física i química 3r d’eso: feina d estiu. unitat 1. el ... · magnituds derivades magnitud...

Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química

Física i Química 3r d’ESO: feina d’estiu.

Els alumnes amb la matèria Física i Química de 3r ESO pendent hauran de fer les activitats

recollides en aquest dossier durant l’estiu i entregar-lo el dia de l’examen de recuperació del setembre.

Unitat 1. El mètode científic.

1. El mètode científic. El mètode científic és la manera de treballar en una investigació. Consta

d’una sèrie de fases que són comunes a totes les ciències.

1. OBSERVACIÓ DE L’ENTORN I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA. Els científics volen descriure els

fenòmens que es produeixen al nostre entorn. A l’examinar fenòmens propis del seu camp

científic, s’identifiquen problemes que poden ser objecte d’estudi.

2. FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESI. Formular una hipòtesi consisteix a elaborar una possible

explicació provisional del fenomen observat.

3. EXPERIMENTACIÓ I COMPROVACIÓ DE LA HIPÒTESI. Consisteix a reproduir i observar diverses

vegades el fet o fenomen que es vol estudiar, controlant les variables de les quals depèn.

4. ANÀLISI DELS RESULTATS I EXTRACCIÓ DE CONCLUSIONS. Aquesta fase consisteix en la

interpretació dels resultats de l’experimentació intentant extreure’n conclusions que

confirmin o rebutgin la hipòtesi. L’objectiu final és donar una explicació científica al

problema que s’havia plantejat.

Exercici 1. Una de les lleis de Murphy més importants diu que “una torrada sempre cau pel costat de

la mantega”. Imagina’t que ets Edward Aloysius Murphy i expliqueu seguint les passes del mètode

científic com podrieu arribar a aquesta conclusió.

2.2. Sistema Internacional d’unitats.

Exercici 2. Expresseu les mesures següents en les unitats indicades.

a) 350 g en hg

b) 6500 cm2 en dam2

c) 8 h en min

d) 52 cm3 en dm3

e) 0,15 km

en km

h min

f) 7,4 m

en m

min s

g) -5ºC en K

h) 300 k en ºC

i) 7 h en min

j) 2 m3 en dm3

k) 27 km

en m

h s

l) 9,5 m

en km

s h


Exercici 3. Completeu la graella amb les unitats del Sistema Internacional.

Magnituds bàsiques

Magnitud Unitat Símbol

Longitud

Massa

Temps

Temperatura

Magnituds derivades

Magnitud Unitat Símbol

Superfície

Volum

Velocitat

Exercici 4. Indiqueu a cada apartat quina magnitud s’ha mesurat i expresseu la mesura en unitats del

Sistema Internacional.

a) 23,2 cm

b) 75,1 dam2

c) 5 L

d) 2 dies

e) 34ºC

f) 18,9 km

h

Quines d’aquestes són magnituds fonamentals del Sistema Internacional?

Unitat 2. La naturalesa de la matèria.

1. Els estats físics de la matèria.

Exercici 5. Completeu la graella següent amb les propietats característiques dels diferents estats físics

de la matèria:

Estat sòlid Estat líquid Estat gasós

Volu

m

Form

a

Flu

ïdes

a

2. L’estat gasós.

Exercici 6. Definiu:

Matèria:

Pressió:

Volum:

Temperatura:

Fluid:


4. El model cineticomolecular de matèria.

Exercici 7. Els postulats són els principis o idees bàsiques en que es basa una teoria. Quin són els

postulats del model cineticomolecular de la matèria?

Exercici 8. Com explica el model cineticomolecular de la matèria la diferència entre les propietats

característiques dels sòlids, els líquids i els gasos?

Unitat 3. La matèria i els elements.

1. La matèria.

Exercici 9. Completeu la graella següent amb la informació sobre la classificació de la matèria que hi

falta:

2.1. Teoria atòmica de Dalton.

Exercici 10. Què diuen els postulats fonamentals de la teoria atòmica de Dalton?

Propietats: Classes: Característiques: Exemples:

Subst

ànci

es p

ure

s

Hidrogen

Oxigen

Ferro

Com

post

os

qu

ímic

s

-Tenen composició variable

-Estan formades per diferents

substàncies

-Es poden separar mitjançant

processos físics

Se’n poden distingir els

components a simple vista o amb

el microscopi òptic

Aigua amb sucre

Vinagre


2. 2. Estructura atòmica.


Electró:

Protó:

Neutró:

3.3. Ions.

Exercici 12. Les següents representacions mostren el nombre de protons , neutrons i electrons

de diferents àtoms.

a)

b)

c)

d)

e)

f)

a) Els àtoms que tenen el mateix nombre de protons són del mateix element. Quins dels 6 àtoms

representats són del mateix element?

b) Els àtoms amb major nombre de protons que d’electrons tenen càrrega positiva, són ions

positius. Quins dels 6 àtoms representats són ions positius?

c) Els àtoms amb major nombre d’electrons que de protons tenen càrrega negativa, són ions

negatius. Quins dels 6 àtoms representats són ions negatius?

d) Els àtoms amb igual nombre de protons que d’electrons no tenen càrrega, són

elèctricament neutres. Quins dels 6 àtoms representats són elèctricament neutres?

-

N

+

-

- +

+ -

- +

+

N +

-

-

N + N

+

+

N

N +

N

-

N + N

-

N +

N +

-

-

+ N

+

-

+ N

+

+ N N

-

- - -

4. La Taula Periòdica. (Sols pàg. 72 i 75)

Exercici 13. Completa la Taula Periòdica posant al requadre corresponent únicament el nom i el

símbol dels 20 primers elements, el ferro, el coure, l’argent, l’or i el mercuri.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Exercici 14. Quines propietats tenen els metalls? Poseu 10 exemples d’elements metàl·lics.

Exercici 15. Quines propietats tenen els elements no-metàl·lics? Poseu 10 exemples d’elements no-

metàl·lics.


Unitat 4. L’enllaç químic.

1. Què és l’enllaç químic?

Exercici 16. Què és una molècula? Quina és la diferència entre la molècula d’un element i la

molècula d’un compost?

Exercici 17. Indiqueu si les fórmules químiques següents descriuen un àtom, la molècula d’un

element o la molècula d’un compost.

HF O3

Cl2 Na

Fe FeO

3. Compostos binaris. Com a norma general, en català, es nomenen els elements en ordre invers de

com apareixen a la fórmula química. En el cas que sols hi hagi 2 elements, podem nomenar els

compostos de manera sistemàtica (amb prefixos) aplicant les normes següents.

- En primer lloc es nomena l’element que ocupa el segon lloc a la fórmula de la forma següent:

H: hidrur B: borur C: carbur N: nitrur O: òxid

F: fluorur Si: silicur P: fosfur S: sulfur Cl: clorur

- A continuació la preposició “de” seguida de l’element que ocupa el primer lloc a la fórmula

química.

- Si hi ha més d’un àtom a la fórmula, s’afegeix un prefix numeral indicant el nombre de cada

espècie: di-, tri-, tetra-, penta-... De vegades, s’utilitza el prefix mono- per indicar que hi ha un

únic àtom.

Alguns exemples: hidrur de liti LiH, diòxid de carboni CO2, tribromur de nitrogen NBr3, dinitrur de

disofre S2N2...

Als compostos més comuns i quotidians s’utilitza el nom tradicional; els més importants són l’aigua

H2O i l’amoníac NH3. El carboni té la propietat de formar complexes molècules que estudia la

química orgànica i s’anomenen de manera diferent com el CH4 metà.

Exercici 18. Escriu la fórmula química dels compostos següents:

Triòxid de diferro Monoclorur de sodi

Mononitrur de diliti Trisulfur de dialumini

Difosfur de beril·li: Diborur de tricalci

Amoníac Triòxid de dior

Tetrafluorur de carboni Monosilicur de magnesi

Dihidrur de coure Metà

Monofluorur d’argent Fluorur d’oxigen

Monocarbur de tetrafluor Dihidrur de mercuri

Exercici 19. Escriu el nom dels compostos següents:

AlF3 AlH3

K2O NaI

CaH2 TiN

Ca2C FeCl3

CoBr3 SrH2

Si3N4 CuS

Ag2S Fe2O3

Al4C3 Sb2Se3

NaCl CaI2


Unitat 5. Les reaccions químiques.

1. Què és una reacció química?

Exercici 20. Què és un canvi físic? Enumereu 5 exemples de canvis físics.

Exercici 21. Què és una reacció química? Enumereu 5 exemples de reaccions químiques.

Exercici 22. Es descomponen 400 g de nitrat d’amoni N2H4O3 alliberant aigua, 140 g de nitrogen N2

i 80 g d’oxigen O2.

a) Escriviu i ajusteu l’equació química.

b) Quanta aigua s’ha alliberat a la reacció de descomposició?

Exercici 23. S’afegeixen 100 g d’hidròxid de potassi KOH a una dissolució d’àcid sulfúric H2SO4.

Reacciona tota la massa de KOH i es formen 127 g sulfat de potassi K2SO4 i 32 g d’aigua.

a) Escriviu i ajusteu l’equació química

b) Calculeu la massa d’àcid sulfúric H2SO4 que ha reaccionat.


Exercici 24. L’electròlisi de certa quantitat de la sal comuna (NaCl), produeix 46 g de sodi (Na) i 142

g de clor (Cl2).

a) Escriviu i ajusteu l’equació química

b) Calculeu la massa de sal comuna que ha reaccionat.

Unitat 6. El moviment.

1. El moviment i les seves propietats.

Exercici 1. Què és el moviment i per què diem que és relatiu?

2.1. Velocitat instantània i velocitat mitjana.


- Moviment:

- Posició:

- Trajectòria:

- Velocitat instantània:

2.2. Moviment rectilini uniforme.

Exercici 3. Un cotxe parteix d’un poble situat al quilòmetre 180 d’una carretera recta i es desplaça

amb una rapidesa de 60 km/h en sentit cap a l’origen de la carretera. Des de l’origen de la carretera,

una motocicleta avança per aquesta amb una rapidesa de 90 km/h.

a) Completeu la graella amb la informació del moviment dels dos cotxes.

Cotxe: Motocicleta:

Posició inicial del mòbil x0 = x0 =

Velocitat del mòbil v = v =

Equació del moviment x = x =

b) Doneu valors aleatoris als temps i calculeu la posició de cadascun dels cotxes en diferents instants.

Cotxe: t(h) x(km)

Motocicleta: t(h) x(km)


c) Representeu les gràfiques posició-temps dels dos moviments a uns mateixos eixos de coordenades.

Exercici 4. Un ciclista recorre la carretera del parc Samà, des del desviament de la carretera Reus-

Riudoms fins el parc, amb l’horari i distàncies que es recullen a continuació.

9:00 9:12 9:14 9:17

Desviament Entrada de Vinyols Sortida de Vinyols Parc Samà

a) Calculeu la velocitat a cada tram en unitats del sistema internacional.

b) Suposant que la trajectòria és rectilínia i el ciclista manté una velocitat constant a cada

tram, escriviu l’equació del M.R.U. per a cada tram, comtat la posició x i el temps t des

del desviament.

5’1 km 0’5 km 1’7 km

Exercici 5. Un tramvia es desplaça per una via recta a una velocitat constat de 80 km/h. De quin tipus

de moviment es tracta? Escriviu l’equació del moviment utilitzant unitats del sistema internacional i

elaboreu una taula posició-temps que reculli la seva posició durant els primers 30 s.

Unitat 7. Les forces i les màquines.

2.1. Deformació: la llei de Hooke.

Exercici 6. Enuncieu la llei de Hooke.

Exercici 7. La molla d’un dinamòmetre s’allarga 4 cm que hi apliquem una força de 5N. Calculeu la

constant elàstica i quant s’allargarà si hi apliquem una força de 12N.

Exercici 8. Una goma elàstica s’allarga 5 cm quan se li aplica una força de 8 N. Calculeu la seva

constant elàstica i l’allargament de la goma si se li aplica una força de 20N.


2.2. Alteració de l’estat de moviment: les lleis de Newton.

Exercici 9. Enuncieu la primera llei de la inèrcia o primera llei de Newton.

Exercici 10. Expliqueu utilitzant un exemple la llei d’acció-reacció o tercera llei de Newton.

3.1. La palanca.

Exercici 11. Indiqueu sobre cadascun dels exemples on es troba la potència (P), la resistència (R) i el

fulcre (f); i digueu en cada cas, si es tracta d’una palanca de primer grau, de segon grau o de tercer

grau.

Unitat 8. Les forces de la natura.

1. Tipus de forces de la natura.

Exercici 12. Digueu 5 classes de forces i poseu exemples de cadascuna.

2.1. El pes.

Exercici 12. Què és el pes i com es calcula el seu valor a la Terra?

física i química 3r d’eso: feina d estiu. unitat 1. el ... · magnituds derivades magnitud...

Documents