redacció: continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

castelldefels · gavà · viladecans · el prat liniamar.cat

Gavà pàg 14

L’Oficina Antifrau detecta irregularitats en unessubvencions municipals

Castelldefels pàg 6

Denuncien un augmentdel soroll dels avionsdurant Setmana Santa

El Prat pàg 20

Milers de tapes venudes a la Fira de la Carxofa

Esports pàg 21

El Prat i Gavà, escenarisdel campionat d’atletisme

pàg 20

Obrirà a finals del 2016Es presenta l’outlet de Viladecans que no agrada al petit comerç

líniamar

Reportatge pàg 3

Els mercats de pagès:moda passatgera ofenomen consolidat?

Entrevista pàg 10

Reyes: “Aquí no vindran ni Mas ni Rajoy a dir a l’alcalde el que ha de fer”

Salut es compromet a dotarde més pressupost l’Hospital

Alcaldes i veïns exigeixen ara que el departament concreti les inversions promeses per al centre de Viladecans pàg 15

Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 30/04/2015 · Núm. 22

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 30 abril 2015

3 | líniamar.cat30 abril 2015Reportatge

Comprar fruites i hortalisses ambgust d’allò que realment són. Lavoluntat per assolir aquesta pre-missa, que molt sovint no escompleix, sembla que ha aug-mentat en els darrers anys, i unexemple d’aquest fenomen és laproliferació de mercats de pagèsa la comarca, la qual ara per aracompta amb 8 esdevenimentsd’aquestes característiques.

“Hi ha una demanda sociald’aquest tipus de productes, i elsmercats de pagès també repre-senten sortides comercials inte-ressants per als productors”, ex-plica a aquesta publicació Rai-mon Roda, gerent del Consorcidel Parc Agrari del Baix Llobre-

gat, l’ens que organitza aquest ti-pus de mercat des de l’any 2012.

“ESPAIS DE TROBADA”Els mercats de pagès, explicaRoda, són “espais de trobadaentre els pagesos del Parc Agra-ri i els consumidors que escurcenla cadena de producció”. Els pro-ductes que s’hi ofereixen han deprovenir del Parc Agrari i ser ve-nuts directament pel productor,sense intermediaris. Per tal d’as-segurar la procedència del pro-ducte, el consorci va crear el2002 la marca Producte Frescdel Parc Agrari, un logotip quedistingeix els productes frescosque es cultiven a la comarca.

Sobre la possibilitat, tanma-teix, que aquest auge de la de-manda de productes frescos deproximitat esdevingui una modaque passi de llarg en un futur,

Roda recorda “la tradició agrícolai de venda directa dels pagesosdel Baix Llobregat” i indica quel’interès per aquest tipus de pro-ductes “està creixent”.

De manera similar s’expressaMariano Martínez, responsablede comunicació de l’AssociacióGastronomia i Turisme del Baix(AGT) –una entitat que aposta pelproducte fresc de proximitat–que explica que “molta gent joveestà cada cop més interessada enel menjar saludable i fresc”, i as-segura que faran tot el possible“perquè aquest comportaments’instal·li a la societat”. De totamanera, Martínez assenyala lapolèmica d’Eurovegas com “elcatalitzador de la consciènciaciutadana envers el Parc Agrari”.“Aquests mercats fan créixer enparal·lel l’interès de la gent per l’a-gricultura”, conclou Martínez.

» L’interès pels productes frescos i de proximitat creix mentre els mercats de pagès proliferen al Baix» Els organitzadors d’aquests esdeveniments asseguren que aquest fenomen “no és una moda”

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

SOCIETAT4La zona del Delta delLlobregat, la més propera i a onmés impacte té el Parc Agrari, éson els mercats de pagès prolife-ren i s’han consolidat més.Aquest és el cas del Mercat dePagès del Prat, que té lloc cadadissabte a la plaça de Pau Casalsde 9 del matí a dues del migdia.“El cas del Prat és un bon exem-ple de consolidació d’aquesta

iniciativa”, expressa a Línia MarRaimon Roda, gerent del Con-sorci del Parc Agrari.

Per la seva banda, Gavà va in-augurar a principis d’any el seupropi mercat d’aquestes carac-terístiques, que se celebra elsdimarts al parc de la Torre Lluc.Per la seva banda, a Viladecansorganitza el seu Mercat de Pagèsels dimecres al matí a Can Xic.

Uns mercats consolidats

Els mercats de pagès del Baix Llobregat ofereixen productes del Parc Agrari. Foto: AGT Baix i Parc Agrari

Retorn als orígens

| 4Opiniólíniamar.cat 30 abril 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 12315-2013

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

És denigrant i demolidora lapolítica del PP en l’àmbit deJustícia. De fet, la proposta deprivatització del Registre Civil ésabsolutament regressiva. El Re-gistre Civil és un servei públic queha de continuar en l’àmbit del’Administració de Justícia. Lareforma que pretén portar aterme el govern central és unfrau, ja que per efectuar uns trà-mits de serveis bàsics s’hauria depagar. També implicaria el tras-pàs i gestió de dades personalsdels ciutadans als registradorsmercantils. Aquesta privatitzacióés un pas enrere en l’Estat sociali democràtic de dret. Es preténdestruir un servei públic univer-sal per tal d’afavorir uns deter-minats col·lectius plutocràtics.

Aquesta arbitrària privatitza-ció també comportaria un nouatac contra l’equilibri territorial;és a dir, que per dur a termequalsevol tràmit que avui en diaes pot realitzar en el mateix mu-nicipi caldria desplaçar-se a lacapital de la província. Per a Ca-talunya això representaria unaestocada de mort contra els petitsmunicipis i les comarques; se-ria com tornar als anys vui-tanta del segle passat. Per altrabanda, aquesta mesura tambécomportaria una pèrdua de llocsde treball en un moment en quèl’atur és un drama social.

En síntesi, la privatització delRegistre Civil és una autènticaaberració que cal aturar. Ara ésmolt important que es presentinmocions a tots els ajuntaments,consells comarcals i diputa-cions per tal fer retirar aquestallei que pot comportar un greuretrocés per a la gran majoria dela població catalana.

4Registre civilper Josep Loste

#Semifinals#Tradició #Lapsus?

4Mediterranis i europeus!per Marta Pascal, presidenta de la JNC

És ben cert que Podemos ha ac-tivat un vector d'esperança a Es-paña, un fet que era necessari.Altra cosa és que, aquest ne-cessari canvi, l'aconseguiran enuns pocs anys quan la inèrcia so-cial i cultural a España porta se-gles d'un ADN nacional con-quistador, imperial i negador del'alteritat.

Però l'esperança que pot ge-nerar Podemos necessita, nonomés aconseguir presència alCongreso i ser-hi una veu més,sinó que és esperança en la me-sura que pugui guanyar permajoria absoluta fins i tot, i pu-gui impulsar un procés consti-tuent a l'Estat espanyol per a re-formar-lo de dalt a baix.

I ha semblat que aquestapromesa d'un Podemos gua-nyador que escombrés la castaera possible degut a una com-binació conjuntural de factors:una gran necessitat social enaquest sentit en la societat es-panyola, totalment desmora-litzada per la prepotència i lacorrupció i sense esperancesdes del 15M, sumat a una hàbilmaniobra mediàtica amb in-gent quota de pantalla ben uti-litzada, i també afegint-hi unanecessitat dels poders fàcticsespanyols de crear un efectedesestabilitzador de l'únic vec-tor d'esperança que, fins lla-

vors, generava passions dinsl'Estat, l'independentista.

La crua realitat, i és que la re-alitat és tossuda, és adonar-se'nque Podemos no només no po-drà forçar un procés constituent,sinó que ni tan sols podrà gua-nyar el govern. En les passadeseleccions andaluses, van apun-tar-se maneres que seguramentseran extrapolables en gran me-sura a la societat espanyola.

Per una banda, hi ha gransromanents de vot en el PP iPSOE, que els continuaran fentdecisius (no com a Grècia que elPasok ha desaparegut!!! ElPSOE no és el que era, però nimolt menys desapareixerà).

I per altra banda, ja han tro-bat l'antídot que ha de neutra-litzar la fuga de descontents capa l'esquerra disfressada de "nidrets ni esquerres", o almenysuna porció d'ells de la mà d'unpartit de centre-dreta que síque no és d'esquerres i que vanéixer en oposició al catala-nisme, creant barricades iden-titàries en una societat que, enbona mesura, ja estava passantpàgina d'això per bastir pro-jectes conjunts plurals i inte-gradors. I és que el poder ho téclar: "España, antes roja querota", però a continuació ac-cepten: "España, antes 'na-ranja' que roja".

per Jordi Oriola

4El fenomen de Podemos

Durant el seu discurs de la in-auguració de la Cimera Antiji-hadista celebrada a Barcelona,el president Artur Mas va tenirl’oportunitat de dirigir-se a la capde la diplomàcia europea i a mésd’una trentena de ministresd’exteriors reunits a Barcelonagràcies a la Unió pel Mediterra-ni. S’hi reunien en aquesta ci-mera que va concretar acordsimportants des de la perspecti-va d’impulsar el diàleg i la co-operació entre les ribes nord isud de la mediterrània per ferfront a noves amenaces glo-bals, com és el cas del jihadisme.

El repte de fer front a aques-ta amenaça és de dimensionsdescomunals. I probablementtotes aquelles respostes plante-jades a la cimera tindran un im-pacte més a llarg termini que noa curt termini, però eren moltnecessàries. Ens caldrà moltadeterminació per vèncer noves

amenaces i conquerir els reptes:cooperar, dialogar, potenciar laformació, polítiques d’immi-gració, enfortir les polítiquesde seguretat i de cooperació, etc.

El president Mas va esceni-ficar una vegada més el com-promís de Catalunya i de Bar-celona amb la capitalitat medi-terrània. El nostre món és elmón i en volem ser actors deprimera línia. Determinació in-ternacional i vocació de capita-litat. I aquesta vocació i deter-minació viuen el seu punt cul-minant amb la consecució d’unEstat propi per Catalunya. Ni lesamenaces, ni les pors, ni les que-relles que constantment ensdedica el Govern espanyol po-dran frenar aquesta vocacióque trobem plasmada a cadapàgina de la nostra història.Som catalans, som mediterra-nis i som europeus. Ho som in’exercim com a tals.

@iuforn: Són les 8.19 hores del matí i aramateix acabo d'escoltar la llista dels lli-bres més venuts d’aquest Sant Jordi.#anemtard.

@cristina_pardo: Lapsus de Cospedal:"Hemos trabajado mucho para saquear anuestro país". Oye, Virgen del Rocío, el tra-bajo que tenías que crear no era ese.

@MigRico: Fútbol y oficio. Partido com-pleto. El Barça semifinalista de Champions.8 veces de las últimas 10. FCB-PSG: 2-0.#MésQueUnClub.

5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com líniamar.cat30 abril 2015

@xvila_catradio: Obama diu que assu-meix tota la responsabilitat per les opera-cions amb drones que provoquen 2 víc-times col.laterals d'origen EUA i Itàlia.

@JosepCatt: Abans aniran a presó elsresponsables del 9-N que no pas Rato iMillet. Que tingueu una bona tarda, amics i amigues.

@JaumeNaveira: Seis de las ocho regionescon más paro de Europa son españolas.Pero sí, la recuperación económica ya estáaquí.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Començo aquest article lamentant el ter-rible assassinat de dilluns al matí comèsen l'IES Joan Fuster de Barcelona. Jasé que episodis com aquest i d’altres sónfets aïllats i que de desgràcies i misèriessempre n’hi han hagut, però algunacosa més hauríem de fer a banda de la-mentar-nos i condemnar els fets. L’e-ducació, motiu de convivència i de dig-nitat en tota societat, és massa impor-tant com per no esmerçar tots els re-cursos que siguin necessaris després d’a-quests tristos anys de crisi i desespera-ció per massa gent. La crisi no explica nijustifica res del que ha passat però, ésobvi, que la manca de recursos ho com-plica tot més.

Aquests darrers dies s’ha conegut lanotícia de la impugnació, per part delGovern espanyol, de la figura de recentcreació, del Comissionat de la TransicióNacional, càrrec que recau en la perso-na de Carles Viver Pi-Sunyer. No és unfet qualsevol, ja que ens indica que elgrau de bel·ligerància per part de l’Es-tat no minva i que els partits que podrienconvertir-se en alternativa al PP –PSOE,Podemos i Ciudadanos- no presenten al-ternatives, a grans trets, a la particularvisió que té el partit de Rajoy sobre Ca-talunya i l’anomenat “procés”.

Les pròximes eleccions espanyo-les, en principi previstes per a desprésdels comicis catalans del 27-S està en-cara per veure si suposaran la fi del bi-partidisme dominant, però no semblaque hagin de suposar, tot i la fragmen-tació que s’intueix, cap canvi d’enver-gadura de la tradicional visió que, a dre-ta i esquerra, es té del conegut com a“problema catalán”. M’atreveixo a afir-mar que amb independència dels re-sultats, en el millor dels casos ens tro-barem davant la famosa “conllevanciaorteguiana” i en el pitjor, i tal vegadamés realista, amb un intent, ara sí to-talment desemmascarat, de recentra-lització competencial i buidatge delnostre, ja de per si limitat, autogovern.Per a una determinada visió d’Espanya,la broma de les autonomies i de les ex-

travagàncies catalanes ha anat massalluny i dura massa temps. Si pot, i go-verna, el PP s’endinsarà per aquests via-ranys amb l‘aquiescència més oberta otancada del bàndol progressista i l’a-plaudiment entusiasta de Ciudadanos.I en bona mesura hem de convenir queés normal que ho facin, ja que si iniciesuna guerra i la perds, o diem-ho d’unaaltra manera, que no la vols guanyar perpor o manca de convicció, els fets t’a-caben passant factura i amb aquestescircumstàncies l’Estat espanyol no ha es-tat mai ni una ventafocs ni una germa-neta de la caritat cristiana. La seva vic-tòria els farà tancar el cercle que la LOA-PA no els va permetre i que la voluntati necessitat política del moment noaconsellà. La partida és clara: o guany-em, això és la independència; o perdemdins el marc delirant i contradictori delcentralisme més uniformador que me-nys amb el nom els efectes seran con-cloents i asfixiants per la catalanitat. Unclar objectiu de valencianització delPrincipat, em temo no exagerar, enscaurà com a dura i repressiva llosa.

No és hora de diletantismes ni de te-meritats absurdes tampoc, però sí queés l’hora de convèncer-nos que molt,massa, està en joc i si no empenyem devalent l’anomenat “procés” acabaremdesgastant a propis i estranys. A vells in-dependentistes i als acabats d’arribar.Fora bo aparcar diferències que, ara perara, són sobreres i en res contribueixena la Catalunya plena que anhelem totsels sobiranistes i concentrar temps i es-forços en tot allò que ens uneix. Altrespobles ho han fet i practicat en momentsde dificultat i d’incertesa, i val a dir, queel remei els ha enfortit. Cal matar l’au-tonomia per fer el salt cap a la inde-pendència. L’autonomisme ha empeti-tit les nostres mires i horitzons i ha afe-blit el nostre cor. No caiem, d’una vegadaper totes, en autorebaixes tan llastimo-ses i estèrils i demostrem que som un solpoble i ben unit ara amb un noble ob-jectiu d’independència nacional i pros-peritat social.

4L’Espanya que veper Marc Gafarot

L’austeritat crea inseguretat en els bar-ris. L’atur i els salaris baixos generen in-certesa sobre el futur. Especialment, enels joves, en els més grans de 45 anys ien les persones que van arribar d’altrespaïsos i es va usar la seva mà d’obra, mésbarata, en els anys del boom. Per usar-los ara de boc expiatori.

La crisi econòmica mina la con-fiança de moltes persones en la socie-tat. Aquells que atien la crisi econò-mica han laminat la classe mitjana ihan aprofitat la crisi per reduir l’Estatde Benestar. Resultat final: augmentnotable de la sensació d’inseguretat enla gent.

Sabem que es pot atiar el foc perdesprés presentar-se com a bomber. Éstípic de l’extremisme. L’austeritat ha es-tat un extremisme, i encara ho és, quedisminueix el benestar i vol les condi-cions de felicitat només per a una partpetita de la població.

Fa unes setmanes hem vist una ac-tuació important dels Mossos d’Es-quadra davant la jihad a Catalunya.Hem vist que hi havia persones nascu-des aquí, entre les detingudes. Els ex-perts han assenyalat la necessitat deruptura d’aquests joves, d’una ideologiaforta que ompli el buit, i la desconfian-ça cap al nostre sistema social. Moltsd’ells habiten en barris de l’àrea me-tropolitana. Barris que amb la crisis’han desatès.

Crec que cal aixecar una banderaper la bona feina, i pionera a tot Euro-pa, que va suposar la Llei de Barris delgovern Tripartit, que van encapçalar elspresidents Maragall i Montilla, amb elsuport del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA.Van fer una bona feina, i torna a ser ne-cessària. Molt necessària.

Fa pocs mesos, en una cimera alsEUA, Obama es mostrava preocupat perl’amenaça global que suposa la jihad, iespecialment feia un requeriment alsseus socis europeus, de més atenció alsbarris, als llocs desatesos, amb atur, po-bresa, als barris de les metròpolis eu-ropees. En els últims anys hem vist ex-plosió de malestar social a barris de Lon-dres i de París.

Tenim al davant les eleccions mu-nicipals, i al setembre les eleccions ca-talanes. Catalunya ha d’avançar en so-birania i hauria de ser un país referentper la qualitat social de les seves ciutatsi barris. Convé triar alcaldies i governssensibles a les persones, inclusius, queinverteixen en drets socials, que gene-rin seguretat.

I, sobretot, compte amb el cant desirenes dels que atien la inseguretatper guanyar vots i després desman-tellen la salut, l’escola i els serveis so-cials. I són incapaços, encara ara, decondemnar el règim dictatorial que de1939 a 1952 va afusellar 1.700 perso-nes al Camp de la Bóta.

4Austeritat, inseguretat i eleccionsper Josep Xurigué

Castelldefels| 6

líniamar.cat 30 abril 2015

Els veïns i veïnes de Castellde-fels adherits a la plataformaProu Soroll han tornat a alçar laveu d’alarma després que, se-gons l’entitat, durant la passadaSetmana Santa el soroll causatpels avions augmentés de ma-nera considerable.

Segons ha informat Prou So-roll, des de dissabte 28 de marçfins dilluns 6 d'abril el trànsit aeriper sobre de la ciutat va ser “moltintens”. A més, segons expli-quen, durant bona part de l'horaridiürn es va utilitzar una configu-ració que provoca que els avionspassin per sobre de Castelldefelsabans d’aterrar, generant moltmés soroll, tot i que des de fa mésd’una dècada hi ha un acord en-tre els veïns i Aena per evitar queels aparells sobrevolin el nucli

urbà gràcies a una altra configu-ració –menys sorollosa pelsveïns– que pel que sembla no esva implementar.

El passat dilluns 6 d’abril,segons la plataforma, més de410 avions van aterrar passantprimer per sobre del municipi.“Això és una constant i impactaen el dia a dia d’uns 17.000 veïnsi veïnes”, explica a Línia MarJo-sep Velasco, president de ProuSoroll, que subratlla que “Aenallença pilotes enfora”.

Des d’Aena no han volgut

pronunciar-se sobre aquest fetconcret però sí que han destacatla feina conjunta que fan amb re-presentants dels municipis en elGrup de Treball Tècnic de Soroll,un “grup obert i participatiu”,segons fonts de l’empresa, ques’encarrega de “mantenir infor-mats” els agents de la comarca deles decisions en matèria de soroll.Respecte a les configuracions,l’empresa destaca que qualsevolcanvi respon a qüestions clima-tològiques o de seguretat que “es-tan dins del que estableix la llei”.

Denuncien més soroll delsavions durant Setmana Santa» La plataforma Prou Soroll alerta que un canvi en les rutes peraterrar va intensificar el trànsit dels avions per sobre de la ciutat

Movem Castelldefelspresenta la seva candidatura

ELECCIONS4L’acte de presen-tació de la candidatura de Mo-vem Castelldefels, el movimentde confluència de forces d'es-querra de la ciutat, va tenir llocel passat dimecres 29 d’abril.

La nova plataforma aglutinaICV-EUiA, Moviment d’Esque-rres, Equo i Entesa i represen-tants de moviments socials iveïnals.

La cap de llista és CandelaLópez, actual regidora d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, la qual téestudis especialitzats en políti-ques públiques i socials. A López

la seguirà Jordi Miralles, qui vaser coordinador general d’EUiAi exdiputat al Parlament. El ter-cer lloc de la llista l’ocupa RamonMorera, que recentment ha dei-xat el PSC i és un metge de re-conegut prestigi.

“UNA ALTERNATIVA A REYES”És la primera vegada que escrea un moviment d’esquerres ala ciutat amb la confluència derepresentants polítics, movi-ments socials i veïnals. Volen ser“una alternativa a les polítiquesde Manuel Reyes”, asseguren.

El regidor expulsat de CDC sesuma a la candidatura del PP

POLÍTICA4El regidor expulsatde CDC de Castelldefels l’anypassat, Santiago Barona, s’haunit a la candidatura del PP deReyes com a independent.

CDC va forçar Barona aabandonar el partit després queaquest es negués a obeïr l’ordrede trencar el pacte de govern queCiU va acordar amb els popularsi amb l’AVVIC. Un acord que vapossibilitar el nomenament deManuel Reyes com a alcalde.

Des que va sortir de la for-mació, Santiago Barona ha estatregidor no adscrit i ha ocupat laregidoria d'Educació, Igualtat,Promoció Econòmica, Fomentde l'Ocupació, Polítiques d'Es-talvi i Sostenibilitat.

Al llarg de la seva etapa aConvergència, que va durar mésde quinze anys, Barona ha tingutdiverses responsabilitats de go-vern –amb pactes amb PSC iPP– en diferents etapes.

L’obra d’èxit ‘El crèdit’ arriba al Teatre Plaza

CULTURA4El Teatre Plaza aco-llirà a finals de maig la repre-sentació de l’obra de teatre d’è-xit El crèdit. Es tracta d’unaobra dirigida per Sergi Belbel, es-crita per Jordi Galceran i inter-pretada pels actors Jordi Boixa-deras i Jordi Bosch.

El seu text reflexiona sobre lacompetitivitat laboral, el paperdels bancs i el seu funciona-ment i sobre la crisi econòmica,entre altres aspectes.

En l’obra, el banquer, Bosch,nega un crèdit al seu client, Boi-xaderas, i aquest, en lloc d’anar-se’n a casa capcot i derrotat,torna a l’oficina bancària, mira eldirector de l’entitat als ulls iposa les cartes sobre la taula. Uncanvi de rols on és el client qui téla paella pel mànec.

L’obra es va estrenar al Tea-tre Villarroel de Barcelona i hapassat per nombrosos escenariscatalans.

Festa | Sant Ponç torna a la plaça de l’EsglésiaLa plaça de l’Església tornarà a acollir una nova edició de la tradicional Fira de Sant Ponç els pròxims

dies 30 i 31 de maig. Aquesta mostra de la pagesia local oferirà als visitants productes com ara herbes aromàtiques, essències, infusions, confitures i assortiments de formatges i embotits, entre

altres. Els comerciants que vulguin participar-hi ja poden inscriure’s-hi al web de l’Ajuntament.

Neus MarmolCASTELLDEFELS

Candela López, al centre, lidera la llista. Foto: Movem Castelldefels

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 7 | líniamar.cat30 abril 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 8 líniamar.cat 30 abril 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 9 | líniamar.cat30 abril 2015

Entrevista| 10

líniamar.cat 30 abril 2015

Primer de tot, m’agradariaque em donés “sis raons pervotar el Manu”, tal com al-

gun mitjà local ha escrit...Hi ha molts motius per votar lacandidatura que no és només del‘Manu’, sinó de moltes personesque són veïns que s’estimen la ciu-tat. El principal aval que tenim ésque som un partit de gent molt di-versa i que hem fet molt bona fei-na en aquests quatre anys. Hem es-tat al costat de les persones, hem so-lucionat un problema econòmicmolt greu que tenia l’Ajuntament,hem abaixat els impostos...

Ho deia perquè aquest va ser el ti-tular d’un article del mitjà localDime!, procliu al PP. Fa poc, ICV-EUiA l’ha acusat de finançar laseva campanya amb diners pú-blics, en referència a l’apariciód’un anunci del Consorci de laZona Franca a l’últim número dela publicació. Què hi té a dir?Dime! és una revista que edita unaassociació privada, que pot fer elque cregui convenient i pot teniranuncis de qui sigui. Aquest temano és nou. De fet, la família de la can-didata d’Iniciativa és propietàriadel diari privat La Voz de Castellde-fels, que també ha publicat anun-cis d’institucions públiques. Quinaposició té ella per criticar el que fa-cin la resta de partits?

Però Dime! l’edita l’associació LaGaviota, de la qual vostè, segonsdiu l’oposició, és vicepresident…El fet de ser polític no exclou que pu-gui pertànyer a altres entitats. Jo sócsoci d’un club esportiu local i per-tanyo a altres penyes i associa-cions, però no perquè sigui alcalde.De fet, ja formava part de La Gaviotaabans de ser alcalde.

I segueix formant-ne part. Cada mitjà de comunicació té laseva línia editorial. La de Dime! és laque la mateixa entitat editora creu

convenient. Com en el cas de LíniaMar o qualsevol altre.

Parlant de Línia Mar, a l’última en-trevista que li vam fer deia que enaquell moment no temia un pac-te entre PSC, ICV-EUiA i CiU per-què “no era viable”. Segueix estanttan tranquil?El PSC intentarà pactar amb qual-sevol per fer fora el PP. La seva mà-xima, la seva principal proposta –il’única que conec–, és aquesta. Defet, a La Voz de Castelldefels s’ha arri-bat a veure, a pàgina sencera, ellema “som gent de Castelldefels i noens agrada el PP”.

I creu que tenen possibilitats d’as-solir aquest objectiu?Si PSC, ICV-EUiA i CiU sumen, in-tentaran arribar a un acord. Jo crecque això ja ho tenen més que par-lat entre ells. Però si no són majoria,que jo crec que serà el que passa-rà, intentaran pactar amb tots elspartits polítics possibles. L’importantés fer fora el PP a qualsevol preu.

En aquest sentit, segueix pensantque el seu partit “donarà la grancampanada” a les pròximes mu-nicipals, tal com va dir fa unes set-manes?Estic convençut que la gent valoraràla nostra feina. Unes eleccions sóncom un examen: hi ha qui estudiacada dia i hi ha qui estudia a últimahora, fent campanya electoral de 15dies i pensant quatre propostes. Elnostre aval és que hem fet feina du-rant quatre anys.

Tot i així, sembla que a la sevacampanya el logotip del PP no ésgaire visible…Però qui es presenta a les elec-cions? En el meu cas sóc jo qui espresenta i qui dóna la cara davantdels ciutadans. Quan un veí té unproblema no va a la seu d’un par-tit: parla amb els regidors de govern.Tothom coneix el seu alcalde, iquan vas al supermercat el veí t’a-tura i et demana explicacions o etfa una proposta. El barret d’alcaldeel portes les 24 hores. I li asseguroque aquí no vindran ni Artur Mas ni

Mariano Rajoy a dir a l’alcalde el queha de fer. En el dia a dia, les decisionsles prenen el batlle i el seu equip.

Té por que les sigles perjudiquinla seva candidatura?No. El que es valora en unes muni-cipals són els candidats. Si no ho fanbé, els veïns van a veure’ls a casaseva i els hi retreuen.

Vostè ho ha fet bé? Quin balançfa de la legislatura?Positiu. La situació econòmica de lanostra ciutat i de les famílies era dra-màtica el 2011. Hem reduït el deutedel consistori en 20 milions d’euros ihem fet inversions, tenint cura d’ongastàvem cada euro dels ciutadans.La gent ha entès que no es pot gas-tar el que gastava el govern anterior.

Posi’m un exemple.La Festa Major d’Agost. 220.000euros per quatre dies de festa no es-tava justificat, perquè hi ha hagut al-gun any que la celebració ha costatnomés 60.000 euros. Si no hi ha di-ners per ajudar les persones, no n’hiha per fer focs artificials.

Un dels debats més recurrentsdurant la legislatura ha estat el delcontracte de neteja. Creu ques’està donant un bon servei als ciu-tadans?Cal tenir visió de ciutat per sobre dequalsevol sigla política. Quan Con-vergència abandona el govern dela ciutat pel tema sobiranista i arri-ba el moment de l’adjudicació –unaproposta tècnica que no la fa cappolític– es decideix fer la guitza algovern. L’oposició buscava que ensortís malmès el govern, però quirealment en va sortir perjudicat vanser els ciutadans, que encara han deveure camions i contenidors vells

que després de 10 anys d’ús no fun-cionen de manera tan efectiva.

Seguint amb qüestions plenà-ries, vostè va donar suport a unspressupostos presentats per l’o-posició, un fet realment insòlit...Això parteix d’una premissa falsa.El pressupost el presenta l’alcalde,ja que és competència exclusivaseva. Els comptes els fan l’equip degovern i els tècnics. Jo vaig pre-sentar els pressupostos i els vaig do-nar a l’oposició, i ells se’ls van estu-diar i van fer-hi modificacions. Eltant per cent de canvis que ha fetl’oposició al pressupost és del 0,2%.Per tant, qui ha fet la feina aquí?

Però de totes maneres, va accep-tar els canvis de l’oposició. Jo vaig rebre aquells canvis i, coma alcalde, tenia l’opció de fer duescoses: acceptar-los o treure el puntde l’ordre del dia i no votar-los percontinuar amb el pressupost pro-rrogat. Si hagués fet això últim,l’oposició no hauria aconseguitaquell titular, però jo crec que vamfer el que era millor per al ciutadà.Estem el 99% d’acord amb elscomptes, tot i que hi ha una peti-ta modificació que no m’agrada.

Quina és?Una que es carrega una gran partdel pressupost de turisme, la prin-cipal indústria de Castelldefels. Queaquesta proposta la faci la candidatadel PSC, que a més és la consellerade turisme del Baix Llobregat, ténassos. Que preguntin al sector tu-rístic de Castelldefels si està contentamb la seva consellera... Una per-sona que no vetlla per la seva com-petència i que no estima la seva ciu-tat, serà bona alcaldessa?

Se’l nota molest...Home, és clar! Castelldefels no ésMartorell o La Roca: és la capital tu-

rística del Baix Llobregat. Aixòdóna molta feina a Castelldefels,una ciutat que està per sota de lamitjana de l’atur de la comarca.Malgrat tot, l’aprovació dels pres-supostos serà positiva. De fet, hi hauna proposta nostra molt impor-tant per fer un Pla d’ocupació a Cas-telldefels.

Amb tot, està dient que l’oposiciós’ha penjat una medalla que noes mereixia?Evidentment. Periodísticament que-da molt bé dir que els comptes elshan redactat ells. Explicar la realitatal ciutadà no és tan senzill.

Sovint aquesta realitat varia enfunció de qui l’explica. Per exem-ple, realment creu que els escolarsde Castelldefels no poden parlaren castellà a l’escola, com ha afir-mat en algun moment?Aquella entrevista al programa‘Salvados’, de la Sexta, va durardues hores, i al capítol només vaigsortir 5 minuts. Si només surt unapart del que es diu i no tota la in-formació, cal matisar. Hi ha zoneson té sentit una major implantaciódel català, com ara Castelldefels,però hi ha altres on potser s’ha depotenciar més el castellà. Cal bus-car un equilibri. Afortunadament,a Castelldefels ens podem enten-dre entre tots en català, castellà i al-tres idiomes.

Però sí que va dir que a les esco-les “es força” els infants a parlar encatalà al pati.La meva posició és que els parespuguin decidir la llengua en la qualvolen escolaritzar els seus fills.També defensem que l’anglès s’in-trodueixi a l’escola. Em sap greuque hi hagi persones que s’haginpogut molestar per aquest tallesbiaixat on no sortia tota la in-formació.

“Aquí no vindran ni Mas ni Rajoy a dir a l’alcalde

el que ha de fer”

F. Javier RodríguezCASTELLDEFELS

Manuel Reyes / Alcalde de Castelldefels i candidat del PP a la reelecció

El popular Manuel Reyes es presenta a la reelecció amb l’objectiu de sumaruna majoria còmoda per seguir governant la ciutat. Té clar que l’oposició intentarà pactar per fer-lo fora de l’alcaldia, tot i que les seves previsions

per a les eleccions del mes de maig són més aviat positives.

Perfil | Manuel Reyes, l’altre ‘baró’ del PP a CatalunyaTitulat en Dret, Economia i Enginyeria tècnica en Telecomunicacions, Manuel Reyes va ser una de les

sorpreses de les eleccions municipals de 2011, quan va assolir l’alcaldia de Castelldefels, càrrec quecompagina amb el de diputat al Parlament. En l’àmbit personal, és cinturó blau de judo i es declara

amant dels esports i, de fet, va arribar a jugar a futbol amb el CF Badalona i la ‘Grama’.

“L’única proposta

del PSC és fer fora

de l’Ajuntament el

PP a qualsevol preu”

11 | Castelldefels - Eleccions municipals 2015 líniamar.cat30 abril 2015

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?En els darrers quatre anys Castelldefels hapatit una paràlisi institucional important. ElPP ha fet de l'autoritarisme i la falta de dià-leg una constant del seu govern. No ha duta terme cap inversió al municipi per dina-mitzar l'economia i ha desatès el manteni-ment de l’espai públic. Això sí, ha aplicatpolítiques d'austeritat i retallades.

Si el maig és alcaldessa, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?Crearem una escola de segones oportuni-tats, impulsarem polítiques actives d’ajuts ifoment de l’ocupació per afavorir la creacióde nous llocs de treball i treballarem con-tra la pobresa.

Quines són les principals mesures que calemprendre per millorar el municipi?La primera, fomentar l’ocupació. En segonlloc, apostar per les persones, millorant la sa-nitat, l’educació i els serveis socials. Crearemun pla de xoc per ajudar les més de 1.500 fa-mílies que no reben cap prestació. Poten-ciarem les zones industrials i la platja. Elprimer pas serà recuperar la bandera blava,que el PP ha deixat perdre. I farem un pla deneteja i manteniment de carrers i places.

Estaria disposada a pactar amb algunaaltra formació per entrar al govern?Volem construir un govern municipal deprogrés, encapçalat pel PSC, que tingui coma objectiu la convivència, la qualitat de vidai el benestar comú. Som conscients quedesprés de les eleccions s'haurà de pactar.Quan ho hem fet en anteriors ocasions, l'ex-periència ha estat de total estabilitat polí-tica i d’un important desenvolupament pera Castelldefels.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Esperem que Castelldefels ens torni a donarla seva confiança però, si no fos així, conti-nuaríem treballant cada dia com ho hem fettots aquests anys.

Maria Miranda (PSC)

La veu de la resta de partits a Castelldefels» El PSC critica l’austeritat del govern municipal i CiU creu que “promou projectes sense cap ni peus”

» Movem Castelldefels i ERC suspenen rotundament la gestió de l’equip liderat per Manuel Reyes

“El PP ha fet de l’autoritarisme i la faltade diàleg una constant

del seu govern”

Xavier Amate (CiU)

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?Tot i que l’alcalde es va acollir a un pla d’a-justos que va condicionar molt determina-des polítiques, la primera part del mandatva ser correcta. En canvi, quan va perdre elsuport de CiU va ser incapaç de governar ies va dedicar a promoure projectes sensecap ni peus i a promocionar la seva imatgepersonal. Si hem de fer una mitjana, li posa-ríem un 3.

Si el maig és alcalde, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?El primer que caldrà fer serà parlar amb laresta de forces polítiques que obtinguin re-presentació al consistori per tal d’elaborarun Pla d’Acció Municipal (PAM) que tinguien compte les sensibilitats de la major partde la població i, en conseqüència, disposidel consens més ampli possible.

Quines són les principals mesures quecal emprendre per millorar el municipi?Només cal preguntar als ciutadans quinessón les seves inquietuds per saber quinessón les coses més urgents a fer. Les preocu-pacions de la gent se centren en les cosesmés quotidianes, com ara el mantenimentde la via pública, la neteja, la seguretat, lail·luminació, els sorolls, l’aparcament a leszones blaves i verdes i l’atur.

Estaria disposat a pactar amb alguna altraformació per tornar a entrar al govern?Convergència només establirà acords ambaquelles forces polítiques que tinguin pro-grames i vulguin desenvolupar polítiquescoincidents amb les nostres i que no ensallunyin dels compromisos pels quals hemestat votats.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Si els ciutadans decidissin que hem d’estar al’oposició, l’exercirem de forma responsable,fiscalitzant les polítiques del govern i vet-llant en tot moment pels drets de les per-sones que viuen a Castelldefels.

“Quan el govern municipal va perdre

el suport de CiU, va ser incapaç de governar”

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?Suspens rotund. Hem perdut quatre anys.Diuen que han reduït el deute, però la reali-tat és que no han fet res. Han aplicat la re-cepta del PP a l’Estat: retallades i austeritat.La lluita contra l’atur ha estat el seu gran fra-càs. El PP ha suposat insensibilitat amb lespersones, manca de diàleg, mala gestió imoltes mentides.

Si el maig és alcaldessa, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?La presa de possessió serà al juny, a les por-tes de les vacances escolars. La prioritat seràgarantir que cap nen o nena en risc d’exclu-sió social es quedi sense un àpat, tampoc al’estiu. Hem de garantir el mínim vital a aque-lles persones que més estan patint.

Quines són les principals mesures que calemprendre per millorar el municipi?Desenvolupar un programa de rescat sociali d’emergència contra l’atur. Garantir el dreta l’alimentació i els subministraments bàsics,fer polítiques actives d’ocupació i combatreel fracàs escolar. També restablir el diàlegamb la ciutadania i el teixit social que el PPha deixat de banda i incrementar les mesuresde transparència en la gestió municipal.

Estaria disposada a pactar amb algunaaltra formació per entrar al govern?Movem Castelldefels és el resultat de la con-fluència de diferents forces polítiques (ICV-EUiA, Moviment d’Esquerres, Equo i Entesa),moviments socials i gent independent. El seuADN és la capacitat de pacte i coalició ambles forces progressistes per fer el millor go-vern per a Castelldefels.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?El què hem estat fent aquests quatre anys:control de l'acció de govern, denúncia de lesinjustícies, fer d’altaveu de la ciutadania a l’A-juntament i capacitat per elaborar propostesalternatives i d’arribar a pactes i acords sem-pre que sigui possible pel bé de la ciutat.

“L’ADN de Movem és la capacitat de pacte icoalició amb les forces

progressistes”De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?Amb un 3. El govern ha fet uns ajustos bru-tals tant en la plantilla pròpia com en des-pesa. Ha tocat severament els serveis i, enaquests últims mesos, ha decidit obrir l'aixetaper pur electoralisme. Per la seva incapacitatd'escoltar i arribar a acords, ha volgut fercombregar amb rodes de molí el veïnat, perexemple el de Baixador i Vista Alegre, III Fasedel Passeig Marítim i III CAP. Estant en mino-ria tampoc va saber pactar els darrers pres-supostos i va acabar votant els de l'oposició.I amb la Generalitat, tampoc ha sabut defen-sar els interessos de Castelldefels, exigint queaquesta assumís les seves obligacions ambel quart institut de la ciutat.

Si el maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?No hi ha una prioritat, n'hi ha moltes. Volemque la gent no hagi de marxar de la ciutat perpoder trobar feina; ajudar a qui més ho ne-cessita i en major risc d’exclusió es troba; icomplir amb els compromisos adquirits ambl’ANC d’inscriure l'Ajuntament a l'AMI.

Quines són les principals mesures que calemprendre per millorar el municipi?Tenim un repte important: la rehabilitaciód’edificis. Un altre és la mobilitat. També calque la gent s'identifiqui amb la ciutat: és ne-cessària una cultura de ciutat. I cal insistir i po-tenciar l’oferta gastronòmica. A més, en unaciutat que té un campus com la UPC, no veigque les sinergies s'hagin aprofitat prou.

Estaria disposat a pactar amb alguna altraformació per entrar al govern municipal?Per al futur de Castelldefels és essencial uncanvi al capdavant de l’Ajuntament. Parlaremamb tothom per tal de consensuar com fer-ho possible.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Constructiva, positiva, intentant assolir elmàxim nivell d’acords per millorar la qualitatde vida de la gent de Castelldefels.

“El govern ha fet ajustosbrutals i en pocs mesosha obert l’aixeta per pur

electoralisme”

Candela López (Movem Castelldefels)

Antoni Casas (ERC)

| 12Castelldefelslíniamar.cat 30 abril 2015

El Centre cívic de Poble Vell i Canyars, més a prop

EQUIPAMENTS4L’esperat Cen-tre cívic dels barris de PobleVell i Canyars ja ha estat inau-gurat. Almenys la primera fase,que acollirà activitats de tot tipus,des de projeccions de vídeo a fò-rums de debat, presentacions iexposicions, segons ha informatel consistori.

Després d’aquesta primerafase, en la qual s’han remodelatun total de 280 metres qua-drats de superfície, es passarà ala reforma dels 220 metres qua-drats restants.

En aquesta segona etapa esposarà en marxa una sala de pro-jeccions amb capacitat per aunes seixanta persones on, entrealtres activitats, també es des-envoluparan cursos de formaciódel Centre de Suport a l'Econo-mia Local La Guaita. El nou es-pai disposarà d'una sala de lec-tura i estarà dotat amb deu or-dinadors.

També s’hi encabirà un espaide coworking, amb sis punts detreball, per a emprenedors de laciutat.

Un grup liderat per dos arqueò-legs de Castelldefels, MontserratSanz i Joan Daura, ha descobertrestes de neandertal de 55.000anys d’antiguitat a la cova delGegant de Sitges. Concretament,han trobat una mandíbula il’húmer d’un nen.

En analitzar els fòssils, elscientífics van veure que les res-tes eren de neandertal, sentaquestes les primeres d’aquest ti-pus trobades a Catalunya enuna excavació actual.

També es van trobar sedi-ments que contenien estris de sí-lex de la mateixa època en quèvan viure els neandertals, comtambé restes de fauna.

L’anàlisi dels fòssils ha estatdivulgada en un article publicata la prestigiosa revista científicaJournal of Human Evolution.

Es tracta d’una troballa in-sòlita, ja que fins ara totes lesrestes de neandertal trobades alterritori català havien estat re-sultat de troballes casuals o d’ex-cavacions antigues, segons ex-pliquen des de l’equip d’investi-gadors, coordinat per la Uni-

versitat de Barcelona i formatper científics de diferents disci-plines.

Les restes trobades a Sitgesestan a la cova del Gegant, queestà molt ben datada, segons ex-pliquen els investigadors, la qualcosa ha permès situar cronolò-gicament les restes.

Els óssos trobats correspo-nen a un mateix individu, segonscreuen els investigadors: es trac-taria d’un infant que tenia entre

quatre anys i mig i cinc anys –se-gons han conclòs després d’a-nalitzar la mandíbula– o d’unscinc a set anys –que és l’edat quehan extret de l’anàlisi de l’hú-mer–.

Joan Daura assegura que“aquestes restes proporcionenuna de les poques associacionsentre restes òssies, lítics moste-rians i fauna del mateix períodeen aquesta zona de la penínsu-la Ibèrica”.

Dues investigadores a la cova del Gegant. Foto: UB

Arqueòlegs de la ciutat trobenrestes de neandertals a Sitges

RedaccióCASTELLDEFELS

Volen potenciar el concepte‘d’Smart beach’ a la ciutat

PLATGES4L'Associació d'Ad-judicataris de Serveis de Platjade Castelldefels (AASPC), querepresenta a nou guinguetes dela platja, ha emprès una inicia-tiva pionera que pretén liderar laconversió de la platja del muni-cipi en una smart beach.

La idea és que la platja in-clogui mesures d’estalvi ener-gètic, amb control d’il·luminaciói fonts d’energia renovable, ques’implanti un sistema de reg in-tel·ligent, es fomenti l’ús de la bi-cicleta i dels vehicles híbrids i escreïn apps, entre altres.

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

publicitat@comunicacio21.com

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 13 | líniamar.cat30 abril 2015

Gavà| 14

líniamar.cat 30 abril 2015

Fa uns dies l’Oficina Antifrau deCatalunya va fer públic un in-forme en el qual exposa quatrecasos en què l’Ajuntament po-dria haver comès irregularitatsen l’adjudicació de subvencionsa empreses per contractar per-sones sense feina.

L’assumpte es remunta dosanys enrere, quan Antifrau vaadmetre una denúncia sobrepossibles irregularitats en elmarc del programa 6+6. Un delscasos que recull Antifrau és el del’empresa Innobaix, de la qualJoaquim Balsera –aleshores al-calde– n’era el vicepresident, ique va rebre una subvenció.

En aquest sentit, l’oficinaalerta que això pot portar a “unconflicte real d’interessos”. Amés, l’informe també recull que

en alguns casos es van donarsubvencions a empreses que nocomplien alguns requisits.

Tot i això, Antifrau no por-tarà l’assumpte als jutjats.

RECLAMEN RESPONSABILITATSPer tot plegat, ERC ha emès uncomunicat on acusa l’alcaldessaRaquel Sánchez de ser “la res-ponsable política” de les con-clusions d’Antifrau sobre lessubvencions, ja que, com recor-

den els republicans, l’actual al-caldessa era aleshores la tinentd’alcalde responsable del proce-diment de subvencions.

Des de l’Ajuntament, però,han assegurat que “en cap mo-ment no s’han utilitzat ni desti-nat fons públics de forma irre-gular” i que “cap de les subven-cions concedides no van anar endetriment d'altres peticions re-budes que complissin els requi-sits establerts”.

Antifrau detecta irregularitatsen unes subvencions municipals

» L’oficina amonesta Gavà per possibles “conflictes d’interessos” enl’adjudicació d’ajuts mentre l’Ajuntament defensa el procediment

La ciutat homenatja els seusveïns i entitats més actives

SOCIETAT4L’entrega dels pre-mis Ciutat de Gavà, celebrada elpassat dimecres 22 d’abril, vatornar a reconéixer de la tasca dediverses persones i entitats de laciutat que contribueixen a lapromoció i al prestigi de Gavà.

Un dels premiats ha estatl’empresa Air-Val InternacionalSA, amb el Premi d’Economia,“per portar la marca Gavà arreudel món i haver esdevingut unaempresa líder en el seu àmbit”,segons va explicar l’alcaldessaRaquel Sànchez durant l’acte.

També va destacar la implicacióde l’empresa amb la ciutat i elseu vessant social, ja que dónasuport a projectes humanitaris.

El Premi de Solidaritat va serper Anna González, pel projec-te Tinc un Somni, una iniciati-va a favor de les malalties mi-noritàries.

El premi a l’Esport va ser pera Laura Redondo, campionad’Espanya de llançament demartell, el de Cultura i Educacióper a l’IES El Calamot i el d’Ho-nor per a la Coral Sellarés.

Publiquen les conclusions del Congrés de les Dones

IGUALTAT4Fa uns dies el Con-sell de les Dones de la comarcava publicar les conclusions ex-tretes del quart Congrés de lesDones del Baix Llobregat, cele-brat a Gavà el novembre passat.

El document recull les refle-xions que s’han fet durant les jor-nades, que es van celebrar ambl’objectiu d’avançar cap a la ple-na igualtat entre homes i donesa la comarca.

Els dos eixos en els quals secentrava el congrés eren les do-nes com a agents de canvi eco-nòmic i com a agents de canvi

social. Aquestes dues temàti-ques són les que han fonamen-tat els debats i la reflexió críticaarreu de la comarca.

A les jornades hi van parti-cipar més de 500 persones, el96% de les quals eren dones, quevan aportar coneixements, vanfer propostes, van generar si-nergies i van compartir refle-xions sobre la situació actual i fu-tura de les dones.

En concret, es va debatresobre el món laboral, les em-prenedores, la responsabilitatsocial i el lideratge, entre altres.

GavàObert, un dels websestatals més transparents

COMUNICACIÓ4El portal dedades de l’Ajuntament, GavàO-bert, ha estat finalista dels pre-mis entregats en el marc de lacelebració del cinquè CongrésNacional d'Interoperabilitat iSeguretat (CNIS), que va tenirlloc a la Fábrica Nacional de Mo-neda y Timbre el 21 i 22 d'abrilpassats. Tot i això, el premi se’lva endur l’Ajuntament d’Ar-ganda i Gavà es va haver de con-formar amb ser finalista.

El certamen, d’àmbit estatal,premia els projectes innova-dors i modernitzadors de lesadministracions públiques. Enel cas de GavàObert, aquestportal fomenta la transparènciai el control democràtic des de l’a-nàlisi i l’avaluació de les dadesen què es concreta la gestió pú-blica. A més, facilita l’accés de laciutadania a la mateixa infor-mació que consulten els regidorsi regidores.

Societat | Tres nous projectes del ‘Junts fem barri’L’Ajuntament afegirà tres nous projectes al programa Junts fem barri. Gràcies a això, el

consistori pot posar en marxa tres actuacions com la remodelació de les pistes d’skate delparc del Calamot, la supressió de barreres arquitectòniques als voltants de l’avinguda

del Mas Sellarès i l’enjardinament de la illeta situada a l’entrada de la Sentiu.

Neus MarmolGAVÀ

Foto de família dels premiats. Foto: Ajuntament

15 |

Viladecanslíniamar.cat 30 abril 2015

Salut es va comprometre el pas-sat dijous 16 d’abril, durant unareunió del conseller, Boi Ruiz,amb els alcaldes de Viladecans iGavà –Carles Ruiz i Raquel Sàn-chez– per fer seguiment de lesobres d’ampliació del centre, adotar de més recursos l’Hospital.Una ampliació que es preveu, se-gons el departament, per al 2019i que contempla una inversió de62 milions d’euros.

Poc després de la trobada, laPlataforma en Defensa del’Hospital, formada per usuaris,professionals i veïns, i els ma-teixos alcaldes de Viladecans iGavà van exigir a la conselleriade Salut que concretés “de formaurgent” aquest augment d’in-versions a l’Hospital per millorarla seva qualitat assistencial.

Ara, tant veïns com alcaldesvolen que la Generalitat posi so-bre paper tot allò promès. L’al-calde Ruiz afirma que no noméses fixa com a objectiu l'hospitalque tindran “d'aquí a uns anys”,sinó que exigeixen que “el centremèdic actual funcioni a ple ren-diment”. Una crítica que tambécomparteixen els membres de laplataforma, que també temen

que les promeses no s’arribin acomplir mai.

Davant d’això, la platafor-ma ha convocat una concentra-ció per al pròxim 5 de maig, a laqual els alcaldes de Viladecans iGavà ja han donat suport. Enaquesta mobilització es dema-narà la millora “de la qualitat as-sistencial” i un “augment pres-supostari” per al centre de salut.

El 5 de maig hi haurà una manifestació a l’exterior del centre. Foto: Arxiu

Salut es compromet a dotar de més pressupost l’Hospital

» Alcaldes i veïns exigeixen ara que el departament concreti les inversions promeses perquè temen que no s’arribin a complir

Polèmica per la construcciódel complex esportiu PodiumECONOMIA4ERC Viladecansha denunciat el “sobreendeut-ament” que ha assumit l’Ajun-tament per construir el noucomplex esportiu Podium Vila-decans. Es tracta, segons la for-mació, d’un deute de 40 milionsd'euros amb la constructora,que s’haurà d'amortitzar en di-versos terminis fins al 2031.

Els republicans temen queaquesta decisió porti el consis-tori a una situació “d’insolvèn-cia” i sospiten que la modifica-ció del pla de Llevant [veure lanotícia de sobre] persegueix”recaptar més impostos en con-cepte d’IBI i llicències per ferfront al deute”.

UN PLA FINANCER “VIABLE”Davant d això, fonts municipalsasseguren a Línia Mar que “elpla financer reduirà els inte-ressos i contempla la venda delPavelló del Centre”.

Sobre la relació de l’endeu-tament amb el pla de Llevantque assenyalen des d’ERC, elconsistori diu que aquest “no téres a veure amb el procés d'a-mortització del nou equipamentesportiu”.

Respecte a la temuda ”ins-olvència” que destaca ERC, l’A-juntament diu que el deute con-tret és “perfectament assumible”i recorda que ”el nivell d'en-deutament de Viladecans ésd'un 41,5%, un dels més baixosd'Espanya en ciutats de més de50.000 habitants, segons dadesque proporciona el Ministerid’Hisenda”.

El consistori també ha de-fensat el projecte com a priori-tat al municipi. “El nou equipa-ment pal·lia els importants dè-ficits que presentaven les duesinstal·lacions anteriors –Pavellódel Centre i piscines Joan Mas-grau–”, argumenta.

Aproven la modificació del pla urbanístic de Llevant

URBANISME4L’Ajuntament vaaprovar recentment al Ple mu-nicipal una modificació del plaurbanístic de Llevant. La finali-tat d’aquest acord és agrupar elsequipaments municipals i elshabitatges que hi ha entorn delsector de la Bòbila i d’aquestamanera allunyar les edificacionsde la zona agrícola i forestald'Oliveretes.

Amb aquest canvi en el pla espermet que s’incrementi el nom-bre de pisos fins a un màxim de2.956, uns sis-cents més dels quees preveien el 2007. D’aquestspisos, un 40% són de proteccióoficial.

Segons ha explicat l’alcalde,Carles Ruiz, amb aquest canvis

s’ampliarà també la zona verda,es disminuirà la mida dels pisosi s’augmentarà la superfície delsequipaments. També es canvia-rà la ubicació de l’escola Medi-terrània per fer-la més gran is’ampliarà l’institut.

“D’ESQUENA A LA CIUTADANIA”ERC de Viladecans ha criticat lamodificació del pla, ja que con-sidera que “s’ha fet d’esquena ala ciutadania” i lamenta “l’ob-sessió de l’actual equip de governpel creixement infinit de la ciu-tat”. També ha alertat de “lesconseqüències sobre l’entornnatural d’Olivaretes”, que con-sidera “una amenaça real con-tra el patrimoni natural”.

Concreten la renovació del Polígon del Centre

INFRAESTRUCTURES4Un grupformat per empresaris, expertsi tècnics, aglutinats en el marcdel projecte d’àmbit europeuUSEAct ha començat a traçar elsobjectius de la remodelació delPolígon del Centre, que es vaconstruir fa més de trenta anys.

Ara, l’objectiu és modernitzaraquest espai seguint el pla d’ac-cions que s’ha començat a esta-blir en aquesta trobada. Les ac-tuacions se centren en quatre ei-

xos: solució de deficiències es-tructurals, integració amb la ciu-tat, millora de la competitivitat iaugment de la sostenibilitat.

El projecte USEAct es trobadins del programa europeu UR-BACT, en el qual Viladecansparticipa juntament amb altresciutats i regions del continent.L’objectiu del projecte és reno-var les ciutats des d’una pers-pectiva de sostenibilitat econò-mica, mediambiental i social.

Successos | A presó per atracar dues entitats bancàriesUn home de quaranta anys, veí d’Olesa de Montserrat i de nacionalitat espanyola, va ser

detingut fa unes setmanes com a presumpte autor de dos atracaments a entitats bancàries,una a Viladecans i l’altra a Sant Boi. L’atracador es disfressava per evitar ser identificat i va

intimidar els treballadors amb una arma de foc, segons ha informat la policia.

RedaccióVILADECANS

El Prat| 16

líniamar.cat 30 abril 2015

Els premis Ciutat del Prat, ambels quals es reconeix la tasca i latrajectòria d’algunes persones icol·lectius de la ciutat en matè-ria social, econòmica, mediam-biental, cultural i esportiva, en-tre altres, van ser lliurats el pas-sat divendres 17 d’abril.

Un dels guardonats va serl'Agrupació Ciclista del Prat, laqual va rebre el premi en reco-neixement per la seva llarga tra-jectòria en la promoció del ci-clisme i per la seva contribucióa l’esport local.

Un altre premiat va ser elgrup de gent gran que elabora elpessebre de la plaça de la Vila. Elseu premi es va atorgar per laseva aportació altruista a la co-munitat i la seva contribució a lacreació d’una tradició local.

El tercer premiat va ser elCentre de Formació de PersonesAdultes Terra Baixa, per la sevatasca a favor de l’educació i laformació contínua, a més la ge-neració de noves oportunitats ala població adulta de la ciutat.

A més, l’escriptora pratencaRosa Ribas Moliné va ser reco-neguda per la seva carrera i la

seva contribució al món de lacultura.

L’acte de lliurament dels pre-mis va estar presidit per l’alcal-de, Lluís Tejedor, el qual va ferl’entrega dels guardons. A més,va estar acompanyat pels por-taveus dels diferents grups po-lítics amb representació muni-cipal a l’Ajuntament.

Foto dels pratencs premiats. Foto: Ajuntament

La ciutat homenatja els seusveïns i entitats més il·lustres

» Els guardons Ciutat del Prat premien l'Agrupació Ciclista, els pessebristes de la plaça de la Vila, el centre Terra Baixa i Rosa Ribas

El Prat celebra la tercera ediciódel Festival Jove Altraveu

CULTURA4Els joves del Pratvan poder gaudir d’una jornadadedicada a diverses activitatsque interessen al públic jove dela ciutat en el marc del FestivalJove Altraveu, celebrat el passat18 d’abril.

Els jardins de la Ribera, on esva celebrar l’acte, van acollir di-versos tallers, com un de disc-jo-queis amb el DJ Sayessol, uncampionat d’skate, una gimcanai es va obrir un espai de debat so-bre comunicació 2.0 amb Ber-tran Cazorla i Francesc Gelabert.

També es va instal·lar un pho-tocall i es van oferir diverses ex-hibicions de dansa de diferentsestils. A més, va haver-hi una ba-tucada amb el grup de percussióKrestaum i van actuar també elsDiables del Prat.

La música també va tenir elseu moment de protagonismeamb les actuacions dels grups lo-cals Punto y Aparte, Txemurris,Alfred Gc i Alea Fellas i el Doc-tor Prats. Per tancar la jornadavan actuar els disc-joqueis Sa-yessol i Albert Gracia.

Assessoren les famílies perreduir la despesa energètica

SOSTENIBILITAT4Cinquanta fa-mílies de la ciutat rebran asses-sorament de dos tècnics de l’A-juntament perquè puguin re-duir la despesa energètica i elcost de les factures d’electricitat,aigua i gas. Es tracta d’una ex-periència pilot que ha posat enmarxa el consistori per fer fronta la situació de pobresa energè-tica que pateixen algunes famí-lies de la ciutat.

La idea és que els tècnics vi-sitin els domicilis de les famíliesa les quals se’ls assessorarà perrealitzar un estudi a fons de la

seva despesa energètica, la po-tència contractada i els aparellselèctrics. Amb aquesta informa-ció, aconsellen les famílies sobrecom reduir les factures, se’ls en-senya quins canvis d’hàbits po-den fer per optimitzar la facturade la llum, el gas i l’aigua i comsol·licitar el bo social, si és viable.

Segons ha explicat el consis-tori, amb les mesures proposa-des es pot arribar a aconseguirun estalvi d’entre “el 10 i el 40%del consum energètic” i entre 100i 250 euros anuals per cadascu-na de les famílies.

Un conveni per promoure laincorporació al món laboral

OCUPACIÓ4El Prat Empresa-rial, Saó Prat i CaixaBank hansignat recentment un conveniamb l’objectiu de promoure lainserció laboral de persones enrisc d'exclusió a la ciutat.

L’acord es va fer realitat fauns dies durant la celebració dela Jornada per a la integraciólaboral: un valor social perl'empresa al Cèntric i s’inclou enel marc del programa Incorpo-ra adreçat a empresaris pra-

tencs. La iniciativa es desenvo-lupa a través de Saó Prat.

Durant la jornada es va ex-plicar l’existència d’aquest pro-grama als empresaris de petites,mitjanes i grans empreses delPrat a través de tres empresàriesque ja en formen part.

A l’acte va intervenir tambéel promotor de la RSC, JosepMaria Canyellas, qui va explicarla importància de la responsa-bilitat social corporativa.

Urbanisme | Es restableix l’accés als edificis dels Carrabiners i del SemàforL’accés als edificis dels Carrabiners i del Semàfor, que forma part de l’itinerari dels Espais Naturals del Riu i la carretera de la Fonda, al costat del canal de la Bunyola, es restablirà fins al 15 de juliol. Els trams es van tancar

per la reparació d’una canonada de la dessalinitzadora i ara falta fer diverses tasques d’adequació del terreny. De moment, les obres s’han aturat fins al 16 de juliol per permetre la reproducció d’aus durant aquesta època.

RedaccióEL PRAT

Un dels concerts del Festival Jove Altraveu. Foto: Ajuntament

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 17 | líniamar.cat30 abril 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 18 líniamar.cat 30 abril 2015

19 |

Comarcalíniamar.cat 30 abril 2015

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

Comarca| 20

líniamar.cat 30 abril 2015

ComerçGavà | Nova estratègia de la marca ‘Made in Gavà’Fa unes setmanes l’Ajuntament de Gavà es va reunir amb els empresaris de la ciutat per presentar el procés participatiu amb el qual es decidiran i es duran a terme diverses accions que tenen l’objectiu de desenvolupar i potenciar Gavà com a ciutat de negocis. Entre altres, contribuiran a difondre la marca Made in Gavà.

Durant la presentació del pro-jecte d’outlet a Viladecans a cà-rrec de Neinver, celebrada elpassat 8 d’abril, es va anunciarque el centre entraria en funcio-nament a la tardor de l’any queve. Es tracta d’un macro projec-te de centre comercial de prime-res marques i restaurants alsafores de la ciutat que suposaràuna inversió de més de 80 mi-lions d’euros.

Segons els seus impulsors, elprojecte afavorirà la creació de1.300 llocs de treball en més decent trenta establiments comer-cials i de restauració que es pre-veuen crear. Només durant lafase d’obres està previst que escreïn 2.500 llocs de feina.

La idea és que les obres co-mencin aquest pròxim mes demaig. Segons Neinver, l’outlet “ésuna oportunitat per al desenvo-

lupament econòmic i social de laseva àrea d’influència”.

L’AMENAÇA AL PETIT COMERÇEls que no ho tenen tan clar sónels comerciants i botiguers de Vi-ladecans, que des de fa anys sesenten amenaçats per la posadaen marxa d’aquest projecte.Molts d’ells creuen que els clientsmarxaran a comprar a l’outlet enlloc de fer-ho a les botigues del

municipi, fet que se sumaria alsestralls de la crisi. Davant d’això,la Diputació i l’Ajuntament hanpresentat un informe que avalael projecte. L’estudi exposa els“beneficis” que tindria per a laciutat i el comerç i se centra enl'efecte “arrossegament” d'a-questa nova activitat, que s’esti-ma que sigui de 6,1 milions d’eu-ros, enfront dels 1,4 milions pre-vistos de “fuga comercial”.

Imatge virtual del futur outlet. Foto: Neinver

L’outlet de Viladecans obrirà a la tardor de l’any que ve

RedaccióVILADECANS

Economia | Rècord d’ocupació hotelera a la comarcaDurant el 2014 l’ocupació hotelera al Baix Llobregat ha estat la més alta dels últims anys, segons

dades de l’informe anual del sector turístic de l'Observatori del Baix Llobregat. L’estudi diu que el pes del turisme a la comarca és més gran que a la resta de l’àmbit territorial metropolità i de Catalunya. A més,

el 16% de les empreses i el 13% de la població ocupada del Baix desenvolupen activitats turístiques.

Més de 9.000 tapes venudesa la Fira de la Carxofa del Prat

EL PRAT4L’edició d’enguanydel Fira Tapa ha estat tot un èxiti durant dues jornades, el 18 i 19d’abril passats, es van vendre untotal de 9.601 tapes.

Les jornades van ser orga-nitzades per l'Associació de Gas-tronomia i Turisme del Baix i eldepartament de Medi Ambientde l'Ajuntament. Hi han parti-cipat tretze restauradors de laciutat, els quals han seguit apos-

tant pels productes autòctons ide proximitat.

Segons han explicat els or-ganitzadors, hi va haver unagran afluència de públic tant lo-cal com d’altres indrets del paísi van ser unes jornades “multi-tudinàries”.

El Prat consolida així unnou referent gastronòmic a laciutat i a la comarca, sent aquestel segon any que se celebra.

La Fira d’Espàrrecs acull de nou el GastroGavà

GAVÀ4Des del divendres 24d’abril fins al diumenge 26,Gavà va acollir la 62a edició dela Fira d’Espàrrecs, la cita mésimportant de l’any a la ciutat,que recull diversos sectors eco-nòmics, socials i culturals deGavà.

Durant les jornades va tornara celebrar-se el GastroGavà–per segon any consecutiu– i laMostra Agrícola.

El GastroGavà és una firadels productes que ofereixenels establiments de restauraciódel municipi, els quals fan ser-vir els productes locals com a in-gredients principals. Cadascunoferia una tapa elaborada ambespàrrecs i una altra d’especia-litat del negoci. Enguany s’haampliat l’horari i el diumenge ala tarda es van oferir degusta-cions de còctels i pastissos.

La Via Verda, que comunicaràtot el recorregut del riu Llobre-gat des del seu naixement, aCastellar de n’Hug, fins a la sevadesembocadura, al Prat, va pre-nent forma. Fa pocs dies la Di-putació de Barcelona va anunciarque invertirà 1,3 milions d’eurosper facilitar l’accés al riu desdels municipis d’Olesa i Abrera.

El projecte està completatdes del naixement del Llobregatfins a Manresa i des de Martorellfins al Prat, però a la zona entreAbrera i Olesa encara no s’haexecutat, de manera que la via noestà connectada de dalt a baix.Ara, amb l’execució d’aquesttram a aquestes dues localitats,es completarà la Via Verda delLlobregat, que permetrà unirtot el recorregut del riu en un

camí. Un cop s’hagi acabat, escrearà el Pla de senders turísticsdel Baix Llobregat.

Les actuacions que es faran aOlesa comptaran amb tres fases.La primera, que ja té el projec-te executiu redactat i costarà300.000 euros, consisteix a obrirun camí a la ribera del riu entrela Puda i la roca de la Mona. A lasegona fase es completarà el

camí i es recuperarà la palancade Sedó, de gran valor patrimo-nial, i que unia Olesa i la ColòniaSedó d’Esparreguera. En la ter-cera fase es plantarà l’arbrat i sesenyalitzarà el camí.

Es calcula que el projecte es-tigui enllestit en dos anys, quans’acabi de cobrir tota la llera delLlobregat i el camí quedi obert enla seva totalitat.

Un tram de la Via Verda. Foto: Parc riu Llobregat

Nou pas per unir tota la llera delLlobregat amb un camí continu

RedaccióBAIX LLOBREGAT

El Parc Agrari participa en un programa educatiu

EDUCACIÓ4El Parc Agrari delBaix Llobregat s’ha incorporat alprograma escolar Coneguem elsnostres parcsde la Diputació deBarcelona. Es tracta d’un pro-grama educatiu destinat alsalumnes de sisè curs de les es-coles de primària que existeix desde l’any 1983 on, fins ara, elParc Agrari no hi figurava.

Les activitats que s’oferei-xen consisteixen en un itinerari

guiat per monitors ambientalsseguint la llera del riu Llobregat,durant el qual s’expliquen con-ceptes generals sobre l’espai na-tural i les zones protegides de laXarxa de Parcs Naturals.

Durant l’activitat, els alumnesfan un treball de camp i observeni analitzen els valors del parc,com ara els camps, els sistemesde rec i l’impacte de l’ús públic,entre altres.

El Fòrum Comarcal debatsobre l’ús de la bicicleta

MOBILITAT4Fa uns dies el Con-sell Comarcal del Baix Llobregatva celebrar el Fòrum Comarcalde la Mobilitat, el qual es va cen-trar a debatre sobre el futur dela bicicleta.

Hi van participar disset po-nents en cinc taules rodones, enles quals es va reflexionar sobrediversos aspectes, com les xar-

xes de bicis dins dels plans demobilitat, l’impacte econòmicde la bicicleta, els projectes sin-gulars de connectivitat interco-marcal i les experiències i pro-postes en l’àmbit local.

A la jornada van assistir-hiregidors, tècnics municipals, en-titats, empreses i professionalsdel sector a la comarca.

21 |

Esportslíniamar.cat 30 abril 2015

Quan tan sols queden tres jor-nades per al final de la lliga re-gular, AE Prat i UE Castelldefelscontinuen lluitant per assolirels seus objectius.

Els pratencs són quarts, enposició de promoció d’ascens,però empatats a punts amb elTerrassa, el seu pròxim rival.Després de l’empat contra el Vi-lassar (1-1), el tècnic ManoloMárquez es va mostrar molt duramb els seus homes, i va asse-gurar que si l’actitud col·lectivano millora, no aconseguiran llui-tar per entrar al play-off. Preci-sament els egarencs seran elpròxim rival dels potablava.

Per la seva banda, la Unió Es-portiva Castelldefels buscaràtornar a aconseguir una salvacióagònica, com va fer la passada

temporada. Els de Miki Carrilloafrontaran una exigent recta fi-nal de temporada, amb derbi co-marcal inclòs contra l’AE Prat enla darrera jornada. Després detres partits sense guanyar, elconjunt groc necessita començara sumar de tres en tres.

L’equip que es troba en unasituació més tranquil·la és el CFGavà. Els homes de Juan Ma-nuel Pons tenen virtualment ga-rantida la permanència, i su-mant tan sols un punt en els par-tits restants l’aconseguiran demanera matemàtica.

El Castelldefels va caure a casa contra el Sabadell B. Foto: UEC

Recta final de lliga apassionantper als equips de futbol del Baix

» L’AE Prat vol consolidar la seva plaça de promoció a Segona B,mentre que la UE Castelldefels continua en la lluita per la salvació

Castelldefels premia els seusmillors esportistes de l’any

CASTELLDEFELS4La ciutat vatornar a reconèixer els millorsesportistes i equips de la tem-porada en la setzena edició de laNit de l’Esport, celebrada el pas-sat 24 d’abril al pavelló de CanRoca, que es va vestir de gala percelebrar un acte que, per segonany consecutiu, va estar pre-sentat per l’humorista Jordi LP.

En la gala es va premiar Mi-guel Marín i Sina López com amillors esportistes menors de 18

anys, i Alex Cívico i Emma Boa-da en la categoria majors d’edat.

Per la seva banda, l’equip jú-nior de K2 del CP Castelldefels vaser triat millor equip cadet mas-culí, mentre que el femení va re-caure en el FS Cybex. El CRC Cas-telldefels masculí i el sènior de K4del CP Castelldefels van rebre elguardó de millors equips sèniors.

Per últim, Erik Lopez va serguardonat com a millor espor-tista amb necessitats especials.

Un pèssim final de lligacondemna el CB Prat

EL PRAT4Una mala ratxa de 10derrotes consecutives li ha cos-tat la categoria al CB Prat. Lafase regular de la Lliga AdeccoOro, la segona categoria del bàs-quet estatal, va acabar el passatdivendres 17 d’abril, tot i que desde la jornada del cap de setma-na del 4 i 5 d’abril se sabia queels potablava havien perdut ma-temàticament la categoria.

El descens es deu al mal finalde lliga dels pratencs –el seu da-rrer triomf és un 70-65 davantdel CB Melilla el passat 25 de ge-ner– combinat amb cinc triomfs

consecutius de l’equip que, du-rant bona part de la temporada,va ocupar la posició de descens,l’Instituto de Fertilidad ClínicasRincón de Màlaga.

No obstant això, el CB Prat jatreballa preparant la temporada2015-2016, en la qual disputaràla Lliga Adecco Plata. El passat28 d’abril, el Joventut de Bada-lona va anunciar la cessió del joveescorta Xabier López-Arosteguia l’entitat pratenca. El basc, denomés 17 anys, està consideratuna de les grans promeses delprolífic planter verd-i-negre.

El Prat i Gavà, escenaris delcampionat català d’atletisme

COMARCA4Durant el mes d’a-bril, el Prat i Gavà van acollir lesdues jornades de classificacióper a la final del Campionat deCatalunya d’atletisme.

La primera d’elles es va dis-putar durant el cap de setmanade l’11 i el 12 d’abril, amb les di-ferents proves repartides entre elPrat i Cornellà. El Prat va ser l’es-cenari de les proves classifica-tòries del grup A, on hi haviaclubs com el Pratenc AA, l’AA

Catalunya o la Unió Colomencad’Atletisme, entre d’altres.

Durant el cap de setmana del18 i 19 d’abril, a la Bòbila de Gavàes van celebrar la resta de com-peticions, amb els atletes delCA Gavà, del FC Barcelona o del’ISS l’Hospitalet.

La fase final del campionat esva disputar a Mataró durant elcap de setmana del 25 i el 26 d’a-bril, i va acabar amb la victòriadel Barça a les dues categories.

Viladecans | La Passejada en Bicicleta reuneix 1.300 personesL’arribada del bon temps és un sinònim d’esport popular al carrer, i el passat diumenge 26d’abril, els carrers de la ciutat van tornar a convertir-se en un circuit on uns 1.300 ciclistes

de totes les edats van gaudir de la 23a edició de la Passejada en Bicicleta. Enguany, la diadava consistir en un recorregut de 8 quilòmetres des del parc de la Marina fins a la platja.

Pau ArriagaBAIX LLOBREGAT

La foto de família dels premiats. Foto: Oriol Pagès / Ajuntament

| 22Agendalíniamar.cat 30 abril 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDILLUNS 4 DE MAIG18:00 Hora del conte especial BIBLIO&teca

Contes per llepar-se els dits, a càrrec deAdriana Segurado. Lloc: Biblioteca Central: Es-pai Ramon Fernàndez Jurado.

DIJOUS 30 D’ABRIL18:45 / 21:30 Cartellera cine Capri: Vengado-

res: la era de Ultrón (Direcció: Joss Whedon).Es faran dues sessions. Durada: 141 minuts.No recomanada per a menors de 7 anys. lloc:Cine Capri.

DIVENDRES 1 DE MAIG9:30 XXXIV Trofeu Pratenc Associació d'Atletis-

me. Competició social d'atletisme. Horari: dedos quarts de nou del matí a les dues del mig-dia. Lloc: Pista d'atletisme Moisès Llopart.Complex Esportiu Municipal Sagnier.

DE L’1 AL 3 DE MAIGMatí-TardaTorneig de bàquet infantil Ciutat de

Viladecans Unilever i 4r Torneig masculí i 7èfemení. Destinataris: Tothom. Organitza: C.Bàsquet Viladecans. Lloc: Atrium i Pavelló delCentre.

DIVENDRES 1 DE MAIGMatí-Tarda Representació de Turandot pels

Amics de l'Òpera de Sabadell. Destinataris:Joves. Preu: 35euros / 30€euros anticipada.Lloc: Atrium Viladecans Arts Escèniques.

A PARTIR DEL 5 DE MAIGTardes Exposició Una mirada a Gavà del Col·legi

Sagrat Cor. Horari: de 17:00 a 21:00 hores. Finsal 29 de maig. Lloc: La Casa Gran: Centre d'In-formació i Recursos per a Joves.

DIJOUS 7 DE MAIG19:30 Conferència La restauració de monu-

ments: Vuit anys d'actuacions al castell d'E-ramprunyà, a càrrec de Joan Closa, cap del Ser-vei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Di-putació de Barcelona.Lloc: Museu de Gavà.

DIMARTS 5 DE MAIG10:00 Sessió Informativa per a persones em-

prenedores sobre els principals aspectes quehan de tenir en compte per desenvolupar unprojecte empresarial.Lloc: La Guaita (Cas-telldefels).

CASTELLDEFELS GAVÀ COMARCAVILADECANSEL PRAT

Visita guiada al refugi antiaeri de laRambla de Gavà. Inscripció prèvia alMuseu de Gavà, al 93 263 96 50. Ini-ci de la visita al Museu de Gavà.

Visita guiada al refugi antiaeride la Rambla de GavàDg. 3 de maig a les 11:00

Horari: De dimarts a divendres de16:00 a 20:30hores. Dissabtes, diu-menges i festius d'11:00 a 14:00hores.Lloc: Sala d'Art Josep Bages. Centred'Art Torre Muntada.

Exposició col·lectiva‘E.P.05. Íntim o personal’

Fins al 31 de maig

Des del passat 26 d’abril fins al 13 demaig Castelldefels celebra aquestes jor-nades dedicades a la gent gran de laciutat amb activitats de tot tipus. Hi hacaminades, tallers i xerrades.

XXXIII Jornades de la Gent GranFins al 13 de maig

Festival de cants i balls de jota en elmarc del XXXIIIè aniversari de la Casade Aragón del Prat. Lloc: Teatre Modern.

XXXIII Aniversari Casa de Aragón del Prat

Dv. 1 de maig a les 12:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 23 | líniamar.cat30 abril 2015

| 24 líniamar.cat 30 abril 2015 Pròxima edició: 20 de maig