linia nord 18

baix llobregat

redacció: [email protected] - 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línianord

Polèmica pàg 19La comarca denuncia la manca d’inversió de l’Estat en infraestructures

Dimissió pàg 19Joaquim Balsera renuncia a presidir el Consell Comarcal

10 de novembre de 2014 · Núm.18· www.linianord.cat

Creix el nombre de denúnciesper violència de gènere al BaixL’Observatori Comarcal alerta que durant el segon trimestre de l’any s’han registrat més de 500 casos pàg 3

Política pàg 8Lluís Tomàs, alcalde deCastellví, serà cap de llista del PSC a Martorell

Sant Esteve pàg 18El municipi demana alGovern que compleixiamb les subvencions

Comerç pàg 19El mercat de Collbató inclou activitats paral·leles

Esports pàg 20Trenta martorellencs,als Special Olympics

pàg 16

La història, al descobertNova troballa arqueològica fortuïta a prop de l’església d’Olesa

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord.cat 10 novembre 2014

3 | En Portada línianord.cat10 novembre 2014

El nombre de denúncies per vio-lència de gènere al Baix Llobre-gat ha augmentat durant el segontrimestre de l’any, segons dadespublicades fa uns dies per l'Ob-servatori Comarcal. Durantaquest període, els partits judi-cials de la comarca van registrarfins a 509 denúncies per violèn-cia de gènere. Només a Martorell,es van rebre 68 denúncies i en 28casos les dones van renunciar alprocés judicial.

Són dades desesperançadoresal conjunt comarcal, ja que res-pecte del trimestre anterior, s’hanregistrat un total de disset de-núncies més per violència mas-clista i hi ha hagut setze renún-cies més al procés.

El 46% de les denúncies perviolència masclista han estat re-budes per atestat policial amb de-

núncia de la víctima i el 38,1%s’han presentat directament perpart de la víctima als Jutjats deGuàrdia.

Durant els mesos d'abril,maig i juny han estat condemnatsper violència masclista una tren-tena d’homes i vint-i-cinc d’ellshan estat absolts.

Durant el mateix període, enels partits judicials del Baix Llo-bregat s’han registrat 85 as-sumptes civils d'ingrés directe (el10,2% dels registrats en el con-junt de Catalunya). En gran partdels casos, el motiu de la violèn-cia masclista han estat els divor-cis no consensuats.

Pel que fa als assumptes pe-nals d'ingrés directe, se n’han re-gistrat un total de 654 durantaquest període, una xifra querepresenta el 10,9% del total delconjunt de Catalunya.

A més, s’han registrat 46 fal-tes i 540 delictes en els partits ju-dicials del Baix Llobregat. Les le-sions i maltractaments han estat

els delictes majoritaris (el 77,2%del total).

Enfront d’aquesta situació,s’han iniciat 126 ordres de pro-tecció, 124 de les quals fetes a ins-tància de la víctima de violènciamasclista.

El pes de les ordres denega-des segueix augmentant en elspartits judicials del Baix Llobre-gat, que ha passat del 39% en elsegon trimestre de 2011 a repre-sentar el 71,4% en aquest segontrimestre d'any.

LA VIOLÈNCIA, EN XIFRESLa majoria dels homes denun-ciats a la comarca per violència degènere són de nacionalitat es-panyola (80,15%) i el 83,3% deles víctimes a les quals se'ls va ac-tivar una ordre de protecció sónmajors d'edat i de nacionalitat es-panyola. Una altra dada que esdesprèn de l'informe de l’Ob-servatori és que el 53,2% delsagressors mantenien una relacióafectiva amb la víctima.

» El nombre de denúncies per violència de gènere al Baix Llobregat augmenta des de principis d’any» Davant d’això, s’han iniciat 126 ordres de protecció, 124 de les quals a instància de les víctimes

Neus MàrmolMARTORELL

ABRERA4L’Ajuntament d’A-brera ha dut a terme durant qua-tre anys, del 2010 al 2014, el Plad’Igualtat, a través de la regido-ria de Dones i Igualtat, una àreade treball transversal que té l’ob-jectiu de lluitar contra les discri-minacions.

Tot i que durant els darrersanys el paper de la dona s’ha res-situat, “lluny d’integrar-se encondicions de plena igualtat, sel’ha continuat sotmetent a nom-

broses situacions discriminatò-ries contra les quals tenim l’obli-gació d’actuar”, expliquen desdel consistori.

Per aquest motiu, des delconsistori abrerenc es va impul-sar l’elaboració d’una Auditoriade Gènere, amb l’objectiu de co-nèixer amb més profunditat la si-tuació econòmica, social, forma-tiva i contextual de les donesd’Abrera. Aquesta és la base perelaborar el Pla d’Igualtat.

Abrera ha impulsat un Plad’Igualtat durant 4 anys

Més del 80% dels homes maltractadors a la comarca són de nacionalitat espanyola. Fotos: Arxiu

El drama no s’atura

| 4Opinió línianord.cat 10 novembre 2014

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianord.cat

Dipòsit legal: BP.12314-2013

10.000 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Atesa l’actual degradació de la po-lítica en general, amb els partits iles estructures encarcarades, hansorgit uns quants moviments quetrenquen l’estatus. A través delsmitjans de comunicació i de lesxarxes socials han connectat ambmolts ciutadans desencisats ambels partits polítics i reuneixenprou adeptes per presentar-se ales eleccions amb un nou nom,Podemos/Podem, PAH, ProcésConstituent, etcètera.

Ara bé, el que està per veureés quan hagin d’actuar entre elsaltres partits, negociar acords degovern o governar en solitari ihaver de fer-se responsables deldia a dia d’alguna administraciópública amb els entrebancs queaixò comporta. Són figues d’unaltre paner, oi? No és el mateixsortir per la televisió i anar desimpàtic i trencador que posar-seal dia i haver d’enfrontar-se ambels problemes reals, que és quanhom ha de tocar de peus a terra.Això demanda un exercici rigo-rós sobre què es pot fer, ambquins mitjans, com i quan.

És aleshores quan vénen lescrítiques, perquè governar és re-bre els clatellots dels de l’oposi-ció. És bo que sorgeixin aquestsmoviments i nous partits polí-tics? Sembla, en principi, que sí.Si es tracta de servir per regene-rar la política, si serveix perquèels partits polítics “de sempre”s’adonin que cal canviar el sis-tema, que cal acostar-se als ciu-tadans i no restar tancats a lesseves seus pensant que cada qua-tre anys rebran un xec en blancper fer i desfer el que vulguin.Més que una imatge simpàtica,cal una ideologia i una estructurapolítica i social modernes.

4Nova políticaper Jordi Lleal

#SeguirTreballant#UnitsEndavant #IndultEncobert

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesiasper Andreu Grimalt

De vegades hom pot arribar apensar que la millor definició dela política catalana és la d’untrencaclosques mortificador.De tota manera, sembla que úl-timament s’ha tornat a imposarel seny i la unitat d’acció avan-ça, encara que el més importantés que, tots plegats, ens hem deconscienciar que la mobilitza-ció ha de ser permanent si vo-lem assolir les nostres fitesamb dignitat. Era bàsic que elprocés participatiu del nou 9Nfos un èxit, que milers de ciu-tadans es mullessin a favor deCatalunya; però un cop passa-da aquesta data hem de segu-ir bategant per tal d’exigir queres no s’aturi.

A hores d’ara és imprescin-dible que els polítics catalans es-tiguin a l’altura del momenthistòric i que el poble catalàmantingui viva la flama, l’espe-rit de la mobilització permanent.Això és essencial perquè la su-perestructura de l’Estat espanyolno dorm mai, sempre està a l’a-guait de tot; sempre està pre-parada per manipular la cor-rupció i posar en marxa el ven-tilador contra la nostra nació ca-talana. En aquest sentit, el po-ble i la classe política catalanahan d’estar molt amatents peracabar de fer net; per netejar persempre, amb un detergent moltpotent anomenat transparència

democràtica, totes les xacresdel passat, totes les corruptelesque actualment actuen com unnihilisme demolidor en contradels legítims anhels d’emanci-pació nacional de Catalunya.

No hi ha dubte que vivim enuna campanya permanent d’en-çà de la sentència de l’Estatut i,de cap de les maneres, ens po-dem esgotar. La força i el talentdel poble català ha de fer possi-ble que la política catalana es-devingui un instrument útil pertransformar la realitat i arribar,al més aviat possible, a un esta-di de llibertat nacional i justíciasocial. Ara no podem fallar: po-lítics i poble, institucions i so-cietat civil, hem d’anar tots auna. No ens podem permetremés errades. Hem d’aprofitar elmoment, perquè, de cap de lesmaneres, podem esperar vint otrenta anys més a assolir la nos-tra anhelada llibertat nacional.

Cal tenir molt present quel’independentisme català, jun-tament amb el 15M, han estat undels moviments socials de mas-ses que més persones han mo-bilitzat. Doncs bé, pel que fa acasa nostra, pel que fa referèn-cia al procés d’alliberament na-cional de Catalunya, no podemquedar a mitges tintes, no po-dem quedar amb la feina a migfer. Ara i aquí la mobilització hade ser permanent i total.

per Josep M. Loste

4No dorm mai

Fa temps llegia la intervencióde Pablo Iglesias en unes jor-nades de productors d'energiafotovoltaica, on suposo que esvaren plantejar els reptes defutur d'aquest tipus d'energia iels problemes que estan pa-tint. El líder de Podemos criti-cava les actituds dels distintsgoverns, sempre amb el capcot davant les grans elèctri-ques, aprovant les lleis i nor-matives que garanteixin elnefast oligopoli existent. I vaaportar algunes idees amb lesquals estic totalment d'acord,entre les que hi ha l'estatalitza-ció de la xarxa de distribuciód'un servei essencial com ésl'electricitat, l'impuls a les en-ergies renovables o l'elimina-ció de l'absurd de penalitzarl'eficiència energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la supo-sada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèctri-ques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,gairebé la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”. Noparlem d'eliminar deutes per-què sí ni d'atemptar contra laseguretat jurídica (un tema, elde la seguretat jurídica, “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

@JoanOliu: Quan algú comprèn que obeirlleis injustes és contrari a la seva dignitatd’home, cap tirania pot dominar-lo.Gandhi. #CatalansReadyToVote.

@joanmena: El PP impugna la democrà-cia a Catalunya a mode de persecució,però treu de la presó delinqüents comMatas. #femlosfora. #abajoelregimen.

@marcpeiron: No entenc les crítiques a LuisEnrique. Està bé que no vulgui canviar l'estilper dues o tres derrotes. Projecte en con-strucció. Keep calm!

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | línianord.cat10 novembre 2014

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínianord.cat 10 novembre 2014

@jimyvegga: Desde Andalucía mi apoyoal derecho a decidir del pueblo catalán,que acogió a miles de andaluces con losbrazos abiertos. #CatalansReadyToVote.

@cristina_pardo: Cospedal: "Hemos he-cho todo lo que podíamos contra la cor-rupción". Sí. El SMS de "Sé fuerte" lo envióHootsuite.

@yasalioellisto: Fatxes que rebenten unacte sobre el 9N que els anem a fer a Madrid.Policies que expulsen els fatxes cridant-lospel nom. Tot molt sorprenent.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Gracias Finlandiaofrece las estrategiasprobadas en este país para resolver elfracaso escolar vigente en el nuestro.Desde su honradez, humanidad y hu-mildad, el doctor en pedagogía, XavierMelgarejo, nos regala sus amplios co-nocimientos sobre el sistema educati-vo más exitoso de toda Europa, el fin-landés, un sistema que él mismo estu-dió y se ganó a pulso sin ayuda institu-cional alguna. Para quien conozca al au-tor, éste es, y por encima de todo, un es-píritu bondadoso lleno de lucha, per-severancia y amor, pero que no se en-gañe el lector, ya que este pedagogopráctico exuda crítica, sinceridad y aci-dez hacia la mediocridad institucional.

Su lucha contra el cáncer le ha re-forzado el valor que ya sentía por algoque continuamente se nos escapa de lasmanos: el tiempo. Si las cosas deben re-solverse y sabemos cómo, ¿a qué espe-ramos? Si el modelo finlandés resuelveel fracaso escolar, ¿qué demonios ha-cemos en nuestro país? Hay que aban-donar los debates aceitosos y pegajo-sos –por fuera pero vacíos y teóricos pordentro– por soluciones prácticas y ple-namente probadas. Éste es el enfoquede este libro, un ensayo que todo polí-tico, docente y progenitor debe leer yaplicar en la educación de nuestra in-versión más preciada, la futura. En lassucesivas páginas del texto fermentancontenidos que mejorarán radicalmentenuestro sistema educativo.

El camino finlandés no resulta com-plejo ni novedoso. Éste se fundamentaen maestros y profesores doctos y alta-mente cualificados que enseñan a susalumnos a devenir buenos profesiona-les y cívicas personas. Para ello, y ya enprimaria, se imprime un dominio bru-tal y excelso de la comprensión lectora,base de todo concepto a poseer en lamente y a plasmar en un escrito o ex-posición oral. En todo ello la familia se

siente el principal responsable de la edu-cación de sus hijos y no la escuela. Pa-dres y madres se comprometen a aten-der a sus vástagos bajo el esfuerzo enbuenas rutinas de trabajo, descanso yjuegos, más un hogar tranquilo, orde-nado y ejemplar que todo niño necesi-ta. El Estado y la administración localse encarga que todo escolar tenga lasmismas oportunidades bajo una mismaley consensuada políticamente haceaños. De esta forma, centros educativos,familias y administración trabajan jun-tos configurando el sistema educativonacional.

En resumen, podríamos decir que elmodelo educativo finlandés, y las leyesque lo han hecho posible, incide en tresámbitos: el docente, el familiar y el ad-ministrativo. Los docentes son doctosexpertos que dominan la comprensiónlectora, su especialidad y la didácticaempática de todo ello con sus alumnos.Las familias se sienten la parte más im-portante en la educación de sus hijos de-dicándoles tiempo, rutinas y amor. Laadministración local asegura la equidadde los alumnos gracias a un amparo le-gal consensuado políticamente, conpoca burocracia y centros educativosbien integrados entre su población cir-cundante.

Al final Melgarejo nos dice que todoesto se lo debemos a Finlandia, y así ti-tula su libro, Gracias Finlandia, pero re-almente deberíamos decir, GraciasXavier. Ahora que nuestra políticamueva ficha y que el modelo educativoespañol no se vea sólo bajo leyes quesólo afectan a una parte del sistema, loscentros, sino que se rija globalmentecomo en Finlandia. Por desgracia nu-estra, LOGSE, LOCE, LOE y LOMCEsólo legislan las escuelas y no lo demás.Si Unamuno dijo aquello de que in-venten ellos, ya va siendo hora que lousemos.

4Gracias, Finlandiapor David Rabadà

Jorge Fernández Díaz es troba assetjatper la vergonya de Melilla i per la “guerrabruta” en els mitjans de comunicació aCatalunya. El ministre de l’Interior n’ésun dels principals responsables d’a-quests afers des de fa temps i cada vegadamés. Un altre que hauria de dimitir.

El titular d'Interior fa proclames decatolicisme. Molts catòlics no compar-teixen la seva manera d’entendre el ca-tolicisme, ni les seves pressions al Vati-cà per interferir en el nomenament debisbes, ni les seves devocions pietoses.Pietat i justícia inexistents en el tracte do-nat als subsaharians immigrants i pobresque intenten sobreviure a través de Me-lilla. Potser es dóna a aquestes personesuna benvinguda denigrant perquè esconsidera que no tenen la dignitat de serconstitucionalment espanyols i perquèes tracta de complir escrupolosament lallei que “nos hemos dado entre todos”.Tant és així que el catòlic Fernández Díazno cau en la temptació de convidar alpapa Francesc perquè visiti Melilla i vegirostres desesperats i fronteres aixecadesamb tanques altes i terribles. FernándezDíaz no vol que a l’Espanya catòlica sesenti el crit de “vergonya, vergonya”que va sortir dels llavis, del cor i del capde Francesc quan fa un any va visitarLampedusa.

Fernández Díaz és ara acusat direc-tament amb el seu nom i els seus co-gnoms per Ernesto Ekaizer de practicar

la “guerra bruta” en els mitjans de co-municació. El molt ben informat i valentperiodista d’afers polítics i econòmicsacusa el ministre i el seu director ope-ratiu, Eugenio Pino, de “fabricar, distri-buir i disseminar escombraries (infor-mació falsa) per dinamitar i criminalit-zar el procés sobiranista català”. Unprocés democràtic i pacífic. "FernándezDíaz ha donat instruccions per fabricarescombraries", assegura Ekaizer sensetremolar-li la mà.

El Ministeri calla. Però hi ha algú aBarcelona que podria exercir de perio-dista i explicar la manera d’actuar del mi-nistre i com són les entranyes fosquesd’Interior. És Albert Gimeno. Ell va dei-xar La Vanguardia per convertir-se du-rant dos anys en director de l’Oficina deComunicació i Relacions Institucionalsdel Ministeri d’Interior. Va abandonaraquest càrrec el passat 10 de gener for-çat per l’escàndol que hi va haver quanes va divulgar una actuació de la Guàr-dia Civil al País Basc contra un grup d’ad-vocats d’ETA abans que aquesta opera-ció policial és realitzes. Pocs dies després,el 4 de febrer, La Vanguardia acollia Gi-meno i l’anomenava adjunt al directorMàrius Carol. Les actuacions vergony-ants a Melilla i la guerra bruta en l’àm-bit informatiu no corresponen a l’espe-rit de l’Evangeli ni compten amb l’aval dela doctrina catòlica encara que Jorge Fer-nández Díaz es proclami catòlic.

4El catòlic Fernández Díazper Oriol Domingo

Martorell| 8

línianord.cat 10 novembre 2014

La ciutat congela els impostos i les taxes per a l’any que ve

» El consistori impulsarà una disminució de l’IBI del 13% per compensar l’augment d’aquest impost per part del govern central

ICV dóna a les escoles el querep per als ples extraordinaris

ENSENYAMENT4ICV Marto-rell va lliurar fa uns dies a la di-recció de sis centres educatius deprimària de la ciutat un total de1.350 euros, que correspon a laretribució econòmica dels regi-dors i regidores per l’assistènciaal ple extraordinari de setembre.

S’han donat 225 euros a lesescoles Els Convents, José Eche-garay, Juan Ramón Jiménez,Lola Anglada, Mercè Rodoredai Vicente Aleixandre, per tal quees destinin a cobrir les necessi-tats d’alumnes al menjador.

Lluís Tomàs encapçalarà la llista del PSC de Martorell

POLÍTICA4L’actual alcalde deCastellví de Rosanes, Lluís To-màs, encapçalarà la llista delPSC de Martorell a les pròximeseleccions municipals.

Tomàs, que governa al mu-nicipi veí de Castellví de Rosanesamb una formació independent(INCAS), va ser escollit fa unsdies per l’assemblea de l’agru-pació socialista martorellencaamb el 91% dels vots desprésd’un procés obert de primàriesdel grup municipal socialista.

El candidat socialista va dir,en ser elegit, que “la nostra for-ça serà la proximitat, incre-mentar el contacte amb la ciu-tadania per conèixer les sevespreocupacions i inquietuds”.

Tomàs és periodista de pro-fessió i treballa en la secció d'es-ports de Ràdio Martorell. Estàcompromès amb el món asso-ciatiu de Martorell en l’àmbitveïnal, esportiu i cultural, i haviscut al barri de Buenos Aires ial barri Verge del Carme.

Els martorellencs i martorellen-ques no pagaran més impostosl’any que ve. Això és el que ha de-cidit el consistori, després que fauns dies s’aprovessin les orde-nances municipals per al pròximexercici, que preveuen la conge-lació dels principals impostosmunicipals.

Els comptes municipals per al2015 es van aprovar amb elsvots a favor de Convergència iUnió, que té majoria absoluta al’Ajuntament de Martorell, dels

socialistes i del Partit Popular (entotal, va haver-hi setze vots fa-vorables). Pel que fa als grupsmunicipals d’Iniciativa i Esque-rra, es van abstenir durant la vo-tació (que sumaven quatre abs-tencions).

Josep Casasayas, responsa-ble de la Regidoria d'Hisenda iRègim Interior de l’Ajuntamentde Martorell, va anunciar que elconsistori impulsarà una dismi-nució de quota del 13% en el casdel rebut de l'IBI per compensarel 13% d'increment ordenat pelgovern central.

Les ordenances municipalstambé preveuen la congelacióde l'Impost d'Activitats Econò-

miques (IAE), l’ordenança sobreconstruccions, instal·lacions iobres i l'impost sobre l'incre-ment de valor dels terrenys denaturalesa urbana.

La moció aprovada estableixmodificacions en les bonifica-cions per als ciutadans de Mar-torell i un escalat de les bonifi-cacions sobre la base del valor ca-dastral de les finques per a l'IBI:del 60% en les de fins a 50.000euros de valor, del 40% en les de50.001 a 80.000, 30% en les de80.001 a 150.000 i del 20% apartir de 150.001 en endavant.ICV va lamentar que no s’hagiaprovat poder fragmentar el pa-gament de l'IBI.

A més de l’IBI, la mesura afecta l’IAE i altres impostos. Foto: Ajuntament de Martorell

Urbanisme | Ascensors al barri de Buenos AiresL’Agència Catalana de l’Habitatge ha signat recentment un nou contracte

d’adjudicació d’obres per a la instal·lació d’ascensors al barri de Buenos Aires de Martorell. El bloc 3 de la plaça de Sant Joan Bosco serà un dels

primers de la Fase 1 del polígon Buenos Aires a instal·lar els aparells.

RedaccióMARTORELL

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 línianord.cat 10 novembre 2014

11 | Martorell línianord.cat10 novembre 2014

Les obres del nou institutacabaran abans del gener

EDUCACIÓ4El passat 9 d’oc-tubre la professora de l’institutJoan Oró de Martorell, PazMonserrat, i el mestre Jordi deManuel van presentar el seu lli-bre 100 situacions extraordi-nàries a l'aula, escrit a quatremans pels dos autors.

El llibre és un recull de 99relats i un poema inspirats ensituacions reals viscudes alllarg de tot l’itinerari educatiudes de diferents perspectives.

La presentació es va fer enun espai cedit per la coopera-tiva Abaccus, al carrer de Bal-mes de Barcelona. L’acte vaanar a càrrec de la professora iescriptora Empar Fernàndez iva incloure la lectura de cinc re-lats del llibre.

Paz Montserratpublica ‘100situacions a l’aula’

SALUT4L’Ajuntament de Mar-torell ha impulsat recentmentuna campanya sobre alimentaciósaludable que té el lema de De no-saltres depèn alimentar el mónen el marc del Dia Mundial de l’A-limentació, durant la qual la re-gidoria de Cultura i Joventut re-parteix cistells amb pomes alsPunts d’Informació i Dinamitza-ció als Centres d’EnsenyamentSecundaris (PIDCES) per tal deconscienciar els estudiants de laimportància de seguir una dietasana i equilibrada.

Segons l’estudi Factors deRisc en Estudiants d’Ensenya-ment Secundari (FRESC) de laregidoria de Cultura i Joventut del’Ajuntament de Martorell, gai-rebé un trenta per cent dels jovesde segon d’ESO de la ciutat sur-ten sense esmorzar de casa i nomengen res a mig matí.

Es reparteixencistells ambpomes als instituts

Els treballs de rehabilitació delnou institut de Martorell aca-baran a finals de desembre,segons han anunciat fonts mu-nicipals fa uns dies.

El nou centre està ubicat al’antiga escola Montserrat, talcom ho van acordar el consis-tori i el departament d’Ensen-yament de la Generalitat elpassat mes de febrer per tal decomplir amb les dades de pro-jecció demogràfica.

L’Ajuntament de Martorellva projectar aleshores la re-modelació de l’antiga escolaMontserrat, amb una inversióde 1.200.000 euros.

La construcció del centres'articula en dos blocs rectan-gulars de planta baixa i prime-ra planta, amb tres aules a cadaplanta, col·locats paral·lela-ment a diferents nivells i unitsper un altre volum transversalamb planta única.

Els tres edificis formaranun gran pati central i un al da-vant amb una rampa que evitabarreres arquitectòniques entreels diferents espais lliures.

Un cop estiguin enllestidesles obres, l’Institut Martorell,que és com s’anomenarà el noucentre educatiu, passarà dels160 alumnes actuals a 240 elcurs vinent.

El centre educatiu martore-llenc va ser projectat per l’ar-quitecte Josep Lluís Sert i és pa-trimoni històric municipal.L’any 1935, però, la construccióde l'edifici va ser interrompudaper la Guerra Civil i l'arquitec-te no va poder completar la di-recció de les obres, fet que vaprovocar que l'obra es veiésforça modificada respecte delprojecte inicial.

RedaccióMARTORELL

| 12


Sant Andreu de la Barca ha en-gegat un paquet de mesures permillorar la salut ambiental delmunicipi amb l’objectiu que si-gui una ciutat més sostenible.Aquest pla és una de les tres ac-tuacions que està duent a termeel consistori, juntament amb elde millora de la qualitat acústi-ca i el pla local d’adaptació alcanvi climàtic.

El Pla Local de Millora deQualitat de l’Aire té com a dobleobjectiu efectuar una diagnosi dela qualitat de l’aire del municipii definir unes accions per tal demillorar-la.

El document vol detectaramenaces i debilitats de la qua-litat de l’aire del municipi i sis-tematitza i facilita la implantacióde mesures que permetin apro-

fitar i optimitzar les fortaleses ioportunitats existents per mi-llorar-la.

El pla de millora de la quali-tat de l’aire, per una banda, es-tudia la situació dels factors queinflueixen en la qualitat de l’ai-re (situació geogràfica, usos delsòl, infraestructures existents,

mobilitat i activitats industrials,entre altres), i estableix uns ob-jectius a aconseguir, unes líniesestratègiques i unes accions aexecutar, per l’altra.

El Pla ha estat redactat grà-cies al suport tècnic de l’Àrea deTerritori i Sostenibilitat de la Di-putació de Barcelona.

Engega a la ciutat un pla local de millora de la qualitat de l'aire

» Sant Andreu de la Barca ha posat en marxa un paquet de mesures amb l’objectiu de ser una ciutat cada cop més sostenible

La ciutat recollirà l’oli vegetalusat en onze contenidors

MEDI AMBIENT4L’Ajuntamentde Sant Andreu de la Barcaha instal·lat durant el mes d’oc-tubre onze contenidors per a larecollida selectiva d’olis vege-tals a diverses ubicacions delmunicipi amb l’objectiu d'evi-tar el seu abocament al clave-gueram.

Fins ara, els únics punts ones podia abocar l'oli domèsticeren la Deixellaria Municipal ila Deixellaria mòbil, fet quedificultava als veïns i veïnes fer-ne ús a causa de la seva llun-yania.

Els olis s’hauran de diposi-tar al contenidor especial, decolor taronja, per a la seva re-

collida, en el mateix recipienten el qual s'han de transportar-els recipients han de ser pre-feriblement de plàstic, peròtambé s’hi poden abocar de vi-dre-.

Els olis vegetals no es podenabocar a la xarxa de clavegue-ram, ja que impedeixen el pro-cés de depuració natural deles aigües residuals i dificultenl’acció de les plantes depura-dores.

L'empresa Recycloil és l'en-carregada de reciclar aquestsolis durant els pròxims cincanys, gràcies al conveni queha signat amb l'Ajuntament deSant Andreu de la Barca.

ENERGIA4L’Ajuntament deSant Andreu de la Barca ha tan-cat la Setmana de l'Energiaamb una exposició sobre elPacte d'Alcaldes (PAES) i el pa-per dels municipis en les res-postes al canvi climàtic, que espodrà visitar a la BibliotecaAigüestoses fins al pròxim 16 denovembre.

La Diputació de Barcelonaha cedit aquesta exposició queconsta de divuit plafons, elsquals, per una banda, definei-

xen les polítiques i els com-promisos de la Unió Europeaen la lluita contra el canvi cli-màtic i expliquen el que és elPacte d'Alcaldes.

Per altra banda, es presen-ten de manera didàctica lescontribucions que el ciutadàpot fer en el seu dia a dia, perajudar a complir aquests com-promisos.

El consistori ha ofert alsinstituts de la ciutat la possibi-litat de fer visites guiades a

l'exposició o d'organitzar al-guna xerrada o taller sobre l'a-daptació al canvi climàtic.

PACTE D’ALCALDESEl PAES és una iniciativa eu-ropea que neix com a instru-ment clau per implicar els go-verns locals en la lluita contrael canvi climàtic. És un com-promís voluntari pel qual elsmunicipis assumeixen l'objec-tiu de reduir les seves emissionsmés d'un 20% l'any 2020.

Sant Andreu de la Barca

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Acaba la Setmana de l’Energia

Ocupació | L'atur baixa del 16,9% al 15% Segons les xifres de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat,

Sant Andreu de la Barca ha passat del 16,9% d’atur respecte a lapoblació activa del mes de gener al 15% del mes de setembre.

Hi ha 271 persones menys en atur en aquests nou mesos.

| 14


Josep Rovira dimiteix com a primer tinent d’alcalde

POLÍTICA4Josep Rovira, fins fauns dies tinent d’alcalde i regi-dor d’Urbanisme de l’Ajunta-ment d’Esparreguera, ha dimi-tit de tots els seus càrrecs i haanunciat que no es presentaràcom a cap de llista a les pròxi-mes eleccions municipals.

Segons va explicar Rovira(ERC) el passat dijous 6 denovembre en una roda depremsa a Can Pasqual, lesraons de la seva sortida de lapolítica són de caràcter laboral.

Segons va explicar l’exregidor,se li feia incompatible la feinadel consistori amb la seva vidaacadèmica.

Rovira ha desmentit tambéque la seva marxa hagi estat de-guda a pressions internes.

La nova cap de llista d’AcordMunicipal-ERC és MontserratVilardosa, actual regidora deMedi Ambient, que va ser es-collida per 18 vots a favor i 2abstencions en l’assemblea delpartit el passat 5 de novembre.

El passat 24 d’octubre els es-parreguerins i esparreguerinesque ho van voler van poderparticipar en la segona jornadade la redacció del Pla d'Orde-nació Urbanística del Municipi(POUM) a Can Pasqual, en unprocés “obert, transparent iparticipatiu”, segons expliquenfonts del consistori. Els ciuta-dans, a més, van poder deixarels seus suggeriments a la bús-tia habilitada en aquest espai.Tots van ser recollits i es res-pondran.

El POUM és l'eina d'orde-nació integral del territori queajuda a planificar el futur delsmunicipis. Mitjançant la plani-ficació del territori, s’estableixon se situen les noves infraes-tructures i equipaments, ons’ubica l'activitat econòmica icomercial, on es podran cons-truir nous habitatges, o quins

espais naturals cal preservar,entre altres aspectes.

Segons el consistori, elPOUM ha d'assegurar la pre-servació dels valors d'identitatd'Esparreguera i la seva cohe-rència amb l'entorn territorial.També ha d'establir les basesper a la millora de la qualitat so-cial, econòmica i ambiental del

municipi i el seu mantenimenten el futur. Ha de ser realista iassumible, i és el resultat d'unprocés participatiu, en què estroba implicat el municipi i elsagents que hi intervenen. Tam-bé es considera important con-sensuar els criteris bàsics de laseva redacció amb tots els par-tits polítics.

Els esparreguerins participenen la redacció del POUM

Esparreguera Agenda Nacional | Xerrada a la BibliotecaEl passat dijous 23 d’octubre Patrícia Gabancho va oferir a la Biblioteca L’Ateneu d'Esparreguera, a les vuit del vespre, una

xerrada sota el títol Per què el català necessita la independència?,en un acte organitzat per la seu territorial de l’ANC d’Esparreguera.

RedaccióESPARREGUERA

Els ciutadans participen en la redacció del POUM. Foto: Arxiu

Josep Rovira, al centre, amb ERC d’Esparreguera. Foto: ERC

| 16


Olesa de Montserrat Camins | El municipi obre un camí a la llera del riuOlesa obrirà un camí a la llera del riu Llobregat des de la Puda fins a la

depuradora d’Abrera, tot i que hi haurà un altre tram que anirà d’Abrerafins al Pont del Diable de Martorell. A Olesa, el tram en què s’actuarà és de7,6 quilòmetres i estarà impulsat i finançat per la Diputació de Barcelona.

INCENDIS4L’exposició 1994:Estiu de foc. Més enllà de les fla-mes, la cultura al descobert, quees va inaugurar a Olesa el passat31 d’octubre a la Casa de Cultu-ra, ha mostrat durant una set-mana els fets que van succeïrdurant l’incendi del 1994 que vacremar gran part de la muntan-ya de Montserrat i el terme mu-nicipal d’Olesa des d’una visió àm-plia que inclou els vessants social,paisatgístic, cultural i ambiental.

Així, fins al passat divendres7 de novembre, l’exposició s’hainstal·lat a la Casa de Culturad’Olesa, on també s’hi han fetdues jornades de reflexió i debat,els dies 7 i 8 de novembre.

A més de l’exposició, el Cen-tre Muntanyenc i de Recerquesd’Olesa, que ha estat l’encarregatde la mostra, també ha realitzatun documental sobre la mateixatemàtica, que ja es va projectar aCollbató fa unes setmanes.

Durant el transcurs de les obresde millora que està duent a ter-me l’Ajuntament d’Olesa al cen-tre del municipi, en concret a lesplaces de la Cendra i Nova, s’handescobert restes de l'antic castellde la localitat.

Segons el consistori, de se-guida es va fer una prospecció ies van detectar les restes, demanera que diversos arqueòlegss'hi van desplaçar per estudiar lesseves característiques.

D'aquestes anàlisis es des-prèn que es tracta d'un tram delmur de tancament de l'estructu-ra de l'antic castell d'Olesa, di-versos trams del fossat defensiui estructures de mur d'un ba-luard.

L'arqueòleg responsable del'excavació, Oriol Achon, va as-segurar a diversos mitjans que“es tracta d'una troballa molt

important, que ajudarà a expli-car una mica millor una part dela història d'Olesa i que s'ha depreservar degudament”.

L’alcalde ha dit que les restess’hauran de cobrir, perquè lazona no pot quedar aixecada,però que es buscarà un sistemaque permeti deixar-hi constànciadel que s’hi ha trobat, i que se-

gurament permeti observar lestroballes.

Amb aquestes troballes esconfirmen les sospites d’entitatslocals com el Centre Muntanyenci de Recerques Olesà i l’Arrel Ac-ció Cultural al voltant de les res-tes arqueològiques que s’espe-raven trobar entorn de l’esglésiade Santa Maria.

Imatge de les restes arqueològiques trobades a Olesa. Foto: Ajuntament

Troben a prop de l'església unes restes arqueològiques

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Olesa acull l’exposició sobre el foc de 1994 a Montserrat

17 |

Abreralínianord.cat 10 novembre 2014

El consistori recull propostesper als pressupostos de 2015PRESSUPOSTOS4L’Ajunta-ment d’Abrera ha recollit re-centment les propostes i sug-geriments de veïns i entitats pera l’elaboració dels pressupostosmunicipals per a l’any que ve,en una Audiència Pública dePressupostos.

La sessió es va celebrar fauns dies a la Sala de Plens, du-rant la qual els veïns i veïnes as-sistents van formular diversespeticions. Per exemple, algunsvan demanar que se subven-cionessin també els llibres delsalumnes de Batxillerat; que elsaturats puguin accedir als horts

socials de Can Morral sense ha-ver de pagar cap tipus de quo-ta; que es millori la visibilitatd’un dels accessos al municipides del polígon Barcelonès, através del pont del carrer deTreball; o la col·laboració per ala trobada de corals del BaixLlobregat que tindrà lloc aAbrera el 14 de març.

L’alcaldessa d’Abrera, Ma-ria Soler, per la seva banda, vaavançar que per a l’any que vees congelarien taxes i impostosi que abans que acabi l’any espreveu l’aprovació del pressu-post en sessió plenària.

Abrera ha estat enguany subseudel 4t Congrés de les Dones delBaix Llobregat i per aquest mo-tiu ha organitzat diverses jorna-des, com la que porta per títolLes Dones com a agents de can-vi social i econòmic i que es vacelebrar fa uns dies, a la qual vanassistir-hi una trentena de donesque van participar en un debatsobre el lideratge de les dones enels moviments socials des de laperspectiva històrica, legal, fe-minista i d'activisme social.

L’alcaldessa d'Abrera, Ma-ria Soler, va ser l'encarregada depresentar l'acte destacant l'acti-visme de les dones al Baix Llo-bregat i a Abrera. La sessió vacomptar amb la participació deNúria Milà, advocada del serveid'Informació i Assessorament aDones del Baix Llobregat, que vadonar l'enfocament històric i va

destacar que les dones semprehan estat agents de canvi social.Alba Garcia, secretaria de laDona i Cohesió Social de CCOO,va denunciar que en moments decrisi econòmica com l'actual hiha una involució global que s'a-profita per desmantellar l'estatdel benestar.

D’altra banda, l'activista so-cial i feminista, Meritxell Arenas,va explicar la seva experiència encol·lectius on els joves tenenuna forta presència. Al debat hivan participar dones a títol in-dividual i d'associacions com laPAH, Dones i Futur i Abrera con-tra la Violència de Gènere.

Abrera, subseu del 4t Congrésde Dones del Baix Llobregat

Cultura | 40è aniversari de la BibliotecaEnguany la Biblioteca Josep Roca i Bros d’Abrera celebra els seus 40 anys

d’història. Al llarg de l’any s'han fet diverses activitats, com la de passat dijous16 d'octubre en què Llucia Ramis va visitar la biblioteca. Dissabte 18 d'octubre,

els més petits van gaudir amb els Contes de la Mediterrània, amb l'Estenedor.

Neus MàrmolABRERA

Diverses dones en una jornada del 4t Congrés a Abrera. Foto: Ajuntament

| 18


La biblioteca del nou Casal de Cul-tura de Collbató està recollintmaterial bibliogràfic sobre el mu-nicipi i el seu entorn. Aquelles per-sones que vulguin donar materialbibliogràfic sobre el municipi, elseu entorn o que hagi estat escritper autors locals, ja ho poden fera la biblioteca.

L’equipament municipal haposat en marxa un servei de re-collida d’aquest material per tald’incrementar el fons que té re-lació amb la població.

De la mateixa manera, tambées poden lliurar altres fons docu-mentals editats recentment, entre4 i 5 anys enrere com a màximaproximadament, i que es trobinen bon estat per a formar part delClub d’Intercanvi.

A part d’això, a la bibliotecas’instal·larà durant dos dies unplanetari per als més petits. Con-

cretament, seran els dies 14 i 15 denovembre. Durant aquestes jor-nades, els infants i joves tindranla possibilitat d’assistir a una de lesquatre sessions que s’han pro-gramat.

Les dues primeres, el dia 14 denovembre a les 17:00 i a les 18:00hores estaran orientades a in-

fants a partir de 5 anys. L’endemà,estan previstes dues sessions a les11:00 i a les 12:00 hores amb laprojecció de l’audiovisual Darwini la selecció naturalper a majorsde 10 anys. Les places per assis-tir-hi són limitades i és impres-cindible inscripció prèvia a la bi-blioteca.

La biblioteca recull materialsobre el municipi i el seu entorn

Successos | Un menor mor en caure a MontserratUn menor de 16 anys i nacionalitat sud-africana va morir el passat dilluns 6 d’octubre després de caure per un barranc de 50 metres del massís de Montserrat quan passejava amb els seus pares, fent turisme, pel camí de Sant Jeroni que porta al municipi de Collbató.

RedaccióCOLLBATÓ

Collbató

ENERGIA4Collbató ha instal·latquatre fanals fotovoltaics, a l’ac-cés per a vianants de la Font delCòdol, i a la parada d’autobús delpasseig La Fumada. Es tracta dedues zones on, fins ara, no hi ha-via il·luminació.

Els nous dispositius tenenun cost energètic zero i l’energiaque fan servir és solar, mitjan-çant un mòdul fotovoltaic i unabateria solar d’alta qualitat de gel,

instal·lats a la part superior delbàcul.

Els fanals fotovoltaics sóncompletament autònoms, ja quefunciona exclusivament ambenergia solar. Són ideals per al'enllumenat d'espais on no arri-ba la línia elèctrica o on es volil·luminar amb una font no con-taminant. És fàcil d'instal·lar, jaque no necessita connexió a laxarxa elèctrica.

S’instal·len quatre fanalsfotovoltaics de cost zero

Sant Esteve Sesrovires

IMPOSTOS4La majoria de ta-xes i impostos de Sant Estevepujaran un 3% el 2015, seguint elscriteris fixats en el Pla de Saneja-ment Econòmic. Tot i això, per al2015 es congela la taxa pel sub-ministrament d’aigua i l’impost devehicles en les potències de fins asetze cavalls fiscals per turismes ifins a 500 cc en vehicles.

També es mantenen sensevariació l’impost sobre construc-cions, les plusvàlues i l’IAE, ambl’objectiu de fomentar la cons-trucció i el desenvolupament in-dustrial al territori.

En aquest sentit, també esmantenen les taxes per serveis ur-banístics i per intervenció admi-nistrativa.

Per neutralitzar l’incrementque preveuen els pressupostosde l’Estat sobre la base imposablede l’IBI, s’ha reduït el tipus im-positiu en un 7%, segons expli-quen fonts consistorials.

La resta de taxes i impostos,entre ells, les escombraries, però,augmenten un 3%. Aquest in-crement respon a la necessitat quela recaptació de cada servei s’acostiprogressivament al seu cost.

L’Ajuntament de Sant Esteve hademanat a la Generalitat, en con-cret a la Conselleria d’Ensenya-ment, que compleixi amb l’obli-gació legal de subvencionar lesplaces de llars d’infants munici-pals i amb els acords de pagamentde les subvencions atorgades. Amés de Sant Esteve, trenta-cincconsistoris més ho han fet, mit-jançant el Fòrum d'Alcaldes i Al-caldesses per l'Educació.

El requeriment es va presen-tar a finals de setembre i es con-creta amb la reclamació del fi-nançament per als cursos 2012-2013 i 2013-2014, la liquidaciódels cursos anteriors ja atorgats iel compromís de finançar el cursactual.

Des del consistori sesrovirencs’ha manifestat que l’Ajuntament

“s’ha vist obligat a reclamar-ho ju-dicialment per l’esgotament de lesaltres vies i ho hem fet perquè laGeneralitat compleixi amb lesseves obligacions”.

En el conveni inicial amb En-senyament es va establir un re-partiment a terços del cost per in-fant i curs, entre Generalitat,Ajuntament i famílies. Així l’a-

portació de la Generalitat era de1.800 euros. En el cas de Sant Es-teve, la darrera subvenció perce-buda per part de la Generalitat co-rrespon al curs 2011-2012 i, enaquest curs, l’aportació va baixarfins als 1.300 euros per alumne,de manera que Ajuntament i fa-mílies estan assumint l’incom-pliment de la Generalitat.

Demanen al Govern quecompleixi amb les subvencions

RedaccióSANT ESTEVE

La majoria de taxes i impostosper al 2015 pugen un 3%

Protestes | Vaga de la plantilla del bar de Brians 2Les treballadores han fet vaga durant uns dies després de saber que serien

acomiadades perquè el CIRE-Centre d’iniciatives per a la reinserció (empresa pública de la Generalitat, però de gestió privada) és qui s’està

fent càrrec de totes les cafeteries dels centres penitenciaris catalans.

Llar d’infants La Ginesta. Foto: Ajuntament

La biblioteca es troba al Casal de Cultura. Foto: Casal de Cultura

19 |


Comarca

Onze empreses del Baix Llobre-gat han rebut recentment el re-coneixement de la Cambra deComerç de Barcelona pel seuesforç i la seva consolidació en elmarc del tradicional Dia de laCambra, que enguany ja arribaa la seva divuitena edició.

Entre les empreses recone-gudes, les quals han rebut unaplaca commemorativa, desta-quen Calipa, amb 125 anys; Forni Pastisseria Arenas i JoieriaBassons, amb cent anys; l’Esco-la Isabel de Villena i Mohn S.L,les quals acumulen 75 anys deservei; Aribau, Garage Rio, In-dustrias Puchol Sant Climent,Komatsu España, Muller Marti-ni i San Patrick (Pronovias Fas-hion Group), que n’han complertcinquanta.

El president de la Cambra deComerç, Miquel Valls, va desta-

car durant l’acte d’homenatge ales empreses històriques de lademarcació de Barcelona que“el teixit empresarial català estàbasat en la tradició, però tambéen la innovació i les ganes de mi-llorar, peces clau en les empre-ses que guardonem”.

L’esdeveniment commemo-ratiu va tenir lloc a la Casa Llot-ja de Mar, que es va tornar a ves-tir de gala per retre homenatgea totes aquelles empreses queaquest any celebren un aniver-sari rellevant (50, 75, 100, 125,200, 250 i 300 anys).

La Cambra reconeix onzeempreses del Baix Llobregat

Martorell | Engega un servei per a emprenedorsL’Ajuntament de Martorell i la Diputació de Barcelona han posat en marxa unpunt d'atenció a l'emprenedor per facilitar els tràmits necessaris per crear unaempresa. El nou servei funciona en el Molí Fariner i permet la constitució temàtica, unificada i ràpida dels tràmits necessaris per crear una empresa.

Neus MàrmolBAIX LLOBREGAT

Comerç

COLLBATÓ4El mercat dels diu-menges de Collbató afronta unanova etapa amb la incorporaciód’activitats destinades a millorarl’experiència de la visita a aquestespai, segons ha informat el con-sistori collbatoní.

Per exemple, el passat diu-menge 19 d’octubre els infantsque el van visitar van poder gau-dir d’una passejada a la carava-na dels ruquets. Propostes pa-ral·leles com aquesta s’han seguit

fent al llarg de les següents set-manes. Així, per exemple, elpassat diumenge 26 d’octubre esvan oferir demostracions de fal-coneria.

A més, els visitants al mercatdels diumenges tindran un al·li-cient més, ja que rebran duranttots els diumenges d’octubre unnúmero per a optar a guanyar elCistell del mercat, un lot de 500euros en descomptes, en un sor-teig entre els paradistes.

El mercat dels diumengesincorpora activitats paral·leles

Joaquim Balsera, que presidia elConsell Comarcal del Baix Llo-bregat des del 2011, va anunciarfa uns dies que renuncia al seu cà-rrec a l’ens supramunicipal permotius “estrictament personals”,segons va dir el socialista en ferpública la seva decisió.

Fa uns mesos, concretamentel passat febrer, el socialista ja vaabandonar l’alcaldia de Gavà,sent substituït per l’actual alcal-dessa, Raquel Sánchez, una deci-sió que va coincidir amb l’oberturad’una investigació per part del’Oficina Antifrau contra l’Ajun-tament –un fet que Balsera vadesvincular de la seva renúncia–.

Ara, després de l’adéu de Bal-sera també al Consell Comarcal,Lourdes Borrell, que fins ara ocu-pava el càrrec de vicepresidenta a

l’ens supramunicipal i va ser al-caldessa de Sant Feliu, assumeixprovisionalment la presidènciade la institució.

Balsera, durant la seva inter-venció, va agrair a la resta de for-ces polítiques, especialment ales que conformen l'equip degovern, “la capacitat d'entesa i lacol·laboració que ha fet possibleassolir moltes metes que s'havien

plantejat a l'inici d'aquesta le-gislatura”. Durant la seva etapacom a president, Joaquim Bal-sera va destacar per la seva llui-ta pel finançament de les bequesmenjador i pel manteniment dela institució comarcal, en perillpels projectes de reforma pro-moguts pels governs de la Ge-neralitat i de l'estat espanyol queafecten els ens locals.

Joaquim Balsera renuncia a presidir el Consell Comarcal

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Joaquim Balsera en un acte de l’ens supramunicipal. Foto: Consell Comarcal

Acte d’entrega dels reconeixements. Foto: Cambra de Comerç

Denuncien la manca de pressupost a la comarca

INFRAESTRUCTURES4Els pres-supostos presentats recentmentpel govern de Mariano Rajoytornen a deixar el Baix Llobre-gat sense inversió en infraes-tructures llargament reivindi-cades. El 2015 es preveuen unesinversions de 134.500.000 d'eu-ros enfront dels 127.200.000previstos el 2014. Amb aquestincrement de 13 milions en elconjunt d'inversions, segonsl'informe relatiu a l'afectaciódels pressupostos generals del'Estat (PGE) que ha analitzat elConsell Comarcal, “no n'hi haprou per cobrir les necessitats

d'inversió en infraestructuresque necessita la comarca”.

A més, l'informe diu que lacomarca acumula un retard enl'excursió d'obres comprome-ses de l'any passat que mini-mitzen l'impacte d'aquest in-crement per a l’any que ve.

Davant d’això, la federaciócomarcal del PSC presentaràun conjunt d'esmenes perquè esdebatin al Congrés. Entre les rei-vindicacions dels socialistes, hiha el soterrament de les vies deltren al seu pas per Sant Feliu i lamillora de l'accés ferroviari al'aeroport del Prat.

Agenda Nacional | Crònica del 9N al webAprofitant l’estrena del nou web www.linianord.cat, avui hi podreu trobar una

crònica de la jornada participativa d’ahir després que la ciutadania d’arreu de Catalunya i del Baix Llobregat anés a les urnes instal·lades en 1.317 locals de 942

municipis amb motiu de la consulta participativa sobre el futur de Catalunya.

Esports| 20


Una trentena de membres de laFundació Privada Arc de SantMartí, entre esportistes, tècnicsi acompanyants, van participaren els Jocs Special Olympics2014 que es van celebrar a Bar-celona i Calella. Els martore-llencs van competir en les disci-plines d’atletisme, natació, pe-tanca i futbol sala.

Els Jocs Special Olympicsvan arrencar dijous 30 d’octubreal pavelló de la Mar Bella de Bar-celona amb la cerimònia inau-gural i l’encesa del peveter. La di-rectora de la Fundació Arc deSant Martí, Rosa Cadenas, va ex-plicar que “els membres de lafundació vam tenir l’honor depoder participar de la desfiladainaugural representant la dele-gació de Catalunya”.

La competició va comptaramb la participació de 1.600 es-portistes de Catalunya, Madrid,Comunitat Valenciana, Anda-lusia, Aragó, Castella i Lleó iMúrcia així com de diversos paï-sos europeus com Holanda,Hongria, Gran Bretanya o Di-namarca. Cadenas va destacar“els beneficis d’integració i so-cialització que els reporta als

nois de la fundació aquesta es-tada esportiva”.

És la desena vegada que laFundació Arc de Sant Martí par-ticipa en aquest esdevenimentorganitzat per l’entitat SpecialOlympics Catalunya, la Federa-ció ACELL (Federació Catalanad’Esports per a disminuïts Psí-quics) i els ajuntaments de Bar-celona i Calella.

Els martorellencs van participar en la desfilada inaugural. Foto: Ajuntament

Trenta martorellencs participenen els Special Olympics

» Els esportistes són membres de la Fundació Arc de Sant Martí» És la desena vegada que l’entitat participa en aquest esdeveniment

El BMX de Sant Andreu treupit i aconsegueix quatre ors

SANT ANDREU4El BMX san-tandreuenc continua donantalegries. En la Lliga NacionalLBR-BMX Race, celebrada fapocs dies a quatre regions del’Estat –Múrcia, Saragossa, Ala-cant i Catalunya–, fins a quatrecorredors del MC Sant Andreuvan assolir victòries a les dife-rents categories de la competició.

El que crida l’atenció és el fetque 3 d’ells no sobrepassen els10 anys. Es tracta d’Ulises Ba-rrachina –de 6 anys–, AdriánMesa –de 8 anys– i Miquel Her-nández –de 10 anys–. A més,Jordi Hernández, de 40 anys,també va obtenir una victòria.

En el cas de Barrachina, elpetit esportista santandreuencva aconseguir l’or en la catego-ria de nois de 5 i 6 anys, amb untotal de 212 punts, seguit d’Ale-xander Vega i Álvaro Cerrillo, ex-tremeny i aragonès, respectiva-ment. Adrián Mesa es va endurla victòria a la categoria de noisde 7 i 8 anys amb 244 punts, se-guit de José Parra i Ángel Heras.Miquel Hernández va aconse-guir vèncer en la categoria de 9i 10 anys, amb 263 punts.

Pel que fa al sènior del grup,Jordi Hernández va triomfaren la categoria Cruiser 40 amb91 punts.

RedaccióMARTORELL

Els quatre campions de Sant Andreu. Foto: Ajuntament

Premi a l’esportivitat

Alguns dels premiats del programa Juga Verd Play. Foto: CEBLLOB

Sant Esteve | Hoquei patins al CPA Sant EsteveEl Club Patinatge Sant Esteve potenciarà aquesta temporada un nou

esport, l’hoquei patins. Per tal de donar a conèixer aquesta iniciativa, elclub vol dur a terme diverses activitats com la classe gratuïta que

va oferir divendres passat a la pista coberta Francesc Castellet.

COMARCA4El Consell Esportiudel Baix Llobregat (CEBLLOB)va celebrar fa uns dies la prime-ra gala del programa Juga VerdPlay, on es van lliurar els guar-dons als millors equips partici-pants en aquesta iniciativa d’àm-bit comarcal que promou el jocnet i que va ser la gran novetat dela temporada passada. A l’acte,celebrat a Sant Just, van assitir-hi representants de clubs de totel Baix, a més del president delCEBLLOB, Salvador Valls, i Oriol

Marcé, subdirector general d’Ac-tivitats Esportives del ConsellCatalà de l’Esport.

Durant la gala es van guardo-nar els primers classificats detots els grups i categories d’aquestsistema de competició que basales seves puntuacions en el joc neti l’esportivitat. Així, no nomésguanya els partits l’equip quemés gols o punts fa, sinó el quemillor es comporta a sobre delcamp. A més, les aficions dels dosequips rivals, els tècnics i els àr-

bitres també podien dir-hi la sevai puntuar els dos equips segons elseu comportament durant el joc.

Per altra banda, el passat di-marts 28 d’octubre de 2014 l’O-bra Social “la Caixa” i el ConsellEsportiu del Baix Llobregat vansignar un acord de col·laboracióper garantir la continuïtat de latasca social impulsada des delConsell per afavorir l’accés al’esport dels infants i joves ambdificultats socioeconòmiques dela comarca.

21 |


Serveis

Garantir la continuïtat de lesempreses viables i afavorir el re-lleu generacional. Aquest és l’ob-jectiu del programa Reempresa,impulsat a la provincia per la Di-putació de Barcelona.

A través d’aquesta iniciativa,els propietaris d’empreses enfuncionament tenen l’oportu-nitat de cedir a altres empre-nedors la seva activitat quan ladeixen per jubilació o altresmotius. Els que es fan càrrecd’aquests negocis són reem-prenedors que troben en aquestprograma una via amb garantiesd’èxit, gràcies al suport delstècnics dels 35 Centres Locals deServeis a les Empreses (CLSE)de les comarques de Barcelona.

Els beneficis d’aquesta ini-ciativa –que va engegar fa unsanys Cecot i que ha amplificat laDiputació de Barcelona– s’es-

tenen a tota la societat, ja ques’evita la pèrdua d’empresesviables i es garanteix el mante-niment de llocs de treball que,d'una altra manera, es perdrien.

Per portar a terme aquestservei, la Diputació ha format

60 tècnics municipals que s’en-carreguen d’assessorar i aju-dar gratuïtament en tot el pro-cés, tant a les persones que ce-deixen el seu negoci com als re-emprenedors.

Així mateix, el projecte escomplementa amb dues guiesinformatives –una enfocada als

empresaris i l'altra per als em-prenedors– i un portal web(www.reempresa.org) que re-cull tota la informació sobre elprocés de traspàs, que permetsol·licitar assessorament i queesdevé un mercat transparent aInternet on trobar l'oferta i de-manda d'empreses.

XIFRES D’ÈXITFins aquest mes de juny, un to-tal de 75 empreses i comerçoshan estat cedits, cosa que ha su-posat la salvació de 277 llocs detreball a la demarcació barcelo-nina, amb una inversió que hasobrepassat els tres milionsd’euros. Pel que fa al conjunt deCatalunya, el programa ha per-mès salvaguardar 180 empreses,amb una inversió total de gai-rebé nou milions d’euros.

Els experts de la Diputacióde Barcelona i de Cecot tenenl’objectiu d’arribar a un total de212 traspassos de negocis i ope-racions d’èxit de Reempresafins a l'any 2015.

Rellevar emprenedors, salvar negocis» El programa ‘Reempresa’ facilita el relleu generacional i garanteix la continuïtat d’empreses que funcionen» Els Centres Locals de Serveis a les Empreses, coordinats per la Diputació, han aconseguit 75 casos d’èxit

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Història | Els orígens del programa ‘Reempresa’El programa Reempresa va arribar a Catalunya de la mà de Cecot l’any 2010, però ja existia des de feia

alguns anys a la resta de països europeus. De fet, a través d’aquest projecte França ha aconseguit evitar el tancament de prop de 150.000 empreses. Amb l’ajuda del Departament d’Economia i Finances

de la Generalitat, Cecot va engegar una iniciativa que va convertir Catalunya en pionera a l’Estat.

ECONOMIA4El programa Re-empresa ha tingut una moltbona acceptació per part detots els municipis en els qualss’ha posat en marxa.

El centre de Promoció Eco-nòmica i Comerç de Sabadell haestat el que més casos d’èxit haregistrat, en comptabilitzar-ne16 des de l'any 2012 quan vaarrencar el conveni entre la pa-tronal vallesana i la Diputació

de Barcelona. El segueixen Gra-nollers Mercat, amb 11 casos;Fundació Tecnocampus Mata-ró Maresme, amb vuit; Fomentde Terrassa, amb set; i Procor-nellà, amb cinc.

Durant aquest any, els cen-tres amb més activitat de re-emprenedors són el de Molletdel Vallès, el de Molins de Rei,el de Badalona, el de Sant Cugatdel Vallès i Granollers Mercat.

Les comarques més actives

S’evita la pèrdua

d’empreses viables

i es garanteix el

manteniment de

llocs de treball

Un total de 75 empresaris han cedit a altres emprenedors la seva activitat quan l’han deixat per jubilació o altres motius. Fotos: BCN Content Factory

| 22Agendalínianord.cat 10 novembre 2014

[email protected]

AGENDA MENSUALDIUMENGE 16 DE NOVEMBRE19:00 Teatre. Pulmons, amb Pau Roca i Carlo-ta Olcina. Preu: 12 euros entrada anticipada/ 15 euros venda a la taquilla. Descomptes pera majors de 65 anys, menors de 25, aturatsi grups de +10. Lloc: Foment (Martorell).

DIMARTS 11 DE NOVEMBRE18:30 Cicle de conferències en salut mental. Trac-

tament farmacològic. Conferència a càrrec delDr. Josep Moya. Organitza: Associació Fami-liars Malalts Mentals Baix LLobregat Nord(AFASM). Lloc: Centre Cultural (Martorell).

FINS AL 18 DE DESEMBREConsultar horarisTaller Engalana't per Nadal.Taller de ceràmica per elaborar joies i pessebresoriginals, impartit per Encarna Montroig. Esfaran 12 sessions tots els dimarts i dijous ales 19:00 hores. Lloc: Ca l’Oller (Martorell).

DIVENDRES 14 DE NOVEMBRE19:00Bibliotecart: Inauguració de l’exposició dela pintora sesrovirenca Susanna Osma. Ober-ta fins al 19 de desembre. Lloc: Biblioteca Mu-nicipal de Sant Esteve Sesrovires.

DIVENDRES 14 DE NOVEMBREConsultar horarisVisita al Planetari instal·latal Casal de Cultura de Collbató. També es pro-jectarà la pel·lícula Darwin la selecció natu-ral, en 360º. Hi haurà diverses sessions al llargdel dia. Lloc: Casal de Cultura (Collbató).

DILLUNS 10 DE NOVEMBREConsultar horaris Taller de música per a na-dons. Per a nens i nens de 3 mesos a dos anys.Es realitzarà en 4 sessions (un cada mes). Preu:45 euros. Places Limitades. Lloc: Escola de Mú-sica Municipal (Sant Andreu de la Barca).

DIJOUS 27 DE NOVEMBRE17:30 Hora del Conte a la Biblioteca MunicipalL'Ateneu d’Esparreguera. Activitat adreçadaals més petits del municipi. Entrada gratuï-ta. Lloc: Biblioteca Ateneu (Esparreguera).

DISSABTE 15 DE NOVEMBRE19:30 Partit d’handbol Sènior Masculí: Sant Es-teve - Granollers. Lloc: Pavelló Poliesportiu deSant Esteve Sesrovires.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Lectura i interpretació del conte El raïminquiet, a càrrec de la seva autora, Eli-senda Guiu. L'activitat inclou una xe-rrada sobre com s'escriu i es dibuixa unconte. Lloc: Auditori Joan CererolsCentre Cultural (Martorell).

Biblioteques amb DO. Conte El raïm inquiet

Dj. 13 de novembre a les 18:00

Trobada mensual del Club de LecturaNocturn per comentar el llibre llegit du-rant el darrer mes. Lloc: Biblioteca Fran-cesc Pujols (Martorell).

Club de lectura en horari nocturn

Dl. 10 de novembre a les 21:30

Primer Cicle de Concerts per a fo-mentar i difondre arreu el reconeixe-ment i agraïment a la muntanya deMontserrat mitjançant la música ca-talana. Lloc: El Casinet (Collbató).Preu entrada: 3 euros.

Primer Cicle de Concerts‘Que soni la soca’

Ds. 22 de novembre a les 22:00

Sortida a les 8:00 hores del matí en BTTa Rellinars. Sortida des del Bar LaPlaça (Sant Esteve Sesrovires).

Sortida BTT a Rellinars des de Sant Esteve S.

Dg. 16 de novembre a les 8:00

| 24 línianord.cat 10 novembre 2014 Pròxima edició: 9 de desembre

linia nord 18

Documents