institucions socials: la famÍlia

69
INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Upload: veta

Post on 24-Feb-2016

36 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA. 3.1 LA FAMÍLIA I EL MATRIMONI. QUÈ ÉS LA FAMÍLIA?. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

INSTITUCIONS SOCIALS:LA FAMÍLIA

Page 2: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.1 LA FAMÍLIA I EL MATRIMONI

Page 3: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

QUÈ ÉS LA FAMÍLIA?

La família és el grup humà bàsic. Tothom pertany a una família en algun moment de la seva vida, malgrat que les diferents formes de família varien segons les societats i dins de la mateixa societat. No es coneix cap societat on no existeixi algun tipus de família.

Els sociòlegs defineixen la família com un grup de persones relacionades de forma duradora, consistent eb pares i fills i que exerciten funcions com les de protegir, educar i socialitzar els infants i la de fomentar les relacions íntimes entre els seus components

Page 4: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA
Page 5: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Sociològicament, una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu que són principalment de tres tipus:

•Matrimoni, normalment d’una parella, o de més persones en el cas de les societats polígames.

•Filiació entre pares i fills.

•Relació entre germans

Page 6: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

EL MATRIMONI:

El matrimoni és una unió estable de parella, reconeguda socialment mitjançant algun tipus de ritual i que inicia una familia nuclear amb la criança i educació de la prole.

No obstant això, aquesta definició no abasta tots els típus d’unió matrimonial ja que no tots els matrimonis tenen fills ni tampoc tots estan constituïts per una parella.

En la nostre societat el matrimoni és: monògam. Un sol home està casat amb una sola dona i amb ningú més al mateix temps.

Page 7: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

La poligínia es practica en molts llocs de l’Àfrica i Àsia i sol ser símbol d’estatus social elevat, ja que s’han de comprar o mantenir diverses esposes, mentre que la poliàndria es troba a llocs, com el Tibet o bé entre els todas, un poble del sud de l’Índia, en el qual quan una dona es casa amb un home es converteix en esposa de tots els germans d’aquest.

En altres societats el matrimoni és: polígam. Una persona no pot estar casada amb més d’una altra persona del sexe contrari al mateix temps.

Dos tipus

Poligínia: un home està casat amb més d’una dona

Poliàndria: una dona està casada amb més d’una dona

Page 8: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

A la nostra societat, encara que sembli que tothom es pot casar amb qui vulgui, també existeixen certes normes tàcites que només es manifesten quan es volen trencar:

•Oposició dels pares a què els fills es casin amb algú de classes socials inferiors.•Existeix una diferència d’edat “important”.

Els prejudicis socials juguen un paper important a l’hora de triar parella.

El matrimoni, a la nostra societat, sol ser l’elecció oberta i per amor, però la forma més corrent en la major part de les societats és que existeixin normes sobre qui pot contreure matrimoni amb qui.

Endogàmia: obliguen a contreue matrimoni amb un membre del propi grup o clan.Exogàmia: prohibeixen els matrimons dins de persones d’un mateix grup i exigeixen a que la parella pertanyi a un grup o clan diferent.

Page 9: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.2 TIPUS DE FAMÍLIA I RELACIONS DE PARENTESC

Page 10: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

TIPUS DE FAMÍLIA I RELACIONS DE PARENTESC.

DOS TIPUS:NUCLEAR EXTENSA

(Pares i fills viuen junts) viuen a la mateixa casa avis, oncles, pares i fills.

Page 11: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Família extensa:Composta per dues o més famílies nuclears que comparteixen lloc d’habitatge i activitats

econòmiques. Unides per una línea materna o paterna.

· Línea paternaresidencia patriarcal · Línea maternaresidencia matriarcal Els fills segueixen vivint al domicili familiar. Les filles segueixen vivint al domicili familiar.

*quan una parella passa a viure pel seu compte parlem de una família NEOLOCAL.

Page 12: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Família nuclear.És una part de la família extensa que té una independència de domicili

respecta la família extensa. Dos tipus:

Patriarcal: Matriarcal:A la família qui pren qui pren les desions les les decisions importants és la mare. importants és el pare.

Page 13: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Altres: família monoparental:

els fills tenen només la imatge de un dels progenitors.

1. Patrifocal: encapçalada pel pare.

2. Matrifocal: encapçalada per la mare.

Page 14: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.3 LES FUNCIONS DE LA FAMÍLIA

Page 15: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• La societat té una sèrie de necessitats que cal satisfer per tal de funcionar correctament.

• La família ajuda a mantenir la societat estable La família és funcional

Page 16: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Funció Sexual- Antigament dins del matrimoni relació sexual acceptada- Actualment majoria nois i noies han tingut alguna relació sexual

prematrimonial abans dels 18 anys

Pert tant la funció està canviant

Page 17: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Funció reproductiva- La família necessita nous membres per sobreviure- La família reprodueix la raça humana i la força de treball futura- Actualment famílies tenen menys fills raó principal: eficiència

mètodes anticonceptius

Page 18: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Funció de socialització- La societat necessita que els seus membres acatin els seus valors i

normes com a formes “normals” de conducta- La família proporciona la socialització primària l’infant aprèn la

cultura de la societat.- També s’aprenen els rols de gènere i prejudicis racials o de classe

Page 19: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Funció econòmica- La família nuclear sol atendre les necessitats econòmiques els pares

són legalment responsables del seus fills fins a la majoria d’edat i els han de procurar alimentació, roba, tenir cura de la salut i seguretat.

- En alguns països desenvolupats l’Estat ajuda a les famílies amb dificultats econòmiques.

Page 20: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Funció de gratificació emocional

- Tothom necessita relacions estables i ajut d’una altra gent.

- La família aporta el recolzament psicològic i emocional necessari.

Page 21: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.3. Les funcions de la família

Page 22: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Funció de control social- Els pares actuen com a agents de control social ensenyen als seus

fills (mitjançant l’exemple o la imposició) la conducta que es considera socialment acceptable.

- Està canviant les escoles també controlen la conducta dels nens i els mitjans de comunicació també hi influeixen

Page 23: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.3. Les funcions de la família• Funció d’educació- En les societats preindustrials eren els pares els encarregats de transmetre

els aprenentatges, oficiïs i habilitats- En les societats industrials l’Estat ha assumit aquesta funció a través del

sistema d’ensenyament públic- La família ja no és el principal agent per a l’educació.

Page 24: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.3. Les funcions de la família• Malgrat tot això, alguns sociòlegs destaquen que aquestes funcions estan

canviant i que la família ja no és tan funcional i que, fins i tot, podria deixar d’existir.

Page 25: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.4 L’ANOMENADA “VIOLÈNCIA DOMÈSTICA”

Page 26: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

L’anomenada “VIOLÈNCIA DOMÈSTICA”:

• La violència domèstica, juntament amb:•Conflictes emocionals deguts a la vida amb família.•Conflictes entre membres.

Són la part negativa de la vida en família.

Page 27: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Contra qui?Es pot donar contra qualsevol dels membres; sovint la víctima és dependent de l’agressor:•L'Infant ->pares ( maltractament d’infants)•Dona -> marit/parella ( violència de gènere)•Vells -> fills ( violència contra ancians)

Page 28: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Per què?1. Situacions d’estès: Atur, pobresa. alcolhisme…2. Sempre ha existit; LA SOCIETAT NO N’ERA CONSCIENT.3. NI HO ADMETIA => vícitmes incapaces de parlar-ne.

Page 29: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

L'Infant ->pares ( maltractament d’infants)

• Pot ser: físic, abandó, abús sexual o maltractement emocional.

• Es dóna en totes les classes socials i grups ètnics.

Page 30: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Dona -> marit/parella ( violència de gènere)

• Es concebut per molts sociòlegs com una mostre de poder masculí.• Causes concretes: gelosia sexual o discussions.

SOLUCIÓ: DEMANDAR-HO ( curt plaç)

PROGRAMES PREVENTIU ( mig plaç)-> arrels socials del problema.

Page 31: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Dades:

2005 2006 2007 200961

62

63

64

65

66

67

68

69

70

64 64

65

70

mujeres muertas

mujeres muertas

Año

Núm

ero

Page 32: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Vells -> fills ( violència contra ancians)

Tant físics com psíquics:•Abandó.•Desconsideració.

Comporta una situació de soledat i oblit.

Page 33: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

BULLYNG• Conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a

contra un/a altre/a, al que tria com a víctima de repetits atacs.

MALTRACTAMENT ENTRE “IGUALS”

Page 34: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.5 ELS ROLS FAMILIARS

Page 35: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• Els rols que presenten els membres d'una familia són els models de conducta que s'esperen de cadascú d'ells.Un exemple de rol familiar:Ser un pare,marit,fill o avi.

• Els rols i les relacions entre les persones integrants depenen de molts factors com l'edat del matrimoni,si treballen junts o separats....

ELS ROLS FAMILIARS

Page 36: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

En podem trobar de tres tipus:

• a) Els rols segregats o separats:quant cada persona fa tasques diferents.

• Exemple:La dona té la responsabilitat de cuidar els nens i fer les tasques de la llar en canvi l'home té la responsabilitat de treballar i mantenir la familia.

Page 37: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• b)Els rols complementaris:quant les parelles s'ajuden mútuament o és reparteixen les tasques.

• Exemple:un cuina i l'altre neteja la casa.

Page 38: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• c)Rols conjunts: si tots els membres desenvolupen les tasques tots junts.

• Exemple: Tots dos s'ocupen d'arreglar el jardí.

Page 39: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Però evolucionem…

• Durant els darrers trenta o quaranta anys s'ha produït una petita evolució en la societat occidental ja que rols que eren completament segregats ara són complementaris o fins i tot conjunts.

Page 40: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.6 ALTRES FORMES DE CONVIVÈNCIA

Page 41: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA
Page 42: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Moviment okupa -> Gent jove que pren possessió d’algun edifici o habitatge desocupat i l’habilita per viure-hi en grup.

Gent sense sostre -> “Homeless”

Infants sense família -> Creixen sota la cura de les autoritats o dels serveis socials en Centres Residencials d’Acció Educativa

(on s’estan fins que són majors d’edat) o en Centres d’Acollida (on s’estan un mes i mig i tornen amb la família d’acollida).

Page 43: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Kibbutizim -> Grup de gent que comparteix habitatge, possessions, propietats i ingressos. Els adults solen tenir les seves habitacions, mentre que el infants en comparateixen una. Igualtat total.

Kibbutitz -> Grup de pesones que viuen en comunitat i comparteixen les propietats, la terra i les fàbiques. Són propis d’Israel.

Page 44: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Xina modernaNomés es pot tenir un fill, amb un sistema de premis o de càstigs en funció del seu comportament que podrà anar des d’un salari extra de futur fins a l’acomiadament de l’empresa en el futur. Afavoreix clarament els fills varons, fet que ha provocat que a Xina hi hagi nombrosos avortaments i abandonaments de nenes.

Feministes -> Volen acabar amb el rol inferior de la dona en el món actual. En el punt més extrem, volen que siguin els homes qui s’ocupin dels fills.

Page 45: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Parelles homosexuals -> Parelles entre home i home o dona i dona, que en els últims anys han presentat un augment notori gràcies al canvi de mentalitat de molts governs. Per exemple, a Espanya, amb l’arribada del PSOE, el juliol del 2005 es va aprovar la llei del matrimoni homosexual.

Evolució del nombre de matrimonis

homosexuals. Font: INE

Page 46: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.7 EL DIVORCI

Page 47: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

És un dels canvis que s’estan produint amb més intensitat a la família tradicional

Page 48: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

1 - SEPARACIÓ DE FET Cessament de l’acompliment les obligacions funcionals, és a dir, acord

per mitjà de la paraula pel qual dues persones deixen de ser parella, sense implicar conseqüències legals.

Page 49: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

2 - SEPARACIÓ LEGAL Declaració judicial de la fi de la convivència de la parella, però

sense posar fi al matrimoni. No permet noves noces.

Page 50: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3 – ANUL·LACIÓ DEL MATRIMONI Declaració judicial que el matrimoni no ha existit perquè no ha estat vàlid. Com a

conseqüència, ambdós membres de la parella tornen a adquirir l’estat civil de solters. A Espanya s’admeten també sentències de nul·litat.

a. Nul·litat absoluta. Ex. Menors de 14 anys o casats anteriorment. Serveix en la cas que sigui un casament civil.

b. Nul·litat religiosa. En el cas d’haver-se casat per l’Església, els motius de nul·litat hauran de ser justificats davant de les institucions religioses, i no davant d’un tribunal.

Page 51: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

4 - DIVORCI Finalització oficial del matrimoni i obre la possibilitat a contreure’n un

de nou

Espanya 36.072 36.101 37.740 39.278 41.621 45.448 51.171 72.848

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Dades dels divorcis anuals espanyols a Espanya.

Font: INE

Page 52: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

4 – DIVORCI- Estadístiques per mesos i anys dels divorcis a Mèxic

Page 53: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

4 – DIVORCI- Estadístiques per mesos i anys dels divorcis a Mèxic

Page 54: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

4 – DIVORCI- Estadístiques per mesos i anys dels divorcis a Mèxic

Font: http://www.inegi.org.mx/est/contenidos/espanol/proyectos/continuas/vitales/bd/nupcialidad/Divorcios.asp?c=6548

Page 55: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

- Factors legals- Factors familiars- Canvis d’actituds- Factors religiosos

- La influència dels mitjans de comunicació- Altres factors

Page 56: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

1) - Factors legals. L’aprovació de la llei del divorci el 1982 va comportar una gran quantitat de divorcis, a causa de la legalització de situacions de separació de fet anteriors a la seva promulgació. Per tant, des del 1982 deixa és legal.

2) - Factors familiars. Hi ha més índex de divorci entre parelles que s’han casat joves, particularment abans dels vint anys, i més encara si el matrimoni s’ha celebrat a causa d’un embaràs.

“De las parejas que se divorciaron en el 2007, el 26% apenas tuvo una vida en matrimonio que duró de 1 a 5 años, y el 22% se divorció teniendo un matrimonio de entre 6 y 9 años de duración”

Font: www.periodismodefrente.co

m/?p=539

Page 57: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3) – Canvis d’actituds. El divorci és molt més acceptable avui dia, a mesura que ha estat una pràctica extesa.

“España es el segundo país del mundo donde el divorcio está mejor aceptado socialmente, según un estudio

Universidad de Granada”

España es el segundo país del mundo donde el divorcio está mejor aceptado socialmente, y sólo es superada por Brasil. Además, el 79 por ciento de los ciudadanos españoles creen que, cuando una pareja no es capaz de solucionar sus problemas conyugales, el divorcio es la mejor

solución, lo que coloca a nuestro país muy por delante de los países del norte de Europa, tradicionalmente considerados más liberales.

Font: http://www.universia.es/portada/actualidad/noticia_actualidad.jsp?noticia=99500

Page 58: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

4) – Factors religiosos. Certes religions són més tolerants de cara al divorci que altres que prohibeixen un nou matrimoni. El fet que avui en dia sigui més accpetable socialment el divorci significa també que la societat és menys religiosa.

Font: http://www.aciprensa.com/noticia.php?n=23918

El estudio Jóvenes Españoles de la Fundación Santa María reveló que el porcentaje de jóvenes de entre 15 y 24 años que se declaran católicos bajó del 77 al 49 por ciento en la última década, y que casi la mitad de ellos dice que las clases de religión no les sirvieron prácticamente para nada.

“Baja drásticamente porcentaje de jóvenes que se declaran católicos”

Page 59: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

5) – La influència dels mitjans de comunicació. Donen una imatge idealitzada de família, amb un gran èmfasi en l’amor romàntic. Molts sociòlegs afirmen que s’incrementa la taxa de divorci atès que la gent, quan es casa, té expectatives poc realistes sobre el matrimoni i no accepten una relació imperfecta.

Page 60: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

6) – Altres factors-Canvis en les funcions de la família, ja que les escoles es fan càrrec de l’educació, el control social i la socialització = Menys contacte familiar, menys unió a la família.-La disminució del nombre de fills i la creixent independència de les dones = Si es tenen menys fills és més fàcil separar-se. Si les dones tenen més llibertat, vol dir que podran separar-se quan elles ho vulguin sense temor, no com en l’època franquista, per exemple.-Canvi de família extensa a nuclear. = Menys contacte entre familiars, menys preocupacions per justificar-ho.-Canvis en els rols familiars cap a un model de rols conjunts o complementaris. = Conflicte per la poca acceptació de l’home a fer les tasques domèstiques o de la dona a realitzar una doble jornada laboral, una a casa i una a fora.

Page 61: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

3.8 CANVIS EN LES RELACIONS FAMILIARS EN LA SOCIETAT

OCCIDENTAL

Page 62: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

• En els darrers anys s'han produït diferents canvis en la familia del nostre país i tot aixó per diferents tipus de rols ,que són els següents:

• Relacions entre pares i fills.• L’envelliment de la població• Canvis en el matrimoni• Altres canvis

CANVIS EN LES RELACIONS FAMILIARS EN LA SOCIETAT OCCIDENTAL

Page 63: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Relacions entre pares i fills.

• En el segle XIX la comunicació que hi havia entre pares i fills era molt pobre ja que en les families riques qui cuidaven els fills eren els seus criats i els fills d'aquest criats es tenien de guanyar la vida com podien.

• Actualment aquesta relació ha canviat ja que al establir l'educació obligatoria i al disminuir el nombre de fills considerablement aquesta relació és més forta que abans ja que és dona més atenció als fills.

Page 64: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

L’envelliment de la població

• Això significa que actualment hi ha un increment de població de gent gran i gent adulta i hagi disminuït els joves,per tant, les relacions familiars han canviat ja que una persona d'avançada edat se'n pot encarregar de cuidar del més petits o al revés ,que és que el tenen que cuidar a ell llavors canviar el rol en la filla ja que es té de preocupar per el seu pare i per la seva familia.

Page 65: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Foto envelliment població

Page 66: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Canvis en el matrimoni

• Fa un temps sempre que havias tingut una relació llarga amb els novios et casaves, actualment també però ha baixat el nombre de casament ja que ara el que es vol es tenir una parella estable.

Page 67: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Gràfic nupcialitat

Page 68: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

Altres canvis

• El nombre de families nuclears ha disminuit i ha incrementat el nombre de families monoparentals a causa dels divorcis ,viduïtat i que les dones hagin decidit de ser dones solteres.

• El nombre de fills ha disminuit i ha augmentat l'edat en que es tenen els fill.

• Els nous avenços en medicina han permés que la dona decideixi quan vulgui tenir els fills

Page 69: INSTITUCIONS SOCIALS: LA FAMÍLIA

TREBALL FET:SANDRA CONESSADANI TERRAPOL BASSACESC RIERAJONATAN MONPARTSARA BALAGUER