Sílvia Montals

LA FAMÍLIA ROMANA

GENS ROMANA • La gens és un grup de famílies que

descendeixen d’un avantpassat comú (porten el mateix nom).

– Ex: els membres de la gens Cornelia eren els Cornelis; els de la Iulia, els Iuli.

• Tenien el mateix culte envers un déu superior.

– Ex: Apol·lo per la gens Iulia.

FAMÍLIA ROMANA • La família era un pilar fonamental de la

societat romana.

• Estava dominada pel pater familias, el

qual tenia sota la seva autoritat

la resta de membres de

la família

PATER FAMILIAS • Era l’home de més edat de la família.

• Tenia el poder absolut (patria potestas) de tots els membres de la família:

– Esposa, fills, esposes dels fills, néts, esclaus i lliberts.

• Si moria el pater familias:

– La família es dividia en la mateixa quantitat de fills barons.

– Cada un d’ells passava a ser el pater familias de la seva descendència.

• Les obligacions el pater familias eren:

• La patria potestas s’acabava amb:

a) Mantenir la família

b) Assegurar-ne la continuïtat per la via

dels fills legítims, engendrats o adoptats.

c) Complir amb les cerimònies religioses.

a) La mort del pater familias

b) Si el pater familias, per algun motiu, perdia la

seva ciutadania o es convertia en esclau.

c) La declaració del pater familias com a individu

trastornat.

LES DONES ROMANES • Des de la infància fins al casament: estaven

sota l’autoritat del seu parent

més proper (avi, pare, oncle…)

• A partir del casament:

passaven a formar part de la

família del seu marit.

Per tant, estaven sota

l’autoritat del pater familias del marit.

• Si el marit moria, se li

designava un tutor

(normalment era un familiar).

• Les dones lliures manaven a

casa: sobre els fills i els

esclaus.

• També aconsellava el

marit amb els negocis

i sovint assistia als

banquets.

MATRIMONIS • Primerament, el dret de casar-se lliurament

(ius conubium) era exclusiu pels patricis.

• Més endavant, però, també s’atorgà als

plebeus .

• L’edat per casar-se era de:

– 12 anys per les noies

(Als 7 anys podien estar promeses)

– 14 anys pels nois

Els antics romans... van voler

que les dones, tot i que fossin

adultes, estigueren sota tutela,

a causa de la seva lleugeresa

d'esperit (propter animi

leuitatem)... excepte les

verges Vestals, les quals es

va voler que fossin lliures; i així

es va preveure a la Llei de les

XII Taules.

(Llei de les XII Taules, Tabula

IV, 1 )

• Des del punt de vista legal, el matrimoni

podia ser:

– Cum manu:

• L’esposa se separava de l’autoritat paterna

i depenia del seu marit o del sogre.

• Trencava el dret d’herència amb la família

d’origen.

• El divorci estava exclòs.

• Si el marit moria, la vídua passava a la

tutela d’un parent proper del marit.

– Sine manu:

• L’esposa restava sota la patria potesta de

la familia d’origen.

• El seu pater familias podia intervenir en

diferents motius: protecció, divorciar…

• El divorci, per tant,

s’accepta (amb l’au-

torització del pater familias).

• La dona té dret a l’herència

de la seva família.

CLASSES DE MATRIMONIS (només pels cum manu)

• Confarreatio:

– El marit arribava cap a la seva muller i

compartien un pa d’espelta en una cerimònia

presentada pel Pontifex Maximus (ritual

religiós).

• Coemptio:

– Consistia en una simulació de la compra de

la dona. Es feia davant de 5 testimonis.

• Usus:

– Substituïa el rapte amb violència (rapte de

les sabines).

– El dret del marit sobre la muller arribava

després d’un any de convivència

ininterrompuda.

Confarreatio

DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI

• Repudi:

– El marit podia repudiar la dona en els

supòsits següents:

• Adulteri

• Enverinament d’un fill (avortament o infanticidi)

• Esterilitat

• Ús de claus “falses”

(les de la bodega).

• Divorci:

– Es podia dur a terme de 3 maneres diferents:

• Per consentiment de les 2 parts.

• Per voluntat d’una de les 2 parts.

• Per repudi del marit, per part de la dona

(després de 2 anys).

– Les conseqüències afectaven a la dot de la

dona (s’havia de retornar)

– Els fills continuaven sota la patria potestas

del pare.

UNIONS IL·LEGÍTIMES • Concubinat:

– Aparellament de mutu acord de 2 persones

lliures sense ànim de casar-se, sense

obligació de fidelitat.

– Els fills d’aquestes unions prenien el nom i la

dignitat de la mare (en tenia la patria

potestas).

• Contuberni:

– Aparellament legal entre:

• Dos esclaus

• Persona lliura i persona esclava.

– Calia la voluntat de les parts i el consentiment

del pater familias.

– Els fills tenen la condició de

la mare, però sense cap dret

civil per part dels pares.

FILLS • Els fills estaven subjectes a la patria

potestas del pare.

• Quan naixien, havien de ser acceptats pel

seu pare (agafant-lo en braços).

– Els nois se’ls posaven 3 noms al cap de 9

dies de néixer.

– A les noies se’ls posava

1 nom al cap de 8 dies

de néixer.

VOCABULARI FAMILIAR

MASCULINS FEMENINS

Maritus: marit Uxor: esposa

Pater: pare Mater: mare

Filius: fill Filia: filla

Frater: germà Soror: germana

Avus: avi Avia: àvia