redacció: continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamarliniamar.cat

Difusió OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals · 28 -01 2015 · Núm. 19

El Prat pàg 18El municipi estrena lanova plaça de Catalunya,on arribarà l’esperada L9

Castelldefels pàg 10Alumnes de la UPC creenun ‘drone’ per evitar lacaça furtiva a l’Àfrica

Comerç pàg 20Gavà dissenya un nou plaper dinamitzar el sector

Esports pàg 21El Bàsquet Castelldefelstrenca la ratxa del Collblanc

Gavà pàg 14Demanen la destitucióde Víctor Gibanel pelcas de ‘Ciutat Morta’

Viladecans pàg 15Pedro Sánchez criticael procés sobiranistaen un acte al municipi

L’ampliació de l’Hospitalgenera reticències a ViladecansTot i les millores que proposa el projecte, la Plataforma en Defensa del centre el rep amb desconfiança pàg 15

pàg 3

De nou, al punt de miraCol·lectius ecologistes denuncien el nou pla per al Delta

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 28 gener 2015

3 | En Portada líniamar.cat28 gener 2015

El futur del Delta del Llobregattorna a estar al centre de l’ac-tualitat. El passat mes de març elDepartament de Territori i Sos-tenibilitat va iniciar els treballs deredacció del nou Pla director ur-banístic (PDU) d’àmbits d’acti-vitat econòmica del Delta delLlobregat, un projecte que afec-ta Gavà, Viladecans i Sant Boi ique pretén crear un “importantpol d’activitat econòmica a lazona”, “l’ordenació dels límitsdel Parc Agrari” i la “millora dela connectivitat del territori”, en-tre altres.

Aquest projecte, tanmateix, jaha topat amb el rebuig de diver-sos grups ecologistes, que asse-guren que el seu desenvolupa-ment perjudicarà el Delta. “Elque fa el Pla és impulsar la cre-ació de nous polígons indus-

trials en aquest espai natural”, ex-plica a Línia Mar Jaume Grau,president del grup Les Agulles,d’Ecologistes en Acció.

Tot i que els ecologistes veuenparts positives del PDU, comara la incorporació al Parc Agra-ri de terrenys a prop del Remo-lar-Filipines, la resta del Pla, as-segura Grau, “segueix la vella lò-gica del creixement urbà per ge-nerar activitat econòmica”, i afir-ma que el PDU “és un premi deconsolació pel fiasco d’Eurove-gas”. I és que el mateix dia que esva conèixer que Eurovegas no s’e-dificaria al Baix, els alcaldes deCornellà, Gavà, Viladecans i SantBoi van enviar una missiva al pre-sident de la Generalitat, ArturMas, reclamant inversions al-ternatives a la comarca, una deles que més ha patit els efectes dela crisi i de la desocupació.

El Pla s’està posant ara en co-neixement de les entitats i, enaquest sentit, Les Agulles és unade les quals ha presentat al·le-

gacions, entre altres. “El sòl és unbé escàs, limitat i no recupera-ble”, afegeix Grau.

POSITIU PER ALS CONSISTORISPer la seva banda, els consistorisimplicats tenen una visió molt di-ferent de la qüestió. “L’objectiuprincipal del PDU és, justament,augmentar i preservar els espaisnaturals”, assegura a aquesta pu-blicació Carles Ruiz, alcalde de Vi-ladecans. Per la seva banda, FidelVázquez, director de Serveis d’Ur-banisme de Gavà, admet que“amb aquest pla es permetràconstruir a la zona”, tot i que l’o-cupació “no serà del 100% del’àmbit”. Vázquez, però, explicaque el PDU, de moment, està “es-tudiant àmbits” per tal de saber“on es podrà urbanitzar i quins es-pais s’hauran de preservar”, com“la zona dels Joncs o la Marina-da”, entre altres. “El PDU vol fercompatibles el creixement eco-nòmic amb la protecció del mediambient”, conclou Vázquez.

» Col·lectius ecologistes denuncien el nou pla de desenvolupament econòmic del Delta del Llobregat» El projecte, que està en fase de redacció, vol crear “un important pol d’activitat econòmica a la zona”

REDACCIÓ4La coalició inter-nacional d’ONG de preservaciódel medi ambient SEO/Birdlifeha elaborat recentment un mapade 50 espais de l’Estat suscepti-bles de millora per evitar la sevadegradació. Un d’ells és la zonadel Delta del Llobregat.

En concret, aquest informeaconsella tot un seguit d’actua-cions que cal fer per restaurarl’espai natural, com són el des-

brossament dels matolls de lazona per fomentar la cria d’es-pècies d’ocell com l’abellerol, o laconstrucció d’un filtre que depuriparcialment els vessaments ur-bans al riu. Aquestes mesuresajudarien a complir amb les di-rectives de la Unió Europea, ques’ha marcat com a objectiu quel’any 2020 un 15% de les zonesd’interès natural degradades ha-gin estat restaurades.

El Delta, un espai degradatsusceptible de millora

La Pineda del sector Marinada, a Gavà. Foto: Neus Màrmol

L’estira-i-arronsa de sempre

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

El passat dimecres 14 de gener elsobiranisme va tornar a respirartranquil. Mas i Junqueras refeienla unitat i arribaven a un acord“per portar el procés de transiciónacional fins a la victòria”, en pa-raules del president. Un procésque tindrà el seu punt àlgid en leseleccions anticipades i de caràcterplebiscitari del pròxim 27 de se-tembre –just un any després de lafirma del decret de convocatòriadel 9N–, en les quals, finalment,s’hi concorrerà amb llistes diver-ses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes set-manes de neguit sobiranista id’episodis públics per oblidar –elsmateixos Mas i Junqueras vandemanar perdó en aquest sentit–.Hi havia acord i hi hauria elec-cions, tal com la societat civilsobiranista exigia. Però la feinaque s’haurà de fer des d’ara finsal 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafir-ma el pacte de legislatura entreCiU i ERC i, com han volgut des-tacar tots dos partits, es posarà elfocus en els programes d’especialcontingut social o educatiu, comara la llei de formació professio-

nal, la llei de reforma del Serveid’Ocupació de Catalunya i la lleide simplificació administrativa. Elpressupost de la Generalitat de2015, acordat pels dos partits, java en aquesta direcció.

Pel que fa a l’acció legislativacatalana, l’acord contempla l’a-provació de lleis que actualmentencara estan pendents al Parla-ment i que són, segons els dos

partits, de màxima importànciades del punt de vista del funcio-nament del país, de la seva eco-nomia i de l’acció social. Entreaquestes destaquen la de For-mació Professional, la de reformadel Servei d’Ocupació de Cata-lunya o la de simplificació admi-nistrativa.

Però la part més important del’acord –eleccions a banda– és

sens dubte el compromís assolitper part d’ambdues formacionsde prioritzar la creació de les es-tructures d’Estat que estaven es-tablertes en l’acord de legislatu-ra firmat el 2012 i la legislació ne-cessària per fer-les possibles. Lahisenda pròpia, l’administració dela seguretat social i l’acció exteriorsón les més importants, a més del’elaboració d’una administracióelectoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en no-més set mesos que es preveuenmolt intensos i que tindran unesaltres eleccions, les municipals,pel mig. De cara a aquests comi-cis, l’acord estableix pactes d’en-tesa oberts a forces polítiques queestiguin d’acord amb el procés,tot i que aquest punt no ha que-dat del tot definit. El que sí quequeda clar és que es vol que el fullde ruta per presentar-se a les ple-biscitàries pugui ser compartittambé per altres formacions so-biranistes, com ara la CUP.

Sigui com sigui, tot plegats’haurà d’haver enllestit el juliol,ja que la intenció del president ésdissoldre el Parlament a comen-çaments d’agost per poder cele-brar les eleccions el 27 de se-tembre i que així la campanyaelectoral comenci en una altradata simbòlica: l’11 de setembre.El compte enrere ja ha començat.

Pròxima parada: plebiscitàries» Mas i Junqueras refan la unitat “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”

» L’acord prioritza la creació d’estructures d’Estat des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre

HISENDA PRÒPIA“UN TEMA EN MARXA PERÒ NOCULMINAT”La principal estructura d’Estatés la hisenda pròpia, “un temaen marxa però no culminat”, enparaules de Mas. Tal com re-corda el Govern en el seu balançde mandat, ja s’ha implementatla finestreta única amb la xarxade les Diputacions i s’ha creat uncos tècnic de gestors tributaris.Però ara caldrà aprovar una lleitributària de Catalunya per re-gular la gestió, liquidació i ins-pecció dels tributs del país.

JUNTA ELECTORAL“TENIR INSTRUMENTS PROPISPER ENFOCAR LES ELECCIONS”La creació d’estructures d’Estatno pot oblidar dotar Catalunyad’una junta o sindicatura elec-toral catalana per poder “tenirinstruments propis de país perenfocar les pròximes eleccions”,segons Mas. La via per fer-ho ésl’aprovació d’una llei d’acordamb l’article 56 de l’Estatut. Peraltra banda, també queda pen-dent l’aprovació d’una llei elec-toral pròpia, un objectiu finsara reiteradament encallat.

SEGURETAT SOCIAL“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈCAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”Un altre dels reptes més im-portants –segurament el quemés– és el disseny de l’admi-nistració i la tresoreria d’una Se-guretat Social catalana que ga-ranteixi les pensions i presta-cions d’atur. Tal com ha adver-tit el Consell Assessor per a laTransició Nacional, aquest és un“terreny complex en el qual calcomençar a entrar-hi”. El primerpas serà la creació de l’agènciacatalana de la Seguretat Social.

ACCIÓ EXTERIOR“EL VESSANT DE SITUACIÓ ENL’ESCENA INTERNACIONAL”Per últim, cal destacar també laimportància de l’acció exterior.“El procés quedaria coix si no téun vessant de situació en l’es-cena internacional”, adverteixMas. Aquest és un dels camps enquè s’ha avançat més en els dosúltims anys. Sense anar méslluny, el fins fa poc alt funcionaria Brussel·les, el català AmadeuAltafaj, ha estat nomenat re-centment alt representant dela Generalitat a la Unió Europea.

Les estructures d’Estat

Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

Es vol que el full

de ruta pugui ser

compartit també

per altres partits

sobiranistes,

com ara la CUP

| 4 líniamar.cat 28 gener 2015 Agenda Nacional

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 5 | líniamar.cat28 gener 2015

| 6Opiniólíniamar.cat 28 gener 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniamar.cat

Dipòsit legal: B.12315-2013

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Tant l'integrisme gihadista coml'integrisme neoliberal dels quiens governen segresten i atemp-ten contra les llibertats. Uns ambles armes i el terror i els altresamb les seves polítiques antiso-cials, lleis i sistema repressiu.

El 7 de desembre personesd'idees llibertàries van ser em-presonades en el marc de l'ano-menada operació Pandora, dutaa terme pels Mossos d'Esquadra.El ‘delicte’ d'aquestes personesera, segons l'Audiència Nacio-nal, que “assistien a reunions iparticipaven en l'elaboració depublicacions i butlletins de ca-ràcter llibertari”. Tot i tractadesde “terroristes” la resolució judi-cial no concreta cap relació d'a-questes persones amb bombesni fets violents que cap mena.Les paraules del jutge Bermúdezho diuen tot: “No investigo elspossibles atemptats, jo investigol'organització i els que poden serde perill per al futur”. Això ésgravíssim i indignant.

Dies després de l'atemptat in-tegrista islamista a París, el PP esva querellar contra un humo-rista, Facu Diaz, per un vídeod'humor titulat El PP se disuelve,que es pot veure en Youtube.

La Ley de Seguridad Ciuda-dana (llei mordassa) i les noveslleis ‘antiterroristes’ són un atactotal a les llibertats que ens afec-tarà a totes. Cada vegada és mésevident que aquesta democràciaés una fal·làcia.

El documental Ciutat Morta,que finalment la TV3 va emetrerecentment, i a contracor, és unbon exemple de com fabricarmuntatges policials, com en l'O-peració Pandora, contra el movi-ment llibertari.

4Segrestatsper Josep Lluís Pérez

#BárcenasLliure#FaltaLaCUP #CiutatMorta

4Pilotes foraper Jordi Lleal

El tsunami que va desencadenarla suplència de Messi a Anoetaen el primer partit oficial de l’a-ny, i els fets posteriors, consta-ten un cop més la suprema im-portància del crac argentí dinsdel FC Barcelona.

La seva autoritat és enormeperquè se l’ha anat forjant al capdels anys, i si bé sempre hi hal’enrenou sobre si és ell quimana dins del vestidor, beneïdasigui aquesta dependència men-tre continuï oferint els seus ha-bituals recitals. Bartomeu ho sapi Luis Enrique també: les pos-sibilitats d’èxit de l’equip radi-quen en gran mesura en el ren-diment de la “puça”. Ni la polè-mica que es va originar amb laseva absència a l’entrenamentper una suposada gastroenteri-tis l’endemà de la derrota con-tra la Reial ha provocat que elpresident es posicionés a favordel tècnic en detriment del ju-gador. Hem viscut infinitat devegades enfrontaments d’a-questa mena, i gairebé sempreun dels dos acostuma a caure. Amés, amb un entrenador queestà començant un projecte, éshabitual que qui tingui les deperdre sigui el futbolista.

Però amb Messi tot és dife-rent, i tothom dins del club és

conscient que cal tenir-lo con-tent. Bartomeu perquè sap quesi l’argentí decideix marxar ja nocal ni que es presenti a la re-elecció, i ‘Lucho’ perquè intueixque un duel amb ell no el por-tarà a cap altre lloc que a la des-titució. L’asturià ha patit l’aco-miadament de ‘Zubi’, amb quitreballaven plegats, i és cons-cient que probablement la sevafigura no genera consens dins dela junta. Malgrat això, i a l’esperaque a finals de temporada els so-cis decideixin el model de clubper als pròxims anys, com sem-pre en el futbol tot dependrà desi la piloteta entra o no. De si l’e-quip és capaç de créixer a par-tir de la victòria contra l’Atléti-co i deixar enrere els dubtes.

Per sobre de directives id’entrenadors, l’argentí trenca lanorma perquè si rendeix al seunivell, tot és més senzill. Els ge-nis sempre han manat en elsclubs, ho van fer Pelé, Cruyff oMaradona, i és quelcom inhe-rent a la professió. Si tens al mi-llor, és preferible encomanar-teal seu talent que no fer-li lavida impossible. Sempre dinsd’uns límits, òbviament. Peròamb Messi, home de poques pa-raules, tots sabem quina és l’e-quació de l’èxit: que sigui feliç.

per Sergi Villena

4La clau és Messi

Quan es pregunta a la vicepre-sidenta del govern, Sáenz deSantamaría sobre el tema deBárcenas, respon que l’extre-sorer ja fa temps que no és delpartit i que la justícia faci el seucamí. El president Mariano Ra-joy, declara sense ni anomenar-lo, que la justícia continuï ambel procés i acabi com més aviatmillor. A veure si es pot enten-dre: Bárcenas quan va delinquir,què era? Un ésser que vagavaper les galàxies siderals o un altcàrrec del PP?

Diguem-ho així, no noméshi ha hagut enriquiment per-sonal, també al PP! Si ara és ono membre del partit, no excloules responsabilitats del mateixpartit que es va beneficiar delsmilions d’euros que va recaptari repartir de forma fraudulenta.Serà que “s’autoamnistien” a l’a-vançada? És que qui fa un des-

falc, sent president d’una cor-poració a favor d’aquesta cor-poració, quan deixa de ser pre-sident, la corporació queda lliu-re de la responsabilitat?

Algú s’imagina que, comque Rodrigo Rato ja no és el pre-sident de Bankia, les malespràctiques amb les preferents odit d’altra manera l’estafa, els ac-tuals responsables adduïssinque el banc no n’és responsable?Es pot entendre, que es fessinreformes a les seus del PP decarrer Gènova, del país basc i al-tres, sense que ningú s’assa-bentés de com es pagaven o ésque es pagaven també “en dife-rit” com explica la senyora Cos-pedal en el cas de la liquidaciódel senyor Bárcenas? L’extre-sorer sortirà al carrer, què faràa partir d’ara, etzibarà unesquantes canonades o callarà? Isi calla, a canvi de què?

@DavidGR1714: Si la CUP no busca algunpunt d'acord i d'aliança amb el front deCiU i d’ERC (Mas-Junqueras) estarà elec-toralment morta.

@lacompetencia: ‘Ciutat Morta’ ha fet un20% d'audiència al Canal 33?! Com desco-breixin que el periodisme d'investigació in-teressa, adéu futbol!

@Miri_run: Bárcenas paga 200.000 eurosper ser lliure. Si jo els tingués, em deslliu-raria de la hipoteca i amb el sobrant faria lavolta al món amb un jet privat.

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com líniamar.cat28 gener 2015

@xlemus: El Barça si fitxa a l'estiu té 2 op-cions: cedir el jugador fins al gener o tenir-lo entrenant i jugant amistosos. Opcionsdifícils per a un crac.

@cristina_pardo: Aguirre ya puede sercandidata: destapó la trama Gürtel y laculpa fue de los agentes por lanzarseencima de su coche en el carril bus.

@encampanya: Pedro Sánchez dice queno le preocupa que Zapatero se vea conPablo Iglesias. Y una lágrima cae sobre lamesa.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

La democràcia està sent atacada des del’interior del sistema. En l’àmbit neoli-beral i conservador es promulguen lleisrestrictives sobre els drets socials i les lli-bertats. I sota l’extremisme de l’auste-ritat es condemna a l’atur i a la pobre-sa cada vegada a més persones. Fins al’extrem cínic, que el discurs i el mèto-de “oficial” per acabar amb la crisi, a càr-rec del PP, produeix un creixementque comporta desigualtats i no redueixl’atur: el nou treball incrementa la pre-carietat i no eximirà de la pobresa.

Davant d’aquest panorama, aparei-xen en l’àmbit català i de l’Estat novespropostes polítiques de caràcter tren-cador. Denuncien els privilegis de la clas-se ‘casta política’ i creixen de la mà delmalestar i l’empobriment de les classestreballadores, populars i mitjanes.

Davant del clima de corrupció i eldescrèdit, certament, cal un nou co-mençament. Ara bé, per conjurar el pe-rill populista –també té el seu risc– s’a-justa als fets afirmar que en la “experi-mentada” política són molt majoritarisels comportaments ètics.

La crisi és més profunda i de siste-ma. D’impotència de la política institu-cional per aturar els interessos banca-ris que colonitzen els governs amb pro-grames que redueixen el sector públic.Uns interessos que adoben el terreny perampliar l’àrea del negoci privat. És pos-sible una aliança entre els sectors, mésamplis possibles, de la “vella” i de la“nova” política? És desitjable?

Per construir una nova aliança a fa-vor de la democràcia social, política i eco-nòmica, hi falta gent, no n’hi sobra. Per-sona, idea i col·laboració són conceptesnecessaris per sortir de l’atzucac onsom. Part essencial del nou mètodepolític i social que és reclamat.

¿Pot la “nova” política per si sola ar-ribar al govern i gestionar, en el dia a diai amb els imprescindibles acords amb elspoders establerts, la transformació ne-

cessària? Fins i tot, per adoptar aquestprograma pragmàtic considero que li calel concurs de la part política ‘experi-mentada’.

La batalla real és entre democràciai no democràcia. Entre dignitat social,política i econòmica per a tots, i les doc-trines econòmiques que amb anestèsiaens inoculen. I que amb sordina ens fanmal, encara que no les sentim, enmig detants sorolls de distracció induïts.

Cal buscar el diàleg, en l’àmbit delcentre-esquerra, entre les marques po-lítiques amb experiència i les novesmarques polítiques. Sobra individua-lisme i manca sentit col·lectiu. Neces-sitem més horitzontalitat i una vida po-lítica centrada en un ‘nosaltres’ queesdevingui el més ampli possible.

Per imaginar amb marge d’encertel futur és necessari un nou equilibri iuna barreja entre els nous plantejamentsi l’experiència. Els ideals són els matei-xos d’ahir. El nou temps ens reclamacanvis en el mètode.

El moment és dur. I cal estar atentals senyals que arriben de Grècia. I a l’es-pasa de Dàmocles d’un integrisme reli-giós que nia en joves desatesos, que ha-biten en barris desatesos, en societatsque alguns abandonen i desatenen.

L’economista Francesc Trillas, en elseu bloc, planteja el nou govern xilè, de“Nueva Mayoría” com un possible la-boratori d’allò que pugui passar aquí, toti les diferències de context. El nou go-vern del país andí resulta d’un pacte dela socialdemocràcia de Michelle Bac-hellet, amb els líders estudiantils i cívicssorgits de les protestes socials de 2011,a més dels sectors comunistes que tre-ballen per a la transformació social.

En aquesta hora, des d’Europa finsa les ciutats, és desitjable fer bandera dela generositat i la col·laboració en be-nefici de la gran majoria. A Catalunya,amb la demanda afegida de realitzaciónacional, també arriba aquest ressò.

4Objectiu democràciaper Josep Xurigué

Serà que em faig vell, i tot i la meva re-bregada al “contigo no me ajunto” de l’O-riol Junqueras a la seva conferència mar-cadora de perfil, he estat callat durantaquests dos mesos d’arqueologia gene-ralitzada del retret i de tomahawksacusadors al Twitter, al Facebook o alsdiaris. Al final es veu que l’he encerta-da: hi ha acord i eleccions. Han estat ex-actament seixanta-dos dies de fotre’s lacavalleria per sobre uns patriotes als al-tres, una baralla retransmesa amb ale-gria i diligència pels mitjans de l’statusquo, i bramats a megàfon batent pel bo-tiflerisme. Espero que ens hàgim quedata gust tots plegats.

Què són 2 mesos comparats amb els3.600 mesos de l’ocupació forastera queha patit el país? M’ho podeu dir? Doncs,a tot estirar, un 0,05 % del temps. I si ensho mirem des de la garrotada de l’Esta-tut, no més d’un 3,6% de les setmanes vis-cudes en aquest viatge col·lectiu cap a Íta-ca. Més o menys, com els minuts de l’es-combraria d’un Barça Gratallops deCopa del Generalísimo. Tothom n’hasortit perjudicat, a tothom li han recor-dat això o allò que fa lleig pels amants dela puresa i pels serafins d’aquest futur na-cional somniat. Que de tant somniatque l’hem somniat, volem seguir-lo som-niant immune a corrupcions i a incom-petències. Afortunadament, els catalansno ens diferenciem tant com ens pensemde la resta de societats del primer món.Gent moralment d’esquerres absoluta-ment consumista, defensors de l’ecologiaque només recicla si el vigilen els seus fills,jugadors de futbol de sofà i proclamadorsde la puresa en la gestió dels diners pú-blics mentre provem d’estafar a hisendasi es presenta l’ocasió.

És que Núria, Carme, Salvador, Joan,Àlex, Pau, Benet, Marc, Assumpció, Jo-sep Lluís, i altres amics virtuals i pre-sencials, no us adoneu de tot el que hemavançat plegats? Ara que som cada copmés a tocar del cim, és clar que fot ver-tigen mirar avall i veure fins on hem tin-gut pebrots d’enfilar-nos! I és clar que en-cara podem trencar-nos la crisma car-dant-nos daltabaix, però que no sigui per-què ens fem la punyeta l’un a l’altre, quetotal queden pocs metres i és la part més

difícil i perillosa. Per això espero i desit-jo que mirem amunt i ens deixem de ba-rallar, i que tot quedi perdonat.

L’altre dia, bé o malament, es va ar-ribar a l’acord de convocar les punyete-res eleccions que ens poden deslliurardels Tomàs Roncero i de les campana-des a la Puerta del Sol. Tothom va haverde cedir, tant Tiris com Troians, per talde salvar la voluntat i l’esperança de totun poble. I això ara ens sembla poc, peròde la mateixa manera que en WoodyAllen diu que Humor és la suma de Tra-gèdia i Temps, ja us avanço que l’Èpicahistòrica es deriva sovint d’un acord malgirbat entre gent que renuncia a tenir raó,venut als llibres d’Història com unagran decisió conjunta, intel·ligent, i –di-guem-ho!– d’audaços estadistes.

La veritat és que tornem a tenir la ini-ciativa que vam començar a perdre el 10de novembre i vam acabar per extraviarla punyetera setmaneta de les confe-rències dels uns i dels altres. Els espa-nyols tornen a estar nerviosos amb la “al-garabía”que albiren el mes de setembre,i els unionistes estan que no… bé… dei-xem-ho córrer que se m’abraona l’esca-tologia al teclat.

Mireu, la democràcia no deixa de serla confirmació institucional d’un rao-nament tant contradictori com sòlid: “weagree to disagree”, estem d’acord que noestem d’acord. Quan els agents políticsd’una societat, són capaços d’acceptar filper randa aquesta premissa, de fet es-tan construint les bases de l’origen, di-buixant l’acte fundacional, d’una socie-tat nova. Un país nou producte de l’a-cord. Un pas endavant cap a una men-talitat d’estat, nacional, on tothom clau-dica pel bé de tothom.

Nota: La contradicció aquesta del d’a-cord en no estar d’acord és també el fo-nament del sentit de l’humor entès comel bàlsam que cura discrepàncies. És peraixò que he volgut titular aquest post “Totqueda perdonat” com a necrològica sa-tírica als humoristes assassinats a Parísper la ignorància. Per molt que jo dis-crepés de la línia editorial de Charlie Heb-do, sense sentit de l’humor ni hi ha de-mocràcia, ni hi ha futur, ni hi ha res. Totssom Charlie, malgrat tot i gràcies a Déu.

4Tot queda perdonat, aquí tambéper Carles Savalls

| 8

líniamar.cat 28 gener 2015

Castelldefels

L’alcalde, Manuel Reyes, va de-manar fa pocs dies al Govern dela Generalitat el traspàs de lapropietat del Canal Olímpic per-què passi a ser de titularitat mu-nicipal. Ho va fer en una carta re-mesa al president de la Genera-litat, Artur Mas, en la qual Reyesreivindica “un dels pocs equipa-ments esportius construïts perals Jocs Olímpics que mai es vatransferir a l'Ajuntament delmunicipi del territori al qualpertany”.

El que vol l’Ajuntament deCastelldefels, segons fonts mu-nicipals, és aconseguir la pro-pietat de la instal·lació amb l’ob-jectiu que tots els serveis del Ca-nal puguin ser utilitzats pelsciutadans de Castelldefels, in-corporant-se així al teixit d’e-

quipaments esportius de la ciu-tat. Ara, els veïns i veïnes de laciutat poden accedir al recinte,però només poden fer ús de lazona del voltant del Canal perpassejar, córrer o anar amb la bi-cicleta. Això va ser possiblearran d’un conveni de col·labo-ració entre l'Ajuntament i la se-cretaria general de l'Esport.“Una ciutat amb un marcat ca-ràcter esportiu, que va ser Ciu-

tat Europea de l'Esport 2013, esmereix poder tenir la titularitatd'una instal·lació com aques-ta”, afegeix Reyes.

INSTAL·LACIÓ OLÍMPICAEl Canal Olímpic de Castelldefelses va construir fa més de duesdècades per encabir-hi les com-peticions de piragüisme i remdurant els Jocs Olímpics de Bar-celona de l’any 1992.

El Canal es va construir per als JJOO de 1992. Foto: Ajuntament

El consistori vol que el CanalOlímpic sigui de titularitat seva» L’alcalde Reyes demana a la Generalitat el traspàs de l’equipamentesportiu perquè pugui ser utilitzat pels ciutadans de Castelldefels

En marxa el debatut tercertram del passeig Marítim

URBANISME4Les obres deconstrucció del tercer tram delpasseig Marítim de Castelldefels,que comença a l’avinguda Re-pública Argentina i acaba al ca-rrer de Penyeta Roja, ja estan enmarxa des de fa uns dies –des-prés que a mitjans de novembrese celebrés l’acte simbòlic de laprimera pedra–.

Amb l’execució d’aquesta faseculminarà un projecte de passeigque dóna continuïtat a tota lafranja costanera de la ciutat.Amb aquestes obres, s’eliminal’aparcament en cordó al costatde la vorera del mar, que l’A-juntament ha compensat ambl’adequació de tres solars perencabir-hi places d’aparcament.Un està al carrer Mèxic, que ja

està operatiu, i aviat entraran enservei un altre aparcament al ma-teix carrer i un altre al carrer dePenyeta Roja.

UNA OBRA CONFLICTIVAEs tracta d’un tram polèmic, jaque contemplava la construc-ció de quatre grans plataformesdestinades a la instal·lació de res-taurants a tan sols deu metresdels habitatges. Davant d’això, elsveïns, agrupats en la plataformaStop Fase 3, van fer sentir les se-ves reivindicacions a l’alcaldeManuel Reyes i van demanar alPle la supressió de les platafor-mes. Finalment, la proposta veï-nal va ser aprovada per unani-mitat i les plataformes no van ti-rar endavant.

SALUT4Fa unes setmanes ERCde Castelldefels va demanar alPle que l’equip de govern deManuel Reyes (PP) informés so-bre les negociacions amb Salutpel que fa al tercer CAP. SegonsERC, “el compromís adquiritper l’equip de govern l’ha fet a tí-tol propi, a les portes d’uneseleccions”, i proposa crear unaTaula per la Sanitat, a més de ferun estudi de les necessitats sa-nitàries i dur a terme un procésde participació ciutadana.

ERC lamenta també que elgovern de Reyes no hagi aprovatel Pla Funcional, que ja va apro-var la Generalitat el juliol passat.Davant d’això, l’alcalde ManuelReyes ha explicat a Línia Marque estan “en contacte amb elDepartament per anar treba-llant en la proposta definitiva”, jaque volen fer modificacions.

“Els serveis que acollirà el ter-cer CAP encara no estan defini-tivament concretats”, diu Re-yes, “ja que el govern local i Sa-

lut estan encara treballant di-verses propostes”. Quant a l’em-plaçament del centre, Reyes hadit que “la ubicació de Ca n’Ai-meric no era prioritària per a laGeneralitat” i que “si s’estudiavauna alternativa, podien reconsi-derar donar prioritat al III CAP”.Els tècnics, doncs, “van estu-diar la possibilitat d’ubicar-lo aVista Alegre o els Canyars, do-nada la concentració de pobla-ció”. “La proposta es basa en cri-teris objectius de població”, diu.

RedaccióCASTELLDEFELS

Polèmica pel tercer CAP

ERC va demanar explicacions a Reyes al Ple de desembre. Foto: Arxiu

Societat | Campanya de la PAH en contra de la pobresa energèticaLa Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Castelldefels-Gavà-Begues ha iniciat una campanya

de recollida de signatures amb l’objectiu de presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb Mesures Urgents en contra de la pobresa energètica. Cada divendres d’aquest mes i el mes de febrer la

seu de la Federació d’AAVV de Castelldefels estarà oberta per rebre els ciutadans que vulguin signar.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 9 | líniamar.cat28 gener 2015

| 10Castelldefelslíniamar.cat 28 gener 2015

Segueixen a bon ritme les obres a General Palafox

URBANISME4Segons han in-format recentment fonts muni-cipals, les obres de millora al ca-rrer del General Palafox estanseguint a bon ritme. Ja s’ha duta terme l’asfaltat de la via –es vafer abans de les festes de Nadalperquè els veïns i veïnes po-guessin circular per accedir alsseus aparcaments–. Ara se-gueixen els treballs de reurba-nització integral, que consis-

teixen a rehabilitar la via, equi-librar les voreres laterals i or-denar les places d’aparcamentpúblic com també les zones decàrrega i descàrrega.

També es milloraran els ser-veis i el carrer del General Pa-lafox comptarà amb un nou en-llumenat públic de led. A més,es canviaran els arbres per unaaltra tipologia, més adequat a lescaracterístiques de la zona.

L’Ajuntament fa un calendarisense l’11 de setembre festiuPOLÈMICA4L’Ajuntament deCastelldefels ha repartit un ca-lendari de l’any 2015 que tras-llada el festiu de l’Onze de Se-tembre al dia 12. El consistoriha atribuït aquest canvi a una“errada tècnica” i ha dit que elsexemplars ja estan retirats ique tornarà a editar el calendarisi compta amb el pressupostper fer-ho, segons va informarel diari ARA fa uns dies.

El calendari es va repartirdurant la festa major d’hivern,el Castrum Fidelis, i va aixecarpolèmica entre els veïns i veïnesde la ciutat. Les xarxes socialstambé es van fer ressò del po-lèmic calendari.

Un grup d’alumnes de la Uni-versitat Politècnica de Catalun-ya (UPC) –tres d’ells estudien aCastelldefels i un a Terrassa–han construït un drone, quehan anomenat Ranger Drone,per salvar rinoceronts i elefantsde la caça furtiva a l’Àfrica.L’han dissenyat en el marc d’unconcurs de l’organització Wil-dlife Conservation UAV Cha-llenge i és el seu projecte de fi-nal de carrera.

El dispositiu dissenyat peraquests estudiants de la UPCpermet controlar d’una maneramolt més efectiva la caça furti-va d’aquests animals a indretsdel continent africà protegitscom, per exemple, el parc na-cional de Kruger, que es troba aSud-àfrica.

A més, aquest drone és unmitjà de baix cost que funcionamitjançant una tecnologia quepermet detectar els animals desde l’aire gràcies a la incorpora-ció d’una càmera tèrmica. Des-prés de detectar els animals, eldispositiu envia un senyal onli-ne en temps real amb la infor-

mació de la ubicació de les ma-nades d’elefants i rinoceronts, através d’un sistema de coorde-nades, als guardes de vigilànciadel parc en qüestió. El RangeDrone no té tripulació i no uti-litza comandament a distància.

UN PROJECTE DE BAIX COSTEls estudiants de la UPC handissenyat el Range drone ambl’ajuda d’HEMAV, una start-upcreada per exestudiants de lamateixa universitat i que té laseu instal·lada al Campus del

Baix Llobregat, a Castelldefels.L’objectiu de l’organització Wil-dlife Conservation UAV Cha-llenge és trobar una solució efi-caç a la caça indiscriminada ifurtiva d’elefants i rinocerontsals parcs nacionals, amb el prin-cipal requisit de què sigui debaix cost.

És per aquest motiu queaquesta institució va convocarun concurs d’àmbit internacio-nal, en el qual ha participataquest grup de quatre alumnesde la UPC.

Els alumnes que han dissenyat el Range Drone. Foto: UPC

Alumnes de la UPC creen un‘drone’ per evitar la caça furtiva

Neus MàrmolCASTELLDEFELS

L.C: Candela, tens doble experiència, gover-nant i a l’oposició. Quins trets d’acció d’ICV-EUiA, esquemàticament, destacaries en cadaun dels dos casos?C.L: Governant vaig conèixer el funcionamentde l’administració en general i d’unes àreesmés concretes que ens eren delegades. L’elabo-ració del Pla Jove, per exemple, va ser un delsprojectes més enriquidors que vaig desenvolu-

par com a Regidora de Joventut (2007-2011).Va ser un procés de participació amb els jovesper posar en marxa accions que ells mateixosvan fer seves. Després les han defensat i desen-volupat de manera autònoma. Desenvolupantel seu esperit crític i de responsabilitat. Aquestsanys a l’oposició han estat un veritable apre-nentatge de la visió de conjunt. Posicionar-nosdavant de qualsevol tema ens ha exigit un ni -

vell elevat de coneixement i d’anàlisi.Apropant-nos a la vegada a realitats diverses dela ciutadania. Ara tenim una visió més global dela ciutat i més capacitat per donar respostes alsproblemes de la gent.

Jordi, com creus que la teva experiènciacom a diputat al Parlament de Catalunyapot fer més ampli el projecte de la coalició? J.M.:Nou anys com a diputat –donant suport algovern d’Entesa o fent d’oposició a CiU- m’hanpermès treballar per Castelldefels al Parlamentrespecte a obrir el Canal Olímpic a la ciutat, elsoroll dels avions, les pantalles sòniques a la C-32,la restauració del castell de l’Eramprunyà, la lleid’acollida, inversions educatives, l’ampliació del’Hospital de Viladecans... L’experiència parla-mentària, des de les coses fetes i el coneixementdels mecanismes institucionals, és una aportacióa una proposta àmplia i compartida que fem desde la coalició.

Candela, la nostra feina deixa referentsde ciutat importants. Destaquen alguns,tant dels 12 anys de govern com dels 4 al’oposició.C.L: Des d’ICV-EUiA sempre hem valorat la ca-pacitat d’incidència en les polítiques socials iserveis públics com a prioritats exigides per for-mar part dels governs municipals, amb les re-sponsabilitats d’educació, cultura, joventut, mediambient i pau i solidaritat. Mostra de tot aixòsón Les Cases dels Infants amb les seves es-coles bressol, la nova Biblioteca, que estornarà a dir Ramon Fernàndez Jurado, elTeatre Plaza... Formen part de l’empremtaa la qual hem contribuït en els anys de go -vern. Amb esperit constructiu, des de l’oposicióhem aconseguit que es constitueixi la Taula pelDret a l’Habitatge (amb l’acompanyament in-dispensable de la PAH) o la baixada d’un 4% delspreus públics, que garantirà la igualtat d’opor-tunitats en serveis com les instal·lacions es-portives, activitats culturals, escoles bressol, etc.També és nostra la proposta del mecanismeeconòmic necessari per tal de finançar la con-strucció del quart institut, finançament que per-tocava a la Generalitat i que exigim siguiretornat. Moltes mocions aprovades s’han que-dat congelades per l’immobilisme del PP.

Candela López Tagliafico i Jordi Miralles ConteCandidats d’ICV-EUiA a les eleccions municipals a Castelldefes

fotografia, Ramon Josa

28 gener 2015Publicitat política

Hem de recuperar transparència,honestedat i participació

de totes els agents implicatsen qualsevol tema

28 gener 2015 Publicitat política

Quins temes, que hagis treballat en el Par-lament, creus que s’han de cuidar de m a n-era més específica a nivell local?J.M.: Al Parlament he treballat més temps eltemes socials i les polítiques d’empresa i ocu-pació. Aspectes fonamentals per contribuir arades de l’Ajuntament: a la creació d’ocupació, l’a-tenció a les necessitats de les persones i l’impulsde l’economia. Una altra feina que tenim ésque la Generalitat no eludeixi les sevescompetències en matèria educativa -quartinstitut- i sanitària -tercer CAP-. I, per això,l’eina adequada és el Parlament i els seus pressu-postos.

I quins temes creus més importants de redi-rigir, reconsiderar o refer de l’actuació delPP en aquests 4 anys a Castelldefels?C. L: Les maneres de fer política desenvolupadespel PP no es poden permetre: fetes d’esquena ala ciutadania, donant resposta a un clientelismeindividualitzat, sense consultar res a ningú,basades en l’ús de la mentida com la seva eina demanipulació i diuen que baixen impostos, quanes pot comprovar als rebuts del IBI que és unamentida més. La primera promesa del PP vaser baixar l’atur a Castelldefels, a dia d’avuitenim més aturats que fa 4 anys. Cal pren-dre-s’ho seriosament: per lluitar contra l’atur,amb propostes encaminades a la ciutat delconeixement, aprofitant la universitat i propostesconcretes per afavorir el comerç i el turisme. Ferun ambulatori amb els serveis necessaris i a l’es-pai més adequat, recuperar xarxa de carril bici,redreçar la zona blava i verda blava a la platja,feta sense pensar en les necessitats de la ciutat,

ens deixen una ciutat pitjor que caldrà recuperara poc a poc.

Quins trets determinants creus que potoferir ICV-EUiA en un govern plural durant elproper mandat? J.M:Experiència municipal, implicació ciutadana,valors, coherència i saber conviure en la pluralitat.La bona feina del Grup municipal actual d’ICV-EUiA: tu, la Candela i el Suso, i la dels anteriors, i laimplicació de la coalició en els conflictes so-cials i les reivindicacions ciutadanes democrà-tiques són l’ADN d’ICV-EUiA. Se’ns reconeix idistingeix àmpliament i ens fa necessaris per acon-seguir una alternativa a l’alcalde del PP.

Què destacaries del model de ciutat que de-fensa la coalició i com es reflectirà en el pro-grama electoral?C.L: Treballem per un Castelldefels més just, mésdemocràtic i més sostenible. Que garanteixi elserveis socials necessaris per assegurar una vidadigna -accés als habitatges buits i bona gestiódels habitatges protegits, eines per trobar feina icobertura dels mínims vitals (llum, aigua, gas,menjar)-; amb igualtat d’oportunitats per a l’ac-cés als serveis públics -preus accessibles per les es-coles bressol, accés per tothom a la cultura i a lesinstal·lacions esportives de la ciutat-; i on sigui elmateix ciutadà que es faci coresponsable de lesdecisions que es prenen amb la seva participacióactiva -amb eines de transparència i de partici-pació al seu abast, accés comprensible alscomptes de l’ajuntament, espais on la gent puguidir la seva, amb processos participatius vinculantsper prendre decisions importants-. I tot això no

ho podrem fer si no vivim en una ciutat mésneta, més sostenible, que cuidi el medi i l’entorn.Un Castelldefels fet amb la gent i per la gent.

Quines polítiques municipals creus que s’hande prioritzar en els propers 4 anys? Dequina manera les treballeu amb la resta del’equip i col·laboradors del programa?J.M: Ens sembla primordial prioritzar els dretssocials, el foment de l’ocupació i més democrà-cia participativa. Aquests objectius els conc-retarem amb mesures possibles en l’elaboraciódel programa municipal. Un procés d’elaboracióobert en el qual volem fer confluir homes idones independents, persones d’entitats, la gentd’ICV-EUiA i altres forces. Fer un programa-pro-jecte que ampliï el seu abast i begui de moltesmés fonts de coneixements des dels diferentsbarris i àmbits socials i econòmics.

Castelldefels necessita un canvi. Compenseu que és possible aconseguir-lo? J.M:Per això, serà necessari construir (entremolts) noves respostes i reconstruir allò que hamalmès el PP. Moltes persones compartim que

cal un canvi a l’Ajuntament i, ara, cal passard’una diagnosi compartida a compartir alterna-tives per aconseguir ser decisius per obrir unanova etapa i posar fi al govern de dretes.

Per acabar, una mateixa pregunta pels dos...Quins trets personals creus que poden en-riquir el projecte de ciutat que comparteixesamb la resta de l’equip?C.L:Primer de tot, estimo molt la meva ciutat, laque m’ha vist créixer i que en certa manera m’hafet, i això em fa viure en primera persona tot elque en ella passa, preguntar-me el perquè i bus-car la manera de fer de Castelldefels una ciutatmillor. Els anys d’experiència, la meva formació,la capacitat de feina i el poder traslladar la mevaveu, com la d’una ciutadana més a l’Ajunta-ment, és poc més del que puc aportar a aquestprojecte de ciutat. També, per què no, una visiójove i femenina, dos elements que sumen per-spectives a tenir en compte en el futur.

J. M:Sóc una persona constant i seriosa en lafeina, que escolta i treballa en equip. Sempre heapostat per la suma i unitat de forces diverses,per donar respostes possibles; i lligar els vinclessocials amb l’activitat política, com a necessariper a transformar la realitat. També crec que pucaportar el meu coneixement de les entitats i elsplans de treball municipals que vaig conèixer enels quatre anys que vaig ser assessor del grupmunicipal. En aquell moment, per exemple, vaigimpulsar el treball dels consells i l’agenda cul-tural, dues eines importants de proximitat ambla realitat de la ciutat. Per tant, una visió de lanostra trajectòria, que és també el meu tarannà.

28 gener 2015Publicitat política

Sí, a Castelldefels és moment desumar per canviar les coses. Ésmoment de sumar, unir gent iforces d’esquerres, per fer polí-tiques pensant en les persones

Gavà| 14

líniamar.cat 28 gener 2015

Diversos col·lectius i partits po-lítics de Gavà –ERC, GuanyemGavà, CUP, La Màquia i Arran–han demanat a l’alcaldessa, Ra-quel Sánchez, el cessament deVíctor Gibanel, actual Inspectoren cap de la Policia Local deGavà i cap d’Informació de laGuàrdia Urbana de Barcelonaquan es van produir els fets del4 de febrer de 2006, els quals tor-nen a estar d’actualitat arran deldocumental Ciutat Morta.

Segons Guanyem Gavà, CUP,La Màquia i Arran, “les informa-cions fetes públiques a CiutatMorta posen de manifest serio-ses objeccions sobre l’ètica, pro-fessionalitat i rigor democràtic” deGibanel. Aquests col·lectius tam-bé recorden la “censura” de 5 mi-nuts del documental on apareix

l’agent –que va demanar per lavia judicial que no s’emetessin pervulneració del seu honor–. Per laseva banda, ERC ha anunciatque “en cas que el cessament deGibanel no es materialitzés, seriaportat al Ple del 29 de gener”.

Gibanel va sortir al pas d’a-questes acusacions en una roda depremsa celebrada el 21 de gener,on va assegurar que no va tenir capimplicació en els fets de febrer de2006, i on també va voler deixarclar que la seva intenció no era que

es prohibís tot el documental,sinó que es retirés el fragment quefeia referència a ell. Pel que fa al’alcaldessa, Sánchez ha defensaten reiterades ocasions la tasca del’agent com a cap de la Policia Lo-cal, “una responsabilitat que estàdesenvolupant amb màxima pro-fessionalitat”, segons indica.

Tot i l’enrenou, a principisd’aquesta setmana la Fiscalia deBarcelona va descartar reobrir elcas 4F perquè el documental, diu,no aporta “cap prova jurídica”.

Gibanel (dreta) durant la roda de premsa del 21 de gener. Foto: Ajuntament

Demanen la destitució de Víctor Gibanel pel cas 4F

» Diversos col·lectius reclamen el cessament de l’actual cap de policiade Gavà després de l’emissió del documental ‘Ciutat Morta’

Gavà és la segona ciutat delBaix on més costa pagar un pis

ESTUDIS4Segons un estudi re-alitzat per Idealista.com, unaplataforma web per cercar habi-tatge, Gavà és el segon municipidel Baix Llobregat on calen mésanys –en concret 7,8– per poderpagar un habitatge. El primer dela comarca i quart en el rànquingestatal és Sant Just Desvern, oncalen 9,7 anys de renda per ad-quirir una propietat.

L’estudi s’ha fet a partir de lesdades de la renda personal delsmunicipis publicats per la Fun-dació d’Estudis d’Economia Apli-cada (Fedea). Segons l’informed’Idealista.com, Gavà és un delsmunicipis espanyols on la pro-

porció entre la renda dels resi-dents i els preus de l’habitatge ésmés elevada, ocupant el lloc nú-mero vint-i-tres del rànquing.

A més de Gavà, a l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona hi hamolts municipis on l’esforç perpagar un habitatge és molt ele-vat. Aquest és el cas de l’Hospi-talet de Llobregat (7,8 anys), elPrat (7,6 anys) i Cornellà (7,6anys), entre altres.

A dalt de tot del rànquing,per sobre de Sant Just Desvern,es troben els municipis de Ner-ja, a Màlaga, amb 10,5 anys, Ei-vissa i Santa Eulàlia (Eivissa),amb 10,2 anys.

Reobre un antic refugi antiaeride la Guerra a la Rambla

HISTÒRIA4Gavà va obrir fa unsdies les portes per visitar el refugiantiaeri de la Rambla de la ciu-tat. Des del passat 4 de gener, elsqui ho vulguin poden accedir alrecuperat refugi, que va ser re-descobert l’any 2008, arran d’u-nes obres que s’estaven fent altram inicial de la Rambla deSalvador Lluch. Amb aquestainiciativa, Gavà vol apostar perrecuperar la memòria històricade la ciutat i conservar i divulgarel patrimoni.

El projecte de recuperaciós’ha realitzat en dues fases. Du-

rant la primera s’han fet els tre-balls d’adequació del refugi, lavianalització de la Rambla de Sal-vador Lluch i la producció delprojecte de museu. La segonaetapa ha consistit a connectar elrefugi antiaeri amb l’antic passubterrani de la Renfe, continuaramb la fase arquitectònica i ins-tal·lar els elements museogràfics.

CINC REFUGIS ANTIAERIS A Gavà hi havia quatre refugismés, a part d’aquest: el de Serrai Balet, el del Centre, el de San-ta Teresa i el d’Àngel Guimerà.

La carretera entre Gavà iBegues, la més perillosa

INFRAESTRUCTURES4Segonsun estudi de l’EuroRAP, el tramde la carretera BV-2041 entreGavà i Begues és el més perillósde Catalunya. Davant d’aquestasituació, el Departament de Te-rritori i Sostenibilitat ha dut a ter-me durant els darrers mesostreballs de millora, com reforçarla separació entre sentits amb unzebrejat central a la calçada, i re-duir l’amplada dels carrils decirculació en una longitud de

tres quilòmetres. També s’haninstal·lat reflectants i es preveuafegir més senyalització.

Tot i això, l’alcaldessa deGavà, Raquel Sánchez, ha enviatuna carta al conseller Santi Vilaon considera que les milloresno són suficients. “La sortida dela urbanització del barri de Bru-guers continua sent perillosa, ivalorem la necessitat d’instal·larun semàfor i altres mesuresoportunes”, assegura Sánchez.

Eleccions | ERC i ICV presenten els seus candidatsEls grups municipals d’ICV i ERC a Gavà han escollit recentment els seus caps de llista per ales pròximes eleccions municipals. Els ecosocialistes van escollir Víctor H. González amb un

73% dels vots a favor, davant de l’altre candidat, Carles Pineda. Pel que fa als republicans,Andreu Pérez va ser l’elegit per unanimitat com a candidat del partit a l’alcaldia

RedaccióGAVÀ

Imatge aèria de la zona de Gavà Mar. Foto: AV Gavà Mar

15 |

Viladecanslíniamar.cat 28 gener 2015

El passat divendres 23 de generSalut va presentar l’esperat plafuncional de l’Hospital de Vila-decans, que preveu augmentar enun 90% la superfície de les ins-tal·lacions –de 13.500 a 25.700metres quadrats-.

Segons el document, l’am-pliació permetrà incrementar elnombre de llits fins a 152 i, coma mínim, el 20% de les habita-cions seran individuals. “Ara,moltes habitacions estan ocupa-des per dos pacients, separats en-tre si per una distància de 90 cen-tímetres”, expliquen des de laPlataforma en Defensa del’Hospital de Viladecans i de laSanitat Pública, i afegeixen quealguns pacients han estat “mol-tes hores en passadissos on sóníntimament exposats”.

Una altra millora del pla fun-cional és que hi haurà set quirò-fans i una àrea de cirurgia menorambulatòria, entre altres.

Davant d’això, però, els veïnsi veïnes i els professionals de lasalut veuen les millores amb re-ticències. “Ens va agradar la pre-sentació però no ens la creiem.Pensem que s’ha fet pensant enles pròximes eleccions”, explicaa Línia Mar Maruja Louzao,membre de la Plataforma en De-fensa de l’Hospital. “Ens han

presentat un pla amb el qualnecessitarien un 50% més delpressupost actual, que ja va pas-sar dels 44 milions d’euros el2008 als 35 milions d0ara”, afe-geix, i explica que el nou pla “noinclou una UCI, ja que segons Sa-lut, tot s’aglutinarà a Bellvitge”.“Aquí vam tenir un pacient mésde 12 hores perquè les UCI deBellvitge estaven tancades i el vanhaver de traslladar”, lamentaLouzao, que anuncia noves ac-cions de protesta.

Imatge de l’edifici de l’Hospital de Viladecans. Foto: ICS

El pla d’ampliació de l’Hospitalgenera reticències al municipi» Tot i les millores que proposa el projecte, com l’augment de llits, la Plataforma en Defensa de l’Hospital no se’l creu

Es presenta el Pla de Millorade l’Èxit Educatiu a la ciutat

EDUCACIÓ4L’Ajuntament vapresentar fa uns dies en tresjornades diferents el nou Pla deMillora de l’Èxit Educatiu. Lessessions, destinades a les famí-lies, empreses i entitats, van te-nir lloc el passat 15 de gener al’Ateneu Pablo Picasso; el 21 degener, a l’escola Montserratina;i el 22 de gener, al Centre Ede-lia Hernández. La primera pre-sentació, dirigida als directors idirectores dels centres educatiusde la ciutat, tant escoles com ins-tituts, es va celebrar el passat 18de desembre.

El Pla de Millora de l’ÈxitEducatiu, que preveu concretar

un pla individualitzat per a cadacentre per adaptar-lo a les sevesnecessitats, ha estat elaboratper l’Ajuntament de Viladecans,a través de l’àrea d’Educació,conjuntament amb el Departa-ment d’Ensenyament de la Ge-neralitat.

Segons explica la regidorad’Educació de l’Ajuntament deViladecans, Gisela Navarro,“l'objectiu del Pla és avaluartota l'oferta educativa que elmunicipi ofereix als centres perdeterminar si ajuden a complirl'objectiu de millorar l'èxit edu-catiu i, a partir d'aquí, proposarde noves si escau”.

El secretari general del PSOE,Pedro Sánchez, a ViladecansPOLÍTICA4El secretari generaldel PSOE, Pedro Sánchez, va vi-sitar recentment Viladecans, onva participar en una assembleaoberta davant més de sis-centespersones.

Durant la seva intervenció,Sánchez va abordar diversos te-mes, entre els quals el procés so-biranista català. Segons Sán-chez, “Artur Mas i Oriol Juque-ras menteixen perquè diuen quees preocupen del futur dels ca-talans i només s’ocupen del seufutur”. El líder del PSOE tambéva parlar de Podemos, partit

que podria provocar un gir almapa polític estatal segons lesenquestes. Sánchez no acceptaque “alguns dirigents de Pode-mos diuen que estan disposats aquè governi abans la dreta que elPSOE”.

Pel que fa al seu màxim rivalpolític, Mariano Rajoy (PP),Sánchez va afirmar que “és elpresident del frau”. Segons el lí-der del PSOE, el Partit Popularde Mariano Rajoy “desestabi-litza el país amb les seves reta-llades en drets que fracturen so-cialment l’Estat”.

El consistori no vol l’antenade telefonia a Alba-rosa

POLÈMICA4L’Ajuntament vaaprovar al Ple una moció encontra de la instal·lació d’una an-tena de telefonia mòbil al barrid’Alba-rosa, concretament al'immoble de l'antic Casino, si-tuat al número 20 del carrer deles Gardènies. La moció va seraprovada amb els vots a favor detots els regidors, excepte els delgrup municipal del PP.

El text demana sol·licitarl’informe previ preceptiu al Mi-

nisteri d’Indústria, Energia i Tu-risme, per fer la resolució dene-gatòria. També reclama incor-porar a l’expedient administra-tiu la documentació relativa a lafinca del Casino d’Alba-rosa ambels expedients urbanístics mu-nicipals, fiscals i ambientals. Amés, es va acordar presentar ladocumentació d’oposició veïnal,i mostrar el rebuig a la Llei Ge-neral de Telecomunicacions, en-tre altres punts.

Economia | Aproven els comptes municipalsEls pressupostos municipals per al 2015 –de gairebé 60 milions d’euros– van ser aprovats amb els vots de PSC, ICV i una regidora no adscrita –PP, CiU, PxC i un no adscrit van votar-hi en contra–.

Els comptes, entre altres, augmenten en un 40% els ajuts a beques menjador, llibres i teleassistència, continuen els Plans de barri de Ponent i Montserratina i es destinen 300.000 euros a inserir aturats.

Neus MàrmolVILADECANS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 16 líniamar.cat 28 gener 2015

Menjar bémillor aprop teu

BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU El Prat de Llobregat

Imma Llopis, escollida candidata de CiU a l’alcaldia del Prat de Llobregat

CIUTAT

Imma Llopis és diplomada en Infer-meria. Fa gairebé 30 anys que tre-balla a la sanitat pública. És regido-ra de l’Ajuntament del Prat de Llo-bregat des de l’any 2011 i ha estatpresidenta local de CDC.

Què et va fer entrar en política?La meva disconformitat amb elmodel de ciutat i la necessitat defer-hi alguna cosa. No m’agradaque la ciutat estigui governadaper la mateixa gent, i que no exis-teixin les mateixes oportunitats iequipaments per a tots els barris.Vaig entrar en política, incorpo-rant-me com a 2a de la llista d’enJordi Gili en les eleccions municipalsde 2011, com a independent. Ladona acostuma a incorporar-setard a la política: jo mateixa, tot itreballar, dedicar-me a la meva fa-mília i altres responsabilitats, estavainteressada en política i activitatsindical.

Et veus preparada?Sí, rotundament. A més, no sóc l’ú-nica persona del projecte: jo sóc lacara més visible, una persona d’unequip per tirar endavant un projec-te de ciutat. Respecte al meu recenttractament, després de combatre uncàncer de mama durant els darrers

8 mesos, hi ha en tot plegat un as-pecte positiu: una notícia així és moltdifícil d’assumir, però aprens a va-lorar les coses importants de la vidai que t’agraden, a separar el gra dela palla. Si estic aquí és perquè vullfer-ho.

Et presentes per governar?Evidentment. Quan un es presentaés per governar, no per ser com-parsa de ningú. Ara bé, estemoberts al pacte sempre que sigui enbase a un programa i a un projec-te de ciutat diferent: recalco, dife-rent a l’actual. Si això no fos possi-ble, fer la millor i més eficaç opo-sició possible. Aquests darrers 4anys hem fet possible l’Escola deMúsica, la tarifació social a les es-coles bressol i hem arrencat el com-promís de l’Ajuntament a iniciar lareforma de l’Artesà. I per des-comptat, seguirem sent la veu so-biranista a l’Ajuntament.

Quins seran els eixos bàsics fo-namentals de la teva candida-tura?Nosaltres entrem ara en el procésd’elaborar el programa electoral.Aquest és un procés obert, i volemescoltar les idees de tothom. Ara bé,crec que puc avançar algunes idees:prioritzar i potenciar la tasca social,perquè penseu que aquest és el se-gon ajuntament més ric de Catalu-nya en pressupost per càpita, i mas-sa vegades llença pilotes fora i no fael que hauria de fer. Evidentmentl’acció social que es pot fer des de l’a-juntament és molt més gran que laque s’està fent. Creiem en un ajun-tament més proper, en què els ciu-tadans puguin decidir i participar deforma molt més directa en allò quees fa amb els seus diners. Entenemque el model actual està esgotat, ique cal urgentment obrir les fines-tres de l’ajuntament perquè hi en-tri aire nou.

www.ciuelprat.cat

• L’assemblea local del 26 de gener ha ratificat la proposta de candidatura del comitè executiu local amb un percentatge del 88% dels vots emesos a favor

17 |

L’Assemblea de militants de Convergència Democràtica de Catalunya, ra-tifica la designació de l’actual regidora Imma Llopis, com a cap de llis-ta per a les eleccions municipals del pròxim 24 de maig.

Amb el suport del 88% dels vots de l’assemblea local, s’ha ratificatla proposta de designació de cap de llista, formulada pel Comitè ExecutiuLocal (CEL) de Convergència. Durant l’Assemblea, celebrada el dilluns 26de gener, el president local en funcions, Gerard Valverde, va destacarque les eleccions municipals són la millor prova de la feina ben feta i si-lenciosa a l’oposició, i que amb aquesta nova candidata es consolida uncanvi iniciat fa quatre anys. L’actual portaveu del grup municipal de CiUal consistori pratenc, en Jordi Gili, va lloar el compromís i l’energia queImma Llopis ha desplegat en els darrers quatre anys com a regidora, des-tacant el seu compromís amb l'aspecte social de l'administració muni-cipal i amb la plena sobirania de Catalunya.

En el seu parlament, Imma Llopis ha agraït la confiança dipositadaen la seva persona i ha acceptat aquest compromís amb la seguretat quecomptarà amb l’ajut i suport de la militància i dels simpatitzants. Ha as-segurat estar il·lusionada per aquest repte, i, després del seu tractamenti combatre un càncer de mama durant els darrers vuit mesos, se sent ambplena força per encarar-lo. Ha tingut paraules d’agraïment per amics icompanys de partit, i molt especialment per la seva família. Finalment,s’ha compromès a treballar amb entusiasme per tal d’assolir els millorsresultats possibles el 24 de maig i fer una bona tasca en el proper man-dat municipal, al servei del Prat i de Catalunya.

Durant les pròximes setmanes la candidata Imma Llopis dissenyaràel seu equip de treball i configurarà la llista que l’acompanyarà en la con-tesa electoral del mes de maig, a més de treballar per tancar el programaelectoral definitiu.

Van cloure l’acte en Josep Jordana –vicepresident comarcal de CDC-i Laura Costa –secretaria de política municipal de CDC-, ambdós desta-cant la importància del Prat de Llobregat, lloant la gran tasca que s’harealitzat i convençuts que aquesta continuarà amb la nova candidatu-ra que encapçalarà Imma Llopis.

El Prat de Llobregat| 18

líniamar.cat 28 gener 2015

L’Aeroport del Prat ha experi-mentat un creixement notable enel nombre de passatgers l’anypassat. Segons dades d’Aena delmes de desembre, la instal·laciógairebé ja havia assolit la xifraanual del 2013 en nombre d’u-suaris al novembre, quan jas’havien registrat 35,1 milions depassatgers. Aquest fet que ja su-posava un increment del 6,8%.Però després, només al novem-bre, es van comptabilitzar 2,4milions de passatgers més, xifraque suposa un augment del 3,8%respecte del mateix període del’any anterior.

Al novembre també van créi-xer un 8,5% els passatgers de laUnió Europea i els de l’àmbit es-tatal, amb un 0,2%. En canvi,van caure els usuaris i usuàries

de vols internacionals de fora del’espai europeu en un 3,4%.

UNA GUIA PER A LA IGUALTATDurant l’any 2014 l’Aeroportdel Prat també ha estat un cen-tre d’interès per a empreses i ins-titucions. I és que al llarg de l’any,més de 650 representants em-presarials i institucionals vanvisitar la instal·lació aeropor-

tuària en unes jornades guiadesper Aena que tenien l’objectiud’apropar el món de l’aviació a lasocietat.

A més dels empresaris, l’ae-roport del Prat també va rebreuna vintena de visites de grupsd’estudiants universitaris i ciclesformatius. En total, van assistira aquestes rutes pedagògiques527 alumnes.

Passatgers de l’Aeroport del Prat. Foto: Arxiu

L’Aeroport del Prat bat el seurècord anual de passatgers

» La instal·lació ha superat els 35 milions d’usuaris durant l’any passat» Augmenten els viatgers de la Unió Europea i de l’àmbit estatal

El Ple insta la Generalitat afinançar les escoles bressol

POLÍTICA4El Ple de l’Ajunta-ment va aprovar una moció re-centment per demanar a la Ge-neralitat que compleixi amb laLlei d’Educació de Catalunyaen relació al finançament deles escoles bressol municipals. Elconsistori així ho va fer desprésque el Govern decidís retirar delprojecte de Pressupost de laGeneralitat per al 2015 la parti-da destinada a finançar aquestscentres escolars, fet que, se-gons argumenta el Ple, va encontra de la legislació vigent.

La moció també denunciaque el Govern ha estat incom-

plint la normativa des de l’any2011, segons la qual la Genera-litat té competències exclusivesen educació infantil i ha de ga-rantir el finançament acordatamb els ajuntaments, recuperantcom a mínim el del 2010. El Pletambé diu que des del 2011 el fi-nançament a les escoles bressols’ha anat reduint de forma uni-lateral fins a arribar a zero, i aras’elimina dels pressupostos.

Les escoles bressol munici-pals afectades per la decisió delGovern de la Generalitat sónquatre: Sol Solet, La Granota, ElCabusset i La Blaveta.

El Prat estrena la nova plaçade Catalunya, on arribarà l’L9URBANISME4Els ciutadans iciutadanes del Prat van poder es-trenar fa uns dies la renovadaplaça de Catalunya, on s’hi hanconstruït nous espais verds, cívicsi d’oci, a la superfície, i un apar-cament públic cobert, amb 261places, i la parada de l’L9 del me-tro al subsòl –que començarà afuncionar l’any 2016, segonsestà previst–.

En total, s’han reformat ín-tegrament els 25.000 metresquadrats de superfície que ocu-pa la plaça. S’hi han ubicat dife-rents zones: s’han reservat 7.000

metres quadrats per a la reuniói l’organització d’actes diversosdavant del Cèntric; hi ha 13.000metres quadrats de jardí i parc,amb arbres, gespa i vegetació di-versa, amb jocs infantils, bancsi cadires, i s’ha potenciat l’ús co-mercial i de restauració de la pla-ça gràcies a l’eliminació del tràn-sit de pas i de l’aparcament quehi havia a la superfície.

S’ha instal·lat també unapèrgola al centre de la plaça, queactua com a punt de referènciai cobreix 900 metres quadratsde superfície.

La dinamització del CentreCívic de la Pau, a concurs

EQUIPAMENTS4L’Ajuntamentha obert el procés de licitació delservei de dinamització culturaldel Centre Cívic Jardins de laPau. El pressupost bàsic de lici-tació és de 215.000 euros –sen-se comptabilitzar l’IVA– o bé de260.150,00 euros –amb IVA in-clòs– per a un contracte admi-nistratiu de dos anys prorroga-bles un màxim de dues anuali-tats més. El valor estimat delcontracte és d’1.032.000 eu-

ros –sense IVA–. El termini perpresentar ofertes finalitza el 27de gener.

CRITERIS DE SELECCIÓEs tindrà en compte l’oferta eco-nòmica –un màxim de 51punts–; el projecte d’organit-zació del centre cívic –30punts–; les propostes de millo-ra sobre el contingut del projec-te cultural –12 punts–, i el pro-jecte de comunicació (7 punts).

Cultura | Documental sobre ‘El gall exquisit’ de la Fira Un documental dirigit per Santi Gila mostra el procés d’elaboració de les setil·lustracions del ‘gall exquisit’ de la Fira Avícola del Prat d’enguany. La peça

audiovisual mostra com diversos socis i sòcies i alumnes de l'Associació d'Amicsde l'Art i de l'Escola d'Arts del Prat han participat en el procés creatiu obert.

RedaccióEL PRAT DE LLOBREGAT

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 19 | líniamar.cat28 gener 2015

Comarca| 20

líniamar.cat 28 gener 2015

ComerçCastelldefels | Ànecblau regala trenta jornades d’esquí als seus clientsEl centre comercial de Castelldefels Ànecblau ha organitzat una esquiada per al pròxim 7 de març per ales persones que participin en el sorteig que ha preparat. Des del passat 12 de gener fins al 15 de febrer elsclients que presentin un tiquet de compra als establiments del centre de com a mínim 30 euros, entraranal sorteig de quinze packs dobles amb forfet i transport inclòs a les pistes de Font Romeu (França).

L’Ajuntament de Gavà, conjun-tament amb els establimentscomercials de la ciutat, han co-mençat a dissenyar el Pla de di-namització local per al 2015,que té l’objectiu d’impulsar elpetit comerç gavanenc.

El passat dimarts 13 de generel consistori va organitzar unasessió –la segona que s’ha fetfins ara– on representants mu-nicipals es van reunir amb elscomerciants de la ciutat perconcretar el pla de dinamitzaciód’enguany.

Segons explica l’alcaldessa deGavà, Raquel Sánchez, que vapresidir la trobada amb els co-merciants, el Pla “s’anirà enri-quint i concretant en la mesuraque es vagi avançant en el pro-jecte”. De moment, s’han posatsobre la taula algunes propostes,com millorar l’oferta formativa

als botiguers amb tallers espe-cialitzats sobre diverses temàti-ques com, per exemple, incor-porar un curs de comerç on-lineo de com dissenyar una pàginaweb.

També s’ha proposat fer sor-tides per analitzar quines estra-tègies comercials s’utilitzen enaltres indrets –el conegut combenchmarking–. Durant les ses-sions, ja s’ha acordat que el pri-mer viatge es farà a Londres,sota el nom de London RetailTour. També s’ha arribat a l’a-

cord de mantenir l’aposta per laFira d’Espàrrecs i pel Mercat deSant Nicasi, entre altres mesu-res. Per altra banda s’ha acordatcelebrar per primera vegada laPrimavera Weekend, el 21 i 22de març, i s’ha plantejat fer laRuta dolça, ruta salada a la tar-dor, per impulsar els locals delsector de la restauració i l’hos-taleria. També s’ha posat sobrela taula la necessitat de reforçarla difusió del Distintiu Comerçde Qualitat, que ara tenen no-més 38 comerços.

Gavà seguirà apostant per la Fira d’Espàrrecs. Foto: Ajuntament

Gavà dissenya un nou pla per dinamitzar el comerç

RedaccióGAVÀ

Protestes a Carrefour del Praten contra de les retallades

EL PRAT4Els representants sin-dicals de CCOO dels treballadorsdel supermercat Carrefour delPrat –i també a Terrassa– vanconvocar el passat dilluns 19 degener concentracions de pro-testa davant del centre comercialper rebutjar les rebaixes de con-dicions laborals que pateix laplantilla. Les accions van durardues hores, de 12 a 2 del migdia.

Segons informen des del sin-dicat, la direcció vol modificar demanera indefinida la jornada i elsou de la plantilla. CCOO expli-ca que l’empresa ara proposauna nova modificació substan-cial de les condicions laborals, laqual considera “agressiva i in-necessària després que la plan-tilla ja n’hagi sofert dues, una el2009 i l’altra el 2012”.

Viladecans té el tercer millorviver d’empreses de l’Estat

VILADECANS4El Delta Busi-ness Center, ubicat a Viladecans,ha estat reconegut com el tercermillor viver d’empreses de l’Es-tat espanyol ara fa uns dies.

El rànquing ha estat confec-cionat per la Fundació de Caixesd’Estalvi, una institució que haoptat per escollir en primera op-ció el viver de Gijón i, com a se-gona, el viver d’empreses d’À-laba. En el seu estudi, la Fun-dació de Caixes d’Estalvi desta-

ca la importància de l’existènciade vivers d’empreses com el deViladecans per tal de fomentarl’emprenedoria.

Segons s’explica a l’informede la fundació, pràcticament lameitat de les empreses de novacreació que es posen en marxaacaben tancant abans no passentres anys, una proporció que esredueix a un 10 o un 20% si te-nen el suport d’aquests viversd’empreses.

La població del Baix Llobregat hadisminuït un 0,3% el 2014, arri-bant als 806.249 habitants,2.395 menys que l’any anterior,segons dades publicades re-centment per l’Institut d’Esta-dística de Catalunya (IDESCAT).

Són xifres inusuals, ja que ala comarca feia anys que hi ha-via una tendència a l’alça de lapoblació. A més, juntament ambel Barcelonès, és l’única comar-ca de l’àmbit territorial metro-polità que registra una dismi-nució demogràfica –el VallèsOriental, el Vallès Occidental i elMaresme, les altres comarquesd’aquesta zona, han augmentatlleugerament el nombre d’habi-tants durant el 2014–.

La tendència a la baixa delBaix Llobregat coincideix amb la

del conjunt de Catalunya, quel’any 2014 ha registrat una dis-minució de la població per segonany consecutiu. Enguany hi ha34.747 persones menys, un0,46% menys respecte al 2013.

Als municipis de la zona delDelta, la localitat on ha disminuïtmés la població ha estat el Prat,amb més de 550 habitantsmenys –0,87%–. Després es tro-

ba Viladecans, on el 2014 es vanregistrar 86 persones menys, elque representa un 0,83% res-pecte al 2013. A Gavà hi ha 51persones menys (-0,11%), men-tre que Castelldefels és l’únicmunicipi de la zona on no s’ha re-gistrat decreixement, amb 178habitants més que l’any anterior,un creixement que suposa el0,28% més respecte a 2013.

La tendència demogràfica fins fa poc a la comarca era a l’alça. Foto: Arxiu

El Baix Llobregat perd prop de 2.500 habitants el 2014

RedaccióBAIX LLOBREGAT

PSC i ICV presenten esmenesals pressupostos del GovernPOLÍTICA4El PSC i ICV del BaixLlobregat han presentat esmenesals pressupostos de la Generali-tat per al 2015. Els socialistes dela comarca han presentat un to-tal de 73 esmenes, la majoria d’e-lles en l’àmbit educatiu i sanita-ri. Els ecosocialistes, per la sevabanda, han incidit en temes comla salut, l’educació, infraestruc-tures i medi ambient.

La diputada socialista al Par-lament, Eva Granados, ha de-clarat que “la despesa social con-tinuarà congelada el 2015 a ni-vells de fa onze anys”. Per la sevabanda, Candela López, coordi-nadora d’ICV al Baix Llobregat ialcaldable a Castelldefels, ha ditque els pressupostos “en lloc dedonar solucions, obliden les ne-cessitats dels més vulnerables”.

La xarxa Línia supera els330.000 exemplars mensualsCOMUNICACIÓ4La xarxa deperiòdics de proximitat Línia téuna difusió de 331.350 exem-plars de mitjana mensual, talcom ho indiquen les dades cer-tificades publicades dijous 8 degener per PGD, que correspo-nen al període setembre-no-vembre per a 19 de les 21 cap-çaleres de la xarxa del GrupComunicació 21. D’aquesta ma-

nera, Línia és la capçalera gra-tuïta local no diària amb més di-fusió de Catalunya, amb gaire-bé un milió d’exemplars cadatrimestre (994.050).

En el cas de la publicació Lí-nia Mar edició Baix Llobregat,que cobreix els municipis deCastelldefels, Gavà, Viladecansi el Prat, s’editen un total de14.975 exemplars mensuals.

Política | Josep Perpinyà és el nou president del Consorci del Parc AgrariDesprés d’haver estat escollit president del Consell Comarcal, l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà,

ha estat nomenat president del Consorci del Parc Agrari de la comarca durant l’última sessió ordinària del seu Consell Plenari, que es va celebrar a mitjans de desembre. El president es nomena fins a les pròximes

eleccions municipals, que és quan es constitueix de nou el Consell Plenari del Consorci del Parc Agrari.

21 |

Esportslíniamar.cat 28 gener 2015

El sènior A del BBA Castelldefelsva aconseguir el passat diumen-ge el que fins ara no havia pogutfer ningú en mesos: derrotarl’AEC Collblanc, líder del grup Cde la Lliga EBA.

La victòria (76-78) té encaramés importància perquè va sera domicili i davant d’un rival quecomptava tots els seus partits delliga com a victòries en els da-rrers mesos.

Els homes de Mateo Rubioarribaven al pavelló Fum d’Es-tampa amb bones sensacions,després de la victòria a l’onzenajornada contra el JAC Sants.Ben aviat el BBA va prendre lainiciativa i els del Baix van gau-dir d’avantatges de fins a vuitpunts. El Collblanc va reaccionari, al final del segon quart, els lo-

cals gaudien d’un petit avantat-ge (40-36).

La igualtat es va mantenir almarcador durant la segona part,fins que dos minuts abans del fi-nal els locals van aconseguir unarenda de sis punts (74-68). El tèc-nic del BBA va demanar untemps mort que va resultar clau

per aturar l’anotació local. Dostriples consecutius i dos tirs lliu-res van donar la volta al resultat,que ja seria el definitiu.

El Castelldefels vol confir-mar el seu bon moment en com-petició, i el seu pròxim contrin-cant serà l’Arenys, rival directe enla zona mitjana de la classificació.

El BBA va mostrar la seva millor versió al Fum d’Estampa. Foto: BBA

Un gran Bàsquet Castelldefelsacaba amb la ratxa del Collblanc» L’equip del Baix Llobregat suma dues victòries consecutives

» El Castelldefels busca consolidar el bon moment contra l’Arenys

El Gavà cau contra el Sanfeliuenc i porta deu partits sense guanyarGAVÀ4Continua la mala ratxadel CF Gavà. Els gavanencs vancaure 1 a 3 a casa contra el Sant-feliuenc en el derbi del Baix Llo-bregat el passat diumenge 25.

Amb aquesta derrota, els ho-mes de Manuel Rueda acumulendeu partits sense guanyar, icauen a la penúltima posició delgrup cinquè de Tercera divisió. ElGavà es troba empatat a 20punts amb el Martinenc i a dosper sota de la UE Castelldefels, elprimer equip que està fora dels

llocs de perill. Per trobar el da-rrer triomf dels del Baix cal re-muntar-se a l’onzena jornadade lliga –el passat 2 de novem-bre–, quan el Gavà es va impo-sar a l’Europa a la Bòbila (2-1).

En la propera jornada el CFGavà visita el Palamós, el degàdel futbol català, mentre que laUE Castelldefels rep l’Europa,immers en la lluita per l’ascens.Per la seva banda l’AE Prat visi-ta la capital de l’Alt Penedès perjugar contra el FC Vilafranca.

VILADECANS4La 23a ediciódel Gran Premi de Marxa Ciutatde Viladecans es va disputar elpassat diumenge 25 de gener alParc de la Torre-Roja. El Clubd’Atletisme Viladecans i el De-partament d’Esports de la ciutat,en col·laboració amb la Federa-ció Catalana d’Atletisme, vanorganitzar la cursa.

A la prova s’hi van donarcita més de dos-cents atletes re-partits en set categories, des debenjamins fins a categoria ab-

soluta. El Club Atletisme Gavà vacompletar la representació declubs del Baix Llobregat.

El marxador del FC Barcelo-na Marc Guerrero es va imposaren la categoria promesa-sèniormasculina aturant el cronòmetreen un temps de 45 minuts i 46segons. El podi el van completarDaniel Martí i Guillem Pérez, se-gon i tercer respectivament, quevan arribar més de 5 minutsdesprés que el corredor de l’e-quip blaugrana.

Per altra banda la marxado-ra del València Terra i Mar, Be-atriz Pascual, va guanyar a la sevacategoria amb la millor marca dela prova, 43 minuts i 39 segons.Andrea Cabré i Raquel Leónvan entrar per darrere de l’atle-ta barcelonina.

Beth Cáceres –aleví femeni-na– i Ángel Márquez –veterà demés de 60 anys– van ser els dosrepresentants del CA Vilade-cans que van guanyar a les sevesrespectives categories.

El Prat | Nova cita esportiva al CEM SagnierDissabte 31 de gener se celebrarà al Centre Esportiu Municipal Sagnier la

novena edició del Màster Fons Ciutat del Prat. Dins de la cita es disputaranproves de velocitat i de relleus. Les proves es disputaran entre les 2 del

migdia i les 8 del vespre. L’entrada al públic és totalment gratuïta.

RedaccióCASTELLDEFELS

El Gavà no va poder amb el Santfeliuenc al derbi del Baix. Foto: Santfeliuenc

Viladecans viu la Marxa

Una imatge de la Marxa. Foto: Twitter (@BeatrizKENSAM)

| 22Agendalíniamar.cat 28 gener 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIJOUS 29 DE GENER16:00 Club de lectura: No estem mai sols: Conèixer

Miquel Martí i Pol, de Carme Pérez. En aquestllibre, Pérez ens endinsa en la vida i obra d’unsdels escriptors més populars del segle XX. Lloc:Sala de reunions del Cèntric Espai Cultural.

DIJOUS 29 DE GENER19:00 Taller i tast Best values: vins per a un ge-

ner costerut, a càrrec del Celler Vallès. Cal ins-cripció prèvia i abonar 4,5 euros per partici-pant en concepte de material. Lloc: BibliotecaCentral (Espai Ramon Fernández Jurado).

FINS AL 4 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició de pintura: Tècniques

variades. Olis, pastels i sanguina, de l’artis-ta Margarita Buenaventura. Lloc: Bibliote-ca Central de Castelldefels (Espai RamonFernández Jurado).

DIVENDRES 30 DE GENER21:30 Teatre: Locus Amoenus. La peça presen-

ta una petita ficció inspirada en el relat El Tú-nel de Friedrich Dürrenmatt que serveix devehicle per posar en relleu els paradisospromesos que ha tingut la nostra generaciói, en conseqüent, les seves contradiccions. Lloc:Espai Maragall. Centre cívic per a les arts es-cèniques.

DIVENDRES 30 DE GENER18:00 Club de cinema especial, dedicat al Dia

UNESCO per la no-violència i la Pau. Co-mentarem Juegos Prohibidos (1952), deRené Clément. Lloc: Biblioteca Josep Soler Vi-dal (Sala d'actes).

DIUMENGE 1 DE FEBRER10:00 Concentració de cotxes antics. Trobada

mensual d'exposició de vehicles d'època.Destinataris: Tothom. Organitza: Clàssic ClubViladecans. Lloc: Parc de la Marina.

FINS AL 14 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició: La memòria de les arts efí-

meres. La mostra repassa el treball d'actors,figurinistes, escenògrafs i titellaires al llargde la història i la seva continuïtat a l'Institutdel Teatre. Lloc: Atrium Viladecans.

DISSABTE 31 DE GENER10:00 Jornada d'atletisme de promoció. Proves

d'atletisme de categories de promoció (ben-jamí, aleví i infantil. Lloc: Pista d'atletisme Moi-sès Llopart (CE Municipal Sagnier), El Prat.

EL PRAT VILADECANS ESPORTSGAVÀCASTELLDEFELS

Lari Poppins és un espectacle familiara càrrec del Mag Lari. Es faran dues ses-sions: una les sis de la tarda i l’altra,a les nou de la nit. Destinataris: To-thom. Preu: 15 euros (12 euros anti-cipada). Lloc: Atrium Arts Escèniques.

Espectacle: 'Lari Poppins' amb El Mag Lari

Ds. 31 de gener a les 18:00 i 21:00

L’obra, de l’escriptora Llucia Ramis, ensposa en escena el sopar que una collade quatre amics organitza per donarla benvinguda a Bet, que ha estat in-gressada en un psiquiàtric per untrastorn. Lloc: Teatre Plaza.

‘Animals de Companyia’al Teatre Plaza

Dv. 30 de gener a les 21:00

Mercat de Pagès del Prat de Llobregat.Venda de producte fresc, de temporadai de proximitat. Col·labora: Consorci delParc Agrari del Baix Llobregat Pagesosdel Prat i del Parc Agrari. Lloc: plaça dePau Casals.

Mercat de Pagès del Prat de Llobregat

Ds. 31 de gener a les 08:00

Programa d'oci nocturn alternatiuadreçat a joves d'entre 16 i 30 anys deVista Alegre i de Castelldefels. Aques-ta primera edició està orientada al'esport. Lloc: Pavelló poliesportiu deCan Vinader (Castelldefels).

Activa la Nit: Activitats esportives per a jovesDv. 30 de gener a les 00:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 23 | líniamar.cat28 gener 2015

| 24 líniamar.cat 28 gener 2015 Pròxima edició: 18 de febrer