LES TESIS BSIQUES DELS AUTORS DE SELECTIVITAT DE FILOSOFIAAquests sn, molt resumits, els punts centrals de cada autor de Selectivitat que cal conixer prviament a lestudi. A manera de resum poden ser tils per a orientar el treball de lectura dels textos marcats per al curs.Plat Filsof atens (428 348/347 a. C.) Primer autor del qual conservem totes les seves obres exotriques (Dilegs). A travs dels dilegs, conduts per Scrates, es tracta darribar a la veritat del concepte grcies a la maiutica (del verb maieuo: donar a llum, ajudar a nixer), fent avanar pas a pas els interlocutors en el coneixement de la veritat Amb la teoria de les idees, Plat divideix el mn en dos mbits o nivells: el mn sensible en qu viuen els homes, sotms a la degradaci i on tot sn opinions i el mn intelligible que s lessncia immaterial, el model o Forma pura de les coses.

La forma de conixer les idees no s amb els sentits corporals, sin que cap fer-ho amb lintellecte. All ms important de lhome s tenir cura de la seva nima, perqu tan sols ella ens permet arribar a les Idees (Fed). La idea de B est al cim del mn de les Idees: dna sentit a totes les altres i les illumina: el B s lnic accs possible al coneixement i es descobreix a travs del perfeccionament intellectual. El B defineix des del punt de vista moral el model de totes les coses i s lobjectiu a assolir. La filosofia platnica s un idealisme objectiu.

En poltica el B sidentifica amb la Justcia. Plat defineix al dileg La Repblica, lessncia mateixa de la justcia. Descriu la gnesi de la Ciutat i desprs elabora en detall el pla duna ciutat ideal en qu saviesa (Homes dOr), valor (Homes de Plata) i temprana (Homes de Bronze) es fonen en un tot; de la uni daquestes tres virtuts en neix la Justcia. Plat mostra que lequilibri de la Ciutat s semblant al de lindividu. La Justcia significa, tant per a lhome com per a la Ciutat que cadasc resta al seu lloc i fa all que conv i que deriva de la seva naturalesa (de la seva nima). Plat divideix el homes en tres menes: governants (dominats per lintellecte la ra), guardians (dominats pel cor la voluntat) i obrers (dominats pel ventre els apetits, les passions). Una ciutat justa (kalpolis) ha de ser governada per un Filsof-rei que ha dedicat la seva vida a lestudi de la idea de B i que, per tant, la coneix en profunditat.Ren Descartes Filsof francs (1596-1650) Est en lorigen del Racionalisme modern; la filosofia cartesiana sadrea al problema del fonament del coneixement. Cerca un criteri indubtable de veritat capa de superar el dubte escptic. Aquest criteri sanomena cogito i es formula jo penso, ergo existeixo. s una primera veritat indubtable perqu per a dubtar em cal pensar i no podria pensar si no exists. Abans darribar a la primera veritat cal fer lexperincia intellectual del dubte (dubte metdic / geni maligne). El Mtode cartesi no vol ser til noms per a la filosofia sin per al conjunt del coneixement tamb per a la cincia i deriva del model mecnic i geomtric de Galileu.

La paraula mtode en grec significa cam i per a Descartes un mtode sn regles certes i fcils per a assolir el coneixement de la veritat. Segons Descartes hi ha quatre regles metdiques que serveixen per a conduir la ment de forma correcta. La regla metdica bsica s la devidncia: tot all que no sigui evident metodolgicament ha de ser considerat fals. El cogito s la primera veritat indubtable que es pot descobrir per reflexi interna. Constitueix el fonament del pensament cartesi perqu s una idea innata absolutament evident en ella mateixa. Les idees innates sn totes indubtables i ens porten al coneixement del Jo, de Du i de lexistncia del mn fsic. Descartes inaugura una versi del dualisme en diferenciar entre substncia pensant (res cogitans) i substncia extensa (res extensa), de manera que planteja el problema de la relaci entre la ment (nima) i el cos. La matria segueix les lleis mecniques (es comporta com una mquina que consumeix energia i produeix treball) i s per la seva naturalesa radicalment diferent de la ment.

Descartes s considerat el pare de la filosofia moderna perqu no es planteja qu coneixem sin com coneixem. El cartesianisme est en la base de lidealisme modern (cogito), per tamb en la del materialisme mecanicista (res extensa).David Hume Filsof escocs (1711 1776) Cap de fila de lempirisme britnic en qu tamb figuren Locke i Berkeley. Va combatre a fons les teories del racionalisme del XVII. Va negar lexistncia de les idees innates i la significativitat dels conceptes de Jo, Du i Mn. Sel considera el creador de lescepticisme modern i de ltica emotivista. Defensa el que sha anomenat principi de la cpia segons el qual les nostres idees no sn altra cosa que representacions (percepcions febles) de les nostres sensacions (percepcions fortes o vives). Tot el coneixement hum s produt per lexperincia sensible. Quan no se sap de quina percepci prov una idea, aquesta idea (Du, per ex.) ha de ser considerada falsa.

Per a Hume en el coneixement hi ha relations of ideas (les matemtiques, la fsica...) i matter of facts (els coneixements del mn empric, prctic, etc.)El contrari de qualsevol qesti de fet tamb s possible, de manera que cal negar valor a la inducci com a criteri de coneixement. Mentre que en la tradici filosfica el concepte de causa tenia un sentit de fonamentaci objectiva i necessria, Hume defensa un empirisme escptic que el porta a reduir el principi de causalitat a una mera associaci didees deguda a lhbit o el costum.

Mentre que per a Descartes el Jo s una idea innata, per a Hume s un un feix dimpressions i idees que coneixem degut a processos psicolgics (psicologisme). Per a Hume la ment s un pur teatre filosfic. Hume s el primer a considerar que el fonament de ltica sn els sentiments o emocions. Ltica no s ni relation of idea (no s matematitzable) ni matter of fact (el contrari de qualsevol fet no sempre s possible). El sentiment moral ms significatiu i que ens impulsa a obrar ms sovint s el de la simpatia.John Stuart Mill Filsof angls (1806 1873) Defensa lutilitarisme, teoria segons la qual lacte just s el que aporta ms benestar (ms plaer i ms satisfacci) a ms gent i en aquesta mesura s el ms til. En una altra versi, la utilitat ms gran s la que aporta menys insatisfacci o menys dolor entre les accions realment possibles en una situaci donada.

Lutilitarisme s conseqencialista: un acte ha de ser jutjat per les seves conseqncies, per la felicitat agregada que produeix. Aix lenfronta a Kant per al qual un acte ha de ser jutjat segons la seva intenci, s a dir, pels principis que linspiren. Mill considera que la seva teoria renova els pressupostos de lhedonisme moderat dEpicur en la mesura que tamb proposa un clcul de plaers i considera que el millor plaer s el natural i necessari.

Es pot calcular la felicitat (clcul felicitari) que produeix una acci o una regla moral i comparar-la amb altres possible accions o regles quan se sap com la gent millora la vida, el benestar, la felicitat, les expectatives, etc. en adoptar determinats models de vida. Hi ha formes de vida millors que altres perqu les seves conseqncies sn tamb millors.

Cal distingir entre felicitat (activa, creadora, solidria) i contentament (el simple estar dacord passivament amb la vida que hom porta). Un esclau podria estar content, per no ser feli. Per a la assolir la felicitat cal la justcia social.

Lutilitarisme moral que defensa, especialment al seu llibre Utilitarianism t en compte la utilitat del benestar collectiu que sempre suma ms que el pur benestar individual. Per aix el sacrifici de lindividu en ares del b com s la ms alta de les virtuts perqu s susceptible daugmentar la suma total de la felicitat.

Mill defensa lutilitarisme de la regla: all de deb til sn les regles morals, especialment les que regulen el comportament pblic que han de caracteritzar-se per la seva imparcialitat. Per a Mill la utilitat s, doncs, qualitativa: daqu la seva frase: Val ms ser un Scrates insatisfet que un porc satisfet. Aix el diferencia del seu mestre Bentham que defensava que la utilitat havia de ser calculada per a cada acte en concret.

Per a Mill, la llibertat individual s la condici prvia i imprescindible de la felicitat o benestar: no s un fi en si mateixa sin linstrument per a poder portar una vida de creativitat i de plaer. La llibertat crea diversitat i la diversitat fa una vida ms digna de ser viscuda. La llibertat ha de ser defensada tant davant lEstat, que tendeix a controlar la vida del ciutadans, com davant la tirania de lopini pblica que tendeix a viure de tpics i llocs comuns.Friedrich Nietzsche Filsof alemany (1844 1900) Lobra de Nietzsche s la ms controvertida de la histria del pensament perqu vol repensar el sentit de la filosofia des de linici i per haver estat vinculat, ms o menys errniament, amb el nacional-socialisme. La teoria del Superhome i la idea de la bstia rossa (Genealogia de la Moral) van ser usades per Hitler. Nietzsche fa una filosofia de la vida que vol girar del revs el platonisme de la cultura occidental. Per a Nietzsche lerror de la tradici socrtico-platnica, kantiana i utilitarista s haver confs lsser amb les idees (amb la vida terica, abstracta) posat les idees per sobre de la vida creadora, sense adonar-se que la vida no s una idea.

Per a Nietzsche, Occident est malalt de nihilisme, dincapacitat de crear. El nihilisme s el fruit de la decadncia europea que separa les idees de la vida. Cal, doncs, una transvaloraci de tots els valors expressant la voluntat de poder. Transvalorar s dir el gran si: el si a la vida sense condicions, com un joc, com una festa. Transvalorar fa necessari assumir com a criteri la voluntat de poder: considerar que la vida no s un concepte sin una fora que va fins i tot ms enll de la forma individual de la seva presncia.

Dions un antic du grec de la vinya, del vi i del teatre s el smbol de la transvaloraci i de la voluntat de poder per oposici a Apollo, du de lordre, de la mesura i del seny que s un smbol del nihilisme. La moral s leina que els febles, els ressentits, els negadors de la vida han usat per a imposar el seu domini sobre els forts. Crear mala conscincia s lestratgia que han usat els febles per a sotmetre els forts. La creaci del concepte de Du i del sagrat s un instrument per a fer triomfar la moral com a criteri ali a la vida. Per ara (en la modernitat) Du ha mort i, per tant, no hi ha valors superiors.

El Superhome hauria de ser ents com el ms enll de lhome: lhome s all que ha de ser superat i el Superhome s el smbol del creador de valors. El Superhome no s lhereu del Du mort perqu els dus surten del ms enll, de la por i de langoixa, mentre que el Superhome s el sentit de la terra.

Cal distingir el Superhome (creador) de lltim home (ressentit, angoixat, incapa de crear). Lltim home s el qui sap que els valors tristos del nihilisme no tenen sentit per s incapa de deseixir-sen. Per, alhora, qui no ha estat ltim home i no ha experimentat la misria de la seva condici no pot decidir-se a fer la transvaloraci i arribar a Superhome. La condici per a esdevenir Superhome s afirmar letern retorn: acceptar que la fora de la vida s capa daturar el temps i de reinterpretar-lo.