espurnes núm. 5 - març 2012

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONA SETMANA SANTA

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS, DISSENY I MAQUETACIÓSergi ArévaloMontserrat Sala

COL.LABOREN Mercè PérezEstel Suau

SUMARI:EDITORIAL Agustí Sánchez President de l’AMPA

LA CARTA DEL DIRECTOR Rogelio González Director MARISTES BADALONA

DINAMARCA, TO BE CONTINUED Alumnes 2º Batxillerat

“NO ME’L PUC TREURE DEL CAP“ EL TREBALL DE RECERCA Mercè Badia

ESMORZARS DE NADAL Comissió de cultura

VISITA DELS PATGES REIALSLluís López

PROJECTE DE COMUNICACIÓ A 1R I 2N D’ESO Departament de Llengües

QUINS ATRACTIUS TÉ SER PERIODISTA?Òscar Martín

PER FI ÉS DIMARTS, TOCA...BOLLYWOODMaahi Veeeeeeeeee

LA REPORTERA ESPURNETA Imma Roig amb la col·laboració dels tutors de P-4

NECESSITO ASSEGURANÇA DE VIDA?Jordi Verge

LES RELACIONS DE PARELLA I L’EDUCACIÓ DELS FILLS I DE LES FILLESPilar Sánchez

L’ENTREVISTA Maria Lara

MARISTES FOR ESQUERDES Departament de Llengües

CARTA ANTICS ALUMNES Josep m. Busquets President Ademar Badalona

PARLEM DE CUINAJuan Roanes

PETITS GOURMETSMontserrat Sala

OLLA DE LLETRESLidia Soriano

TRIAR ESCOLA Montserrat Sala

LA GENERACIÓ GOOGLEEscola de Pares

ACTUALITATComunicacions i Publicacions

REVISTA ESPURNES CRÈDITS

01 Espurnes Març 2012

Benvolgudes famílies, gairebé som a la recta final d’aquest curs, tot just acabat el segon trimestre. Encara sembla que va ser ahir que va començar. Això acostuma a passar quan el dia a dia és tan intens que en moltes ocasions no et deixa ni temps per adonar-te del que tens, del que vius.

Ens ha tocat viure aquest temps difícil, d’incertesa i de profunda crisi econòmica, però també hi ha un espai per a l’esperança, per creure que entre tots podem ajudar a aquells que més ho necessiten.

Fa poc hem viscut a l’escola la setmana SED, setmana de la solidaritat, que sempre ens recorda que hi ha llocs al món d’extrema pobresa i que amb una petita ajuda que per a nosaltres no representa pràcticament cap esforç, a ells els pots servir de molt. Però com hem sentit a dir moltes vegades, la solidaritat ben entesa comença per un mateix, és a dir, pels que tenim més a prop, persones del nostre entorn que també viuen moments delicats, persones grans a qui se’ls fa difícil arribar a finals de mes amb la pensió, familiars o amics que estan a l’atur i han de tirar endavant una família i assumir una hipoteca.

En una societat clarament marcada per l’individualisme, tots plegats hem de fer l’esforç i aportar el nostre granet de sorra per endegar projectes en comú, que serveixin per a trobar-nos, per a conèixer-nos millor, per a donar-nos suport.

Quantes vegades durant anys ens hem trobat mares i pares baixant o pujant per la rampa de l’edifici del Temple i ens hem saludat, sense saber com ens diem, ni en quin curs tenim els nostres fills o filles, però amb la certesa de tenir una cosa en comú: pertànyer a la família Marista.

És per això que la Junta ja fa un temps va pensar que fóra una bona idea crear la nostra Diada Familiar, una jornada festiva, en la qual ens trobéssim pares, mares, avis, tiets, nens i no tan nens i compartíssim tots junts un dia d’esbarjo, de jocs, de diversió, per a petits i grans. Doncs ja estem treballant per assolir aquest objectiu. Hem d’aprofitar l’oportunitat que l’escola ens ofereix i gaudir també d’espais i temps de trobada per a tota la família.

Com sabeu darrere de qualsevol activitat hi és la feina i dedicació de molta gent i en moments puntuals ens calen moltes més mans. És per això que us vam demanar si us interessava col·laborar amb la Junta. Us donem les gràcies a tots i a totes els que heu respost a la nostra crida, això ens anima i empeny a continuar la nostra feina.

Així, doncs, us animo, pares i mares, per fer entre tots que l’AMPA de la nostra escola sigui l’AMPA que tots desitgem.

Depèn de nosaltres!!!

EDITORIAL

ampamaristesbadalona.ning.com [email protected]

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

Agustí SánchezPresident de l’AMPA

De nou tinc l’oportunitat de dirigir-vos unes línies des de la Revista Espurnes. Vull tornar a agrair −en primer lloc− a tots els membres de l’AMPA la seva implicació personal en totes les iniciatives i activitats que porten a terme per ajudar a millorar la nostra escola. Faig extensiu aquest agraïment també a tots els pares i les mares que continueu confiant en el Projecte Educatiu del Col·legi per ajudar-vos en l’educació dels vostres fills i filles.

Aquesta vegada vull compartir amb vosaltres les meves reflexions al voltant de l’anunciada enèsima reforma del sistema educatiu espanyol. De la proposta –o com a mínim de l’exposició d’intencions– que ha fet el Ministre d’Educació, Cultura i Esport, el Sr. José Ignacio Wert, una de les coses que ha suscitat més comentaris és l’anunci de la propera reforma del curs de 4t d’Educació Secundària Obligatòria. Encara no hi ha gaire informació al respecte, però la proposta passa per retallar la Secundària Obligatòria a 3 anys i introduir un tercer curs de Batxillerat o Formació Professional. Amb tot, no es vol rebaixar l’edat d’educació obligatòria, que actualment és 16 anys. Per tant, això vol dir que els estudiants hauran de fer 1r de Batxillerat o 1r de Grau Mitjà de Formació Professional obligatòriament tot i que després tinguin pensat deixar d’estudiar; i a més a més, la titulació que ara s’aconseguia en acabar el quart curs de l’ESO –el GES (Graduat en Educació Secundària)– no s’aconseguirà fins que no se superi el 1r de Batxillerat o el 1r de Formació Professional. Això sí, no sé quin nom li donaran al títol.

Segons el Ministre, la mesura s’engloba dins d’un pla per reduir el fracàs escolar i fomentar l’FP a Espanya. És evident que en l’objectiu de reduir el fracàs escolar tots hi estem d’acord i hem de trobar una fórmula per fomentar la millora de la formació dels nostres joves. En aquests moments de crisi econòmica i de taxa d’atur tan elevada, ens trobem molts joves ben preparats que no tenen l’oportunitat de trobar la seva primera feina; però el que també tinc molt clar és que quan comenci la recuperació –i tots desitgem que sigui com més aviat millor–, aquells qui començaran a trobar feina abans seran aquelles persones més ben formades.

Tot aquest tema dels darrers cursos de la Secundària és una qüestió que cueja des del primer moment. Hem de recordar que la reforma de l’ESO es va fer per arreglar una incoherència que tenia l’anterior sistema educatiu: amb l’EGB era obligatori estudiar fins als 14 anys i, en canvi, la incorporació al mercat laboral no es podia fer fins els 16 anys. L’ESO posa remei a aquesta incoherència però provoca que molts alumnes hagin de romandre dos anys més a les aules.

La veritat és que de moment hi ha molts interrogants: segons s’ha dit l’ensenyament concertat continuarà fins als 16 anys, per tant, el nostre cas, el 1r de Batxillerat seria un curs concertat; però què passarà amb 2n i 3r de Batxillerat? Hi haurà alguna possibilitat (tant de bo) que siguin també concertats? Quines matèries es faran en aquest nou 1r de Batxillerat o 1r d’FP? Sembla ser que tindran moltes matèries comunes i algunes específiques dels estudis posteriors. Serà el 1r de Batxillerat un curs comú per a tots o els alumnes ja hauran d’escollir la modalitat del Batxillerat? Ja veieu que de moment no podem valorar la proposta perquè ens falten molts elements per poder emetre un judici de valor amb una mica de consistència. L’únic que podem dir és que esperem que la seva implantació ajudi a millorar la formació dels nostres joves. En properes edicions de la revista Espurnes, ja tindrem temps d’anar valorant les propostes, quan siguin ja una realitat.

Només em falta desitjar-vos el millor en aquests dies de Quaresma i de camí cap a la Pasqua del Senyor. Que la Bona Mare i Sant Marcel·lí ens ajudin cada dia a construir –a la llum de l’Evangeli– un món més just i més humà.Rebeu una cordial salutació, Rogelio González Director Maristes

Badalona

BENVOLGUDES FAMÍLIES DEL COL·LEGI:

02

Ja fa diversos anys que l’escola organitza un intercanvi amb l’escola danesa Virum Gymnasium, en què hi ha estudiants de llengua castellana. El setembre una vintena d’alumnes de batxillerat van anar a Dinamarca i ara ha estat el torn dels danesos de visitar-nos. L’experiència sempre ha estat molt bona i per això aquesta vegada hem volgut que els mateixos alumnes ens ho expliquessin. Mireu si s’hi ha integrat que ens han escrit l’article en anglès! No patiu, que per qui ho vulgui, l’hem traduït a sota!

WE DID OUR BEST TO MAKE SURE THAT OUR EXCHANGE STUDENTS WOULD SPEND THE BEST WEEK IN BARCELONA THEY HAD EVER DREAMT OF.

After waiting for several months, February arrived, and with it, the most wonderful week we had ever had. On 22nd February, the Danish landed in Barcelona and on the 27th they were leaving to Denmark again. It was a week full of happiness, love, emotion, parties, sights and madness.


We tried to show them as much as we could from Barcelona, but as you know, it’s nearly impossible to do it in five days or less. As they did in Denmark, we showed them the most beautiful and important parts in Barcelona, which included: Les Rambles, Plaça Catalunya, El born, Arc de Triomf and Parc de la Ciutadella. We also visited Tarragona and students ourselves prepared the guided visit for them. Finally, on Monday we went to Sagrada Família.

We did our best to make sure that our exchange students would spend the best week in Barcelona they had ever dreamt of.

To sum up, we all think that this exchange with the Virum Gymnasium of Denmark allowed us to improve our spoken English; what’s more, with this exchange we have made it possible to exchange our cultures, feelings and food.

Now, two weeks later, only good memories remain! We hope we will see them again!

Després d’esperar durant mesos, finalment va arribar febrer i, arribava també, la setmana més fantàstica que mai hem viscut. El dia 22 de febrer, un grup de danesos van arribar a Barcelona i van marxar cap a Dinamarca de nou el dia 27. Va ser una setmana plena de felicitat, amor, emoció, festes, visites i bogeria.

Vam intentar ensenyar-los tot el que vam poder de Barcelona, però com sabeu, és gairebé impossible veure-ho tot en cinc dies o menys. Així com ho van fer ells a Dinamarca els vam ensenyar alguns dels llocs més importants i bonics de Barcelona, que van incloure: Les Rambles, la Plaça de Catalunya, El born, Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella. També vam visitar Tarragona i els alumnes mateix ens vam preparar la visita guiada. Finalment, dilluns vam anar a la Sagrada Família.

Vam fer-ho tan bé com vam saber per assegurar-nos que els nostres alumnes d’intercanvi passessin la millor setmana a Barcelona que mai no haguessin somniat.En resum, tots pensem que aquest intercanvi amb el Virum Gymnasium de Dinamarca ens ha permès millorar l’anglès parlat. I a més amb aquest intercanvi hem fet possible un intercanvi de cultures, sentiments i gastronomia.

Ara, dues setmanes més tard, només en queden bons records! Esperem tornar-nos a veure!

Alumnes. 2º de Batxillerat.

TO BE CONTINUED...DINAMARCA

He titulat així el meu article perquè crec que aquest és el pensament més recorrent; s’inicia a primer de Batxillerat i a segon de Batxillerat arriba a la màxima intensitat. Aquest sentiment és compartit pels alumnes, tutors del treball, tribunal acadèmic (que s’encarrega de llegir, escoltar i avaluar cadascun dels treballs de recerca) i els pares.

Per començar, seria bo explicar, als que encara no estan familiaritzats amb aquest tema, en què consisteix un treball de recerca: es tracta d’un treball d’investigació individual en un o més àmbits que l’alumne pot triar o bé, sinó no ho té gaire clar, el pot aconsellar el professor. Això sí, d’una manera negociada entre alumne i centre.

La temàtica preferentment acostuma a correspondre a la modalitat del Batxillerat que l’alumne ha triat o bé un tema que resulti d’interès a l’alumne.

Les dates són des de desembre de 1r de Batxillerat fins a la presentació, exposició oral i lliurament de la nota final al gener de 2n de Batxillerat. Per tant és important dur una bona organització. A mesura que avança el treball l’alumne va desenvolupant capacitats de recerca, argumentació i expressió.

El TR en un principi ha de proposar una o més hipòtesis a les que ha de donar resposta quan finalitza el treball. De cap manera el TR no és una acumulació de dades, sinó que exigeix una tasca creativa i directa, és a dir, un treball de camp i plantejament d’hipòtesis.

El procés d’elaboració i tutoria representa el 40% de la nota final del treball. El tutor fa un registre en un full de seguiment de com va avançant l’alumne i si detecta que l’alumne té dificultats li donarà un cop de mà. Aquest tutor valora la iniciativa, creativitat, grau d’autonomia adquirit i capacitat de resoldre

problemes. El treball escrit suposa el 35% i valora l’estructura interna i externa, novetats que aporta i adequació de l’expressió escrita.

L’escola edita un fulletó en què s’explica com dur a terme el treball i dicta una normativa tipificada i molt acurada per la presentació física del treball. Consisteix en dos exemplars enquadernats (màster i còpia) i un CD-ROM. En el fulletó també s’hi indica la data de lliurament, que és inamovible, i es penalitza la presentació fora de temps.

L’altra part consisteix en la defensa oral que es fa de manera pública. Té una durada de 10 minuts i un torn de 5 minuts de preguntes per part del tribunal acadèmic que l’avalua. Aquest tribunal està format pel tutor del treball, el correlator i un

EL TREBALL DE RECERCA

“No me’l puc treure del cap“

professor que és el president i no ha d’estar especialitzar en la matèria. Aquesta part del treball puntua un 25%. És la que produeix més neguit a l’alumne, ja que no està acostumat a parlar en públic i ha de ser molt coneixedor del seu treball per poder respondre amb seguretat les preguntes del tribunal. Es valora una expressió adequada, veu i gestualitat, ús correcte de la llengua, un guió estructurat de les idees principals, memòria, coneixement global del treball, claredat, capacitat de síntesi i conclusions sòlides. Així com acompanyar-se de recursos audiovisuals com una presentació de PowerPoint, per fer més atractiva i visual l’exposició.

Per finalitzar, voldria felicitar els alumnes pel seu esforç, els tutors del TR pel seu suport incondicional a l’alumne, a tot el tribunal acadèmic pel seu treball i a l’escola perquè mitjançant aquesta tasca ha aconseguit que els nostres fills desenvolupin noves habilitats i madurin. I també, per què no dir-ho, als pares, que amb paciència i acompanyament hem sobreviscut al TR. Per cert, mai no ens el podem treure del cap. Gràcies a tots!

PD: Permeteu-me que dediqui especialment aquest article als alumnes del meu 2n de Batxillerat, de la promoció 2012, que aquest any es graduen.

Mercè Badia RipollVocal 2n de Batxillerat

Espurnes Març 2012 04


Com cada any per Nadal la Comissió de Cultura de l’AMPA ofereix l’esmorzar a tots els alumnes de la nostra escola.

Aquest any, a Infantil i a Primària es van donar croissants de xocolata , ensaïmades i berlines petites, tot regat amb sucs de fruita. Des la comissió es valora positiu fer un esmorzar diferents en aquests cicles ja que la majoria de dies els nens esmorzen entrepans.

Les mares convocades quedem a les 9 del matí al teatre i ens repartim la tasca per fer: unes porten l’esmorzar a cada classe d’infantil i les altres a les classes de primària. Ja us ho podeu imaginar: escales amunt i escales avall carregades de menjar i de beure per a tots els nens.

Volem agrair la feina de totes les mares que col·laboren el dia de Nadal, però també la d’aquelles que s’ofereixen per anar a recollir l’esmorzar el dia abans. En total 50 caixes grosses. Moltes gràcies.

A Secundària i Batxillerat es van preparar 500 entrepans, acompanyats de 90 litres de sucs.

La varietat és la nota dominant d’aquest esmorzar, ja que any rere any s’ha anat ampliant i actualment es preparen entrepans de 5 embotits diferents (formatge, llonganissa, xoriç, pernil dolç i salat), amb tomàquet i sense, a més dels entrepans per als alumnes celíacs. L’acceptació que té aquest esmorzar entre els alumnes més grans de l’escola és molt bona, a més és molt saludable. Alguns d’ells passen dues i tres vegades per repetir.

Un cop més volem donar les gràcies a les mares i alumnes voluntaris que hi col·laboren i acudeixen en cada ocasió, puntuals a les 7,30 del matí, per fer possibles aquests esmorzars. Comissió de cultura

ESMORZARS DE NADAL

El Nadal a l’Escola


Com cada any, hem rebut una carta dels Patges d’Orient en què agraeixen a tots els nens i nenes de l’escola la festa que es va organitzar en honor seu el dia que ens van visitar. Aquesta vegada, però, el que més els va agradar van ser unes paraules que va dir la Gemma, mare d’un nen amb intolerància al gluten, que, com bé sabeu, són persones que no poden menjar una sèrie d’aliments. Reproduïm aquestes paraules a continuació:

“Sóc una mare d’un nen amb intolerància al gluten, i vull FELICITAR-VOS per treure un somriure al meu fill el dia de l’arribada dels Patges. Quan vau dir que hi havia xocolata i pastes per a celíacs, el meu fill va venir corrent a dir-me: «Mama, podré berenar després de donar la meva carta, han dit que n’hi ha sense gluten...». Moltes gràcies! No puc explicar amb paraules el que jo, com a mare, vaig sentir”.

Tenint en compte que avui dia tot ens sembla poca cosa, caldria que reflexionéssim si tot el que fem val la pena, ja que un parell de galetes i un got de xocolata poden fer felices, encara que sigui per un moment, algunes persones.

Lluís López Vivancos Recreatives

El Nadal a l’EscolaVISITA DELS PATGES REIALS

Projecte de Comunicació A 1r i 2n d’ESO


Les festes escolars, la presència d’una emissora de ràdio, de TV, el web del centre, condicionen d’una manera molt important la seqüenciació de continguts de les matèries de llengües (català i castellà). Com a centre educatiu ens hem plantejat, aquest any, la vessant comunicativa com quelcom que és essencial per a un entorn educatiu.La nostra proposta d’aquest any ha estat aprendre llengua mitjançant la pràctica comunicativa integrada en un projecte atractiu i motivador per a l’alumne.

L’Educació audiovisual és absolutament necessària per a garantir un aprenentatge eficaç. Per aquest motiu, l’escola hauria de potenciar la capacitat per generar i manipular imatges visuals, de la mateixa manera que es potencien els estímuls verbals. Avui, aprendre a llegir i a escriure no pot reduir-se al llenguatge verbal, sinó que cal aprendre a llegir i escriure imatges i sons. L’alfabetització audiovisual permetrà un desenvolupament total de les possibilitats comprensives i expressives dels alumnes i alhora garantirà la seva capacitat per a processar correctament les informacions que reben, establir relacions i analitzar-les d’una manera crítica i intel·ligent.

Així doncs, el Departament de Llengües (professorat que imparteix classe de Català i Castellà a 1r i 2n d’ESO) ha preparat el Projecte de Comunicació perquè l’alumnat elabori un producte final que serà un programa de ràdio, una revista digital i un programa de televisió. I la manera de portar-ho a la pràctica serà agafant una de les tres hores que tenen de Català i Castellà (en total dues hores seguides a la setmana) i treballant cooperativament, és a dir, en grup.

Pel que fa a la premsa, el mes de gener va venir un periodista a fer-nos una xerrada per situar-nos en aquest mitjà de comunicació. Ens va donar eines per treballar la revista digital i vam fer una activitat en grup per adonar-nos de la importància dels titulars i les imatges a la premsa. L’Òscar Martín ens ha escrit una notícia sobre l’esdeveniment, que podeu llegir més avall. Des del col·legi volem treballar la premsa fent una lectura crítica directament amb els diaris o revistes –de qualsevol àmbit geogràfic- i intentar veure tots els conceptes exposats a la classe. L’alumnat pot veure que el concepte d’actualitat és diferent al diari del poble i a un diari d’informació més general. Així mateix, si es fan exercicis amb la informació, s’aprecia quin tipus de fonts s’utilitzen, i si la publicació reflecteix més informació sobre política, economia, successos, cultura, etc.

Hem de fer veure als nostres alumnes que les publicacions escolars haurien de reflectir les preocupacions i l’actualitat més immediata, allò que està passant no només al col·legi, sinó també al barri i a la ciutat.

Quant al programa de ràdio, val a dir que, a principis de febrer, els alumnes de 1r cicle van gaudir de la xerrada que els va oferir en Quim Morales, locutor de ràdio RAC1.

En Quim va explicar com funcionava el seu programa de ràdio i va deixar molt de temps perquè els alumnes li fessin preguntes sobre aquest món. Gràcies a les instal·lacions de ràdio que té el col·legi, Ràdio Maristes, els nois i noies, després de treballar aquest mitjà i d’escoltar i analitzar programes de ràdio, podran elaborar el seu propi guió i enregistrar-lo al col·legi.

I arribant al mitjà més atractiu com és el de la Televisió, només dir-vos que també s’han elaborat unes activitats molt interessants i educatives en què es descobreixen aspectes que els alumnes desconeixien i que ara s’hi hauran d’enfrontar i portar a la pràctica quan enregistrin el seu programa televisiu i en facin una crítica.En resum, aprofitem aquest gran projecte per treballar dos aspectes fonamentals en la nostra vida, que són l’expressió oral i l’expressió escrita.

Departament de Llengües

El dia 25 de gener de 2012 un periodista va anar a l’escola Maristes Champagnat de Badalona a fer una xerrada sobre el tema de la premsa i com i què fan els periodistes.

Va ser una xerrada de més o menys una hora, que la va acompanyar amb un Power Point, que va ensenyar als nens de 1r d’ESO i seguidament als de 2n. Es va celebrar a la sala d’actes, on va parlar sobre les funcions de garantir als ciutadans els drets d’expressió i informació, i moltes coses més:

Va explicar què és el Codi Deontològic. Són les “normes” que han de seguir els periodistes, perquè les han establertes entre ells mateixos, no perquè hi hagi una llei que els ho impedeixi o prohibeixi. Aquest compromís inclou: no inventar-se la informació, tenir una font fiable; respectar l’off the record, que tracta de no publicar el que es diu darrere les càmeres o l’entrevista i no publicar coses ofensives, sense drets o que tracti sobre menors, sense tenir-ne cura.

També va tractar el tema de què és notícia, on va explicar el tipus de característiques que es consideren notícia. Per exemple, podem considerar notícia quelcom nou, que té interès per als lectors o que era inesperat.La meva opinió sobre això és que aquell home crec que es mereix un reconeixement per anar per les escoles, ja sent veterà, explicant tot això voluntàriament i gratuïtament. Va estar molt bé, perquè va preocupar-se que els alumnes ho entenguessin tot posantexemples.

En resum, la xerrada va ser correcta i constructiva.

Òscar Martín

Quins atractius té ser periodista?

Quim Morales

D’altra banda ens ha permès conèixer una altra cultura, els seus costums i un ball que aparentment no semblava tenir gaire complicació. Ens hem adonat que requereix molta coordinació i un ritme molt especial. Passar una hora amb un somriure a la boca i ballar com en una pel·lícula és un bon motiu per fer exercici i com que les companyes i el professor són divertits doncs gaudim el doble. Esperem que torni a ser dimarts per seguir posant en pràctica aquesta dansa i gaudir de la “nostra” hora setmanal.

Maahi Veeeeeeeeee


Per fi és dimarts, toca...

Fa uns mesos un grup de mares de l’escola vàrem decidir apuntar-nos a classes de Bollywood i el que, en principi, era un món desconegut per a nosaltres ha resultat ser un al·licient per desconnectar de la rutina diària, fer esport, relacionar-nos amb altres mares i recuperar la nostra identitat. Aquí deixem de ser la mare de... per ser la Marta, la Mónica o la Mireia.

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C.Galicia núm. 808915 Badalona - Barcelona. Tel. 934 973 970 Fax. 933 956 322

Hola a tothom!!! Ja tornem a ser aquí, amb un altre número de la revista de l’AMPA i, és clar, no podia faltar-hi l’article de l’Espurneta... Ai!!! Estic tan contenta!!!

I, sí, us preguntareu per què? Doncs, és que a més a més de passar-ho súper bé, he fet un amic molt especial!

Sí, sí, ja sé que tots vosaltres també el voldreu conèixer. Doncs... preparats?Nens i nenes, senyores i senyors, tinc el plaer de presentar-vos el meu bon amic PIU.

En Piu és un titella que viu a la classe de les formigues, que sempre està amb elles, les acompanya a les sortides i també les ajuda en totes les activitats que fan, que són moltes, ja que aquestes formigues, segons m’han explicat els seus mestres, són molt treballadores. Ai, que me’n descuido! En PIU també observa com es porten els nens i nenes a la classe i així tria el nen o la nena amb la que passarà el cap de setmana!!! Aquest Piu sí que sap com divertir-se!!! Quan dilluns tornen a l’escola en Piu i el seu acompanyant expliquen a tots els companys les coses que han fet junts.

Però no us penseu que a en Piu només li agrada la gresca, que també m’ha explicat que tenen molta feina, tant ell com els mestres de P4. Han de preparar tot el material que fan servir per treballar per racons: que si els retoladors, les peces de construcció, tisores, ampolles, etc. Amb els Racons els nens i les nenes treballen d’una manera més divertida tot el que ja estan aprenent a l’aula.

No puc oblidar-me d’explicar-vos que amb en Piu també vaig fer un fabulós viatge a un país anomenat “El país de la nata i la xocolata”.

Quina gana només de pensar-hi! Ei, no uspenseu que em va portar a berenar,eh. És que aquest és el divertit nom que les formigues han posat a un joc que s’anomena escacs. Sí, sí, les formigues ja en saben molt, perquè van començar a viatjar a aquest país tan especial quan encara eren cargols.

Jo, però, encara n’estic aprenent amb l’ajuda del meu bon amic PIU.

LA REPORTERA INVESTIGADORAESPURNETA

Per Imma Roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració dels tutors de P-4

El treball per racons és una proposta metodològica que proposa habilitar, dintre l’aula, diferents espais on els nostres alumnes puguin fer de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic.

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DELS RACONS?Atendre cada infant de manera individual, respectant els seus interessos i els diferents ritmes d’aprenentatge.

Potenciar l’ús dels diferents llenguatges (matemàtic, lingüístic, plàstic...), així com, les habilitats i destreses.

QUIN ÉS EL ROL DEL MESTRE EN ELS RACONS?

Durant la sessió: Observar activament: ha de mantenir una actitud activa observant el procés, les activitats, l’actitud dels infants...

ELS RACONS A L’AULA DE P4Dinamitzar: ha d’estimular la participació activa dels infants i estar atent a la dinàmica que s’estableixi en el racó per tal d’equilibrar les seves intervencions.

Ser flexible: ha de confiar que cada infant serà capaç de fer les activitats que han escollit sense que comporti una desestructuració de l’ordre de l’aula.

Quan acaba la sessió:Parlem de les feines que hem fet i les compartim amb la resta de companys i companyes de l’aula.Revisem si cada alumne ha passat per tots els racons, observant si porten enganxats tots aquells gomets que representen cada racó. Com a premi... una felicitació i el tatuatge de la formiga.

La dinàmica i el material va canviant en funció de les necessitats dels alumnes i som dues professores o dos professors els que supervisem el procés de cada sessió.

Treballar des de ben petits el joc dels escacs ens permet desenvolupar la intel·ligència i el pensament. S’exerciten les habilitats mentals; raonament lògic

matemàtic, creativitat i l’ús de la imaginació, percepció i atenció, decidir quin moviment és el millor.... Es treballa la intel·ligència lingüística quan l’alumne ha de raonar verbalment el moviment que fa i què passaria quan es pren una altra decisió. Es fomenten les relacions interpersonals amb els companys de l’aula i amb la parella que comparteix el taulell. Amb els escacs es dóna suport a tot el treball d’orientació espaial que s’ha realitzat a l’aula.

El projecte s’ha iniciat a P-3 (segon trimestre) i P-4 des de l’inici del curs escolar.

Fins ara les formigues i els cargols han après a reconèixer i saber com és el taulell, com moure’s saltant-hi, fent algun viatge prenent diferents itineraris. Les formigues també han après quins personatges viuen en aquest país i molt aviat s’iniciaran en els moviments d’algunes figures.

EL PAÍS DE LA NATA I XOCOLATA

Estem iniciant un nou projecte que es diu “Qui em cuida?”. Aquest nou treball ens permetrà conèixer les persones, els llocs i les maneres de cuidar-nos. Ho treballarem com un projecte de comprensió.

Aquesta metodologia té per objectiu que l’alumnat adquireixi comprensions més profundes i sigui capaç d’utilitzar el coneixement en contextos nous. Aquest treball es fa a partir de les motivacions dels alumnes i són ells qui van avançant fins a assolir els objectius. Aquest treball també es basa en les diferents intel·ligències que té un infant (les intel·ligències múltiples).

QUÈ APRENDREM EN AQUEST PROJECTE?

· Les diferents persones que ens cuiden.· En quins àmbits ens podem cuidar.· Qui és l’encarregat de cuidar-nos si ens posem malalts. · En quins llocs ens cuidem.

Com veieu, aprendrem un munt de coses.

PROJECTE DE COMPRENSIÓ “QUI EM CUIDA?”LA REPORTERA INVESTIGADORA

ESPURNETA


ASSESSORAMENT FINANCER

Necessitoassegurança de Vida?

Una assegurança de vida cobreix, entre altres situacions, la mort, la invalidesa i la malaltia greu de l’assegurat. I és per això que hem de tenir ben present que aquest producte és un element imprescindible per a moltes famílies o bé superflu per a unes altres.

Per tant, hem de tenir cura d’un càlcul conscient de les cobertures i capitals si no volem que la nostra família es quedi amb més despeses que ingressos davant d’ una situació no desitjada. També hem de pensar a garantir la qualitat de vida que necessita la nostra família en cas de falta o limitació d’algun dels membres actius. Primerament hauríem de valorar numèricament els nostres recursos disponibles, que inclouen, entre d’altres, els comptes, les accions i les assegurances de vida de la feina, menys els impostos que es generarien en cas de sinistre. Després hi afegirem els sous, les pensions de viudetat, orfandat o invalidesa que obtindríem de la Seguretat Social i també els ingressos regulars dels quals podrà disposar la família com ara el lloguer d’immobles.

A tot això que hem dit, haurem de restar-li les despeses periòdiques mensuals per viure en concordança amb el nivell de vida desitjat, més els deutes que ens continuaran venint (hipoteques, lloguers per pagar, estudis dels fills, etc.) i, a més a més, hem de valorar les despeses extraordinàries que sorgirien d’una invalidesa o malaltia greu (dependència...).

Una altra despesa a tenir en compte és la immediata, com ara el cost del sepeli, la liquidació de l’herència en cas de mort o la de condicionament de l’habitatge en cas d’incapacitat.

De tot això n’obtenim un saldo. Si els ingressos superen les despeses no necessitarem cap assegurança de vida, mentre que si les despeses superen els ingressos l’assegurança hauria de cobrir, com a mínim, aquesta diferència multiplicada en bona part pels anys que resten de dependència dels nostres fills. Hi ha una sèrie de punts que hem d’exigir que es compleixin en contractar aquestes assegurances, com ara la necessitat d’una declaració de salut real i ben complimentada, ja que potser li ofereixen o ja li han ofert una assegurança sense complimentar cap tipus de qüestionari de salut i que, tot i haver pagat l’assegurança, no tindrà validesa si es demostra la no-declaració d’un fet que pogués encarir-ne el cost. És a dir, potser una afecció pot estar coberta amb una petita sobreprima, mentre que si no és declarada i es demostra la preexistència d’alguna malaltia coneguda abans de contractar l’assegurança, aquesta indemnització no serà pagada. Un altre punt a destacar és conèixer el tipus d’assegurança contractada ja que no totes garanteixen la renovació i això vol dir que ens podem quedar sense cobertura o pujar-nos tant la prima, que no ens compensi renovar-la, ja que solament algunes asseguradores es comprometen a renovar-li per a tota la vida. S’exposa a quedar-se sense assegurança quan més

falta li pugui fer, després d’haver pagat fidelment al llarg de molts anys. També vull destacar la necessitat de contractar la garantia de malalties greus (càncer, infart, alzheimer, etc...) ja que és cada cop més evident i la majoria de bancs i asseguradores no les ofereixen habitualment tot i ser una garantia que afecta la majoria de sinistres d’aquest ram. També recomano designar els beneficiaris amb noms, cognoms i DNI per tal d’agilitzar tràmits de cobrament i amb la millor distribució possible per tal de millorar la liquidació de l’ impost de successions. Per optimitzar aquesta designació de beneficiaris no dubti a demanar consell professional.

No és el mateix designar com a únic beneficiari el cònjuge que designar primerament el banc per a la hipoteca pendent, una altra part al cònjuge i la resta als fills a parts iguals, ja que si la primera opció té una important càrrega fiscal, la segona pot quedar totalment exempta per a la família. Finalment, si tenim en compte tot el que s’ha dit, la resposta al títol d’aquest article seria la següent: “Sí, si la seva família es queda amb més despeses que guanys davant d’una mort, invalidesa o malaltia greu”. I hem d’entendre que el fet de contractar-la garanteix el nivell econòmic familiar i és per això que ho hem de fer amb un plus de responsabilitat.

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

És necessari saber combinar la cura de la relació de parella, el nostre temps de parella, amb la criança i l’educació dels fills/filles. Cal transmetre’ls que no només hi som per atendre’ls i proveir-los de les seves necessitats, que no són el centre del nostre món, sinó una part important. Així, evitem que interioritzin una creença egoista segons la qual el món gira al seu voltant.

El temps de la parella no s’ha de limitar al dormitori, sinó que ha d’incloure activitats conjuntes que no tinguin a veure amb els fills i les filles i això els ha de ser transmès, perquè s’adonin de la importància de la independència i de la cura d’un mateix.

Hi ha persones que tenen dificultats per estar en parella sense tenir més obligació que la de gaudir junts. Són persones que viuen centrades en la seva activitat laboral i familiar i redueixen la vida en comú a petites estones durant la jornada i els caps de setmana. Quan arriba el moment en què els fills i filles marxen, se’ls fa difícil el repte d’estar junts i la seva inexperiència els porta a moments difícils i desacord.

* Aquest article ha estat extret de la Guia de Recetas para Educar en Familia editada pel Gobierno de Canarias (2010), una guia en forma de receptari de cuina amb l’objectiu de potenciar les habilitats educatives en el context familiar, que recomano llegir per l’exposició pràctica de les habilitats.

Pilar Sánchez

Viure en parella no és gens senzill si es té en compte que s’ha de suportar els problemes quotidians que genera la convivència (educació dels fills/filles, tasques domèstiques, factures, falta de temps per estar junts) i altres que, tot i ser aliens a la relació, també ens afecten (feina, estrès, rutina...).

Capacitats com la comunicació, expressar i canalitzar els sentiments, l’escolta, saber negociar i fer crítiques constructives, posar-se al lloc de l’altre, compartir les responsabilitats, etc. són eines que poden possibilitar l’adaptació permanent a una vida en comú perquè sigui satisfactòria.

La parella, igual que un equip esportiu, són els capitans i han de pensar en l’estratègia de joc perquè l’equip funcioni. Una vegada decidida, ha d’engegar-se i per això han d’utilitzar la seva autoritat sense por. Els fills s’incorporen a un equip ja constituït i participen d’acord als criteris marcats pels capitans.

Si una parella comparteix les tasques i cadascú assumeix les funcions assignades, tenen el camp adobat perquè els fills i les filles s’incorporin a una bona dinàmica familiar en la qual tots participen. Podem evitar arribar a situacions de malestar parlant les coses i compartint la càrrega de treball que comporta constituir una llar i una família.

Les relacions de parella i l’educació dels fills i de les filles


Segons el sociòleg francès Jean-Claude Kaufmann, “El comienzo de la pareja es una aventura. Una aventura sentimental, por supuesto, que separa de la existencia anterior. Pero es también una aventura de lo cotidiano, porque hay que inventar un mundo íntimo que redefine profundamente las dos identidades. Y el éxito y la estabilidad acaban dependiendo de múltiples sucesos minúsculos”.

Ens trobem a meitat de curs i encara no trobo el meu camí. Amb les entrevistes vull seguir buscant fins aconseguir trobar-lo i també ajudar els altres que trobin el seu. De les entrevistes que hem fet fins ara, totes han estat sobre professions “de tota la vida”. Recordem que ara totes les coses estan canviant i que moltes portes i carreres desconegudes s’estan obrint.

Cada vegada trobem nous graus que s’ajusten més a les nostres noves necessitats. Trobem graus i estudis superiors d’infinitats de coses. Els estudis de Disseny Gràfic, per exemple, són relativament nous i desconeguts per molta gent.

En aquesta ocasió entrevistarem en Sergi Arévalo, un dissenyador gràfic a qui segurament coneixereu perque és l’encarregat del disseny i la maquetació del nou format de la revista. Coneixerem en primera persona, en què consisteixen aquests estudis i ens endinsarem una mica més al món actual; on veurem que estar en contacte amb les noves tecnologies és important per no quedar-se “penjat”. Espero que us sorprengui positivament, tal com a mi m’ha succeït.

Quan i perquè vas decidir estudiar Disseny Gràfic?

Feia molt de temps que ja era conscient que la meva vida estaria dins d’un entorn artístic, tot i que encara no sabia ben bé on. Quan era petit, als 10 o 11 anys, sempre m’agradava dissenyar les caràtules dels meus videojocs i de les meves pel·lícules “pirates”. No en tenia prou de tenir-les, havien de ser estèticament perfectes. Em dedicava a retallar les il·lustracions de les revistes i a fer fotomuntatges, en aquella època no teníem ordinadors, era tot molt artesanal.

Just després d’acabar EGB, vaig entrar a l’Escola d’art i superior de disseny Pau Gargallo, aquí a Badalona, i això va ser el començament de tot.

La carrera d’Art i Disseny engloba moltes disciplines. Al principi els 2 primers anys es tracta d’experimentar i dominar al màxim de tècniques artístiques, ja que això serà el que, en part, et definirà de cara a escollir especialitat. Al principi va ser molt dur perquè provenia d’un entorn escolar acadèmic “de llibre” i en aquesta escola et demanaven unes habilitats artístiques avançades, jo només era un nen que dibuixava i vaig haver d’aprendre ràpidament.

Amb el primer tomb que vaig fer per l’escola ja ho vaig tenir molt clar, volia ser dissenyador gràfic.

En què consisteix la teva professió? Com l’explicaries als altres?

De portes enfora pot semblar que un dissenyador gràfic es dedica només a posar les coses “maques”. En realitat és molt més que això.Un dissenyador gràfic és un comunicador, una persona que intentar oferir a tothom el seu art, fa que el teu producte sigui més agradable a la vista, que destaqui entre la competència emfatitzant les seves virtuts. A part de fer la part visual també hi ha tota la part d’anàlisi de tendències, noves tecnologies i canals als quals pots aplicar el teu art.

Sergi Arévalo Tejeda

En Sergi Arévalo Tejeda va néixer el 14 de febrer de 1972. Viu en parella i té una filla de 3 anys, que es diu Lia i que acaba de començar P3 a l’escola. És Creatiu i Dissenyador Gràfic, titulat per l’ Escola d’art i superior de disseny Pau Gargallo de Badalona. Està especialitzat en comunicació interactiva, User Interface Designer i en entorns multimèdia i audiovisuals. És aficionat a la guitarra elèctrica i als Jocs de Rol. Els seus comptes pendents són viatjar al nord del Japó, a l’illa de Hokkaido amb la seva família.

L’ENTREVISTA


Per Maria Lara

Agrairia que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algú conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected], dirigit a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

De fet, ens entusiasma la nostra feina, ens agrada fer les coses ben fetes i anar més enllà, millorar dia a dia. Nosaltres no deixem d’aprendre mai, contínuament estem experimentant i provant nous camins.

En el teu entorn familiar, hi ha persones de la mateixa professió?

La meva dona, la Montse, també ho és. De fet ens vàrem conèixer a l’escola Pau Gargallo i una mica som de la mateixa espècie. És molt maco que ens interessin les mateixes coses i que tots dos puguem opinar amb criteri d’un mateix tema. Tot i ser tots dos dissenyadors, a la vegada som molt diferents.

Els meus pares no s’hi han dedicat mai, però sempre he recordat que quan jo era petit dibuixaven.

A la meva edat, què volies ser?

Dissenyador gràfic. Com he dit abans, ho tenia molt clar des de ben jove. Sempre he pensat que et poden ensenyar tècniques, utilitzar materials, experimentar... Però en definitiva crec que per a mi no és ben bé una professió, és una vocació, no has estudiat disseny gràfic, ets dissenyador gràfic.

En exercir de dissenyador gràfic s’han acomplert les inquietuds que tenies de jove?

I tant!!! Més i tot. Quan vaig començar a estudiar pensava que només existien els suports gràfics (revistes, diaris, cartells, fulletons…). Avui dia amb Internet, les xarxes socials, la televisió interactiva que està per arribar... Hi ha moltíssim per fer i per créixer. De fet en els últims anys he estat molt implicat amb les noves tecnologies i faig molts dissenys web/interactius, i el que es diu GUI (Graphical User Interface), que és una part del disseny que m’entusiasma.

Ara amb els IPads i la resta de tauletes tàctils i Smartphones, en què la interactivitat tàctil és la base de tot, hi ha molt per fer i per aprendre.

Sents inquietud de solidaritzar-te amb la societat mitjançant la teva professió?

Això sempre. Des del nostre vessant de comunicadors no solament ens hem de solidaritzar, hem de prendre partit i fer escoltar la nostra veu per tot allò que creiem incorrecte. En aquest aspecte la nostra professió pot contribuir amb el seu granet de sorra a intentar millorar aquesta societat.

Per finalitzar, quins consells donaries a les persones que volen ser dissenyadors gràfics?

Que no s’ho pensin, si tenen inquietuds artístiques i creuen que el seu camp és el disseny, que s’hi llencin. Cadascú fa el que sap fer millor i sobretot el que el fa feliç.

Si tens la sort de poder treballar d’allò que t’agrada és genial. Si a sobre pots treballar en la feina que t’entusiasma.... Bé, llavors em manquen adjectius.

Respecte a la titulació, penso que no t’has d’avergonyir de triar una professió sense carrera universitària, totes tenen el mateix valor i en acabat tu també seràs un professional del mateix nivell. La meva opinió personal és que si vols exercir de Dissenyador Gràfic és millor la Formació Professional que la Universitària, parlo únicament d’aquest camp en concret, és clar.

Però, triïs la professió que triïs, el millor consell que et puc donar és: fes-ho bé o no ho facis. Les coses han d’estar ben fetes sempre; mai no facis una feina a mig acabar; dóna sempre el 100% de tu mateix encara que el projecte sigui petit, i si pots il·lusionar-t’hi, molt millor. Penso que és una filosofia que es pot aplicar a gairebé a tots els vessants de la vida.

Gràcies, Sergi, per l’entrevista i per la teva dedicació a la revista. Sense persones com tu, aquest projecte no seria possible. //

En la propera edició, una nova entrevista us estarà esperant.


Des de l’àrea de llengües estrangeres, els alumnes de primer d’ESO han viscut una experiència ben enriquidora. Aprofitant que els professors estem fent formació sobre noves metodologies i sobre les competències bàsiques, vam pensar d’aplicar-ho a l’aula.

Us ho expliquem.

Què els vam plantejar?

Doncs resulta que l’ONG badalonina Esquerdes s.f ens va demanar ajuda en un dels àmbits en què actuen. Entre moltes altres coses, Esquerdes s.f ofereix classes de català i castellà als nouvinguts. Però el problema que es troben és que sovint es tanquen en el seu barri i no surten ni es relacionen amb la població local. A més, molts dels nouvinguts encara no dominen la nostra llengua, però sí l’anglès.

Quin era la nostra feina?

Volíem fer-los conèixer una mica més la nostra ciutat. Un dels grups es va dedicar a parlar sobre el passat de Badalona: l’època dels romans, badalonins famosos, etc. Un altre dels grups va explicar quins llocs es poden visitar o bé llocs on poden anar a

passejar com ara La Rambla, El Màgic, la platja, l’Anís del Mono... Finalment, l’últim grup va fer enquestes, entrevistes de ràdio i televisió i algun concurs que posaven a prova el que ja coneixien o havien après.I el dia de la veritat

Dijous, 8 de març, van venir a l’escola una trentena d’immigrants. Tots, tant els nostres alumnes com els visitants, estaven emocionats, il·lusionats i costava de calmar el rebombori que es creava davant de la interacció entre els uns i els altres.

Els alumnes de primer d’ESO van poder explicar tot el que havien preparat i encara vam tenir temps de fer alguna fotografia de record.

Tot i que és un tipus de projecte que ha portat molt de desgast enèrgic del professorat, valorem molt positivament el vessant humà d’aquesta experiència.

Els continguts de la matèria creiem que s’han assolit i els alumnes han fet servir l’anglès en una situació real. Des del departament de llengües estrangeres donem les donem les gràcies a tots els que heu fet possible aquest projecte, especialment a Esquerdes s.f i a tot primer d’ESO.

Departament de Llengües

Maristes for Esquerdes s.f

Benvolguts pares i mares del col·legi Maristes Champagnat.

La vostra revista Espurnes ens dóna l’oportunitat de poder dirigir-nos a tots vosaltres per comentar-vos una mica qui som i què fem.

L’any 1928 es va reunir un grup d’exalumnes i van fundar l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Badalona, amb els seus corresponents estatuts. Només va parar la seva activitat durant la guerra civil.

Antigament l’Associació d’Antics Alumnes organitzava i participava als actes que feia la mateixa associació i a més a totes les activitats que se celebraven a Badalona. Assistia a la processó de Setmana Santa, la processó de Corpus, organitzava gimcanes de cotxes amb interessants premis i fins i tot va organitzar una fira que s’anomenava “Exponente Industrial y Comercial”, que coincidia amb les festes de Sant Anastasi. En aquesta fira de mostres hi exposaven totes les indústries de Badalona. La primera es va celebrar l’any 1960 i l’última es va celebrar l’any 1976.

Bé, som a l’any 2012 i aquí seguim, però els més fidels, aproximadament uns 160 associats, ens anem fent grans, encara que estem molt actius, però necessitem que el jovent i els pares d’aquest jovent, que creiem que molts sou exalumnes, us incorporeu a aquesta associació. Ja sé que tots esteu molt ocupats, que teniu vailets que practiquen esports, etc. Les activitats actuals tampoc no són tantes i podríeu assistir-hi a alguna. Però amb vosaltres se’n podrien organitzar moltes més.

No vull ocupar més espai de la vostra revista. El que sí que us vull dir és que els que hi esteu interessats us poseu en contacte amb nosaltres i fem una trobada, sense cap compromís, i en parlem tots una mica. Valoreu el fet de retrobar-vos amb companys del vostre col·legi, de les vostres promocions i poder compartir entre tots vosaltres les vivències i experiències del vostre pas per aquesta escola.

Som una família, la família Marista i com a família hem d’estar tots units.

Gràcies pel vostre temps.

Josep M. BusquetsPresident Ademar Badalona

[email protected]

04 Digital Pro December 201117 Espurnes Març 2012

ELABORACIÓ

Per començar tallem amb un cilindre de 10 cm la pasta de full. La posarem al forn a 180º fins que quedi daurada.Pelem les pomes, en fem daus i els saltem amb la mantega fins que siguin tous. Fem un caramel amb el sucre i l’aigua i l’afegim a la poma.Llavors amb tot això farcim la pasta de full.

Tallem el magret d’ànec i el fregim en una paella, però el deixem poc fet.En una paella hi posem el vi porto, el suc de la carn i les prunes i ho deixem reduir deu minuts, fins que agafi consistència i s’espesseixi una mica.

PRESENTACIÓ

Posem la pasta de full farcida al plat. A sobre hi posem el magret. Ho napem, és a dir, ho recobrim de manera uniforme, amb la salsa de prunes.Per acabar hi posem un branquilló de farigola per adornar-ho

Recepta gentilesa d’en Juan Roanes, del Restaurant Les Banderes

PARLEM DE CUINA RECEPTATATIN DE POMA AMB MAGRET D’ÀNEC I SALSA DE PRUNES

1 magret d’ànec1 got de vi porto1 got de suc de carn

INGREDIENTS PER A 4 PERSONESAiguaMantegaFarigola

1 làmina de pasta de full1 kg. de pomes Sucre

.

Menú de dilluns a divendres.

Divendres nit i dissabte migdia/nitservei de carta.

Diumenges tancat.

Especialitzats en vins i caves de les millors marques.

LES BANDEREScafeteria . Restaurant

C/Eduard Marquina, 25-27 (Canyadó)Tel. 933890336 - Mòbil [email protected] . www.lesbanderes.com


COOKIES AMB XOCOLATAELABORACIÓ

Engreixeu lleugerament dues safates o poseu-hi paper de forn.

Preescalfeu el forn a una temperatura de 190º.

Poseu tots els ingredients en un bol gros i barregeu-los fins que quedin ben lligats.

Poseu cullerades de pasta sobre les safates però deixeu prou espai entre unes i altres per tal que no s’enganxin durant la cocció.

Heu de coure les galetes al forn uns 10-12 minuts fins que estiguin ben daurades.

Deixeu-les refredar una mica abans de retirar-les perquè encara són molt toves i es podrien trencar.

Petits Gourmets serà a partir d’ara un espai on us proposarem receptes bones i senzilles per gaudir de la cuina i rebosteria en companyia dels vostres fills i filles. Feu que us ajudin a barrejar, amassar, decorar... i assaborir-ho!

Per a 18 unitats aprox.

INGREDIENTS 175 g de farina

1 culleradeta de llevat en pols

125 g de margarina tova

90 g de sucre morè

60 g de sucre llustre

1/2 culleradeta d’essència de vainilla o sucre de vainilla

1 ou

125 g de gotes de xocolata o de xocolata en trossets petits

VARIACIONS

Amb aquesta recepta podeu fer les variacions que vulgueu: barrejar trossets de xocolata blanca i negra o de llet o posar-hi trossets de fruits secs.

Si les voleu fer en versió doble xocolata, afegiu 40 g de xocolata negra fosa a la massa base.

1.

2.

3.

Per Montserrat Sala

En aquesta ocasió us volem presentar Contes per ser feliç. Històries per ajudar els més petits a viure millor dels autors Gaspar Hernàndez i Jordi Llavina. Gaspar Hernàndez és escriptor i periodista, conductor del programa L’ofici de viure a Catalunya Ràdio i presentador del programa de TV3 Bricolatge emocional. Jordi Llavina és escriptor, poeta, crític literari i també pare.

Contes per ser feliç recull vint relats protagonitzats per animals, d’unes cinc pàgines cadascun, escrits amb la finalitat d’ajudar els més petits a viure millor. Cada conte gira al voltant d’una emoció i al final de cada relat trobem una petita guia amb una explicació i idees per desenvolupar per a pares i educadors. Són, si més no, vint excuses per parlar amb els nens sobre sentiments tan universals com per exemple la por, l’empatia, l’assertivitat, l’altruisme, l’autoestima o la supèrbia.

El llibre està escrit des del convenciment d’ambdós autors que és necessari un canvi profund a la nostra societat, una “nova cultura de l’ésser” (concepte introduït pel filòsof i teòleg Francesc Torralba), en què es doni més importància a ser que no pas a fer i tenir, i que tingui present que la felicitat s’irradia de dins cap a fora. Partint d’aquest principi fonamental, l’educació emocional esdevé una eina imprescindible que ajuda a fer feliços

OLLA DE LLETRES

Títol: Contes per ser feliç. Històries per ajudar els més petits a viure millor.

Autors: Gaspar Hernàndez i Jordi Llavina. Il·lustracions de Marc Sardà

Editorial: Estrella Polar1ª edició, novembre 2011

Nº de pàgines: 188

ISBN: 978-84-9932-363-3

De 5 a 8 anys

a nens, futurs adults, sobretot en una cultura com la nostra en què l’expressió dels sentiments ha estat sovint reprimida al llarg de les generacions.

Un dels punts forts del llibre és l’exposició clara de l’ambivalència de les emocions. Un mateix sentiment pot tenir dues cares, no només la negativa i més temuda, sinó també la positiva. Us convido per exemple a llegir el conte de La sirena sense veu, un dels meus preferits, per tal de reflexionar sobre l’ira. Si citem quasi textualment les paraules dels autors, l’ira és un sentiment encegador sovint provocat per nosaltres mateixos quan no s’acompleixen les expectatives que teníem fixades sobre certes persones o situacions de la nostra vida.

Cal, d’una altra banda, aprendre a no callar ni a sortir-se de mare, ja que no en traurem cap profit. A la vegada, enfadar-se és també humà i pot tenir aspectes positius: la indignació, paraula tan de moda per desgràcia durant aquests dies, ha estat motor de moltes i grans conquestes socials.

Per tant, el més adient seria entendre que la felicitat es troba en l’equilibri, en el punt mitjà de les emocions, i que cal entendre-les sense que ens arribin a dominar.

Lidia Soriano

Depilació sense hora · No tanquem al migdia

Ara fa poc més d’un any vam començar el procés de veure i triar l’escola que voliem per a la nostra filla, que començava P3. Com a la majoria de pares novells, ens semblava tot plegat molt complexe i una elecció força dificil.

Escola a escola, parlant amb professors/es i directors/es, vam anar confeccionant la curta llista d’escoles que preferiem. I si ens equivocàvem?

En el recorregut de la jornada de portes obertes de l’any passat, s’esvairen els nostres dubtes. Mestres i director van donar en el clau sobre el que voliem sentir sobre la futura escola de la nostra filla, un perfecte equilibri entre ensenyament i una gran dimensió humana.Aquests valors son els que van decantar la balança per que avui la Lia digui que va a “l’ezcola Mariztes”.

Per això, des d’aquestes poques ratlles, us animo a tots els que formeu part de la gran familia Marista, que continueu transmetent aquesta il.lusió quan parleu d’aquesta escola, per que precisament això és el que ens convenç de venir-hi. I és que en definitiva tots els pares volem que els nostres fills siguin bons estudiants, però en el fons el que més volem és que siguin bones persones.

Gràcies per la vostra feina.

Montserrat Sala

Triar Escola

Resultados obtenidos por nuestros competidores en el CAMPEONATO DE CATALUNYA DE TECNICA celebrado en el

Palau de la Mar Bella el dia 11 de marzo de 2012

Representaran a Catalunya en los Campeonatos de España de 2012, GEMMA ADELANTADO, GERARD SANCHEZ Y MAITE NAVARRETE.

Felicidades a todos por vuestro trabajo.

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona · Tel. 93 399 22 04

GERARD SANCHEZORO

Cadetes Masculino

GEMMA ADELANTADOORO

Trio Femenino sincronizado

MAITE NAVARRETEPLATA

Cadetes Femenino

GEMMA ADELANTADOBRONCE

Pareja y Master Femenino

SERGIO NAVARRETE Y SARA GUTIERREZ

FINALISTAS

BORJA PÉREZ, EVA RODRIGUEZ Y ANNA SÁNCHEZELIMINATORIAS

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai


Enguany l’Escola de Pares ha començat amb dues xerrades de força interès per a les famílies. La primera, una repetició amb la Sra. Enriqueta Garriga per tractar el tema de la lectura; i la segona amb la Sra. Eugènia de Pagès per parlar de com aprenen els nostres fills/es de la generació Google.

Sabem que programar una xerrada amb la Sra. Enriqueta Garriga sempre és tenir l’èxit assegurat. La Sra. Garriga, psicopedagoga, logopeda i professora de la Universitat Ramon Llull, va orientar la xerrada a com i quan aprenen a llegir i a escriure els nostres fills. L’Enriqueta orienta els pares perquè no solament siguem un subjecte passiu en el procés d’aprendre a llegir i a escriure dels nostres fills, sinó que participem i adoptem un paper força col·laborador. Llegir, o més ben dit, aprendre a llegir és un aprenentatge dur i costós, als nostres fills els cal motivació, cal animar-los!

És important destacar les recomanacions de l’Enriqueta. A P4 i P5 cal jugar amb les paraules, fer rimes, amb un to lúdic buscar que el nen es fixi en la riquesa de les paraules. Llegir-los contes, explicar històries és una tasca que els ajuda moltíssim.A 1r de primària és important llegir una mica cada dia, que llegeixi l’adult el text que li ressegueix el nen. Aquesta pràctica afavoreix la fluïdesa lectora i reforça l’hàbit de la lectura. Afegir al conte les històries inventades o les experiències del nen i de la família enriquirà tot el procés. Ànims!

La Generació Google. Eugènia de PagèsEl passat 27 de febrer de 2012 l’autora del llibre La Generació Google (Pagès Editors), la Sra. Eugènia de Pagès, ens va explicar les característiques dels nens i nenes que pertanyen a la generació Google. La Sra. de Pagès, catedràtica d’història de l’ensenyament secundari, té una llarga experiència docent, assessora centres de primària i secundària com a experta en temes de concentració i relaxació a l’aula. És professora a la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Primer de tot caldria saber qui és, qui pertany a la generació Google. Les noves tecnologies han modificat la manera com les persones accedim a la informació. També s’han modificat la facilitat i la immediatesa a una quantitat d’informació que moltes vegades ens pot arribar a ofegar.

Les característiques dels joves que pertanyen a la generació Google són:

Dispersió mental: ment poc entrenada per a l’atenció sostinguda i la concentració, però amb gran capacitat de simultaneïtat.

Context familiar i escolar amb una permissivitat descontrolada.

La dispersió mental i la hiperpermissivitat formen una combinació letal per a l’aprenentatge.

D’aquestes característiques se’n deriven una sèrie de resultats que són les pràctiques que els pares alertem. Els joves pertanyen a una cultura de la immediatesa i de la concessió. Tot ha de ser ràpid, fàcil i accessible; la inversió de l’esforç ha canviat moltíssim. Els pares correm el risc d’actuar com a pares proveïdors i obtenir, llavors, fills hiperprotegits. És evident que la hiperpermissivitat genera una intolerància al No. D’aquesta manera obtenim joves permanentment connectats als estímuls externs, música, xarxes socials, fotografia, cine, jocs... però molt desconnectats en el seu interior.

A la pràctica podem veure determinades conductes de joves que no reconeixen l’autoritat allà on hi ha de ser present, les relacions pares/fills o mestres/alumnes no són simètriques, sempre són asimètriques, cal que existeixi una diferència. Cal aturar-se a pensar també en el desequilibri entre drets i deures, l’assumpció de la responsabilitat

personal és un fet que mostra maduresa i molt sovint les conductes de no assumir les pròpies responsabilitats afegeixen dificultat al procés educatiu. Amb tot aquest plantejament, encara estem a temps de fer-hi res? I tant que sí!

La Sra. de Pagès ens va parlar dels contrapesos, per reequilibrar la realitat que viuen els nostres fills. No cal estar en contra de les noves tecnologies, tot al contrari! Però sí que cal saber quin ús hem de fer-ne.

Els dos contrapesos proposats són: la pedagogia de la calma i la formació del caràcter.

La pedagogia de la calma:

La duresa, la complexitat del món d’avui que genera neguit, angoixa, incertesa, fa que l’educació i l’orientació dels joves s’hagi de plantejar no solament a base de coneixements disciplinaris i psicopedagògics, sens dubte imprescindibles, sinó que també s’ha de basar en el centrament i l’atenció. Cal donar-los els instruments necessaris per fer eleccions conscients, ensenyar-los a ser ferms en les proves, forts en les decepcions, generosos en l’èxit i estimar i viure amb plenitud. La formació del caràcter i l’accés a la interioritat són eines de gran utilitat per moure’s amb seguretat i comoditat en un món canviant.

Indiquem les propostes per treballar la pedagogia de la calma segons l’autora:

El silenci i la concentracióLa corporeïtatLa relaxacióLa respiració conscientLa visualització guiadaEl tacte i el massatge

La formació del caràcterVivim amb la necessitat de reivindicar una formació del caràcter que juntament amb el seny proporcioni al jove unes eines aptes i ben esmolades per fer front a la complexitat del segle XXI: responsabilitat, perseverança, autodomini, equilibri emocional, paciència i esforç, interès per aprendre i confiança en si mateixos

Per saber-ne els detalls i ampliacions recomanem la lectura del llibre de la Sra. de Pagès, és amè i de fàcil lectura (140 pàgines).

De Pagès, Eugènia. La generació Google. De l’educació permissiva a una escola serena. Pagès Editors. Lleida, 2011.

Al web de l’AMPA hi podeu trobar la presentació que la Sra. de Pagès va utilitzar en la xerrada.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura i les noves tecnologies.

La generació


DIA DE L’ANTIC ALUMNELa junta de l’AMPA representada per la sotssecretària Inma Braña i el president Agustí Sánchez va voler compartir amb tots ells aquesta jornada tan especial, que va concloure amb un dinar de celebració en el menjador de l’escola.

Imatges de la Diada dels Antics Alumnes celebrada el dissabte 3 de març a l’edifici del carrer Temple.

NEWS

Aquest any 2012, l’escola ha posat la força en el projecte de millora de les cases i en la construcció d’un menjador popular a Ikua Lucero (Horqueta), Paraguai.I, és clar, l’AMPA també s’ha volgut afegir a aquesta iniciativa. La Comissió de Cultura va encarregar uns tapaboques amb els logos de l’escola, SED i l’AMPA, ja que és una peça de roba molt utilitzada en èpoques de fred, sobretot pels més petits. Durant els dies 1 i 2 de març a la tarda a la Botiga Solidària que vam instal·lar al pati de Temple es van vendre els tapaboques, a més de llanternes, boc’n roll (embolcalls per als entrepans), bosses amb el lema d’aquest any: “Un viatge, una aventura” i uns imans amb el dibuix del colom de SED.

Gràcies a la col·laboració de tots: alumnes, pares, mares, avis, avies s’ha recollit un total de 1.085,00 € que anirà a parar íntegrament al projecte.Un any més... MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA GENEROSITAT.

La Junta també vol donar les gràcies a totes les persones que van respondre a la crida que vam fer dies abans i van aprofitar per acostar-se a signar en DEFENSA DE L’ESCOLA EN CATALÀ. Moltes gràcies a tots i a totes!!!

SETMANA SED, SETMANA PER LA SOLIDARITAT

JORNADA DE PORTES OBERTES 2012La Junta de l’AMPA també va voler participar en la Jornada de Portes Obertes que va organitzar l’Escola el passat dia 4 de febrer.

A l’edifici d’Infantil i Primària alguns membres van tenir una participació activa mitjançant una presentació en Power Point, en la qual es va explicar a les famílies que hi van assistir com funciona l’AMPA de la nostra escola, i se’ls va convidar a formar part de la família marista.

A l’edifici de Secundària i Batxillerat també hi va haver una representació de la Junta, els quals van poder adreçar-se als pares i mares que s’hi van apropar.

La jornada va estar marcada per una alta participació de famílies interessades a conèixer la nostra escola.

espurnes núm. 5 - març 2012

Documents