gd medi1 epo cat brisa01

C I C L E I N I C I A LE D U C A C I Ó P R I M À R I A

Projecte

Coneixementdel medi 1

La reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic queden rigorosament prohibides sense l’autorització escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

Aquesta obra ha estat impresa en paper ecològic i totalment reciclable.

Realització tècnica

Punt i Coma - Treballs editorials SLAsensio SCP

Il.lustracions

Hermínia Ribas Solero

Primera edició, 2011

© M. Besalú. J. Farrés, M. Malagelada, R. Marzo i N. Vila, 2011

©Editorial Teide SA, 2011

Viladomat, 291 - 08029 Barcelona

[email protected]

www.editorialteide.com

ISBN: 978-84-307-7861-4

Dipòsit legal: B-18.047-2011

Imprès a Ediprint SL - Llobregat, 36 - 08291 Ripollet

El projecte BRISA en el Cicle Inicial

El projecte BRISA d’Editorial Teide és una aposta per l’escola d’avui, on la tradició didàctica d’eficàcia contrastada i fruit de l’experiència docent es dóna la mà amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

No podem entendre el món d’avui, la nostra vida diària, la manera d’obtenir i processar la gran quantitat d’informació que ens arriba pels diversos canals sense tenir en compte els canvis tecnològics que ens permeten viure una societat digital, connectada constantment i en la qual l’ús de les xarxes d’informació i les xarxes socials són una pràctica habitual i cada dia més imprescindible.

Però, com podem acostar aquesta realitat a l’aula? I, sobretot, com podem treure’n profit per tal d’oferir a l’alumnat un procés d’aprenentatge més significatiu i eficaç i que, alhora, desenvolupi les seves capacitats bàsiques?

El projecte BRISA parteix d’allà on som, del que sap fer el professorat i que ha demostrat ser funcional, de les pos-sibilitats reals de què disposem a l’escola. Des d’aquest punt de partida, proposem un material que permet fer un pas endavant segur i ferm en la incorporació de les tecnologies digitals a l’aula, sense oblidar la importància i la utilitat del material tradicional, d’ús fàcil i d’eficàcia demostrada.

Es tracta d’una proposta variada de recursos didàctics que ha de permetre al professorat ensenyar i a l’alumnat apren-dre en un entorn on es pugui utilitzar la xarxa d’Internet, la pissarra digital, un quadern i un llibre de la biblioteca d’una manera habitual, sense problemes i amb èxit.

Què ofereix el projecte BRISA?

• Un material en paper per a l’alumne amb propostes flexibles i obertes dissenyades per professorat experimentat que treballa cada dia a l’aula i per l’equip pedagògic d’Editorial Teide.

• Un entorn digital que permet al professorat utilitzar la pissarra digital a l’aula com a instrument d’ensenyament, amb propostes extretes del material en paper de què disposa l’alumnat.

• Unes propostes d’activitats digitals perquè l’alumnat utilitzi l’ordinador a casa o a l’escola per treballar els con-tinguts que apareixen en el material en paper: són propostes de reforç i ampliació.

• Una guia didàctica que ofereix al professorat orientacions per treballar cada proposta didàctica amb l’ajut de la pissarra digital, activitats prèvies a cada unitat, i també recursos per ampliar i complementar el temari amb activi-tats fotocopiables i per avaluar la unitat didàctica.

• Unes programacions didàctiques en format Word perquè el professorat les pugui adaptar al ritme i grup d’alumnes, com també al projecte educatiu del centre.

• Un recull de material d’aula que facilita el treball col·lectiu i l’ambientació de la classe amb recursos visuals.

Una proposta nova, possible i útil per a l’escola del segle xxi.

Editorial Teide

El pRojECTE BRISA

ConEIxEmEnT dEl mEdI 1ProgramacIoNs I orIENTacIoNs DIDàcTIqUEs

1. atxim! salut! Alimentació, cos i salut ............................................ 5

2. qui no corre vola. Éssers vius ........................................................... 29

3. De què està fet? Objectes i materials ........................................... 55

4. qui és qui. Família i entorn ............................................................... 79

5. Tomba i gira. Espai ................................................................................ 101

6. anys i panys. Temps .............................................................................. 121

ÍNDEX

Projecte

M. Besalú

J. Farrés

M. Malagelada

R. Marzo

N. Vila

CI 178536

Projecte

M. Besalú

J. Farrés

M. Malagelada

R. Marzo

N. Vila

CI 178532

Projecte

Projecte

alimentació, cos i salut

ATXIM! SALUT!QUè hI hA per eSMorzAr?

D’on SUrTen eLS ALIMenTS?

ConTe: A en nICoLAU

LI feIA por L’AIgUA

JUgA AMb eLS SenTITS!

CoM eS fA eL pA?TALLer

M. Besalú J. Farrés M. Malagelada R. MarzoN. Vila

CI 178531 Projecte

CI 178534

Projecte

alimentació, cos i salutATXIM! SALUT!QUè hI hA

per eSMorzAr?

D’on SUrTen

eLS ALIMenTS?

ConTe: A en nICoLAU

LI feIA por L’AIgUA

JUgA AMb

eLS SenTITS!

CoM eS fA eL pA?TALLer

M. Besalú

J. Farrés

M. Malagelada

R. Marzo

N. Vila

CI 1

78531

Projecte

Atxim! Salut! AlImEnTACIÓ, CoS I SAlUT

aquesta unitat planteja una proposta per al treball de l’educació natural, social i cultural. a partir del coneixement de la realitat quotidiana, es faciliten sabers per a les necessitats de l’ésser humà com a ésser viu: aliments, nutrició, higiene, descans... En definitiva, es vol donar coneixements i eines als nens i nenes perquè es coneguin com a persones i tinguin cura de la pròpia salut.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

6

pRoGRAmACIÓ

Competències bàsiques

Competències de l’àrea (CA)• conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic en què s’està immers.• Utilitzar totes les fonts d’informació (orals, escrites, gràfiques...) per observar i analitzar l’entorn.• actuar en el marc de projectes col·lectius per promoure una vida saludable.

Competències transversals (CT)CompetènCies ComuniCatives

• Expressar i organitzar idees i informació sobre fets de manera eficaç.CompetènCies metodològiques

• Utilitzar habilitats de planificació del treball.CompetènCies personals

• Desenvolupar habilitats personals: l’autoreflexió.

Objectius1. Plantejar-se i identificar fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural.2. comportar-se d’acord amb els hàbits de salut i higiene personal derivats del coneixement del cos

humà, mostrant una actitud d’acceptació crítica i de respecte per les diferències individuals (edat, sexe, característiques físiques i personalitat).

Contingutsles persones i la salut

• caracterització de l’ésser humà com a ésser viu.• Identificació de les parts del cos humà. observació de diferències i semblances entre persones, i de canvis

i continuïtat al llarg del temps.• Justificació de la nutrició amb relació al creixement, el recanvi i el manteniment de la vida.• Diferenciació entre tipus d’aliments. Valoració d’una alimentació sana i variada.• observació i identificació de les parts del cos que permeten la relació amb el medi. Percepció de la llum, el

so, els sorolls i el silenci.• Expressió raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres.• Valoració i justificació de la necessitat de la higiene i del descans personal.• Valoració del bon ús del temps de lleure.

Continguts Comuns amb altres àrees

• El cos i la salut.• Utilització dels recursos TIc.

Avaluació

Criteris d’avaluació Activitat d’avaluació Què t’ha semblat?

• Fer-se preguntes fruit de l’observació de l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part.

• Imaginar i preveure com poden percebre una experiència amb tots els sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte.

ATxIm! SAlUT!

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

7

AlImEnTACIÓ, CoS I SAlUT

Criteris d’avaluació Activitat d’avaluació Què t’ha semblat?

• Valorar positivament la relació entre la salut i el benestar de la persona i la pràctica de determi-nats hàbits associats a la higiene, l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans.

• reconèixer les principals parts del cos humà i re-lacionar-les amb la seva funció.

• conèixer i reflexionar sobre bones pràctiques entorn:

– La higiene. – Els aliments. – La nutrició. – La salut.

• Fitxa fotocopiable d’avaluació.

ESQUEmA

Taller: Com es fa el pa?

conte: A en Nicolau li feia por l’aigua

Experimenta: Juga amb els sentits

què t’ha semblat?

L’alimentació

La salut

Tens bona vista?

• quin entrepà més bo• L’esmorzar• què menges per dinar?• mengem una mica de tot• D’on surten els aliments?• D’on surt el pa?

• Nets i polits• El bany dels disbarats• renta’t les mans

• creixo! Em fa mal tot.• De cap a peus• Et van curts els pantalons?

La higiene

El cos

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

8

oRIEnTACIonS dIdÀCTIQUES dEl llIBRE dE l’AlUmnEPàgina 2

-- Descripció de les activitats

-\ Fer una lectura de l’apartat «caixa d’eines»:

material retallable

Indicacions de l’ús del material retallable: nen i nena trapezistes.

Recursos digitals www.teidenet.org

referència als recursos digitals: al llarg de la unitat hi trobaran diferents activitats, que s’especifiquen a cada pàgina amb la referència:

• Les activitats digitals d’aquesta unitat són:

– Podràs triar els ingredients per fer una pizza.

– confeccionaràs diferents menús equilibrats!

– D’on surt cada aliment? De la granja, de l’hort, del mar...

– Podràs saber quin procés cal seguir per fer pa.

– Descobriràs com és d’important anar net i polit.

FinalitatConèixer el material complementari proposat per treballar els continguts que s’han tractat en la unitat.

1 Exercicis

Adhesius

Retallables

www.teidenet.org Recursosdigitals

reTALLAbLe– Nen i nena trapezistes

reCUrSoS DIgITALS– Presentacions per a pissarra digital– Activitats multimèdia

LLIbreS– La sopa de pedres– En Jac i la mongetera màgica

CAIXA D’eIneS

QUè en penSeS?

CoM T’ALIMenTArIeS

SenSe AnAr A CoMprAr?

per QUè eLS AnIMALS no eS renTen LeS DenTS AMb DenTífrIC?

La reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic queden rigorosament prohibides sense l’autorització escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

Aquesta obra ha estat impresa en paper ecològic i totalment reciclable.

Il·lustració de la coberta Mónica Carretero Il·lustracionsMaria Castelló, Mónica Carretero

Disseny gràfic i maquetacióMarta Isorna, Martirià Pagès

FotografiesAGE Fotostock, Arxiu Teide, Cover, Getty Images, Prisma, Tino Soriano

AgraïmentsA en Javier Freire, de 2n d’EPO de l’escola La Draga.

Primera edició, 2011

© M. Besalú, J. Farrés, M. Malagelada, R. Marzo, N. Vila, 2011© Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 [email protected]

ISBN: 978-84-307-7853-9Dipòsit legal: B-1.839-2011Imprès a Índice SL - Fluvià, 81-87 - 08019 Barcelona

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

9

AlImEnTACIÓ, CoS I SAlUT – Vestiràs uns personatges amb la seva roba.

– Jugaràs amb els sentits.

• Vídeo de l’apartat «Experimenta»: Juga amb els sentits. Vídeo de l’apartat «Taller»: Com es fa el pa?

• a l’adreça www.editorialteide.com/?7853 hi trobaran enllaços relacionats amb les qüestions següents:

– Una botiga virtual per treballar els aliments i el seu origen.

– L’origen de les fruites i les verdures, des de l’hort a la taula.

– Un conte d’una nena a qui no li agradava banyar-se.

llibres

Els llibres que es proposen en relació amb el que es treballarà són:

• La sopa de pedres.

• En Jac i la mongetera màgica.

material d’aula

Utilitzarem el material d’aula per treballar els contiguts d’aquest tema.

-\ Treballar l’apartat «què en penses?».

abans de començar la unitat establiu una conversa amb els alumnes entorn a aquestes dues preguntes:

• com t’alimentaries sense anar a comprar?

• Per què els animals no es renten les dents amb dentífric?

Es tracta que els alumnes expressin què en pensen i quins coneixements tenen sobre l’alimentació, la salut i la higiene.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

10

Pàgina 3


-\ Fer una lectura de l’índex de la revista.

-\ Fer una lectura dels elements gràfics que es presenten en aquestes dues pàgines: imatges i text.

-\ a partir de la interpretació de les imatges i de la comprensió dels títols, exposar i parlar entre tots dels contin-guts que suggereixen.

-\ Establir una conversa sobre què saben d’aquest tema i quins aspectes n’aprendran.

-\ Veure la utilitat de l’índex com a element anticipador per planificar la feina i localitzar els temes.

FinalitatAnticipar i conèixer el contingut de la revista per poder planificar el tema.

Quin entrepà més bo! pàg. 4

Què menges per dinar? pàg. 7

Mengem una mica de tot pàg. 8

D’on surt el pa? pàg. 12

Nets i polits pàg. 14

El bany dels disbarats

Renta’t les mans! pàg. 17

Creixo! Em fa mal tot! pàg. 18

De cap a peus pàg. 20

Et van curts els pantalons? pàg. 24

Juga amb els sentits pàg. 22

Tens bona vista? pàg. 28

L’esmorzar pàg. 6

D’on surten els aliments? pàg. 10

Què t’ha seMBlat? pàg. 25

ínDeX

TAllER:comEsfAElpA? pàg. 26

78531

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

11

AlImEnTACIÓ, CoS I SAlUTPàgines 4 i 5

FinalitatsCA: Interessar-se per l’origen dels aliments que mengen.CT: Expressar i organitzar idees.


-\ observar les fotografies de les dues pàgines i esbrinar què ens demanen. s’hi mostra un entrepà ja preparat com a aliment per consumir, els diferents ingredients necessaris per elaborar-lo i imatges que ens indiquen d’on provenen aquests aliments.

-\ Identificar els diversos elements de l’entrepà i relacionar-los amb el seu origen.

-\ Distingir els aliments d’origen animal dels aliments d’origen vegetal, i classificar-los: pernil dolç i formatge, d’origen animal; tomàquet i pa, d’origen vegetal.

-- Activitats complementàries

-\ a revistes i fullets de propaganda comercial, retallar diversos aliments i elaborar-ne dos murals: un amb els aliments d’origen animal i l’altre amb els d’origen vegetal.

-\ Podem parlar sobre els gustos personals de cadascú en qüestió d’entrepans i enllaçar la conversa amb l’ori-gen de cadascun dels aliments.

-- Recursos digitals www.teidenet.org

-\ En aquesta adreça es pot fer l’activitat que es proposa al quadern i també una altra per conèixer els ingredi-ents d’una pizza i d’un plat combinat, i el seu origen.

4

Quin entrepà més bo!1 Relaciona.

44 www.teidenet.org

1

2

55

pa

formatge

tomàquet

pernil dolç

5

3

4

4

4

2

2

3

3

1

1

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

12

Pàgina 6

FinalitatsCA: Conèixer els aliments que mengen per esmorzar.CA: Reflexionar sobre els aliments més adequats per a aquest àpat.CT: Ser conscients de la importància d’aquest àpat. Desenvolupar habilitats personals: l’autoreflexió.


-\ Parlar sobre els aliments que solen menjar per esmorzar.

-\ Buscar els aliments que no són adequats per menjar a l’hora d’esmorzar.

-\ reforçar la importància de l’esmorzar, perquè ens aporta energia al començament del dia.


-\ Un dia en concret, preparar un esmorzar per a tothom.

-\ Parlar sobre l’esmorzar que han portat aquell dia.

-\ Podem dibuixar una taula a la pissarra sobre els aliments que menja cadascú. això ens permetrà fer diverses reflexions sobre l’esmorzar, com ara:

– La importància dels elements energètics al matí.

– Els hàbits que cal assolir (per exemple, no encendre el televisor mentre mengem, desparar taula, etc.).

– No menjar productes industrials.

– recordar portar un petit entrepà, fruits secs, una peça de fruita, etc. per a l’hora del pati.

66

l’esMORZaRL’esmorzar és un dels àpats més importants, perquè et dóna l’energia que necessites per a la resta del dia.

1 Assenyala els aliments que prens per esmorzar.

Resposta oberta.

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

13

AlImEnTACIÓ, CoS I SAlUTPàgina 7

FinalitatsCA: Ser conscients de la importància d’una alimentació equilibrada.CA: Reconèixer que els aliments que no ens agraden també alimenten.CT: Planificar i organitzar la feina.CT: Utilitzar les TIC per organitzar la informació.


-\ recordar què han menjat per dinar, en cadascun dels plats.

-\ Escriure què els agradaria haver menjat per dinar (els seus plats preferits).

-\ comparar el que han menjat amb el que els agrada menjar.

-\ Parlar sobre la importància d’una alimentació equilibrada i variada.


-\ conèixer i comentar el menú de l’escola.

-\ Durant una setmana apuntarem què mengen per dinar, i després analitzarem si han menjat verdura, peix, ous, carn, fruita...


-\ En aquesta adreça es pot fer un joc per elaborar menús amb fotografies d’aliments. Escollir i elaborar menús: primers plats, segons i postres.

7

Què menges per dinar?1 Què has pres per dinar?

Primer plat:

Segon plat:

Postres:

2 Ara seràs tu qui decideixi el menú.

Elprimer plat ha de ser de verdura, la que t’agradi més.

El segon plat ha de ser peix o ous. Tu tries!

I, per postres, la fruita que t’agradi més.

Hi Ha qui diu que menjar de manera

saludable vol dir menjar aliments

de tots colors cada dia.

www.teidenet.org

Resposta oberta.

Resposta oberta.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

14

Pàgina 8

FinalitatsCA: Entendre que cal menjar de tot i variat per mantenir una bona dieta.CA: Descobrir la relació entre l’alimentació i la salut.


-\ Parlar sobre les conseqüències d’una alimentació poc equilibrada. Establir una petita conversa sobre quina classe d’aliments mengen i si són variats. Parlar també de les seves preferències, tot comentant la importància de menjar tota classe d’aliments.

-\ Triar les opcions corresponents a la pregunta formulada. Veure que un excés de dolços i llaminadures no és saludable: d’una banda, no ens ajuda a créixer bé i, de l’altra, ens pot perjudicar la salut. comentar si els agra-den molt aquests aliments i amb quina freqüència en mengen.

-\ Decidir els aliments que és bo que mengem sovint i els que només podem menjar de tant en tant.

-\ reflexionar sobre les conseqüències de l’abús de determinats aliments.


-\ Elaborar un receptari a la classe de plats variats: carn, peix, ous, fruita i verdura.

8

Mengem una mica de tot És important menjar carn, peix, ous, fruita i verdura.

1 Co·oca els aliments següents a l’apartat que correspongui:

2 Què passaria si mengessis cada dia els aliments del grup De tant en tant ?

Cada dia

De tant en tant

sovint

Que no em trobaria bé, que no menjaria de tot el que necessita el

meu cos per créixer...

fruita, llet, pa, iogurt,

verdures

piruleta, caramels,

patates fregides, pastís

de xocolata, croissant,

gelat

peix, carn

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

15


FinalitatsCA: Reflexionar sobre el valor dels aliments.CA: Buscar diverses opcions per quan no ens acabem el menjar.CT: Reflexionar sobre les pròpies actuacions.CT: Utilitzar de les TIC per obtenir informació.


-\ observar les fotografies i parlar sobre les possibles solucions a la situació plantejada: han acabat de sopar i han sobrat patates bullides. Es plantegen tres solucions possibles: llençar-les, fer-ne una truita de patates i guardar-les a la nevera. En dues situacions s’aprofita el menjar i en l’altra es llença.

-\ Parlar sobre el valor del menjar i la importància de no llençar-lo quan no ens l’acabem.

-\ marcar les opcions que es considerin correctes.


-\ a casa, amb l’ajuda de la família, confeccionar una llista amb diverses possibilitats per tractar els aliments que sobren dels àpats. Després, posar-ho en comú.

9

BeN tIPs I aMB el Plat PleAl sopar d’avui ha sobrat patata bullida. Què en fem?

1 Assenyala l’opció o les opcions més adequades.

Què passaria si mengessis cada dia els aliments del grup ?

la llencem.

Fem una truita de patates.

la guardem a la nevera.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

16

Pàgines 10 i 11

FinalitatsCA: Conèixer la procedència dels aliments que mengem.CA: Ser conscients dels diversos recursos existents dels quals obtenim aliments.


-\ Fer una observació general del dibuix fixant-nos en els diferents espais. anomenar tots els aliments que han de col·locar (adhesius).

-\ Parlar sobre els diversos llocs d’on obtenim els aliments: mar, camp, hort, granja...

-\ Diferenciar els aliments que han passat per un procés d’elaboració dels que no hi han passat.


-\ confeccionar murals en què hagin de buscar tot d’aliments que extraiem del camp, l’hort, la granja i el mar.

-\ Visitar una granja, un hort o un camp de la zona.


-\ En aquesta adreça es pot fer la mateixa activitat del llibre, és a dir, col·locar cada aliment segons el lloc d’origen.

-- Material d’aula

-\ Utilitzarem les làmines (3 pòsters) Alimentació i salut (productes) per:

– Parlar sobre com mengen cada un d’aquests aliments.

– Fer un recull de receptes de cuina amb els aliments que surten a les làmines.

1111www.teidenet.org10

D’on surten els aliments?1 Enganxa els aliments al lloc corresponent.

10

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

17


FinalitatsCA: Conèixer el procés d’elaboració d’un aliment concret.CT: Organitzar i planificar la feina.


-\ observar les fotografies seguint l’ordre correcte. Fer una descripció oral de cada imatge comentant tot el pro-cés d’elaboració del pa. Parlar de com s’obté la matèria primera i de les diferents màquines que intervenen en la seva transformació fins a arribar a l’obtenció del pa.

-\ Llegir entre tots el procés d’elaboració del pa. Farem una lectura del text descriptiu de cada imatge.

-\ Parlar sobre quin professional intervé en cada pas i on es porta a terme.


-\ Visitar algun forn per veure in situ com es fa el pa, com és l’obrador, i també familiaritzar-se amb els ingredi-ents, etc.

-\ conèixer el procés d’elaboració de determinats aliments: embotits, formatges, oli, galetes, xocolata...


-\ En aquesta adreça es pot ordenar la seqüència de l’elaboració del pa: imatges i text.

13

3

4

5

6

es mol el gra.

Ja tenim la farina!

es barreja la farina amb aigua, sal i llevat per fer la pasta.

Quan la pasta és a punt, es fan diferents peces de pa.

1312

se sega el blat dels camps.

1

2

7

se separa el gra de la palla.

les peces de pa es couen al forn calent.

D’ON suRt el Pa?

12 www.teidenet.org

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

18

Pàgines 14 i 15

FinalitatsCA: Treballar els hàbits d’higiene diària.CA: Reforçar-ne la importància.CT: Reflexionar i valorar els hàbits personals.


-\ observar els dibuixos i deduir de què parlarem. Fer-ne hipòtesis i intentar definir una idea general que expli-qui les quatre imatges. Parlar del concepte d’higiene personal i relacionar-lo amb el que hem treballat fins ara. a la importància d’una alimentació saludable hi afegirem la de la higiene personal, totes dues fonamentals per créixer sans.

-\ Explicar el conte i parlar sobre la importància d’anar nets.

-\ comentar si els agrada banyar-se o dutxar-se i amb quina freqüència ho fan.

-\ Establir una conversa sobre aquest hàbit: si es dutxen o no cada dia, si es renten la cara al matí, si es renten les mans abans i després dels àpats i sempre que calgui, si ja ho saben fer sols, etc.

-\ respondre les dues preguntes de la pàgina 15.


-\ Jugar a mímica: uns nens i nenes han de representar diversos hàbits d’higiene, i els altres els han d’endevinar.

-\ Inventar-se un anunci per provar de reforçar els hàbits d’higiene.

-\ completar la fitxa fotocopiable 1.GD CM1 CAT Fitxes.indd 3

13/04/11 9:06

15

Després, es va rentar les

dents i, mentre glopejava

l’aigua,lasevabocafeiauns

sorollsmoltcuriosos.Esva

rentarlesmansilacara,ies

vaadonarqueambl’aigua

podiajugaraesquitxar.fins

itotvaesquitxarelsseuspares!EnNicolauvadescobrirquel’aiguaera

moltdivertida,ques’hopassavad’allòmésbéquanesrentava!

1 Què t’agrada més, banyar-te o dutxar-te?

2 Cada quant et banyes o et dutxes?

Cada dia. Un cop per setmana.

Cada dos dies. Només de tant en tant.

www.teidenet.org

Resposta oberta.

Resposta oberta.

14

Nets i polits A en Nicolau li feia por l’aigua

AenNicolaulifeiaporl’aigua.Noli

agradavadutxar-seni rentar-se les

dents ni la cara. preferia anar brut

i fer olor de suat abans que tocar

l’aigua.

peròundia,sortintdeladutxa,

va notar unes pessigolles. No

podia parar de riure! Era una

gotad’aiguaquelibaixavaper

l’esquena.

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

19

AlImEnTACIÓ, CoS I SAlUT


-\ En aquesta adreça es pot fer una activitat per relacionar estris de neteja personal amb les accions correspo-nents: pentinar-se, dutxar-se, rentar-se les dents, tallar-se les ungles...

-\ a l’adreça www.editorialteide.com/?7853 hi trobareu un enllaç al conte No em banyaré!, que tracta de la higiene personal.


-\ Utilitzarem les làmines Alimentació i salut (hàbits d’higiene) per:

– Buscar en la imatge els diferents estris o objectes que surten a la part inferior del pòster.

– observar el pòster i descriure els hàbits que es mostren a la imatge.

– Parlar sobre la freqüència en què duen a terme els hàbits d’higiene i en quin moment del dia ho fan, i ressaltar-ne la importància.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

20

Pàgina 16

FinalitatsCA: Reconèixer els estris de neteja personal i conèixer-ne l’ús.CA: Ser conscients dels estris de neteja que es poden compartir i els que no.


-\ observar el dibuix i buscar-hi els disbarats.

-\ Buscar els estris d’higiene personal al dibuix.

-\ Valorar si s’estan fent servir segons la seva utilitat.

-\ Parlar sobre l’ús que fem de cada estri.


-\ Podem parlar sobre els hàbits d’higiene personal de cada nen i nena quan es fa una excursió o es va de colò-nies. així, anticiparem la feina que cal fer durant aquestes estades.

El bany dels disbarats1 Encercla tots els disbarats d’aquest dibuix:

16

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

21


FinalitatsCA: Reflexionar sobre la pròpia higiene.CA: Adonar-se de la importància del moment en què ens hem de rentar les dents, les mans...CT: Autoreflexió sobre les habilitats personals.


-\ Parlar sobre la importància dels hàbits d’higiene: per què ens hem de rentar les dents i les mans, per què ens hem de dutxar...

-\ cadascú ha d’escriure si la samira s’ha de rentar les mans abans o després de l’activitat que hi ha dibuixada.

-\ reflexionar sobre l’estalvi d’aigua i veure què poden fer els alumnes per estalviar-ne.


-\ Parlar sobre els hàbits d’higiene que cal tenir en compte quan són a l’escola: abans i després dels àpats, des-prés de fer gimnàs...

-\ Elaborar cartells per enganxar a les aixetes de l’escola a fi de potenciar l’estalvi d’aigua.

RENTA’T LES MANS!1 Escriu quan s’ha de rentar les mans la Samira: abans o després de...

I tu, què pots fer? Per anar ben nets necessitem aigua, però no en tenim gaire i no la podem malgastar! Per estalviar-ne, pots:– tancar l’aixeta mentre et raspalles les dents,– dutxar-te en lloc de banyar-te. 17

Abans i després. Després. Abans.

Després. Després. Després.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

22

Pàgines 18 i 19

FinalitatsCA: Entendre el concepte de malaltia.CA: Conèixer algun dels estris que fan servir els metges per curar-nos.


-\ Parlar sobre la feina del metge. comentar que el metge ens cura quan ho necessitem i alhora també procura que tinguem un bon creixement. cal que hi anem només quan ens trobem malament i, de vegades, per peti-tes coses ja podem utilitzar algun remei natural o cuidar-nos amb la dieta, el descans...

-\ observar les fotografies i comentar-les.

-\ Partir de l’experiència dels nens i nenes per conèixer com ens pot ajudar el metge. anotar quan van al metge i per quins motius ho fan.

-\ Distingir i conèixer els estris que utilitza el metge.

-\ saber per a què serveixen els diversos aparells que fa servir.


-\ Visitar el metge i parlar sobre la seva feina.

-\ Parlar de les possibles pors i emocions abans d’anar al metge.

19

Hem conegut una metgessa una mica desordenada. Ha desat coses que no serviran per curar ningú.

2 Busca-les i encercla-les.

3 Coneixes els aparells que utilitza el metge per tractar-nos?

aparell Per a què serveix?Resposta orientativa:

Fonendoscopi: aparell per auscultar els sorolls del cos.

Aparell de pressió: aparell per prendre la pressió.

Rajos X: aparell per fer una imatge d’una part del cos.

Termòmetre: instrument per prendre la temperatura.18

Creixo! Em fa mal tot! Quan ens posem malalts o no ens trobem gaire bé, anem a veure el metge perquè ens ajudi a curar-nos. El metge també ens controla el creixement.

ens mesura l’alçadai ens pesa.

ens recepta medecines o ens dóna consells.

ens cura si estem malalts.

Controla si hi veiem bé.

1 Explica per quins motius has anat a cal metge.

Resposta orientativa: Quan tenim febre, quan ens fa mal alguna

cosa, quan anem a revisió.

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

23


FinalitatsCA: Reconèixer les diferents parts del cos i saber-les situar.CA: Proposar una activitat creativa a partir del propi cos.CT: Expressar idees i emocions sobre fets.


-\ observar el dibuix fet amb les empremtes. Veure que l’empremta forma una marca i que si ens observem el cap del dit (capciró), veurem els dibuixos que fa la pell. També en podem fer l’observació amb una lupa. Inven-tar-se un dibuix a partir de les pròpies empremtes.

-\ Fer la lectura del poema i entendre’n el significat. anomenar les diferents parts del cos que se citen al poema. memoritzar-lo.

-\ a través de la lectura del poema, situar els diversos elements en les parts del cos corresponents.


-\ resseguir la silueta de cada nen o nena amb guix al pati de l’escola.

-\ Jugar amb les ombres que fa el propi cos.

-\ Parlar sobre les parts del cos formades per un element i sobre les formades per dos.


-\ En aquesta adreça es pot fer una activitat en què es poden vestir personatges amb diferent roba.

21

3 Ara, per què no ho dibuixes?

ho sabies? No hi ha ningú que tingui les empremtes digitals com tu. Cadascú les té diferents.

Sobre el cap es pinta un barret.Sobre les ulleres es pinta uns ulls.Sobre el cos es pinta un vestit.Sobre les mans es pinta uns guants.I sobre els peus es pinta unes sabates.

Joan brossa

21www.teidenet.org

Resposta oberta.

20

De cap a peus1 Observa el dibuix.

2 Fes un dibuix amb les teves empremtes digitals.Resposta oberta.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

24

Pàgines 22 i 23

FinalitatsCA: Reconèixer les diverses vies que tenim per captar el que passa al nostre voltant.CA: Experimentar amb el propi cos.CT: Utilitzar les TIC per aplicar coneixements.


-\ Experimentar amb els sentits del tacte, l’oïda, la vista, el gust i l’olfacte. aquesta activitat es pot fer en petit grup o tot el grup classe. Es proposen diferents experiències per descobrir cada sentit. Totes són molt vivenci-als i lúdiques: reconèixer amb el tacte, escoltar i endevinar sorolls, observar amb la vista nua o amb algun estri (mirall i lupa), tastar aliments i flairar per conèixer olors.

-\ Parlar sobre les parts del cos que utilitzem per captar el que passa al nostre voltant i que estan relacionades amb els sentits.

-\ Demanar que proposin altres experiments amb els sentits.


-\ Elaborar una llista de sensacions que podem captar a través dels sentits.

-\ completar la fitxa fotocopiable 2.


-\ En aquesta adreça es pot fer una activitat en què s’han de relacionar els sentits que utilitzem en diferents accions. També hi trobareu una gravació en què es mostra com uns nenes i nenes fan l’activitat Juga amb els sentits i ens dóna pistes per fer-la.

GD CM1 CAT Fitxes.indd 3

13/04/11 9:06

23

Ambla vistapotsmirar-tealmirall,contemplarunpaisatgeoobservarlescosesambunalupa.

Ambl’olfactepotsflairarelcapdelscompanysilessabatesoolorarlesflors.

Ambelgustpotstastarl’esmorzar.

22

Juga amb els sentits

Tancaelsulls.Ambeltactepotsreconèixerelscompanysoelsobjectesdelaclasse.

Tancaelsulls.Ambl’oïdapotsescoltarelssorollsdel’escolaireconèixercançons,instrumentsmusicalsolesveusdelsteuscompanys.

www.teidenet.org

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

25


FinalitatsCA: Reflexionar sobre la importància d’una bona alimentació, una bona higiene, l’exercici i el descans per al creixement.CA: Parlar sobre la relació entre la roba que portem i el clima.CT: Identificar informacions a través d’activitats TIC.


-\ observar la il·lustració. Veure què li passa al nen, com el dibuix exagera el seu creixement.

-\ reflexionar sobre els factors que contribueixen al nostre creixement. relacionar tot el que s’ha treballat (ali-mentació, hàbits d’higiene, cura de la salut...) i veure com tot això contribueix a un bon creixement.

-\ Escollir, de totes les opcions plantejades, les respostes que contribueixen al creixement.

-\ Parlar sobre la roba que ens posem quan fa fred, plou, fa molta calor...

-\ Pensar entre tots què podem fer per prevenir les malalties.


-\ Posar un mesurador d’alçada a la classe, mesurar els nens i nenes i fer un gràfic amb els resultats obtinguts.

-\ RETAllABlE: muntar el nen i la nena trapezistes del quadern Adhesius, figures encunyades i retallables (pàgi-na10).

24

Et van curts els pantalons?1 Què et sembla que li ha passat

a aquest nen?

2 T’ha passat mai a tu?

3 Perquè el cos funcioni bé i creixis t’has de cuidar molt. I tu, què fas?

Nomésmenjodolços.

Intentomenjardetot.

faigesport.

prefereixosempremirarlateleojugarambl’ordinador.

Emdutxocadadiaiemrentolesdentsdesprésdecadaàpat.

Emdutxouncoppersetmanaimainoemrentolesdents.

Dormounesdeuhorescadadia.

Vaigadormirmolttardiemcostallevar-me.

Ha crescut i la roba se li ha

quedat petita.

Resposta oberta.

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

26

Pàgina 25

FinalitatsCT: Reflexionar sobre els propis aprenentatges.CT: Recordar el que han après i fer-ne una valoració.


-\ comentar el que hem treballat i que cadascú respongui el que es planteja:

– Imaginar-se que es troben en la situació que expressa el quadre d’Eduard manet. Parar atenció al que podrien percebre amb cada sentit.

– Trobar les relacions entre les analogies plantejades: causa i conseqüència.

-\ Individualment, valorar algunes de les activitats que han fet i el seu grau de dificultat:

– L’obtenció i origen dels aliments, el procés d’elaboració del pa, el conte d’en Nicolau, l’experimentació amb els sentits, el bany dels disbarats.

-\ Parlar amb tota la classe, com a síntesi, per valorar si els alumnes han pres consciència de la importància de tenir cura del creixement i la salut: alimentació, hàbits higiènics, malalties, etc. També comentar quins hàbits i rutines han d’anar adquirint i fent ells mateixos.


-\ completar la fitxa fotocopiable d’avaluació.GD CM1 CAT Fitxes.indd 3

13/04/11 9:06

A

2525

1 Imagina’t que ets un dels personatges d’aquest quadre...

a) Què veuries?

b) Què podries escoltar?

c) Quines olors podries sentir?

d) Què podries tocar?

e) Què t’agradaria tastar?

2 Relaciona.

Què t’ha seMBlat?

El dinar campestre,Édouardmanet.

he menjat massa llaminadures.

tinc les mans brutes de fang.

els dits em toquen la punta de les sabates.

Cal menjar de tot!

tinc febre i mal de coll.

aniré a cal metge perquè em visiti.

Compraré unes sabates noves.

tinc mal de panxa.

aniré a la peixateria a comprar peix.

M’hauré de rentar les mans.

Un paisatge i un dinar de camp.

El so del vent que toca les fulles dels arbres, els animals, etc.

El menjar, les flors, els arbres, etc.

Troncs, fulles, terra, roba, etc.

Resposta oberta.

CI 1

• Co

neixem

ent d

el med

i • Atxim

! Salut!

27


FinalitatsCA: Portar a terme i experimentar el procés d’elaboració d’un aliment.CA: Manipular els diversos ingredients necessaris per elaborar pa.CT: Utilitzar habilitats de planificació de la feina.


-\ recollir el material necessari per dur a terme el taller.

-\ Llegir conjuntament el que necessitem i les instruccions que cal seguir.

-\ Dur a terme cadascun dels passos necessaris per elaborar pa.

-\ Tastar, a casa, el pa que ells mateixos han elaborat.


-\ completar la fitxa fotocopiable 3.


-\ En aquesta adreça hi trobareu una gravació en què es mostra uns nens i nenes fent l’activitat Com es fa el pa?, i ens dóna pistes per fer-la.

GD CM1 CAT Fitxes.indd 3

13/04/11 9:06

27

1

3

5

27

El pa ja està cuit!

I ara, per què no el tastes

amb els de casa?

2

4

ho sabies?Hi ha pa de molts gustos diferents. Hi ha pa de ceba, d’olives negres, de nous i panses, de pipes, de cereals, de sobrassada...

2726

tallerCOM ES FA EL PA?

Què necessites?

Ingredients

• 500 g de farina • 250 mL d’aigua • 10 g de sal • 3 o 4 cullerades de llevat

estris • unabalançapermesurarelpesdelsingredients

• ungotmesuradorpercalcularlaquantitatd’aigua

• undrap

• unfornpercoure-hielpa

Com es fa?

1. Barrejalafarina,l’aiguailasal.

2. pasta-hototi,després,afegeix-hielllevat.

3. Tapalamassaambundraphumitideixa-lareposarmitjahora.

4. Quanlamassaestiguiapunt,fesbolesobarres,ifes-hiunparell

detallspetitsasobre.

5. Ambl’ajutd’unapersonagran,posa-hoalfornaunatemperatura

de200grausfinsquelamassatinguiuncolortorrat.

www.teidenet.org

CI 1

• C

on

eixe

men

t d

el m

edi

• Atx

im! S

alu

t!

28

Pàgina 28

FinalitatsCA: Treballar l’atenció visual.CA: Descobrir noves fruites.CA: Relacionar com són les fruites per dins i per fora.


-\ observar les fotografies, llegir el text i esbrinar de què tracta l’activitat.

-\ Ensenyar com s’aprèn a observar: primer farem una ullada general a tota la imatge i després ens fixarem en els detalls que presenta.

-\ reconèixer la mateixa fruita en les dues fotografies.

-\ Buscar la fruita que no té parella.


-\ Jugar al Veig, veig amb el grup classe.

-\ També podem fer aquest joc per parelles.

Relaciona les fruites i busca quina no té parella.

Tens bona vista?

La fruita que no té parella és la pruna.

gd medi1 epo cat brisa01

Documents