Escola Sant GregoriCTMA2n Batxillerat

Exercici 1 A.- (3 punts) En la fotografia es mostra un podzol del Pirineu, format en sorres quarsítiques d’origen glacial. La vegetació és un bosc de pi roig, nerets i brugueres acidòfiles de creixement molt lent. Els podzols són sòls molt àcids, força rars en les nostres latituds, en els quals s’han rentat gairebé tots els components solubles dels horitzons superficials. Tenen horitzons E, d’on s’han rentat aquests components, i horitzons B, on s’acumula matèria orgànica, òxids de ferro i d’alumini.

 1. a) A quin component penseu que es deu el color més fosc de l’horitzó A? Quin és l’origen d’aquest component?

 b) L’horitzó B també té un color més fosc. Segons el text anterior, a què penseu que és degut?  

 

 2. a) L’horitzó E conté un 80% de sorra i un 5% d’argila. Representeu aquesta granulometria en el triangle de textures i determineu quina textura té aquest horitzó. 

 b) Quin tipus de permeabilitat té aquest horitzó, i quina relació hi ha amb el procés de rentat que s’hi produeix? 

3. malgrat que els sòls siguin aptes per al conreu, convé aplicar-hi determinades pràctiques per a mantenir-los. Proposeu exemples d’aquestes pràctiques agrícoles i de la influència que tenen en la protecció del sòl i justifiqueu-ho. [1 punt] Pràctica Com influeix en la Perquè...

Error: Reference source not found

protecciódel sòl

Feixes o terrasses

Contribueix a mantenir lafertilitat del sòl

Preserva l’estructura del sòl

Rotació de cultius

 

Exercici 1B.- (3 punts) La textura del sòl és una dada que pot aportar molta informació sobre el comportament que té. 

1. Responeu a les qüestions següents:

a) Empleneu les caselles buides de la taula següent, utilitzant les dades de què disposeu i el diagrama textural (figura 1). 

SÒL % ARENA % LLIM % ARGILA TEXTURA1 50 40 10

2 60 10 30

3 Argil·lollimosa

                                                                      b) Marqueu amb un punt i una fletxa en el diagrama textural quina posició ocupen els sòls 1 i 2 i 3.

  2. Digueu, en la taula següent, si cadascuna de les característiques es dóna en un grau alt o baix segons la textura del sòl. 

Característica Sòls arenosos Sòls argilososEscolament superficial

Permeabilitat

Erosionabilitat pel vent

Capacitat de retenció d’aigua 3. Un pagès té dues finques, cadascuna amb un tipus de sòl diferent: l’una té un sòl de textura arenosa i l’altra té un sòl de textura argilosa. a) Quin tipus de sòl presenta més risc de contaminació per nitrats, si s’adoba el sòl amb purins? Justifiqueu la resposta. 

Error: Reference source not found

 b) Quina esmena proposaríeu al pagès per a millorar les característiques de cada tipus de sòl? Justifiqueu la resposta. 

 Exercici 2 A.- (2 punts) Les inestabilitats de vessant afecten una tipologia diversa de materials geològics i es fan efectives a través de diversos processos. 1. Anomeneu cadascun dels dibuixos següents que s’identifiquen amb tipus diferents d’inestabilitat de vessant.

 

2. Empleneu la taula següent indicant a la columna de l’esquerra si els processos d’inestabilitat de vessant de la pregunta anterior (identificats amb un número) afecten materials coherents o incoherents.A la columna de la dreta proposeu una mesura correctora o preventiva a fi de minimitzar o evitar cadascuna de les inestabilitats relacionades. Les respostes incorrectes de la primera columna afectaran la puntuació final de la pregunta.

Materialscoherents/incoherents Mesures correctives/preventives

1.

2.

3.

4.

 

Exercici 2B.- (2 punts) Fa uns cinc anys es va urbanitzar una zona de bosc a la comarca del Sinerès. En el dibuix següent es mostra una de les actuacions que s’hi van fer: la construcció d’un aparcament al costat d’una zona de serveis. Es va modificar el perfil del terreny i es va optar per construir-hi un mur de contenció, ja que els materials predominants eren tous i poc cohesius. A la zona on no es va modificar el pendent, es va substituir el bosc per un enjardinament amb arbustos poc exuberants.

 Fa pocs dies, un tècnic va fer una revisió de l’estat de la zona i, força alarmat, va enviar un informe al Consell Comarcal. Les conclusions de l’informe van ser les

Error: Reference source not found

següents: — El mur de contenció presenta algunes taques d’humitat.— A la part superior del mur s’hi observa una notable acumulació de sediments.— Després de pluges intenses, és habitual que tot l’asfalt de la zona nord de l’aparcament quedi cobert d’una capa de sorra i llim.— Al mur s’hi estan formant moltes microesquerdes i presenta uns símptomes que fan dubtar de si en un futur resistirà. Sembla que suporta una pressió excessiva.— En la zona de pendent natural que hi ha al nord de l’aparcament s’hi detecten solcs i reguerons d’amplada decimètrica.— L’enjardinament que s’hi va fer fa cinc anys ha resistit força malament, en aparença, a causa de problemes d’arrelament.— Uns vint metres més amunt del mur s’observen unes cicatrius sobre el terreny que, dibuixades sobre un mapa, tenen una forma semicircular amb la part convexa que assenyala pendent amunt. En el dibuix es pot veure la zona on el tècnic va observar les cicatrius i l’acumulació de sediments.  

1. En l’informe s’hi descriuen una sèrie de fenòmens indicatius d’erosió hídrica. a) Anomeneu tres aspectes descrits en l’informe que indiquin que en aquesta zona hi ha un procés d’erosió hídrica. 

b) Quina de les actuacions fetes fa cinc anys va desencadenar el procés d’erosió hídrica? 

 c) Indiqueu una actuació que es podria fer per a intentar aturar aquest procés. 

  2. El Consell Comarcal ha rebut amb una preocupació especial la informació referida a les cicatrius observades en el terreny. a) De quin procés de la geodinàmica externa poden ser indicatives aquestes cicatrius? 

b) Quin risc representa aquest procés per a l’aparcament?

 

 c) En la primera conclusió de l’informe hi ha una dada que ha estat decisiva per a proposar una primera intervenció a fi d’alleugerir «la pressió excessiva» que està suportant el mur. Quina pot haver estat aquesta primera mesura? 

Exercici 3A.- (3 punts) La fàbrica tèxtil de Nova Sinera, on treballaven molts vilatans, ha decidit tancar, amb la qual cosa ha deixat a l’atur la majoria de la població. L’alcalde els ha dit que no es preocupin, perquè ja tenen tres ofertes per als terrenys que podrien donar feina a molta gent: — Un grup d’explotadors forestals vol comprar la fàbrica per a construir-hi una planta de biomassa.— Una empresa paperera vol fer servir l’edifici com a indústria paperera i aprofitar l’abundància de pollancres.— El Consell Comarcal del Sinerès vol construir-hi una planta de triatge i tractament de residus sòlids urbans.

1. Digueu un avantatge i un inconvenient, des d’un punt de vista mediambiental, de cadascuna de les ofertes.

AVANTATGES INCONVENIENTSPlanta de biomassa

Error: Reference source not found

Indústria paperera

Planta de triatge i residus

 

2. La generació d’energia a partir de la biomassa es considera una energia alternativa. a) Què és la biomassa i en què consisteix la generació d’energia que se’n pot aconseguir? 

 b) Què entenem per energia alternativa i en què es diferencia de les energies convencionals? 

  3. Digueu, emplenant el quadre següent, quina funció fan una planta de triatge i tractament de residus, una deixalleria i un abocador controlat.

PLANTA DE TRIATGEI TRACTAMENT

DEIXALLERIA

ABOCADOR CONTROLAT

4. Observeu atentament la situació de Sinera Vella i el seu entorn i responeu a les preguntes següents: a) Antigament, el poble estava situat a la vall, però es va desplaçar a Nova Sinera perquè les cases tenien cada cop més esquerdes, i fins i tot en un carrer es va obrir un esvoranc. Quina és la causa més probable de l’aparició d’esquerdes a les antigues cases? Té cap relació amb les pèrdues d’aigua per sota la presa que s’han detectat últimament? 

 b) Què passaria si es produís una tala massiva de la zona boscosa de l’entorn de Sinera Vella? Digueu si hi hauria algun risc induït i de quin es tractaria. 

Exercici 3B.-  (3 punts) 1. La minimització dels residus sòlids és un dels objectius principals de les Administracions públiques per a afrontar-ne l’augment continuat. Hi ha tres grans àmbits d’actuació: la reducció, la transformació i l’eliminació dels residus. Descriviu en què consisteixen. 

Àmbit Descripció

Reducció

Transformació

Error: Reference source not found

Eliminació

 2. Completeu el quadre següent esmentant un problema mediambiental que pot generar cadascuna de les activitats que es mencionen, en l’àmbit que s’indica per a cada cas. 

Activitat Problema mediambiental Àmbit

Incineradores Atmosfera

Abocadors industrials Hidrosfera

Activitats extractives Geosfera

Centrals tèrmiques Edafosfera

 

3. Els residus constitueixen un dels problemes més greus de la nostra societat. L’eliminació és un dels mètodes que més s’utilitza per a gestionar-los i s’aplica en el tractament d’aquells productes que no són reciclats ni transformats en altres pro- ductes. La manera més habitual d’eliminar-los és dipositar-los en abocadors con- trolats o bé incinerar-los.

1. 2.1.  Marqueu l’opció incorrecta que completa la frase «Els abocadors controlats

a) han d’estar emplac ̧ats preferentment en zones d’alta permeabilitat.»b) tenen la base revestida de material impermeable.»c) tenen una o diverses basses per a recollir els lixiviats.»

d) presenten rases al voltant del perímetre del dipòsit.»

2. 2.2.  Cada tipus de residu té un temps de descomposició diferent. Marqueu el tipus de residu que tardaria més a descompondre’s a l’aire lliure.a) Una llauna d’alumini.b) Un full de paper de diari.

c) Una pec ̧a de roba.d) Una ampolla de plàstic.

3. 2.3.  La incineració permet recuperar part de l’energia que contenen els residus. Entre un 70 % i un 80 % dels residus sòlids municipals són combustibles i tenen, de mit- jana, al voltant de la meitat del poder calorífic del carbó. Quin d’aquests materials creieu que té major poder calorífic?

a) La roba.b) El plàstics.c) Elpaper.d) Les restes orgàniques.

4. 2.4.  Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3).

Exercici 4.- (2 punts) En determinades zones del litoral català, la construcció de ports esportius o l’ampliació de dics de ports comercials ha modificat l’equilibri natural de les platges. Aquest fet ha comportat que s’hagin d’aplicar mesures per a conservar-les. La desaparició de sorra, que ja no es torna a recuperar, no és només un problema d’estètica litoral: pot fer falta sorra quan arribi la temporada turística. El plànol següent és representatiu de molts llocs de la costa catalana. 

1. Quina és la dinàmica litoral responsable del desplaçament de sorres al llarg de la

Error: Reference source not found

costa? Expliqueu-la i dibuixeu-la esquemàticament en la platja del plànol anterior. 

 2. Responeu a les qüestions següents: a) Indiqueu dues mesures encaminades a restituir o conservar la sorra de les platges. Esmenteu un inconvenient de cadascuna. 

Mesura Inconvenient

 b) Per a fer una bona gestió del sistema litoral, cal conèixer l’origen de la sorra o, el que és el mateix, d’on prové la sorra de les platges. Esmenteu dos possibles orígens naturals d’aquesta sorra.