ETNOBOTÀNICA DE L’ARANYONER (Prunus spinosa L.)

Daniel Climent

Curs «Botànica cultural»Seu Universitària d’Alacant. 2013

1) Es comparen característiques de l’aranyoner i l’aranyó: a) les recollides per transmissió oral o escrita (propietats,

usos, noms...) i les que han quedat fixades com a fòssils etnobotànics en rituals, imatges, símbols, objectes, topònims...

b) per trobar i comentar coincidències o diferències entres diferents entorns culturals.

2) S’expliquen els usos instrumentals, simbòlics, gastronòmics, medicinals... de la planta i el fruit.

3) Els usos es relacionen amb les característiques ecològiques, estructurals, morfològiques i bioquímiques de l’aranyoner i l’aranyó.

4) Es revisen diverses aportacions de la cultura clàssica, la literatura i paremiologia, la toponímia, la rondallística, la fitonímia, l’onomàstica... tant en català com en altres llengües i s’estableixen i expliquen connexions i relacions.

5) I tot això seguint el rastre dels fitònims en diferents llengües (català, castellà, alemany, euskera, anglés, francés,

llengües eslaves...), i de manifestacions culturals de diferent tipologia que tenen l’aranyoner i l’aranyó com a referent.

EN AQUESTA SESSIÓ

L’aranyoner (Prunus spinosa L.), de pare de la bardissa a mare del bosc.

En italià ogni pruno fa siepe [“tot aranyoner fa bardissa”]

PARE DE LA BARDISSA

Protecció front els herbívors, recer d’espècies.En francés: mère du bois

MARE DEL BOSC

QUE LA FORÇA (del nom) T’ACOMPANYE

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

txori-okaran“pruna de pardals/ocells”

Un viatge per les característiques de la planta, amb la guia dels fitònims

32. Allor porsi la mano un poco avantee colsi un ramicel da un gran pruno;

e ‘l tronco suo gridò: “Perché mi schiante?”«Llavors vaig allargar un poc la mà,/vaig trencar una rameta d’un gran aranyoner,/i el tronc va cridar: “Per què em fereixes?”»

Dante Alighieri: Divina Commedia (XIII: 32, 106); Versió gràfica de Gustave Doré.

L’ARANYONER COM A “ESPÍ NEGRE”

alemany Schwarzdornanglés blackthorneuskera arantzbeltz, castellà espino negro, francés épine noirefrancés buisson noir [“arbust negre”] italià spino nero, walon noere sipene

Pigment melànic extret amb aigua bullint, + vi →

tinta en els scriptoria dels monestirs, manuscrits

medievals.Fotolàbil → substituit per

d’altres fotoresistents.

OFICIS I INSTRUMENTS. * Fusta molt dura

→ mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats, bastons...i armes: la irlandesa sail éille [shalayluh]; en anglés shillelagh [shilayle],

“porra (sail) amb corretja (eille)”

Logotip dels Boston Celtics

Gangs of New YorkDiversos sail éille

L’omnipresent sail éille [shalayluh] o shillelagh [shilayle]

Sait Patrick’s Day Parade

The quiet man, de John Ford (1952) Henry Singleton: The Ale-House Door c.1790

L’ARANYONER EN FLOR. INDICADOR

AGROFENOLÒGIC

[1] Ist die Schlehe weiß wie Schnee, ist´s Zeit, dass man die Gerste sähe.

[2] Je eher im April der Schlehdorn blüht, je früher der Bauer zur Ernte zieht.

* “Quan floreix l’aranyó, sembra el cigró” [Pirineus lleidatans].

* Per als llauradors alemanys:* “si l’aranyoner està blanc com la

neu, és hora d’anar a veure l’ordi” [1]

* “quan més prompte florisca l’aranyoner, més d’hora haurem de segar” [2]

* càlcul per decidir la sega [a Alemanya]: començar tants dies abans de sant Jaume (Jacobi-Tag; 25 de juliol) com els que ha hagut entre la florida de l’aranyoner i el dia de sant Jordi (Georgi-Tag; 23 d’abril).

ELS NOMS DEL FRUIT

euskera aran[pruna]

celta agranio

aranyó (Catalunya, País Valencià, Balears)aranhon /agranhon (Occitània), arañón (Aragó)marañón (Rioja, Baixa Navarra)

aranyó + (-er) → aranyoner

EMBARBUSSAMENTS* “Un aranyoner ben aranyonat,

¿qui el desaranyonaria? jo el desaranyonaré

i bon desaranyonador seré”.

PARÒNIMS* “Any d’aranyoner, any de poc graner”,

TOPÒNIMS * Bancal de l’Aranyoner (a un dels passos de la

serra d’Aitana, a la Marina Baixa -migjorn valencià)* L’Aranyonet (llogaret a la serra de Merola, al

Berguedà –al Prepirineu barceloní). * L’Aranyó (vall, castell, poble; lloc de naixement de Manuel de Pedrolo; a les Garrigues -depressió de l’Ebre).

«que produeix...»

“Pruna negra”francés nirprunkazakh quara orikllatí ater-atra-atrum [“negre”]

castellà endrina [andrina < atrina] * Doña Endrina, “vestida de negro paño” [Libro de

buen amor. Arcipreste de Hita. S. XIV]

* Flordeneu, “ulls d’aranyó”, del poema Canigó (Jacint Verdaguer)* “Negra como una endrina”* Sloe eyes

“La doncella es como endrina, que apenas la han tocado

cuando el dedo le dejan señalado” [Entremés del Pipote (s.XVII); Quiñones de Benavente ]

COMPARANCES, METÀFORES

cera > cereus > cereolus > cereola > cerola > cirola > ciruelapruïna,-ae [“rosada blanca”] > pruïna, pruna

pruna [català]

pruna [castellà antic]

pruno, prugno, prugnolo [italià]prunelle [francés]prunèla [occità]prignolu [sicilià]bruño [gallec]abrunho [portugués]prunyó (*) [híbrid lexical pruna + aranyó

Prunus domestica ssp insititia]

←

(*) Una altra accepció de prunyó (per assimilació de la paraula original): lesions inflamatòries de la pell que s’originen per l’exposició contínua al fred i a la humitat; del nom llatí perniōne —«perniosi» és el nom científic del transtorn o malaltia provocada pel fred-; també coneguts com a penellons.]

MÉS FITÒNIMS INTERESSANTSArrel proto-indoeuropea slē * : “pruna”, “lívid”, “pàl·lid”

* aranyó: anglés sloe, alemany Schlehe, neerlandés slee, noruec Slåpe... * pruna: polonés śliwka, lituà slywa, rus слива [sliva]...

MÉS FITÒNIMS INTERESSANTS

QUINYOLS

Quinyols [< pinyols][La Vall d’Albaida; comarques centrals del

País Valencià]

La llavor conté amigdalina,

com les d’unes altres prunes i

les ametlles amargues.

* Benzaldehid * oclusió faríngia

* ex-cannare

Escanyagats

MÉS FITÒNIMS INTERESSANTSESCANYAGATS

Jota eslovena: Sauerkraut [«xucrut», cols

fermentades, agres] i aranyonsRigüejos, atacats pel fong Taphrina pruni

⇒ avorten els pinyols ⇒ aptes per confitar

i menjar

ARANYONS PER MENJAR...D’APERITIU PER DINAR

I DE POSTRE

... I ARANYONS PER BEURE (1)

1) fermentats: vi d’aranyons [per adulterar el de Porto]; sloe vin noruec (vi generós)2) destil·lats: trnkovica , d’Eslovàquia ; eau-de-vie luxemburgeoise.

... I ARANYONS PER BEURE (2)3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...

* Ratafia d’aranyons, als Pirineus catalans [en aigüardent, amb sucre, café i nou moscada];* Liqueur de prunelle, a França [en aigüardent, amb ametlles, sucre moreno i vainilla];* Bargnolino o prunella [en aiguardent i sucre], a Itàlia; i al Vèneto grappa ai prugnoli.

... I ARANYONS PER BEURE (3)3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...

* Aranyons en aiguardent, licor d’aranyons, a l’Alcoià i el Comtat;* Licor de quinyols, a la Vall d’Albaida.* Sloe gin, a Anglaterra [punxats amb espina o forquilla de plata; en ginebra, amb clau d’olor, canella i essència d’ametlla].* Patxaran [baso, “de monte” + aran, “pruna”; en aiguardent; < 30º; pigment punicianina].* Schlehenlikör [en ginebra, vodka], Schlehenfeuer [en rom], a Alemanya.

I, conte contat, I, conte contat, ja s’ha acabatja s’ha acabat

[però, millor, amb un glopet de licor d’aranyons, [però, millor, amb un glopet de licor d’aranyons, I una cançó dedicada a l’ocell de bardissa I una cançó dedicada a l’ocell de bardissa

I en general a qualsevol ocell] I en general a qualsevol ocell]

Daniel Climent Giner

http://www.youtube.com/watch?v=RtZXavurBcE

«Si li haguera tallat les ales, seria meu;

no hauria escapat.Però d’aquesta manera,

mai no tornaria a ser un ocell,i jo… era l’ocell lo que estimava»

Hegoak ebaki banizkionerea izango zen,ez zuen aldegingo.

Bainan, honelaez zen gehiago txoria izangoeta nik... txoria nuen maite.

Txoria txori[l’ocell (és un) ocell]

Mikel Laboa l’Orfeó

Donostiarra

Pit-roig (Erithacus rubecula)

insectívor

Pardal de bardissa (Prunella

modularis)frugívor