^f 33/22 sado* - biblioteca digital de les illes...

24
,_ _ Franqueo concertado ^f 33/22 SADO* BOLETÍN DE DIVULGACIÓN DEL BEATO FRAY JUNÍPERO SERRA "EL APÓSTOL DE SIERRA GORDA V DE LAS CALIFORNIAS" Publica: Fraternidad de Franciscanos, O.F.M. Petra (Mallorca) ESPAÑA, Tel. 56 12 67

Upload: truongkiet

Post on 28-Sep-2018

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

,_ _ Franqueo concertado^f 33/22

SADO*

BOLETÍN DE DIVULGACIÓN DEL BEATO FRAY JUNÍPERO SERRA"EL APÓSTOL DE SIERRA GORDA V DE LAS CALIFORNIAS"

Publica: Fraternidad de Franciscanos, O.F.M. Petra (Mallorca) ESPAÑA, Tel. 56 12 67

Page 2: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

MISCELÁNEA JUNIPERIANA -2- (302) |

NADALENCA, 88

En el cel blau,un nuvolet com de cotóse va inflantfins que cobreix tot I ' horitzó.

Un estel blanc,amb llarga coa de falcó,cap a Llevant,passa pel cel com un fiblófent un llarg tall.

Del vel obert, un ploviscoompl tot T espaisense aturalldes del Tornir a Formentor,i ens va xopant...

A poc a poc, al cor s'atansenI ' Amor, la Pau i I ' Esperança.

Antoni Seguí

PUBLICA:Fraternidad de Franciscano!. O.F.M.PETRA (Mallorca) ESPAÑATel. (971)56 1267Deposito legal P.M. 178-1974Impreto en Offiet propio.

DIRECTOR:P. Salujtlano Vieedo, o.f.m.

COLABORADORES:P. Jacinto Fernandez-Largo, o.f.rn.Migr. F ranci» J. Weber.Antonio Vives ColBartolomé Font Obrador.M. Llinàs.A. Ribot.Mariano Vila-Cervantes.Adalberto Rodríguez Martín y Petrus.Rafael Nicolau Riu tort.Catalina Gibert.Concepción Bauza.Lloren« Riera.

DEPORTES:Simó Tortella.Francesc Mestre.

FOTOGRAFIA:Reportajes Font.P. Vteedo.

ILUSTRACIONES:"Dino y Tina"TRADUCCIONES DEL INGLES:Nuria Llans6.

VILLANCICO, NAVIDAD 88

Ha nacido el Niño Jesús, Rey del UniversoLos ángeles alegres cantan a coro a la Virgen MaríaLos Reyes Magos ofrecen Oro, Mirra e Inciesocon Amor, Paz, Estrellas... y muchísima Alegría.

Alegría, alegría, ya nació el Mesíaspara conducirnos a la ConcordiaLos Angeles acompañan a Maríacon Amor fraterno, hacia la gloria.

Catalina Gaya Riera.

EL GIRAN CAMINANT!FEAY JJUOTPEE®

Fray Junípero, entrañable figura Evangélicaque convirtió la Cruz en bastón de misionero.Casto pastor del mundo apostólico.Fue Civilizador y humilde peregrino.

Aquel niño pequeño, de ejemplar juventudque nació en Petra, rezó en el Convento de San Bernardino,sintió la llamada de su alma, y con inquietudemprendió su peregrinaje en su largo camino.

El rosario del gran caminante de sus nueve misioneses el camino real, sembrado con semillas heróicassus rutas a través de largos continentesgerminaron riquezas, brotando espigas milagrosas.

Gloria a Fray Junípero, colonizador de California.Su figura en el Capitolio ha quedado en la historia.El abrazo fraterno de su gesta Universal.Son coronas de laurel para su eterna gloria.

Resplandor en Monterrey...! Murió en olor de Santidadel buen mallorquín de Petra, con su ejemplo humano,el que convirtió almas y multitudes, hacia la Cristiandad.Sonríe noblemente a los gentiles en el Paraíso.

Las palomas de la Paz en el firmamentoanuncian la bendición del divino penitentelos ángeles cantan a coro con sentimientosu recuerdo queda en los corazones para siempre.

Catalina Gaya Riera

Page 3: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

MISCELÁNEA JUNIPERIANA -3- (303)1

SECRETARIA DE ESTADO

N . 2 2 7 . 3 9 0 VATICANO, 8 de octubre de 1988

Estimado en el Señor:

Con motivo de la reciente Beatificación de FrayJunípero Serra ha tenido Usted la amabilidad de presentaral Santo Padre una apreciable publicación con los escritosdel nuevo Beato .

Muy gustoso le expreso ahora el vivo agradecimientode Su Santidad por este filial gesto, a la vez que leaseguro su especial recuerdo en la oración por sus inten-ciones, tareas apostólicas y trabajos ministeriales.Invocando sobre Usted y sus seres queridos abundantesdones del cielo, el Santo Padre le otorga con afectola Bendición Apostólica.

Aprovecho gustoso la oportunidad para manifestarlelos sentimientos de mi sincera consideración y estimaen Cristo

Mons . C . SepeAsesor

Rvdo. P. Salustiano VICEDO, OFM

PETRA

Page 4: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

{MISCELÁNEA JUNIPERIANA -4- (304) |Convento S. Antonio

CapuchinosCanelones 1660-MONTEVIDEO

PAX ET BONUM

Montevideo, 4 Octubre 1988

Rdo. P. Salustiano Vicedo, o.f.m.Petra - España.

Apreciado Hermano:Reciban Ud. y su venerable Comunidad, mis

fraternales saludos en la fiesta de Nuestro SeráficoPadre, con ruegos para que se incremente y se afirmenuestro espíritu franciscano en todos nuestros Con-ventos.

Con suma complacencia recibí vuestro Boletínsobre la Beatificación de Fray Junípero Serra, conpreciosos datos, muy útiles para mis charlas comocaso desconocido en nuestro ambiente. Para ese díade la Beatificación organicé una charla con diapositi-vas sobre las 21 Misiones de California, que resultó

sencillamente un descubrimiento para los parroquia-nos. El Arzobispo de Montevideo emitió un comuni-cado e invitación a los festejos en ¡a Iglesia de losHnos. Franciscanos. Por mi parte, la semana entrantehabilitaré en la Universidad Católica, en BuenosAires, una muestra gráfica de esas Misiones francisca-nas, ilustrada con fotos respectivas y con diapositi-vas. Espero que impacten y se susciten vocacionesmisioneras. Acabo de regresar de unas misiones en elNorte Argentino, Chaco y La Rioja, que conservanaún ¡a espiritualidad de nuestros misioneros comoSan Francisco Solano. Los felicito, pues, y que esteacontecimiento sea un nuevo jalón e impulso a tra-bajar más y más por el Reino de Dios. Por otro ladome enteré que están a estudio las obras filosóficas deFray Junípero Serra. Sobre éso y de todo lo quepuedan enviarme e informarme se lo agradezco decorazón.

Reciba Ud. y Comunidad mis fraternales saludoscon todo afecto en Cristo y Francisco.

Fr. Emilio María Baubetao.f.m. capuchino

Accediendo gustosamente aldeseo expresado por nuestroSeñor Obispo D. Teodoro Ubeda,de que esta Diócesis de Mallorcase fuese preparando para celebrarcon fruto la Beatificación delPadre Serra, esta Comunidad de-

• dicó con ilusión una semana adicha preparación, durante lacual las Homilías de la Misa secentraron en la figura y mensajede este franciscano infatigable,nacido en Petra (Mallorca).

El 25 de Septiembre, fechaimborrable de su Beatificación,fue una jornada grande y bellapara toda Mallorca, especialmentepara su pueblo natal y para todala familia franciscana.

Nosotras tuvimos la gransatisfacción de poder seguir porradio la retransmisión de tanemocionante ceremonia y sentir-nos así unidas a los miles de ma-llorquines que con gran ilusión

habían peregrinado a Roma paraasistir a este gran acontecimientoeclesial. Por la tarde en honor alnuevo Beato mallorquín, canta-mos la Hora Menor de Nona en elCoro Alto, y a continuación unsolemene Te Deum de Acción deGracias, presidiendo el acto uncuadro del Beato Junípero Serra,-obsequio del P. Salustiano Vice-do, Superior del Convento de Pe-tra, a esta Comunidad de Clarisas-.Seguidamente dicho cuadro fuellevado en procesión por la MadreAbadesa y acompañado de lasHermanas, fue colocado en latribuna del Corazón de Jesús,bajo cuyo altar se guardan losrestos mortales de nuestra herma-na muerta en olor de santidad,Sor Juana Tomassa, OSC, naturalde Valldemosa. Las hermanasdejaron escrito su nombre y fir-ma en el anverso del cuadro delBeato Junípero Serra, para me-

moria y recuerdo de este bellodía.

Al Beato Junípero, y herma-no en San Francisco, nos enco-mendamos vivamente, y le supli-camos que su generosa entrega aDios y a la salvación de las almas,por su gran espíritu misionero,nos anime a vivir con fidelidadnuestra vida contemplativa parabien de la Santa Madre Iglesia, yque se digne pedir a Dios abun-dantes vocaciones para toda kfamilia franciscana.

En alabanza de Cristo, denuestra Purísima Madre María,de los Seráficos Padres Franciscoy Qara, y del nuevo Beato Juní-pero Serra, primer franciscanomallorquín y petrense, que hamerecido ser elevado, al honor delos altares durante este Año Ma-riano, por nuestro Santo Padre elPapa Juan Pablo II, el 25 de Sep-tiembre del Año del Señor 1988.

Page 5: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

[MISCELÁNEA JUNIPERIANA -5- (305) |

ECOS DE LA BEATIFICACIÓN DEFRA Y JUNÍPERO SERRA

por el P. Salustiano Vicedo.

Tal como hicimos cuando pasó el Bicentenariode la Muerte de Fray Junípero Serra, abrimos tam-bién hoy idéntica sección para reproducir en nuestraspáginas cuanto de interés se ha publicado, tanto enperiódicos como en revistas, referentes al históricoacontecimiento de la beatificación del Padre Serra.Realmente ha marcado un hito destacado en la tra-yectoria de la vida juniperiana.

El Papa Juan Pablo II en la ceremonia de beatifi-cación estuvo muy acertado al calificar a Fray Juní-pero como hombre universal. Y no se equivocó.Publicaciones de primera línea y de cualquier partedel mundo se hicieron eco de su persona y obra conocasión de tan solemne acontecimiento. Harían faltapáginas y más páginas para reproducir cuanto de élse ha escrito últimamente, por lo que nosotros noslimitamos ahora con lo que a nuestras manos hallegado dentro del ámbito nacional y del Vaticano.

Así, pues, hoy reproducimos en facsímil las pá-ginas del Observatore Romano, que de alguna mane-ra narran la inolvidable jornada vivida junto al recin-to de la Basílica de San Pedro en la Ciudad Eterna.

L'OSSERVATORE ROMANOREDACCIÓN: Teléfono 698.3607Télex 2O21 ORSCV VATeleta» 06 698.3875CIUDAD DEL VATICANO

EDICIÓN SEMANAL ̂ fc EN LENGUA ESPAÑOLAUNICU1QUE SUL'M <fe*CX?'=k NON PRAEVAIKBINT

Año XX - N. 40 (1.031)

Domingo

2 de octubre, 1988

ADMINISTRACIÓN: Teléfono 698.4764 • Precios de suscripción anual: España. 4000 ptas: América Latina, por correo aéreo, 40 $ U. S. - Número suelto. 1000 liras

El Sumo Pontífice proclama Beatos a los Siervos de DiosMiguel Agustín Pro, sacerdote jesuita mexicano, mártir,

José Benito Dusmet, cardenal benedictino, arzobispo de Catania,Francisco Faà di Bruno, sacerdote de Turin,

Junípero Serra, sacerdote, o.f.m., español misionero en CaliforniaFederico Janssoone, sacerdote franciscano francés,

y Josefa Naval Girbés, virgen seglar españolaHomilía papal durante la Misa de la beatificación en la plaza de San Pedro

1. "Tu Palabra es la verdad. /Conságralos en la verdad" (cf. In17, 17).

La liturgia de hoy domingo profe-sa y honra la verdad encerrada en

la Palabra del Dios vivo. Mediantelas lecturas del Antiguo y el NuevoTestamentos nos recuerda que estaVerdad ha sido ofrecida a los hom-bres. Así lo leemos en el libro de

los Números: "El Señor ... apartan-do algo del espíritu que poseía, sek> pssó a los setenta ancianos"(Núm 11, 25). Y Moisés como testi-go del hecho de que "aquellos se

Page 6: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

(MISCELÁNEA JUNIPERIANA -6- (306)|pusieran en seguida a profetizar"(Núm 11, 25), dice: "¡Ojalá todo elpueblo del Señor fuera profeta yrecibiera el Espíritu del Señor!"(Núm 11, 29).

Este acontecimiento y las pala-bras de Moisés son el preanunciode la misión mesiánica de Jesús ácNazaret. En virtud de su sacrificiopascual, en virtud de la cruz y laresurrección, Cristo ha infundido elEspíritu Santo sobre los Apóstoles ylo ha transmitido a su Iglesia.

En la Iglesia todos, en razón delBautismo, participan en la misiónde Cristo, del Gran Profeta, delHijo que está "en el trono del Pa-dre". La participación en tal misiónprofética destaca, de forma particu-lar, en la trayectoria de los santos:de los que "son consagrados en laverdad" por la Palabra de Diosvivo.

2. Un motivo de alegría para laIglesia universal y, especialmentepara la Iglesia de México, es la bea-tificación del padre Miguel AgustínPro, sacerdote jesuíta, cuyas virtu-des hoy exaltamos y proponemos alPueblo de Dios. El es una nuevagloria para la amada nación mexi-cana y para la Compañía de Jesús.

Su vida de apóstol sacrificado eintrépido estuvo inspirada siemprepor un incansable afán evangeliza-dor. Ni los sufrimientos de sus gra-ves enfermedades, ni la agotadoraactividad ministerial, ejercida fre-cuentemente en circunstancias peno-sas y arriesgadas, pudieron sofocarel gozo irradiante y comunicativoque nacía de su amor a Cristo, yque nadie le pudo quitar (cf. Jn 16,22).

En efecto, la raíz más honda desu entrega abnegada a los demásfue su amor apasionado a Jesucristoy sa ardiente deseo de configurarsecon El, incluso en su muerte. Esteamor lo expresó de un modo parti-cular en el culto eucarístico. La ce-lebración diaria de la Santa Misaerp el centro de su vida, así comofuente de fortaleza y fervor para losfieles. El p. Pro organizó las llama-das "estaciones eucarísticas* en losdomicilios particulares, donde dia-riamente se podía recibir ocultamen-te el Cuerpo del Señor durante losaños de persecución.

Ante el eximio ejemplo de virtu-des sacerdotales del p. Pro, quieroexhortar una vez más a mis amadoshermanos sacerdotes a la entrega to-tal -a Jesucristo, vivida gozosamenteen el celibato por el Reino de loscielos y en el servicio generoso alos hermanos, sobre todo a los máspobres y abandonados.

3. "El que os dé a beber unvaso de agua porque seguís alMesías ... os aseguro que no se que-dará sin recompensa" (Me 9, 41).En estas palabras evangélicas medi-tó largamente, sin duda, el carde-nul José Benito Dusmet, arzo-bispo de Catania durante 27 años,tras haber sido durante casi doslustros abad del histórico monaste-rio benedictino de San Nicolo "dearenis" de esa ciudad. El se distin-gue como testigo de la caridadevangélica en tiempos particular-mente tormentosos para la vida dela Iglesia, en medio de encendidosconflictos de partes y de profundasalteraciones del tejido político y so-cial del país, en una región sacudi-da por la sucesión de terribles cala-midades naturales: epidemias de có-lera, terremotos, inundaciones, erup-ciones del Etna, además de laconstante y extendidísima calamidadde la miseria de los desheredados.

Educado en los ambientes de unafamilia aristocrática y poderosa,hizo no obstante de la pobreza, vi-vida en función del servicio y dona-ción a los demás, una opción pro-gramática de vida tan radical qué,al morir, no se encontró ni siquierauna sábana en la que envolverlo: sehabía despojado de todo, literal-mente, para dárselo a los pobres, dequienes se sentía humilde servidor.

Tuvo también gran relieve laobra desarrollada por él al serviciode la Orden benedictina a la quepertenecía. Realizó, por especialmandato del Sumo PontíficeLeón XIII, la refundación del Cole-gio Internacional de San Anselmoen el Aventino —llevada a términohace exactamente un siglo—, y laestructuración de esa Confederaciónde la Orden de San Benito que estáhoy tan bien representada en estaplaza por más de 200 abades bene-dictinos que han llegado de todo elmundo.

El cardenal Dusmet, honra y glo-ria del monacato, del Episcopado ydel Sagrado Colegio Cardenalicio,nos transmite así el mensaje proféti-co de una auténtica solidaridadevangélica y de una dócil y operan-te fidelidad al carisma de la propiavocación, vividas y expresadas en larealidad concreta de la donación to-tal de sí en el camino de las huellastrazadas por Cristo Salvador.

4. Contemplando al otro Beato,al que la Iglesia tributa hoy loshonores de los altares, FranciscoFaà di Bruno, resulta espontáneopensar en la exclamación de Moi-sés: "¡Ojalá todo el pueblo delSeñor fuera profeta!". El nuevo Bea-

to fue verdaderamente un profetaen medio, del Pueblo de Dios, alque perteneció como laico durantegran parte de su vida.

Dotado de una clara intuiciónpráctica y sensible de las tensionesy problemas del momento, supo en-contrar respuestas positivas a lasexigencias de su tiempo, resistiendoa las tentaciones de la prisa, delsimplicismo cultural, de los intere-ses personales. Inclinado sobre loslibros, dedicado a la cátedra o in-tentando aliviar de las formas másdiversas los sufrimientos de los po-bres, el Beato tuvo como estrellapolar de su ferviente actividad, ungran amor a Dios, que alimentabaconstantemente con la práctica dela oración y la contemplación. Solfadecir: "Darse a Dios equivale adarse a una actividad superior, quenos arrastra como las aguas desbor-dantes y tumultuosas de un torrenteen crecida...".

Del amor a Dios brotaba aquélamor hacia el "prójimo" que impuUsó a Francisco Faà di Bruno por elcamino de los pobres, de los humil-des, de los indefensos, y que le hizoun gigante de la fe y de la caridad.Nació así toda una serie de obras yactividades asistenciales de las queno es fácil hacer un elenco. Tam-bién en el campo científico supodar su coherente testimonio de cre-yente, en un período en que la de-dicación a la ciencia parecía incom-patible con un serio compromiso defe.

Merece particular mención entrelas iniciativas sociales, la Obra deSanta Zita para la promoción socialy espiritual de la mujer (sirvientas,desocupadas, aprendices, madressolteras, enfermas, ancianas):-el Bea-to promovió la constitución de unaauténtica "ciudad de la mujer", do-tada de escuelas, laboratorios, enfer-mería, pensionados, todo con regla-mentos propios. En esta iniciativavaliente y profética gastó sus bienesfamiliares, ganancias y todo él.

A cien años de su muerte, elmensaje de luz y amor suscitadopor el Beato Francisco Faà di Bru-no, lejos de agotarse, se revela másactual que nunca, empujando a laacción a cuantos se preocupan delos valores evangélicos.

5. En fray Junípero Serra, sacer-dote de la Orden de HermanosMenores, encontramos un ejemploluminoso de las virtudes cristianas ydel espíritu misionero. Su gran obje-tivo fue llevar el Evangelio a lospueblos nativos de América, de for-ma que, también ellos, fueran "con-sagrados en la verdad". Durantemuchos años se dedicó a esta tarea

Page 7: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

MISCELÁNEA JUNIPERIANA -7- (307) |

en México: en Sierra Gorda y enCalifornia. Sembró las semillas dela fe cristiana en medio de los cam-bios del momento provocados porla llegada de conquistadores euro-peos al Nuevo Mundo. Era un campode esfuerzo misionero que requiriópaciencia, perseverancia y humil-dad, así como visión y valentía.Confiando en el poder divino delmensaje que proclamaba el padreSerra llevó a los pueblos nativoshacia Cristo. Era bien consciente delas heroicas virtudes de estos i pue-blos, como-por'ejemplo en el casode la vida de la Beata CatalinaTekakwitha, y puso su mira en pro-mover su auténtico desarrollo huma-no, sobre la base de la fe que aca-baban de recibir como personas crea-das y redimidas por Dios. Tuvotambién que amonestar a los pode-rosos, según el espíritu de nuestrasegunda lectura tomada de Santiago,para que no abusaran y explotarana los pobres y a los débiles. Cum-pliendo este ministerio el padre Se-rra se mostró como verdadero hijode San Francisco. Hoy, su ejemploinspira, de manera particular, a tan-tos Clubs Serra de todo el mundo,cuyos miembros hacen tanta laborcon la oración por el fortalecimien-to de las vocaciones.

Fray Junípero Serra, modeloejemplar de evangelizador abnega-do, es una gloria para la gran fami-lia franciscana como también lo espara Mallorca, su tierra nativa, quele venera y tiene como hijo ilustre.Que la filial devoción a la VirgenMadre de Dios, apoyada en la espi-ritualidad franciscana propia de estemallorquín universal, dé fuerza paraincrementar la vida cristiana delpueblo fiel de la isla que le vionacer.

6. Desde su infancia, el nuevoBeato Federico fanssoone conoció elsufrimiento y tuvo también que po-nerse a trabajar muy pronto. Trasestas experiencias que le hicieronmadurar, optó generosamente por elideal de San Francisco de Asís. En-viado a Tierra Santa, vivió allí ar-dientemente el espíritu franciscano,contemplando el misterio de Cristoen su Pasión y Resurrección: cele-braba con una fe impresionante lapresencia del Salvador en el Sacra-mento de la Eucaristía. Fue de esostestigos que saben hacer participarsu intimidad con el Señor.

Verdadero hijo de San Francisco,el padre Frédéric nos da el ejemplode una oración contemplativa quesabe abrazar las obras de la crea-ción, los sucesos de la vida cotidia-na, el encuentro de toda persona.

¡Ojalá acojamos nosotros tan senci-llamente como él el Espíritu del Se-ñor derramado sobre su pueblo!(cf. Núm 11, 29).

El "buen padre Frédéric" nosmuestra que el espíritu de contem-plación, lejos de frenar el celoapostólico, lo fortalece. Estando cer-ca de Dios está también cerca delos hombres. En Tierra Santa y enCanadá no cesa de arrastrar a susoyentes a comprometerse en la vidaevangélica según las sendas trazadaspor la Orden Tercera franciscana eigualmente en el apostolado tanconcreto de la vida familiar y profe-sional. Atento y fraternal hacia losmás pequeños "por pertenecer aCristo" (cf. Mc 9, 41) el padre Fré-déric arrastra a sus contemporáneosa ser testigos coherentes y ardorososdel Evangelio. ¡Que su glorificaciónpor la Iglesia contribuya a suscitaren la Orden de San Francisco y enla Iglesia un ímpetu renovado desantidad y celo apostólico!

7. La Iglesia entona un cantode júbilo y alabanza a Dios por labeatificación de losefa Naval Gir-bés, virgen seglar, que dedicó suvida a' apostolado en su pueblo na-tal, Algemesí, de la archidiócesis deValencia, España.

Mujer sencilla y dócil al soplodel Espíritu, alcanzó en su larga vi-da las cumbres de la perfeccióncristiana, entregada al servicio delprójimo en los tiempos nada fácilesdel siglo XIX, en que vivió y desa-rrolló su intensa actividad apostó-lica.

Contaba 18 años cuando; con elbeneplácito de su director espiri-tual, hizo el voto de castidad. Tenía30 años cuando en su casa familiarabre la escuela-taller, donde se for-marán humana y espiritualmentemuchísimas jóvenes. Este apostoladose prolongará en las llamadas "char-las del jardín", mediante las cualeslas discípulas mejor preparadas re-cibían una formación espiritual másprofunda y esmerada.

Consciente de que, como más tar-. de afirmaría el Concilio Vati-

cano II, "la vocación es, por sumisma naturaleza, vocación tambiénal apostolado" (AA, 2), Josefa sehizo toda para todos, como el Após-tol San Pablo, a fin de salvarlos atodos (cf. 1 Cor 9, 22). De ahí lahuella imborrable que dejó en elejercicio de su caridad. Asistía dili-gentemente a los moribundos, ayu-dándoles a morir en gracia de Dios.La atención en grado heroico a losafectados de la peste del cólera en1885, es una de las más expresivasmuestras de la caridad de esta alma

predilecta.Una característica singular de Jo-

sefa es su condición de seglar. Ellaque llenó de discípulas suyas losconventos de clausura, permaneciócomo soltera en el mundo, viviendolos consejos evangélicos y x % siendoejemplo de virtudes cristianas paratodos aquellos hijos de la Iglesiaque, "en cuanto incorporados aCristo por el bautismo..., ejercen enla Iglesia y en el mundo la misiónde todo el pueblo cristiano en laparte que a ellos corresponde"(Lumen gentium, 31).

8. "La ley del Señor es perfectay es descanso del alma", proclamael salmo de la liturgia de hoy (18 /19, 8).

El curriculum vitae de nuestrosnuevos Beatos abunda en momentosdifíciles, hasta tal punto que puedeconsiderarse, humanamente hablan-do, deprimente. No obstante, sontestigos de gran alegría espiritual.Encuentran la alegría en los manda-mientos de Dios, en la ley del Se-ñor. El salmista anuncia que la leydel Señor es descanso del alma.

Así es, en realidad. El hombreencuentra la fuerza del espíritu, lafuerza interior y la alegría del co-razón en lo que es recto, en lo quees conforme a la verdad.

El camino de la santidad es siem-pre el camino de la "consagraciónen la verdad". En esta vía se realizala participación de la vida del mismoDios, en las inagotables riquezasque su Espíritu otorga al espírituhumano: otorga la verdad, la fuerzay la alegría.

9. Benditos seáis entre los Bea-tos de la Iglesia:

Miguel Pro, s.j.,fosé Benito Dusmet, arzobispo,Francisco Faà di Bruno, sacerdote,Junípero Serra, o.f.m.,Federico Janssoone, o.f.m.,María Josefa Naval Girbés."Pertenecéis a Cristo" ... / consa-

grados en la verdad. / Bienaventu-rados porque veis a Dios. / Estadjunto a nosotros, para conducirnospor la vía de la verdad a vuestramisma visión beatificante.

Page 8: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

I MISCELÁNEA JUNIPERIANA -8- (308)I

'Nos, acogiendo los deseos de nuestros hermanos Sergio ObesoRivera, arzobispo de Jalapa; Luigi Bommarito, arzobispo deCatania; Anastasio Alberto Balestrerò, arzobispo de Turin;Thaddeus Shubsda, obispo de Monterey in California, Laurent,Noël, obispo de Trois-Rivières; Miguel Roca Cabanelles, arzo-bispo de Valencia, así como de otros muchos hermanos en elEpiscopado y de numerosos fieles, después de haber escuchado elparecer de la Congregación para las Causas de los Santos, connuestra Autoridad Apostólica declaramos que los Venerables Sier-vos, de Dios Miguel Agustín Pro, fosé Benito Dusmet, FranciscoFaá di Bruno, Junípero Miguel fosé Serra Ferrer, FedericoJanssoone Bollengier y Josefa Naval Girbés, de ahora en adelantepueden ser llamados Beatos y se podrá celebrar su fiesta todos losaños en los lugares y del modo establecido por el derecho, el día

de su tránsito para el cldo: Miguel Agustín Pro, el 23 denoviembre; José Benito Dusmet, el 4 de abril; Francisco Fai diBruno, el 27 de marzo; Junípero Miguel José Serra Ferrer, el 28de agosto; Federico Jansaoone Bollengier, el 4 de agosto; y JosefaNaval Girbés, el 24 de febrero. En el nombre del Padre y delHijo y del Espíritu Santo". Con esta fórmula, que damos tradu-cida del latín, el Romano Pontífice beatificó a los citados Siervosde Dios, la mañana del domingo 25 de septiembre, en la plaza deSan Pedro. En página 2 ofrecemos la crónica de la ceremonia. Lafoto" da una visión de ta fachada de la Basílica Vaticana, encuyos balcones habían sido colocados los seis tapices con lasimágenes de los nuevos Beatos. Publicamos la homilía papal, enla que Juan Pablo II presenta la semblanza espiritual y eltestimonio cristiano de los «eis nuevos Beatos.

La ceremonia de beatificaciónen la plaza de San Pedro

En la plaza de San Pedro, la mañanadel domingo 25 de septiembre, tuvolugar la solemne ceremonia de la beatifi-cación de los Siervos de Dios MiguelAgustín Pro, sacerdote jesuíta mexicano,mártir (1891-1927}; Giuseppe BenedetteDusmet, cardenal benedictino, arzobispode Catania, Italia (1818-1894); FrancescoFaá di Bruno, sacerdote de Turin, ¡talió(1825-1888); Junípero Miguel José SerraFerrer, sacerdote franciscano español,misionero en California (1713-1794);Frédéric fanssoone Bollengier, sacerdotefranciscano francés (1838-191S) y JosefaNaval Girbés, virgen seglar española(1820-1893).

El Romano Pontífice celebró la Jfisaque comenzó a las 9.30: "Hoy —dijo elPapa en la introducción al sacro ríta-la Iglesia tiene la alegría de proclamarbeatos a seis hermanos nuestros que, entiempos y en situaciones diversas, en lavida laical o religiosa, en el testimoniopastoral o misionero o en la pruebasuprema del martirio, han dado ¡unespléndido testimonio de fe...".

Después del acto penitencial, se acer-caron a la cátedra del Sumo Pontíficeman». Sergio Obeso Rivera, arzobispode Jalapa y Presidente de la Conferencia

Episcopal de México; mons. LuigiBommarito, arzobispo de Catania; elcardenal Anastasio Alberto Ballestrero,o.c.d., arzobispo de Turin; mons.Thaddeus Shubsda. obispo de Montereyen California; mons. Laurent Noël,obispo de Trois-Rivières (Canadá);mons. Miguel Roca Cabanellas, arzobis-po de Valencia (España), con los postu-ladores de las causas para pedir labeatificación. Lo hizo, en nombre detodos, mons. Obeso Rivera. Luego, cadauno de ¡os citados obispos presentó alos Siervos de Dios, leyendo una brevesemblanza de los mismos, escrita en elprecioso librilo que se entregó a todoslos presentes, para seguir la ceremoniay la celebración eucarística. (En nuestronúmero anterior, página 12, dimos algu-nos datos biográficos de los seis nuevosBeatos).

El Romano Pontífice hizo la procla-mación pronunciando la fórmula, cuyotexto, traducido del latín, publicamos enprimera página. Se descubrieron: löstapices de cada uno de los nuevos Bea-tos, colocados en el frontispicio île taBasílica Vaticana, y la inmensa multi-tud, que llenaba la plaza de San Pedro,prorrumpió en una gran aclamación de

entusiasmo, acompañada de aplausos.Mons. Obeso Rivera, en nombre de los

demás citados obispos de las diócesisdonde murieron los nuevos Beatos,, diolas gracias a Su Santidad por haberconcedido el titulo de "Beatos" a losseis Siervos de Dios.

Siguió ¡a Misa con las lecturas bíbli-cas en inglés y francés. El Evangelio fueproclamado en español, Juan Pablo 11pronunció la homilia hablando en ita-liano, castellano —con unas palabras enmallorquín—, inglés y francés. La ple-garia de los fieles se hizo también enlas cuatro citadas lenguas.

Al ofertorio le fueron presentados alPapa dones significativos, entre ellospan confeccionado por los indios deCalifornia.

Concelebraron la Eucaristía con el Pa-pa: el cardenal Pietro Palazzini. antiguoPrefecto de la Congregación para losSantos; mons. Domenico Picchinenna,arzobispo emérito de Catania (Italia);mons. Miguel Roca Cabanellas, arzo-bispo de Valencia (España); mons.Sergio Obeso Rivera, arzobispo de Jala-pa (México); mons. Luigi Bommarito,actual arzobispo de Catania; mons. Lau-rent Noël, obispo' de Trois-Rivières

Page 9: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

{MISCELÁNEA JUNIPERIANA(Canadá); mona. Ferdinande Maggiori,obispo de Alejandría (Italia); mons. Jean-François Motte, o.f.m.,-obispo titular deSutes (Francia); mons. Teodoro UbedaGramage, obispo de Mallorca (España);mons. Thaddeus A. Shubsda, obispo deMonterey en California (Estados Uni-dos); mons. Ratael Garda González,obispo de Tabasco (México); mons.Javier Lozano Barragán, obispo de Zaca-tecas (México); mons. José VilaplanaBlasco, obispo auxiliar de Valencia(España); dom Viktor Dammer tz. abadprimado de ¡a Orden de San Benito;mons. Francesco Peradotto, mearíageneral de la archidiócesis de Turin; p.John Vaughn, ministro general de laOrden de los Hermanos Menores; p.Peter-Hans Kolvenbach. prepósito generalde la Campania de Jesús; p. Gilíes Bour-deau, provincial franciscano de Canadá;p. Carlos Vigil Avalas, provincial Jesuítade México; poro. Alberto Caselles For-nés, párroco de Algemesí (pueblo natalde la Beata Josefa Navali.

Asistieron al sacro ríto numerososcardenales, arzobispos, obispos, abadesbenedictinos, presbíteros, religiosos yreligiosas de diversas naciones con unamultitud de más de 20.000 fieles, pere-grinos procedentes de España, México,

-9- (309) |

Dünnte la Misa del domingo 25 deseptiembre, el Papa dio la comunión alpequeño Brendan Oq Rourke, niño de6 años de edad, víctima del SIDA, quecontrajo a causa de una transfusión desangre. El niño es de San Francisco 7el año pasado |uan Pablo II lo besódurante su visita a 'la Misión Dolores"en dicha ciudad de California.

Estados Unidos e Italia. El Gobiernoespañol envió una 'delegación oficialpresidida por el Excmo. Sr. Félix Pons,Presidente de las Cortes Españolas.Estaban también oficialmente represen-tadas las regiones de las Baleares yValencia con las autoridades civilesregionales y locales. De Algemesí vino ungrupo de veinte personas del clubdeportivo "La tortuga" que recorrió apie 1.800 kilómetros: 280 cada día. Parahonrar al Beato Junípero Serra vinieronnumerosos peregrinos de California conel cardenal Timothy Manning, arzo-bispo emérito de Los Angeles: les acom-pañaba un grupo de padres fran-ciscanos. Cerca de cuatro mil eran los•peregrinos de México donde, en laspasadas semanas, se habían organizadocolectas para permitir a gente pobre y aobreros —Zos "hijos predilectos" delpadre Pro— pagarse el billete de aviónpara venir a Roma. Había algunos fami-liares del mártir, hijos o sobrinos de suhermano que fue también víctima de lapersecución religiosa. Muchas eran laspersonas que habían conocido al granapóstol jesuíta que llegaba ahora a lagloria de los altares.

Saludos a los peregrinosMiles de peregrinos de México, España, Estados Unidos, Italia, Francia y

Canadá —naciones de origen o trabajo apostólico de los nuevos Beatos—vinieron a Roma para la solemne ceremonia del domingo 25 de septiembre.El lunes día 26, el Papa recibió en la Sala Pablo VI a los peregrinos de lasseis citadas naciones. Les habló primero en italiano, presentando las figurasde los Beatos José Benito Dusmet y Francisco Faa; luego en inglés sobre elBeato Junípero Serra, apóstol de California; después en español, refiriéndosea los Beatos Miguel Agustín Pro, Junípero Serra y Josefa Naval Girtés; y,finalmente, en francés exaltando al Beato Federico Janssoone. Publicamos acontinuación las partes del discurso pontificio referentes a los tres Beatos dehabía hispana.

Queridos amigos:Saludo calurosamente a todos los que

habéis llegado a Roma para la ceremo-nia de beatificación de ayer, en particu-lar para la beatificación de Fray Junípe-ro Serra, cuya presencia es tan intensa yprofunda en América del Suroeste.Espero que esta visita a Roma renovaráen vuestros corazones la llama de ardormisionero que intenta comunicar la Bue-na Noticia de la salvación en Jesucristomediante la palabra y el ejemplo. Noolvidemos que nuestros contemporáneostienen gran necesidad det mensaje evan-gélico de la verdad y el amor para satis-facer los desafíos de esta nueva era deprogreso tecnológico y social. .

Fray Junípero Serra era ante todo unhombre de oración y de santidad devida. Hoy su nombre está unido de for-ma especial al "Serra International",que intenta promover las vocacioneseclesiales y un gran compromiso cristia-no entre los laicos. Que el ejemplo delBeato Junípero Serra atraiga a muchosjóvenes generosos al seguimiento íntimode Cristo en la Iglesia.

Os aseguro mis oraciones por vosotros

y vuestras familias. Os pido que trans-mitáis mis saludos a vuestras parroquiasy a todos los que se encomienden a lasoraciones del nuevo Beato. Que el Señoresté siempre con vosotros.

Saludo a los peregrinos de lenguacastellana, procedentes de México, Espa-ña y California, venidos a Roma parahonrar a los nuevos Beatos, profunda-mente enraizados en la fe y en las tradi-ciones de sus respectivos pueblos.

El jesuíta Miguel Agustín Pro es unafigura excelsa de sacerdote, que llegó aderramar su sangre como testimonio desu fidelidad a Cristo y de su amor a loshermanos.

La Iglesia en México, y los numerososfieles que aquí la representan, guiadospor un nutrido grupo de obispos mexica-nos a quienes saludo con fraterno afec-to, se regocijan al contar con un nuevointercesor en el cielo. Su ejemplo desantidad y dedicación apostólica ha deser estímulo para un renovado empeñoevangelizador en la sociedad mexicana, alas puertas ya de cumplirse cinco siglosde la llegada del Evangelio al nuevomundo.

• fi franciscano mallorquín ¡unipero Se-ira, natural de Petra, fue evangeliza-j u r de numerosas poblaciones en México• California. Desde Mallorca, su tierra: at al, el nuevo Beato llevó la Buena

H itteva de Cristo hasta las costas mexica-] ás y californianes, donde siguiendo losi jemplos de los grandes misioneros espa-: oles, realizó una gigantesca labor dej v'angelización y de promoción humana,

uyos frutos se pueden ver aun en: uestros días.

También oriunda del área geográfica" del Mediterráneo español, Josefa Naval

«irbés, de Algemesí, en la archidtócesisde Valencia, se nos presenta como mo-delo de consagración a Dios en la vidaseglar, intensamente dedicada a la forma-ción cristiana de los adultos y a la catc-quesis de los niños. Los lakos compro-metidos en las tareas apostólicas puedenencontrar en esta mujer —que fue tam-bién Terciaria seglar carmelita y domini-ca— un testimonio singular de la misióna la que han sido llamados en la Iglesia.

Valencia y Mallorca son tierras de bea-tos y de santos. Los dos hijos de aque-llas amadas diócesis, que ayer fueronelevados al honor de los altares, nos'muestran que, tanto en la vida consagra-da a Dios como en el estado seglar, sepueden alcanzar las altas cumbres de laperfección cristiana.

Germans de Mallorca i de València,Imiteu als nous Beatos! Son gent de lavostra terra, dels vostres pobles; parla-ven la vostra llengua i foren un modelHam ¡nós per la vostra vida i una glòriade les vostres comunitats cristianes.

Page 10: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

MISCELÁNEA JUNIPERIANA -10- (310)]

La devoción de los nuevos Beatosa la Virgen

Meditación dominical del Santo Padrea la hora del Ángelus, 25 de septiembre

La hora nos invita a elevar elpensamiento a la Santa Virgen conel rezo del Ángelus. EstSn espiritual-mente cercanos a nosotros los nue-vos Beatos, que en el cielo son aho-ra corona de María, hacia la cualorientaron generosamente sus vidasmientras estaban en camino aquí enla tierra.

La devoción a la Virgen tuvogran espacio en la vida de Frances-co Faà di Bruno y en Josefa NavalGirbés, los cuales, privados durantela infancia del afecto de la madreterrena, encontraron consuelo en la

total entrega de sí a la solic'tud dela Madre celeste. Fn el :ostro deMaría, cuya imagen tenía siempresobre su mesa de trabajo, el p. Probuscó el secreto de una serenidadconstante en medio de tantas prue-bas y dificultades de las que estuvollena su vida. La devoción a Maríafue el alma del apostolado del p.Janssoone Bollengier, fervoroso yasiduo peregrino al santuario de"Notre-Dame-Du-Cap". Es sabidoque el cardenal Dusmet quiso edifi-car al Este y Oeste de Catania dossantuarios marianos, como "centi-

nelas en la avanzadilla" de la ciu-dad. El p. Junípero Serra, por suparte, promovió entre los nativos deAmérica la devoción a la Inmacu-lada mucho antes de que la Iglesiallegara a proclamar oficialmente taldogma.

El ejemplo de estos hermanosnuestros, que nos precedieron en elcamino de la fe, sea para nosotrosestímulo para perseverar en esamisma vía, asidos a la mano deMaría Santísima.

FRAY JUNÍPERO, MADERA DE SANTOPágina 7 (1331) • ECCLESIA 17 de septiembre 1988 • Núm. 2.389

Sebastián LOPEZ, O.F.M.

Fray Junípero llevaba el hábitoroto de prisas y de caminos evangé-licos y desteñido del sol y del airede muchas tierras. Pero aún así ledelataba e identificaba como frailede San Francisco, según decían en-tonces. Con él se acostó en su últimosueño. Pero el hábito, aunque tam-bién hace al monje, no nos lo pintade alma y cuerpo entero. El mejorretrato de lo que hoy ¡lamamos ex-periencia cristiano-franciscana y an-tes llamábamos espiritualidad sonsus escritos. No nos permite el espa-cio detenemos en toda su riqueza.Señalamos Sólo tres rasgos funda-mentales de dicha experiencia cris-tiano-franciscana.

Dios sobre todo

Francisco de Asís había sido des-lumbrado por la grandeza y la bon-dad de Dios, del Dios uno y trino,

Fray Junípero, evangelizador de Califor-nia, que será beatificado en Roma porJuan Pablo U el próximo día 23. Este fran-ciscano mallorquín es el único españolque se cuenta entre los «padres de la pa-tria» norteamericana, por eso está su es-tatua en el Capitolio de Washington, junto

al resto de estadounidenses ilustres

manifestado y comunicado en Jesús.La raíz de su existencia evangélica yde su experiencia cristiana aquí tie-ne su terreno. Por eso, como'heren-cia, les dejó a sus hermanos la confe-sión, ¡a alabanza, la acción de gra-cias y la juglería para con Dios.

Fray Junípero ha escrito sus cartasy documentos con este mismo pulsoy con este mismo encendido fervor.Dios, su recuerdo, su nombre, su vo-luntad se le amontona en los puntosde ¡a pluma de forma casi exagera-da. Las expresiones «por amor deDios», «con la ayuda de la gracia deDios», «obre Dios», «sea para la ma-yor gloria de Dios», «Dios sobretodo», etc., aparecen a cada paso. Yaunque tenga su mucho de fraseecha y acostumbrada no dejan de re-velar dónde tiene él el centro y eleje de su vida, y quién es Dios paraél. Porque fray Junípero sabe que«Dios es Padre, Hijo y Espíritu Santo,trinidad de personas y unidad de na-turaleza»; que es «Padre y sabe loque necesitamos»; que es «rico y tan

Page 11: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

MISCELÁNEA JUNIPERIANA -11- (311)|

largo que no sólo en la retribuciónexcede los méritos sino aún todosnuestros deseos»; que «todo lo pue-de y en su curia no se traspapelanlos méritos»; que «Dios es vida y consu ayuda todo se puede».

Desde esta confesión y visión seexplica que fray Junípero no digaque «lo seguro es ponerlo y poner-nos todo y todos en las manos deDios»; que «más vale esperar deDios la paga; que «si Dios así lo dis-pone no hay más que paciencia»;que «algo se ha de tolerar por Dios»;y que «de mi parte y de los religio-sos se harán los posibles esfuerzospara llevar adelante la causa deDios». Así expresa su reconocimien-.to de la soberanía de Dios, su abso-luta confianza y seguridad en El, larendida entrega a su voluntad y a sucausa, y la obligada alabanza y ac-ción de gracias del que todo ¡o harecibido y tiene de El. Estas palabrasde una de sus últimas cartas delatanla pasión por Dios y sus cosas queconsume su vida: «y yo, ya que mismuchos años pelean contra las espe-ranzas de subir mas arriba, tengomucho consuelo en ayudar a ponereste escalónenlo por donde subanlos más robustos a dilatar la gloriade Dios».

Mi Señor Jesucristo

Francisco de Asís comenzó suaventura cristiana a ¡os pies del cru-cificado de San Damián. Desde en-tonces fue su Señor, su Hermano ysu Camino. Su vida y la de los suyosestaría acaparada por su nombre, surecuerdo, su amor y el seguimientode su pobreza y humillación hasta lacruz.

Fray Junípero toca la misma cuer-da. Dice, refiriéndose a los trabajosque llevan consigo las misiones:«mas le costaron sin comparaciónestos pobres a mi Señor Jesucristo».¡Mi Señor Jesucristo! La expresióndice de una vez y con pocas pala-bras que él no se pertenece, que suvida es y depende de otro. Otras ve-ces recuerda que hemos sido «com-prados con la sangre y vida de Je-sús», que «en el bautismo nos reves-timos de El y renacemos en El», y«que El es nuestra vida». Con ello hedicho lo preciso para dejar clara lacentralidad de Jesús en su existen-cia, manifestada también en estosdetalles de su vida: encabezar lascartas con el nombre de Jesús o conel «viva Jesús»; fundar sus misioneserigiendo y adorando la cruz; el de-seo tantas veces repetido de que«sea conocido, alabado y decantadoel nombre de Jesucristo»; y morirabrazado a la gran cruz que llevabasiempre consigo, «como de una ter-cia de largo». Desde este Jesús, en-trega por nosotros y a quien hemos

revestido en el bautismo, fray Junípe-ro ha comprendido que debe acom-pañar su vida y camino al de su Se-ñor. La pobreza, la humildad, la pa-ciencia, la simplicidad, etc., harán desu vida una peregrinación, así ¡a lla-ma él, que terminó con estas pala-bras que nos refiere su biógrafo:«bueno, pues ahora vamos a des-cansar».

Llevar adelante la causade Dios

El encuentro con el leproso pusoa Francisco de Asís en camino deconocimiento de su desvalidez y pe-cado, y del amor del Hijo de Dios he-cho leproso por nosotros. Desde en-tonces supo que el prójimo, sobretodo el más desvalido y marginado,es una de las mediaciones impres-cindibles para dar con Dios. El Fran-cisco de los leprosos, de la fraterni-dad y de la santa madre Iglesia deaquí arranca y desde aquí crece.

La experiencia cristiano-francisca-na de fray Junípero tiene tambiénesta fundamental dimensión eclesial,fraterna y de servicio a ¡os indioshasta la muerte que pide ¡a identidadde lo cristiano. En sus escritos nosencontramos con ¡a Iglesia de la 'Vir-gen, «mi madre y señora», y la delos santos, que van poniendo nombrearios y misiones; con la santa madreIglesia, la de la Palabra de Dios, losSacramentos, ¡as leyes, el breviario,el viacrucis, el rosario; con sus her-manos franciscanos y los múltiples¡azos que a ellos ¡e unen; y con ¡osindios. Sobre todo con ellos, razónsiempre de sus cartas y documentosque no acaban nunca de hablar deel/os, de sus necesidades y socorros,y de decir que su bien temporal yespiritual es «el fin de nuestra veniday el título que la justifica». Las pala-bras siguientes revelan por qué él,como Francisco, se fue con ¡os in-dios: «si las ropas y víveres que seagencian, son para matar su hambrey cubrir su desnudez (7a de Jos in-dios), el hacerlo debe parecer cari-dad. Y siéndolo no le afea el ser exa-gerada, pues se llama así, por elogio,la del mismo Dios».

Al fraile que ¡e recordó, al llegara México y saber su nombre, queSan Francisco deseaba tener en suOrden un bosque de juníperos, res-pondió fray Junípero que no se refe-ría el santo fundador a los de su cla-se. Pero..., al un, salió de buena clasey con pulpa de santo. •

Page 12: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -12- (312)|

L ' Eremitismedins 1 ' Església en general

i dins Mallorca i Petraen Particular

Els ermitans reunits en el Desertde Trinitat de Valldemossa aconsegui-ren les notes exigides aleshores per ladisciplina canònica de l'Església envers1 ' eremitisme.

El Venerable Mir i els seus com-panys són ben conscients de començaruna nova etapa eremítica a Mallorcaque fan partir de la vida eremítica ini-ciada al Castell d'Alaró. Fan els seusvotos. Tenen regla, estatus i Constitu-cions, aprovades en 1669 pel Bisbe deMallorca, aleshores D. Pedró Fernan-do Manjarrés i de Heredia i impreses enel llibre del P. Geli.

El President dels ermitans és l'Er-mità Joan Mir i com a tal presideix lesvesticions i professions dels novells er-mitans i, al morir, deka a la Congrega-ció un Testament Espiritual. Per altrabanda, preveentun futur a la Congrega-ciò', ordena escriure la crònica necro-lògica de l'Ermità Dionís de Sant An-toni, natural d'Algaida, mort l'any1682.

Durant el pontificat del Bisbe deMallorca D. Diego de Escolano (1656-1660) els ermitans mallorquins, mitjan-çant el P. Geli, tractaren de la possibi-litat de què el mateix Bisbe els pren-gués debaix de la seva singular obe-diència i els assenyalis un pare al qualobei'ssin en el seu lloc. Això no arribàfins l'any 1684, obtenint-se la majorquota de canonicitat, quan l'Arque-bisbe-Bisbe de Mallorca D. Pedró deAlagón en prova de consideració i afec-te vers Joan Mir i vers la seva obra, perdecret de dia 9 de maig, nomenavaD. Ramon Sureda, Bisbe titular d'Oro-pi, Protector dels Ermitans de Vallde-mossa i de tots els qui residien a altresparts de l'Illa.

En aquest decret, anomenat "CartaMagna" de k .Congregació, el Bisbe re-coneixia la superioritat de l'ErmitàJoan de la Concepció i declarava ser laseva voluntat que tots els qui desitjas-sin abraçar l'estat eremitic havien d'a-cudir al dit Ermità Joan i posar-se baixdel seu mandat.

L'Ermità Joan Mir fundà novesermites i en restaurà d'altres, com ésara, les ermites de Sant Pau a Son Amer

(Continuació)

de Lluc; de Son Forteza de Puigpu-nyent; de Son Seguí de Santa Mariadel Camí; de Sant Onofre de Deià irestaurà l'Ermita de Ternefles.

El nostre ermità morí, dia 12 dejuliol de l'any 1688, a les vuit i tresquarts de l'horabaixa a l'ermita deTrinidat de Valldemossa. Furiò diuque molta gent anà a veure el seu cosmort. Va ser enterrat a Miramar junt ala sepultura del també venerable Ermi-tà Antoni de Castañeda, no fluny del'altar de Nostra Senyora del Bon Port.

48 anys visqué en el desert ambuna vida admirable i penitent, essentpare de molts de fills, amable i benigneper a tots els qui s'atracaren a ell.

Debaix del seu retrato existent al'ermita de Valldemossa hi ha la se-güent inscripció:

"VJS. del Gran Sirvent de Deu yVenerable Ermità Lo Hermano JoanMir de la Concepció visqué 48 anys endesert, 6 en el castell de Aloró, 42 en elde la Ssma. Trinitat ab gran exemplarausteridad de vida, fou Superior, Mestrey guia de molts que deixant el nom seretiraren a la soledad per imitar lessuas virtuds; amable y volgut de tots.Morí de edad de 64 anys a 12 Juliolde 1688".

Molts d'anys després de la mortde l'Ermità Joan Mir una comunitatd'ermitans, fills espirituals seus s'esta-bliren al Santuari de Bonany.

L'any 1895 els Jurats de la vila dePetra renunciaren tots els drets adqui-rits sobre aquest santuari, entregant-loa l'autoritat eclesiàstica com a únicacompetent en béns sagrats.

El Bisbe de Mallorca, aleshoresD. Jacint Ma Cervera, acceptà compla-gut aquesta renúncia i es dignà confiarla custòdia del Santuari de Bonany a laCongregació Diocesana d'Ermitans deSant Pau i Sant Antoni. Els ermitans,sempre fidels a l'obediència, es traslla-daren a Bonany, dia 15 de febrer de1896, fent-se càrrec del mateix, des-prés d'una senzilla cerimònia presididaper les autoritats i fidels.

Els ermitans fundadors foren elssegüents: Onofre Mas, natural de Vall-demossa, Joan Adrover de S'Horta de

Felanitx, Simeó Amengual, natural deVilafranca, presidits tots ells per l'er-mità Pau Vidal, Superior General y su-perior transitori de l'ermita de Betlem,recentment unida a l'ermita Major deTrinitat de Valldemossa.

Patrocinaren i aprovaren la funda-ció Mn. Miquel Miralles i D. Joan Vi-cens, rector i batle en aquell temps dePetra.

Baix l'impuls de la Congregacióaquest santuari recobrà molta força.El temple primitiu de Nostra Senyorade Bonany de volta circular, començata principis del segle XVII i acabat en1697, d' una manera inesperada se'nvengué abaix pel desembre de l'any1919. Dia 14 de novembre del pròxim

~any 1920, Mn. Joan Coll, rector, beneïai assentava la primera pedra de la novaesglésia d'estil corinti amb creuer,essent consagrada al culte litúrgic pelVicari General D. Bartomeu Pascual,dia 28 de juny de 1925. La seva cons-trucció fou planejada i dirigida per l'er-mità Agustí de Nostra Senyora de laCorretja. Els assistents a la festa de lainauguració del nou temple es calcula-ren en 4.000 i la coljecta arribà a kquantitat de 2.412,85 ptas.

L'exposició que anam fent sobreels ermitans de Mallorca seria coixa sino esmentàssim, almanco de passada,els ermitans petrers que han sabut cul-tivar dins ells la llavor eremítica escam-pada a Mallorca per l'Ermità Joan dela Concepció.

En primer Hoc l'ermità Gabrielde Sant Pau Maimó i Ferrer que nas-qué a Petra l'any 1700, fill de Melciori d'Antonina, essent batiat a la parrò-quia dia 22 de gener d'aquest .any.Jn-gressaria a la Congregació, a l'ermitade Trinitat de Valldemossa, l'any 1720,als 20 anys d'edat.

De Trinitat passà a viure a l'ermi-ta de Son Seguí de Santa Maria delCamí. Vivint en aquesta ermita founomenat Consultor del Superior Gene-ral pel Bisbe Panyelles l'any 1741.

L'any 1750 exercia el càrrec deSuperior General de la Congregació..

Amb la venguda a Mallorca del Bis-be D. Juan Díaz de la Guerra, l'any1772, s'atracaven dies molt difícilsa aquest ermità que sabem era d'espe-rit bastant inquiet.

El cas de l'ermità Gabriel de SantPau és un cas especial que s'ha d'ins-criure dins l'etapa de persecució anti-luljística duita a terme a Mallorca perpart de l'esmentat Bisbe Juan Díaz dela Guerra que considerà els ermitansmallorquins devots de "Ramon Lhill.

No són conegudes clarament les

Page 13: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -13- (313)]vertaderes causes per les quals l'ermitàGabriel Maimó fou separat de l'ermitade Son Seguí i traslladat a la Rectoriade Santa Maria del Camí i al Palau Epis-copal, ni les vertaderes raons per lesquals fou condemnat a deixar l'illade Mallorca i a residir a Cartagena, onhi continuava als 80 anys, faltant-liencara dos anys per complir la condem-na.

Els estudiants de l'Estudi Generalcompongueren un glosât referent al'actuació del Bisbe Juan Díaz de laGuerra, a Mallorca. En relació al cas de1 'ermità petrer n' hi ha dues:

"El escándalo presenteque ya en el primer añonos das con el hermitañodeja admirada la gente.

Y por más que la malicialo atribuye a mil maldadesse tienen por falsedadesdictadas a tu inmundicia".

D'aquest ermità no se n'ha sabutres més. Hom està en un endarrer, enconèixer l'acabament de la vida del'Ermità Gabriel de Sant Pau Maimó.

Un altre ermità nat a Petra foul'ermità Lloatxim de Nostra Senyorade Bonany, en el segle Julià Ferrer iMascaró. Nasqué i fou batiat dia 1d'octubre de l'any 1895. Ingressà a laCongregació dia 24 d'abril de 1914, a

l'ermita de Trinitat de Valldemossa.Vestí l'hàbit dia 4 de setembre de 1917,a la mateixa ermita. Va professar pertres anys, dia 6 de febrer de l'any1919, a l'ermita de Trinitat i perpètua-ment, dia 5 de febrer de 1922, a l'er-mita de Betlem. Residí alguns anys alSantuari de Bonany. Morí a l'ermitade Betlem, dia 18 de gener de l'any1958, on fou enterrat.

Les cròniques ens diuen d'ell queera un vertader home de Déu i que esva distingir per la seva especial devocióa les Ànimes del Purgatori.

D'un altre ermità n'hem de fermenció i aquest encara vivint a la Con-gregació, l'ermità Jeroni de NostraSenyora de Bonany, Lluís Oliver Ra-mis, que resideix a Bonany, servint laMare de Déu. D'ençà que hi és hadonat proves de la seva devoció a laMare de Déu, duent a terme obresd'adornament, sempre per a millorarl'entorn del Santuari de Bonany.

I per acabar deixau-me retreurealgunes paraules de la carta del BisbeD. Teodoro dirigida als ermitans per aprincipiar l'any jubilar de la Congrega-ció amb la celebració del Tercer Cente-nari de la mort del Venerable Funda-dor Joan Mir i Vallès.

"Durant un any fareu un apropa-ment a la seva carismàtica figura i tam-bé la pregària i I'alabanco vos reuniràamb el Poble de Déu, per a donar grà-cies pel do de Joan Mir a l'Església de

Mallorca. Des d'ara sabeu que el Bisbeestà amb tota la vostra Congregació ien cada ermità, ben unit en aquestaacció de gràcies.

Malgrat el temps són diferents,potser com mai l'Església i el Món ne-cessiten aquesta presència vostra fetatota etta oració i recerca incansable deDéu.

Els homes actuals han de descobriren vosaltres un testimoni ardent dequè el Deu i el Pare de Jesucrist, és elnostre Pare en qui podem confiar i tas-tar sempre la seva misericòrdia. És lavostra experiència, pregant com Jesúsen el desert.

També de Joan Mir heu heretat unardorós amor a la Verge Maria, la MareImmaculada que la vostra Congregacióvenera i vol tenir com a Mare. Dins elmarc de l'Any Marià viureu gran partde l'Any Aniversari de la mort 'delvostre Fundador.

És amb la força de l'Esperit deJesucrist Ressuscitat que continuareudonant a l'Església de Mallorca elvostre testimoni. No heu de dimitir .

Si així viviu, amb fidelitat al granfill contemplatiu de l'Església mallor-quina que certament és Joan Mir de laConcepció, podreu cantar amb goig el''Magnificat" de Maria".

Petra, 29-V-l 988

Mn. Toni Gili.

MENSAJE DE PAZ

Desde esta Revista "Apòs-tol y Civilizador", dedicamosunas cuantas líneas y son ¡asque siguen a continuación.

El Presidente y Directivade la Tercera Edad Virgen deBonany envían este mensajede paz a todos los pensionistas,jubilados y a todo vi pueblo dePetra, y hagamos votos paraque reine la Paz en todo elmundo.

Así se cumpliría la Encícli-ca del Papa Juan XXIII "PA-CE M IN TERRIS"

PAZ EN LA TIERRADeseamos para todos unas

Felices Navidades y un Próspe-ro Año 1989.

*

v£X/vv)¿V

Page 14: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -14- (314 ) j

I CONCURS DE REDACCIÓEN LA NOSTRA LLENGUA

Comissió de Normalització Lingüísticade l'Ajuntament de Petra

Tema: PETRAEL NOM DE "PETRA"

VE DELS ROMANS "PETRUS"

Tema: PETRA (Gent)Títol:

"EL MEU PADRÍ"

Franciscà Roca Monjo, 11 anys1er Premi

Categoria Menors de 12 anys

Petra, catorze de Juliol de 1988

Petra és un poble pagès, tran-quil, hermós, antic i petit.

Té una església d'estil gòtic iun convent preciós.

Hi ha un museu dedicat a FraGinebró Serra, del que estam or-gullosos tots els petrers perquè eldia vint-i-cinc de setembre ha deser Beatificat a Roma.

A Petra s'han trobat restesmofes, com per exemple: àmfo-res, monedes i altres objectesarqueològics. També tenim s'er-mita de la Mare de Déu de Bon-any, tot l'any és molt visitat i ésmolt tradicional per sa tercerafesta de Pasqua que tots els pe-trers vagin a menjar panades i ro-biols.

En aquestes dades Petra, cele-bra les festes patronals. Avui diacatorze de Juliol a les dotze delmigdia hi ha hagut repicades decampana, anunciant sa festa is'ha alçat la bandera blanca alcampanar i paperins per ses placesi carrers, hi ha hagut una tronadade coets, la cosa més festosa perla gent menuda és el dissabte deSanta Práxedis quan el dimoniacompanya a les autoritats a lescompletes, juntament amb labanda de música.

A Petra hi va haver un homeanomenat "Miquel de Sa Torren-teta".

Ell, era un pagès que tenia unbocí per "Son Tarrassa", i unagranja per "Sa Valleta". En Mi-quel vivia a Petra a una casa perdevora es museu. A trenc d'al-ba se n'anava al bocí, pes camíde Son Fogó. Per aquell camí hi

havia trasts que hi tenia companysi qualque dia berenaven plegats.Quan arribava a s ' hort entrecava-va els pebres, les temàtiques i lescols, quan anava a sa granja dona-va menjar als porcs, treia els ousdel galliner, carregava es carretóde llenya i el duia a "Ca DonaMargalida d'es Pontarró", passantpes cementiri, que quasi sempres lii aturava a resar un Pare Nostrea sa mare i a son pare. Llavorsanava al quarter a veure el permísde caça que estava caducat.

Li agradava molt anar a caçari tenia dos cans molt bons.

Un bon dia se va aixecarprest per anar al turó a caçar, allàdalt se va trobar amb un grupd'estudiants que preparaven undinar, En Miquel s'hi va acostaramb els cans a mirar-los més aprop. Els estudiants s ' aixecaren ili digueren: - Petrer ser tu?

Però En Miquel no responia,a la fi respongué i digué: - Filletsmeus si no xerrau més clar noentenc una paraula.

- Ser tu petrer? Tornaren direls estudiants.

En Miquel pensà: -No he entèsaquesta pregunta però la contes-taré.

- Sí, hi visc.Els estudiants s'assegueren i

digueren: - Ara podem estar tran-quils que és un d'es nostres.

En Miquel quedà pensatiu i ala fi digué:

- Vosaltres, que sou petrers?Els estudiants digueren amb

unes bones rialles:- Sí que ho som petrers, t'hem

volgut fer una broma i ara te con-vidam a dinar.

El conte s'ha acabatSi no són morts són viussi no són vius són mortsque els vegem al cel(Amén)

Miquel Font i Rosselló, 14 anys1er Premi

Categoria de 12 a 16 anys

Fa uns mesos m'envoltavapel cap, l'enorme contingut delmissatge que vaig trobar al relatque ara us contaré:

En el decenni de les presses,que encara arrossegam, un grupde científics i directius d'empre-ses d ' Escandinávia, varen conse-guir unir els seus períodes de va-cances i organitzar una expedicióa una regió centroafricana; sensealtra pretensió que estudiar laseva fauna. Coneguda l'organit-zació i disciplina de treball queposseeix la raça nòrdica, planeja-ren amb meticulositat de labora-tori i amb ajuda de tota classe dematerial gràfic, cada dia d'estadaen el pintoresc país.

Arribat el dia esperat, es tras-lladaren amb avió des de les sevesrespectives ciutats al punt escollitdel càlid continent; on ja els espe-raven els dotze aborígens llogatspel transport dels seus equipatges.

El clima de la regió i la difi-cultat dels camins, varen fer queels projectes europeus no s'adap-tassin a la realitat, i al llarg quepassaven els dies major era elretràs en l'itinerari concebut enacondicionants i luxosos despat-xos. El nerviosisme i la vanitaís'apoderaren dels executius, iaixò desequilibrà les relacionsamb els portadors, al obligar-losa augmentar el ritme i la duracióde la diària caminada. Però arri-bat el dia sisè, va passar un fetinesperat que va donar una lliçóde sabiduría popular als blancsexpedicionaris. Era mitja tarda,quan observaren acompanyatsd'altres portadors, que un d'ellss'havia quedat endarrerit, i

Page 15: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -15- (315) [

llavors li demanaren el perquè dela situació. Ell contestà: "Esperola meva ànima".

Davant l'enorme significatd'aquelles paraules, els europeusvaren decidir aturar l'expedició,per un descans i comentar l'expe-riència d'aquella jornada, al mo-ment. Al dematí següent es deci-dí seguir la marxa amb unadequat criteri...

La riquesa espiritual d'aquestrelat, fa, des de temps ençà queaguditza la meva observació aaquelles persones que en un mo-ment saben aturar-se a esperar laseva ànima; i retrospectivamentel meu pensament s'ha dirigitcap a la persona del meu padrí, ien especial, en un fet, que segonsel meu pensament, és comparablea aquest relat, i que és com se-gueix:

Havia transcorregut el primerquart del present segle, quan enuna illa coneguda amb el sobre-nom de "Illa de la Calma", queera un idíUic lloc, "on els homesmai va de pressa, on les donesmai tornen velles, on no es mal-gasten ni les paraules, on el sol témés estada i on la senyora la Llu-na camina més a poc a poc, guia-da per la peresa". I quasi en elcentre d'aquesta illa, en un petitpoble de la ruralia, vivia el meupadrí, dedicat, com la majoriadels seus contemporanis, al cultiudels cereals, que a més de la rique-sa dels seus grans, li proporciona-va un element cobdiciat enaquells temps: la palla.

Com tots els bons carreters,el meu padrí estava orgullós ambla força del seu mul i amb expe-riència en el seu of ici, ja que haviaestat carreter major d ' una senyo-rial finca devora la capital del'illa. Un horabaixa va prepararunes bales de palla d'uns quaran-ta quilograms cada una, i les anàcol.locant damunt el carro ¡aques-tes eren per anar a Ciutat peranar-les a vendre; era la matinadadel divendres, quan el meu padríes despertà; llavors es llevà la sevaperesa amb un poc d'aigua fresca,i mentrestant, la meva padrinaanava preparant el menjar pelllarg viatge. Llavors començà elviatge per anar a vendre la pallaal mercat que es celebrava a Ciu-tat el dissabte.

Partí cap allà, i es dirigí capal mercat amb el propòsit de ven-

dre la mercaderia i tornar cap acasa amb els doblers. Però el diahavia començat malament, ambuna brus quina fina que anavaregalimant per la càrrega que hihavia al carro. Arribà al mercat,quan hi trobà més d'un centenarde venedors, però ell volgué espe-rar a vendre la palla a un preuraonable. Devers les nou, va deci-dir berenar tranquil·lament repi-tat a una roda del seu carro; lla-vors una cosa inesperada va ocór-rer, un al.lot ros i amb ulls blaus,d'uns catorze anys i un poc trist,estàtic de peu i amb les camescreuades, mirà el meu padrí commenjava. Llavors per un moment,es varen encreuar les mirades i elmeu padrí li va donar d'un sacque duia, un tros de pa i amb untros de sobrassada. Li allargà lesmans en senyal d'oferiment, iaquell al·lot tot d'una començà atenir qualque rialla. Llavors 1'al-lot va tenir el gust de sentir lesboniques paraules del meu padríque en aquells anys es passejavamolt la fam per les llars: "Si volsmenjar cada dia igual que avui,pots venir amb jo".

En un instant es varen il·lu-minar els ulls d'aquell mosset iencara menjant va fer una senyalamb la seva mà donant a enten-dre que esperas un moment i sortícorrent cap a unes tavernes, i alcap d'uns minuts, va sortiracompanyat del seu pare. Aquestli va dir al rneu padrí que tenienuna difícil situació familiar, laseva esposa havia mort i ell notenia feia. La gran il·lusió demos-trada per l'al.lot va suavitzar enpart, l'acomiat del seu pare.

Quan vengueren la mercade-ria a mig matí, ells se ' n tornarencap al poble, i un pic arribat acasa, no va ésser difícil explicarals altres membres de la famíliaque T al.lot tenia els mateixosdrets que els altres membres. Pas-saren els dies, mesos i anys, i undia no vaig poder resistir la temp-tació d'anar a visitar aquellhome.

Vivia en un poble pintoresc,lloc de la zona muntanyosa de laSerra de Tramuntana, era a Espor-les. Aquest al.lot que ara s'haviaconvertit en un home, ja teniauna família pròpia amb fins i tot,numerosos nets. El va fer moltfeliç la meva visita i no hi vahaver la necessitat de preguntar-li

el motiu de la meva visita, ja quea mi m'interessava saber "Quinafecte podia tenir cap a la mevafamília? i Què pensava d'aquellsanys?". Durant una bona estona,va anar contant la seva feliç esta-da a Petra, el gran afecte que te-nia cap als meus padrins, aramorts, les seves aventures.

També va contar, que son parehavia intentat que el seu filltornas amb ell, però això va ésseren va, el que demostra la gratitudde la seva estada a Petra. Totaixò em va resultar molt agrada-ble i em va enternir el meu corcom a petrer.

CSS+-

CANTICS A PETRA

Petra, Petra, pau i germanordel pla de Mallorca a l 'eternitatvila de bona gent i de l'amorels brassols de Petra són eterns i triomfals.

Les aus volen per el cel blau de Petraamb el missatge de la força de l'amorl'ànima arrela amb la bellesai un gentil abraç de germanor.

Pau, amor en la històriallibertat al cor de tot el mónels segles en la llum del sol i la grandessaels càntics a Petra, amb tradició i amor.

Llibertat... Germanor... Amor... Amor...

Catalina Gaya Riera.

Page 16: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -16- (316)[

NOTES HISTÒRIQUESDEL

CONVENT DE SANTA CLARADE CIUTAT

1273.- Don Castellar Despuch en testa-ment deixa 25 sous al conventde Santa Gara: Et mando aSanta Clara XXV suellos de

. reaies por alma de una buenamugier que me sirvió" (AHNClero carp. 87 n° 1)

1312, 9 juliol.- El rei Sanxo de Mallor-ca escriu al seu lloctinent delRegne de Mallorca, Berenguerde Sant Joan, dient que ha acu-dit a sa presència Jucef Quartal,jueu, demanant la revocació delmanament fet pel rei En JaumeII : que no pugui habitar en sacasa prop del monestir deSanta Clara; d'altra bandaRamon de Cardona, notari,procurador de l'abadessa haexposat que el dit manamentfou fet perquè el jueu usava de1 ' ofici de tintorer de la qual esdesprenien forts olors que arri-baven fins a l'església del con-vent i a més el jueu amb ocasióde noces o defuncions d'altresjueus celebrats en dita casa,feien renou i pertobaven elsdivinais oficis de les monges.(Publicat íntegre perPere Anto-ni Sancho al BSAL 31 pàg.

309) Una queixa semblant, acausa del renou, la feren elsfranciscans, dos segles després:dia 18 de juny de 1568, el Reiva escriure al lloctinent i capitàgeneral de Mallorca dient queel provincial de l'orde de SantFrancesc ha exposta "que lacasa dei juego está frontero delmonasterio de Sant Francisco yque por eJ ruydo que en ella sehace y muchos gritos que allídan, los frayles no pueden estu-diar en la librería ni en el refito-rio se puede leer ni tener laattención que conviene al servi-ció de Dios y les causa muchainquietud desasossiego el bulli-cio del juego" ; el Rei mana quesia prohibit el joc de maneraque els frares no sien molestais.(ACÁ reg. 4.359 f. 246 v.)

1327, novembre.- Sor Margalida, fillade Jaume Bassagoda, de 1 ' ordede Santa Clara de la Ciutat deMallorca, amb consentiment de1 ' abadessa Sor Blanca, atenentGuillem de Brull en testamentha nomenat hereus els pobresde Jesucrist, y el seu pare founomenat tutor, absol i defineix

per Ramon Rosselló

els marmessors del dit drets detutoria etc. (AHN Gero carp.68n°6)

1338.- Anotació feta pels procuradorsreials de Mallorca: "ítem pagà-rem per letra del senyor Reyque fo feta en Maylorques a Vdies del mes de décembre delany MCCCXXXVI a les sorsmenors de Santa Clara per Csous de moneda corrent enRoseylló, les quals madonaEsclamonda, de bona memòria,Regina de Maylorques los lexàsengles anys, so és a saber, deXX anys passats e del dia de ladada de la dita letra a V dedécembre del any present quesón II anys e axí son XXII anysque valen de la dita moneda CXlliures les quals compensats unsanys ab altres..." valen monedade Mallorca 146 lliures, 13 sousi 4 diners. (ARM RP 3.050 f.76)

1343, juny.- El rei Pere concedeix" 50lliures a 1 ' abadessa i monges deSanta Clara, per les seves neces-sitats. El rei Pere acaba d ' apo-derar-se de Mallorca i com noté encara els segells nous, fasegellar aquesta carta amb elsegell antic. Aquest mateixtemps, les monges reclamencerts drets sobre unes terres delterme de Sineu. (ACA reg.1.409 f. 55v)

1345, maig.- El rei Pere concedeix a lesmonges de Santa Magdalena dela Ciutat de Mallorca que puguinengrandir la capella. (ACA reg.1.408 f. 147)

1348.- Jaume Ferrer, cirurgià de Ciu-tat, en testament deixa almoinesa Santa Clara i Santa Margalida,Lluc, Santa Magdalena d'Inca,etc. (AHN Gero carp. 68 no 15)

Page 17: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEM AS BARIOSmonestir de Sancta Clara ejúnete allí regonergueran e mira'ren tot Jo dit monastir e entra-ran en la sacrestia per a veuraJos ornaments de la sglésia deque trets aquí per la religiosasecrestana fon request yo An-thoni Maçanet, notari, descri-gués agueis los foren descrits einventariats per mi dit notariper memòria haVedora los quaJssón de la tenor sagüent:Primo nun ymatge de argent deSanta Clara.ítem dos canelobres d'argent,ítem nun ensenser d'argent,ítem una barqueta ab una cule-ra d'argent per a tenir ensans.ítem una creu d'argent,ítem sis calzes ab lurs patènesd'argent.ítem nun reliquiari petit d'ar-gent.ítem dues copes d'argent peti-tas.ítem una corona d'argent abstelas de Nostra Dona.

Vestiments:Primo una capa de valut carme-sí ab son fres d ' or.ítem uns vestiments casula, dal-mátigues ab los paraments debrots.ítem altre vestiment de valutblau ab casula a duas daumáti-gues ab paraments de perlesmenudes.ítem nun parament de domasblanch duas daumátigues.ítem him parament de valutverd ab ses daumátigues verdas.ítem una casula vérmela ab unadaumáíigua.ítem una capa de valut stacat.ítem una altre capa de valutvermel sotil.ítem duas tovaloles de valutvermel per lo feristol.ítem una cortina biava ab laSalutació.ítem duas tovalolas obrades deseda.ítem set vestiments ab los para-ments per dit missa per les cape-las.ítem un vestiment de valutblau ab sos paraments,ítem un vestiment per los disap-tes, casula ab son camis.ítem nun vestiment per les octa-ves.ítem quatre vestiments per atots dies ab son compliment,ítem uns vestiments de morts,casula e duas daumátigues.

ítem una capa de Ili de telanegra.ítem altre vestiment de morts,casula.ítem un cofret blanch ab trescasules de Ili blanch,ítem una capsa ab hun mandiliblanch ab listes moriscas,ítem una capsa ab tes tovalolesobrades de seda,ítem una capsa ab hun drapverd ab vores de seda vérmela,ítem una altre capsa ab duestovaloles de seda la una de lasquals es ab cap d 'or.ítem duas tovaloles grans obra-des de ceda ab listes vermel enegra.ítem vuyt tovaloles dues novese sin eh sotils.ítem una tovallola ab listes bla-ves,ítem una cuberta de coxi abVÍÍÍ sayels.ítem sis coxins de seda,ítem sinch mantels entre ceda evalut de Madona,ítem set misais, ítem hun librede morts.ítem tres bastors de lauto,ítem dos canalobres de leutó.ítem hun ensenser de leutó.ítem una caxa ab dos senyalsredons dins la qual ha XVcamis entre bons e dolents,ítem quatre sobrepelisos dosgrans e dos petits,ítem XI tovaloles entre bones edolentes.Item sis pesas de cortines ver-melles ab flor de lir per encorti-nar lo altar.ítem altres sis cortines de imat-ges.ítem tres tovaloJes de fill enpúa ab vores de ceda e hunmanil vermel de sen dat.ítem una capsa ab set smeltsmigensés".(ARMEU 19 f. 218V-219)

tf- ̂ '1

ïí'">Xx"·'><í;

1495, 31 març.- El Gran i GeneralConsell tracta: "Més fonch pro-posat e dit que lo monastir deSancta Clara té gran necessitate que tot se ruhina. Sobre açòfonch determenat que lo ditmonastir sia posat e mes ensegur, ço és, que per lo presentsia ajudat de alguna quantitatperquè no ruhín. Excepto losconsellers de la part forana quino volgueren contribuir en lasubvenció aquesta del ditmonastir". (ARM AGC 15 f.47v)

1504, 27 juny.- Els jurats del Regnedemanen al Papa Juli II queSor Leonor Serra sia retornadaal càrrec d'abadessa de SantaClara. (Publicat íntegre perJoan Vich "Miscelánea Tridenti-na Maioricense" BSAL 29 pàg.624)

1505, 30 gener.- Els jurats de Ciutat iRegne de Mallorca escriuren alRei demanant que les mongesde Santa Clara sien exemptesde pagar dècimes. "Molt alt emolt excellent poderós Rey ySenyor: A nosaltres com ajurats protectots de aquest vos-tre Regne és vingut lo ycònome procurador del monestir econvent de Sancta. Clara dientcom per vostre Magestat enl'any M XXXX LXXXXVIfonch feta gran almoyna al ditconvent del que havia a pagarper la dèsima qui levors se culieen lo dit vostre Regne atès queles monges de aquel vivien bé ehonestament e observaven lurretgle e castedat; en virtut de laqual gràcia e manements devostra gran Altesa los comissarisde aquel any e après tots losaltres qui dècimes han collideshan fetes inmunes de dèsime aaquelles. Emperò exceUentis-simo Senyor, lo comissari deles corrents dèsimes voil ferpagar a quelles les dites dèsimesqui hará corren per la qual rahócovindria de pura necessitat ales dites honestíssimos mongesvendre los calses ho censáis deldit convent, per quant per lapobresa e necessitat de aquellles rendes Jurs apenes basten alsaliments de lur vida ne podensocórrer a la urgent ruhina laqual menassen los edificis deldit monestir per la qual rahó lodit hicònomo e procurador ha

Page 18: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS - (318) [1358, 25 febrer.- El rei Pere absol les

penes i càstigs que pesavendamunt Berenguer Cifre deManacor, culpat de la mort dePere Alberti, amb la condicióque entregará 100 sous barcelo-neses per a la celebració demisses per l 'ànima del difunt,repartides a parts iguals entreels convents de Santa Clara iSanta Magdalena de la Ciutatde Mallorca. (ACA reg. 1.419f. 23)

1359.- El rei Pere concedeix a lesmonges de Santa Magdalena,Santa Gara i Santa Margalidade Ciutat puguin adquirir ovendre censáis i altres béns iterres que sien en realeng. Pocdesprés les monges de SantaMargalida reclamaven 17 quar-teres i mitja de forment censáisdeixades en testament pelcanonge Ponç de Vilardida.(ACA reg. 1.419 f. 122 i 199)

1372.- Pere de Galiana, canonge de laSeu, en nom de sa germana SorAntònia, monja de Santa Clara,reclama censáis a habitadora deSant Joan. (ARM LC 38 f. 33).

: El segle XIV i següents elmonestir de Santa Gara teniaalgunes terres sots el seu alou,en el terme de Sant Joan. El1401 es va vendre una quartera-da de terra i signa 1 ' acta l'aba-dessa Sor Clara Lodriga. (ARMprot. Arnau Gaià G-81 f. 56v)

1376.- Antònia muller de BernatSadorní, fuster ciutadà, disposael seutestament: vol ésser enter-rada a Santa Gara, suplicant a1 ' abadessa li concedesqui 1 ' hà-bit de l'orde. (ARM prot. Nico-lau Prohom P-139 f. 77)

1388, 10 abril.- El rei Joan escriu aJaume Bru, jurista, sobre el fetexposat per Joan Carbó, ciuta-dà de Mallorca, dient que menauna causa entre ell i Margalida iAntònia, la seva filla, mongesde Santa Clara, o l'abadessaSor Sibüia de Blanes, per raóde 12 lliures censáis que ditesmonges asseguren rebre cadaany sobre els béns de dit Joan.(ACA reg. 1991 f. 132v)

1400, 27 novembre.- El rei Martí, vo-lent favorir l'abadessa i conventde Santa Clara concedeix quepuguin tenir i adquirir rèdits,censáis i altres drets. (ACA reg.2.265 f. 78)

1406, 31 desembre.- El rei Martí volentfavorir Sor Francesquina Lodri-ga, monja del monestir de San-ta Gara i al convent de preclarafama i honestítat, concedeixllicència de poder comprar cen-sáis. (Id reg. 2.268 f. 115)

1418, 9 març.- El rei Alfons escriu aPelai Unís, governador deMallorca, referent les queixesexposades per l'abadessa imonges de Santa Gara contraFrancesc Garraf, de l'orde deSant Francesc, visitador delconvent enviat pel provincial,el qual visitador s'ha excediten la seva comissió entrant dinsel convent amb oficials reials,acompanyats de saigs, i hamalmesa la pròpia abadessa icomesos altres excessos. (ACAreg. 2.723 f. 149)

1447, 24 juliol.- La dona Elicsenda,muller de Lluís Anglada, entestament fa deixes piadoses alsconvents de monges de Ciutat,entre els quals se cita SantaGara, i també Santa Maria delpuig de Pollença; deixa 100sous per redempció de captius

cristians, i altres 100 sous al'obra de l'absis de l'esglésiade Sant Mateu de Bunyola.(ARM prot. Joan Gradulí G-90f. 43) Aquest mateix any,Ferrer Martí, Mercader ciutadà,en testament assignà 10 lliuresa la capella nova que es cons-trueix a honor de Ramon Llull(Id. f. 48) I el 1453, Caterina,búlgara, que fou esclava deRamon Safortesa, fa deixes ales esglésies de Gutat, deixauna flassada a l'Hospital deSanta Maria Magdalena, i 50sous a la Confraria dels Búlgars.(Id. f. 83)

1451, 24 març.- Sor Alvira Roig, abade-sa, i monges de Santa Clara, perpoder comprar blat i tambéadobar el dormidor, venen aJordi Sabet, prevere beneficiata la Seu i a Felanitx, 10 mora-betins i mig censáis. (ARM prot.Pere Martorell - Antoni CatanyM-191 f. 52)

1490, 11 agost.- El rei Ferran escriu aEiximén Pérez Escrivà deRomaní, lloctinent general igovernador del Regne de Ma-llorca, dient que per part dePráxedis Magdaleno, monja delmonestir de Santa Clara, haestat exposat que mestre Fran-cesc Sampson, de l'orde delsmenors, ministre general, haproveït que ella fos abadessa,però un tal anomenat RamonVivot hi vol posar una altraabadessa, Sor Isabel. (ACA reg.3.621 f. 231) . ...

1492, 2 juny.- El rei Ferran escriu algovernador i al procurador reialdel Regne de Mallorca dientque per part del convent delmonestir de monges de SantaGara ha estat exposat quediverses persones, universitats,col·legis, etc. són degudes diver-ses quantitats de moneda aixíde Censáis com de llegatspiadosos. (ACA reg. 3.622 f.44)

1492, 27 octubre.- "Los dia e anydemunt dits los magnifichsmossèn Alberti de Dameto,mossèn Bernat Aíatheu Massa-net, mossèn Johan Bennàsser,mossèn Gabrie/I Rovira e mos-sèn Salvador Thomas, sinchdels magnifichs jurats deia Uni-versitat, Ciutat y Regna deMallorca, anaran a visitar Jo

Page 19: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -19- (319)]

agut recors a nossahres volgués-sem scríura a vostra excel·lèn-cia de les dites coses Jo quea vem desliberat per esse cosapia, meritòria e procehint demolta aguitat e justícia, suppli-cant ía prefata Magesíat vostrequant podem més umilment, ¡iplàcie axi com ha acustumatfer gràcia aJ dit convent ehonestíssimes monges de Senc-ta CJara com a dignes reliosestencades e observadores de lurregla, de aquestes dites dèsimese de qualsevol! altres qui 's culli-ran per avant en aquest vostreRegne. En manera que desiavant sien exemptes de sem-blants vexacions. E tinga percert la crestianïssima celcitutvostre que les oracions de aque-lles pe ésser tais com dit és quino cessen de pregar la divinaclemència per ¡a vida e stai devostre reyal corona cóngrua-ment són exaudides y aquestvostre Regne preservat demolta missèria. E axi suppli-cam no resmenys nossaltres laMagestat Divina ffasse viure elongament e gloriossa regnarvostre reyal Magestat. De laCiutat vostre de Mallorques aXXX de Janer anys MDysinch"(ARM Lletres Missives AH 686f. 53v)

1505.- Continuen els desordes dins elconvent de Santa Clara. D ' unabanda Sor Leornor Serra, pro-cedent del convent de Ciutade-lla, ha estat posada per abades-sa reformadora. D ' altra bandael comissari i també reformadorfra Fanals, de l'orde dels me-nors vol entrar per la força dinsel convent acompanyat de lesautoritats civils. (Sobre aquestsfets hi ha interessant documen-tació a ARM Su 44 f. 287-288v,i AH 686 f. 37-38)

1520.- El rei Carles escriu al lloctinentgeneral del Regne de Mallorcareferent al fet que el procuradori ecònom del monestir de SantaDarà voi fer capbrevació delscensáis i rèdits i altres dretspertanyents al monestir. Pertant, s'havia de fer crida públi-Santmartina, abbadessa delmonastir de Santa CJara dexa ases magnificències XXXIImarchs IÍÍÍ onzes de argentobrat". (ARM EU 40 f. 137-138)

ca anunciant a les persones quefenguessin tal obligació fessinla corresponent capbrevació imostressin els títols. (ACA reg.3.903 f. 193v)

1525, 4 març.- El rei Carles escriu allloctinent general del Regne deMallorca dient que 1 ' abadessa iconvent de Santa Gara estanen possessió de prendre i con-duir aigua de la síquia de Ciutatfins al convent, per a les sevesnecessitats. Sembla que altrespersones prenen aigua de lasíquia i les monges no en reben.(ACA reg. 3.905 f. 14)

1525, 28 octubre.- El rei Carles escriual lloctinent general del Regnede Mallorca sobre el fet de lesmonges de Santa Clara que sónpobres i a més tenen dificultatsper cobrar dels seus deutors:"... porque nuestra voluntad esque sean bien tratadas y se leshaga y administre la justicia sindilaciones ni subterfugios, porestar ellas encerradas y bivirsantamente según su religión yhorden de Santa Clara" i afegeixel Rei que sia manat als jutges"que en todas las quistiones ycausas al dicho convento tocan-tes las tengan por muy enco-mendadas y les hagan y admi-nistren cumplimiento de justi-cia". (ACA reg. 3.905 f. 132v)

1526.- Carta semblant, comentantl'administració i bon governdels convents de Santa Mariade Jesús i el de Santa Clara, se-

gons ho han exposat els fraresJoan Fuxà de l'orde de SantFrancesc, i Antoni Sala ecò-noms i procuradors de dits con-vents, respectivament. (Id f.288v)

1534.- El rei Carles escriu al capitàgeneral del Regne de Mallorcadient que les monges de SantaClara volen sia complida unabuüa del Papa Climent VII(1526) concedida a l'orde fran-ciscana. (ACA reg. 3.906 f. 237v)

1555, 21 juny.- Els jurats de la Ciutat iRegne no tenen diners percomprar ferments i altres gransper provissió del Regne. Diver-sos convents de frares i mongespresten plata: "Lo Rt. mestreThomas Delaban, guardià deSt. Francesch, dexa a ses magni-ficències C.XIIÍ marchs deargent". "Lo Rt. frare JohanBurdils, ministre de NostraSenyora de Jesús y frare Mel-chior Nadal, custos, dexen a sesmagnificències LUI marchs deargent obrat"."La Rt. mará Sor Francina

1579, 5 juny.- Nònima de l'abadessaElisabet Berard, i les 59 mongesde Santa Clara. (Publicada larelació per A. al BSAL 6 pàg.276)

DIVERSES SÚPLIQUES ALGRAN I GENERAL CONSELL

DEMANANT AJUDA PECUNIÀRIA

1582, 25 maig.- El Gran i GeneralConsell tracta sobre la súplicapresentada pel convent deSanta Clara on són 56 monges iles rendes són tan poques "queno 'Is entre cada mes més avantde quanta lliures de moneda deMallorca"; han hagut de vendrecensáis "y més han hagut devendre càlzers i altres coses sónnecessàries per el servey de layglésia y com tras de la misèria,fam y necessitat patexen lacasa de dit monestir ésser vellay altrement amenassa moltgran rohina perilla que nocayga molt gran part de ella",demanen ajuda i "chariíat com-petent per a poder-lo obrar yreparar y obviar a la rohihaamenassa per a que se pugaconservar una casa de religiótant antiga ahont se diu y fa

Page 20: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

TEMAS VARIOS -20- (320)J

tant de bé y devoció quant atot .lo món és notori". Foudeliberat que si els jurats "tenendiners y poden, donen a ditmonestir de Sta. Ciara descenteslliures per subvenir la dita ne-cessitat". (ARM AGC 42 f. 52)

1588, 9 gener.- El Gran i General Con-sell tracta la súplica presentadaper l'abadessa de Santa Clara,Sor Caterina Reus, exposant lanecessitat "de adobar una terra-da de una clausta". El Conselldecideix donar 50 lliures. (IdAGC 44 f. 8)

1589, 2 octubre.- El Gran i GeneralConsell tracta sobre la súplicapresentada per l'abadessa deSanta Clara, Sor Eleonor Mir,exposant que en el conventtenen una paret del claustre,

. confrontant amb la murada,que està sense cobrir "y perésser la terra de la claustra més

alta que lo pasetjador de laclaustra, quant plou se ambafala aygue de aqueix trast des-cubert la qual aygue no potentrar dins la claustra sinó quemina en la paret de la muradatalment què's podrexen totslos fonaments de dita murada yab poch temps vindrà a caure yserà una grandissima despesse".El Consell decideix donar 50escuts. (Id f. 162)

1591, 9 gener.- Sor Eleonor Mir ex-posa al Gran i General Consellcom en el convent tenen elclaustre, la part confrontantamb la murada de la Portella,descobert i necessita cobrir. ElConsell decideix donar 200lliures. (ARM AGC 45 f. 7)

1592, 6 maig.- Sor Francina Constantíexposa al Gran i General Con-sell l'antiguitat del monestir,les necessitats que tenen les

monges ; han comprat molt deblat i deven diners ala gent queels ho ha prestat "y sien més desexanta en nombre y les demésjóvens". El Consell dóna a lesmonges 10 quarteres de blat.(Id f. 144)

1592, 6 octubre.- L'abadessa de SantaClara exposa al Gran i GeneralConsell que en la clastra hi hauna part de terrada que amena-ça ruiha "per ser terrat moltvel/ y antich y quant plou totesles bigues se banyen y podrexenla qual dins poch temps, si nos'hi done remey, vindrà acaurà y será una grandíssimadespesse lo que al present abpoch gasto se pot remediarcubrint fent-hi un porxo"; de-mana ajuda d'un centenard ' escuts. No hi hagué conclu-sió entre els consellers sobreaquest punt. (Id f. 1%)

.iaf~!3f-9¡f. tff-íSf-¿¡f^fif,¿3f-f3f-&^¿3f„Sf-?if„?if·,?3f1 ?fr^?íf-¿lSf-tff,&^¿'ìf^&1tffJtif1*íf_'tit_1Ít_f^rflfrifí o^>^<pi^«Ç>X><Ç> «fr·^vÇ'aÇ· «ÇiaÇionfp» ̂ Je»,Jftr-fff^r^fíffyfí

PETRAVilla con Ayuntamiento de 4564

habitantes al que están agregados ellugar de Ariany y el Caserío de SonJaner. Pertenece al partido judicial deManacor.

Celebra fiestas el 21 de Julio enhonor de su Patrona Santa Práxedes.

Produce cereales, vinos, frutas yhortalizas. Posee canteras de piedracaliza.

Tiene estación férrea sobre la líneaPalma - Arta.

Es muy visitado por los turistas elOratorio de Bonany recientemente res-taurado.

AlcaideD. Carlos Horrach

Secretario AyuntamientoD. Guillermo Ribot

Juez Municipal.- D. Sebastián RieraNicolau.Secretario Juzgado.- D. Sebastián

Page 21: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

[TEMAS VARIOS ¡ -21- (32lT|

Ribot Ribot.Cura Párroco.— Reverendo D. JuanColl Bauza.Comandante del Puesto de la GuardiaCivil.- D. Sebastián Tous Sancho.Cartero,— D. Miguel Batle.

ABACERÍAS

Aguiló Bonnin (Jaime Antonio), Sol.Bonnín Miró (Pedro), Botellas.Fuster Segura S. en C., Mayor.

ABONOS QUÍMICOS(Almacenes de)

Cuencas Expósito (Francisco), Sol.

AGENCIAS(De encargos)

Aguiló (Rafael), Calle Mayor.

ALFARERÍAS

Aguiló Bonnín (Isabel)-, Rectoría,.Llodrá (Pedro), Parras.

AUTOMÓVILES(Alquiler de)

Duran Vaquer (Antonio), Hospital.Roselló Riera (Juan), Plaza José Sócias.

REPARACIONES

Roselló Riera (Juan), Plaza José Sócias.

BARBERIAS

Alzamora Maimó (Martín), Hospital.Bauza Salas (José), Manacor.Pou Torrens (Gabriel), Pza. José Sócias.Riutord Amengua! (Miguel), Fideos.Sastre Lliteras (Miguel), Mayor.

CAFES

Bonnín Picó (Feliciano), Pozo.Bordoy Font (Catalina), Pozo.Genovart Galmés (Sebastián), Collet.Morey Magraner (Lorenzo), Hospital.Morey Magraner (Miguel), Mayor.Pou Bauza (Miguel), Mayor.Rexach Marroig (Pedro), Manacor.Roselló Riera (Juan), Plaza José Sócias.Rubí Magraner (Miguel), Sol.Vives Domenge (Miguel), P. José Sócias.

CALDERERÍAS

Vachiano Siñano (Blas), Sol, 40.

CÁÑAMO(Tejidos de)

Martorell Calvo (Jaime), Botellas.

CARPINTERÍAS

Barceló Perelló (Bartolomé), Fría.

Galmés Amengual (Matías), Fideos.Galmés Marroig (Juan), Sol.Gili Bauza (Miguel), Barraca Alta.Ribot Matas (Pedro), Botellas.Riutort Amengual (Juan), Pozo.Riutord Marroig (Matías), Manacor.Rubí Magraner (Sebastián), Mayor.Salóm Galmés (Juan), Sol.Torrens Serra (Antonio), Pozo.Torrens Serra (Gabriel), Manacor.Vanrrell Santandreu (Pablo), Ordinas.

CANTEROS(Maestros)

Rexach (Pedro), Mayor.

CARNICERÍAS

Forteza Forteza (Juan), Mayor.Forteza Forteza (Pedro Andrés), MayorGaya Salva (Bartolomé), Manacor.Gaya Serralta (Antonio), Manacor.Riutord Amengual (Francisco), Sol.

CEMENTO(Fábricas de )

Duran Vaquer (Antonio). Hospital.

CERRAJERÍASMestre Serra (Guillermo), Mayor.Morey Mestre (Pedro), Sol.

COMADRONASEnseñat (Catalina).Llull (Ana).

COMESTIBLES(Comercios de)

Aguiló Bonnín (Rafael), Manacor.Bonnín Miró (Feliciano), Pozo.Caldentey Jaume (Bartolomé), Mayor.Forteza Forteza (Gabriel), Pozo, 55.Riutord Amengual (Francisco), Sol.Tomás Vives (Bernardo), Palma.Vives Horrach (Pedro), Sol.

COMUNIDADES RELIGIOSAS

Hermanas Terciarias de S. Francisco.

CONSERVAS DE FRUTAS(Fábricas de)

Ribot Matas (Miguel), Sol, 41.

ELECTRICIDAD(Fábricas de)

Ordinas (Enrique), Sol.

ESCUELAS NACIONALES

Ramis Llinàs (Francisco), Mayor.Reines Ribot (Juana), Sol.Vivó Noguera (Juana María), Pozo.

ESTANCOS

Bonnín (Feliciano).Vidal (Viuda de).

FARMACIAS

Riera Nicolau (Juan), Manacor.Sbert Fiol (Pedro), Hospital

FERRETERÍAS

Santandreu Grau (Beatriz), Sol.

FRUTOS DE LA TIERRA(Especuladores en)

Forteza Aguiló (Juan), Collet.Forteza Forteza (Margarita), Parras.

HARINAS(Comerciantes en)

Aguiló Pina (Rafael), Mayor, 18.Forteza Forteza (Gaspar), Palma, 22.Ribot Matas (Miguel), Sol, 41.Rubí Vives (Sebastián), Mayor.

MOLINOS

Duran Vaquer (Antonio), Hospital.Ordinas (Enrique), Sol.Vives Saurina (José), Molino.

HERRERÍAS

Bauza Siquier (Antonio), Pozo.Giber Galmés (Antonio), Botellas.Giber Riera (Gabriel), Caja I.Torrens Santandreu (José), Rectoría.

MÉDICOS

Gomila (José), Manacor.Oliver Noguera (Jaime), Plaza de José

Sócias.Riera Nicolau (Sebastián), Mayor.

MERCERÍAS

Aguiló Aguiló (Gabriel), Hospital.

MOSAICOS(Fábricas de)

Magraner (Antonio), Manacor.

PANADERÍAS

Bauza Horrach (Miguel), Mayor.Bonnín Picó (José), Palma.Horrach Amengual (Carlos), Hospital.

Page 22: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

-22- (322) ITEMAS VARIOS

SOCIEDADES

Caja Rural.La Unión de los Pobres.Sindicato Agrícola.

TEJIDOS(Fábrica de)

Aguiló Valls (Juana María), Mayor.

ZAPATERÍAS

Baile Huguet (Miguel), Sol.

AGREGADOSARIAÑY

Lugar de 960 habitantes situada a3.900 metros de Petra y a 4 kilómetrosde María de la Salud y a 6 kilómetrosde Santa Margarita. Tiene comunica-ción semanal con Sineu, Inca, Manacory Palma. Celebra fiestas el último Do-mingo de Agosto en honor de su patro-na la Virgen de Atocha.

Produce: cereales, vino, higos; criaganado lanar y de cerda.

Alcalde Pedáneo.- D. BaltasarCaldentey Darder.

Vicario.— Rdo. D. Martín TruyolsSu reda.

AUTOMÓVILES(Alquiler de)

Mayol (Pedro).Mestre (Miguel).

BARBERÍAS

Font Ribot (Juan), Antonio Lladó, 6.Julia Pascual (Bartolomé), Mayor, 6.

CAFES

Bauza Pascual (Miguel), Mayor.Genovart Ribot (Guillermo), Mayor.Diteras Pallicer (Julián), Mayor.

CARNICERÍAS

Caldentey (Benito), Mayor.Mestre Sureda (Miguel), Lladó.

CARPINTERÍAS

Frontera (Juan), Mayor.Diteras Pallicer (José), Mayor.Mestre (Bartolomé), Plaza Mayor.

COMADRONAS

Mestre (Margarita).

COMESTIBLESDarder Sureda (Miguel), Mayor.Frontera (Gabriel), Mayor.Frontera Gornés (Miguel), Ariany.Genovard Oliver (Guillermo), Unión.

COMUNIDADES RELIGIOSAS

Hermanas Franciscanas.

DROGUERÍAS

Mestre (Juan), Ariany.

ESCUELAS NACIONALES

Fornaris Juan (Sebastián), Ariany.Terrassa (Juana María), Ariany.

ESTANCOS

Perelló (Miguel).

FERRETERÍAS

Mestre (Juan), Ariany.

FRUTOS DE LA TIERRA(Comerciante de)

Rosselló Obrador (Miguel), Mayor.

GRANOS(Almacenistas de)

Diteras Pallicer (Julián), Mayor.

HARINAS(Molinos de)

Costa Ribot (Bernardo), Ariany.Costa Ribot (Guilermo), Ariany.

HERRERÍAS

Marimon Pons (Francisco), Lladó.

MADERAS(Almacenistas de)

Diteras Pallicer (Julián), Mayor.

MERCERÍAS

Frontera (Gabriel), Mayor.

MODISTAS

Caldentey (María).Ferrer (Isabel).Font (Margarita).Ribot (María).

PAJA(Comerciante en)

Lliteras Pallicer (Julián), Mayor.

PROPIETARIOS

Caldentey (Lorenzo).Caldentey (Miguel).Darder (Ramón).Mestre (Antonio).Mestre (Juan).Rigo (Miguel).Santandreu (Rafael).Truyols (Damián).

TEJIDOS(Comercios de)

Caldentey Mestre (Benito), Mayor, 9.Mestre Darder (Antonio), Mayor.Mestre Mestre (Miguel), Lladó.

VINOS(Cosecheros de)

Mestre (Antonio).Mestre (Juan).

ANUARIO BALEARDirector: Rafael Aleñar Ribas.

Edición: 1928

Page 23: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

IACONTEIXEMENTS de la nostra VILA -23- (323)1

EXCURSIÓ TERCERA EDAT"VERGE DE BONANY"

El passat dia 19 de Novembre,així com estava programat, es vafer 1 ' excursió amb el següent iti-nerari.

Partida des de la Plaça de laRectoria, on havíem d'estar con-centrats a les nou del matí els 60pensionistes que havien de parti-cipar. Tots a punt i ben lluents.Les senyores que el dia abanshavien anat a la perruqueria a fer-se les piules i els homes ben afei-tadets, i molts amb la closca benlluenta, partírem cap a Ciutat peragafar el tren de Sóller.

Érem bastants els qui no ha-víem anat mai a Sóller en tren.Ens va agradar molt, no pel gustde colear, sino per contemplar lavarietat dels paisatges entre lesmontanyes amb comellars plensde casetes que pareix un Betlem.

Passàrem per Bunyola, poble

enfilat a la montanya, molt pin-toresc. Seguírem atravessant tú-nels i fins a Sóller, que ens varebre amb una bona aigua. Tantasort que ens vàrem poder refugiardins s'estació, on hi vàrem pararun bon ruixat. La camiona vavenir a recullir-nos amb no poquesdificultats, perquè era fira i nopodien passar segons per on.

Seguírem cap es Port. Arribà-rem a punt de dinar. Tanta sort,perquè a molts ja ens corrienrates per dins la panxa.

Ens donaren un bon dinar,pagant com es suposa. Hi va haverxampan i tot.

Feta la digestió amb aigua deBinifaldó, quedava per visitar ellloc més desconegut per tots, EsPuig Major. Quasi tots estàvemun poc asustats per pujar tanamunt però els soldats que feien

guàrdia ens animaren molt i co-mensàrem l'aventura. La pujadava anar molt bé. Quan ets ada-munt pareix que te trobes a unaltre món, estàs enrevoltat deniguls, mires per amunt i veus unfirmament infinit i et dóna laimpressió de què amb un botpots tocar el cel; quan els nigulsfan un clar pots contemplar lainmensitat de la mar.

Davallàrem feliçment i cap aLluc s'ha dit, a donar gràcies a laMare de Déu.

De tornada cap a ca nostra,passàrem per Inca i encara hihavia a mils de bombilles de totcolor que il·luminaven que enca-re estaven funcionant.

I per acabar vull donar lesgràcies en nom de tots els partici-pants a l'excursió, als oficials isoldats del Puig Major per lesatencions i carinyo que ens ten-gueren. Gràcies també a Sa Nos-tra per la seva col·laboració i a laDirectiva per la bona organització.

Joan Caldentey.

MOVIMENTDEMOGRÀFIC

Per Concepció Bauca.

Naixements

Maria Dolors Font i BoschFilla de Josep i Bàrbara

Nascuda dia 21 Setembre 1988. (A Ciutat)

Joan Mas i FontFill de Joan i Margalida

Nascut dia 12 Novembre 1988

Maria Magdalena Alzamora i Perelló.Filla de Bartomeu i Jerònia

Nascuda dia 7 Novembre 1988

Casaments Josep Bauza ¡ Mesquida, de Sant Joan, ambFrancesca Santendreu i Aguiló, de Petra

Dia 26 Novembre. A Bonany

Els nostresdifunts

Catalina Monroig i Soler, casadaDia 14 Novembre. 66 anys. (A Sant Joan)

Page 24: ^f 33/22 SADO* - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · El rosario del gran caminante de sus nueve misiones es

La primera paraulaque pronunciarà aquest nin

serà en mallorquí.Els infants que ara neixen a la nostra lila sónciutadans del mon per dret prop), lapaulatina desaparició de les fronteres,i expansió dels mitjans de comunicació Ii agiïitzacio ¿els transports, posaran a (abastde tots aquests infants la possibilitat devisitar o de fixar la residència a qualsevol llocdel món.Per tot això no hi ha res tan important com

oferir-los, des de molt petits, la possibilitatque siguin vertaderament conscients de laseva pròpia identitat i que puguin sentir-sedignes hereus de tota la riquesa de la nostracultura. La normalització de la nostra llengua iel coneixement de la nostra cultura és i úniccamí perquè puguin aconseguir-ho. La nostraobligació, evidentment, és faciïitar-ios-ho almàxim.

-.-/ ;.'

> /""V*M

**%-v\

~* v>w.

rç v

v

»v,

i¿y\/N I

fel*''

CONSELL INSULAR DE MALLORCA