REVISTA DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

MÓN JURÍDIC

L’ICAB GUARDONAT AMB EL “PREMIO IGUALDAD” DE WOMEN IN A LEGAL WORLD

Núm. 325 · OCTUBRE/NOVEMBRE 2019 WWW.ICAB.CAT

EDITORIAL

Arran dels darrers comicis electorals, des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona hem elaborat un docu-ment que sota el títol ‘15 punts per a una Justícia Digna’, recull les mesures que considerem necessà-ries implementar de forma urgent per tal de millorar l’Administració de Justícia, perquè es tracta d’un dels pilar bàsics d’un Estat democràtic, i ha de ser un dels eixos prioritaris de la futura legislatura.

Una ‘Llei pel Dret de Defensa’ que asseguri la inter-venció de l’advocacia com a única garantia de l’accés ple i efectiu a la justícia per a tota la ciutadania és la primera petició que formulem i que ha d’anar acom-panyada d’una celeritat en els processos i puntualitat en els assenyalaments, perquè com va dir Sèneca una justícia lenta no és justícia.

Igualment reivindiquem una justa i puntual retribució per als i les professionals excel·lentment qualificats del Torn d’Ofici, perquè gràcies als més de 3.000 companys i companyes adscrits al Servei es garanteix a tota persona el dret a la tutela judicial efectiva. En aquest sentit, cal destacar que aquests companys i companyes han assumit, entre altres temes, la defen-sa de les víctimes de violència de gènere, que malau-radament ha tornat a incrementar-se aquest 2019, i que ha suposat la gestió de 3.544 designacions en els primers 10 mesos de l’any, fet que representa un 4,82% més respecte l’any 2018. Precisament per poder abordar la violència de gènere, reclamem des de l’ICAB un pacte d’Estat per a la Justícia, amb la participació activa de l’advocacia, així com la formació de tots els operadors jurídics en perspectiva de gène-re. La Justícia ha de ser cada vegada més sensible, ha de poder entendre les necessitats de tots els col·lec-tius necessitats i en especial d’aquells que requerei-xen de major protecció, com són els menors o les víctimes de tràfic de persones.

L’augment de demanda de la justícia per part de la ciuta-dania comporta que l’Administració es doti de més mit-jans, alguns d’ells complementaris a l’advocacia com són els traductors, intèrprets i perits, però també d’un major nombre de jutges i jutgesses per equiparar-nos a la mit-jana europea per habitant. Aquest augment de jutges no veurà els seus fruits si no va acompanyada d’una reorga-nització de l’oficina judicial, que ha de respondre a criteris d’eficiència i eficàcia, així com de formació actualitzada i especialitzada per poder afrontar els nous àmbits que arriben als jutjats, com per exemple els delictes tecnolò-gics. I és que la modernització o adaptació de l’Adminis-tració de Justícia a l’imparable avanç tecnològic és també un aspecte que cal millorar profundament, aplicant com a element essencial de la Justícia del segle XXI la imple-mentació de l’expedient Judicial Electrònic.

Els tribunals han de coexistir amb la resolució alter-nativa de conflictes, mecanismes que poden pal·liar l’actual congestió de l’Administració de justícia i que poden agilitzar la resolució de certs problemes, estal-viant costos, especialment de caràcter emocional a les parts. Per això, des de Col·legi hem de contribuir a què l’advocacia promocioni aquests vies ja que no tots els conflictes s’han de resoldre als tribunals.

El document ‘15 punts per a una Justícia Digna’ també recull que la Justícia ha d’avançar d’acord amb l’Ob-jectiu de Desenvolupament Sostenible 16 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides relatiu a la Pau, Justícia i Institucions sòlides. Un ferm compromís que també vol assolir l’ICAB com a via per construir una societat millor per a les generacions futures.

Sens dubte aquest document que hem elaborat és una guia, però sigui quin sigui el futur govern de l’Estat des de l’ICAB demanarem el seu compliment per tal de ga-rantir els drets de l’advocacia i de la ciutadania.

PROPOSTES DES DE L’ADVOCACIA PER A LA FUTURA LEGISLATURA

Susana Ferrer Diputada de la Junta de Govern

de l’ICAB i directora de la Revista Món Jurídic

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Mallorca 283, 08037 Barcelona www.icab.cat / icab@icab.cat

Consell AssessorRafael Audivert, Dret AdministratiuMa Dolores Azcárraga, Dret TributariLluis Batlló, Dret PenalAurora Sanz Tomas, Dret LaboralSilvia Solé López, Dret LaboralPaola Tamborero Font, Dret de FamíliaAlejandro Fuentes-Lojo, Dret ImmobiliariCristian Gual, Arbitratge i LitigacióChristian Herrera, Dret Mercantil i InternacionalAlexander Salvador, IP/IT/Protecció de Dades.

DirectorsJordi Pina, Dret PenalSusanna Ferrer, Dret Contenciós-administratiu, Dret Civil i Dret Mercantil

Directora ComunicacióClara Llensa

Coordinadora Món JurídicGema Mayol

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcon

ComposicióComgrafic, S.A.

Món JurídicTelèfon: 934 961 880e-mail: monjuridic@icab.catanuncis: monjuridicanuncis@icab.cat

Han col·laborat en aquest número:Isidor Garcia, Aurora Sanz, Lluís Batlló, Aleix Gago, Juan José Climent, Patricia Sanpera, Grup Voluntaris ICAB, Guillem Domingo, Abel Molina, Gerard Cormenzana Alaña, Raffaele Emiliano Basso, Ramon Prat Bofill, Patricia Paredes Batalla, Emilio J. Zegrí, Lluís Coronas, Jordi Pina, Luis Rodríguez Vega, Josep Maria Valls Xufré, Alfons Perona, Christian Herrera, Santiago Nadal, Francisco Bonatti Bonet, Inma de Mur, Marta Méndez, Manel Canyameres, Ignacio Ripol, Mercè Alaball, Esteve Grima Moral, Sara Ventura.

Fotografia Albert Muñoz Thuile, Ricardo Zamanillo i Paul Mac Manus

Disseny Laia Guarro i Nomad Studio

Impressió Litografies Rosés

Publicitat Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880e-mail: marqueting@icab.cat

Dipòsit legal B-16.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

EL COL·LEGI ES MOU 24

ENTREVISTA A...Luis Rodriguez Vega, magistrado de la sección 15 de la audiencia provincial de Barcelona

48

SECCIÓ MÓN FISCAL14

ANIMAL = COSA?... NO!16

DEMANDA CONTRA TRIPADVISOR PER 660.000 EUROS; DRET A L’HONOR DE LES PERSONES JURÍDIQUES 18

JUSTÍCIA PER A CONSUMIDORS? “DRET DE LA INFORMACIÓ, SECRET SUMARIAL I JUDICIS PARAL·LELS”20

LA LLEI DELS ESPAIS AGRARIS 22

SECCIÓ GAJ30

VOLUNTARIS ICAB36

FUNDACIÓ OPEN ARMS48

L’ABOLICIÓ DE LA INCAPACITACIÓ I LA SEGURETAT DEL TRÀFIC JURÍDIC 58 LA MOBILITAT URBANA, REPTES DE FUTUR I REALITAT PRESENT60

SOBRE LA NECESSÀRIA MILLORA DE L’ARTICLE 212-3 CCCAT. 62 SECCIONS

70 D’un cop d’ull76 Biblioteca 80 Gent corrent 82 Passatemps

ACTUALITAT

06Novetats legislatives

08Ampliació de la legislació

10Ressenyes jurisprudencials

REVISTA DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Nº 325 | Octubre/Novembre 2019 | Continguts

MÓN JURÍDIC MÓN JURÍDIC

ENTRE NOSALTRES48

CARA A CARA 38

ENTREVISTA A...Jordi Pina, ex vicedegà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

32

FUNCIONS PÚBLIQUES 64

Tenir un cotxei no tenir preocupacionsAutoRenting de Banc Sabadell significa tenir el cotxe que vols i no tenir preocupacions, com elmanteniment, impostos, revisions, i, a més a més, amb un vehicle de substitució i assegurançaa tot risc per a tot tipus de conductors.

Perquè tots aquests avantatges estan inclosos en una sola quota mensual.

Disposes també d’una àmplia gamma de cotxes elèctrics en condicions especials.

Informa’t de tots els vehicles disponibles i altres opcions accedint abancsabadell.com/renting o trucant al 900 100 677.

L’altra forma de tenir

Renting

Banco de Sabadell, S.A., av. Óscar Esplá, 37, 03007 Alacant. Inscrit en el Registre Mercantil d'Alacant, tom 4070, foli 1, full A-156980. NIF A-08000143. Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat.S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.. Octubre 2019

Actualitat

NOVETATSLEGISLATIVES

Reial decret 515/2019, de 6 de setembre, pel qual es regula la concessió directa d’una subvenció de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament a la Fundació Centre d’Educació a Distància per al Desenvolupament Econòmic i Tecnològic en el marc del seu Pla de Viabilitat 2019-2021 i del seu Pla d’Actuació 2019. BOE núm. 227 21/09/2019

Reial decret 527/2019, de 13 de setembre, pel qual es regula la concessió directa d’una subvenció a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en el marc de l’Acord sobre Fons de Formació per a l’Ús de les Administracions Públiques. BOE núm. 233 27/09/2019

Reial decret llei 11/2019, de 20 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques. BOE núm. 227 21/09/2019

Reial decret 536/2019, de 20 de setembre, pel qual es modifica el Reial decret 1338/2018, de 29 d’octubre, pel qual es regula el potencial de producció vitícola. BOE núm. 277 21/09/2019

Reial decret 539/2019, de 20 de setembre, pel qual es regula la concessió directa de subvencions per a garantir el suport a les entitats del Tercer Sector d’Acció Social i l’exercici dels drets bàsics de les persones amb discapacitat. BOE núm. 229 24/09/2019

Reial decret 537/2019, de 20 de setembre, pel qual es modifica el Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització de les maneres de transport per a persones amb discapacitat. BOE núm. 243 09/10/2019

Reial decret 551/2019, de 24 de setembre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d’eleccions. BOE núm. 230 24/09/2019

Reial decret 561/2019, de 9 d’octubre, pel qual es completa la transposició de la Directiva (UE) 2015/637 del Consell, de 20 d’abril de 2015, sobre les mesures de coordinació i cooperació per a facilitar la protecció consular de ciutadans de la Unió no representats en tercers països i per la qual es deroga la Decisió 95/553/CE. BOE núm. 244 10/10/2019

DECRET 200/2019, de 25 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda. DOGC núm. 7968 26/09/2019

DECRET 201/2019, de 25 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Suïssa. DOGC núm. 7968 26/09/2019

DECRET 202/2019, de 25 de setembre, de creació de la Delegació

del Govern de la Generalitat de Catalunya a Alemanya. DOGC núm. 7968 26/09/2019

DECRET 203/2019, de 25 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França. DOGC núm. 7968 26/09/2019

DECRET 204/2019, de 25 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia. DOGC núm. 7968 26/09/2019

DECRET 205/2019, de 25 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d’Amèrica. DOGC núm. 7968 26/09/2019

Ordre HAC/998/2019, de 23 de setembre, per la qual es regula el compliment de l’obligació de gestió de la comptabilitat dels productes objecte dels Impostos Especials de Fabricació. BOE núm. 240 05/10/2019

Resolució de 15 d’octubre de 2019, de la Delegació del Govern a Catalunya, per la qual es fixa el percentatge de serveis mínims de seguretat privada, com a servei essencial, respecte a les empreses de seguretat privada que tinguin el seu domicili social anés de Catalunya i/o no limitin la seva activitat a aquesta Comunitat Autònoma, durant el desenvolupament de la vaga general a Catalunya convocada per al dia 18 d’octubre de 2019. BOE núm. 249 16/10/2019

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Novetats Legislatives 7

EL SUPORT NECESSARIEN ELS MOMENTSDIFÍCILS

Amb bestreta de despeses de sepeli,perquè la família no hagide patir per res.

Assistència familiarper defunció

NOU SERVEI

Sol·licita-ho*

*Per poder sol·licitar aquest servei, cal disposar d’un saldo o prestació per defunció de 7.000 €. Així doncs, el sepeli es cobreix amb les prestacions que el mutualista ja té vinculades, fins a un màxim de 6.000 €. Només es carreguen al saldo del mutualista 0,70 € al mes, corresponents a la garantia de trasllat de restes mortals.

www.mutualidadabogacia.comsam@mutualidadabogacia.com | T. 914 35 24 86

Atenció personalitzadaDelegació de la Mutualidad de la AbogacíaIl·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Patricia Ruiz PuenteC/ Mallorca, 283. 08037 BarcelonaT. 936 01 12 33patricia.ruiz@mutualidadabogacia.com

AMPLIACIÓ DELA LEGISLACIÓ

Actualitat

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar una reforma del Codi Civil de Catalunya, que, amb quasi total seguretat, serà la Llei 6/2019, de modificació del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya per garantir la igualtat de drets i la no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial. Hem d’advertir que en el moment de redactar aquestes línies encara no s’ha publicat al DOGC la llei aprovada, de manera que tant el títol de la llei com la numeració que li atribuïm és provisional.

Abans de fer un comentari sobre aquesta reforma, val la pena fer referència a algunes circumstàncies prèvies. La primera és que el tràmit parlamentari per a la seva aprovació es va iniciar el mes de juliol de 2018, fa més d’un any. La segona és que –malgrat l’espera-- és una llei que s’ha aprovat per unanimitat, fet que s’ha de posar en relleu, sobretot si tenim en compte que no és habitual i que aquest fet coincideix amb al reduït nombre de lleis aprovades en aquesta legislatura. La tercera és que l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha previst (llevat d’un article concret) per a l’endemà d’haver estat publicada en el DOGC. Així s’evita que es perllongui més temps la discriminació, eliminant-la de forma immediata.

La finalitat d’aquesta Llei és situar les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, en igualtat de condicions respecte a les altres persones pel que fa a l’exercici efectiu de llurs drets a l’hora d’atorgar un testament davant de notari i de poder intervenir en qualitat de testimoni en l’acte d’atorgament del testament per una altra persona. Això vol dir, de bon principi, que s’han suprimit les expressions que fins ara recollia el Codi Civil de Catalunya que identificaven les dites persones amb expressions com les de ‘sordes, cegues o mudes’, perquè la seva desaparició pot contribuir a eliminar l’estigmatització que deriva d’aquesta discapacitat, que és susceptible d’una ampla gradació i classificació segons els cas.

La Llei elimina, amb caràcter general, el criteri restrictiu que suposava la pertinença al col·lectiu de persones amb discapacitat sensorial i, tot mantenint la norma vigent que així ho estableix, deixa que sigui el notari qui, en cada cas i en funció de les circumstàncies personals de l’atorgant, valori quina és la seva capacitat de comprensió i les seves habilitats comunicatives, tingui o no discapacitat sensorial, de conformitat amb el que estableixen les disposicions del Codi civil de Catalunya i, de forma supletòria, de la legislació notarial.

Estem davant d’una fita important, perquè aquesta reforma és una implementació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, i que forma part, a tots els efectes, del nostre ordenament jurídic des del 3 de maig de 2008, així com a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, tot i que en altres àmbits del Dret civil encara resta pendent d’adequació, fonamentalment en l’àmbit de regulació de l’encara anomenada “incapacitació” i els seus efectes sobre la capacitat de les persones físiques.

La Llei modifica concretament quatre articles:

En primer lloc, l’article 421-8, relatiu al testador que és una persona amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, en el moment de l’atorgament. Cal advertir que la nova disposició aprovada no entrarà en vigor –en aquest cas- fins als sis mesos de la publicació d’aquesta llei al DOGC. La raó d’aquesta “vacatio” deriva del fet que –en aquest termini de temps-- el Col·legi de Notaris de Catalunya ha de subscriure amb la Generalitat, amb altres administracions i organismes públics o amb entitats sense ànim de lucre els convenis necessaris per a estar en disposició de complir el que estableixen

MODIFICACIÓ DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA: SUPRESSIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT SENSORIAL

Coordinat per Isidor Garcia

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Novetats Legislatives 9

aquesta reforma. Segons aquesta primera modificació, la llei passa a establir que si el testador té una discapacitat sensorial en el moment d’atorgar testament, el notari ha d’oferir al testador el suport i els mitjans necessaris per a testar, sense que això li pugui comportar cap càrrega econòmica addicional. El col·legi professional ha de proporcionar al notari els mitjans esmentats. Aquesta previsió s’aplicarà també en el cas que una persona amb discapacitat sensorial actuï com a testimoni en l’atorgament d’un testament notarial.

En segon lloc, l’apartat 2 de l’article 421-10, passa a establir

que no cal la intervenció de testimonis quan el testador és una persona amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent.

En tercer lloc, se suprimeix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 421-11, fet que té com a conseqüència que les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, puguin intervenir en qualitat de testimoni en l’atorgament de testament per altri.

En quart lloc, en l’apartat 5 de l’article 421-14, referit al testament tancat, s’elimina l’expressió «cecs» i es modifica la resta de l’article per tal que

les persones amb discapacitat visual puguin atorgar un testament tancat tal com ho pot fer qualsevol altra persona. En particular es fa referència expressa al fet que el testament tancat es pugui redactar en Braille

Per últim, la llei preveu una Disposició addicional sobre l’ús de mitjans per a suplir la discapacitat sensorial, de forma que -a sol·licitud del testador-, en l’atorgament de testaments s’ha d’utilitzar el Braille, la llengua de signes, la lectura labial o altres mitjans lingüístics o tècnics que permetin de suplir la discapacitat sensorial que afecti la comprensió oral, la lectura o l’escriptura.

RESSENYESJURISPRUDENCIALS

Actualitat

Coordinat per: Aurora Sanz (Laboral), Lluís Batlló (Penal), Aleix Gago (Contenciós-Administratiu).

PENAL

EL TRIBUNAL SUPREM DENEGA DEIXAR EN SUSPENS LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS EN RELACIÓ A ORIOL JUNQUERAS.

Interlocutòria del Tribunal Suprem, Causa Especial 20907/17 del 3 d’octubre de 2019.

La defensa d’Oriol Junqueras va sol·licitar deixar en suspens la sen-tència del procés en relació al seu defensat, al·legant que el Tribunal de Justícia de la UE podia declarar la immunitat parlamentària en ser aquell un diputat electe del Parla-ment Europeu.

En el seu Acte de data 3 d’octubre de 2019, l’Alt Tribunal ha desestimat aquesta petició, fins i tot tenint en compte que va ser el propi TS qui va plantejar la qüestió relativa a l’abast de la immunitat de Junqueras com a eurodiputat.

El tribunal assenyala en la seva re-solució que l’abast del plantejament de la qüestió prejudicial respecte a la tramitació del procediment penal va ser exclusivament deixar en suspens un recurs de súplica de Junque-ras. contra la denegació del permís extraordinari de sortida de presó a fi

de prestar jurament d’acatament a la Constitució Espanyola per a, d’aques-ta forma, consolidar la situació d’eu-rodiputat electe de Junqueras.

La Interlocutòria assenyala, en aquest sentit, que la meritada qües-tió s’ha plantejat en la peça personal de situació de privació de llibertat i la resolució que pugui adoptar-se, sobre la base de la resposta que emeti el Tribunal de Justícia de la UE, concerneix únicament a un incident autònom pertanyent a aquesta peça.

D’aquesta forma, serà posterior-ment, és a dir, una vegada la qüestió estigui resolta, quan el TS haurà de resoldre d’acord amb la decisió del Tribunal de Justícia de la UE i per-metre o no que el Junqueras acati la Constitució. En aquest supòsit, de-manar posteriorment el suplicatori al Parlament Europeu, a fi de deixar en suspens no ja la sentència, perquè la mateixa ja s’ha fallat, sinó l’execu-ció d’aquesta.

LABORAL

VALIDESA DE L’EXTINCIÓ DEL CONTRACTE D’OBRA O SERVEI EN FUNCIÓ DEL VOLUM DE FEINA

Sentència de l’Audiència Nacional 106/2019 de 16 de setembre de 2019

Aquesta Sentència, estableix com a vàlida la clàusula convencional que preveu la possibilitat d’extingir el contracte d’obra o servei deter-

minat en els casos en els que, per disminució real del volum de l’obra o servei contractat, resulti innecessari el número de persones contracta-des per a tal execució. En el supòsit de fet, la Confederació General de Treball (CGT) sol·licita la nul·litat de l’article 17 del Conveni Col·lectiu del Contact Center, el qual preveu la pos-sibilitat d’aquest tipus d’extincions. Al respecte, l’ AN desestima la demanda de CGT considerant que aquest pre-cepte s’ajusta a la legalitat vigent ja que, en essència, la causa d’extinció desenvolupada no és una altra que la prevista al art. 49.1.c) ET.

En aquest sentit, considera que el treballador que celebra un contracte temporal per obra o servei determinat a l’empara del precepte que s’impug-na és conscient des del moment de la subscripció del mateix que aquest pot extingir-se no només per la finalitza-ció del contracte, sinó també per la disminució del volum de la mateixa -sempre que l’empresa compleixi amb les obligacions d’informació i documentació assenyalades en el ma-teix - Finalment, conclou que aques-tes extincions referides a contractes temporals no són susceptibles de ser computades per a la determinació dels llindars del article 51 ET quan així vingui establert al Conveni Col·lectiu.

PRESUMPCIÓ LEGAL DE CONTRACTE CELEBRAT A JORNADA COMPLERTASentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA-Sevilla) 1082/2019 de 3 de juliol de 2019

NO

VE

TATS

JURISPRUDENCIALS

NO

VETATS JURISPRUDE

NCIA

LS

3 excel·lents raons per a milloraravui la teva Jubilació de demà

Rendibilitat Garantida 3,00%**

Solvència 191%***

Alter Mútua, des de 1840 garantint el futur dels Advocats i Advocades

Segueix-nos a les nostres xarxes socials:

| + INFORMACIÓ: T. 93 207 77 75 | www.altermutua.com | assessors@altermutua.com

| Fes la teva Aportació Extraordinària abans del 30/12/2019 i gaudiràs d’aquestes raons i, potser, d’algunes altres. . .

Dies SENSE impostos equivalents a l’Estalvi Fiscal que generarà la teva Aportació segons normativa IRPF per Mu-tualitats de Previsió Social. Consulta’ns els Dies SENSE impostos dels que podràs gaudir!

Rendibilitat bruta garantida fins a 31/12/2020. A partir d’aquesta data la rendibilitat bruta mínima garantida, fins la data de jubilació, serà del 0,25% més la participació en guanys que s’assoleixi cada any (la rendibilitat bruta mitjana dels darrers 3 anys ha estat del 3,00%, rendibilitats passades no pressuposen rendibilitats futures).

La nostra Ràtio de Solvència (SCR) és del 191%, pràcticament el doble del mínim exigible. El 93,81% de les nostres inversions estan en renda fixa i el 98,10% tenen un ràting superior o igual a BBB, grau d’inversió. Dades a 31/12/2018.

Dies SENSE impostos*

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019Ressenyes Jurisprudencials 12

L’esmentada resolució disposa la presumpció que un contracte de tre-ball ho és a jornada completa quan l’empresari no pugui demostrar el contrari. En el supòsit de fet, un treballador contractat a jornada parcial temporalment fou objecte d’un acomiadament per causes objectives el qual impugnà judici-alment. El principal punt de debat fou determinar les conseqüències jurídiques que es deriven de la conducta del empresari consistent en no registrar diàriament la jorna-da de treball efectuada ni entre-gar còpia del resum de les hores treballades al empleat. En conseqüència, el TSJA es pro-nuncia establint que la claredat del article 12.4.c) ET no ofereix cap dubte en la seva interpretació i com a tal, efectivament en cas d’incompliment de les referides obligacions de registre horari, el contracte es presumirà celebrat a jornada completa, llevat prova en contrari que acrediti el caràc-ter parcial dels serveis. Així, la Sala estima que en el cas concret concorren els pressupostos per a l’aplicació de la presumpció legal en tant que la part demandada no acredità en el procés el registre horari preceptiu ni desenvolupà activitat probatòria alguna en el sentit que l’actor prestava serveis amb caràcter parcial, el que porta a concloure que el demandant fou contractat o prestà serveis a jor-nada completa.

CONTENCIÓS- ADMINISTRATIU

OBLIGATORIETAT D’INCORPORAR OBJECTIUS DE

REDUCCIÓ D’EMISSIONS, ANÀLISI DE VULNERABILITAT I ESTIMACIÓ D’EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE

Interlocutòria de la Sala Contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 9 de juliol de 2019.

La resolució es dicta en el marc del recurs contenciós-administratiu interposat contra les resolucions d’aprovació de l’estudi informatiu, de l’estudi d’impacte ambiental i de declaració d’impacte ambiental, respectivament, associades al projecte de prolongació de l’autopista C-32.

Des de la importància que la Sala confereix al tràmit d’avaluació ambiental dels projectes i en particular, als estudis d’alternatives, i amb el rerefons de la recent Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del Canvi Climàtic (LCC), el TSJC estima parcialment la mesura cautelar instada per diverses associacions ecologistes. Dins de l’estricte marc cautelar, la Sala considera que l’avaluació ambiental realitzada no resulta completa i suficient als efectes de l’avaluació ambiental de la tècnica que requereix la LCC en el seu article 21.2.

L’article en qüestió estableix que en la promoció i planificació de projectes constructius de noves infraestructures de transport (entre d’altres), i en el marc de la seva avaluació ambiental, cal incorporar els objectius de

reducció d’emissions, l’anàlisi de vulnerabilitat, i la seva contribució a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I concretament, per a cada alternativa, cal incloure una estimació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

En aquest context, la Sala considera insuficients els documents inclosos en els expedients de les resolucions, els quals no aborden ni la tècnica ni els nous objectius de l’avaluació ambiental per aplicació de la Llei de Canvi Climàtic, ja que no comprenen el total de les emissions de gasos, ni per tant poden fer una estimació global per a cada una de les alternatives (inclosa la zero).

Les carències també fan referència a la justificació de la capacitat hidràulica dels viaductes per a períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys, i a la falta de determinació de les zones inundables. Per tant, es conclou que l’avaluació ambiental realitzada no resulta suficient des del punt de vista de les exigències de la LCC.

La resolució conclou acordant la suspensió de les resolucions de referència, ja que entén que si finalment, l’alternativa decidida resultés no ser la més adequada a nivell ambiental, es faria necessari el desmantellament de l’autopista realitzada i la construcció d’una de nova. En la part dispositiva el Tribunal aclareix que no es pronuncia sobre la mesura cautelar instada en relació a les obres, però que en cap cas es pot entendre que la suspensió de l’executivitat de les resolucions recorregudes permeti la seva continuació.

· El nostre quadre mèdic, a més de comptar amb centres de renom inclou els equips mèdics de prestigi que hi treballen.

· La nostra cobertura de pròtesis és la més completa del mercat.

· La cobertura d’assistència integral del càncer cobreix medicacions i teràpies que d’altres companyies no cobreixen.

· Som els únics que cobrim íntegrament la tècnica LASIK per a la cirurgia dels defectes de la refracció de l’ull.

· Garantim l’hospitalització en qualsevol centre del món, fi ns a un màxim de 42.000 €, per a tractaments especials que no prestin cap dels nostres centres concertats.

· I molt més !

lliure eleccióde ginecòleg i pediatre*

+ INFORMACIÓ: CONSULTA’NS

T. 93 207 77 75 | www.altermutua.com | assessors@altermutua.com

Segueix-nos a les nostres xarxes socials:

I ara, una TARGETA REGAL de El Corte Inglésper valor de 50 €

*Amb el reembossament del 80% de les despeses.

Per a noves altes d’una assegurança de salut d’Altermútua que es formalitzin abans del 31 de desembre de 2019.

Alter Mèdic PlusSaps què ens fa diferents de la resta d’assegurances de salut ?

VALOR INICIAL

Esta TARJETA REGALO es un documento al portador y

la responsabilidad de su uso compete exclusivamente

al comprador de la misma. El valor inicial de esta

tarjeta es su valor facial y de dicho importe se irán

descontando los sucesivos consumos por

adquisiciones de bienes y/o servicios en Centros

Comerciales y establecimientos de las empresas del

Grupo El Corte Inglés.

MÓN FISCAL

Seccions

LES ABSÈNCIES ESPORÀDIQUES COM A CRITERI DE DETERMINACIÓ DE LA RESIDÈNCIA FISCAL A ESPANYA

La qualificació d’un contribuent, sigui persona física o jurídica, com a resident o no resident fiscal d’un país, produeix uns efectes decisius en la seva mane-ra de tributació.

Els subjectes passius considerats residents fiscals a Espanya, tributaran per la totalitat de les rendes que obtinguin, siguin a Espanya o a l’estranger, mentre que si ostenten la qualificació de no residents seran gravats exclusivament per les rendes que el legisla-dor consideri obtingudes a Espanya.

A la llum de la normativa, un dels tres factors que segons les normes desencadenen la residència fiscal d’una persona física és la permanència de més de la meitat de l’any natural (183 dies) a Espanya.

Aquest pressupost de fet és en principi senzill, però la seva aplicabilitat pràctica és discutible, tenint en compte la inexistència de controls fronterers. A fi d’evitar que aquest criteri manqui de virtualitat o que quedi en mans de la voluntat dels interessats, la llei ordena que, per a determinar el període de

MÓN FISCAL

MÓN FISCAL

MÓN FISCAL

Guillem DomingoCol·legiat núm. 22.494

permanència, es computin les absències esporàdi-ques, tret que s’acrediti la residència fiscal en un altre país.

La norma vol considerar resident a un subjecte pas-siu, una vegada que es prova una estada física en territori espanyol, tret que demostri una altra espe-cífica residència fiscal. Seria suficient, una estada o presència significativa en territori espanyol per a obrir el còmput del període de permanència. Això és, ha d’entendre’s que el període de permanència a Espanya comprèn tant les estades en el mateix efec-tivament provades, com les absències esporàdiques, tret que acrediti la residència fiscal en un altre país.

Per tant, no serà raó oposable la no presència a Espanya per més de 183 dies (6 mesos) l’any, sinó que caldrà certificar-se la residència fiscal en un altre estat concret, sense que acrediti, a aquest efecte, una prova global d’estades majors a l’estranger.

L’acreditació de la residència fiscal no serà operati-va si el país en qüestió té la consideració de paradís fiscal a efectes reglamentaris, i en aquest cas haurà de provar la permanència en el mateix durant 183 dies, buscant així evitar la deslocalització en aquests territoris.

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Món Fiscal 15

Pel que respecta a l’acreditació de residència en un tercer país, la norma parla que l’acreditació ha de provar una residència de naturalesa tributària, no d’al-tres modalitats de residència, a saber, administrativa, laboral, etc. En definitiva, s’ha d’aportar certificació evacuada per les autoritats fiscals del país la residèn-cia del qual es pretén.

La indeterminació del propi concepte jurídic de “absència esporàdica” implica la seva aplicació en tots aquells casos en què el contribuent no pot acreditar la seva residència en un altre país. Per tant, sense aquest certificat de residència fiscal en un altre país, l’Administració tributària presumeix que totes les absències esporàdiques es comptabilitzen en el còmput dels 183 dies, considerant-les com a “permanents” i no “esporàdiques”.

Únicament l’obtenció d’un certificat de residència fis-cal en l’altre país permet trencar aquesta “presump-ció” de residència fiscal a Espanya.

Una Sentència del Tribunal Suprem 4306/2017, de 28 de novembre, ha vingut a matisar el concepte de “absència esporàdica”, permetent l’encaix de si-tuacions tributàries que tenien difícil solució abans d’aquest pronunciament. Així, cal recordar que, per exemple, el Conveni per a evitar la doble imposició entre Espanya i els Emirats Àrabs Units, considera en el seu article 4.1.b) que seran considerats resi-dents en els EAU, “les persones físiques domici-liades als Emirats Àrabs i que siguin nacionals dels Emirats Àrabs Units”.

Aquest article posava en dificultats a aquells resi-dents fiscals espanyols que desplaçaven la seva re-sidència per motius laborals o professionals a aquest territori i, en canvi, eren incapaços d’obtenir el cer-tificat de residència fiscal en EAU i els posava en la prova diabòlica d’haver de demostrar la no residència en territori espanyol.

Amb aquesta Sentència, el Tribunal lliga el concepte de residència fiscal amb el de permanència, per la qual cosa les absències esporàdiques han de reforçar la regla principal.

A partir d’una interpretació gramatical, s’entén que l’absència esporàdica seria “només l’esdevinguda de manera ocasional, la que no obeeix a un patró pre-fixat, continu o permanent”.

Aquest raonament ens porta a descartar com a absència esporàdica aquells períodes temporals di-latats en el temps; per exemple, aquells que exce-deixen dels 183 dies. Així s’estaria encobrint com a ocasional o esporàdic aquelles situacions de sortida permanent.

El fet jutjat va consistir en la consideració com a re-sident fiscal a Espanya, per a un becari del ICEX l’ob-jectiu del qual era precisament el de realitzar unes pràctiques fora de territori espanyol. El contribuent va entendre que la retenció practicada en el seu sala-ri com a resident no s’ajustava a la seva situació real de no residència en territori espanyol.

L’alt Tribunal estableix dos principis essencials:

- La permanència fora d’Espanya per més de 6 mesos al llarg de l’any natural com a conseqüència de gaudir d’una beca d’estudis no pot considerar-se com una absència esporàdica a l’efecte de l’article 9.1.a) LIRPF.

- El concepte d’absència esporàdica ha d’atendre exclusivament la dada objectiva de la durada o in-tensitat de la permanència fora d’Espanya, sense que per a la seva concurrència pugui ser vinculat a la presència d’un element volitiu o intencional que ator-gui prioritat a la voluntat del contribuent d’establir-se de manera ocasional fora del territori espanyol, amb clara intenció de retorn al lloc de partida.

Malgrat no ser una sentència recent, sí que posa de rellevància la necessitat d’anar revisant els criteris tradicionals de subjecció dels impostos. Sense per-dre de vista que els tributs han de contribuir al soste-niment de la despesa pública, resultaria interessant anar matisant el propi concepte de ”residència” que permeti una millor convivència entre una necessària recaptació i una millor integració entre els diferents sistemes tributaris del nostre entorn.

Q ui ha gaudit de la companyia dels animals sap que s’estableix una relació d’afectivi-tat i la seva absència causa tristesa. Són éssers sintientes (Sentient beings en anglès), conscients, amb curiositat i

capacitat d’atenció. S’ha sostingut al llarg de la història des de l’antiga Grècia amb

Aristòtil o a la Itàlia del segle XIII que el maltractament animal no estava ben vist des d’una perspectiva moral.

Ja al s. XIX Gran Bretanya va aprovar una llei contra el maltractament animal. I en el s. XX arran de la Decla-ració Universal dels Drets dels Animals de 1977 van fer seu aquest nou estatus protector fent un pas deci-siu sortint del posicionament moralista de la tradició romana.

Durant els següents 25 anys diferents països com Co-lòmbia, l’Argentina, Suïssa, Alemanya, Portugal... van anar deixant de costat la percepció legal de l’animal com una cosa.

El 1850 França amb la llei de protecció animal ( Llei Grammont) penava el maltractament. I ja fa anys fent gala del tòpic “país de l’Amor” va enaltir als animals

com a éssers sensi-bles (Codi Rural, article 214. 1r).

El conveni del Consell d’Europa de 1987 va abastar aquest àmbit. L’any 2007 amb l’art. 13 del Tractat fundacio-nal de la Unió Euro-pea, es va donar un recolzament en la seva protecció en preceptu-ar que és obligatori per als estats membres:

“Que tinguin plena-ment en compte les exigències en matè-ria de benestar dels animals com a éssers amb “capacitat de sentir”

En paraules d’Enrique Alonso “…aquest prin-

ANIMAL = COSA?... NO!Des de Món Jurídic ens endinsem una vegada més amb l’anàlisi de l’evolució de la normativa en matèria de protecció animal, aquesta vegada amb una succinta exposició de la mateixa en Dret Comparat, que abasta des del Tractat Fundacional de la UE fins al vigent panorama normatiu estatal.

Abel Molina Iniesta

Col·legiat núm. 1.985 (ICATER)

EL TRACTAT FUNDACIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA ESTABLEIX PER A TOTS ELS ESTATS MEMBRES, L’OBLIGACIÓ DE PROCURAR LES EXIGÈNCIES EN MATÈRIA DE BENESTAR DELS ANIMALS COM A ÉSSERS AMB “CAPACITAT DE SENTIR”

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Actualitat 17

cipi té rang constitucio- nal …”.

O com refereix Pérez Monguió: “Es passa a contemplar a l’animal com una entitat física i mental (…)”

Centrant-nos en Espanya el maras-me de regulacions territorials i interes-sos oposats en joc han dificultat l’avanç en aquesta matèria. A més mentre que el citat art 13 TUE es refereix a “animals” sense més i amb caràcter general, aquí es desatén aquest precepte i s’exclou

als animals salvatges. Per què despullar de protecció a alguns d’ells?.

Ens hem de retrotreure a 1877 amb les Ordenances Municipals de Palma de Mallorca (art. 206), tot i que limitada exclusivament als gossos. El Codi Penal de 1928 castigava en el seu article 810.4 el maltractament animal. També trobem tipificació en el Codi Penal i el seu text Refós de 1973.

Amb l’art 45 de la Constitució Espanyola de 1978 es va avançar protegint el “medi ambient” i “ els recursos naturals”. Però es va haver d’esperar fins a 1995 per a tenir una regulació penal més àmplia i concreta envers als animals.

Amb la reforma del 2003 es va modificar l’art. 632 en la seva redacció de 1995 i es va introduir la que fou en el seu dia una falta, l’article 631.2 CP

“Els qui abandonin a un animal domèstic en condicions en què pugui perillar la seva vida o la seva integritat seran castigats amb la pena de multa de 10 a 30 dies”.

I, es va elevar a delicte ( si hi ha lesions greus o mort de l’animal) amb l’art. 337 CP tot i que amb l’exigència de masses filtres (acarnissament, injustificadament…).

La Llei orgànica 5/2010 encara que abastava tant als ani-mals domèstics com també els “amansits”, va modificar

l’art. 337 suprimint l’acarnissament, però la conducta prohibida, no obstant això, va mantenir l’exigència que fos injustificada.

I amb una enèsima reforma la Llei Orgànica 1/2015 va despenalitzar, d’una banda, la falta i va passar a multar la conducta de l’art. 631 sobre “animals solts o en dis-posició de causar dany”. I, d’altra banda va crear un nou escenari punitiu en el qual l’art. 337 és revisat en profunditat amb: a) un tipus bàsic del paràgraf 1r de l’article 337, b) l’agreujat del paràgraf 2n i, finalment, c) el qualificat en el 3r. I abasta també la comissió per acció com per omissió, augmentant la pena en funció de resultat de mort o abast de les lesions que es cau-sin a l’animal.

Aquest marc legal conviu a més amb la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú o la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic i, a per a més inri, es dona la mà amb la normativa autonòmica, la qual resul-ta de gran disparitat.

A Catalunya trobem que partint del la Llei 13/1988 de protecció dels animals i l’art. 511-1.3 del Codi Civil de Catalunya giren al seu voltant un autèntic tsunami de decrets com: el Decret 278/1993 sobre el procediment sancionador, el Decret 243/1994 sobre els requisits que han de complir els centres de recollida d’animals de companyia abandonats...etc. A la vegada, conviuen amb altres lleis que segmenten la normativa com la Llei 10/1999 sobre la tinença de gossos perillosos (d’espe-cial rellevància), o la no menys polèmica Llei 34/2010 de regulació de les festes tradicionals amb bous. Unes altres han causat menys “soroll” com la Llei 5/1995 de protecció dels animals per a experimentació (...).

Aquest lletrat que signa considera criticable que tota aquesta reforma continuï contravenint la Carta fundaci-onal de la Unió Europea.

Si bé representa un avanç, el mateix és relatiu perquè el quàntum de les penes en ser inferior a 2 anys, per-met que aquesta, en molts casos, quedi en suspens. I d’altra banda, l’article 340 del Codi Penal, permet a més modular a la baixa la pena si el culpable va proce-dir a reparar el mal.

Una conclusió indiscutible, cal aconseguir una regula-ció homogènia a nivell autonòmic per a evitar que un animal estigui més protegit segons el territori. Finalment, fora del “cloud” del món jurídic, es fa neces-sari baixar a peu de carrer i educar-nos en valors.

CENTRANT-NOS EN ESPANYA EL MARASME DE REGULACIONS TERRITORIALS I INTERESSOS OPOSATS EN JOC HAN DIFICULTAT L’AVANÇ EN AQUESTA MATÈRIA

E l mes de maig passat la premsa nacional es va interessar per una demanda presentada per l’empresa Recapta Inversions Turís-tiques contra Tripadvisor per incloure els seus establiments sense permís i permetre opinions negatives que afectaven la imatge dels seus restaurants. La demanda va entrar en el Jutjat mercantil número 7 de Barcelona i la quantia que es reclama és de 660.000 euros.

Malgrat que hi ha hagut a nivell internacional casos pre-vis contra Tripadvisor, com la demanda que va presentar l’amo de Gran Resort Hotel de Tennessee (els Estats Units) reclamant 10 milions de dòlars a Tripadvisor, per haver estat qualificat com l’hotel més brut del país, a Espanya aquesta demanda ha estat nova, sobretot per l’import reclamat. Aquesta notícia ens convida a reflexio-nar sobre el dret a l’honor de les persones jurídiques i la seva perspectiva des de la legislació nacional espanyola.

Malgrat que històricament la doctrina s’ha mostrat dubi-tativa sobre considerar si les persones jurídiques podien o no, ser titulars del dret a l’honor, aquest debat s’antu-lla ja obsolet, exemple d’això és la Sentència del Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem 408/2016 de 15 de juny en la qual clarament es reconeix el dret a l’honor de les persones jurídiques, i el Tribunal Suprem assenya-la que aquest dret és especialment recognoscible en les persones jurídiques privades en sentit ampli, i enumera

aquestes incloent també a associacions, partits polítics, sindicats i fundacions.

Però per a enquadrar l’abast del dret a l’honor de les persones jurídiques hem de recórrer indefectiblement al concepte d’honor de les persones físiques, i aquest dret fonamental troba el seu principi en l’article 18 de la Constitució Espanyola que recull el que segueix: “Es ga-ranteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.”

Aquest dret fonamental s’ha desenvolupat en la Llei or-gànica 1/1982 de 5 de maig, que regula el dret a l’honor. Abundant és la Jurisprudència que podem trobar sobre aquest tema, i en certa manera, fins i tot podríem dir, sense por a equivocar-nos, que es tracta d’un dret “de coneixement popular”, perquè fa anys que els mitjans es fan ressò de demandes per suposades vulneracions al dret a l’honor, sent habituals entre els tertulians de te-levisió, artistes, esportistes, periodistes, etc.

Cert és, que també és de coneixement popular que unes prosperen i unes altres no, i això es deu al fet que el dret a l’honor troba el seu antagonista, en un altre dret fona-mental, com és, el dret a la llibertat d’expressió.

Per tant, i projectant el dret a l’honor de les persones fí-siques amb el de les persones jurídiques, devem també preguntar-nos, si les persones jurídiques tenen dret a la

DEMANDA CONTRA TRIPADVISOR PER 660.000 EUROS; DRET A L’HONOR DE LES PERSONES JURÍDIQUESL’autor realitza una il·lustrativa exposició de l’abast del dret a l’honor de les persones jurídiques, partint de la comparativa amb el mateix dret de les persones físiques recollit en la Constitució i les diverses opcions que tenen les persones jurídiques per fer valer la protecció del seu dret.

Gerard Cormenzana AlañaCol·legiat núm. 34.372

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Actualitat 19

llibertat d’expressió, dret consagrat en l’ar-ticle 20 de la Consti-tució Espanyola.

El Tribunal Constituci-onal en la seva Sen-tència TC/0404/2016 va aclarir la seva pròpia doctrina: “les persones jurídiques gaudeixen de drets fonamentals, tals com: llibertat d’em-presa, propietat, degut procés, intimi-tat i honor personal, llibertat d’expressió i informació, llibertat d’associació, entre altres”. És important

ressaltar que aquests drets són citats de forma mera-ment enunciativa per aquest tribunal, per la qual cosa no exclou altres drets personalíssims. Per tant, les perso-nes jurídiques també podran confrontar entre elles el dret a l’honor amb el dret a la llibertat d’expressió. Però indubtablement d’una manera moltíssim més comple-xa. I posem èmfasi en el fet que ho faran d’una manera molt més complexa, per la pròpia naturalesa divergent de les persones jurídiques.

El concepte de reputació, íntimament lligat al dret a l’honor, ens pot semblar relativament senzill de deli-mitar – almenys en el marc teòric – amb les persones físiques, però amb les persones jurídiques la cosa canvia substancialment. Qualsevol difusió d’una notícia pot afectar de manera feridora a una persona jurídica. Exemplifiquem en una societat mercantil, la difusió de qualsevol notícia negativa té o pot tenir, un impacte directe en la seva relació amb el mercat. I, per tant, amb la seva facturació present o futura. I com és propi de la confrontació de drets fonamentals, la notícia pot ser real o no, però l’essencial és que, si és real, el fet ha d’estar contrastat i la informació ha de ser veraç. Personalment, quan penso en una societat mercantil com a operadora de béns o serveis, no puc evitar acostar-me, almenys, orbitar sobre aquest tema, sobre les obsoletes tesis sobre que el dret a l’honor és una cosa pròpia de les persones físiques, però detinc la meva cavil·lació quan englobo el concepte en persones jurídiques. I això és així, ja que la lògica jurídica pot portar a un processalis-ta, a pensar que, si una difusió “indeguda” ha causat un perjudici a una societat mercantil, perjudici que és ob-

jectivable, en una baixada de facturació, l’acció seria la clàssica de l’article 1.101 del Codi Civil, la indemnització per danys i perjudicis.

Però tornant al cas concret de les reclamacions contra Triadvisor, i per a reconduir una mica el tema, davant una intromissió il·legítima al dret a l’honor, les perso-nes jurídiques tenen diverses opcions per a fer valer la protecció del seu dret. Hem de recordar, que la pugna habitualment trobarà el seu gènesi en el dret a l’honor d’una societat i el dret a la llibertat d’expressió i informació d’una altra persona física o jurídica.

Però entenem que l’acció idònia seria iniciar un procedi-ment civil ordinari emparat en la normativa recollida en la Llei orgànica 1/1982 de 5 de maig, que regula el dret a l’honor, en aquest procediment es podrien demanar, se-gons el cas en concret, fins i tot unes mesures cautelars, a fi que es posés fi de la manera més ràpida possible a la intromissió il·legítima. Però la mateixa demanda pot pre-tendre la fi de la intromissió il·legítima, una indemnització, o totes dues coses.

També podem recórrer a la Llei orgànica 2/1984, de 26 de març, sobre el dret de rectificació. Conforme a l’art. 1 d’aquesta Llei, tota persona, natural o jurídica, té dret a rectificar la informació difosa, per qualsevol mitjà de comunicació social, de fets que l’al·ludeixin, que consideri inexactes i la divulgació dels quals pugui causar-li perjudici.

Es tracta d’una acció (compatible amb la de la Llei orgànica 1/1982) que té com a finalitat la publicació de la rectificació de la informació que pot afectar la reputació de l’empresa o, si s’escau, la seva denegació.

Tripadvisor va guanyar la demanda que li va interposar el Gran Resort Hotel de Tennessee per 10 milions de dòlars, amb les quantioses conseqüències econòmiques que suposa la imposició de les costes, i més als Estats Units. També ha guanyat plets similars a Alemanya, França i Turquia.

Recapta Inversions Turístiques que és l’empresa que ges-tiona els restaurants afectats per les males crítiques en Tripadvisor va al·legar també a la demanda que Tripadvisor havia incorregut en competència deslleial i conductes con-tràries a la bona fe.

Serà interessant veure com la Sentència pondera el dret a l’honor de Recapta Inversions Turístiques amb el dret a la llibertat d’expressió, ja no de Tripadvisor, sinó dels usuaris de la seva plataforma, i la possible responsabilitat de Tri-padvisor sobre les opinions publicades en el seu web.

EL DRET A L’HONOR TROBA EL SEU ANTAGONISTA EN UN ALTRE DRET FONAMENTAL COM ÉS EL DRET A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Durant la celebració del 4t Congrés de l’Advo-cacia de Barcelona, vaig tenir el plaer d’assis-tir a una conferència els magnífics Ponents de la qual, Sr. Cristóbal Martell Pérez-Al-calde i Sr. Jesús G. Albalat, debatien sobre l’aplicació i contrast entre el dret fonamental de comunicar informació (periodística) enfront de l’inevitable problema que tal notícia produeixi un o diversos judicis paral·lels. La conclusió que m’he permès extreure és que és impossible evitar que es produeixin judicis paral·lels durant la tramita-ció d’un procediment penal. Partint d’aquesta premissa he desenvolupat les següents reflexions.

En principi la informació periodística ha de satisfer els gus-tos del ciutadà/consumidor, en cas contrari no té rellevància pública.

Així doncs, a més dels elements bàsics que constitueixen el dret de comunicar lliurement la informació (veracitat i diligència), se suma un altre element imprescindible: la re-llevància pública, que no és una altra cosa que l’interès del ciutadà/consumidor. Conseqüentment, l’agent que vol exer-cir el seu dret a comunicar la informació ha de respondre als gustos del ciutadà/consumidor, en cas contrari estaria exer-cint el seu dret a la llibertat d’expressió, sense rellevància pública, que no és informació . Això ens porta a concloure que el dret a comunicar la informació es regula pel gust del ciutadà/consumidor que, lliurement, rep la informació que més li plagui.

El procediment penal, i essencialment les resolucions judici-als, en principi, no responen al gust del ciutadà/consumidor, sent el fruit de l’exercici independent de la Justícia, expres-sat mitjançant la valoració dels fets i l’aplicació de les Lleis

per part dels Jutges i Magistrats, subjectes a interpretació subjectiva i, per tant, priva d’un procediment merament executiu.

A través de la interpretació subjectiva es pretén determinar els fets de manera veraç i fixar unes conclusions objectives. Tot això hauria de confluir a determinar una “veritat dels fets”. Veritat (“fets provats”) que el ciutadà/consumidor hau-ria de percebre com a inapel·lable.

Assumit l’anterior, cal determinar la relació entre informació i procediment judicial.

En primer lloc, cal assumir que d’un mateix procediment judicial neixen múltiples informacions ja que la informació es materialitza cada vegada que es publica i és a l’abast del ciutadà/consumidor. Mentrestant, del mateix procediment judicial, hi ha una sola resolució ferma. Cada informació, en ser veraç, contrastada i d’interès del ciutadà/consumidor, genera en el lector un judici de valor (esperit crític), de ma-nera tal que tenim tants judicis de valor quantes informaci-ons es publiquen del mateix argument. Si un procediment judicial, de naturalesa complexa, pot arribar a durar diversos anys abans de finalitzar en una sentència ferma, i d’aquest procediment judicial, durant la seva tramitació, s’han publi-cat diverses informacions (notícies), ens trobem que d’uns mateixos fets hi ha, d’un costat, múltiples informacions contrastades i veraces que es materialitzen en diversos ju-dicis de valor del ciutadà/consumidor i, d’un altre, una única resolució judicial ferma que es produeix una vegada tramitat el procediment. Arribats a aquest punt sorgeix la següent pregunta: Una sola resolució ferma és suficient per a des-virtuar múltiples judicis de valor (judicis paral·lels) sobre uns mateixos fets?

JUSTÍCIA PER A CONSUMIDORS? “DRET DE LA INFORMACIÓ, SECRET SUMARIAL I JUDICIS PARAL·LELS”L’autor exposa interessants reflexions que es deriven al voltant de la col·lisió que es produeix entre el dret a la informació i l’inevitable aparició de judicis paral·lels.

Raffaele Emiliano BassoCol·legiat núm. 30.604

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Actualitat 21

La mateixa qüestió podria també formular-se d’una altra ma-nera: El sentit de l’Estat de Dret i de la independència del Poder Judicial de cada ciutadà/consumidor, és suficient per a desvirtuar múltiples judicis de valor (judicis paral·lels)?

Possiblement la resposta és negativa.

Seguint el fil de les anteriors afirmacions, deuria llavors plantejar-se el problema de si, per a evitar judicis de valor paral·lels, els procediments judicials haurien de ser secrets (secret sumarial). Substancialment s’ha de valorar l’exigèn-cia constitucional de l’art. 120 CE. La tramitació d’un proce-diment judicial sense la seva “publicitat”.

És evident que aquest últim plantejament no és accep-table i que el control públic és part de l’ordre democrà-tic (una dictadura no necessita de control públic) i sense control no hi ha confiança en els Tribunals. Encara que hem de ser conscients que el terme “publicitat” no ha estat el mateix al llarg dels anys. Ben diferent és el seu desenvolupament en la societat actual, on les informaci-ons “corren” en la xarxa amb un sol clic, del que era fa (encara que només) deu anys. I ben diferent és l’accés a la informació en el dia d’avui del que era, per exemple,

fa només deu anys (els telèfons intel·ligents són un clar exemple).

De tot això es determina que: la publicitat d’un proce-diment judicial és absolutament necessària en un país democràtic per a garantir el control públic de la Justícia i mantenir la confiança de la comunitat. Tal publicitat actualment es materialitza a través del dret a comuni-car lliurement tota aquella informació que sigui veraç, contrastada i que sigui noticiable, això és, del gust del ciutadà/consumidor.

L’accés a la informació genera judicis de valor que, ne-cessàriament, són paral·lels, més ben dit anticipen, el judici que es determinarà en un procediment judicial. A més, aquests judicis paral·lels seran nombrosos i vari-ables, quan la resolució en un procediment judicial és, per la seva pròpia essència, única i invariable.

La qüestió que hauria de plantejar-se llavors és si els judicis de valor afecten les resolucions judicials.

O, el que és el mateix: Estem en una època en la qual preval la “Justícia per a consumidors”?

S egurament que l’interès pels usos de la terra deu ser tan antic com la mateixa humanitat. En tenim testimonis històrics en les disputes tingudes pel poble romà sobre la forma d’apro-fitar l’ager publicus, convertint-lo en espai de pastura per a la transhumància o bé fent-lo objecte d’ex-plotacions agrícoles.

La preocupació per les terres productives i per l’ofici agrari ens ve molt marcada per aquella tradició, i les normes de protecció d’aquesta activitat essencial per a la vida s’han anat adaptant a les necessitats i exigències de cada època.

És en aquest context que el 29 de maig passat, el Parla-ment de Catalunya va aprovar la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, una llei protectora i ordenadora llarga-ment esperada pel sector agrari per assegurar que el país disposi en el futur dels terrenys amb les condicions neces-sàries per al desenvolupament de les activitats agrícola, ramadera i forestal, destinades sobretot a la producció d’aliments i de matèries primeres, objectiu últim compartit per la comunitat internacional i per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

El preàmbul de la llei exposa els tres motius o raons que mouen el Parlament a promoure i a aprovar aquesta llei: primer, la necessitat de frenar l’ocupació creixent dels espais agraris aptes per a l’ús agrícola, ramader o forestal com a resultat de l’expansió dels nuclis urbans, de les vies

de comunicació i dels boscos; segon, complir les recoma-nacions de l’Assemblea Plenària de l’Aliança Mundial per al Sòl, en el sentit d’incrementar la producció d’aliments per a abastir el creixement de la població mundial, i, tercer, impulsar l’objectiu de desenvolupament sosteni-ble del pla nacional per a l’aplicació de l’Agenda 2030 a Catalunya, concretat a “posar fi a la fam, assolir la se-guretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible”.

En conseqüència, l’objecte de la llei es concreta a regular la planificació, la gestió, la conservació i la protecció dels espais agraris de Catalunya, a establir el règim jurídic que els és d’aplicació, i a regular els supòsits i les modalitats d’intervenció pública.

Tot això, amb la finalitat de protegir i afavorir el desenvolu-pament d’aquests espais com a “conjunt d’ecosistemes amb aptitud i vocació productiva d’us agrícola, ramader o forestal” –com defineix la pròpia llei-, establir les bases jurídiques i tècniques per a planificar-los, preservar la connectivitat d’aquests espais, assegurar-ne la viabilitat econòmica, identificar-los com a béns d’interès general, afavorir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal, contribuir a preservar-ne els valors paisatgístics i ambientals associats, potenciar el sector agrari en general, dinamitzar l’activitat econòmica del sector, i a establir nor-mes i criteris sobre els edificis construïts en l’espai rural, entre altres definits a l’article 2 de la pròpia llei.

LA LLEI DELS ESPAIS AGRARISExposició molt il·lustrativa de la nova Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris promoguda pel Parlament de Catalunya per frenar l’ocupació dels espais agraris, incrementar la producció d’aliments i complir amb els objectius de sostenibilitat de l’Agenda 2030.

Ramon Prat BofillCol·legiat núm. 21.244 Sub-director general de Relacions amb el Parlament

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Actualitat 23

És una llei que aspira a garantir l’equilibri entre tots els elements que intervenen en la realitat de l’espai agrari mitjançant la creació dels anomenats instruments de la planificació territorial sectorial agrària, així com la relació d’aquests amb el planejament urbanístic i la protecció am-biental. Per a això, la llei posa en connexió el conjunt de fac-tors que configuren aquesta realitat complexa, com són la producció, la qualitat alimentària, l’equilibri territorial, la pre-servació del món rural i els seus habitants, i el manteniment del medi ambient, el paisatge i la biodiversitat. Finalment,

la llei estableix normes per coordinar les actu-acions de les adminis-tracions que incideixen en aquest àmbit, siguin actuacions referides a infraestructures o a pro-jectes urbanístics.

Els set capítols en què s’estructura la llei es destinen, per ordre, a delimitar-ne el seu objecte i les seves finalitats, a establir els instruments de la plani-ficació territorial secto-rial agrària (Pla territorial agrari de Catalunya i plans agraris específics), a regular l’anàlisi d’afec-tacions agràries en el planejament urbanístic i la protecció ambiental, a establir un sistema d’informació i vigilància per a la protecció dels espais agraris, a deter-minar i regular les obres per a la construcció i manteniment de les in-fraestructures als espais agraris, a determinar

què s’entén per activitat agrària periurbana i l’establiment de normes que l’afecten i, finalment, a regular el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús.

D’aquests capítols se n’ha de destacar, per la seva trans-cendència en l’ordenació de l’activitat agrària, el mandat explícit al departament d’agricultura de la Generalitat de Catalunya d’implicar-se directament en la promoció, assis-tència i difusió de normes i recomanacions orientades a la gestió sostenible dels espais agraris i en l’aplicació de

bones pràctiques en l’activitat agrícola, ramadera i forestal -art. 4-; els articles -6 i 7- que defineixen, donen contingut i estableixen les normes per a elaborar i tramitar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, com a instrument per a aplicar les polítiques que estableix la llei; l’article -9- que obliga a mantenir un vincle de coherència entre els aspectes d’aquesta planificació agrària amb el planejament urbanístic i les normes de protecció del medi ambient; el capítol –V- regulador de les infraestructures als espais agraris; l’article -22- que defineix el concepte d’activitat agrària periurbana i estableix normes per a ordenar-la i protegir-la, els articles -23 al 28- que defineixen, identifi-quen, estableixen normes per a recuperació i estableixen el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, i finalment, des de la perspectiva de la tècnica legislativa cal remarcar l’article -3- destinat a les definicions d’espai agra-ri, espai agrícola, espai ramader i espai d’alt valor agrari.

La llei dels espais agraris va obtenir el suport parlamen-tari de 125 vots a favor i 3 abstencions en la votació final del Ple del Parlament el dia 29 de maig de 2019, va ser publicada al DOGC 7900, de 16.6.2019, i va entrar en vigor l’endemà mateix, tret d’aquelles disposicions contingudes en el capítol III, que regula l’anàlisi d’afectacions agràries, les quals, gairebé en la seva totalitat, no tindran efectes fins que no s’aprovi i es publiqui cap dels plans territorials sectorials agraris previstos.

El Govern de l’Estat ha manifestat la seva discrepància des del punt de vista competencial en relació amb disposicions contingudes als articles 10, 16, 17, 20 i la disposició addi-cional sisena. Arran d’això, i d’acord amb l’art. 33.2 de la LOTC, la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Genera-litat-Estat va acordar el passat 10 de setembre de 2019 d’iniciar negociacions per resoldre aquesta qüestió.

L’adopció de l’acord té l’efecte d’allargar fins als 9 mesos el termini per a la presentació de recurs d’inconstituciona-litat contra la llei, circumstància que facilita que ambdues institucions puguin mirar de trobar un compromís sobre el fons que faci possible trobar solució a la qüestió plantejada i evitar el recurs.

Sens perjudici del que es dedueixi d’aquest procediment constitucional, correspon ara a l’actual Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’impuls i l’inici dels treballs d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, instrument fonamental per a aplicar les prescripcions de la llei. Una vegada aquest Pla estigui enllestit, el Govern de la Generalitat l’ha d’aprovar i l’ha de presentar al Parlament, perquè en tingui coneixement.?

L’OBJECTE DE LA LLEI ES CONCRETA A REGULAR LA PLANIFICACIÓ, LA GESTIÓ, LA CONSERVACIÓ I LA PROTECCIÓ DELS ESPAIS AGRARIS DE CATALUNYA, A ESTABLIR EL RÈGIM JURÍDIC QUE ELS ÉS D’APLICACIÓ, I A REGULAR ELS SUPÒSITS I LES MODALITATS D’INTERVENCIÓ PÚBLICA

EL COL·LEGI ES MOU

L’ICAB GUARDONAT AMB EL “PREMIO IGUALDAD” DE WOMEN IN A LEGAL WORLD El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha estat guardo-nat amb el “Premio Igualdad” que concedeix Women in a Legal World (WLW), una organització sense ànim de lucre nascuda a Espanya i integrada per dones rellevants del sector legal que desitgen transformar l'entorn en què es desenvolupen per tal que tots els professionals, homes i dones, tinguin les mateixes oportunitats d’acon-seguir l'èxit en la seva carrera.

La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va recollir en nom de la Corporació aquest guardó que su-posa un clar reconeixement a l'intens treball de la Junta de Govern per aconseguir implantar la igualtat dins el sector de l'Advocacia, mitjançant el 'Pla Igualtat ICAB 2018-21'. La degana va agrair al jurat, a la presidenta de Women in a Legal World, Marlene Estevez, i a totes les sòcies de WLW el premi i el seu treball incansable en favor de la igualtat dins el món del Dret.

També va destacar que el dret a la igualtat és l'engranat-ge que millor permet la realització dels drets humans;

i el feminisme és el motor que impulsa el desenvolu-pament d'una societat més igualitària, perquè sense igualtat no hi ha democràcia. Per aquest motiu l’ICAB, està fermament compromès amb la promoció de dones en els poders públics i en la incorporació de la perspecti-va de gènere per tal d’aconseguir un ordenament jurídic equilibrat, així com unes polítiques públiques i internes a les empreses i a les institucions que siguin paritàries i conciliadores. Per això, el Col·legi s’ha compromès en assolir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides número 5, relatiu a la igualtat de gènere, i a l’obligada presència per a la universalització dels drets humans, l’enfortiment de la pau i l’accés a la justícia.

En aquesta primera edició dels premis ‘Women in a Legal World’, l’organització va concedir el ‘Premio de Honor’ a María Emilia Casas Bahamonde, ex membre del Tribunal Constitucional, per la seva contribució i promoció a la visibilitat de les dones juristes; el ‘Premio Mujer del Año’ a Rosario Silva, jutge espanyola al Tribunal de Justícia Europeu; i el ‘Premio a los Valores’ a les 27 diputades i senadores constituents que van aconseguir importants avanços en els drets de la dona.  

COMUNICAT SOBRE LA SENTÈNCIA DEL ‘JUDICI AL PROCÉS’

El passat 14 d’octubre i un cop feta pública la sentència del Tribunal Suprem sobre la el conegut com a Judici al procés, el Consell de l’Advocacia Catalana va difondre el següent comunicat en representació dels 14 Col·legis de l’Advocacia de Catalunya.

“El Consell de l’Advocacia Catalana, com a òrgan repre-sentant dels 14 Col·legis de l’Advocacia de Catalunya i davant la transcendència social i jurídica de la sentèn-cia del Tribunal Suprem publicada en el conegut com a Judici al Procés, Causa Especial 20907/2017, emet per unanimitat el següent COMUNICAT:

L’advocacia institucional no pot més que respectar la de-cisió judicial com una exigència pròpia del nostre Estat social i democràtic de Dret. Respecte que en cap cas n’exclou la crítica i el dissentiment, fonaments de tota societat democràtica. Estem segurs que l’acceptació de la crítica per part dels òrgans judicials, quan és fonamen-

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 El Col·legi es mou 25

tada i amb arguments, és una mostra de normalitat i d’aprofundiment en la seva legitimitat.

Sense perjudici d’una anàlisi que com a juristes creiem que ha de ser més acurat i pausat, creiem que la sen-tència és severa i desproporcionada.

La sentència posa fi a un judici que mai s’hagués d’ha-ver iniciat si la política hagués complert la seva missió. La sentència no posa fi a una situació que encara a totes les parts amb el seu futur. Un futur que només es pot resoldre des del pacte, l’exercici valent de la política i el respecte a una llei que estigui al servei del progrés de la ciutadania i la seva voluntat lliurement expressada. Encoratgem els nostres polítics, entitats socials, professionals, col·legials i societat civil en ge-neral a posar tot el seu talent i intel·ligència al servei d’aquest objectiu, al mateix temps que volem transme-tre l’escalf a tots els condemnats i les seves famílies.

No ens correspon a nosaltres entrar en el debat de les respostes socials a la sentència però donat que no en desconeixem l’impacte que la sentència tindrà en la nostra convivència i davant la controvèrsia que aquesta qüestió suscita, com a juristes, volem recordar que el respecte a la llei i a l’opinió dels altres no exclou el dret a la llibertat d’expressió i la protesta cívica i pacífica.

Amb independència del contingut de la sentència, creiem necessari recordar la importància que té el dret de defen-sa. Per això, volem posar en valor la feina que han desen-volupat les advocades i els advocats de les defenses que han intervingut professionalment en aquest procediment, molt particularment perquè entre elles hi ha persones col·legiades en diferents Col·legis de l’Advocacia de Ca-talunya, havent demostrat la seva qualitat professional i personal i llur valentia en l’exercici d’aquest dret”.

JOAQUIM DE MIQUEL, NOU VICEDEGÀ DE L’ICAB

En la Junta celebrada el 29 d’octubre els membres de la Junta de Govern de l’ICAB van decidir per unani-mitat i d’acord amb els Estatuts del Col·legi nomenar Joaquim de Miquel Sagnier, col·legiat núm. 12855, com a nou vicedegà, després de la renúncia de Jordi Pina, que ha estat vicedegà de la Corporació des del 28 de juny de 2017 fins al 29 d’octubre de 2019.

Aprofitem aquestes línies per d’una banda, agrair al company Jordi Pina la tasca realitzada durant aquests dos anys, i de l’altra volem desitjar al nou vicedegà molts èxits en aquesta nova etapa.

L’ICAB LLIURA ALS PARTITS POLÍTICS AMB REPRESENTACIÓ AL PARLAMENT LES 15 PROPOSTES PER A UNA JUSTÍCIA DIGNA

Davant la nova convocatòria d’eleccions generals el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va celebrar un debat amb diferents partits polítics per tal de conèixer els seus plantejaments en matèria de Justícia.

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 201926 El Col·legi es mou

En l’acte presentat per la degana del Col·legi de l’Advoca-cia de Barcelona, Mª Eugènia Gay, hi van participar: Cari-na Mejías, candidata número 4 per la circumscripció de Barcelona del Grup Parlamentari Ciutadans (C's); Mercè Perea, candidata número 3 per la circumscripció de Bar-celona del Grup Parlamentari Socialista (PSC); Carolina Telechea, advocada i número 2 per la circumscripció de Barcelona del Grup Parlamentari Republicà Esquerra de Catalunya Sobiranistes (ERC); Manuel Reyes, candidat número 3 per la circumscripció de Barcelona del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (PP); Joan Comorera, advocat i candidat al Senat per Barcelona del Grup Parlamentari Catalunya En Comú Podem; Jaume Alonso Cuevillas, candidat número 3 per la circumscrip-ció de Barcelona del Grup Parlamentari Junts per Cata-lunya (JxCAT) i Juan Carlos Segura, advocat i candidat número 3 per la circumscripció de Barcelona de Vox.

L’acte també va servir perquè la degana donés a conèixer i fes arribar als diferents partits polítics partici-pants en el debat un document amb les ‘15 propostes per a una Justícia Digna’. Es tracta de les millores més urgents i necessàries que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona considera que s’haurien de dur a terme en l’àmbit de la justícia per adequar-la a les necessitats pròpies del segle XXI. Aquest document també es farà arribar al futur titular del Ministeri de Justícia.

L’ICAB POSA EN COMÚ AMB LES ADMINISTRACIONS LES ACCIONS PER COMPLIR ELS ODS DE L’AGENDA 2030

Per commemorar el ‘Dia de les Nacions Unides’, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va celebrar el pas-

sat 22 d’octubre la jornada ‘An inclusive commitment for the global goals. L’agenda 2030 a l’ICAB’, un acte organitzat per la Comissió Delegada per a la promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb l’objectiu que el Col·legi posés en comú amb les diferents Administracions del Govern d’Espanya, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona les accions que s’estan duent a terme per assolir els Objectius de Desenvo-lupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides amb la finalitat d’establir sinergies i vies de col·laboració mútua.

En el marc d’aquest acte, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay, va ser l’encarregada de donar a conèixer les accions que està realitzant l’ICAB a la resta de participants : Jorge Solana Crespo, assessor de l'Alt Comissionat per l'Agenda 2030 del Govern d'Espanya; Arnau Queralt i Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvo-

lupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya; Núria Parlon, diputada per a les Polítiques de Participa-ció, Agenda 2030 i ODS de la Diputació de Barcelona i Miquel Rodríguez, comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona. La taula va ser moderada per Emma Gumbert, diputada de la Junta de Govern i vicepresidenta de la Comissió ODS de l’ICAB

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona s’ha compromès a assolir l’ODS 5, relatiu a la igualtat de gènere i empo-derar a les dones i nenes; l’ODS13, per adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes; l’ODS 14, per conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins pel desenvolupament sostenible; l’ODS 15, per promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i lluitar contra la desertificació, detenir i invertir la degradació de les terres i frenar la

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 El Col·legi es mou 27

pèrdua de diversitat biològica, i l’ODS 16 per promoure les societats pacífiques i inclusives per al desenvolupa-ment sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tots i totes i crear institucions eficaces, responsables i inclusi-ves a tots els nivells.

L’ICAB continuarà treballant per donar a conèixer tots els projectes per assolir els ODS en tots els fòrums i entitats de la societat civil catalana.A més d’aquest acte commemoratiu, un any més l’ICAB ha posat la bandera de les Naciones Unides a la seva façana per celebrar el ‘Dia internacional de les Nacions Unides’.

PRESENTAT AL PLE DEL CGAE EL ‘MECANISME DE SEGONA OPORTUNITAT’

El Grup de Treball de la ‘Segona Oportunitat’ del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i del Consell de l’Ad-vocacia Catalana, -representat pel secretari i president de la Comissió de Normativa de l’ICAB, Jesús Sánchez, i pel coordinador del Grup de Treball, Martí Batllori,- van presentar el passat 11 d’octubre en el ple del Consejo General de la Abogacía Espanyola, les accions que està duent a terme per a la difusió del ‘mecanisme de Sego-na Oportunitat’.

Es tracta d'una eina que té com a objectiu permetre que una persona física, malgrat haver tingut un fracàs econòmic, empresarial o personal, disposi d'una nova possibilitat d'encarrilar novament la seva vida ja que a través d'aquesta eina es dona solució al problema del sobreendeutament, buscant una exoneració dels deutes que permeti a les persones insolvents tornar a

començar. L'ús de mecanismes de solució al sobreen-deutament està molt estès en països del nostre entorn com Anglaterra (amb més de 230.000 expedients el 2018), a França (amb més de 160.000) o Alemanya (amb més de 80.000) mentre que a Espanya van recó-rrer al concurs consecutiu 3.839 persones el 2018.

El Grup de Treball sobre la ‘Segona Oportunitat’ del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i del Consell de l’Advocacia Catalana ha iniciat una campanya per donar a conèixer aquest mecanisme i, al seu torn, conscien-ciar a la ciutadania que l'advocacia pot prestar-li l'assis-tència jurídica necessària per afrontar el procediment que li permeti obtenir un resultat idoni per a les seves circumstàncies: un acord entre el deutor sobreendeutat i els seus creditors o la cancel·lació dels deutes.

Aquesta campanya informativa coincideix, a més, amb la posada en marxa de la iniciativa “Aliança per a la segona oportunitat”, en la qual es treballarà conjunta-ment amb Administracions públiques, col·legis profes-sionals i altres entitats de la societat civil catalana per a contribuir a promoure el coneixement del ‘mecanis-me de Segona Oportunitat’ entre la ciutadania.

EL DIPUTAT ALEJANDRO FUENTES-LOJO, NOU VOCAL DE LA COMISSIÓ DE CODIFICACIÓ

El diputat de la Junta de Govern de l’ICAB Alejandro Fuentes-Lojo Rius ha estat recent-ment nomenat vocal de la Secció d'Obligacions i Contractes de la Comissió de Codifi-cació de Catalunya. La Comissió de Co-dificació és l'òrgan que té atribuïda la funció d'elaborar les propostes de

revisió, actualització i desenvolupament del dret privat de Catalunya, especial-ment en l’àmbit del Dret Civil.

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 201928 El Col·legi es mou

PARTICIPA EN LA XXI EDICIÓ DEL CONCURS DE CONTES D’ADVOCATS I ADVOCADES!

Fins al 31 desembre 2019 podeu partici-par a la XXI Edició del Concurs de Contes d'Advocats i Advocades que tradicionalment convoca el Col·legi de l’Advocacia de Barelo-na. La temàtica dels contes és lliure i els millors contes seran publicats en el llibre de

contes que es posarà a la venda el proper Sant Jordi a l’igual que el lliurament del premi.

El concurs és obert a tots els col·legiats i col·legiades. Com a novetat, en aquesta edició podran participar-hi funcionaris, procuradors, jutges, notaris i resta d’ope-radors Jurídics.

L’ICAB SE SUMA A LA CAMPANYA ‘UNA POMA PER LA VIDA’

El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona va participar en la campanya solidària 'Una Poma per la Vida', ini-ciativa envers les persones afectades d’esclerosi múl-tiple que té com a objectiu sensibilitzar l’opinió pública sobre aquesta malaltia.

Per això, els treballadors i treballadores de l'ICAB van trobar-se damunt la taula el passat 25 d’octubre una poma.

Els fons recaptats amb la campanya una 'Poma per la Vida' es destinen al programa FEM Feina, que impulsa l’ocupabilitat entre les persones amb esclerosi múltiple.

NECESSITES CONTACTAR AMB UN PÈRIT JUDICIAL I FORENSE? Arran del conveni de col·laboració entre l’ICAB i l’Asso-ciació Catalana de Perits judicials forenses col·labora-dors de l’Administració de Justícia, us informem que al web de d’aquesta Associació, www.perits.org, troba-reu el llistat dels seus perits ordenats per especialitat professional. Tots ells estan inclosos a les llistes del Departament de Justícia.

Aquesta llista actualment té un format exclusivament en digital per facilitar la cerca i disposar de la infor-mació sobre els seus membres de forma permanent-ment actualitzada.

PROP DE 250 ALUMNES REALITZEN A L'ICAB LA PROVA D’ACCÉS A L’ADVOCACIA

Prop de 250 alumnes van realitzar a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona la prova de l’examen d’ac-cés a la professió d’advocat i procurador que es va celebrar el passat 26 d’octubre. Es tracta de la segona convocatòria d’aquesta prova, la primera es va realit-zar el passat 6 d’abril.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona té convenis per a la realització dels màsters d’accés amb dife-rents Universitats catalanes: Universitat de Barce-lona, amb la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la Universitat Pompeu Fabra, amb la Universi-tat Abat Oliba CEU i amb la Universitat Oberta de Catalunya.

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 El Col·legi es mou 29

SANT RAIMON DE PENYAFORT L’ICAB ja està treballant en la propera festivitat de Sant Raimon de Penyafort que tindrà lloc des del dimarts 14 de gener fins al 1 de febrer de 2020. Re-serveu-vos les dates!

Properament s’activarà la pàgina web de Sant Rai-mon, on us informarem detalladament de tota la programació d’actes previstos.

DEFUNCIONS

Món Jurídic vol expressar el seu condol als familiars i amics dels companys i companyes de l’ICAB que han causat baixa per defunció: Francesc Bonet i Ar-mengol; Josep M. Morales Villasevil; Xavier Carrasco Gamisans; Jesús Javier Navarro Pola; Javier Villavec-chia Delas; José Fuentes Lojo; Luis Maria Benavente Tocado; Rafael Aznar Campins; Marcela Serrano Díaz; Juan Antonio Ferrer Faralt; Francesc Montserrat Mas.

I CONCURS PHOTOGRAFICAB. LA MIRADA DE L’ADVOCACIA 50/50

A l’ICAB volem conèixer els vostres talents i es-trenem concurs de fotografia. En aquesta primera edició hem escollit el títol 'La mirada de l’advo-cacia: reflexes 50/50' i us demanem que presen-teu fotografies relacionades amb la igualtat i la paritat.

S’hi poden presentar totes les persones col·legiades i associades a l’ICAB. Per participar-hi és necessari:

• Seguir el perfil corporatiu de l’ICAB a Instagram @advocaciabarcelona.

• Publicar les teves fotografies amb els hashtags #photografICAB i #SantRaimon2020.

Les persones participants podran presentar més d'una fotografia. La data límit de participació és el 13 de gener de 2020, a les 24 h.

Més informació a www.icab.cat

propers esdeveniments

GRUP DE L’ADVOCACIA JOVE

Seccions

QUÈ ÉS LA GIG ECONOMY?

El terme gig prové de l’argot musical, en el qual signi-fica actuació de curta durada (“bolo”). Aplicat al món empresarial, el concepte de gig economy, conegut també com “l’economia dels petits encàrrecs”, fa referència a un nou model de prestació de serveis en el qual els professionals són contractats per clients i/o empreses per a la realització de feines esporàdiques i/o projectes puntuals. 

L’origen d’aquest model econòmic es remunta a l’any 2008 als Estats Units amb motiu de la crisi fi-nancera global, que va posar de manifest la rigidesa del mercat laboral i la necessitat de les empreses de maximitzar la seva eficiència i reduir els cos-tos laborals, optant per noves fórmules i models de contractació més òptims i econòmics. Tot això, sumat a la disrupció tecnològica que estem vivint als darrers anys, va donar peu al que avui es coneix com a gig economy.

Uber és un clar exemple d’aquesta nova realitat que està a l’alça i que es preveu que cada cop guanyi

més adeptes. El funcionament és simple: a través d’una plataforma digital o d’una aplicació mòbil, clients i usuaris poden contactar amb professionals de tot tipus per a encarregar un servei o projecte concret, sense exclusivitat enfront als primers. El professional aporta el coneixement i els mitjans ne-cessaris per dur a terme l’encàrrec, cobrant un im-port final del qual, normalment, s’ha de detreure la comissió que s’emporten els intermediaris digitals. 

PROS I CONTRES DE LA GIG ECONOMY

Dels beneficis i avantatges associats a aquest nou model de contractació en destaca, principalment, la llibertat del professional: la flexibilitat horària, la deslocalització i el treball en remot, amb la corres-ponent conciliació de la vida laboral i familiar. També la possibilitat d’escollir pel professional aquells projectes que li resultin més interessants i atrac-tius. Pel que fa a les empreses, permet externalitzar els seus serveis sense la necessitat de suportar els costos laborals inherents i als usuaris accedir de forma fàcil i àgil a una àmplia gama de professionals en diverses matèries i oficis. Sona bé, oi?

Patricia Paredes BatallaCol·legiada núm. 43.296

LA GIG ECONOMY I L’ADVOCACIA

Món Jurídic · #325 · Octubre/Novembre 2019 Grup de l’Advocacia Jove 31

Malauradament, no tot són flors i violes. A l’altra cara de la moneda, trobem que aquest model de contracta-ció parteix de la consideració d’aquests professionals com a autònoms privant-los de qualsevol protecció i reconeixement dels drets propis d’una relació laboral, és a dir, indemnització per acomiadament, període de vacances retribuït o baixes per incapacitat temporal, entre d’altres. 

Els més escèptics amb la gig economy afirmen q