Sdiv. Magnoliofitins(Angiospermes)

Cl. Magnoliates(Dicotiledònies)

Scl. Hamamèlides

Familia Fagàcies(castanyers, faigs, alzines i roures)

Castaneasativa

El castanyer Gros de CastellfullitEl castanyer, Castanea sativa (del grec kástanon), arbre introduït, es fa únicament en sòls silicis, sòls mancats o gairebé, de carbonats, sovint sorrencs i pobres de la muntanya mitjana, on substitueix roures, alzines i, fins i tot, faigs(entre 70 i 1400 m aproximadament).

nov 07

Castanea sativa

El Tossal de la Baltasana, juny del 05

Fa fulles caduques, lanceolades, de marge serrat i de més d´un pam

Castanea sativa

La tardor a Castellfullit, novembre 07

Castanea sativa

Les Guilleries, 24-6-95

El pol.linitzen insectes coleòpters, forma inflorescències masculines rígides (erectes, no tan ben adaptats a la pol·linitzaciópel vent com els pènduls)

Castanea sativa

Portugal, oct 05

Dóna tres núculescomestibles, les castanyes, motiu pel qual va ser introduït pels romans a les zones més temperades d'Europa, a partir de la seva àrea originària mediterrània (Asia Menor). Els fruits estan completament tancats dins d´unacúpula globulosa i densament coberta de llargs agullons punxents que s´obrefinalment en quatre valves.

Castanea sativa

En plena floració, Eina, al Pirineu francès el 5 juliol 2008

Castanea sativa

Fitxa de la Flora ibèrica, CSIC

Castanea sativa

Les Salines, novembre 98

Castaneasativa

Arbre vell al Montseny, 30-4-06

El castanyer és un arbre d´escorça llisa i grisenca, de creixement relativament ràpid i que pot viure fins a 600 anys.

Castanea sativaMontseny 06, símptomes del xancre

El xancre és un fong vascular que els està exterminant actualment arreu de Catalunya.

Fagussylvatica

• El faig exigeix un clima de caràcter oceànic. Fa boscprincipalment als Pirineus, a l'estatge montà entre 1.000 i 1.600 m. d'altitud. Té el límit meridional de la seva àrea de distribució als Ports de Tortosa, on forma reduïts boscos tinguts per residuals. És un arbre típicament europeu.

Les Salines, novembre 98

Fagussylvatica

• Les branques que es disposen en angle forçaobert, formen una capçada oblonga, alhoraque els branquillonsmantenen les fulleshoritzontals i en una disposició aparentmentdística. És per aixó, que les fagedes denses són, a l´estiu, dels boscos mésombrívols.

Fagus sylvatica

Gavarnie, agost 05

Fullessubenteres, ovades, de 4-10 cm, primes i translúcides, amb el margellargament ciliat i 5-7 nervisparal·lels a cada costat.

Fagus sylvatica

Canigó a 1400 m a l´agost del 2008

Fagus sylvatica

• El faig fa unes nous o núcules, les fages ("hayucos"), brunes i lluents com a petitescastanyes formant grups de dos o tres dins una mena de cúpula eriçada d'espinesfebles que s'obre en quatrevalves.

• Les fages es produeixen de forma més o menys massiva i irregular, tant entre diferentsindividus (són més fructífersels arbres aïllats o els del marge de la fageda) com en el temps (hom parla d´anys de fages).

Fagus sylvatica

Fitxa de la Flora ibèrica, CSIC

Fagus sylvatica(escorça)

Irati, 1350 m, 28-11-00Les Salines, novembre 98

Té un tronc recte i amb l´escorça llisa, de color gris clar, i generalment cobertade nombrosos líquens corticícoles.

Fagus sylvatica “purpurea”

Kew Garden, 92

Fagus sylvatica “pendula”

Kew

Quercus sp. (fulla perenne)

Q. coccifera

Q. ilexsubsp. ilex

Q. Ilexsubsp. ballota

Q. suber

Flora ibèrica, CSIC

La fulla de les alzinespresenta una àmplia gamma de variació, tant respecte a les sevesdimensionscom al seumarge, ara completamentllis ara forçaespinós, comd´altres detalls.

Quercus coccifera

• El garric és un arbust d´escorçaprima i no clivellada. Viu alsindrets eixuts i assolellats, principalment sobre calcàries, en sòls rocosos entre 0-1300 m,

• Bé que pot formar part de diverses comunitats vegetals, molt sovint constitueix el principal protagonista d´una de pròpia, la garriga, densa i alta de vora d´un metre, tan freqüent i extensa a moltes contrades

Quercus coccifera• Les fulles, punxents a

causa de llurs espines marginals, són manifestament esclerofil·les; petites i coriàcies, d´un color verd més aviat clar i lluents per ambdues bandes.

• Té una gla relativament grossa i amb les esquames de la cúpula recorbades i un xic punxents.

28-10-07

Quercus ilex

• L'alzinar és un dels boscosmés característics del paisatge mediterrani, i téaspecte tropical per la sevaverdor persistent i perl'abundància d'arbusts i lianesque en formen part.

• Correspon a les planes i muntanyes de la terra baixaperò pot penetrar en l'estatgemontà fins a 1.500 m.

• La massa contínua de les capçades d'un alzinar benconstituït fa una densa cobertura davall la qual el sotabosc té assegurat un clima moderat, i sobretot més humit, que el general del país. Alzinar de La Pena, 12 març 2008

Quercus ilex

Filitosa, 26-8-01 Mas Sedó

Arbre de capçada densa de 5-20 m, de creixement relativament lent

Quercus ilex

Fusta dura i nuosa, difícil de treballarAgost 2008 Serrabona

L´alzina ha anat essent substituïda a les terres forestals, directament o indirecta, pels pins mediterranis.

Quercus ilexEn plena floració al IES Horticultura, Reus,15-5-06

Les fulles de l´alzina són poc més grans que les del garric, de 3-7 cm, i tambéesclerofil·les, coriàcies, el·líptiques. Són, però, d´anvers verd fosc i de revers grisenc, recobert d´una fina borra, i amb els marges menys espinosos. Fa aments masculins pènduls i flors femenines en inflorescències separades.

Quercus ilexFatarella, 27-11-05

Fruits, glans, amb un involucre hemiesfèric (cúpula) només a la base amb esquames curtes i aplicades .

Quercus ilex

IES Horticultura, Reus, febrer 04

Quercus ilexrotundifolia

La Guardia, 11-12-05

La carrasca de fulles amb tendència a ser un xic arrodonides i d´un to grisenc a l´anvers amb 5-8 parells de nervis laterals.

Quercus ilex rotundifolia

La gla sovint és dolça

Quercus ilex rotundifolia

Penyaroja, 4-1-2011

Quercus ilexMapa de distribució

Al mapa podeu observar la distribució comparada de l´alzina, més litoral, i la carrasca, més continental i meridional. El mapa d´Europa correspon a la carrasca. La carrasca resisteix climes més continentals i més eixuts que l´alzina, raó per la qual la substitueix a les comarques interiors catalanes i al País Valencià, i no es fa en canvi ni a la part marítima de Catalunya ni a les Illes.

Quercus suber

la surera té una capçada menys densa que l´alzina. Surera de 500 anys.

Portugal, oct 07

Quercus suber

Portugal, oct 07

Es fa a les comarques litorals, però sempre en terres àcides, sovint sorrenques entre 0-1200 m.

Quercus suberPoblet, març 05

Les Landes, 30-11-00

Molt similar a les alzines, la surera (Q. suber, "alcornoque"), se´n diferencia sobretot per la seva escorça gruixuda i suberosa

Quercus suber

Corsica, agost 01

Cada 10 anys es pot arrencar de nou el suro.

Quercus suber

Montseny, 30-4-06

Quercus suber

Mapa de distribució, Flora dels Països catalans, edit. Barcino

Quercus suber

Mapa de distribució de les suredes a Portugal, 06

Híbrid

Quercus ilex x Q. suber, Portugal 06

Quercus sp.(fulla caduca, marcescent)

Història natural dels Països catalans, volum de Flora

Fulles de rouresRoure de fulla petita

Roure martinenc

Roure rebollRoure pènol

Quercus faginea

Montsant 21-1-01, vessant sud

El roure valencià, "quejigo“, és el de fulla més xeromorfa: petita, coriàcia, amb el revers cobert de densos pèls estrellats i amb les dents menudes i regulars, agudes. Presenta, més que cap altre roure, el fenomen de la marcescència foliar, que consisteix en el fet que les fulles, ja seques, romanen tot l´hiverna l´arbre, donant-li un aspecte ben característic i original entre els caducifolis.

Quercus faginea

Roureda de roure de fulla petita, Albarca, maig 05

Rouremonumental

Cappare

Albarca, abril 08

Quercus fagineaMapa de distribució

Es fa, en substrats calcinals, a les muntanyes valencianes i tarragonines entre 0 i 1600 m. A la part septentrional de la seva àrea de dispersiós´encreua amb molta facilitat amb Q. pubescens, i dóna un híbrid fèrtil (Q. x cerrioides)

Quercus humilis

El roure martinenc (Quercus humilis = Q. pubescens, “roble pubescente”) fa les fulles més aviat gruixudes, densament pubescents al revers amb lòbuls no molt profunds (pinnatífida) i irregulars.

Quercus humilis

IES Horticultura, Reus, febrer 04

Quercus humilisMapa de distribució

Viu sobre substrats poc o molt carbonàtics de l´estatge montà entre 0-1600 (1875) m, sobretot a la meitat septentrional de Catalunya.

Roures

Martinenc, a l´esquerra, i reboll, a la dreta.

Quercus pyrenaica

Prades, Tossal de la Baltasana, 17-6-01

Es caracteritza per les seves fulles, grans (6-16 cm) i amb lòbuls profunds i irregulars i cobertes per totes dues bandes de llargs pèls que les fan suaus al tacte.

19-5-09

Quercus pyrenaica

Prades, 25-4-06

Quercus pyrenaicaMapa de distribució

El roure reboll ("rebollo, melojo, roble negral") s´anomena així per la facilitat que té de rebrotar de soca un cop tallat. D´àrea fonamentalment iberoatlàntica, penetra a les nostres terres, on forma alguns boscos, per les muntanyes de Prades i de Penyagolosa entre 950 i 1500 m.

Quercus roburIES, maig 09

El roure pènol (Q. robur = Q. pedunculata, per tenir les glans pedunculades) téles fulles també glabres de 7-18 cm, blanes o poc coriàcies, lobulades, peròamb el pecíol curt (menys de 5 mm) i amb dues orelletes (aurícules) a la base del limbe.

Quercus robur

IES Horticultura, Reus, 11-5-06

Quercus robur

Arbre de 15-40 m, als Països catalans, es fa només a la Vall d´Aran, alRipollès i a les terres olositàniques entre 100 i 1200 m.

Quercus rubra

Reus, parc del tanatori

Les Landes 30-11-00

El roure americà, originari d´Amèricadel Nord, deu el nom a l´espectacularcolor vermell de les fulles a la tardor.

Quercus rubra “aurea”

Kew

Quercus macrolepis

Mar i Murtra, 20-4-06

Quercus castannifoleacea

Quercus x turneriHíbrid entre Q. ilex i Q. robur, Londres 1783

Kew