redacció: continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3

Els mercats de pagès:moda passatgera ofenomen consolidat?

Barça pàg 10

La futura Ciutat Esportivablaugrana ja comença a prendre forma

Comerç pàg 13

Els botiguers, a punt per a l’esperada Firesplugues

Esports pàg 14

El Bàsquet Nou Esplugues,un líder sòlid i intractable

Sant Joan de Déu ja té el miliód’euros per a l’hospital de dia

El nou centre, que s’inaugurarà a l’estiu, ha rebut donacions d’un centenar de particulars i empreses pàg 6

Eleccions 24M pàg 11

Línia Tres parla amb els candidats al’alcaldia de Sant Joan

Sant Joan pàg 10

‘El Crèdit’, interpretat perJordi Bosch i Jordi Boixaderas,arriba a l’escenari del Rodoreda

pàg 13

Una B-23 més humanaS’impulsa la reforma de la via, que crearà espais per a vianants

líniatres liniatres.catesplugues · sant joan despí · sant just desvern Difusió OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals · 9 - 04 - 2015 · Núm. 23

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 líniatres.cat 9 abril 2015

Comprar fruites i hortalisses ambgust d’allò que realment són. Lavoluntat per assolir aquesta pre-missa, que molt sovint no escompleix, sembla que ha aug-mentat en els darrers anys, i unexemple d’aquest fenomen és laproliferació de mercats de pagèsa la comarca, la qual ara per aracompta amb 8 esdevenimentsd’aquestes característiques.

“Hi ha una demanda sociald’aquest tipus de productes, i elsmercats de pagès també repre-senten sortides comercials inte-ressants per als productors”, ex-plica a aquesta publicació Rai-mon Roda, gerent del Consorcidel Parc Agrari del Baix Llobre-

gat, l’ens que organitza aquest ti-pus de mercat des de l’any 2012.

“ESPAIS DE TROBADA”Els mercats de pagès, explicaRoda, són “espais de trobadaentre els pagesos del Parc Agra-ri i els consumidors que escurcenla cadena de producció”. Els pro-ductes que s’hi ofereixen han deprovenir del Parc Agrari i ser ve-nuts directament pel productor,sense intermediaris. Per tal d’as-segurar la procedència del pro-ducte, el consorci va crear el2002 la marca Producte Frescdel Parc Agrari, un logotip quedistingeix els productes frescosque es cultiven a la comarca.

Sobre la possibilitat, tanma-teix, que aquest auge de la de-manda de productes frescos deproximitat esdevingui una modaque passi de llarg en un futur,

Roda recorda “la tradició agrícolai de venda directa dels pagesosdel Baix Llobregat” i indica quel’interès per aquest tipus de pro-ductes “està creixent”.

De manera similar s’expressaMariano Martínez, responsablede comunicació de l’AssociacióGastronomia i Turisme del Baix(AGT) –una entitat que aposta pelproducte fresc de proximitat–que explica que “molta gent joveestà cada cop més interessada enel menjar saludable i fresc”, i as-segura que faran tot el possible“perquè aquest comportaments’instal·li a la societat”. De totamanera, Martínez assenyala lapolèmica d’Eurovegas com “elcatalitzador de la consciènciaciutadana envers el Parc Agrari”.“Aquests mercats fan créixer enparal·lel l’interès de la gent per l’a-gricultura”, conclou Martínez.

3 | Reportatge líniatres.cat9 abril 2015

» L’interès pels productes frescos i de proximitat creix mentre els mercats de pagès proliferen al Baix» Els organitzadors d’aquests esdeveniments asseguren que aquest fenomen “no és una moda”

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

SOCIETAT4El parc de Torre-blanca, que comparteixen elsmunicipis de Sant Joan, SantJust i Sant Feliu, acull des de faprop de 2 anys un Mercat de Pa-gès cada diumenge de dosquarts d’onze del matí a dues delmigdia.

Aquest és un dels 8 mercatsd’aquestes característiques queel Consorci del Parc Agrari or-

ganitza a la comarca, a peticiódels ajuntaments. És aquí on elsconsumidors mantenen un trac-te directe amb els pagesos, elsquals “aconsellen i eduquen lespersones”, tal com explica Mar-tínez, sobre “quins són els pro-ductes de temporada”. Martínezafegeix que “el consumidor ha deser conscient que cada produc-te té el seu temps”.

Un mercat a Torreblanca

Els mercats de pagès del Baix Llobregat ofereixen productes del Parc Agrari. Foto: AGT Baix i Parc Agrari

Retorn als orígens

| 4Opiniólíniatres.cat 9 abril 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniatres.cat

Dipòsit legal: B 12320-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

#Estrella

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

#Incendiari #Deute

@peremarticolom: Relacionar gihadismei sobiranisme demostra fins on és capaçd'arribar el ministre Fernández Díaz percriminalitzar el procés.

@aleixsarri: Tsipras visitant Rússia perveure en Putin només fa postureo. Sap perfectament que els russos no tenen 50.000 M a mà per "prestar" a Grècia.

5 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniatres.cat9 abril 2015

@GrassonetBord: No sé si en Toni Cantópot estar dubtant ara entre tornar al teatreo seguir en política, però si acaba fitxant per C's no li caldrà triar.

@Apujolmas: El full de ruta d'UDC amb"consulta acordada" està en sintonia amb l'esperit de Pasqua: demana un miracle!

@encampanya: Gent d'ERC que es mor deganes de fer acudits sobre Toni Cantó peròque pensen en Puigcorbé i opten per plorar molt fort.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El pavelló de la Fira de Cornellà s’om-plia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feiapúblic, després de dos mesos de feina in-terna, les diferents propostes que per-metran que tota la maquinària de l’or-ganització es posi de nou en marxaamb un sol objectiu: que l’independen-tisme guanyi clarament les pròximeseleccions del 27 de setembre.

El passat 4 de març, el plenari del Se-cretariat Nacional de l’ANC va debatrei aprovar, amb un sol vot en contra, elFull de ruta 2015-2016 i la Ponènciamarc complementària. Des de l’endemàmateix, les assemblees territorials i ex-teriors de l’ANC disposen d’ambdós tex-tos per tal de poder debatre’ls i pre-sentar-hi esmenes, si ho creuen conve-nient. Els textos definitius els aprova-rà l’Assemblea General del pròxim 12d’abril.

La proposta de Full de ruta del Se-cretariat Nacional de l’ANC presenta dosgrans eixos de treball a curt termini i quepodríem resumir en: El primer, construirla unitat d’acció imprescindible entre lasocietat civil, les institucions i els par-tits polítics i, segon, orientar adequa-dament el treball per augmentar la in-cidència social de l’ANC, arribant a sec-tors socials escèptics amb la indepen-dència. En aquest sentit prenen especialimportància les accions inscrites en el Plad’Actuació 2015-2016.

L’ANC avisa els partits que podriaanar a les eleccions. Impulsaria una can-didatura de país si els partits no s’avin-guessin a pactar uns punts mínims d’u-nitat d’acció. L’ANC mou fitxa perquèles eleccions del 27 de setembre siguinun autèntic plebiscit per la indepen-dència de Catalunya. La ponència polí-tica aprovada pel secretariat i que hau-rà de ser validada en l’assemblea gene-ral del 12 d’abril, demana als partits quehi hagi unitat d’acció amb la societat ci-vil. I proposa un punt programàticcomú perquè després del 27-S comen-ci el procés cap a la independència. Unprocés que l’ANC preveu que serà de sismesos o d’un any i mig, depenent de sil’estat espanyol s’avé a negociar o no.

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-

finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana,des de l’Assemblea treballarem inten-sament en els tres eixos bàsics del nos-tre Pla d’actuació: Incidència social, in-cidència política i mobilització social.Respecte a l’eix d’incidència social, l’ob-jectiu principal continua sent el mateix:augmentar la majoria social favorable ala independència.

L’ANC vol insistir i remarcar sobreels perquès de la independència. Volemproclamar una nova República catala-na independent que comporti el com-promís de construir un país nou, un paísper a tothom. Volem la independènciaperquè disminueixin els actuals des-equilibris socials. Volem un estat de dret,democràtic i social i això vol dir que cal-drà millorar i ampliar tot allò que faci re-ferència als drets socials: salut, ense-nyament, habitatge, pensions, atur, ser-veis socials…

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana in-dependent, des de l’Assemblea treba-llarem intensament en els tres eixos bà-sics del nostre Pla d’actuació: Incidèn-cia social, incidència política i mobilit-zació social.

Respecte a l’eix d’incidència social,l’objectiu principal continua sent el ma-teix: augmentar la majoria social favo-rable a la independència. Les accions d’a-quest eix buscaran incidir més directa-ment en els diferents àmbits a travésd’un missatge clar de futur, un missat-ge en què es facin ben palesos els valorsde l’ANC: llibertat, democràcia i justíciasocial.

L’ANC insisteix a remarcar elsperquès de la independència. Volem pro-clamar una nova República catalana in-dependent que comporti el compromísde construir un país nou, un país per atothom. Volem la independència perquèdisminueixin els actuals desequilibris so-cials. Volem un estat de dret, democrà-tic i social i això vol dir que caldrà mi-llorar i ampliar tot allò que faci referènciaals drets socials: salut, ensenyament, ha-bitatge, pensions, atur, serveis socials, imolts altres interessos bàsics del país.

4Al peu del canóper Sebastià Barrufet

Vagi per endavant que una tragèdia comla viscuda avui fa una setmana escassatreu qualsevol mena de transcendènciaa si trobem a faltar o no la nostra llen-gua en una placa en terres alpines. Elsque trobem a faltar, i ens manquen deveritat, són les víctimes, que sota capconcepte mereixien viure, i patir, una cir-cumstància tan brutalment sagnantcom injusta i innecessària. I el nostre re-cord ha de ser per elles i pels familiarsi amics que no deuen viure un momentespecialment tendre. Des d’aquí dosmots prou clars: reconeixement i com-prensió.

Deia Baudelaire que la gran virtut deldiable és fer-nos creure de la seva in-existència i l’Aloixa als aclamats Ger-mans Karamazov també ens recordavaque tot podia ser possible en un móndescregut i sense Déu. És clar, i evident,que hom pot no creure i ser un virtuós,de la mateixa manera que certes creen-ces, o formes de comprendre-les, podeninduir-te a comportaments immorals oassassins. No és per aquest article, niaquest articulista, discutir sobre lesraons que portaren al copilot de l’avió afer semblant bestiesa però quan parlemque vivim en una societat creixentmentdeshumanitzada, i desviada d’un conjuntde valors tradicionals i de moral relati-vista, hauríem d’adonar-nos que, sensevoler, ens acostem a la barbàrie i ens allu-nyem de la civilització.

Que la nostra llengua no es trobi enuna placa o en un monument a Françano hauria de sorprendre a ningú. Fran-ça té una llarga i extensa tradició de ne-gació de tot allò que s’allunya del patrójacobí i homogeneïtzador. O millor dit,hauria de sorprendre a tots els qui pre-diquen i es confessen seguidors de l’Es-panya plural i d’un encaix satisfactori deCatalunya a Espanya, i ja no diem a lapròpia França. Al món, o ets un Estat ono ets ningú. Als vuitanta, he escrit mol-tes vegades, una colla de catalanistes –i europeistes- ben intencionats i, tant omés ingenus, creieren que amb el pro-cés d’integració europeu el fet diferen-

cial català, no només seria respectat,sinó, fins i tot, incrementat al nivell com-petencial, jurídic i normatiu. La realitatfou molt més prosaica i decebedora, Ca-talunya va beneficiar-se de formar partde la UE en tant que regió espanyola,però no pas pel fet de ser catalans. El fa-mós, i inútil, Comitè de les Regions maiva arribar a ser la cambra política que an-helaven solvents catalanistes com Pujol,Maragall, i tants d’altres a dreta i es-querra de l’arc polític, i nacions com Ca-talunya eren equiparades a pobles de Lu-xemburg o a regions sense cap mena deconsciència nacional. Qui ho volia veu-re ja se n’adonava llavors però a casanostra una determinada i suposadaprudència, aconsellava fer la vista gros-sa i mantenir un pensament acrític so-bre les nostres relacions amb Europa iel mateix Estat espanyol.

Avui les coses han canviat molt i acasa nostra una part important de la ciu-tadania, en especial els menors de cin-quanta anys que no han viscut amb ri-gor el pes del franquisme, entenen quel’emancipació nacional, o sigui la inde-pendència, és l’únic instrument viable ieficaç per fer tirar el nostre país enda-vant i guanyar-nos el respecte i el reco-neixement exterior que ara, indiscuti-blement, no gaudim ni tenim. Si entreles víctimes de l’avió de German Wingshi hagués un ciutadà andorrà la nostrallengua faria part de la placa en qüestió.Ja sé que una placa amb un idioma o unaltre no serveix per consolar a les vícti-mes però il·lustra, aquest fet, la petite-sa de la nostra terra essent com som, aulls del món, una mera regió espanyo-la que encara no ha fet el pas endavantvers les seves aspiracions nacionals i, perquè no dir-ho, racionals. Que el català,per Andorra, sigui oficial a l’ONU, i nopas a la UE per Catalunya i el conjuntdels Països catalans, expressa que llunyde debilitar-se la globalització continuafent dels estats, petits o grans, l’instru-ment i actor únics en el marc de les re-lacions internacionals. Si volem, podrem,ara ja no valen dilacions.

4Ni rastre de català als Alpsper Marc Gafarot

Esplugues| 6

líniatres.cat 9 abril 2015

L’Hospital de Sant Joan de Déuha recaptat un milió d’euros pera la construcció del nou hospitalde dia. Les donacions provenende particulars, famílies dels in-fants malalts, empreses i orga-nitzacions diverses. Un delscol·laboradors ha estat el jugadordel FC Barcelona, Xavi Hernán-dez, que va donar els seus regalsde casament per a la causa.

El nou centre permetrà quealguns infants amb malaltiescròniques rebin el tractamentde forma ambulatòria, és a dir,sense haver de ser ingressats al’hospital.

De fet, al febrer de 2014 ja esva col·locar la primera pedra dela futura instal·lació, que dobla-rà la capacitat de l’actual, de 12 a23 llits, i incorporarà utillatge tec-

nològic d’última generació i unsespais més confortables per a lesfamílies dels pacients. Fonts del’hospital han assegurat que estàprevist que l’equipament s’inau-guri a principis d’estiu.

La construcció del centre vapoder tirar endavant després deles col·laboracions de diversosens com l’Obra Social de la Cai-

xa. Amb aquestes aportacions, esva poder engegar el projecte.Posteriorment, l’hospital va po-sar en marxa una campanya perrecaptar els diners que faltaven.

Finalment, la solidaritat detothom permetrà que els nens deSant Joan de Déu puguin teniruna estada més còmoda al cen-tre hospitalari.

Està previst que l’hospital de dia s’inauguri a l’estiu. Foto: SJDD

Sant Joan de Déu ja té el miliód’euros per a l’hospital de dia

» Les donacions provenen d’un centenar de particulars i empreses» Està previst que el nou equipament s’inauguri a principis de l’estiu

Reclamen al Govern bequesmenjador per als dies no lectiusMOCIÓ4El Ple municipal vaaprovar una moció fa uns diesamb la qual reclama al Govern dela Generalitat que les bequesmenjador s’ampliïn durant lesvacances i els caps de setmana aaquells infants i famílies que honecessitin.

La moció va ser proposadapels grups municipals PSC i ICV-EUiA, que formen l’equip de go-vern, i va ser aprovada amb elsvots a favor de PP, CiU i el regi-dor no adscrit, mentre que ERCno va votar al·legant que no va re-

bre el text a temps. En el textaprovat també s’insta la Gene-ralitat a garantir “els recursos ne-cessaris perquè tots els nens i ne-nes que ho necessitin tinguinaccés a una beca al cent percent” i a revisar els criteris eco-nòmics i socials d’atorgament percobrir tots els casos “en risc d’ex-clusió social”.

En la moció també s’exigeixa la Generalitat que els que as-soleixin aquesta beca se’ls ga-ranteixi “l’accés a la suficiènciaalimentària”.

140.000 euros per a la millorade la rambla del Carme

URBANISME4L’Ajuntament haanunciat recentment que desti-narà una partida de 139.000euros a les obres de transfor-mació de la rambla del Carme,una de les principals artèries dela ciutat.

Els treballs consistiran en lamillora del tram comprès entreels carrers Josep Miquel Quin-tana i Sant Antoni Maria Claret,i volen fer més accessible la ram-bla per als vianants.

Una de les actuacions que esduran a terme serà l’elevaciódel pas central, que ara està tan-

cat al trànsit, i connectar el carrerRovellat i la plaça Gandhi.

Amb l’elevació de la zonacentral de la rambla del Carmela via quedarà a un mateix nivelli es prioritzarà el pas de les per-sones. Amb aquesta mesuratambé es pretén reduir la velo-citat dels vehicles al seu pas perla via.

A més, es renovarà el pavi-ment i es crearan noves voreresa banda i banda de la rambla decinquanta metres d’amplada.També es plantaran arbres nousi es renovarà la gespa.

La ciutat disposa d’un nou espai de ‘coworking’

EMPRENEDORIA4Des de fa unsdies, els emprenedors, autònomsi les petites empreses d’Esplu-gues ja disposen del nou espai de‘coworking’ situat a la plantabaixa de l’Edifici Molí, a CanVidalet. La nova instal·lació té ca-pacitat per a setze persones i ofe-reix als professionals diversos re-cursos i espais, com una sala dereunions, una sala d’actes i un es-pai de descans, entre altres. Entotal, el nou centre té una su-

perfície de 219 metres quadratsdestinats a tots aquests espais.

A més de comptar amb di-verses sales i recursos, el nou es-pai també ofereix la possibilitatd’accedir a activitats de dina-mització de projectes i d’asses-sorament puntuals.

Els professionals que en facinús també compten amb la pos-sibilitat d’assistir a cursos deformació i activitats d’intercan-vi d’idees i de cotreball.

Successos | Detenen una parella per robar joiesEl passat 2 de març una dona i un home veïns de Barcelona, de 24 i 23 anys respectivament,

van ser detinguts pels agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria d’Esplugues per haver comès presumptament tres furts. La parella va sostreure un rellotge, una cadena d’or i

diverses joies a Sant Just valorats en 12.000 euros. La majoria de les víctimes eren ancians.

RedaccióESPLUGUES

Imatge de la rambla del Carme. Foto: Google Maps

7 | Esplugues líniatres.cat9 abril 2015

Engeguen un projecte perfomentar la creació artística

CULTURA4L’Ajuntament hacreat un nou projecte per pro-moure la creació artística local ifomentar la col·laboració entreels creadors del municipi a tra-vés del nou web anomenat Es-plugues Crea.

El projecte, que pretén ser unnou espai de promoció, asses-sorament, suport i intercanviper a creadors i creadores de laciutat, es va presentar a mitjans

de març a l’Espai Municipal deles Arts.

La idea és que la nova plata-forma web serveixi als artistes lo-cals per informar-se dels espaisde creació de la ciutat, de les sub-vencions i de materials, entre al-tres. El nou web també disposad’una intranet on els artistes espoden posar en contacte per talde crear sinergies i col·laborar enun futur.

Esplugues negocia destinar 26 pisos buits a lloguer social

HABITATGE4Esplugues nego-ciarà amb els bancs destinar 26dels 37 habitatges buits que hi haa la ciutat a lloguer social. Per ala resta, el consistori ha anunciatque sancionarà les entitats ban-càries per no tenir-los ocupats.

Ara el consistori ha de definir,juntament amb els bancs, quinaserà la fórmula exacta per fer-ho.

Esplugues compta amb unServei d’Intermediació Hipote-cària, que en dos anys ha evitat43 desnonaments, amb 25 re-negociacions de les condicionsdel lloguer i 18 novacions o ca-rències hipotecàries, i ha acon-seguit quatre dacions en paga-ment.

El passat divendres 21 de marçEsplugues va tancar els actes decommemoració del cinquantèaniversari de l’Esplugues City,els estudis de cinema Balcázarambientats a l’Oest on es van ro-dar desenes de pel·lícules del gè-nere spaghetti western.

L’esdeveniment, que va con-sistir en una taula rodona en laqual van participar experts en ci-nema i l’actor George Martin, esva celebrar al Casal de CulturaRobert Brillas. Tots ells vanconversar i reflexionar sobre elgènere cinematogràfic de l’s-paghetti western.

Entre els participants a lataula rodona hi havia els coau-tors del llibre Más allá de Es-plugas City, Salvador Juan iRafael de España –aquest últimés director adjunt del Centred’Investigacions Film-Histò-ria–; el director de la Filmotecade Catalunya, Esteve Riambau,i el productor audiovisual i pre-sident de l’Associació Espan-yola de Productors d’Animació(AEPA), Enrique Uviedo. Abans,es va projectar el film Clint el so-

litario (1967), del qual va serprotagonista Martin, que tambéva participar en diverses pel·lí-cules rodades a Esplugues City,com és el cas d’El retorno deRingo (1965) o El retorno deClint el solitario (1972).

RECREACIÓ D’UNA CIUTATL’Esplugues City va ser el segonpoblat de caràcter permanentque es va construir a l’Estat es-panyol i destacava per la quali-tat del seu disseny. Pertanyia alsestudis Balcázar, que tambécomptaven amb unes instal·la-

cions al carrer de Sant AntoniMaria Claret, a Barcelona.

A l’Esplugues City s’hi van re-crear una quarantena d’edificis,com un saloon, un banc i una es-glésia. Molts dels edificis es vanconstruir íntegrament, mentreque d’altres només comptavenamb la façana.

Pels seus decorats, a més deGeorge Martin, van passar ac-tors com Broderick Crawford,Audie Murphy, Giuliano Gem-ma, Francisco Rabal, Juan LuísGaliardo i Fernando Sancho,entre altres.

Una de les recreacions de l’Esplugues City. Foto: Consell d’Infants

La ciutat clou els actes del 50èaniversari de l’Esplugues City

RedaccióESPLUGUES

Sant Just Desvern| 8

líniatres.cat 9 abril 2015

Sant Just ha obert un procésparticipatiu perquè els veïns i veï-nes del municipi puguin prendrepart en la redacció del Pla Espe-cial de Protecció del Medi Natu-ral i del Paisatge (PepNat) aCollserola. També ho faran els al-tres municipis que estan a tocardel Parc.

Es tracta d’una sèrie de me-sures que substituiran l’encara vi-gent Pla Especial d'Ordenació iProtecció del Medi Natural delParc de Collserola (PEPCo), quedata de l’any 1987.

Ara la idea és que la ciutada-nia discuteixi, reflexioni i faci pro-postes per incorporar-les al Pladefinitiu. Fa un any que ja es vanfer dues sessions informatives aSant Just respecte d’aquest temaon els veïns i veïnes del munici-

pi van poder debatre sobre elsnous usos que volen donar alParc de Collserola i sobre temesurbanístics.

Tots aquells que vulguin for-mar part del procés participatiupoden assistir a la sessió que secelebrarà el pròxim dimecres 22d’abril a la sala Isidor Cònsul i Gi-ribet de Can Ginestar. Aquestaserà la primera trobada, de ca-

ràcter informatiu, i se’n farà unaaltra, centrada en la reflexió, elmateix mes. També es podenpresentar suggeriments a tra-vés d’un formulari de l’AMB.

Com a punt de partida, s’hahabilitat un espai al web muni-cipal santjust.cat –a l’apartat‘Participa’– on es poden con-sultar les reflexions que es van ferl’any passat.

Vistes del Parc de Collserola. Foto: Arxiu

S’inicia el procés participatiu del Pla de Protecció de Collserola

» Sant Just s’implica en la redacció del nou document i obre el procés a la ciutadania, mitjançant sessions informatives i de reflexió

Demanen que es compleixiamb les beques menjador

SOCIETAT4El Ple de Sant Justha aprovat recentment una mo-ció, presentada per l’equip de go-vern –PSC, ICV i Junts per SantJust– amb la qual insten la Ge-neralitat a complir amb les be-ques menjador i garantir els re-cursos necessaris per fer-ho pos-sible.

Amb el text, el Ple demana alGovern que dugui a terme elsacords signats al Pacte per la In-fància i que faciliti que tots els in-fants que ho necessitin tinguin

accés a una beca menjador alcent per cent.

PACTE PER LA INFÀNCIAEl Pacte per la Infància a Cata-lunya es va posar en marxa fados anys a través del Departa-ment de Benestar Social i Fa-mília de la Generalitat i és ungran acord per fer passes enda-vant en favor de la infància. Hivan participar diversos agentssocials, econòmics, civils i ensmunicipalistes, entre altres.

MEDI AMBIENT4El passat di-vendres 27 de març es va cele-brar la festa de presentació delnou parc de Sant Just: el parc deIulia Quieta.

El nou espai verd està situata Mas Lluí i rep el nom de IuliaQuieta, que és la dona santjus-tenca més antiga de la qual es ténotícia, una nena de tres anys del’època romana.

Amb aquesta actuació urba-nística finalitzada, que ha estatexecutada per la Junta de Com-

pensació de Mas Lluí, s’ha com-pletat el compromís d’obra pú-blica de la zona, que incloïa pi-sos, el parc i la seva urbanitza-ció.

La celebració va tenir lloc desde les cinc de la tarda fins a lesvuit del vespre i es van realitzardiverses activitats adreçades atotes les edats. Hi va haver tallersinfantils, inflables, música, balli activitats esportives a la pistadel nou parc. Les activitats fes-tives van estar organitzades per

l’associació de veïns de MasLluí-Sant Just, els quals es vanimplicar molt activament en lafesta.

També hi van col·laborar al-tres entitats del municipi i em-preses de Sant Just com, perexemple, els grups de ball de l'as-sociació d’Amics del barri Sud,la secció de balls de saló de l’A-teneu de Sant Just, el Club deBàsquet, Sant Just Padel Club il’empresa de productes naturalsBluebonnet Nutrition is Life.

RedaccióSANT JUST DESVERN

S’estrena el nou parc Iulia Quieta

El nou parc de Iulia Quieta. Foto: AVV Mas Lluí

Cultura | Sessions per al Pla d’Acció CulturalEls pròxims dies 13 i 20 d’abril es faran les sessions del procés participatiu per al Pla d’Acció

Cultural de Sant Just. La idea és que durant aquestes dues jornades es recullin opinions, iniciatives i propostes que faci la ciutadania amb l’objectiu de consolidar una política

cultural centrada en estratègies de desenvolupament de serveis culturals i de la creació.

Imatge d’un menjador escolar. Foto: Rededuca

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 9 | líniatres.cat9 abril 2015

Sant Joan Despí| 10

líniatres.cat 9 abril 2015

A finals de març es van donar aconèixer més detalls sobre elprojecte d’ampliació de la CiutatEsportiva Joan Gamper i el nouMiniestadi. I és que el presidentdel FC Barcelona, Josep MariaBartomeu, el responsable de pa-trimoni del club, Jordi Moix, il’alcalde, Antoni Poveda, vanpresentar la primera fase delprojecte Espai Barça, que com-portarà l’ampliació de les ins-tal·lacions de l’entitat blaugranaa la ciutat després de l’adquisi-ció dels terrenys del Tennis ElForn per part del club fa dos anys.

En total, la nova Ciutat Es-portiva tindrà 16,4 hectàrees i in-clourà la construcció d’un nouMiniestadi –del qual ja es coneixel seu aspecte conceptual–, quetindrà capacitat per a 6.000 per-

sones, a més d’un aparcamentsoterrat per a 600 vehicles. Espreveu que es pugui inaugurarper a la temporada 2017-2018.

A més d’aquestes dues gransactuacions, el projecte blaugra-na contempla millorar les actualsinstal·lacions de la Ciutat Es-portiva i alguns dels seus serveis.Entre altres, es vol construir unnou camp de futbol 7 i també di-versos espais comercials.

Amb l’ampliació, la masiade Can Felip quedarà integradaa la Ciutat Esportiva i serà re-habilitada durant la transfor-mació de la zona. També es faràun pas sobre les vies del tren perconnectar aquesta zona amb elbarri de Torreblanca.

El cub ha obert la convoca-tòria del concurs per a la imple-mentació del projecte, que espreveu que comenci l’any que ve.

Aspecte conceptual que tindrà el futur Miniestadi a Sant Joan. Foto: FCB

La futura Ciutat Esportiva culercomença a prendre forma

» Presenten la primera fase del projecte d’ampliació de la instal·lació» El nou Miniestadi tindrà un aforament de 6.000 espectadors

La planta potabilitzadoratorna a captar aigua del riu

POLÈMICA4Després de ro-mandre 44 dies sense captar ai-gua del riu Llobregat a causa d’unepisodi de contaminació, la plan-ta potabilitzadora de Sant JoanDespí ha tornat a la normalitat.

La contaminació es va de-tectar el passat 29 de gener du-rant un control rutinari d’Agbar,propietària de la planta de SantJoan. S’hi van trobar diversoscompostos de dioxà, una subs-tància d’origen industrial que escaracteritza per una forta olor.Agbar de seguida va cancel·lar la

captació d’aigua del riu i la vasubstituir per les reserves sub-terrànies de la zona.

Segons va informar fa unsdies l’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA), els vessaments tòxicsprovenen de dues plantes de-puradores d’aigües residuals delLlobregat, la d’Abrera i la d’I-gualada (Anoia). En aquestesdues depuradores el contami-nant s’ha trobat en unes caixesque transporten un compostque és utilitzat com a digestor defangs.

60 infants ajuden a pintar el mural del pont de l’AVE

SOCIETAT4Un grup de seixan-ta nens i nenes de Sant JoanDespí han col·laborat en el pro-jecte artístic del pont de l’AVEque travessa el municipi.

Es tracta d’una iniciativa im-pulsada per l'Àrea Metropolita-na de Barcelona (AMB), amb lacol·laboració de l'Ajuntament iADIF. L’objectiu és integraraquesta estructura de formigó enel paisatge.

El projecte ha estat creat perl’artista Montserrat Casacuber-ta i un equip d’artistes, els qualstambé han pintat i dissenyat

vuit dels pilars del pont de l’A-VE al seu pas per la ciutat.

UNA JORNADA CREATIVACasacuberta va ser l’encarrega-da de guiar els nens i nenes du-rant la jornada participativa icreativa durant la qual van pin-tar i també van assistir a dife-rents tallers relacionats amb elmedi ambient.

Els més petits van pintarelements relacionats amb la na-tura i animals com conills, pa-pallones, arbres, ocellets i ca-valls, entre altres.

‘El Crèdit’ de Galceran arribaa l’escenari del Rodoreda

CULTURA4El pròxim diven-dres 10 d’abril el Teatre MercèRodoreda acollirà l’obra El Crè-dit, una peça de Jordi Galceraninterpretada per Jordi Bosch iJordi Boixaderas i dirigida perSergi Belbel.

Es tracta d’un espectacle quepassa en només un espai: eldespatx d’un banc on un delsprotagonistes va a demanar-hiun crèdit. Al llarg de l’obra, el roldel director bancari anirà evo-

lucionant com a conseqüènciade l’actitud del seu client, elqual ha decidit que ell té la pae-lla pel mànec i aconseguirà elcrèdit que demana.

L’espectacle, que ja ha pas-sat per nombrosos escenaris deCatalunya i s’ha prorrogat di-verses vegades, té una durada devuitanta minuts i les entradesper a aquesta representació alRodoreda ja estan exhauridesdes de fa dies.

Mobilitat | La línia d’autobús 73 allarga el seu recorregutDes del passat dimarts 24 de març la línia d’autobús 78, que va des de Sant

Joan a l’Estació de Sants, ha allargat el seu recorregut i arriba a la zona de les Begudes. D’aquesta manera, el 78 té un nou origen i final a l’avinguda de l’Onze de

Setembre, per tal de donar servei als nous pisos que s’han construït en aquesta zona.

RedaccióSANT JOAN DESPÍ

Murals al pont de l’AVE. Foto: Ajuntament

11 | líniatres.cat9 abril 2015Sant Joan Despí – Eleccions municipals 2015

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 9. Tothom ha treballat ambmolta força i hem tingut un com-promís total amb allò que vam pro-metre.

Si al maig revalida l’alcaldia,quina serà la primera decisió queprendrà?La que prendré en primer lloc –i emfarà molta il·lusió– és oferir un con-tracte d'estiu als joves que han aca-bat els seus estudis aquest any.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?La principal preocupació és l'ajudaa la gent que no té feina. Hem deseguir amb propostes per a l'edu-cació i la cultura i fer veritablesapostes per la sostenibilitat i el mediambient. Tots els esforços han d'a-nar encaminats a la cohesió social ia defensar l’actual model de ciutat.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per seguir algovern municipal?Aquests darrers anys ja ho hem fetamb un balanç molt positiu. Enaquesta nova legislatura segura-ment entraran noves forces políti-ques i s'han de tenir en compte enel futur. Els que vulguin treballarper Sant Joan Despí sempre tin-dran un espai al nostre projecte.

Si es quedés a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Renunciaria a la política nacionalperquè per a mi el més importantés Sant Joan Despí. El meu com-promís és treballar per a la mevaciutat i els meus veïns.

La veu dels candidats a Sant Joan» L’alcalde Poveda (PSC) destaca la feina feta pel seu govern i centra el seu discurs en la cohesió social

» La resta de candidats no suspenen l’actuació del consistori, tot i que indiquen que cal millorar

Antoni Poveda (PSC)

“El primer que farési sóc escollit serà

oferir feina als joves a l’estiu”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 7, ja que ICV-EUiA ha estat res-ponsable de la Regidoria d’AccióSocial i Igualtat, en la qual s’han des-envolupat els projectes plantejats.Hem fet propostes per a la resta deqüestions i no sempre hem donatsuport al grup majoritari.

Si el maig és alcaldessa, quinaserà la primera decisió que pren-drà?Són moltes les propostes d’ICV-EUiA. Les recollirem en un Pla deMandat que de forma planificadamarqui els compromisos del go-vern, i que la ciutadania en puguifer seguiment i avaluació.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?La participació i la transparència. Enaquests moments de crisi tambécal potenciar les accions de l’AcordSocial: ocupació, ajuts socials, for-mació, habitatge, dinamització co-mercial i empresarial, entre altres.

Estaria disposada a pactar ambalguna altra formació per seguiral govern municipal?ICV-EUiA ja és una coalició i, tot i lesdiferències, hem estat en disposi-ció de pactar amb altres forces. Ésevident que sempre serà un pacteper un municipi d’esquerres.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?ICV-EUiA ha actuat sempre en be-nefici de la ciutadania. Hem treba-llat amb honradesa i amb unaescolta activa.

Margi Gual (ICV-EUiA)

“En aquests moments de crisi

cal potenciar l’Acord Social ”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 7. S’han fet moltes coses, peròse’n poden fer més i millor. Aquestaèpoca de crisi no ha permès conso-lidar grans infraestructures com alegislatures anteriors, però ha tingutel vessant positiu de centrar-nos enel tracte de proximitat amb les ne-cessitats dels nostres veïns.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Assegurar els tres pilars de l’estat delbenestar: salut, benestar i educació,amb una especial dedicació a les fa-mílies en una situació precària i a lespersones amb risc d’exclusió.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Apropar l’Ajuntament a la gent, es-coltar la seva opinió i prioritzar lesaccions a prendre. El primer són lespersones i cal cobrir, en la mesuraque sigui possible, les necessitatsbàsiques dels nostres veïns i veïnes.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per seguir algovern municipal?Depèn. Si és per portar a terme unprojecte basat en les persones, quesigui respectuós amb el nostre pro-grama municipal i que accepti eldret a decidir dels ciutadans i ciuta-danes de Sant Joan Despí i de Cata-lunya, crec que en podríem parlar.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Treballar per fer possible una ciutatmés propera a la gent, més segura,neta, sostenible i solidària.

Pere Montserrat (CiU)

“Podríem pactaramb una altra força

si es respecta eldret a decidir”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?La valoració seria que ‘necessita mi-llorar’. Aquest govern s'ha quedatsense idees i el que és pitjor, no téil·lusió.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Seguir treballant perquè la situacióde millora econòmica que estemvivint sigui una realitat per als nos-tres veïns i crear grans incentius perals qui més ho necessiten.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Millorar la qualitat de vida de lespersones, més seguretat i ajudessocials. Els veïns de Sant Joan Despíes mereixen pagar menys impos-tos. Cal que ara, quan la situacióeconòmica d'Espanya és millor, esretorni als veïns una mica l'esforçque han fet. Tenim un projecte deciutat per a un millor Sant Joan.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?No estaria disposat a pactar per en-trar al govern, sinó per fer la millorpolítica per a Sant Joan Despí. Lesnegociacions i pactes no són amb‘colors’ polítics, sinó amb idees i re-formes.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Seguir treballant com he fet finsara, donant suport aquelles pro-postes que siguin positives per aSant Joan Despí i proposant tot elque cregui que no fa el govern.

Manuel López (PP)

“Amb la milloraeconòmica, cal tornar als veïns

l’esforç que han fet”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 5. Al govern municipal ha d’es-coltar als veïns, a les associacions ientitats i explicar detalladament elsprojectes que es realitzaran. Tam-poc s’han de polititzar els espais pú-blics, com va passar l'última Diada.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Convocar una ronda de conversesper escoltar totes les forces políti-ques triades per la ciutadania i bus-car consensos positius.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Cal aconseguir la transparènciatotal i augmentar la participacióciutadana. També s'han d'impulsariniciatives a favor de les personesamb risc d'exclusió, dels joves i delsjubilats amb ingressos baixos de laciutat.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Estem disposats a escoltar i parlaramb aquells que també vulguin elcanvi a l'Ajuntament. No arribarema cap acord amb aquells que vul-guin que tot segueixi igual quesempre.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Treballarem en benefici de tots elsciutadans, buscant que el grup degovern pugui assumir les nostrespropostes i gestioni l'Ajuntamentper a la totalitat de veïns, sense dis-tinció de sensibilitats polítiques.

José Luís Cerro (C’s)

“No s’han de polititzar els espais

públics, com vapassar a la Diada”

Comarca| 12

líniatres.cat 9 abril 2015

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

13 |

Comarcalíniatres.cat 9 abril 2015

Comerç

Els pròxims dies 9 i 10 de maig–dissabte i diumenge– tindrà

lloc la setzena edició de la Fi-resplugues, la fira industrial i co-mercial més important d’Es-plugues que se celebra bianual-ment al municipi. La jornadatindrà lloc, com és habitual, a larambla del Carme.

Els comerços i botigues quehi volen participar ja s’han po-gut inscriure. De fet, el terminide presentació de les sol·licitudsper posar un estand a la Fires-plugues va acabar el passat di-mecres 8 d’abril.

A la darrera edició de la Fi-resplugues hi van participar untotal de vuitanta negocis, boti-gues, establiments i empresestant d’Esplugues com d’altresmunicipis, sent aquesta la xifrarècord de totes les edicions ce-lebrades fins al moment.

Els preus per participar-hi esmantenen enguany, tant pel quefa al lloguer d’expositors grans,de 4x3 metres, com els més pe-tits, de 3x3 metres. Aquesta haestat una mesura presa per tal defacilitar la participació dels co-merços i establiments, els qualspoden abonar les quantitats endos terminis.

A més, en el cas dels comer-ços participants d’Esplugues,els preus dels expositors que hicol·locaran compten amb boni-ficacions d’un 46% de des-compte. També se’ls ofereix lapossibilitat de compartir un es-tand de la fira entre dos esta-bliments locals, si així ho acor-den els interessats.

La fira se celebrarà els dies 9 i 10 de maig. Foto: Firesplugues

El comerç espluguí prepara unanova edició de la Firesplugues

RedaccióESPLUGUES

En marxa una prova pilot per promoure els locals buits

SANT JOAN4L’Ajuntament deSant Joan ha posat en marxauna prova pilot amb l’objectiu depromoure activitats als localscomercials buits del municipiper als emprenedors.

La iniciativa consisteix a en-tregar als emprenedors que vul-guin un estudi detallat d’unadesena de locals comercials buitsde la ciutat. En aquest informeels emprenedors tenen infor-mació sobre les característiquesarquitectòniques del local, l’ac-cessibilitat, les obres que s’hihaurien de fer per tal d’ade-

quar-lo, l’estat dels subminis-traments i de les instal·lacions i,fins i tot, dels tràmits ques’haurien de fer per tal que l’o-bertura de l’establiment siguiuna tasca més àgil.

A més d’aquesta informa-ció, els emprenedors també po-den realitzar un curs sobre em-prenedoria per compte propi omitjançant franquícies.

Els estudis que s’han fet,tots ells a través de l’àrea de Pro-moció econòmica de l’Ajunta-ment, de moment, són de deu lo-cals del barri de Les Planes.

Els alcaldes de Sant Joan Despí,Sant Just Desvern i Espluguesvan signar fa uns dies, juntamentamb Xavier Trias, alcalde deBarcelona, i l’AMB, l’acord per ala posada en marxa del projectede remodelació de la B-23. Ac-tualment, la B-23 és una via rà-pida dedicada exclusivament avehicles motoritzats.

La remodelació de la B-23permetrà crear espais per a via-nants, bicicletes i vehicles detransport públic, de manera quedeixarà de ser només una carre-tera per a automòbils. A més, escrearan noves vies laterals pa-ral·leles a l’autopista que con-nectaran els nuclis urbans.

Amb la remodelació de la B-23 hi ha la voluntat d’incentivarl’ús del transport públic a través

d’aquests nous vials, de maneraque els ciutadans d’Esplugues,Sant Joan i Sant Just tindran mésopcions de mobilitat. I és que, ac-tualment, aquest tram de viafunciona com una barrera ar-quitectònica que dificulta la mo-bilitat entre els tres municipis.

També podria ser que s’aca-bés cobrint algun tram, segons

han explicat fonts de l’AMB. Talcom asseguren, la cobertura per-metria, a la llarga, crear nous es-pais públics com, per exemple,nous parcs.

Els alcaldes dels municipisimplicats van acollir amb espe-rança el projecte de reforma de laB-23. Un nou pas per millorar laconnectivitat de la comarca.

Els alcaldes de Sant Just, Sant Joan i Esplugues amb Trias. Foto: AMB

S’impulsa la reforma de la B-23,que crearà espais per a vianants

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Operació contra el tràficd’haixix al Baix Llobregat

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van dur a terme el pas-sat dimarts 24 de març unagran operació contra el tràficd’haixix al Baix Llobregat i al Va-llès Occidental.

Al Baix el dispositiu va des-envolupar-se als municipis deGavà, Castelldefels i Sant Joan.Pel que fa al Vallès, l’operació esva dur a terme a Terrassa iRubí. En total, es van fer unatrentena de detencions.

Segons han informat elsMossos d’Esquadra, els detin-guts pertanyien a un grup or-ganitzat que importava haixixdes del Magreb fins al sud d’Es-panya, des d’on es transportavala droga fins a Catalunya.

En arribar, els paquetsd’haixix s’emmagatzemaven endiversos domicilis i després erentraslladats fins a França. Eltransport de la droga es feia ambturismes i camions.

Condol | Algunes víctimes de l’accident d’avió dels Alps eren del Baix Diversos veïns de la comarca van morir en l’accident de l’avió de Germanwings als Alps del passat dimarts 24 de març. Tres de les

víctimes eren treballadors de l’empresa Weidmüller de Sant Just. També hi va morir un veí de Castelldefels i un treballador de Bayer, amb seu a Sant Joan Despí, i una professora de l’escola Joan Perich i Valls del mateix municipi. També van

morir membres de tres famílies d’Esplugues, un de Collbató, dos de Pallejà i un treballador de Sant Esteve Sesrovires.

L’operació va ser duta a terme pels Mossos d’Esquadra. Foto: Arxiu

S’ha fet l’estudi de deu locals de Les Planes. Foto: Google Maps

Formació | Cursos gratuïts sobre vendes a EspluguesEls pròxims dies 24 i 28 d’abril l’Ajuntament d’Esplugues, a través d’Esplugues Empresa, oferirà dues sessionsde formació sobre vendes, sota el títol de Tècniques per concertar vistes comercials. Estan adreçades a empresaris locals, professionals, autònoms i comerços i estaran impartides per Mònica Mendoza, llicenciada en Psicologia per la UAB, amb un màster en Direcció Comercial per EADA i amb experiència a l’IESE.

Esports| 14

líniatres.cat 9 abril 2015

El passat 19 d’octubre, el CBNou Esplugues derrotava l’As-sociació Sant Martí Esport (83-65) i se situava líder en solitari delgrup 5 de la Tercera Categoria delCampionat de Catalunya. Gaire-bé sis mesos després, i amb no-més quatre derrotes en 25 par-tits –una per un punt de dife-rència contra el CIC, i una altraper dos punts davant de l’AESCRamon Llull–, els homes dirigitsper Òscar Giner i José Durich en-cadenen vint-i-una jornades alcapdavant de la classificació. Eldarrer triomf dels espluguins vaser precisament davant d’un delsrivals que els havien derrotat a laprimera volta, el Ramon Llull(78-51) el passat 29 de març.

El pròxim dia 11 d’abril, des-prés de l’aturada de la competi-

ció per les vacances de SetmanaSanta, el CB Nou Esplugues bus-carà continuar al capdavant de laclassificació. Els d’Òscar Giner vi-sitaran el CB Pedagogium.

PARTIT A CASA, VICTÒRIA SEGURAUna de les claus de l’èxit dels es-pluguins és jugar com a local. I ésque el CB Nou Esplugues no ha

perdut ni un sol partit dels quehan disputat al pavelló del Cen-tre Esportiu Municipal Les Mo-reres. Aquesta ratxa té encaramés mèrit si es considera que elsrivals directes dels de Giner i Du-rich per la primera posició, elSanta Rosa d’Horta, l’AE Aula oel CB Prat, ja han visitat la pistadel Nou Esplugues.

Un moment del partit contra l’AESC. Foto: CBNE

El Bàsquet Nou Esplugues,un líder sòlid i intractable

» Els homes d’Òscar Giner van arribar al liderat a l’octubre passat i encadenen vint-i-una jornades al capdavant de la classificació

Els equips locals fallen en la jornada d’handbol

HANDBOL4Dues derrotes. Elsequips locals del grup D de laPrimera Divisió estatal van per-dre en els seus compromisos dela jornada 26.

L’Handbol Sant Joan Despíva patir una derrota per la mí-nima en la seva visita a La Sa-lle Montcada (21-20), i segueixa la vuitena plaça. La gran ac-tuació de Borja Tort, amb 7 gols,no va ser suficient per puntuara Montcada, i un gol dels localsquan faltaven 10 segons per al fi-nal del matx va establir el mar-

cador final. Els santjoanencsrebran el Granollers el pròximdiumenge 12 d’abril.

Per altra banda, l’HandbolEsplugues va caure a casa con-tra el CE Vendrell (25-29) i ésdesè amb 18 punts. L’Esplu-gues va començar amb força,però els visitants van marxar aldescans per davant al marcadori van mantenir el control durantla segona meitat. El pròximcompromís dels espluguencsserà visita l’Handbol Sant Este-ve Sesrovires.

FUTBOL4La jornada 29 delgrup 3 de Segona Catalana vadeixar un empat (1-1) en el der-bi del Baix entre el CF Can Vi-dalet i la UE Sant Joan Despí.

Els d’Esplugues sumen unpunt que els permet seguirquarts a la lliga, tot i que són aquatre punts dels play-off depromoció i a sis del líder, la UDVista Alegre. Els arlequinatsafrontaran les vuit jornades queresten fins al final del campionatbuscant culminar la seva gran

temporada amb un ascens aPrimera Catalana. El seu pròximrival serà la UE San Mauro.

Per la seva banda, el puntsumat al derbi deixa la UE SantJoan en catorzè lloc, i ocupenl’única posició de play-off dedescens, empatats amb el CF Ju-nior i el CE Olivella, però amb pit-jor balanç que aquests equips. AEMoja i Sant Cugat són un punt persobre, mentre que l’AE Prat ‘B’,novè classificat, tan sols té dospunts més que els santjoanencs.

La UE Sant Joan rebrà el CF Su-burense aquest cap de setmana.

Per últim, el CFA Espluguencporta dues jornades consecutivessumant tres punts. El passat 29de març, l’equip blau es va im-posar a la UD San Mauro (2-0),amb gols del mig centre Julián alminut 12 i del punta Virgilio desdels 11 metres a set minuts del fi-nal. L’Espluguenc és setzè, enzona de descens, però té la sal-vació a només un punt, i ara hade visitar l’Olivella, rival directe.

Solidaritat | Cursa solidària de Sant Joan de DéuEl pròxim 26 d’abril se celebrarà la cursa solidària de l’Hospital de Sant Joan de Déu, en la qual

els interessats a participar-hi es poden inscriure fins al pròxim 23 d’abril. Se sortirà a les deu delmatí de la plaça de Catalunya, a Barcelona, i hi haurà tres recorreguts diferents. Els beneficis es

donaran a l’Hospital Amic, que vetlla per pal·liar els efectes de l’hospitalització dels infants.

Pau ArriagaESPLUGUES

L’Handbol Sant Joan va caure a Montcada. Foto: Jordi Terrón / HSJD

Un final de lliga apassionant

Una acció del derbi entre el Can Vidalet i la UE Sant Joan. Foto: CFCV

15 | Agenda líniatres.cat9 abril 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDILLUNS 13 D’ABRIL17:30 Taller infantil: Fem el nostre punt de llibre.

Activitat adreçada al públic infantil en el marcde les activitats programades de cara a la Dia-da de Sant Jordi. Preu: cinc euros (inclou ma-terial). Organitza: TiC - Espluga Viva.

DIMECRES 15 D’ABRILMatí-Tarda Jornada A l'escola en bici. Jornada

en què es convida a tots els infants de SantJoan Despí a anar a l'escola en bici, per con-tribuir a una mobilitat més sostenible per laciutat.

DISSABTE 18 D’ABRIL22:00Monòleg de l’humorista Dani Martínez:

Martínez, que no eres bueno!. Lloc: AuditoriMiquel Martí i Pol. Es poden adquirir les en-trades a través de la pàgina web teatredes-pi.cat.

DIJOUS 16 D’ABRIL18:00 Conferència: Gaziel. La Barcelona d’ahir,

a càrrec de Jordi Amat. Organitza: Aula d’Ex-tensió Universitària per a la Gent Gran del BaixLlobregat. Lloc: Auditori Residència La Ma-llola de Sant Just.

DIUMENGE 19 D’ABRIL10:30 Itinerari teatralitzat: personatges del

parc us explicaran la seva història. Organit-za: Consell Comarcal, AMB i ajuntaments deSant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i SantJust Desvern. Lloc: Parc de la Torreblanca.

DIJOUS 16 D’ABRIL20:00 Inauguració de l’exposició de Mariano An-

drés Vilella. Mostra d'escultures d'aquestartista aragonès. Lloc: Centre Jujol-Can Ne-gre (Sant Joan Despí). Fins al 10 de maig.

DISSABTE 18 D’ABRIL17:30 Taller de cuina fondant: Fem el drac de Sant

Jordi. Adreçat a totes les edats. Preu: 12eu-ros (material inclòs). Organitza: TiC - Esplu-ga Viva. Lloc: Espluga Viva (carrer de Sant Fran-cesc Xavier), Esplugues.

FINS AL 17 D’ABRILMatí-Tarda Obertes les inscripcions als tallers

per al segon trimestre de 2015 inclosos al pro-grama No et quedis a casa!. Lloc: als PAC Cen-tral i de Can Vidalet.

ESPLUGUES COMARCA ESPORTSSANT JUSTSANT JOAN

Últim dia per presentar-se al VI Con-curs Internacional de Fotografia SantJust Desvern. Data límit de presenta-ció de fotografies: 19 d’abril. Vegeu ba-ses a www.afsantjust.com. Organitza:Agrupació Fotogràfica Sant Just.

VI Concurs Internacional de Fotografia Sant Just Desvern

Fins al 19 d’abril a les 22:00

Dins el 20 aniversari de la biblioteca esfarà aquest taller de tres erres: recicla,reutilitza i redueix. A càrrec de LauraLópez. Edat recomanada: a partir de 5anys. Cal inscripció prèvia. Lloc: Bi-blioteca M. Martí i Pol.

Taller a la biblioteca: 'Felicitats amb tres erres'

Dm. 14 d’abril a les 18:00

Cor Jove de l’Orfeó Català Albert Gui-novart, piano, i Esteve Nabona, director.Preestrena del concert abans de pre-sentar-lo al Palau de la Música. Lloc:església de Santa Magdalena.

XIXI Festival de música clàssica i tradicionalDv. 17 d’abril a les 21:00

Cinquena edició de la Caminada Po-pular amb motiu del Dia Mundial del’Activitat Física. El recorregut co-mença i acaba a l’ambulatori. Orga-nitza: CAP de Sant Just i Ajuntament.

Caminada Popular i activitat física a La Bonaiga

Dc. 15 d’abril a les 10:00

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

publicitat@comunicacio21.com

9 abril 2015 Pròxima edició: 6 de maiglíniatres.cat| 16