linia nord 21

baix llobregat

redacció: [email protected] - 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línianordlinianord.cat · Febrer 2015 · Núm. 21 · Difusió controlada per OJD-PGD: 9.975 exemplars mensuals

Abrera pàg 17Es reparen els danys del’avaria a la canonada dela zona de Sant Miquel

Olesa pàg 16Ensenyament preveu tancar una línia deparvulari a la localitat

Esparreguera pàg 14El municipi acaba l’any sensecap víctima mortal de trànsit

Comerç pàg 19El Mercat Municipal d’Olesaofereix ‘tastets’ per Carnaval

Sanitat pàg 3La Plataforma en Defensa dela Sanitat al Baix anuncia unamarxa per al 28 de febrer

Reclamen a Foment la millorade 25 quilòmetres de l’A2

Collbató i Esparreguera demanen al Ministeri que repari el tram, que ha registrat 209 accidents el 2014 pàg 18

En marxa a finals de marçMartorell encara la recta final per a l’estrena de la biblioteca pàg 8

Esports pàg 20Núria Picas, un dels reclams de la sisena edició de La Portals

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord.cat Febrer 2015

3 | En Portada línianord.catFebrer 2015

Entitats i moviments socials de la comar-ca van agrupar-se l’estiu passat per crearla Plataforma en Defensa de la Sanitat Pú-blica del Baix Llobregat. “Volíem coordi-nar les lluites per una sanitat pública i dequalitat de la comarca”, explica Pura Val-verde, presidenta de la plataforma.

Ara per ara l’organització posa èmfa-si en l’atenció primària, ja que “hi ha moltsCAP a la comarca pendents d’obrir i unsaltres que tanquen a la tarda”, explica Val-verde, cosa que provoca que “es derivinmolts pacients als hospitals, col·lapsant elscentres i perdent el tracte correcte d’unmalalt crònic”, un fet que fonts de Salutneguen, tot assegurant que “gràcies a pràc-tiques com la descentralització de visites

o les visites no presencials”, la derivaciódes de l’atenció primària cap als hospitals“està disminuint al Baix”.

Un altre dels elements que destacaValverde són les “llargues” llistes d’espe-ra als hospitals de la comarca, un fet cau-sat, segons assegura, “per la política queestà duent a terme la conselleria de Salut”.

SALUT ES COMPROMET A MILLORARFa uns dies Salut va presentar el pressu-post per al 2015, que enguany serà de propde 8.500 milions d’euros, un 2% més quel’any passat, els quals, segons assegura eldepartament, “es dedicaran especial-ment a millorar l’estat de les llistes d’es-pera”. En aquest sentit, el conseller del’àmbit, Boi Ruiz, es va comprometre al fetque “cap ciutadà trigui més d’un any a seroperat de qualsevol patologia”.

A continuació es fa un repàs de la si-tuació d’alguns centres sanitaris del Baix.

“Pública i de qualitat”» La Plataforma en Defensa de la Sanitat al Baix critica les retallades i anuncia una marxa per al 28 de febrer

F. Javier Rodríguez / Neus MarmolBAIX LLOBREGAT

Quatre hospitals, una reivindicació

28F: primera marxa unitàriaSOCIETAT4Després de més de mig anyrecollint i tractant diferents reivindica-cions de col·lectius de la comarca, la Pla-taforma en Defensa de la Sanitat Públi-ca del Baix Llobregat organitzarà la sevaprimera manifestació unitària el pròximdissabte 28 de febrer.

“Estem intentant donar una respostaconjunta a les protestes que s’estan duenta terme a diferents centres sanitaris de lacomarca”, afirma Valverde, que explicaque “s’està treballant per redactar un

manifest on hi tinguin cabuda les diver-ses protestes per la sanitat al Baix”.

Tot i que encara no tenen decidit el re-corregut de la marxa –ho faran en els prò-xims dies–, des de la plataforma indiquenque ja estan parlant amb alguns col·lec-tius i associacions perquè se sumin a laconcentració del pròxim dia 28, unamarxa que posarà l’accent en “la respon-sabilitat que té la conselleria de Salut enla situació actual de la sanitat a la co-marca”, afegeix Valverde.

MartorellHOSPITAL SANT JOAN DE DÉUAl centre de Martorell, que és privat ipresta servei públic, “des que van co-mençar les retallades, el sou ha baixat un5% i s'ha reduït personal. L'empresa hoha justificat com a ‘reajustament’ perquè,segons ells, la plantilla estava sobredi-mensionada”, explica a Línia NordOlgaFernández, de CCOO. Fernández diuque les negociacions per fer un convenipropi van començar fa un any. Finalment,“l’acord retallava un 5% més el sou”.

Sant Joan DespíHOSPITAL MOISÈS BROGGI“Les retallades han afectat més el Broggiperquè quan van començar el centre aca-bava d’obrir. La plantilla estava a mig co-brir i es van instal·lar alguns serveis, queno són suficients”, explica a Línia NordFructado Jiménez, representant de l’U-SOC al Broggi. No obstant això, el Con-sorci Sanitari Integral (CSI) assegura quehi ha hagut un descens de les llistes d’es-pera en aquest centre hospitalari gràciesa l’augment de l’activitat quirúrgica.

EspluguesHOSPITAL SANT JOAN DE DÉUDes de l’any 2011, la plantilla de l’hospi-tal protesta per les condicions laborals.Diuen que han perdut poder adquisitiui que hi ha hagut 200 acomiadaments. M.José Rodríguez, representant de CCOO,explica que “els llocs de treball reduïts nos’han cobert, tot i que l’activitat a l’hos-pital ha augmentat”, extrem, aquest úl-tim, que confirma la direcció del centre,la qual agraeix “l’esforç que estan fent totsels professionals que hi treballen”.

ViladecansHOSPITAL DE VILADECANSTot i que fa uns dies Salut va presentar elpla funcional de l’hospital –que preveuampliar un 90% la superfície de les ins-tal·lacions i incrementar el nombre dellits, a més de millorar l’àrea quirúrgica–,els usuaris i treballadors desconfien ques’acabi duent a terme. Amb tot, l’InstitutCatalà de la Salut va anunciar fa poc quel’activitat quirúrgica al centre havia cres-cut un 6,7% el 2014 i que les llistes d’es-pera per ser operat havien disminuït.

| 4Opinió línianord.cat Febrer 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianord.cat

Dipòsit legal: BP.12314-2013

amb el suport de:Difusió controlada

9.975 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

En què es basa la política? Es potcontestar: En la confiança. Quinaconfiança podem tenir els cata-lans amb els partits i els governsd’Espanya? Cap ni una, ni ambels de dretes ni els d’esquerres,tots ens han enganyat i han fetfalses promeses.

Amb els partits i polítics cata-lans més o menys ens passa elmateix, no diguem ara amb eldarrer escàndol de Jordi Pujol ifamília i altres que encara estansota la catifa esperant que a lesclavegueres de l’Estat els convin-gui treure’ls a la llum. Ja és horaque ens deixin de tractar com anens petits que amb una piruletarepartida en campanya d’elec-cions ja ens tenen contents o combabaus que ens ho empassem toti no tenim memòria per retreu-re’ls-hi més tard la manca d’a-compliment del seu programapolític. Hem quedat ben dece-buts de moltes coses, però aixòno implica abandonar la nostradecidida voluntat de superar elsentrebancs i dificultats que te-nim ara –i tindrem en el futur– al’hora de negociar amb Espanya,els actius i passius que pertoquena cadascun dels estats, una ve-gada separats.

Per a més embolic, Mas noconfia en Junqueras i Junquerasdesconfia d’en Mas. La confiançaen una Catalunya millor, neta dela porqueria adherida a la pell del’antic sistema, és un dels tretsfonamentals en els quals es re-colza la ciutadania que esperaamb il·lusió obtenir la indepen-dència. Tenim una societat co-hesionada, solidària, gent prepa-rada, honrada i qualificada. Enqui hem de confiar? En nosaltresmateixos. Ànim!

4En qui confiar?per Jordi Lleal

#Vencerem#EnRiscDExpulsió #ArribaLaNeu

4Supremacisme lingüísticper Joan Granollacs

Deu ser coincidència, o no, peròdes de la destitució d'Andoni Zu-bizarreta, ‘Zubi’, com a directortècnic (DT), les aigües a Can Bar-ça s’han calmat, i de quina ma-nera. Aquest fet, afegit a l’a-nunci de convocatòria d’elec-cions, ha servit per apaivagar elsànims de la massa social i, de re-truc sembla que han ajudat l’e-quip a trobar una bona línia dejoc. En un club com aquest, quequan no té problemes se’ls creades de dins, tot adquireix una di-mensió descomunal. I especial-ment pel que fa a figures insti-tucionals: avui estàs a dalt de toti en qüestió de dies ets el centrede totes les crítiques.

Val a dir que amb Zubizar-reta, ja des de la seva època de ju-gador, el barcelonisme sempreha tingut poca paciència en ge-neral. Amb aquestes creden-cials, òbviament se l’ha miratsempre amb lupa i no se li hadeixat passar ni una. Encaraque ell no hagués estat respon-sable directe d’algun dels fitxat-ges nefastos dels darrers anys,com a DT ha hagut d’entomarsempre la desaprovació de l’afi-ció quan alguna contractacióno ha funcionat. Això li ha ser-vit també a la directiva de pa-

raigües, almenys durant untemps. La situació, però, es vaconvertir en insostenible desprésde la derrota a Anoeta de fa unessetmanes, i Bartomeu va pren-dre dues decisions dràstiques(acomiadament de Zubi i con-vocatòria d’eleccions) però queaparentment estan revertint po-sitivament en l’equip. I sensdubte, un dels aspectes més po-sitius d’aquesta recent bonamarxa esportiva el trobem en laporteria. No era gens fàcil trobarun substitut de Valdés, i si mésno sembla que el seu passatcom a porter ha fet que Zubin’hagi sabut trobar no un sinódos de gran vàlua. Tant Bravo,actualment el porter menys go-lejat de la Lliga, com Ter Stegen,s’estan repartint els minuts idonen una enorme seguretatsota pals.

A Zubi se li ha discutit ga-irebé tot, però és just reconèixeraquesta última herència queens deixa. El que és força signi-ficatiu és que la seva absència,més enllà d’afectar el club, estàresultant balsàmica. Sense unblanc com ell, la crítica esporti-va no troba arguments enaquests moments i paral·lela-ment l’equip comença a rutllar.

per Sergi Villena

4Ningú no troba a faltar el Zubi

Com en gairebé tot, l’espanyo-lisme fa trampa. En la qüestiólingüística, carreguen contra elsistema d’immersió –com tot-hom sap, més teòric que real alnostre país– sota la bandera dela llibertat: els pares tenen dreta escollir la llengua de l’educa-ció dels seus fills; naturalment,en el cas que siguin espanyols ide llengua castellana, perquè sisón estrangers o parlants d’altresllengües, de l’aragonès al gallec,aleshores, res de res.

Per això sobten articles cu-rulls de supremacisme lingüís-tic com el de Francisco M. Toroa un dels mitjans digitals del de-pendentisme català: manifestala seva total incomprensió –enun to que heu de llegir, perquèés difícil de definir sense fer-ho–pel fet que pares de llengua ma-terna castellana tallin el cordólingüístic que els uneix als seusavantpassats i passin a parlar encatalà als seus fills. Dantesc.Quin horror. Però no quedàvemque cadascú feia en aquestamatèria, exactament el que lisortia de l’arc de triomf? Ah, quel’argument només val si és per

fer bullir l’olla d’una suposadapersecució del castellà...

Com resulta que el cas que elsenyor Toro “denuncia” és ex-actament el meu, el de casa nos-tra, he decidit esplaiar-me un xic.Sí. Resulta que la seva mare i unservidor som de llengua mater-na castellana i en canvi parlemals nostres fills en català. Terri-ble, sí. Passa que ens vam so-cialitzar a la universitat en cata-là, ens vam conèixer i enamorardesprés en aquesta llengua i éstambé la que emprem habitual-ment a la feina. Algun problema?Passa que repetim amb els nos-tres fills el mateix esquema queels nostres avantpassats van feren sentit contrari: els d’un cos-tat passaren del català al caste-llà perquè als anys quaranta aixího exigia l’adhesió al règim fran-quista; els de l’altre, de l’arago-nès al castellà perquè la seva be-lla i vella llengua pirinenca no feiafi. Senyor Toro, no en tenimcap dubte, el nostre canvi lingü-ístic és el més digne del quehan fet els nostres en unes quan-tes generacions per un motiu:l’hem fet sense avergonyir-nos.

@SERCatalunya: El jutge Santiago Vidal, apunt de ser expulsat de la carrera judicialper redactar una constitució catalana. Hoha d'aprovar el ple del CGPJ.

@vahomeva: Jo, com el pessebre, he tiratfarina per sobre el cotxe per fer veure queestava nevat. Ara posaré paper d'aluminidavant de casa com un riu.

@AnnaClimentt: 4 de febrer, dia mundialde les persones amb càncer. Per a totes elles,lluitadores, per a totes les vides que ha llevatdel nostre voltant, seguim amb la lluita.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | línianord.catFebrer 2015

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínianord.cat Febrer 2015

@Jaumaulet: El conseller Santi Vila diuque es troba més a prop de Junqueras quede Duran. Deu ser que tots dos s'estan aCatalunya. I Duran a Madrid.

@XavierGLuque: Criticar la gestió d’unanevada a posteriori sembla més fàcil, queja és dir, que criticar l’alineació del Barçadesprés del partit.

@gerardotc: La encuesta del CIS que bajaal PSOE a tercer puesto se hizo antes de lode la cadena perpetua. No pasa nada. Hastael sexto puesto es UEFA.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

En la qüestió de les infidelitats i les tra-ïcions es poden donar moltes situacionsdiferents. Només parlaré d’unes quantesd’elles. Una persona pot ser enganyadai temporalment no saber-ho. Quan no hosap, té un comportament, però quan co-neix l’existència de la traïció, el seu com-portament pot fer un gir de 180º. Un se-gon cas seria el d’una persona a la qualse li està cometent una infidelitat i ella noté cap sospita i viu feliç. La persona quees burla d’ella dissimula molt bé i la per-sona traïda viu tota la vida enganyada. Eltercer cas que tractaré és el d’una perso-na que viu enganyada i ho sap, però comque li convé viure enganyada perquè hité molts guanys econòmics, socials o deltipus que siguin, prefereix viure en la in-dignitat i mantenir la seva conveniència.El darrer cas que tractaré és el d’aquellque és traït, que és enganyat i quan se n’a-dona i vol arreglar la situació, és a dir, dei-xar de tenir una relació amb una perso-na que t’ha perdut el respecte i que no t’es-tima, no pot fer-ho, li ho impedeixen i elfan viure en una situació d’amo i esclau,ja que és com si estigués condemnat a viu-re d’aquella manera.

Ara cadascú podrà fer l’anàlisi i co-nèixer en quin tipus d’infidelitat viuenmoltes persones respecte dels seus orí-gens, la seva identitat, la seva pertinen-ça, la seva terra, la seva llengua… En elmeu cas, durant els meus estudis se’m vaamagar tot. No sabia que qui m’ense-nyava, per diferents motius i en segonsquins aspectes m’era infidel, també per-què el poder dictatorial existent l’obligavaa ser-ho. Em feia aprendre tot el que pas-sava lluny i no m’ensenyava res d’aquí,de qui era, de quina era la meva llengua,de per què no servia per a aprendre, niquina era la meva terra, les meves mun-tanyes, els meus torrents; en canvi emmostraven els llunyans, fins que un diavaig descobrir aquesta infidelitat, i vaigdecidir fer un gir de 180º a la meva vida.

Llavors em demano a veure què pas-sa amb els governants d’aquí i de Madridque ens volen continuar enganyant, perquè hi ha tanta gent que continua rela-cionant-se amb aquests infidels. No vo-len saber quina és la realitat –la veritat ésmassa forta– i moriran sense haver-hodescobert? Coneixen la realitat, però elsconvé fer com si no la coneguessin? Hi te-

nen guanys socials, econòmics i polítics?Se’n foten de la corrupció? Són corrup-tes? És ben segur que n’hi ha molts queconeixen la realitat i la volen amagar, operquè no els convé o perquè estan em-pegueïts de demostrar que la coneixen.

La demostració més palpable és lad’una persona que va estar afiliada moltsanys al PP i que va arribar el més alt pos-sible, aquí, a les Illes Balears, a presidentdel Govern. I avui, el 2015, manifesta aixòa un número especial de La Humanitatque publica Esquerra Republicana deMallorca. L’expresident del Govern iexafiliat del PP, Cristòfol Soler, creuque és impossible que les Illes puguin en-caixar dins Espanya i ho explica així: “L’a-ny 1996 vaig demanar a José María Az-nar per què prenia en consideració la mi-llora de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó ino feia el mateix amb el de Balears. Ellem va respondre que perquè a Aragó go-vernaven amb el PAR. Aquí va ser quanvaig descobrir com funcionava Espanya,i ara ja estic en una altra fase. Aquest sis-tema autonòmic que tenim el veig tru-cat i no li veig més possibilitats.

Allò que hem aportat els Països Ca-talans a la caixa espanyola des del res-tabliment de la democràcia és gairebéequivalent als recursos que ha rebut dela Unió Europea des que en forma part.Ens veuen com unes illes allà enmig, cre-uen que aquí som tots rics i no compre-nen la nostra realitat. A més, ja és unacosa de la mateixa concepció de l’Estat.Espanya és Castella elevada al seu ideal.Nosaltres i la Corona d’Aragó som ter-ritori conquerit.

Ells ho tenen claríssim. Tant, que elSenat mai no s’ha reformat per evitarque, si es dóna el pes a cada territori d’a-cord amb la seva població, puguin que-dar trastocats els equilibris entre Caste-lla i la “perifèria”. Aquest argument l’hesentit dins executives estatals. Amb l’es-tructura actual que tenim de l’Estat,heretada dels Decrets de Nova Planta, notenim cap possibilitat de decidir res.

Una explicació magistral d’una per-sona que ha viscut el pensament dels cap-pares del PP i que no està disposat a con-tinuar fotut i pagant el beure de maneravoluntària. Quan això ho descobreixin elsseus votants, el panorama polític canviaràde cap a peus.

4Cornuts i pagar el beure?per Joan Lladonet

La coalició Syriza –terme que podríemtraduir per “Efervescència” o “Bullidis-sa”– va guanyar les eleccions a Grècia.En segon lloc hi va quedar Nea De-mokratia –això no necessita traduc-ció–. La distància en escons no guardarelació amb la distància real en nombrede vots i en percentatge: en el sistemaelectoral grec, per afavorir la governa-bilitat, automàticament la força més vo-tada rep una suma de cinquanta dipu-tats més. Tots i els cinquanta diputatsafegits, Syriza va quedar a dos diputatsd’aconseguir la majoria absoluta. L’en-demà, abans de mig matí, emperò, el fla-mant nou primer ministre de Grècia,Alexios Tsipras, ja s’ho havia arreglatamb Grecs Independents, una forçapolítica de dreta dura, populista, inte-grada en el Parlament europeu en elgrup liderat pels conservadors britànics.

La coalició de govern entre una for-ça política que alguns –jo crec que er-ròniament– consideren d’extrema es-querra i una altra de dreta –com a mí-nim– quasi extrema no hauria de sor-prendre, perquè tenen en comú una cosaque ha estat al moll de l’os del procés vis-cut a Grècia durant aquests últims anys:l’oposició a les polítiques que la Unió Eu-ropea ha aplicat sobre el país. Syriza i elsGrecs independents, doncs, tenen moltmés en comú del que podria semblar aprimera vista, sobretot si ens ho miremdes del prisma clàssic d’observació de lesformacions polítiques.

Crec que en Tsipras s’ha mostrat comun líder polític ràpid, executiu, amb ca-pacitat de prendre decisions, molt pocdubitatiu. Líder, al cap i a la fi. Aquestaqualitat, sense cap mena de dubte, generaconfiança entre els electors –i, potser,també, entre molts que no l’han votat–.No hi ha res pitjor per a un líder políticque el matís excessiu, el posat dubitatiu,l’assumpció de la complexitat dels fets.Per aquest motiu, en general, els intel·lec-tuals van tan malament com a gover-nants. I viceversa.

Em fa la impressió, emperò, que al-guns líders de la nostra part del món de-uen estar encara una mica catatònics, enintentar analitzar tots aquests fets. Cer-

tament, ningú no havia generat tant en-tusiasme entre les esquerres més o me-nys radicals a la nostra part del món comla Syriza d’Alexios Tsipras. Si hi sumemel dia de la victòria electoral i els dies pre-vis, el senyor Tsipras va estar acompanyatpel líder de Podemos –que pretén ser laforça paral·lela a Syriza a l’Estat espany-ol–, per l’autoproclamada líder de Gua-nyem –o com se n’hagi de dir– Barcelo-na, per l’eurodiputat d’Iniciativa per Ca-talunya-Verds i per una colla més de re-presentants de les esmentades esquerres.Tots volen ser Syriza. Fins i tot la CUP,que fins ara s’ha mantingut una mica almarge d’aquesta efervescència més omenys nostrada, s’ha afegit a brindar perla victòria sobre la “Troika” que suposael resultat electoral de Syriza.

I tots intentaran, ara mateix, de-mostrar parel·lismes entre les respecti-ves formacions polítiques i l’eferves-cent coalició de govern hel·lènica.

Els d’Iniciativa per Catalunya –igu-al que, a Espanya, els d’Esquerra Unida–també se senten els corresponents de Sy-riza a les respectives demarcacions elec-torals. Per a tots ells, competidors delsquals hem esmentat en els paràgrafs an-teriors, per tant, la formació d’A. Tsiprasresulta també el referent. No hi fa res quela formació grega sigui de recent creació,mentre que ICV, sense anar més lluny,ha estat governant durant pràcticamenttres dècades a l’ajuntament de Barcelo-na. Quan Esquerra Unida, recordem que,en la seva primera intervenció pública,una representant eivissenca de Podemosnomés va saber dir una diferència entreaquesta formació i l’esmentada EU: queEU ja fa temps que existeix i, en canvi,Podemos és una formació nova i im-maculada.

El que sembla que ningú no observaés que: a) Espanya no és Grècia; b) els Pa-ïsos Catalans no són Grècia; c) Catalu-nya no és Grècia; d) Podem no és Syri-za; e) EU no és Syriza; f) ICV no és Sy-riza; g) la CUP no és Syriza… i, encaramolt més important, ni les Balears, ni elsPaïsos Catalans, ni Catalunya, ni tan solsEspanya no haurien d’aspirar a ser unamena de mirall de Grècia.

4Mirall grec?per Bernat Joan

Martorell| 8

línianord.cat Febrer 2015

L’esperada nova biblioteca deMartorell s’inaugurarà el darrercap de setmana de març, se-gons ha anunciat el consistori. Elnou equipament cultural, que esva començar a construir el pri-mer semestre de 2014, es trobaa l’avinguda de les Mancomuni-tats Comarcals, al barri de Bue-nos Aires, al costat de la casernadels Mossos d’Esquadra. El pro-jecte ha costat uns cinc milionsd’euros, un pressupost finançaten gran part per la Diputació deBarcelona.

El nou edifici cultural, queocupa uns 2.500 metres qua-drats de superfície, consta dedues plantes destinades a la bi-blioteca –que sumen un total de1.900 metres quadrats– i dueson s’ubicarà un aparcament per

a vehicles. També hi haurà unmagatzem on s’encabirà el fonsdocumental, duplicant la capa-citat actual fins a 80.000 volums,segons han informat fonts mu-nicipals.

DUES PLANTES DE LECTURALes dues plantes de la nova bi-blioteca destinades a la lecturacomptaran amb un espai infan-til i diverses sales destinades a di-

ferents usos. Es preveu que hihagi una zona on connectar-se aInternet i servei de wi-fi, una salamultimèdia i un servei d’autopréstec de documents.

A més, el recinte comptaràamb un auditori, on es preveuque es programin diversos es-deveniments culturals com, perexemple, presentacions de llibresi conferències, debats i xerradessobre temes d’interès actual.

Les obres van començar el primer semestre de 2014. Foto: Ajuntament

L’esperada nova bibliotecas’estrenarà a finals de març

» L’edifici comptarà amb dues plantes destinades a la lectura i duesper a aparcament de vehicles, a més d’un auditori i un magatzem

Proposen mesures perprotegir el patrimoni local

PATRIMONI4Fa uns dies la Di-putació va entregar a l’Ajunta-ment de Martorell el Catàleg debéns arquitectònics, històrics iambientals i disposicions deprotecció per al POUM del mu-nicipi. Es tracta d’un recull de lesmesures que s’haurien de pren-dre per conservar, recuperar imillorar el patrimoni històricde la ciutat.

El document consta d’unaanàlisi del plantejament actual iinclou una memòria informati-va i històrica sobre l’evolució ur-bana del municipi.

A més, també s’han confec-cionat les fitxes de cadascundels 175 elements patrimonialscatalogats per categories.

La idea és fer una aproxima-ció als valors patrimonials deMartorell per garantir-ne la pro-tecció i el seu coneixement.D’entre els elements patrimo-nials recollits al catàleg, desta-quen el Pont del Diable, els cas-tells de Rocafort i de Rosanes,l'església de Sant Joan Baptista,la Casa Gausa, el refugi antiae-ri de la plaça de la Vila, i la fà-brica Fontdevila, entre altres.

40 persones troben feinagràcies a un pla d’ocupació

SOCIETAT4L’Ajuntament hacontractat una quarantena depersones aquest mes de febrera través d’un nou pla d’ocupaciómunicipal.

S’han contractat personesde Martorell que estaven a l’a-tur, que havien esgotat la pres-tació o subsidi per desocupaciói que estaven inscrites en elServei d'Ocupació de Catalunya.El requisit per poder optar a unlloc de treball a l’ens municipalamb aquest nou pla era no ha-ver participat abans en projec-tes de plans d’ocupació.

Els àmbits municipals onestan treballant les quarantapersones contractades ambaquest pla són de mantenimentde la via pública i d’equipa-ments municipals, fent tasquesde pintura, jardineria i cons-trucció, entre altres.

Els nous contractes s’hanfet a través de la regidoria dePromoció Econòmica de l’A-juntament. Amb aquest nou plad'ocupació, durant els últimsquatre anys, l’Ajuntament hadonat feina a unes 300 personesdel municipi.

Motis, Chamorro i Payésofereixen un concert solidariCULTURA4El passat divendres23 de gener el teatre El Progrésde Martorell va acollir un concertsolidari dels reconeguts artistesde jazz Joan Chamorro, RitaPayés i Andrea Motis, amb elqual es van recaptar més de tresmil euros –3.765 en concret– perals camps de treball de l’ONGMans Mercedàries.

Els artistes, acompanyatspels músics Carla Motis, ÈliaBastida i Josep Travé, van actuar

gratuïtament i es van compro-metre a aportar un percentatgede la venda dels seus discos a lacampanya solidària. A l’esde-veniment hi van assistir més detres-centes persones.

Els diners recaptats es desti-naran als camps de treball queMans Mercedàries organitzaaquest estiu a Kenya –al barrid’Ongata Rongai, a prop de Nai-robi– i Moçambic –al centreinfantil Lutgarda–.

Successos | Mor un mosso en disparar-se l’arma accidentalmentUn agent dels Mossos d’Esquadra va morir el passat 20 de gener en un gimnàs de Martorell quan

se li va disparar l’arma reglamentària mentre s’entrenava amb un amic. Mentre feia maniobresd’entrenament amb la pistola, aquesta es va disparar per accident i l’agent, que estava fora

de servei, va rebre un tret a l’abdomen. Tot i ser operat d’urgència, va acabar morint.

RedaccióMARTORELL

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 línianord.cat Febrer 2015

11 | Martorell línianord.catFebrer 2015

Admeten a tràmit el recursd’ICV pel contracte de l’aigua POLÈMICA4El recurs presentatpel grup municipal d’ICV, quedenuncia l’ampliació de quinzeanys més –fins al 2029– del ter-mini d’adjudicació del serveid’aigües municipals a l’empre-sa Sorea, ha estat admès a trà-mit al jutjat 11 del contenciós ad-ministratiu de Barcelona.

El tracte entre el consistori iSorea es va signar el 2009 i esvan pactar inversions fins aljuliol del 2014. Sorea es va ad-judicar la gestió del servei d’ai-gües ingressant un cànon de 16milions d'euros i es va compro-metre a invertir 8,8 milionsd'euros en tres actuacions permillorar la qualitat de l'aigua.

Però al juny el govern localva aprovar l’ampliació dels ser-veis a l’empresa, fet que con-templava canvis en les condi-

cions inicials del contracte deconcessió.

Davant d’això, els ecosocia-listes van presentar aleshores unrecurs de reposició que va ser re-butjat pel Ple. Finalment, des-prés d’esgotar la via política, elgrup municipal d’ICV va decidirpassar pel jutjat. Els ecosocia-listes demanen “el retorn de lagestió pública del servei d’aigua”i “d’altres serveis que eren pú-blics i han passat a mans priva-des, com ara la jardineria”, ex-plica la formació.

Per la seva banda, el governlocal va dir en declaracions a Lí-nia Nord que l’ampliació delcontracte es va fer “per qües-tions tècniques”, ja que no po-dien “fer les inversions en el ter-mini pactat perquè depenend’altres actuacions”.

Fa uns dies es va inaugurar aMartorell el nou centre d’he-modiàlisi que prestarà serveials habitants del Baix LlobregatNord, unes 140.000 personesd’Abrera, Collbató, Esparre-guera, Martorell, Olesa, Palle-jà, Sant Andreu de la Barca,Sant Esteve Sesrovires i de Mas-quefa, Gelida i Sant Llorencd’Hortons.

Fins ara, els pacients s’haviende traslladar al seu hospital dereferència, a l’Hospitalet de Llo-bregat, o a Barcelona, fet que su-posava per a molts d’ells una in-versió de temps important –al-guns havien de fer fins a dueshores de camí per arribar-hi–.Amb la nova ubicació, el tempsde desplaçament es redueix mésdel 60% de mitjana.

La capacitat del nou centre ésde 150 pacients i compta ambuna superfície de més de milmetres quadrats. Hi ha tres sa-les de diàlisi amb vint-i-cincpunts de tractament. El centre,a més, disposa de màquines detecnologia avançada i una salade reanimació. El nou equipa-

ment sanitari compta amb unequip professional format persetze persones amb experiènciaen hemodiàlisi.

“UNA SEGONA FAMÍLIA”El nou centre d’hemodiàlisi deMartorell pertany a l’empresa B.Braun i són les primeres ins-tal·lacions que la companyiaobre a Catalunya.

El director de B. Braun, Jo-sep Subirà, va explicar durantl’acte d’inauguració del nou

equipament que “les persones aqui atenem passen quatre horesal centre, tres dies per setmana.Som la seva segona família i po-sem molta atenció a què se sen-tin el més còmodes possible”.

Per la seva banda, el conse-ller de Salut de la Generalitat,Boi Ruiz, va dir que “B. Braun ésel paradigma d’allò que hau-rien de fer les empreses de l’àm-bit sanitari, no només vendreproductes i equipaments sinótambé prestar servei”.

El centre d’hemodiàlisi B. Braun de Martorell. Foto: Ajuntament

Martorell estrena el centred’hemodiàlisi del Baix Nord

Neus MarmolMARTORELL

Bosch, Simón i Gómez, d’ICV Martorell. Foto: Ajuntament

| 12


Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu ja compta amb elsseus pressupostos per al 2015. Entotal, els comptes ascendeixen a19.536.354 euros, el que suposaun augment d’un 2,60% respec-te de 2014. El pressupost té la in-tenció d’afavorir l’impuls delsajuts socials i fomentar l’ocupa-ció, i es va aprovar amb els votsa favor del PSC, ICV-EUiA i el PP.CiU i PxC hi van votar en contrai ERC es va abstenir.

Segons asseguren fonts mu-nicipals, enguany hi ha més des-pesa social i es destinaran “mésdiners a ajudar les persones i lesfamílies que més dificultats estanpassant per la crisi econòmica”.En aquest sentit, s’hi destinaranun total de 776.625 euros, que esrepartiran en diferents àmbits:atenció a persones amb disca-

pacitats i dependents –270.000euros–, ajuts socials i d’emer-gència –178.250 euros–, atenciódomiciliària –115.000 euros–,atenció a la dependèn-cia –135.000 euros–, bequesmenjador –89.100 euros– i be-ques de llibres i material esco-lar –120.000 euros–.

També es destinaran 749.500euros al manteniment de serveisi espais públics, com el clave-

gueram i instal·lacions d’estalvienergètic, entre altres.

SERVEIS SUBVENCIONATSA més, el consistori concedeix alsmés grans de 65 anys amb ren-des insuficients la subvenció dela taxa del servei d'aigua potablei del 20% de l'IBI i l’exempció delpagament de la taxa per la reco-llida d'escombraries. Es pot sol·li-citar fins al 28 de febrer.

El pressupost del consistori ha augmentat un 2,6%. Foto: Google Maps

El pressupost municipalascendeix als 19,5 milions

» Els comptes destinen 700.000 euros a beques i dependència» També s’han aprovat partides per fomentar la creació d’ocupació

Se celebra la primera xerradasobre l’estat del municipi

POLÍTICA4L’alcalde Llorca vaoferir una conferència sobrel’estat de la ciutat el passat 5 defebrer al Teatre Núria Espert. Estracta de la primera vegada ques’ofereix una xerrada d’aquest ti-pus al municipi, al llarg de laqual Llorca va fer una anàlisi del’evolució de Sant Andreu durantels darrers anys, la situació actuali els reptes de futur.

L’objectiu d’aquesta iniciati-va va ser establir un nexe d’unióentre l’alcalde i els ciutadans deSant Andreu de la Barca, els

quals, segons Llorca, “tenen eldret de conèixer de primera màels plantejaments que orientenl’activitat municipal, el resumd’allò que s’ha fet i les orienta-cions que, de cara al futur, ensmarcaran el rumb”. “Els res-ponsables polítics tenim l'obli-gació de donar compte, de fer ba-lanç de la nostra actuació”, afe-geix l’alcalde.

Tot plegat, els santan-dreuencs van tenir l’oportunitatde poder escoltar i valorar l’ac-ció del govern municipal.

La ciutat manté el servei de planificació familiar

SOCIETAT4Finalment, el serveide planificació familiar no es tan-carà a Sant Andreu, desprésque el consistori anunciés re-centment que es faria càrrec dela despesa. En total són 90.000euros que abans pagava la Ge-neralitat.

Es tracta d’un servei quefunciona a la ciutat des de fatrenta anys. “No podíem per-metre que es tanqués d’un diaper l’altre per desig de la Gene-ralitat”, explica l’alcalde, EnricLlorca. Així doncs, Sant Andreude la Barca serà un dels pocs

municipis de Catalunya quemantindrà aquest servei, quecompta amb un equip formatper una doctora, un auxiliar,un infermer i un psicòleg.

Si no s’hagués mantingut elservei, els veïns de Sant An-dreu de la Barca s’haurien hagutde desplaçar a Martorell, talcom preveia la Generalitat.

Així doncs, el servei seguiràfuncionant a la ciutat oferintatenció a la salut sexual i repro-ductiva de dilluns a divendres de8 del matí a 3 del migdia, i dosdijous al mes a la tarda.

Detenen un veí per entrar arobar a cases de la comarca

SUCCESSOS4Un veí de SantAndreu de la Barca va ser detin-gut fa uns dies, conjuntamentamb un veí del Bruc (Anoia), acu-sat de ser el presumpte autor decinc delictes de robatoris ambforça a habitatges del Baix Llo-bregat Nord.

Els robatoris van ocórrer en-tre els dies 11 i 19 de gener. Elsdos lladres forçaven les finestresd’alumini de les cases amb unapalanca i accedien a l’interior.

Tots els domicilis on van actuares troben en un radi molt proper.

Gràcies a la col·laboració delsveïns i veïnes de Sant Andreu dela Barca, els Mossos d’Esquadravan poder identificar els pre-sumptes autors i van ser detin-guts els passats dies 27 i 28 de ge-ner als seus domicilis. Els detin-guts tenen onze antecedents perfets similars, van passar a dis-posició judicial i ara es troben enllibertat amb càrrecs.

Cultura | Espectacles al Teatre Núria EspertEl Teatre Núria Espert acollirà el pròxim 22 de febrer l’espectacle

El Testigo, de Rafael Álvarez “El Brujo”. El 7 de març serà el torn del teatre familiar, amb Piu-Piu, de la companyia Fes-t’ho Com Vulguis +Tutatis. I el 8 de març l’humorista Ana Morgade oferirà Morgadeces.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

La conferència va tenir lloc al Teatre Núria Espert. Foto: CPNL

| 14


Esparreguera

El municipi acaba l’any ambcap víctima mortal de trànsitSINISTRALITAT4Esparreguerava acabar l’any 2014 amb menysvíctimes en accidents de trànsitque el 2013. En concret, hi hahagut 64 ferits lleus, enfront dels73 de l’any anterior. I el que ésmés, tampoc s’ha produït capaccident mortal ni hi ha hagutcap ferit de gravetat, a diferèn-cia de l’any anterior.

Aquestes són dades publi-cades a la pàgina web municipal,

que alerta que, tot i que hi ha ha-gut menys ferits, el nombred’accidents sí que ha augmentata Esparreguera. L’any 2014 hiha hagut 133 accidents, vuitmés que el 2013.

El tram on hi ha més acci-dents és a la carretera de Masd’en Gall, la més perillosa delmunicipi, tot i que allà han dis-minuït els accidents: de vint-i-un el 2013, a dotze l’any 2014.

El cor esparreguerí Music Voxactua al Teatre La Passió

CULTURA4La formació coralMusic Vox, semifinalista al pro-grama d’entreteniment de TV3Oh Happy Day (OHD), quecompta amb molts esparregue-rins entre els seus componentsi té els seus orígens al municipi,va actuar el passat dissabte 7 defebrer al Teatre La Passió d’Es-parreguera.

Es tracta de la seva primeraactuació amb temes propis almunicipi. El cor esparreguerí

ja havia actuat a Esparregueradurant els Pastorets i pel Concertde Reis, però no havien ofert unconcert amb les seves creacions.

REPERTORI ECLÈCTICMusic Vox es va fundar el 2007i té un repertori molt eclèctic.Des del seu pas per OHD s'hacentrat en temes moderns d’ar-tistes com The Beatles, Cree-dence, Michael Jackson i Cold-play, entre altres.

El passat diumenge 1 de febreres va inaugurar el nou edifici desecundària de l’escola coopera-tiva El Puig. Durant la jornada,el centre va obrir les seves por-tes i alumnes, familiars, anticsalumnes i veïns d’Esparregueravan poder visitar les noves ins-tal·lacions.

El nou equipament comptaamb quatre aules destinades alsquatre cursos de secundària –hiha una línia per cada curs– i unabiblioteca per als alumnes a laplanta superior.

A més, s’ha construït un au-ditori a la planta soterrània,que connecta amb un pati exte-rior a través d’unes grades defusta. Es preveu que aquestazona exterior es destini a realit-zar espectacles i diversos esde-veniments a l’aire lliure.

L’edifici també compta ambuna zona reservada per encabir-

hi el servei de secretaria delcentre i una sala de professors.Totes dues sales estan ubicadesa la planta baixa de l’edifici.

Amb l’obertura del nou cen-tre de secundària, els alumnesde primària de l’escola El Puigpodran utilitzar les instal·la-cions que fins ara ocupaven elsestudiants més grans, de manera

que podran fer servir més espais. Per fer el nou edifici ha calgutaproximadament un any i mig.Les obres de construcció van co-mençar el passat mes d’agost del2013, quan després de la FestaMajor d'Esparreguera es va pro-cedir a l'enderroc de la casa delcostat de l'actual edifici de se-cundària.

Una banda toca al nou auditori durant la inauguració. Foto: @EscolaElPuig

L’escola El Puig estrena un nouedifici destinat a secundària

Successos | Detenen un veí per enaltiment del terrorisme El passat 15 de gener els Mossos d’Esquadra van detenir un jove de 23 anys, veí d’Esparreguera, per

delictes d'amenaces i d'enaltiment del terrorisme, conspiració i proposició per cometre delictes de terrorisme. El jove, de nacionalitat espanyola, va començar a ser investigat el passat juliol a partir

de la denúncia de l’escriptora i periodista Pilar Rahola per unes amenaces al seu compte de Twitter.

RedaccióESPARREGUERA

Olesa de Montserrat| 16


La doble consulta ciutadanaes farà el pròxim 22 de febrerPARTICIPACIÓ4L’esperada do-ble consulta ciutadana sobre te-mes urbanístics a Olesa tindràlloc el pròxim diumenge 22 de fe-brer, segons ha informat re-centment el consistori olesà.

Es consultarà els veïns i veï-nes del municipi sobre la pre-servació del pla de Can Llimonai la qualificació urbanística delsterrenys del camp de futbol. Ini-cialment, el consistori tambévolia consultar la ciutadania so-bre l’Àrea Residencial Estratè-gica, però el govern central no vaautoritzar la pregunta, al·legantque no era un assumpte de com-petència municipal.

Les preguntes de la consultasón: “Els terrenys del camp defutbol d’Olesa tenen una quali-ficació urbanística que permetconstruir-hi habitatges. Voleuque es preservin aquests te-rrenys per a ús exclusiu d’equi-pament?”. La segona és: “El PlaGeneral d’Ordenació Urbanad’Olesa vigent preserva el pla deCan Llimona, zona delimitadaper la riera de Can Carreras a ladreta i per les Planes a l’esquerra,amb la qualificació d’agrícola.Voleu que en el futur el planeja-ment urbanístic municipal man-tingui aquesta qualificació d’a-grícola al pla de Can Llimona?”.

Política | El PSC torna a tenir tres regidors al PleEl PSC d’Olesa tornarà a comptar amb tres regidors al Ple municipal desprésque Jaume Monné hagi decidit lliurar la seva acta de renúncia com a regidor

al pròxim Ple de febrer. Monné, que era regidor socialista, va decidir al novembre continuar al Ple com a no adscrit. Ara el substituirà Jordi Ruf.

El consistori consultarà sobre dos temes d’àmbit urbanístic. Foto: Arxiu

El Departament d’Ensenyamentde la Generalitat va comunicar fauns dies a l’Ajuntament que pro-bablement s’haurà de tancar unalínia de P3 en un dels centreseducatius del municipi per alcurs 2015-2016.

“Les dades demogràfiquespublicades per l’IDESCAT pre-veuen menys nens i nenes d’a-questa edat a causa del descensde la natalitat en els darrersanys i, per aquest motiu, se-guint aquest indicador, creiemque una de les línies de P3 a Ole-sa s’hauria de tancar”, expli-quen fonts d’Ensenyament endeclaracions a Línia Nord.

Tot i això, fins després del pe-ríode de preinscripcions no es de-cidirà res. “De moment, hem fetuna previsió i després ja es veu-rà”, diuen des d’Ensenyament.Així doncs, tot dependrà de lesplaces que quedin cobertes.

Per la seva banda, el consistoriolesà afirma que “un cop es co-negui l’escola amb menys de-manda, es decidirà el tancamentd’una de les línies d’aquell centre”.Tanmateix, alerta que la intencióinicial de la Generalitat era quefos el mateix Ajuntament qui de-cidís en quin centre es tancaria lalínia abans d’obrir el període depreinscripcions, fet que contradiula versió d’Ensenyament.

Segons el consistori, el des-cens de la natalitat també pro-vocarà el tancament de dues al-

tres línies de P3 el curs 2016-2017. Ensenyament diu, enaquest sentit, que “de moment nohi ha cap previsió, ja que l’ajus-tament es fa d’un any per l’altre”.

El consistori i la PlataformaOlesa es Mou, que van col·labo-rar per declarar Olesa ‘Vila gro-ga’, lamenten que no s’aprofiti ladavallada de la natalitat per dis-minuir les ràtios –el nombred’alumnes per professor– i hananunciat que engegaran accionsper evitar el tancament de grupsal municipi.

Neus MarmolOLESA DE MONTSERRAT

Ensenyament preveu que estanqui una línia de P3 a Olesa

Abrera17 |


El pressupost es redueix un6,4% respecte a l’any passat

ECONOMIA4Abrera ha provatrecentment els pressupostosmunicipals per al 2015, que su-men un total de 13,3 milionsd’euros, xifra que representa un6,4% menys que els de l’anypassat. La disminució es deu, se-gons el consistori, a la reducciódels ingressos procedents de laconstrucció del nou Centre Lo-gístic de Mercadona i a la rebaixad’aportacions d’altres adminis-tracions.

Els principals eixos d’actua-ció dels nous comptes, segonsasseguren fonts municipals, sónl’acció social i la promoció de l’o-

cupació. En l’àmbit social, elpressupost augmenta gairebéen un 27% respecte del 2014,mentre que en promoció eco-nòmica l’Ajuntament invertiràun 25,23% més que l’any ante-rior. També augmenta un11,55% la partida destinada aEnsenyament.

Els programes d’inclusió so-cial són, tanmateix, els que mésaugmenten les seves parti-des –un 121,28%–, que es des-tinaran a l’atenció domiciliària ia la creació de dos nous plansd’ocupació amb els quals es do-narà feina a catorze persones.

Els veïns de la urbanització SantMiquel d’Abrera ja poden co-mençar a respirar més tranquilsdesprés que l’empresa Mina Ai-gües Terrassa hagi anunciat quetrobarà una solució definitiva altraçat de la canonada avariadaen aquesta zona del municipi enel termini màxim d’un any.

I és que fa uns dies el con-ducte, que passa per sota d’a-questa zona residencial d’Abre-ra i que abasteix d’aigua el mu-nicipi de Terrassa, va patir unaavaria. Com a conseqüència d’ai-xò, alguns habitatges de la ur-banització abrerenca van patirdanys i es va inundar part del ca-rrer. La pressió de l’aigua va es-botzar el mur d’un pati d’unacasa i va trencar una baranad’un dels balcons. Alguns te-rrenys dels habitatges de la zonade Sant Miquel també van aca-bar coberts de fang.

Segons han explicat fonts dela companyia a diversos mit-jans, la solució que està pensantl’empresa d’aigües és la de des-viar la canonada avariada, tot ique és la solució més cara.

De moment, Mina AigüesTerrassa està reparant el tren-cament de la canonada i els

danys provocats als veïns a cau-sa de l’avaria.

Segons els veïns, no és laprimera vegada que reclamenuna solució definitiva per aaquesta instal·lació, on ja hatingut problemes en altres oca-sions. Ara es mostren satisfetsper la decisió de l’empresa.

Entrada a la urbanització de Sant Miquel. Foto: Google Maps

Reparen la canonada que vainundar carrers de Sant Miquel

Cultura | Comença el vintè Concurs de Teatre Vila d’AbreraL’1 de febrer es va donar el tret de sortida al vintè Concurs de Teatre Vila d’Abrera, on es faran nou representa-

cions, tres de les quals estan fora de concurs. Entre els participants hi ha les companyies Acte Quatre de Grano-llers, el Grup Bell Lloc de Sant Pere de Ribes, l’Agrupació Teatral del Casal de Calaf, els Blaugrana Scena de SantFeliu de Codines, la Inestable Ceretana de Teatre de Puigcerdà i el grup 8uit de Teatre de Sant Cugat del Vallès.

RedaccióABRERA

Sant Esteve Sesrovires| 18


CollbatóCultura | Projecció del documental ‘Vèncer o morir’El Casal de Cultura de Collbató projectarà el pròxim dijous 12 de febrer el filmdocumental Vèncer o Morir dels Miquelets de Catalunya. L’emissió es farà a l’auditori de l’equipament cultural a les vuit de la tarda i es calcula que tingui unadurada d’unes dues hores. Es tracta d’una activitat gratuïta i oberta a tothom.

Trànsit | Tall en una de les principals vies per obresLes obres de millora del camí del Motor de Sant Esteve han obligat a tallar el trànsit en la qual és una de les principals vies de la localitat. Els treballs

consisteixen a millorar el paviment de la carretera, la construcció d’un mur lateral de protecció i una tanca de seguretat, entre altres actuacions previstes.

L’Ajuntament de Collbató s’hasumat a la demanda dels con-sistoris d’Esparreguera, El Bruc,Castellolí, Òdena i Igualada demillores urgents en el tram del’autovia A2 que passa peraquestes localitats.

Segons ha informat el con-sistori collbatoní, durant el 2014,només al tram de 25 quilòmetresque uneix els municipis d’Igua-lada i Esparreguera s’han regis-trat 209 accidents –es calculaque l’autovia A2 suporta cadadia un trànsit d’entre 40.000 i50.000 vehicles, el 25% delsquals són pesants–.

CARTA A LA MINISTRADavant d’això, els sis municipiss’han posat d’acord per enviaruna carta a la ministra de Fo-ment, Ana Pastor, per reclamaractuacions en aquest tram per

reduir l’alta sinistralitat que s’hiregistra.

Els consistoris demanen queel Ministeri de Foment aconse-gueixi les inversions que es ne-cessiten per millorar aquesttram d’aquesta autovia. La car-ta va ser entregada per part dels

sis alcaldes, entre els quals hi ha-via l’alcaldessa de Collbató, AnaÚbeda, al president de la Co-missió de Seguretat Vial i Mo-bilitat Sostenible del Congrésdels Diputats de Madrid, PereMacías, el passat divendres 23de gener.

Tram de l’A2 que passa per Collbató. Foto: Google Maps

Reclamen a Foment la millorade 25 quilòmetres de l’A2

RedaccióCOLLBATÓ

Sant Esteve Sesrovires va ser elmunicipi protagonista del pro-grama d’entreteniment Diven-dres, de TV3, durant cinc dies,del 2 al 6 de febrer.

Al llarg de tres jornades, del2 al 4 de febrer, el plató mòbil d’a-quest magazín televisiu de la ca-dena pública catalana es va tras-lladar al municipi per ser el cen-tre neuràlgic de les connexions endirecte. S’hi van fer reportatgessobre la tradició vitivinícola deSant Esteve, donant a conèixer al-guns cellers i bodegues de refe-rència en l’àmbit sesrovirenc.

També es van mostrar al-guns elements singulars de SantEsteve Sesrovires, com el tradi-cional ball de Garlandes i les ca-ramelles, que beuen d’un arrelatfolklore popular. Quant al patri-

moni natural, el programa de Di-vendres ha permès el municipimostrar espais com l’entorn na-tural del parc Canals i Nubiola ila ruta verda de Sant Esteve Ses-rovires.

Després d’aquests tres diesd’emissió en directe des del pal-tó mòbil instal·lat a Sant Esteve,

dijous 5 de febrer el programa vaemetre continguts prèviamentenregistrats durant els tres diesde rodatge al municipi.

Finalment, el darrer dia de lasetmana, el divendres, el públicdel programa va estar formatper veïns i veïnes de Sant EsteveSesrovires.

Els presentadors de ‘Divendres’, Espartac Peran i Xavi Coral. Foto: Arxiu

El municipi, protagonista del ‘Divendres’ durant tres dies

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Sant Esteve avança en la recuperació de pisos buitsSANCIONS4Sant Esteve és undels municipis catalans que ha fetpassos endavant –tot i que pocsi lents– a l’hora de recuperar elspisos buits dels bancs. De fet, no-més n’hi ha tres –Terrassa, Gi-rona i Santa Coloma de Grame-net– que han arribat a sancionarels bancs per tenir habitatges endesús, tot i que la majoria d’a-juntaments havien promès fer-

ho, a petició de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Sant Esteve, juntament ambaltres 11 consistoris, es va reuniramb la PAH fa unes setmanesper sumar esforços i posar enpràctica la moció que van apro-var. Tot i això, el procés és moltlent i alguns municipis s’han li-mitat a fer una radiografia delspisos buits, de moment.

Tramateatre representa‘Cèsar’ a la presó Can Brians 1TEATRE4Fa uns dies la com-panyia teatral del municipi veíd’Esparreguera, Tramateatre,va representar a la presó de CanBrians 1 l’obra Cèsar, la qual jas’havia interpretat a la sala El Te-atret d’aquell municipi.

Segons els membres de lacompanyia, l’obra va tenir unamolt bona rebuda per part delsinterns, els quals van assistir a la

darrera representació de l’obraper part del grup esparreguerí.La peça es va representar al te-atre de les instal·lacions peni-tenciàries davant dels reclusos.

Cèsar és una obra dirigidaper Carles Reynés que es basa enel clàssic de William Shakespe-are i en el guió de la pel·lícula Cè-sar ha de morir dels germansTaviani.

Les Coves del Salnitre acabenl’any amb 4.000 visites més

TURISME4Les Coves del Sal-nitre, un dels principals atrac-tius que ofereix Collbató, hancomptat amb gairebé quatremil visitants més durant l’any2014, respecte del 2013.

Concretament, s’ha passatdels 20.761 visitants que es vanregistrar el 2013 als 24.537 vi-sitants, el 2014. Així doncs, enun any hi ha hagut 3.776 per-sones més que han accedit a lesCoves del Salnitre, xifra que re-presenta un 18% més, segons

han informat fonts del consistoricollbatoní.

La majoria de visitants, un92%, són persones que viuen aCatalunya. Un 34% procedeixende la comarca del Barcelonès, iun 19,85% d’altres indrets delBaix Llobregat.

Pel que fa als visitants es-trangers, els més nombrosossón els que vénen de França,que representen un 1,13% del to-tal de turistes de procedènciainternacional.

Comarca19 |


Comerç

S’obren les inscripcions altercer mercat de segona mà

SANT ANDREU4L’Ajuntamentde Sant Andreu de la Barca vaobrir fa uns dies el terminid’inscripció per participar en eltercer mercat de segona mà id’intercanvi.

La jornada tindrà lloc el prò-xim diumenge 8 de març i lesinscripcions es poden realitzarfins al pròxim 20 de febrer.

Al mercat hi poden partici-par només persones empadro-nades al municipi –amb el re-

quisit que siguin majors d’edat–,o bé qualsevol entitat de SantAndreu de la Barca que tinguiseu a la ciutat. Podrien partici-par persones o entitats d’altresmunicipis en el cas que quedésalgun lloc vacant.

Els productes dels estandshan de ser objectes de segonamà per posar a la venda o bé ob-jectes per a intercanviar, tambéreutilitzats. Una bona manerad’evitar un excés de residus.

El Mercat Municipal d'Olesaofereix ‘tastets’ per CarnavalOLESA4Durant la nit del 14 defebrer, coincidint amb la cele-bració del Carnaval, el MercatMunicipal d’Olesa obrirà les se-ves portes per oferir, per segonany consecutiu, els “tastets”.

Els comerços participantselaboraran tapes amb productesde proximitat de les seves para-des, que es podran degustar apartir de les deu de la nit fins que

acabi la festa de Carnaval a laplaça de Catalunya, cap a dosquarts de quatre de la matinada.

Enguany hi participaran un50% més de paradistes respec-te de l’any passat, de manera quela degustació de productes seràmolt més variada.

Els “tastets” també se cele-bren per Sant Jordi i per la Fes-ta Major des del 2012.

Campanya | El Baix Llobregat es promociona turísticamentEls municipis del Baix Llobregat Nord s’han adherit als de la resta de la comarca amb lacampanya A un salto de Barcelona, al portal d’ofertes d’oci Atrapalo.com. En aquest llocweb es donen a conèixer alguns dels principals punts d’interès que pot trobar el visitanta la comarca, entre els quals es troben les Coves del Salnitre de Collbató, entre altres.

El Molí Empresa de Martorell vaacollir l’acte de presentació delprojecte Ocupació a la indústrialocal el passat 30 de gener, unainiciativa que està impulsant la Di-putació de Barcelona.

El nou pla preveu destinaruna partida de dos milions d’eu-ros per posar-los a l’abast dels enslocals de la demarcació amb l’ob-jectiu de promoure l’ocupació dequalitat a la indústria local de lescomarques barcelonines.

La idea, segons expliquenfonts municipals, és afavorir lacompetitivitat de les empresesincloses als sistemes productiuslocals, enfortir la col·laboracióentre les empreses privades i lespúbliques i generar llocs de treball.

Per tal d’optar a les subven-cions, els municipis han de com-plir amb certs requisits, com tenirun mínim de 30.000 habitants.

Aquells que vulguin ser-ne bene-ficiaris, han de presentar projec-tes amb l’objectiu de millorar l’o-cupació i la inserció laboral de per-sones aturades –preferiblement,de llarga durada, menors de 34anys o més grans de 45, que sónels sectors de població més des-afavorits–.

El que pretén la Diputaciótambé en aquest projecte, com elseu nom indica, és impulsar leseconomies locals d’escala. Per

aquest motiu els projectes s’hau-rien de cenyir a sistemes produc-tius locals, de tal manera que lesempreses puguin cooperar mésfàcilment.

Amb el nou pla també s’oferi-ran cursos de formació a les per-sones que formin part dels pro-jectes. A més, la Diputació pro-mourà la formació dual a les em-preses que formin part del pro-jecte, amb la combinació de teo-ria i pràctica.

La presentació es va fer al Molí Empresa de Martorell. Foto: Ajuntament

Es presenta a Martorell el pla‘Ocupació a la indústria local’

RedaccióMARTORELL

Transport | 41 milions de passatgers als busos del BaixEls autobusos interurbans del Baix Llobregat han transportat 41.578.144 passatgers el 2014 –un milió

i mig d’usuaris més que l’any anterior–, segons dades publicades per l’empresa BaixBus, que agrupales companyies de transport Mohn, Rosanbus i Oliveras. On ha incrementat més el nombre d’usuaris

és a Sant Boi i Sant Joan Despí (+3,9%), Castelldefels (+3,3%), i l’Hospitalet i el Prat (+2,6%).

El Parc de Collserola, que suma8.295 hectàrees protegi-des –2.662 de les quals pertan-yen a la comarca del Baix Llo-bregat i es reparteixen en cincmunicipis: Molins de Rei, SantFeliu, Sant Just Desvern, Es-plugues i El Papiol–, gaudiràde més protecció, tant urbanís-tica com mediambiental. Aquestés, almenys, l’objectiu del nou plaaprovat fa poc per l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (AMB).

Es tracta de l’anomenat PlaEspecial de Protecció del MediNatural i el Paisatge (PEPNat),que preveu posar en marxa unconjunt d’accions amb l’objectiud’incrementar la protecció d’a-quest espai natural, que és el mésgran al territori metropolità. Entotal, s’ha acordat treballar en 21

línies estratègiques i nou objec-tius específics, els quals han sor-git d’un estudi previ de la situa-ció del parc.

Entre les accions que es du-ran a terme destaquen la millo-ra de les condicions ambien-tals, l’ús social del parc, el man-teniment del patrimoni històric,

modular el paisatge i minimitzarels impactes humans.

També es vol establir un mo-del de gestió basat en la col·la-boració pública i privada, ferun inventari de la fauna i floradel parc, millorar els accessos ipromoure Collserola com un es-pai de salut, entre altres.

El Parc de Collserola ocupa una part del territori de la comarca. Foto: Arxiu

Aproven un pla especial per protegir el Parc de Collserola

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Adverteixen de la degradaciódel corredor del Llobregat

MEDI AMBIENT4El Departa-ment de Territori i Sostenibili-tat de la Generalitat va aprovarfa uns dies el Catàleg del pai-satge de la Regió Metropolitanade Barcelona, amb el qual s’hanidentificat cinc indrets que re-quereixen una atenció especial,entre els quals es troba el pai-satge del corredor del Llobregat.

Segons el catàleg del depar-tament, el corredor del Llobre-gat és un espai que es troba “al-terat per la construcció d’in-fraestructures i el creixement

tant dels nuclis urbans comdels polígons industrials”. Aixòha provocat que es “desnatura-litzi” el corredor fluvial i que esdesfigurin les parcel·les agràriesde regadius i fruiters que ca-racteritzen la zona.

Davant d’això, el Catàlegpresentat pel Departament deTerritori i Sostenibilitat consi-dera “necessari requalificar iconsolidar les franges de pai-satges que es disposen al llargd’aquest corredor” per tal de mi-llorar-lo.

El Llobregat al seu pas per Olesa de Montserrat. Foto: Arxiu

Esports| 20


El passat 29 de gener es va pre-sentar l’edició de 2015 de LaPortals a l’hotel Montserrat &Training Center. El periodistaArcadi Alibés va conduir l’acte,que va comptar amb la presènciade figures destacades de l’ul-traesport català com Núria Picaso Kiku Soler. Enguany es com-pleix la sisena edició d’aquestacompetició, que aprofitarà per ho-menatjar el veterà atleta Domin-go Catalán i l’exciclista MartaVilajosana, que va participar enels Jocs Olímpics de Pequín.

La cursa constarà d’un reco-rregut de 44 quilòmetres pelsvoltants de la muntanya de Mont-serrat amb origen i final a Coll-bató. Alguns dels punts que re-correran els participants seran ElBruc, Marganell, Sant Cristòfol i

Monistrol de Montserrat. Per alsmés atrevits, l’organització pro-posa La Portals Extrem, que con-sistirà a fer el recorregut a peu elprimer dia i en bicicleta tot te-rreny (BTT) l’endemà (59 quilò-metres). El 85% del recorregut esfarà en pista forestal i el 15% res-tant en carretera en trajectes ha-bilitats. Els participants d’aquestadarrera modalitat necessiten te-

nir les llicències FEEC o FEDMEi FCC o UCI en vigor.

La Portals és una de les granscites dels esports de muntanya alBaix Llobregat i es disputarà elcap de setmana de l’11 (a peu) i el12 d’abril (en BTT). Les inscrip-cions estan disponibles al seulloc web –www.laportals.cat– is’espera que participin uns 3.000atletes en les diferents modalitats.

Organitzadors i personalitats després de la presentació. Foto: AE Collbató

Núria Picas i Kiku Soler, reclamsa la presentació de La Portals

» La cursa per la Muntanya de Montserrat arriba a la seva 6a edició» Les dues modalitats, a peu i en BTT, es disputaran a mitjans d’abril

Gran inici del MC Sant Andreu a la temporada de BMX

SANT ANDREU4Ja ha comen-çat la Lliga Catalana de BMX.Sant Andreu de la Barca va serl’escenari de la primera prova dela competició el passat 1 de fe-brer. Al circuit santandreuenc esvan reunir més de 120 pilots quevan competir en diferents cate-gories.

Els homes del MotoClub SantAndreu van protagonitzar unaactuació molt destacada, i un to-tal de 5 esportistes santan-dreuencs es van endur-se la vic-

tòria a les seves categories. Elsmés joves del planter del MCSant Andreu, Pol Fabregat, Uli-ses Barrechina i Adrián Mesa vanser els vencedors en les seves cur-ses. Per la seva banda, AdriàPrieto es va imposar a la cate-goria masculina de 13 i 14 anysi Jordi Hernández va ser el crui-ser més ràpid.

La següent cita per als afi-cionats a aquest esport extremserà durant el mes de març a Te-rrassa, al Vallès Occidental.

ESPARREGUERA4Ja estan apunt. Les 24 gimnastes del ClubGimnàstica d’Esparreguera jaescalfen motors per disputarles competicions oficials de lapresent temporada.

Una de les grans cites d’en-guany és el Campionat de Cata-lunya. La primera fase es vadisputar al pavelló del Castelld’en Planes de Vic durant elcap de setmana del 31 de generi l’1 de febrer. Les esparregueri-nes van obtenir grans resultats

a la capital d’Osona. Martina Ji-ménez es va imposar a la cate-goria B4 amb aparells, mentreque Lidia Cuevas va ser la cam-piona de la categoria D4 ambaparells.

El CG Esparreguera tambéva obtenir bons resultats com aequip. L’equip A, format perMartina Jiménez, Carla Ortiz,Meritxell Grima i Sara Cases, il’equip B, amb Eva Mendoza,Mar Machado i Sara Vinagre vanser primeres i terceres respecti-

vament a la categoria B4. I ésque aquest esport està més d’ac-tualitat que mai. La FederacióCatalana de Gimnàstica ja estàtreballant en el Tercer Trofeu In-ternacional Ciutat de Barcelona,que se celebrarà dissabte 14 demarç al Centre Esportiu Muni-cipal Olímpics de la Vall d’He-bron, un dels centres neuràlgicsde la rítmica al país. La compe-tició s’emmarca en l’any inter-nacional de la gimnàstica, que secelebra durant l’any 2015.

Excursionisme | Tot a punt per a la Marxa del MontserratíDiumenge 15 de febrer es disputa la 8a Marxa del Montserratí, una prova no

competitiva que té com a objectiu conèixer l’entorn del Massís de Montserrat. L’organització ofereix dos recorreguts, el curt (11,3 quilòmetres) i el llarg (21,2

quilòmetres). Hi participaran 1.200 atletes repartits entres aquestes categories.

RedaccióCOLLBATÓ

El BMX té dues modalitats, cursa i freestlyle. Foto: MotoClub Sant Andreu

Preparades per competir

Les esparreguerines van fer un gran paper a Osona. Foto: FCG

| 22Agendalínianord.cat Febrer 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 13 DE FEBRER23:00 Enamora't. Ball de disfresses jove, en elmarc de la festa de Carnaval. Organitza:Ateneu de Martorell. Preu: activitat gratuï-ta. Lloc: Ateneu Multiespais de Can Carreras.

DISSABTE 14 DE FEBRER16:30 Cinema en català: Els Boxtrolls. Preu: qua-tre euros. Durada: 97 minuts. Tipus: cinemad’animació. Nominada als Oscar i als Globusd’Or. Lloc: Cinemes Àtrium de Sant Andreu dela Barca.

DILLUNS 16 DE FEBRER10:30 Sessió: La figura de l'autònom, el contracte

mercantil. S'explicaran els avantatges designar un contracte mercantil i els drets i deu-res comporta envers la figura dels autò-noms. Lloc: Escoles Velles.

DISSABTE 14 DE FEBRER18:00 Sisè Concurs de comparses i Rua de Car-naval. Organitza: Regidoria de Cultura i Fes-tes. Col·labora: Amics de la Flama d’Espa-rreguera i Club Futbol Sala Esparreguera. Llocdel Concurs de comparses: avinguda deFrancesc Macià. Lloc d’inici de la Rua: carrerde Sant Joan (19:30).

DIUMENGE 15 DE FEBRER09:00VIII Marxa del Montserratí, una prova nocompetitiva oberta a tothom entorn delMassís de Montserrat. Hi ha dos recorreguts,un d’11,3 km i l’altre de 21,2 km. Lloc de sor-tida: plaça de la Serralada (Can Comelles).

15 I 22 DE FEBRERTot el dia35è curs d'esquí a Vallnord (Andorra).Sortida entre les 6:30 i les 7:00 hores. Tornadaentre les 19:00 i les 20:00 hores. Organitza:Secció Esquí del Centre Muntanyenc i de Re-cerques Olesà.

DIUMENGE 22 DE FEBRER18:00 Cine club: La lladre de llibres. Preu: socisCasal 3 euros; no socis, 4 euros. Organitza: As-sociació el Casal Cultural d'Olesa. Lloc: El Ca-sal Cultural d’Olesa.

DISSABTE 14 DE FEBRER10:00 Club de Lectura Revolutionary road de R.Yates. Sessió del Club de lectura de la BibliotecaMunicipal corresponent al mes de febrer. Lloc:Biblioteca municipal de Collbató.

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Exposició Lligant el món, perdut, unamostra d’algunes de les obres de l’ar-tista “Perdut”. Organitza: Regidoria deCultura de l’Ajuntament d’Olesa. Ho-rari: matí i tarda (consultar horaris).Lloc: Casa de Cultura d’Olesa.

Exposició: ‘Lligant el món, perdut’a la Casa del Cultura

Del 13 al 22 de febrer

Rua de Carnaval pels carrers de Sant An-dreu de la Barca. Itinerari: avinguda dela Constitució, carrer de l'Esport, passeigdel Parlament, carrer de Catalunya,carrer de Doctor Fleming, carrer del'Esport, avinguda de la Constitució i es-planada del Mercat Setmanal.

Rua de Carnaval i ball d'animació

Ds. 14 de febrer a les 11:15

Hora del conte per a nens i nenes a cà-rrec del Grup Zinc. Preu: Gratuït. Or-ganitza: Patronat Municipal de Serveisd'Atenció a les Persones. Lloc: AuditoriJoan Cererols del Centre Cultural.

Hora del conte per alsinfants amb el Grup ZincDv. 13 de febrer a les 16:30

Conte per a nens i nenes d’entre 18 i36 mesos. Inscripcions presencials a labiblioteca a partir del 9 de febrer.Lloc: Biblioteca municipal Josep Rocai Bros (Abrera).

Conte per a nadons: ‘Forats’, amb Ada CusidóDj. 19 de febrer a les 17:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 24 línianord.cat Febrer 2015 Pròxima edició: 9 de març

linia nord 21

Documents