món jurídic' núm. 275 - març 2013

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$MARÇ !"#$

L!OBSERVATORIPROTOCOL CONTRA DESNONAMENTS AMB RISC

L!OBSERVATORI SEGONA FIRA INTERNACIONAL DE L%ADVOCACIA

JUNTA INFORMA ASSEMBLEAGENERAL#& DE MARÇ

PARLEM AMBMARTÍN RODRÍGUEZ SOL

FESTIVITAT DE SANT RAIMONDE PENYAFORT !"#$

BRITISH GALLERY Concessionari Oficial Jaguar Dr. Fleming, 5-9 - 08017 Barcelona - Tel: 93 362 24 84Motors, 148 – 08038 Barcelona – Tel. 93 223 02 87Ctra. Nacional II, km. 643 - 08349 Cabrera - Tel: 93 741 80 25Noves instal·lacions:C/ Ramon Carrasco i Formiguera, 18-22 - 08192 Sant Quirze del Vallès – Tel: 93 720 61 60.

C/Àlaba, 150-152 - 08018 Barcelona - Tel: 93 207 62 62 www.jaguarbarcelona.es

* Només 50 unitats del nou XF 2.2 Dièsel Classic 200 CV Edició Especial, color Polaris White i equipament addicional Bluetooth, Pack Miralls i ControlGDSDUFDPHQW�SRVWHULRU��393�R´FLDO��!��3UHX�HVSHFLDO�DPE�RIHUWD�GH�SURPRFLy�SHU��!. El preu d’oferta inclou 21% IVA o IGIC, transport, impostde matriculació (IEDMT) i aportació de FGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU inclosa. IEDMT calculat al tipus general. Això no obstant, el tipus aplicable pot variarHQ�IXQFLy�GH�OD�FRPXQLWDW�DXWzQRPD�GH�UHVLGqQFLD��3UHX�SURPRFLRQDW�HQ�H[FOXVLYD�SHU�D�XQLWDWV�´QDQoDGHV�DPE�)*$�&DSLWDO�6SDLQ�()&��6$8�VHJRQVFRQGLFLRQV�FRQWUDFWXDOV��DPE�XQ�LPSRUW�PtQLP�D�´QDQoDU�GH��!��D�XQ�WHUPLQL�PtQLP�GH��PHVRV��2IHUWD�YjOLGD�´QV�DO��D�OD�3HQtQVXOD�LWHUULWRUL�LQVXODU��&RQVXP�FRPELQDW��O��NP��(PLVVLRQV�GH�&2��J�NP��(O�YHKLFOH�PRVWUDW�QR�FRUUHVSRQ�DPE�HO�YHKLFOH�GH�ORIHUWD��$1<6�'(�*$5$17,$�6(16(�/À0,7�'(�48,/20(75$7*(��/tQLD�-DJXDU��

6HU�HO�SURSLHWDUL�GXQ�-DJXDU�;)�VLJQL´FD�PROW�PpV�TXH�WHQLU�XQ�FRW[H�eV�YROHU�L�VDEHU�GLIHUHQFLDU�VH�GH�OD�UHVWD��$UD�WKR�SRVHP�PpV�IjFLO�DPEaquesta Edició Especial.

��-DJXDU�;)��'LHVHO�&ODVVLF��&9�DPE�WUDQVPLVVLy�DXWRPjWLFD�GH��YHORFLWDWV�L�6LVWHPD�,QWHOOLJHQW�6WRS�6WDUW

��&RORU�3RODULV�:KLWH��(TXLSDPHQW�DGGLFLRQDO��%OXHWRRWK��3DFN�0LUDOOV�L�&RQWURO d’aparcament posterior��393�R´FLDO��! -$*8$5�(6

JAGUAR XF

EDICIÓ ESPECIAL

PER 36.900 !*

British Gallery 1Pàgina Revista ICAB CAT 210x297mm+3 de sang.pdf 1 08/03/13 13:57

L’advocacia bategaPER PEDRO L. YÚFERA. DEGÀ DE L’ICAB

Un any més hem ce-lebrat la festivitat de San t Ra imon de Penyafort. Han estat gairebé dues setmanes d’intensa

activitat en tots els àmbits: lúdics, solidaris i reivindicatius.

Aquest any vam escoll ir e l le-ma “l’advocacia batega”. Era una manera senzilla de resumir que l’advocacia no és estàtica sinó al-guna cosa que sent, vibra, lluita i s’hi compromet.

Al llarg d’un any especialment di-fícil per a tots hem presentat op-cions legislatives amb l’objectiu d’alleugerir el drama dels desno-naments o de les preferents; hem buscat i aportat idees per lluitar contra la crisi; hem potenciat la celebració de congressos i semi-

naris internacionals a Barcelona perquè els nostres col·legiats pu-guin conèixer les possibilitats que la globalització comporta per a l’exercici de l’advocacia sense ha-ver de desplaçar-se a d’altres paï-sos; hem incrementat les nostres aportacions a projectes solidaris; hem sortit al carrer per protestar contra les taxes judicials; hem rei-vindicat els drets dels nostres com-panys contra les retallades a les contraprestacions econòmiques en Justícia Gratuïta; hem incrementat la formació...

MON JURÍDIC EDITORIAL

I tot això ho hem visualitzat a la nostra festivitat. Amb les sessions de formació gratuïta sobre temes actuals i puntuals; amb la nova iniciativa del mercat solidari; amb les aportacions a la Fundació De-gà Ignasi de Gispert i a la Fundació Banc d’Aliments, amb les trobades internacionals, amb els discursos reivindicatius a la sessió solemne davant tots els operadors jurídics i polítics.

Va ser una festivitat més d’un any nou. Cert. Però aquest cop no ha estat una simple commemoració sinó ben al contrari ha estat una mostra del nostre compromís per seguir, per lluitar i per reivindicar que l’advocacia està i estarà sem-pre lluitant pels més febles i sense perdre mai aquesta força nostra com a persones i com a col·lectiu.

BRITISH GALLERY Concessionari Oficial Jaguar Dr. Fleming, 5-9 - 08017 Barcelona - Tel: 93 362 24 84Motors, 148 – 08038 Barcelona – Tel. 93 223 02 87Ctra. Nacional II, km. 643 - 08349 Cabrera - Tel: 93 741 80 25Noves instal·lacions:C/ Ramon Carrasco i Formiguera, 18-22 - 08192 Sant Quirze del Vallès – Tel: 93 720 61 60.

C/Àlaba, 150-152 - 08018 Barcelona - Tel: 93 207 62 62 www.jaguarbarcelona.es

* Només 50 unitats del nou XF 2.2 Dièsel Classic 200 CV Edició Especial, color Polaris White i equipament addicional Bluetooth, Pack Miralls i ControlGDSDUFDPHQW�SRVWHULRU��393�R´FLDO��!��3UHX�HVSHFLDO�DPE�RIHUWD�GH�SURPRFLy�SHU��!. El preu d’oferta inclou 21% IVA o IGIC, transport, impostde matriculació (IEDMT) i aportació de FGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU inclosa. IEDMT calculat al tipus general. Això no obstant, el tipus aplicable pot variarHQ�IXQFLy�GH�OD�FRPXQLWDW�DXWzQRPD�GH�UHVLGqQFLD��3UHX�SURPRFLRQDW�HQ�H[FOXVLYD�SHU�D�XQLWDWV�´QDQoDGHV�DPE�)*$�&DSLWDO�6SDLQ�()&��6$8�VHJRQVFRQGLFLRQV�FRQWUDFWXDOV��DPE�XQ�LPSRUW�PtQLP�D�´QDQoDU�GH��!��D�XQ�WHUPLQL�PtQLP�GH��PHVRV��2IHUWD�YjOLGD�´QV�DO��D�OD�3HQtQVXOD�LWHUULWRUL�LQVXODU��&RQVXP�FRPELQDW��O��NP��(PLVVLRQV�GH�&2��J�NP��(O�YHKLFOH�PRVWUDW�QR�FRUUHVSRQ�DPE�HO�YHKLFOH�GH�ORIHUWD��$1<6�'(�*$5$17,$�6(16(�/À0,7�'(�48,/20(75$7*(��/tQLD�-DJXDU��

6HU�HO�SURSLHWDUL�GXQ�-DJXDU�;)�VLJQL´FD�PROW�PpV�TXH�WHQLU�XQ�FRW[H�eV�YROHU�L�VDEHU�GLIHUHQFLDU�VH�GH�OD�UHVWD��$UD�WKR�SRVHP�PpV�IjFLO�DPEaquesta Edició Especial.

��-DJXDU�;)��'LHVHO�&ODVVLF��&9�DPE�WUDQVPLVVLy�DXWRPjWLFD�GH��YHORFLWDWV�L�6LVWHPD�,QWHOOLJHQW�6WRS�6WDUW

��&RORU�3RODULV�:KLWH��(TXLSDPHQW�DGGLFLRQDO��%OXHWRRWK��3DFN�0LUDOOV�L�&RQWURO d’aparcament posterior��393�R´FLDO��! -$*8$5�(6

JAGUAR XF

EDICIÓ ESPECIAL

PER 36.900 !*

British Gallery 1Pàgina Revista ICAB CAT 210x297mm+3 de sang.pdf 1 08/03/13 13:57

La Festivitat de Sant Raimon d’aquest any ha estat una mostra del nostre compromís per seguir, per lluitar i per reivindicar que l’advocacia està i estarà sempre lluitant pels més febles i sense perdre mai aquesta força nostra com a persones i com a col·lectiu

MÓN JURÍDIC MARÇ 2013 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

14 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

28 TRIBUNA OBERTA

36 PARLEM AMB MARTÍN RODRÍGUEZ SOL

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

38 JUNTA EN DIRECTE

40 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

44 PASSES PERDUDES

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: M. Dolores Azcarraga RiosJosep M. Balcells CabanasJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLuis Miralbell Guerin Jorge Navarro MassipRamon Plandiura VilacísMarc Rius Calaveras Olga Tubau Martínez

DirectoraLara Foncillas Miralbes

Cap de ComunicacióClara Llensa Ramos

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Juan José Climent, Isabel Iranzo, Núria Mallandrich, Miquel Ángel Pérez de la Manga, Marc Rius, Olga Rovira, Eduard Sagarra i Tony Williams.

Fotografia Istockphoto, Grup Jaume Muntaner, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 275 | MARÇ 2013 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 MARÇ 2013 MÓN JURÍDIC

C/de los Monasterios Suso y Yuso, 34 | 28049 Madrid. www.elderecho.com | Solicite más información: 902 44 33 55 / [email protected]

Tan perfecta que no tiene competenciaLa integración entre los Mementos de Francis Lefebvre y la Base de Datos de El Derecho se ha

convertido en una herramienta de consulta jurídica insustituible. Por precisión, rapidez, exhaustividad, rigor y actualización, cada vez más profesionales del derecho eligen la simbiosis perfecta. ¿Y usted?

Descubra sus ventajas en www.elderecho.com/mementos

La SimbiosisPerfecta

Mementos + Bases de Datos

Solicite unaDEMOSTRACIÓN GRATUITAen el 902 44 33 55Lléveselo al mejor precioindicando el código 9742

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Resolució de 21 de gener de 2013, de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pen-sions, per la qual es publiquen les quanties de les indemnit-zacions per mort, lesions per-manents i incapacitat temporal que resultaran d’aplicar durant 2013 el sistema per a valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (BOE núm. 26, 30.01.2013).

Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener, per la qual s’aprova el model 230 “Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i Impost sobre la renda de no residents: Retencions i ingressos a compte del gravamen especial sobre els premis de determina-des loteries i apostes; Impost sobre Societats: Retencions i ingressos a compte sobre els premis de determinades loteri-es i apostes. Autoliquidació “i el model 136” Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i Impost sobre la renda de no residents. gravamen especial so-bre els Premis de determinades Loteries i Apostes. Autoliquida-ció “ (BOE núm. 27, 31.01.2013).

Ordre HAP/71/2013, de 30 de gener, per la qual es modifica l’Ordre EHA/3482/2007, de 20 de novembre, per la qual s’apro-

ven determinats models, es refonen i s’actualitzen diverses normes de gestió en relació amb els impostos especials de fabri-cació i amb l’impost sobre les vendes detallistes de determi-nats hidrocarburs i es modifica l’Ordre EHA/1308/2005, de 11 de maig, per la qual s’aprova el model 380 de declaració liqui-dació de l’impost sobre el valor afegit en operacions assimilades a les importacions, es determi-nen el lloc, forma i termini de presentació, així com les condi-cions generals i el procediment per a la seva presentació per mitjans telemàtics, i altra nor-mativa tributària (BOE núm. 27, 31.01.2013).

Ordre HAP/72/2013, de 30 de gener, per la qual s’aprova el model 720, declaració informa-tiva sobre béns i drets situats a l’estranger, a què es refereix la disposició addicional divui-tena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària i es determinen el lloc, forma, termini i el procediment per a la seva presentació (BOE núm. 27, 31.01.2013).

Reial Decret-Llei 2/2013, d’1 de febrer, de mesures urgents en el sistema elèctric i en el sector financer (BOE núm. 29, 02.02.2013).

Resum de les novetats legislatives

Ordre JUS/132/2013, de 24 de gener, per la qual es regulen les oficines de registre. (BOE núm. 29, 02.02.2013).

Resolució d’1 de febrer de 2013, del Banc d’Espanya, per la qual es publiquen els índexs i tipus de referència aplicables per al càlcul del valor de mercat en la compensació per risc de tipus d’interès dels préstecs hipote-caris, així com per al càlcul del diferencial a aplicar per obtenir el valor de mercat dels prés-tecs o crèdits que es cancel·len anticipadament (BOE núm. 30, 04.02.2013).

Correcció d’errors de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tri-butària i pressupostària i d’ade-quació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau (BOE núm. 31, 05.02.2013).

Ordre ECC/159/2013, de 6 de febrer, per la que es modifica la part II de l’annex de la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contracte de crèdit al consum (BOE núm. 34, 08.02.2013).


Els reptes de l’habitatge, en mans de tots

Barcelona, la casa que vull

bcn.cat/lacasadelesideesfacebook.com/Bcn.cattelèfon: 010 (24 h)

Telè

fon

010.

Est

ablim

ent:

0,4

7 !.

Cos

t/m

in: 0

,06 !.

Tar

ifat

per

seg

ons.

IVA

incl

òs.

DAVANT DEL REPTE

DE L’HABITAGE,

TOTS SOM VEÏNS

APORTA-HI LES TEVES IDEES A

LACAS

ADELE

SIDEES

.CAT

ENTRE

AQUESTES

DUES FINESTRES

HI HA UNA ID

EA

PUBLIREPORTATGE

La crisi econòmica ha agreujat els problemes de l’habitatge. Aspectes com l’accés a la llar o el risc de perdre la casa presenten nous reptes que, a causa del seu impacte social, necessiten solució. Per aquest motiu, a la ciutat de Barcelona es posa en marxa La Casa de les Idees, una plataforma digital que afavorirà el procés de participació, i en la qual es convida els ciutadans, els experts i les persones interessades en el tema de l’habitatge a donar idees per millorar aquesta situació, per tal d'abordar el tema de manera participativa i col·lectiva. L’objectiu final és aconseguir propostes encaminades a generar idees que millorin l’accés a l’habitatge a la ciutat de Barcelona.

La Casa de les Idees es vol convertir en el lloc de treball col·laboratiu sobre el problema de l’habitatge durant el període que duri aquesta iniciativa. Es tracta d’un model que ja s’ha provat amb èxit en altres països.

El projecte constarà de tres fases: ideació, conceptualització i selecció. Els usuaris es podran registrar a lacasadelesidees.cat i exposar la seva pròpia idea al voltant del tema de l’habitatge. Per tal d’inspirar-se a l’hora d’elaborar la seva proposta, l’usuari també hi podrà trobar diverses idees que ja s’han dut a terme. A més de comentar les propostes que la resta d’usuaris plantegin, els ciutadans podran donar suport a les idees que considerin més bones.

Les 30 millors propostes passaran a una segona fase, en base a l’opinió d’un jurat expert i del suport que hagin rebut per part dels usuaris. A més de les contribucions d’altres usuaris, es realitzarà un taller de conceptualització i millora de propostes amb professionals del sector per tal de convertir aquestes 30 idees en conceptes més elabo-rats. Unes idees es podran enriquir amb les altres, i en millorarà la qualitat.

En una última fase, el grup d’experts escollirà les 10 idees finalistes que millor ajudin a afrontar els reptes de l’habitatge en base als criteris d’innovació, impacte social, viabilitat i reproductibilitat. En aquesta segona selecció es tornarà a tenir en compte el suport ciutadà que hagin rebut les diferents propostes.

LA CASA DE LES IDEES ÉS UNA PLATAFORMA DIGITAL QUE CONVIDA ELS CIUTADANS, ELS EXPERTS I LES PERSONES INTERESSADES A DONAR IDEES PER AFRONTAR ELS REPTES DE L’HABITATGE.


Les execucions hipotecàries i la protecció dels consumidors

guir l’execució (també la interlocu-tòria de 16 de novembre de 2012 i la dictada per la Secció 9a de l’Au-diència Provincial de València de 4 de febrer de 2013). En sentit con-trari, la interlocutòria dictada l’11 de gener de 2013 per la secció 12a de l’Audiència Provincial de Madrid, en una situació semblant, estima el recurs d’apel·lació ja que considera que existeix una cessió universal i que en conseqüència no és aplica-ble l’art. 149 LH.

2. És necessari expressar en la demanda executiva les operacions de càlcul del

saldo deutor quan la quantitat que es reclami provingui d’un préstec o crèdit en el qual s’hagi pactat un interès variable? En relació amb aquesta qüestió, el magistrat Gui-llem Soler va indicar que a la pràc-tica els jutjats seguien diferents interpretacions. Alguns feien una interpretació estricta exigint que les operacions de càlcul del sal-do es reflectissin a la demanda, a part d’acompanyar els documents corresponents de conformitat amb l’art. 573 LEC, mentre que altres estimaven suficient l’aportació de la documentació.

3. Pot l’òrgan judicial apre-ciar d’ofici l’existència de clàusules abusives a l’hora

de despatxar l’execució? Es aplica-ble la STJUE de 14 de juny de 2012 (assumpte Banco Español de Cré-dito v. Calderón) al judici hipoteca-ri? La STJUE de 14 de juny de 2012 va establir que els òrgans judicials podien apreciar d’ofici el caràcter

1. Possibilitat que es denegui el despatx d’execució per manca de legitimació ac-

tiva de la entitat bancària execu-tant quan es tracta d’una entitat que ha sofert algun tipus de rees-tructuració societària. Es va posar de manifest que la jurisprudència de les audiències provincials man-tenia posicions contradictòries al respecte. D’una banda, cal destacar la interlocutòria de l’Audiència Pro-vincial de Castelló (Secció 3a) de 12 de juny de 2012 estima que perquè tingui eficàcia una cessió de crèdit és necessari que la cessió del prés-tec hipotecari es faci en escriptura pública i s’inscrigui al Registre de la Propietat, d’acord amb l’art. 149 LH, motiu pel qual no pot prosse-

Núria Mallandrich MiretCol·legiada núm. 28.492Investigadora postdoctoral Departament de Dret Processal (UB)

SEGUINT EL FIL DE LES CONFERÈNCIES CELEBRADES DURANT L’ÚLTIM TRIMESTRE DE 2012, EL 6 DE FEBRER ES VA CELEBRAR UNA CONFERÈNCIA SOBRE “LES EXECUCIONS HIPOTECÀRIES I L’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA 93/13/CE DE PROTECCIÓ AL CONSUMIDOR RESPECTE A L’HABITATGE HABITUAL”, QUE VA COMPTAR COM A PONENTS AMB GUILLEM SOLER SOLÉ, VICENTE PÉREZ DAUDÍ. US FACILITEM UN RESUM.


abusiu de la clàusula que establia els interessos moratoris i, en conse-qüència, deixar-la sense efecte (no reduir-la) en l’àmbit d’una reclama-ció dinerària efectuada a través del procediment monitori. No obstant, a l’espera que el TJUE es pronunciï expressament sobre la possibilitat que l’òrgan judicial pugui apreciar el caràcter abusiu de la clàusula que estableix els interessos moratoris en l’àmbit del procediment execu-tiu, es planteja el dubte si aquesta jurisprudència és extensible a tot tipus de procediment. El magistrat Guillem Soler, va indicar que ho ve-ia possible respecte a l’execució de títols no judicials ordinària però que ho dubtava respecte l’execució hi-potecària, ja que en aquest proce-diment la pròpia part té prohibit al-legar la nul·litat. Per la seva banda, el professor Vicente Pérez Daudí va posar en dubte que aquesta fos la interpretació que feien les conclu-sions de l’advocada general Kokott en la qüestió prejudicial planteja-da pel Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona.

4.Quines són les possibili-tats d’actuació del deu-tor davant d’una execució

hipotecària?Amb la legislació vigent, les possi-bilitats d’oposició de fons del deu-tor hipotecari són molt limitades o gairebé nul·les, tot i que no s’ha d’oblidar que les causes d’oposició a l’execució per motius processals són plenament aplicables al proce-diment d’execució hipotecària.

Actualment està pendent de resol-dre per part del TJUE una qüestió prejudicial plantejada pel titular del Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelo-na en la qual precisament es plante-ja la compatibilitat del procediment d’execució hipotecària, en el qual no es permet al·legar l’existència d’una clàusula abusiva en un contracte, amb la Directiva 93/13/CE. El pas-sat mes de novembre, l’advocada general, la Sra. Kokott, va emetre les seves conclusions que eren favora-bles a l’estimació de la qüestió pre-judicial. Si el TJUE segueix aquesta posició i estima la qüestió prejudi-

cial arribant a la conclusió que la legislació processal espanyola no s’adapta al contingut de la directiva europea, el legislador espanyol es veuria obligat a reformar el proce-diment d’execució hipotecària am-pliant les possibilitats de defensa de l’executat. A l’espera de què es dicti aquesta resolució, es va aconsellar a l’executat oposar-se a l’execució al·legant l’existència d’una clàusula abusiva al contracte de préstec hi-potecari, a la vegada que es sol·liciti la suspensió del procediment d’exe-cució amb base a què s’està trami-tant la qüestió prejudicial. Aquesta sol·licitud de suspensió es pot fona-mentar en dos arguments, tot i que els mateixos ponents van indicar que es tractava d’una interpretació molt extensiva de la llei. O bé sol-licitar l’execució per prejudicialitat civil amb base a l’art. 43 LEC, o bé demanar la suspensió d’un acte d’execució concret (subhasta, ad-judicació o entrega de l’immoble) al·legant la pendència d’aquesta qüestió prejudicial, a la vegada que s’indiqui que l’acte la suspensió del

qual es demanda, pot causar un dany irreparable o molt difícil de re-parar a la part executada.

5.Possibilitats de defensa de l’executat davant la recla-mació de la part del deute

no cobert pel producte de la sub-hasta amb base a l’art. 579 LEC.Sobre aquesta qüestió cal recordar que s’han dictat diverses interlocu-tòries per part dels òrgans d’ins-tància, que amb base a diferents arguments, denegaven l’execució posterior. A Barcelona, la Secció 1a de l’Audiència Provincial (AP) s’ha pronunciat contrària a aquesta po-sició. No obstant això, els ponents van voler ressaltar l’argument utilit-zat a la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró de 4 de febrer del 2012, dictada en el marc de l’oposició a l’execució or-dinària posterior a la hipotecària, ja senyalat per Vicente Pérez, i sobre el qual encara no s’ha pronunciat l’AP, que es fonamenta en la teoria dels actes propis.

Una altra opció de defensa de l’exe-cutat quan estimi que els interessos moratoris pactats són abusius és al-legar aquest caràcter a través de la impugnació de la liquidació d’inte-ressos amb base a l’art 692 LEC.

6. Possibilitats de defensa de l’executat en un procés declaratiu.

Amb la legislació vigent la iniciació d’un procés declaratiu que tingui per objecte declarar el caràcter abusiu d’alguna clàusula del contracte de préstec hipotecari no suspèn el pro-cediment d’execució hipotecària. No obstant això, la jurisprudència ha admès en alguns casos l’adopció de mesures cautelars de conformitat amb el règim general dels arts. 721 i següents de la LEC. Si s’opta per aquesta possibilitat, s’ha de tenir en compte que la mesura idònia a adoptar no sempre és la de suspen-sió del procediment d’execució, si-nó que això dependrà del contingut de la clàusula la nul·litat de la qual es demanda en el procés declara-tiu. En ocasions la mesura cautelar idònia serà l’anotació preventiva de demanda.

A l’espera de què es dicti la resolució del TJUE sobre la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona, es va aconsellar a l’executat oposar-se a l’execució al·legant l’existència d’una clàusula abusiva al contracte de préstec hipotecari, a la vegada que es sol·liciti la suspensió del procediment d’execució amb base a què s’està tramitant la qüestió prejudicial



Les taxes judicials

tú incrementar els topalls fins ara vigents, per accedir al benefici de gratuïtat, i així evitar que es limiti l’accés a la tutela judicial efectiva a aquelles persones que no tenen prou recursos, no s’ hagi esperat a què estigui en vigor la reforma de la Llei de Justícia Gratuïta per aplicar-les. Es va mencionar tam-bé, que la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha decidit adoptar el criteri de què els treballadors no paguin taxes judicials fins que no es reformi la Llei 1/1996, 10 gener.

La gestió de la taxa correspon al Ministeri d’Hisenda i el legislador imposa un deure de col·laboració als Secretaris Judicials. A partir de l’1 abril de 2013 les dades es

Aq u e s t e s t a x e s van ser creades per pr imera ve -gada pe l Decret 1035/ 1959, i l a Llei 25/1986 les

va derogà, són les anomenades taxes “preconstitucionals”. La Llei 53/2002 les va tornar a implantar, i la STC 20/2012, 16 febrer, les va declarar constitucionals, amb els arguments que només afectaven a “persones jurídiques amb ànim de lucre, subjectes al impost de so-cietats i amb una facturació anu-al elevada”, i a més, les quanties eren proporcionades. L’Exposició de Motius de la tan qüestionada, per tots els operadors jurídics i agents socials, Llei 10/2012, de 20 novembre, es basa en l’esmenta-

EL 7 FEBRER ES VA CELEBRAR LA CONFERÈNCIA RELATIVA A LES TAXES JUDICIALS, EN LA QUAL VAN INTERVENIR COM A PONENTS JESÚS SÁNCHEZ GARCIA, DIPUTAT DE LA COMISSIÓ DE NORMATIVA DE L’ ICAB, ISIDOR GARCIA SÁNCHEZ, COORDINADOR DE LA COMISSIÓ DE NORMATIVA DE L’ ICAB, I CARMEN BERNAL LÓPEZ, SECRETÀRIA JUDICIAL DEL JPI 46 BARCELONA. ELS PRINCIPALS CONTINGUTS DE LES SEVES INTERVENCIONS ELS TROBEU TOT SEGUIT. PER OLGA ROVIRA TORRES

da sentència per justificar la seva legitimitat, però en realitat només es diuen veritats a mitges, perquè en la nova Llei, s’amplia la seva aplicació a la jurisdicció social i a família; afecta tant a persones fí-siques com a totes les jurídiques, sense tenir en compte la seva ca-pacitat econòmica; i en la majoria de supòsits, l’ import de les taxes és tan elevat que impedeix l’ accés a la jurisdicció o l’obstaculitza en nombrosos casos en termes irra-onables, la qual cosa fa factible plantejar una qüestió de consti-tucionalitat o demanar que es de-clari la seva abusivitat. Tanmateix, és molt reprobable que el govern, tot i reconèixer que les noves ta-xes judicials augmenten els costos processals, i que per això és opor-


passaran a transmetre a través del Punt Neutre Judicial. Es va apuntar la conveniència de plantejar Con-sultes vinculants davant la Direc-ció General de Tributs www.min-hap.es, i es va posar com exem-ple la Consulta DGT V2329-12, de 10-12-2012, la qual aclareix que la taxa només s’exigirà als recursos contra sentències, no contra inter-locutòries (autos). Es van plantejar també dues qüestions en relació a la presentació de la taxa.

La primera ha estat resolta per l’Acord de la Secretària de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel qual s’unifica el crite-ri en el sentit de concedir un termini de 10 dies per subsanar la presenta-ció de la taxa judicial, excepte que el termini que resta per la interposició del recurs o escrit fos superior.

La segona fa referència a la con-seqüència de què la part aporti el justificant de pagament, però en una quantia inferior a la exigida. En aquest supòsit de compliment parcial, el procés judicial hauria de continuar, si bé podria ocasionar la incoació d’un procediment admi-nistratiu de constrenyiment (apre-mio) per la diferència. En aquest sentit s’ha pronunciat Vicente Gi-meno Sendra, Catedràtic de Dret Processal i Magistrat emèrit del TC. També es va posar de relleu, que si bé l’article 241 LEC inclou aquestes taxes, encara que hi hagi condemna en costes, si el deman-dat és insolvent o gaudeix de justí-cia gratuïta, l’actor no podrà recu-perar la taxa abonada prèviament. Tampoc si prospera el recurs que s’hagi pogut interposar contra la sentència (art. 398 LEC); per això es considera que s’haurien de tor-nar, a l’igual que els dipòsits.

Pel que fa a l’anomenada taxa ca-talana, introduïda per l’article 16 de la Llei 5/2012, 20 de març, es va destacar que ha estat suspe-sa la seva vigència pel TC des del 15-01-2013, però s’ha de tenir en compte que la suspensió no afecta, perquè no van ser motiu d’impug-

nació, ni a la taxa per l’emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients ju-dicials, ni a la taxa per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia. Es va dir que la seva aplicació suposa una doble impo-sició, i que si bé també les han de pagar les persones físiques, les quanties són prudents i general-ment assumibles, però no estar clar que es puguin incloure en les taxacions de costes perquè la seva falta de liquidació no comporta la preclusió del procediment.

Finalment, es va concloure que les taxes no descongestionen l’Admi-nistració de Justícia, és més, el fet de no presentar el justificant de li-quidació amb la demanda o recurs, provoca més treball a la Oficina Ju-dicial, i es va assegurar que el CICAC seguirà lluitant com ho ha estat fent fins ara per la derogació de les Lleis de taxes, perquè generen una, en-cara més gran, indesitjada sensació d’impunitat per a uns, i augmenten la indefensió per a molts altres, ja que ha de pagar el mateix una gran corporació que un simple consumi-dor, a més del fet que les Adminis-tracions no han de pagar cap taxa.

Per la seva part, la Defensora del Pueblo ha recomanat al Ministre de Justícia que modifiqui substancial-ment el sistema de taxes judicials, i l’Executiu s’ha pronunciat en el sentit que assumeix les recomana-cions, i reduirà algunes quanties, si bé, alguns supòsits haurien de suprimir-se, per exemple, tots els casos de sentències constitutives, com es va apuntar per part dels intervinents a la conferència.

Nota: pocs dies després de la conferència, es va promulgar el Reial Decret-llei 3/2013, de 22 de febrer, pel qual es modifica el règim de les taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i el sistema d’assistència jurídica gratuïta, com ja vam informar al número anterior de la revista.

STOP TAXES

� Il

·lust

re C

ol·le

gi d’Advocats de Barcelona � w

ww

.icab.cat �

La suspensió de la taxa catalana no afecta ni a la taxa per l’emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials, ni a la taxa per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia



Taula rodona: “Resolguem dubtes sobre la prova pericial”EN EL MARC DELS ACTES PROGRAMATS AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DE LA FESTIVITAT DE SANT RAMON DE PENYAFORT, EL 5 DE FEBRER ES VA CELEBRAR LA PRIMERA DE LES CONFERÈNCIES PROGRAMADES QUE PORTAVA EL TÍTOL “RESOLGUEM DUBTES SOBRE LA PROVA PERICIAL”. LA TAULA, MODERADA PER L’ADVOCADA I PÈRIT MÈDIC CARMEN RODRIGO DE LARRUCEA, ESTAVA COMPOSADA PEL MAGISTRAT JAVIER PEREDA GÁMEZ, EL FISCAL RICARDO SANZ-GADEA, LA SECRETÀRIA JUDICIAL MA CARMEN SALDES, ELS ADVOCATS DE L’ICAB, ELOY MORENO I ORIOL RUSCA, I EL PÈRIT JOAN FRANCESC ORELLANA. PER NÚRIA MALLANDRICH.

L’acte es va de-senvo lupar de forma molt ac-tiva amb la par-t i c i p a c i ó t a n t d e l s p o n e n t s

com dels assistents, advocats i pèrits, que van intervenir formu-lant diferents preguntes que van generar un debat molt enriquidor. A continuació plantejaré les qües-tions que més controvèrsia van causar, tot indicant algunes de les solucions o parers que es van manifestar al respecte.

Una de les pr imeres qüestions que es van tractar feia referència a l’objecte del dictamen pericial i, més concretament, al del dicta-

men que presenta la part passi-va per tal de rebatre el dictamen presentat per la par t contrària. La qüestió que es plantejava fe-ia referència a si aquest hauria d’incloure únicament el parer ci-entíf ic del pèrit sobre l ’objecte del procés o si, a la vegada, pot criticar o anar dirigit a desvirtuar el dictamen presentat per la part contrària. Els ponents van estar d’acord en què no és habitual tro-bar un dictamen que estigui di-rigit únicament a fer una crítica del dictamen presentat per l’altra part, sinó que habitualment tenen el doble objecte. Aquest fet va ser valorat positivament ja que con-tribueix a enriquir el debat al per-metre contrastar diferents parers.

Molta controvèrsia van suscitar entre els presents diferents qües-tions relatives a la sol·licitud de provisió de fons i al cobrament dels honoraris dels pèrits en els peritatges judicials. Es va senya-lar que en ocasions alguns pèrits sol· l ic i taven com a provisió de fons quantitats molt elevades, ja fos perquè a vegades es confon la provisió de fons amb un co-brament anticipat dels honoraris, perquè a la pràctica alguns pèrits es trobaven que a l’hora de taxar costes, no s’admetia que la fac-tura d’honoraris fos superior a la provisió de fons sol·licitada o fins i tot perquè a vegades, finalitzat el procés resultava molt difícil co-brar. Tot i que no és molt genera-


litzat, la pràctica d’alguns jutjats porta a què el secretari judicial, davant d’una sol·licitud de provi-sió de fons molt elevada, redueixi d’ofici l’import sol·licitat. Per això es va recomanar que a l’hora de demanar la provisió de fons, els pèrits detallessin i justifiquessin les diferents partides.

També es va destacar que els ho-noraris del pèrits es poden recla-mar separadament contra la per-sona que ha sol·licitat la perícia, sense perjudici que aquesta si és afavorida en costes després pu-gui repercutir-los en la condemna en costes. El problema però en aquest tipus de procediments és que, si no s’han identificat clara-ment les partides a realitzar en la provisió de fons, l’import final de la factura pot resultar molt difícil d’acreditar.

Un altre tema plantejat per la mo-deradora de l’acte va ser demanar als ponents consells per a prepa-rar un bon dictamen pericial i, es-pecialment, per intervenir a la vis-ta oral. Tots els ponents que van par ticipar van estar d’acord en què els pèrits a l’hora de prepa-rar un dictamen pericial havien de tenir en compte que les persones destinatàries del dictamen, això és el jutge i les parts, no tenien coneixements tècnics i científics suficients per comprendre els tec-nicismes de cada matèria i que, per tant, el pèrit havia de fer un esforç addicional per fer una ex-posició clara i concisa, en la qual no es podia donar cap aspecte per suposat. També es va recomanar justificar les fonts d’autoritat que s’han utilitzat per emetre el dic-tamen, així com també esgotar la línia argumental.

Pel que fa la intervenció oral del pèrit al judici o a la vista, es va tornar a destacar la impor tàn-cia de ser clars i concisos en les exp l icac ions , recomanant que s’evités l’ús de tecnicismes. Per facilitar aquesta tasca, tot i que no sol ser habitual, i que hi pot haver jutges que siguin fins i tot

reticents, es va proposar fer ús de suport gràfic com poden ser presentacions de power point. A més a més, no s’ha d’oblidar el context en el qual es troba el pèrit que és el d’una confrontació entre les parts i, per tant, l’exposició ha d’anar dirigida a convèncer. En les actuacions orals el comportament humà adquireix una importància que no té en les escrites.

Es va destacar també la impor-tància que hi hagi una bona comu-nicació entre l’advocat i el pèrit de part en el sentit que l’advocat ha de ser capaç d’assumir els co-neixements del pèrit per tal de garantir la millor defensa al seu client.

Una altra de les qüestions en les quals es va centrar el debat va ser la relativa a la valoració de la pro-va i molt especialment quan els dictàmens pericials de cadascuna de les parts arriben a conclusions aparentment contràries. A l’hora de valorar la prova, l’ordenament jurídic estableix una sèrie d’ele-ments que determinen com s’ha de fer aquesta valoració. Respecte la prova pericial regeix el principi de lliure apreciació de la prova, constituint-se com a límit la prohi-bició d’arbitrarietat. A més, com a garantia per les parts, constituci-onalment s’exigeix la motivació de la sentència. La manca de motiva-ció pot portar a la seva revocació.

S’ha d’evitar la pràctica de recór-rer a un tercer pèrit judicial diri-ment, atès que aquest no és l’es-perit de la Llei 1/2000.

Es va suggerir que el pèrit faci un esforç addicional per elaborar una exposició clara i concisa, en la qual no es doni cap aspecte per suposat. Igualment es va recomanar justificar les fonts d’autoritat que s’han utilitzat per emetre el dictamen, així com també esgotar la línia argumental


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

que es volen fer en l’àmbit de l’Assis-tència Jurídica gratuïta i les rebaixes en les compensacions que reben els advocats adscrits al torn d’Ofici per la prestació d’aquest servei, un dels pilars de la nostra democràcia.

Per aquest motiu, i aprofitant l’as-sistència del conseller de Justícia, Yúfera li va demanar que es defen-sin les competències delegades a la Generalitat i que no cedeixi en qüestions com la Justícia gratuïta o la llei de Serveis Professionals. Per això va afirmar: “sense inversió no es pot evolucionar, i sense evolució

Sessió solemneLa Sessió Solemne, és a dir, l’acte en el qual l’ICAB ret homenatge als ad-vocats que enguany compleixen 50 anys d’exercici, va reunir a la sala d’ac-tes al president del TC, Pascual Sala Sánchez, al president del TSJC, Miguel Angel Gimeno; al conseller de Justícia, Germà Gordó i Aubarell, al president del Consejo General de la Abogacía española, Carlos Carnicer Diez, a l’al-calde de Barcelona, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, a més dels membres de la Junta de Govern de l’ICAB, exdegans del Col·legi i representants de les prin-cipals associacions d’advocats interna-cionals, entre d’altres autoritats.

El degà, Pedro L. Yúfera Sales, va destacar en el seu discurs de ben-vinguda que havia estat un any “complicat, amb una crisi econòmica desmesurada i on els polítics estan plantejant reformes de gran enver-gadura que només contemplen cri-teris estrictament econòmics”. En aquest sentit, va recordar com per primera vegada en la història ad-vocats, procuradors, jutges, fiscals i secretaris judicials s’havien mani-festat conjuntament per denunciar l’establiment de taxes en l’àmbit de l’Administració de la Justícia. I tam-bé per mostrar l’oposició als canvis

Homenatges, premis, solidaritat i formació, actes centrals del Sant Raimon 2013 LA FESTIVITAT DE SANT RAIMON DE PENYAFORT DEL 2013 S’HA DESENVOLUPAT SOTA EL LEMA DE “L’ADVOCACIA BATEGA” COM A SÍMBOL QUE L’ADVOCACIA ESTÀ VIVA, RECEPTIVA I TREBALLA PER TROBAR SOLUCIÓ TANT DES D’UN PUNT JURÍDIC COM HUMÀ A QÜESTIONS COM ELS DESNONAMENTS I LES EXECUCIONS HIPOTECÀRIES, PERÒ TAMBÉ A SITUACIONS QUE PODEN SUPOSAR UN OBSTACLE A L’ACCÉS A LA JUSTÍCIA COM LES TAXES JUDICIALS.VOLEM AGRAIR LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN ELS DIFERENTS ACTES I VOLEM AGRAIR MOLT ESPECIALMENT LA CONFIANÇA DIPOSITADA EN L’ICAB PER PART DELS PATROCINADORS DE LA FESTIVITAT I DE LA FIRA DE L’ADVOCACIA, SENSE ELS QUALS NO HAGUÉS ESTAT POSSIBLE. A CONTINUACIÓ TROBAREU LA CRÒNICA DELS ACTES DEL SANT RAIMON DE PENYAFORT 2013.

Sessió Solemne


no hi ha riquesa per poder sortir del túnel en què ens trobem immersos. El degà dels advocats de Barcelo-na també va dedicar unes paraules d’agraïment als 40 lletrats que en-guany han complert les noces d’or en l’exercici de la professió. Va afir-mar que en aquests cinquanta anys de compromís amb la professió, segurament havien tingut moments d’alegria i de davallada, però que havien tingut la valentia d’aguantar al capdavant i per aquest motiu “ara i avui són un exemple a seguir per a les noves generacions d’advocats”.

Yúfera també va tenir unes paraules de record per a Mario Stasi, exdegà de París, que va morir a finals de l’any 2012, així com per a les per-sones que ho estan passant mala-ment. Per això, va explicar que el lema escollit per aquesta festivitat, “l’advocacia batega”, l’ICAB volia fer una aposta per la solidaritat, i per continuar treballant per aquelles causes que requereixen dels advo-cats, com la d’intentar trobar una solució als desnonaments.

A continuació i com a acte simbòlic de la recepció de nous col·legiats/des a la corporació, les noves advocades Alba Conde García i Carlota Hosta Domín-guez van prestar jurament o prome-sa de la professió, sent apadrinades respectivament, per Josep Joan Pin-

tó Ruiz, exdegà de l’ICAB i de Carlos Carnicer Diez. El president del Con-sejo General de la Abogacía Españo-la va pronunciar un breu discurs per donar-les la benvinguda a l’advocacia.

Tot seguit , Luis Antonio Sales Camprodon, secretari del Col·legi, va llegir el nom dels companys que enguany compleixen 50 anys de col·legiació; els quals van rebre la insígnia d’or de l’ICAB de mans de l’alcalde de Barcelona i el di-ploma commemoratiu de mans del degà.

El lletrat Sebastià Roca Roquer va pronunciar unes paraules d’agra-ïment en nom dels condecorats.

A continuació, el conseller de Jus-tícia va defensar en el seu discurs el model català de justícia gratuïta i va recordar que és una competèn-cia exclusiva de la Generalitat i que “batallarem per la competència des del diàleg”. En relació a la reforma de la Llei de serveis professionals que prepara l’Estat va incidir “en la necessitat de dialogar amb el Minis-teri d’Economia per defensar el tan

Pedro L. Yúfera

Sebastià Roca

Carlos Carnicer

Germà Gordó



bon Servei que estan fent els col·legis professionals de Catalunya”. Germà Gordó també va reiterar que dema-narà al Ministeri de Justícia que, en la reforma que prepara del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), inclogui la creació dels consells de justícia autonòmics. Finalment el ti-tular de Justícia també va ressaltar la “tasca compilatòria, integradora, codificadora de Sant Raimon” que, va dir, “coneixia de prop el dret cons-titucional i públic de la Catalunya del s. XIII”, del qual, va recordar, “prové el nostre autogovern”. Lliurament del Premi Felip PortabellaDurant la Sessió Solemne, es va efec-tuar el lliurament de la vuitena edició del Premi Felip Portabella, instituït per l’ICAB per guardonar un mem-bre de la judicatura que s’hagi dis-tingit especialment pel respecte cap als advocats en l’exercici de la seva professió i per la seva col·laboració amb la Corporació. El guardonat d’aquesta edició va ser Jesús María Ibarra Iragüen, magistrat titular del

i Pascual Sala Sánchez, president del Tribunal Constitucional, van fer un discurs.

Lliurament de les Medalles de l’ICABEl Col·legi d’Advocats de Barcelona també distingeix, cada any, per Sant Raimon de Penyafort, a diversos ad-vocats i entitats de la societat civil de Barcelona que s’han destacat per la seva trajectòria personal, pro-fessional, col·legial o institucional.

Aquest 2013, la Medalla corporativa s’ha atorgat a:

Jesús María Ibarra Iragüen

Miguel ÁngelGimeno Jubero

Pascual SalaSánchez

Jutjat Penal núm. 3 de Barcelona qui, després de rebre la placa i el di-ploma commemoratius va pronunci-ar unes paraules d’agraïment.

Posteriorment, Miguel Ángel Gime-no Jubero, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya


Robert de Baerdemaeker, en reco-neixement a la seva tasca per a la promoció de l’advocacia en l’àmbit internacional, fomentant la relació entre els advocats i les corporaci-ons en què s’integren, des de les seves responsabilitats com a degà de ‘l’Ordre français des avocats du barreau de Bruxelles’ i com a presi-dent de ‘l’Ordre des barreaux fran-cophones et germanophone de Bel-gique’, així com per la seva especial col·laboració amb l’ICAB;

Manuel Camas Jimena, en reconei-xement a la seva tasca en favor de l’advocacia com a degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Màlaga i des del foment de la formació continu-ada dels advocats i de l’estudi de l’evolució i la projecció de la profes-sió, així com per la seva inestima-ble col·laboració amb el Col·legi;

Càritas Diocesana de Barcelo-na, en homenatge a la seva tasca d’acció social, acollida i integra-ció, desenvolupada amb un es-perit de generositat i de servei, i en reconeixement al compromís del seu equip humà i de tots els

voluntaris que hi col·laboren. Va recollir la medalla Jordi Roglà de Leuw, el seu director.

Josep Maria Espinàs i Massip, en homenatge a la seva excepcional trajectòria com a escriptor i perio-dista i en reconeixement al seu com-promís cívic i de defensa i difusió de la llengua i la cultura catalana;

Luisa del Busto Atarfe, que es va incorporar a l’ICAB als 83 anys, en reconeixement a la seva meritòria trajectòria personal i al seu com-promís amb els valors del dret, la democràcia i la justícia;

Joaquim Maria Bartra i Soler, en homenatge a la seva trajectòria personal, professional i en l’advo-cacia institucional, així com en re-coneixement a la seva contribució al foment de l’ús de la llengua cata-lana per part dels advocats com a president i fundador de la Comissió de la llengua catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Robert de Baerdemaeker, Manuel Camas Jimena i Jordi Roglà de Leuw van fer un breu discurs d’agraïment.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias i Vidal de Llobatera va ser l’encar-regat de cloure la Sessió Solemne.

Robert de Baerdemaeker

Manuel Camas Jimena

Jordi Roglà de Leuw, director de Càritas Diocesana de Barcelona

Josep Maria Espinàs i Massip

Luisa del Busto Atarfe

Joaquim MariaBartra i Soler

Xavier Trias



L’ICAB homenatja més de 360 advocats pels seus 25 anys de col·legiació Enguany més de 360 advocats del Col·legi han complert les noces de plata amb la corporació. Per aquest motiu, s’han celebrat dues sessions, els dies 11 i 12 de febrer, per retre’ls homenatge.

Ambdós actes van seguir la mateixa dinàmica. El degà, Pedro L. Yúfera Sales, va donar la benvinguda als as-sistents i posteriorment es va projec-tar un vídeo que recollia les principals efemèrides del període 1983-1988, que és l’època durant la qual els col-legiats/des que compleixen 25 anys de col·legiació van cursar la llicenci-atura en Dret. Posteriorment els re-

coneguts periodistes Antonio Franco Estadella (el dia 11 de febrer) i Màrius Carol Pañella (en la sessió del 12 de febrer) van glossar els fets més des-tacats dels anys 1983 a 1988.

A continuació, el secretari del Col·legi, Luis A. Sales, va llegir els noms dels col·legiats/des que han complert 25 anys de col·legiació, als quals se’ls va lliurar un diploma commemoratiu.

Els advocats Sònia Cortés Garcia (el dia 11 de febrer) i Jordi Romaní Lluch (en la sessió del 12 de febrer) van pronunciar un discurs d’agraï-ment en nom dels homenatjats.

Lliurament dels premis d’Oratòria Amadeu Maristany En el marc de les sessions d’home-natge de 25 anys, el dia 11 de febrer es van lliurar el premis d’Oratòria Amadeu Maristany i el Premi de tre-balls de recerca de l’Associació Ca-talana de Pèrits Judicials i Forenses.

El concurs d’oratòria, celebrat el 7 de febrer, pretén posar a prova el sentit de l’humor, la imaginació legal, l’enginy, la destresa oratòria i la for-mació jurídica de les noves promoci-ons. El Jurat va acordar unificar el primer i el segon premi per conce-dir un primer premi ex aequo a Al-berto Capilla Jiménez per la seva intervenció “Aplicación de la figura del jurado para dictar diagnóstico en el mundo de la medicina” i així ma-teix a Laia Tejada Pinyol per la seva intervenció “La possible responsabi-litat penal dels àrbitres de futbol”. El tercer premi també va ser concedit ex aequo a Emma Peitx Clua per la seva intervenció “Publicitat a les togues” i a Christel Romina More-no Giménez per la seva intervenció “Explotació de menors: els nens i les nenes del Col·legi de San Ildefonso”. El degà i Mari Paz Rivero, mare del lletrat Amadeu Maristany Rivero, en memòria del qual es va instituir aquest guardó, van lliurar els premis.

Premi de treballs de recerca de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses Els psicòlegs dels equips d’asses-sorament tècnic penal del departa-

Antonio Franco

Recepció prèvia dels guardonats pel premi d’Oratòria Amadeu Maristany. D’esquerra a dreta: Mari Paz Rivero, Christel Romina Moreno, Emma Peitx,Alberto Capilla, Pedro L. Yúfera, Laia Tejada i Genís Boadella.

Màrius Carol

Luis A. Sales

Sònia Cortés Garcia

Jordi Romaní Lluch


El Mercat Solidari, eix central dels actes solidarisorganitzat per Sant RaimonEl pati de Columnes del Col·legi es va transformar la jornada del 14 de febrer en un gran mercat ple de paradetes amb articles destinats a ajudar a la infància. Passejant per aquest mercat es va poder veure des de clauers, bolígrafs, blocs de notes, contes escrits per infants, sobres, bosses porta documents, samar-retes, collarets, anells i d’altres ob-jectes de fusta fets a mà, pastissos fets de bolquers i una gran varietat de productes; Oferts per la Fundació Ànima, UNICEF, Associació Projecte Nana, Fundación Vicente Ferrer, Fun-dación Estel Tapia, Aldeas Infantiles SOS, Care Highway International, In-termón Oxfam i d’entitats com l’Hos-pital Sant Joan de Déu (programa Cuida’m). Cada compra donava dret a participar en el sorteig d’un e-re-ader, i per aquells que van comprar el llibre promocionat per la Fundació Ànima, a més van optar al sortegi de la samarreta del FCB.

Per aquells que van preferir fer un donatiu, hi havia les guardioles per col·laborar amb Càritas i amb l’As-sociació Marc Palmés-Nens de Ka-tana. A aquesta jornada cal sumar-hi, la recollida d’aliments que es va fer, un any més, en col·laboració amb la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona i la destinació de part dels diners del tiquet del sopar de gala a la Fundació Degà Igna-si de Gispert, que ajuda als advo-cats que es troben en una situació desafavorida.

del premi Memorial Degà Roda i Ventura i del premi Feixó Carreras per a noves promocions.

Anabelén Casares Marcos va ser la guardonada d’aquest premi pel treball “El acceso a las profesiones colegia-das. Procedimientos y silencio admi-nistrativo”. El premi li serà lliurat, pe-rò, en el marc dels actes programats per celebrar Sant Jordi al Col·legi.

Premi Feixó Carreras per a noves promocions Mentre que el Premi Feixó Carreras -destinat a ajudar a la realització d’un treball sobre un tema de Dret Pro-cessal o organització judicial- va ser otorgat pel seu projecte d’investigació “Els aspectes processals del concurs de creditors: perspectives futures” a Oriol Caudevilla Parellada, qui va re-collir el premi de mans del degà.

FormacióEs van celebrar tres conferències sobre temes d’actualitat, el resum de les quals trobareu en aquest Món Jurídic.

ment de Justícia de la Generalitat de Catalunya van guanyar el premi del treball de recerca de l’Associ-ació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses pel seu treball “Guia d’avaluació del testimoni en vio-lència de gènere revisada GAT-VIG-R”. Aquest premi està destinat a guardonar un estudi que aprofun-deixi en la figura del pèrit judicial i la seva intervenció en el procés

judicial espanyol, preferentment des d’un vessant pràctic. En nom de tot l’equip de guardonats van recollir els premis, Josefi Pons i Nicolàs Barnés, lliurats pel degà i per Rafael Orellana de Castro, president de l’Associació Catala-na de Pèrits Judicials i Forenses.

Premi Memorial Degà Roda i VenturaEl dimarts, 12 de febrer, i també en el marc de la sessió d’homenatge dels 25 anys d’exercici de la profes-sió, es van anunciar els guanyadors

D’esquerra a dreta: Rafael Orellana, Josefi Pons, Nicolàs Barnés i Pedro L. Yúfera

Recepció prèvia dels guardonats pel premi d’Oratòria Amadeu Maristany. D’esquerra a dreta: Mari Paz Rivero, Christel Romina Moreno, Emma Peitx,Alberto Capilla, Pedro L. Yúfera, Laia Tejada i Genís Boadella.

Oriol Caudevila Parellada

Sorteig d’una samarreta del FCB al mercat solidari



In memoriamLa Festivitat de Sant Raimon de Pe-nyafort també va tenir un espai per homenatjar els companys i les com-panyes difunts el 2012, amb una missa, a la Parròquia del patró dels advocats, a la Rambla de Catalunya 115, de la nostra ciutat i amb una ceri-mònia civil, al Pati de columnes de la seu col·legial, divendres, 15 de febrer.

Trobades de Barcelona i convenis d’agermanamentCom a cloenda de festivitat del patró dels advocats, cada any se celebren les “Trobades de Barcelona –Memo-rial Jacques Henry”.

Enguany el tema a tractar va ser “la funció social de l’advocat” i es va comptar amb la presència d’Aurora Abella-Austriaco, presidenta del Col·legi d’Advocats de Chicago; Andrés Rohde, president de la “Barra Mexicana”; David Morgan Former president of the FBE; David Ulhir, membre de la Junta del Col-legi d’Advocats de la República Txeca; Bart Legum, president de la Comissió Internacional de la ABA, Thierry Aballea, president de la AIJA; Martin Solc, secre-tari General de la ‘International Bar Asso-ciation’; i Amina Omar, presidenta sortint de la EYBA. Van moderar les sessions de treball els diputats de la Junta de Govern, Dolores Sancha i Carlos Valls.

L’anàlisi “de la funció social de l’advo-cat” es van centrar en les tres qüesti-ons següents:

Centrant el debatTots els ponents van coincidir a pren-dre en consideració “de la funció

D’altra banda, la Comissió per a la Co-operació i Desenvolupament (0,7%) de l’ICAB va presentar diferents ini-ciatives d’ajuts a projectes de coo-peració jurídica a pobles en vies de desenvolupament que han estat sub-vencionats per aquesta corporació.

Així, Intermón Oxfam va parlar sobre el projecte subvencionat a la convocatòria 2009 amb el títol ‘Protecció i promoció dels Drets Hu-mans, democràcia i Estat de dret a Colòmbia. Per la seva part, ACSUR les Segovias va presentar el pro-jecte subvencionat a la convocatòria 2010 amb el títol ‘Promovent la de-fensa de la veritat, la Justícia i la Re-cuperació de la Memòria històrica a través de processos d’exhumacions de persones assassinades durant el conflicte i la participació activa en commemoracions de massacres de població civil de El Salvador”. Men-tre que l’Assemblea de Cooperació per la Pau va donar a conèixer el projecte subvencionat a la convoca-tòria 2010 amb el títol ‘Millora de l’assistència especialitzada i l’as-sessorament legal per a la defensa i promoció dels drets civils i polítics a 1.000 famílies palestines de Jeru-salem Est i Cisjordània i formació de futurs especialistes i professionals en planificació urbanística i assis-tència legal en l’àmbit de la demo-lició de cases i els Drets Humans’.

El diputat responsable de la Comissió del 0,7%, Vidal Masramon va lliurar un xec per valor del 50% restant de la subvenció concedida durant el 2011 a Catalina Rubio Serrano en repre-sentació de l’entitat Red de Solida-ridad para la Transformación Social, pel projecte:”Acceso a la justícia para la niñez desaparecida durante el con-flicto armado interno en El Salvador”.

social de l’advocat”, però va poder constatar-se una gran diferència en-tre els ponents del món anglosaxó (Abella-Austriaco, Morgan, Legum...) i els provinents de jurisdiccions civi-listes (Rodhe, Ulhir, Aballea, Omar). Mentre els segons van incidir en un aspecte més filosòfic (una actitud que transcendeix la cerca del guany a curt termini), assenyalant com a prin-cipi legitimador la igualtat davant la justícia, els ponents anglosaxons van posar l’èmfasi en l’ajuda a l’accés a la justícia a través de les donacions pels quals no poden pagar-se els advocats (filantropia davant la simple vocació), encara que també van esmentar la responsabilitat d’assegurar un procés just de respecte, compliment i execu-ció del dret.

Davant de qui es respon Els ponents van estar d’acord en as-senyalar la societat en el seu conjunt, encara que alguns van centrar-se en els ciutadans i d’altres en la pròpia administració de justícia.

Conciliació de l’activitat mercantil i la social. Paper dels Col·legis i associacionsRodhe va destacar que el paper fo-namental dels Col·legis és el de la vigilància del comportament ètic dels seus membres, a través de l’au-toregulació en la professió. Morgan va destacar amb pesar que aquest paper s’està perdent en la seva ju-risdicció, en favor d’una suposada modernització amb l’entrada de firmes multidisciplinàries, amb el que es perd l’aplicació de l’esperit de les normes, en favor de la seva

Trobades de Barcelona

Presentació de projectes d’ajut


aplicació literal. Abella-Austriaco va esmentar que el seu Col·legi vetlla-va fonamentalment pel foment de la filantropia i l’actuació “pro-bono”. Solc va concloure que cal ampliar aquest paper, ja que la funció social reforça el compliment ètic i deonto-lògic, generant confiança social.

La majoria dels ponents van ex-pressar la seva preocupació sobre l’efecte que pot tenir el foment de les firmes multidisciplinàries en la cultura de la funció social i de la vigilància del seu compliment.

L’opinió de ArgandoñaEl professor Antonio Argadoña va definir la funció social de l’empresa com la responsabilitat de tot impac-te de la seva actuació en la societat (analitzant detalladament els seus aspectes essencials), la qual cosa implica desenvolupar una visió glo-bal de la mateixa, no solament indi-vidual o sectorial, que és en si ma-teix un repte, però també una gran oportunitat.

Teatre, exposicions, concerts, i esport: els actes culturals de la festivitatLes activitats pensades per com-memorar el Sant Raimon de Pe-nyafort 2013 també van incloure activitats culturals.

Entre aquestes cal destacar el ple total d’assistència, el divendres 8 de febrer, per veure l’obra “El mercader de Venècia”. I és que

l ’adaptació i posada en escena per part de la companyia estable de l’ICAB va ser magnífica; l’obra es va poder veure també el dis-sabte 9 de febrer. En l’àmbit del setè art, la Comissió de Sèniors, va organitzar un cinefòrum, el dia 6 de febrer, per projectar la pel-lícula “Sin conciencia”.

La coral va par ticipar en molts dels actes commemoratius del pa-tró dels advocats. Des de la Mis-sa i Cerimònia civil a les sessions d’homenatge dels 25 i 50 anys. Però sense dubte el seu acte cen-tral va ser el concert que van ofe-rir a la sala d’actes del Col·legi, el 13 de febrer.

Entre les novetats d’aquest Sant Raimon cal ressaltar l’exposició d’escultures de Xavier Raventós titulada ‘El Ferro: les lleis i els lli-bres’. Es tracta d’una mostra de 24 peces relacionades amb una de les temàtiques artístiques preferents de l’autor: els llibres i la justícia. El degà i el diputat Jordi de Tien-da, responsable de la Biblioteca, van inaugurar-la el passat 13 de febrer, i es podrà veure fins al 29 de març.

En l’àmbit esportiu, hi va haver tres cites: pàdel, futbol sala, i quadrangular de futbol32 advocats van participar en el tradicional torneig de pàdel. Des-prés d’una intensa fase de grups amb partits de 30 minuts de dura-da, la millor parella classificada de cada grup va accedir a les semifi-

La companyia de teatre de l’ICAB

Exposició a la biblioteca

Actuació de la coral de l’ICAB



www.icab.cat

nals. Les semifinals i final van ser molt disputades, quedant la classi-ficació final de la següent manera:

1rs classificats: Victor Gené i Ivan Laucirica.2ns classificats: Pablo Bernabeu i Javier Massana.3rs classificats: Sergi Blázquez i Jaume Barroso.4ts classificats: Fernando Rodriguez i Rafael Artero.

9 equips, integrats en total per prop de 100 advocats, van prendre part en el torneig de futbol sala, celebrat el diumenge 10 de febrer. L’equip guanyador va ser EU Hí-brids que es va imposar a la final al Sainz i Haro Advocat.

El tradicional campionat de futbol entre jutges, inspectors d’Hisenda, d’advocats i periodistes va ser molt renyit. L’equip de l’ICAB va guanyar el campionat. La segona posició va ser pels jutges seguits pels inspector d’Hisenda i periodistes. Els partits es van disputar el dia 12 de febrer a les

instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper del FCBarcelona.

Activitats infantilsEls més menuts de la casa van ser els protagonistes del Diverticab, l’espectacle d’animació infantil, que enguany va tenir la màgia i la xoco-latada com a protagonistes.

Sopar de Gala, solidariUn any més, la nit dels advocats de Barcelona, celebrada el dia 15 de febrer, va reunir a més 800 assistents al Centre de Conven-cions Internacionals de Barcelona (CCIB). L’objectiu com el d’altres anys era doble: d’una banda, el retrobament amb els companys i, de l’altra, el compromís de l’ad-vocacia vers la solidaritat, atès que part del tiquet del sopar es va destinar a fins benèfics.

Sopar del Grup d’Advocats JovesEl sopar del Grup d’Advocats Joves (GAJ) va tancar els actes progra-mats per commemorar el Sant Rai-mon de Penyafort 2013.

Sant Raimon de Penyafort a la Delegació d’IgualadaAmb motiu de la Festivitat de Sant Raimon de Penya fort, la delegació d’Igualada també va organitzar una sèrie d’actes. Divendres, 15 de fe-brer, es va poder gaudir de les con-ferències per videostreamig sobre “l’execució hipotecària de l’habi-tatge habitual” i “Problemàtiques dels criteris de càlcul de la pensió d’aliments: una aproximació a la utilització de mitjans informàtics”. La Pista dels Maristes va ser l’es-cenari del partit de bàsquet entre advocats, procuradors i funcionaris dels jutjats. I per acabar, un sopar i fi de festa amb DJ.

Exposició a la biblioteca

Participants del torneig de pàdel

Sopar de gala

L’equip de futbol de l’ICAB ha guanyat amb el seu futbol de somni aquesta edició del quadrangular



La Segona Fira de l’Advocacia promou “parelles de fet professionals”

La Segona edició de la Fira de l’Advocacia, que es va celebrar del 13 al 15 de febrer, a la sala Marquès de Comilles (Drassanes

de Barcelona), va aconseguir el seu principal objectiu: promoure ‘parelles de fet professionals’.

La internacionalització dels des-patxos d ’advocats és una ten-dència a l’alça des del 2005, per

UN DELS ACTES CENTRALS DEL SANT RAIMON DE PENYAFORT 2013 VA SER LA SEGONA EDICIÓ DE LA FIRA DE L’ADVOCACIA. UN ACTE QUE HA DONAT L’IMPULS NECESSARI PER AFAVORIR LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ADVOCACIA, UNA TENDÈNCIA A L’ALÇA DELS BUFETS CATALANS DES DEL 2005.

aquest motiu, l’ICAB vol facilitar als advocats de Barcelona les ei-nes per afavorir la creació de si-nèrgies professionals amb lletrats d’aquí però també d’altres països, especialment ara, en un context de crisi econòmica.

Èxit d’acollidaMolts dels advocats que van par-ticipar a la Fira de l’advocacia, ja coneixien part del què hi trobari-en. I és que molts dels assistents

de la primera edició, celebrada el febrer de 2011, van tornar a venir a Barcelona gràcies als bons resultats obtinguts.

En aquesta segona edició cal desta-car que va créixer la internaciona-lització dels advocats participants de fóra d’Europa, especialment procedents de Marroc, Argentina i Mèxic. Entre els països europeus, el principal origen dels assistents va ser el d’Espanya, seguit de Por-tugal, de França, d’Alemanya, de Suïsa i la Gran Bretanya.

Durant dues jornades, els partici-pants van tenir l’oportunitat d’am-pliar els seus contactes, aprendre com es negocia en d’altres països, millorar la gestió del despatx, i dur a terme sinèrgies beneficioses per a les dues parts a través de les diferents activitats programades.

Speed networking, l’activitat més sol·licitada.L’Speed networking, que és una combinació de l’‘Speed Dating’ i el ‘Business Networking’, va ser l ’activ i tat que va registrar una par ticipació més alta. A través d’aquesta es podia conèixer de forma ràpida altres advocats, tot intercanviant la targeta de visi-ta, i explicant breument els seus objectius de negocis i interessos. Cada ronda va comptar amb un total de 24 persones, és a dir, unes 12 parelles, que van tenir 4 minuts per explicar-se allò essen-cial amb l’objectiu de trobar “la seva parella de fet professional”. Passat aquest temps, un dels dos par ticipants es desplaçava a la cadira del costat i així successiva-


ment fins a arribar al lloc on havia iniciat l’activitat. Les sessions van començar a les 10 h del matí i es van anar celebrant de forma suc-cessiva. Fins i tot, en més d’una ocasió hi va haver dues activitats d’Speed networking alhora.

Per aquells que buscaven un perfil molt concret d’advocat o de des-patx i no volien perdre temps, la solució era ben fàcil. Enviar un missatge de text al panell SMS, i allà la persona que veia que podia respondre al perfil sol·licitat respo-nia amb l’objectiu final de fer una reunió, cara a cara, i sense preses en l’espai Face to face. Els anun-cis més repetits van ser els enviats per bufets internacionals que ne-cessitaven experts en matèries de dret civil o laboral a Espanya.

Una de les novetats de la Fira va ser ‘l’Elevator Pitch’. Es tractava d’un espai a l’estil “speek corner” on els advocats van poder pre-sentar en un minut el seu des-patx i la seva activitat davant dels assistents.

Conferències “Around the World”L’intercanvi d’experiències inter-nacionals també va ser una peça clau de la segona edició de la Fira. Entre aquestes cal destacar la im-partida per Tony Willians, director d’una important consultoria espe-cialitzada en gestió internacional d’advocats, sobre “Com gestio-nar petits i mitjans despatxos en un món global” i de l’altra, la de l’advocat especialitzat en direc-ció i gestió de despatxos Miguel Ángel Pérez de la Manga sobre

“Networking internacional i petits i mitjans despatxos d’advocats”. Trobareu un resum del mes des-tacats d’aquestes ponències en aquest mateix número del Món Jurídic. La resta de conferències programades van servir per expli-car com negociar i quines oportu-nitats de negoci ofereixen països com Gran Bretanya, Estats Units (Chicago), Itàlia o Alemanya, per citar uns exemples.

La Fira de l’Advocacia, un acte destacat del Sant Raimon de Penyafort 2013La segona edició de la Fira de l’Advocacia es va desenvolupar dins el marc de la festivitat de Sant Raimon de Penyafor t, que enguany va tenir lloc del 5 al 16 de febrer.

Face to face

Aurora N. Abella-Austriaco, presidenta de la Chicago Bar Association

La ponència de l’advocatMiguel Ángel Pérez de la Manga



60 anys de la noves instal·lacions de la Biblioteca del Col·legi

Les activitats comen-çaran a partir de les 11h., amb la inaugu-ració de l’exposició “La nova Seu de la B i b l i o te c a , 1 9 5 0 -

1953”; acte que servirà per mos-trar la restauració del volum d’Es-panya de l’Atles Blaviana.

Les visites guiades per conèixer els tresors de la Biblioteca i les “altres històries” que han succeït entre les seves parets,es faran a les 12 i a les 16 h; a més, durant aquesta recorregut es podrà acce-dir al terrat del Palauet Casades de la Biblioteca per veure el lloc on van caure, el 17 de febrer de 1937, les bombes.

Totes les persones que vulgueu conèixer aquest espai emblemà-tic haureu de reservar plaça per email a [email protected] o bé 934961880 ext. 5144.

Per finalitzar aquesta jornada com-memorativa, a les 19.30 h tindrà lloc la presentació del llibre ‘Bibli-oteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advo-cats de Barcelona’ per part, del de-gà d’aquesta corporació, Pedro L. Yúfera, del bibliotecari, Jordi de Ti-enda, i del director general del grup Tirant Lo Blanch, Salvador Vives.

Atès el gran nombre d’activitats organitzades, alguns dels serveis habituals de la Biblioteca funciona-ran de forma intermitent. Per això us recomanem que el 10 d’abril els usuaris useu les dependències de l’Hemeroteca.

AMB MOTIU DEL 60È ANIVERSARI DE LES NOVES INSTAL·LACIONS DE LA BIBLIOTECA DEL COL·LEGI (14 D’ABRIL DE 1953), EL 10 D’ABRIL, DES DE LES 10 H FINS A LES 19.30H, TINDRAN LLOC DIFERENTS ACTES COMMEMORATIUS.

La Biblioteca informa que el passat 11 de gener de 2013 va

morir a Barcelona, a l’edat de 100 anys, Núria Esquirol Blajot, qui a principis dels anys quaranta va passar a formar part de l’equip de la biblioteca del Col·legi d’Ad-vocats, on restà fins a la jubila-ció, el 1982. Des del 1972 fins al 1982 simultaniejava aquesta fei-na amb la de bibliotecària de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

També ens va deixar M. Elena Faraudo, que va començar a tre-ballar a la Biblioteca del Col·legi en els anys cinquanta. Anys més tard, i després de la jubilació del Dr. Mans, en fou la directora, du-rant quasi quinze anys. La seva tasca i dedicació fou gran i a ella li devem bona part del que és avui la Biblioteca.

Descansin en pau.

Defuncions de treballadors jubilats de l’ICAB

L’ICAB ha aconseguit un nou pagament de torn d’ofici.

S’ha fet efectiu el pagament de les actuacions del torn d’ofici i assistència al detingut correspo-nents al 85% de les actuacions professionals justificades durant el mes de novembre de 2012, i 30% de les actuacions professi-onals justificades durant el mes de desembre de 2012.

Nou pagament del Torn d’Ofici


El passat 21 de febrer l’ICAB va organitzar un nou ‘Debat

a Bat’ per tal de donar a res-posta a preguntes com: “Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats? És sostenible el nostre Estat del Benestar? S’ha de continuar fent retallades? És necessària l’austeritat per supe-rar la crisi? Paga més, qui més pot? Quines són les alternatives per reactivar l’economia?”

Per abordar aquestes qüesti-ons, el Col·legi va convidar als ponents Agustí Colomines i Companys, director de la Fun-dació Catalanista i Demòcrata (CatDem), Josep Miró i Ardèvol, director de l’Institut d’Estudis pel Capital Social (INCAS) de la Universitat Abat Oliba, i Manuel Milián Mestre, polític i periodis-ta. L’acte, que va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones, va ser moderat pel secretari de l’ICAB, Luis Antonio Sales.

La sessió es va dividir en dues parts: una primera dedicada a valorar els antecedents que ens han por tat a l’actual crisi de l’estat del benestar, i una sego-na en què els tres ponents van plantejar diverses propostes per sortir-ne.

La viabilitat/inviabilitat d’aquest model a Espanya va ocupar bo-na part del debat entre els ex-perts, que després de 90 mi-nuts d’intercanvis van respon-dre les diverses preguntes dels assistents.

Debat a bat: sostenibilitat de l’Estat vs. Estat del Benestar

El 22 d’abril es duran a terme les eleccions parcials a la

Comissió de Sèniors, que tenen com a objectiu proveir els càr-recs de secretari/a i de quatre

Nova convocatòria electoral a la Comissió de Sèniors

Els advocats podran alertar els serveis socials dels casos de desnonament amb risc

L’ICAB, e l Tr ibu-nal Superior de Justícia de Cata-lunya, el Col·legi de Procuradors, el Depar tament

de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Bar-celona, han signat un acord de col·laboració. Arran d’aquest, els col·legiats de Barcelona podran fer constar en els seus escrits les cir-cumstàncies de risc social en què puguin incórrer els seus clients, es-pecialment en casos de desnona-ments hipotecaris.

Així, coneguda aquesta situació, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona activaran els mecanis-mes oportuns per tal que els afec-

tats coneguin i accedeixin al catàleg de serveis, contactes i possibilitats d’acció que hi hagi a cada moment.

Tindran accés a aquests serveis les llars amb persones de la terce-ra edat que visquin soles; persones disminuïdes físicament, psíquica-ment o sensorialment; persones amb trastorns mentals; menors d’edat i persones en situació irre-gular, entre d’altres siguin comuni-cats als Serveis Socials amb la ma-jor celeritat possible per tal d’evitar problemes d’exclusió social.

L’acord també inclou un protocol d’actuació per tal d’evitar riscos i proporcionar garanties de seguretat a la comissió judicial que executa aquest tipus de procediments.

vocals del Comitè Executiu de la Comissió d’advocats Sèniors de la Corporació. A la pàgina web de l’ICAB trobareu les bases d’aquesta convocatòria.


OPINIÓ TRIBUNA OBERTA

Desenvolupament internacional de l’exercici profesional i gestió de relacionsEN EL MARC DE LA FIRA DE L’ADVOCACIA 2013 VAN TENIR LLOC, ENTRE D’ALTRES, DUES CONFERÈNCIES CENTRALS QUE TROBAREU RESUMIDES TOT SEGUIT PELS SEUS PROPIS PONENTS. EN AQUEST PRIMER ARTICLE S’EXPOSEN LES PRINCIPALS CONCLUSIONS QUE EL 15 DE FEBRER VA OFERIR SOBRE EL NETWORKING INTERNACIONAL I PETITS I MITJANS DESPATXOS.

Miguel Ángel Pérez de la Manga FalcónCol·legiat de Madrid núm. 60.188

Els bufets d’advocats po r ten un temps afrontant problemes que fins ara no havien tractat amb la mateixa intensitat. Ajustos de

plantilla, menor demanda de serveis i pressió en preus són alguns dels ele-ments amb els que lluiten cada dia. Davant aquesta situació, què és pre-ferible? ¿Un optimisme desmesurat o un pessimisme incontrolat?

La resposta, com en la majoria de les ocasions, és al punt mig i en la combinació d’ambdues actituds, en-cara que sembli complicat. És molt il·lustrativa la història de James Stoc-

kdale, el presoner de guerra de més rang durant la guerra del Vietnam. El descobriment que va fer Stock-dale durant aquest terrible període consistia en què per sobreviure cal combinar un optimisme indestruc-tible a llarg termini sabent afrontar la més crua realitat a curt termini. Aquells companys que tenien un op-timisme desmesurat no sobrevivien, perquè s’incomplien constantment els seus pronòstics d’alliberament a curt termini. No obstant això els que afrontaven el pitjor en el dia a dia pe-rò no abandonaven l’esperança d’alli-berament en el futur sobrevivien. A aquesta teoria es va denominar més tard com la “Paradoxa de Stockdale”.


Amb l’estratègia d’internacionalit-zació dels despatxos i, en definitiva, amb el desenvolupament de negoci, passa alguna cosa semblant. A curt termini obtindrem molt poc, cal tre-ballar el dia a dia i confiar en el mit-jà i llarg termini. Vegem com poden afrontar els despatxos petits i mitjans aquesta internacionalització (tracta-da i aconsellada en algunes ocasi-ons de manera molt superficial i poc realista).

Un despatx d’advocats que vulgui optar per una estratègia d’internacio-nalització s’ha de plantejar en primer lloc les opcions existents. Pot tenir com a objectiu, d’una banda, buscar clients nacionals o estrangers. D’altra banda, es pot plantejar atendre’ls a Espanya o a l’estranger.

Combinant aquestes variables tenim quatre possibilitats d’internacionalit-zació, que són (I) client nacional al qual assessorem a Espanya sobre l’efecte de la legislació espanyola de les seves activitats a l’estranger (II) client nacional al qual assessorem en els seus negocis internacionals (as-sessorament més en el “tracte” que al “contracte”, ja que l’advocat que creua la frontera deixa de ser-ho) (III) client estranger a qui atenem a Espa-nya i, finalment (IV) client estranger a qui atenem a l’estranger (exportació de saber fer o per exemple, rèpliques de plets a Espanya que es reprodu-eixen en altres països i podem aju-dar explicant la manera com es van resoldre).

Sigui quina sigui l’estratègia per la qual optem, serà un requisit impres-cindible en el desenvolupament de negoci el treball sobre dos elements: la generació de confiança construint relacions sòlides i el seguiment (fo-llow-up) en la gestió de la relació amb el potencial client o amb grups o ter-cers d’interès en l’estratègia del nos-tre despatx (“stakeholders”).

De res serveix acumular targetes de visita si després no fem el seguiment de la relació amb cadascuna de les persones amb les quals hem inter-canviat targetes. Només a través d’aquest seguiment anirem creant

una relació profunda, més enllà del coneixement de les dades de con-tacte i especialitats d’un advocat a l’estranger. Sens dubte, generar una relació basada en la confiança i tracte personal amb persones que residei-xen en altres països té un alt cost. Per això s’insisteix en la importància d’una planificació prèvia de l’estratè-gia, considerant les nostres possibi-litats reals, fortaleses i oportunitats del mercat. Amb el temps veurem com una de les conseqüències de la generació de confiança és que aques-ta estalvia temps i costos. Tenint en compte que el temps és molt preuat

per l’advocat, no sembla desencertat invertir en la generació de confiança.Són moltes les eines que ens poden ajudar en aquesta aventura. Algu-nes són més efectives, com l’apari-ció en directoris internacionals com “Chambers & Partners” o “Legal 500” que atorguen molta visibilitat (i credibilitat) als advocats que hi apa-reixen, especialment si pensem en els professionals que desconeixen el sector legal espanyol , i altres menys (al meu entendre) com les xarxes so-cials, on si no es fa un ús molt pla-nificat en temps i abast de la xarxa prevaldrà el superficial, i la facilitat d’enviament del missatge ens allu-nyarà de la profunditat de la relació. Complicat món el de les xarxes so-cials. Sense negar que tenen utilitat (limitada en serveis professionals i especialment en despatxos d’advo-cats), la seva interminable mètrica estadística ens inunda d’informació i ens fa creure que hem arribat més lluny del que en realitat estem. En ge-neral, prometen més del que donen.

En definitiva, les tasques que li queden per davant a un bufet per internacionalitzar la seva activitat han de sustentar sobre una correc-ta planificació i execució de l’es-tratègia, la generació de relacions basades en la confiança i el tracte personal amb un seguiment metò-dic i disciplinat, posant el punt de mira en el mitjà i llarg termini. La història de James Stockdale inspira amb força el camí a seguir.

Serà un requisit imprescindible en el desenvolupament de negoci el treball sobre dos elements: la generació de confiança construint relacions sòlides i el seguiment (follow-up) en la gestió de la relació amb el potencial client o amb grups o tercers d’interès en l’estratègia del nostre despatx (“stakeholders”)



Gestió d’un petit despatx d’advocats en un món globalitzat

Tony WilliamsConsultor

Mai ha estat més desafiant ges-tionar un petit d e s p a t x . E n molts mercats e n s t r o b e m

amb un gran descens en la deman-da de serveis jurídics; en conse-qüència hi ha desequilibri entre el nombre d’advocats i assumptes. Els clients s’han adonat d’aquesta situ-ació i estan exigint més per menys i ho estant obtenint. Això pot semblar pessimista, però, com sempre, els canvis del mercat presenten opor-tunitats per a aquells amb previsió, energia i capacitat de canviar.

En aquest nou context, les habili-tats legals d’alt nivell són òbvies. Els advocats necessiten demostrar una atenció apassionada als seus

clients i els assumptes que tenen. També necessiten ser proactius en l’oferta dels seus serveis allà on són necessaris, sense donar la impres-sió als seus contactes que estan de-sesperats. De fet, el paper essencial dels gestors de petits despatxos és mantenir l’esperit positiu del despatx i estar atent tant dels clients com del mercat. Amb molts clients perdent la seva pròpia feina, és fàcil també perdre el contacte amb gent amb qui has treballat en el passat. Els advo-cats obliden que les persones que han perdut la feina han estat con-tactats pels seus advocats oferint ajuda (sense càrrecs). Un “amic ne-cessitat” sovint serà recordat quan el contacte guanya una nova feina.

En l’actual situació de mercat, pot ser difícil estar ocupat. És precisa-

TOT SEGUIT, TROBAREU EL RESUM DE LA CONFERÈNCIA QUE ES VA IMPARTIR EL PASSAT 14 DE FEBRER, EN EL MARC DE LA FIRA DE L’ADVOCACIA 2013, PER PARLAR SOBRE LA GESTIÓ DE PETITS I MITJANS DESPATXOS D’ADVOCATS EN UN MÓN GLOBAL.


ment ara quan l’advocat necessita mantenir la visibilitat en el mercat, visitar clients i contactes, a més de participar en organitzacions i esde-veniments locals, fins i tot en aquells que no tenen ànim de lucre. Fora de l’oficina, l’advocat necessita tenir te-mes rellevants i interessants per dis-cutir (més enllà dels legals) per oferir una bona impressió.

L’acció de mil lorar el per f i l és una missió de llarg termini però dóna èxit.

Durant la prospecció de noves oportunitats, els advocats neces-siten pensar en qui han de triar, què saben d’ells, què els poden oferir, si l’oferta els afecta a ells i si l’oferta és diferent dels compe-tidors. Aquests pensaments reque-reixen un nivell de recerca inicial i el contacte amb intermediaris com comptables, agents de la propietat, i d’altres despatxos d’advocats, en el propi país i internacionals.

En relació als contactes amb advo-cats internacionals, cal considerar com aquests contactes ajudaran als seus clients i els mostrarà una ma-jor oferta. Potser hagi de centrar-se en uns pocs països o unir-se a una organització d’advocats o prendre en consideració l’assistència a un esdeveniment jurídic internacional. Aquestes iniciatives requereixen temps per tenir èxit i és important mesurar acuradament l’efectivitat.

Amb clients internacionals és im-portant adonar-se que poden co-municar-se en la seva segona o tercera llengua. Si és possible, cal procurar mantenir una trobada amb els clients cara a cara o per telèfon, ja que el correu electrònic pot ser molt impersonal. Cal en-tendre les seves preocupacions i sensibilitats i alhora sensibilitzar l’empresari local sobre les qüesti-ons legals i culturals amb els quals no s’han trobat anteriorment,que cal tenir en consideració. Aquests clients freqüentment esperen un alt nivell de comercialitat i respos-tes eficients pel que fa als consells que han sol·licitat.

En un mercat com l’actual, és difícil trobar el temps necessari per veu-re quins aspectes d’un despatx han de ser reavaluats o canviats. Però aquest és un treball essencial, preci-sament ara quan el mercat legal està canviant ràpidament i perillosament. És important comprendre que el des-patx és un negoci a més de ser una professió.

Aquest concepte significa que cal entendre el nostre model de negoci, la fixació de preus i el nivell de be-neficis per assegurar que l’equip de treball està sempre ocupat i ens hem de preguntar constantment si poden complir les tasques de maneres dife-

rents. També aquest concepte inclou tenir clares les condicions del negoci i els terminis de pagament amb els clients en els termes acordats. En els temps tan difícils en què ens trobem, mantenir un fluxe de fons adequat és crucial per a la supervivència.

A més de millorar els ingressos, i quan això sigui possible, les despe-ses han de ser reduïdes tenint en compte les necessitats del despatx, els contractes amb els proveïdors, els seus empleats i veure quins d’ells en particular poden treballar a temps parcial, a casa o a demanda. Alguns despatxos han tingut molt èxit en el desenvolupament de nous i eficaços estils de funcionament.

Els últims cinc anys han suposat un gran repte per a molts despatxos d’advocats. Alguns han fracassat, mentre que d’altres s’han fusio-nat. Però la necessitat és l’origen de la creativitat, de tal manera que si els gerents de petits despatxos estan preparats per analitzar cada aspecte del negoci també podran trobar les oportunitats reals que puguin sorgir. En efecte, els petits despatxos tenen un avantatge ad-dicional en el fet que els socis són moltes vegades més empresarials i les empreses poden ser flexibles i decisives en adaptar-se ràpidament a l’evolució dels mercats.

En un mercat com l’actual, és difícil trobar el temps necessari per veure quins aspectes d’un despatx han de ser reavaluats o canviats. Però aquest és un treball essencial



La corrupció a Espanya 2013: una pandèmia?LA CORRUPCIÓ AVUI A ESPANYA NO ÉS UNA MALALTIA NI UNA EPIDÈMIA SINÓ QUE ÉS QUELCOM MOLT MÉS GREU, ÉS UNA PANDÈMIA QUE ES CONTAGIA A LA VELOCITAT DE LA LLUM. ESTÀ DINAMITANT LA CONFIANÇA I RESPECTE INSTITUCIONAL DE L’ESTAT.

Eduard Sagarra Trias Col·legiat núm. 8.558

La corrupció malmet les oportunitats de joves i grans, generant de-sigualtats flagrants. Atempta contra els drets humans, el bon

govern i evidentment –com estem veien a diari - frena el creixement econòmic i distorsiona la l l iure competència en els mercats.

La corrupció no és inevitable. És el resultat de la cobdícia i del tri-omf d’una minoria antidemocrà-tica sobre las expectatives de la majoria.

És cert que no és un fenomen no-més d’aquí i és per això que les Nacions Unides varen proclamar el dia 9 de desembre com a dia contra la corrupció. La llàstima és que a Espanya aquell dia no hi devia d’haver ningú!

El secretari general de la ONU Ban Ki-moon, en la declaració de 9 de-sembre de 2012 va afirmar que “El cost de la corrupció no només és mesura amb milers de milions de dòlars de recursos públics que es malgasten o són robats sinó també, i més cruament, en la falta d’hospi-tals, escoles, aigua potable, camins i ponts que es podrien haver fet amb aquests diners i que haguessin can-viat la sort de milers de famílies i comunitats humanes.”

Tenim, tots plegats, una tendència a jerarquitzar els graus de corrupció per la seva gravetat (autor, institu-ció, càrrec o import) i la qualifiquem de: gran corrupció, mitjana o petita. Cadascú farà la tria i la qualificarà com vulgui. El cert és que es desco-breixen accions, situacions i perso-natges corruptes cada dia o, millor dit, són presumptament descoberts


per la premsa, la TV o les xarxes socials.

Sovint les sospites o denúncies pro-venen de la delació fruit de l’enveja d’un ex col·laborador necessari, còmplice, amant o persona me-nystinguda pel corrupte. El que fó-ra més normal, en un estat de dret, és que aquests casos siguin des-coberts i investigats per la policia i instruïts i jutjats per l’Administra-ció de justícia què, en definitiva, són els actors competents i els qui tenen aquesta funció en un siste-ma democràtic i constitucional.

Ara bé, tots plegats, tolerem el que jo m’atreveixo a qualificar de “corrupció tolerable, amiguisme o frau venial” que molts voluntà-riament o involuntàriament exer-cim o intentem fer-ho, per afavorir els nostres interessos, o els dels nostres amics i clients; conducta o pràctiques que, en general, con-siderem com no punibles ni quasi criticables.

Els par tits polí tics què són els qui nodreixen aquest governs no s’han d’escapar tampoc d’aques-ta claredat i pulcritud d’actua-ció i finançament, ja que els seus representants són els qui gestionen el bé comú.

Un estat de dret ha d’emprar tots els recursos al seu abast per evitar que la corrupció s’entengui com un fet tan quotidià què sembli normal i evident; àdhuc ha d’eliminar-se la “corrupció dita tolerable”. Els advocats és evi-dent que no som ni l’Administració, ni el Govern però sí que, com a defen-sors dels drets individuals i col·lectius de la nostra societat i dels nostres cli-ents, hem d’exigir aquest control, efi-ciència, eficàcia, transparència, com-petència i celeritat de gestió, perquè sigui veritat el principi d’igualtat de tots davant la llei i que la corrupció d’uns afecta els drets dels altres.

La ciutadania i l’ètica social, en e l sent i t més ampl i , ens ho exigeixen.

El millor antídot contra tota me-na de corrupció, sigui el grau que sigui i qui e l practiqui és una Administració Pública i uns Go-verns (estatals, autonòmics, peri-fèrics o locals) que evitin aques-tes temptacions mitjançant una actuació legal , ef icient, ef icaç, transparent, àgil i que resolgui els problemes reals de la gent, de tota la gent, dels administrats; no només d’uns quants.

Un estat de dret ha d’emprar tots els recursos al seu abast per evitar que la corrupció s’entengui com un fet tan quotidià què sembli normal i evident; àdhuc ha d’eliminar-se la “corrupció dita tolerable



Responsabilitat per rumors i tafaneries publicats a “Gossip” i “Informers”AMB MOTIU DE L’ÚS QUE DARRERAMENT S’ESTÀ DONANT A L’APP “GOSSIP” I ALS PERFILS DE FACEBOOK CONEGUTS COM A “INFORMERS”, EN MARC RIUS, COMPANY ESPECIALISTA EN NOVES TECNOLOGIES, ANALITZA LA SITUACIÓ I LA RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS D’AQUESTES APLICACIONS.

Marc Rius Col·legiat núm. 35.804

Ja fa un temps que s’ha estat parlant de les xar-xes socials “Gossip” (una app per a smartphones) i els “Informers” (general-ment perfils de Facebo-

ok), que s’han popularitzat sobretot en àmbits empresarials o educatius.

Aquestes aplicacions permeten que els usuaris comparteixin amb la co-munitat idees o pensaments, però ràpidament se n’ha fet un altre ús, com és el de publicar-hi tafaneries, rumors o històries reals o fictícies, i fins i tot atacs directes a persones.

S’han ajuntat aquí, si es vol, dos fe-nòmens que han potenciat la pro-blemàtica que aquestes aplicacions generen, i és que per una banda no cal negar que actualment la curiosi-tat predomina a Internet, i de l’altra les pròpies aplicacions garanteixen,

al menys inicialment, l’anonimat de la persona que fa la publicació.

Hi ha un sector, que considera que es tracta d’un fenomen passatger, i que en tot cas, no és especialment preo-cupant. Malgrat tot, no cal perdre de vista que, segons els Mossos d’Esqua-dra, ja hi ha hagut denúncies relacio-nades amb aquestes aplicacions, per

Per veure la responsabilitat dels administradors, cal anar primer de tot a la Llei de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic (LSSI), i també al Codi Penal


més que després d’analitzar-les, han conclòs que el 80% de comentaris no són delictius ni suposarien una falta.

En tot cas, el mal ús que es fa d’aques-tes aplicacions (o el que se’n pot fer), ha dut a la pròpia Generalitat a desen-volupar un protocol d’actuació contra el ciber-assetjament a les xarxes so-cials, i inclús va ser tema de debat a la IIIa Jornada de Criminología de la UOC-CEJFE, cosa que deixa veure que com a mínim, la preocupació existeix.

Amb tot aquest enrenou, no deixa de ser freqüent la pregunta de si els administradors d’aquestes aplica-cions tenen algun tipus de respon-sabilitat sobre els comentaris, i so-bretot sobre les vexacions, insults, ja que en el fons no deixa de ser obvi que la persona que ha publi-cat el comentari és responsable del mateix.

Per veure la responsabilitat dels ad-ministradors, cal anar primer de tot a la Llei de la Societat de la Informa-ció i el Comerç Electrònic (LSSI), i també al Codi Penal.

Via LSSI, ens trobem amb dos esce-naris diferenciats, ja que l’activitat dels administradors sobre les apli-cacions és diferent:

a) L’aplicació Gossip basa el seu funcionament en l’existència de “ca-nals”, que són els que defineixen la temàtica concreta que en aquests es tracta, per exemple, el nom d’una escola o universitat. Els usuaris es registren en l’aplicació i publiquen qualsevol cosa sota un pseudònim.

La responsabilitat dels seus admi-nistradors, que a priori no actuen com a moderadors, es trobaria en el contingut de l’article 16, que esta-bleix que els prestadors de serveis seran responsables sempre que (I) No tinguin coneixement efectiu de que l’activitat i la informació em-magatzemada es il·lícita o lesiona béns o drets de tercers susceptibles d’indemnització o (II), Si el tenen, actuïn amb diligència per suprimir o inutilitzar l’enllaç corresponent (en aquest cas, el comentari).

ment en què, rebuda la sol·licitud, no actuessin de forma diligent i no eliminessin el contingut controvertit.b) El cas dels Informers és diferent ja que no es tracta d’una aplicació en la que l’usuari publiqui directa-ment, si no que a l’estar basada en Facebook (majoritàriament), els usu-aris envien un missatge privat amb allò que volen publicar de forma que qui finalment el publica és l’adminis-trador (o persona que ho gestiona) i l’autor aconsegueix mantenir-se en l’anonimat.

En aquest cas doncs, seguint el ma-teix article 16, és difícil concebre que l’administrador desconeixia que el contingut del missatge podia ser susceptible de lesionar bens i drets de tercers, per mes que alguns d’ells podrien passar desapercebuts si no se’n coneix el context.

En ambdós casos, veiem que la pròpia LSSI obre pas a considerar l’existència de responsabilitat dels administradors, responsabilitat que s’estén als àmbits civil, penal i admi-nistratiu, tal i com estableix l’article 13 d’aquest cos normatiu.

Si ens limitem al cas de les injúries i calúmnies (el ciber-assetjament és més complicat degut a què el Codi Penal no preveu aquest component “ciber” o tecnològic), el Codi Penal estableix clarament en l’article 212 que serà responsable civil solidari la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu mitjançant el qual s’hagi propagat la calumnia o injúria.

Tanmateix, també s’hauria de tenir en compte l’article 28 del Codi Penal, segons el qual serien responsables Aquells que cooperessin en l’execu-ció del fet amb un acte sense el qual no s’hauria efectuat, i l’article 30 del mateix codi, que estableix l’ordre es-glaonat de responsabilitat, de forma excloent i subsidiària, implicant a qui realment redactés el text, els di-rectors de la publicació o programa mitjançant el qual es difon, els direc-tors de l’empresa editora, emissora o difusora i, per últim, els directors de l’empresa gravadora, reproduc-tora o impressora.

Per tant, tot i que els administradors de Gossip si que han estat treballant amb sistemes de seguretat que pre-vinguin aquestes actuacions, s’hau-ria de descartar la seva responsa-bilitat d’aquests administradors en cas de no existir cap sol·licitud per a l’eliminació d’aquests continguts. Serien responsables doncs en el mo-

acbacbacb

S’hauria de descartar la seva responsabilitat d’aquests administradors en cas de no existir cap sol·licitud per a l’eliminació d’aquests continguts (sol·licitud que a més ha de provenir d’un òrgan competent). Serien responsables, doncs, en el moment en què, rebuda la sol·licitud, no actuessin de forma diligent i no eliminessin el contingut controvertit


OPINIÓ PARLEM AMB...MARTÍN RODRÍGUEZ SOL

“Estic totalment convençut que hauria de motivar-se l’indult”MÓN JURÍDIC VA ENTREVISTAR MARTÍN RODRIGUEZ SOL, DIES ABANS QUE PRESENTÉS LA SEVA DIMISSIÓ AL FISCAL GENERAL DE L’ESTAT PER LES SEVES DECLARACIONS EN RELACIÓ AL DRET A DECIDIR D’UN POBLE. RODRÍGUEZ SOL DESMENTEIX EN UN COMUNICAT DE PREMSA QUALSEVOL SUPORT DIRECTE O INDIRECTE A UN PROJECTE SECESSIONISTA. EN L’ENTREVISTA ENS VA EXPLICAR LA SEVA OPINIÓ SOBRE LES TAXES JUDICIALS, LES FILTRACIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ; ELS INDULTS, ENTRE D’ALTRES QÜESTIONS. PER ROSER RIPOLL.

Amb quins mecanismes es pot redu i r a l màxim e l temps en els processos judicials?El mecanisme fonamental per aconseguir-ho són les

conformitats. El diàleg amb els advocats és un punt clau i els fiscals hem de fer un esforç per dialogar, fins i tot crec que hem de tenir més iniciativa per mantenir una conversa amb els lletrats per tal que cada part doni la seva visió del procés. El fiscal ha de ser conscient que el lletrat li pot aportar informació útil, i a partir d’aquí que cadascú decideixi allò que millor s’ajusta a dret.

Estem parlant de conformitats prèvies al judici, que és la conformitat que permet estudiar els temes amb la cautela que exigeix la serietat de l’assumpte i les que volem potenciar. Això no impedeix que continuï havent conformitats en el moment del judici oral.

Què en pensa de les taxes judicials?Com a responsable d’una institució i en defensa dels drets dels ciutadans, si la taxa pot suposar un fre per a la defensa dels interessos davant els tr ibunals, és evident que pot haver una desproporció en alguns supòsits i també en la quantitat que es pot exigir a pagar per evi tar o frenar la litigiositat. Quan els ciutadans hem fet una cosa malament també hem de saber reconèixer els nostres errors i les conseqüències…estic pensant per exemple en infraccions de trànsit.

Caldria dur terme alguna reforma legislativa que permeti al fiscal ampliar les sevesactuacions en bé de l’interès general? En l’àmbit penal, que és gairebé el 90% de l’activitat principal de la Fiscalia, tenim el gran debat sobre si la instrucció hauria de ser


atribuïda al Ministeri fiscal. Hi ha arguments en favor i en contra. Hi ha qui diu que sense el ministeri fiscal d’alguna manera hi ha un defecte d’origen, però que hi ha dependència jeràrquica i indirectament dependència política. La meva experiència personal m’ha demostrat que la dependència jeràrquica hi és, és evident, però s’ha d’entendre com a unitat d’actuació, i no només de possibles ordres improcedents.

La possible atribució de la investigació al ministeri fiscal té diferents aspectes a valorar: el fiscal no té capacitat per acordar mesures d’ investigació que afectin als drets fonamentals, de manera que ni es pot acordar una intervenció telefònica, ni obrir correspondència, ni una sèrie de proves que avui en dia són bàsiques per dur a terme una investigació. Creu que es poden aturar les filtracions de processos judicials en els mitjans de comunicació?Des de la fiscalia veiem amb preocupació les filtracions a la premsa. No crec que la solució sigui “matar al missatger”. Hem de buscar mecanismes que garanteixin la lliber tat d’informació, el dret a conèixer, amb la reserva natural d’un procés. Amb freqüència l’investigat es sorprèn quan llegeix notícies sobre la gravetat del cas. El problema és la parcialitat amb la qual es dóna la informació. Nosaltres coneixem en gran part la història, però si aquesta és secreta no podem aclarir el que hi ha de cert.

Sobre les filtracions també és important destacar que no es poden posar portes al camp. En el moment en què les parts reben còpia de les intervencions, és gairebé impossible poder controlar aquest material. No vull pensar que a nivell intern s’estigui faltant a les obligacions que tenim. Si es donés el cas, seria d’una gravetat important i perseguiríem a la persona que no respecta el seu deure.

S’ha de motivar l’indult?Estic totalment convençut que s’hauria de motivar l ’ indult . Estem parlant d’un indult sobre una resolució motivada en un tràmit que existeix un informe del fiscal i del tribunal sentenciador i com a mínim en aquells supòsits en què els indults siguin contraris a la postura del fiscal i de l’òrgan sentenciador, el dret exigeix que tot i ser una decisió graciosa hauria de ser argumentada i lògica.

MARTÍN RODRÍGUEZ SOL (Palma de Mallorca, 1956). Va estudiar a Lleida i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (1978). Guipúscoa va ser el primer destí com a fiscal (1981) i el 1982 es va incorporar a la Fiscalia de l’Audiència Territorial de Barcelona, on durant 12 anys va atendre els jutjats d’instrucció d’Arenys de Mar, Hospitalet i Barcelona. Durant els 10 anys posteriors va ser fiscal en cap de Lleida. El 2008 va ser nomenat Fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Barcelona i el 26 de juliol de 2012 va prendre possessió del càrrec de fiscal en cap de Catalunya i va presentar la seva dimissió el 5 de març de 2013.

“Almenys en aquells supòsits que els indults són contraris a la postura del fiscal i de l’òrgan sentenciador, el dret exigeix que tot i ser una decisió graciosa ha de ser argumentada i lògica”

Comunicat de la Fiscalia de Catalunya La Fiscalia de Catalunya va emetre el 4 de març un comunicat en relació a les afirmacions publicades per Europa Press “sobre la legitimitat de poder fer una consulta però amb preguntes que respectin la legalitat”. En aquesta nota, Martín Rodriguez Sol les matisa i diu que els comentaris fets a aquesta agència parteixen del marc legal i comenten diverses possibilitats que correspondrà desenvolupar al poder legislatiu.

També entén que és possible dur a terme un referèndum sobre la independència amb l’actual marc legal, que comparteix, respecta i acata. Finalment, opina que la llei de consultes, que en aquest moment s’està tramitant, permetria preguntar al poble de Catalunya sobre diferents qüestions que afecten als seus interessos, però sense que pugui usar-se per solapar les lleis vigents.

Comunicat de l’advocacia Catalana en defensa de Martín Rodríguez SolL’advocacia catalana va emetre un comunicat de premsa per demanar que s’arxivi l’expedient iniciat per la Fiscalia de l’Estat al Fiscal Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, perquè “tota limitació d’un dret fonamental reconegut a la Constitució, com és la llibertat d’expressió, qualsevol que sigui la professió o càrrec de qui l’exercita, ha de ser rebutjada”.

El fiscal Rodríguez Sol va presentar la seva dimissió el 5 de març, que va ser acceptada.


INFORMACIÓ COL·LEGIAL JUNTA EN DIRECTE

L’ICAB treballa per a tu: acords de Junta i àrees d’actuació

Stop Taxes: el Col·legi es va sumar a la iniciativa de l’advocacia catala-na de donar suport a la convocatò-ria de vaga efectuada per les asso-ciacions de jutges i fiscals el 20 de febrer com a senyal de protesta per l’establiment de les taxes judicials.El Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), que presi-deix el degà de l’ICAB, ha presentat un recurs davant la Sala Contenci-osa Administrativa de l’Audiència Nacional contra l’Ordre Ministerial que regula el pagament de les taxes judicials previstes a la Llei 10/2012, de 20 de novembre.

La Junta de Govern ha enviat una co-municació al president del TSJ i als Jutges degans dels partits judicials de la demarcació col·legial sol·licitant l’adopció d’uns criteris unificats d’aplicació de les taxes judicials en l’àmbit dels procediments de famí-lia, atès que en diferents partits judi-cials algunes Juntes de Jutges ja han adoptat acords en aquest matèria.

L’ICAB ha signat un acord de col·laboració amb el TSJC, l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribu-nals de Barcelona, el Departament de Justícia de la Generalitat de Ca-talunya i l’Ajuntament de Barcelona per tal que tots els desnonaments hipotecaris amb risc siguin comu-nicats als Serveis Socials amb la major celeritat possible per tal d’evi-tar problemes d’exclusió social.

És prioritat per a l’ICAB que el redactat final de la Llei d’assis-tència jurídica gratuïta recone-gui de manera clara el dret dels advocats del Torn d’Ofici a co-brar les actuacions realitzades en defensa del client designat. En aquest sentit, entre d’altres al·legacions efectuades a l’Avant-projecte d’aquesta llei es proposa la modificació de la redacció donada a l’article 31 de l’Avant-projecte. Podeu consultar l’Avant-projecte aprovat pel Ministeri, els suggeriments i al·legacions dels companys de l’ICAB, l’acord de la Junta de Govern i el text d’al·-legacions finalment aprovat pel CICAC a www.icab.cat.

Comissions de persones col·legiades: D’acord amb el Reglament d’aplicació, la Junta de Govern ha acordat descon-vocar les eleccions inicialment previstes per a l’11 d’abril i de-clarar electes les candidatures úniques proclamades per proveir els òrgans de direcció de les Comissions d’Advocats de Res-ponsabilitat Civil i Assegurances, de Defensa dels Drets de la Per-sona i del Lliure Exercici de l’Ad-vocacia, de Dones Advocades, de Drogues, de Justícia Penal Internacional, de Protecció dels Drets dels Animals, dels Drets de la Gent Gran i d’Arbitratge. En el proper número de Món Jurídic us informarem sobre la composi-ció dels nous òrgans de direcció d’aquestes Comissions.

El Departament de Formació ICAB posa a l’abast dels despatxos professionals el seu programa de Formació “In-Company”, amb la voluntat de facilitar una formació continuada adequada a les neces-sitats concretes de cada despatx i adaptada als objectius, continguts, durada, lloc i horari sol·licitats.

El company Jaume Buch Clermont ha estat designat per la Junta de Govern com a nou vocal de la Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%).

En el procés electoral obert a la Co-missió d’Advocats Sèniors, els candi-dats únics presentats per als càrrecs de president i vicepresident han estat declarats electes: President: Manuel-Fernando Bauzà Gómez i Vicepre-sident: Antonio Martínez del Hoyo Clemente.

Igualment, la Junta de Govern ha convocat noves eleccions per al 22 d’abril de 2013 per proveir els càrrecs de secretari/ària i quatre vocals de la Comissió. Es podrà votar de 9 a 14 h a la seu de l’ICAB. Seran electores i elegibles totes les persones col·legiades que figurin inscrites en la Comissió d’Ad-vocats Sèniors en el moment de la convocatòria, excepte les sancionades no rehabilitades. Podeu consultar el text íntegre de la convocatòria a www.icab.cat.


E L S M I L L O R S S E R V E I S P E R D R E T P R O P I

4I�NWZUIKQ~�I�TI�\M^I�UQLI.WZUIKQ~�1V+WUXIVa

6L�HO�YRVWUH�GHVSDW[�Wp�XQD�QHFHVVLWDW�L�QR�XV�VHUYHL[�TXDOVHYRO�VROXFLy��DUD�XV�RIHULP�XQD�IRUPDFLy�D�PLGD�L�TXH��VHJXU��HQFDL[D�HQ�DOOz�HQ�HO�TXH�HVWHX�SHQVDQW��(OV�SURJUDPHV�LQ�FRPSDQ\�VyQ�OHLQD�DGHTXDGD�SHU�GLVSRVDU�GXQD�IRUPDFLy�FRQWtQXD�DO�OODUJ�GH�OD�YLGD�SURIHVVLRQDO�L�PLOORUDU�DL[t�OD�FRPSHWLWLYLWDW�GHO�YRVWUH�GHVSDW[��(QV�DGDSWHP�HQ�HOV�REMHFWLXV��FRQWLQJXWV��GXUDGD��OORF�R�KRUDULV�DO�TXH�HQV�GHPDQHX��/D�IOH[LELOLWDW�pV�XQ�GHOV�QRVWUHV�YDORUV�IRQDPHQWDOV��FRQVXOWHX�QRV�L�KR�SRGUHX�FRPSURYDU��9ROHP�FRQqL[HU�OD�YRVWUD�UHDOLWDW�L�FDUDFWHUtVWLTXHV�SDUWLFXODUV�L�XV�SRGUHP�GHVHQYROXSDU�HO�FXUUtFXOXP�IRUPDWLX�DGLHQW��(QV�GHVSODFHP�D�OHV�YRVWUHV�LQVWDOÃODFLRQV��L�VL�QR�WHQLX�HVSDL��SRGHX�FRPSWDU�DPE�OHV�QRVWUHV�DXOHV��3RGHX�DPSOLDU�OD�LQIRUPDFLy�D�OD�QRVWUD�SjJLQD�ZHE��ZZZ�LFDE�FDW��R�SHUVRQDOPHQW�DO�'HSDUWDPHQW�GH�)RUPDFLy�GH�O,&$%

DRET CONSTITUCIONAL

ALCÁCER GUIRAO, RAFAEL; BELADIEZ ROJO, MARGARITA; SÁNCHEZ TOMÁS, JOSÉ MIGUEL (COORDS.)Conflicto y diálogo con Europa: las condenas a España del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013.[DH-342.7(4):341.645Con]

COELLO GARCÉS, CLICERIOEl Estado democrático postnacional: dimensiones actuales del principio de soberanía y ciudadanía. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [342.2Coe]

COLOMER VIADEL, ANTONIOEl Defensor del Pueblo, protector de los derechos y libertades y supervisor de las Administraciones Públicas. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [351.941(46)Col]

VERDAGUER LÓPEZ, JORDI; BERGAS JANÉ, Mª ANTONIA Todo protección de datos: 2013. Valencia: Ciss, 2013. [342.738(46)Ver]

BLANQUER CRIADO, DAVIDLos contratos del sector público. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [351.712(46)Bla]

COLMENERO GUERRA, JOSÉ ANTONIO; MORENO CATENA, VÍCTOR (DIR.)Ley reguladora de la jurisdicción contencioso-administrativa. 13ª ed. Madrid: Tecnos, 2013. (Codis)

CONSEJO GENERAL DE LA ABOGACÍA ESPAÑOLAProtocolos de actuación letrada en materia de extranjería. Valladolid: Lex Nova, 2012. [351.756(46)Pro]

MANZANARES SAMANIEGO, JOSÉ LUISLa responsabilidad patrimonial por el funcionamiento de la administración de justicia.Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [35.076(46):347.97Man]

PALOMAR OLMEDA, ALBERTO; PÉREZ GONZÁLEZ, CARMEN (COORDS.)Derecho deportivo: legislación, comentarios y jurisprudencia. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [351.855.3(46):796Der]

PAUNER CHULVI, CRISTINA (ED.); ARRUFAT CÁRDAVA, ALBERTO DELFÍN … [ET AL.]La ciudadanía autonómica en el exterior: comunidades autónomas y emigración. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [351.756(46):353Ciu]

PORTILLO NAVARRO, MARÍA JOSÉ; MERINO ESTRADA, VALENTÍN (COORDS.)Crisis económica y entidades locales. Valladolid: Lex Nova, 2012. [336.1(46):352Cri]

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESHISTORIA ET IUS: RIVISTA DI STORIA GIURIDICA DELL’ETÀ MEDIEVALE E MODERNA [EN LÍNIA]Editor: Paolo Alvazzi del Frate ISSN: 2279-7416Periodicitat: semestral1r fasc.: n. 1 (luglio 2012)SumarisAccés lliure

DESTAQUEM: MONOGRÀFIC: “IMPACTO DE LA CRISIS ECONÓMICA Y FINANCIERA EN LAS RELACIONES DE CONSUMO”, EN: Revista CESCO de derecho del consumo [en línia], n. 4, 2012, 102 p. Accés lliure

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU ÁLVAREZ CONDE, ENRIQUE; GARCÍA-MONCÓ, ALFONSO; TUR AUSINA, ROSARIO Derecho autonómico. Madrid: Tecnos, 2013. [353(46)(035)Alv]

DRET CIVILESCARTÍN IPIÉNS, JOSÉ ANTONIOAprovechamiento por turno. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [347.238.2(46)Esc]

GESTO ALONSO, BLANCAEl procedimiento de adopción. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [347.633(46)Ges]

GÓMEZ TABOADA, JESÚSPráctica notarial y derecho civil. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.961(46)Gom]

HIDALGO GARCÍA, SANTIAGOEl contrato y los terceros: seguro, edificación, crédito al consumo, pactos de exclusiva y subcontratación. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.447(46)Hid]

LINACERO DE LA FUENTE, MARÍATratado del registro civil: adaptado a la Ley 20/2011, de 21 de julio, del Registro Civil. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.181(46)Lin]

MORENO MARTÍNEZ, JUAN ANTONIODaños indirectos en familiares y terceros por causa de lesiones. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [347.513(46)Mor]

PÉREZ ESCOLAR, MARTA; VALERO MATAS, JESÚS ALBERTOEntes sin ánimo de lucro. Fundamentos sociológicos y jurídicos: (manual teórico-práctico adaptado EEES). Madrid: Tecnos, 2013. [347.191(46)(035)Per]

RIVERO HERNÁNDEZ, FRANCISCORepresentación sin poder y ratificación. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [347.462(46)Riv]


DRET FISCALCALVO ORTEGA, RAFAELEl pacto fiscal europeo. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [336.22(4-672UE)Cal]

LUCENA GRACIA, FRANCISCO JAVIERFiscalidad de las retribuciones de los socios profesionales. Valencia: Ciss, 2012.[347.72(46):061.231Luc]

PLA VALL, ÁNGELES; SALVADOR CIFRE, CONCHAImpuesto sobre sociedades: régimen general y empresas de reducida dimensión. 9ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [336.226.12(46)(035)Pla]

DRET INTERNACIONALDÍEZ-HOCHLEITNER, JAVIER (COORDS.) … [ET AL.]Últimas tendencias en la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea = Recent trends in the case law of the Court of Justice of the European Union: (2008-2011).Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [341.645(4-672UE)Ult]

JAVIER; BENITO OSMA, FÉLIX (COORDS.); BATALLER GRAU, JUAN … [ET AL.]Supervisión en seguros privados: hacia solvencia II: Actas del Congreso de Ordenación y Supervisión en Seguros Privados, Valencia, 15 y 16 de septiembre de 2011. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.764(46)(063)Con]

HUALDE LÓPEZ, IBONLa fase de liquidación en el proceso concursal: (apertura, efectos y operaciones de liquidación). 2ª ed. CizurMenor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [347.739(46)”2011”Hua]

LOMA-OSORIO LERENA, DIEGO (COORD.)Tratado de derecho de la competencia. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [347.776(46)Tra]

LÓPEZ-BREA LÓPEZ DE RODAS, JESÚSEstudio y clasificación de los seguros privados desde la perspectiva del derecho administrativo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.764(46):35Lop]

Manual práctico sobre sociedades mercantiles. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.72(46)(083.2)Man]

OTERO LASTRES, JOSÉ MANUEL; CASADO CERVIÑO, ALBERTO (DIRS.); GARCÍA-ESCUDERO MÁRQUEZ, PATRICIA (COORD.); BORREGO CABEZAS, CAYETANA (AUTS.) … [ET AL.]Compendio práctico sobre la protección de la propiedad industrial: una visión renovada

La dimensió regional del principi de subsidiarietat i la seva aplicació pràctica a Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2012. [341.176(4-672UE)(063)Dim]

HERNÀNDEZ I MARTÍ, GIL-MANUEL Sociologia de la globalització: anàlisi social d un món en crisi. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [341.1/.8(035):316.4Her]

DRET LABORALALFONSO MELLADO, CARLOS L.; RODRÍGUEZ PASTOR, GUILLERMO E.; SALCEDO BELTRÁN, Mª CARMEN (COORDS.); (AUTS.) ALFONSO MELLADO, CARLOS L. … [ET AL.]Extinción del contrato de trabajo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [331.13(46)”2012”Ext] BLASCO PELLICER, ÁNGEL (DIR.); ALEGRE NUENO, MANUEL (COORD.); ALEGRE NUENO, MANUEL (AUTS.) ... [ET AL.]El proceso laboral: Ley 36/2011, de 10 de octubre, reguladora de la Jurisdicción SocialValencia: Tirant lo Blanch, 2013. 2 vol. [331.16(46)”2011”Pro]

DUQUE GONZÁLEZ, MARIOBecas y becarios: camino de su regulación laboral. Valladolid: Lex Nova, 2012. [331.113.55(46):378Duq].

GINÈS I FABRELLAS, ANNAInstrumentos de compensación del daño derivado de accidente de trabajo y enfermedad profesional. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [331.823(46)Gin]

LÓPEZ ANIORTE, Mª DEL CARMEN; GARCÍA ROMERO, BELÉN (COORDS.); CAVAS MARTÍNEZ, FAUSTINO … [ET AL.]La pensión de jubilación. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [368.43(46)Pen]

MERCADER UGUINA, JESÚS R.; PUEBLA PINILLA, ANA DE LALos procedimientos de despido colectivo, suspensión de contratos y reducción de jornada. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [331.135(46)”2012”Mer]

OJEDA AVILÉS, ANTONIODerecho transnacional del trabajo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [331(4-672UE)(035)Oje]

DRET MERCANTILALTÉS TÁRREGA, JUAN ANTONIOLa competencia del juez del concurso en material laboral: una revisión crítica a la luz de las últimas reformas laborales y concursales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013.[347.736(46)”2011”:331Alt]

BAÑULS GÓMEZ, FRANCISCO ALEXIS (AUTS.) … [ET AL.]; BELTRÁN, EMILIO; SENÉS, CARMEN (DIRS.); CAMPUZANO, ANA B. (COORD.)Derecho cambiario. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.745(46)Der]

BLÁZQUEZ ALONSO, NOEMÍManual de ordenación comercial. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.71(46)(035)Bla]

CUÑAT EDO, VICENTE; BATALLER GRAU, JUAN (DIRS.); OLAVARRÍA IGLESIA, JESÚS; VERCHER MOLL,

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

RECENSIÓ

Aquesta obra conté les ponències, taules rodones i tallers pràctics que van tenir lloc durant la ‘I Jornada sobre la modernización del discurso jurídico espa-ñol’ organitzada per les facultats de Filologia i de Dret de la Universitat de Barcelona i pel grup de re-cerca ‘Estudios del Discurso Académico y Profesio-nal (EDAP)’. Hi podreu trobar també els estudis dels investigadors sobre els quals es fonamenta l’informe de recomanacions de la Comisión Interministerial para la Modernización del Discurso Jurídico, apor-tacions d’especialistes d’altres tradicions jurídiques, així com les reflexions i activitats desenvolupades en els tallers pràctics.

MONTOLÍO, ESTRELLA (ED.); ALBERTÍ, E. … [ET AL.]Hacia la modernización del discurso jurídico: contribuciones a la I Jornada sobre la Modernización del Discurso Jurídico Español. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012. [340.113(063)Hac]

CAMINO FRÍAS, JUAN JOSÉ (COORD.); AMAYA PILARES, MARIA SORAYA (AUTS.) … [ET AL.]Lucha contra el empleo irregular y el fraude a la Seguridad Social: análisis de las reformas legislativas. Valladolid: Lex Nova, 2013. [343.359(46)Luc]

Aquesta obra col·lectiva en la qual han participat inspectors de treball, lletrats de la seguretat social i magistrats de l’Ordre social ofereix un estudi sobre la Llei 13/2012 i la Llei Orgànica 7/2012, que refor-men les normes bàsiques del nostre ordenament laboral i penal amb l’objectiu de lluitar contra el tre-ball irregular, o treball no declarat, i contra el frau a la seguretat social.

MORALES GARCÍA, ÓSCAR … [ET AL.]; FERNÁNDEZ PALMA, ROSA; ÁLVAREZ FEIJOO, MANUEL (DIRS.)Código penal. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [343.2(46)Esp]

POMARES CINTAS, ESTHEREl derecho penal ante la explotación laboral y otras formas de violencia en el trabajo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.436(46)Pom]

ROCA AGAPITO, LUISLas acciones cotidianas como problema de la participación criminal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.221(46)Roc]

DRET PROCESSAL ARMENGOT VILAPLANA, ALICIAEl imputado en el proceso penal. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [343.121(46)Arm]

BANACLOCHE PALAO, JULIO; CUBILLO LÓPEZ, IGNACIO JOSÉAspectos fundamentales de derecho procesal civil. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.91(46)Ban]

MIRANDA VÁZQUEZ, CARLOS DE (COORD.); RILLO PERALTA, ELENAProbática penal, vol 1: La prueba de los delitos contra la administración de justicia. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [343.14(46):347.95Pro]

RIVES SEVA, JOSÉ MARÍAEl Recurso de apelación y la segunda instancia. 2ª ed. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.956(46)Riv]

en España, Europa y el mundo. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.77(46)Com]

PÉREZ-FADÓN MARTÍNEZ, JOSÉ JAVIERLa empresa familiar: fiscalidad, organización y protocolo familiar. Valencia: Ciss,2012. [347.724.2(46):336.22Per]

SEGURA RODA, ISABEL … [ET AL.]La protección del ciudadano-consumidor: liber amicorum Luis González Vaqué. Barcelona: Memorias, 2013. [347.731(4-672UE)Pro]

DRET PENALDIOS DE DIOS, MIGUEL ÁNGEL DECulpa exclusiva de la víctima en los accidentes de circulación. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [343.346(46)Dio]

GIL VILLA, FERNANDOIntroducción a las teorías criminológicas: por qué rompemos con la norma. Madrid: Tecnos, 2013. [343.9(035)Gil]

GÓMEZ RIVERO, Mª CARMENLos delitos contra la propiedad intelectual e industrial: la tutela penal de los derechos sobre bienes inmateriales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [343.533(46)Gom]

MELLA MÉNDEZ, LOURDES (DIR.)Violencia de género y derecho del trabajo: estudios actuales sobre puntos críticos. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [343.615(46):331Vio]


NOU CORREU ICAB

Correu ICAB

Google Drive

A Google Drive podeu crear documents, fulls de càlcul i presentacions a l'instant. Treballeu en equip, alhora i al mateix document. Veureu els canvis en temps real.

Podeu compartir carpetes amb qualsevol usuari i triarsi visualitzar, editar o comentar el contingut. Compartiu fitxers amb qui vulgueu i editeu-los en equip des de qualsevoldispositiu.

També dóna accés instantani a Google Docs, un conjunt d'eines d'edició que millora el treball en equip, encara que els companys siguin a quilòmetres de distància.

Deseu Compartiu Col·laboreu

Ara el teu Correu Icab amb Google Drive,

ET DÓNA MÉS

&

Passes Perdudes

Idees literàries per regalar per Sant JordiDES DE MÓN JURÍDIC US VOLEM DONAR A CONÈIXER ALGUNES NOVETATS LITERÀRIES. L’ICAB CELEBRARÀ EL DIA DE SANT JORDI AMB ELS COL·LEGIATS I TAL COM MANA LA TRADICIÓ HI HAURÀ ROSES I LLIBRES. A L’AVANTSALA DE LA BIBLIOTECA, DE 10H A 18H, DIFERENTS EDITORIALS US OBSEQUIARAN AMB UNA OBRA JURÍDICA, ALHORA QUE EL COL·LEGI HO FARÀ AMB UNA ROSA. US HI ESPEREM!

Las frágiles alas de ícaro, de Casimiro Segura ChaureDèria Editores

Aquest professor de Dret Mercantil i llicenciat en dret fa a través d’aquesta novel·la una reflexió sobre la vida, el pas del temps, l’acceptació de la mort, el poder dels diners, la soledat, el sexe, l’amistat i la importància de l’amor. Ho aconsegueix, explicant com la vida del protagonista, Carlos Arqué, canvia radi-calment el dia que rep les cartes que li va escriure el seu oncle abans de morir.

Dret, juristes i gestió pública a Catalunya, de Juli Ponce i Josep Maria Moltó Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC)

Amb motiu dels cent anys de la creació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i amb l’objectiu d’investigar sobre el dret públic com a element per millorar la gestió pública, s’ha realitzat aquest llibre, que il·lustra quina ha es-tat l’evolució del dret públic al llarg dels segles.

Es recullen textos de Ramón Lázaro de Dou, Francesc Pi i Margall, Josep Co-roleu, Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba, Josep Sarrion, Frederic Culí, Isidre Lloret, Rafael Gay, Antoni Rovira i Virgili, Francesc de Paula, Amadeu Hurtado, Manuel Ballbé, Josep Maria Pi i Sunyer, Eduardo Vivancos, Laureano Lopez, Francesc Lliset, Jordi Xifra, Àngel Lato-rre, Jordi Solé Tura, i Joan Prats Català.

L’Aroma del Parlament, d’Elisabeth Rafart i Corominas, Editat i codificat per ebookation

La trama es desenvolupa al voltant d’un polític corrupte que ronda pels passadis-sos del Parlament, i de la seva obsessió malaltissa per al seu principal opositor, un lletrat d’expedient immaculat, que el porta fins a les darreres conseqüències, fins trair el llegat del seu pare republicà. I la mort d’una arqueòloga que va acabar trasbalsant els fonamentals de la política catalana. L’autora, una advocada gironi-na, fa moure els diferents personatges de la novel·la en diferents escenaris de Catalunya; de Ripoll a Begur, del Liceu al monestir mil·lenari, en intenses escenes d’intriga i crims polítics.

La reina descalza, d’Ildefonso FalconesGrijalbo

Es tracta d’una commovedora història d’amistat, passió i venjança que uneix les veus de dues dones, Milagros –una jove gitana- i Caridad -antiga esclava procedent de Cuba- com a crit per a la llibertat. L’acció se situa en aques-ta ocasió a l’Espanya del segle XVIII. L’autor ens proposa un viatge a una època tenyida pels prejudicis i la in-tolerància, però que ens permetrà conèixer a un nombrós grup de perso-natges que viuen, estimen, sofreixen i lluiten per allò que consideren just, i que no van dubtar en alçar la veu i mantenir el front alt per enfrontar-se a l’ordre establert.

11

2

3

4

2

3

4


dia a dia. En uns contes breus encalça valors com l’amistat, l’amor, el temps que passa. Els petits fets quotidians són al capdavall el que ens conformen i viure’ls intensament i com si fos el primer dia és sense dubte una manera d’apropar-nos a la felicitat, diu l’autor.

Si quan et donen per mort un dia tornes de Lluís Llort Editorial La Magrana

La història recull el periple homèric d’Agustí García, un noiet barceloní de disset anys que fuig de casa de manera gairebé anecdòtica, en un rampell de joventut. Per motius complexos, entre els quals l’atzar, la ingenuïtat pròpia i la mala fe d’altri hi juguen un important paper, Agustí es veurà forçat a un llarg i dolorós viatge que l’allunyarà de casa i de la família durant més de catorze anys. L’autor planteja un dolorós peri-ple que porta al protagonista de la his-tòria, de la innocència a la maduresa, amb parades en la mentida, la supera-ció, la violència, la redempció, el dubte, la culpa, l’espera i els sempre presents amor i mort.

La ridícula idea de no volver a verte de Rosa MonteroEditorial Seix Barral

Tenint en compte l’extraordinària tra-jectòria de Marie Curie i el diari que aquesta va iniciar després de la mort del seu marit, Rosa Montero cons-trueix una narració a mig camí entre el record personal i la memòria de tots. Són pàgines que parlen de la superació del dolor, de les relacions entre homes i dones, de l’esplendor del sexe, de la bona sort i de la bella vida, de la ciència i de la ignorància, de la saviesa d’aquells que aprenen a gaudir de l’existència amb plenitud.

Sobre la felicitat, de Joan BarrilEdicions 62

Un recull de contes i articles en el qual el periodista i escriptor exposa la seva filosofia respecte a la felicitat, que es centra en la idea que convé viure in-tensament, compartir les coses amb els altres i gaudir dels petits fets del

5

6

7

5

6

7

Fe d’errata:A l’entradeta de la secció “Passes Perdudes” del Món Jurídic núm. 274, febrer de 2013, pàg. 44, relativa als bombardeigs de Barcelona, hi hauria d’haver dit: “El dia 10 d’abril, amb motiu dels 60 anys de la Biblioteca, es faran visites guiades per on van caure les bombes”.

Ara pots gaudir de més de 300 ofertes. Visita la nova web del Club ICAB.

www.clubicab.catClub IcabLa nova central de compres de l’ICAB.


MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES Llibres En muy buen estado, muy rebajados, precio negociable: Legislación Admin, Tecnos, 2010, Legislación Inter. Privado, Tecnos, 2010/Legislación Civil Catalana, Grupo Difusión, 2006. Tel. 687244337.

Despatx a compartir

Av. Diagonal/Francesc Macià, recepción, sala juntes, secretaria, conserje, fax, fotocopiada, etc. posibles colaboraciones. 350euros. Tel. 934145531.

Balmes/Av. Diagonal, despatx reformat i moblat. Lluminós, c/a/a. Inclou recepcionista, fotocopi/impresora, telf fix, fax, Internet, portaria. 300 euros/mes. 629531162

Balmes 32/Diputació, despachos desde 350 euros, amueblados, todos los servicios incluidos, wifi, sala juntas, excelente imagen, Secretaria. Tel. 934673883.

Balmes/Padua, 1 despatx, 9m2, amb tots els serveis (sala juntes, adsl, recepció, subministraments i conserge a la finca) Amb mobles. Preu a convenir (telèfon no). Tel. 629047455.

Balmes/Rosselló/Provença, todas las instalaciones y servicios por 400 euros/mes. Espacio para trabajar con sol y despachos para recibir…etc.). En 180 m2.. Tel. 934516282.

Balmes/Trav. de Gracia, despacho exterior, 20m2. Sala de juntas. Parquet, a/a/c. Precio 780 euros + IVA. Incluye adsl, teléfono, fax, fotocopiadora, limpieza. Sergio 615964331.

Anuncis

Bruc/Consell de Cent, despatx advocats al carrer. De 180 a 240 euros/mes. Amb tots els serveis inclosos. Tel. 934674730.

Bruc/Rosellón, 14 m2, incluye adsl, fax, fotocopiadora, luz, agua, sala juntas y espera. 300euros/mes + IVA. Tel 635667238 Nuria.

Casanova/Aragó. Finca con conserje. Amueblado. ADSL. Sala de espera. 200euros/mes. Tel. 639306378.

Despacho a compartir exterior, 20m2, en c/Tuset, con a/a/c. 450 eros/mes, mas 1/3 gtos. luz, agua y limpieza. Tel. 650918856.

Despacho céntrico de Barcelona, muy bien comunicado, moderno y funcional. Luz natural en todo el despacho y con todos los servicios. 500 euros/mes. Teléfono de contacto 932479340.

Despacho virtual, incluye recepción de notificaciones y documentación, secretaria, visitas, fax y sala reuniones 80 euros. Ver fotos en www.bufetevirtual.es. Mónica 615832946.

Diputació/Pg. de Gràcia, reformado con muy buena presencia y exterior. Dispone de uno o dos despachos (29m y 15m), con los servicios comunes incluidos. Tel. 936676697.

Gran Via/Girona. Finca modernista. Despatxos en entresol, amb servei porteria. 2 sales juntes, aire condicionat, arxius, fotocopiadora, fax i adsl. Tel. 933176662 MªRosa.

Igualada, despatx virtual, excel·lent imatge. Trucades, fax, secretaria. Lloguer sala de juntes per hores. Preus

segons necessitats. Tel. 938025305/687726788. Mireia/Lorena.

Mallorca/Rbla. Catalunya, 100 euros/mes. Despatx virtual. Edifici oficines. Tots els serveis: sales de juntes, recepció, gestió notificacions, trucades, fotocòpies, wifi. Tel. 932722949.

Muntaner/Av. Diagonal, despatx amb molta presència per rebre visites, 110 euros/mes. Tots els serveis inclosos, sense límits. Tel. 932007805.

Muntaner/Av. Diagonal. Finca con portero, ascensor. Despacho exterior, muy luminoso, 18m2. Incluido en el precio: portería, agua, luz, internet y limpieza. 350euros/mes. Tel. 619580115.

Muntaner/Av. Diagonal, conserje, 15 metros, sala de juntas, sala de espera, muy buena imagen, todos los servicios incluidos, precio 400 euros/mes, tel. 610394171.

Muntaner/Platón. Despacho de unos 20 m2, exterior, con todos los servicios. Contribución en gastos 800 euros/mes, y posibles colaboraciones. Tel. Jorge 932652919.

Pau Claris/Gran Via, despatx recentment reformat en finca amb porteria, molt bona imatge, possibilitat de 1 o 2 despatxos moblats, zones i serveis comuns, tot inclòs. Tel. 933185970.

Pg. De Gràcia/Rbla. Catalunya, 3 despachos en alquiler, abogado/a y/o procurador/a, diferentes superficies, céntrico. Tel. 607358616 Encarnación, 656421352 Cristina.

Roger de Llúria, 5 - 12 m2. exterior. Serveis: recepció, climatització, neteja, Adsl/

wifi,sala de juntes, base de dades. 375 euros. Tel. 93412 78 71.

Sagrera, zona muy bien comunicada. Despacho amueblado, sala juntas, adsl, fotocop, aire acondicionado, calefacción, alarma, limpieza. 375 euros/mes. Montse 676461385.

Trav. de Gràcia/Gran de Gràcia. 250 euros/mes. Amueblado. Sala de recepción. Fotocopiadora, y servicios comunes incluido; salvo teléfono. Tel. 932176606.

Trav. de Gracia/Muntaner. Entre 300 y 400 euros + IVA/mes. Según instalaciones a utilizar. Paqui Collado. Tel. 655899028.

Urquinaona, 2 despachos, 10m2 y 20m2, en despacho zona de Barcelona, gastos incluidos, fibra óptica por 200euros y 400euros, respectivamente. Tel. 639302355.

Vilafranca del Penedès, despatx virtual a per a Torn d’Ofici. Preu: 50 euros. Tel. 608647576.

Vilanova i la Geltrú, se ofrece despacho para apuntarse al turno de oficio. Precio 65 euros/mes. Muy céntrico y totalmente equipado. Llamar a Juan 639752547. Despatx per llogar o vendre Se alquila despacho en Sabadell. Céntrico en el Paseo Manresa 20. Con 4 despachos. Sala de Juntas. Cocina y lavabo nuevos. A/a y Parquet. Finca regia con portero y ascensor. Tel. 667413379.

Rbla. Catalunya es lloga despatx, 220 m2. (tot nou i diàfan ), ocupació immediata,


Trobades amb la Història

Coorganitzat per:

MAIG 2013"L’estraperlo a Barcelona". Lluís Permanyer. Periodista, escriptor i cronista de la ciutat de Barcelona

2n Cicle de Conferències

“Creació de l’Estat d’Israel”per Lluis Foix,

Periodista especialitzat en política internacional

Dimarts 9 d’abril de 2013 | 19.00 h. Pati de columnesEs prega confirmació a [email protected]

MON JURIDIC SERVEIS

Anuncis

tel. contacte 934880250, Unimad, SA.

Gran Vía/Pl. Universitat, Alquilo despacho de 120 m2, en, parquet 1 sala doble y tres sencillas. Listo para entrar, precio 950 euros. Tel. 677524104. Contactar con Josep Maria.

Alquilamos despacho individual para profesionales liberales, con zonas compartidas. Incluidos WIFI, luz, agua y limpieza. Diputaciò/Roger de Llúria. Todo exterior. Tel. 932725539.

Alquiler de despacho, 200m2 + 200m2 de terraza de alto standing en el centro de Badalona (junto final metro l-2). Dispone de todos los servicios y se puede alquilar total o parcialmente. Tel. 629710606.

Llogo despatx a professional liberal a Vilanova i la Geltrú. Integrat en despatx col·lectiu d’advocats. No moblat. Servei de secretària pels matins, subministres, adsl. Tel. 661336173 Mercè.

Provença, 286 (Rbla. Cat/Pg. Gràcia). Conserge, 7 advocats. 15m2, semimoblat (opcional) a/a/c, recepcionista, sala juntes, adsl, fax, fotocòpies, neteja. 520 euros/mes. Tel. 934581298. Col·laboracions Abogada colegiada con 10 años de especialización en P. Industrial, Intelectual y Competencia Desleal se ofrece para colaborar con despachos de abogados y/o agencias en estos temas.625485633.

Abogada con más de 15 años de ejercicio, hablado perfectamente alemán e inglés, ofrece colaboraciones

externas y aportar clientela directa y a través de grupo internacional. Tel. 609356165.

Abogada nativa Francesa, con dominio del Castellano/Italiano/Inglés, especializada en Derecho Mercantil (Int), Concursal, Penal, etc. Ofrece colaboraciones externas en BCN. Tel. 677456974.

Abogada, con despacho propio en Barcelona, se ofrece para sustituciones en vistas y colaboraciones con otros despachos y asesorías, laboral, civil y familia. Tel. 651618667.

Abogada especialista en Propiedad Industrial e Intelectual, Sociedad de la Información y Derecho en las Nuevas Tecnologías, ofrece colaborar externas. Tel. 608455565.

Abogado con 15 años de experiencia en Penal con despacho en Barcelona, ofrece colaboraciones y sustituciones en vistas Penales. Tel. 932417347/619870987.

Abogado, con despacho propio, se ofrece para colaboraciones con despachos y sustituciones de vistas en procesal, civil, familia, tráfico. Ángel. Tel. 639915307.

Abogado joven especializado en Derecho Laboral y Derecho Penal ofrece colaboraciones en estos ámbitos. Tel. 688313146 Mauro.

Abogado, Criminólogo, Director de Seguridad y Perito Calígrafo ofrece para colaboraciones externas. Tel. 651955118 César.

Abogado y ‘solicitor’ especializado en derecho internacional privado, más de 10 años de experiencia y con total dominio del inglés ofrece

colaboraciones externas. Tel. 647786995.

Advocada amb despatx a Barcelona s’ofereix per col·laboracions en dret laboral i penal. Substitucions a judicis arreu de Catalunya. Tel. 637317622.

Advocada especialitzada en Dret Civil i Fiscal s’ofereix per col·laboracions puntuals o estables, així com substitucions a judicis. Tel. 696899259.

Despacho de mediadores expertos en resolución de conflictos ofrece colaboraciones. Mediación familiar, mercantil, propiedad horizontal, financiera y organizacional. Tel. 932855846/630825298.

Despatx d’advocats de Barcelona s’ofereix a altres despatxos per col·laborar en la gestió laboral i de nòmines, comptabilitat i gestió fiscal. Ignasi, tel. 932123166. Diversos Necessites una Sala de Juntes per rebre o fer reunions a Barcelona? Oferim la nostra a molt bon preu,.molt amplia i còmoda. Per mesos o per hores, i al costat del Col·legi. Tel. 616935036.

225000 euros. Casa parellera a Ger, Cerdanya 150 m2, 3h. (1suite) 2b +1aseo. Golfes grans habitables. 2pk, traster. Jardí privat i zona amb piscina, a 5 km de Puigcerdà. Tel. 686971649.

Vendo parcela de 978 m2 en Cardedeu Urb. Sant Josep junto Ermita Románica. Vistas panorámicas. Muy buena comunicación. Pendiente Moderada. Precio 60.000 Diana 622629293.

Àtic 134m, St. Feliu de Llobregat, 107m, terrassa 27m,tot exterior,orient/sur, finca 4pl, 3habs, 2wc, saló 30m, cuina office, galeria,traster. preu: 385.000 euros. Tel. 627531757 Lourdes.

Vendo Mercedes C 200 K Sedán. 5 p., 35.000KM. Tapicería beige. Siempre en garaje. De no Fumador. Control velocidad. Llantas 16”. Climatizador. Enero 2002. Tel. 664225225.

El Pujal d’URTX (Cerdanya). Venc casa, 4 habitacions, 2 banys. Finca de 1.712m2. Excel·lents vistes. Tel. 933018345/616121995.

Vendo solar de 800 m2, para vivienda unifamiliar en Vallirana, urbanización Selva Negra catalana. Al corriente de pagos y obligaciones. Tel. 699564646. [email protected] DEMANDES Col·laboracions Despacho de abogados busca colaboración con asesorías jurídicas, gestorías y administración de fincas, para la llevanza de asuntos jurídicos. % a convenir. Tel. 660665729. [email protected]


món jurídic' núm. 275 - març 2013

Documents