informe tÈcnic - ajuntament de rubí · informe dels espais lliures per a processos de...

RUBÍ

Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi TerritorialÀrea de Territori i Sostenibilitat

Diputació de Barcelona

MARÇ 2017

INFORME TÈCNIC

DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES -RUBÍ

INFORME

Informe elaborat pels tècnics Meritxell Margall, ambientóloga i Jordi Miralles, biòleg sota la direcció de Carles Dalmases, Cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial en compliment de la sol·licitud feta per l’ajuntament a la Diputació de Barcelona, amb número de referència 1640017720.

Barcelona, Març 2017

1

DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - MUNICIPI DE RUBÍ

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ. SOL·LICITUD I OBJECTE DE L’INFORME 2

ANÀLISI TERRITORIAL: SERVEIS ECOSISTÈMICS 5

LA INFRAESTRUCTURA VERDA 24

ALTRES QÜESTIONS 33

ANNEXOS 43

ANNEX 1: PARÀMETRES CONSIDERATS EN LA VALORACIÓ BOTÀNICA 44ANNEX 2 CONSELLS GENERALS DE GESTIÓ D’AMBIENTS AGROFORESTALS I OBERTS 45ANNEX 3: CARTOGRAFIA TEMÀTICA 47

2


Vista de la riera de Rubí des de davant del torrent de les Abelles amb el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac al fons, del qual aquesta via fluvial n’és un connector biològic estratègic.

INTRODUCCIÓ: SOL·LICITUD I OBJECTE DE L’INFORME

La Diputació de Barcelona registrà el dia 30/03/2016 una sol·licitud de l’Ajuntament de Rubí al Catàleg de suport als serveis i a les activitats locals 2016 per a l’elaboració d’un informe dels espais lliures per a processos de planificació ur-banística i sectorial (programa d’anàlisi i planificació del sòl no urbanitzable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat).

En la sol·licitud es descrivien les actuacions per a les quals es creia necessari el suport tècnic de la Diputació de Barcelona: “Informes d’anàlisi i valoració dels espais lliures i elaboració d’un conjunt d’actuacions prioritàries que conformaran el Pla d’acció per a la infraestructura verda local”, especialment per argumentar una modificació puntual de les normes subsidià-ries de planejament per a la regulació del sòl no urbanitzable. La petició, a més, es recolzava en el fet de tenir treballs ini-ciats per a la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal, fet que atorga un valor més gran a la sol·licitud feta a l’OTPAT.

D’acord amb les necessitats tècniques de l’Ajuntament es va acordar elaborar una diagnosi dels espais lliures de Rubí que permeti aportar una visió del territori en el marc dels serveis ecosistèmics i així argumentar la planificació actual i una de possible de futura inspirada en la infraestructura verda del municipi.

Finalment, el 11/04/2016 es va informar favorablement la petició.

L’EINA DEL SITXELL

El SITxell és una base de dades cartogràfica i alfanumèrica a escala 1:50.000, elaborada en l’entorn ArcGis, que ajuda a estudiar, analitzar, valorar i planificar els espais lliures de la pro-víncia de Barcelona. La base conceptual d’aquesta eina radica en el convenciment que el conjunt dels espais lliures és el siste-ma territorial bàsic, sobre el qual s’han de situar adequadament els sistemes d’assentaments i d’infrastructures, de forma que es mantinguin les funcions ecològiques, paisatgístiques i so-cioeconòmiques claus del territori.

El SITxell es dota de contingut sobre els atributs intrínsecs del medi natural així com els associats als processos globals de la xarxa d’espais lliures. La informació que contenen els diferents mòduls cartogràfics poden contribuir a visualitzar el paper que juga el conjunt dels espais lliures i abordar l’ordenació dels sistemes naturals des de la consideració del territori com un sistema.

La Diputació de Barcelona aporta aquesta eina als munici-pis per tal que l’estratègia d’ordenació dels espais lliures es configuri no només a partir de la protecció de determinades àrees d’interès natural, o de l’establiment de xarxes d’espais protegits, sinó que incorpori el conjunt del territori com la uni-tat funcional que ha de ser objecte de planificació i gestió, si es pretenen assolir els reptes de conservació plantejats.

Aquest conjunt d’espais naturals i seminaturals és el que es coneix com a infraestructura verda. A més dels valors intrín-secs vinculats als hàbitats i a la biodiversitat, la infraestructu-

3


ra verda aporta nombrosos beneficis i serveis a les persones. Entre aquests serveis dels ecosistemes podem assenyalar des del subministrament d’aliments, d’aigua i de combustible, fins a la protecció davant dels riscos naturals, la disposició d’espais per a l’esport, la salut, el lleure, l’educació i el gaudi del paisatge. En síntesi, la infraestructura verda és a la base mateixa del benestar i la qualitat de vida de les persones. És un patrimoni del municipi que cal conservar.

ELS SERVEIS ECOSISTÈMICS I LA INFRAESTRUCTURA VERDA

Tradicionalment, l’anàlisi del territori s’ha realitazat a partir dels elements geobiològics més que no pas les capacitats funcionals que aquests elements poden desenvolupar. Les dades del SITxell (vegeu l’annex 1) ens aporten aquesta imat-ge més descriptiva dels valors naturals del indret. Tanmateix, les darreres tendències en l’àmbit de l’anàlisi dels espais lliu-res, es recomana que s’atenguin també els aspectes funcio-nals.

Els serveis ecosistèmics són les contribucions directes o in-directes dels ecosistemes pel benestar humà (segons la de-finició del Informe TEEB 2010*). La conservació de la natura al llarg de molts anys s’ha centrat en la protecció individual de determinades espècies i espais, com ara els parcs naturals i altres categories d’àrees protegides. Des de fa uns anys, la Unió Europea està impulsant, sota el concepte del serveis ecosistèmics, un forma de pensar més global, anant més en-llà de la conservació dels espais naturals protegits, més enllà dels paisatges extraordinaris, de les espècies animals, de les plantes i dels hàbitats.

La conservació dels espais lliures des del punt de vista dels serveis que presta la natura suposa, entre d’altres, un en-focament global del territori i de la seva funcionalitat. Això porta a accions com ara la gestió multifuncional dels boscos, la preservació del medi rural, la protecció i millora de la xarxa hidrològica o la restauració d’espais degradats, de manera que es potencien en conjunt nombrosos serveis els quals no sempre es tenen en compte, com són l’aire net que filtren els boscos, la protecció que ofereix la vegetació de ribera en front de les riuades, els connectors ecològics entre els dife-rents espais naturals, o l’educació, la contemplació, l’esport i el gaudi del medi natural, entre molts d’altres.

Per exemple, a nivell urbà, els diferents espais verds que es poden trobar dins del nucli urbanitzat –com ara parcs, jar-dins, arbrat viari, boscos, horts, etc.– també proporcionen un

conjunt de serveis ecosistèmics de gran importància per a la qualitat de vida dels ciutadans: recreatius i culturals, però també de regulació microclimàtica, de reducció del soroll o de filtració de l’aire.

En aquest marc, els serveis ecosistèmics es classifiquen en quatre grans àmbits: els d’aprovisionament, regulació, suport i culturals.

Els serveis d’aprovisionament són serveis ecosistèmics rela-cionats amb els productes materials i energètics procedents dels ecosistemes (aliments, aigua dolça, matèries primeres, recursos medicinals,...).

Els serveis de regulació són els serveis que els ecosistemes proporcionen en actuar com a moduladors de les variables ambientals (qualitat de l’aire, clima local, tractament d’aigües residuals, segrest de carboni, pol·linització, control biològic, protecció davant de fenòmens extrems, prevenció i control de l’erosió del sòl, etc.).

Entre els serveis culturals s’inclouen els beneficis no materi-als que les persones obtenen del contacte amb els ecosiste-mes. Inclouen beneficis espirituals, de recreació, per a la sa-lut mental i física, d’apreciació estètica, d’inspiració artística, per al turisme, identitaris, científics, entre molts altres.

*L’economia dels ecosistemes i la biodiversitat (en les sigles angles TEEB). Existeix una guia sintètica titulada: “TEEB 2010. Una guía rápida. La economía de los ecosistemas y la bidoversidad para diseñadores de políticas locales y regionales”; aquesta està disponible al web: http://www.teebweb.org/wp-content/uploads/Study%20and%20Reports/Reports/Local%20and%20Regional%20Policy%20Makers/D2%20Quick%20guide/TEEB%20D2%20Quick%20guide_Spanish.pdf

Detall de l’albareda dels Alous, un hàbitat d’interès comunitari que trobem al municipi.

4


Finalment, els serveis de suport són el conjunt de funcions eco-sistèmiques que sustenten la resta de serveis (hàbitat per a les espècies, manteniment de la biodiversitat, cicles de nutrients, etc.).

Des d’aquesta visió, el bosc és molt més que el conjunt dels arbres i el seu possible valor comercial com a fusta. És un magatzem de carboni, un sistema d’aire condicionat natural, un espai per gaudir. Les muntanyes són molt més que sim-ples turons ja que atrapen la pluja i l’aigua que s’escola per les seves valls, i la neu que s’hi acumula a l’hivern ens dóna aigua a la primavera. Sistemes naturals com els matollars, els aiguamolls o els rius atrapen més diòxid de carboni que un bocí de terra vegetal. Els conreus extensius són un espai de proveïment d’aliment però també un suport imprescindi-ble per a la biodiversitat. El mar és més que simplement un productor de peix o un espai d’oci per al diumenge, és un regulador del clima i un atractiu per al turisme.

L’impuls de la protecció específica dels espais naturals, agra-ris i no urbanitzats, més enllà de les qüestions socioeconò-miques, també permet donar un valor afegit a la qualitat de vida de les persones. És en aquest marc conceptual que hi ha una plena compatibilitat entre les valoracions del SITxell i els criteris dels serveis ecosistèmics, que permeten atorgar una visió més àmplia i una major dimensió a les polítiques de preservació i gestió del paisatge rural i natural.

Sobre la base dels serveis ecosistèmics la Unió Europea va adoptar l’any 2011 una estratègia per protegir i millorar la bi-odiversitat a Europa fins a l’any 2020, a partir d’una Comu-nicació de la Comissió Europea (“estrategIa de la Ue sobre la bIodIversIdad hasta 2020: nUestro segUro de vIda y capItal natUral. com 2011(244)”). Entre els sis objectius d’aquesta, el segon es refereix al “Manteniment i restauració dels eco-sistemes i els seus serveis”. Això s’explicita com el “Manteni-ment i millora d’ecosistemes i serveis ecosistèmics no més

tard de 2020 mitjançant la creació d’infraestructura verda i la restauració d’almenys el 15 % dels ecosistemes degradats”.

Posteriorment, per tal de desenvolupar aquest mandat, l’any 2013, la Comissió Europea va elaborar una nova comuni-cació amb el títol “InfraestrUctUra verde: mejora del capItal natUral de eUropa (com 2013 (249))”. En ella es defineix la infrastructura verda, entesa com una xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la presta-ció d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics. Aquesta infrastructura incorpora espais verds (o blaus en el cas dels ecosistemes aquàtics) i altres elements físics d’espais terres-tres (incloses les zones costaneres) i marines.

És a dir, la proposta és planificar i gestionar el conjunt del territori per tal de maximitzar la prestació de serveis ecosis-tèmics i garantir així el benestar de les persones. Per tant, l’aproximació ha de ser perque cada peça d’espai lliure –bosc, conreu, riera, prat, verd urbà, etc.– contribueixi tant com sigui possible a la infrastructura verda potenciant la seva multifuncionalitat, que faci possible el màxim nombre i quali-tat dels serveis que presta. En els mateixos documents de la Comissió Europea s’indica que una de les millors maneres d’afavorir l’establiment de la infraestructura verda és a través del planejament territorial i urbanístic, incorporant els serveis ecosistèmics a la base mateixa del planejament i ordenant els elements de la infraestructura verda per tal que desenvolupin al màxim la seva funció.

En aquest sentit, el SITxell és una eina idònia per a la identifi-cació, avaluació i cartografia dels serveis ecosistèmics, donat que disposa de molta informació pluridisciplinar sobre els va-lors naturals i socioeconòmics dels espais lliures, que estan en la base dels indicadors dels serveis.

Imatge en la qual s’aprecia dues de les problemàtiques del municipi, les activitats extractives i les línies d’alta tensió.

5


Entorns de can Feliu amb les zones boscoses que estan qualificades d’in-drets singulars.

Font de la Verge del Carme en l’indret comegut com a Plataneda i fonts de can Roig.

Ametller de can Joan a tocar del torrent dels Alous, un arbre catalogat ubicat en un entorn natural remarcable.

SERVEIS ECOSISTÈMICS

Aquest estudi pretén aprofundir en la descripció i valoració del territori des de la nova visió que ofereix el marc dels ser-veis ecosistèmics, tenint en compte les contribucions dels ecosistemes al benestar humà.

Serveis de suport

Com ja s’ha comentat, els serveis de suport es corresponen amb les anomenades funcions ecosistèmiques, és a dir, els processos bàsics dels sistemes naturals (hàbitat per a les es-pècies, manteniment de la biodiversitat, cicles de nutrients, etc.) que permeten que es prestin la resta de serveis.

L’actual normativa urbanística de Rubí recull 28 béns del pa-trimoni natural(1) els quals es poden classificar de la següent manera:

Indrets singulars: Capçalera del torrent de Can Canya-dell Vell, Avellanosa del torrent de Sant Muç, Bosc de Can Feliu, Albereda del torrent dels Alous, Pollancreda al pont de Cal Ximelis

Arbredes lligades a patrimoni cultural: Roureda de Can Tapis, Pineda de Can Bosc, Bosc de la Mare, Bosc de l’Ermita, Bosc de Can Roig, Plataneda i fonts de Can Roig, Arbreda de Sant Muç.

Arbres singulars: Plàtans de Can Xercavins , Roure de Can Xercavins, Pi blanc de Can Xercavins, Bosc de Ca n’Ori-ol , Roure de Can Feliu, Alzina de Can Pi de la Serra, Roure de Can Pi de la Serra, Alzina de Can Rosès, Ametller de Can Sant Joan, Figuera del Mas Jornet.

Miradors: Mirador de les Martines, Mirador del Rossell.

D’interès geològic: Turó de Can Calopa, Aflorament pa-leozoic de Can Jardí.

Sigui com sigui, una bona part dels espais lliures de Rubí conserven una mostra representativa del paisatge agrofores-tal vallesà i contribueixen al manteniment de la diversitat bi-ològica, paisatgística i de la connectivitat ecològica entre els espais naturals propers (Collserola, Sant Llorenç del Munt,...). Això, sense deixar de banda la seva contribució a la millora de la qualitat de vida de la població i les seves potencialitats pel que fa als usos de lleure, educatius, etc.

De tots aquests espais catalogats, en destaquem els que descrivim a continuació.(1) Està basada en el Catàleg del patrimoni cultural i natural de l’any 2003. Un document que caldria revisar ja que actualment, en alguns aspectes, és insuficient: https://www.rubi.cat/fitxers/seu/urbanisme/planejament-i-gestio/planificacio-urbanistica-aprovada-definitivament/8-2-patrimoni-natural

6


Tram sud de la riera de Rubí quan aquesta circula paralel·la a la carretera c1413a davant del turó del Puig Pedrós de l’Obac. Un indret de gran valor per a la biodiversitat malgrat que el seu entorn són poligons industrials.

Riera de RubíLa riera de Rubí, neix a les Fonts de Terrassa, producte de la confluència de la riera de les Arenes i del Palau. Travessa tot el territori de Rubí fins a desguassar al Llobregat, al terme del Papiol. La seva longitud total és de 13,5 km i presenta un cabal mitjà de 0,75 m3/s. A la llera d’aquesta riera hi ha el record de la tràgica riuada de la nit del 25 de setembre de 1962. Potser per això, es van prendre mesures per tal que no pogués tornar a causar víctimes. Tanmateix, no podem obli-dar que la tragèdia del 1962 tingué en el seu origen l’ocupació amb habitatges de la llera inundable. Altres episodis d’inun-dació més recents, que només han causat danys materials, es troben relacionats amb la urbanització que la riera de Rubí continua tenint al llarg del seu recorregut.

Després del 1962 no es va establir una franja de protecció ambiental a la Riera, sinó que es va canalitzar, a banda i banda s’hi van ubicar infraestructures viàries i es va reurba-nitzar. Per altra banda, fins fa uns anys era simplement una claveguera a cel obert. La millora en el sanejament de les aigües que arriben a la riera ha millorat notablement. Ara bé, continuen havent-hi abocaments incontrolats que malmeten aquest ecosistema natural, tot i que en general, a dia d’avui gaudeix d’un relatiu bon estat de salut.

Darrerament, la riera de Rubí ha estat objecte de diferents actuacions municipals per recuperar-ne la seva funcionalitat ecològica, especialment, en el tram central que travessa el

nucli urbà. Aquest eix ecològic té un important potencial per a la flora i la fauna, és a dir, per a la biodiversitat local. Entre les diferents actuacions que s’han realitzat en aquest sentit, hi ha la retirada de blocs de formigó i runa existents, l’eliminació d’espècies alienes a aquest indret, la retirada d’arrels, la re-vegetació de les zones de la llera on s’ha eliminat la canya i la instal·lació de trams de noves baranes amb l’objectiu d’obrir vistes a la Riera, així com cartells explicatius sobre la fauna i la flora que hi ha a la Riera.

Tanmateix, l’interès ecològic de la riera de Rubí, és inherent a tot el seu curs. A més del seu paper ambiental i ecològic, juga també un paper notable des del punt de vista urbanístic, així com social. Per això, cal també redefinir els usos que actualment se situen en alguns punts de l’eix de la Riera (aparcaments, horts, activitats comercials) que distorsionen el paisatge de l’espai. També és cert que s’han recuperat al-guns espais com el Torrent de les Abelles, que és d’interès paisatgístic i natural. Especialment remarcable és el tram de la riera del sector Sud del municipi, en el qual, a més, hi tro-bem àrees d’interès patrimonial com el Turó de can Calopa qualificat pel seu valor geològic.

L’interès geològic del Turó de can CalopaEl Turó de Can Calopa amb les seves espectaculars cingle-res ha estat integrat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC), conjuntament amb el Puig

7


El turó de can Calopa està catalogat com un espai geològic singular com ho palesa el fet que s’inclogui dins de l’Inventari de Patrimoni Geològic de Catalunya. La seva localització als peus de la riera de Rubí encara el fa més remarcable en la seva funció sistèmica de suport.

Pedrós de l’Obac (Sant Cugat del Vallès), mitjançant la fit-xa 336 de “Successió miocena inferior de Puig Pedrós i Molí Calopa”. Aquest conjunt està considerat com una geozona, és a dir, com una gran àrea d’interès geològic. Tanmateix, també té un interès ecològic atès que, malgrat estar envoltat d’urbanització, ha estat un punt de nidificació esporàdic d’aus rapinyaires protegides.

El motiu de l’interès geològic d’aquest espai és ben conegut: inclou un dels pocs registres representatius preservats de les successions al·luvials-lacustres del Miocè inferior de la se-mifossa del Vallès-Penedès. Aquesta successió mostra un bona varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, inclo-ent fàcies terrígenes i carbonatades, amb indicis d’influències evaporítiques. D’altra banda, el Turó de Can Calopa és un jaciment paleontològic (fòssils) de gran rellevància interna-cional gràcies a l’existència, dins de la successió geològica esmentada, d’una localitat de mamífers fòssils que pertanyen al Miocè inferior. Les nombroses restes fòssils localitzades, especialment, proboscidis, rinoceròtids, etc. s’incorporaren a les col·leccions de l’InstItUt paleontològIc mIqUel crUsafont, a sabadell.

El Turó de Can Calopa, tot i ser un espai de referència pai-satgística, està malauradament amagat pel polígon industrial que hi té al davant i pràcticament al damunt. El fet que es trobi als peus de la riera de Rubí fa que el turó de Can Calopa, així com el Puig Pedrós de l’Obac, malgrat estar separats física-ment de Collserola per la xarxa viària, tinguin un gran valor

pel que fa a la connectivitat perquè poden funcionar com a passeres (stepping stones) i així augmentar la probabilitat que les espècies puguin moure les seves poblacions en el territori.

A l’extrem oriental del penya-segat del turó de Can Calopa l’ac-ció erosiva de la riera de Rubí ha deixat al descobert un nivell de pissarres paleozoiques amb materials del Carbonífer-Permià. El seu caràcter únic en el municipi fou inventariat com a zona protegida amb la denominació “Aflorament geològic de can Jardí”. Aquest forma part de la singularitat geològica del turó de can Calopa i és l’únic punt amb aflorament de la Era Pri-mària a Rubí, fet que va propiciar que s’hi establís un itinerari geològic escolar.

Bosc de Can OriolEl bosc de can Oriol es troba dalt d’un suau turonet que do-mina la vil·la de Rubí i representa un lloc simbòlic. Tot que el nom pot semblar que es tracti d’una àrea silvestre, cal con-siderar-lo com un parc urbà arbrat. Tanmateix, hi ha alguns arbres singulars com el roure de ca n’Oriol, declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya (tanmateix, d’aquest exemplar només en queda el tronc sec), la gran al-zina, les branques de la qual estan a tocar de les del roure, i alguns altres exemplars de roure i alzina propers. El bosc està format essencialment per una pineda força envellida, a la qual cal gestionar més com una zona ajardinada que no pas forestal. L’excessiva freqüentació ha provocat la degra-

8


El pont de Ximelis, avui únicament emprat com a suport per a un petit sender.

Pollancreda del torrent Fondo al pont de Ximelis, un reducte d’arbres de ribe-ra que mostra el potencial biològic de l’indret.

Zones d’espais oberts a tocar del torrent Fondo en direcció a can Pere i que actualment presenta pastures i també usos agraris.

dació del sòl i la vegetació en alguns punts i per altra banda és un refugi de cotorres, un ocell exòtic. Aquesta àrea de verd urbà és clau en el sector centre est del terme ja que s’encaixa en una de les mostres del paisatge agrícola vallesà conegut per les Terres de can Oriol. El conjunt d’aquesta àrea verda és essencial també un punt de connexió amb el torrent dels Alous i la serra de Galliners la qual enllaça amb el corredor verd entre el massís de Sant Llorenç del Munt i Collserola.

Bosc de can Feliu

Al territori limítrof entre les propietats de can Feliu i can Xer-cavins es troba aquesta formació boscosa propera a la masia de can Feliu. Es tracta d’una pineda de pi blanc (Pinus hale-pensis) amb algun pi pinyer (Pinus pinea). A les parts més frondoses hi abunden més les alzines i roures, constituint un retall residual d’alzinar litoral mediterrani amb roures, un hàbitat escàs al municipi. Constitueix un component fona-mental del paisatge del Pla de Dormet, la plana agrícola de can Xercavins i can Ramoneda. Hi ha una vista panoràmica especialment bona des de l’antiga carretera d’Ullastrell, que va de Rubí a les urbanitzacions. Un dels itineraris locals de natura i excursionisme, el de Sant Muç, passa molt a prop. Es tracta d’un retall de bosc ben constituït, amb un sotabosc amb nombroses espècies arbustives i herbàcies pròpies de l’alzinar. El roure de can Feliu es un arbre remarcable que es conserva en un bon estat pel fet d’estar situat en aquesta massa forestal. El roure de can Feliu actualment està con-siderat el successor del roure de ca n’Oriol (que va morir fa temps), ja que és el més gran actualment.

Pollancreda del torrent Fondo al pont de XimelisEl torrent Fondo és un dels indrets naturals de Rubí. L’àrea més remarcable s’inicia al costat del pont de l’antic camí de Ximelis a can Pi de la Serra. El tram entre el pont i els horts de Serrafossà destaca per diferents conjunts de pollancres, àlbers i altres arbres singulars propis dels indrets humits. Alguns d’aquests pollancres no són autòctons i, per la gran alçada que han assolit, alguns s’han tombat. En aquest indret, el torrent, que és una zona amb un ambient ombrívol, fresc i humit, que conserva una bona mostra de vegetació de ribera, juntament amb el seu entorn constitueixen un bon exemple de la unitat paisatgística dels “Xaragalls del Vallès”.

Al llarg del torrent s’hi troben altres espècies com l’àlber (Populus alba), l’om (Ulmus minor), l’avellaner (Corylus avellana), l’arç blanc (Crataegus monogyna), falgueres (Pteridium aquilinum), joncs (Carex pendula), cua de cavall (Equisetum sp.), etc. Pel que fa a la fauna, la presència força contínua d’aigua en superfície afavoreix la presència de certs tipus de fauna associada, com la salamandra (Salamandra salamandra), les granotes, etc. Atès que és un indret enclotat es comporta com un bon refugi de fauna silvestre.

9


Interior de la forest anomenada Avellanosa de Sant Muç, un espai inclòs en el catàleg del patrimoni natural. En la imatge s’aprecia el sender que baixa de la font de can Roig cap a l’ermita de Sant Muç. Curiosament, tot i el nom que rep, els avellaners no hi són especialment abundants, tot i que és un indret singular.

Quan el torrent s’acosta als horts de can Serrafossà, la vall s’obre i la urbanització de Ximelis se li tira pràcticament al damunt. Per altra banda, el torrent està afectat pel pas d’un col·lector i està pendent d’un projecte ja en marxa per evitar els abocaments d’aigües residuals. Entre el pont antic de Xi-melis i can Pere, al costat dret del torrent, hi ha un conjunt de prats de pastura amb tanques on, darrerament, s’hi ha obert un camí ample que en part circula per la llera del torrent. Així mateix hi ha un itinerari senyalitzat.

Hàbitats singularsNo trobem cap hàbitat singular, tal com es defineixen aquests, llevat de les comunitats botàniques que es desenvolupen en alguns torrents en els quals s’hi ha inventariat fragments de boscos de ribera mediterranis. En general, són hàbitats formats de retalls de boscos de salzeda, gatelleda (carIcI-salIcetUm), albereda (popUletUm) i omeda (hedero-Ulmeto-mInorIs). En general, aquests hàbitats riberencs hi ha pocs individus arboris i, a vegades, formen associació amb restes d’avellanosa (Corylus avellana), envoltat de rodals de bardis-sa, canyar, però també d’alzinar amb roure cerriode (Quercus cerrioides), i fins i tot pineda en els llocs més eixuts.

En el terme municipal només puntualment, trobem grups aïllats d’arbres de ribera barrejats amb d’altres que no ho són –roures, alzines, pins, etc.- en un conjunt atapeït i im-penetrable per causa de la bardissa i la brolla del sotabosc. En els llocs més humits d’aquests indrets apareixen plantes criptògames com la cua de cavall (Equisetum sp) i falgueres

(Pteridium aquilinum). Això es pot observar especialment, en-tre altres, a la zona de l’avellanosa del torrent de sant Muç i al torrent dels Alous. En altres indrets, els boscos de ribera han estat substituïts per plantacions fustaneres com els po-llancres (Populus nigra) o els plàtans (Platanus x hispanica), quelcom que s’observa clarament a l’indret conegut com la pollancreda del pont de Ximelis.

La xarxa hidrogràfica de torrents, tot i que no presenten cur-sos d’aigua en els quals l’aigua hi circuli tot l’any, si que hi ha àrees on s’hi fan bassals més o menys duradors i que poden ser molt interessants per a la protecció d’espècies faunísti-ques, sobretot d’amfibis, un grup animal que s’adapta molt bé a aquest tipus d’habitat natural i que a Rubí té un important potencial. Recordem que els amfibis són un dels grups més amenaçats per l’escalfament global.

Torrent de can Guilera, avellanosa del torrent de sant Muç i plataneda de can Roig

El torrent de can Guilera destaca per ser l’element geogràfic que marca una conca hidrogràfica important dins el municipi, la que configura aquest torrent que després de can Roig es converteix en el torrent de Sant Muç (1) i posteriorment pren el nom de riera de can Solà (en la cartografia del Institut Català de Cartografia) abans de desembocar a la riera de Rubi.

(1)Un estudi que s’està fent de topònims indica que no s’hauria de dir “torrent de Sant Muç” ja que Sant Muç només és una ermita. El torrent s’hauria de dir de Can Ramoneda, o bé de Can Roig. Tanmateix, aquí l’esmentem tal com consta a la cartografia del Institut Cartogràfic de Catalunya.

10


Zona humida dels Alous, un indret ubicat en el terme de Sant Cugat del Vallès però que s’hi accedeix per Rubí, raó per la qual la custodien de forma coor-dinada ambdós municipis.

Detall d’un racó de l’estany dels Alous. Aquest indret de gran valor ecològic es troba, tanmateix, molt freqüentat.

Cartell ubicat a l’entrada del recorregut que porta fins a l’estany dels Alous des del barri de can Alzamora de Rubí.

Tot el conjunt destaca per diferents indrets remarcables des del punt de vista patrimonial com l’anomenada avellanosa del torrent de Can Roig o de sant Muç, un paratge de gran belle-sa natural que arrecera un bon nombre d’espècies vegetals d’ambients frescals i ombrívols com ara la font de Can Guile-ra, una font boscana enclavada a la capçalera del torrent de Can Guilera.

Entre can Roig i l’ermita de Sant Muç el torrent està entapissat per un conjunt de retalls de vegetació de ribera mediterrània on s’hi troba una petita població d’avellanosa amb falguera, un hàbitat propi de zones humides continentals. No forma un hàbitat homogeni i està molt fragmentat, ja sigui per trams de roureda, per exemplars de llorer, o per altres espècies arbustives de la muntanya submediterrània, com el sanguinyol (Cornus sanguinea) o la falguera aquilina (Pteridium aquilinum), però sobretot per la pròpia vegetació de les forests de pins i alzines del voltant. Aquest tram del torrent de Sant Muç és la continuïtat de l’anomenat torrent de Guilera, que forma un eix connector cabdal en el municipi ja que forma està inclòs en l’anomenada gran àrea de llevant, del Corredor Biològic de Rubí.

L’avellanosa no és visible pràcticament des de fora de la llera del torrent. Actualment, hi ha un sender que surt de la Plata-neda de can Roig i recorre el torrent pel costat esquerre i tra-vessa algun punt on l’avellanosa és lleugerament més visible.

La plataneda de can Roig, ha estat històricament un indret d’interès cultural, tot i que també qualificat d’hàbitat d’interès biològic. Situada al peu de dues fonts ben populars, la font de can Roig (dedicada a la verge del Carme) i la font de l’Avella-na; en aquesta plataneda no hi ha més d’una desena d’arbres (un d’ells ja mort) i no té cap valor biològic excepcional. Tan-mateix, és un indret humit, que podria tenir un notable poten-cial biològic, especialment, en el cas d’arranjar la basseta que hi havia aigües avall de la font, la qual ara mateix només raja quan plou. En aquesta vall podem trobar una espècie d’ocell protegida, el picot garser gros (Dendrocopos major).

Albareda del torrent dels Alous i zona aquàticaAl Torrent dels Alous es troba la màxima concentració d’àl-bers (Populus alba) de tot el terme de Rubí. Dins de les albe-redes n’hi ha una entre el pont proper al carrer del Sena i el de Can Sant Joan on es troben diversos exemplars de més de 16 metres d’alçada. En una altra albareda es troba un arbre que té un diàmetre de tronc considerable, que és el més alt de tot el torrent.

Més o menys a la meitat del recorregut del torrent dels Alous, abans que aquest desemboqui a la riera de Rubí s’hi troba l’anomenat Estany dels Alous, una zona humida artificial re-sultat de la recuperació d’una antiga argilera en un projecte finançat per la Generalitat de Catalunya el 1995.

11


Fons de vall del torrent de Canyadell en una de les zones en que aquest configura un dels corredors biològics més funcional que li queda al municipi.

Detall de l’avellanosa que trobem dins el torrent de Penjallops, un indret amb un gran potencial per a la biodiversitat municipal.

El torrent de Penjallops com s’aprecia en la imatge és un hàbitat natural d’una especial singularitat ecològica.

L’estany dels Alous està inclòs en l’Inventari de Zones Hu-mides de Catalunya de la Generalitat (1). L’espai ocupa una superfície d’unes 10 hectàrees, majoritàriament en el terme de Sant Cugat del Vallès. La seva ubicació en un extrem dels dos termes municipals dels municipis als quals pertany, no facilita la seva gestió. Tanmateix, s’han fet intents de partici-pació popular molt interessants.

L’indret s’inunda pel trencament d’una veta aquosa de gran qualitat situada a cota superior de la profunditat màxima a l’extrem nord-oest de l’estany. La vora conté algunes traces de canyissar (Phragmites australis) i bogar (Tipha sp), però és evident que, per les pròpies característiques de l’antiga argilera, no té la fondària necessària perquè s’hi desenvolupi adequadament. La vegetació de ribera és pobre. S’hi poden observar ocells aquàtics com les valones, xivitones, teixidors, picot garser petit, polles d’aigua, etc., així com d’altres prote-gits com el xoriguer comú i l’aligot comú.

Com succeeix en molts espais aquàtics, els pescadors hi han alliberat espècies al·lòctones com carpes, perques, gambúsi-es, etc. S’hi observen amfibis, com la granota verda, el tòtil i el gripau, i rèptils com la serp d’aigua i la serp verda. L’indret té una superfície d’hàbitats helofítics que podria ser més impor-tant i així milloraria la qualitat biològica de tot l’indret. La fitxa del Inventari de Zones Humides fa referència a que “Seria inte-ressant dotar l’espai d’itineraris, miradors i altres equipaments, així com ordenar els usos i potenciar el vessant educatiu de l’espai”. En el seu disseny original hi havia un canal que deixava dues illes ben diferenciades. Aquest canal s’ha colmatat i no és funcional. Per altra banda, les illes s’han revegetat.

Des d’aquest indret, el torrent dels Alous continua fent de par-tió amb el terme Sant Cugat del Vallès fins a trobar-se amb la riera de Rubí. Aquest torrent també travessa la infraestruc-tura ferroviària d’ADIF de l’estació de Rubí sota un túnel de més de 150 metres de llargada. En tot aquest tram també fa de frontera amb el barri de Can Vallhonrat.

Prop del torrent dels Alous, cal remarcar l’espai verd del barri de les cases del Sedó, al voltant del torrent de Ca n’Oriol, el qual té pendent l’execució propera d’un projecte d’acondici-onament de la llera i naturalitació de l’entorn i millores a la xarxa de clavagueram per evitar els sobreiximents d’aigües residuals. Aquest indret, tot i que presenta una bona superfí-cie d’horts, destaca per la mica de franja riberenca del torrent dels Alous i del torrent de Ca n’Oriol que atorguen una certa singularitat a la zona.

El torrent de can Canyadell VellAquest torrent s’inicia al coll de ca n’Amat (a la carretera C243c) i poc a poc va excavant la vall per on circula. Travessa

(1) http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/pa-trimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08004001_estany_alous.pdf

12


Àlbers i roures al torrent de can Xercanvins, en un espai de caràcter humit d’interès per la funció ecològica.

Vegetació de ribera al torrent de can Canyadell.

L’estructura geològica d’alguns dels torrents no facilita la implantació de ve-getació de ribera, però permet gorgs temporals d’aigua que són importants per a la biodiversitat, com és el cas del torrent de can Pi de la Serra.

un paisatge amb un substracte geològic format sobretot per sediments quaternaris, fet que origina un petit engorjat que ressegueix el seu curs. Situada a pocs metres de les runes de Can Canyadell Vell, el torrent ja està envoltat de talussos gairebé verticals que superen els 30 metres. Aquesta carac-terística es mantindrà pràcticament al llarg de tot el torrent fins que desemboca amb el torrent de can Pi de la Serra. En paral·lel a aquest torrent hi ha el torrent de Can Barceló que aigües avall es convertirà amb el torrent de Can Pi de la Serra.

La vegetació del torrent de can Canyadell té traces de bosc de ribera mediterrani ja que l’excavació dels sediments geo-lògics ha fet que la làmina d’aigua (encara que no és perma-nent) i les pròpies condicions microclimàtiques hagin creat un ambient ombrívol i humit que afavoreix la presència de grans alzines (Quercus ilex), roures (Quercus sp.), lledoners (Celtis australis), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra).

En general, tot el torrent és una zona força inaccessible i és un refugi per a rapinyaires nocturns i altres animals que evi-ten totalment la presència humana. Es tracta doncs d’una de les zones de patrimoni natural més rellevants del terme. Així mateix forma part d’una de les grans àrees d’interès per a la connectivitat ecològica, l’anomenada gran àrea del sud-est, inclosa en l’anomenat corredor biològic de Rubí.

Tram del torrent de PenjallopsAquest bocí del torrent l’hem anomenat així tot i que es tracta d’un tram del torrent de can Ferran, tanmateix, per trobar-se als peus de la serra de Penjallops a aquest tram d’uns 500 metres a fi de diferenciar-lo l’hem anomenat torrent de Penjallops. Es tracta d’un tram de torrent que destaca per la riquesa en espècies de ribera mediterrànies. Hi trobem una avellanosa amb llorer, roures i àlbers. Aquest tram excepcional de torrent es forma en el fondal que trobem entre el final de la urbanització de can Barata i l’autopista C16 tot resseguint la carretera C1413a. Ben segur que va patir diversos impactes per causa de les obres de la C16. Hi ha força arbres morts caiguts, fet que atorga també a l’espai l’aparença d’un bosc vell, tot i no ser-ho. Aquest espai fluvial té unes característiques de microclima que el converteixen en un indret singular. Tot i que no formés part del catàleg de patrimoni natural del municipi de l’any 2000 és un dels espais a catalogar i a restaurar. Per altra banda, aquest torrent fa de límit de l’anomenada Serra de Penjallops formada per un mosaic forestal en el qual hi trobem rodals amb pi pinyer i d’altres amb roures i alzinar mediterrani. Aquest indret, en un extrem del municipi, allunyat del casc urbà i sense un accés fàcil és tanmateix, remarcable. Malauradament, s’hi troben escampats molts residus provinents de la urbanització de can Barata i sobretot està molt malmès en el seu tram just abans de creuar el pas subterrani de l’autopista C16 per causa de

13


Perspectiva dels boscos i torrent de can Guilera, que més avall es converteix en el torrent de sant Muç i que estructura un dels principals eixos per a la con-nectivitat ecològica del terme.

l’amuntegament de brossa i residus de tota mena deixats pels estadants de l’ocupació il·legal d’horts a banda i banda del torrent. Aquesta realitat ha convertit una part de la llera del torrent en un autèntic abocador.

Torrent de can XercavinsL’anomenat torrent de Xercavins (toponimia ICC) és una curta vall que travessa en un tram la urbanització de les Valls de Sant Muç i a continuació seguirá cap a la plana de can Xerca-vins. Aquest, no presenta un hàbitat riberenc destacat, però sí que hi trobem arbres catalogats a tocar, com els plàtans, el pi blanc i el roure de can Xercavins. Just a la cruïlla entre el torrent de can Xercavins i el torrent de can Feliu o de can Solà hi destaquen alguns àlbers monumentals. Aquest eix fluvial que en conjunt connecta la serra de can Carreres i la riera de Rubí és un dels indrets que fa una funció d’espai de transició entre el sòl urbà i el no urbanitzable i constitueix un eix per a un itinerari de passeig.

Connectivitat ecològica

De l’anàlisi de la nombrosa tasca d’estudi sobre el medi natu-ral disponible per l’ajuntament de Rubí queda palès que en-cara hi ha prou elements interessants en termes de serveis ecosistèmics de suport i que aspectes com la connectivitat i el manteniment de la permeabilitat dels espais lliures consti-tueix un dels reptes més notables que té plantejat el sòl no urbanitzable del terme.

En aquest sentit, es poden esmentar els següents estudis so-bre la connectivitat lligats al terme de Rubí:

• Anàlisi de la connectivitat ecològica entre Collserola i Sant Llorenç del Munt (2000), del Centre d’Estudis i Protecció de la Natura a Rubí per encàrrec de l’Institut Municipal de Medi Ambient de l’Ajuntament de Rubí i la seva Regidoria.

• Delimitació dels espais de connexió biològica entre les Ser-res de Sant Llorenç del Munt i de Collserola (desembre 2000) de Xavier Mayor Farguell, per encàrrec de de la Direcció Ge-neral de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

• Determinació i diagnosi dels elements d’especial interès connector per a garantir la permeabilitat ecològica en el cor-redor biològic de Rubí (novembre, 2001) de Rafael Bosch i Janer.

• Importància de la Serra de l’Oleguera (Rubí) pel que fa a la connectivitat ecològica (gener 2002) de Xavier Mayor Farguell.

• Estudi sobre la necessitat de preservar espais no urbanit-zats de polígons periurbans de Rubí per tal de mantenir la connectivitat ecològica (2006) de Carles Flaquer.

Aquest darrer estudi va concretar l’activitat i l’ús per part de la fauna dels passos lliures de construcció entre polígons, així com de l’àrea perimetral dels mateixos.

14


Impressionant vista d’un dels penyasegats de roques sedimentàries que configura el torrent de Canyadell, tipificat com la unitat de paisatge “xaragalls del Vallès”.

La conservació de la diversitat ecològica té la funció de pre-servar un valor patrimonial, i per tant de beneficis sistèmics per al futur. El manteniment de la connectivitat ecològica és, doncs, una eina especialment útil per a buscar solucions a aquests problemes en termes de planificació i ordenació con-junta del territori municipal.

La connectivitat ecològica és la relació funcional entre els sistemes ecològics a causa d’una distribució espacial con-creta i dels moviments dels organismes en demanda del seu cicle vital. Garantir la connectivitat ecològica és assegurar la possibilitat que tenen les espècies de sobreviure en uns hàbitats concrets. Per tant, considerar mantenir o garantir la connectivitat ecològica és procurar mantenir les continuïtats i la qualitat ecològica de la matriu territorial (garantir els ser-veis ecosistèmics de suport i regulació).

Els connectors ecològics locals reconeguts i analitzats (Fla-quer, 2006) són:

• Connector ecològic local de Sant Muç-Castellnou. Corres-pon a una estreta falca forestal que es localitza en la franja de contacte entre les urbanitzacions de Sant Muç-Can Bosch i de Castellnou. Aquesta franja resta lliure d’edificacions, si bé està travessada pel carrer del camí de Can Feliu a Can Tapis i existeixen diverses tanques de propietats particulars. Aquest connector relliga, segons alguns autors, les zones forestals de les serres de Can Roig, Can Guilera i les Martines amb les

serres de Can Carreres, de l’Oleguera i de la Serra de Can Riquer. Tanmateix, només es va analitzar la funcionalitat de l’espai de contacte estricte entre Sant Muç i Castellnou.

• Connector ecològic local de Can Xercavins-Ximelis. Aquest espai connecta, de manera específica, l’espai agroforestal de Can Xercavins i els espais lliures que hi ha a nord i sud de la urbanització de Ximelis. Val a dir que, per la seva part sud, el connector Can Xercavins-Ximelis integra la zona urbanitzable de Sant Genís, actualment encara no executada. El connec-tor de Can Xercavins-Ximelis, més enllà de posar en contacte els espais de Xercavins, Ximelis i Sant Genís, representaria aquella franja de connexió ecològica entre els espais lliures del conjunt Can Xercavins, terres del Castell, Can Ramone-da, Can Pòlit, Can Fonollet, Can Roig i Can Guilera, i els es-pais lliures que trobem a ponent de la carretera del camí vell d’Ullastrell, començant pel Bosc de Sant Genís i el torrent Fondo i continuant amb altres grans espais com la Serra de Can Riquer o la plana de Can Serrafossà.

• Connector ecològic local de Can Pi de Vilaroc. El darrer espai connector analitzat es troba en la franja de contacte entre els espais lliures que hi ha a l’entorn del torrent de Can Pi de Vilaroc, i els espais verds del polígon industrial de Rubí Sud. Malgrat l’existència d’una gran infraestructura de comu-nicació entre aquests dos àmbits, la seva connexió es manté a través de dos grans passos inferiors.

15


Detall d’un racó del paisatge agrícola de Rubí en el qual es mostren elements emblemàtics com els marges arbustius i els arbres monumentals que formen un mosaic agroforestal d’una estètica poc comuna al sudest del Vallès Occidental.

En relació als tres connectors ecològics d’aquest estudi, les conclusions emeses en el seu moment foren:

• Del connector de Sant Muç-Castellnou. Aquest connector només precisava de petites actuacions, com l’eliminació d’al-gunes tanques i la preservació de petites taques de bosc i torrents, i es garantia un connector de gran vàlua ecològica que permetria donar continuïtat al corredor verd de Can Tapis i connectar, per tant, els espais forestals de Can Guilera, Can Roig i les Martines (a llevant) amb els espais forestals de les serres de Can Carreras, de l’Oleguera i Can Riquer (a po-nent). Tanmateix, s’advertia que l’avenç de la urbanització de Sant Muç podia comportar la impermeabilització irreversible sinó s’aplicaven mesures de protecció i restauració en l’espai de contacte entre Sant Muç i Castellnou.

• Del connector de Can Xercavins-Ximelis. Prenent com a referència la carretera del camí vell d’Ullastrell, la banda del connector més fràgil i sensible a possibles noves construccions és la que es troba a la banda de Ximelis, que és on el connector té les franges més estretes, mentre que per la banda de Can Xercavins el connector està absolutament lliure de qualsevol barrera o edificació. Per tant, de cara a conservar aquest connector caldria incidir especialment en mantenir el màxim d’espai lliure Ximelis, on pot quedar condicionada la funcionalitat d’aquest connector. En aquest sentit, el projecte d’urbanització previst a la zona de Sant Genís hauria d’incorporar franges d’espais lliures, preferentment forestals, que permetessin a la fauna establir

un pas entre el bosc i les torrenteres de Sant Genís i la plana de Can Xercavins.

• Del connector de Can Pi de Vilaroc. No es considerava fun-cional per la barrera pràcticament impermeable que repre-senta l’actual configuració del polígon Rubí Sud.

En l’estudi de la Diagnosi de les dinàmiques del paisatge i definició d’objectius de qualitat paisatgística del Sòl No Urba-nitzable de Rubí (albert cortIna I eqUIp, febrer de 2007) s’ela-borà un mapa de connectivitat ecològica i paisatgística en el qual es definien els principals fluxos ecològics i els trams de connectivitat compromesa.

A partir de l’anàlisi de les dades disponibles en el SITxell, es constata la importància del flux ecològic que circula per la Serra de l’Oleguera i la Serra de can Riquer, així com els torrents de can Canyadell i de can Pi de la Serra. Aquests dos fluxes són l’única faixa connectora d’aquest sector entre els parcs de Sant Llorenç del Munt i Collserola. Per altra banda, aquest eix connector va lligada a una de les unitats de paisat-ge més rellevant de la zona: “Xaragalls del Vallès”.

Un altre dels fluxs connectors que s’observa és l’anomenat “ronyó de Rubí” que ressegueix els espais lliures i de caràcter agroforestal al voltant del torrent de Sant Muç en direcció cap a la plana de can Xercavins- Ximelis i de can Serrafossà. Tan-mateix, aquest espai connector queda interromput al nord pel terme de Terrassa i al sudoest pel sòl urbanitzable pendent

16


Espectacular vista del massís de Montserrat des de la urbanització de can Ximelis amb el torrent Fondo a primer terme i les taques del mosaic agrícola barrejat amb la urbanització.

d’execució de sant Genís i la urbanització de la plana de can Ximelis. Aquesta zona agroforestal caldria que fos conside-rada com una zona de dispersió biològica i així contribuir al trencament de la barrera urbanitzada que recorre el connec-tor de la Serra de l’Oleguera -Serra de can Riquer. En aquest sentit, resoldre la permeabilitat actualment compromesa constitueix un objectiu clau per a garantir la conservació de la biodiversitat municipal.

La principal amenaça que s’observa a aquests connectors són les pertorbacions d’una urbanització de tipus difús que esquitxa el territori agroforestal, el delimita amb tanques, el subjuga amb impactes ambientals potencials diversos (con-taminació del freàtic, soroll, ruderalització, etc.). Per això, és fonamental que qualsevol proposta d’ordenació urbanística eviti la proliferació d’actuacions de caràcter difús que l’experi-ència urbanística del municipi demostra que ha acabat tacant el territori d’urbanització concentrada.

El paisatge

A l’estudi de l’Ajuntament de Rubí, de l’Institut Municipal del Medi Ambient, titulat Diagnosi de les dinàmiques del paisatge del SNU del municipi de Rubí, elaborada per l’equip DTUM dirigit per l’arquitecte albert cortIna, es fa referència al tema del paisatge.

Aquest detallat i exhaustiu estudi, entre altres elements i en funció del relleu i la vegetació assentada, va determinar dues grans zones de paisatge:

• La zona forestal septentrional: d’orografia més accidentada, amb pendents més acusats i talls longitudinals orientats de nord a sud per l’acció excavadora dels torrents, la majoria for-tament encaixats entre talussos verticals que poden arribar a desnivells de 15 i 20 metres, amb la presència de carenes, petites serres i turons que dibuixen un paisatge més trencat i forestal, encara que no necessàriament boscós.

• La plana agrícola meridional: de relleu més suau i apta evi-dentment pel conreu, tot i que, degut a la debilitat dels mate-rials (argiles, sorres, calcarenites, llims) també compta amb zones on l’erosió fluvial dels torrents ha solcat profundament el sòl, generant potents fondalades.

La localització dels diversos elements del patrimoni natural i cultural del sòl no urbanitzable i les panoràmiques i conques visuals que perfilen els escenaris de fons, determinaren la delimitació de 4 unitats de paisatge, les quals s’han classificat en:

- Unitat de Paisatge Agroforestal (UPAF); - Unitat de Paisatge Forestal (UPF);- Unitat de Paisatge Agrícola (UPA);- Unitat de Paisatge Connectora Transversal (UPCT);

17


L’activitat extractiva en el municipi suposa un impacte ambiental molt visual però no pas més important que la teranyina d’urbanització al bell mig del bosc.

Dins d’aquestes quatre tipologies es van definir deu subuni-tats de paisatge:

UPAF Serra de l’OlegueraUPF Can Roig i Can GuileraUPF Sant Feliuet i El Pinar UPF Can CalopaUPA Can Xercavins i Can RamonedaUPA Can Serrafossà i Can BalascUPA Can AlzamoraUPCT CastellnouUPCT Can Ximelis

El departament de terrItorI I sostenIbIlItat va aprovar definiti-vament l’11 de desembre de 2014 (Edicte de 15 de gener de 2015, sobre una resolució del conseller de Territori i Soste-nibilitat d’aprovació definitiva del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona) el contingut del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l’Observatori del Paisatge. Aquest document actualitza els valors del paisatge. En el cas de Rubí, el terme queda emmarcat entre dues categories de paisatge:

• Xaragalls del Vallès és una unitat de paisatge d’un sector de la depressió Prelitoral, o Vallès-Penedès, que es distingeix pel seu caràcter alterós amb llargues carenes i ensotades ri-eres i que s’interposa entre la plana del Vallès i la vall del Llo-bregat. Els trets distintius del qual són: les torrenteres i rieres encaixades en valls profundes excavades en els sediments

geològics quaternaris i damunt de les quals predomini del sòl forestal, bàsicament brolles i pinedes, sobretot en la meitat nord-occidental. És un paisatge agrest on l’activitat agrària hi és residual i moltes de les grans masies que encara queden es troben abandonades o bé reconvertides a altres usos no agraris. Està malmès per la presència de nombroses urba-nitzacions de baixa densitat sense un ordenament definit-, instal·lacions industrials aïllades, infraestructures viàries i ac-tivitats extractives. En el municipi de Rubí, aquesta unitat està representada sobretot pel torrent de can Canyadell, torrent de can Pi de la Serra i torrent Fondo.

• Pla del Vallès és una unitat de paisatge àmplia formada per un relleu globalment planer marcat per la successió ondu-lada de valls i suaus careners disposats de forma paral·lela. Per aquestes valls de la plana vallesana passen diferents cursos d’aigua. El municipi de Rubí conté una part important d’aquesta unitat de paisatge, però majoritàriament ha estat urbanitzada. Actualment, d’aquesta unitat de paisatge només en queda un retall en la zona de can Ramoneda – Can Xer-cavins.

La conservació dels retalls d’aquestes unitats de paisatge hauria de ser un objectiu clau per al planejament atès que tota la zona de la unitat de paisatge Xaragalls del vallès és clau en la connectivitat de dues unitats de paisatge remarcables com són el parc natural de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. És evident que els impactes ambientals que

18


Detall de la massa forestal de la serra de Penjallops, un bocí del terme que queda a l’altra banda de l’autopista C16 i que, tanmateix, ofereix nombrosos valors paisatgístics i també patrimonials. Una àrea forestal que fa una important funció sistèmica de regulació.

planen sobre aquesta unitat de paisatge són nombrosos i per això l’ordenament municipal hauria de decidir les actuacions necessàries per a la seva conservació.

Recordem que el paisatge com a tal és un instrument fona-mentat en la lleI 8/2005, de 8 de jUny, de proteccIó, gestIó I ordenacIó del paIsatge de catalUnya, com a instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planeja-ment territorial així com en les polítiques sectorials. S’adop-ten, d’aquesta manera, els principis i les estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge promogut pel Consell d’Europa.

És, per tant, una eina útil per a la implementació de políti-ques de paisatge, i especialment pel que fa a la integració d’objectius paisatgístics en les estratègies territorials, amb la complicitat i participació dels agents socials que intervenen en el territori. Els catàlegs de paisatge són les eines que ens permeten conèixer com és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i am-bientals i, finalment, defineixen quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo.

Una part important del terme de Rubí ofereix encara un en-torn natural dins una de les unitats de paisatge definida en el catàleg del paIsatge de la regIó metropolItana de barcelona. A la unitat Xaragalls del vallès a Rubí, els paisatges agraris,

fluvials i geològics assoleixen doncs una major rellevància estratègica per estar fortament ocupats per la urbanització i altres activitats econòmiques.

En la documentació d’aquest catàleg s’esmenta com un dels objectius el d’incrementar el valor estètic dels polígons in-dustrials. En aquest sentit, l’estudi reconeix que “els polígons industrials, les àrees comercials i les àrees logístiques i de serveis acostumen a tenir uns efectes importants en el pai-satge a causa de la seva localització, dimensió i imatge”. La seva lògica d’implantació té poc a veure amb la dels assenta-ments urbans. Generalment, es disposen al llarg de les vies de comunicació i els accessos a les poblacions, a la recerca d’accessibilitat i sòl disponible a preus més baixos, i solen es-devenir un element característic del paisatge periurbà de les principals poblacions. La proliferació d’aquestes àrees espe-cialitzades tendeix a desdibuixar la frontera entre l’espai urbà i el rural i genera espais on es confonen els usos comercials, residencials i productius sense una ordenació de conjunt prè-via. A l’interior d’aquestes àrees, l’ocupació dels espais du-rant un període llarg de temps pot suposar un deteriorament de la xarxa viària interior, el parament urbà i la degradació de les parcel·les no edificades, fet que va en detriment de les condicions d’ús dels seus usuaris, la imatge de cadascuna de les empreses i del polígon.

Les àrees especialitzades que, per les seves dimensions i localització (aïllades), tenen una major incidència en el pai-satge en el cas de Rubí són:

19


Antics camps d’ametllers abandonats situats a la zona anomenada valls de Sant Muç, una àrea que caldria recuperar per a potenciar els valuosos serveis ecosistèmics de regulació que podrien fer.

• Sud-Oest Rubí: polígon Can Calopa, polígon de Can Jardí• Oest Rubí: polígon de St. Genís• Entre Rubí i Sant Cugat del Vallès: polígon St. Mamet• Nord Rubí: polígon Can Rosés, polígon la Llana

Així mateix també fa esment al fenomen de les urbanitza-cions en el medi rural per a les quals el Catàleg reclama la necessitat de promoure “Unes urbanitzacions endreçades, dotades d’elements de qualitat paisatgística, que mantinguin els elements d’identitat i minimitzin el seu impacte visual”. Reconeix que aquest objectiu és important d’implantar en les urbanitzacions de la unitat del paisatge de Xaragalls del Va-llès que emplenen una part important d’aquesta que es troba en el terme de Rubí.

Finalment, el Catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelo-na proposa impulsar com a objectius de qualitat paisatgística que:

- els paisatges agraris siguin dinàmics i productius, amb fun-cionalitat econòmica, social i ambiental, a fi que preservin els elements culturals i històrics (murs de pedra seca, barraques de vinya, pous de glaç, recs i canals, etc.) i els dotin d’identitat pròpia.

- els paisatges naturals i forestals estiguin ben gestionats, amb criteris productius viables ecològicament, que compagi-nin l’activitat agropecuària amb l’accessibilitat per a activitats

lúdiques i pedagògiques i el respecte per l’entorn natural i preparats contra les principals amenaces (incendis, erosió, canvi climàtic, espècies invasores..)

Serveis de regulació

Els serveis de regulació estan molt vinculats als cicles hidro-lògics i biogeoquímics. Així, la vegetació dels vessants alts i mitjos de la serralada protegeixen el sòl contra l’erosió, evi-tant la pèrdua de nutrients i contribuint a laminar l’aigua de pluja i disminuir el risc de riuades a les valls baixes. Per la seva banda, la xarxa de torrents constitueix un drenatge natu-ral que facilita, a més, la connectivitat biològica. Cal conside-rar també les àrees boscoses com a magatzems de carboni i filtres naturals de contaminants atmosfèrics.

Regulació hídrica

Al municipi hi transcorre la riera de Rubí que, ja fora del terme, desemboca al riu Llobregat. En aquesta riera hi desemboquen altres torrents que baixen de les capçaleres dels turons que especialment marquen la major part del territori septentrional. El fet que ens trobem en una regió clarament de règim mediterrani propicia que es puguin donar episodis d’eixut estival en el qual aquestes rieres queden pràcticament sense aigua, llevat de la riera de Rubí que s’alimenta de l’aigua

20


El parc agropaisatgístic de can Oriol, amb el bosquet de can Oriol al fons, constitueix un dels exemples paradigmàtics d’una gestió patrimonial del territori municipal.

depurada i del freàtic. Tot i les actuacions que s’han fet per millorar la hidràulica de la riera de Rubí, en la memòria de la població hi ha encara els milers de morts causats pel desbordament d’aquest riera en la rierada de 1962.

Regulació climàtica global

Aquest servei de regulació es produeix majoritàriament en els ecosistemes forestals i es mesura a partir del carboni aeri capturat i emmagatzemat. Els ecosistemes agraris, sobretot els conreus llenyosos, també poden acumular quantitats im-portants de carboni i contribuir també d’aquesta manera a la regulació climàtica global i, per tant, mitigar el canvi climàtic. D’altra banda els ecosistemes urbans (parcs, jardins, etc..) també son capaços de proveir aquest servei encara que sigui de forma més moderada. La cartografia sobre el carboni aeri capturat per la massa forestal mostra la baixa capacitat de l’escassa superfície forestal al terme.

Qualitat de l’aire

Com a conseqüència de l’activitat d’emmagatzematge de residus en antigues extraccions mineres a cel obert i el tràn-sit de vehicles pesats en el cas de Rubí hi ha l’evidència de l’estat límit de la qualitat de l’aire, especialment, pel que fa a les partícules PM10 i a les concentracions de NOx derivades de l’activitat els abocadors les quals suposen ja un problema greu per al municipi de Rubí.

Protecció contra l’erosió del sòl

El control de l’erosió és un servei ecosistèmic que es pot definir com la capacitat dels ecosistemes per retenir el sòl i prevenir la seva erosió gradual o sobtada (com per exemple els despreniments de terra). Aquest servei es pot quantificar en unitats biofísiques, a través de la quantitat de sòl retingut (kg/ha i any) per part de la vegetació.

En la cartografia que s’adjunta s’han destacat les zones en les quals la vegetació protegeix el sòl quan aquest està qualificat d’elevat potencial erosiu, però també les zones que potencialment són d’alta erosionabilitat i la vegetació no protegeix prou de la pèrdua de sòl. Això permet detectar les zones de risc en cas que desaparegui la coberta vegetal i aquelles on actualment ja existeix risc d’erosió. Aquest servei es pot veure modificat dràsticament com a conseqüència dels incendis forestals i per això cal tenir molt en compte la seva prevenció per tal de protegir el sòl de l’erosió. La unitat de paisatge de “Xaragalls dels Vallès” és molt sensible al risc d’incendi. Recordem que el 4 de juliol de 1994 hi va haver un important incendi forestal que va cremar 220 hectàrees de bosc i matollar en els terrenys més occidentals de Rubí (un 15 % del sòl no urbanitzable) és a dir la zona de la Serra de l’Oleguera fins pràcticament al bosc de l’Ermita de Sant Genís i també els torrents de can Pi de la Serra i can Balasc. La vall de can Guilera – can Roig també n’ha patit diversos de menys superfície afectada.

21


Al municipi de Rubí s’ha fet un gran esforç per dotar al terme d’una xarxa d’itineraris locals excursionistes que permeten gaudir dels seus paisatges naturals.

Pol·linització

La pol·linització és un servei ecosistèmic de regulació resul-tant de l’efecte del vent, en el cas de les espècies anemòfiles, i del concurs de diversos vectors animals (majoritàriament insectes, però també rèptils, ocells i fins i tot mamífers en al-tres latituds), en el cas de les espècies zoòfiles. Especialment interessant és el cas d’aquestes darreres, la pol·linització de les quals és extremadament rellevant pel bon funcionament dels ecosistemes i els sistemes agrícoles. Per la seva impor-tància en la dinàmica de poblacions de les plantes superi-ors i en la incorporació de matèria i energia als ecosistemes (producció de fruits i llavors), la pol·linització ha de ser con-siderada, a més d’un servei ecosistèmic per sí mateix, com una funció ecosistèmica clau. Tanmateix, la cartografia de la pol·linització és complexa atesa la manca d’informació ex-tensa i homogènia. L’existència de les dades de seguiment de papallones diürnes (Catalan Butterfly Monitoring Sche-me, CBMS; www.catalanbms.org/) ha permès desenvolupar un model empíric que considera l’abundància de les papa-llones representativa de l’abundància de la resta d’insectes pol·linitzadors, amb els que comparteixen bona part del seu nínxol ecològic. Així, l’abundància de papallones pot ser con-siderada com una aproximació indirecta de la quantitat total de pol·linitzadors i, en conseqüència, de la importància de funció ecosistèmica en qüestió i, encara, de la potencialitat del servei associat.

Al mapa d’aquest servei destaquen els valors mitjans dels ambients oberts corresponents a conreus herbacis. L’escas-sa presència al terme d’ambients naturals de vegetació baixa fa que els valors més elevats d’aquest servei siguin puntuals.

Serveis d’aprovisionament

Els serveis d’aprovisionament són serveis ecosistèmics rela-cionats amb els productes materials i energètics procedents dels ecosistemes i d’interès per als éssers humans. Aquests aprovisionaments els proporcionen principalment els produc-tes dels boscos i les collites dels conreus.

D’aliments

A partir del mapa de cobertes del sòl de 1956 s’aprecia cla-rament que la coberta predominant del municipi fa mig segle era l’agrícola que ocupava 1837,67 ha (57%) del terme. Ac-tualment, el mapa de cobertes del sòl de 2009 indica que la proporció de superfície agrícola al municipi és de només 509,41 ha, és a dir un 15,77%.

D’aquesta superfície total de conreus de l’any 2009, la major part són conreus de secà (cereals, sobretot) i ocupen 333,42 ha, una petita part és de conreus llenyosos 99,7 ha i 29,81 ha són d’horta, bàsicament no professional. Atesa la importància

22


del conreu de secà es pot valorar com els productes que s’hi conreuen es podrien comercialitzar per a ser convertits en producte alimentari directe i que la població identifiqui com a valuós per a la seva qualitat i sobirania alimentària, (per exemple, farina de blat, espelta o altres cereals no destinats a l’engreix animal).

També es destaca la presència d’algunes granges que oferei-xen producte local de venda directa.

Serveis culturals

Els serveis culturals inclouen els beneficis no materials que les persones obtenen del contacte amb els ecosistemes. Inclouen beneficis espirituals, de recreació, per a la salut mental i física, d’apreciació estètica, d’inspiració artística, per al turisme, identitaris, científics, entre molts d’altres. Entre aquests destaquem el paisatge i els seus principals elements, no només naturals sinó també del patrimoni cultural, així com les oportunitats recreatives que se’n deriven.

Elements del patrimoni cultural

L’any 2000 es va dur a terme l’inventari o catàleg del patri-moni cultural a càrrec de la Diputació de Barcelona, del qual es van despendre un conjunt d’elements, paratges, indrets i zones que donaren lloc a una figura normativa.

Aquesta normativa recull bàsicament els béns patrimonials

del municipi de Rubí, classificats en tres tipus: patrimoni na-tural, arquitectònic i arqueològic. Dins el SNU hi consten 28 elements del patrimoni natural, classificats en quatre tipus de categories: arbres, arbredes, paratges i miradors. Tots aquests elements del medi natural disposen d’una fitxa deta-llada que es pot consultar al web de l’ajuntament de Rubí (1).

En relació amb les troballes arqueològiques al municipi de Rubí aquest catàleg identificà 38 elements d’interès arqueo-lògic. Tot i la importància d’alguns d’ells, pocs són els que han estat objecte d’excavacions arqueològiques, i cap encara, en el sòl no urbanitzable.

Entre els elements patrimonials de gran interès i que ja hem descrit anteriorment cal assenyalar l’Aflorament geològic del Turó de Can Calopa, de gran importància pels registres fòs-sils preservats del Miocè inferior de la fosa del Vallès. Es trac-ta d’un aflorament que forma part de l’inventari de geòtops i geozones de Catalunya (DMHA).

Entre els elements històrics a considerar hi ha les troba-lles arqueològiques d’ancestres humans de Rubí al Pinar (300.000 aC), del Paleolític Inferior, l’assentament ibèric al castell i el camp de sitges de can Fatjó (s. V-I aC), els indicis de la creació i desenvolupament del nucli romà, segles I aC-V dC, l’establiment del castell prop de l’ermita de Sant Genís (s. X), dins la gran línia defensiva de la Catalunya Vella envers Al-Andalus, i la construcció del castell al seu emplaçament actual (1233), pel militar Berenguer de Rubí. De l’edat medie-val destaquen doncs les ermites romàniques de Sant Muç i la de Sant Genís. La primera ha conservat la tradició com a lloc de culte i d’aplecs religiosos, però s’ha perdut com a patrimo-ni arquitectònic i la de Sant Genís és una ruïna.

La conservació dels espais lliures al voltant d’aquests indrets de rellevància històrica ha de ser prioritària.

Els itineraris de natura excursionistes

A la web de l’ajuntament es detallen una quinzena d’itineraris pels voltants de Rubí tots ells amb la seva corresponent des-cripció del recorregut i els valors singulars que s’hi poden de-tallar. De cada un dels itineraris en el medi natural es descri-uen els camins i senders senyalitzats, així com els diferents graus de dificultats. El seu objectiu és el de facilitar l’activitat a les persones de diferents edats i condicions físiques que vulguin sortir a caminar amb la intenció de fer exercici i/o gau-dir de la natura i del patrimoni de Rubí.

Els itineraris són curts, entre quatre i sis kilòmetres, però es troben connectats en una xarxa de tal manera que cadascú pot personalitzar l’activitat d’acord amb el seu interès, neces-sitat o temps disponible.

• Itinerari 1. De Rubí a l’Ermita de Sant Genís• Itinerari 2. Volta a Can Ximelis

https://www.rubi.cat/fitxers/seu/urbanisme/planejament-i-gestio/planificacio-urbanistica-aprovada-definitivament/8-2-patrimoni-natural

Font del torrent dels Alous, recuperada per l’Ajuntament.

23


La riera de Rubí ha de ser l’eix estructurador de l’enfoc sistèmic al llarg de tot el seu recorregut pel municipi i no només quan travessa el nucli històric de la vila.

• Itinerari 3. De l’ermita de Sant Genís a Can Pi de la Serra, passant per Can Serrafossà• Itinerari 4. El Rubí agrícola de Can Balasc• Itinerari 5. De Rubí a Sant Muç i tornada pel camí de Can Pòlit• Itinerari 6. Les Fonts de Can Roig• Itinerari 7. Can Guilera• Itinerari 8 - Can Roig GR-96 • Itinerari 9 - Boscos Can Roig • Itinerari 10 - Les Martines • Itinerari 11 - Can Ramoneda • Itinerari 12 - Torrent dels Alous • Itinerari 13 - Serra de Penjallops • Itinerari 14 - Estany dels Alous • Itinerari 15. De Can Balasc a Can Serrafossà Aquests no són els únics itineraris disponibles ja que està en fase de projecte un nou catàleg d’itineraris amb la participació d’entitats culturals del municipi. Tanmateix, el fet de tractar-se d’itineraris descrits i il·lustrats facilita que siguin coneguts per la població. Pel municipi hi passen altres senders, entre ells el GR-96 de Barcelona a Montserrat, així com d’altres senyalit-zats pel projecte Senders del Vallès Natural (Eix de Ponent).

Les fonts de Rubí

Moltes de les fonts del terme foren greument afectades per les inundacions del 1962, i en pervisqueren poquíssimes, les més allunyades de la riera. Així mateix, la creixent urbanitza-

ció, la construcció dels polígons industrials, l’abandó progres-siu de la vida a les masies, feren que les antigues fonts a poc a poc anessin desapareixent o es degradessin, com ara les que hi havia prop de can Roig, la de l’Avellana (restaurada l’any1891) i la de la Mare de Déu del Carme (que té una imat-ge de la verge feta amb rajoles, una taula i bancs de pedra però que la vegetació ha cobert).

Cal dir que la font més important i que més ressò va tenir quant a la vida social de la gent de Rubí fou la del Bullidor, de la qual actualment només resta el nom d’un carrer. Entre les fonts emblemàtiques i desaparegudes del terme es troben la font de Can Fatjó, desapareguda ja el 1918, quan es construí la via del tren, la de la Torre de la Llebre i la del Felip, prop de Cova Solera i al costat de la riera, de la qual encara es conserva la deu procedent de la zona de cal Notari (actual carrer de Josep Serra). Queden en un estat fràgil les de can Roig (una amb un bell mosaic de la verge del Carme); la dels Enamorats, la del Ferro (una de les poques que encara pervi-uen i es fan servir, al carrer de Mallorca), la de Sant Muç, etc.

Diferents entitats (rUbí d’arrel, el centre d’estUdIs rUbInenc, el centre d’estUdIs I proteccIó de la natUra, casal rUbí crac, centre eXcUrsIonIsta I agrUpament escolta gUspIra) han posat en valor la font de Sant Muç i l’administració públi-ca va rehabilitar la deu de la font de can Tiraïres, al costat de l’autopista C-16, enmig d’un entorn natural molt interessant.

24


Vista d’un tram del torrent de Sant Feliu, un dels molts que conformen la xarxa hidrogràfica del terme i que malgrat semblar poc valuosos, ofereixen importants masses de bosc de ribera que caldria protegir adequadament.

LA INFRAESTRUCTURA VERDA

Tal i com s’apuntava a la introducció d’aquest informe, es de-fineix la infraestructura verda com el conjunt de peces del ter-ritori planificades i gestionades amb la finalitat d’incrementar i optimitzar els serveis ecosistèmics que presta a les perso-nes. En aquest sentit, es pot expressar en forma de zonifica-ció sobre el territori, en la qual per a cada zona es planteja un paper determinat per a la prestació de serveis ecosistèmics en base, tant als serveis existents en l’actualitat –identificats i avaluats en l’apartat anterior–, com a la seva potencialitat per incrementar els serveis existents o prestar-ne de nous, d’acord amb les recomanacions i propostes que es formulen.

El desenvolupament de les propostes que es considerin apropiades i prioritàries, sota el lideratge de l’Ajuntament i amb la participació dels actors implicats, es podrà dur a ter-me a través d’instruments i mecanismes diversos, en funció de la naturalesa de cada acció. Tanmateix, la Infraestructura Verda en el seu conjunt, té la vocació de ser implementada mitjançant el planejament del territori –urbanístic i territorial, en funció de l’escala local o regional–, ja que parteix d’una anàlisi global de l’entorn i integra el conjunt de polítiques que determinen els usos del sòl.

Per tant, bona part de les recomanacions de la implantació de la infraestructura verda local que s’exposen a continuació, tenen la seva implementació més immediata i eficaç a través

del planejament urbanístic local o altres instruments derivats. Així mateix, altres propostes, pel seu caràcter més sectorial o de petita escala, poden també dur-se a la pràctica a través d’altres instruments de planificació o de gestió, com podrien ser els plans de gestió, els convenis de col·laboració i la cus-tòdia del territori, entre d’altres.

En qualsevol cas, la present proposta d’infraestructura verda local té la voluntat d’orientar per a un full de ruta a mitjà ter-mini en el qual la planificació i gestió del sòl no urbanitzable del municipi permeti impulsar l’objectiu de fer compatible la conservació i millora dels valors naturals amb els beneficis vinculats al benestar i la qualitat de vida de les persones.

Sota aquest objectiu, remarquem els espais lliures que la ciu-tat necessita per la millora de la qualitat urbana, i que la seva preservació atorga un element positiu de política urbanística, tant per fer ciutat sobre la ciutat, com, sobretot, per innovar en la forma de gestionar les perifèries, a fi d’harmonitzar les vores i reduir la saturació d’usos no apropiats.

L’espai lliure és un element ordenador de l’urbanisme. És un espai de la continuïtat i de la diferenciació, que ordena els eixos de la trama urbanitzada, articulador de la ciutat, estruc-turador del territori, en definitiva, un espai de l’expressió col-lectiva i identitària.

Els espais lliures i els espais naturals tenen un paper desta-cat en la millora de la salut física i mental de la ciutadania. Per exemple, equipaments com escoles i hospitals han de

25


Plans de can Serrafossà, una de les àrees incloses dins els connectors eco-lògics del terme de Rubí.

Sector de can Ximelis, un indret fonamental per facilitar la connectivitat en el municipi.

Serra de can Riquer, amb el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac al fons on s’aprecia clarament la connectivitat visual i ecològica.

poder tenir els espais lliures integrats o propers. Així, la xarxa d’espais públics ha d’estar connectada a la dels equipaments.

Els espais lliures tenen la funció de connectar els grans parcs naturals amb la xarxa de petites àrees verdes, ja sigui dins la trama urbana com al seu entorn. En el cas de Rubí amb una urbanització dispersa de més de 445,22 hectàrees, els espais lliures intersticials representen una expressió de la possibilitat de millorar la vida quotidiana; promoure com-portaments sans, recuperar el carrer com a lloc de trobada amb beneficis per a la bona vida de cada dia (fer activitat física i esport, gaudir de l’observació de la natura, etc.). Per això, l’existència d’una important xarxa de camins esportius, camins rurals amb bones condicions, lliures de trànsit, ac-cessibles a tothom, ben senyalitzats i amb pendents suaus com té Rubí és un patrimoni molt valuós que cal mantenir. En definitiva, els espais lliures han de facilitar la vida activa, ja que són llocs per trobar-se, respectar-se i per dur a terme activitats intergeneracionals.

La conservació de l’espai lliure es fa a totes les escales, ter-ritorial i urbana. Aquest sistema ha de tenir simultàniament funcionalitat ecològica, paisatgística i saludable. Més enllà de la ciutat, els camins constitueixen el canemàs d’estructura del territori. En el cas de Rubí, teixeixen el paisatge juntament amb els espais connectors. Una de les condicions per tenir una ciutat saludable, és la quantitat d’espais lliures, la seva qualitat, la seva interconnexió, la seva capacitat per compar-tir usos i col·lectius socials. La infraestructura verda proposa estructurar el sistema dels espais lliures a partir de la seva millor funcionalitat per als serveis ecosistèmics i destacant especialment, el paper connector i l’ús social.

A partir de la identificació i localització cartogràfica del con-junt dels serveis ecosistèmics dels espais lliures que ja s’han esmentat és possible definir una sèrie de zones més o menys homogènies quant als serveis que presten, que constituirien els elements essencials de la infraestructura verda local.

En termes generals el futur d’aquests elements depèn de diferents accions com són: evitar el retrocés dels ecosiste-mes, millorar l’aprovisionament amb productes locals, dotar el paisatge d’una component estètica necessària per al futur, i conservar el patrimoni cultural i natural que, sense ser ex-cepcional per ell mateix, és localment remarcable i útil per a la salut ambiental de les persones i per millorar l’educació mesològica dels rubinencs.

L’anomenada Proposta d’Infraestructura Verda queda reflecti-da en un mapa específic. En aquest es recullen les set grans zones o àrees amb una vocació homogènia. La definició d’aquestes àrees de la infraestructura verda permet visualit-zar el territori des d’un punt de vista funcional i prioritzant els principals serveis que ofereixen. De cada àrea funcional es proposen recomanacions per a la seva conservació i millora.

26


Zona verda dels Habitatges Sedó que destaca pel pas del tram final del torrent de l’Oriol i que enllaça amb l’espai natural de la zona humida dels Alous.

Zona de patrimoni natural

Aquesta zona comprendria dues grans àrees, la serra de l’Oleguera i de can Riquer i la vall de can Guilera-Sant Muç. La primera és un exponent remarcable dels paisatges Xara-galls del Vallès i la segona té el potencial d’un paisatge vege-tal proper a les comunitats botàniques climàciques del Vallès.

En ambdues àrees la qualitat del paisatge vegetal del domini biogeogràfic mediterrani és fàcil d’observar, un paisatge emi-nentment forestal, sobretot a la vall de can Guilera-Sant Muç. Aquest, dominat per pineda de pi blanc per raons diverses, conté el potencial per esdevenir una comunitat d’alzines i roures, com li correspondria. En aquest sentit, es podria plan-tejar l’objectiu de deixar expressar el potencial d’aquestes altres espècies d’arbres planifolis arrecerats als fondals, tant del torrent de can Canyadell com del torrent de can Guilera-Sant Muç.

De fet, actualment, els fons de vall arreceren els millors retalls de bosc mediterrani que trobem al municipi, sovint barrejats amb retalls de vegetació de ribera o fins i tot, d’arbredes ar-tificials però molt ben estructurades com són les platanedes o pollancredes.

Serveis ecosistèmics

Principals

• Suport: biodiversitat, manteniment de la coberta vegetal i connectivitat ecològica

• Regulació: fixació de carboni, regulació hidrològica i pro-tecció del sòl

Complementaris

• Culturals: rutes excursionistes

Recomanacions• Gestionar amb fermesa el seguiment del Pla de Restaura-ció de les zones extractives de serra de l’Oleguera i de can Riquer a fi de garantir que en el futur, aquestes àrees tinguin un grau de naturalització conseqüent amb la preservació del paisatge natural de l’entorn.

• Promoure actuacions de custòdia a fi de millorar la qualitat silvícola d’indrets de boscos singulars per al municipi com és l’avellanosa de Sant Muç, a fi que aquesta taca d’avellaners silvestres prengui una major rellevància com a biòtop que la que té actualment, o la roureda de can Tàpies, que podria tenir una major rellevància.

• Endegar un projecte de conservació dels hàbitats a la pla-taneda de can Roig i la pollancreda del pont de cal Ximelis a fi de convertir aquests racons naturals en espais integrats als ecosistemes originals dels dos torrents on estan inclosos, el primer en el torrent de can Guilera i el segon en el torrent Fondo.

• Estudiar les possibilitats de l’hàbitat riberenc residual que queda al torrent de can Guilera a fi que es pugui diferenciar de la zona forestal mediterrània que l’envolta. De fet,

27


El parc de ca n’Oriol és un bon exemple d’una peça d’espais lliures molt apreciada per l’esbarjo de la població.

Imponent torre d’alta tensió que travessa la zona humida dels Alous sense cap senyalització per als ocells aquàtics.

Àlbers singulars en el torrent de can Xercavins al bell mig de la urbanització Valls de sant Muç.

actualment, no hi ha una diferenciació molt clara respecte al bosc mediterrani de tota l’àrea.

• Estudiar les possibilitats per a la millora de l’hàbitat riberenc al torrent de Canyadell, especialment des del pont de can Galí fins just sota del mas Canyadell, així com a l’anomenat torrent de Penjallops, que es considera un hàbitat reduit però de gran interès per a la biodiversitat.

• Estudiar la possibilitat d’establir i mantenir punts d’aigua per-manents per afavorir les poblacions d’amfibis en alguns dels torrents més feréstecs.

• Actualitzar i revisar el valor de biodiversitat inherent als indrets de patrimoni natural reconeguts a l’INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL LOCAL DE RUBÍ (2000) de l’Ajun-tament de Rubí i la Diputació de Barcelona, així com incloure d’altres espais lliures que ara s’aprecien amb un valor alt de biodiversitat.

Zona de contacte amb assentaments urbans

Aquesta zona conté àrees naturals de mida reduïda, algunes de les quals amb una singularitat biològica remarcable, i que la seva particularitat és que es troben envoltades d’espai ur-banitzat. Tanmateix, aquesta situació geogràfica d’encercla-ment per sòl urbà no impedeix que facin una notable funció de preservació de la biodiversitat local. Alguns d’aquests es-pais contenen la riquesa ecològica inherent als espais fluvi-als o propers a ells, però també d’afloraments permanents o variables del nivell hídric freàtic.

És evident que hagués estat bo poder connectar aquestes zones dins una matriu de patrimoni natural més amplia. Malauradament, l’actual situació del sòl no urbà es fràgil i, en alguns casos, aquestes zones no estan lliures de possibles o potencials amenaces a la qualitat de la seva biodiversitat.

L’espai natural Alous-Sedó, que majoritàriament pertany al terme de Sant Cugat del Vallès, té el millor accés des de Rubí. Per aquest motiu, és un espai natural clau dins l’estratè-gia de conservació de la biodiversitat d’aquest municipi que, a més, va lligada al tram de la riera dels Alous, que conserva retalls de bosc de ribera d’albereda. Aquest espai natural té ja operatiu un pla de millora promogut conjuntament pels dos municipis interessats. Tanmateix, es vol deixar constància d’alguns dels problemes que caldria resoldre.


Principals

• Culturals: itineraris excursionistes, observació de flora i fauna

28


Detall de nius de cotorres en els pins del bosc de ca n’Oriol. La seva estructura massa pesada contribueix a afeblir els arbres.


Complementaris

• Regulació: fixació de carboni, fixació de gasos contami-nants, regulació hidrològica i protecció del sòl

Recomanacions

• Recuperar el canal interior que es va construir en el projecte inicial de restauració de la bassa dels Alous. Aquest canal faria una important funció de limitació de l’àrea més silvestre ja que permetria impedir l’accés de persones fins a la vora mateixa de la zona humida per punts que ara mateix suposen una amenaça per a la tranquil·litat de les aus de l’indret. La recuperació de l’antic canal de la bassa dels Alous perme-tia a més el manteniment de dues illes actualment el conjunt està colmatat i no existeix una llengua d’aigua que permeti la funcionalitat de separació entre espais i de preservació de la seva identitat

• Millorar la plataforma d’apropament a la llacuna a fi que sigui amb un amagatall de fusta que protegeixi la tranquil·litat de les possibles espècies que hi viuen. Així mateix, seria con-venient facilitar la presència de canyissar en aquest indret doncs aquest ja faria un mica d’efecte barrera.

• Exigir a Red Eléctrica Española que posi balisses de se-nyalització als cables per dificultar el xoc d’aus a la línia que passa just per sobre la llacuna.

• Promoure un projecte de recuperació del canyissar natural a fi d’incrementar la quantitat de d’aquest hàbitat a les vores de la llacuna. Per raons del perfil de fondària d’aquesta làmi-na d’aigua, el canyissar es limita a una franja molt estreta a les vores de la llacuna. Seria, doncs, convenient millorar la implantació d’aquest hàbitat.

• Retirar els horts il·legals del torrent de Penjallops (torrent de can Ferran) que hi ha sota la rotonda davant de can Ferran i que fa la funció del canvi de sentit pels usuaris que prove-nen de Barcelona i volen entrar al nucli urbà des de la C-16. Aquests horts constitueixen un autèntic dipòsit de bidons, re-sidus i altres embalums que malmeten no només l’entorn sinó que potencialment són perillosos en cas d’una avinguda forta. En les parcel·les també hi ha animals domèstics com galls d’indi, gallines i altres. Una vegada netejada la zona aquest indret podria convertir-se en un punt d’interès.

• Dissenyar un pla d’actuació a fi d’evitar la presència de la població actual de cotorres al bosc de can Oriol i de rege-neració de la vegetació silvestre que trobem dins l’arbreda actual.

• Inventariar aquelles implantacions que afecten la qualitat de les vores de al torrent de can Xercavins en el tram assenyalat ja que hom pot observar actuacions no ajustades a la norma-tiva del sòl no urbanitzable. Així mateix és un indret idoni per traçar-hi un itinerari recreatiu.

• Gestionar amb el propietari del bosc de Sant Feliuet (una massa forestal annexa a l’ermita de Sant Feliuet de Vilami-

29


L’antiga carretera de Ullastrell en un dels punts que trenca la connectivitat dels espais lliures.

lans del terme de Sant Quirze del Vallès que s’estén en el ter-ritori de Ruibí enganxada al polígon industrial de la Bastida) que disposi d’un pla de tractament silvícola que meni aquest bosc cap una arbreda de tipus devesa a fi que aquesta taca faci clarament una funció de tampó entre el medi urbanitzat i l’espai lliure. Recordem que aquest indret, més enllà de ser una àrea natural que pertany al terme municipal veí, és sobre-tot una zona estimada i visitada pels rubinencs.

• Connectar l’àrea del torrent de les Abelles amb la riera de Rubí i unir el tram entre el pont de la Cova Solera i el pont dels FGC amb el Passeig de la Riera a través d’un camí transitable de caràcter peatonal. Aquest indret fou objecte d’una actua-ció (gener 2015) de millora de l’espai naturalitzat, consistent en la creació d’un camí transitable i integrat a l’espai, en la millora de l’estructura forestal i la gestió de l’aigua d’escorren-tia superficial per evitar l’afectació de l’espai. Si be aquesta actuació contribueix a la millora de la qualitat del benestar dels seus ciutadans, la unió viària proposada atorgaria major coherència funcional al sector. Per altra banda, cal no oblidar que aquest indret ja fou territori dels ibers que habitaren Rubí, que pertanyien al grup dels laietans i que segons les recer-ques arqueològiques es van establir als turons de Can Fatjó i a la zona on hi ha el Castell, envoltats per dos torrents que desembocaven a la riera: l’esmentat torrent de les Abelles i el torrent de Can Xercavins.

Zona de patrimoni geològic

Aquesta zona es circumscriu a la Geozona 336 “Successió miocena inferior de Puig Pedrós i Molí Calopa”. Es tracta d’una àrea de dimensions reduïdes envoltada per polígons industrials, que mostra la successió geològica en un espadat, als peus del qual hi passa la riera de Rubí. Aquesta mostra

un entorn paisatgístic degradat que caldria millorar per tal de potenciar els serveis dels seus ecosistemes.


Principals

• Suport: manteniment de la coberta vegetal

• Regulació: fixació de carboni, regulació hidrològica i pro-tecció del sòl

Complementaris

• Culturals: patrimoni geològic

Recomanacions

• Elaborar un projecte de retirada de blocs de formigó i runa existents, d’eliminació d’espècies alienes a aquest indret, de revegetació de les zones de la llera per a la millora paisatgís-tica de l’entorn

• Instal·lar cartells explicatius sobre la fauna que hi ha a la Riera.

• Crear un espai d’interpretació del medi geològic de can Ca-lopa i l’aflorament de can Jardí i dissenyar un itinerari que el connecti amb el torrent dels Alous.

• Reordenar la qualificació del sòl de la part superior de la cinglera de can Can Calopa a fi que aquesta sigui coherent amb la necessària protecció de la geozona. Actualment, aquesta està composada per una barreja incoherent de sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable programat i també de sòl urbà consolidat. En qualsevol cas, les mossegades que ja hi té la coberta forestal del turó de can Calopa a tocar del polígon tant davant del carrer Josep Maria Jujol Gibert com de l’avinguda Antoni Gaudí suposen un impacte que malmet aquest valuós indret geològic.

Detall dels estrats geològics del turó de can Calopa, un indret que cal re-conèixer específicament i associar-lo a la protecció de la riera de Rubí en aquest tram.

30


Activitat educativa per impulsar valors i actituds com ara el respecte i l’estimació pels animals i la natura, a partir de l’experimentació directa del nen/a en l’entorn natural, gaudint del temps de lleure ja sigui amb un grup escolar, de lleure o de la seva família.

Zona de connectivitat

Aquesta zona pretén recollir els espais lliures del municipi que desenvolupen una funció de connexió biològica argumentada en els estudis efectuats en els darrers quinze anys al territori i que posen en evidència la seva importància. La connectivitat és una funció inherent a tots aquells espais que asseguren el contacte entre diversos ecosistemes, espais naturals, comu-nitats, espècies o poblacions. Poden ser espais verds urbans, valls fluvials o espais agroforestals. La connectivitat ecolò-gica és la que permet visualitzar la part més funcional de la infraestructura verda. Per aquest motiu s’han indicat els eixos de circulació biològica de l’estudi del 2007 i que són vigents.

• La connectivitat generada per parcs i espais lliures urbans té una gran importància a nivell estructurador urbà. En aquest sentit, el parc de can Oriol i sobretot l’entorn agrícola que l’envolta esdevé un element connectiu fonamental en el sector oriental del terme municipal.

• La connectivitat lligada als espais fluvials és possiblement la que té un més gran potencial connector, tant dins com fora del sistema urbà, ja que mantenen els fluxos ecològics tot i la dificultat que representen sovint les obres de canalització realitzades com a barrera per reduir el risc associat a les ri-uades. L’estat de conservació de les rieres i torrents lligades a aquesta connectivitat és relativament bona. En formen part, sobretot, el torrent de Sant Muç, el torrent de can Pi la Serra, el torrent de can Canyadell, el torrent dels Alous i la riera de Rubí. Tanmateix, el torrent Fondo i el torrent de can Xerca-vins, tot i no ser part d’aquest eix principal del flux connectiu

fluvial, faciliten la permeabilitat en l’eix entre can Pi de la Ser-ra i can Balasch. En aquesta darrera s’ha de continuar mi-llorant el funcionament ecològic i morfològic sense malmetre l’ús protector i de funcionament hidrològic com fins ara.

• La connectivitat lligada als espais agroforestals en el cas de Rubí ressegueix en part la dels eixos fluvials, sobretot de la riera de Sant Muç i del torrent de can Pi de la Serra. En-tre aquestes dues conques al bell mig hi queda l’espai de can Xercavins-can Serrafossà pel Bosc de l’Ermita, que és una peça clau en la connectivitat general. Finalment, tot i que queda fora ja del terme, tampoc es pot oblidar el bypass agroforestal entre can Balasc i la serra de can Galí (terme de Castellbisbal). Aquesta baula connectiva està amenaçada per l’activitat extractiva de can Balasc.

• Els connectors territorials estant formats per zones fores-tals, i agroforestals. Són els espais proposats en el Pla Terri-torial de la Regió Metropolitana.

Aquesta zona doncs la limitem a l’espai que pròpiament per-met connectar les dues zones que configuren el mosaic agro-forestal que considerem de màxima importància.


Principals


• Culturals: bellesa escènica, elements identitaris, lleure i patrimoni històric.

31


Certament, les explotacions extractives i la seva reconversió en abocadors són una xacra, però també una oportunitat per regenerar el territori que han malmès.

Complementaris

• Regulació: fixació de carboni, protecció del sòl

Recomanacions:

• Estudiar la qualitat de les forests i les actuacions més ne-cessàries a fi de poder establir acords amb els propietaris i promoure una normativa que faciliti la funcionalitat d’alguns dels boscos “passera” que el conformen (facilitats per ela-borar el pla de gestió forestal, actuacions de neteja per a la prevenció d’incendis, millora de camins, etc.)

• Incorporar l’anàlisi de la connectivitat descrit en l’estudi dels urbanistes Albert Cortina i equip de l’any 2007 respecte al plantejament d’ordenació del territori i, per tant, reconèixer aquesta funcionalitat connectora així com les conclusions d’aquest estudi.

Zona de regeneració

Sens dubte, la problemàtica ambiental de les zones extrac-tives en el terme de Rubí és molt important, com comentem més endavant. De fet, en aquest sentit, l’ajuntament ha estat molt proactiu a fi i efecte de posar fre i ordenar aquesta activi-tat tal com queda palès en el Pla Especial de regulació d’ac-tivitats extractives i la seva restauració, aprovat recentment

per part de la Generalitat de Catalunya. Aquest document ha de permetre regular l’obertura, explotació i restauració, tant de les activitats extractives com dels dipòsits controlats en tot el sòl no urbanitzable de Rubí. En aquest sentit, aquesta eina legal serà cabdal per a iniciar la recuperació o regeneració d’una part important del territori.

L’àrea de can Balasch i la Cova Solera, així com la de can Carreres i can Pi de la Serra són possiblement les més afec-tada en aquest sentit. Tanmateix, en la d’en Balasch s’hi afe-geix el fet d’estar literalment rallada per les línies elèctriques d’alta tensió.

Totes aquestes explotacions ocupen sòl no urbanitzable i és per això que es considera que cal fer èmfasi en el potencial de regeneració que té aquesta àrea. Aquesta, a més, forma part de la zona connectora del sector de la serra de can Galí del terme de Castellbisbal.


Principals

• Suport: manteniment de la coberta vegetal i connectivitat ecològica.

Complementaris

• Regulació: fixació de carboni, protecció del sòl.

32


Un bon exemple d’integració del paisatge agrari de secà amb els rodals forestals que queden a l’indret conegut com la vinya de Ximelis o barraca del Patilla.

• Aprovisionament: ampliació de l’àrea agrícola en un àmbit històric d’aquesta activitat

Recomanacions:

• Estudiar la millor solució ambiental de cara a la regeneració de l’abocador de can Balasch, així com de la resta d’extracti-ves abandonades o en procés de reompliment amb terres de la zona de can Carreres. En aquest sentit, es valora fonamen-tal que darrera aquesta activitat post extractiva i de regulació hi hagi una visió tècnica de com ha de ser finalment aquest territori, un cop acabades les activitats de dipòsits de residus.

Zona de mosaic agroforestal

Aquesta zona inclou aquells espais del sòl no urbanitzable que contenen un valor agrícola, forestal o ramader que no te-nen un paper rellevant com espais connectors o patrimonials. En aquest sentit, podríem argumentar que destaquen pel seu caràcter rural i que sobretot s’han alliberat de ser urbanitzats.

Curiosament, una part important d’aquest sòl lliure, de caràc-ter rural o agroforestal que resta actualment, és aquell que no s’ha consolidat en termes d’ocupació i que formen part de les zones per al gaudi de la natura en un entorn amb un paisatge natural de qualitat. Rubí té el repte de fixar definitivament un

objectiu clar i diàfan per als usos d’aquest paisatge agrofo-restal i a continuació impulsar eines legals per defensar cada hectàrea d’aquest sòl no urbà i eradicar tots els usos no ajus-tats a dret a la normativa establerta.

Aquest paisatge agroforestal cal veure’l com un espai tampó per a les zones d’infraestructura verda més rellevants pels va-lors ecosistèmics associats: aire pur, conreus, productes de proximitat, espais boscans per al lleure i la biodiversitat, etc.

En el cas de Rubí algunes de les zones agrícoles rellevants, com és el cas de can Serrafossà, la plana de can Ximelis i la plana de can Xercavins, es consideren sobretot per la seva funció connectora. No obstant les podríem incloure com a part del mosaic agroforestal.

És ben clar que aquest paisatge agroforestal actual conté àrees que es podrien considerar prou malmeses com perquè en una visió simplista s’argumentés que són sacrificables. Tanmateix, la clau en aquests moments és donar un gir a aquesta visió simplista i valorar la importància potencial del territori lliure a fi que faci funcions futures de resiliència. En definitiva, espais lliures pensats per ser útils a la ciutadania, que donin suport als serveis ecosistèmics necessaris i que no es vegin per “fer ciutat” sinó precisament per “dignificar la ciutat”, quelcom urgent atès que aquesta àrea assenyalada de protecció agroforestal ja està esquitxada d’usos indeguts.

33


Ramat de xais circulant pel torrent de can Pi de la Serra. L’existència d’aquesta activitat agrària és interessant per al manteniment dels paisatges rurals.


Principals

• Suport: mosaic d’hàbitats i usos del sòl que combina valors propis de boscos, amb els de transició amb els espais oberts, afavorint la conservació de la biodiversitat i la connectivitat biològica al municipi.

• Aprovisionament: centrat en la producció dels conreus.

Complementaris

• Regulació: captura de carboni en les zones forestals i de protecció contra l’erosió.

Recomanacions• Establir mecanismes administratius efectius de regulació, de vigilància i de sanció, a fi de garantir la vitalitat equilibrada del sòl agroforestal.

• Determinar els usos que són compatibles amb altres funci-ons no estrictament d’aprofitament primari com és el lleure (itineraris, àrees per a la millora de la qualitat de vida, etc.) i l’educació ambiental.

• Millorar la senyalització d’itineraris estratègics per al conei-xement del patrimoni natural i cultural i de la regulació moto-ritzada en aquests. Millorar el vessant positiu en la percepció del paisatge agroforestal, especialment, les taques de forest atrapades entre la teranyina urbanització, situades en la mei-tat septentrional del terme municipal.

• Promoure la necessària relació simbiòtica entre l’activitat primària i la preservació del paisatge agroforestal lligada al patrimoni cultural i natural que conté de forma puntual i fun-cional. La vegetació arbòria, sovint poc estructurada, de les masses forestals d’aquesta zona conté molts elements d’an-tropització per l’activitat primària, però que són també claus en les aportacions de biodiversitat (són un refugi per a l’orni-tofauna i altres espècies de vertebrats).

• Preservar els fons dels torrents, especialment aquells que contenen pantalles verdes lineals que atorguen a aquests un aspecte pintoresc, fan de corredors biològics naturals i fins i tot són d’una estètica remarcable. Fons de torrents que po-den fer també la funció cultural de ser espais per transitar el territori natural del municipi.

• Dignificar i promoure la utilitat pública i l’interès social dels espais lliures tot impulsant la participació dels propietaris ru-rals i bloquejant els interessos especulatius que tradicional-ment han estat els que han imperat en l’ocupació del sòl no urbanitzable. Per això, el planejament ha de ser un fidel reflex de les garanties democràtiques que porta implícit: informació pública, consulta i aprovació consensuada amb tots els ens legitimats per intervenir-hi que permeti una millor gestió ad-ministrativa del sòl no urbanitzable. Una gestió que no es pot desacompassar de la pràctica d’una contundent aplicació de la disciplina urbanística.

• Afavorir la integració del paisatge agrari de secà amb els rodals forestals que sovint l’envolten i que poden actuar de biòtops per a la conservació de la biodiversitat.

34


Àrea regenerada a la zona extractiva de can Pi de la Serra. La restauració de l’àrea productiva de les activitats extractives un cop acabat el recurs o la concessió és fonamental .

• Impulsar la comercialització local dels productes agraris produïts al municipi. Per això, caldria una coordinació amb els pagesos ja que coneixent la seva programació de cultius anuals es podrien crear sinergies entre productors i consu-midors. A canvi d’aquesta col·laboració municipal es podrien pactar acords per que no es plantin cultius transgènics i per minimitzar o fins i tot evitar plaguicides i fertilitzants químics.

• Impulsar l’elaboració de plans tècnics de gestió forestal entre els propietaris del terme, no només per obtenir un rendiment econòmic més gran, sinó també per reduir el risc d’incendi o fins i tot millorar la biodiversitat i l’estructura dels boscos locals.

• Afavorir plantacions estratègiques que permetin redibuixar els diferents elements d’un paisatge i sobretot fer de pantalla entre alguns d’aquests. Això per exemple, podria desenvolu-par-se en el límit d’algunes urbanitzacions que limiten amb espais agraris, amb talussos o zones extractives i les zones industrials.

ALTRES QÜESTIONS

La zonificació de la infraestructura verda dibuixa tan sols una agrupació de valors ecosistèmics en major densitat. Tanma-teix, som davant d’un territori abastament estudiat per la qual cosa es té un coneixement molt important de les seves ca-racterístiques. Per aquest motiu, també calia recollir alguns aspectes que no es poden desconsiderar.

Sobre el paisatge

Aquest també fou un aspecte estudiat en la Diagnosi de les dinàmiques del paisatge del sol no urbanitzable del municipi de Rubí, elaborada per l’equip DTUM dirigit per l’arquitecte Al-bert Cortina l’any 2007, encarregat per l’ajuntament de Rubí. En aquest es constatava que a partir de l’anàlisi dels canvis dels usos del sòl durant els diferents moments de la seqüèn-cia evolutiva del sòl no urbanitzable de Rubí es detectaven di-ferents fenòmens que encaixen, en una escala territorial més àmplia, amb les dinàmiques pròpies de la Regió Metropolita-na de Barcelona i de gairebé el conjunt del territori català que van classificar en:

• L’abandonament progressiu de l’activitat agrícola i ramade-ra, és a dir, de la producció agrària i per tant, de la pèrdua del paisatge rural en mosaic tradicional (arquitectònic, agrícola, etc.). Una constant en el darrer període històric afavorida per la baixa rendibilitat d’aquest sector econòmic.

• L’augment dels terrenys forestals (entenent com a tal el con-junt format per boscos, matollars, brolles i màquies), espais colonitzats per formacions arbòries i arbustives, així com erms en transició cap a estadis forestals primerencs. Un pro-cés colonitzador induït per la decadència del sector agrari i la manca de gestió forestal, sempre i quan aquests no han estat ocupats per altres activitats econòmiques o processos urbanitzadors.

• L’increment i l’expansió de les urbanitzacions de baixa

35


densitat a l’antic sòl no urbanitzable del municipi de Rubí. Un procés de dispersió residencial que, en alguns casos, en un principi estigué associat al fenomen d’autoconstrucció i sego-na residència lligada a l’horticultura (per exemple, la urbanit-zació de Sant Muç, recentment legalitzada). Molts d’aquests habitatges han esdevingut primera residència per la pressió del mercat immobiliari i del preu del sòl residencial.

• L’existència de fenòmens d’urbanització il·legal i d’autocons-trucció, ja comentats en el punt anterior.

• La puixança del sector industrial i la creació de nous polí-gons, els quals envolten el municipi formant una anella indus-trial que limita amb el paisatge del sòl no urbanitzable.

• La proliferació dels horts de lleure sense regulació, localit-zats en diversos punts i vinculats a fenòmens d’autoconstruc-ció, esdevenint, en alguns casos, segones residències.

• La consolidació i el creixement de les activitats extractives i els dipòsits controlats, lligats a les activitats del sector de la construcció i a un model de consum i generació de residus a l’alça.

• La terciarització del patrimoni rural, amb la conversió de l’activitat econòmica tradicional de les antigues masies i ma-sos cap al sector serveis (restauració, silvicultura, equipa-ments, etc.) propiciada per la baixa rendibilitat de l’explotació agrària tradicional.

• El desenvolupament d’una xarxa de línies de mitja i alta

tensió, com a conseqüència de la localització de dues sub-estacions de distribució elèctrica al sector sud del sòl no ur-banitzable del municipi.

Així, doncs, aquest estudi diagnosticava la base de la proble-màtica que afecta al sòl no urbanitzable de Rubí amb gran precisió. També apuntava solucions, tanmateix, aquestes requerien d’un compromís sociopolític important. La modifi-cació del pla d’ordenació del municipi s’apuntava com una de les opcions, però per raons diverses també està clar que està poc consensuada. Una de les opcions transitòries per a la protecció del paisatge es podria basar en el catàleg I pla especIal de proteccIó del patrImonI de rUbí (aprovat l’any 2004) que proposa la següent normativa per als elements del patrimoni natural i que transcrivim:

Article 18. Formes d’intervenció en el patrimoni natural. Definicions

En el cas dels béns del patrimoni natural, s’admetran única-ment les següents:

• 18.1 Conservació del paisatge: és la intervenció que té per finalitat impedir la degradació de l’element, mantenint les con-dicions originals, sense alterar-ne els valors.

• 18.2 Restauració del paisatge: és la intervenció física que pretén el manteniment d’un element del patrimoni natural, mitjançant la reparació de parts o components malmeses.

• 18.3 Rehabilitació del paisatge: és la intervenció física que

Zona extractiva sense restaurar i preparada per ser convertida en un abocador de residus inerts, una activitat que no té res a veure amb l’activitat d’extracció.

36


té per objecte l’adequació, la millora, o la reposició de les parts o condicions del medi natural amb manteniment de les seves característiques tipològiques.

• 18.4 Restitució tipològica del paisatge: és la intervenció fí-sica consistent en la neteja, el sanejament, la repoblació i la renovació d’una zona, per restituir-ne la coherència d’acord amb unes característiques paisatgístiques bàsiques comu-nes. Aquesta forma d’intervenció s’aplica especialment als entorns naturals annexos a un element arquitectònic o zona arqueològica.

Com a norma general a tots els béns del patrimoni natural :

a) No es podrà realitzar cap intervenció que pugui alterar significativament la morfologia del terreny ni la vegetació au-tòctona.

b) No es podrà realitzar cap actuació a l’espai físic que ocu-pen els arbres i les arbredes ni a les seves rodalies que en pugui modificar l’estat actual o comprometre’n la viabilitat.

c) A les zones forestals es promourà la redacció de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) destinats a com-patibilitzar l’activitat productiva amb la conservació i la millo-ra de les masses boscoses, afavorint especialment la seva maduresa i la disminució de la combustibilitat. Als torrents es realitzaran neteges i tractaments selectius per afavorir la vegetació de ribera.

d) No es podran augmentar les superfícies de conreu mitjan-çant roturacions del bosc existent, tret que estiguin justifica-des com a actuació preventiva davant dels incendis forestals.

e) No es permetran les activitats extractives ni els abocadors.

f) No es podrà realitzar cap actuació que suposi un obstacle per al manteniment de les vistes panoràmiques actuals.

g) Es prendran totes les mesures necessàries per tal d’evitar la contaminació dels cursos d’aigua.

Article 19 Règim d’usos

Aquest Pla recull la regulació d’usos establerta pel Pla Gene-ral d’Ordenació de Rubí i el Pla Especial de l‘Àrea Comercial de Rubí.

L’ús dels béns protegits haurà d’acomodar-se a les seves característiques, sense afectar seva conservació del bé ni provocar-ne el deteriorament.

A les fitxes de protecció s’indiquen els usos compatibles i in-compatibles.

Recomanacions:

• Es tracte d’una eina legal que té una remarcable importàn-cia i que caldria incorporar en qualsevol proposta de nova ordenació atesa la seva vigència.

Sobre les activitats extractives

És evident que el fet que el municipi s’assenti sobre materials argilosos i conglomeràtics, i tot ell estigui envoltat per bones vies de comunicació, atrau molt l’activitat industrial o minera.

Zona d’horts amuntegats als marges de la via del tren dels FGC davant del Castell de Rubí.

37


Durant dècades, l’extracció d’argiles i graves ha estat una activitat lligada al creixement del sector de la construcció. A Rubí, les pedreres a cel obert ocupen dues àrees importants: la del sector septentrional d’on s’extreuen materials de la capa al·luvial per a l’obtenció d’àrids; i la del sector meridio-nal, a la zona de la cova Solera, en la qual s’extreuen argiles destinades a la fabricació de ceràmica per a la construcció. Actualment l’activitat constructora ha minvat i per això alguns dels sots oberts a cel obert sense activitat extractiva s’han intentat reconvertir-se en dipòsits de runes.

Una part de la problemàtica de les activitats extractives té a veure amb la complexitat jurídica que les regula, doncs hi intervé la Secció de Mines (Departament d’Indústria de la Ge-neralitat de Catalunya) que atorga les concessions, la Secció d’Activitats Extractives del Departament de Territori i Soste-nibilitat, quant a l’avaluació de l’impacte ambiental i la restau-ració, i finalment, l’ajuntament de Rubí que atorga la llicència d’activitat, requisit indispensable però independent dels altres i que pot generar situacions contradictòries.

Les activitats extractives o mineres a cel obert són les que mentre estan actives provoquen un impacte paisatgístic més gran. Tanmateix, també és cert que en l’actualitat, d’acord amb la legislació vigent sobre impacte ambiental, tota acti-vitat ha de tenir el seu pla de restauració. Una problemàtica implícita és que per raons econòmiques l’activitat extractiva s’abandoni i no hi hagi els recursos per dur a terme la restau-ració legalment exigida.

Així doncs, diverses de les activitats extractives del terme han cercat reconvertir l’activitat minera en una activitat indus-trial, especialment, com a dipòsits de runes i terres o fins i tot

com a abocadors de residus. Tanmateix, sigui quina sigui la nova activitat, aquesta requereix també de la seva avaluació d’impacte ambiental analitzant, per exemple, el moviment de vehicles pesats, la pols i el soroll emès (tot i que en general no és molt diferent de l’activitat extractiva), així com la pro-ximitat de sòl residencial. Actualment, el trànsit de camions pesats per camins rurals, en concret per l’antiga carretera d’Ullastrell és molt important i dificulta el trànsit de vehicles lleugers particulars cap a una àrea densament urbanitzada.

En el cas dels dipòsits de residus, es poden produir potenci-alment altres impactes com ara la contaminació dels aqüífers. Per això, cal valorar cada un dels casos que hi ha en aquests moments en el terme.

L’ajuntament de Rubí disposa d’un informe exhaustiu sobre la problemàtica i situació legal de les activitats extractives que hi ha al terme. Aquí només podem afegir que, mentre el procés urbanitzador difús i no ajustat a llei no és reversible quan s’instal·la sobre un territori, una activitat extractiva està sotmesa a una legislació que ha de garantir la restauració i, per tant, tot i que l’impacte paisatgístic sembla més gran no és permanent com succeeix en el procés d’urbanització.

Tanmateix, cal seguir perseguint els projectes de restauració de les pedreres actives i verificant els plans de treball anuals dels volums de terra prefixats que han de dipositar. Aquesta eina jurídica hauria d’estar ben integrada en el planejament municipal, així com els instruments executius davant de l’incompliment. L’objectiu ha de ser el de la creació de les masses vegetals necessàries que permetin integrar els nous talussos al paisatge adjacent.

Zona extractiva sense restaurar. El seu estat d’abandó no contribueix a afavorir un paisatge adequat per a l’àrea que l’envolta.

38


Horts salvatges al torrent del Castell, una de les zones problemàtiques junta-ment amb la plana de can Xercavins.

Amuntagaments de deixalles al mig del torrent de “Penjallops” o de can Fer-ran, amb els horts il·legals que l’envolten i el malmeten paisatgísticament.

A tocar de la plana de can Xercavins s’observen ocupacions del sòl no urba-nitzable amb usos agrícoles no adequats o sense planificar.

Així mateix, davant de qualsevol sol·licitud per acollir extracci-ons cal que aquestes es fonamentin amb un ús racional del recurs miner que es pretén explotar, d’una garantia fefaent en la restauració un cop acabada l’extracció i sobretot evitar que les extraccions siguin el pas previ per a disposar d’abo-caments d’emmagatzematge de residus i enderrocs o terres diverses. Aquesta activitat d’emmagatzematge d’abocaments no té res a veure amb una extracció minera, raó per la qual l’ordenament municipal pot intervenir-hi de forma estricte. Així mateix, no es pot oblidar que els abocadors no estan sotme-sos a un pla de treballs anyal i de restauració, fet que conver-teix aquestes instal·lacions en una activitat indeterminada en espai i temps amb els corresponents perjudicis ambientals que se’n deriven.

Finalment, cal fer esment que el passat 15 de desembre de 2016 la Generalitat, a través de la Comissió Territorial d’Urba-nisme de Barcelona, va aprovar el Pla especial de regulació d’activitats extractives i la seva restauració, elaborat per l’ajun-tament de Rubí, on es detallen les circumstàncies específiques del règim de limitacions i restriccions per a les activitats de dipòsits de residus. D’aquesta manera, Rubí es converteix en el primer i únic municipi de tot Catalunya que aprova un pla d’aquestes característiques i es blinda per evitar la presència de més abocadors posant condicions molt severes de tipus ambiental, geològiques, de mobilitat i urbanístiques per a qual-sevol instal·lació de dipòsits controlats de residus.

Sobre les activitats hortícoles de caràcter marginal

Una de les qüestions que l’ordenament ha de valorar són tots els punts on s’han desenvolupat activitats agrícoles de caràcter marginal, ja sigui horts o similars, que no s’ajusten a l’ordenament vigent i que caldria eradicar. En l’estudi de Diagnosi de les dinàmiques del paisatge i definició d’objec-tius de qualitat paisatgística del Sòl No Urbanitzable de Rubí (2007) En aquest estudi es detectaven un total de 19 de zo-nes d’horts formant agrupacions més o menys ben definides que ocupaven una superfície total de 10 Ha de les quals un 44 % eren a precari. De llavors ençà n’han aparegut d’altres i s’ha incrementat.

Entenem per horta marginal aquella en la qual s’ha fet una apropiació del sòl no urbanitzable privat sense respectar la unitat mínima de conreu (Decret 169/1983 sobre Unitats Mí-nimes de Conreu). La delimitació d’horts familiars en terrenys privats no són legals. Aquests espais, a banda de ser llaurats i organitzats per a la producció agrícola, van acompanyats ràpidament del tancament amb materials residuals diversos, acumulació de bidons plàstics i altres materials, així com la construcció de barraques, que acaben ampliant-se fins a con-vertir-se en espais de trobada per als caps de setmana o fins i tot generant un habitatge il·legal.

39


Edificacions a tocar el torrent Fondo a la urbanització de can Ximelis, un exemple d’ocupació que no hauria d’existir.

Barraquisme al sector de mas Rossinyol, en el qual s’observa l’actual manca de disciplina urbanística.

Edificació construïda al fons del torrent de can Pi de la Serra i que no acom-pleix cap normativa urbanística.

El nombre d’edificacions presumptament irregulars són nom-brosos i de fet deixen palès que allò que va començar sent una edificació agrícola en molts casos ha acabat conver-tint-se en habitatges residencials que no s’adeqüen a les tipo-logies legals per disposar de la cèdula d’habitabilitat. A més, en alguns casos, allò que va començar sent una implantació puntual acaba provocant petits nuclis explicitant un fenomen de proturbanització. En altres, la colonització de la “caseta i l’hortet” ha estat clarament la base de l’evolució de les ur-banitzacions legals actuals. Aquest fenomen, que continua ben viu, infringint les normes urbanístiques, caldria que fos eradicat. De fet, fins i tot les urbanitzacions legals com la de Sant Muç, per citar-ne una d’elles, no respecten la delimitació legal dels límits establerts.

Malauradament, el terme de Rubí està ple d’ocupacions hortícoles de caràcter marginal, algunes de les quals incre-menten la problemàtica d’abocaments de residus en el sòl no urbanitzable (tanques de ferralla, plàstics, fustes velles, etc.) i de construcció de barraques o fins i tot “habitatges” il·legals, també van acompanyades d’activitat socials il·lícites (droga, prostitució, etc.). Aquestes situacions són perfectament co-negudes pels serveis tècnics de l’ajuntament. Més enllà de les qüestions legals, molts veïns proper són de l’opinió que molts d’aquests horts són altres activitats encobertes.

En termes de magnitud, la problemàtica dels horts periur-bans destaca en les ocupacions del Pla Dormet o Plana de Xercavins que s’estén fins al terraplè que hi ha sobre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya davant del Castell de Rubí i a les proximitats del torrent del Castell i de can Serra. Així mateix, cal esmentar els horts del torrent de can Ferran (Penjallops) i d’altres indrets de proximitat urbana, com ara els horts del parc de can Alzamora, els del Passeig de la Riera, etc.

Recordem que d’acord amb el Decret 169/1983 sobre Unitats Mínimes de Conreu a Rubí es considera unitat de conreu una finca de secà de 3 ha i una finca de regadiu de 1 ha. A més, l’ordenament urbanístic estableix que no es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrí-coles que tinguin relació amb la naturalesa i destinació de la finca. Per tant, el que està clar és que més enllà de l’empara legal per aturar el fenomen cal una decidida voluntat gover-namental per intervenir-hi de forma contundent aplicant la disciplina urbanística que pertoca.

Sobre les protourbanitzacions

Un fenomen que es pot observar en el terme de Rubí són les protourbanitzacions, és a dir zones qualificades de sòl no urbanitzable que han permès l’edificació d’habitatges de for-ma dispersa i que acaben exigint serveis municipals bàsics. Sobre aquestes zones disperses, la despesa econòmica que suposa per a l’ajuntament d’oferir serveis com la recollida

40


Actuació de millora dels camins d’accés a la zona humida de l’estany dels Alous.

d’escombraries, l’aigua, etc. és molt més alt que al casc urbà. Cal tenir en compte que es tracta d’un municipi que té més del 50 % de la seva població disseminada fora del casc urbà històric. Això comporta un tracte discriminatori respecte als deures de les zones urbanitzades al medi natural i el casc urbà, com per exemple, que en les primeres no cal pagar gual ni hi ha zones blaves.

Les protourbanitzacions més visibles són les de la urbanització dels volants de can Pi de la serra i de can Barceló i de can Guitart de la Riera – Les Martines. Aquestes zones es ca-racteritzen per interrompre el paisatge agroforestal ja que s’ocupa el sòl amb activitats diverses a més de la pròpia del habitatge. Així mateix, esdevenen zones en les quals es de-senvolupen activitats que sovint no s’ajusten al que estableix la legalitat vigent. Malgrat que fa anys que el problema es coneix, de fet, continuen construint-se habitatges, principal-ment, unifamiliars que ja no són d’autoconstrucció estrica-ment i que s’aixequen sense que sovint siguin detectades per la vigilància urbanística fins que el procés arquitectònic ja està molt consolidat.

Malgrat la voluntat administrativa i els esforços dedicats, la realitat avui ben visible i ben viva és que la caòtica activitat edificatòria continua i que molts dels habitatges en les urba-nitzacions legalitzades són deficients des del punt de vista de la seva funcionalitat com habitatges residencials. La tàctica de construcció d’habitatges ubicats en finques clarament de vocació agrícola en sòl no urbanitzable que acaben amb un ús de facto residencial continua. Per altra banda, la gènesi

descontrolada d’algunes urbanitzacions ha esquitxat els seus entorns i ha propiciat àrees que tot i no ser estrictament ajus-tades a dret comporten una ocupació urbana. En definitiva, cal sintetitzar que el sòl no urbanitzable de Rubí es troba seriosament afectat encara avui per construccions no agrí-coles i activitats no ajustades a l’ordenament actual. Aquesta situació caldria que fos abordada amb màxima diligència en qualsevol proposta d’ordenament urbanístic de nova creació. Tanmateix, aquesta realitat és ben coneguda pels serveis tècnics de l’ajuntament de Rubí.

No hi ha dubte que cal disposar d’una maquinària més efec-tiva quant a la persecució d’infraccions a l’hora que establir amb més precisió els usos admesos en el sòl rural o no ur-banitzable. Cal acabar amb les toleràncies o situacions “opi-nables” quant a l’edificació en el sòl no urbanitzable així com evitar el malentès que sovint es produeix pel que fa a la inter-pretació de l’anomenada unitat mínima en el sòls forestals.

En aquest sentit, cal valoritzar el paisatge agrícola de secà que configura el paisatge rural actual de Rubí i per tant, in-crementar la unitat mínima de conreu a un mínim de 10 ha, exigir les garanties quant a la veracitat de l’activitat agrícola si s’argumenta aquesta per construir i per tant, disposar també d’uns criteris estètics per a la construcció admesa a fi que s’integri al paisatge vallesà (només piscines que siguin na-turals, etc.).

En síntesi, cal articular una normativa urbanística que faci front a l’actual “ocupació” indiscriminada del medi natural,

41


restrictiva respecte a la interpretació sobre allò que es con-sidera una construcció aïllada, uns tancats o edificis agríco-les, etc.), voluntariosa respecte dotar dels mitjans tècnics per gestionar amb disciplina real els sòls no urbanitzables, de fo-mentar l’estima o vinculació emotiva de la població als valors naturals del terme (aspecte, aquest darrer que s’està fent molt bé en general).

Sobre les línies elèctriquesLes línies de transport d’electricitat constitueixen una veri-table plaga en el territori de Rubí, especialment pel seu im-pacte visual, però sobretot perquè és un exemple de manca de planificació entre les empreses implicades, és a dir, RED ELÉCTRICA ESPAÑOLA i ENDESA. És evident que caldria definir uns corredors que permetin justificar el veritable inte-rès públic o social de cada una d’elles. No cal ser gaire expert per adonar-se de la superposició de línies i com aquestes es podrien redefinir. En aquest sentit, l’ordenament municipal no hauria de justificar la incoherència de la densitat de línies la qual provoca una saturació visual en el paisatge rubinenc en alguns indrets concrets.

Curiosament, les línies elèctriques estan sotmeses a renova-cions que permeten que l’ajuntament, des de les competènci-es en urbanisme i d’atorgament de llicència hi pugui interve-nir. Per això, seria interessant promoure un estudi alternatiu de reorganització de les línies tant pel que fa a traçats com d’eficiència en el transport de l’electricitat.

Al mateix temps, es podrien establir els criteris de protecció de la vegetació afectada amb un protocol estricte sobre el tractament de la vegetació sota les línies d’alta tensió. Igual-ment caldria establir mesures per a la protecció de l’ornito-fauna en les àrees on hi ha presència d’aus rapinyaires pro-tegides. Aquest tema és especialment greu en el cas de la línia que travessa l’Espai Natural dels Alous, la qual no té cap balissa de senyalització d’advertència per als ocells, tot i tractar-se d’un espai de l’inventari de zones humides.

Sobre la xarxa viària i la seva funcionalitat

Com a conseqüència de l’ocupació de les urbanitzacions, el terme de Rubí té una particularitat única: determinades vies interurbanes s’empren com a urbanes. Aquesta realitat és ben palesa en l’antiga carretera d’Ullastrell que s’enfila per la urbanització de Castellnou cap a la carretera C-243c (Marto-rell-Terrassa), però també per les urbanitzacions de Sant Mus i Castellnou, tant cap a la mateixa carretera comarcal abans esmentada com cap el nucli de Rubí.

Aquesta xarxa està formada per vials asfaltats i clarament de trànsit urbà. Fins i tot en alguns trams hi ha voreres. Però, aquests eixos principals pateixen d’una problemàtica impor-tant degut al trànsit de vehicles pesats, especialment cap a l’abocador de can Carreres, denunciat abastament pels ve-ïns. Per tant, és evident que caldria redefinir la funcionalitat d’aquest viari de vocació clarament interurbana.

Torre d’alta tensió creuant la urbanització de can Barceló.

42


L’ajuntament de Rubí fa temps que disposa d’un pla de ca-mins rurals i, en aquest sentit, ha dut a terme una dinàmica i proactiva política de tancament per minimitzar la circulació motoritzada pel medi natural. Es tracta d’una iniciativa valu-osa i que el planejament futur hauria d’incorporar, especial-ment, pel que fa a la normativa que s’aplica.

Finalment, cal remarcar també l’activitat proactiva en la se-nyalització de camins per a passejades a peu i d’activitats de lleure, no només municipal sinó també de la societat civil rubinenca. Aquest aspecte ja ha estat comentat. Només afe-gir que s’ha detectat l’obertura de camins ja existents histò-ricament pel fons de determinats torrents. Aquesta obertura de camins, en el cas del torrent Fondo (una actuació rela-tivament recent) té una amplada que sobrepassa la funció d’itineraris per passejar a peu. Aquesta advertència es for-mula, especialment, perquè en el cas del torrent de Canyadell caldria ser molt curós si s’arriba a obrir un camí per al trànsit a peu ja que, com hem argumentat, es tracta d’un dels indrets més valuosos del terme en l’àmbit de la biodiversitat.

La categorització dels espais lliures del sòl urbà i urbanitzable

L’evolució urbanística del municipi ha comportat una forta ocupació del sòl. Per això ha calgut fer nombroses cessions en concepte d’espais lliures. Aquestes s’han concentrat so-bretot a les vores del sòl urbà i coincidint clarament amb sòls amb comunitats naturals i relleu complex com són els fons de torrent. En qualsevol cas, aquesta dilatada evolució ha de-sembocat en una curiosa diversitat de denominació d’aquests sòls lliures de ser urbanitzats. D’acord amb les etiquetes ex-tretes de la cartografia urbanística facilitada es poden apreci-ar divuit qualificacions diferents, fet que fa palès la necessitat d’una homogeneïtzació i estandardització d’aquestes catego-ries. A tots els efectes, especialment els torrents, les peces d’espais lliures de dimensions més grans i aquelles que es-tableixen certa continuïtat física amb el sòl no urbanitzable, s’han inclòs dins de la infraestructura verda.

Zona de conreus llenyosos abandonada a l’anomenat Xaragall dels Pins, al sector de la urbantizació de les Valls de Sant Muç

43


ANNEXOS

44


ANNEX 1: PARÀMETRES CONSIDERATS EN LA VALORACIÓ BOTÀNICA DELS DIFERENTS HÀBI-TATS NATURALS I AGRÍCOLES El significat dels diferents paràmetres que intervenen en la valoració botànica dels hàbitats és:

• Riquesa florística: considera el nombre d’espècies per hàbitat, sense tenir en compte l’equitabilitat, i basada únicament en plantes vasculars. Els hàbitats més valorats són els que presenten més número d’espècies. • Raresa florística: considera la presència d’espècies endèmiques i de comunitats rares als hàbitats, en referència a Catalun-ya. Els hàbitats que en tenen més son més valorats que els que en tenen menys.• Àrea d’implantació: fa referència a la superfície mitjana dels polígons d’un determinat hàbitat. Serveix per a valorar els hàbitats de mides habitualment petites. • Estadi successional: valora, des del punt de vista de la successió vegetal, si un hàbitat està en una situació més o menys propera a la de l’hàbitat que es manté en equilibri amb els factors ambientals físics i biòtics del lloc on es troba (potencial).• Fragilitat ecològica: considera la susceptibilitat que tenen hàbitats a la pertorbació “no predictible”, generalment d’origen antròpic. Els hàbitats més valorats són els més fràgils.• Valor biogeogràfic: valora la singularitat de l’àrea de distribució de l’hàbitat, dins l’àmbit de Catalunya.• Extensió territorial: valora la superfície relativa de l’hàbitat i és dóna més valor als que tenen l’àrea més petita (hàbitats escassos).• Diversitat topogràfica: considera l’interval altitudinal i diversitat d’exposicions de l’hàbitat. És a dir, valora els hàbitats que estan en un interval reduït d’altitud, així com aquells que tenen la major part de la seva superfície en una o en poques orienta-cions.• Agregació espacial: mesura el grau d’agregació dels polígons d’un determinat hàbitat a la província de Barcelona. Els hàbi-tats que es distribueixen de forma més aïllada, disgregada, són els més valorats.• Excentricitat espacial: valora el grau de perifèria de cada polígon respecte al centre de distribució de l’hàbitat. Aquest índex no valora només els polígons aïllats de la resta per un mateix hàbitat, sinó també els que s’allunyen més del centre de gravetat. Aquest és l’únic indicador que es calcula per polígon i no per hàbitat ja que depèn de la posició geogràfica de cada polígon.

45


La gestió agroforestal per a la recuperació i millora dels espais naturals Aquesta forma de gestió es basa en la tala selectiva de peus d’arbres en un determinat rodal forestal. Exigeix un estudi previ de les característiques silvícoles com ara la densitat dels peus i les seves mides, així com d’altres espècies presents. En general, es pretén reduir el nombre de peus en comunitats molt denses i potenciar uns hàbitats forestals més estables, resilients i diver-sos, tant des del punt de vista de l’estat de conservació de la comunitat vegetal, com de la reducció del risc de pertorbacions externes, especialment el foc forestal. Les actuacions que es poden dur a terme varien segons l’espècie d’arbre dominant -alzines, pins, pins pinyers...- i també es poden realitzar en comunitats arbustives. En el cas d’aquest municipi la mesura es proposada es podria aplicar especialment a les cobertes vegetals que es corresponen a les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues a les cobertes de bosc de clar, matollars, prats i herbassars així com els conreus herbacis de secà.A tall sintètic els principals objectius de la gestió agroforestal dels hàbitats són:· Reduir l’excés de densitat (peus/ha) de les zones forestals amb regeneració natural excessiva de pi blanc i/o alzina després dels incendis.· Millorar l’estabilitat de la massa forestal.· Potenciar la capacitat de regeneració després de possibles pertorbacions.· Mantenir i potenciar l’estructura irregular de la massa forestal.· Augmentar el creixement en alçada i en diàmetre dels arbres.· Potenciar la producció de pinyes (aspecte important per garantir la regeneració natural en el cas d’un nou incendi forestal).· Incidir positivament en la prevenció d’incendis amb la reducció de combustible vegetal i la creació de discontinuïtats verticals.· Potenciar la biodiversitat amb la creació d’espais oberts.· Millorar la disponibilitat d’aigua per a la fauna a les zones de treball.· Promoure la pastura com a activitat per mantenir els treballs forestals realitzats i com a eina de prevenció d’incendis.

La gestió dels hàbitats d’espais obertsEls hàbitats d’espais oberts (en endavant, EO) es corresponen a la vegetació arbustiva (matollars, brolles i landes) poc densa i a la vegetació herbàcia. En sentit contrari es podrien definir com aquells hàbitats que són comunitats vegetals no dominades per arbres o arbustos que determinen un ambient diferenciat al seu interior (de vegetació arbustiva o herbàcia). Els EO tenen un elevat interès per la conservació de la biodiversitat perquè sovint contenen una important riquesa de fauna i de flora vincu-lada a la seva heterogeneïtat, tenen un valor productiu elevat i representen una font important de recursos naturals renovables (pastures, per exemple) i presenten funcions ambientals de gran interès, com ara evitar la continuïtat de les masses forestals en zones amb risc d’incendi elevat. Finalment, cal dir que aquests hàbitats concentren espècies de fauna i flora pròpies de prats que sovint estan en recessió i/o són espècies rares, lligat a la reducció precisament dels hàbitats oberts en el seu conjunt.A tall sintètic, resumim els principals objectius de la gestió dels hàbitats d’espais oberts que es recullen en les Directrius per a la gestió del espais naturals de la Xarxa Natura 2000 (Generalitat de Catalunya), diferenciant els usos que els mantenen (les pràctiques agrícoles, l’afavoriment d’erms i les pastures).La recuperació i millora dels hàbitats d’EO es pot aconseguir mitjançant algunes de les següents actuacions: · Recuperació de feixes agrícoles sembrant-les rotativament de gramínies i lleguminoses en indrets colonitzats per matollars arbustius i rodals arbrats que no puguin ser afectades per fenòmens erosius.· Manteniment de l’estructura semiadevesada dels boscos circumdants als EO, com a àrea de transició entre el bosc i l’EO per potenciar l’efecte d’ecotò, però respectant certs refugis arbustius i d’esbarzers per a la fauna.· Desarrelament d’espècies arbustives i hidrosembra amb espècies herbàcies autòctones que protegeixin el sòl i mantinguin la dinàmica evolutiva de les praderies.· Introducció de pràctiques històriques com ara la pastura amb bestiar oví.· Utilització de maquinaria pesant per fer actuacions contundents i amb perspectives de futur, mentre que per contra el mante-niment precisa d’actuacions menys dràstiques i amb un seguiment estret dels seus efectes.

ANNEX 2. CONSELLS GENERALS DE GESTIÓ D’AMBIENTS AGROFORESTALS I OBERTS

46


· Adequació de les normatives als punts anteriors i la promoció socioeconòmica d’un sector primari respectuós amb el medi natural que en faciliti la seva incorporació.

Recomanacions de gestió dels espais obertsEn qualsevol cas, per a cada una d’aquestes pràctiques principals caldria no oblidar les recomanacions que els experts esta-bleixen en matèria de gestió dels EO.

Respecte a les pràctiques agrícoles:· S’ha de minimitzar (o evitar quan l’objectiu principal és la conservació) l’ús de productes fitosanitaris, així com evitar la ferti-lització excessiva.· Cal evitar espècies transgèniques pels seus afectes negatius sobre la biodiversitat de l’espai natural.· Cal evitar les varietats agrícoles primerenques que promouen la sega a la primavera en busca de la màxima rendibilitat i d’una segona collita.· Cal evitar artigar i llaurar anualment els prats que no tingui vocació productiva, perquè en banalitza les comunitats biològiques.Respecte als erms:· Cal afavorir la rotació de conreus com a sistema dinàmic de gestió tradicional (1r any cereal, 2n any lleguminosa, 3r any de guaret), ja que és força útil per potenciar bones poblacions d’espècies presa i evitar la necessitat d’adobs químics.· Cal mantenir els marges entre camps i no cremar-los, per tal de mantenir refugis per la fauna.Respecte a la pastura:· S’han de considerar els grans herbívors a l’hora de mantenir els EO.· Les zones pasturades són més productives. Convé doncs promoure la pastura, però a nivells moderats. En aquest sentit, s’ha de controlar i evitar la sobrepastura a l’estiu i en eventuals èpoques de sequera.· Cal fer una pastura estacional, per donar temps a que les gramínies o altres herbàcies es refacin i competeixin amb arbustos colonitzadors resistents al pasturatge.· En prats de pastura, a part de la intervenció periòdica del ramat, és recomanable intervenir cada 5 anys llaurant i sembrant.Per tal d’aprofundir en les mesures de gestió dels hàbitats, la Diputació de Barcelona ha publicat diversos manUals de gestIó d’hàbItats que es poden trobar a la Llibreria de la Diputació. En concret, fins a la data hi trobem els manuals sobre la gestió dels alzinars, de les pinedes de pi blanc, de les pinedes de pi roig, de les pinedes de pinassa, dels espais fluvials i dels espais urbans. En aquest municipi hi tenen representació alguns d’aquests hàbitats.

En aquest sentit també existeix el Manual de conservació de la biodiversitat en els hàbitats agraris, publicat pel Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Aliment de la Generalitat de Catalunya el desembre de 2009. Aquest manual proposa pràcti-ques de conservació d’hàbitats agraris amb l’objectiu d’assolir unes bones condicions ambientals i agronòmiques de l’explota-ció agrícola i/o ramadera i complir un conjunt de normes legals de caràcter ambiental.

47


ANNEX 3. CARTOGRAFIA TEMÀTICA

Els mapes inclosos en aquest informe són:

• Cobertes del sòl 1956

• Cobertes del sòl 2009

• Erosionabilitat potencial

• Valoració botànica dels hàbitats

• Boscos antics i incendis forestals

• Valor de conservació dels vertebrats

• Connectivitat ecològica terrestre

• Biodiversitat singular

• Aprovisionament de biomassa forestal

• Aprovisionament d’aliments

• Carboni aeri capturat anualment

• Pol·linització

• Concentració mitjana anual de NO2

• Fluxe d’eliminació de NO2 per la vegetació

• Concentració mitjana anual de PM10

• Flux d’eliminació de PM10 per la vegetació

• Sistema d’espais oberts del Pla Territorial Parcial

• Classificació del sòl (POUM)

• Desajustos POUM-MUC

• Serveis ecosistèmics de suport

• Serveis ecosistèmics de regulació

• Serveis ecosistèmics d’aprovisionament

• Serveis ecosistèmics culturals

• Infraestructura verda

informe tÈcnic - ajuntament de rubí · informe dels espais lliures per a processos de...

Documents