gracia nord 41

núm. 41

GRÀCIAREVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA

l'associació on tothom hi té cabudaAny 2013 - Tercer Trimestre

REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCAl'associació on tothom hi té cabuda

Any 2013 - Tercer Trimestre

núm. 41

nordnord

PRESIDENTJoan Falqués i Serra

SECRETàRIaIrene Güell Vives

TRESORERaCarmen Hernández

Pallás

INFORMaCIÓav. Vallcarca, 99-101, bxs

http://gracia-nord.blogspot.com

[email protected]

COORDINaCIÓaugust Lorente i Tibau

COL·LaBORaXavier Gállego i Lucas

Josep Riera agustíaugust Lorente i Tibau

Manuel ToribioJosep Martí i Valls

DISSENY GRàFICaugust Lorente i Tibau

IMPRESSIÓDeBarris, sccl

PORTaDa

41butlletí trimestral

viu

al b

ar

ri,

com

pra

al b

ar

ri

El butlletí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

Les Associacions de Veïns i Veïnes no disposen de mitjans propis per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva afiliació i ajuda és fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom, uneix-te a nosaltres; et necessitem.

Si ens toca, urbanitzem nosaltres

GRÀCIAnord

2

tercer trimestre - Any 2013

Enllaçant amb l’anterior editorial de la revista, allà pel mes d’abril, en que dèiem que res no es movia en les obres del projecte, hem de dir que malgrat no haver vist encara massa màquines pesades treballant als nos-tres carrers i solars, hem pogut constatar que hi ha voluntat de començar, malgrat les estretors pressupos-tàries, diferents actuacions en el solar de les Monges i de la Casita Blanca.

S’han mogut coses encara que, al nostre parer, excessi-vament en l’àmbit dels despatxos. Queda ara esperar la seva constatació sobre el terreny. Durant els mesos de primavera i estiu hem tingut diferents trobades amb els responsables del Districte, amb propostes i contrapropos-

tes canviants. Hem aconseguit consensuar amb l’ajunta-ment alguns punts que, tot i haver estat polèmics, eren importants i irrenunciables per als veïns i veïnes.

Volem des d’aquesta editorial fer ben palesa la nostra (que és també la vostra) satisfacció per la massiva col-laboració del barri en els importants moments viscuts enguany pel que fa a les millores pendents.Malgrat tot, no coneixem encara el projecte municipal definitiu per al solar de les monges, tot i que ens cons-ta que ja està enllestit i haver sol·licitat reiteradament tenir-hi accés, des de fa dos mesos. això ens porta a preguntar-nos en veu alta “per a quan?”, i estem patint una rebequeria?

editorial

GRÀCIAnord

3


Hem assisititReunión –el día 30 de septiembre pasado- en la Sala de Plenos para informar sobre la remode-lación de los jardines “Menéndez Pelayo” (con parking subterráneo) y la Travesera de Dalt, entre Plaza Lesseps y la calle Escorial.

La planificación de la misma supone tres actuaciones:

1) Aparcamiento subterráneo de los jardines Menéndez Pelayo.

Tendrá cuatro niveles de aparcamiento (tres sub-terráneos y uno a nivel de calle) con un total de 276 plazas y con entrada y salida por la Travesse-ra. Permitirá, pues, una alternativa real al aparca-miento actual.

2) Urbanización de dichos jardines y la calle Maignon.

El jardín ocupará toda la superficie entre la Tra-vessera y la calle Maignon con accesos en rampa. La vegetación contará con distintas especies arbó-reas para tratar de conseguir que haya floración durante todo el año.

En la calle Maignon se ensanchará una acera de los 1,20 m actuales a 3 m, y dispondrá de árboles de la especie “conilus”.

3) Remodelación de la Travessera de Dalt entre Lesseps y la calle Escorial, esta tercera fase se ejecutará una vez estén concluidas las dos fases anteriormente mencionadas.

Después de tratar de clarificar cuáles serían las fechas de actuación y finalización de las obras, parece que el propósito del actual consistorio es que, durante esta legislatura, se haga el parking y, a principios de la si-guiente, se comenzarían los jardines y la Travessera.

GRÀCIAnord

4


PLENARIO DEL DISTRITO del día 1-10-2013

Entre otros varios temas, destacamos como más intere-santes los siguientes:

- Propuesta de acuerdo sobre el Plan especial ur-banístico para la regulación del equipamiento de “La Sedeta”. Se informa favorablemente con los votos de todos los grupos excepto ICV (explican las razones).

- Valoración de los grupos políticos sobre los dis-tintos aspectos del Plan del Park Güell. No se en-tró en detalles porque no correspondía y, además, se comenta que se sigue trabajando para perfilar-mejorar aspectos que, en ese momento, no estaban cerrados (por ejemplo, sobre los accesos peatonales por c/ Lar-rard y su implicación en los comercios-restaurantes existentes en la misma).

- Se informa desfavorablemente el posible acuerdo sobre terrazas por el “voto de calidad” en contra de la Presidenta del Consell Plenari (debido al empate sur-gido por la baja por enfermedad de una consejera de CiU).

- La propuesta sobre el Centre de Serveis Socials de Camp Grassot, presentado por el Grupo Popular, queda aprobado por unanimidad. La Regidora ex-plica que ya tienen el dinero para la compra y realiza-

ción del proyecto y que la construcción será cosa de los presupuestos del próximo año, para lo que espera también el apoyo unánime.

- La propuesta sobre El Plan de Usos también quedó aprobada por unanimidad.

En otro momento del Plenario, los distintos Grupos Políticos se interesan por la situación de nuestro barrio (Vallcarca), en lo que se refiere al deterioro que está sufriendo y a la escasa actuación municipal para llevar adelante el Proyecto avda. Hospital Militar-Farigola (aprobado por la Generalitat hace más de trece años).

al respecto, se exige al ayuntamiento de Barcelona que responda al escrito de las asociaciones del barrio, de fec-ha 8 septiembre del año en curso, en el que se solicitan que se lleven a cabo las obras pendientes de ejecución.En la misma línea se sitúa una de las intervenciones alu-diendo a la favorable situación económica del ayuntami-ento de Barcelona, que dispone de 60 millones de euros saneados, para finalmente preguntar: ¿por qué no se utilizan, al menos unos cuantos, en este barrio?

Esta asociación sigue esperanzada en que, más bien pronto que tarde, los actuales gobiernos (del Distrito y de la ciudad) consideren que “ya le toca –ya le debe tocar- a este barrio” y decidan adecentar este trozo que está afeando la bonita ciudad de Barcelona.

GRÀCIAnord

5


La república és també VallcarcaÉs cert que l’avinguda República argentina, és la fita que marca el punt de trobada entre ambdós districtes, el de Sarrià - Sant Gervasi i el de Gràcia, en els barris del nord, però no per aquesta raó ens n’hem d’oblidar.

Per aquest motiu uns i altres, tenim el deure d’intentar, per tots el mitjans, dignificar aquesta principal artèria. Un carrer, el de l’avinguda, que ha estat durant molt de temps el motor comercial de la zona. Però d’un temps ençà hem anat veient com comerços, ben arrelats al bar-ri, han hagut d’anar tancant mentre que d’altres, per mo-tius ben diversos (entre ells la crisi), són a punt de fer-ho.

L’avinguda, al llarg dels anys ha anat creant al seu vol-tant una petita xarxa d’establiments, la subsistència dels quals depèn directament de la salut de l’arteria principal, hores d’ara, al nostre parer, molt precària. No deixem que es mori.

Els comerços, veïns i veïnes d’ambos costats, reunits,

van acordar constituir una plataforma única per tal d’unificar en una sola veu, les demandes davant dels districtes, partits politics i les administracions.

Entenem que caldria demana, amb caràcter urgent, la remodelació de l’avinguda de la República argentina, en-tre els carrers Velázquez i el Viaducte de Vallcarca, tal com ja s’ha fet des de Velázquez a la Plaça de Lesseps. això comportaria l’ampliació de les voreres, resoldre els problemes amb la correcta canalització de les aigües dels dies de pluja, la instal·lació d’un millor i més eficient enllumenat i el plantat d’un arbrat adient que alhora, en caure el vespre, permeti la correcta il·luminació de les voreres.

Tot plegat dignificaria l’avinguda, evitaria que donés l’ac-tual sensació de deixadesa i seria un bon estímul per l’establiment de nous comerços que donarien una em-penta per la reactivació de l’entramat econòmic de la zona.

GRÀCIAnord

6


carrer / Passeig de la mare de Deu del coll

El carrer Mare de Déu del Coll surt de la plaça Lesseps, tot recte i fa pujada que en alguns punts és prou cos-teruda, i fa un gir a la dreta fins acabar al carrer de Farigola.

ara anem al passeig Mare de Déu del Coll. Neix a la plaça Mons i acaba al carrer del Salze, junt al carrer del Santuari, on a continuació comença el carrer de Lorda. És un passeig bonic de fer caminant.

El motiu per parlar d’aquests carrers no és, com hem fet altres vegades, per donar una petita biografia del personatge que honora el carrer amb el seu nom, ja que això ho deixem a mans de l’església, que en sap molt. Ho fem per explicar el que passa, a vegades, sobre tot a la gent de fora del barri.

El fet que hi hagi el nom duplicat “Mare de Déu del Coll” amb l’única diferència entre “passeig” o “carrer” facilita l’equivocació i la confusió dels interessats. Si a una persona li han donat com adreça “Mare de Déu del Coll”, sense especificar si és carrer o passeig, o el que és pitjor, posar carrer en lloc de passeig o vi-ceversa, porta a una notable dispersió i molèsties a la persona mal informada.

Creiem que no estaria mal pensat si el nostre ajunta-ment hi prengués part i, per dir alguna cosa, el carrer podria seguir dient-se Mare de Déu del Coll, ja que és el més transitat i cercar un altre nom per al passeig. Per idees i suggeriments que no falti!

Naturalment algú pot dir que si això fa molts anys que està d’aquesta manera també pot seguir igual molts anys més. Doncs sí, tot igual i amb les mateixes difi-cultats i embolics com fins ara.

Josep Riera, veí de Gràcia i membre de la aa. VV. Gràcia Nord

Estimats amics, veïns i clients:

Com segurament ja sabreu, a finals d'agost del 2012 vaig patir un tumor cerebral.

Després d'uns quants mesos, ja puc dir que ho he superat gràcies a la dedicació i amor de la meva fa-mília.

Durant aquest temps he pensat molt en tots vosal-tres.

Els curts o llargs moments que xerràvem, fèiem al-gun comentari o, senzillament, ens saludàvem. Ho trobo molt a faltar.

al llarg d'aquests mesos, la meva situació s'ha anat arreglant i m'han concedit la incapacitat absoluta. això vol dir que ja no tornaré a treballar al quiosc i, per tant, no estaré cada dia amb vosaltres.

Com segurament m'oblidaria d'algú, no vull dir cap nom. això sí, un immens record i una forta abraçada per a tos i cadascun de vosaltres.

Sempre estareu al meu cor!

Xaume

GRÀCIAnord

7


nou copagament de medicaments. Una nova injustícia social

El ministerio de Sanidad d’Espanya ha publicat una Re-solució (BOE 225 de 19 de setembre de 2013, Resolu-ció 9709) emparant-se en el famós i desgraciat Decret Rajoy (16/2012 de 20 d’abril) per fer pagar un 10% del preu dels medicaments, fins a un límit de 4,20 euros per capsa, al pacients amb Dispensació ambula-tòria a la farmàcia dels hospitals (MHDa). Son 42 fàr-macs per tractar a pacients amb malalties cròniques, generalment greus, com càncers, hepatitis, artritis i altres, en molts casos essencials per mantenir la vida del pacient.

a Catalunya hi ha uns 6.000 pacients en aquesta si-tuació (sembla que el afectats per VIH no entraran en aquest copagament) i representen una despesa mitja d’uns 7.000 euros per pacient cada any (42 milions d’euros).

En front d’aquesta nova mesura del govern, totalment immoral, amb absoluta manca d’equitat i no basada en criteris científics ni de bona gestió del medicament per part dels professionals, hem de dir un cop més NO. Ens oposem i denunciem aquest nou fet de fer pagar al ciutadà la crisi econòmica provocada pel sistema fi-nancer, denunciem aquest camí d’anar traient drets de ciutadania i anar aprimant el sistema públic de salut.

Si l’anterior copagament, augmentat pel Decret Ra-joy, o per l’euro per recepta, es va voler justificar com a mesura dissuasòria del consum elevat de fàrmacs (com si sigues el pacient qui es recepta els medica-ments de pagament públic) aquest nou copagament es ja absolutament injustificable per aquesta suposa-da raó (o es que es pretén dissuadir a pacients greus i crònics que no prenguin els seus medicaments? la decisió es d’algun boig!. Veiem doncs que es una me-sura purament recaptatòria, injusta, que penalitza un cop més als més febles (gent gran, malalts crònics i greus).

aquesta mesura ha estat denunciada i protestada per moltes entitats, l’oposició parlamentaria al go-vern i varies comunitats autònomes. aquí a Catalu-nya el Conseller de Salut ha manifestat que no hi està d’acord (no ha dit que ho recorrerà o que no l’aplicarà) i que “miraran” de com fer-ho en les persones que no puguin pagar, però cal dir-li que aquests serveis ja els tenim pagats tot hom amb els nostres impostos.

El que està passant amb la sanitat es molt greu, treu-re drets, aprimar el sistema públic mentre es dona de menjar a la sanitat privada amb afany de lucre, con-vertir la salut de les persones en un nou negoci, no ho podem permetre.

Josep Martí VallsDoctor en medicina

GRÀCIAnord

8


L’expedició “Kon-tiki”, Una audaç travessa pel Pacífic

a finals del mes de setembre va arribar a la nostra cartellera cinematogràfica la pel·lícula més costosa del cinema noruec, Kon-Tiki (2012),un biopic de la gesta aventurera que va dur a terme el biòleg i explorador Thor Heyerdahl el 1.947, per ratificar 10 anys d’inves-tigacions que van donar cos a una teoria sobre l’arri-bada de població des de Sud-amèrica a les illes de la Polinèsia fa 1.500 anys, i que topava frontalment amb la doctrina científica imperant, que donava per supo-

sat que la població d’aquest indret del Pacífic provenia exclusivament de l’àsia.

Heyerdahl, que havia arribat amb la seva primera muller durant la segona meitat dels anys 30 a la Po-linèsia per realitzar un treball de camp científic, va trobar restes (un monument semblant al déu del Sol, Tiki, de la civilització preincaica, exemplars de pinya idèntics als de Sud-amèrica, i altres testimonis d’una possible connexió entre ambdues civilitzacions) que van bastir les seves propostes. La dificultat de la te-oria –cap societat d’estudis científics i geogràfics de l’època no li va voler publicar l’estudi- és que ningú no creia versemblant que els corrents marítims de l’oceà Pacífic permetessin (se’ls considerava una bar-rera) l’arribada de naus des de Sud-amèrica fins a la Polinèsia en un trajecte de més de 8.000 km. Heyer-dahl va arribar a la conclusió que van arribar els ha-bitants de Sud-amèrica a la Polinèsia, no mitjançant naus ni barques, sinó balses de troncs d’arbres (com els rais catalans) i que, d’alguna manera, van poder trobar un itinerari a través del Pacífic. Va ser la dar-rera empresa editorial que li posava traves a la publi-cació que el va instar que demostrés fefaentment i de forma personal la seva teoria.

Poc li va faltar a l’intrèpid aventurer per engrescar-se en aquest agosarat periple en una balsa amb troncs com van fer els protagonistes de la seva teoria, i no van ser pocs els obstacles (reticències familiars i tro-bar suports per al finançament a l’expedició), amb què es va trobar, i que va vèncer finalment per poder

GRÀCIAnord

10


tirar endavant el projecte i salpar des del Perú rumb a la Polinèsia, a on va arribar 101 dies després.

Heyerdahl (1914-2002) es va assegurar d’immortalit-zar aquesta proesa a través d’un llibre que va vendre milions d’exemplars, i un documental (un membre de la tripulació era el càmera de l’expedició), que sí va rebre l’Oscar, com a millor obra d’aquest gènere, el 1951. a Oslo es va crear un museu etnogràfic amb el nom de Kon-Tiki, que incloïa, com a principal atractiu, l’embarcació amb la qual es va dur a terme el viatge. L’esperit aventurar del noruec no es va esgotar amb aquesta gesta, i va protagonitzar amb posterioritat altres projectes i expedicions etnogràfiques: la con-nexió Egipte i amèrica (Ra i RaII), els sumeris i l’oceà Índic (Tigris), l’illa de Pasqua (reflectida al llibre aku aku) o fins i tot treballs etnogràfics a illes Canàries (piràmides de pedra a l’illa de Tenerife). avui dia, però, encara no és unànime per part de la comunitat cientí-fica, la plena assumpció de les teories exposades per l’explorador i aventurer amb l’expedició Kon-Tiki.

La pel·lícula noruega recentment estrenada, que va competir debades com a millor pel·lícula estrangera als darrers premis Oscar, narra visualment amb encert i transmet de forma convincent les vicissituds (mo-ments tensos, enormes obstacles a afrontar i situa-cions realment angunioses) que va patir la tripulació

(sis homes, en total) durant tot el viatge. Cal destacar, així mateix, d’aquest film, l’esplèndida fotografia, amb plànols carregats de poesia, així com una aconseguida banda sonora i el bon quefer dels protagonistes, gai-rebé tots desconeguts per aquestes llars.

Si voleu, doncs, gaudir l’experiència de veure en pan-talla gran aquesta odissea (i si podeu, car no és tasca menys petita, en aquests temps de crisi, la d’acudir a les sales de cinema, amb tots els entrebancs econò-mics que suposa), no en sortireu pas decebuts.

Francesc Xavier Gàllego i Lucas

GRÀCIAnord

11


Preocupant natalitatavui l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, ha publicat el seu informe sobre la natalitat a casa nostra el passat 2012.

Es tracta d’un informe molt interessant i, si m’ho per-meteu, revelador de com està evolucionant la societat del nostre país en aquesta primera part del segle XXI.Un document sobre el que convé reflexionar a títol per-sonal però, també, col·lectiu. Reflexions que haurien de fer les classes dirigents d’aquest país ja que, al meu pa-rer, aquesta situació que ara és complicada, amb el pas dels anys pot arribar a ser insostenible, atès que no es veu en l’horitzó un canvi de tendència. Convé, doncs, un redreçament basat en polítiques atrevides i engres-cadores de foment de la natalitat que, malauradament, no es poden aplicar pels pocs recursos disponibles a tal efecte en les diferents administracions públiques. I tot sense oblidar que aquestes tendències són globals i van més enllà de les nostres fronteres.

Però, anem a pams. Què diu, en grans línies l’informe?• A Catalunya, el 2.012, hi hagueren 77.098 naixe-

ments, dels quals 39.706 foren nens i 37.392, ne-nes.

• Entermesabsolutsesmantélatendènciadelspaï-sos desenvolupats en que neixen més nens que ne-nes: 1,05:1,00 respectivament.

• Éselquartanyconsecutiudedavallada.Perdemar-cacions, la que patí una major sacsejada fou l’alt Pi-rineu i aran, amb un descens superior al 8% i les que menys, el Camp de Tarragona i les comarques gironines.

• LataxabrutadenatalitataCatalunyaésdel10,3permil habitants.

• Lesmarescatalanes,demitjana,jasuperenels30anys al tenir el primer fill. L’edat mitjana de les ma-res catalanes el 2.012 fou de 31,4 anys.

• El27,6%delesmaresdelnostrepaíssónestrange-res, 1 de cada 4. Una dada que no para de créixer. Varia molt segons les comarques ja que al 17% a la Terra alta cal contraposar el 48% a les Garrigues si parlem en termes comarcals o el 70% de mares estrangeres de Salt si parlem de localitats puntuals.

• Elpesdelesmaresforaniesesreforçasianalitzeml’indicador de fecunditat en mares estrangeres, que arriba a 1,68 nens/dona mentre que en les catalanes s’estanca en 1,39.

• Elssetnomsmésutilitzatsl’anypassat,persexes,han sigut: Marc, àlex, Èric, Pol, Pau, Hugo o Biel, en nens i Júlia, Martina, Laia, Carla, Paula, Maria o Llú-cia, en el cas de les nenes.

• No paren de créixer els partsmúltiples. En 1.699ocasions els parts foren dobles (bessonada) i en 24 foren triples (trigèmins). Els prematurs arribaren al 6,8 del total, amb especial afectació en les noies en-tre 15 i 20 anys i en les dones majors de 35.

On hem de buscar les causes d’aquesta situació? De l’informe es desprèn que la casuística actual és pro-ducte de la confluència d’una enorme varietat de fac-tors. No és motiu d’aquestes línies fer-ne una anàlisi exhaustiva ni complerta. Pretenc simplement aportar llum i certs elements d’anàlisi i reflexió.

En resum la gènesi de l’actual baixa natalitat es podria deure, entre d’altres, a elements com:• L’arribadaal’edatfèrtildelgrupdedonesnascudes

als anys 80 que, recordem, fou una època de baixa natalitat. ara, doncs, hi hauria d’haver menys dones en edat reproductora. En concret el 2.012 les dones en edat de tenir fills eren vint mil menys que l’any anterior.

• Elscanvissocialsdelsdarrersvintanys.Lagentjovesembla tenir més dificultats que els homes i dones de generacions anteriors en assumir les responsabi-litats i renúncies de tota mena que comporta el fet de ser pare i mare.

• Elcontexteconòmicidecrisiilesdificultatsdetotamena que se’n deriven. La inestabilitat i precarietat laboral suposa dificultats econòmiques insuperables a moltes parelles. Tenir un fill surt massa car a pa-res mileuristes. altrament, la dificultat per accedir a una vivenda assequible i de qualitat, posposa molt la presa de decisió sobre la paternitat i la maternitat.

• L’allargament del període formatiu fins més enllàdels 25 anys i la dificultat de trobar una feina que hi estigui relacionada.

• Lesdiferentsexpectativeslaboralsid’èxitenlasevacarrera professional de la dona actual, en compara-ció amb la generació anterior, fan que costi trobar l’espai necessari per assumir la maternitat en no po-ques dones i que, en alguns casos , es visqui aquesta com un procés inassumible.

GRÀCIAnord

12


Les conseqüències de tot plegat són ben conegudes, car se n’ha parlat abastament. Per citar-ne algunes, que s’encadenen unes i altres , formant una xarxa ata-peïda i problemàtica, podríem llistar les següents:1. Es produeix una progressiva erosió de la base de pi-

ràmide de població, aquella que correspon a les ge-neracions més joves i que s’atansen per primer cop al mercat laboral. Menys ma d’obra. Menor quantia de les cotitzacions laborals i socials.

2. Producte d’això, es genera una situació de desequili-bri que no garanteix el necessari relleu generacional en termes absoluts (no necessàriament en termes mercantilistes). Breument, incessant increment del nombre de pensionistes.

3. La població envelleix lentament i progressiva. amb els avenços constants de la medicina, l’esperança (que no la qualitat) de vida, en els països del nostre entorn, s’allarga força.

4. Fruit d’aquests factors es dispara la despesa sani-tària creant un dèficit inassumible, en generar-se, al mateix temps, menys recursos i recaptar l’estat menys impostos. Es gasta, en pocs mots, més del que s’ingressa.

Per tot plegat, caldria reclamar la implementació ur-gent, a nivell estatal i europeu, de polítiques efectives i realistes de foment de la natalitat i de suport a les fa-mílies (en el format divers que aquestes tenen avui en dia) per intentar redreçar l’actual tendència negativa. El nostre futur en depèn. Que així sia!

Per l’august Lorenteveí de Gràcia, 23 d’octubre

InformacIó: http://www.Idescat.cat/novetats/?Id=1553

GRÀCIAnord

13


ensenyament, educació avuia dos dies de tancar l’edició d’aquest número, es pro-duí una gran mobilització del món de l’ensenyament. En concret, el dia 24 d’octubre.

alumnes, pares, docents i partits i sindicats es mobilit-zaven i tancaven tres dies de queixes i manifestacions amb una vaga del sector, amb disparitat (com sempre) de seguiment.

Se’m suggerí llavors, com a mestre que sóc, d’escriure algunes línies sobre l’educació al nostre país, abans de la publicació de la revista, ateses l’actualitat i la reper-cusió social del tema.

Producte de tot plegat és aquest modest article que, havent-se gestat de pressa i corrents, és ben lluny d’intentar ser exhaustiu. Defuig també analitzar les possibles causes de l’oposició de tants col·lectius a aquesta llei. És, en canvi, un recull d’opinions i sen-sacions recollits al llarg de molts anys de feina en el nostre torturat sector.

Cal començar dient que l’educació, al nostre país, va de mal en pitjor. Els resultats interns (proves d’avalu-ació diagnòstica) com els resultats d’estudis internaci-onals (els ja tristament famosos PISa, però també els PIaaC de 2.013, sobre la població adulta), ens pinten un panorama devastador, preocupant. Som a la cua d’Europa. I és així des de fa quinze anys. I, malaura-dament, no s’albira cap possibilitat de millora a mitjà termini.

El ministre Wert ha dit que la seva llei venia a resoldre aquest estat de coses. Que n’era la resposta. De fet, el nom de la llei ja apunta a la millora de l’educació. Es-sent generosos, suposem que els diferents ministres, populars o socialistes, quan han legislat tenien aques-ta sana intenció, la de millorar les coses.

El problema, al meu entendre, rau en la seva incapaci-tat per dialogar amb els que en saben més, els mestres i docents. ampliant el cercle, el senyor Wert no ha sa-but recollir les sensibilitats de pares i mares, col·lectius d’ensenyants i sindicats d’alumnes. No ha aconseguit dur al seu terreny a la universitat ni a les llars d’infants. Té d’esquenes l’escola concertada, sia aquesta laica o religiosa. En pocs mots, el senyor Wert està sol.

ara bé, si ens posem a repartir pals, la resta de partits i col·lectius implicats, tampoc s’han mostrat en abso-lut flexibles en el període de preparació legislativa de l’esborrany.

això fa que la durabilitat i la salut d’aquesta Lomce es posi, hores d’ara, en entredit.

En segon terme crec que la LOGSE, la famosa llei que a principis de la dècada dels 90 revolucionà el panora-ma educatiu espanyol, ha fracassat estrepitosament. És més, tinc la ferma convicció que és, encara que no la única (sobreprotecció dels fills, pèrdua del valor de l’esforç en la nostra societat, devaluació de la FP...), responsable dels pèssims nivells educatius que els catalans i espanyols demostrem en el darrer informe PIaaC. Ha fracassat, com tantes coses en el nostre es-timat país, per les poques dotacions econòmiques que se li han atorgat. Diners que eren necessaris per des-plegar el potencial inherent en aquella llei. Ha anat a menys per les diferents remodelacions que n’han anat desvirtuant el corpus ideològic embrionari.

Per tot plegat, defenso des d’aquí la creació d’una àm-plia plataforma, multisectorial, dirigida per tècnics, de reputació contrastada, amb un perfil clarament apar-tidista, que obri un llarg i profund debat sobre l’estat de l’educació a casa nostra i a l’estat. Un grup de per-sones que coneguin el sector, que el retratin i, a partir d’aquest inicial procés diagnòstic, elaborin propostes realistes i pragmàtiques per a anar superant l’actual estat de coses. Un llibre blanc, pactat i consensuat que doni llum als mals de l’educació. Un procés que ha de concloure amb una nova llei, que disposi del suport dels principals partits, sindicats, mestres i pares i ma-res. Una llei que perduri en el temps i que atorgui la necessària estabilitat a les aules.

altrament, serà difícil curar el malalt si no s’ataca la font de la malaltia, si només ens dediquem a tractar-ne els símptomes i, encara, discutint sobre quin fàr-mac subministrar.

august Lorente Mestre de l’escola anna Ravell de BCN i veí de Gràcia

GRÀCIAnord

14


Espai d'entitatsactivitats curs 2013-2014

ACTIVITAT DIA HORAOLI, DIBUIX I aQUaREL·La Dilluns 11:00 a 12:30 h

TaI-CHI Dimarts 19:30 a 20:30 hBRIDGE (Iniciació) Dimecres 19:45 a 20:45 h

INFORMàTICa Dijous 11:00 a 12:30 hPINTURa (adolescents i adults) Dijous 17:45 a 19:00 h

CaTaLà Dijous 19:15 a 20:15 h

LOCAL D'ENTITATSavinguda Vallcarca, 99

Obertde dilluns a divendres

GRÀCIAnord

15


gracia nord 41

Documents