et011294 llengua5 rd val

AvaluacióL’avaluació és una necessitat inherent atot procés d’ensenyament i d’aprenen-tatge; una font d’informació que ens per-met reforçar el desenvolupament de lescapacitats de l’alumnat i compartir ambaquest la satisfacció pels èxits aconse-guits.

Amb aquest material volem contribuir aaquesta tasca mitjançant quinze provesque faciliten un seguiment individualit-zat. En aquestes, s’hi recullen els con-tinguts fonamentals de cada unitat delllibre, d’acord amb els objectius establitsen la programació de la unitat.

També s’hi inclou:

• Una prova d’avaluació inicial

• Una prova d’avaluació final

• Registres d’avaluació trimestrals

• Les solucions de totes les proves

Llig el text i fes les activitats.

Adaptat d’Ales de mosca per a Àngel. Fina Casalderrey. Ed. Anaya.

• On anaven d’excursió?

• Amb què viatjaven?

• On van parar?

• Què hi havia a la vorera?

• Què va comprar Estrella?

• Per què la va comprar?

• En la lectura apareix la paraula rebost, busca-la en el diccionari i escriu el significat que té.

La paraula xocolate pertany al camp semàntic dels dolços. Completa la graella amb tresparaules de cada camp semàntic.

Anàvem d’excursióNo fa molt de temps, vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. El profe, les excursionsamb autobús, les anomena eixides. Vam parar en una font per a beure aigua i omplir-neles cantimplores. Tots teníem set. A la mateixa vorera hi havia una botiga i ens va donarpermís per entrar-hi. Estrella va comprar una cistella menuda de palla, perquè sa mareguardara el xocolate i el posara damunt la taula com la fruita.—Al rebost està molt alt i no en puc agafar.Després el mestre Carles ens va cridar. No acabàvem d’eixir de la botiga. Tothom voliacomprar moltes coses. La senyora de la botiga va vendre tots els gelats que tenia. Alguns jano vam poder triar.—Pareu ja. Per a vosaltres anar de viatge és comprar el que siga i llepar gelats. Anem ose’ns n’anirà el matí.Vam continuar caminant. La muntanya encara quedava prou lluny de l’escola.

Dolços

Fruita

Verdura

2

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

AVALUACIÓ INICIALLlengua AV I

72

1

Localitza en el text i copia dues paraules agudes i dues més planes.

Agudes: Planes:

Escriu el nom de la botiga on vénen aquests productes.

gelats: sabates:

fruita: carn:

Escriu el plural d’aquestes paraules.

botiga: piga:

xica: barca:

Convertix aquesta oració enunciativa afirmativa en enunciativa negativa, després eninterrogativa i finalment en exclamativa.– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal.

Completa amb un subjecte o un predicat segons corresponga.– La senyora de la botiga .

– va comprar una cistella de palla.

Substituïx les paraules subratllades pel pronom personal adequat.

– Carles ens va cridar perquè eixirem de la botiga.

– Estrella i jo no vam poder triar els gelats.

Localitza en el text i escriu dos verbs que pertanguen a cada una d’aquestes conjugacions.

1a conjugació:

2a conjugació:

3a conjugació:

73

4

8

9

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

3

AVALUACIÓ INICIAL Llengua AV I

5

7

6

1

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 1Llengua

AV

74

Ordena alfabèticament aquestes paraules. Després, subratlla les que es troben en eldiccionari entre llitera i lluny.

llunyà – lent – lliure – llamp – lladruc – luxe – llum

Amb l’ajuda del diccionari, classifica aquestes paraules.

feliç – festa – fondre – fanal – fantàstic – felicitar – fàcil – fer – font

Noms:

Verbs:

Adjectius:

Quina entrada has de buscar en el diccionari per a saber el significat de cada unad’aquestes paraules?

nevava: núvols:

netes: cadires:

cantaré: contenta:

Classifica les paraules d’aquesta oració segons el nombre de síl·labes.

– Aquella xiqueta morena jugava molt bé a escacs.

Monosíl·labes:

Polisíl·labes:

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i digues si són agudes, planes o esdrúixoles.

addicte: planaací:

òliba:nata:

carícia:

Unix les síl·labes tòniques anteriors i escriu la paraula que resulta.

2

3

4

5

6

75

8

10

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

7

UNITAT 1 Llengua AV

Completa la graella d’aquestes situacions de comunicació.

a) Pels altaveus ens avisen que tanquen l’hipermercat.

b) Una revista publica els resultats de les eleccions.

c) Un camió de bombers passa amb llums i sirena connectades.

d) La veïna ens demana que baixem el volum de la ràdio.

e) Un conductor connecta l’intermitent dret del cotxe.

Quines de les oracions anteriors indiquen situacions de comunicació verbal?

Recorda una situació que hages viscut i que penses que siga interessant i respon aquestesqüestions.

• On va ocórrer?

• Quan va ocórrer?

• Qui vau ser els protagonistes?

Fes una narració de sis línies en què contes la situació anterior.

Emissor Receptor Missatge

qui parla pel micròfon els clients hora de tancament

9

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

76

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 2Llengua

AV

1

2

3

4

5

Amb l’ajuda del diccionari, completa l’encreuat amb els sinònims d’aquestes paraules.

1. Excel·lent

2. Immens

3. Paréixer

4.Menut

5. Protesta

6. Imaginari

7. Breu

8. Rar

Accentua aquestes paraules i subratlla les que porten l’accent obert.

balo – area – minim – ecologic – enten – violencia – autobus – anega

avaluacio – despres

Explica per què aquestes paraules no porten accent gràfic: balons, puça, Ferran.

Pensa i escriu:

Dues paraules agudes amb accent:

Dues paraules planes sense accent:

Dues paraules esdrúixoles:

Completa cada oració amb la paraula corresponent.

(dóna-dona) – El meu germà no em les pintures.

(és-es) – Joana llava els cabells sovint.

(són-son) – Manel i Cèlia germans bessons.

(té-te) – Miquel unes sabatilles noves.

F

M

N

E N Y

QS

T2

3

45

6

7

8

1

Llig aquestes situacions de comunicació i respon les preguntes.

a) Pels altaveus de l’estació s’avisa de l’arribada d’un tren.

b) Una conductora connecta l’intermitent del cotxe abans de girar.

c) L’AMPA del col·legi envia una citació a casa.

d) La sirena del col·legi sona a l’hora de l’eixida.

e) La meua germana ha publicat un article en la revista del col·legi.

f) Per la ràdio del cotxe he escoltat música.

g) Al pas a nivell, la campana sona i les llums estan intermitents.

• En quines situacions es fa servir la comunicació verbal?

• En quines d’aquestes s’usa la llengua escrita?

• I en quines s’usa la llengua parlada?

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

77

UNITAT 2 Llengua AV

6

Ordena els paràgrafs de la narració. Després, subratlla les expressions de temps que hi trobes.7

Pensa què vas fer el diumenge passat i escriu-ne el relat. Recorda que has d’utilitzar ex-pressions temporals.

8

A penes els va veure, un jove se’n va posar a la boca un de verd i li va trobar gustde menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa.

Encara hui, hi hamolta gent que espera que del cel caiguen confits, però aquell nú-vol no ha tornat a passarmaimés per Piombino, ni per cap altre lloc.

Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans d’u-na pedregada, però eren de tots els colors.

A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar proucom per omplir-se’n les motxilles.

Al cap d’un moment, tots al carrer se n’omplien les butxaques.

Adaptat de Contes per telèfon. Gianni Rodari. Ed. Joventut.

Relaciona les paraules que són antònimes.

Torna a escriure text substituint les paraules destacades per antònims.

Subratlla les paraules d’aquest text que tenen diftong i encercla les que tenen hiat.

Era un dia alegre i lluminós però fresc. Havíem decidit d’anar a la mar amb la barcavella que, malgrat ser xicoteta, ens donava molta seguretat. La coneixíem molt i, amés, sabíem que la seua estructura era forta.

Aquell poble era un testimoni del passat. S’estenia al peu de la serra, i un riu el voreja-va. Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Al-guns arbres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaça, un vell roure propor-cionava ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potsercentenaris. Les fulles es movien lleument al pas d’un aire inquiet que hi jugava.

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

78

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 3Llengua

AV

1

2

3

abaixar empobrir

oblidar

empitjorar

confirmar destruir

construir recordar

apujar

enriquir

millorar anul·lar

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

79

UNITAT 3 Llengua AV

4

5

6

7

Senyala els grups de paraules que formen oracions.

� La tia de Ferran llibres antics fenomenals.

� Tinc gana.

� Però no perquè nosaltres allà dalt.

�Un dia d’aquests hem d’anar.

�Un dia d’aquests hem d’anar al castell de santa Bàrbara.

� La teua gossa menja una barbaritat.

� La teua gossa.

Localitza i subratlla el subjecte (S) i el predicat (P), i encercla’n els nuclis.

Els alumnes de cinqué hem visitat Xixona.S P

– Els dos xiquets volien la mateixa bici.

– Ha arribat prompte l’autobús.

– Ells han telefonat a l’Hemisfèric.

– Aquell prestatge suporta molt de pes.

Anota quin tipus de narrador (1a o 3a persona) té cada text. Després, subratlla lesparaules que t’han servit per diferenciar-lo.

Torna a escriure el segon text canviant el punt de vista del narrador.

_________________________________

Estaven reunits els animals davant ellleó, rei de tots ells. Aquest volia sabercom eren les persones i li va demanar albou que l'informara. Després de con-sultar els reunits, li va dir que, segonsdeia la serp, la pitjor bèstia i la més falsaque viu al món és l'home. El lleó li vapreguntar per quin motiu deia això...

_______________________________

Aquella vesprada era la semifinal. Ensenfrontàvem l'equip Camacuc, de cin-qué curs, contra Els Daurats, de sisé iels nostres rivals se sentien guanya-dors segurs.Així anaven els ànims quan, una horaabans de començar el partit, van vin-dre a buscar-me la tutora i Lluís.

80

NOM

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Lligelstextosnarratiuspresentatsambl’entonació,

lapronúnciaielritmeadequats.

Comprénelstextospresentatsiresponpreguntesso-

breelsentitglobald’aquests.

Utilitzaeldiccionaricom

amitjàperalaresolucióde

dubtesil’obtenciódeinformació.

Incorporaparaulessinònimesiantònimesenlespro-

duccionspròpies.

Identificalesparaulesagudes,planesiesdrúixoles

ilesnormesd’úsdel’accentgràficilesincorporaen

lesproduccionspròpies.

Diferenciaelsignificatdeparaulesambaccentdiacrí-

tic.

81

OBSERVACIONS

UNITATS: 1-3

S’expressadeformaacurada,apartirdemodels,en

lessituacionscomunicativesoralsplantejades.

Reconeixelsubjecteielpredicatiidentificalafun-

cióquetenenenunaoració.

Identificaelselementsielsdiferentstipusdecomu-

nicació.

Accentuacorrectamentparaulesambdiftongihiat.

Redactatextosdetipologiadiversaprenentcoma

mostraelsmodelspresentats.

82

AV INICIAL

11. Anaren a la muntanya d’Acibal.Viatjaven amb autobús.Van parar en una font.Hi havia una botiga.Va comprar una cistella menuda.Perquè sa mare guardara el xocolate.Rebost: lloc on es guarden els aliments que nocal guardar en la nevera.

12. Resposta model.Dolços: ensaïmada, galeta, torró.Fruita: albercoc, caqui, maduixa.Verdura: albergínia, carxofa, espàrrec.

13. Resposta model.Agudes: excursió, autobús.Planes: anàvem, eixida.

14. Gelateria, fruiteria, sabateria, carnisseria.15. Botigues, xiques, pigues, barques.

16. – No vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal.– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal?– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal!

17. Resposta oberta.

18. – Ell ens va cridar perquè eixirem de la botiga.– Nosaltres no vam poder triar els gelats.

19. Resposta model.1a conjugació: anar, anomenar.2a conjugació: fer, beure.3a conjugació: omplir, eixir.

UNITAT 2

11.

12. Baló, àrea, mínim, ecològic, entén, violència,autobús, ànega, avaluació, després.

13. Balons i Ferran: perquè són agudes i no acabenen -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in ni en vocal. Puça: nos’accenta perquè és plana i acaba en vocal.


15. – El meu germà no em dóna les pintures.– Joana es llava els cabells sovint.– Manel i Cèlia són germans bessons.– Miquel té unes sabatilles noves.

16. En a, c, e, f. En c, e. En a, f.

17.

UNITAT 1

11. Lent, lladruc, llamp, lliure, llum, llunyà, luxe.

12.Noms: festa, fanal, font.Verbs: fondre, felicitar, fer.Adjectius: feliç, fantàstic, fàcil.

13. Nevar, net, cantar, núvol, cadira, content.

14.Monosíl·labes: molt, bé, a.Polisíl·labes: aquella, xiqueta, morena, jugava,escacs.

15. Ací: aguda; òliba: esdrúixola; nata: plana; carí-cia: esdrúixola.

16. Diccionari.

Solucions

Emissor Receptor Missatge

la revista els lectors resultats deles eleccions

camió debombers

els altresconductors emergència

la veïna nosaltres baixar el volumde la ràdio

conductor els altresconductors gir a la dreta

17.

18. A, b, d.



FIC

INGAM

A NE

ORME S T R A N Y

T ALBMEUQS

RS TOC U R TIX AI

ET

I C

2

3

45

6

7

8

1

2A penes els va veure, un jove se’n vaposar a la boca un de verd i li va trobargust de menta. Un altre va provar ungra roig i tenia gust demaduixa.

S P

SP

S P

S P

83

5

Encara hui, hi ha molta gent queespera que del cel caiguen confits,però aquell núvol no ha tornat apassar mai més per Piombino, niper cap altre lloc.

1Una vegada, a Piombino, van ploureconfits. Queien grossos com elsgrans d’una pedregada, però erende tots els colors.

4A la vesprada, quan els xiquets eixirende classe, encara en van trobar proucom per omplir-se’n les motxilles.

3 Al cap d’un moment, tots al carrer sen’omplien les butxaques.

UNITAT 3

11. Construir – destruir, apujar – abaixar, enriquir– empobrir, recordar – oblidar, millorar – em-pitjorar, anul·lar – confirmar.

12. Era un dia trist i fosc però calorós. Havíem de-cidit d’anar a la mar amb la barca nova que,malgrat ser gran, ens donava poca seguretat.La coneixíem poc i, a més, sabíem que la seuaestructura era dèbil.

13. Aquell poble era un testimoni del passat.S’estenia al peu de la serra, i un riu el vorejava.Les cases, poc altes i emblanquinades, tenienles teulades marrons i irregulars. Alguns ar-

bres fruiters destacaven als horts. Al centre dela plaça, un vell roure proporcionava ombra atres vellets amb boina que sostenien els seusanys amb bastons potser centenaris. Les fulleses movien lleument al pas d’un aire inquietque hi jugava.

14. – Tinc gana.– Un dia d’aquests hem d’anar.– Un dia d’aquests hem d’anar al castell de– santa Bàrbara.– La teua gossa menja una barbaritat.

15. – Els dos xiquets volien la mateixa bici.

– Ha arribat prompte l’autobús.

– Ells han telefonat a l’Hemisfèric.

– Aquell prestatge suporta molt de pes.

16. Narrador extern:Estaven reunits els animals davant el lleó, reide tots ells. Aquest volia saber com eren lespersones i li va demanar al bou que l'informa-ra. Després de consultar els reunits, li va dirque, segons deia la serp, la pitjor bèstia i lamés falsa que viu al món és l'home. El lleó li vapreguntar per quin motiu deia això...

Narrador intern:Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfron-tàvem l'equip Camacuc, de cinqué curs, contraEls Daurats, de sisé i els nostres rivals se sen-tien guanyadors segurs.

Atendre la diversitat de l’alumnat i acon-seguir una millora dels seus resultatsacadèmics requerix l’adopció de certesmesures pedagògiques.

Les propostes que es recullen en aquestquadern tenen aquesta finalitat, i esconcreten en dos tipus d’activitats:

• De reforç (AR)

• D’ampliació (AA)

En tots dos casos es recullen, unitat perunitat, els continguts del llibre de l’alum-nat.

Queda a judici del professorat la conve-niència d’aplicar-les als diferents alum-nes, segons les necessitats específi-ques de cada un.

Tractamentde la diversitat

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 1Llengua

AR

Busca en el diccionari i escriu:

Tres noms que comencen per b:

Tres verbs que comencen per h:

Tres adjectius que comencen per v:

1

Busca en el diccionari i identifica:

– les paraules guia de la pàgina en què es troba el significat de la paraula llàgrima.

– quants significats té la paraula monstre.

– el significat de les abreviatures que apareixen en l’entrada martell.

2

Completa les oracions amb les paraules esdúixoles de l’activitat anterior.

– Mon pare s’ha comprat una de fotos digital.

– Demà hem de portar fets els exercicis de .

– Cada dia el iaio escolta música mentre llig el diari.

4

Subratlla l’emissor (E) i el receptor (R) i encercla el missatge de cada situació decomunicació, segons el model.

– El carter digué a ma mare que portava una carta urgent.E R

– Joana va comentar a Pere que no li havia agradat la pel·lícula.

– La classe de cinqué va recitar uns poemes a l’alumnat de primer cicle.

5

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

86

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules.

cosí – tancades – forner – matemàtiques – pedres – oceà – hivern

càmera – rostre – bolígraf – clàssica

3

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 1Llengua

AA

87©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,L

leng

ua5é

.Edu

caci

óP

rimàr

ia.M

ater

ialf

otoc

opia

ble

auto

ritza

t.

Completa la graella amb l’ajuda del diccionari.1

Obri el diccionari per la lletra b. Busca i anota cinc paraules agudes, cinc planes i cinc mésd’esdrúixoles.

Agudes:

Planes:

Esdrúixoles:

2

Amplia aquesta narració.

Una colla d’amics troba una tortuga de 3 kg de pes a la marjal, mentre feia una excursiódiumenge passat.

4

Sovint fem gestos per a comunicar-nos o per reforçar la comunicació verbal. Descriu comcomunicaries a algú, sense utilitzar paraules, aquestes idees.

No vull una cosa:

Silenci:

El iaio està adormit:

He menjat prou i estic ple:

3

Paraules Entrada diccionari Paraules guia Abreviatura

ametlers

engolíem

llanternes

tranquil·letes

vivia

ametler

Relaciona les paraules sinònimes.

unió calent

riallera espavilat

ric nexe

càlid alegre

despert adinerat

Escriu un sinònim de cada paraula destacada.

– La meua motxilla és distinta a la teua.

– Va dibuixar una embarcació pirata.

– Estava molt content amb el seu regal.

Posa l’accent corresponent a aquestes paraules

parentesi – tambe – tunica – debil – canço – tonic – clinica – submari

carrec – manega – misterios – telefon

Classifica les paraules anteriors.

Agudes:

Planes:

Esdrúixoles:

Posa, si cal, l’accent diacrític sobre les paraules destacades.

– Aquell xiquet sempre em dona els cromos repetits.

– Portes la ma plena de pintura blava.

– Durant el mes de setembre fa encara molta calor.

– Jo soc de Xàtiva. D’on ets tu?

Escriu una situació de comunicació verbal en què s’use la llengua oral i una en què s’usela llengua escrita.

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

88

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 2Llengua

AR

1

3

4

5

6

2

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,L

leng

ua5é

.Edu

caci

óP

rimàr

ia.M

ater

ialf

otoc

opia

ble

auto

ritza

t.

89

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 2Llengua

AA

2

3

4

1 Enllaça les paraules que són geosinònims, és a dir, que s’usen a zones diferents.

manta guineu

pimentó patata

lletuga pebrera

creïlla granera

rabosa encisam

escombra flassada

El verb portar té significats diferents. Amb l’ajuda del diccionari, troba altres verbs ambun significat més concret per a cada oració.

– La mare porta el cotxe molt bé.

– Maria porta roba molt moderna.

– El guia porta els excursionistes a la cova.

– Porte un constipat des d’ahir...

Observa aquesta taula de paraules i usa-les per a completar les oracions.

– pare vol fer un viatge arreu del .

– El del passeig estava ple de brutícia.

– El gat està mudant, i ho ompli tot de .

– Ens hem de protegir del a la platja i a la muntanya.

Com es comuniquem amb aquests objectes, oralment, per escrit o ambdues coses?

Ràdio: Megàfon:

Telèfon mòbil: Carta:

Ordinador: Revista:

Fax: Televisor:

Amb accent diacrític Sense accent diacríticmón: planeta. mon: determinant possessiu.pèl-pèls: cabells. pel-pels: contracció de per+el/per+elssòl: el terra, el pis per on caminem. sol: estrella que ens il·lumina.

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,

Llen

gua

5é.E

duca

ció

Prim

ària

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

torit

zat.

90

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 3Llengua

AR

1

2

3

4

Escriu els antònims d’aquestes paraules usant els prefixos següents.

parcial – muntar – mòbil – higiènic – preocupat – capaç – estètic – pentinatreglamentari – flexible – ordenat – aeri

des-:

in- / im-:

anti-:

Compta les síl·labes d’aquestes paraules i classifica-les.

nadiu – plou – claus – superheroi – neu – aireboa – paella – València – oboé – Maria – científic

Copia les paraules de l’activitat anterior que porten diftong.

– Per què s’accentuen les paraules València i oboé?

Completa cada oració amb un subjecte o un predicat, segons corresponga.

– ha explicat els diftongs i els hiats.

– va reparar la direcció de la moto.

– visitaran Morella el cap de setmana.

– El gos d’Hèctor

– La roda de davant de la bici

– Joana i tu

Nombre de síl·labes Paraules

Monosíl·labes (una)

Bisíl·labes (dues)

Trisíl·labes (tres)

Tetrasíl·labes (quatre)

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,L

leng

ua5é

.Edu

caci

óP

rimàr

ia.M

ater

ialf

otoc

opia

ble

auto

ritza

t.

91

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNITAT 3Llengua

AA

2

3

4

1 Substituïx la paraula destacada de cada oració per l’antònim adequat.

corrent, conegut

– Hi havia un estrany a la porta.

– Era un exemplar molt estrany.

estalviat, nou

– Aquest llibre està molt gastat.

– He gastat molts diners.

Escriu una oració amb cadascun d’aquests verbs.

cantàveu – éreu – dormíeu

Quines paraules amb diftong s’accentuen?

Escriu dues paraules amb cadascun d’aquests diftongs i hiats.

Esbrina el subjecte d’aquestes oracions i escriu-lo.

No tinc molta son. Mireu per la finestra!

Has telefonat abans? Han apagat el foc.

Vam dinar prop d’Albal. Va llegir el còmic.

ai oi ui au eu

Diftongs

Hiats

ia ie io ae oe

5

92

Solucions

UNITAT 1 UNITAT 2

Activitats de Reforç

1. Unió – nexe, riallera – alegre, ric – adinerat, cà-lid – calent, despert – espavilat.

AR

UNITAT 3


1. Desmuntar, despreocupat, despentinat, desor-denat.Imparcial, immòbil, incapaç, inflexible.Antihigiènic, antiestètic, antireglamentari, an-tiaeri.

2.Monosíl·labes: plou, claus, neu.

AR

2. Diferent, vaixell, feliç.

3. Parèntesi, també, túnica, dèbil, cançó, tònic, clí-nica, submarí, càrrec, mànega, misteriós, telè-fon.

4. Agudes: també, cançó, submarí, misteriós.Planes: dèbil, tònic, càrrec, telèfon.Esdrúixoles: parèntesi, túnica, clínica, mànega.

5. – Aquell xiquet sempre em dóna els cromos re-– petits.– Portes lamà plena de pintura blava.– Durant elmes de setembre fa encara molta ca-– lor.– Jo sóc de Xàtiva. D’on ets tu?

6. Resposta oberta.

Activitats d’Ampliació

1. Manta – flassada, pimentó – pebrera, lletuga –encisam, creïlla – patata, rabosa – guineu, es-combra – granera.

2. Conduir, vestir, acompanyar, tindre.

3. –Mon pare vol fer un viatge arreu delmón.– El sòl del passeig estava ple de brutícia.– El gat està mudant, i ho ompli tot de pèls.– Ens hem de protegir del sol a la platja i a la– muntanya.

4. Ràdio: oralment. Megàfon: oralment.Telèfon mòbil: oralment. Carta: per escrit.Ordinador: per escrit. Revista: per escrit.Fax: per escrit. Televisor: oralment.

AA

E R M

E

R

M


1. Resposta model.Noms amb b: balena, biquini, boira.Verbs amb h: haver, heretar, homenatjar.Adjectius amb v: valent, veloç, vistós.

2. Comprovar que les respostes s’adeqüen amb elsdiccionaris de l’alumnat.

3. Cosí, tancades, forner, matemàtiques, pedres,oceà, hivern, càmera, rostre, bolígraf, clàssica.

4. – Mon pare s’ha comprat una càmera de fotos– digital.– Demà hem de portar fets els exercicis de–matemàtiques.– Cada dia el iaio escolta música clàssicamentre– llig el diari.

5. – Joana va comentar a Pere que no li havia

– agradat la pel·lícula.

– La classe de cinqué va recitar uns poemes a

– l’alumnat de primer cicle.


1.

2. Resposta oberta.

3. Resposta model.No vull una cosa: moure el cap a dreta i esquerra.Silenci: posar-se el dit índex als llavis.El iaio està adormit: les mans juntes posades enla galta i amb el cap doblegat.He menjat prou i estic ple: moure la mà en cer-cles sobre la panxa.

4. Resposta oberta.

AA

AR

Paraules EntradaDiccionari

Paraulasguia Abreviatura

engolíem engolir Respostaoberta

v. tr.

llanternes llanterna Respostaoberta

n. f.

tranquil·letes tranquil Respostaoberta

adj.

vivia viure Respostaoberta

v. intr.

93

Bisíl·labes: nadiu, aire, boa.Trisíl·labes: paella, oboé, Maria.Tetrasíl·labes: superheroi, València, científic.

3. Nadiu, pliu, claus, superheroi, neu, aire.València s’accentua perquè és esdrúixola i totesaquestes porten accent.Oboé s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal.

4. Resposta oberta.


1. – Hi havia un conegut a la porta.– Era un exemplar molt corrent.– Aquest llibre està molt nou.

AA

– He estalviatmolts diners.

2. Resposta oberta.

3. S’accentuen les paraules planes.

4. Respostas model. Aigua aire, coix, boina, cuina,bruixa, palau, taula, peu, seu.Diana, València, quieta, Daniel, violí, viola, pae-lla, aeroport, coet, coent.

5. No tinc molta son. Jo.Mireu per la finestra! Vosaltres.Has telefonat abans? Tu.Han apagat el foc. Ells/elles.Vam dinar prop d’Albal. Nosaltres.Va llegir el còmic. Ell/ella.

Entendre bé el que es llig és un requeri-ment bàsic en l’aprenentatge de qualse-vol matèria. Per això oferim tot seguitquinze textos per a treballar la compren-sió lectora.

Els textos seleccionats tenen una carac-terística comuna: són textos expositiusen els quals s’informa d’alguna cosa,generalment un fet curiós que pot cridarl’atenció de l’alumnat.

Hem deixat de banda a propòsit altres ti-pus de text, com ara narratius, poètics,descriptius o dramàtics, per tal d’atendreexclusivament les carències que puguenpresentar molts estudiants en la com-prensió de textos no literaris.

Comprensiólectora

Nombre y apellidos:.....................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUAComprensión lectora 1

Nom i cognoms:...........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUAComprensió lectora 1

CL

Abans de llegir el text.

Llig aquest text amb atenció. Primer ràpidament per a entendre’n el sentitgeneral; després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sensemirar-lo, les preguntes de la pàgina d’activitats.

El gos

Mamífer de l’ordre dels carnívors d’aspecte, forma i pelatge moltdiversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals prove-nen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria.Del gos sempre hem valorat l’olfacte, la força, la rapidesa, la va-lentia i la intel·ligència. Les diferents races s’agrupen, segons cri-teris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defen-sa, de caça i de companyia. Podem trobar, entre d’altres, lessegüents races:– Cocker: raça originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm iuna llargada aproximada de 65 cm. Cobert de pèl suau, dens illeugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-tes de pèl. El color varia molt en cada exemplar. És un gos de ca-ça, però hui en dia és més utilitzat com a gos de companyia.

– Collie: gos de pastor, originari d’Escòcia; té una alçària de 0,55a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes.El pelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les an-ques és especialment llarg i de color generalment viu. És moltapte per a conduir grans ramats.

– Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característicpel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al mu-sell. La seua coloració és molt variada: blanc, negre, castanyclar o fosc. Viu sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica, on és uti-litzat com animal de tir per als trineus.

– Llebrer: dit del gos de caça caracteritzat per les formes esvel-tes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial. Lesvarietats principals són l’afganesa, la russa, l’anglesa, la persa,la italiana i l’eivissenca.

– Santbernat: gos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat itacat de roig sobre fons blanc. Se l’ha utilitzat en la recerca deviatgers extraviats a la neu.

Extret d’Enciclopedia de l’Avui i d’Encarta.

97©GRUPOANAY

A,S.A.,Llengua

5é.E

ducacióPrim

ària.M

aterialfotocopiableautoritzat.

©GRUPOANAY

A,S.A.,Llengua

5é.E

ducacióPrim

ària.M


98

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL1

Els gossos són mamífers que provenen de…

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

Relaciona cada raça canina amb les característiques corresponents.4

Quina raça té una varietat eivissenca?

....................................................................................................................................................

6

Quines qualitats es valoren en el gos?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Quin és l’aspecte físic del collie? Per a què s’utilitza?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes. Utilitzatsen la recerca de viatgers extraviats a la neu.

Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat.Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl.

Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i sónutilitzats com a animals de tir per als trineus.

Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines n’hi ha?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Cocker

Gos esquimal

Santbernat

Pensa un poc més

Com has llegit, el gos ajuda l’home en diverses situacions. Com ha de tindre cura d’unamascota?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©GRUPOANAY

A,S.A.,Llengua

5é.E

ducacióPrim

ària.M


99


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................


Nom i cognoms:...........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................


CL

Les balenes

La característica distintiva principal d’aquests animals marinssón les “barbes”, formacions còrnies a les genives, fetes dequeratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen ala inferior i filtren l’aliment: plàncton i crustacis xicotets.

Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargària tenen la cua dis-posada en pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió a lasuperfície per respirar. Tenen dos espiracles o orificis nasals,situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pulmonsacompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua.

La gestació d’una balena dura uns 12 mesos i normalment pa-rixen un únic balenó, alimentat amb una llet especialment nu-tritiva. La seua esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan gransmigracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlideson s’aparellen i es reproduïxen. També se’n troben a la Medi-terrània.

Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balenablava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca,també anomenada beluga, la balena franca, la balena francaatlàntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal),i la balena grisa.

La caça de la balena començà el segle XI al golf de Biscaiai fins al segle XIX es limità a la balena franca. El 1985 es va es-tablir la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japói Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb lesespècies que consideren que no estan en perill d’extinció. Ambla nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turisme d’a-vistament de cetacis especialment en llocs de concentraciód’aquests animals com la Patagònia.

Extret de ca.wikipedia.org.



Què son les “barbes” de les balenes i per a què servixen?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

©GRUPOANAY

A,S.A.,Llengua

5é.E

ducacióPrim

ària.M


100

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL2

Quin altre nom rep la beluga?

Balena blava Balena grisa

Balena blanca Balena franca

5

En quin any es va establir la suspensió de la caça de la balena?

....................................................................................................................................................

7

Com tenen la cua les balenes? Per a què la utilitzen?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Què diferencia les balenes franques?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

6

Com respiren les balenes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Pensa un poc més

Per quin motiu penses que començà la caça de la balena?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

Explica com són les migracions.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

©GRUPOANAY

A,S.A.,Llengua

5é.E

ducacióPrim

ària.M


101


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................


Nom i cognoms:...........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................


CL



Els arbres

Els arbres són plantes grans que tenen arrels, tronc i capçada.Creixen a partir d’una llavor.

Les arrels subjecten els arbres a terra, i a més recullen l’aiguai part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Aquest ali-ment, anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i ales fulles.

Els troncs dels arbres estan coberts d’escorça. Aquesta pot serllisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes,aranyes, etc.

La capçada està formada per les branques i les fulles. Les fullessón de diferents formes i mesures: amb forma de cor, d’agulla, dellança, ovalada… Les fulles que ixen d’una en una de les bran-ques dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, com-postes. La part de damunt de la fulla és l’anvers i la part de da-vall, el revers.

Els arbres que perden totes les fulles a la tardor són arbres de fu-lla caduca. Els que en mantenen tot l’any són de fulla perenne.

Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallar-lo mirant la soca i comptant-ne els anells.

Quan tots els arbres del bosc són de la mateixa família, el boscpren el nom de l’arbre. Així, un bosc de pins serà una pineda i unbosc d’alzines serà un alzinar…

Alguns dels fruits que donen els arbres són bons per a menjar.Podem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma oles cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les ave-llanes.

Relaciona cada part de l’arbre amb les característiques corresponents.1

Està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa orugosa. Davall de l’escorça poden viure larvesd’insectes, aranyes, etc.

Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden sersimples, si ixen d’una en una, i compostes, queixen en grup.

Subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part del’aliment que necessita l’arbre per a viure.

Arrels

Tronc

Capçada

©GRUPOANAY

A,S.A.,Llengua

5é.E

ducacióPrim

ària.M


102

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL3

Com s’anomena l’aliment de les plantes? Quin recorregut fa?

....................................................................................................................................................

2

Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnososa i cinc de fruita seca i classifica’ls.

Fruita carnosa Fruita seca

3

Quan es diu que un arbre és de fulla caduca?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

XTÇPDPCA

FAMETLAV

ÇRGRFASE

POMABTTL

BNOUXAAL

TJXBZNNA

RAIMJÇYN

BELLOTAA

Pensa un poc més

Busca informació i parla d’uns altres beneficis que proporcionen els arbres.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

103

COMPRENSIÓ LECTORA 1

1. Provenen d’espècies salvatges que foren domesti-cades a la prehistòria.

2. L’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la in-tel·ligència.

3. S’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossosd’atura (o de pastor), de guarda i defensa, decaça i de companyia.

4. Santbernat: Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kgde pes, de cos corpulent, utilitzats en la recercade viatgers extraviats a la neu.Cocker: cobert de pèl suau, dens i lleugeramentondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-tes de pèl.

Gos esquimal: viuen sobretot al nord d’Euràsiai d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tirper als trineus.

5. Té una alçària de 0,55 a 0,60 m. Amb el musellllarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatgeés molt dens i aspre; el del coll, les potes i les an-ques és especialment llarg i de color general-ment viu. S’utilitza per a conduir grans ramats.

6. El llebrer.

Pensa un poc mésResposta oberta.


1. Són formacions còrnies a les genives, fetes dequeratina, que pengen de la mandíbula superiori s’allotgen a la inferior i servixen per a filtrar l’ali-ment: plàncton i xicotets crustacis.

2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal.això és així per tal d’ajudar-les en l’ascensió a lasuperfície, on respiren.

3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats alcim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pul-mons acompanyat sovint de mucositats i de va-por d’aigua.

4. Fan grans migracions des de les mars fredes ons’alimenten a les càlides on s’aparellen i es re-produïxen.


1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullenl’aigua i part de l’aliment que necessita l’ar-bre per a viure.Tronc: està cobert d’escorça. Aquesta pot ser lli-sa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure lar-ves d’insectes, aranyes, etc.Capçada: conjunt de branques i fulles. Aquestespoden ser simples, si ixen d’una en una, i com-postes, que ixen en grup.

2. L’aliment dels arbres s’anomena saba. L’ab-sorvixen les arrels, passa pel tronc i arriba ales branques i a les fulles.

3.

Fruita carnososa: taronja, pera, poma, raïm,plàtan.Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, be-llota.

4. Quan perd totes les fulles a la tardor.


5. Balena blanca.

6.No tenen aleta dorsal.

7. El 1985 es va establir la suspensió de la caça co-mercial.


Solucions

XTÇPDPCA

FAMETLAV

ÇRGRFASE

POMABTTL

BNOUXAAL

TJXBZNNA

RAIMJÇYN

BELLOTAA

Si entendre el que es llig és un requisitbàsic per a l’aprenentatge de qualsevolmatèria, entendre el que s’escolta ésuna exigència que va més enllà de l’àm-bit escolar: la comunicació oral és la for-ma més habitual de relacionar-se i a laqual quasi tothom té accés.

Els textos que presentem a continuaciórecullen situacions comunicatives de lavida quotidiana, tenint en compte quel’escola forma part d’aquesta quotidiani-tat. D’ací que també s’incloga algun textliterari. Aquests textos estan locutats enel CD-ROM de recursos didàctics. L’a-lumnat pot escoltar-los i comprovar elseu nivell de comprensió a través de lesrespostes que donen a les preguntesque apareixen en la pantalla de l’ordina-dor. I si no, el professorat pot llegir elstextos, i l’alumnat, respondre les pregun-tes per escrit.

Comprensióde textos orals

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LENGUAComprensión lectora 1LLENGUA

Comprensió de textos orals

106

Les vacances d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció emfeia tremolar tot jo d’alegria.Totes les meues vacances d’estiu, des dels quatre anys finsals dèsset (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Esticsegur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix llocidíl·lic, i el lloc era Noruega.Tret de la meua germanastra gran i del meu no tan gran ger-manastre, tots els germans érem de sang totalment noruega.Tots parlàvem noruec i tots els nostres parents vivien a No-ruega.El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que llavorsno hi havia avions comercials, de manera que tardàvem quatredies per fer el viatge, i quatre dies més per tornar.A Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollantla gran ciutat fins a King’s Cross, i allà agafàvem el tren cap aNewcastle, tres-cents quilòmetres al nord. El viatge duravaunes cinc hores, i quan arribàvem neccesitàvem tres taxis mésque ens dugueren de l’estació al port, on esperava el vaixellque ens duria fins a Oslo, capital de Noruega.

Text 1 El text que sentiràs a continuació és un fragment de l’obra El nen, deRoald Dahl. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé lespreguntes.

BALLADORA: Quan comencem a ballar Josep?

BALLADOR: El programa de les festes deia a les deu en punt.

BALLADORA: No serà de hui, perquè ja són les deu i quart.

BALLADOR: Paciència Eulàlia, ja saps que en festes tot va com va.

BALLADORA: Bé, però és que tinc un poc de gana.

BALLADOR: Jo no tinc gana, però tinc molta set.

BALLADORA: Mira, ja ve el cap, ara començarem!

Text 2 El text que sentiràs a continuació és un diàleg d’una parella deballadors abans de començar el ball. Escolta’l amb atenció per apoder respondre bé les preguntes.

107

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LENGUAComprensión lectora 1LLENGUA

Comprensió de textos orals

Es troben dos vampirs a punt de trencar el dia. Un duu tota laboca plena de sang. El que la duu neta li diu a l’altre:––Què, de festa?––Festa! Tu veus aquell mur del castell?––Sí, clar que el veig.––Doncs jo no l’he vist.

Text 3 El text que sentiràs a continuació és un acudit. Escolta’l amb atencióper a poder respondre bé les preguntes.

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,L

leng

ua5é

.Edu

caci

óP

rimàr

ia.M

ater

ialf

otoc

opia

ble

auto

ritza

t.

108

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................


Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUAComprensió del text 1

Quines paraules màgiques li feien tremolar?

La trobada d’un niu.

Les vacances de Nadal.

Les vacances d’estiu.

1

Quin lloc era idíl·lic?

Noriega. L’estiu. Noruega.

3

Les vacances d’estiu, en quin període foren idíl·liques?

Des dels deu anys fins als dèsset.

Des dels quatre anys fins als dèsset.

A partir de 1932.

2

Quina llengua parlaven tots?

Noruec. Suec. Xinés.

5

Quins parents no tenien sang totalment noruega?

El seu padrastre.

La seua germanastra menuda i el seu germanastre.

La seua germanastra gran i del seu no tan gran germanastre.

4

Quin mitjà de transport no hi havia en aquells temps?

Avions. Avions comercials. Viatges.

6

Quina és la capital de Noruega?

Newcastle. Osca. Oslo.

7

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,L

leng

ua5é

.Edu

caci

óP

rimàr

ia.M

ater

ialf

otoc

opia

ble

auto

ritza

t.

109

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................


Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................


A quina hora havia de començar el ball?

A les deu en punt.

A les deu i quinze minuts.

A les set.

3

Com es diu el ballador?

Emili. Joan. Josep.

1

On es troben els balladors?

En una festa.

En una reunió.

En un bar.

4

Què té Eulàlia?

Pressa. Gana. Set.

5

Què li demana Josep?

Aigua.

Un programa de festes.

Paciència.

6

Com es diu la balladora?

Emília. Eulàlia. Amàlia.

2

Qui arriba en l’últim moment?

Eulàlia. Josep. El cap.

7

©G

RU

PO

AN

AYA

,S

.A.,L

engu

a5.

ºE

duca

ción

Prim

aria

.Mat

eria

lfot

ocop

iabl

eau

toriz

ado.

110

Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................


Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................


Per què el vampir duia la boca plena de sang?

Per què n’havia begut molta en una festa.

Perquè li l’havia xuplada a l’altre vampir.

Perquè havia xocat contra el mur del castell.

6

Qui es trobem?

Dues rates pinyades

Dos mussols

Dos vampirs

1

Què duu un vampir que no duu l’altre?

La capa. Els ullals. La boca plena de sang.

3

Quan es troben?

A la nit

A trenc d’alba

A migdia.

2

Què era el que el vampir no havia vist?

El mur. El castell. L’altre vampir.

5

Què li pregunta el vampir al que duu la boca plena de sang?

Si té ganes de festa.

Si ha anat de festa.

Si li agrada la festa.

4

111

COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 1

1. Les vacances d’estiu.

2. Des dels quatre anys fins als dèsset.

3. Noruega.

4. La seua germanastra gran i el seu no tan grangermanastre.

5. Noruec.

6. Avions comercials.

7. Oslo. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 3

1. Dos vampirs.

2. A trenc d’alba.

3. La boca plena de sang.

4. Si ha anat de festa.

5. El mur.

6. Perquè havia xocat contra el mur del castell.

COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 2

1. Josep.

2. Eulàlia

3. A les deu en punt.

4. En una festa.

5. Gana.

6. Paciència.

7. El cap.

Solucions

Solucionsdelquadern

114

4 5

6 7

golia, altres els escopia i la majoria, els dei-xava arraconats.

Alguns se’ls en-

Toni la treia al terrat i la deixava entre els

Caçar, cadàvers, cert, clar, contenta, queixava.

geranis.PerquèCada matí.

vivaçengolia

símptomes

fusta s.f.fuster/-a s. m. i f.fustigar v.futbol s. m.futbolí s. m.futbolista s. m. i f.fútil

amiga

Resposta oberta.

homedonaparla sobre alguna

cosa relacionada amb laplatja.

pare o marexiquetanega alguna cosa

amb cara d’enuig.

edifici públicusuaris de l’edificiserveis d’homes/de

dones.

Ajuntament d’Alimalíveïns d’Alimalícampanya de vacu-

nació dels gossos.

Resposta oberta.

des llu nat a ju pi da pres tat ge ri a

ha bi ta ci óma tí gri sa ho rit zon tal

fi nes train sò li ta

ma

matí, desllu-nat, horitzon-tal, habitació

grisa, finestra,ajupida,

prestatgeriainsòlita,

Matemàtiques

te mà ti ques

començar classe content mes

adj.

XX

X

8 9

10 11

115

Resposta oberta

Resposta modelComunicació no verbal : senyal d’aparcament per aminusvàlids, senyal d’informació turística, senyal deprohibit fumar, bandera verda, creu roja de la postasanitària, icones dels serveis per a homes i per a do-nes, pas de vianants.Comunicació verbal : escrivint la multa, menú delrestaurant, cartell del restaurant, cartell de l’horaride la posta sanitària, dones parlant.

ranta vegades més gran que ell.Trenta o qua-

engolir empassar cotxera garatgemisto llumí esvarós relliscóspressa urgència intercanviar bescanviarrefredat constipat ressec deshidratat

Fer un encanteri , per a

L’esmorzar es fa a les 11:05El dinar es fa a les 14:00El berenar es fa a les 18:00El sopar es fa a les 21:00

dofí camió cabàs

semàfor cérvol espàrrecs

àguiles

´ ` `` `

pèl màmes donason nét

àmfora sandàlies

8:30créixer tant com el gegant menjant xocolate.

116

12 13

14 15

Demanaven que l’hivern se n’anara i que tor-

tan trist que vaig deixar d’amollarneu. Després de rumiar-m’ho molt i molt,vaig arribar a la conclusió que no podia que-dar-me en un lloc on no em volien.Vaig travessar els camps nevats, xano-xano,cap a les muntanyes i no vaig veure l’ós queem saludava, somrient.narà l’estiu.

No.

bufa, el sol no brilla , fa fred, els camps estannevats. Ficar-se a la cova i dormir durantunes setmanes.

El vent

resumir ampliar clar tèrbolpartidari contrari benestar malestarestrany habitual beneir maleirpujada descens beneficiós perjudicial

dofípeu (D) huit (D) policia (H) piano (H)

pou (D) ambulància (H) coixí (D) violí (H)

xiulet (D) peó (H) paella (H) teulada (D)

estàtua (H)

peu, huit, pou, niu.

Resposta oberta.

Resposta oberta. Sidonen pronoms perso-nals, comprovaremque concorden ambla forma verbal.

Jo col·leccione minerals.La bici nova frena molt bé.Unes amigues de Pau han anat a París.Monste i tu sou sensacionals.

Resposta oberta.

coixí, violí, xiulet, peó, cuiner.policia, piano, paella, teulada.ambulància, estàtua, gàbia.

gàbia (H) cuiner (D) niu (D)

117

16 17

18 19

Resposta model.

Hivern L’estiu

El foc està controlat Esquí nàutica Vila -real

1564

Tardor Ja ve la primavera

paella metgessa forqueta

eriçó, puça, hienacarro, alicates, finestrapalmera, xop, geraniplaça, riu, platjaManel, Irene, DolorsMagre, Segura, MillarsIrlanda, Grècia, UcraïnaPenyagolosa, Maestrat, Puig Campana

guitarra goril·la

petjada pinya motxilla pallasso rossinyol

but xa ques pa llis sa cor ret ja

pas seig se nyo re ta ar ros se gar

an gui la tret ze a qua rel les avorriment/tristesa

por felicitat enuig

118

20 21

22 23

,

,, , ,

,

,

,,, ,

, ,

;;

;;

;

,.

,.

.

..

.

El cim de la Ràpita.

titot, forn, bescuit, pis.bicicleta, cosina, iaia,mare, fruita, germana, bici, casa.anys, iaios, oncles, dits, pinyons.rodes, postres, panses, parets, marques.

cosírusveí

taxistaporc

Els llapis L’amigaUns nassos Un autobúsLes gates Alguna xicaUnes fonts La tassaUns pisos Un balcó

cosinarussaveïnataxistatruja

metgevigilantós

esquirolgendre

metgessavigilantóssa

esquirolnora

No.

has

Perquècento ho

as

Tens la tem-peratura alta.Notes algunacosa més?

Em trobemolt cansada

Has fet moltd’exercici ?

No. I mengemolt bé!

ma m’ha

sentPer què

et011294 llengua5 rd val

Documents