Daniel Climent Giner

UNA BREU HISTÒRIA (etnobotànica) DE LES BEGUDES

a) Aigua, necessària i suficienta) lliure b) d’animals (llet, sang, orina [+ muscarina, en els rens])c) de plantes (sucs, saba [p.ex., de cactus])d) aromatitzada e) gasificada, refrescosf) infusions g) orxates

b) Fermentats de plantes o de productes animalsa) hidromel o aiguamel, kumisb) cerveses c) vins

c) Destil·lats

d) Amb cafeïnaa) caféb) tec) coles

e) Combinats

hidromel 10-15% kumis 3-5%

cervesa 2 - 12% vi 9 - 16%

Tequila 32 - 60% Vodka 35 - 50% Brandy 35 - 60% Ron 37.5 - 80% Ginebra 40 - 50% Whisky 40 - 55% Absenta 45 - 89.9%

kumis

PROBLEMES* escassa (poca, gelada)

* corruptible * intoxicació hídrica per excés

SOLUCIONS

* “altres” aigües: plantes, animals

* aigües transformades

Intoxicació etílica: aguda 4 ml alcohol/kg de pes

Home de 100 kg: 400 ml d’alcohol

6 l de cervesa de 7% 240 ml d’alcohol

6 l de cervesa: probable intoxicació per excés d’aigua

AIGUA. 1. RECIPIENTS, AROMATITZANTS, CONSERVANTS

Pistacia lentiscus. Llentiscle, mata de pou

AIGUA. 2. INFUSIONS, DECOCCIONS

Thymus vulgarisTimó, farigola, tomello

Thymus moroderiCantaueso Papaver somniferum. Cascall, adormidera

Artemisia absinthiumDonzell, ajenjo, absinte

Santolina chamaecyparissus. CamomillaSalvia officinalis Sàlvia

AIGUA. 3. GASSIFICATS+ sabors, aromes

Sarsaparrelles Smilax sp.

ORXATES, LLETS* Ordi (Hordeum) > ordiata Orzo [en italià] > orzata > orxata ; substituts de l’ordi: xufa, ametlla, arròs...* aigua civà; * llet preparada, Speculum al foder; merengada; gelats

La falsa etimologia del nomUn món de combinats possibles

CAFÉFermentats: begudes «bàsiques»; destil·lats: per intoxicar-seEstupor alcohòlic europeu

Iemen s. XV qahwah; café; sufís;

1510 arriba la Meca, el Caire; 1511, 1ª prohibició (el café, els «cafés»)

1526. primer setge de Viena (Solimà el Magnífic; 2n 1683 Kara Mustafà): café a Europa

1605. Papa Climent VIII l’autoritza. 1650 a Anglaterra (Oxford);

puritans + conspiradors + comerciants; Carles II el prohibeix.

1734 J.S.Bach Kaffekantate¡Ah, qué agradable és l’aroma del café! Més saborós que mil

besos i més dolç aue el vi moscatell. Café, café, necessite tenir-lo i qui vullga complaure’m que em regale café. s. XVIII

Edat de la raó. Cafés: centres d’autoeducació, elucubracióliterària, filosòfica i científica, innovació comercial,agitació política, difusió de notícies, circulació dePublicacions i informacions...

Café Grecian ... científics; Hooke (elasticitat llei de Hooke, Micrographia, baròmetre,

anemòmetre, higròmetre...), Halley, Wren (catedral de sant Paul)... Problema de les òrbites elíptiques i gravitació ... Halley a Cambridge ... Newton: Philosophiaenaturalis principia mathematica.

Café Lloyd ... comerciants marítims... Asseguradora Lloyd’s.

Café New Jonatan’s ... corredors del mercat de valors ...TheStock Exchange (Bossa de Londres)

Companyies d’accions, segurs, finançament públic del deutagovernamental ... Londres com a centre financer d’Europa

Cafés ... L’Internet de l’època, i gresol de les revolucions econòmica (La riquesa de les nacions, Adam Smith; An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of

Nations), financera, científica i de filosofia política (Locke).

Café Procope: Rousseau, Voltaire, Franklin,Danton, Marat... atac a les Tulleries, cadafal de Marat.Al quadre: Café Procope, amb Condorcet (matemàtic, economisat, liberal,revolucionari), La Harpe (explorador, fundador de La petite roche, ara LittleRock, capital d’Arkansas); Voltaire (amb el capell frigi), Diderot...

L’Encyclopédie (1772). Diderot, D’Alambert. Café de la Régence.

Prohibits a les dones; Émilie de Châtelet, discutir de matemàtiques amb Maupertuis,

al café Gradot; la deixen entrar vestida d’home.

Camille Desmoulins. Café de Foy (12 juliol 1789; «inici» de la Revolució Francesa; ara, Chez Bignon)

Balzac i l’adicció al café.

INTERNET-CAFÉ

Seattle, seu de la cadena Starbucks

* Sis companyies de la llista FORTUNE500 de 2008 de les companyies mésgrans dels EEUU tenen les seves oficinescentrals a Seattle; p.ex. Amazon,Starbucks, Microsoft, Nintendo,Washington Mutual, T.Mobile, Boeing (ara a

Chicago), Immunex i ZymoGenetics (biotecnologia)…

* El port de Seattle-Tacoma és el 3rmés actiu dels EEUU

TE (茶花 [txaua] ). Xina i Japó* Camellia sinensis* La beguda de major consum després de l’aigua.* s. XVII aC Xina; «emperador» She Nung «inventor» agricultura, te* Sidharta Gautama, budisme (s.V aC)* Lao Tsu, taoïsme (s.V aC)

* beguda nacional dinasties Tang i Sung s.

VII-XIII; «El llibre sagrat del te» (s.VIII), del poeta taoista Lu Yu: cultiu,preparació, manera de servir-lo.

* Mongols (s.VIII-XIV); Mangu Khan (antecessorde Kublai): a Karakorum (Mongòlia), font de plata amb4 canelles: cervesa d’arròs xinesa, vi de Pèrsia,hidromel del nord d’Euràsia, kumis de Mongòlia. Gensde te.

* Dinastia Ming (s.XIV-XVII): te coma beguda nacional. Te verd + oxidaciónocturna te negre (per a estrangers).

* s. XII; Japó; monjo budistaEisai; s.XIV popular a totes classes;cerimònia del te, cases de te[pel·lícula amb Marlon Brando]

TE. EUROPA I

* Portuguesos; Macao; petites remeses a Lisboa ( 1570)* Neerlandesos; primer carregament comercial (1610): 1r, te verd;

després, te negre, més resistent però més amarg França (1630), Anglaterra (1650; 1660: (+ sucre) + llet [a sobre de la llet, freda, el te calent: tanins queden bloquejats per les proteïnes làcties,

actives mentre no es desnaturalitzen per la calor; protegeix la tassa de porcellana de la calor excessiva del te]).

* Charles II Stuart + Catarina de Bragança (1662); dot: Tànger,

Bombai, comerç amb posessions luses d’ultramar i accés Índies orientals, fortuna en or, cofre de te.

* Companyia Britànica Índies Orientals: adquirir territoris, forjar aliances, mantenir exèrcit, declarar la guerra, firmar la pau, emetre moneda, dispensar justícia;

pebre, teixits barats, TE; 1688 Revolució Gloriosa comerciants; consulats a Xina volums comerç preu, < café. Guerres amb els Països Baixos; 1784; monopoli.

* 1717 Thomas Twining, a Londres, obri local venda de te, accessible a dones vendes. * TE + SUCRE poderiu britànic

TE. EUROPA II* 1770 Arkwright filadora amb energia no humana;

Inici 1ª Revolució Industrial; fàbriques junt a font d’energia, i moltstreballadors junts; aigua+te en lloc de ginebra.

* Àcids fenòlics del te (en la llet) mort infantil; disenteria* Vapor a les fàbriques, vapor (+ te) als treballadors

* 1773 Motí del te, a Boston. Independència EEUU.

* vaixelles, Wedgwood [Emma Wedgwood Darwin 1839]

* 1780 opi en la Índia Companyia Índies Orientals pagar té de la Xina. * c. 1830 te a Assam; Charles Bruce: plantar,

recol·lectar, marcir, enrotllar, assecar...; Índia i Sri Lanka

* 1839-42 Guerra de l’opi; obrir la Xina al lliure comerç: tèxtils...; Hong-Kong britànica.* Xina consum opi, corrupció, economia* TE independència EEUU i ruïna Xina.

Daniel

Climent

Així que, de moment, CONTE CONTAT,JA S’HA ACABAT

I ara vindrien les cerveses, els vins i els destil·lats; i els

combinats...

Però, clar, tot això són unes altres històries...

per a un altre dia...