicitat.

Cada paraula, 10 pessetes.

SENYORA de 55 anys,viuda, sense fills, m'agra-daria conèixer un homeque em doril'amor que ne-cessit, bons ingressos ibona feina. Crida'm al

FADRI, 30 anys, pasti.191.t 4 710087.

senyoreta senzilla. 277994TDELMEANT, 28 anys, somvull relacions forrnars

fadrina, la nieva - - qiejoriHusió és 'tenir tuls i queragni l'alegrie en un matri-~hl folìç. Cavaller, vagi depressa i cridi'm al 710087.

FADRINETA, 22 anys, moltbonica, vull relacions for-mals amb fadrí simpàtic.710087.

FADRI, 32 anys, perioctf-ta, vull relacions formalsamb senyoreta bonica isenzilla. 277990.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 15

ENTRE CAN PASTILLA is'Arenal, cerc nau indus-trial o solar gran, per cons-truir-n'hi una. Tel. 261246.

DEVORA EL Club Náuticde s'Arenal, lloc pis, tresdormitoris, sala menjador,galeria, ben amoblat.50.000 Pies. Tel. 461775.

BELLAVISTA, devora CalaBlava, venc apartaments, 3dormitoris, lligador, sala debanys, dos garaixos, ener-gia solar, jardí i vista a lamar, a 15 minuts de Palma.Tel. 710704.

CAN PASTILLA, venc pis,3 dormitoris, àtic suite,cuina moblada de roure,dues sales de banys, terra-ça, garatge. 12.750.000Ptes. Tel. 723862.

COLL DEN RABASSA,venc àtic, 3 habitacions,bany, lligador, cuina, salad'estar, aparcament, tele-fon, total 100 rn 2 . i 40 m 2 .de terraça. Vista mar i mon-tanya. 6 milions de pesse-tes al comptat. Trucar apartir de les 22 hores al236788.

BORSA DELMOTOR

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

PERRUQUERIES

PERRUQUERIA de sen-yors Can Paco. Carrer Vir-gili, 1 - Can Pastilla.

MAKA Perruquera. Pedi-cura i manicura. BotbnicGermá Bianor, 19. Tel.260756.

MIQUELA PERRUQUE-RA. Neteja de cutis, mani-cura i pedicura. CarrerMallorca, 3 - S'ArenaL Tel.263423.

JAUME, barber de Ses Ca-denes. Tel 262065.

BLANCA Perru quer a.Gran i General Corleen,36- S'Arenal. Tel. 265109.

VIATGESVIATJES S'ARENAL

Billets d'avió i de vaixellVols xárterCrediviatge.

Lloguer de cotxes.Reserves per teléfon i en-trega de blllets a domicili.Telèfons: 266673-261265.

S 'Arenal.

VIATGES XALOKI. Bit-llets de vaixell i d'avió.Telèfon: 267450.

VENDESLLIBRE;,iA DE VERD ENBLAU. Llibres en català i encastellà. Especialitat enlectures juvenils i infantils.Comandes de llibres en 24hores. Avinguda del Cid,56. Tal. 248360 - Son Fe-rrid

OUS FRESCSde gallina rossa

Servici a restaurants ihotels cada tres dies.Preus interesants.

Granja Acosta.Llucmajor.

Tel. 660432.

VENC SOMO 2 de 10 me-tres. 4 veles correderaelectrónica, motor foraborda Mariner de 8 H.P.,canya Ilarga. Un milió depessetes al comptat. Tel.410522, hores de menjar.

TAPISSERIES MALLOR-CA, cortinatges, tèxtils isubministraments generalsper a tapissers. Preus depromoció. Visitau-nos. Usesperam al passatgeManeu, 8, prop de la ViaSi ndicat.

VENC BOT de fibra de 10pams descobert amb motorfora borda de 750 CV"Mercury». Tel. 262769.Ref. Miguel.

ANIMALS DECOMPANYIA

PRODUCTES PEL CAMP.pinsos, insecticides, animalde companyia. "PAJARE-RIA" S'ARENAL. Plaçadels Nins, 26, S'Arenal.

CLINCA VETERINARIAS'ARENAL. Dr. Daniel A.Magrini Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13'30.Horabaixes de 16'30 a 20.Tel. Clínica: 490153. Tel.urgències: 207919.

RESIDENCIA I ESCOLAd'ensinistrament de cans.Venda de cadells. "CRIA-DERO LOS VALIENTES".Tel. 662136.

CONSULTORI VETERI-NAR1. 'earrer Exèrcit Es-panyol, 23 - baixos. Tels.491736 - 296097. De di-lluns a divendres, de 17 a20 hores.

PERSONALSFADRINA, sense cap pro-blema, actualment estudiinformática, 23 anys,prima, independent, vullformar una llar amb senyorformal, bo, casolà. 277990.

PROPIETARI restaurant,50 anys, 178, elegant, es-tudis, amant deis esports,senyor simpàtic, net, con-servador. lndiferent estatcivil. 247912.

PERIODISTA, 38 anys, siem ondas et demostraréque nosaltres tambépodem ser feliços, sommolt romàntic, m'agradaestimar, llegir, passejar,però sobretot vull viure elsmeus darrers dies amb tu,si tu també els vols viureamb mi, endavant, crida'mal 710087.

FARMACEUTICA, 34anys, fadrina, morena, ullsnegres, pis, colza, m'agra-daria conèixer senyor de34 a 39 anys, no m'importael seu estat civil, li donarémolta felicitat, tota la quenecessiti. Cridi'm al710087.

FADRINETES de 18 fins a40 anys, boniques, senzi-lles, volen relacionar-seamb fadrins treballadors.710087.

SEPARAT, 48 anys, direc-tor de Banc. Vull relacionsformals amb senyora osenyoreta culta. 277990.

SEPARAT, 49 anys, pro-fessor. Vull relacions for-mals amb senyoreta no ser-parada, senzilla. 277990.

FADRI, 44 anys, de poble,feines del camp a lesmayas propietats, vull for-mar una llar amb senyoretasenzilla i que li agradi lacasa. 277990.

SEPARADA, 36 anys, bo-nica, vull relacions formalsamb senyor de la mateixasituació. 277990.

FADRI, 24 anys, senseproblemas econòmics. Vullrelacions formas amb sen-yoreta senzilla. 277990.

VIUDA 49 anys, vull conèi-xer senyor culto, relacionsformals. 710087.

FADRI, 36 anys, adminis-tratiu, vull relacions formalsamb senyoreta senzilla i dela llar. 710087.

SEPARADA, 24 anys,ATS, vull formar una llaramb senyor fadrí, culto,simpàtic. 710087.

SENYORA 50 anys, vullamistat formal amb senyorsimpàtic i amorós. 277990.

FADRI, 35 anys, vull for-mar una llar amb senyoretaamb estudis superiors.277990.

SEPARAT, 39 anys, estu-dis, negocis, vull relacionsformas amb senyoreta sen-zilla. 710087.

VIUDO, 61 anys, industrial,vull relacions formals ambsenyora culta. 710087.

FADRINETA, 26 anys, bo-nica. Vull relacions formalsamb cavaller culte. 277990.

SEPARAT, 48 anys, indus-trial hostaleria, vull rela-cions formals amb senyoraculta. 710087.

SENYOR, 39 anys, la sole-dat em venç i cada dia se'mfan inacabables els segonssense tú, dona. Som fadrí,no m'importa el teu estatcivil. Crida'm al 710087 itampoc estarás sola.

SENYORETA de 26 anys,fadrina, rossa. Estic inte-ressada a trobar un homeque sigui amorós, formal,no m'importa el teu estatcivil, de 35 a 40 anys, Cri-da'm al 710087, et faréfeliç.

SENYOR de 35 anys, se-parat, no m'importa el teuestat civil, suficients ingres-sos, vull una dona mágicaque m'ompli de sorpresas iaquesta pots ser tu. Cri-da'm al 710087.

CAMBRERA DE L'AIRE,28 anys, plena d'amor quevull compartir amb tu, no hetingut sort, estic separada,vull refer la meya vida ambun horno gentil, no importala seva situació ni estatcivil. Crida a1710087.

SOM UNA FADRINETA de65 anys, encara que no hopareix, em dic Joana, m'a-grada viatjar, passejar,tenc el cor d'una joveneta iquan vull som molt xistosa.Crida'm al 710087.

MESTRE de 33 anys, fadri-na, atractiva, ulls negras,rossa, cabells Ilargs, farémolt feliç l'horno que m'es-oollesqui com a esposa.Crida al 710087.

SECRETARIA, 32 anys,amant de la llar, honrada,vull conèixer cavaller de 32a 37 anys, bo i amorós, dela llar. Crida'm al 710087.

ECONOMISTA, 40 anys,encara que no ho semblen,voldria conèixer-te, dona.Tenc molt dolgut l'esperit.Fins matrimonials. Crida'mal 710087.

AL.LOTA de 25 anys, fadri-na, vull l'amistat de mo-ment, som morena, ullsverds, estatura 1'70. Sitens temps Miura i em volsconèixer, crida'm al710087. Et faré el meu rei.

M'AGRADARIA conèixer-te, a tu, dona que Ilegeixesel meu anunci. Em dic Car-ies i tenc 45 anys, separat.Crida'm al 710087 i et ren-taré el cor, que supós queestá pie de dolor, com elmeu.

ENGINYER, 30 anys, fadrí,molt atractiu, fins seriosos,em dic Jaume, has aconse-guit ja la felicitat, nina? No!Idó crida'm al 710087, ambmi l'aconseguiràs.

AL.LOT de 20 anys, fadrí,vols ser tu la meya mitja ta-ronja? Idó endavant, somalt, prim, ros, ulls negras.Crida'm de pressa, t'esper,fins matrimonials, al710087.

SENYORA, 42 anys, perru-quera, ulls verds, atractiva,si em crides et faré l'homemés feliç del món, t'ho pro-met. Crida al 710087.

METGE, 32 anys, fadrí,som formal i seriós. A tu,dona que llegeixes el meuanunci, m'agradaria queem cridassis al 710087.

CAMBRERA DE L'AIRE,30 anys, tenc reservat elmeu cos per a l'horno queem doni la seva confiança,amor i ternura, per aconse-guir un matrimoni feliç.Som morena, ulls cels, fa-drina, crida'm al 710087.

VIDUA, 33 anys, negocipropi, bonica, intel.ligent,acceptaria senyor honrat,responsable per a fins ma-trimonials. 247912.

COMERCIANT, xalet vorala platja, cotxe, estrangera,atractiva, 45 anys, senyor aqui agradin els nins, elcamp, la vida sana,277990.

VIDUA, 55 anys, esdeveni-dor resolt, amorosa, dolça,maca, afeccionada al tea-tre, la música, corc senyoramb fins formals. 277990.

EL MEU COR CERCA i ellano és amb mi. La vull ferfeliç i no la trob, senyor de27 anys, fadrí, negocipropi, amorós, bona pre-sencia, crida'm al 710087.

LLICENCIADA en Medici-na, 34 anys, fadrina, toncun terrible desig de trobarun jove, si vols alliberar elsteus pensaments crida'm al710087.

SENYORETA, 20 anys,vols una relació seriosa,senzilla i duradora, idóestic a la teva disposició.Crida'm al 710087. Mari.

SENYORA, 46 anys, etsomii de nit i tu no ets almeu costat, et somii de dia itu no ets al meu costat,paró més Ilarg és el dia cer-cant-te, a tu, horno, amor!Si estás en la meya matei-xa situació no ho dubtis icrida'm al 710087. Juani.

ARQUITECTE, 43 anys, di-_ vorciat,-m'agradaria conèi-

xer una dona per compartirles sayas penes i alegries.Crigt01.41710087.j

AL•LOT de 19 anys, fadrí,bons estudis, estalvis, nom'importa el teu estat civil,només doman comprensió,amor i felicitat, no som vi-ciós. Et voldria conèixer,crida'm al 710087.

INFERMER, 37 anys, fadrí,com és de preciós veure elsol i els estels quan brillen,nomás que n'hi ha que hofan de dia i altres els ves-ores com tu i jo. Em trobmolt sol i necessit una donaque m'estimi i em sàpigacomprendre. Crida'm al710087.

ADVOCAT, 50 anys, viudosense fills, cotxe, pis, estal-vis, vull conèixer una donaque m'estimi molt, que emdoni el seu afecte i amor, sipenses el mateix endavant,crida'm a1710087.

EL MEU COR está ferit, tume'l curarás, fes-me feliç,ho necessit tant, senyor 53anys. Crida'm al 710087.

VIUDA de 65 anys, propie-taria d'un parell de comar-cas, cotxe, pis, calet. Bonasituació económica. M'a-gradaria trobar un senyorper omplir la meya soledat.No Ii mancará res parquého tenc tot. Apartat 10.236- 07080 - Palma.

LA SOLEDAT m'acompan-ya. Tenc 30 anys, simpàtic,situació económica resolta,cotxe, apartament, estalvi.M'agradaria conèixer unaallota per formar una fámí-lia feliç. Aparat 10.236 -07080- Palma.

MES IGUAL la teva situa-ció. Si tu m'estimes, et faréfeliç. Som viuda de 40anys, bona feina, pis, estal-vis. Per refer la meya vidaem manca un homo ama-rás i bo per viure feliços itenir fills. Escriure aviat.Apartat 10.236 - 07080 -Palma.

1

Petits anuncis

1

Caries A. Gelaberti Socies

ADMINISTRADOR DEFINQUES AGENT

IMMOBILIARICarrer Jaume Santacilia,3- ent. 07012 Ciutat deMallorca. Plaga dels

Nins, 2. baixos B.Tels. 721730 - 712596.

07600 S'Arenal de Mallorca

CRISTALLERIAEL ESPEJO

VIDRERESEMPLOMADES,

GRAVATS ARTÍSTICS,VIDRES DE

SEGURETAT,TANCAMENT DEGALERIES AMB

ALUMINI I CRISTALL,VIDRES 1 MIRALLS ENGENERAL, MAMPARES

DE BANY.CARRETERA DEMANACOR, 428

CASA BLANCA- TLF.: 249039

CRISTALLERIATORRES

VIDRES, CRISTALS,MIRALLS,

MARCS, ALUMINI

CARRER L5804 35TELS: 266517 - 491785S'ARENAL DE MALLORCA

PER IL-LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45Telèfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

MENJARS CASOLANSSOM ESPECIALISTESEN XOT I PORCELLAFEIM PRESSUPOSTS

PER A BATETJOS,COMUNIONS I BODESAPARCAMENT PROPI

ELS DILLUNSTANCAT

AVINGUDACARLES V - TEL.: 661117

LLUCMAJOR

16 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989

PERSONALSSENYORA, viuda, sensefills ni problemes, vida aco-modada. Cerc senyor fins a65 anys, dinàmic, juvenil.Bona amistat de moment,per formar una llar.710087.

CUBANA, vida tranquilla,estalvis, pis propi, afeccio-nada a les novelles demisteri, lectura informativa.Voldria trobar parella, sen-yor honrat, de 46 a 60anys. Cridar al 710087.

JOVE, 27 anys, alt i atrac-tiu, professió responsable,estalvis importants. Cercsenyoreta bonica i senzilla,amb personalitat. Amistatseriosa. 277912.

ADMINISTRATIU, 35 anys,173, tenc estudis i un granesdevenidor paró estic sol.Senyoreta similar, agrada-ble i senzilla. Amistat perfomrar una llar. 277990.

PROFESSORA de natació,33 anys, morena, prima,xalet, cotxes, fadrina perpoc temps. Em vull casaramb senyor bo i sa, orde-nat. 247912.

PROPIETARIA de comerç,mitjana edat, alta i sincera.Qualitats: molta fe, amor,som comprensiva. Senyorde 34 a 50 anys, seriós, tre-bailador, casolà, per casar-nos. 710087.

DIPLOMAT en Dret, 29anys, 187, bona presència.Vull fomrar una familia ambfills. Senyoreta intelligent,formal, que no tingui vicis,neta. 277990.

VIUDO, sense fills, xalet ipis a Palma, cotxe, algunsnegocis, estalvis, agrada-ble, net, sa. Senyora inte-ressada en formar una llar,de 45 a 60 anys. 710087.

TENC 28 anys, separada,castanya, d'ulls clars,100.000, vull trobar senyoramb fins seriosos. Crida'mal 710087.

TENC EL COR ADORMITd'esperar i tu me'l desper-tarás, som tímid, tenc 50anys, pis, cotxe, em dicPere. Crida'm al 710087.

SENYOR 60 anys, comer-ciant, cotxe, pis, bons in-gressos, m'agradaria feramistat de moment ambdona senzilla i amorosa.Crida'm al 710087.

DIVORCIADA, 65 anys, ni-vell cultural alt, 200.000,atractiva, agradable, neta,sense fills, m'agradaria tro-bar un home que en facifeliç i jo a ell. Crida'm al710087.

DIRECTOR GERENT, 50anys, sense problemeseconomics, voldria conèi-xer senyora, no importa sité fills, fins seriosos matri-monia-. Crida'm al710087.

SEPARADA legal, 27 anys,negoci propi, estudis mit-jans, xalet, cotxe, molt bo-nita, senzilla. No vull serenganyada. Senyor honrati educat. 710087.

SEPARADA, 38 anys, pis,estalvis, som morena, ele-gant, guapa. No tenc fills isom amant de la llar. Vullsenyor fins a 48 anys ambl'esdevenidor resolt. Apt.10236- Palma.

SENYOR, 48 anys, sepa-rat, donant de sang i òr-gans, interessat a conèixermallorquina, viuda, separa-da o fadrina, tenc casa icotxe, sense fills. Apt.10236- 07090- Palma.

VIUDA, 56 anys, estrange-ra, estudis universitaris, va-dos Ilicenciatures, vidaacomodada. Voldria formarparella amb senyor, 56 a70 anys, sa, actiu. Indife-rent fills. 277990.

FADRI, important càrrec,34 anys, importants bénseconómics, estudis, pis aPalma. Voldria casar-meamb senyora o senyoretaintelligent, bona presència.277990.

SEPARADA, resident aPalma, feina segura, estu-dis mitjans, varis idiomes,amant de la llar, nins,camp. Voldria formar unafamilia amb senyor de 30 a40 anys, seriós. 710087.

VIUDO, 56 anys, alt, fort,apassionat, bondadós.M'agrada la dona amb per-sonalitat, timidesa. Senyo-ra d'aquesta qualitat, for-mar parella o matrimoni.277990.

SEPARADA, 32 anys, aviatobtindré el divorci. Voldriaamistat de moment, senyorseriós, lleial, 35 a 49 anys,no importa el seu estat civil.277990.

FADR1 simpàtic, de mitjanaedat, seriós, educat, sensevicis, independent. Cercdona simpática, original,d'idees ciares, per fer-lafeliç en matrimoni. 277990.

SEPARADA legal, 51 anys,176, dinámica, elegant, se-riosa. Voldria senyor res-ponsable, bo i simpàtic.Llar. 710087.

VIUDA, 67 anys, casolana,varis negocis de comesti-bles, neta, m'agrada la mú-sica romántica, marxosa.Voldria amistat amb senyorseriós, actiu, simpàtic. Finsseriosos. 277990.

VIUDA, 59 anys, senzilla,sense problemes, simpáti-ca, sembla que tenc menysanys. Vull continuar feliç-ment amb un senyor sem-blant. 277990.

FADRI, som forner, honrat,et faré molt feliç, formaruna familia. Tenc 38 anys,estatura mitjana, amorós.277990.

PROPIETARI confecció depell, mallorquí, capital ele-vat, xalet, casa rústica,cotxe, fadrí amable, res-ponsable, educat, afeccio-nat a la pesca i alcol.leccionisme. Em vullcasar, 28 a 40 anys.710087.

SENYORA resident a Ma-llorca, estrangera, posicióalta, vida resolta, estudis,comooitat. Afeccions cultu-rals i culinàries. Em vullcasar amb senyor formal,40 a 59 anys. 710087.

VIUDA, 58 anys, seriosa,posició social alta, impor-tants béns, sana. Vull demoment amistat amb sen-yor dialogant, amb bonsfins, 59 a 60 anys. 277990.

COMERCIANT, 45 anys,fadrina, seso fills, no tencfamilia a Mallorca i em trobmassa sola. Voldria feramistat formal amb senyorbo. 277990.

SEPARADA, 44 anys, 1'76,prima, atractiva, capital ele-vat, elegant, bon cor. Ma -gradada fer amistat o for-mar parella amb senyor de50 a 55 anys. 277990.

MILITAR, esdevenidor as-segurat, culta, presència,serietat. Em vull casar ambsenyora intelligent, bonapresència, amb cultura, de30a 40 anys, alta. 710087.

FADRI, 45 anys, madri-leny, resident a Palma,béns importants, colleccióde gran valor, aistingit.Cerc senyora amb cultura,elegant. Formar familia.277990.

MALLORQUI, 39 anys, fin-ques, casa rústica, negociseléclrics, varis idiomes.Vull senyoreta per casar-me, bona, intelligent, des-parta, de 25 a 40 anys.710087.

FADRI, culte, cotxe, pis aPalma, finques, bona per-sona, simpàtic, formal. Vullformar una família ambsenyora de 31 a 46 anys,intelligent. 710087.

CARACTER AGRADA-BLE, 37 anys, bona pro-séncia, víuda, vul refer lameya vida amb senyor res-ponsable, honest, de grancor, indiferent posició.710087.

PROPIETARI taller, fadrí,estudis, cotxe, apartament,vull relacions formals ambsenyoreta simpática i for-mal. Mitjana edat. 710087.

PROPIETARIA boutique,modista, importants estal-vis, xalets i pis a Europa,fadrina, molt responsable.Vull formar una família ambsenyor de 39 a 50 anys.710087.

FADR1, som fotògraf, estu-dis superiors, 38 anys, ne-goci propi, importantsbéns. Vull formar una fami-lia plena d'amor. 710087.

PERRUQUER, 28 anys,alt, moré, bona presència,educat, formal, fadrí, sombo, m'agrada passejar i lavida tranquilla. Voldria co-nèixer allota bona, senzi-lla. Fins seriosos. 710087.

SEPARAT, 57 anys, sen-yor de la casa, pis propi,esdevenidor resolt, capproblema social. Voldriaconèixer senyora seriosa,formal, de bon cor. 277990.

SEPARAT, fa sis anys,tenc una vida per davant inagradaria compartir-laamb senyora feel, educa-da, de 38 a 57 anys. Cri-da'm al 277990.

VIUDO, 59 anys, cerc sen-yora de gran cor, senzilla,amorosa, tenc negocis,xalet i cotxe. Bon cor perpoder-nos conèixer.277990.

FADRI, 38 anys, treballa-dor, honrat, de la llar, feinafixa, estim la naturalesa,m'agrada el cinema i el tea-tre. Som clàssic. Senyore-ta. 710087.

FADRI, propietari empresacomerços, forts ingressos,varis idiomes, atractiu, mit-jana edat. Senyoreta, noimporta si té fills. 710087.

ENGINYER tècnic, capital,pis i cotxe, amant de lacaça, romàntic, idealista.Senyoreta o senyora, amis-tat formal, de 34 a 56 anys.277990.

PROFESSOR de religió,mitjana edat, alt i bo, capproblema social, estic sol,necessit amor, compren-sió . Senyoreta interessada.277990.

FADRI, 21 anys, alt, moré,ulls terrossos, físic agrada-ble, cotxe, moto, bona si-tuació, amplia cultura. Vol-dria conèixer allota edataproximada, que tenguibona salut, sincera. Finsseriosos. 710087.

SEPARADA, 38 anys, pis,estalvis, morena, elegant,bonica, sense fills, amantde la llar. Voldria conèixercavaller fins a 46 anys,fadrí, viudo o separat, sen-zill, normal i amb l'esdeve-nidor resolt. 277990.

DIVORCIAT, 47 anys,sense fills, faig feina pelmeu compte, vull refer lameya vida amb senyorasenzilla, intelligent, quesàpiga tenir cura de la fa-mília. 277990.

SENYORETA, 31 anys, fa-drina, som molt feel, i feliç.Però necessit un amic,poder confiar, formar unallar, en armonia, responsa-bilitat. 710087.

CERC LA FELICITAT, quinme la proporcionará? Tu,senyora de 42 anys. In-gressos 200.000, cotxe,pis, treball en un laboratori.Crida'm al 710087.

ENGINYER, 27 anys, elmeu cor batega cada diamés fort perquè sàpiguesque et necessit, no sents elseu batee?! Doncs acosta'tmés, et necessit, dona, tuserás el que més apreciaráel meu cor, ánima, pensa-ment i altres. Com abansmillor, fins totalment serio-sos. 710087

VIUDO, encara que no ten-guis res, deixa els teus pro-judicis i no dubtis a cridar-

me, et donaré seguretat iamor. Senyora 50 a 68anys. 277990.

MORENETA, molt bonica,treballadora, físicexcel.lent, esdevenidor re-solt, només vull tormar pa-rella, senyor seriós de 29 a40 anys. Crida'm tot el dia.710087.

FADRI, 24 anys, professióa hostaleria, 180, prim,vise sol, anglès perfecto,nocions d'italià. Senyoretaindiferent nacionalitat.247912.

PERIT MERCANTIL, 41anys, 168, prim, visc sol,cap problema, molta sola-dat, m'agrada el camp, laplatja. Senyoreta seriosa,interessada. 277990.

ESTUDIANT de medicina,21 anys, esdevenidor futur,pis propi, independent, oh-ginal, imaginativa,escellent cuinera, amoro-sa. Em vull casar. 277990.

CRIDA'M deixaràs d'estarsol, tonc 30 anys penó sem-blen 27, rossa d'ulls ne-gres, prima, fadrina, pis,cotxe. Crida'm al 710087.

SUPER CLEAN, tintoreria,bugaderia, cobertors i flas-sades. Carrer de Sant An-toni de la Platja, 8. 260370- Can Pastilla.

VENC barat Seat Pandaconvertible, PM-AC, FordFiesta, Opel Corsa, PM-AF. Carrer de Trafalgar, 2.Coll d'en Rabassa.262421.

FRUTALESLLUCMAJOR

Arbres fruitersAvets de Nadal

PalmeresPlantes interior i

exteriorCarretera de s'Arenal

a l'entrada de Llucmajor

RESTAURANT XINES,Xina Oriental. Carrer Joa-quim Verdaguer, 12. Tel.266721 - s'Arenal de Ma-llorca.

Ses Gloses

d'enPere Gil

són a la venda a

totes les llibreries

Emissores de ràdio encatalà a Mallorca

RADIO MEDITERRANEA Emet les 24 hores deldia música i consells al 104.4 de la FM.

RADIO NACIONAL DE LES BALEARS Emet du-rant les 24 hores del dia entrevistes i música al 90.00de la FM.

i CATALUNYA MÚSICA Emet durant tole! dia mú-sica clásica i noticiaris al 105.00 de la FM.

IllarellostrumSEGUROS HLASI ,StROS

Plaça Major, 1Tel. 265374.S'Arenal de

Mallorca.Carrer de Marbella,

39-1.Tel. 267658.

Edifici Hotelers.S'Arenal de Mallor-

ca.

DR. BARTOMEU FONTCOL.LEGIAT N.° 251

METGE DENTISTA

PASSEIG MIRAMAR, 33-1*-2" - TEL.: 264152

S'ARENAL DE LLUCMAJOR

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 17

PERSONALSFADRINA, 32 anys, 168,afeccions: lectura, som op-timista, m'agrada el que ésoriginal. Vull amistat ambfins matrimonials amb sen-yor senzill. 710087.

TENC UNA FABULOSAtécnica per fer-te feliç i queet riguis amb mi senseparar. Saps com..? Nomésfent-te pessigolles. Som unbromista, per qué? Doncsperqué som simpàtic i ama-ble com has pogut compro-var. Em dic Sergi, tenc 38anys, farmacèutic,310.000, pis, cotxe, m'a-gradaria conèixer-te a tuque en aquests momentsestás Ilegint les meves lí-nies. Si em vols conèixercrida'm a1710087.

NECESSIT d'una dona laseva comprensió i amor,tenc 37 anys, advocat, nom'importa l'estat civil, i si téfills millors, suficients in-gressos, som bru, ullsverds, estatura 175, elmeu nom és Miguel. Cri-da'm al 710087.

SECRETARIA, 35 anys,bonica, elegant però senzi-lla, neta, de la llar, m'en-canta la música clàssica,senyor amb les mateixesqualitats per formar parella.277990.

DIVORCIAT, 39 anys, pro-fessió important, 340.000al mes, xalet, vida acomo-dada, som tranquil, corn-prensiu. Senyoreta o sen-yora de mitjana edat, alta.247912.

ROSSA, tenc 47 anys, ne-goci propi, em vull casaramb un home molt home.Crida'm al 710087.

PROFESSORA D'ID10-MES, voldria conèixer l'ho-rne dels seus somnis, unhorno que sàpiga el que ésuna dona de la llar, brunade cabells llargs, ulls ne-gres, 31 anys. Crida'm al710087.

SOM ESTUDIANT de COUi Universitat, carrera quasiacabada, tenc 22 anys,m'agrada sortir, no tencmals vicis. Crida'm al710087.

EM DIC MARIA, tenc 25anys, fadrina, bruna de ca-bells arrissats, 169, prima,si ets un home de bon cor ivols fer-me feliç, crida'm al710087.

ESTIC DRET però em senttot sol, esper trobar la sen-yora que tant cerc però notrob, si tens fills millor,compartiré la meya felicitatamb tu i amb els nostresfills, dic nostres perquè elsque són teus, si ens casamels estimaré corn a fillsmeus, 200.000, cotxe,xalet, em dic Josep, tenc55 anys. Crida'm al710087.

SENYORETA 34 anys,som tímida, treballd'A.T.S., ingressos 90.000,fins sedosos, no importa sitens fills. Crida'm al710087.

GASTRONOMIARESTAURANT JAMAICA,cuina mallorquina, especia-litat en paelles. CarreteraMilitar, davant l'ambulatori.Tel. 262923. S'Arenal.

LA PANOCHA DEL MA-CHO. Restaurant dirigitper l'antic propietari de"Paco el Macho". Cuinagraciosa i salerosa. CarrerGrúa, cantonada carreterade S'Arenal. Ca'n Pastilla.Tel. 269219.

OSTAL MARACAIBO,cuina mallorquina casola-na. Devora les Escoles deCan Prístina. Tel. 26,3017.

RES -i AURANT AMEN-GUAL. Cuina económica.Carretera Militar, 171. Tel.267896 - Ses Cadenas.

XINA ORIENTAL. Menjars ibegudes xineses. Garrarde Joaquim Verdaguer, 12.Tel. 266721, s'Arenal.

RESTAURANT «EL GRA-NERO», cuina típica ma-llorquina. Obert cada dia.Aparcament fácil. Carrer dela Torre Rodona, s/n, CanPastilla. Telf. 268398.

RESTAURANT SA BO-LERA. Cuino feta comDeu mana. Si frissau, novengueu. Carrer Acapulco,4. Sortida, n. 3 - Les Mera-velles. Tel. 265188.

RESTAURANT DELFINDORADO. Bodes, comu-nions, dinars d'empreses.Dini per un milenar depessetes. Carrer Joand'Austria, 13- Badía Gran.

CA'N QUIRANTE. Cuinamallorquina. Sopes mallor-quines, out rostit. Tel.265785. Sant Jordi.

OS CANTE IROS RES-TAURANT. A casa galegado Ca'n Pastilla. Comidase vinhos galegos. Av. Bar-tomeu Riutort, s/n. Tel.262674 - Ca'n Pastilla.

CAFETERIA COSMOPO-LITA. Pop a la galega. Pei-xos, marisc i carns. Vinhosda terra galega. Terra, 44S'Arenal de Mallorca Tel263099.

EL PARAD1S DE L'HAM-BURGUESA. Hambu.rgue-ses, salxitxes i pollastres al'ast. Marbela, 43. Devorael quarter de la Policia Na-cional.

BAR RESTAURANT AN-DREU. Cuina variada i ta-pes. Sopars deportius i decompanyonia. Carrer de laGrúa, 6- Can Pastilla.

CAFE CA'N REAGAN.Berenars 1 soparets. Llocde trobada dels pagesos delPla de Sant Jordi. Tel.411266 - Casa Blanca.

RÉSTAIIRANT CAN TIATALCA. Porcella rostida,xot rostit i altres especiali-tats. Presuposts per abodes i comunions. Avin-guda de Caries V. Tel.660297 - Llucmajor.

RESTAURANT - TORRA-DOR LLUCMAJOR. Xot iporcella rostida. Avingudade Caries V, cantonadaCarretera de Campo9, Tel.660189 - Llucmajor.

SERVEISPROFESSIONALS

CUINER amb experièncias'ofereix per hores o de nit.Barbacoes, cafeteries, res-taurants o particulars. Tel.268675.

ANGLESA nacionalitzadaa s'Arenal cerca feina derecepcionista, telefonista osimilar. Tel. 268975.

ALLOTA amb coneixe-ments de contabilitat perordinador, se necessita a laConcessionària Opel des'Arenal. Tel. 268111.

GUARD NINS a ca meya.Bon tracte. Tel. 266834.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglam.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Coll d'En Rabassa.

RESTAURANT CA'N VER-DERA. cada vespite mancoels dilluns, obert de 19 a 4de la matinada. Carrer Par-ceLhat; 62. Tel. 261057.

PNEUMATICS BRASIL,pegats ràpids, bateries, co-rreges de ventilador, cam-vis d'oli, greixar. Carreterade Manacor, 391 - SonFerriol. Tel. 270645.

ARREGLAM rentadores,màquines registradores, rà-dio-cassettes de cotxes,porters electrónics. Elec-tronica EL GAUCHO. Ca-rrer Mallorca, 2. Telèfon:263423.

ES NECESSITA personaamb ciclomotor per repartirde matinada a la zona des'Arenal. Compatible ambaltres feines. Retribució in-teressant. 201213 (depar-tament de distribució).

BALL DE BOT, al.lota joveen dóna classes. Grups re-duïts. Econòmic. Per infor-mació: 416445. Demanauper na Maite.

DONA DE NETEJA se ne-cessita. Tel. 265005.

SENYORA s'ofereix per aservid domèstic 4 diescada setmana. Tel.269225.

MATERIAL DE CONS-TRUCCIO, rajoles i pavi-mentació. JOSEP MARTI-NEZ. Carrer Canonge M.Rotger, 9. Tel. 260091.

FERRERIA DE N'ANTO-NI SEGUI. Ferro i alumini.Carrer de Castillejoi, 53.Tel. 262592. Coll d'En Ra-bassa.

METALURGIGA S'ARE-NAL. Reixats, barandilles,ferro forjat, treballs enalumini per a obres, soldadura eléctrica i autóge-na, treballs al torn. PereCanals i Quetgles. CarrerMenorca, 10. Telèfon:263910- S'Arenal.

NEUMATICS SON FE-RRIOL, equilibrats derodes, canvi de rodes i pe-gats. Avinguda del Cid, 73.

413155- Son Ferriol.

INSTAL.LACIONS elèctriques i sanitàriesCE.JU.CB., instal.ladorsoficials de gas ciutat, propài butà. Carrer Marqués deTenerife, 77. Tel. 242593Son Ferriol.

PAPERERIA CERVERA.Material escolar i'd'oficina.Llibres de comptabilitat.Cardenal Rossell, 82 - Colld'En Rabassa.

MARES, vos agradaria de-dicar mét temps als vos-tres fills, per-6 no en teniu,de temps. Deixau-los enles mayas mans. Trucau de1430 a 1600 Margalida.Tel. 416673.

DONA d'una quarentenad'anys s'ofereix per fer neta hores, a s'Arenal, a 500pessetes l'hora. Tel.491375.

BUGADERIA I tintoreriaLaunderette. Rentau vósmateix. Rentat en sec. Ca-rrer Sant Antoni de la Plat-ja,8. Tel. 260370 Can Pas-tilla.

MAGATZEM DE PINSOS,adobs i cereals. Distribui-dor de pinsos PIEMA. Avin-guda del Cid. 77. Tel.243725- Son Ferriol.

AL.LOTA s'ofereix per tenircura de nins i per fer netejaper hores. Trucar els ves-pres. Bárbara. Tel. 271316.

PLANXISTERIA, pintura,mecánica. Taller "SANFRANCISCO". Camí deSon Fangos. Tel. 490314-Es PiLlarí.

TINTORERIA CALTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peçes de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

CRISTAL.LERIA TO-RRES. Carrer Lisboa, 35-S'Arenal de Maltona. Tel.266517.

ENSENYANCESFRAACES, ANGLES, ale-many, classes particulars,conversació per a princi-piants, zona s'Arenal.263881.

AcademiaBARCELO

49 19 16

MECANOGRAFIACONTABILIDADOPOSICIONES

BANCACALCULO

C. BALEARES,25.2

1 ArenalT'oferlm cursos de pro-

gramacló en:BASIC

dBASE III PLUSCOBOL

TURBO - PASCALTURBO - C

TURBO - BASICBASIC2 •

* (el de l'AMSTRAD PC)I de formació d'usuarisen:

ABILITY 2000OPEN ACCESS II

SYMPHONYLOTUS 1-2-3.

LOCO SCRIPT.A més d'un Ilarg etcéte-

ra, pots aprendre:BANCA

MECANOGRAFIACOMPTABILITAT

IDIOMESREPÀS.

Carrer Baleara, 25-2-1.Tel. 491916 - S'Arenal deMallorca.

GIMNAS IROY. AbansChon-Ma II, Taekwondo,G. de manteniment, pesos,g. rítmica, jazz. Professors:Tita, Manolo Garcia i Do-mingo Peláez. Plaga deSant Marí, 6. Tel. 267994.Col d'en Rebassa.

Saúl García y su hermano.

CAFETERIA PERALTAESPECIALITATS ENTAPES VARIADES 1

CARNS A LA GRAELLACARRER DEL MARQUÉS DE TENERIFE, 47

DEVORA L'ESCOLA PÚBLICATEL.: 247308

07198 SON FERRIOL

C/. DUDO

DIC ZOMA

ç,

,,oms g ,

S-,>4,. ELECTRÓNICA

TRA IPAENO ' SuPer 1

li < l'710 1. e.\< S'ARENALVENDAIREPARACIÓ

TV - VIDEO - Hl FI

•n•..

A NACIONAL

BALN.

TEL: 265774

18 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989

SAUL García Alvarez es unniño gijonés, de nueve años,amigo de las matemáticas y dela lengua asturiana. Si con lasprimeras cosecha éxitos escola-res, con la segunda recibe dis-

gustos y reprimendas. La fidelidad ala lengua que aprendió en casa, lalengua de sus padres y de su pueblo,es fuente de conflictos para Saúl enel colegio. Estudiante de cuarto cur-so de EGB, el sistema de enseñanzaignora que, en Asturias, un ampliosector de población habla una len-gua, aunque parecida, distinta alcastellano, y su profesora no admiteexcepciones a la norma. Pero Saúl,lejos de encogerse y dejar para elámbito familiar el empleo del astu-riano, plantó cara a la prohibición.

—El primer problema foí que nelcolexu metímonos con el Naranjo deBulnes. La mío señorita dicía quenun yera Picu Urriellu, que yera Na-ranjo de Bulnes. Lluéu dixo tamiénque yeren una cosa distinta, cuandoNaranjo de Bulnes foi el nome que-ypuso un home al Picu Urriellu. El se-gundu problema foi qu'n cuartu pún-xeme a falar n'asturiarD y entós laseñorita nun me dexaba talar. Dicíaque si falaba n'asturianu los profe-sores nun me diben a entender.

—¿Te reñía?—Sí.—Los niños en tu colegio,

¿hablan como tú?—Al principiu non. Había dalgún

que dicía dalguna palabra n'asturia-nu. Lluéu comuniqué una cosa polaclas y empezaron munchos a falar ta-mién lo que sabíen. Comu ya falaban'asturianu y había dalgunos ques'enteraron de comu falaba y podíenenterase bien del sinificau, porque loentendíen algo, entós tamién fala-ben esa pallabra n'asturianu.

—¿Se reían de ti los niños?

—Había dalgunos que sí.

—Y la maestra, ¿se reía al-guna vez cuando hablabas enasturiano?

—Non. Reñíame y, a veces, dicíaque si falaba n'asturianu que se rían

los neños, cuando ella provocábalospa que se rieran de mí.

—¿Qué comentaba a los ni-ños para que se rieran de ti?

—Dicía en voz alta algo malo delasturianu y entós los neños empeza-ben a rise.

—¿Tú qué sentías cuandote reprendían en el colegio ose reían de ti por hablar en as-turiano?

—Sentíame muy mal, comu si mequitaren algo de mi mesmu. Comusi me quitaren la sangre.

—¿Y qué le pasa a tu maes-tra? ¿Vino de fuera de Astu-ries?

—Non, ella ye d'Asturies. ¡A mídaríame una vergoña ser d'Asturies ynun falalo! Mira, ye qu'ella diz que'lcolexu ye'n castellanu y qu'haí quefalar en castellanu y ella sigue así yasí y ye una burra que a esa nun-yfai entender naide.

—¿Y tu hermano, tieneproblemas también?

—El mió hermanu diz que nun ludexen falar n'asturianu, pero lo que

resulta ye que dícten-y, y escriben'asturianu cuandu-y lo dicten encastellanu y tien que escribir en cas-tellanu. Y además hai vegaes que lopon medio n'asturianu y medio'ncastellanu.

—¿Qué piensas de la len-gua asturiana? ¿Cómo vivesla lengua y la cultura asturia-nas?

—Yo opino que n'asturianu hainomes que'n castellanu, pa deciloscariñosos, suenen repípimente repi-pis y, claro, n'asturianu non, suenenmeyor.

—¿Qué crees tú que habríaque hacer para que hablar enasturiano no fuera motivo derepresión o de risa?

—Había qu'esparder lo de quel'asturianu sea una llingua oficial yque cualquier asturianu puea fala-la. Había que ponelo per toa Astu-ries.

—¿Sabes que aquí hay unGobierno que pasa de hacerdel asturiano una lengua ofi-cial?

—¡Hui, que si pasa! ¡D'eso ya toienteráu a tope! Esti gobiernu, fa-ciendo éso, ye un gobiernu que yemás burru que los burros, que losmás burros del mundu... De los bu-rros.

—¿Recuperaremos, algunavez, nuestra lengua?

—Nun lo sé...

—¿Tan negro lo ves?

—Yo sólo digo que nun lo sé. Yosólo quiero que la recuperemos, quelo intentemos. Yo nun lo sé. Ye queyo nun soi adivinu y nun pueo pre-decir. A mín prestaríame mucho queconsiguiera falase n'asturianu y quemuchos neños empezaren a falalu.Gustaríame que nel colexu hubierauna profesora que diera d'as d'astu-rianu. Asina enteraríamonos meyory los de la escuela ya taríen bien en-teraos. •

Fermín Acebal

FORN CA'N DAMIÀTOTA CLASSE DE PANS I

DE PASTISSOSPLAÇA DELS NINS

cantonada carretera MilitarS'ARENAL DE MALLORCA

CARDENAL ROSSELL, 23COLL D'EN RABASSA

El president Boni Alsina (al centre) amb els components de la plantilla de la«Penya Blau-Grana» de Londres.

Per les festes de Páscua

La Penya Blau Grana deLondres jugará a s'Arenal

Es confirma que la «Penya Blau-Grana» de Londres que presideix enBoni Alsina, jugará tres partits a s'Are-nal, entre els dies 23 al 30 d'aquestmes de març. L'equip anglés s'hospe-dará a l'Hotel Solimar, de la familiaCanals. Posats en contacte amb Ra-fael Gómes Hinojosa, prsident de laU.D. Arenal ens ha dit que se jugaranels tres partits en el «Camp Roses»contre el mateix Arenal, i contra laPorciúncuia (reforçat) i possiblementcontra l'Helios (reforçat).

En cas de que fallas un partit delsesmentats clubs es tractaria de jugarcontra l'Espanya de Llucmajor o bécontre Ferrioleng o la «Penya Blau-

Grana» de Manacor.Pels tres partits, si es jugen a s'Are-

nal, es conta amb sis magnifics tro-feus, un per cada equip enfrontat. Elsjugadors de la «Penya Blau-Grana»anglesa seran homenatjats i podrandisfrutar d'atencions per part de l'As-sociació d'Hotelers i algunes casascomercials o saias de festes, ja quees tracta de gent jove i vol disfrutar.Ens va comentar, telefónicament enBoni, que la «Discoteca Kirofano» deCan Pastilla oferirá una vetlada enhonor de la plartilla. També el «TenisArenal» que lidera Pere Canals, tindràimportants atencions per l'equip delpopular i estimat Boni.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 19

La «Maja Baleares-89» elegida a Llucmajor, junta les seves Damas d'Honor.

A Llucmajor, organitzat per

Pere Sales

Elegida la Maja deBalears -89 Tomeu Sbert

A la discoteca «Trui» de Llucmajor, sota organit-zació de Pere Salas i ajudes de l'ajuntament Ilucma-jorer: Consell Insular de Mallorca: Govern Balear:Perles Orquidea i altres entitats i casas comercials,es va elegir la «Maja de Baleares-88» i les sevesDamas d'Honor.

Fou elegida la guapa i simpática senyoreta Mariadels Angels Ruiz Sánchez amb 184 punts; primeradama d'honor fou Aina Maria Jorrín Ponce am 176 isegona resulta Esther Avellaneda Gallego amb 175punts. Es presentaren un total de 20 senyoretes.

El jurat estigué presidit per Miguel Clar, regidor del'Ajuntament, Jerónima Pou de Ciar; el mateix orga-nitzador oficial Pere Salas; Manoli Mañofil (Maja Ba-leares-88); Juana Torrens; Matías Rosselló; LuisGarcía; Bel Muñoz (Miss Baleares-88) i TomeuSbert que al mateix temps actuava com secretari deljurat.

La nova Maja-89 rebé els atribut acreditatius demans de Manoli Mañofil i una placa i trofeu entregatsper Miguel Clar. Totes les participants reberen unobsequi de l'organitzadió i també participaran al sor-teig d'un cotxe que será entregat al transcurs d'unafesta a l'«Aquaciti» de s'Arenal, a finals de setembre,segons ens va dir Pere Salas, en la elecció de «MissTurismo de Mallorca-89».

NO ERA AMORUn temps et vaig encalgaramb instins de festetjera.Aquel temps, ditxós temps era,m'arribares a agradar.Empero no per casar.No foren amor encesos.Després ni ens hem escomesos,passa el temps, passen els anys,i mai sabrem is per companystu i jo ens aguessin entesos.

Agost 1956

Camvis a ladirectiva delClub NàuticS'Estanyol

Tomeu Sbert guel Llabrés).

S'Estanyol i les princi- putada i que ha constatLa darrera regata dis-

pals novetats foren les de varies proves fou lanotícies que se nos van «Regata Sanicolor» quefacilita al Club Nàutic constituí un bon éxit es-s'Esntanyol, on s'han portiu, amb participacióproduïts canvis a la junta d'una seixantena d'em-directiva, dimisions, i barcacions.que se está preparantnovament la temporadadeportiva d'enguany,apart que ens diguerenque han aguanyat unplet sobre ocupació deterrenys i que, per pri-mera vegada en l'histo-ria, en el «Trofeu Ciutatde Llucmajor» del mesde julio!, es disputaránunes proves de moto-náutica.

Bon número de rega-tas es disputarán al llargde l'any 89; fiestes, con-cursos, exposicions,actes culturals i totamena de trui propi d'unclub nàutic com s'estan-yolé que funciona i du uncamí ascendent en tots icada un dels aspectes.

La novetat més impor-tant empero, fou queestá bastant avançat l'a-sumpte d'una possibleampliació del mencionatclub nàutic, es a dir, lesintallacions i entre ellesles del port deportiu,com també tancamentd'aparcaments pelssocis del club, uns socisque de cada dia son mésnumerosos.

Això i moltes de cosesmés ens digueren els di-rectius que trobarem alclub. La directiva actual-ment está constituidaper Antoni Ginart com apresident; vicepresident:Andreu Amer, que hasustituit a BaltasarRamón; secretari: JoanBarber; comodoro: Fer-nando Valls; contador:Bernat Castell; tresorer:Antoni Martorell; cap deport: Rafel Sampol i vo-cals: Lluis Piña; MarcosSastre (asesoría jurídi-ca: Joan Tur, Joseppeña, Ferrand Hernán-dez, Antoni Sbert i Mi-

jugen a Segona Re- amb 7 punts de dife- classificat. L'ascensgional i van liders réncia del tercer és segur.

Els sopars setmanals algutinen als socis del Club Nàutic Lle-vant.

Es Molinar

Club ~tic LlevantAquest club, un dels més

simpàtics de la nostra comarca,fou fundat l'any 1917. Actual-ment te 250 socis, 120 lloc d'a-marre i 60 llocs d'aparcamentde barques en terra.

N'Enric Noguera, el presidentdel club, ens diu que está preo-cupat per l'arena que ara posena la Ciutat Jardí, les corrents,diu, mos duran aquesta arenaque mos omplirà el port. Unpon fet a una rada natural que

no ha fet gens de mal a la eco-logia.

Enguany han fet obres al pisde l'edifici del club on han ubi-cat un saló social i les oficies.Fa dos anys que organitzen elTrofeu Ciutat de Palma d'Opti-mist i el Trofeu de dia 12 d'Oc-tubre, també participen a laprossessó de la Mare de Deudel Carme. Els sopars setma-nals però són l'element quemás aglutina als socis del ClubNàutic Llevant.

Mátgí Fullana i Fuxá, president de la U.D. Moli-nar.

20 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARÇ DE 1989

Unió Esportiva Molinar: Nova direct ivaDes del mes de

gener, hi ha novajunta directiva a laU.D. Molinar. L'anti-ga directiva, forma-da per persones d'e-dat, se va cansar defer feina i varendonar pas a la gentjove, amb una mitja-na de 30 anys, ambganes de fer feina.

La nova junta di-rectiva está formadaper:

Matgí Fullana,president. CristòforSastre, SimpóPonce i BartomeuCanyelles, vice-presidents. Barto-meu Adam i VicensTous, secretaris. Eltresorer és en JoanEnfedaque i els vo-cals, Gabriel Rosse-lló, Josep Ponce,Antoni Artigues,Francesc Mir, DiegoGómez i Josep Can-dela.

LA MARXA DELSEQUIPS

Els benjamins vanliders la classificacióamb 105 gols als 17.partits jugats finsara. Aquests benja-mins són ja veteransi els resultats seveuen.

Els alevins sónmolt joves, van amitjan taula classifi-catóha.

Els infantils vancomençar be i ana-ven just darrera elsequips dels col-legisde «pago» darrera-ment s'han col.locatels tercers per la coai corn és naturaltenen la moral moltbaixa, però, esperensalvar la categoria.

Els juvenils de ter-cera categoria,varer guanyar alsd'Inca, liders a laclassificació el diu-menge dia 26/2 iestan ben amunt ala taula classificató-ria. No tenen aspira-cions a pujar de ca-tegoria ja queaquest és l'equip peralimentar als juve-nils primera.

Juvenils primera;están pagant la no-vatada i van dels da-rrers a la classifica-ció, encara que es-peren mantenir ca-tegoria.

Rotlet Molinar,

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 L1

Només els forasters xerren a Ràdio Embat des Molinar. Caldria que els ma-ilorquins xerrassin ¡que xerrassin molt.

Catarina Isern, Trinitat Guasp i Laura Bosch, monitores de la Associació deVeïnats des Molinar, organitzen els jocs dels nins del poble.

Es Molinar

Als vespres, de dillunsa divendres, surt a lesones molineres, RADIOEMBAT, una emissorade ràdio que emet encastellà, —com si no n'hihagés abastament d'e-missores de ràdio encastellà a la nostraterra—, aquesta emisso-ra, propietat de la asso-ciació de veïnats, estáoberta a tota la gent delpoble i, seria desitjableque hi entrass en elsmallorquins si no volenque continui essent unaemissora forastera.

Aquests són els pro-grames:

PROGRAMACION«RADIO EMBAT»

En el 96.3 de laBanda F.M.

LUNES:19'00: MUSICA.1955: INFORMATI-

VO.20'00: XUXURIALLA.21'00: MUSIC BOX.2200: CIERRE DE

EMISION.MARTES:

1900: DEPORTESEN EL MOLINAR.

19'55: INFORMATI-VO.

20'00: MUSICAL.21'00: DANCE ALL

NIGHT.2200: CIERRE DE

EMISION.

MIERCOLES:1900: POP EN LLA-

MAS.1955: INFORMATI-

VO.2000: ENTRE

ONDAS.21'00: AL 100%.22'00: CIERRE DE

EMISION.JUEVES:

19'00: DIAS DE MU-SICA.

19'55: INFORMTIVO.20'00: THE HITS

HOUSE.

21'00:

ROCK-GRAMA.

22'00: CIERRE DEEMISION.VIERNES:

19'00: ESTO ESR'N'R.

19'55: INFORMATI-VO.

20'00: SALSAGANSA.

21'00: DISPARATEMUSICAL.

22'00: CIERRE DEEMISION.

Radio Embat

Sor CarmeGabriel Janer Manila• Vaig sentir la notícia a través de la radiodel cotxe: una gitana havia agredit una monjade la Caritat al barri d'es Jonquet. SorCarme, que porta més de cinc anys de treballen la rehabilitació de toxicòmans, haguéd'ésser traslladada a la residéncia sanitària deson Dureta i allí fou assistida de les ferides iles rapinyades, perquè sor Carme fouduramnent colpejada.

El foc, emperò, havia pres alguns diesabans, amb la publicació en un periòdic d'una¡lista de punts de venda de droga al'esmentat barri, entre les accions realitzadesper l'associació de veïns contra elsnarcotraficants d'aquella zona. Els perjudicatsconsideraven que la monja era seriosamentresponsable de la publicació de la ¡lista i lagitana decidí "tocar-li la cara".

Abans d'aquell dia, les relacionstempestuoses entre els representants del'associació de veïns i els venedors d'haixixno havien passat dels insults purament verbals.

Na Catarina Isern és una de les millors monitoresdel Club dEsplai

Simples enfrontaments dialéctics. Aquells' de la Associació de Veins des

Molinar. negaven rotundament que es dediquessin o que

s'haguessin dedicat mai a la vendad'estupefaents. Més d'una vegada, emperò,havien estat a punt d'ultrapassar ladialéctica i arribar a les mans. La gitana decidítrencar el foc pel seu compte i ablaní lamonja ben ablanida, mentre l'insultava a ella,la seva familia, lEsglésia católica i tota lacongregació de les germanes de la Caritat a laqual sor Carme pertany. _

Els veïns que tractaren d'ajudar la monjai defensar-la de l'agressió expliquen que no erafácil de contenir, la gitana, ni de separar-lade la seva víctima.

Ben segur que el problema de la droga alJonquet i a molts d'altres llocs no és unaqüestió de monges gitanes. Tampoc nohauria d'ésser un conflicte que haguessin deresoldre les associacions de vehs. I valdriala pena d'anar a les arrels, d'esbrinar tot allòque s'amaga rere els camells i les gitanes.

.Peró sor Carme és al Jonquet disposada abatallar-se cada dia amb la droga i a colpejar-laamb duresa, perquè no consent que els jovesmorin per causa de l'heroiha ni que la gentd'aquel' barri sacostumi a viure entrexeringues.

L'he vista . fotografiada als diaris, decididai dolguda.

22 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989

El Molinar, vella locali-tat de pescadors, sem-bla que definitivaments'està convertint en unade les grans zones resi-dencials de Palma, acausa de l'atractiu de laseva primera línia i coma conseqüència de lesgrans obres d'infrastruc-tura que s'estan duent aterme per part de l'Ajun-tament, el MOPU i periniciativa privada.

La barriada ha seguitla mateixa evolució quealguns extrarradis de laciutat, no ha estat inf re-qüent a zones com la Vi-leta o Establiments, enpoc temps han passatde ser zones degrada-des en molts casosvaren ser les zones queacolliren els immigrantsa barris residencials.

UN POC D'HISTORIA

La história del Molinar,en aquest sentit, haestat molt comunaW elsseus orígens es trobenen un poblet de pesca-dors a finals del seglepassat. En aquell mo-ments, la població es

El Molinar

trobava fora del cituró demuralles que enrevolta-va el casc antic de la ciu-tat. Per això, configuraun autèntic poble de foravila. Després de l'esbu-cament de les murallesels ciutadans descobrl-ren la zo com a llocd'espia encara que nopassaven les vacancesal mateix lloc que elspescadors, sinó queanaren un poc mésenllà: a la Ciutat Jardí.De totes maneres, vaser la primera passa perl'actual rellançament delMolinar.

Després d'aquest pri-mer acostament entreCiutat i el poblet de pes-cadors, entre la décadadels cinquanta i dels se-

tanta, arribaren els immi-grants i el «boom» deldesenvolupament. Fruitd'aquella época és uncert nombre de blocsd'aparcaments que hi ha

'a cv:etera de l'arenal,prc. el quarter de laPolicia nacional. Aques-tes construccions tenentotes les característi-ques de l'època: edificisamuntegats, pisos re-duïts i cap tipus de con-templació urbanística.Però aquest no és el Mo-linar que ens interessa.Evidentment, no són lesesmentades construc-cions les que s'han vistrevaloritzadores aquestsdarrers temps.

LA PRIMERA LINIAEs tracta de la primera

Joan Obrador

línia, el lloc tradicionalde les cases deis pesca-dors el que s'ha revalo-ritzat fins arribar a nivellsinsospitats. La majoriade solrs i cases davantel mar han doblat, fins itot triplicat, el seu valor.Per aquest motiu, ensacostàrem al Molinar iférem una petitq en-questa d'urgència percomprovar com afecta elcanvi als seus

—On es nota ,a reva-loritzacio de in zor , i 9 Vemolta gen; P comprarcases o sold.rs?

—I tant! Avui mateixhan vengut dos a com-prar la casa del costat.El més curiós és que noestá en venda —diu unveí—.

—Com afecta la reva-lorització del Molinar alsseus habitants?

—Ningú vol vendre,tothom vol comprarnoves cases o solars.De cada dia pugen mésels preus de compra.

—Hi ha especulacióper part d'empreses pera la construcció d'edifi-cis?

—No, tot són particu-lars. Al cap i a la fi, lesnormes de l'Ajuntamentsón bastant estrictes pelque fa a la construcción,només deixen construirplanta baixa i un primerpis.

Sembla, per tant, queel «nou Molinar» no esconvertirá en una novafaçana de formigó de labadia de Palma. El nouMolinar será simplementuna barriada residencialde la ciutat i, si tots elsplans tenen un fidel se-

ment, ben equipat,encara que tampoc noconvé ferse gairesil-lusions, ja que el pro-jecte de passeig marítimté més de tres anys i alritme que van les obresno sembla que s'acabin

aviat. En paraules delsseus habitants: «nomésvénen a fer feina de tanten tant».

Nota curiosa: des del'any 1984, l'Ajuntamentde Palma, a base d'es-bucar cases en mal estat—fent fora la gent queviu en elles— intentaposar en bones condi-cions el solar que hi haal carrer de Joan Mara-gall. De totes maneres,les cabanes continuenallá, reneixen una vega-da i una altra i hi ha per-sones que hi viven encondicions inhumanes.

Les cases han doblat el seuvalor en uns pocs anysEl passeig marítim incrementa el preu de la barriada

Antelm Pujol

Un grup de veïns de lazona de Galdent, Lluc-major, han denunciat elsabocaments d'escom-braries i fems que es vanfent a la zona, al mateixtemps que fonts solventsmunicipals han indicatque l'abocador ésnomés d'escombraries ique es manté en bonescondicions i que a mésestá cuidat per un opera-ri que coordina els abo-caments. Per altrabanda, les mateixesfonts assenyalaren queperiòdicament aquestazona d'abocaments esva repoblant d'arbres a fique l'entorn no es vegimassa afectat.

Els veíns de Galdentmanifesten que hi ha

rates, que s'hi aboquenfems, fet que provocamales olors durant l'estiui que és un perill per a lasalut dels veïns.

Els veïns afirmen queels abocaments es rea-litzen des de fa un anyalgunes vegades, s'hancremat els fems. Elsveïns assenyalen que ales cases pròximes la si-tuació és alarmant. Afir-men que el volum i l'altu-ra dels abocaments ésmolt superior a la de lesparcel-les contínues.

DENUNCIESEls veïns han exposat

aquesta situació a laConselleria de Sanitat, ala d'Obres Públiques i al'Ajuntament de Llucma-jor. De momert no hanrebut cap contestació als

seus escrits. El col-lectiude residents afectats in-sisteix en el perill per a lasalut i per la degradacióque afecta a la zona.

Per altra banda, fontsmunicipals han insistiren el fet que l'abocadorestá en bones condicio-nes i que només són es-combraries el que es di-posita al lloc. També haapuntat que els aboca-ments s'han d'efectuar aqualque lloc. Aquestesmateixes fonts munici-pals informaren que hiha operaris a les ins-tal-lacions i que els abo-caments es van apla-nant i repoblant amb ar-bres a fin de tenir curade l'entorn, els arbressobretot són pins i ullas-trs.

Llucmajor

Els veïns de Galdent denuncienl'abocament d'escombraries i fems

Fonts municipals del poble han indicat que els abocaments són nomásd'escombraries.

MALLORQUIMICA, S.A.

FABRICA DE PINTURES,ESMALTS I VERNISSOS

FÁBRICA I BOTICA A LLUCMAJORCARRER DE PERE ROIG, 43 AL 49- TEL.: 660236.

BOTICA A PALMA •CARRER JOAN CRESPI, 45- TELÈFONS: 230942-454411

NOVA BOTIGA D'EXPOSICIÓ I VENDA

d5 PEUGEOTTALBOTAGENT OFICIAL

TALLERS MARINACO AINJ RA 4C)1T CLAR

RONDA DE MIGJORN, 80 (DAVANT EL BAR ODEON)TALLER: CARRER MARINA, 104 - TEL.: 660521

07620 LLUCMAJOR

41,"*"», , /74§W 'Y 4X~.

Quaranta dos polis i cinquanta Iladoners sembra-ren els nins i nines de l'escola catalana de s'Arenalaquesta setmana passada al carrer de Ca Na Ga-briela i a la Carretera Militar, ajudats i assessoratspels jardiners de l'Ajuntament de Ciutat.

dir401::~07 ;:::~ •

Orquestra Simfònica de Balears«Ciutat de Palma»Director Luis D'alarguez

ES CONVOQUEN PROVES D'APTITUD PER COBRIR LESPLACES DE:

Violins u Violoncel los u Flauta / Flautí • Oboè • Fagot• Trompeta Percusió / Tímbal u Violes Contrabaixos

Clarinet Trompa uTrombóLes @Inficiona %miran lloc del 10 al 16 d'Abrí( 89

Per a más informacióSecretaria de la «Fundadá Pública da los Baleara per • la Música» Teláton (971) 71 11 39 C/. Sant Fallo n.• 8 - A Cinta' de Mallorca

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989 23

S'Arenal de Mallorca Així sí, senyor Batlle

Manolo Manjón

Mai no dubtem de labona feina de la nostraprimera autoritat munici-pal. Es més, creim que

Joan Montserrat és unapersona molt válida perseguir portant la «vara»del poder municipal du-rant molts anys i amb elmateix equip gestor. El

que passa és queaquest escrividor vol serprimerament sincer ambsí mateix, i per tant no liagraden les adulacionsgratuïtes, amb paraulade refrany: «al pa, pa i al'aigua, aigua»; per aixòés perquè avui dic: «aixísí, senyor Baffle. Aixòcamina?».

Tot això ho dic pel fla-mant reglament de parti-cipació ciutadana. Bé,per ser més exactes, notant flamant, ja que Lluc-major va ser un deis pri-mers municipis queaprov4 el reglament departicipació ciutadana,que és la que es varessò de les opinionsdels ciutadans del muni-cipi, entitats i organitza-cions que es dirigiran aaquesta comissió mitjan-çant escrits raonats, reu-nions i assemblees. Uncop tingudes en compteles opinions, aquesteses remetran o posaranen coneixement de lacomissió informativa quecorrespongui per ser es-tudiades i tramitades siconvé.

Per poder exercir elsdrets contemplats al re-glament de participacióciutadana, les organitza-cions i associacions (cul-turals, assistencials, re-creatives, cíviques, so-cials, esportives i juve-nils) hauran d'estar le-galment constituïdes iser inscrites al Registred'Entitats declaradesd'interès públic munici-pal.

No podran formar partd'aquest registre les en-titats amb objecte delucre, societats sindicalsi empresarials, religio-ses, polítiques o del seuentorn, així com les enti-tats urbanístiques. Qual-

sevol entitat ciutadanainscrita al registre muni-cipal d'entitats podrásol licitar informació al'Ajuntament sobre lagestió municipal—indubtablement sónaltres temps— a travésdel regidor de participa-ció ciutadana i seis con-testará com a màxim enun termini de trenta dies.Aixímateix, l'Ajuntamentinformará sobre els seusplans d'actuació a travésdels mijtans de comuni-cació social, publica-cions, etc. Les entitatsseran convocades permantenir reunions detipus informatiu, així comorientativas i de segui-ment de la política decada comissió munici-pal.

Doncs això, així éscom es senten ben re-presentats els ciutadansi la resta és una altracosa. Segueixi aixíaquest govern municipalde Llucmajor —aquestper aquest color i unaltre si ho fa bé també—i els sofrits ciutadansho agrairan.

ANUNCIDE COBRAMENT

L'Ajuntament de Lluc-majó!' está inserint unescartells a les parets queanuncien als contri-buents de la zona arena-lera que a partir de dia11 de març i fins el 31 demaig, en horari matinallahõrthI s norlrA Pfpc-

tuar el pagament als lo-cals municipals de Lluc-major, Plaça d'Espanya,12, dels arbitris munici-pals corresponents al'Impost Municipal deCirculació de Vehicles,Vedats de Caça, Cans,Bicicletes, Rodatge i

Arrossegaments, etc...Aquests arbitris també

es podran fer efectius al'Oficina Municipal del'Arenal, carrer de SantCristòfor, 45, des de dia8 de març fins a dia 19del mateix mes, en hora-ri laborable de 9 a 13

hores.Durant aquestes fes-

tes, el cobrament es enperíode voluntari, i pso-teriorment al 31 de maigels rebuts s'incrementa-ran un 20 per cent perrecárrec de demora enel pagament.Els arbres de Palma

Gabriel Janer Manila• Eh arbres dels jardins, deis carrers i lesplaces de la Ciutat de Mallorca han estat reunitsen un llibre de carácter didáctic escrit perJosep M López i dibuixat per JamesLambowne, en una edició bellament austerapatrocinada per la direcció general dEducació.

El ¡libre sistematitza en forma de fitxes elsmaterials que ofereixen els arbres urbans per al'estudi de la naturalesa ¡el coneixement del'entorn ciutadá. Els arbres no hi sánespecialment abundosos a la nostra ciutat, toti que contfnuament es recuperen espais, abansexclusivament destinas a l'aparcament decotxes'. "Retirrad el cotxe 1 plantau un arbre alseu lloc" podria esser un bon eslagan.

Penó no Oil ha gaires darbres, o no n7zi haprou, encara que hom sembla convençut de laseva necessitat: l'oxigenacid les ombres,l'aroma. Destinats a combare els estralls de lapol lució moderna, els pobres arbres ciutadanssempre mIzan fet una mica d'angzínia

Alguns són arbres criats en viversquasi artificials, adaptas a la vida urbana, quemai no coneixeran el sistema de vida que elsés propi. D'altres sán arbres familiars, algunsd'ells, com ha succeit amb les oliveres,trasplantats a la ciutat. Arbres amics, sobrel'escorça dels quals hom ha marcat múltiplesvegades vells ideogrames d'amor. Petiteshistáries dibuixades sobre l'espai d'un tronc,quasi un poema

El ¡libre ens parla dels arbres ciutadans: deles acácies de la pkya de l'Almoina, del garroferbord de la plaça del Progrés, deis desmais delpasseig de Sagrera, de les belles ombres de kplaca de la Reina, dels &donen de k plaça dePere Garau, del mover blanc de sa Fa/una, deisoms de l'Eixample, deis plákins dess 13onz, deistamarells del Jard1Bottinic, deis ~alloza deSon ~adatas... Pollancres ipnnes dejardí ficus 1 baladres, arbres de pisos, tarongersagres, garballons, i pins, palmeres...

Com una invitació al passeig per la ciutat,aquest II/brees constitueix una gula a través dela botánica urbana, dels arbres vora els quals'panes sovint indfferent, serzsé fixar-te que sázallí

Són arbres vinculas a la vida deisciutadans, testimonis secrets de múltipleshIstóries, relacionats amb la pedía mitologiaurbana o amb k akgemda deis homes I les donesque han visad a prop d'ells.

RESTAURANTE

bahla grande

ESPECIALITAT EN PEIXOS I MARISCSARRÒS A BANDA, PAELLES

<1&za2c>3 y A BARIA GRANDE A CAP BLANC •IÇY5.""

[0110)

Bahía Grandet 4

aRREItijEL'ALMIMOR-EN°TLF.: 491325

BADIA GRAN. S'ARENAL (LLUCMAJOR)

24 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE MARC DE 1989

Alumnes del C.P. s'Arenal de Palma que han participat a les competicionde Cross escolar.

Un nou poblat de gitanos ha sorgit aquest hivern devora el carrer de Cubaal poble des Molinar. No cal dir que els moliners no n'estan gens contentsamb aquests nous veïnats venguts de la Peninsula Ibérica, pero que hi

poden fer?

Les senyores de la Associació de Pares d'Alumnes del Collegi Infant Felipdes Molinar ajuden al cuiner en l'elaboració del dinar dels seus fills. Un ser-vei, aquest de menjador que haurien de tenir totes les escoles de la nostrazona on, la majoria de la gent fa feina i no pot atendre com voldria als seus

fills.

El passeig maritim des Molinar se posa de cada dia mes guapo. Aquí unamostra, amb aquest bar just davant el Club Nàutic Llevant, que te a més un

nom ben mallorquí.

David Ordóñez i María del Carmen Sán- Equip alevin - masculí del C.P. s'Arenalchez, campió de Mallorca i subcampiona de Palma, campions de Mallorca de

de Balears de Cross escolar. Cross escolar.

Escola Pública Catalana de s'ArenalSón els millors de la comarca. Ho són en l'ensenyança i ho són en l'esport. Les es-coles catalanes de Mallorca formen els qui seran capdavanters en tot en l'esdevenir

del nostre poble.