1

HISTÒRIA DE LES BEGUDESLICORS AMB PLANTES AROMÀTIQUES,

ESTIMULANTS I PSICOTRÒPIQUES

Daniel Climent Giner

2

Abans de tot, aprenguem a olorarRomer Rosmarinus officinalis

3

El tonificant romer o romaní Rosmarinus

officinalis,per tractar els

dolors muscularsCualquier vendedor, hasta el

barbero,quema su manojito de romero;

y entre las damas de vicioso tratosi no queman romero no hay

buen rato.Al fin, mi buena madre me decíaque deste humo el demonio huía.

[entremés del segle XVII ]

PER FUMARE > PERFUM

4

L’estimulant i refrescant alfàbega (Ocimum basilicum), per minvar la depressió, l’estrès i les alteracions digestives i

respiratòries.

5Isabella and the pot of

basilWilliam Holman Hunt

Pollença

Relleu

6

Benyenyo, belladona, estramoni,…alcaloides amb nucli tropànic: atropina, escopolamina,

hiosciamina

Hyoscyamus niger herba queixalera

Atropa belladonna belladona

midriasi

midriasi i bella-dona; rondalla de Planes, d’Enric Valor; Parques o Moires: Cloto, Làquesis, Àtropos

HERBEROS I ALTRES LICORS DE PLANTES

Reproducció d’un bar anticMuseu agrícola de Puçol

8

9

Pimpinella anisum

10

anti-catarral, culinària, “herberos”

Timó, timonet, frígola, tomello, botja

Thymus vulgaris

digestivaCantueso

Thymus moroderi

11

L’herba-sana, menta (Mentha sp.),

per tractar la indigestió, les nàusees i els vòmits; i com a expectorant.

Rabet de gat (Sideritis sp.), ... i s’ha curat!

12

La sàlvia (Salvia sp.), estimula la circulació sanguínia.

El pericó (Hypericum perforatum) per tractar la baixa autoestima (hyper, eikon),

i guarir els cremats.

13

El panical (Eryngium

campestre), «contraverí»

El timó reial, o gitam (Dictamnus

hispanicus)

LICORS DE FRUITA. ARANYONS PER

BEURE1)fermentats: vi d’aranyons [per adulterar el de Porto];

sloe vin noruec (vi generós)

2)destil·lats: trnkovica , d’Eslovàquia ; eau-de-vie luxemburgeoise.

3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...

* Aranyons en aiguardent, licor d’aranyons, a l’Alcoià i el Comtat;

* Licor de quinyols, a la Vall d’Albaida;

* Ratafia d’aranyons, als Pirineus catalans [en

aigüardent, amb sucre, café i nou moscada];* Liqueur de prunelle, a França [en aigüardent, amb

ametlles, sucre moreno i vainilla];* Bargnolino o prunella [en aiguardent i sucre], a Itàlia; i al Vèneto grappa ai prugnoli.

* Sloe gin, a Anglaterra [punxats amb espina o forquilla de plata; en ginebra, amb clau d’olor, canella i essència d’ametlla]

* Schlehenlikör [en ginebra, vodka], Schlehenfeuer [en

rom], a Alemanya.* Patxaran [baso, “de monte” + aran, “pruna”; en aiguardent; < 30º; pigment punicianina.]

16

Aquella cueva del herbolariose me ofrecía como un breviario [...]

¡Verdes venenos! ¡Yerbas letalesde paraísos artificiales!

¡El heliotropo! tan eclatantecon su académico griego pedante [...]

El opio evoca sueños azules,lacas, tortugas, leves chaúles [...]

A todos vence la marihuanaQue da la ciencia del Ramayana

Abres el sésamo de la alegría,Cáñamo verde, kif de Turquía [...]

Se apagó el fuego de mi cachimba,y no consigo ver una letra.

Y mientras enciendo –taramba y timba, tumba y taramba- pongo una (eta)

Valle Inclán, “La cueva del herbolario”

17

Alcaloides del làtex del cascallPapaver somniferum

Opiacis: morfina, codeïna, papaverina ...; heroïna

Morfeu, guerra de l’opi; heroïna (< Heroish = “remei enèrgic” contra la tuberculosi; derivada de la morfina)

Vi blanc o de Màlaga, safrà,

clau, canella, opi.

18

En ocasions, en lloc d’infusions es prenien hidrotransformats:

destil·lats aquosos, hidroalcoholats...; així,

* l’antiespasmòdica aiguanaf, aigua de tarongina o aigua d’azahar, tradicionalment

conservada en ampolles de vidre blau, o almenys opac;

* la solució hidroalcohòlica

passiflorine (de Passiflora sp., “pa’l susto”... tot i que hi havia persones (sobretot dones) que

s’aficionaven tant que cada dos per tres tenien “el susto”.

De potionibus valentinus. I.Calendari dels brillants 2013.

digestiva absintina

L’ABSENTA, del DONZELL (Artemisia absinthium)

C10H6Overmífuga, i tòxica

tuiona

donzellajenjoWermutwormwoodabsintheЧорно� биль, Txornòbil

Ajenjo, en Hamlet Interpretació etnobotànica de la misteriosa paraula que diu Hamlet.avi

2020Degas (1876)L’absenta

DegasToulouse-LautrecManetVan GoghPicasso

BaudelauireVerlaineRussinyolHemingway

21

Caravaggio: Baco (1594). Galeria Borghese (Roma)

“Cal estar sempre ebri.

De què? De vi, de poesia

o de virtut, [o d’aromes,

o d’amor]com vulgueu.

Però embriagueu-

vos”Baudelaire: Petits poèmes en

prose,

EMBRIAGAR(-SE), SÍ…PERÒ, CLAR, (i com diria Rudyard Kipling)

AIXÒ ÉS, JA, UNA ALTRA HISTÒRIA

22

Daniel Climent i Giner

I, CONTE CONTAT,

JA S’HA ACABAT

… PER AVUI, CLAR