informe tÈcnic - bruc.cat · informe dels espais lliures per a processos de planificació ur-...

EL BRUC

Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi TerritorialÀrea de Territori i Sostenibilitat

Diputació de Barcelona

JUNY 2016

INFORME TÈCNIC

DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - EL BRUC

INFORME

Informe elaborat pels tècnics Meritxell Margall, ambientóloga i Jordi Miralles, biòleg sota la direcció de Carles Castell, Cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial en compliment de la sol·licitud feta per l’ajuntament de El Bruc a la Diputació de Barcelona, amb número de referència 1640014299 del 10 de març de 2016.

Barcelona, juny 2016

1

DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - MUNICIPI DE EL BRUC

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ: SOL·LICITUD I OBJECTE DE L’INFORME 2

L’EINA DEL SITXELL 2

ELS SERVEIS ECOSISTÈMICS I LA INFRAESTRUCTURA VERDA 3

ANÀLISI TERRITORIAL: SERVEIS ECOSISTÈMICS 5

SERVEIS DE SUPORT 5

SERVEIS DE REGULACIÓ 10

SERVEIS D’APROVISIONAMENT 14

SERVEIS CULTURALS 17

LA INFRAESTRUCTURA VERDA 26

ZONA EN REGENERACIÓ DESPRÉS DE PERTORBACIONS 26

ZONA DE PROTECCIÓ DE L’ÀMBIT DE RIBERA 31

ZONA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL 33

ZONA D’INTERÈS AGRÍCOLA PREFERENT (SECANS HERBACIS I LLENYOSOS) 36

ZONA D’INTERÈS PER A LA CONSERVACIÓ DE RAPINYAIRES (ÀLIGA PERDIGUERA) 37

ZONA DE CONSERVACIÓ DEL PAISATGE AGROFORESTAL 38

ZONA DE TRANSICIÓ 39

PUNTS ESPECÍFICS DE PROTECCIÓ DE LA BIODIVERSITAT MUNICIPAL 40

RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES 45

ANNEXOS 48

ANNEX 1: INFORMACIÓ SITXELL 49

ANNEX 2: PARÀMETRES CONSIDERATS EN LA VALORACIÓ BOTÀNICA DELS DIFERENTS HÀBITATS NATURALS I AGRÍCOLES 71

ANNEX 3: CONSELLS GENERALS DE GESTIÓ D’AMBIENTS AGROFORESTALS I OBERTS 72

ANNEX 4: EXTRACCIÓ DE PEDRA AL FORN DE CALÇ DE ROQUES BLANQUES 74

ANNEX 5: CARTOGRAFIA TEMÀTICA 75

2


La urbanització Montserrat Park i el poble de Sant Pau de la Guàrdia, ja documentat l’any 973, un dels nuclis habitats del Bruc.

INTRODUCCIÓ: SOL·LICITUD I OBJECTE DE L’INFORME

La Diputació de Barcelona registrà el dia 10/03/2016 una sol·licitud de l’Ajuntament del Bruc al Catàleg de suport als serveis i a les activitats locals 2016 per a l’elaboració d’un informe dels espais lliures per a processos de planificació ur-banística i sectorial (programa d’anàlisi i planificació del sòl no urbanitzable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat).

En la sol·licitud es descrivien les actuacions per a les quals es creia necessari el suport tècnic de la Diputació de Barcelona: “Informes d’anàlisi i valoració dels espais lliures i elaboració d’un conjunt d’actuacions prioritàries que conformaran el Pla d’acció per a la infraestructura verda local”, especialment per argumentar una modificació puntual de les normes subsidià-ries de planejament per a la regulació del sòl no urbanitzable. La petició, a més, es recolzava en el fet de tenir treballs iniciats per a la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, fet que atorga un valor més gran a la sol·licitud feta a l’OTPAT.

D’acord amb les necessitats tècniques de l’Ajuntament es va acordar elaborar una diagnosi dels espais lliures del Bruc que permeti aportar una visió del territori en el marc dels serveis ecosistèmics i així argumentar la planificació actual i una futura inspirada en la infraestructura verda del municipi. Finalment, el 30/03/2016 es va informar favorablement la petició.

L’EINA DEL SITXELL

El SITxell és una base de dades cartogràfica i alfanumèrica a escala 1:50.000, elaborada en l’entorn ArcGis, que ajuda a estudiar, analitzar, valorar i planificar els espais lliures de la pro-víncia de Barcelona. La base conceptual d’aquesta eina radica en el convenciment que el conjunt dels espais lliures és el siste-ma territorial bàsic, sobre el qual s’han de situar adequadament els sistemes d’assentaments i d’infrastructures, de forma que es mantinguin les funcions ecològiques, paisatgístiques i soci-oeconòmiques claus del territori.

El SITxell es dota de contingut sobre els atributs intrínsecs del medi natural així com els associats als processos globals de la xarxa d’espais lliures. La informació que contenen els diferents mòduls cartogràfics poden contribuir a visualitzar el paper que juga el conjunt dels espais lliures i abordar l’orde-nació dels sistemes naturals des de la consideració del terri-tori com un sistema.

La Diputació de Barcelona aporta aquesta eina als munici-pis per tal que l’estratègia d’ordenació dels espais lliures es configuri no només a partir de la protecció de determinades àrees d’interès natural, o de l’establiment de xarxes d’espais protegits, sinó que incorpori el conjunt del territori com la uni-tat funcional que ha de ser objecte de planificació i gestió, si es pretenen assolir els reptes de conservació plantejats.

3


Aquest conjunt d’espais naturals i seminaturals és el que es coneix com a infraestructura verda. A més dels valors intrín-secs vinculats als hàbitats i a la biodiversitat, la infraestructu-ra verda aporta nombrosos beneficis i serveis a les persones. Entre aquests serveis dels ecosistemes podem assenyalar des del subministrament d’aliments, d’aigua i de combustible, fins a la protecció davant dels riscos naturals, la disposició d’espais per a l’esport, la salut, el lleure, l’educació i el gaudi del paisatge. En síntesi, la infraestructura verda és a la base mateixa del benestar i la qualitat de vida de les persones. És un patrimoni del municipi que cal conservar.

ELS SERVEIS ECOSISTÈMICS I LA INFRAESTRUCTURA VERDA

Tradicionalment, l’anàlisi del territori s’ha realitazat a partir dels elements geobiològics més que no pas les capacitats funcionals que aquests elements poden desenvolupar. Les dades del SITxell (vegeu l’annex 1) ens aporten aquesta imatge més descriptiva dels valors naturals del indret. Tanmateix, les darreres tendències en l’àmbit de l’anàlisi dels espais lliures, es recomana que s’atenguin també els aspectes funcionals.

Els serveis ecosistèmics són les contribucions directes o in-directes dels ecosistemes pel benestar humà (segons la de-finició del Informe TEEB 2010*). La conservació de la natura al llarg de molts anys s’ha centrat en la protecció individual de determinades espècies i espais, com ara els parcs naturals i altres categories d’àrees protegides. Des de fa uns anys, la Unió Europea està impulsant, sota el concepte del serveis ecosistèmics, un forma de pensar més global, anant més en-llà de la conservació dels espais naturals protegits, més enllà dels paisatges extraordinaris, de les espècies animals, de les plantes i dels hàbitats.

La conservació dels espais lliures des del punt de vista dels serveis que presta la natura suposa, entre d’altres, un en-focament global del territori i de la seva funcionalitat. Això porta a accions com ara la gestió multifuncional dels boscos, la preservació del medi rural, la protecció i millora de la xarxa hidrològica o la restauració d’espais degradats, de manera que es potencien en conjunt nombrosos serveis els quals no sempre es tenen en compte, com són l’aire net que filtren els boscos, la protecció que ofereix la vegetació de ribera en front de les riuades, els connectors ecològics entre els dife-rents espais naturals, o l’educació, la contemplació, l’esport i el gaudi del medi natural, entre molts d’altres.

Per exemple, a nivell urbà, els diferents espais verds que es poden trobar dins del nucli urbanitzat –com ara parcs, jar-dins, arbrat viari, boscos, horts, etc.– també proporcionen un conjunt de serveis ecosistèmics de gran importància per a la qualitat de vida dels ciutadans: recreatius i culturals, però també de regulació microclimàtica, de reducció del soroll o de filtració de l’aire.

En aquest marc, els serveis ecosistèmics es classifiquen en quatre grans àmbits: els d’aprovisionament, regulació, suport i culturals.

Els serveis d’aprovisionament són serveis ecosistèmics rela-cionats amb els productes materials i energètics procedents dels ecosistemes (aliments, aigua dolça, matèries primeres, recursos medicinals,...).

Els serveis de regulació són els serveis que els ecosistemes proporcionen en actuar com a moduladors de les variables ambientals (qualitat de l’aire, clima local, tractament d’aigües residuals, segrest de carboni, pol·linització, control biològic, protecció davant de fenòmens extrems, prevenció i control de l’erosió del sòl, etc.).

*L’economia dels ecosistemes i la biodiversitat (en les sigles angles TEEB). Existeix una guia sintètica titulada: “TEEB 2010. Una guía rápida. La economía de los ecosistemas y la bidoversidad para diseñadores de políticas locales y regionales”; aquesta està disponible al web: http://www.teebweb.org/wp-content/uploads/Study%20and%20Reports/Reports/Local%20and%20Regional%20Policy%20Makers/D2%20Quick%20guide/TEEB%20D2%20Quick%20guide_Spanish.pdf

La carretera BP1103 amb el turó de Les Torres al fons, que uneix el coll de can Maçana amb el Monestir de Montserrat.

4


Entre els serveis culturals s’inclouen els beneficis no mate-rials que les persones obtenen del contacte amb els ecosis-temes. Inclouen beneficis espirituals, de recreació, per a la salut mental i física, d’apreciació estètica, d’inspiració artís-tica, per al turisme, identitaris, científics, entre molts d’altres.

Finalment, els serveis de suport són el conjunt de funcions ecosistèmiques que sustenten la resta de serveis (hàbitat per a les espècies, manteniment de la biodiversitat, cicles de nu-trients, etc.).

Des d’aquesta visió, el bosc és molt més que el conjunt dels arbres i el seu possible valor comercial com a fusta. És un magatzem de carboni, un sistema d’aire condicionat natural, un espai per gaudir. Les muntanyes són molt més que sim-ples turons ja que atrapen la pluja i l’aigua que s’escola per les seves valls, i la neu que s’hi acumula a l’hivern ens dóna aigua a la primavera. Sistemes naturals com els matollars, els aiguamolls o els rius atrapen més diòxid de carboni que un bocí de terra vegetal. Els conreus extensius són un espai de proveïment d’aliment però també un suport imprescindi-ble per a la biodiversitat. El mar és més que simplement un productor de peix o un espai d’oci per al diumenge, és un regulador del clima i un atractiu per al turisme.

L’impuls de la protecció específica dels espais naturals, agra-ris i no urbanitzats, més enllà de les qüestions socioeconò-miques, també permet donar un valor afegit a la qualitat de vida de les persones. És en aquest marc conceptual que hi ha una plena compatibilitat entre les valoracions del SITxell i els criteris dels serveis ecosistèmics, que permeten atorgar una visió més àmplia i una major dimensió a les polítiques de preservació i gestió del paisatge rural i natural.

Sobre la base dels serveis ecosistèmics la Unió Europea va adoptar l’any 2011 una estratègia per protegir i millorar la bi-odiversitat a Europa fins a l’any 2020, a partir d’una Comuni-cació de la Comissió Europea (“Estrategia de la UE sobre la biodiversidad hasta 2020: nuestro seguro de vida y capital natural. COM 2011(244)”). Entre els sis objectius d’aquesta, el segon es refereix al “Manteniment i restauració dels ecosiste-mes i els seus serveis”. Això s’explicita com el “Manteniment i millora d’ecosistemes i serveis ecosistèmics no més tard de 2020 mitjançant la creació d’infraestructura verda i la restau-ració d’almenys el 15 % dels ecosistemes degradats”.

Posteriorment, per tal de desenvolupar aquest mandat, l’any 2013, la Comissió Europea va elaborar una nova comuni-cació amb el títol “Infraestructura verde: mejora del capital natural de Europa (COM 2013 (249))”. En ella es defineix la infrastructura verda, entesa com una xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la presta-ció d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics. Aquesta infrastructura incorpora espais verds (o blaus en el cas dels ecosistemes aquàtics) i altres elements físics d’espais terres-

tres (incloses les zones costaneres) i marines.

És a dir, la proposta és planificar i gestionar el conjunt del territori per tal de maximitzar la prestació de serveis ecosis-tèmics i garantir així el benestar de les persones. Per tant, l’aproximació ha de ser perque cada peça d’espai lliure –bosc, conreu, riera, prat, verd urbà, etc.– contribueixi tant com sigui possible a la infrastructura verda potenciant la seva multifuncionalitat, que faci possible el màxim nombre i quali-tat dels serveis que presta. En els mateixos documents de la Comissió Europea s’indica que una de les millors maneres d’afavorir l’establiment de la infraestructura verda és a través del planejament territorial i urbanístic, incorporant els serveis ecosistèmics a la base mateixa del planejament i ordenant els elements de la infraestructura verda per tal que desenvolupin al màxim la seva funció.

En aquest sentit, el SITxell és una eina idònia per a la identifi-cació, avaluació i cartografia dels serveis ecosistèmics, donat que disposa de molta informació pluridisciplinar sobre els valors naturals i socioeconòmics dels espais lliures, que estan en la base dels indicadors dels serveis.

Fulles i fruit d’auró negre (Acer monspessulanum), una espècie d’arbret ca-ducifoli que a la tardor té una gran riquesa cromàtica; és típic de les zones de roureda i en trobem algunes poblacions importants al Bruc.

5


L’habitat rocós i les canals boscoses que s’hi encaixen són els principals valors botànics de l’espai natural protegit de Montserrat.

ANÀLISI TERRITORIAL: SERVEIS ECOSISTÈMICS

Aquest estudi pretén aprofundir en la descripció i valoració del territori des de la nova visió que ofereix el marc dels ser-veis ecosistèmics, tenint en compte les contribucions dels ecosistemes al benestar humà.

Serveis de suport

Com ja s’ha comentat, els serveis de suport es corresponen amb les anomenades funcions ecosistèmiques, és a dir, els processos bàsics dels sistemes naturals (hàbitat per a les es-pècies, manteniment de la biodiversitat, cicles de nutrients, etc.) que permeten que es prestin la resta de serveis.

Hàbitats rellevants

En termes generals, tenen molt d’interès els serveis relacio-nats amb la pròpia existència de la coberta vegetal, atès que aquesta contribueix a la formació i la fertilitat del sòl, que a la vegada incideix sobre la funció fotosintètica de les plantes i reverteix en la producció d’oxigen i retenció de contaminants (regulació de la qualitat del aire), la fixació de diòxid de carbo-ni (regulació del canvi climàtic) i en el manteniment dels cicles de nutrients i de l’aigua (protecció hidrològica i contra l’ero-sió). En un context òptim per al desenvolupament d’espècies vegetals s’afavoreix així mateix la vida animal i es contribueix al manteniment de la biodiversitat i els valors subjacents a aquesta.

Els hàbitats naturals amb més rellevància botànica al Bruc es concentren bàsicament en l’àmbit del Parc Natural de la Mun-tanya de Montserrat i de l’espai natural de Roques Blanques.

Espai protegit de Montserrat En el sector de l’espai protegit de Montserrat hi trobem espè-cies i comunitats botàniques valuoses: codines amb carago-les (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques; cingles i penyals calcaris de muntanya; cingles i penyals cal-caris de les contrades mediterrànies càlides; alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa; alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs; brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globu-laria alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa; prats, sovint emmatats, de pelaguers amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa; bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantell margi-nal d’alzinars, de terra baixa; llistonars (prats secs de Brachy-podium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa.

També hi trobem avellanoses (bosquines de Corylus ave-llana), amb Polystichum setiferum, mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l’estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional. Dins d’aquest àmbit, en algunes de les zones més feréste-gues, es troben algunes teixedes i altres taques de boscos propis de la muntanya mitjana.

A més, el vessant de la regió de les Agulles destaca per les comunitats vegetals que inclouen l’espècie de flora amena-çada Saxifraga catalaunica, entre altres espècies d’elevat interès típiques de l’estatge montà i de les muntanyes me-diterrànies com Potentilla caulescens, Saxifraga longifolia, Asplenium fontanum...

Espai protegit de Roques BlanquesAquest espai natural compren sobretot les carenes de Ro-ques Blanques i del Pla de les Ginestes, la vall de la riera de Pierola, entre la carretera N-II, a l’alçada del Bruc, i les urba-nitzacions Mas d’en Martí i els Boscos de Can Martí. L’espai ocupa una superfície total de 566,61 ha, de les quals 381,15 són al municipi del Bruc.

Es tracta d’un petit espai natural que constitueix una prolon-gació vers ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics, però amb alguns afloraments de roca carbona-tada. És precisament aquesta diferencia geològica respecte

6


Panoràmica global de l’espai natural de Roques Blanques.

al veí massís de Montserrat que fa aquesta zona singular. En aquest sentit destaca la presència del líquen protegit le-galment, Diploschistes ocellatus trobat recentment sobre els afloraments calcaris del cingle de Roques Blanques i no in-closos en els límits de l’espai natural protegit.

El paisatge vegetal de Roques Blanques destaca per ser un mosaic de boscos i brolles silíciques encerclats per uns pe-nya-segats que contenen una notable riquesa florística mer-cès a les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. En aquesta comunitat hi trobem Cheilanthes vellea (falguera llavi) una falguera de distribució cosmopolita en regions càlides, seques i rocoses, però força rara en l’entorn prelitoral.

Tanmateix, la singularitat florística d’aquest espai es troba als vessants assolellats de la Fembra Morta, dins de les comu-nitats de brolles silicícoles d’estepes i bruc boal (Cisto-Sa-rothamnetum catalaunicae), on trobem una lleguminosa molt rara dins la flora catalana, Adenocarpus telonensis, ja que a Catalunya apareix només en dues localitats, i una és l’Espai natural de Roques Blanques - Montserrat.

Majoritàriament es tracta d’un espai boscós en el qual do-mina la pineda de pi blanc mixta amb l’alzinar. Però també trobem alguns retalls de pineda de pinassa i algun pi roig, especialment, al voltant de la confluència entre la riera de Pierola i el torrent de can Mata. També en aquest indret hi trobem la balma pètria de l’anomenada Cova del Ponç per on salta l’aigua de la riera quan plou, configurant un paratge natural rellevant a la zona.

També hi trobem: boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos, prats mediterranis rics en anuals, basò-fils (Thero-Brachypodietalia), costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, alzinars i carrascars, pinedes mediterrànies i pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii).

Pel que a fa a la fauna, a banda dels valors propis dels hàbi-tats mediterranis, la zona acull una parella de ducs i s’hi ha detectat la presència de nius d’àliga marcenca, astor i aligot.

Així mateix, aquests territoris naturals hostatgen una gran

riquesa d’ocells, entre les quals hi ha diverses espècies ame-naçades, i hi trobem una gran varietat d’espècies de rèptils, algunes d’elles amenaçades o properes a l’amenaça .

Finalment, cal tenir present que aquest espai natural forma part d’un corredor biològic essencial de les serres prelitorals, ja que connecta Montserrat amb les valls de l’Anoia.

Per tots aquests motius, aquest espai va ser inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), dins del qual destaca per la presència d’un substrat silícic, sense carbonats, i una situa-ció estructural ben distinta del veí massís de Montserrat, que determinen les esmentades peculiaritats del paisatge. Els penya-segats triàsics de la vall són un exponent de la riquesa florística de l’espai, on cal realçar les comunitats de falgueres i crespinells, pròpies de les contrades mediterrànies, molt ra-res a Catalunya.

Tal i com s’estableix en la normativa del PEIN, el fet que un espai determinat estigui inclòs en aquest Pla vol dir que, “... aquesta delimitació ha de garantir la salvaguar-da dels valors que han motivat la inclusió de l’espai en el Pla i consistirà en la simple adaptació cartogràfica, a escales gràfiques més detallades, dels límits establerts pel Pla, sens perjudici dels criteris per a la delimitació definitiva expressats en el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions) (art. 8.2 de les Normes del PEIN)”. La documentació del PEIN conté la descripció següent en relació als límits de l’espai (vol III pàg. 185 apt. A2): “Espai que envolta la riera de Pierola; el límit tanca la vall per la Fembra Morta, Can Pujol de la Muntanya i les rodalies de l’accés al Túnel del Bruc.”

Addicionalment, l’espai de Roques Blanques es va incloure dins de la Xarxa Natura 2000, donat que conté hàbitats i es-pècies d’interès d’acord amb les Directives de la Unió Euro-pea, per als quals s’ha de garantir la seva conservació.

Biodiversitat singular i boscos anticsL’anomenada biodiversitat singular es basa en un model ela-borat pel CREAF l’any 2015. És per aquest motiu que, obser-vant el mapa que en resulta, es destaquen com a màxims de biodiversitat singular diferents indrets com la zona del

7


Un líquen legalment protegit a Roques Blanques

La Generalitat de Catalunya, en la resolucIó AAM/732/2015, de 9 d’abril, per la qual s’aprovà la catalogació, descatalo-gació i canvi de categoria d’espècies i subespècies del catàleg de flora amenaçada de catalunya, va incloure en l’annex 2, entre les espècies considerades vulnerables, el líquen Diploschistes ocellatus (Fr.) norman.

Aquest catàleg respon al coneixement científic sobre les espècies i subespècies de la flora de Catalunya el qual va que-dar recollit en la publicació del llIbre Vermell de les plantes Vasculars endèmIques I amenaçades de catalunya (2010). En aquest es determinen les espècies i subespècies de la flora que requereixen mesures urgents de conservació, a causa del seu estatus de conservació i grau d’amenaça.

Per altra banda, la llei española 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, estableix que les comunitats autònomes, en els seus àmbits territorials respectius, poden establir catàlegs d’espècies amenaçades, i crear-ne, a més de les categories d’espècies en perill d’extinció i vulnerables, altres d’específiques, i determinar les prohibicions i actuacions suplementàries que es considerin necessàries per a la seva preservació.

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ja va aprovar el Decret 172/2008, de 26 d’agost, mitjançant el qual es creà el catàleg de flora ame-naçada de catalunya.

Una espècie botànica inclosa en aquest catàleg exigeix emprendre un pro-cediment d’acord amb els protocols que marca la Ley 42/2007 per a prote-gir-la. En el cas del líquen Diploschistes ocellatus (Fr.) norman, la protecció de l’hàbitat rocós on s’ha trobat esdevé imprescindible. La seva localització en l’aflorament calcari dins la petita franja no inclosa en el PEIN és un argu-ment cabdal per sol·licitar la revisió del límit d’aquest espai natural protegit i per atorgar-li la màxima protecció a nivell municipal.

Aquest líquen viu sobre roques carbonatades més aviat poroses (gresos carbonatats, conglomerats, etc.), en superfícies poc inclinades o planes i ben exposades a la insolació. A Catalunya el trobem en afloraments calcaris que sovint estan envoltats per conreus. La pressió de l’agricultura inten-siva, en la qual s’empren grans quantitats de fertilitzants inorgànics, suposa una de les seves majors amenaces. Els excessos de nitrats i fosfats s’acumulen a les roques eutrofitzant-les, permetent que les espècies nitròfiles de líquens puguin créixer sobre les superfícies alterades, i perdent progressivament la comunitat original per alteració del substrat.

Per tant, més enllà de la protecció de l’hàbitat rocós, caldria impulsar mesures addicionals destinades a un descens de la pol·lució per deposició seca generada pels conreus. Es recomana un canvi progressiu cap a tècniques menys agressives, com l’agricultura ecològica, o com a mínim, una reducció considerable en l’ús de nitrats i fosfats. En aquest sentit, caldria recomanar que els conreus de can Soteres emprin criteris d’agricultura ecològica tal com estableixen els criteris de conservació d’aquesta espècie determinats en l’estudi fongs, líquens I brIòfIts de la INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (2010).

Detall d’on es troba el líquen Diploschistes ocellatus a les cingleres de Roques Blanques.

8


serrat de les Muixerigues i el sector de Roques Blanques. La cartografia de la biodiversitat singular també ens mostra la importància connectora que té el municipi del Bruc entre Montserrat i Valls d’Anoia.

Es consideren boscos antics aquelles masses forestals que s’observen ja conformades com a tals en l’ortofotografia de Catalunya del 1956 (recollides en el mapa de cobertes basat en la mateixa) i que alhora no han patit cap incendi forestal des de llavors. En aquest sentit destaquem la franja de bosc compresa entre el límit municipal i el de l’Espai natural Ro-ques Blanques, que per raons difícils de comprendre no es va incloure dins d’aquest. Aquestes masses forestals formades per un bosc mixt d’alzines i roures fan una funció connectora amb els hàbitats de conservació prioritària a l’altra vessant del terme municipal del Bruc (en terme de Castellolí), formats per pinedes de pi pinassa.

La tipologia de boscos antics aporta serveis ecosistèmics no només de suport sinó també de regulació. Un planejament ter-ritorial basat en els serveis ecosistèmics ha de recollir aquestes forests com a àrees d’especial conservació. Sobre la importàn-cia de la conservació dels boscos antics remetem al document Reptes per conservar els boscos madurs a Catalunya (2013), publicat per la Institució Catalana d’Història Natural.

Bosquines de roures i auró negreLa roureda de fulla petita és un bosquetó que es fa en els indrets obacs i també amb fort pendent, que aprofita la hu-mitat dels fondals i els llocs frescals però alhora capaç de fer front als períodes estivals eixuts. Aquesta roureda, relativa-

Població d’auró negre al torrent de la font del Cingle, sota del nucli de Sant Pau de la Guàrdia.

ment implantada en els indrets que li són adients de la Cata-lunya central, té una particularitat que és la d›associar-se a espècies d›arbres caducifolis poc corrents com l›auró negre, o també a la pinassa. Al sotabosc, les espècies arbustives corresponen a les de les brolles mediterrànies amb espècies pròpies del bosc submediterrani com les moixeres, el corner o el boix, entre d’altres.

En l’àmbit del Bruc aquesta comunitat mereix que es recone-gui com un hàbitat a preservar. S’ha detectat especialment a la falda dels penya-segats de la Paret de les Agulles i en al-guns torrents com el del torrent de la font del Cingle, el torrent de la font Poma, la riera de Marganell, el torrent del Fum i el torrent de cal Maroto.

Connectivitat ecològica

Durant els darrers anys s’ha fet palès que la conservació del patrimoni natural, i de la biodiversitat que en forma part, no podia limitar-se a les aproximacions estructurals i estàtiques, com generalment són les dels espais naturals protegits, sinó que havia d’incorporar tots els aspectes dinàmics i funcionals inherents als sistemes naturals de tot el país, entre els quals destaca la connectivitat ecològica.

Sota el concepte de connectivitat ecològica s’ha acabat ente-nent tota la dimensió funcional, del medi natural que permet la dispersió i el moviment dels organismes, el manteniment dels processos ecològics i el funcionament dels ecosistemes, a més de comportar molts altres avantatges de caire ambi-ental, econòmic i social, entre els quals hi ha els vinculats al lleure.

9


Es considera una eina primordial per afrontar la pèrdua de la biodiversitat i per superar les seves principals causes. Una eina que és aplicable des de tots els sectors i escales, que ofereix indicacions tant pel que fa al desenvolupament de l’activitat agrícola o la gestió hidrològica, com a la manera de dissenyar les infraestructures, per posar alguns exemples.

En el marc del planejament territorial, l’afavoriment de la con-nectivitat ecològica i paisatgística és una estratègia bàsica per millorar la conservació de la biodiversitat, especialment en territoris fragmentats: consolidar la xarxa d’espais natu-rals protegits, complementar-los amb zones perifèriques de protecció, establir zones de restauració, determinar els usos admissibles en aquests espais i, especialment, promoure la connectivitat ecològica entre tots els components del medi natural o de valor per a la biodiversitat.

Un altre concepte important en aquest apartat és el principi d’integritat ecològica: s’han de protegir els processos ecolò-gics necessaris per garantir la viabilitat de les espècies i man-tenir els hàbitats dels quals depenen per a la realització de les seves funcions biològiques (migració, dispersió, intercan-vi genètic, etc.), i per poder respondre als canvis ambientals (canvi climàtic, contaminació, etc.) o catastròfics (incendis forestals, tempestes, sequeres, esllavissaments, etc.).

El planejament urbanístic és un marc adequat per tenir en compte l’ampli abast dels processos ecològics i garantir així la funcionalitat ecològica del conjunt del territori a través del manteniment de la connectivitat ecològica local dels sistemes naturals, i que en aquest cas interactuen en l’àmbit comarcal.

En el mapa de connectivitat ecològica centrat en el Bruc es torna a posar de manifest la importància del valor connector d’aquest terme municipal per als espais naturals de Montser-rat i Valls de l’Anoia a través de Roques Blanques. La capa-citat connectora no es veu reduïda ni pel nucli urbanitzat ni per la traça de l’autovia A2. Això és possible en bona part pels dos imponents viaductes, un sobre el torrent de cal Mata i l’altra sobre el torrent de la Balma de can Solà, els quals garanteixen una permeabilitat important, especialment per-què el torrent de la Balma de can Solà es converteix a l’altra banda de l’A2 tot seguit en la riera de Pierola.

La presència de l’àliga perdiguera

L’àliga perdiguera (Aquila fasciata) és una espècie legalment protegida i considerada en perill a Catalunya, a Espanya i a Europa. Aquesta au amenaçada nidifica en tres localitats properes al Bruc (Piera, Collbató i Rellinars), que es troben a distàncies d’entre 10 i 15 km d’aquest municipi. Aquesta espècie té àrees de campeig amb radis de 20 a 30 km, on aprofita el mosaic agrari i de matollar, que constitueix un hà-bitat excel·lent per a la cacera per part d’aquesta rapinyaire.

D’acord amb la informació disponible, els hàbitats no fores-tals adjacents a l’espai natural protegit de Roques Blanques, és a dir, l’àrea dels plans can Soteres – carena de Roques Blanques i can Solà del Racó, reben la visita tant de la parella de Collbató com de Piera. Per la seva banda, l’àrea de les casetes de can Massacs es troba dins de la zona de campeig de la parella de Rellinars.

La important superfície agrícola del sector nord del terme formada pel nucli de les casetes de can Masacs i de cal Solà de la Vall és una zona rellevant per a la conservació de l’àliga perdiguera i altres rapinyaires protegides.

10


Serveis de regulació

Els serveis de regulació estan molt vinculats als cicles hidro-lògics i biogeoquímics. Així, la vegetació dels vessants alts i mitjos de la serralada protegeixen el sòl contra l’erosió, evi-tant la pèrdua de nutrients, contribuint a laminar l’aigua de pluja i disminuint el risc de riuades a les valls baixes. Per la seva banda, la xarxa de torrents constitueix un drenatge natu-ral que facilita, a més, la connectivitat biològica. Cal conside-rar també les àrees boscoses com a magatzems de carboni i filtres naturals de contaminants atmosfèrics.

Captura i emmagatzematge de CO2

Aquest servei de regulació es produeix majoritàriament en els ecosistemes forestals i es mesura a partir del carboni aeri capturat i emmagatzemat. Els ecosistemes agrícoles, sobre-tot els conreus llenyosos, també poden acumular quantitats importants de carboni i contribuir també d’aquesta manera a la regulació climàtica global i, per tant, mitigar el canvi cli-màtic. D’altra banda els ecosistemes urbans (parcs, jardins, etc..) també son capaços de proveir aquest servei, encara que sigui de forma més moderada.

Per cartografiar aquest servei al “Mapa de serveis de regu-lació” s’han utilitzat les bases cartogràfiques disponibles al SITxell per a l’avaluació de l’estat ecològic del bosc i inclouen una modelització cartogràfica de les dades dels inventaris fo-restals nacionals (IFN2-any1990- i IFN3 –any 2001-).

A partir del mapa de biomassa de l’INF3 i de l’increment net de biomassa entre inventaris s’han cartografiat els indicadors seleccionats (carboni aeri capturat anualment i carboni em-magatzemat) al terme municipal del Bruc. Tanmateix, aquests valors no tenen en compte que una part important del nord

del terme està actualment en regeneració després de l’incen-di del juliol 2015, un fet que en el mapa no queda reflectit ja que les dades són anteriors a aquest succés.

Els resultats de la cartografia només indiquen el carboni capturat i emmagatzemat de la fracció aèria de l’estrat arbori (fusta, escorça, branques) i, per tant, no s’ha considerat el carboni de la biomassa subterrània (arrels), el que es troba als estrats arbustiu o herbaci, ni el que es troba acumulat al sòl. En conseqüència, les dades són inferiors a les reals, però constitueixen igualment un bon indicador de la capacitat dels ecosistemes de prestar aquest servei.

Al Bruc, aquest servei es produeix majoritàriament en els boscos del nord-oest del terme, però també en les zones de conreus llenyosos, sobretot d’oliveres i ametllers, encara que sigui de forma moderada. Els boscos en regeneració després de l’incendi de 1986 també acumulen una biomassa desta-cable i, per tant un carboni, que no s’ha de menysprear. Cal tenir present que en el terme hi ha cartografiades les zones cremades en altres incendis històrics com ara els de 2005, 2002, 1994, 1990. Això explica que, en general, hi hagi un predomini de boscos en etapa de creixement, els quals tenen una elevada capacitat de segrestar carboni.

La densitat de l’arbrat que ha crescut al llarg d’aquests dar-rers vint anys és tan elevada que dificulta el desenvolupa-ment desitjable d’una estructura forestal adequada, alenteix el creixement dels arbres i el segrest de carboni i, al mateix temps, constitueix un perill per a la propagació d’incendis. Per això, cal remarcar la importància de la gestió forestal enca-minada a millorar l’estructura de les masses en regeneració i reduir l’elevada càrrega de combustible que acumulen els boscos (com de fet s’està fent en la zona nord del municipi dins el projecte europeu LIFE+Montserrat).

Panoràmica en la qual s’aprecia l’evidència que tant l’espai natural protegit de Montserrat com de Roques Blanques fan una funció clarament de connexió biològica en el context de la comarca.

11


Protecció contra l’erosió del sòl, escolament su-perficial i inundabilitat

El control de l’erosió és un servei ecosistèmic que es pot definir com la capacitat dels ecosistemes per retenir el sòl i prevenir la seva erosió gradual o sobtada (com per exemple els despreniments de terra). Aquest servei es pot quantificar en unitats biofísiques, a través de la quantitat de sòl retingut (kg per ha i any) per part de la vegetació.

En la cartografia que s’adjunta s’ha destacat les zones en les quals la vegetació protegeix el sòl perquè aquest està qualificat d’elevat potencial erosiu, però també les zones que potencialment són d’alta erosionabilitat i en les quals la vegetació no protegeix prou de pèrdua de sòl. Això permet detectar les zones de risc en cas que desaparegui la coberta vegetal i aquelles on actualment ja existeix risc d’erosió. Al Bruc aquestes àrees se situen bàsicament a l’entorn del Parc Natural a causa de la capacitat que té el rocam de la munta-nya per captar aigua i l’existència d’una plana adjacent que només desaigua pel torrent de la Diableta i el torrent de l’Illa que davalla del coll de la Massana.

La presència de vegetació al territori ajuda a disminuir el vo-lum dáigua déscolament perquè reté quantitats importants d’aigua temporalment. Les arrels augmenten la penetració de láigua als sòls, retenen la matèria orgànica de l’escolament i ajuden a disminuir l’erosió del sòl.

El mapa del coeficient d’escolament superficial visualitza la proporció de pluja que queda a la superfície durant un es-deveniment de fortes pluges, juntament amb el del risc d’in-undació, on es localitzen les zones amb alt risc d’inundació. També té en compte, per un període de fortes pluges, les cobertes del sòl, el pendent (se seleccionen les zones sense pendents o pendents suaus, de 0-5 graus) i la impermeabilitat del sòl. Al Bruc, les zones amb un coeficient d’escolament més elevat es localitzen al llarg de l’autovia.

Pol·linització

La pol·linització és un servei ecosistèmic de regulació, resultant de l’efecte del vent en el cas de les espècies anemòfiles, i del concurs de diversos vectors animals (majoritàriament insectes, però també rèptils, ocells i fins i tot mamífers en altres latituds) en el cas de les espècies zoòfiles. Especialment interessant és el cas d’aquestes darreres, la pol·linització de les quals és extremadament dependent del bon funcionament dels ecosistemes i els sistemes agrícoles. Per la seva importància en la dinàmica de poblacions de les plantes superiors i en la incorporació de matèria i l’energia als ecosistemes (producció de fruits i llavors), la pol·linització ha de ser considerada, a més d’un servei ecosistèmic per sí mateix, com una funció ecosistèmica clau. Tanmateix, la cartografia de la pol·linització és complexa atesa la manca d’informació extensa i homogènia, fet que afecta també molts altres processos ecosistèmics. L’existència de les dades

El pas d’una infraestructura viària tant transitada com l’autovia A2, que parteix el terme, exigeix que al seu voltant es conservin les masses forestals per a filtrar les emissions dels vehicles que hi circulen.

12


de seguiment de papallones diürnes (catalan butterfly monItorIng scheme, CBMS; www.catalanbms.org/) ha permès desenvolupar un model empíric que considera l’abundància de les papallones representativa de l’abundància de la resta d’insectes pol·linitzadors, amb els que comparteixen bona part del seu nínxol ecològic. Així, l’abundància de papallones pot ser considerada com una aproximació indirecta de la quantitat total de pol·linitzadors i, en conseqüència, de la importància de funció ecosistèmica en qüestió i, encara, de la potencialitat del servei associat.

Al mapa corresponent a aquest servei destaquen els valors elevats dels ambients més oberts, especialment en àrees de muntanya, com són la zona més occidental del Parc Natural, en la coneguda regió de les Agulles.

Protecció contra el risc d’incendi

La prevenció d’incendis als voltants de Montserrat s’ha con-vertit en una prioritat, atès l’elevat risc d’incendi en aquesta zona, així com els grans valors naturals i socials del massís, actualment espai natural protegit. El municipi del Bruc és una de les peces claus per a la protecció del perímetre de la ve-getació montserratina. Per això, aquest municipi forma part del LIFE+ Montserrat, un projecte europeu iniciat el juliol de 2014 i que ha de durar fins el juny de 2018. Un projecte des-tinat a promoure la prevenció activa d’incendis i que disposa d’un pressupost de 3,5 milions d’euros, que finança la Unió Europea en un 50% i la resta per part d’un grup de sis socis: Diputació de Barcelona, Patronat de la Muntanya de Mont-

serrat, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Fundació Catalunya-La Pedrera, i l’Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat.

Montserrat és una muntanya emblemàtica a Catalunya i els seus voltants són un gran recurs natural. A més de la figura legal de protecció catalana, una part important de l’àrea està inclosa dins la xarxa Natura 2000. La muntanya és també la ubicació d’un centre de peregrinació cultural, religiosa i espi-ritual, que és visitat per milions de turistes i locals.

El territori dels voltants de la muntanya de Montserrat està formada sobretot per boscos (64%), els quals cobreixen 42.487 ha. Aquesta important superfície forestal és el resultat en part de l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia. Així, doncs, les pastures i moltes de les antigues àrees de conreu s’han cobert de zones forestals. La manca de gestió ha propi-ciat una tipologia de boscos d’alta densitat de cobertura i, per tant, molt sensible al risc d’incendi.

Per altra banda, al llarg del temps aquestes àrees antigament conreades i regenerades de forma natural han estat víctimes d’incendis successius. Aquest fet s’ha anat agreujant i la re-alitat és que moltes d’aquestes àrees forestals s’han cremat alguna vegada durant els darrers 40 anys. A més, per exem-ple, els terrenys cremats el 1986 i el 1994 es van deixar a la seva evolució natural i això va propiciar un creixement de la vegetació amb una densitat d’arbres d’entre 10.000 i 60.000 pins per hectàrea. Així mateix, també s’observa això en els terrenys afectats pels incendis de dimensió més reduïda del

Prats secs mediterranis formats en àrees de conreu abandonades en el sector de can Solà del Racó, un hàbitat de gran interès per a les poblacions de papa-llones de la zona i també per a les rapinyaires protegides.

13


2005, 2002 i 1990. Aquesta espessor forestal excessiva per no aplicar una gestió forestal a les zones cremades en re-generació les converteix en un polvorí, ja que existeix una continuïtat de combustible, amb arbustos i arbres molt prims que cremen molt ràpid.

La prevenció d’incendis en el projecte LIFE+ Montserrat s’ha concretat sobretot en promoure la ramaderia extensiva a pe-tita escala que serveixi de banc de proves i d’embrió per a dissenyar un programa més gran i ambiciós de protecció de tot l’entorn de Montserrat i que ajudi al seu manteniment i a la conservació d’hàbitats i espècies d’alt interès.

La prova que cal emprendre actuacions en aquest àmbit va tornar a posar-se de manifest, malauradament, amb l’incen-di del 25 de juliol de 2015, que va cremar 1.300 hectàrees, 648,14 de les quals dins del terme del Bruc. L’incendi va afectar una part de les finques incloses en el pla d’actuació del programa LIFE+ Montserrat. Curiosament, alguna de les zones cremades havien estat objecte d’aclarida la tardor de 2014, sempre en masses forestals de pi blanc regenerades després del gran incendi de 1986.

La zona nord del terme municipal del Bruc forma part doncs de les actuacions estratègiques del projecte, consistents en tallar sotabosc i una part dels arbres, fent aclarides, i introduir la ramaderia i l’agricultura, especialment incorporant ramats de vaques, cabres i ovelles.

En el municipi del Bruc l’estratègia més innovadora que planteja el Life+ Montserrat és la preparació d’àrees bosco-ses per tal que puguin afavorir una determinada direcció del foc i alentir les flames per a la intervenció d’extinció. D’aquí que, com a eina de control del creixement de la vegetació, s’hagi optat per la ramaderia definint unes àrees de pastu-ra. Així doncs, aquestes zones o unitats de pastures han de permetre crear espais de menor càrrega vegetal on, a més, els bombers podran arribar fàcilment i situar els camions en cas d’incendi, per formar una línia d’atac al foc. D’acord amb l’organització del programa LIFE+Montserrat, dins del terme del Bruc hi ha 6 unitats ramaderes que sumen un total de 1.183,72 hectàrees. Algunes d’aquestes unitats s’estenen als municipis veïns com ara Marganell, Castellolí, Sant Salvador de Guardiola, Castellfollit del Boix i sumen 397,39 hectàrees més. Per desenvolupar aquesta acció, s’ha contactat amb di-ferents ramaders del terme amb ramats de cabrum i vaquí. Entre les tasques dutes a terme hi ha la instal·lació de filats electrificats que delimiten els tancats del bestiar i les obres per fer arribar l’aigua a cadascun dels tancats ramaders, as-pecte necessari per a la viabilitat de les explotacions.

Lògicament, l’incendi del juliol 2015 va deixar algunes de les unitats afectades pel foc. En aquestes caldrà esperar per no afectar a la regeneració natural. Dins el terme del Bruc s’ubi-quen la major part d’elles. D’aquí, que l’orientació del LIFE+ Montserrat en el cas del Bruc està orientat en fomentar l’ac-tivitat ramadera com un recurs econòmic per a la zona que

Treballs d’aclarida forestal en el sector de can Salvador. S’aprecia clarament la reducció de la densitat arbòria respecte a les masses que l’envolten i pendents de ser tractades. Aquestes tasques són essencials per prevenir el risc d’incendi als voltants de Montserrat.

14


alhora esdevingui un control de l’estrat arbustiu, evitant l’acu-mulació de combustible. Per cobrir l’ampliació de les àrees de pastura, el projecte té prevista l’adquisició de nou bestiar que completi els ramats de vaques actualment presents a la zona.

En síntesi, es tracta de promoure la creació de franges de baixa càrrega de combustible, la gestió silvopastoral integra-da, que combina treballs forestals i recuperació d’activitat agroramadera, per mantenir una gestió activa i cost-eficient dels espais forestals, en complicitat amb el territori i amb una incidència positiva en el teixit socioeconòmic local. En aquest sentit, segons els promotors del projecte europeu LIFE+Montserrat, la gestió mitjançant silvopastura comporta un estalvi de fins el 75% en relació als mitjans mecànics de manteniment forestal (brigades) i permet, a banda, una eco-nomia local de producció de carn de qualitat. Aquesta estra-tègia d’impulsar un trencament de la continuïtat del bosc en favor d’un mosaic agrosilvopastoral que millori la resiliència als incendis i afavoreixi la biodiversitat és el principal objectiu del projecte. Un paisatge de més valor natural, més divers i menys vulnerable.

El projecte també vol incidir en la conservació i la millora de la biodiversitat a l’àrea de Montserrat. En particular, el projecte busca contribuir a la conservació de 16 espècies amenaça-des i la millora dels hàbitats de 211 espècies protegides per la legislació internacional, nacional i regional, la qual cosa va vinculada a la recuperació d’hàbitats oberts.

Serveis d’aprovisionament

Els serveis d’aprovisionament són serveis ecosistèmics rela-cionats amb els productes materials i energètics procedents dels ecosistemes i d’interès per als éssers humans. Aquests aprovisionaments el proporcionen principalment els produc-tes dels boscos i les collites dels conreus.

D’aliments

A partir del mapa de cobertes del sòl de 1956 s’aprecia que la coberta agrícola ocupava més d’una quarta part de la super-fície municipal (25,6%). Actualment, el mapa de cobertes del sòl de 2009 indica que la superfície agrícola al terme és del 9%. La pèrdua de terreny agrícola ha estat del 65% i ho ha fet principalment a favor de les cobertes forestals.

Els conreus que actualment predominen al Bruc són els lle-nyosos, sobretot d’oliveres, i també herbacis de secà (cereals i lleguminoses per a farratges). Molts d’aquests terrenys ocu-pen fons de vall i es tracta de conreus força marginals i en-voltats de superfície forestal, avui, en bona part cremada. Per això, és una oportunitat per promoure la recuperació d’anti-gues feixes de conreu i incrementar el paisatge en mosaic. Els conreus de cereals i farratges poden ser claus en l’estra-tègia de fomentar la ramaderia ecològica i de proximitat, així com de contribuir a reduir el risc d’incendi.

El manteniment de conreus llenyosos té grans beneficis a

L’incendi de 2015 va posar de manifest que no n’hi ha prou amb actuacions purament d’aclarida forestal i que l’aposta del LIFE +Montserrat basada en una promoció de l’activitat agrària a la zona és l’única alternativa de prevenció real i duradora. Cal reorientar políticament aquesta nova orientació de gestió.

15


diferents nivells: ecològic, econòmic, paisatgístic i cultural. Els conreus llenyosos aporten més valor econòmic que al-tres conreus, però a més, permeten la configuració d’espais oberts, molt favorables per a la prevenció d’incendis forestals, i la creació d’un hàbitat idoni per a moltes espècies de fauna, des d’ocells passeriformes a espècies com el conill i la per-diu, preses habituals de l’àliga perdiguera. Per altra banda, sumat al valor estètic i paisatgístic d’aquest tipus de conreus, hi trobem el vincle històric i cultural que l’olivera té al Bruc, la qual es conrea al municipi des de temps immemorials.

L’oli d’oliva de la varietat VeraEls plans del peudemont de la muntanya de Montserrat han estat històricament treballats per als conreus llenyosos, so-bretot ametllers i olivera. Actualment, una bona part d’aques-tes peces continuen cultivades amb oliveres, tot i que respec-te a la superfície de conreus llenyosos existents l’any 1956 s’han perdut més de 50 hectàrees, que s’han emboscat i que s’han convertit en àrees amb risc potencial d’incendi.

El paisatge de l’olivera que es conserva té diversos compo-nents que cal valorar. En primer lloc, la de generar paisatge, un mosaic agroforestal divers i de qualitat; la segona, d’oferir un producte que pot ser tractat amb estàndards de qualitat importants, com és el cas de l’oli artesanal; i en tercer lloc, perquè aquest tipus de conreus també contribueix a incre-mentar la captació de diòxid de carboni en una quantitat su-perior a la d’una pineda, que en el seu cicle d’evolució té una elevada probabilitat que es cremi en algun moment.

La varietat d’olivera Vera es conrea tradicionalment a la co-marca del Bages i també als municipis del Bruc i Collbató que són unes de les àrees més propicies. Amb unes caracterís-tiques pròpies, aquesta varietat d’olivera permet extreure un oli verge que, segons les anàlisis de la Direcció General d’Ali-mentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, el qualifi-quen com un oli afruitat lleuger, amarg lleuger, picant lleuger i equilibrat. Tanmateix, altres comarques en les quals també es conrea aquesta varietat, com el Vallès oriental, on es coneix com olivera “del país”, ja n’estan fent una important promoció.

El municipi del Bruc té actualment 124,25 hectàrees de con-reus llenyosos una bona part de les quals són d’olivera Vera. L’oli que s’obté té un rendiment elevat en l’extracció i compta amb molt bones qualitats organolèptiques i amb gran estabi-litat. Actualment, no hi ha una comercialització promociona-da ni tampoc amb una denominació no tant d’origen com de “marca” com de la proximitat a Montserrat.

Al Bruc no hi ha un molí d’oli local, però es podria promoure un espai de degustació-botiga d’oli “montserratí” i que servei-xi també d’atractiu per al turisme i que complementi al més estès actualment que consisteix en autocars directes fins al monestir que de tornada fan parada i fonda a l’hotel del Bruc. Dos exemples de comercailització de l’oli obtingut de les oliveres “Vera” (no-

més el de l’esquerra és del Bruc). Caldria donar-hi suport perquè contribueix a conservar un paisatge autòcton i a identificar el municipi.

Mosaic d’oliveres i bosc prop de can Jorba que contribueix a millorar els serveis ecosistèmics d’aprovisionament.

16


Curiosament, la recuperació de la varietat local de l’olivera Vera a les instal·lacions que l’IRTA (Institut de Recerca i Tec-nologia Agrària) té a Mas Bover (Reus), on s’han multiplicat les plantes mare, la promouen sobretot des de les organitza-cions agràries del Vallès oriental. Tanmateix, el fet important és que es treballi en la recuperació d’aquest patrimoni fitoge-nètic que representa la varietat Vera.

Segons dades del IRTA, plançons certificats de la varietat “Vera del Vallès” podrien estar disponibles a partir del 2017. Atès que la varietat Vera és la pròpia de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat i el Vallès, potser caldria reclamar que s’iden-tifiqui només com a “Vera”. La pèrdua d’oliverars i la introduc-ció d’altres varietats han estat les causes per les quals la Vera ha passat a ser pràcticament testimonial en les zones esmen-tades. L’excel·lent qualitat de l’oli Vera pot ser un incentiu per a la zona, tot i que és una varietat menys productiva que l’ar-bequina o d’altres varietats també presents al municipi.

El conreu d’oliveres és un dels que, tal com assenyalen els experts en canvi climàtic1, valoren que serà més rendible amb l’increment de 1,8ºC previstos en la temperatura mitjana de les zones mediterrànies. Els beneficis del cultiu de l’explotació de l’olivera augmentarà en zones d’Espanya i Itàlia a causa de l’increment de les collites, especialment, perquè segons expli-quen alguns estudis, el canvi climàtic incidirà en fer disminuir els atacs de la mosca d’olivera (Bactrocera oleae), la seva pla-ga principal.

1 http://multimedia.dipusevilla.es/fundacionaceituna/documentos/fergunso-nivjornadas.pdf; http://www.mdpi.com/2073-4441/6/6/1562/pdf

Per aquest motiu l’oliverar es considera que pot ser un cultiu per fer front al canvi climàtic ja que, a més de la producció de fruit, la seva alta producció en biomassa la converteix en un magatzem de carboni a considerar. Per tant, les àrees de conreu d’olivera que es mantenen o que són fàcilment recu-perables constitueixen un sòl estratègic per a la resiliència del municipi.

El cultiu de l’olivera es centra en la producció de les olives, un fruit que a banda de ser emprat majoritàriament per obte-nir oli, també són un aliment ben valorat nutricionalment. Els darrers estudis nutricionistes demostren que les olives tenen un important poder enzimàtic i antioxidant. De fet, algunes marques de dietètica comercialitzen les anomenades “olives vives” que són olives deshidratades sense tractar tèrmica-ment ni macerades en salmorra, un producte envasat al buit que es publicita pel seu alt valor en aminoàcids essencials (unes 15 olives al dia cobreix la quantitat d’antioxidants dià-ria recomanada – uns 5000 unitats ORAC o Oxygen Radical Absorbance Capacity- per combatre els coneguts radicals lliures a través de l’alimentació).

La proposta del Parc Rural de MontserratDarrerament, s’ha recuperat l’anomenat projecte del Parc Ru-ral del Montserrat, una iniciativa que pretén posar en valor els recursos agrícoles, forestals, ramaders, turístics i culturals dels municipis de l’entorn de la muntanya de Montserrat. En aquest sentit, i per activar-lo es va celebrar (el 14 de març de 2016 a Collbató) una trobada d’alcaldes i regidors dels muni-cipis de Castellolí, Sant Salvador de Guardiola, Marganell, El

Camps d’oliveres situats al peudemont de Montserrat de la varietat local “Vera” la qual permet obtenir un oli d’elevada qualitat i que podria ser etiquetat com a producte “montserratí”.

17


Bruc, Collbató, Esparreguera, Abrera, Olesa de Montserrat, Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Castellbell i el Vilar. Aquest projecte permetria revaloritzar els productes pagesos de la zona, com per exemple, l’oli o la carn de pastura a El Bruc. Sigui com sigui la seva evolució, el municipi del Bruc pot orientar el seu ordenament seguint criteris que en facilitin el seu desenvolupament.

De biomassa forestal

La provisió de biomassa forestal es refereix principalment al servei de proveïment de matèries primeres provinents d’eco-sistemes forestals, és a dir, tant fusta com llenya, bé sigui per a la seva utilització com a estructura o com a combustible. La informació de base utilitzada per a l’estima d’aquest ser-vei es fonamenta en la biomassa llenyosa aèria total (suma de les fraccions llenyoses: fusta, escorça i branques) de les espècies arbòries, segons les dades del Inventario Forestal Nacional.

Un incendi l’any 1986 va cremar un bon nombre d’hectàrees del sector del terme i dins l’espai natural de Montserrat. Tan-mateix, la principal afectació per incendis forestals és recent, i es tracta del foc forestal del juliol de 2015 que va cremar més del sis centes hectàrees del nord del terme.

En conseqüència, els resultats mostren, com era d’esperar, una capacitat d’aprovisionament baixa.

Serveis culturals

Paisatge

El paisatge, en tant que resultat perceptible de la interacció entre les activitats humanes i la matriu biofísica del territori, constitueix una matèria a considerar en el planejament urba-nístic. Incloure el paisatge dins del procés de planejament, considerar-lo com un recurs i tractar-lo com a tal en la presa de decisions permet fer acomplir preceptes legals com ara la Llei del Paisatge (Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge) i que desenvolupa el Decret sobre el mateix (Decret 343/2006, de 19 de setembre, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisat-gística).

El paisatge es defineix com un sistema amb tres elements estructurals bàsics: els abiòtics, els biòtics i els antròpics, que estan interrelacionats i són dinàmics, ja que dins d’ells funci-onen uns fluxos d’entrades i sortides de matèria i energia. Els diferents elements que caracteritzen les unitats de paisatge són:

• Geomorfologia (abiòtic), aquest determina les visuals d’una zona (espais oberts, zones en pendents, etc.) i configura les formes i les línies del paisatge, alhora que determina la hidro-logia i la vegetació (cursos d’aigua, canvis sobtats d’unitats de vegetació, etc.).

L’extracció de biomassa forestal cremada constitueix una activitat important a tota la zona afectada per l’incendi de 2015.

18


• Vegetació (biòtic), a partir de la qual s’analitzen les diferents formes vegetals que s’observen a l’entorn, la seva distribució i la seva conservació, ja que contribueixen de manera clara en el color i la textura del paisatge.

• Aspectes antròpics, on es valoren els elements introduïts en el paisatge per part de l’home: edificacions, vies de comuni-cació i patrimoni arquitectònic i cultural. Es pot definir el grau d’antropització.

Aquestes variables es poden identificar i cartografiar, i així s’ha fet des de l’Observatori del Paisatge per a la configuració de les diferents unitats de paisatge del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El municipi del Bruc inclou tres unitats de paisatge diferents: Montserrat, Pla de Montserrat i Valls d’Anoia.

La unitat de Montserrat al Bruc comprèn la zona de Parc Natural. Els trets distintius d’aquesta són el seu relleu abrup-te i singularitat geològica reconeguda a nivell internacional, el contrast entre la roca nua i la vegetació, la presència del monestir de Montserrat, amb una forta càrrega simbòlica, l’elevada freqüentació entre d’altres. Els incendis forestals reiterats també han deixat la seva empremta en el territori en forma d’extenses zones cobertes de brolles calcícoles al vessant sud, tot i que l’alzinar de les zones altes s’ha anat recuperant. En aquesta unitat hi trobem alguns elements patrimonials interessants des de forns de calç, fonts i jaci-ments arqueològics i sobretot la imponent balma de can Solà. Aquesta balma, es localitza a uns 3,5 km del Bruc de Dalt i

per la seva ubicació permet que des del nucli urbà sigui molt fàcil visitar l’indret dissenyant un itinerari circular relativament planer de menys de 7 km.

Entre les propostes de gestió i ordenació que es marquen per aquesta zona hi trobem: promoure la gestió de les masses fo-restals per reduir el risc d’incendi i per fer compatible l’ús soci-al amb el manteniment dels valors ambientals i paisatgístics; regular els accessos; considerar com a recurs el potencial didàctic i turístic dels conglomerats de Montserrat; promou-re l’elaboració d’un instrument supramunicipal que faciliti la connexió ecològica i paisatgística entre els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o en vehicle on la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggeridor.

La unitat Pla de Montserrat al Bruc inclou el nucli històric i tota la zona urbanitzada, els Plans, de la Vinya i la Serra de Muixerigues a una banda i a l’altra una franja des de Sant Mi-quel de Vilaclara a can Oller de la Guàrdia. Al Bruc, aquesta unitat destaca per ser el peudemont de la muntanya de Mont-serrat, la qual és un fons escènic cabdal i esdevé un senyal d’identitat fonamental per a la plana; per la presència impor-tant d’oliveres; per la preponderància de la urbanització; i per la gran presència d’un nombre considerable d’infraestructu-res de comunicació. Entre els principals valors de la zona el Catàleg destaca que «el diàleg entre els camps d’oliveres del piemont del Bruc i Collbató, d’una banda, i la muntanya, de l’altra, té una evident connotació estètica que ha estat em-

La Roca Foradada, un dels indrets més emblemàtics de la muntanya de Montserrat dins el terme del Bruc i un pas obligat en la remarcable ruta de can Maçana al Monestir de Montserrat pel camí de l’Arrel.

19


prada per la societat civil per defensar la protecció de l’àrea».

Entre les propostes de gestió i ordenació que es marquen per aquesta zona hi trobem: considerar tots els cursos fluvials i la seva àrea d’influència immediata com a àmbits de conserva-ció prioritària pel valor ecològic i connector dels seus hàbitats i per l’interès paisatgístic de la seva traça contínua; conservar els boscos de ribera; vetllar pel manteniment dels escassos espais agraris existents; facilitar la recuperació de vinyes o oliveres a les pinedes on es pugui comprovar l’existència de feixes d’origen antic; promoure la creació del Parc rural de Montserrat i el seu pla de gestió, que defineixi un projecte territorial i paisatgístic de l’àrea al voltant de l’olivera i l’oli de varietats del voltant de Montserrat, com l’olivera Vera; pro-curar que les edificacions aïllades s’integrin adequadament amb l’entorn; promoure l’elaboració d’un instrument de pla-nejament supramunicipal que faciliti la connexió ecològica i paisatgística entre els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; millorar paisatgísticament l’entorn del riu Llobregat; promoure la integració paisatgística de les zones industrials per millorar els fons visuals de les valls; pro-moure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors ac-cessibles a peu o en vehicle, on la percepció del paisatge és més àmplia i suggeridora.

La unitat Valls de l’Anoia al Bruc, inclou sobretot l’àmbit de l’Espai natural Roques Blanques. Aquesta unitat es ca-racteritza pel paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, pel caràcter rural predominant i per tenir com a fons escènic el massís de Montserrat. Entre les propostes de gestió i ordenació que es marquen per aquesta zona i que te-nen relació amb l’àmbit del Bruc hi trobem: conservar la franja de ribera de la riera de Pierola; conservar els turons testimoni i les superfícies de vegetació natural de les vores dels con-reus; promoure la gestió de les masses forestals per reduir el risc d’incendi; procurar que les edificacions aïllades s’integrin adequadament amb l’entorn; i promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o en vehicle, on la percepció del paisatge és més àmplia i suggeridora.

Patrimoni geològic de Roques Blanques i en-torns (Balmes fluvials i pont foradat)

Dins dels límits de l’espai natural de Roques Blanques hi ha tres elements d’interès geològic que mereixerien formar part d’una categoria de protecció més enllà de la declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) que alguns ja tenen. Aquests tres elements són el pont de pedra, la cova d’en Ponç i la balma del torrent de can Solà.

El pont de pedra es troba en un dels extrems de la carena de Roques Blanques i al bell mig d’un dels torrents afluents de la riera de Pierola, que baixen del Bosc de can Soteres. Aquí hi trobem un bloc de pedra d’uns 25 metres de llargada que està suspès pels seus extrems i que perfila un pont natural que

Runes de Sant Miquel de Vilaclara, un dels enclaus històrics més rellevants del Bruc i no inclòs dins l’espai natural protegit de Roques Blanques.

Absis de l’ermita de Sant Miquel de Vilaclara vist per fora.

Interior de l’absis de Sant Miquel de Vilaclara convertit en una tina per a vi.

20


està recollit en un catàleg de ponts de pedra de Catalunya.

Aquesta meravella natural, tot i que està ubicada dins els lí-mits de l’espai protegit de Roques Blanques, podria quedar malmesa de dur-se a terme l’explotació de la pedrera previs-ta. Per la seva ubicació se situaria a uns 100 metres en línia recta del front de la prevista pedrera de Roques Blanques.

Tot i tractar-se d’una singularitat geològica com n’hi ha po-ques a Catalunya, és un element del patrimoni poc conegut. També està situat prop de Sant Miquel de Vilaclara, raó per la qual és un element del patrimoni natural que es pot vincular a la protecció també d’un altre element del patrimoni cultural. Actualment no està reconegut com un bé cultural d’interès local com, per exemple, la balma de la cova d’en Ponç, i seria la mínima categoria de protecció que mereixeria.

La cova d’en Ponç és un indret situat prop de can Cairot sota un ressalt en el desnivell de la riera de Pierola. Aquesta bal-ma té la particularitat de trobar-se encaixada en un petit en-gorjat i això fa que, quan plou i la riera porta cabal, forma una cascada d’uns deu metres de desnivell. Malauradament, tot i que hi ha un accés per un sender relativament planer i as-sequible, el fons del torrent i l’indret, en general, atorguen al visitant l’aspecte d’un indret salvatge, sens dubte, però també descuidat. Ben segur que es tracta d’un element patrimonial que hauria de comptar amb una gestió que millorés l’entorn i la visita.

Quelcom semblant podríem dir de la Balma del torrent de can Solà. Aquest monument natural de més de 100 metres d’obertura, i que ha estat des de plató de cine fins a un indret on s’hi tancava el ramat, té la particularitat que el travessa el fil d’aigua del torrent que acostuma a ser permanent la major part dels anys, així com la font intermitent que brolla quan plou de forma torrencial. El conjunt geològic i arquitectònic és prou remarcable com perquè fos declarat Bé Cultural d’Inte-rès Local (BCIL) i formés part de la xarxa de recorreguts del municipi, atès que és una singularitat que el visitant del Bruc no hauria de deixar de veure.

Cal indicar que aquestes balmes i elements petris també pre-senten una característica que cal considerar en tota proposta d’ús públic i que és la seva inestabilitat geològica. Tant a la balma de la cova d’en Ponç com del torrent de can Solà es poden produir fortuïtament despreniments de llesques pètries del sostre. El pont de pedra és una superfície rocosa que vola sobre un salt del torrent de més de cinc metres i per tant, cal advertir del perill que suposa situar-s’hi al damunt.

Oportunitats recreatives

Les oportunitats recreatives i de lleure a l’aire lliure que ofe-reixen els ecosistemes constitueixen probablement un dels serveis culturals més importants pel benestar humà. La quantificació, modelització i valoració dels serveis culturals

Detall de la cova del Ponç on la riera de Pierola salta de nivell i fa una re-marcable balma que quan la riera porta aigua permet observar una petita cascada força singular.

Detall del Pont Foradat, una curiositat natural.

Detall de la balma de can Solà amb la font al fons de la cova.

21


suposen un repte important, ja que, a diferència dels serveis d’aprovisionament, són beneficis intangibles i, per tant, sub-jectes a les percepcions i preferències de les persones.

En el cas del Bruc aquestes oportunitats se centren sobre-tot als voltants de Montserrat, que és on hi ha definits els principals itineraris o rutes excursionistes. Ara bé, també cal assenyalar la iniciativa privada de l’establiment d’ecoturisme de Can Ollé de la Guàrdia, una masia del Segle XV ubicada sobre una carena dins l’àmbit de l’àrea cremada el juliol de 2015. Tanmateix, l’entorn rural no en va resultar afectat i per aquest motiu tant la tranquil·litat d’aquest paratge, amb una vista permanent de la serra de Montserrat, i l’entorn rural de la masia la converteix en un oasi de pau. Per altra banda l’ar-quitectura de Can Ollé conserva tot el seu encant estructural atès que s’ha anat restaurant poc a poc fent compatibles amb totes les comoditats disponibles en l’actualitat i el respecte del medi rústic.

Per tal de cartografiar les oportunitats recreatives potencials que generen els ecosistemes del Bruc hem tingut en compte la presència dels següents elements:

• Índex de naturalitat dels boscos: s’han seleccionat aque-lles zones amb un més destacat. La major part d’aquestes zones es localitzen al Parc Natural.

• Elements del patrimoni natural seleccionats de l’inventari de patrimoni cultural (facilitat per l’Oficina de Patrimoni Cultu-ral de la Diputació de Barcelona, responsable de l’inventari).

• Itineraris de passejada locals existents (facilitats per l’Ajuntament del Bruc). Aquests itineraris dissenyats per

l’Ajuntament recorren essencialment la zona montserratina del terme.

• Àrees recreatives i/o turístiques promocionades tant des de l’Ajuntament com des de la iniciativa privada (localitzades per l’OTPAT).

• Espais inclosos al PEIN (obtinguts de la web de la Gene-ralitat de Catalunya).

• Espais d’interès geològic: s’han seleccionat diferents espais, entre els quals es troben els inclosos en l’Inventari d’Espais Geològics d’Interès, de la Generalitat de Catalunya.

• Visibilitat des de l’autovia A2.

El mapa final és una combinació d’aquestes variables on que-da palès el gran atractiu de la muntanya de Montserrat i de l’espai natural de Roques Blanques.

A tall de recordatori no es pot oblidar que de la superfície total del municipi, 47,20 km2, un 62,87 % de la superfície del municipi, és a dir, 29.78 km2, estan qualificades per alguna figura de protecció: en concret, pel PEIN de Montserrat que inclou la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i l’entorn de protecció del Parc Natural i l’espai natural inclòs al PEIN de Roques Blanques.

Espai natural Roques Blanques i l’ús públic

Tot i l’interès natural i cultural de l’espai natural de Roques Blanques, és evident que aquest no té una proposta que el concreti en l’àmbit de l’ús públic. El fet que el límit d’aquest espai natural sigui l’autovia el converteix, en l’imaginari dels

Àrea d’aparcament de Can Jorba, un indret clau per a moltes de les sortides d’escalada i que s’usa a diari. Un indret dins el parc natural però que es troba totalment dins el terme del Bruc.

22


vilatans del Bruc, com un indret allunyat de les seves pro-postes més recreatives per gaudir de la natura. Lògicament, la proximitat del peudemont de Montserrat i la imponent es-cenografia d’aquesta àrea porta que tot els recursos en for-ma d’itineraris es concentren a la base del Parc Natural de Montserrat. Tanmateix, per a una veritable consolidació com espai natural d’interès i que gaudeix de protecció legal, és rellevant que Roques Blanques sigui conegut i estimat per les persones i, en conseqüència, caldria afavorir el seu ús públic ordenat.

L’esplendor forestal de Roques Blanques, els elements patri-monials i també els de caràcter paisatgístic com el turó de can Manel o la carena del morro de Roques Blanques, atorguen a tota l’àrea un interès cultural de primer ordre. Un interès que es reforça també amb raconades que potser caldria explo-rar-ne millor el seu potencial, especialment als voltants de la cova d’en Ponç o del indret conegut per “Finca del Gispert”, on s’han detectat rodals de pi roig i pinassa, i altres espècies vegetals d’àmbit centreuropeu, així com d’un relleu particular de la riera de Pierola fins a la confluència amb el torrent de Cal Mata. El fet que hi hagi aquests elements del patrimoni cultural, podrien permetre convertir l’indret en un punt emble-màtic per a l’ecoturisme del municipi, com ho podria ser Sant Miquel de Vilaclara, convenientment restaurat.

El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i l’ús públic

Montserrat és un dels grans símbols de Catalunya, ja que no constitueix tan sols un centre religiós sinó també tot un baluard de la identitat catalana. El seu peculiar aspecte, ben visible des de molts quilòmetres a la rodona al centre de Ca-talunya, unit a la presència del monestir on es venera la imat-ge de la Moreneta, han convertit Montserrat en una muntanya certament emblemàtica.

La vegetació montserratina, força frondosa en replans i ca-nals, està marcada per la forta presència d’alzinars, amb un sotabosc humit on proliferen arbustos i lianes. Un dels hàbi-tats més destacats és l’hàbitat rupícola, on hi trobem comu-nitats florístiques endèmiques. Respecte a la fauna, també presenta algunes particularitats. Però, el principal interès és pròpiament el gaudi del seu paisatge i el rocam. Per això, l’ex-

Crestes de Roques Blanques on s’aprecien els afloraments de roca calcària que es pretenen explotar amb mineria a cel obert.

Detall de la carena de Roques Blanques des del cim de can Manel on s’apre-cia el tall que fa la riera de Pierola i la zona coneguda per la Finca del Gispert on hi creixen pinasses i pi roig.

Panoràmica de tota la carena de Roques Blanques des de can Manel.

23


cursionisme i l’escalada a Catalunya han pres tradicionalment la muntanya de Montserrat com un dels paratges iniciàtics. Tota la muntanya es troba solcada per nombrosos camins i senders que permeten excursions i rutes per a tots els nivells, amb diversos senders GR que conflueixen al parc natural.

Pel que fa a l’escalada, Montserrat ha estat i és l’espai de formació en aquesta especialitat esportiva, ja que la gran quantitat de conglomerats de roca possibiliten l’obertura de vies de gran dificultat, però també d’altres de nivells assequi-bles per als principiants. Per això hi trobem fins i tot un refugi

de muntanya, el Refugi Vicenç Barbé. L’escalada ha hagut de ser especialment regulada per minimitzar el seu impacte sobre els hàbitats rupícoles i l’efecte sobre la flora i la fauna de la muntanya (RESOLUCIÓ PRE/70/2016, de 15 de gener, per la qual es fa públic un acord de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat sobre la pràcti-ca d’activitats esportives, activitats col·lectives i normes de comportament i ús dins l’espai natural protegit de Montserrat). L’espeleologia també compta a Montserrat amb cavitats força interessants, com el famós avenc dels Pouetons.

L’àrea d’aparcament de can Maçana és una de les principals portes d’accés a Montserrat per a múltiples activitats tant purament d’excursionisme clàssic com d’escalada a la regió de les Agulles. Caldria estudiar i avaluar amb detall la seva funcionalitat de cara al lleure.

Pas de vehicles i vianants sota l’autovia A2 en el punt quilomètric 571 que permet accedir cap al sector de Roques Blanques.

Forn de calç de Roques Blanques, un element del patrimoni cultural que es troba en un lamentable estat de conservació.

24


Actualment no hi ha pròpiament un centre d’informació espe-cífic sobre el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, però l’equipament (recentment estrenat) del coll de la Massana, propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera és adequat a tal efecte. Tanmateix, potser caldria valorar la importància com a “porta de Montserrat” d’aquest coll, la funcionalitat de la carretera BP1103 i el propi mas de can Massana.

A la segona planta de l’edifici de l’ajuntament del Bruc trobem el que s’anomena “Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc”, un equipament cultural municipal destinat a tenir pre-sent, pels bruquetans i pels que visiten el municipi, la historia, els aspectes esportius relacionats amb la Muntanya de Mont-serrat, així com d’altres del Bruc.

Les comunicacions amb el Parc Natural són excepcionals dins del municipi del Bruc atès que la carretera BP 1101, entre el Bruc i Manresa, assoleix el coll de can Maçana (altitud 715 m) i que entre el Monestir de Montserrat i can Maçana hi ha l’enllaç viari de la carretera BP 1103. Això fa que la zona de can Maçana esdevingui un punt de partida ideal per endins-ar-se cap aquest sector occidental de la muntanya. Així, en aquest municipi l’òrgan gestor del Parc Natural ha dissenyat 7 itineraris de tipus circular o senzill i un sender de gran recor-regut amb sortida i arribada al Bruc d’uns 19 km, conegut com a ruta 7 i només apta per a persones avesades a caminar, atesa la dificultat mitjana de la ruta.

Tanmateix, com s’explica al web del Parc Natural, la ruta és un “llarg itinerari que permet un coneixement aprofundit del sector occidental de la muntanya de Montserrat endinsant-nos-hi a partir del Bruc. Cal remarcar l’aproximació al massís pel clot del Tambor, el recorregut pel complicat camí del Cabrit i l’ascensió al coll de Migdia per la canal de Migdia. Aquest camí continua amb el descens per la dreta canal de la Font del Llum, que por-ta al GR 172, des del qual es té una visió panoràmica de la part nord de Catalunya des del peu de les cingleres septentrionals. A continuació es remunta la canal fins al coll de les Agulles i es baixa per la suau canal Ampla fins al refugi de les Agulles «Vi-cenç Barbé», des d’on s’arriba a l’Era dels Pallers i, per l’antic camí de can Maçana, es retorna al Bruc”.

Aquest itinerari es considera una “ruta llarga i amb dificul-tats d’orientació. Tampoc no és tècnicament gaire fàcil i hi ha punts on cal fer servir les mans per a superar alguns passos, que en general són curts i relativament fàcils. Reservada a les persones en forma física i avesades a caminar. Recomanable usar bastons”. Tanmateix, aquesta ruta es pot simplificar si es parteix per la meitat i només es fa fins a Santa Cecilia, ja sigui des de can Maçana o del Monestir.

Més enllà d’aquesta ruta més llarga entre Can Maçana i el Monestir de Montserrat pel camí de l’Arrel, hi ha altres itine-raris actualment existents i que s’endinsen tots ells cap a la muntanya de Montserrat són:

La carreterra BP1103, una via que caldria pacificar (és habitual observar-hi motos de gran cilindrada i vehicles esportius circulant-hi a elevada velocitat) i ser considerada de tipus panoràmica i de velocitat limitada a 50 kmh.

Un dels cartells que es pot trobar en una de les rutes històriques més impor-tants que ofereix El Bruc al visitant: el camí de les Batalles.

• R1: Circular per la regió de les Agulles - pel Coll de Port –

• R2: D’El Bruc a Collbató

• R3: D’El Bruc al refugi de Vicenç Barbé

• R4: D’El Bruc a Can Maçana

• R5: Per les Agulles de Montserrat

• R6: Camí de les Batalles

Escenari i plató per al cinema

Una altra realitat inherent a la qualitat del paisatge és el po-tencial com a espai escènic. El Bruc està carregat d’història i amb un ric patrimoni, material i cultural l’escenari principal del qual és el massís de Montserrat. Per això, s’ofereix també des del punt de vista cinematogràfic detallant llocs de rodatge en ambients de muntanya, espessos boscos, zones de ve-getació molt primària, torrents i canals (web: Barcelona Film

25


Commission).

En relació a aquest factor s’ha valorat també la qualitat es-cènica de les zones més visibles del terme, ja que poden ex-plicar en part l’oferta del lleure al municipi. S’ha fet l’exercici de marcar les zones visibles des de l’autovia A2, atès que és una via per la qual hi passen moltes persones (vehicles) i que ens mostra on és el potencial escènic del terme. Lògicament, en aquest cas podem observar o comprovar que les zones de major qualitat es troben en bona part al vessant sud del massís de Montserrat i en les carenes de Roques Blanques. Una dada prou rellevant a l’hora de determinar aquelles actu-acions constructives que poden afectar greument a un valor clau del municipi que és el paisatge.

L’activitat cinematogràfica al municipi és un element que cal no oblidar ja que el municipi és una de les localitats seleccionades per la Barcelona Film Comission.

26


LA INFRAESTRUCTURA VERDA

Tal i com s’apuntava a la introducció d’aquest informe, es de-fineix la infraestructura verda com el conjunt de peces del ter-ritori planificades i gestionades amb la finalitat d’incrementar i optimitzar els serveis ecosistèmics que presta a les perso-nes. En aquest sentit, es pot expressar en forma de zonifica-ció sobre el territori, en la qual per a cada zona es planteja un paper determinat per a la prestació de serveis ecosistèmics, en base tant als serveis existents en l’actualitat –identificats i avaluats en l’apartat anterior–, com a la seva potencialitat per incrementar els serveis existents o prestar-ne de nou, d’acord amb les recomanacions i propostes que es formulen.

El desenvolupament de les propostes que es considerin apro-piades i prioritàries, sota el lideratge de l’Ajuntament i amb la participació dels els actors implicats, es podrà dur a terme a través d’instruments i mecanismes diversos, en funció de la naturalesa de cada acció. Tanmateix, la Infraestructura Verda, en el seu conjunt, té la vocació de ser implementada mitjançant el planejament del territori –urbanístic i territorial, en funció de l’escala local o regional–, ja que parteix d’una anàlisi global de l’entorn i integra el conjunt de polítiques que determinen els usos del sòl.

Per tant, bona part de les recomanacions de la implantació de la infraestructura verda local que s’exposen a continuació, tenen la seva implementació més immediata i eficaç a través del planejament urbanístic local o altres instruments derivats. Així mateix, altres propostes, pel seu caràcter més sectorial o de petita escala, poden també dur-se a la pràctica a través d’altres instruments de planificació o de gestió, com podrien ser els plans de gestió, els convenis de col·laboració o la cus-tòdia del territori, entre d’altres.

En qualsevol cas, la present proposta d’infraestructura verda local té la voluntat d’orientar un full de ruta a mitjà termini en el qual la planificació i gestió del sòl no urbanitzable del muni-cipi permeti impulsar l’objectiu de fer compatible la conserva-ció i millora dels valors naturals amb els beneficis vinculats al benestar i la qualitat de vida de les persones.

A partir de la identificació i localització cartogràfica del con-junt de serveis ecosistèmics que s’han esmentat, i de la car-

tografia obtinguda, és possible definir una sèrie de zones més o menys homogènies quant als serveis que presten, i que constituirien els elements essencials de la infraestructura ver-da local. L’anomenada Proposta d’Infraestructura Verda que-da reflectida en un mapa específic. En aquest es recullen les grans zones o àrees amb una vocació homogènia. La defini-ció d’aquestes àrees de la infraestructura verda permet visua-litzar el territori des d’un punt de vista funcional i prioritzar els principals serveis que ofereixen. De cada àrea funcional es proposen recomanacions per a la seva conservació i millora.

Zona en regeneració després de pertorbacions

Aquesta àrea ocupa tota la zona afectada per l’incendi fores-tal de 2015, a la part nord-occidental del terme. Dins d’aques-ta zona, però, es distingeixen les zones que envolten alguns torrents temporals que conservaven ribes amb retalls de ve-getació de ribera més destacables, que configuren la zona de ribera d’interès.

La importància d’aquesta zona rau en el fet que, per la in-versió que rep i el nombre d’actuacions previstes, esdevé un dels impulsors d’un model agrorural modern i dinàmic que cal aprofitar-lo com una oportunitat.

Serveis ecosistèmics

Principals

• Suport: hàbitat, connectivitat.

• Regulació: Protecció contra els incendis, fixació de car-boni, protecció contra l’erosió.

Complementaris

• Cultural: lleure, paisatges oberts, educació ambiental.

Recomanacions generals

• Planificar adequadament, per part del conjunt de les ad-ministracions públiques i entitats implicades, les accions des-tinades a modelar la regeneració natural i complementar-la

Vista panoràmica de l’incendi que va cremar els boscos del sector nord del municipi el juliol de 2015 dins els terrenys del projecte Life+Montserrat.

27


amb les actuacions de restauració necessàries. L’objectiu genèric d’afavorir un territori equilibrat i resilient, cal que no oblidi els valors naturals, socials i econòmics inherents.

• Evitar l’aparició d’usos i activitats incompatibles amb la regeneració natural, especialment, el control sobre el moto-risme de muntanya.

• Afavorir la recuperació ràpida de la coberta vegetal es-pecialment en aquells indrets amb un elevat risc d’erosió. Per aquest motiu és prioritari que l’extracció de fusta morta vagi acompanyada de dispersió de l’estella obtinguda de la tritura-ció del brancatge i troncs més fins.

• En aquelles zones on l’objectiu sigui afavorir la regene-ració natural de les masses forestals, cal tenir present la im-portància de la diversificació del sistema, la potenciació d’una estructura heterogènia i la ràpida recuperació dels valors na-turals i forestals, amb la finalitat d’afavorir un hàbitat de quali-tat, el segrest i emmagatzematge de carboni i la gestió fores-tal sostenible. Això s’aconseguirà, per exemple, delimitant les zones de pastura, encara que cal permetre que hi hagi una certa regeneració natural abans d’engegar-hi el ramat.

• Recuperar l’activitat agrícola i ramadera extensiva en els indrets on aquests usos siguin idonis per la seva potencialitat agrària i per a l’afavoriment del mosaic agroforestal. Aquesta és l’estratègia principal del programa LIFE+Montserrat per a aquesta zona.

• Impulsar el coneixement d’aquesta zona, i en concret de la regeneració que es produeix després de pertorbacions, a

través d’itineraris senyalitzats, publicacions i altres materials, per sensibilitzar sobre la seva importància i la necessitat de donar suport a la recuperació dels valors naturals i socioe-conòmics.

• En aquest sentit, la iniciativa espontània del “Bosc de les creus” és una oportunitat per a la sensibilització respecte als incendis. Però també ho hauria de ser la recuperació d’alguns elements del patrimoni cultural (barraques de vinyes, i runes de masos) que el foc ha posat al descobert i permeten crear actuacions de recuperació popular amb voluntariat. També és bàsic continuar el treball amb les escoles.

• Una bona opció seria escollir alguna zona per tal que els escolars del Bruc i els municipi s veïns puguin fer un segui-ment de l’evolució de la regeneració de la vegetació natural, ja que es considera la millor activitat de sensibilització possi-ble. L’escampada de boles Nenda dango amb llavors diverses segons el mètode Fukuoka ja és un encert, però també cal fer-ne el seguiment per poder treure tot el profit d’una actua-ció així per contribuir a la regeneració de l’indret.

Recomanacions específiques

• Orientar els actuals conreus herbacis de la zona cap a la producció d’aliments per al bestiar que ha de formar part del projecte ramader del LIFE+ Montserrat, per promoure l’ali-mentació amb productes locals, més eficient energèticament. Tenint en compte que en els projectes LIFE l’activitat primària que es promogui sempre ha de ser amb ecolabel de l’agricul-tura ecològica, cal que l’activitat ramadera que es generi en

Paisatge dels terrenys cremats el juliol de 2015 davant de Julenques i en els quals s’aprecia una bona regeneració de la cobertura herbàcia-arbustiva. D’aquí que calgui fer un seguiment de l’evolució biològica d’aquesta àrea a fi de prendre les decisions de gestió més encertades.

28


Boles de fang per a la revegetacióEls nens i nenes de l’Escola El Bruc, el novembre del 2015, van preparar dotze mil boles de fang farcides de llavors (segons el mètode de l’agricultor i microbiòleg japonès Masanobu Fukuoka) i que posteriorment es van escampar per les àrees cremades del terme en l’incendi del juliol de 2015. L’organització va anar a càrrec de l’ADF del Bruc, amb la participació de l’Escola i l’Ajuntament del Bruc, l’Associació de veïns de les masies de Sant Pau de la Guàrdia, i amb la col·laboració del projecte LIFE+Montserrat.

Les milers de boles de fang contenien llavors d’alfals (Medicago sativa), trepadella (Onobrychis viciifolia), veces (Vicia sativa) i altres plantes her-bàcies, totes elles pròpies de la zona afectada.

Amb aquest carregament, els nens i nenes de l’Escola El Bruc van sortir el dia 12 de novembre cap a la zona cremada per distribuir les boles sobre el terreny i facilitar així l’assentament de cobertura herbàcia, que contribuirà a la fixació del sòl i a la consolidació dels primers estadis de la successió vegetal. L’equip tècnic del LIFE+ Montserrat va seleccionar les parcel·les més adequades per dur-hi a terme l’actuació.

El bosc de les creus (2015-2016) Marc Sellarès, cap dels Bombers de Barcelona i veí de Sant Salvador de Guardiola, va voler recordar l’incendi d’Òdena del 2015 convertint molts dels troncs calcinats per les flames en creus. L’actuació, que es pot considerar una intervenció artística efímera, és ben visible des de la carretera P-1107 (entre el km 6 i 7) i vol compartir amb la societat aquest sentiment de dol per la pèrdua del bosc. L’actuació, un cop finalitzada, haurà deixat dempeus 800 creus, algunes de fins a 10 m d’alçada. La primera creu d’aquest bosc està dins el terme de S.S. de Guardiola (Bages) i la resta d’intervenció dins el municipi del Bruc. L’autor pretén exportar aquesta actuació a Llatinoamèrica per aprofitar el seu potencial conscienciador i mediàtic, i contribuir a lluitar contra els incendis forestals intencionats.

El propi impulsor i autor, Sellarès, explicà que va voler crear “un ritual de dol” perquè “el fet que es cremi una part del territori és una experiència molt dura”. Aquesta intervenció romandrà “fins que es vagi degradant amb el vent i la pluja”.

Val a dir que, per al viatger que transita per aquesta carretera, l’actuació del bosc de les creus és realment impactant. No és estrany que les imatges d’aquesta instal·lació hagin donat la volta al món i fossin publicades fins i tot pel The Wall Street Journal en portada, i que la noticia hagi aparegut en 37 mitjans dels EUA i 10 de Japó, així com també a la Xina i l’Iraq. L’autor vol continuar documentant fotogràficament l’evolució de la seva intervenció al llarg del temps.

L’anomenat “Bosc de les Creus” al sector de Julenques és una intervenció artística efímera que ha obtingut un impacte mediàtic internacional i que contribueix a sensibilitzar sobre la problemàtica dels incendis forestals en la zona del terme del Bruc calcinada pel foc de juliol de 2015.

29


Una de les principals apostes en la gestió del medi natural del projecte Life+Montserrat és la de la ramaderia extensiva en els boscos.

El cultiu de cereals i altres plantes farratgeres amb criteris d’agricultura ecolò-gica, un aspecte clau a aconseguir en la gestió del Life+Montserrat.

Imatge de la zona de Julenques en la qual s’observa la regeneració després de l’incendi del vessant humit en contrast amb el vessant solell.

L’extracció de tots els troncs cremats en algunes finques mereix ser estudia-da respecte a les que no s’han retirat i valorar com evolucionen.

Un dels tancats per als ramats que han de treballar la zona del LIFE+Montserrat. Sorprèn l’escassa inversió que s’hi ha fet i la seva ubicació en una zona poc recomanable per l’abundància de cultius intensius.

Conreus d’agricultura intensiva ubicats en una de les zones de pastura defi-nides en el LIFE+Montserrat i que provoca un fort impacte ecològic a l’àrea per l’ús de plaguicides i fertilizants. Tècnica clarament incompatible amb la promoció de ramaderia ecològica.

30


El manteniment de l’activitat agrícola en la zona cremada és un tasca clau en la gestió de l’espai lliure tant per a la conservació de la biodiversitat com per a garantir que el risc d’incendi en el futur es mantingui el més baix possible. Un objectiu que es proposa el projecte LIFE+Montserrat.

L’incendi del juliol de 2015 va afectar a més de 600 hectàrees del terme del Bruc deixant un paisatge desolat. Caldrà tenir-ne cura perquè evolucioni de forma adequada, especialment, per evitar que no s’acumuli més biomassa forestal que abans de l’incendi, com ha succeït en altres àrees cremades.

31


aquest cas permeti l’ecoetiquetatge i, per tant els farratges i cereals produïts a la zona LIFE+Montserrat siguin també amb la certificació d’agricultura ecològica.

• Minimitzar o evitar l’ús de plaguicides i fertilitzants en les unitats de pastura o de gestió forestal amb ramats per perme-tre l’etiquetatge ecològic de l’activitat ramadera. Actualment s’ha detectat un abús d’aquests químics en algunes unitats, la qual cosa contamina l’aigua i les pròpies pastures que s’estan promovent en el seu si. Caldria corregir aquesta tendència i fer comprovacions de la presència en l’aigua dels torrents i dels entollaments de productes químics que impedeixen de facto que la ramaderia del LIFE+Montserrat pugui ser etique-tada d’ecològica.

• Agrair la predisposició de cooperació al propietari que autoritza la pastura en la seva finca per reduir la càrrega de combustible i minimitzar el risc d’incendi a través de l’atorga-ment d’un benefici, encara que sigui simbòlic. Per exemple, l’etiquetatge dels productes ramaders que es comercialitzen per part dels ramats adscrits a aquestes propietats podria fer esment de l’agraïment a la propietat que ha cedit les pastures per un període de 10 anys –llevat que aquesta ho desestimi expressament. O bé es podria publicitar en sentit ampli que els productes ramaders d’aquesta àrea del LIFE+Montserrat prové d’un projecte integral de gestió del bosc mediterrani avalat per l’associació de propietaris, administracions, etc. Tanmateix també es podria establir algun incentiu en termes de fiscalitat local.

• Revisar la localització dels tancats respecte les unitats de pastura i fer-ho coherent amb la distribució de les finques ca-dastrals i el valor del sòl per la pastura. Actualment s’observa que molts dels tancats, així com basses o coberts, s’estan planificant i executant majoritàriament fora de les “unitats de pastura”. Segons els responsables del LIFE+Montserrat, les

unitats de pastura es van definir tenint en compte sobretot l’àrea de màxima propagació d’un potencial incendi. Però, la realitat és que aquestes unitats de caràcter teòric no coinci-deixen amb la distribució de les finques cadastrals i el valor del sòl per a la pastura. Tenir en compte aquests criteris fa-cilitaria els acords de pastura entre propietaris i ramaders i a més permetria adequar els tancats als ramats que es volen potenciar.

• Aprofitar el potencial de les antigues feixes que ha posat al descobert l’incendi de 2015 per gestionar-les a fi que no evolucionin novament cap a massa forestal, si més no en una part del territori.

• Revisar la classificació del sòl feta en el marc del pro-jecte LIFE+Montserrat a través de l’inventari d’aptituds dels terrenys inclosos en els tancats de pastura. Aquesta hauria de permetre planificar les accions de recuperació tant de ter-renys aptes per a la pastura com de conreus o àdhuc vinyes.

Zona de protecció de l’àmbit de ribera

Aquest zona la composen les franges o contorns de vegeta-ció que ressegueixen algunes de les rieres en les quals s’han detectat traces d’hàbitats de ribera. El municipi no disposa de cap curs d’aigua permanent tot l’any, però alguns d’aquests cursos, com ara la riera de Pierola i la riera de Marganell, formen alguns gorgs de petites dimensions que conserven aigua pràcticament tot l’any. Al voltant d’aquests cursos fluvi-als, i també d’alguns d’altres –que s’assenyalen en el mapa d’infraestructura verda–, existeixen retalls d’hàbitats naturals que cal conservar. En aquest sentit, s’identifiquen perquè en les diferents actuacions que es vulguin promoure de millora i conservació del medi natural no s’oblidin aquests bocins d’hà-bitats prou rellevants.

La zona del projecte Life+Montserrat dins el terme del Bruc es pretén orientar cap a la ramaderia extensiva en els boscos.

32


En el cas de la riera de Pierola i la riera de Marganell, la conservació dels retalls de ribera que hi resten és particular-ment important. En els torrents que van patir el foc de l’estiu de 2015, en especial el torrent de la font del Boix i el torrent de Julenques, el torrent de can Oller i el torrent dels Pèlags, aquest atenció és encara més prioritària a fi que les actuaci-ons de regeneració de la zona cremada atenguin la particula-ritat d’aquests hàbitats fluvials.

En els torrents del vessant nord oriental del municipi, que no va estar afectat per l’incendi, els fons de vall fluvial més im-portants són el torrent de cal Maroto- torrent de la font de la Poma i el torrent del Fum-riera de Marganell.


Principals

• Regulació: laminació dels cabals circulants, regulació de cicles biogeoquímics, fixació del sòl, depuració de les aigües, protecció de les riberes.

• Suport: elevada biodiversitat, naturalitat i connectivitat ecològica.

Complementaris

• Aprovisionament: aigua.

• Culturals: bellesa paisatgística, indret per al lleure i ele-ment identitari, tranquil·litat i relaxació (salut).

Recomanacions

• Conservar, millorar i recuperar els boscos de ribera a tra-vés de:

◦ Acords amb propietaris per evitar tales a mata rasa de les franges de vegetació de vora l’aigua. En el cas del municipi del Bruc no hi ha cap hàbitat de ribera ben estructurat perquè la major part dels torrents són cursos d’aigua temporal, però els exemplars d’arbres i arbusts d’indrets humits o de vora l’aigua cal que siguin protegits i potenciats amb actuacions de millora, si és possible, que permetin conservar sobretot les espècies més genuïnes dels espais fluvials.

◦ Ordenació dels usos i activitats d’acord amb la zonificació pròpia dels espais fluvials (d’acord amb els períodes de retorn o de la morfologia fluvial). Eradicació dels usos i activitats incompatibles i fora d’ordenació, en aquest cas especialment de la pastura.

• Tot i que no s’han detectat abocaments residuals de gran cabal, cal corregir aquells efluents provinents de les urbanit-zacions, de la gasolinera El Bruc i de l’hotel El Bruc, que no tenen la qualitat adequada.

Espectacular balma fluvial en el tram del torrent dels Pèlecs prop de cal Francès.

33


Zona de protecció del patrimoni natural i cultural

Aquesta zona inclou el Parc Natural de la Muntanya de Mont-serrat i l’Espai d’Interès Natural Roques Blanques, així com alguns espais limítrofs amb característiques semblants que donen coherència a la delimitació.


Principals

• Culturals: històric, turístic.

• Suport: hàbitat natural.

Complementaris

• Aprovisionament d’aigua

• Regulació: Fixació carboni, control de l’erosió, filtració de contaminants d’automoció.

Recomanacions

• Estudiar un itinerari d’accés únic per a la circulació moto-ritzada a les zones d’escalada de Can Jorba i la Vinya Nova, però també de la Diablera .

• Donar continuïtat a les actuacions promocionals que

conjuntament es duen a terme amb l’òrgan gestor del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

• Fer més visible el fet que el Bruc és una de les portes d’entrada a la muntanya de Montserrat. En aquest sentit, valorar un pla promocional basat en l’afluència de públic a dos equipaments del terme com són can Massana i l’hotel El Bruc.

• Impulsar una ruta paisatgística de bicicleta per la carre-tera BP1103, especialment entre la Massana i el monestir. Aquesta opció hauria de fer que aquests 10 km de carrete-ra tinguessin una especial senyalització de respecte per a aquest vehicle. Actualment, aquest tram de carretera és molt apreciat per motos i vehicles ràpids. També és una sortida natural dels autocars que accedeixen al Monestir. Darrera-ment s’han habilitat alguns miradors i això fa encara més interessant aquest ús “ecoturístic”. De fet, es podria plante-jar un “bicing elèctric” entre can Massana i el monestir i això permetria accedir amb el cremallera fins al Monestir i fer la ruta cap a can Massana pel camí de l’Arrel. Un recorregut molt espectacular, encara que una mica llarg (4:30 h) i el fet de poder fer la tornada amb bicicleta elèctrica atorgaria un plus a la zona com a bona pràctica de turisme sostenible. A més, podria haver-hi una estació intermèdia a Santa Cecilia i fer l’itinerari a peu més curt i permetre retornar de Santa Cecilia al monestir de Montserrat amb la bicicleta elèctrica. L’itinerari també podria ser a la inversa deixant el vehicle a can Massana i anar cap al Monestir i poder retornar al cotxe privat en aquell aparcament.

Sector de Les Agulles, una de les zones més apreciades per a l’activitat de l’escalada en el massís de Montserrat.

34


Els atractius recreatius de la zona del parc natural de Montserrat són nombrosos, raó per a la qual s’hi adrecen la major part dels itineraris del poble.

Forn de calç al sot de la Diablera, un element del patrimoni cultural que no ha rebut cap tractament per tal que es pugui conservar sense deteriorar-se.

35


• Trobar l’equilibri entre la minimització de la circulació mo-toritzada pel medi natural, la pròpia normativa d’accés al Parc Natural i la satisfacció de l’usuari.

• Ampliar les possibilitats d’aparcament de can Massana i impulsar-ho com una porta privilegiada cap a Montserrat que situï El Bruc com un municipi montserratí per excel·lència. El coll de la Maçana podria veure’s com un extrem del massís, però, per la seva situació geogràfica a una alçada de 715 m, és una porta clau per accedir a molts itineraris amb desnivells més raonables que no pas des d’altres indrets.

• Planificar l’aparcament i la circulació pels camins del peudemont de la muntanya, freqüentat especialment pels escaladors que volen accedir al sector de les Agulles, des de l’ordenament municipal. Actualment, l’accés del Bruc cap a can Jorba i la Vinya Nova, a través d’una pista forestal ac-cessible des de la urbanització El Bruc Residencial i del Bruc de dalt, comporta un notable trànsit de vehicles per dins dels límits del Parc Natural. Tant a la Vinya Nova com a can Jorba hi ha àrees d’aparcament habilitades. Entre aquestes dues àrees de distribució d’usuaris de l’escalada i l’excursionisme hi ha una distància només de 1,13 km. Entre can Jorba i el Clot del Tambor, un altre dels indrets de sortida per acce-dir al sector de els Vermells del Xincarró hi ha una distància d’uns 975 m. Al llarg d’aquest eix hi ha nombrosos punts on s’estacionen els vehicles durant tota la setmana, dies feiners inclosos. En aquest sentit, es podria crear un circuit d’accés de direcció única amb una entrada i una sortida única i fins a Can Jorba. En canvi, per accessos més específics com el Clot del Tambor es podria crear un accés a peu des d’una zona d’aparcament propera a la masia El Castell i plantejar-se tancar l’accés motoritzat entre aquest mas i el de can Jorba.

• Proposar la revisió dels límits de l’Espai d’Interès Natural Roques Blanques per donar-li major coherència al conjunt. Si un dels valors d’aquest espai és la vegetació de caràcter silicícola, també és cert que la seva rellevància rau en el con-trast que aporta amb el paisatge calcari, tant de la carena de

Roques Blanques, com de l’espai de Montserrat. No obstant, la falca de roca calcària (dins la qual es troben elements pa-trimonials com el forn de calç històric) no està inclosa dins el PEIN. La lògica, tant d’hàbitat com de paisatge, seria in-cloure fins a la carena del Collet del Bruc i les boscúries de la font del Ferro ocupades per un dels boscos de pi pinassa monumentals d’aquest país (inclosos, per cert, en projecte LIFE europeu sobre aquesta espècie de pi amenaçada). Per altra banda, aquesta falca no inclosa en el PEIN, deixa a fora el conjunt històric arquitectònic de Sant Miquel de Vilaclara (BCIL). Tot i que fora del municipi, cal destacar el patrimo-ni cultural i natural present a l’altra banda del coll del Bruc, a l’Obaga del Llucià, que també es troba actualment sense protecció i que resultaria greument afectat en el cas d’em-prendre l’extracció calcària del front de la carena de Roques Blanques.

• Protegir des del planejament municipal aquesta àrea (so-lell i carena calcària de Roques Blanques) per reconèixer i conservar els seus valors i elements patrimonials.

• Facilitar l’accés de vianants a l’espai natural de Roques Blanques des del nucli urbà del Bruc. La comunicació entre els nuclis urbans del Bruc i l’espai natural de Roques Blan-ques no és senzilla ja que està dissenyada exclusivament per al pas de vehicles. Tanmateix, es disposen de cinc accessos viaris que travessen l’autovia i que, potencialment, poden per-metre l’accés de vianants. Aquests passos es podrien arran-jar o adaptar-los per fer més amable el pas de vianants i que esdevinguin part d’unes rutes en els quals els protagonistes siguin els elements patrimonials i paisatgístics de Roques Blanques. En concret, ens estem referint al pas que trobem a la prolongació del Passeig els Herois, el pas viari que hi ha just sota el P.K. 571 i el que hi ha d’accés a la Bòbila Esteve. També cal comptabilitzar el pas sota el viaducte del torrent Fondo des de l’Hotel del Bruc i finalment el que travessa sota el viaducte del torrent de can Solà, que connectaria la zona amb els habitants de Montserrat Park.

La recuperació del màxim nombre de zones de conreu del peudemont de Montserrat per al cultiu d’olivera es considera una prioritat.

36


Zona de cultiu tradicional de la varietat local d’olivera Vera, a tocar d’una zona de cultiu d’olivera més moderna i amb la varietat arbequina.

Els cultius d’olivera a la base de la muntanya de Montserrat són també una bona estratègia de prevenció d’incendi, encara que s’implantin amb les tècni-ques més modernes de cultiu.

• Preservar i millorar, a través de l’ordenació i gestió inte-gral, les vores de les zones industrials del sector del polígon industrial a l’oest de l’A2.

Zona d’interès agrícola preferent (secans herbacis i llenyosos)

Els plans del peudemont de la muntanya de Montserrat, històricament treballats per als conreus llenyosos, sobretot ametllers i olivera, conformen aquesta zona d’interès agríco-la preferent. Els cultius d’olivera a la base de la muntanya de Montserrat són també una bona estratègia de prevenció d’incendis.


Principals

• Aprovisionament: d’aliments (olives, oli i cereals).

• Suport: manteniment d’una coberta vegetal.

Complementaris

• Culturals: elaboració de productes locals de qualitat (oli verge).

• Regulació: fixació de carboni i de sòl, i prevenció d’incen-dis forestals

Recomanacions

• Reconèixer la importància de les àrees de conreu de lle-nyosos per a la resiliència ambiental del municipi i, per aquest motiu, impulsar una zona que permeti i faciliti la rompuda per recuperar antics terrenys de conreu actualment amb cobertes vegetals forestals, sobretot amb olivera de la varietat “Vera”. •

Zona de plantació d’olivera jove que ens mostra el potencial d’aquest cultiu en el municipi.

Tot i que la qualitat del sòl en el peudemont de Montserrat no és molt bona, aquesta serveix i és bona per al cultiu de l’olivera.

37


Parcel·lació dels Plans de la Vinya Nova Un dels artefactes paisatgístics que s’observa en l’ortofotografia del municipi del Bruc és la parcel·lació dels Plans de la Vinya Nova a tocar de la urbanització El Bruc Residencial. En l’ortofotografia de 1986 ja es percep aquest indret totalment parcel·lat, encara amb les oliveres, que havien estat molt importants en aquesta zona de conreu. Aquesta parcel·lació va quedar com un intent d’urbanització frustrat ja que no era compatible amb l’ordenament del municipi. En qualsevol cas, la parcel·lació va comportar l’abandonament dels conreus i, amb els anys, aquests terrenys s’han cobert de pins. Encara es conserva la petja dels vials, tot i que força revegetada. Tant pel propi ordenament del sòl com per la inclusió de la zona a la Zona perifèrica de protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és evident que aquest espai és un dels més idonis per recuperar el cultiu de l’olivera ja que, a més, els vials que es van obrir permetrien gestionar aquest conreu amb els criteris de l’agricultura moderna de l’oli. Els propietaris del terreny han plantejat la possibilitat de convertir-ho en un càmping, fet que suposaria la construcció d’un equipament comunitari i la presència de caravanes i/o bungalows. L’impacte d’una activitat turística intensiva com aquesta seria molt important perquè es troba als peus de la Vinya Nova, un punt de sortida cap a forces itineraris excursionistes que s’enfilen muntanya amunt i des dels quals s’obté una visió aèria del peudemont de la zona. Cal recordar també que el municipi forma part del consorci que gestiona espais de plató cinematogràfic a Catalunya i que aquesta activitat té un important potencial.

Vista de la parcel·lació de la Vinya Nova en una imatge aèria del 1986 en el qual encara s’aprecia que tot aquest terreny eren oliveres com les dels cultius del voltant.

Afavorir els conreus llenyosos de producció integrada (o eco-lògica, allà on sigui viable), amb una baixa utilització de quí-mics i una presència de vegetació –especialment als marges dels camps– que potenciï la biodiversitat, el control biològic de plagues, l’hàbitat per a espècies silvestres i el paisatge de qualitat.

• Reconèixer la importància del manteniment de la varietat local d’oliva “Vera”, tant per la producció d’oli com d’olives vives, i promocionar la superfície agrícola d’aquesta varietat d’olivera en el terme. La singularitat cultural i patrimonial que representa aquesta varietat d’olivera local ha de disposar d’un estatus legal que l’afavoreixi.

• Impulsar un segell de qualitat (p.e. Fet a Montserrat), a valorar amb l’òrgan gestor del parc natural, que reconegui el valor del producte natural (oli d’oliva Vera i olives vives) ela-borat en l’entorn del Parc que contribueix a la conservació dels paisatges de la muntanya de Montserrat i a la prevenció d’incendis. El projecte de Parc Rural constitueix un marc ido-ni –marca de qualitat, visibilitat, comercialització, cooperació públic-privada, etc.- per engegar aquest procés.

• Impulsar la creació d’un espai de degustació-venda d’oli verge Vera que també sigui un atractiu per a visitants a co-nèixer el municipi.

• Impulsar la recuperació d’oliveres en àrees ocupades per cultius llenyosos abans del 1956, i especialment, en l’espai parcel·lat dels Plans de la Vinya Nova en detriment de la pos-sibilitat d’establir-hi un càmping. Els vials que es van obrir permetrien gestionar aquest conreu amb criteris de l’agricul-tura moderna de l’oli.

Zona d’interès per a la conservació de rapinyaires (àliga perdiguera)

Aquest zona inclou dos dels indrets paisatgísticament més singulars per la seva riquesa en espais oberts (conreus, pas-tures i matollars) que serveixen de zona de cacera –principal-ment conill i perdiu- per l’àliga perdiguera, una espècie d’au rapinyaire protegida i de conservació prioritària, però també per altres ocells protegits de la mateixa família, com ara l’ali-got, el duc o el xoriguer, entre d’altres.

Una de les zones es troba al nord-est del Bruc, des del límit del Parc Natural fins Cal Pere Joan i des del torrent de la Font Poma fins al límit del terme municipal. L’altra es troba al centre-oest del terme i limita a l’est amb el Parc Natural, al sud amb l’A2 , a l’oest amb el límit de terme i al nord amb la urbanització Montserrat Parc i el camí de Sant Pau de la Guàrdia a la carretera BP-1101.


Principals

• Suport: hàbitat de l’àliga perdiguera

• Aprovisionament: d’aliments

Recomanacions

• Conservar i millorar els hàbitats oberts propis de les es-pècies de les que s’alimenten els individus d’àliga perdiguera

38


Zones de cultius de secà, marges i prats secs, un hàbitat a tocar de l’espai natural de Roques Blanques i assenyalat també d’interès per a la conservació de l’àliga perdiguera.

i altres espècies de rapinyaires. Per tant, garantir els usos agrícoles i ramaders, com més extensius millor. Incentivar que l’activitat agrícola no s’intensifiqui i faci un ús reduït o nul de plaguicides en la major part de la superfície agrícola d’aquesta àrea.

• Impulsar la recuperació de feixes i també facilitar el pas de ramats i/o l’aprofitament dels farratges. En aquesta àrea es proposa que s’incentivi la rompuda per a cultius de secà herbacis o simplement com espais de matollar baix i lax, ja que ambdós són hàbitats que faciliten la cacera i per tant, el nodriment d’ocells rapinyaires i molt especialment, de l’àliga perdiguera.

• Afavorir el paisatge en mosaic i el manteniment d’espais oberts en les zones en regeneració després de pertorbacions (principalment incendis forestals) per tal de diversificar els usos, els hàbitats i el paisatge, i reduir el futur risc d’un nou incendi. Aquesta zona vol posar en valor dues de les princi-pals zones de cultiu herbaci de secà per a l’activitat que man-tenen alguns masos, en concret en el sector de les Cases del Massacs i de can Solà de la Roca.

• Impulsar una regulació en aquestes àrees que eviti les molèsties directes per a les aus de rapinya, especialment de les activitats esportives massives.

• Garantir que les infraestructures de les línies elèctriques i tanques metàl·liques tinguin el mínim impacte. Impulsar que la línia d’alta tensió de 380 kV que creua el municipi per l’esquerra de la urbanització Montserrat Park es doti dels elements necessaris per minimitzar el risc de col·lisió de rapinyaires i, per tant, es duguin a terme les correccions

oportunes a les torres per evitar l’electrocució de rapinyaires, especialment de l’àliga perdiguera.

Zona de conservació del paisatge agroforestal

Aquesta zona, formada per un mosaic de conreus herbacis, matollars i boscos, comprèn la zona nord del municipi, exclo-ent la zona cremada en l’incendi de 2015, alguns espais fluvi-als d’interès i la zona d’interès de conservació de rapinyaires situada a l’est del torrent de la Font Poma.


Principals

• Suport: mosaic d’hàbitats i usos del sòl que combina va-lors propis de boscos, amb els d’ecotonia amb espais oberts, afavorint la conservació de la biodiversitat i la connectivitat biològica al municipi.

Complementaris

• Regulació: captura de carboni en les zones forestals i de protecció contra l’erosió.

• Aprovisionament: centrat en la producció dels conreus intersticials que trobem entre les masses boscoses.

• Cultural: paisatge en mosaic de qualitat

39


Recomanacions

• Assegurar, a través del planejament municipal, i dels ins-truments de gestió a l’abast, que es garanteix el manteniment i la millora d’aquest interessant mosaic agrícola i forestal.

• Aprofitar l’experiència en la zona LIFE+Montserrat per estimular i estendre la gestió multifuncional dels boscos a les àrees no incloses al projecte, amb la col·laboració dels pro-pietaris forestals.

• Fomentar el manteniment i la millora de l’agricultura, incor-porant, sempre que sigui possible, els principis de l’agricultura in-tegrada o ecològica. En aquest sentit, és especialment rellevant aquest punt tenint en compte que a la zona LIFE+Montserrat es promou la ramaderia ecològica. L’ús de productes fitosanitaris poden posar en perill l’atorgament de l’acreditació del CCPAE (organisme que regula la producció de ramaderia i agricultura ecològica).

• Garantir, mitjançant la disciplina urbanística i la col-laboració amb la propietat, que no s’estableixin usos i activi-tats incompatibles amb aquest mosaic agroforestal (edificaci-ons, tancaments, abocaments, etc.), que facin disminuir els seus valors i els serveis que presten.

Zona de transició

Aquesta zona ressegueix essencialment les vores del torrent de l’Illa. Es tracta d’una zona actualment ja declarada majo-ritàriament com a sòl no urbanitzable. Tanmateix, es valora que té un potencial interès d’ús públic i també identitari. En aquest sentit, a tota la zona de transició es proposa que la vegetació actual es consideri com un actiu que cal conservar tal com ens ha arribat com a barreja entre vegetació natural i agrària. Per això, es proposa donar-li una homogenïtat nor-mativa a tota ella.


Principals

• Suport: hàbitats fluvials, biodiversitat

• Culturals: lleure

Recomanacions

• La major part de la zona del voltant del torrent de l’Illa actualment forma part de sòl no urbanitzable ja sigui rústic protegit o rústic protegit de valor agrícola. La qualificació ac-tual doncs reconeix la vocació d’aquest territori tot i que està perdent el seu caràcter de rústic com a barreja de vegetació natural i sobretot arbres fruiters. Caldria estudiar amb detall

Mosaic agrícola amb marges vegetats i petits bosquets a la zona de les Casetes de can Masacs, una àrea d’interès per a la conservació de l’àliga perdiguera.

40


les possibilitats perquè aquest caràcter rústic particular con-servi el seu potencial aplicant tècniques com la de l’agrofo-resteria (https://en.wikipedia.org/wiki/Agroforestry).

• Atorgar a la zona de Can Serrat, coneguda també com a Residència d’Art Internacional, el reconeixement d’espai eco-turístic, singular, integrat al medi rústic i identitari del municipi.

• Organitzar una zona d’horts urbans en el paratge conegut com a Vinya del Reial, entre el monument del Timbaler i el Bruc de Dalt, i així convertir un espai actualment força degra-dat en una zona d’oportunitats per al lleure agrari. D’aques-ta manera es treuria profit dels diferents factors favorables d’aquest entorn: una peça de sòl no urbanitzable protegit de valor agrícola; ubicada entre zones urbanitzades; i amb un to-pònim adient. A més, també atorgaria continuïtat al paisatge agroforestal del torrent situat a l’altra banda de la carretera.

Aspecte de la brolla d’escruixidor amb estepa borrera, tomaní i altres arbusts típics de sòls més àcids a la zona de Les Muixerigues.

Punts específics de protecció de la biodiversitat municipal

En l’apartat dels serveis ecosistèmics de suport s’han comen-tat els valors per a la biodiversitat existents en el municipi. Alguns d’aquests valors es concentren en àrees del terme molt específiques i per això s’inclouen com a punts específics pels quals caldria reconèixer el seu elevat interès.

Serra de Les Muixerigues

Un dels hàbitats destacats del municipi, com ja s’ha esmen-tat, és la brolla amb escruixidor (Adenocarpus telonensis), si-licícoles, de les contrades mediterrànies marítimes, al territori catalanídic septentrional i central. Aquest hàbitat és present a la serra de Les Muixerigues, ja que en aquesta es dóna una particularitat geològica com és la intrusió de roca granítica i esquists de tipus silícic. Aquesta litologia atorga al sòl un caràcter més àcid i fa que la vegetació que hi creixi sigui lleu-gerament diferent de la resta.

L’espècie emblemàtica d’aquest hàbitat és un tipus de ginesta anomenada escruixidor. En aquesta brolla també hi trobem altres arbustos com l’estepa borrera (Cistus salviifolius), l’es-tepa negra (Cistus monspeliensis), el tomaní (Lavanda stoec-has). Aquesta brolla creix sota una arbreda mixta de pi pinyer i roure. D’altra banda, a la base de la serra hi trobem la zona

41


Aspecte de la brolla d’escruixidor amb estepa borrera, tomaní i altres arbusts típics de sòls més àcids a la zona de Les Muixerigues.

agrícola de can Ferrers i de les Planetes que delimita el tor-rent del Castell.

El sòl forestal d’aquest turó seria interessant que es qualifiqu-és d’especial protecció i que s’orientés a la recuperació d’una forest que permeti la supervivència d’aquest hàbitat particular que és la brolla amb escruixidor. Un hàbitat que requereix que en el sotabosc hi arribi prou llum però a l’hora que disposi d’una capçada boscosa suficient que permeti protegir el sòl que, sigui dit de pas, és escàs.

En aquest indret hi trobem també les dues basses de can Ferrers que seria interessant recuperar per a la conservació de la fauna amfíbia de la zona.

Carena de Roques Blanques

La carena i les costes de Roques Blanques són, com s’ha comentat anteriorment, un bocí de l’espai natural protegit de Roques Blanques, el qual, tot i formar-ne part estructural, no va ser inclosa en l’àrea protegida.

Aquest indret està recobert per vegetació de gran interès per a la conservació de la biodiversitat, com són les brolles de romaní i els prats secs de jonça. Aquests hàbitats són com-plementaris amb les zones de cultiu que l’envolten dels Plans de can Soteres.

Ubicar una hipotètica pedrera o activitat industrial suposaria de facto també l’eliminació dels conreus dels Plans de can Soteres i de can Solà del Racó així com els espais oberts de prats secs que hi ha sobre la cinglera. Aquestes zones de conreu i d’espais oberts, per la seva ubicació geogràfica, for-mant part d’un altiplà que fa la funció de territori de nodriment per a l’àliga perdiguera (Aquila fasciata) i altres rapinyaires

El conjunt del paisatge vegetal del turó de Les Muixerigues és realment ex-cepcional i mereix que sigui qualificat com a zona de protecció especial.

Detall de la mata d’escruixidor (Adenocarpus telonensis), que s’assembla a la ginesta comuna.

42


Detall de la bassa de la font de la Cova, el sobrexidor d’aquesta cau una feixa més avall i fa una petita zona humida que caldria restaurar.

Detall d’un petit arborissó d’auró negre en el fons de vall del torrent de la font del Cingle.

Detall de la faixa de bosquina submediterrània feta per una barreja de roure, auró i altres arbres de ribera en el torrent de la font del Cingle.

Esplanada de la font de la Cova, un indret caracteritzat per varis exemplars d’alzines centenàries i que per la humitat que es genera en aquest indret fa que sigui de gran interès per a la biodiversitat local.

protegides presents a la zona com l’aligot (Buteo buteo) o el xoriguer (Falco tinnunculus), entre d’altres.

A banda, de la caracterització paisatgística d’aquest front de roca calcària que s’alça de forma ben visible des de qualsevol indret del municipi, cal adonar-se que es tracta d’un hàbitat particular. El fet que la roca calcària aflori tant a la superfície condiciona l’existència d’un sòl prim que propicia les comuni-tats de brolla i prats secs. Cal aprofitar aquesta singularitat litològica per tal que es pugui conservar un territori que és una peça clau en la conservació de la biodiversitat. Per la seva ubicació, aquesta zona constitueix una peça clau en el conjunt que formen el Parc Natural de la Muntanya de Mont-serrat i l’espai natural protegit de Roques Blanques, i seria convenient que es pogués dotar d’alguna figura de protecció del patrimoni natural.

Torrent i font de la Cova

Aquest torrent que neix sota un dels talussos de l’autovia pren fondària en el paisatge i separa les dues carenes a banda i banda, la de can Manuel i la de can Oller de la Guàrdia. El torrent finalment desemboca a la riera de Pierola, davant de can Cairat.

Especialment al vessant obac, la vegetació d’aquest torrent esdevé un bosc mixt complex fet de traces d’alzinar, pineda de pi blanc i roureda de roure de fulla petita. El conjunt, a més, té dues masies que tot i no ser arquitectònicament re-llevants, presenten la característica que s’han edificat adap-tades a la litologia de la zona. En el cas del mas de la Cova, una bona part de les edificacions es troben adossades a una bauma. En el cas de can Manel, una part del mas reposa directament sobre la roca.

Per altra banda, sota el mas de la Cova trobem la font de la Cova, un indret que, a banda de les alzines monumentals,

43


té un brollador d’aigua natural que històricament havia estat una font tradicional. Avui, el més destacable és la bassa que encara es conserva, la mina d’aigua i una zona d’aiguamoll (tanmateix, inestable) com a resultat de l’escolament de l’ai-gua d’aquesta font i bassa.

El conjunt vegetació-aigua d’aquest indret mereix que es re-conegui com una zona de preservació de la biodiversitat i s’orienti a la recuperació d’aquests hàbitats aigualosos avui malmesos, així com el propi conjunt arbori de l’esplanada de la font.

Així mateix, tant el mas del Manel com de la Cova haurien de ser declarats béns del patrimoni local, especialment perquè la seva ubicació les converteix en construccions excepcio-nals i, en la mesura possible, caldria afavorir la seva recupe-ració arquitectònica, perquè són part essencial d’un paisatge natural rellevant.

Curiosament, aquest sector del mas de la Cova no està in-clòs dins el PEIN de Roques Blanques. Seria coherent que en formés part ja que tota la vall d’aquest torrent de la Cova presenta una vegetació singular i l’indret de la font de la Cova és prou excepcional com perquè estigui sota alguna figura de protecció del medi natural.

Torrent de la font del Cingle

Aquest torrent, com ja s’ha esmentat, es troba dins l’àrea d’actuació del LIFE+Montserrat. Dibuixa el fons de vall entre Montserrat Park i el conjunt de masies de ca la Simoneta, can Bolanderes i can Quim. En el mapa de vegetació s’identifica com un indret ocupat per un bosc mixt d’alzinar i roureda de fulla petita i de roure valencià (Quercus faginea), sovint pineda de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), Violo-Quercetum fagineae (roureda o pineda), garrigues (Quercetum coccife-rae) i joncedes (Brachypodio-Aphyllanthetum), entre d’altres.

En la pràctica, aquest indret, que ha estat sotmès a una im-portant explotació forestal, no seria més que un dels típics fons de vall de la Catalunya central. Tanmateix, una inspecció sobre el terreny permet detectar una elevada presència de peus d’auró negre (Acer monspessulanum). Es tracta d’una espècie d’arbre caducifoli que arriba a mesurar 6 m d’alçària i viu a les rouredes de roure martinenc així com a les boixedes; una espècie que té la particularitat que a la tardor les seves fulles assoleixen uns colors grocs i vermells espectaculars.

Tot i que aquest arbre és present de forma puntual en altres fons de torrents del nord del municipi, com sota les agulles de Montserrat, en aquest torrentada és especialment abundant. Per aquest motiu hi ha l’oportunitat de dur-hi a terme una ges-tió forestal que permeti la conservació i potenciació d’aquesta taca. D’auró negre que, tot i ser abundant al Bages, en aquest indret té una presència que no s’hauria de passar per alt.

S’ha pogut observar que a la zona s’hi ha fet treballs d’aclari-da forestal en el marc de les actuacions del LIFE+Montserrat. Tanmateix, no es possible determinar si s’ha seleccionat positivament aquesta espècie o si, al contrari, se n’han talat alguns exemplars allunyats del nucli del torrent. En qualsevol cas, seria convenient estudiar en detall com es pot conservar aquesta particularitat de la vegetació en el marc de l’esmentat projecte.

Zona de la Cova del Ponç

Aquest indret el detallem perquè es troba dins el límit de l’es-pai natural protegit de Roques Blanques i, a més, està cata-logat en les normes subsidiàries com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

No hi ha dubte que es tracta d’un paratge excepcional tant des d’un punt de vista de l’espectacularitat geològica de l’in-dret com per la curiositat efímera del salt d’aigua que es pro-dueix quan la riera de Pierola porta aigua (després de ploure abundosament). Però també cal assenyalar la vegetació dels voltants, especialment per damunt d’aquesta balma, que s’emmarca dins de la singularitat forestal de la finca de cal Gispert. En aquest indret hi ha exemplars de pinassa, i fins i tot de pi roig, així com d’altres espècies arbustives pròpies de la roureda de fulla petita.

Zona de la Balma de can Solà

Aquest indret, que sens dubte és una de les raconades més espectaculars del terme, no està reconeguda per les normes subsidiàries com a BCIL i tampoc forma part de l’espai natural protegit de Roques Blanques, tot i ser-ne una part estructural

Vista del torrent de la font de la Cova on s’ubica la interessant zona humida que es forma a partir dels degotalls de la font.

44


Foto panoràmica de punta a punta de la balma de can Solà, un imponent aixoplug natural de més de 100 metres de longitud.

ja que el torrent que el forma s’ajunta amb la riera de Pierola. Hom podria pensar que el fet que es trobi a l’altra banda de l’autovia A2 en podria ser la causa. Però aquest torrent és un dels dos (juntament amb el torrent Fondo-torrent de can Mata) que travessa l’autovia per sota un viaducte de grans dimensions. Això fa que aquest torrent sigui un eix clau de connectivitat perquè, a més, connecta amb el curs fluvial

de la riera de Pierola. En una estratègia de connectivitat biològica, l’Espai natural protegit de Roques Blanques hauria fet una falca fins a la capçalera d’aquest torrent a la riba del qual es troba aquesta balma única en el paisatge de la regió central de Catalunya, que mereixeria gaudir d’algun tipus de protecció.

45


Conjunt de les runes de Sant Miquel de Vilaclara, un indret que caldria dotar d’eines urbanístiques per facilitar la seva recuperació i que es torni a habitar, tant per raons d’història local com de protecció de l’entorn de Roques Blanques.

RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES

En l’anàlisi del sòl no urbanitzable ofert en aquest informe s’han observat algunes situacions puntuals que es comenten a continuació per tal que puguin ser valorades, si s’escau.

Recuperació del nucli històric de Sant Miquel de Vilaclara

Sant Miquel de Vilaclara fou un agrupament de població per-tanyent a la parròquia del Bruc. Per aquest motiu disposava d’una esglesiola que tanmateix va abandonar-se al culte de sant Miquel, copatró de la vila, a mitjan segle XVIII. A partir d’aquest moment, i possiblement coincidint amb l’expansió de la vinya, el conjunt es va remodelà i a la base del presbiteri de l’església s’hi va construir un gran cup folrat amb ceràmica i lligat al funcionament de la masia annexa de can Guixà.

Situat sobre relleix que s’alça entre la confluència del torrent de Roques Blanques i la riera de Pierola, aquest conjunt ar-quitectònic totalment enrunat té un clar valor patrimonial i identitari per als habitants del Bruc. Des de la carena de Ro-ques Blanques és el conjunt patrimonial més visible i sens dubte és el de valor més gran de l’espai natural protegit de

Roques Blanques. Un element que, per la seva vàlua histò-rica i cultural, és incongruent que no compti amb cap figura de protecció.

Per tant, no hi ha dubte que caldria emprendre actuacions que permetessin recuperar aquest indret com un nucli que permeti establir-hi un projecte vinculat amb l’ecoturisme o, si més no, residencial. Això permetria recuperar les runes actuals i reconstruir el conjunt amb els pocs elements que conserva, com l’absis de l’esglesiola i el seu cup, però també, de les parets amb arcades de pedra. L’accés actual, per una pista forestal, tant des de la gasolinera del Bruc com des de la Bòbila de l’Esteve i can Cairot, permet que aquest indret no estigui desconnectat dels nuclis habitats actuals.

La recuperació arquitectònica de Sant Miquel de Vilaclara seria també un element molt positiu per a la conservació de l’espai natural de Roques Blanques, en atorgar-li una finalitat d’ús públic a un equipament històric que permetria donar a conèixer al públic aquest espai, com ja s’ha esmentat anteriorment.

En aquest sentit, caldria garantir la seva conservació i analit-zar les possibles vies de recuperació d’aquest entorn com a bé del patrimoni cultural local. En aquest marc, caldria estu-diar acuradament el paper que hi hauria de jugar la propietat,

46


Detall de l’anomenat Pont de Pedra, una singularitat geològica a tocar de Sant Miquel de Vilaclara.

L’antiga gasolinera del Bruc, actualment sense ús, manté una construcció i un espai annex que podria servir per complementar una àrea de promoció econòmica per al municipi.

Els darreres de l’Hotel del Bruc disposa d’un espai lliure que actualment mos-tra un aspecte d’abandonament i desendreça.

el consistori local i d’altres possibles actors, i optar per la fór-mula de major viabilitat.

Reordenar l’àrea de l’Hotel del Bruc

Una particularitat del règim urbanístic del municipi és el sòl rústec protegit ocupat per l’establiment turístic “Hotel del Bruc”. Aquest equipament inclou diferents serveis d’hosta-leria i restauració així com organització d’esdeveniments. El seu interès rau en el fet que es troba situat a la falda de la muntanya de Montserrat, envoltat de plena naturalesa i amb un accés propi des de l’autovia A2, un accés que dóna pas per anar cap a Montserrat i Manresa per la BP1101 o C546. Entre els serveis bàsics destaquen (segons el propi web de l’establiment) tots els serveis d’hostaleria i oci: habitacions, restaurant, bufet lliure, cafeteria, sales i banquets, sopars amb ball, discoteca, excursions, senderisme, golf,...i estar en contacte amb els monuments, pobles i punts d’interès que formen el patrimoni cultural d’aquesta comarca.

Resulta evident que, des d’un punt de vista urbanístic, la fi-gura de “sòl rústec protegit” no és coherent amb aquest ús consolidat. Per altra banda, la ubicació estratègica i les infra-estructures públiques complementàries (accessos viaris) fan recomanable que es reflexioni sobre el futur d’aquesta àrea.

De l’observació dels terrenys que ocupa tot l’equipament es desprèn que els darreres de l’hotel s’han convertit en un espai degradat. També es pot observar que la nombrosa afluència de públic visitant, sobretot d’autocars de turisme que van al Monestir de Montserrat, per comoditat i perquè la via BP 1101 i BP 1103 té menys corbes que l’accés tradicional des de Mo-nistrol de Montserrat, fa que diàriament el trànsit de viatgers sigui intens.

Tot i que no pertany a l’àmbit d’aquesta anàlisi, potser cal-dria plantejar que aquesta àrea es converteixi en sòl urbà d’equipament i que es doti dels instruments necessaris per a la seva adequada planificació i gestió. Això permetria tant millorar la integració en l’entorn i reduir els impactes, com consolidar determinades activitats, com ara comercials, que podrien resultar beneficioses per a la població local i visitant en termes socioeconòmics.

Les instal·lacions de Maxam Corp (el polvorí)

El poble del Bruc alberga la instal·lació d’emmagatzematge d’explosius, coneguda com el polvorí, més gran de Catalu-nya, amb capacitat, segons s’especula, de més de 200.000 quilos d’explosius. La instal·lació és propietat del hòlding Maxam Corp i oficialment és un magatzem distribuïdor de dinamita Goma-2 ECO, per a ús civil. Aquesta es troba al quilòmetre 6,6 de la carretera BP-1101, que uneix el Bruc i Manresa, i sempre ha estat fortament vigilada, primer per la Guàrdia Civil i actualment per vigilància privada.

47


Dues imatges del polvorí de l’empresa multinacional Maxam les quals mostren l’evident impacte socioecològic que té aquesta activitat en un sector que té un notable interés com a punt paisatgístic.

El polvorí del Bruc data de 1974, moment que s’hi va ubicar el magatzem de la llavors companyia Unión Explosivos Río Tinto (ERT), un nom que va canviar, anys després, per Unión Española de Explosivos (UEE), i que el 2006 va ser adquiri-da per Maxam Corp, una corporació nord-americana que és líder en la fabricació d’explosius per a ús civil, però també d’armament militar.

L’Ajuntament del municipi ja acompleix amb la normativa de la Generalitat i disposa d’un pla d’actuació en cas d’accident. Però cal tenir en compte que la població més afectada, per la seva proximitat, seria Marganell i la població rural del nucli de les cases d’en Massacs.

D’acord amb la informació del polvorí en el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat), elaborat per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, el novembre de 2015, tipifica el dipòsit de Maxam del Bruc com una instal·lació d’explosius de “risc alt”.

El Plaseqcat també conté una anàlisi de risc en cas d’acci-dent a la instal·lació, segons la qual, si hi hagués una explosió confinada de Goma-2 ECO, la zona d’intervenció –l’àrea on el nivell de danys justificaria l’aplicació immediata de mesures de protecció– seria de 415 metres, mentre que la zona d’aler-ta –on també hi hauria danys perceptibles– arribaria als 767 metres. A uns 700 m hi ha els habitatges del sector de can Solà del Racó i a 1,8 km les cases d’en Massacs. Fora ja del terme municipal, el camp de futbol de Marganell està a 1,2 km i la urbanització dispersa de Sant Salvador de la Guàrdia (la Devesa i Sant Esteve) que s’inicia a la carretera BP1103 que és a 500 m de la instal·lació.

En termes publicitaris, Maxam es difon de l’ajuntament del Bruc amb la marca Maxam Outdors com a fabricant de mu-nició per a la cacera i tir (segons la pròpia publicitat de l’em-presa “cartuchos de caza y de tiro, innovadores, fiables y de alto rendimiento”).

Més enllà d’aquesta realitat, és evident que les instal·lacions del Polvorí se situen en un indret paisatgísticament estratègic amb unes vistes úniques de Montserrat i amb un accés privi-legiat des de la carretera BP1103. Actualment, aquest equi-pament està ocupant un sòl forestal protegit, que no resulta la qualificació més apropiada. Tal vegada fora bo que el con-sistori valorés la seva situació actual i analitzés les diverses opcions a curt i mitjà termini, per tal de poder desenvolupar les accions més adients en funció de l’estratègia definida per a aquestes instal·lacions.

48


ANNEXOS

49


ANNEX 1: INFORMACIÓ SITXELL

La informació geogràfica continguda en el SITxell permet descriure les característiques naturals de l’àrea de El Bruc així com valorar-les des de les diferents disciplines naturalístiques incloses en el sistema d’informació.

El context geològic

El municipi de El Bruc es troba ubicat en l’anomenada Depressió Central Catala-na constituida en la seva major part per materials de l’era terciària i quaternària. El mapa de grans unitats litològiques sorgeix d’una reclassificació de la base geològica 1:50.000 del pla Magna tenint en compte criteris com la tipologia de la formació, el procés de formació, el comportament davant l’erosió, detalls del tipus de material i materials més comuns. La litologia del municipi es caracteritza per que hi podem ob-servar unes unitats ben diferenciades unitats. Majoritàriament el municipi el compo-nen roques sedimentàries coherents de gra gros cimentades: (conglomerats, bretxes, gresos, ...). A continuació hi ha una zona de roques sedimentaries poc coherents de gra fi (lutites, margues, limolites, argiles, ...) que trobem tant al sud del municipi com al nord. Al sud del terme en canvi penetra una falca de roques metamòrfiques poc coherents: (pissarroses: pissarres, esquist, fil.lites, ...) que queda en l’extrem oriental esdevenen sediments incoherents, molt poc o no cimentats: (graves, sorres, llims, argiles). Aquests són materials recents i que formen part de dipòsits al·luvials del Quaternari.

El mapa d’unitats geomorfològiques, elaborat a partir de la identificació de formes, en base a la topografia 1:50.000, les ortofotografies en color 1:25.000 i a criteri expert, indica la presència d’una important varietat de formes com es pot observar (consulteu a l’annex 1 les fitxes descriptives de cada una d’elles).

Els mapes d’erosionabilitat i de risc gravitatori potencial sorgeixen de la combinació entre els dos mapes anteriors. Cal remarcar el caràcter potencial d’aquestes capes ja que només tenen en compte els factors geològics, però no els meteorològics ni els de coberta vegetal. A la zona d’estudi existeix una erosionabilitat potencial mitjana lligada al relleu a la zona sud del municipi i en alguns indrets puntuals del nord.

El mapa d’unitats hidrogeològiques resulta de la reclassificació de la base geològica del MAGNA en funció de la litologia, l’edat i les característiques hidrogeològiques dels materials, tenint en compte el comportament hidrogeològic d’uns sectors utilitzats com a exemple.

Per altra banda, el mapa de vulnerabilitat hidrogeològica a la pol·lució per vessament s’ha obtingut tenint en compte el comportament dels diferents materials aflorants i de la seva relació hidrogeològica, a partir de la valoració conjunta de la facilitat d’in-filtració o de penetració de la substància en el subsòl, i de la facilitat de propagació o de circulació subterrània, atenent a la permeabilitat que el subsòl ofereix de forma qualitativa. Tanmateix, pel que es pot apreciar aquesta vulnerabilitat alta afectaria tan sols a les vores de la riera de Pierola i a les planes del peu de Montserrat.

50


Fotografies descriptives de les unitats geomorfològiques presents al terme (1)

Les imatges d’aquest apartat no il·lustren les unitats tal com s’expreesen en el terme, sinó que es mostren amb exemples d’altres indrets a modus d’imatges representatives de la unitat.

• Vessants amb pendent elevat i microrelleu esglaonat

5

3.- Vessants amb pendent elevat i microrelleu esglaonat.- Vessants amb pendents

predominantment compreses en un rang del 30 – 75%, amb microrelleu esglaonat per

l’alternança de capes toves i dures.

• Vessants amb pendent mig i microrelleu esglaonat

6

4.- Vessants amb pendent mig i microrelleu esglaonat.- Vessants amb pendents al

voltant d’un 10 – 30%, amb microrelleu esglaonat per l’alternança de capes toves i

dures.

51



• Planes somitals degradades amb microrelleu esglaonat (monoclinal)

8

6.- Planes somitals degradades amb microrelleu esglaonat.- Planes enlairades

conformants amb el capbussament de les capes que les suporten.

• Planes no somitals degradades amb microrelleu esglaonat

10

8.- Planes no somitals degradades amb microrelleu esglaonat.- Similars als esglaons

locals però de major extensió (> 0,5 Km2) i conformants amb el capbussament de les

capes que les suporten.

52



• Carenes indiferenciades

22

25.- Carenes indiferenciades.- Parts altes dels vessants.

• Carenes amb microrelleu esglaonat

11

9.- Carenes amb microrelleu esglaonat.- Parts altes dels vessants amb un microrelleu

esglaonat per la presència de capes toves i dures.

53



• Esgalons locals

9

7.- Esglaons locals.- Petits replans a mitja vessant, amb relleu suau, suportats

generalment per la presència d’una capa resistent en el conjunt del pendent.

• Fons de vall fluvial

34

50.- Fons de vall fluvial.- Parts baixes d’un vessant per on circula un torrent o curs

fluvial amb pendent suau (< 10%).

54

DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - MUNICIPI DE EL BRUCFotografies descriptives de les unitats geomorfològiques presents al terme (5)

• Àrees de turons amb pendent mig i microrelleu esglaonat

29

41.- Àrees de turons amb pendent mig i microrelleu esglaonat.- Ídem a l’anterior,

però amb pendents majoritàriament dins d’un interval del 10 – 30%.

• Àrees planeres amb predomini de turons arrodonits amb pendent mig i suau

31

43.- Àrees planeres amb predomini de turons arrodonits amb pendent mig i suau.-

Ídem a l’anterior, però amb pendents majoritàriament dins d’un interval del 10 – 30%.

55



• Cons de dejecció i glacis (degradats)

38

54.- Cons de dejecció i glacis (degradats).- Formes amb pendent suau (< 10%)

resultants de l’acumulació de materials transportats per accions torrencials.

• Cingleres

3

1.- Cingleres.- Vessants amb molt forta pendent (> 100%) amb la presència d’una capa

(conglomerat, calcària, sorrenca o similar) d’un espessor notable, de vegades superior a

algunes desenes de metres, clarament distingibles en el terreny.

56



• Vessants indiferenciats amb pendent elevat

19

22.- Vessant indiferenciat amb pendent elevat.- Vessants amb pendents al voltant del

30 – 75%

• Vessants indiferenciats amb pendent mig

20

23.- Vessant indiferenciat amb pendent mig.- Vessants amb pendents compresos

majoritàriament entre el 10 – 30%

57



• Vessants de pendent mig per sobreexcavació fluvial

32

44.- Vessants de pendent mig per sobreexcavació fluvial.- Vessants amb pendents

principalment dins d’un interval del 30 – 75%, produïts per un encaix notable de la

xarxa fluvial que provoca un canvi de ruptura remarcable sobre els vessants

preexistents.

• Vessants amb pendent suau

7

5.- Vessants amb pendent suau.- Vessants amb pendents < 10%. De vegades es pot

donar un microrelleu esglaonat per alternança de capes toves i dures.

58


Fotografies descriptives de les unitats geomorfològiques presents al terme (i 9)

• Relleu montserratí

41

61.- Relleu montserratí.- Relleus sobre conglomerats amb forts pendents i cingleres i

amb la presència d’agulles de roca arrodonida.

59


Les cobertes del sòl

L’existència d’un vol fotocartogràfic fet per a tot Catalunya l’any 1956, i els treballs de fotointerpretació realitzats pel CREAF per encàrrec de la Diputació de Barcelona, permeten disposar del mapa de cobertes d’aquell any. Això permet valorar el municipi no només en termes d’evolució poblacional, que ha condicionat l’ocupació del territori, sinó també de dinàmica ecològica dels hàbitats naturals i de canvis en els usos del sòl. La informació de les cobertes del sòl històriques permeten, doncs, una rein-terpretació del paisatge que facilita la presa de decisions en l’actualitat. Aquesta informació, juntament amb la continguda als mapes de cobertes del sòl de 1993, 2005 i 2009, permet identificar com ha estat l’evolució paisatgística i valorar aspectes com ara l’abandonament de conreus o bé la regeneració d’una determinada comunitat vegetal. Per tal de plasmar l’evolució de les cobertes del sòl de El Bruc, s’han emprat tres mapes diferents: 1956, 1993 i 2009.

L’anàlisi d’aquesta informació posa en evidència que una particularitat del municipi és que s’ha incrementat el percentatge de bosc dens i canvi de reduir-se la superfície de conreu com mostren les dades de cobertes del sòl entre 1956 fins el 2009 amb el conseqüent augment de l’espai urbanitzat (improductiu artificial).

Les dades de l’anàlisi de les cobertes es detallen en les taules següent:

Cobertes del sòl 1956 Àrea (Ha) Àrea (%)

Arbrat clar 97,21 2,06

Arbrat dens 2.277,47 48,20

Matollars 920,28 19,48

Prats i herbassars 4,54 0,10

Improductiu natural 166,88 3,53

Conreus 1.211,62 25,64

Improductiu artificial 47,01 0,99



Arbrat dens 1.355,90 28,70

Matollars 2.484,49 52,58



Conreus 532,59 11,27

Zones nues 39,26 0,83


Cobertes del sòl 1956 Cobertes del sòl 2009



Arbrat dens 2.928,01 61,97

Matollars 840,37 17,79



Conreus 426,17 9,02


200919931956

Cobertes del sòl 1993

60


Per tal de visualitzar numèricament els tipus de canvis esdevinguts a l’àrea d’estudi des del 1956 fins el 2009, s’adjunten a continuació 3 taules amb valors absoluts, la primera, i relatius, les dues restants, on es quantifiquen aquests canvis.

En aquesta primera taula es pot observar la superfície en ha de canvi d’una coberta a l’altra entre el 1956 i el 2009 (en groc s’ha marcat l’eix de 1956 i en blau l’eix de 2009).

2009 1956

Arbrat clar Arbrat dens Conreus Improductiu artificial

Improductiu natural

Matollars Prats i herbassars

TOTAL

Arbrat clar 4,60 61,90 0,20 0,28 0,76 29,40 0,08 97,21

Arbrat dens 28,68 1825,31 11,13 60,05 11,34 332,72 8,24 2.277,47

Conreus 37,19 467,76 397,27 75,24 6,66 176,76 50,75 1.211,62

Improductiu artificial

0,27 3,94 1,76 35,94 0,21 3,23 1,67 47,01

Improductiu natural

0,87 11,04 0,03 0,64 140,42 13,86 0,02 166,88

Matollars 16,58 556,61 15,49 32,35 7,53 283,09 8,63 920,28

Prats i herbas-sars

0,00 1,45 0,29 0,50 0,17 1,31 0,81 4,54

TOTAL 88,19 2928,01 426,17 205,00 167,07 840,37 70,20 4.725,01

En aquesta segona taula es pot observar el destí de cada coberta del sòl de 1956 al 2009 (en percentatges).

2009 1956


Improductiu natural


TOTAL

Arbrat clar 4,73 63,67 0,20 0,29 0,78 30,24 0,08 100,00

Arbrat dens 1,26 80,15 0,49 2,64 0,50 14,61 0,36 100,00

Conreus 3,07 38,61 32,79 6,21 0,55 14,59 4,19 100,00


0,58 8,39 3,74 76,45 0,44 6,86 3,55 100,00

Improductiu natural

0,52 6,62 0,02 0,38 84,14 8,31 0,01 100,00

Matollars 1,80 60,48 1,68 3,52 0,82 30,76 0,94 100,00

Prats i herbas-sars

0,00 32,05 6,42 11,06 3,69 28,85 17,93 100,00

I en aquesta darrera taula es pot observar de quins tipus de cobertes provenen les actuals (2009) superfícies de cobertes del sòl (en percentatges).

1956 2009


Improductiu natural


TOTAL

Arbrat clar 5,22 32,52 42,17 0,31 0,99 18,80 0,00 100,00

Arbrat dens 2,11 62,34 15,98 0,13 0,38 19,01 0,05 100,00

Conreus 0,05 2,61 93,22 0,41 0,01 3,64 0,07 100,00


0,14 29,29 36,70 17,53 0,31 15,78 0,24 100,00

Improductiu natural

0,45 6,79 3,99 0,12 84,05 4,51 0,10 100,00

Matollars 3,50 39,59 21,03 0,38 1,65 33,69 0,16 100,00

Prats i herbas-sars

0,12 11,73 72,29 2,37 0,03 12,29 1,16 100,00

TOTAL 2,06 48,20 25,64 0,99 3,53 19,48 0,10 100,00

61


Els hàbitats

Els hàbitats representen una comunitat vegetal definida com a un grup de plantes reunides en un mateix indret per exigències ecològiques anàlogues o complemen-tàries i que està organitzada de manera precisa en l’espai (distribució horitzontal i vertical) i en el temps (periodicitat anual). Actualment, es disposa d’una Cartografia dels Hàbitats de Catalunya a escala 1:50.000 (CHC50) que recull les unitats de la classificació dels hàbitats en l’àmbit europeu del “CORINE Biotopes Manual - Habitats of the European Community” presents a Catalunya. Aquests hàbitats o associacions vegetals permeten valorar de forma objectiva l’interès ecològic d’una àrea de territori no urbanitzat i recobert de vegetació natural.

El conjunt dels hàbitats de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (CHC50) pre-sents en el terme de El Bruc es detallen en el següent llistat1:

• 32r Brolles amb escruixidor (Adenocarpus telonensis), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes, al territori catalanídic septentrional i central• 32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d’indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l’estatge submontà• 32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa• 34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània• 34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa• 34k Prats sabanoides d’albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes• 31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d’ambients frescals de la muntanya mitjana• 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l’estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional• 31ad Bosquines d’arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització, estadis inicials del bosc• 31q Matollars de corner (Amelanchier ovalis), boix (Buxus sempervirens), espina cervina (Rhamnus saxatilis),... calcícoles, de costers rocosos, secs, de la muntanya mitjana• 31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra baixa (i de l’estatge montà)• 32a Arboçars (màquies d’Arbutus unedo) de terra baixa i de la muntanya mediterrània• 32aa Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies)• 32ad Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantell marginal d’alzinars, de terra baixa• 32ae Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) procedents de colonització• 32c Màquies amb barreja d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

1 Es poden consultar les fitxes descriptives dels diferents hàbitats al Manual d’Interpretació de la Cartografia d’Hàbitats de Catalunya, elaborat pels autors de la mateixa cartografia, al web http://www15.gencat.net/medi-amb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/llegenda.php

62


• 32n Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa• 41n Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa)• 42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues• 42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies• 42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa• 42ae Teixedes• 42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del territori auso-segàrric• 42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana• 44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic septentrional• 44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes• 44k Omedes de terra baixa• 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa• 45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l’estatge submontà• 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs• 53a Canyissars• 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides• 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya• 62d Cingles i penyals silicis de les contrades mediterrànies càlides• 62e Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques• 82a2 Conreus herbacis intensius: hortalisses, flors, maduixeres, ...• 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses• 82c Conreus herbacis extensius de secà• 83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d’oliveres (Olea europaea), d’ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),.• 83d Vinyes• 83e Camps d’avellaners (Corylus avellana)

El mateix grup d’experts encarregats d’elaborar la cartografia dels hàbitats, el Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació de la Universitat de Barcelona, ha estat el responsable de generar per al SITxell la valoració botànica dels diferents hàbitats que hi són representats, així com del seu grau d’amenaça. El mapa de valoració es base en la cartografia 1:50.000.

Quant als hàbitats d’interès comunitari (Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea) s’identifiquen (en vermell els de conservació prioritària), els següents:

• 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos• 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)• 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola• 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola • 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i de roure africà (Quercus canariensis) • 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera• 9340 Alzinars i carrascars• 9530 Pinedes de pinassa• 9540 Pinedes mediterrànies• 9580 Teixedes mediterrànies

Valoració botànica dels hàbitats

63


Hàbitat Riquesa florística

Raresa florística

Àrea d’implantació

Estadi successional

Fragilitat ecològica

Valor biogeogràfic

Extensió territorial

Diversitat topogràfica

Agregació espacial

Grau d’amenaça

32r 2 1 3 2 3 3 4 4 4 3

32t 2 1 3 3 2 2 2 2 2 1

32u 3 3 3 2 2 2 2 2 2 1

34g 3 2 4 2 2 2 3 2 2 1

34h 3 3 4 2 2 2 3 2 1 1

34k 3 1 4 2 2 1 3 3 2 1

31aa 4 2 4 3 3 2 4 2 3 1

31ab 3 2 4 4 3 3 4 2 3 1

31ad 3 1 3 3 1 1 3 2 3 1

31q 2 1 4 3 2 2 4 2 2 1

31y 1 1 4 2 1 2 3 2 2 1

32a 2 1 3 3 2 2 3 2 2 2

32aa 2 2 4 2 2 2 3 2 2 4

32ad 2 1 4 2 2 2 4 2 3 1

32ae 2 1 3 2 2 1 2 2 2 1

32c 2 1 4 3 2 2 4 2 3 1

32n 2 2 3 2 2 2 3 2 2 3

41n 3 3 4 4 2 3 3 2 3 1

42aa 2 1 3 3 2 2 2 2 2 1

42ab 3 1 3 2 2 2 2 2 2 1

42ac 2 1 3 2 2 1 3 2 2 2

42ae 2 1 4 4 2 2 4 3 4 4

42t 3 1 3 4 2 3 2 3 2 1

42y 2 1 3 3 2 2 2 2 2 1

44c 3 1 4 4 4 3 4 2 2 4

44h 3 1 4 4 4 2 3 3 2 3

44k 2 1 4 4 4 1 4 3 2 4

45c 3 1 3 4 2 3 2 2 2 1

45d 3 1 4 4 2 2 3 2 2 2

45e 3 1 3 4 2 2 2 2 3 1

53a 1 1 4 4 2 1 4 3 2 3

62a 2 2 4 4 1 2 3 2 2 1

62b 2 4 4 4 1 2 3 1 2 1

62d 1 1 4 4 1 2 4 2 2 1

62e 2 3 4 4 1 3 4 2 2 4

82a2 1 1 3 1 2 1 3 4 3 0

82b 2 1 4 1 1 1 3 2 2 0

82c 2 2 3 1 2 1 1 2 2 0

83a 2 1 4 1 2 1 3 2 2 0

83d 2 1 3 1 1 1 2 2 3 0

83e 1 1 4 1 2 1 4 2 3 0

86a 0 0 3 0 0 0 2 2 2 0

86b 2 1 3 1 1 1 2 2 2 0

87a 2 1 4 1 1 1 2 2 2 0

En la valoració botànica s’han tingut en compte diferents paràmetres biològics dels hàbitats, tant de tipus intrínsecs (riquesa i raresa florística, estadi successional, àrea d’implantació,...) com corol·lògics (valor biogeogràfic, extensió territorial, diversitat topogràfica,...). Quant a l’obtenció de l’índex de grau d’amenaça dels hàbitats s’han tingut en compte diferents criteris que consideren aspectes com ara l’estatus de conservació dels tàxons majoritaris, la distribució geogràfica reduïda, el grau de fragmentació, la raresa,... El resultat es mostra en la taula següent. A continuació si adjunten els criteris tinguts en compte per al càlcul d’aquests indicadors, tant el de valoració botànica com el de grau d’amenaça.

64


Protocol per al càlcul del grau d’amenaça de les unitats de la cartografia dels hàbitats a escala 1:50.000 de l’àmbit del SITxell (Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la UB)El mapa dels hàbitats de l’àmbit SITxell a escala 1:50.000 incorpora un atribut que indica el grau d’amenaça a què estan sotme-sos els hàbitats en el conjunt del territori. Aquest valor s’ha calculat a partir de l’Informe sobre l’avaluació del grau d’amenaça i de l’estat de conservació dels diferents tipus d’hàbitats (J. Carreras i A. Ferré, 2008) elaborat pel llavors anomenat Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest informe, i seguint el protocol descrit més avall, es va assignar un valor d’amenaça a cadascun dels hàbitats naturals i seminaturals de la Llista dels Hàbitats CORINE de Catalunya.

En el cas de la cartografia a escala 1:50.000, el valor que s’ha assignat a cada unitat de la llegenda és el valor d’amenaça que té la unitat CORINE elemental a què correspon. Quan una unitat de llegenda conté diversos hàbitats CORINE elementals, el valor assignat a aquesta unitat és el valor màxim extret del conjunt dels hàbitats CORINE elementals que conté.

Pel que fa als polígons que contenen més d’una unitat de llegenda, el valor d’amença assignat és el valor més alt dels hàbitats que conté.

El grau d’amenaça valora fins a quin punt un hàbitat determinat es troba sotmès a una alta probabilitat de ser pertorbat (sovint pertorbacions d’origen antròpic, però també de naturals) que en posen en perill la seva estructura, la composició, l’equilibri i, en definitiva, la pervivència, actualment o en un futur proper. És un concepte fortament relacionat amb el de fragilitat (Mallarach, 1999).

És un dels elements que ha d’intervenir en l’avaluació de l’interès de conservació dels hàbitats. És independent de l’estat de conservació i té les seves pròpies singularitats. Pot referir-se també a un hàbitat en general o bé a un hàbitat en un indret concret. En aquest segon cas la valoració pot ser molt objectiva i els resultats d’indrets diferents fàcilment comparables. Cal, però, treball de camp, coneixement del territori i de les activitats econòmiques que s’hi fan, per poder valorar l’afectació que tenen sobre els hàbitats. Si ens referim a l’hàbitat en tot el territori, la valoració passa a ser molt més subjectiva. A continuació passem a desenvolupar una aproximació a aquest concepte el més objectiva possible amb les dades a l’abast.

La Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN) fa una classificació dels graus d’amenaça a que estan sotmesos els tàxons i crea unes determinades categories. Aquestes set categories (més NE, no avaluat i DD, dades insuficients) estan basades en el compliment d’uns criteris molt concrets. A l’annex 2, a la figura 1 s’hi detallen les categories i, a la taula 1, les condicions que s’han de complir per fer part de cadascuna de les categories. Aquestes condicions van al voltant de diverses qüestions:

• la reducció del nombre total d’individus madurs amb el pas del temps• distribució geogràfica reduïda• fragmentació de l’àrea de distribució• anàlisi de viabilitat de poblacions

La possible aplicació d’aquestes categories i d’aquests criteris als hàbitats topa, doncs, amb la realitat, ja que en els hàbitats no s’hi poden definir individus ni tampoc tenen un component genètic comparable al dels tàxons. De fet, una cerca extensiva a la bibliografia i consultes a diversos experts, duu a la constatació que el traspàs de categories de grau d’amenaça de tàxons a sintàxons (hàbitats) no s’ha fet mai (probablement per impossibilitat de fer-ho).

Es pot, però, assajar de proposar una metodologia que ens apropi a la definició d’unes categories i d’uns criteris que siguin el màxim d’objectivables que es pugui i que permetin de fer comparacions entre hàbitats. En qualsevol cas, per l’objectiu que ens ocupa, entenem que el més important és delimitar de la manera més precisa possible els hàbitats que tinguin el valor màxim de grau d’amenaça (4), i no tant les altres 3 categories.

S’estableixen 4 categories (més el valor 0 - no procedeix l’estimació del grau d’amenaça).

- Valor 4 (màxim)

El tenen els hàbitats que compleixin al menys una de les següents condicions:

• Els hàbitats definits per la dominància d’un determinat tàxon, el qual estigui inclòs al Llibre Vermell de tàxons amenaçats o en perill, en qualsevol categoria. Per exemple, com que Cistus populifolius té una categoria de VU a la llista vermella catalana, l’hàbitat 32.343 - Estepars dominats per Cistus populifolius, silicícoles, de terra baixa al territori catalanídic central, en tant que

65


dominat per Cistus populifolius, li donarem el valor màxim d’amenaça.

• Els hàbitats que contenen una sola associació fitocenològica, i aquesta ha estat qualificada com a molt rara i/o vulnerable a l’Estratègia Catalana per a la conservació de la Biodiversitat (ECB). En uns pocs casos en contenen més d’una, però llavors totes elles són molt rares i/o vulnerables.

• Els hàbitats forestals que tinguin una superfície total a Catalunya inferior a 500 ha (grup que correspon a una quarta part dels boscos). El procediment de càlcul ha consistit en calcular la superfície total dels hàbitats forestals a partir de la CHC50. S’ha traspassat la informació a hàbitats elementals i a partir de les 500 ha s’ha separat els hàbitats amb valor 4 de la resta.

• Els hàbitats de la Cartografia complementaria que tinguin un nombre baix de localitats (<20).

• Hàbitats higròfils no inclosos a cap apartat precedent, però molt rars a Catalunya (poques localitats).

- Valor 3


• Hàbitats molt depenents de les condicions del medi on es fan (qualitat de l’aigua, salinitat, proximitat a la línia litoral, molle-res, presencia de guix al sòl, etc.) i que es troben globalment amenaçats, però que no facin part del grup 4. (En el cas de què ocupin molt poca superfície, passen a valor 4).

• Els hàbitats forestals que tinguin una superfície a Catalunya d’entre 500 i 4.000 ha.

• Hàbitats arbustius i pradencs, no catalogats amb valor 4, que tinguin una superfície total a Catalunya de menys de 500 ha.

• Els hàbitats de la Cartografia complementària que tinguin un nombre baix de localitats (entre 20 i 100)

• Els hàbitats molt rars (i amb poca superfície) a Catalunya, no inclosos al valor 4.

- Valor 2

El tenen els hàbitats que compleixin al menys una de les següents condicions i que per altres raons no tinguin un valor de grau d’amenaça més gran:

• Els hàbitats forestals que tinguin una superfície total a Catalunya d’entre 4.000 i 14.000 ha.

• Hàbitats arbustius (principalment secundaris) i pradencs que ocupin entre 500 i 4.000 ha a Catalunya

- Valor 1


• Hàbitats sense amenaces evidents (vegetació de roques i tarteres que no dugui tàxons amenaçats,...), o bé aquells de caràcter antropogènic que es podrien establir de nou sense problemes (repoblacions forestals per exemple). N’hi ha 61

• Els hàbitats forestals que tinguin una superfície a Catalunya de més de 14.000 ha.

• Els matollars de caràcter secundari (eventualment primaris), com ara avellanoses, bardisses, matollars de bàlec, gódua, bruguerola, i pradencs... que no tenen cap amenaça concreta i que no estan molt localitzats al territori (superfícies de més de 4.000 ha)

- Valor 0 (no constatat)

En fan part tots els hàbitats de l’epígraf 8 (terres agrícoles i àrees antròpiques) i 9 (Àrees talades i afectades per incendis forestals).

- Finalment s’ha adjudicat el valor d’amenaça mitjançant judici expert als pocs hàbitats que no queden recollits en els apartats precedents:

• Els prats de dall i comunitats relacionades se’ls ha adjudicat valors de 3 o 4 ja que són habitats amenaçats o fortament amenaçats en tots els casos

• Els herbassars humits i jonqueres que no compleixin alguna de les condicions per tenir valor 4, se’ls ha atorgat un 1 o un 2, depenent de la raresa que tinguin al territori. En qualsevol cas sempre estan poc amenaçats.

66


Descripció faunísticaMamífers

La informació geogràfica sobre el valor de conservació dels mamífers ha estat elaborada per l’empresa Minuartia a partir de l’estudi de probabilitat d’aparició de les diferents espècies de mamífers, i mostra valors molt poc destacables al muni-

cipi. Aquesta llista doncs és només orientativa i permet observar que les espècies llistades són les habituals dels ambients mediterranis amb alguns elements propis de la regió eurosiberiana. En el cas de El Bruc, cal valorar que algunes espècies citades es troben exclusivament en l’àm-bit del massís de Montserrat.

A la taula següent es pot veure el llistat d’espècies potenci-alment presents al municipi. En vermell es marquen aque-lles espècie amb major grau d’amenaça o en perill (EN), en groc les considerades vulnerables (VU) i en gris les qualifi-cades de properes a l’amenaça (NT).

Imatge d’un gat silvestre, una espècie present als voltants del massís de Montserrat. (font Flickr)

Espècie Nom català IUCN

Atelerix algirus Eriçó africà LC

Barbastella barbastellus Ratpenat de bosc NT

Capra pyrenaica Cabra salvatge NT

Cervus elaphus Cèrvol LC

Eptesicus serotinus Ratpenat dels graners LC

Felis silvestris Gat salvatge NT

Genetta genetta Gat mesquer LC

Hypsugo savii Ratpenat muntanyenc NT

Martes foina Fagina LC

Meles meles Toixó LC

Microtus agrestis Talpó muntanyenc LC

Microtus duodecimcostatus Talpó comú LC

Miniopterus schreibersii Ratpenat de cova VU

Mus spretus Ratolí mediterrani LC

Mustela nivalis Mostela LC

Myotis blythii Ratpenat orellut mitjà VU

Myotis capaccinii Ratpenat de peus grans EN

Myotis daubentonii Ratpenat clar d'aigua LC

Myotis emarginatus Ratpenat d'orelles dentades VU

Myotis mystacinus Ratpenat de bigotis NT

Neovison vison Visó americà NE

Nyctalus lasiopterus Ratpenat nòctul gran VU

Nyctalus noctula Ratpenat nòctul mitjà VU

Oryctolagus cuniculus Conill de bosc VU

Pipistrellus pipistrellus Ratpenat comú LC

Pipistrellus pygmaeus Ratapinyada nana LC

Plecotus auritus Ratpenat orellut septentional NT

Plecotus austriacus Ratpenat gris NT

Rhinolophus euryale Ratpenat mediterrani de ferradura

VU

Rhinolophus ferrumequinum Ratpenat gran de ferradura NT

Sciurus vulgaris Esquirol comú LC

Sorex minutus Musaranya menuda LC

Suncus etruscus Musaranya nana LC

Sus scrofa Porc senglar LC

Talpa europaea Talp LC

Vulpes vulpes Guineu LC

Descripció del camp Estatus IUCN: EN, en perill; VU, vulnerable; NT, quasi amenaçada; LC, preocupació menor); DD, dades insuficients. Més dades sobre l’estat dels mamífers a España: Libro Rojo (SECEM 2006 http://www.secem.es)

67


OcellsLa cartografia del valor de conservació del territori per als ocells a l’estiu i a l’hivern, elaborada per l’Institut Català d’Ornitologia a partir de l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya i de l’Atles d’ocells de Catalunya a l’hivern, mostra, per a l’àmbit de El Bruc, la presència potencial d’espècies que mereixen ser considerades en les estratègies de conservació. Els ocells que potencialment es poden trobar a l’estiu i a l’hivern al municipi, segons els estudis elaborats per l’Institut Català d’Ornitologia, s’adjuten a les taules que segueixen. Algunes de les espècies estivals són visitants, però no reproductores, cas de la gralla de bec vermell. En vermell s’han marcat les espècies qualificades de vulnerables (VU), en groc s’han marcat aquelles espècies que tenen una categoria IUCN de propera a l’amenaça (NT) i en gris las que tenen dades insuficientes per valorar el seu estat de conservació i que per tant caldria estudiar en l’àmbit local.

Nom científic Nom català Estatus UICNAccipiter gentilis Astor NTAccipiter nisus Esparver vulgar LCAegithalos caudatus Mallerenga cuallarga LCAlauda arvensis Alosa vulgar LCAlectoris rufa Perdiu roja VUAnthus campestris Trobat LCApus apus Falciot negre LCApus melba Ballester LCAsio otus Mussol banyut DD

Athene noctua Mussol comú NTBubo bubo Duc LCButeo buteo Aligot comú NTCaprimulgus europaeus Enganyapastors LCCaprimulgus ruficollis Siboc LCCarduelis cannabina Passerell comú LCCarduelis carduelis Cadernera LCCarduelis chloris Verdum LCCerthia brachydactyla Raspinell comú LCCettia cetti Rossinyol bord LCCircaetus gallicus Àguila marcenca NTCisticola juncidis Trist LCColumba livia Colom roquer LCColumba oenas Xixella NTColumba palumbus Tudó LCCorvus corax Corb LCCorvus corone Cornella negra LCCuculus canorus Cucut LCDelichon urbicum Oreneta cuablanca LCEmberiza calandra Cruixidell LCEmberiza cia Sit negre LCEmberiza cirlus Gratapalles LCEmberiza hortulana Hortolà LC

Erithacus rubecula Pit-roig LCFalco peregrinus Falcó pelegrí NTFalco tinnunculus Xoriguer comú LCFringilla coelebs Pinsà comú LCGalerida cristata Cogullada vulgar NTGalerida theklae Cogullada fosca LCGallinula chloropus Polla d'aigua NTGarrulus glandarius Gaig LCHippolais polyglotta Bosqueta vulgar LCHirundo rustica Oreneta vulgar LCJynx torquilla Colltort NTLanius meridionalis Botxí meridional VULanius senator Capsigrany NTLoxia curvirostra Trencapinyes LCLullula arborea Cotoliu LCLuscinia megarhynchos Rossinyol LCMerops apiaster Abellerol LCMonticola solitarius Merla blava LCMotacilla alba Cuereta blanca LCMotacilla cinerea Cuereta torrentera NTMuscicapa striata Papamosques gris NTOenanthe hispanica Còlit ros NTOriolus oriolus Oriol LCParus ater Mallerenga petita LCParus caeruleus Mallerenga blava LCParus cristatus Mallerenga emplomallada LC

Parus major Mallerenga carbonera LCPasser domesticus Pardal comú LCPasser montanus Pardal xarrec NTPetronia petronia Pardal roquer LCPhoenicurus ochruros Cotxa fumada LCPhylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid LCPhylloscopus collybita Mosquiter comú LC

Ocells potencialment presents a El Bruc a l’estiu

Estatus IUCN: EN, en perill; VU, vulnerable; LR, risc baix (inclou tres categories: CD, que depèn de programes de conservació; NT, quasi amenaçada; LC, preocupació menor); DD, dades insuficients.

68


Pica pica Garsa LCPicus viridis Picot verd LCPtyonoprogne rupestris Roquerol LCPyrrhocorax pyrrho-corax

Gralla de bec vermell NT

Regulus ignicapilla Bruel LCSaxicola torquatum Bitxac comú LCSerinus serinus Gafarró LC

Streptopelia decaocto Tórtora turca LCStreptopelia turtur Tórtora VUStrix aluco Gamarús LCSturnus unicolor Estornell negre LCSturnus vulgaris Estornell vulgar LC

Sylvia atricapilla Tallarol de casquet LCSylvia borin Tallarol gros LCSylvia cantillans Tallarol de garriga LCSylvia hortensis Tallarol emmascarat LCSylvia melanocephala Tallarol capnegre LCSylvia undata Tallareta cuallarga LCTroglodytes troglodytes Cargolet LCTurdus merula Merla LCTurdus philomelos Tord comú LCTurdus viscivorus Griva LCTyto alba Òliba NTUpupa epops Puput LC

Exemplar de botxí meridional, un ocell insectívor les poblacions del qual han esta qualificades amb un estat de conservació feble.

69


Ocells potencialment presents a El Bruc a l’hivern

Nom científic Nom català Estatus UICN Catalunya hivern

Estatus UICN Catalunya estiu

Estatus UICN Europa

Població a l’hivern*

COMENTARIS

Emberiza cia Sit negre LC NT LC RErithacus rubecula Pit-roig LC LC LC hFalco peregrinus Falcó pelegrí NT LC NT D

Fringilla coelebs Pinsà comú LC LC LC hGarrulus glandarius Gaig LC LC LC RLanius meridionalis Botxí meridional VU NT VU R

Lophophanes cristatus Mallerenga emploma-llada

LC NT LC R

Lullula arborea Cotoliu NT NT LC D

Monticola solitarius Merla blava LC NT LC RParus major Mallerenga carbonera LC LC LC RPasser domesticus Pardal comú LC NT LC RPhoenicurus ochruros Cotxa fumada LC LC LC DPica pica Garsa LC LC LC RPrunella collaris Cercavores LC LC LC RPrunella modularis Pardal de bardissa LC LC LC DRegulus ignicapilla Bruel LC LC LC R

Regulus regulus Reietó LC LC LC D Sembla que hi ha anys que n’entrarien molts d’Europa i anys que no n’entraria quasi cap, per tant s’opta per un orígen desconegut

Saxicola torquatus Bitxac comú LC LC LC DScolopax rusticola Becada NT NT NULL HSturnus vulgaris Estornell vulgar NT NT LC h La població del centre

d’Europa, d’on prové, està en regressió

Sylvia melanocephala Tallarol capnegre LC LC LC R

Sylvia undata Tallareta cuallarga LC NT LC R

Tichodroma muraria Pela-roques NT LC VU D

Troglodytes troglodytes Cargolet LC LC LC D

Turdus iliacus Tord ala-roig LC LC NULL H

Turdus merula Merla LC LC LC D

Turdus philomelos Tord comú LC LC LC h

Turdus pilaris Griva cerdana LC LC NULL H

* Descripció del camp Població a l’hivern de la taula d’ocells potencialment presents a l’hivern: R-Resident (si hi ha hivernants procedents de fora de Catalunya aquests són quantitativament molt poc importants), H-Hivernant (si hi ha residents, aquests són quantitativament molt poc importants), r-Predominantment resident (la part quantitativament més important de la població present a l’hivern és resident, però també hi ha exemplars que provenen d’altres regions), h- Predominantment hivernant (la part quantitativament més important de la població present a l’hivern prové d’altres regions, però també hi ha exemplars que són residents), D- Origen desconegut o en una proporció indefinida que no permet estimar si predomina la part resident o exclusivament hivernant.

70


RèptilsEl valor de conservació del territori pel que fa als rèptils és força destacable en el municipi, sobretot al sector est del terme. A tall informatiu, en la següent taula es llisten les espècies potencialment presents a la zona, en base a l’estudi de probabilitat d’aparició elaborat per l’empresa Minuartia (en rosa es marquen les espècies amb major grau d’amenaça). Les espècies del llistat són espècies pròpies dels ambients naturals formats per mosaics d’espais oberts i boscos.

Destaquem que tant la citació, com a espècie vulnerable, de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és perquè el quadrant d’aquesta arriba fins al riu Llobregat. Per tant, és improbable la seva presència al terme municipal.

Detall del cap de l’escurçó mediterrani, una espècie present en el sector montserratí del terme.

Nom científic Nom català Estatus UICN

Rhinechis scalaris Serp blanca o ratllada

LC

Malpolon monspessulanus Serp verda LCNatrix natrix Serp de collaret LCVipera latasti Escurçó iberic NTAnguis fragilis Vidriol LCTarentola mauritanica Dragó comú LCPodarcis hispanica Sargantana ibérica LCPsammodromus algirus Sargantaner gros LCPsammodromus hispanicus Sargantaner petit LCMauremys leprosa Tortuga de rierol VU

Descripció del camp Estatus IUCN: EN, en perill; VU, vulnerable; LR, risc baix (inclou tres categories: CD, que depèn de programes de conservació; NT, quasi amenaçada; LC, preocupació menor); DD, dades insuficients.

71


ANNEX 2: PARÀMETRES CONSIDERATS EN LA VALORACIÓ BOTÀNICA DELS DIFERENTS HÀBITATS NATURALS I AGRÍCOLES

El significat dels diferents paràmetres que intervenen en la valoració botànica dels hàbitats és:

• Riquesa florística: considera el nombre d’espècies per hàbitat, sense tenir en compte l’equitabilitat, i basada únicament en plantes vasculars. Els hàbitats més valorats són els que presenten més número d’espècies.

• Raresa florística: considera la presència d’espècies endèmiques i de comunitats rares als hàbitats, en referència a Catalu-nya. Els hàbitats que en tenen més son més valorats que els que en tenen menys.

• Àrea d’implantació: fa referència a la superfície mitjana dels polígons d’un determinat hàbitat. Serveix per a valorar els hàbitats de mides habitualment petites.

• Estadi successional: valora, des del punt de vista de la successió vegetal, si un hàbitat està en una situació més o menys propera a la de l’hàbitat que es manté en equilibri amb els factors ambientals físics i biòtics del lloc on es troba (potencial).

• Fragilitat ecològica: considera la susceptibilitat que tenen hàbitats a la pertorbació “no predictible”, generalment d’origen antròpic. Els hàbitats més valorats són els més fràgils.

• Valor biogeogràfic: valora la singularitat de l’àrea de distribució de l’hàbitat, dins l’àmbit de Catalunya.

• Extensió territorial: valora la superfície relativa de l’hàbitat i és dóna més valor als que tenen l’àrea més petita (hàbitats escassos).

• Diversitat topogràfica: considera l’interval altitudinal i diversitat d’exposicions de l’hàbitat. És a dir, valora els hàbitats que estan en un interval reduït d’altitud, així com aquells que tenen la major part de la seva superfície en una o en poques orien-tacions.

• Agregació espacial: mesura el grau d’agregació dels polígons d’un determinat hàbitat a la província de Barcelona. Els hàbitats que es distribueixen de forma més aïllada, disgregada, són els més valorats.

• Excentricitat espacial: valora el grau de perifèria de cada polígon respecte al centre de distribució de l’hàbitat. Aquest índex no valora només els polígons aïllats de la resta per un mateix hàbitat, sinó també els que s’allunyen més del centre de gravetat. Aquest és l’únic indicador que es calcula per polígon i no per hàbitat ja que depèn de la posició geogràfica de cada polígon.

72


ANNEX 3: CONSELLS GENERALS DE GESTIÓ D’AMBIENTS AGROFORESTALS I OBERTS

La gestió agroforestal per a la recuperació i millora dels espais naturals

Aquesta forma de gestió es basa en la tala selectiva de peus d’arbres en un determinat rodal forestal. Exigeix un estudi previ de les característiques silvícoles com ara la densitat dels peus i les seves mides, així com d’altres espècies presents. En general, es pretén reduir el nombre de peus en comunitats molt denses i potenciar uns hàbitats forestals més estables, resilients i diver-sos, tant des del punt de vista de l’estat de conservació de la comunitat vegetal, com de la reducció del risc de pertorbacions externes, especialment el foc forestal. Les actuacions que es poden dur a terme varien segons l’espècie d’arbre dominant -alzines, pins, pins pinyers...- i també es poden realitzar en comunitats arbustives. En el cas de El Bruc aquesta mesura es podria aplicar especialment a les cobertes vegetals que es corresponen a les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues a les cobertes de bosc de clar, matollars, prats i herbassars així com els conreus herbacis de secà.

A tall sintètic els principals objectius de la gestió agroforestal dels hàbitats són:

• Reduir l’excés de densitat (peus/ha) de les zones forestals amb regeneració natural excessiva de pi blanc i/o alzina després dels incendis.

• Millorar l’estabilitat de la massa forestal.

• Potenciar la capacitat de regeneració després de possibles pertorbacions.

• Mantenir i potenciar l’estructura irregular de la massa forestal.

• Augmentar el creixement en alçada i en diàmetre dels arbres.

• Potenciar la producció de pinyes (aspecte important per garantir la regeneració natural en el cas d’un nou incendi forestal).

• Incidir positivament en la prevenció d’incendis amb la reducció de combustible vegetal i la creació de discontinuïtats ver-ticals.

• Potenciar la biodiversitat amb la creació d’espais oberts.

• Millorar la disponibilitat d’aigua per a la fauna a les zones de treball.

• Promoure la pastura com a activitat per mantenir els treballs forestals realitzats i com a eina de prevenció d’incendis.

La gestió dels hàbitats d’espais oberts

Els hàbitats d’espais oberts (en endavant, EO) es corresponen a la vegetació arbustiva (matollars, brolles i landes) poc densa i a la vegetació herbàcia. En sentit contrari es podrien definir com aquells hàbitats que són comunitats vegetals no dominades per arbres o arbustos que determinen un ambient diferenciat al seu interior (de vegetació arbustiva o herbàcia). Els EO tenen un elevat interès per la conservació de la biodiversitat perquè sovint contenen una important riquesa de fauna i de flora vinculada a la seva heterogeneïtat, tenen un valor productiu elevat i representen una font important de recursos naturals renovables (pastures, per exemple) i presenten funcions ambientals de gran interès, com ara evitar la continuïtat de les masses forestals en zones amb risc d’incendi elevat. Finalment, cal dir que aquests hàbitats concentren espècies de fauna i flora pròpies de prats que sovint estan en recessió i/o són espècies rares, lligat a la reducció precisament dels hàbitats oberts en el seu conjunt.

A tall sintètic, resumim els principals objectius de la gestió dels hàbitats d’espais oberts que es recullen en les Directrius per a la gestió del espais naturals de la Xarxa Natura 2000 (Generalitat de Catalunya), diferenciant els usos que els mantenen (les pràctiques agrícoles, l’afavoriment d’erms i les pastures).

La recuperació i millora dels hàbitats d’EO es pot aconseguir mitjançant algunes de les següents actuacions:

• Recuperació de feixes agrícoles sembrant-les rotativament de gramínies i lleguminoses en indrets colonitzats per matollars arbustius i rodals arbrats que no puguin ser afectades per fenòmens erosius.

• Manteniment de l’estructura semiadevesada dels boscos circumdants als EO, com a àrea de transició entre el bosc i l’EO per potenciar l’efecte d’ecotò, però respectant certs refugis arbustius i d’esbarzers per a la fauna.

73


• Desarrelament d’espècies arbustives i hidrosembra amb espècies herbàcies autòctones que protegeixin el sòl i mantinguin la dinàmica evolutiva de les praderies.

• Introducció de pràctiques històriques com ara la pastura amb bestiar oví.

• Utilització de maquinaria pesant per fer actuacions contundents i amb perspectives de futur, mentre que per contra el man-teniment precisa d’actuacions menys dràstiques i amb un seguiment estret dels seus efectes.

• Adequació de les normatives als punts anteriors i la promoció socioeconòmica d’un sector primari respectuós amb el medi natural que en faciliti la seva incorporació.

Recomanacions de gestió dels espais oberts

En qualsevol cas, per a cada una d’aquestes pràctiques principals caldria no oblidar les recomanacions que els experts estableixen en matèria de gestió dels EO.

Respecte a les pràctiques agrícoles:• S’ha de minimitzar (o evitar quan l’objectiu principal és la conservació) l’ús de productes fitosanitaris, així com evitar la fertilització excessiva.

• Cal evitar espècies transgèniques pels seus afectes negatius sobre la biodiversitat de l’espai natural.

• Cal evitar les varietats agrícoles primerenques que promouen la sega a la primavera en busca de la màxima rendibilitat i d’una segona collita.

• Cal evitar artigar i llaurar anualment els prats que no tingui vocació productiva, perquè en banalitza les comunitats biològiques.

Respecte als erms:• Cal afavorir la rotació de conreus com a sistema dinàmic de gestió tradicional (1r any cereal, 2n any lleguminosa, 3r any de guaret), ja que és força útil per potenciar bones poblacions d’espècies presa i evitar la necessitat d’adobs químics.

• Cal mantenir els marges entre camps i no cremar-los, per tal de mantenir refugis per la fauna.

Respecte a la pastura:• S’han de considerar els grans herbívors a l’hora de mantenir els EO.

• Les zones pasturades són més productives. Convé doncs promoure la pastura, però a nivells moderats. En aquest sentit, s’ha de controlar i evitar la sobrepastura a l’estiu i en eventuals èpoques de sequera.

• Cal fer una pastura estacional, per donar temps a que les gramínies o altres herbàcies es refacin i competeixin amb arbus-tos colonitzadors resistents al pasturatge.

• En prats de pastura, a part de la intervenció periòdica del ramat, és recomanable intervenir cada 5 anys llaurant i sembrant.

Per tal d’aprofundir en les mesures de gestió dels hàbitats, la Diputació de Barcelona ha publicat diversos manuals de gestIó d’hàbItats que es poden trobar a la Llibreria de la Diputació. En concret, fins a la data hi trobem els manuals sobre la gestió dels alzinars, de les pinedes de pi blanc, de les pinedes de pi roig, de les pinedes de pinassa, dels espais fluvials i dels espais urbans. A El Bruc hi tenen representació alguns d’aquests hàbitats.

En aquest sentit també existeix el Manual de conservació de la biodiversitat en els hàbitats agraris, publicat pel Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Aliment de la Generalitat de Catalunya el desembre de 2009. Aquest manual proposa pràcti-ques de conservació d’hàbitats agraris amb l’objectiu d’assolir unes bones condicions ambientals i agronòmiques de l’explota-ció agrícola i/o ramadera i complir un conjunt de normes legals de caràcter ambiental.

74


El dia 1 de juny de 2016, una màquina excavadora contracta-da pels propietaris de la concessió minera de la pedrera de Roques Blanques va intentar iniciar els treballs d’explotació minera, tot i no tenir llicència municipal.

L’empresa si bé disposa de l’autorització de l’extracció minera per part de la Generalitat des de 2010, mai ha obtingut la lli-cència de l’ajuntament bruquetà, fet que converteix l’actuació en il·legal.

L’alcalde del Bruc, Enric Canela, i veïns de la vila, davant d’aquests fets il·legals es van personar a l’indret i van obligar a parar la màquina. Així mateix, els Agents Rurals i els Mos-sos d’Esquadra van obrir diligències sobre els fets.

Com a resultat de l’actuació de la màquina excavadora es va afectar una àrea d’uns 1.500 m2 amb moviments de terra i tal-la d’arbres. Una de les constatacions del moviment de terres és precisament l’escassa quantitat de pedra que van trobar i que suposadament és el sentit de l’explotació.

En el front d’explotació previst per la concessió minera en aquest indret s’hi ha trobat una espècie de la flora protegida catalana, el líquen Diplochistes ocellatus. El front calcari de Roques Blanques és de reduïdes dimensions i mostra una flora rupícola de valor botànic per a la zona. Així mateix, una prospecció sobre el terreny mostra que és un aflorament molt descomposat i, d’un valor econòmic qüestionable.

Per tant, caldria estudiar a fons l’adjudicació de la conces-sió minera per part de la Generalitat de Catalunya, atès que aquesta podria ser pressumptament no vàlida per no ajus-tar-se als mínims de qualitat mineral exigible per aquest tipus d’explotacions. Així mateix, també caldria revisar la declara-ció d’impacte ambiental feta per la Generalitat de Catalunya pel respecte l’estudi detallat de la flora de l’indret i l’impacte i perillositat de màquines amb carburants combustibles en una àrea envoltada de bosc i a tocar de la línia d’un espai del PEIN.

ANNEX 4: INTENT D’EXPLOTACIÓ DE LA PEDRERA (JUNY 2016)

Imatge de l’impacte general de l’actuació i del perill forestal que suposa.

Imatges de detall de l’actuació de destrucció del medi natural causada a tocar del forn de calç de Roques Blanques en la qual es fa palès l’escassa quantitat de pedra extreta pel volum de terra.

75


Els mapes inclosos en aquest informe són:

• Unitats litològiques

• Unitats geomorfològiques

• Unitats hidrogeològiques

• Vulnerabilitat hidrogeològica a la pol·lució per vessament

• Erosionabilitat potencial

• Risc geològic gravitatori potencial

• Cobertes del sòl 1956



• Boscos antics i incendis forestals

• Vegetació 2014

• Hàbitats principals 2013

• Valoració botànica dels hàbitats 2013

• Grau d’amenaça dels hàbitats 2013

• Hàbitats d’Interès Comunitari 2013

• Valor de conservació dels ocells

• Valor de conservació dels mamífers

• Valor de conservació dels rèptils

• Valor de conservació dels amfibis

• Valor de conservació de la fauna vertebrada

• Valor de conservació dels ropalòcers

• Biodiversitat singular

• Connectivitat ecològica terrestre

• Aprovisionament de biomassa forestal

• Aprovisionament d’aliments

• Dinamisme socioeconòmic del sector agrari

• Conreus actuals i abandonats en la Zona Perifèrica de Protecció del Parc Natural

• Carboni aeri capturat anualment

• Pol·linització

• Patrimoni

• Visibilitat des de l’A2

• Qualificació urbanística del sòl no urbanitzable

• Sistema d’espais oberts del Pla Territorial Parcial

ANNEX 5: CARTOGRAFIA TEMÀTICA

• Serveis ecosistèmics de suport

• Serveis ecosistèmics de regulació

• Serveis ecosistèmics d’aprovisionament

• Serveis ecosistèmics culturals

• Infraestructura verda

• Inraestructura verda i qualificacions del SNU

• Qualificació urbanística en la zona de transició de la In-fraestructura verda

informe tÈcnic - bruc.cat · informe dels espais lliures per a processos de planificació ur-...

Documents