món jurídic núm. 261

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$OCTUBRE !"##

L!OBSERVATORIPREMI AL SERVEISOJ SOM

PARLEM AMBCANDIDATS PER BARCELONAELECCIONS GENERALS

TRIBUNA OBERTADICCIONARI JURÍDIC CATALÀ ONLINE

JUNTA EN DIRECTE CONVOCATS PREMIS JURÍDICS !"##

MESURES D$AGILITACIÓ PROCESSAL INCORPORADES ALS ORDRES CIVIL I PENAL

En vigor la Llei d’accésPEDRO L. YÚFERA. DEGÀ DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA.

Després de cinc anys de vacatio legis, el 31 d’octubre de 2011 va entrar en vigor la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, d’accés a

les professions d’Advocat i Procu-rador dels Tribunals que, finalment, dóna resposta a una de les reivindi-cacions històriques de l’advocacia espanyola i que es remunta al Con-grés de Lleó de 1970: una formació professional, especial i específica de la nostra professió un cop assolits els coneixements jurídics dels que es dota als llicenciats en Dret a la Universitat.

Amb aquesta normativa no només es pretén dotar al llicenciat/gra-duat en Dret dels coneixements, destreses i habilitats pròpies de la professió d’advocat sinó harmonit-zar la formació d’advocat a Espanya amb la de la resta d’advocacies dels altres Estats membres de la Unió Europea

Per aquest motiu, la Llei d’accés i el Reglament que la desenvolu-pa (Reial Decret 775/2011, de 3 de juny), recullen la necessitat de col·laboració, en matèria de forma-ció professional, entre les Universi-tats i Col·legis professionals en be-nefici de la qualitat de la formació impartida als futurs advocats.

Aquesta formació consistirà en un Màster o Curs professionalitzador d’una durada de 90 crèdits ECTS, dels quals, 60 crèdits seran de caràcter teoricopractic i 30 crèdits de pràctiques externes i tutelades en despatxos d’advocats, empreses i d’altres Institucions Públiques. La superació d’aquesta formació capa-citarà a l’aspirant per a presentar-se a la prova d’avaluació, d’àmbit estatal, que, en cas d’obtenir la qualificació d’Apte, atorgarà el títol d’advocat.

Amb la reforma que se’ns planteja des de l’ICAB continuarem treballant per donar compliment a la nostra missió com a Col·legi professional per garantir la formació de la nostra professió. És per això que l’ICAB ha arribat a acords amb les diferents universitats -Universitat de Barce-lona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universi-tat Abat Oliba (UAO) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)- per or-ganitzar el Màster professionalitza-dor el curs 2012-2013; primera edi-ció possible després de l’entrada en vigor de la Llei.

MON JURÍDIC EDITORIAL

Fins ara, Espanya era l’únic país de la Unió Europea que no tenia regu-lat l’accés a la professió d’advocat. Aquesta normativa es pot conside-rar un primer pas cap a la homoge-neïtzació europea de la nostra pro-fessió que pretén equiparar el nivell de capacitació dels professionals de la Unió i que en pretén lllur lliure circulació, lliure prestació de serveis i lliure establiment en tot el territori de la UE.

Des de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, treballem de ma-nera continuada per a garantir l’èxit d’aquest nou repte, per tal d’aconseguir que la nostra advo-cacia sigui la més competent tant a nivell estatal com comunitari. En aquest sentit ens queda molt camí per recórrer, altres Estats Membres exigeixen períodes de pràctiques de fins a cinc anys mentre que la regu-lació espanyola preveu una durada que no ultrapassarà les 700 hores. Entenent que el millor coneixement d’una professió s’adquireix amb la pràctica, podem afirmar i concloure que si bé conceptualment estem a prop d’Europa, temporalment enca-ra estem molt lluny i que caldrà se-guir treballant per garantir una ad-vocacia competent i que presti uns serveis jurídics de qualitat que be-neficiïn el conjunt de la ciutadania.

MÓN JURÍDIC OCTUBRE 2011 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

14 PELS PASSADISSOS

16 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

22 TRIBUNA OBERTA

24 PARLEM AMB CANDIDATS PER BARCELONA

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

30 JUNTA EN DIRECTE

32 SERVEIS ICAB

34 COMISSIONS PUNT X PUNT

38 ADVOCACIA EN IMATGES

40 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

44 PASSES PERDUDES

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: Josep M. Balcells CabanasMaria Beuster PérezJordi Bonet AgustíJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLaura Maniega JáñezOlga Tubau MartínezJulián Valón Mur

Cap de ComunicacióAntonio Gómez-Reino Isalt

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Xavier Batalla, Juan José Climent, Xavier Genover, Isabel Iranzo, Vicente Pérez, Jesús Sánchez, Marta Sánchez-Ocaña i Juan Carlos Zayas.

Fotografia Istockphoto, Shutterstock, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 261 | OCTUBRE 2011 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 OCTUBRE 2011 MÓN JURÍDIC

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Les reformes processals incorporades per les lleis d’agilitació processal, jurisdicció social i concursalLA COMISSIÓ DE NORMATIVA VA ORGANITZAR EL 27 DE SETEMBRE UNA JORNADA QUE TENIA COM A OBJECTIU EXPOSAR LES NOVETATS MÉS SIGNFICATIVES DE LES REFORMES PROCESSALS DE LA LLEI D’AGILITACIÓ PROCESSAL, LA LLEI DE JURISDICCIÓ SOCIAL I LA REFORMA DE LA LLEI CONCURSAL. EN AQUEST I PROPERS NÚMEROS, PUBLICAREM ELS RESUM DE LES PONÈNCIES, COMENÇANT PER UNES BREUS NOTES DEL COMPANY JESÚS SÁNCHEZ, ORGANITZADOR DE LA JORNADA, L’ARTICLE DE VICENTE PÉREZ DAUDÍ I MARTA SÁNCHEZ-OCAÑA, RESPECTE DE LA LEC I LA COL·LABORACIÓ DE JUAN CARLOS ZAYAS, SOBRE LES REFORMES A LA LECRIM.

legi d’Advocats de Barcelona, ha prosperat la proposta de l’ICAB de modificació parcial de l’article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals , Administratives i de l’Ordre So-cial . Amb la nova redacció que es dóna a l’ar ticle 35 de la Llei 53/2002, els procediments mo-nitoris fins a 3.000 euros, estan exempts del pagament de la ta-xa judicial. Així mateix i respecte dels procediments monitoris en els quals la reclamació sigui su-perior a 3.000 euros s’estableix una taxa fixa reduïda de 50 euros, a la qual haurà d’incrementar-se el 0,5% o 0,25%, segons la quan-

L’11 d’octubre de 2011 es van pu-b l i c a r a l B O E les lleis d’agili-tació processal, de la ju r isd ic-

ció social i de reforma de la Llei Concursal. Des de la Comissió de Normativa de l’ICAB hem seguit la tramitació parlamentària d’aques-tes l le is i rea l i t zat nombroses propostes d’esmenes que es van remetre a la totalitat dels grups parlamentaris.

Com a conseqüènc ia de l t re -ball realitzat des de la Comissió de Normativa de l ’ I l ’ lustre Col-

Jesús Sánchez García Diputat responsable de la Comissió de Normativa de l’ICAB


t ia rec lamada (menor o major d’1.000.000 euros).

Així mateix i com a conseqüència de les propostes d’esmena elabo-rades des de la Comissió de Nor-mativa, per millorar la regulació del concurs de persona natural, així com respecte de l’execució hipotecària, amb sengles propos-tes de regulació d’un procediment notarial destinat a la l iquidació patr imonia l per sobreendeuta-ment de les persones naturals i un procediment notar ia l , per a l’adjudicació de l’habitatge habi-tual hipotecat, s’ha aprovat, en la Llei 38/2001, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei 22/2003 de 9 de juliol, Concursal, una Disposi-ció Addicional Única.

A través de la mateixa es regula que el Govern haurà de remetre a les Corts Generals, en el termini

de sis mesos, un informe sobre l’aplicació i els efectes del con-junt de mesures adoptades per millorar la situació de les perso-nes físiques i famílies que es tro-ben en dificultats per satisfer les seves obligacions i especialment les garantides amb hipoteca, ha-vent d’incloure aquest informe la possible adopció d’altres mesu-res, tant substantives com a pro-cedimentals que, a través de les oportunes iniciatives, completin la protecció econòmica i social de consumidors i famílies. A aquest efecte, podran proposar-se opci-ons de solució extrajudicial per a aquests casos, siguin de caràcter notarial o registral, de mediació o d’una altra naturalesa.

Finalment el 27 de setembre de 2011 des de l’ICAB es va organit-zar una jornada en la qual es van analitzar les principals novetats.

Amb la nova redacció que es dóna a l’article 35 de la Llei 53/2002, els procediments monitoris fins a 3.000 euros, estan exempts del pagament de la taxa judicial


icab

Rectángulo


La reforma del procés civil a través de la Llei d’agilitació processal

rò amb una important novetat que pot evitar la celebració del judici i el dictat de la sentència. La re-forma aplica la tècnica monitòria a aquest judici, modificant la seva tramitació.

- Una vegada admesa a tràmit i abans de la vista el Secretari judi-cial requerirà al demandat perquè en el termini de deu dies desallot-gi l’immoble, pagui a l’actor o, en cas de pretendre l’enervació, pagui la totalitat del que deu o posi a la disposició d’aquell en el tribunal o notarialment l’import de les quan-titats reclamades en la demanda

1.L’aplicació de la tècnica monitòria als judicis de des-nonament per falta de pagament.

Una de les principals novetats que introdueix la Llei 37/2011, d’agili-tació processal, és la reforma de l’ar ticle 440.3 LEC. El judici de desnonament per falta de paga-ment de rendes o quantitats de-gudes, acumulant o no la preten-sió de condemna al pagament de la mateixa, es tramitarà –com fins ara- a través del judici verbal, pe-

Vicente Pérez Daudí Professor Titular de Dret ProcessalUniversitat de Barcelona

Marta Sánchez-Ocaña Fernández Magistrada del Jutjat de Primera Instància número 2 de L’Hospitalet.

LES PRINCIPALS NOVETATS QUE INCORPORA LA LLEI 37/2011, DE 10 D’OCTUBRE, DE MESURES D’AGILITACIÓ PROCESSAL, AL PROCÉS CIVIL SÓN L’APLICACIÓ DE LA TÈCNICA MONITÒRIA ALS JUDICIS DE DESNONAMENT PER FALTA DE PAGAMENT, LA SUPRESSIÓ DEL RECURS D’APEL·LACIÓ CONTRA LES SENTÈNCIES QUE ES DICTIN EN JUDICIS VERBALS I QUE NO SUPERIN ELS 3.000 EUROS, LA MODIFICACIÓ DE LES RESOLUCIONS RECURRIBLES EN CASSACIÓ O A TRAVÉS DEL RECURS PER INFRACCIÓ PROCESSAL, EL PROCEDIMENT DELS RECURSOS DEVOLUTIUS I LA SUPRESSIÓ DE LA QUANTIA PER INTERPOSAR EL PROCÉS MONITORI. A CONTINUACIÓ INFORMAREM D’AQUESTES MODIFICACIONS.


i el de les quals degui en el mo-ment d’aquest pagament enerva-dor del desnonament; o en un al-tre cas comparegui davant aquest i al·legui succintament, formulant oposició, les raons per les quals, segons el seu parer, no deu, en tot o en part, la quantitat reclamada o les circumstàncies relatives a la procedència de l’enervació. El re-queriment és més complex que en el monitori ja que tendeix a dues actuacions: que desallotgi i pagui. Per tant si només paga però no desallotja, s’entendrà enervada l’acció, sempre que fos possible. Si només desallotja però no paga, l’incís sisè del 440.3 preveu que es dictarà decret donant per aca-bat el judici de desnonament però el demandant podrà instar el des-patx d’execució, s’entén respecte de les quantitats degudes quan s’hagin acumulat les dues accions. De manera que el que tindrem a continuació serà una execució di-nerària en la qual el títol serà el decret donant per acabat el des-nonament al costat de la previsió legal que comentem. De la lletra de la llei es desprèn que després de la sol·licitud del demandant el jutjat haurà de dictar una interlo-cutòria despatxant execució, que es notificarà i davant de la qual cabrà oposició, com en qualsevol altra execució dinerària de tí tol judicial. Si no s’han acumulat les accions i el demandat desallotja l’immoble, el decret posa fi al judi-ci de desnonament i entenem que no hi haurà posteriors actuacions d’execució, excepte en el cas que l’actor sol·liciti expressament que es mantingui la diligència de llan-çament a fi que es s’estengui acta de l’estat en què es trobi la finca”, a l’empara de l’art. 703.4 modificat per la Llei 19/09.

- Si el demandat no fa res, se-gons l’incís cinquè del 440.3 “si no atengués el requeriment de pagament o no comparegués per oposar-se o aplanar-se, el Secre-tari judicial dictarà decret donant per acabat el judici de desnona-ment i donarà trasllat al deman-dant perquè insti el despatx d’exe-

cució, bastant per a això amb la mera sol·licitud”. S’exigeix per tant la sol·licitud, bastarà un escrit, no caldrà demanda d’execució, però no és suficient la petició d’exe-cució directa en la demanda (art. 549.3, que si és aplicable per al cas de sentència que estimi l’acció de desnonament).

- Si s’oposa al·legant succintament les raons de l’oposició es convoca-rà la vista del judici verbal, però si no compareix es dictarà sentència sense més tràmit, com fins ara.

El que ha pretès la reforma de l’ar-ticle 440.3 LEC és evitar les vis-tes dels judicis de desnonament per falta de pagament i el dictat de sentències (en la seva immen-sa majoria estimatòries). Des d’un punt de vista pràctic es va detec-tar que tan sols en el 10% d’aquest t ipus de procediments existeix oposició, resultant inútil la previsió de la celebració de la vista amb el cost addicional que això implica.

Des d’un punt de vista pràctic d’agilitació aquesta reforma ha de considerar-se positiva, perquè per-metrà que sense judici ni sentència s’acabi el procés a través de de-cret i es llanci al demandat, en la línia de les últimes grans reformes de la llei processal que pretenen descarregar a jutges i magistrats de tasques de tràmit i reservar-los la funció de jutjar i executar el jut-jat. En aquest cas, només hi haurà judici si el demandat s’oposa, en-tenent el legislador que si no s’al·-leguen raons pel demandat, no cal la celebració de vista. Per a l’èxit d’aquest nou tràmit serà fonamen-tal la notificació del requeriment que es realitzi. I aquesta és una de les principals traves proces-sals amb la qual ens trobem en els processos de desnonament. Recordem que la llei 19/2009 va reformar recentment l’article 155.3 LEC per considerar que si les parts no han assenyalat en el contracte un domicili per als actes de comu-nicació, aquest serà amb caràcter general, el de l’habitatge o local arrendat. I l’ar t. 164 paràgraf 4t també reformat per la llei 19/09 preveiés quan no pogués trobar-se al demandat ni efectuar-li la comu-nicació als domicilis al fet que es re-fereix l’art. 155.3, que es procedirà sense més tràmits a fixar la cèdula de citació en el tauler d’anuncis de l’Oficina Judicial. Aquesta possibi-litat legal va ser un canvi importan-tíssim que ha permès acudir a la citació mitjançant edicte i evitar la desesperada “recerca” del deman-dat per aconseguir la seva citació, amb la consegüent suspensió de la vista assenyalada i la dilació del procediment.

Amb la reforma que ara comen-tem, s’introdueix un requeriment, que suposa una mica més que una mera citació o notificació, i que ha de fer-se en forma personal segons tradicionalment s’ha entès. El nou art. 440.3 diu que “el requeriment es farà en la forma prevista en l’art. 161 de la LEC”, que preveu la comunica-ció per mitjà de lliurament de còpia de la resolució o cèdula a la seu del tribunal o al domicili del destinatari.

La reforma de l’article 440.3 LEC ha de considerar-se positiva, perquè permetrà que sense judici ni sentència s’acabi el procés a través de decret i es llanci al demandat, en la línia de les últimes grans reformes de la llei processal que pretenen descarregar a jutges i magistrats de tasques de tràmit i reservar-los la funció de jutjar i executar el jutjat



- Eleva la quantia de les sentèn-cies recurribles en cassació a aquells processos que excedeixin de 600.000 euros, però permet expressament que s’al·legui la con-currència d’interès casacional en la resta de processos.

- Suprimeix el recurs de reposició previ al recurs de queixa.

De forma paral·lela es modifica la tramitació del procediment dels re-cursos devolutius unificant l’escrit de preparació i d’interposició del recurs. A partir de l’entrada en vigor de la llei haurà de realitzar-se en el termini de 20 dies des de la notifi-cació de la sentència.

Aquesta reforma té incidència en al-tres institucions com l’execució de la sentència i les mesures cautelars.

En relació amb l’execució de la sen-tència la llei 37/2011, de mesures d’agilitació processal, modifica els articles 527.1 i 535.2 LEC per esta-blir que l’execució provisional podrà demanar-se en qualsevol moment des de la notificació de la resolució

en què es tingui per interposat el ter-mini del recurs devolutiu o, si escau, des del trasllat a la parteix apel·lant de l’escrit de l’apel·lat adherint-se al recurs i sempre abans que hagi re-caigut sentència en aquest.

La llei 37/2011, de mesures d’agilita-ció processal, també reforma l’arti-cle 744 LEC, establint expressament que el recurrent ha de sol·licitar el manteniment o adopció de noves mesures cautelars en l’escrit d’inter-posició del recurs d’apel·lació.

3. Altres reformes realitzades per la llei 37/2011, de 10 d’octubre, de Me-sures d’Agilitació Processal.

Altres reformes que realitza la llei en la LEC són les següents:

- La taxa per a l’exercici de la potes-tat jurisdiccional s’inclou en el con-cepte de despeses del procés.- Es modifica la conversió de l’execu-ció hipotecària en execució ordinària regulada en l’article 579 LEC, preve-ient expressament que en aques-ta es despatxarà execució, amb el que l’executat podrà oposar-se a la mateixa.

- Es modifica el procediment apli-cable per tramitar les terceries de domini i de millor dret, que serà a través del judici verbal.

- Es modifiquen els processos es-pecials per a la tutela del crèdit i s’acull expressament l’arrendament de béns mobles.

- S’introdueix el caràcter preferent en els processos sobre capacitat, filiació, matrimoni i menors en els casos en què algun dels interessats sigui un menor.

- Se suprimeix el límit quantitatiu en el procés monitori.

Finalment, la llei 37/2011, de 10 d’oc-tubre (BOE d’11 d’octubre 2011), ha entrat en vigor als 20 dies de la seva publicació.

Per tal de no minvar les garanties i alhora no frustrar la finalitat prete-sa amb aquesta reforma i la duta a terme per la Llei 13/09, caldrà con-jugar adequadament la pràctica del requeriment que haurà d’intentar-se en la forma prevista en l’art. 161 i la possibilitat de notificació i cita-ció per a la vista fixant la cèdula en el tauler d’anuncis, tal com permet l’art. 164 in fine.

2. La modificació dels recursos: resolu-cions recurribles i el procediment dels recursos devolutius.

Una altra de les reformes ha estat la limitació de les resolucions recur-ribles. La llei 37/2011, de 10 d’oc-tubre, ho modifica des d’una triple perspectiva:

- Suprimeix el recurs d’apel·lació contra sentències dictades en ju-dicis verbals que es tramitin per la quantia i no superin els 3.000 euros.



Competencia (se in-troduce el art. 14-bis de la LECrim)Cuando la compe-tencia objet iva se determine en aten-

ción a la gravedad de la pena, el órgano competente para el enju-iciamiento de la persona jurídica será el que correspondería según la pena si el delito lo hubiera co-metido una persona f ísica. Así, por ejemplo, una corrupción de un menor de 13 años (art. 187, 2º CP) que le corresponde una pena de 4 a 6 años de cometerlo una persona física, si se imputa a una persona física será enjuiciado por la Audiencia Provincial.

Del derecho de defensa y decla-ración de la Persona Jurídica (en adelante, PJ) imputada (se intro-ducen los arts. 119, 120 y 409-bis)• Se citará en el domicilio soci-al a la PJ imputada para que de-signe un representante, así como Abogado y Procurador. Si no se designa representante puede con-tinuar el proceso frente al Aboga-do y Procurador. Hay que hacer notar que se prevé la citación úni-camente en el “domicilio social” y no, como por ejemplo se indica en el art. 839-bis, en el domicilio social “conocido”.

• Se practicará una comparecen-cia para comunicarle los hechos

Preceptos de la Ley 37/2011 que afectan a la Ley de Enjuiciamiento CriminalEL NUEVO CÓDIGO PENAL (CP) APROBADO POR LA LEY ORGÁNICA 5/2010, EN SU ART. 31-BIS HA ESTABLECIDO LA RESPONSABILIDAD PENAL DIRECTA DE LAS PERSONAS JURÍDICAS (PJ) POR HECHOS COMETIDOS EN SU NOMBRE O POR SU CUENTA POR SUS REPRESENTANTES LEGALES O ADMINISTRADORES DE HECHO O DE DERECHO, O POR PERSONAS SOMETIDAS A LA AUTORIDAD DE ÉSTOS. SE HACÍA PRECISO, POR TANTO, LA DETERMINACIÓN DEL RÉGIMEN PROCESAL APLICABLE A LOS SUPUESTOS DE IMPUTACIÓN DE LA PERSONA JURÍDICA. LA LEY DE MEDIDAS DE AGILIZACIÓN PROCESAL ESTABLECE UN PRIMER CUERPO NORMATIVO- PROCESAL QUE, AÚN CUANDO NO DE FORMA EXHAUSTIVA O COMPLETA, PERMITIRÁ MATERIALIZAR EL ENJUICIAMIENTO DE LA PERSONA JURÍDICA EN EL PROCESO PENAL.

Juan Carlos Zayas Sadaba Col·legiat núm. 14.416


delictivos (por escrito o mediante entrega de la denuncia o querella) y la lectura de derechos (art. 775 LECrim).

• La designa de Procurador su-pone que se notificarán a este to-dos los actos procesales, incluso los de carácter personal.

Hasta cier to punto este siste-ma ralentiza el trámite procesal, puesto que en la práctica sería factible que se citara a la P.J. en su domicil io con entrega de la denuncia, querella o resolución en que se contengan los hechos imputados y se pueda designar el representante y el Abogado y Procurador en mismo día de la declaración.

• La declaración de la PJ se to-mará al representante especial-mente designado acompañado con abogado.

• Se aplicarán las disposiciones generales para la declaración de los procesados (art. 385 a 409-bis LECrim) en lo no incompatible con la reforma.

• Sin embargo la incomparecen-cia del representante equivale al acogimiento al derecho de no declarar.

• El nuevo art. 120 LECrim indica que cuando se requiera o autorice la presencia del imputado esta re-ferencia se entenderá hecha al re-presentante de la PJ Sin embargo la parte final del precepto “podrá asistir acompañado de letrado” es confusa, ya que parece permi-tir que se practiquen diligencias probatorias con la PJ imputada sin que necesariamente esté el Abogado.

Medidas cautelares, entradas y registros (se introduce art. 544,quater y se añade el apartado 4ª del art. 554 LECrim)• Tras la imputación de una PJ se pueden adoptar las medidas cautelares establecidas en la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de novi-

embre del CP. En el CP de 1995 no había “medidas cautelares”, por lo que habrá que entender que se trata de las “medidas de seguridad” no privativas de liber-tad del art. 96.3 del CP de 1995. Se plantean, sin embargo, algunos interrogantes prácticos, como por ejemplo cómo y a quien se impon-drá una medida de alejamiento en el caso de una PJ ( ¿a los adminis-tradores de la P.J.; a todos los que se relacionen con la PJ; solamente a quien ostente la representación en el proceso?) .

• La adopción de la medida cau-telar exige la petición expresa de parte y la celebración de vista. El auto es recurrible en apelación.-Se define “domicilio” a efectos del artículo 544, como el espacio físico que constituya “su centro de dirección” ( sea domicilio soci-al o no) u otro lugar en donde se custodien documentos o soportes de su actividad.

Celebración del juicio y requisitoria (se introduce el art. 786 bis de la LECrim, se introduce un nue-

vo apartado 8 del art. 787 de la LECrim y se introduce un nuevo art. 839 bis de la LECrim).

• La PJ en el juicio podrá estar representada por un representan-te que designe. Del tenor literal se deduce que no es obligatoria la presencia del representante en el acto del juicio y que el representan-te puede ser diferente que el nom-brado en instrucción. Esta persona declarará en nombre de la P.J con los mismos derechos que cualquier imputado, si esta prueba ha sido propuesta y admitida. Es incompa-tible la condición de representante de la PJ y testigo.

• La incomparecencia del repre-sentante designado no impide la celebración del juicio, que conti-nua con la presencia del Abogado y Procurador.

• En el caso de una PJ la confor-midad debe prestarla el represen-tante con poder especial a tal efec-to. Esta conformidad no vinculará el juicio que se celebre frente a los acusados (art. 787, 8 de la LECrim).

Este precepto es importante por-que es la primera vez que se plas-ma positivamente un criterio para la valoración de una conformidad de un acusado (aunque sea una PJ) frente a los demás acusados que no se conforman, que se re-suelve con un criterio de no vin-culación para el Juez de esta con-formidad, lo que parece acorde con el principio de presunción de inocencia de los acusados que no se conforman.

• Se dictará requisitoria cuando no sea posible citar a la PJ para la inicial comparecencia en el “domi-cilio social conocido”, lo que a nu-estro entender permite la citación no únicamente en el domicilio que resulte del Registro Mercantil, si-no en cualquier otro lugar que se conozca reside la sociedad.

• La requisitoria se publicará en el BOE y el Boletín Oficial del Re-gistro Mercantil.

Es la primera vez que se plasma positivamente un criterio para la valoración de una conformidad de un acusado (aunque sea una PJ) frente a los demás acusados que no se conforman, que se resuelve con un criterio de no vinculación para el Juez de esta conformidad, lo que parece acorde con el principio de presunción de inocencia de los acusados que no se conforman


ACTUALITAT PELS PASSADISSOS

La justícia catalana va atendre quasi un milió i mig de litigis durant el 2010

El president del Tribunal Supe-rior de Justicia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gime-no, va destacar en el discurs d’obertura de l’any judicial que els jutjats i tribunals de Cata-

lunya van resoldre durant el 2010 un total de 1.440.082 litigis, fet que suposa una mitja de 191 expedients per cada mil habitants. I va concretar que dels litigis atesos, 251.938 són sentències, 83.662 decrets i 942.833 inter-locutòries. Per aquest motiu va voler deixar de manifest la gran labor i càrrega que su-porten els magistrats i jutges del TSJC.

Segons va informar Gimeno, les execucions hipotecàries s’han gairebé quadruplicat des de 2007 quan es van presentar 4.538 de-

mandes, mentre que al 2010 van arribar a les 18.112, xifra superior a de l’any 2009 (18.053).

El president del TSJC va voler destacar que “l’esquerda” que es pot obrir “entre les lleis i el sentit social ha de ser reparada en àmbits aliens als que són competència dels tribunals de justícia”. “La funció jurisdiccional no pot de cap manera atribuir-se responsabilitats que són pròpies d’altres poders de l’Estat”, va sentenciar Gimeno.

Finalment, el president del TSJC va posar de manifest “la situació de dèficit de l’ús del català a l’administració de la justícia” i va demanar un esforç per tal que el seu ús s’equipari al que en fan els ciutadans.

EL PASSAT 30 DE SETEMBRE VA TENIR LLOC L’OBERTURA DE L’ANY JUDICIAL, ACTE AL QUAL VAN ASSISTIR ELS VOCALS DEL CGJP CARLES CRUZ, RAMON CAMP I MIGUEL COLLADO; LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA, TERESA COMPTE, LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA, PILAR FERNÁNDEZ BOZAL; EL SECRETARI DE GOVERN, GERMÀ GORDÓ; EL VICEPRESIDENT DEL CONSELL SUPERIOR JUSTÍCIA DEL PRINCIPAT D’ANDORRA, JOSEP Mª CAIRAT; EL PRESIDENT CONSELL DE COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA, ANTONI MOLAS; EL DEGÀ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA, PEDRO L. YÚFERA; EL DEGÀ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE PROCURADORS, IGNACIO LÓPEZ; EL PRESIDENT DEL COL·LEGI DE GRADUATS SOCIALS, VICENTE CARDELLACH; EL PRESIDENT DE L’ACADÈMIA DE JURISPRUDÈNCIA I LEGISLACIÓ DE CATALUNYA, JOSEP-DELFÍ GUÀRDIA I CANELA, EL DIRECTOR DE L’OFICINA ANTIFRAU, DANIEL DE ALFONSO.


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

El president de PIMEC, ponent del segon ICAB Empenta

El president de PIMEC va exposar la greu si-tuació econòmica que travessen les petites i mitjanes empreses a Catalunya i els autò-

noms. Al seu parer, les causes que han conduït a aquesta situació són la falta de finançament, la caigu-da de les vendes i l’augment de la morositat.

González va arremetre en el seu dis-curs contra els bancs, perquè el fet que no concedeixin crèdits a les em-preses suposa “estar en situació de risc de mort continua”. I va afegir que la condicions per concedir crèdits són molt rígides i dures per a les empre-ses. També va instar a l’Administració perquè modifiqués la normativa per tal d’estimular la recapitalització d’empreses, perquè simplifiqués les gestions de burocràcia vers les em-preses, perquè Hisenda fixés el ter-mini de devolució de l’IVA en les em-preses que exporten molt, perquè fomentés una justícia més ràpida per tal de poder agilitzar els procediments concursals, i promogués canvis en la legislació laboral que contribuïssin a millorar la situació de les pimes, apos-tant especialment per un únic con-tracte. En quant a la Llei de Morositat va afirmar que “és una llei bona i molt important, però el moment actual de crisi serà difícil de complir” i va afegir: “les grans empreses estan fent moltes coses per no complir-la”.

González també va afirmar que les pi-mes havíem reduït costos arran de la crisi i va destacar que les exportacions de les pimes no havien decaigut, i que

EL PRESIDENT DE PETITA I MITJANA EMPRESA A CATALUNYA (PIMEC), JOSEP GONZÁLEZ, VA SER EL PONENT DE L’ICAB EMPENTA, EL CICLE DE CONFERÈNCIES QUE ORGANITZA EL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA AMB LA VOLUNTAT D’ACOSTAR EL SECTOR ECONÒMIC I EMPRESARIAL A L’ADVOCACIA, CELEBRAT EL PASSAT 29 DE SETEMBRE, A LA SEU COL·LEGIAL. L’ACTE VA SER PRESIDIT PEL DEGÀ, PEDRO L. YÚFERA.

s’ha d’apostar per aquesta via per sor-tir de la crisi.

El president de PIMEC també va expo-sar altres línies que considera que han de fer les empreses per poder remun-tar l’actual situació. En aquest sentit, va

dir que els empresaris han de canviar el “xip” perquè el principal problema no és la davallada de les ventes –com es pensa- sinó la manca de finança-ment. Per això, va apostar perquè les pimes tinguin un finançament mix entre bancs i entitats publiques (ICO, ICF) i no basat només em els bancs, com s’ha fet tradicionalment. També va animar a buscar sinergies entre empre-ses que es poguessin complementar, ja que “les associacions o fusions poden fer més fortes les empreses” i alhora poden millorar la competitivitat. Final-ment va animar a tots a treballar per recuperar la confiança.

Per al proper ICAB Empenta del 23 de novembre, amb Josep Ma Ál-varez, cal confirmar assistència a [email protected].

Més de 50 participants, tant advocats com professionals van assistir a la ponència de Josep González (PIMEC).

23 de novembre, ICAB Empenta amb Josep Ma Álvarez, secretari general de CCOO Catalunya. Impartirà la conferència: ‘La contenció salarial, solució per a la crisi? El paper de l’advocat’


El CICAC presenta el recurs contra la retallada en els mòduls del Torn d’Ofici

El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Anto-ni Molas, acompanyat del president de la Comissió del Torn d’Ofici, Miquel Rodrí-guez Zamora, van presentar

el 29 de setembre el recurs que demana la suspensió cautelar de la resolució dictada per la Consellera de Justícia, Pilar Fernán-dez Bozal. L’advocacia catalana manifesta el seu desacord amb la retallada duta a ter-me pel Departament de Justícia i considera que s’haurien d’haver estudiat altres fórmu-les de contenció de la despesa sense afec-tar les retribucions als advocats de Torn

EL CONSELL DE L’ADVOCACIA CATALANA VA PRESENTAR EL PASSAT 29 DE SETEMBRE EL RECURS CONTRA LA RESOLUCIÓ DE LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA, PUBLICADA AL DOGC EL PASSAT 29 D’AGOST, SEGONS LA QUAL ELS MÒDULS DE COMPENSACIÓ ECONÒMICA DE LES ACTUACIONS DELS ADVOCATS INSCRITS AL TORN D’OFICI PER AQUEST ANY 2011 PATEIXEN UNA RETALLADA D’UN 5%. LA MATEIXA RETALLADA AFECTA LA SUBVENCIÓ QUE JUSTÍCIA ABONA ALS COL·LEGIS PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS DE TORN D’OFICI.

d’Ofici, atès que els honoraris -ja porten dos anys congelats- i estan molt per sota del preu de mercat.

El Consell de Col·legis d’Advocats de Cata-lunya, que canalitza el pagament del Torn d’Ofici als 14 Col·legis d’Advocats de ca-talans, va rebre l’últim pagament el pas-sat 10 d’octubre, quan el Departament de Justícia va abonar les actuacions profes-sionals corresponents al 45% del mes de maig i el 45% del mes de juny de 2011. Resten pendents el pagament del 55% del mes de juliol, i la integritat del juliol, agost i setembre.

Presentació del recurs al registre del Departament de Justícia de la Generalitat de Ca-talunya, per part del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Antoni Molas (es-querra) i el president de la Comissió de Torn d’Ofici, Miquel Rodríguez Zamora (dreta).



Fe d’errates

Es fa constar que a la noticia titulada “L’exdegà i com-

pany Jaume Alonso Cuevillas Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona”, apareguda al número 258 co-rresponent al mes de juny de 2011, hauria d’aparèixer entre cometes la frase que s’inicia amb “succeint” i finalitza amb “ICAB” al tractar-se de decla-racions directes de l’exdegà en relació al seu nomenament.

Conveni de Col·laboració entre l’ICAB i FOGASA

Es tracta d’un servei pel qual els advocats d’aquesta cor-

poració podeu presentar les sol·licituds de prestacions de garantia salarial a l’ICAB i la corresponent documentació per a la seva compulsa, un cop l’ha-gueu presentat on-line davant el Registre electrònic de FOGASA. Un cop efectuada aquesta com-pulsa, el Col·legi és qui remet la totalitat de l’expedient a FOGA-SA, per a evitar que us hagueu de desplaçar davant aquest organisme.

Trobareu tota la informació so-bre el procediment per realitzar aquest tràmit al cercador de “tràmits i serveis de l’ICAB” po-sant com a paraula clau “Foga-sa”. Igualment, si teniu qualse-vol consulta podeu adreçar-vos a al Servei d’Atenció Col·legial en horari: de dilluns a dijous, de 9.00h a 18.00h i divendres de 9.00h a 15.00h; o bé per correu electrònic ([email protected]).

Servei SOJ SOM de l’ICAB, menció honorífica dins el Premi “Buenas Prácticas en Justicia”

El projecte presen-t a t p e l C o l · l e g i d’Advocats de Bar-celona respon a la voluntat d’optimitzar i també de potenciar

els punts des dels quals s’ofereix orientació jurídica i mediadora als ciutadans. D’aquesta manera, l’ICAB reforça el coneixement de la media-ció com a mètode alternatiu de reso-lució de conflictes entre els usuaris dels serveis d’orientació. Així per exemple, una persona que acudeix al Servei d’Orientació Jurídica en la demarcació territorial de l’ICAB rep en el mateix punt, si s’escau, infor-mació relativa a la mediació i al seu funcionament.

LA INTEGRACIÓ DELS SERVEIS D’ORIENTACIÓ EN MEDIACIÓ I DELS SERVEIS D’ORIENTACIÓ JURÍDICA (SOJ) EN UNA XARXA ÚNICA D’ATENCIÓ INTEGRAL AL CIUTADÀ, REALITZADA PEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA, HA ESTAT DISTINGIDA COM A “MENCIÓ HONORÍFICA” DINS LA CATEGORIA ‘INICIATIVES PER A UN SERVEI DE JUSTÍCIA ORIENTAT A LES PERSONES” DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL PREMI ‘BUENAS PRÁCTICAS EN JUSTICIA’ QUE HA IMPULSAT EL MINISTERI DE JUSTÍCIA.

El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera, va ser l’encarregat de recollir el guardó d’aquesta menció en un acte que va tenir lloc el 18 d’octubre al Palacio de Parcent (Madrid). L’acte va ser presidit per Secretari d’Estat de Jus-tícia, Juan Carlos Campo Moreno.

Per la diputada responsable del Centre de Mediació del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Elena Moreno aquesta distinció “ és un reconeixement a l’efectivitat de la xarxa única dels serveis d’orientació -jurídica i mediadora- creada per l’ICAB amb l’objectiu de facilitar una atenció integral als ciutadans i també de la professionalitat de l’equip d’advocats que estan al front d’aquests serveis”


Defuncions

Món Jurídic vol expressar el seu condol als famili-

ars i amics dels companys i companyes de l’ICAB que han causat baixa per defunció.

Manuel de Asprer Casado, Rafael Blanes Navarro, Car-les Cortada i Balderich, Xa-vier Cunill Solà, Joan Ferrer Pérez, Antonio García Gon-zález, José Luis Hernández González, Francisco-Ramon Jou Aresté, Rogelio López Aznar, Maria Deborah Es-quefa Viñas, Joan Molas Ba-llarda, Narciso Nadal Oller, Julio Núñez Gregorio, Manu-el Pujol-Xicoy Robert, Carlos de Travy y Campà, Evaristo Vallejo Bonet, Ramon Vallejo Montes, Benigno Vega Mén-dez i Úrsula Vestweber Haas.

Continuant amb el procés de millora de totes les instal-

lacions de l’ICAB us informem que la Delegació de Berga ja té connexió a Internet.

D’aquesta manera i via wifi us podreu connectar amb els vos-tres portàtils.

El nom del wifi és ICABWIFI i la contrasenya per poder-vos con-nectar és IcaBwifi2011 (cal res-pectar les majúscules)

La assignació de IP es automàti-ca i la dóna el router.

També compteu amb dos ordi-nadors de consulta que ja tenen connexió a Internet i, en breu,

La Delegació de Berga ja té connexió a Internet

arribarà tant la impressora mul-tifuncional (fotocopiadora, im-pressora i escàner) així com el control d’accés a la porta amb el carnet de l’ICAB per impedir que accedeixin no col·legiats.

Si no disposeu del carnet de l’ICAB amb banda magnètica que és el que necessitareu per accedir-hi, poseu-vos en con-tacte amb el servei d’atenció al col·legiat ([email protected])

També us informem que el per-sonal de seguretat dels Jutjats disposarà d’un tarja mestre que permetrà aquest accés.


icab

Rectángulo


Debat a Bat: La responsabilitat internacional de protegir els pobles

Després de més de tres segles amb un sistema de relacions internacionals basat en la no ingerència en els assumptes

interns dels estats, l’ONU va apro-var fa sis anys ‘La responsabilitat de protegir’. Amb aquesta nova norma, els seus més de 150 estats mem-bres proclamaven el dret internacio-nal a intervenir en un Estat si els seus dirigents cometien atrocitats contra la societat civil.

Líbia és el primer país on ha estat aplicada la nova doctrina, en un mo-ment, però, en què la població civil de la veïna Síria o de Bahrein també

pateix els excessos dels seus règims opressors.

Per què Líbia sí i Síria o Bahrein no? Aquesta va ser la pregunta amb què es va obrir el “Debat a Bat”, i que formular-li el secretari de la Junta de Govern. Luis Antonio Sales al periodista i analista internacional Xavier Batalla. L’acte, va comptar també amb la participació a la taula del debat del president del Col·legi Penal Internacional, Luis del Castillo Aragón.

A continuació reproduïm el més destacat de la intervenció de Xavier Batalla.

EL PASSAT 20 DE SETEMBRE ES VA REALITZAR UNA NOVA CONFERÈNCIA DINS EL CICLE “DEBAT A BAT”, QUE ORGANITZA AQUESTA CORPORACIÓ AMB LA INTENCIÓ D’ANALITZAR TEMES D’ACTUALITAT. EN AQUESTA OCASIÓ HI VA PARTICIPAR EL PERIODISTA I ANALISTA INTERNACIONAL XAVIER BATALLA

“Fa sis anys, en el 60è aniversa-ri de la fundació de l’ONU, Gareth Evans, exministre australià d’Afers exteriors, va creure haver canviat el món. O gairebé, donat que va aconseguir esmenar-li la plana als signants del tractat de Westfàlia, de 1648, que va posar fi a la guerra dels Trenta Anys. La pau de Wes-tfàlia va significar l’establiment d’un sistema de relacions internacionals basat en la no ingerència en els as-sumptes interns dels estats.

Evans va aconseguir que més de 150 membres de l’ONU acceptessin la doctrina de la “responsabilitat de protegir”, coneguda per R2P, que proclama el dret de la comunitat in-

D’esquerra a dreta: Luis del Castillo, Luis A. Sales i Xavier Batalla.


ternacional a intervenir en un Estat si els seus dirigents cometen atro-citats contra la població o no estan disposats a evitar-les. És a dir, la iniciativa d’Evans va ser aprovada per evitar el succeït a Rwanda, on la passivitat internacional davant el genocidi de 1994 va ser escandalo-sa, o en Srebrenica (Bòsnia), quan en 1995 els soldats holandesos so-ta la bandera de l’ONU no van im-pedir la neteja ètnica soferta pels musulmans.

Kosovo va ser una excepció. En 1999, els partidaris de l’intervencionisme liberal van saludar el bombardeig de Belgrad, amb el qual es va vo-ler evitar la neteja ètnica contra la majoria albanesa de Kosovo. La intervenció va ser criticada per no comptar amb el suport del Consell de Seguretat, on Rússia es va opo-sar per considerar que violava la sobirania de Sèrbia, de la qual Kos-ovo era llavors una província. Però la guerra de Kosovo, com a impe-ratiu moral, va ser considerada una guerra humanitària. Kofi Annan, se-cretari general de l’ONU, va dir que els drets humans havien prevalgut sobre els estats. La primera vegada que es va pretendre posar en pràc-tica la doctrina del deure de prote-gir va ser, a principis d’aquest any, a Costa d’Ivori, on la negativa del president sortint a reconèixer la se-va derrota electoral va situar al país prop del precipici. Però llavors van esclatar les revoltes àrabs, i Líbia, amb el bombardeig de la població civil per part de Gadafi, es va situar en primera línia. El Consell de Segu-retat va aprovar llavors la resolució 1973, que autoritza la utilització de “totes les mesures necessàries” per defensar a la població civil.

El jurista alemany Carl Schmitt ens va advertir que el signe definitiu del poder no és l’armament sinó la capacitat de crear noves normes. I l’Administració Obama considera ara, com l’ONU, que la R2P s’ha convertit en una nova norma inter-nacional. Però la “responsabilitat de protegir” no desmenteix a Schmitt, ja que la clau estarà en qui decideix i quan. Els escèptics argumenten

que també els antics imperialismes intervenien perquè es creien –el pes de l’home blanc– autoritzats.

Lord Balfour, per exemple, deia que el colonialisme britànic tenia més rectitud moral que l’alemany.

La pràctica és una altra cosa. Qui decidirà la intervenció és evident: el Consell de Seguretat. Però la seva decisió dependrà d’on es vagi a in-tervenir. Dit d’una altra manera: si Gadafi s’ha guanyat la intervenció, per què no el president sirià, Bas-har el Asad, que també oprimeix al seu poble? La passivitat internacio-nal davant el que succeeix a Síria obeeix, entre altres coses, al fet que els qui han acceptat el deure de protegir ja admeten que no po-den abastar-ho tot. I Líbia és un bon exemple d’això. L’Administració Obama es queixa que la majoria dels països de l’OTAN que van recolzar la intervenció contra Gadafi ara no combaten, com fa unes setmanes va afirmar Arnold Chacón, ministre conseller de l’Ambaixada d’Estats Units a Espanya, en el semina-ri “Nous paradigmes de defensa i seguretat”, organitzat a Toledo pel Ministeri de Defensa i l’Associació de Periodistes Europeus (APE). I si als europeus, que no augmenten les seves despeses de defensa, se’ls ha acabat la munició quan amb prou feines han disparat a Líbia, tampoc voldran anar a Síria, per la qual co-sa Estats Units no està disposat a assumir la factura.

Però, a més de l’afebliment de les ànsies intervencionistes occiden-tals, resulta que el deure de pro-

tegir també depèn d’interessos contradictoris. Per què no a Síria? Perquè Rússia i Xina s’oposen. I per què tampoc a Bahrein, on els xiïtes estan sent oprimits? Perquè la V Flota nord-americana té la seva ba-se a Bahrein. La nova norma és hu-manitària, però el més preocupant és l’ús que se’n pugui fer. Bush fill va utilitzar l’intervencionisme hu-manitari –al no aparèixer les armes de destrucció massiva– per envair l’Iraq. I Vladimir Putin va evocar la R2P per justificar el seu atac a Geòrgia.

Per què Gadafi sí i El Ashad no? El president sirià, Bashar el Ashad, també oprimeix al seu poble, però compta amb aliats contradictoris –i alguns inesperats– per sortir millor lliurat que Gadafi. D’una banda, Rús-sia i Xina, que evitaran tota resolució que aprovi una intervenció interna-cional contra el seu règim. Però, per una altra, les dificultats econòmi-ques –multiplicades per la crisi– i l’esgotament de l’entusiasme –i la munició– que, per més interven-cions entre els europeus de l’OTAN, fan que l’autòcrata sirià no s’immuti.

El règim del coronel Gadafi aguanta malgrat la intervenció internacional, encara que caurà. Arnold Chacón, ministre conseller de l’Ambaixada d’Estats Units a Espanya, ha ex-pressat, com abans ho fes Robert Gates, el cap sortint del Pentàgon, la queixa que la majoria dels països de l’OTAN que van recolzar la inter-venció a Líbia ara no combaten. I la cúpula de la Royal Navy britànica va admetre que la flota no seria capaç de seguir operant a Líbia.”


OPINIÓ TRIBUNA OBERTA

Dret Català on-lineLA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS JURÍDICS (SOCIETAT FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS) HA POSAT A L’ABAST DE TOTS ELS OPERADORS JURÍDICS CATALANS EL DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ, ENCICLOPÈDIA JURÍDICA SOBRE EL NOSTRE DRET, DISPONIBLE DE FORMA LLIURE I GRATUÏTA A TRAVÉS DE LA WEB DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (HTTP://CIT.IEC.CAT/DJC) I, PROPERAMENT, A TRAVÉS D’ENLLAÇOS DES DE LES PÀGINES WEB DE LES INSTITUCIONS JURÍDIQUES QUE HI HAN COL·LABORAT, COM L’ICAB. XAVIER GENOVER HUGUET. COL·LEGIAT NÚM. 12.717

El Dret català i en ca-talà està necessitat d’instruments pràc-t ics que assegur in la seva difusió i e l seu coneixement per

part dels professionals que l’han d’aplicar i de tots els ciutadans a qui està destinat.

La Societat Catalana d’Estudis Jurídics (societat filial de l’Insti-tut d’Estudis Catalans), conscient d’aquesta necessitat, ha posat a l’abast de tots els operadors jurí-dics catalans el “Diccionari jurídic català”, veritable enciclopèdia jurí-dica sobre el nostre dret que ja es-tà disponible de forma lliure i gra-tuïta a través del web de l’Institut d’Estudis Catalans i, properament, a través d’enllaços des de les pàgi-nes web de les institucions jurídi-

ques que hi han col·laborat (entre elles, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona).

El “Diccionari jurídic català”és un ambiciós projecte iniciat fa més de deu anys sota l’impuls del qui fou president de la Societat Ca-talana d’Estudis Jurídics, Josep M. Mas i Solench, i en el qual hi han col·laborat més de tres-cents autors, especialistes tots ells en cada una de les matèr ies que l’integren. L’han de composar fi-nalment, en un breu termini de temps, més de 8.400 termes o entrades dels quals avui ja n’es-tan disponibles 6.600. Aquestes xifres donen una idea de la mag-nitud de l’obra empresa, destina-da a cobrir un buit en els mate-rials dels que disposa qualsevol estudiós del dret català.

El “Diccionari jurídic català” és un ambiciós projecte iniciat fa més de deu anys sota l’impuls del qui fou President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Josep M. Mas i Solench


Les entrades no només estan inte-grades pels conceptes jurídics habi-tuals, sinó també per termes llatins, fraseologia jurídica i biografies dels juristes més importants en la histò-ria del Dret català. Per altra banda, el contingut de les entrades no es limita a la definició estricta del concepte jurídic, sinó que, fidel a aquell esperit enciclopè-dic, conté una sintètica però com-pleta i rigorosa explicació del règim jurídic de cada concepte, amb les corresponents referències normati-ves, doctrinals i jurisprudencials, el que converteix el “Diccionari” en una eina de gran utilitat pràctica per als professionals del dret.

Aquesta obra ha estat possible grà-cies a l’esforç dels diferents respon-sables que hi han participat al llarg d’aquests anys, -en la darrera fase, molt especialment, al Dr. Josep Ser-rano Daura, secretari de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics-, a la tas-ca dels centenars de redactors de

les veus i a les contribucions eco-nòmiques de diferents institucions públiques i privades del país, entre les quals s’ha de remarcar l’ajut de l’Obra Social de Catalunya Caixa, de-cisiva en el moment final de la seva elaboració.

El “Diccionari” està proveït d’un potent cercador que permet la localització de cada veu a través de diversos criteris (àrea temàtica, llengua d’origen, part del concepte, etc.) que faciliten enor-mement trobar de forma ràpida allò que es busca en cada consulta.

El “Diccionari” neix amb la vocació d’arribar a ser una obra de referència i és voluntat de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics que estigui perma-nentment actualitzat.

Els seus destinataris, advocats, nota-ris, registradors, jutges, procuradors, professors i estudiants universitaris i funcionaris tenen des d’ara al seu abast un nou i, creiem que valuós, instrument de coneixement del dret català i en català.

Us convidem a visitar i consultar el “Diccionari” i esperem que us si-gui d’utilitat en el vostre exercici professional. http://cit.iec.cat/DJC

Les entrades no només estan integrades pels conceptes jurídics habituals, sinó també per termes llatins, fraseologia jurídica i biografies dels juristes més importants en la història del Dret català


icab

Rectángulo

OPINIÓ PARLEM AMB... CANDIDATS PER BARCELONA

Els candidats per Barcelona a les eleccions generals del 20 de novembre expliquen el seu projecteAMB L’OBJECTIU DE CONÈIXER EL PROJECTE ELECTORAL DE LES FORMACIONS POLÍTIQUES QUE VAN OBTENIR REPRESENTACIÓ A LES PASSADES ELECCIONS GENERALS, MÓN JURÍDIC HA CONTACTAT AMB ELS CANDIDATS PER BARCELONA PER TAL DE CONÈIXER LES SEVES PROPOSTES, ESPECIALMENT LES RELACIONADES AMB L’ÀMBIT DE LA JUSTÍCIA. IGUALMENT, L’ICAB HA ORGANITZAT UN CICLE D’ESMORZARS AMB ELS CANDIDATS PERQUÈ ELS COL·LEGIATS HI PUGUESSIU PARLAR DIRECTAMENT. TROBAREU LES FOTOS DELS ESMORZARS QUE S’HAN REALITZAT FINS AL MOMENT DE TANCAR L’EDICIÓ DE LA REVISTA A L’APARTAT ‘ADVOCACIA EN IMATGES’.

M ón Jur ídic ha demanat a tots e ls candidats l e s ma te i xe s qüestions, les respostes dels

quals exposem a continuació, per ordre de menys a més representa-ció a les eleccions generals cele-brades l’any 2008.


Quines són les vostres propostes en l’àmbit de la Justícia

Les “propostes estrella” del progra-ma de justícia són: a) Promoure una Justícia de proxi-mitat. Crear nous òrgans amb una àmplia extensió territorial. Per això que cal impulsar el Projecte de Llei de Justícia de Proximitat.

b) Suport a les víctimes, amb pro-grames integrals, especialment adreçat a les persones més vulne-rables i a les afectades per delictes violents, que abastarà des de la de-núncia dels fets fins a la finalització de cada cas.

c) Llei integral de prevenció de l’assetjament psicològic a les perso-nes, que persegueixi el “moobing”, tant el immobiliari com o a la feina.

d) Promoure l ’aplicació de les mesures alternatives a la presó prioritzant l’execució penal en la comunitat.

Quins criteris establiríeu per tal de nomenar els membres del Tri-bunal Constitucional i del CGPJ:

E s te m d ’a c o rd e n m a n te n i r l’elecció parlamentària, però amb mecanismes que prioritzin la qua-lificació professional i cívica, inde-pendència i experiència dels can-didats, fent que en la formulació de ternes hi participin també en-titats representatives de la socie-tat civil –col·legis i associacions, etc.- i no sols partits i associacions judicials.

D’altra banda, proposem que les assemblees legislatives de les au-tonomies històriques puguin ele-gir-ne un o més membres, tant del TC com del CGPJ.

També proposem que quan finali-tzi el termini legal del mandat d’un magistrat o magistrada del Tribu-nal Constitucional o algun membre del CGPJ hagi de cessar obliga-tòriament, hi hagi o no nomenat el substitut.

Oficina judicial:La proposta d’ICV-EUiA és introduir els canvis legislatius necessaris per tal que les CCAA amb compe-tència en justícia puguin configurar un model propi d’oficina judicial que respongui a criteris d’eficàcia, celeritat, transparència i proximi-tat als ciutadans. En aquest cas, la selecció i nomenament dels Se-cretaris i de la resta del personal gestor i auxiliar hauria de corres-pondre a aquestes CCAA, garantint la independència i objectivitat en els processos de selecció, ni que sigui en base a cossos d’àmbit es-tatal. Caldria també integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els processos de revisió i millora del servei públic de l’Administració de justícia, amb un sistema electrònic de tramita-ció que redueixi temps i costos de gestió i millori la transparència de cara als usuaris. Així mateix, s’ha de reforçar els serveis de suport i assessorament tècnic i econòmic, tant a les fiscalies especialitzades en cada àmbit territorial, com als òrgans judicials

De quina manera considereu que el món jurídic i el judicial podrien ajudar a superar la crisi actual: A ICV-EUIA entenem la Justícia com un servei públic de fort contingut social, en què com en tots els àm-bits de l’administració pública, s’ha de donar prioritat i actuar de for-ma positiva per evitar que els sec-tors socials més vulnerables i amb menys recursos siguin els grans perjudicats i els que paguen els efectes de la crisis.

Els Tribunals i les lleis que apliquen han de tenir en compte el context social i econòmic i s’han de posar al costat dels més necessitats en temes com els desnonaments, els acomiadaments, les insolvències, els problemes familiars, etc., per tal que el Dret fonamental a la tu-tela judicial arribi a tothom, tam-bé garantint i ampliant els serveis d’orientació jurídica i d’assistència jurídica gratuï ta, la mediació, o l’assessorament expert gratuït.

JOAN COSCUBIELA, CANDIDAT PER ICV-EUIA.


ALFRED BOSCH, CANDIDAT PER ERC-RCAT-CATALUNYA SÍ.



Podríem diferenciar aquells temes estrictament catalans, com són els de la reforma de la LOPJ per tal de poder crear un Consell Català de la Justícia, o de permetre que els TSJC siguin els Tribunals que resol-guin en última instància (cassació) els processos seguits en Catalunya, i per acabar, entre altres reformes treballarem per normalitzar el cata-là en l’àmbit de la justícia.

D’altres temes de caràcter més generals, com el de desenvolupar plenament la nova oficina judicial, i aprofundir en les reformes legislati-ves ja iniciades els darrers anys. Es fa necessària la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal, l’última gran llei processal que no ha pa-tit cap reforma substancial en 100 anys, per fer-la més àgil i suprimir tots aquells tràmits innecessaris que dilaten el procés, la modifica-ció de la llei de planta i demarcació

per adequar-la a les necessitats ac-tuals d’un territori canviant, imple-mentar la justícia de proximitat als barris, les ciutats grans i les capi-tals de comarca per tal d’establir òrgans judicials encarregats de re-soldre petits conflictes; potenciar les formes extrajudicials de solució de conflictes, com ara la mediació tant en l’àmbit civil com penal; do-tar de mitjans per a l’efectivitat de l’execució de les sentències.

Finalment en l’àmbit penal com pe-nitenciari busquen que la mateixa s’encamini cap a la ressocialització dels reus


Es fa difícil trobar un sistema alter-natiu a l’actual pel que fa a l’elecció dels membres del TC com del CGPJ. Tal com està concebut, el nomena-ment ha de gaudir d’un ampli con-sens de les forces polítiques i per

tant és un sistema democràtic, im-perfecte, potser, però democràtic. En dret comparat existeixen altres exemples, però, sobre el paper no sembla que siguin millors que el sistema emprat a l’estat espanyol. El que sí que s’ha de vetllar i es pot legislar és com i de quina manera els jutges nomenats són substituïts o cessats quan acaben el mandat i en aquest sentit ERC ha treballat aquesta legislatura per tal de què els magistrats caducats en el cà-rrec cessessin de forma automàti-ca i evitar d’aquesta manera que a interès d’uns o altres no es re-novessin els càrrec dels magistrats un cop esgotat el mandat, com ha passat amb el TC.

Oficina judicial:

La Nova Oficina judicial és una bo-na eina per tal de resoldre els mals endèmics de la justícia. Es basa en la idea de què el Jutge és qui ha de jutjar i que l’impuls de les actua-cions i el control de la oficina judi-cial han de recaure en el Secretaris Judicials. Creiem que és una bona via, que ha de permetre que a mi-tjà termini els jutjats funcionin molt més bé que en l’actualitat i a la que perquè sigui plenament efectiva hi cal destinar més mitjans materials i humans.

De quina manera considereu que el món jurídic i el judicial podrien ajudar a superar la crisi actual: El món de la justícia pot ajudar a superar la crisi sempre i quan sigui àgil. Només pot ajudar quan té en-comanada la resolució de conflic-tes. Només en aquests casos pot ajudar i per fer-ho, ha de ser ràpi-da. És una responsabilitat del món jurídic i judicial, però també del so-cial i com no del polític que ha de legislar per tal que la justícia tingui les condicions necessàries per ser efectiva i per tant més justa.


JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA, CANDIDAT PER CIU.


Pe r a C o nve rgè n c i a i U n i ó , l’Administració de Justícia és una peça fonamental de l’engranatge social. Ha de ser un dels àmbits més lligats a la comunitat i per tant, ha de respondre a les neces-sitats dels ciutadans. Les nostres propostes tenen com a eix verte-bral impulsar un Pacte en matèria d’administració de Justícia, a tra-vés d’un ampli acord social que en-globi a totes les forces polítiques i a tots els operadors jurídics. De tal manera que es puguin superar els dèficits crònics que pateix la Justí-cia i conformar-la com a un verda-der servei al ciutadà.

A més, per a CiU és primordial desplegar les competències que preveu l’Estatut d’Autonomia, per tant, reclamarem el desenvolu-pament legislatiu de les mesures que, en l’àmbit de Justícia, preveu l’Estatut.


El primer és complir la legalitat i nomenar els seus membres exac-tament quan correspongui, sense argúcies polítiques. A més, CiU defensarà que en els processos de designació de magistrats del Tri-bunal Constitucional i dels mem-bres del Consell General del Poder Judicial intervingui la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia. La participació de la Generalitat per-met integrar i coordinar l’exercici de les respectives competències autonòmiques com fórmula de col·laboració en l’Estat.

Per altra banda, cal tenir en compte la necessària desconcentració te-rritorial del Consejo.

Oficina judicial:L’oficina judicial té per objectiu millorar l’agilitat del treball, incre-

mentant l’eficiència, racionalitzant la feina i millorant la cooperació entre administracions. Considerem que és primordial l’agilitació dels processos i per tant, és necessari que existeixi una separació entre la gestió judicial i l’administració de justícia.

Així els ciutadans obtindran un servei més pròxim i de qualitat. Per poder dur a terme aquestes funcions reclamarem el respecte a les competències que ostenta la Generalitat en matèria de mitjans personals i materials segons el que estableix l’Estatut d’Autonomia.

De quina manera considereu que el món jurídic i el judicial podrien ajudar a superar la crisi actual: La justícia és una part cabdal del funcionament institucional. Per superar la crisi necessitem una administració i unes institucions més àgils i eficients, per això és imprescindible generar confiança en les institucions i tenir garanti-da la seguretat jurídica. El Pacte en matèria de Justícia pot aju-dar positivament a la consecució d’aquest objectiu.


JORGE FERNÁNDEZ, CANDIDAT PEL PP.


Quines són les vostres propostes en l’àmbit de la Justícia La reforma de la justícia és un objectiu crucial e inaplaçable. Encara hi subsisteixen formes de treball, organització, sistemes i funciona-ment totalment obsolets així que volem re-formar la justícia modernitzant-la, adaptant-la a les necessitats de l’Espanya del segle XXI amb l’objectiu d’aconseguir una justícia ràpi-da, de qualitat, efectiva, responsable e igual per a tots els espanyols, independentment del partit judicial on visquin. Per això volem fer tres reformes importants:

La reforma funcional: hem d’invertir en capital humà, per aconseguir la progres-siva disminució de la justícia interina, hem d’invertir en formació a funcionaris, fiscals, jutges, secretaris judicials, metges foren-ses, i hem de solucionar l’organització in-terna amb criteris racionals, d’eficiència de cada oficina judicial.

La reforma tecnològica: actualment, la in-formació no circula als jutjats; és per això que invertirem en noves tecnologies, inter-connectant i compatibilitzant els sistemes informàtics, amb la informatització de tots els registres i la seva interconnexió amb els

jutjats, així com entre totes les administra-cions públiques amb els nostres tribunals. Si a hisenda i a la seguretat social ho vam aconseguir, a la justícia també ho podem aconseguir.

Les reformes processals: -Reestructurar la demarcació i planta ju-dicial que encara respon a una realitat del segle XIX i no a la del segle XXI. - Impulsar mesures per evitar la litigiositat innecessària o abusiva, posant en marxa mecanismes d’arbitratge, conciliació per resolució de conflictes com podria ser consum, circulació, relacions veïnals, recla-macions de reduïda quantia, entre altres. - Judicis ràpids civils.- Sistema de mediació penal per delictes menors i faltes. - Elaborar la llei de Jurisdicció voluntària. -Modificarem la LOPJ per disposar de jut-jats de família a tots els partits judicials que ho necessitin, atribuint a aquests jutjats la competència en matèria civil que tenen ac-tualment els jutjats de violència domèstica. -Reformar el sistema de penes del Codi penal, reduint el seu número i clarificant la tipologia, establiríem multa i privació de llibertat.

-Reformar la Llei de enjudiciament criminal. -Fomentarem la qualitat en l’elaboració de les normes i la claredat en les resolucions judicials. Hem de recuperar la confiança amb la Llei. Garantitzarem que es com-pleixin els terminis. Quins criteris establiríeu per tal de no-menar els membres del Tribunal Consti-tucional i del CGPJ:Volem despolititzar la justícia. Per això vo-lem reformar el sistema de elecció dels vo-cals del CGPJ, perquè conforme a la Cons-titució, 12 dels seus 20 membres siguin elegits entre i per jutges i magistrats de totes les categories judicials, i entre asso-ciats i no associats a associacions judicials. Volem que l’ascens dels jutges i magistrats es basi en la seva capacitat i mèrit. Estem estudiant un nou sistema de nomenament dels membres del Tribunal Constitucional, mirant el funcionament d’altres països com potser Estats Units. Garantir la in-dependència del Fiscal General de l’Estat i reforçant la intervenció del consell fiscal en els nomenaments i ascensos fiscals.

Oficina judicial:La reforma de la Llei de demarcació i plan-ta judicial és de vital importància, perquè establirà el nou model d’organització i fun-cionament, basant-se amb criteris reals de necessitats demogràfiques, econòmiques, socials i d’ infraestructures d’un territori. També haurem de revisar el funcionament de l’oficina judicial ja que les dues proves pilots de Murcia i Burgos no estan funcio-nant, tenen moltes deficiències. Nosaltres volem crear allà on ens marqui la nova llei de demarcació i planta uns tribunals d’instància amb la seva oficina judicial en ple funcionament on hi hagi: una petita ins-tància que assumeixi els casos d’escassa complexitat en tots els ordres judicials com pot ser faltes, verbals, sancions ad-ministratives, reclamació petita quantia; on hi hagi jutjats de civil, família, penal, con-tenciós administratiu, mercantil, social, seguint criteris racionals i d’eficiència de cada oficina judicial. De quina manera considereu que el món jurídic i el judicial podrien ajudar a supe-rar la crisi actual: Tenir una justícia adaptada al segle XXI és fonamental per garantir la seguretat jurídica de les relacions comercials, i el tràfic jurídic; només així aconseguirem atreure inversions d’empreses estrangeres en el nostre territori.


CARME CHACÓN, CANDIDATA PEL PSC.


Els socialistes catalans proposem con-tinuar el procés de reforma i moder-nització de la justícia, per tal que sigui realment un servei públic de qualitat i al servei de la realitat social i econò-mica del país. Necessitem una justícia àgil i eficaç, que ajudi a sortir de la crisi econòmica i no en sigui obstacle, especialment per retards innecessaris.

Com ho volem fer?• A través de la implantació de la nova oficina judicial, que estableix una or-ganització més eficient dels recursos personals i materials del’administració de justícia.• També completarem el procés d’implantació de les TIC a Jutjats itribunals per assegurar-nos que la co-municació és produeixi preferentment per mitjans telemàtics.• Establirem una llista d’espera judicial pública i fixarem per llei quanaquesta és excessiva en un jutjat o tri-bunal, que tindrà la obligació

d’establir un Pla específic per reduir-ne els retards.• Seguirem incrementant el nombre de jutges i fiscals i adaptarem laplanta judicial a les noves necessitats actuals.• Reformarem el sistema d’accés a la carrera judicial i fiscal també facilitant les oportunitats de beques i ajudes.• Revisarem el sistema de promoció de la carrera fiscal i judicial i fomenta-rem la productivitat a partir de criteris objectius i avaluables.• En l’ àmbit de la jurisdicció penal, impulsarem un canvi legislatiu de lallei processal penal (LEcr), que enco-manarà la instrucció penal al Ministeri Fiscal i deixarà al jutge la resolució dels procediments i les garanties dels ciutadans.• Alhora, en compliment de l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya impulsa-rem la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que ha depermetre que el Tribunal Superior de Justícia sigui darrera instància aefectes cassacionals, excepte per uni-ficació de doctrina i per tal d’adaptar

l’administració de justícia al Estat au-tonòmic amb la creació dels consells territorials de justícia.

Quins criteris establiríeu per tal de nomenar els membres del Tribunal Constitucional i del CGPJ:

El CGPJ no és un poder del Estat, no és un poder judicial però sí és un òr-gan polític i executiu de l’administració del poder judicial, que garanteix la independència davant dels altres po-ders de l’Estat. La regulació actual i els criteris per nomenar els membres del CGPJ – també els del TC - són fruït d’un pacte d’Estat del conjunt de les forces polítiques de 2001. El que cal fer és facilitar-ne la renovació dels seus membres i evitar que en oca-sions es pugui convertir en una ter-cera cambra legislativa a través dels seus informes i sentències.

Oficina judicial:L’ oficina judicial és la pedra angular de les reformes per assolir una justícia àgil i eficaç, racionalitzant i optimit-zant els recursos que es destinen a l’administració de justícia. Els jutges i magistrats es dedicaran essencial-ment a la funció jurisdiccional, desca-rregant-los en part als secretaris judi-cials que passen a tenir majors com-petències processals. A més, es creen unitats i serveis comuns processals de les que dependran el personal de l’administració de justícia per econo-mitzar i racionalitzar els esforços. Ara ja està funcionant en diferents jutjats i tribunals i hem de completar-ne el seu desplegament.

De quina manera considereu que el món jurídic i el judicial podrien aju-dar a superar la crisi actual: Entre tots, legisladors i operadors jurídics, hem d’ajudar a desjudicia-litzar els conflictes, avançar més amb els procediments de mediació i conciliació per evitar el col·lapse de l’administració de justícia. És evi-dent que és necessari el compromís social del món jurídic (jutges, fis-cals, operadors jurídics, personal de l’administració de justícia) per seguir treballant a fons en assolir una justícia més àgil, més eficient i també menys costosa en termes econòmics.


Constitució de la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB

INFORMACIÓ COL·LEGIAL JUNTA EN DIRECTE

L a Junta de Govern ha cons-tituït, de conformitat amb l’article 93 dels Estatuts col·legials, la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB, a fi de promoure

el debat jurídic i fomentar la participació real de les persones col·legiades que tinguin interès en la Justícia Penal Internacional i la protecció dels drets dels justiciables i de les víctimes davant de qualsevol instància supranacional.

Les finalitats de la Comissió, que té la naturalesa de Comissió de persones col·legiades, seran les següents:

a) Fomentar l’exercici de l’advocacia internacional per la protecció dels drets de les persones davant de les diferents instàncies internacionals, així com de les nacionals en cas d’extradicions.

b) Fomentar la cultura jurídica penal per a la pre-venció dels delictes internacionals sota el principi de la Justícia Penal Internacional i la protecció dels drets dels justiciables i de les víctimes en el marc dels processos internacionals.

c) Fomentar la justícia transicional dels processos de pau propiciats pels organismes internacionals.

d) Establir xarxes internacionals i equips de col·laboració entre advocats i altres juristes habili-tats per exercir l’advocacia davant de les diferents jurisdiccions i instàncies internacionals.

e) Potenciar sistemes d’alertes internacionals quan l’exercici de l’advocacia o la independència de l’advocat es trobi en perill per manca de ga-ranties o de respecte als drets humans.

f) Col·laborar amb altres associacions internacio-nals d’advocats en l’àmbit penal i en defensa dels drets humans.

g) Col·laborar amb els organismes i jurisdiccions internacionals de justícia penal i de defensa dels drets humans.

La Junta de Govern ha acordat també el nomena-ment del diputat Jordi de Tienda com a responsa-ble de la Comissió de Justícia Penal Internacional, així com de la següent Junta Gestora:

President:Sr. Joan Merelo-Barberà i GabrielVicepresident:Sr. Luis del Castillo AragónSecretari:Sr. Jaume Saura EstapàVocals:Sr. Jaume Antich SolerSr. David Aineto TrabalSr. Javier García MallolSr. Jaime Guerra BalicSra. Eva Labarta i FerrerSr. Jordi Palou LoverdósSr. Joaquim Pelegrí i SolerSr. Màrius Roch IzardSr. Xavier Selva Prieto

Igualment, la Junta de Govern ha obert un pe-ríode de sis mesos per formar el primer cens de la nova Comissió. Posteriorment, es convo-caran eleccions entre els col·legiats/des ins-crits per a l’elecció del seu òrgan de direcció.

Per formalitzar la inscripció en aquesta Co-missió cal fer arribar la butlleta d’inscripció de la pàgina web col·legial al Departament de Comissions (c/ Mallorca, 283, 4a planta) per fax (93 487 16 49) o per correu electrònic a l’adreça [email protected]


Convocats els Premis Jurídics del 2011

Nova convocatòria d’eleccions a la Comissió de Dret Penitenciari

Aprovació inicial del Projecte de Reforma de l’article 52 dels Estatuts col·legials

Es convoca l’edició 2011 dels premis “Ferrer Eguizábal

sobre Dret civil català”, “Me-morial Degà Roda i Ventura” i el “Duran i Bas per a noves promocions”.

El 15 de desembre finalitza el termini per a la presentació de les candidatures del Premi Jurí-dic Ferrer Eguizábal 2011 sobre Dret civil català que està des-tinat a guardonar el millor tre-ball inèdit o publicat durant l’any 2010 o 2011 que es presenti a concurs en matèria de Dret ci-vil català. Es valoraran especial-ment aquells treballs que tractin sobre la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

El 31 de desembre de 2011 fina-litza el termini de presentació de candidatures a l’edició 2011 dels premis “Memorial Degà Roda i Ventura” i el “Duran i Bas per a noves promocions”.

El “Memorial Degà Roda i Ven-tura” està destinat a guardonar un article, assaig o llibre que ver-si sobre Col·legis professionals i exercici de les professions libe-rals, especialment l’advocacia, publicat en el territori de l’Estat espanyol i escrit en qualsevol de les llengües oficials d’aquest en-tre l’1 de gener i el 31 de desem-bre de 2011.

El “Duran i Bas per a noves pro-mocions” està destinat a ajudar a la realització d’un treball sobre un tema de Dret privat.

Trobareu les bases completes d’aquests premis a www.icab.cat

De conformitat amb l’article 12 del Reglament de la Co-

missió de Dret Penitenciari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i altres normes con-cordants, la Junta de Govern ha convocat eleccions per al proper dijous 1 de desembre de 2011 per proveir els càrrecs de president/a, vicepresident/a, secretari/ària-tresorer/a i vuit vocals de la Comissió de Dret Penitenciari.

Seran electores totes les perso-nes col·legiades que el dia de la convocatòria electoral constin inscrites en la Comissió i no es-tiguin inhabilitades.

Des del 13 d’octubre el cens electoral estarà exposat al públic a la Secretaria del Col·legi.

Podran ser candidates totes les persones col·legiades inscrites en la Comissió el dia de la con-vocatòria electoral que, en el moment d’ésser proclamades candidates, reuneixin els requi-sits següents:

La Junta de Govern ha apro-vat inicialment el Projecte

de modificació l’article 52 dels Estatuts col·legials (pacte en funció del resultat) per adaptar-lo a la Normativa de l’Advocacia Catalana i ha acordat sotmetre a informació pública col·legial el Projecte aprovat amb la publica-ció a la pàgina web del Col·legi.

Així, fins al 7 de novembre les persones col·legiades han pogut

a) Estar al corrent de les obligacions col·legials.b) No estar inhabilitades.c) No formar part de la Junta de Govern ni del Comitè Executiu de la Comissió.

Les candidatures podran pre-sentar-se al Registre del Col·legi dins dels quinze dies naturals posteriors a la convocatòria, és a dir, fins a les 20.00 h del di-mecres 26 d’octubre de 2011, i estaran signades per les perso-nes candidates, amb indicació del seu número de col·legiació.

Les candidatures seran tancades i hauran d’incloure candidats/es per proveir tots els càrrecs que surtin a l’elecció i respondran a criteris de paritat d’acord amb la normativa vigent d’aplicació.

Les persones electores podran emetre el seu vot personalment a la seu del Col·legi entre les 13.00 h i les 18.00 h, en què es tancaran les urnes i s’iniciarà l’escrutini.

formular-ne les al·legacions, els suggeriments o les esmenes que hagin considerat convenients.

La Junta de Govern donarà res-posta a totes les al·legacions i esmenes presentades i aprovarà el Projecte definitiu que sotme-trà durant el mes de desembre a l’aprovació de l’Assemblea Ge-neral Extraordinària convocada a l’efecte.


INFORMACIÓ COL·LEGIAL SERVEIS ICAB

Saps que l’ICAB t’ofereix prop de 200 serveis diferents?Ara et serà més fàcil trobar-los

Hem fet millores a la pàgina web (www.icab.cat) per-què us sigui molt més sen-zill conèixer tots els ser-veis que us oferim des de l’ICAB.

En la pestanya serveis col·legials trobareu:

•Un llistat dels tràmits i serveis que ofe-reix l’ICAB agrupats per àrees que facin més fàcil la seva localització. Aquestes àre-es són:

• Acreditació-Identificació• Adhesions, Inscripcions i Registres• Ajuts, Descomptes i Promocions• Assegurances i Responsabili- tat Civil• Autoritzacions• Borsa de Treball, pràctiques i stages• Certificats• Col·legiació• Dictàmens i Informes• Espais, Sales i Serveis de Gestió• Estrangeria• Facturacions i pagaments• Guia Judicial, Anuncis i Publicitat• Informació i Documentació• Justícia Gratuïta / Torn d’Ofici• Jutjats, Tribunals i Fiscalia• Reclamacions, Incidències i Queixes• Renúncies, Vènies o Caducitats

•Un catàleg amb el llistat complert de tots els serveis. A cada servei, trobareu una ex-plicació detallada on s’explica en què con-sisteix i quin departament el presta o és responsable de la seva gestió i, en el seu cas, els documents necessaris.

•Un llistat dels serveis més utilitzats per part dels col·legiats

•L’accés directe a molt serveis.

•I la principal novetat: el cercador de ser-veis. Posant una paraula clau apareixeran els serveis relacionats amb la matèria in-dicada. Per exemple, si vols saber si l’ICAB posa a la teva disposició bases de dades jurídiques només cal que indiquis al cerca-dor la paraula clau “base de dades”. En un moment, veuràs que a la web de l’ICAB tens disponibles dos BBDD de legislació (Mee-ting Legal i Tirant online) i una BBDD de Doctrina.

Amb aquest nou accés als serveis col·legials, podràs conèixer més i millor els serveis que t’oferim i, d’aquesta manera, aprofitar-los al màxim.


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

Parlar és molt important!

La Comiss ió Sèn i -ors, en el seu afany d ’amp l ia r l e s se -ve s a c t i v i t a t s en les quals hi poden inter venir tots e ls

companys adscrits a la Secció, us volen informar que:

Tenim unes trobades el matí de cada dijous, on a més a més de co-mentar el que fem a la Comissió, tots els assistents poden parlar i conversar de forma distesa, però especialment amb aquells que ens varem trobar a la Universitat i amb els que ens trobàrem en l’exercici de la professió. Amb tots ells par-làvem i ho fèiem molt, i fins i tot va hi ha algú dels assistents que co-menta amb satisfacció: Quan vinc aquí gaudeixo molt, perquè parlo.

És evident que la gent gran tenim necessitat de parlar i de parlar molt, i precisament això és el que recomanava el Dr. Luís Rojas Mar-cos, professor en Psiquiatria de la Universitat de Nova York, en la conferència que va donar per a la gent gran, l’any 2003, quan va dir que, si alguna vegada li faltaven interlocutors, es dedicava a par-lar tot sol amb ell mateix, i ens recomanava a les persones grans que si no teníem ningú amb qui conversar, també féssim com ell: parlar amb nosaltres mateixos i sempre en veu alta.

Per altra banda, el famós cardiò-leg Dr. Valentí Fuster també ens diu que, per prevenir els atacs de cor, hem de parlar, comunicar-nos i fins i tot, si no tenim cap persona amiga a la vora, parlar amb un gos, un gat o amb una flor. La qüestió,

LA COMISSIÓ SÈNIORS, EN EL SEU AFANY D’AMPLIAR LES SEVES ACTIVITATS EN LES QUALS HI PODEN INTERVENIR TOTS ELS COMPANYS ADSCRITS A LA SECCIÓ, US ANIMA A PARTICIPAR ACTIVAMENT EN LES TROBADES DELS DIJOUS

afirma el Dr. Fuster, és parlar. As-segura que aquesta és la millor fórmula per allargar anys i per aug-mentar la nostra qualitat de vida.

Nosaltres, que per la nostra pro-fessió estem acostumats a parlar

i a improvisar molt, no ens ha de ser difícil fer-ho ara, i si abans ho fèiem per guanyar-nos un presti-gi professional i obtenir una alta qualitat jurídica, ara hem de par-lar molt, sols o acompanyats, per guanyar anys de vida i qualitat de la mateixa. Per tot això hem pen-sat que seria molt interessant per tots nosaltres que en les trobades dels dijous, ens preparem un tema d’actualitat que es presti a poder fer un col·loqui, que podria ser di-rigit per un moderador de la Co-missió Sèniors, a f i i efecte que tots els reunits hi puguem parti-cipar i parlar una bona estona. A més, això ens enriquirà de nous coneixements, que ens posaran al dia dels problemes i esdeveni-ments que sorgeixen en la nostra societat i poder estar en disposi-ció de canviar impressions amb al-tres amics i familiars als qui els hi puguin interessar els temes, o bé a un gos o un gat que tinguem a casa nostra, que a ben segur tam-bé els interessarà, sempre i quan desprès els hi donem una llamina-dura o un terròs de sucre.

Seguint aquestes fórmules gua-nyarem anys de vida i qual i tat de la mateixa, ... i, a més a més, ens ho passarem bé i ens farem un tip de riure, que també va bé per mantenir l’esperit juvenil i la il·lusió. Ambdues coses són molt impor tants per superar l ’actual crisi i deixar de pensar en la gran pensió que cobrem de la Mutuali-tat, que, per cert, és la més rica d’Espanya.

Us esperem cada dijous, a les onze del matí, al nostre local de la plan-ta sisena del Col·legi d’Advocats.

Us animem a participar en les trobades dels dijous i a preparar temes d’actualitat per poder fer col·loquis


L’ICAB aconsegueix que prosperin diverses propostes legislatives

Com a conseqüèn-cia de la feina des-p legada a t ravés de la Comissió de Normativa, el Col-l e g i d ’A d v o c a t s

de Barcelona ha aconseguit que prosperés una important modifi-cació de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social, incorporada en la Llei de mesu-res d’agilització processal. Com ja va avançar Jesús Sánchez a l’ar-ticle sobre la conferència que es va organitzar el 27 de setembre d’enguany, s’ha aprovat la modi-ficació normativa en el pagament de l’anomenada “taxa judicial” en el procediment monitori que ha-via presentat l’ICAB. Amb la nova redacció de l’article 35 de la Llei 53/2002, els procediments civils que es tramitin com a monitoris quedaran exempts de pagament de la taxa judicial quan la quantia del procediment no excedeixi els 3.000 euros. A més, es fixa una taxa fixa reduïda de 50 euros en reclamacions superiors als 3.000 euros. (més el percentatge que correspongui segons la quantia reclamada)

Aquesta disposició tindrà efectes molt importants sobre l’activitat de les empreses, ja que una molt elevada quantitat de procediments per reclamació de crèdits resta-ran exempts d’una taxa que, fins a l’entrada en vigor d’aquesta re-forma, es veien obligades a pagar. En aquest sentit, la reforma també beneficiarà als advocats i procura-dors que realitzen la seva activitat professional en aquest sector, de forma que la crisi existent no faci més difícil el desenvolupament de la seva activitat.

Per altra banda, es va acceptar la proposta de l’ICAB en la refor-ma del nou article 120 de la Llei d’Enjudiciament Criminal per tal que les diligències d’investigació o prova anticipada que requereixin la presència de la persona jurídi-ca imputada s’entenguin amb el representant especialment desig-nat per l’entitat, que podrà assistir acompanyat del lletrat encarregat de la defensa d’aquesta. El projec-te de llei pretenia inicialment que aquelles diligències s’entenguessin sempre i únicament amb l’advo-cat defensor de la persona jurídi-ca, convertint-lo “de facto” en un imputat.

Pel que fa a la Llei reguladora de la jurisdicció social, cal assenyalar que en els procediments per acci-dent laboral o malaltia professional l’article 143 preveu la necessitat

que l’expedient enviat per l’enti-tat gestora o l’organisme gestor o col·laborador al Jutjat del Social s’ha d’enviar complert, foliat i, si s’escau, autentificat, acompanyat d’un índex, també autentificat, del documents que incorpori. Aques-ta especificació s’ha incorporat en mèrits de la proposta de l’ICAB al respecte. Sens perjudici que no-més s’expliciti en aquest tipus de reclamacions, és evident que es generarà la petició que es faci tam-bé en altres expedients similars per raó de volum o complexitat.

Per últim, s’ha de cridar l’atenció sobre l’aprovació de la Disposició Addicional única de la Llei de re-forma de la Llei Concursal, que preveu que el Govern remeti a les Corts Generals un informe sobre l’aplicació i efectes del conjunt de mesures adoptades per a mi-llorar la situació de les persones físiques i famílies que es trobin en dificultats per a satisfer les seves obligacions i, especialment, les garantides amb hipoteca. Aquest informe inclourà la possible adop-ció d’altres mesures, substantives i processals per tal de completar la protecció econòmica i social de consumidors i famí lies; i po-drà proposar opcions de solució extrajudicial per a aquests casos, de caràcter notarial o registral, de mediació o d’altre tipus.

Aquesta disposició és un pas en-davant en la línea encetada amb el Decret-Llei 8/2011 que ja recollia algunes de les propostes formula-des per l’ICAB davant del Congrés dels Diputats, tant en el moment inicial de la tramitació del projec-te de llei de mesures d’agilització processal com durant la tramitació del projecte de llei de reforma de la llei concursal, i de les que ja us informàvem en el nostre número anterior.

Es va acceptar la proposta de l’ICAB en la reforma del nou article 120 de la Llei d’Enjudiciament Criminal per tal que les diligències d’investigació o prova anticipada que requereixin la presència de la persona jurídica imputada s’entenguin amb el representant especialment designat per l’entitat, que podrà assistir acompanyat del lletrat encarregat de la defensa


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

Newsletters per matèria

Per aquest motiu, en el flaix específic de formació, que f ins a ra s’env i ava e l s dimecres es recon-verteix en múltiples

“newslwetters” tenint en compte els diferents targets (àmbits del dret i seccions de la Comissió de Cultura). La finalitat és que re-beu exclusivament informació so-bre les vostres àrees preferents d’exercici professional (consul-teu a la pàgina web el llistat de seccions).

De totes maneres, es manté in-variable el “flaix” o comunicació electrònica dels dilluns, que inclou les principals notícies i cursos de formació classif icats per àrees del dret. D’aquesta manera, esteu també informats de tot el que es fa a l’ICAB.

Comunicacions amb valor afegitCom a valor afegit, en els flaixos que us enviem rebreu també ar-ticles, sentències, novetats legis-latives que us poden ajudar a de-senvolupar l’exercici de la vostra professió.

DES DEL MES D’OCTUBRE DE 2011, L’ICAB HA MODIFICAT EL SISTEMA DE COMUNICACIÓ PER EMAIL AMB ELS COL·LEGIATS. L’OBJECTIU ÉS PASSAR D’UNA COMUNICACIÓ “MASSIVA” A UNA COMUNICACIÓ MÉS PERSONALITZADA EN L’ÀMBIT DE LA FORMACIÓ I TENINT EN COMPTE ELS INTERESSOS QUE CADA COL·LEGIAT TÉ ESPECIFICAT EN EL SEU PERFIL COL·LEGIAL.

A quina comissió i secció estàs inscrit?Us recomanem que en cas que vul-gueu rebre informació sobre una secció o comissió sobre la qual no esteu inscrits ho feu saber a la Comissió de Cultura –per email ([email protected]) o bé per telè-fon (934961880. Ext. 3367, 3263, 3235), per tal que us donin d’altra de la mateixa. Si desconeixeu on esteu inscrits us demanem igual-ment que us poseu en contacte amb aquesta Comissió per tal que us facilitin aquesta informació.

Compartir coneixements. Tu també pots participarIgualment, aprofitem per demanar-vos la vostra participació activa en els continguts. Si considereu que alguna informació és d’interès per als companys (article publicats en revistes especialitzades, sentènci-es rellevants, etc.) us agrairem que ho comuniqueu o ho envieu a la co-missió de cultura o als presidents de la vostra secció, que s’encar-regarà de coordinar les propostes rebudes i seleccionar els propers continguts per tal d’incorporar-lo en futurs “flaix ICAB”.

Entre tots podem aconseguir un treball en xarxa productiu.

La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelo-na, en sessió de 4 d’octubre de 2011, acordà convocar la con-cessió d’ajuts a projectes de co-operació jurídica amb pobles en vies de desenvolupament, amb càrrec a la partida del 0,7 % del pressupost col·legial destinada a ajuts al desenvolupament, així com aprovar les bases que regu-laran el procés.

L’import de la partida correspo-nent a la convocatòria 2011 és de 122.137,08 euros.

Podeu consu l t a r l e s Bases d’aquesta convocatòria i ob-tenir el formulari de sol·licitud normalitzat a l’adreça d’Internet www.icab.cat/El Col·legi/Comis-sions i seccions /Comissió per a la Cooperació i el Desenvolu-pament (0,7%)/ Noticies, i a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advo-cats de Barcelona (Comissió del 0,7%, 1a planta, Mallorca 283, Barcelona; telèfon 93 496 18 80, extensió 5101, demanar per Mar-ta Monserrate).

Les sol·licituds per participar en aquesta convocatòria d’ajuts a projectes de cooperació jurídi-ca, han de presentar-se, adre-çades a la Comissió del 0,7% davant del Registre General de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (Carrer Mallorca, 283, planta baixa, 08037, Barcelona; horari: de dilluns a divendres, de 9.00 a 20.00 h).

El termini de presentació de sol-licituds finalitza el dimarts 15 de novembre de 2011 a les 20.00 h.

Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%)


INFORMACIÓ COL·LEGIAL ADVOCACIA EN IMATGES

6 d’octubre: I Jornades Concursals: “L’aplicació pràctica de la Llei Concursal.

19 d’octubre: Lliurament del Premi Memorial Josep Solé Barberà que enguany ha estat atorgat a l’Associació GRAMC (Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers).

18 d’octubre: Conferència titulada ‘Comentaris a la recent interlocutòria de la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Girona de 16 de setembre de 2011. Interpretació sobre el concepte de valor de bé i la conversió de l’execució hipotecària a definitiva’, presentada i moderada per Jesús Sánchez Garcia, amb la intervenció de Vicente Pérez Daudí, Juan Garnica Martín, Guillem Soler Solé, Elena Lauroba Lacasa i Ignasi Fernández de Senespleda.

20 d’octubre: Acte de presentació i d’inici de les estàncies a despatxos d’advocats col·laboradors amb l’Escola Judicial, amb el degà Pedro L. Yúfera i les magistrades de l’Escola Judicial, Mercedes Caso i Rosa Ma Freire.

7 d’octubre: Esmorzar amb Joan Coscubiela, el cap de llista d’ICV-EUiA per Barcelona.

14 d’octubre: Esmorzar amb Alfred Bosch, cap de llista d’ERC-RCat-Catalunya Sí per Barcelona.


20 d’octubre: Visita dels representants del Col·legi d’Advocats de Varsòvia, per reforçar els llaços entre ambdues institucions.

24 d’octubre: La bandera de les Nacions Unides va onejar a la seu col·legial per commemorar el dia d’aquesta organització.

22 d’octubre: El Palauet Casades, edifici històric del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va obrir les seves portes amb motiu de la celebració de la segona edició del ‘48 Open House Barcelona’, amb prop de 300 visitants.

26 d’octubre: Esmorzar amb Dolors Montserrat, diputada pel PP al Congrés dels Diputats i portaveu adjunta a la Comissió de Justícia del Congrés.

21 d’octubre: 2a taula de la Jornada “Espacio público, policía y libertades”, organitzada per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia.


GONZÁLEZ PORRAS, JOSÉ MANUELManual de sucesión intestada. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [347.65(46)(035)Gon]

LABAT, JUAN ANTONIOManual práctico de procedimientos para la recuperación de bienes cedidos en arrendamiento financiero o no financiero. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2011. [347.754(46)(035)Lab]

MEDINA CRESPO, MARIANOLucro cesante causado por lesiones permanentes: comentarios suscitados por la STS, Sala Primera, 228/2010, de 25 de marzo. Las Rozas (Madrid): Sepin, cop. 2011. [347.513(46)Med]

MIQUEL GONZÁLEZ, JOSÉ MARÍA (DIR.)Comentarios la Ley de propiedad horizontal. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2011. [347.238.3(46)Com]

MOLERA URGELLÉS, JAUMEMorositat hipotecària: guia pràctica: alternatives i processos. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2011. [347.278(46)Mol]

ROCA TRÍAS, ENCARNA; NAVARRO MICHEL, MÓNICADerecho de daños: textos y materiales. 6ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [347.5(46)(035)Roc]

Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2011. [351.811(46):343.27Can]

CEREZO DOMÍNGUEZ, ANA ISABEL; DÍEZ RIPOLLÉS, JOSÉ LUISVideocámaras y prevención de la delincuencia en lugares públicos: análisis jurídico y criminológico. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [351.754(46):342.738Cer]

CHINCHILLA MARÍN, CARMEN; AZPITARTE SÁNCHEZ, MIGUEL (COORDS.)Estudios sobre la Ley general de la comunicación audiovisual. Cizur Menor (Navarra : Aranzadi Thomson Reuters, 2011. [351.817(46)Est]

EMBID IRUJO, ANTONIO; DOMÍNGUEZ SERRANO, JUDITH (DIRS.)La Calidad de las aguas y su regulación jurídica: un estudio comparado de la situación en España y México. Madrid: Iustel, 2011. [351.777.53(46+72)Cal]

EZQUERRA HUERVA, ANTONIO (COORD.)Ciudadanos y prestaciones sociales residenciales. Madrid: Iustel, 2011. [351.84(46)Ciu]

GASCÓN ABELLÁN, MARINA; GONZAÉLZ CARRASCO, Mª DEL CARMEN; CANTERO MARTÍNEZ, JOSEFA (COORDS.)Derecho sanitario y bioética: cuestiones actuales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [351.77(46):614.25Der]

PALOMAR OLMEDA, ALBERTO (DIR.)La Colaboración público privada: análisis avanzado de los problemas prácticos de esta modalidad contractual. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2011. [351.712(46)Col]

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESRevista de derecho & criminologíaEditor: Tirant lo Blanch: Universidad Católica San Antonio de MurciaISSN: 2174-6443 Periodicitat: anual1r fasc.: n. 1 (2011), ja disponible a la Biblioteca

Revista sobre la infancia y la adolescencia: REINAD [Recurs electrònic]Editor: Universitat Politècnica de ValènciaISSN: 2174-7210 Periodicitat: semestral1r fasc.: n. 1 (2011), Accés lliure

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU ALEGRET BURGUÉS, ALBERTO; CABRÉ I PUIG, ESTEVE¿A dónde vas arquitecto?: guía práctica profesional del arquitecto en la sociedad europea. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2011. [331.713(46)(036):72Ale]

ÁVILA RODRÍGUEZ, CARMEN MARÍA; GUTIÉRREZ RODRÍGUEZ, FRANCISCO (COORDS.)El Derecho a una buena administración y la ética pública. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [35.08(46):174Der]

CANO CAMPOS, TOMÁSLas sanciones de tráfico. Cizur

ROSAT ACED, IGNACIO (COORD.)Guía de gestión municipal 2011-2014: responsabilidad y puntos críticos del alcalde y el concejal. Madrid: Grupo Editorial El Derecho y Quantor, 2011. [352(46)(036)Gui]

TORRE OLID, FRANCISCO DE LA (DIR.)Tratamiento integral de la seguridad vial: análisis actual y multidisciplinar. Madrid: El Derecho y Quantor, 2011. [351.81(46)Tra]

DRET CIVILBELTRÁN, EMILIO M.; ORDUÑA, FCO. JAVIER; CAMPUZANO, ANA BELÉN (DIRS.)Curso de derecho privado. 14ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [347.7(46)(035)Cur]

BLASCO GASCÓ, FRANCISCO DE P.Estudios jurídicos en homanje a Vicente L. Montés Penadés. Valencia: Tirant lo Blanch, DL 2011. [347/.347.7(46)Est]

BORRELL, JOAQUIM (COORD.)Derecho Notarial . Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [347.961(46)Der]

FERNÁNDEZ DE BUJÁN, ANTONIODerecho privado romano. 4ª ed. Madrid: Iustel, 2011. [711-165]

GETE-ALONSO Y CALERA, Mª DEL CARMEN (ET AL.)Nociones de derecho civil vigente en Cataluña. 3ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011 . [347(46.71)(035)Noc]


SIERRA NOGUERO, ELISEOEsquemas de derecho de los contratos mercantiles. Valencia: Tirant lo Blanc, 2011. [347.74(46)(083.13)Sie]

DRET CONSTITUCIONAL ÁLVAREZ CONDE, ENRIQUE; FIGUERUELO BURRIEZA, ÁNGELA; NUÑO GÓMEZ, LAURA (DIRS.)Estudios interdisciplinares sobre igualdad. 2ª ed. Madrid: Iustel: Instituto de Derecho Público, 2011. [342.722(46):347.156Est]

COUSIDO GONZÁLEZ, MARÍA PILAR; SANTIAGO FREDA, Manuel de (coords.)Medios de comunicación, mensajes y derecho a la información: temas de derecho de la información con ejercicios para tutorías Bolonia. Madrid: Colex, 2011. [342.727(46)Med]

GÁZQUEZ SERRANO, LAURA (COORD.) ¿Hacia dónde van los derechos civiles autonómicos?: el futuro de los derechos civiles autonómicos. Madrid: Difusión Jurídica, cop. 2011. [347(46)Hac]

laborales. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [331(46)(09)(083.13)Esq]

FERNÁNDEZ DOMÍNGUEZ, JUAN JOSÉ; MARTÍNEZ BARROSO, MARÍA DE LOS REYESPensiones de viudedad y orfandad: últimas reformas y cuestiones pendientes. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [368.46(46)Fer]

LÓPEZ GANDÍA, JUAN; BLASCO LAHOZ, JOSÉ FRANCISCOCurso de prevención de riesgos laborales. 12ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [331.82(46)(035)Lop]

LÓPEZ GANDÍA, JUAN; TOSCANI GIMÉNEZ, DANIELLa Reforma de la jubilación: comentarios a la Ley 27/2011, de 1 de agosto. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [331.136(46)Lop]

POQUET CATALÁ, RAQUELLa Actual configuración del poder disciplinario empresarial. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [331.94(46)Poq]

ROQUETA BUJ, REMEDIOSLos deportistas profesionales: régimen jurídico laboral y de Seguridad Social. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [331.111(46):796Roq]

DRET PENALABEL SOUTO, MIGUEL; SÁNCHEZ STEWART, NIELSON (COORDS.)

REVENGA SÁNCHEZ, MIGUEL; PAJARES MONTOLÍO, EMILIO (COORDS.)Organización territorial en España y Latinoamérica: perspectivas constitucionales y comparación de sistemas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [35.071(46:8)Org]

SOSPEDRA NAVAS, FRANCISCO JOSÉJusticia constitucional y procesos constitucionales. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2011. [342.565.2(46)Sos]

DRET FISCALLÓPEZ DÍAZ, ANTONIO (COORD.)Guía de tributación local. Madrid: El Derecho, 2011. [336.22(46)(036):352Gui]

MIGUEL ARIAS, SABINA DELa Práctica del embargo para el cobro de la deuda tributaria. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomsom Reuters, cop. 2011. [336.225.64(46):347.952Mig]

PEÑA VELASCO, GASPAR DE LA; FALCÓN Y TELLA, RAMÓN; MARTÍNEZ LAGO, MIGUEL ANGEL (COORDS.)Sistema fiscal español: (impuestos estatales, autonómicos y locales). 3ª ed. Madrid: Iustel, 2011. [336.22(46)Sis]

DRET INTERNACIONALBARRIO GALLARDO, AURELIOLa evolución de la libertad de testar en el “Common Law” inglés. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2011. (711-120)

ESPLUGUES MOTA, CARLOS (DIR.)Derecho del comercio internacional. 4ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [347.7(4-672UE)(035):341.96Der]

MONTESINOS GARCÍA, ANAEl tratamiento procesal de las reclamaciones de escasa cuantía en Europa y Estados Unidos. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2011. [341.98(4-672UE:73)Mon]

DRET LABORALBLASCO LAHOZ, JOSÉ FRANCISCOProtección de las personas en situación de desempleo: las prestaciones por desempleo de los regímenes general y especial de la Seguridad Social (doctrina, legislación y jurisprudencia). Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [331.68(46)Bla]

BLASCO LAHOZ, JOSÉ FRANCISCOSeguridad Social: régimen general, regímenes especiales y prestaciones no contributivas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [368.4(46)Bla]

ESPUNY TOMÁS, MARÍA JESÚS; PAZ TORRES, OLGA (DIR.) Esquemas de historia del derecho social y de las instituciones

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

RECENSIÓ

Aquesta obra conté els comentaris al text refós de la Llei General per a la defensa dels Consumidors i Usuaris, aprovat pel Real Decret Legislatiu 1/2007, amb les reformes introduïdes per les lleis 25/2009 i 29/2009, derivades de la Directiva de Competència deslleial i la Directiva de Serveis. A l’estudi s’analitza el seu articulat, ordenat per blocs sistemàtics, acu-dint a l’extensa legislació autonòmica de protecció al consumidor i alguna altra legislació sectorial, amb una anàlisi també jurisprudencial.

REBOLLO PUIG, MANUEL; IZQUIERDO CARRASCO, MANUEL (DIRS.)La defensa de los consumidores y usuarios: (comentario sistemático del texto refundido aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2007). Madrid: Iustel, 2011. [347.731(46)Def]

MONESTIER MORALES, JUAN-LUISDefensa jurídico-civil frente al ruido: prevención, reparación, evaluación, efectos y reducción Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2011. [351.777.51(46)Mon]

Aquesta llibre aborda un estudi multidisciplinar del soroll, amb dues parts netament diferenciades però interrelacionades, una jurídica, l’altra tècnica, que faciliten a l’operador jurídic conèixer el ventall de mitjans probatoris i la seva eficàcia amb menció particular de les preguntes que es poden formular als pèrits en acústica.

PRIETO SANCHÍS, LUISGarantismo y derecho penal. Madrid: Iustel, 2011. [711-162]

REQUEJO CONDE, CARMENDelitos relativos al tráfico viario. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.346(46)Req]

RUBIO LARA, PEDRO ÁNGELLas Medidas de seguridad tras la reforma de la LO 5/2010, de 22 de junio, del Código Penal: perspectivas doctrinales y jurisprudenciales: problemas y soluciones. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2011. [343.28(46)Rub]

VALLESPÍN PÉREZ, DAVIDAspectos procesales de los delitos contra la seguridad vial. Barcelona: Bosch, 2011. [343.346(46):343.1Val]

DRET PROCESSAL GÓMEZ DE LIAÑO GONZÁLEZ, FERNANDO; GÓMEZ DE LIAÑO DIAGO, ROSALey de Enjuiciamiento Civil: notas y doctrina de tribunales. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Civitas, 2011. [347.91(46)Esp]

MARTÍNEZ GARCÍA, ELENA; PLANCHADELL GARGALLO, ANDREA; MONTESINOS GARCÍA, ANAEsquemas sobre procesos por violencia de género. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.615(46)(083.13)Mar]

II Congreso sobre Prevención y Represión del Blanqueo de Dinero: ponencias y conclusiones del Congreso Internacional celebrado en Barcelona en noviembre de 2010.Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.537(46)(063)Con]

ALFONSO LASO, DANIEL DE; BAUTISTA SAMANIEGO, CARLOSEl Código penal español: visto e interpretado por el Tribunal Supremo y la Fiscalía General del Estado. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, 2011. [343.2(46)Alf]

CLIMENT DURÁN, CARLOSCódigo Penal con jurisprudencia sistematizada. 4ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.2(46)Esp]

FARALDO CABANA, PATRICIA (DIR.)Ordenación del territorio, patrimonio histórico y medio ambiente en el Código Penal y la legislación especial. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.77(46):69Ord]

Intervenció amb agressors de violència de gènere. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2011. [343.615(46):343.97Int]

MATIA PORTILLA, FRANCISCO JAVIER (DIR.)Estudios sobre la violencia. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.97Mat]

MARTÍNEZ-BUJÁN PÉREZ, CARLOSDerecho penal económico y de la empresa: parte general. 3ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2011. [343.7(46)(035)Mar]


MON JURIDIC SERVEIS

Passes Perdudes

Des del mes de setembre i en el marc in-comparable de la casa Milà, “la Pedre-ra”, té lloc un cicle de conferències amb l’objectiu de propiciar la reflexió en temes que darrerament han pres rellevància i que requereixen d’un tractament particular: la necessitat d’afrontar reptes com ara la con-taminació del medi en què vivim, el canvi climàtic, l ’esgotament de recursos que sustenten el model econòmic actual i la di-ficultat en arribar a consensos socials en temes claus, entre molts d’altres. El nostre Col·legi hi col·labora en la coorganització de la sessió del 14 de febrer de 2012, en la qual, a la vista de les perspectives de futures modificacions institucionals de la Unió Europea, s’hi reflexionarà respecte al disseny d’un marc indispensable per a po-lítiques que convergeixin en acords de des-envolupament sostenible, camí de Rio+20.

A continuació us reproduïm els temes que s’hi tractaran:

Paper de les importacions i exportacions dels països emergents en l’economia i la política mundials Joan B. Casas, degà del Col·legi Economis-tes de Catalunya.Carlos Losada, Esade (PC). Moderador

Nou model de governança mundial a l’alçada dels reptes a plantejarGabriel Ferraté, President del Consell Assessor per al DesenvolupamentSostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya.Ramón Jáuregui, ministre de la Presidèn-cia del Govern espanyol, i exmembre de la Conferència de Presidents de Delegació en el Parlament Europeu.Moderador: per confirmar.

Futur i viabilitat del model social europeu en el nou context de competència econò-mica internacionalJoan Puigdollers, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de BarcelonaJoaquín Nieto, director de l ’Of icina de l ’Organització Internacional del Treball (OIT) a Espanya, i president d’honor de Sustainlabour.Moderador: per confirmar

Debilitats i progressos institucionals de la UE i la seva reforma. Coorganitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaPedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.Daniel Cohn-Bendit. Copresident del Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea al Parla-ment Europeu (PC) Josep Lluís Salazar, president de la Sec-ció de Dret Ambiental de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Aquesta última conferència tindrà lloc el 14 de febrer de 2012 a les 18h.

Inscripció necessària i gratuïta a:www.forumambiental.org/sostenibilitat.html

Cicle de conferències: Parlant de la sostenibilitat en un marc global


MON JURIDIC SERVEIS

Amb el carnet col·legial obtindràs descomptes en moltes empreses.Aquí en tens alguns exemples. Més informació a www.icab.cat

ESPORTS

ÁCCURA(www.accura.es) promueve y gestiona centros deportivos con la finalidad de mejorar la calidad de vida de las personas. Para más información: [email protected] o en el teléfono 93 208 22 00

DIRDescomptes per a col·legiats. 902 101 979. www.dir.cat

VALLPARC TENNISVall Parc ofereix matrícula gratuïta als col·legiats i als seus familiars directes i quota mensual reduïda. 932 126 789 ACTIVE-8.ES Entrenament personal a casa seva / al seu despatx. Exercicis per a tots els nivells de condició física. Entrenadors personals qualificats www.active-8.es

CLUB DE TENNIS LA SALUT El Club Tennis de La Salut 1902 ofereix als col·legiats/des de l’ICAB dues quotes gratuïtes el primer any equivalents a un 20% de descompte més l’eliminació de 150 euros del Fons de Compensació. Consulteu la nostra promoció Estiu 2011. www.ctlasalut.com

Club Icab

DAVID LLOYD CLUB TURÓ David Lloyd Club Turó és un club esportiu situat a l’Avinguda Diagonal de Barcelona que ofereix les millors instal·lacions per gaudir dels teus esports preferits. www.davidlloyd.es/turo GEOGRAPHIC Geographic és una botiga especialitzada en moda ‘sportwear’ de marca i que també disposa de seccions d’esquí, nàutica, ‘outdoor’ i ‘travel’. Ofereixen un 15% de descompte per als col·legiats, sempre que s’identifiquin. L’oferta no és acumulable ni a rebaixes ni a altres promocions. 93 414 52 70

HOLMES PLACE Preus especials. Premiem a tots els col·legiats i als seus familiars directes amb una setmana gratuïta als nostres centres. Per obtenir la teva setmana gratuïta és molt fàcil, tria el teu Club, tria la Setmana que vols gaudir i envia un e-mail amb les teves dades i telèfon a: [email protected]

O2 - CENTRO WELLNESS PEDRALBES Ofereix als col·legiats de l’ICAB preus especials per a la inscripció. www.o2centrowellness.com PGA GOLF CATALUNYA Considerat com el tercer millor camp de golf d’Europa Continental, amb dos recorreguts de 18 forats realment espectaculars, ofereix un 30% de descompte en ‘green fees’

per a col·legiats de l’ICAB. www.pgacatalunya.com SALTER Salter, líder en equipament fitness i complements esportius ha arribat a un acord amb l’ICAB pel qual els membres d’aquesta institució tindran un descompte del 20% sobre el preu de qualsevol article, a més de gaudir d’ofertes exclusives. www.salterfitness.es

RESTAURACIÓ

FARGGIFarggi ofereix als col·legiats/des de l’ICAB la possibilitat de tastar una àmplia gamma de productes: gelats, pastissos, batuts, cafè, xocolates, sandvitxos, creps, gofres i, com a novetat, el menú més sa amb les amanides.

GRUP CACHEIROGrup Cacheiro va néixer a Barcelona fa més d’una dècada amb l’objectiu d’oferir plats mediterranis d’excel·lent relació-preu en espais únics i plens de detalls. Actualment compta amb 14 restaurants a la capital catalana. Ofereix promocions especials per als membres de l’ICAB, en tots els restaurants del grup.

CAFÉ PARA TODOSCafé para todos és una empresa especialitzada en serveis de cafeteria per a pimes i micropimes.No demanen comandes mínimes mensuals i la cafetera us la regalen amb la primera comanda, si certifiqueu que esteu col·legiats a l’ICAB. www.cafeparatodos.cat

BODEGA MARCO ABELLA Celler Marco Abella ofereix la possibilitat d’adquirir els seus vins d’autor de la D.O.Q. Priorat a uns preus molt especials. Són vins exclusius, fins i elegants tot seguint les pràctiques ecològiques i biodinàmiques. També oferim visites d’enoturisme. Només trucant al 933 712 407 o enviant sol.licitud a [email protected]

RESTAURANT DOS TORRES El restaurant Dos Torres és una finca emblemàtica situada a la Via Augusta, 300 de Barcelona. Ens és molt grat el poder oferir a tots col·legiats de l’ICAB unes condicions especials.

VINUM.CATVols gaudir de les delícies d’un bon vi o cava català? Ara ja pots fer-ho amb el CLUB Vinum.cat, des d’on podràs comprar vins i caves directament als cellers amb descomptes del 20%.

GOURMET EXPRESS Gourmet Express, una nova forma de menjar. Àpats alta gamma a domicili i oficines en 30 minuts. Benefici exclusiu per els colegiats: ¡Entrega i beguda gratis amb comanda mínima de 14euros!. Comandes al 932 600 789 o en www.gourmet-express.es


MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES Llibres Venc Enciclopèdia Catalana de 24 volums. Nova per estrenar. Tel. 639252985.

Despatx a compartir Ausiàs Marc, 3 despachos, exterior 350!, interiores 180 + gastos, fax, sala de juntas, secretaria, adsl, fotocopiadora, etc. excepto teléfono. Tel. 639097435, Mercè.

Aragó/Conte Borrell, 250! con derecho a sala de juntas, office, archivo, internet y base de datos, nuevos a estrenar en bufete reformado y muy luminoso. Tel. 615983485.

Aragó/Pg. de Gràcia, 3 despachos exteriores zona opcion a elegir 500!/700!/800! todo incluido fotocopiadora, fax, sala de juntas. Tel. 639350061/934674906.

Arenys de Mar, Pequeño despacho a compartir. Ideal para recibir visitas y ejercer en el Partido Judicial. Céntrico, bien comunicado y equipado. Tel. 644583552.

Av. Diagonal, exterior, tots els serveis, sala juntes, secretaria, adsl, tot reformat, possible col·laboracions. Tel. 629382274.

Av. Diagonal/Balmes, luz natural. Todos los servicios, amueblado, secretaria, salas, domiciliaciones, llamadas, fax. Posibles colaboraciones, difusión on line www.fglegal.es

Av. Diagonal/l’’Illa, Despacho nuevo, conserje, recepcionista/secretaria, tel, fax, adsl, Sala de Juntas. Optimo ambiente de trabajo, posibles colaboraciones. Tel. 661404906.

Av. Diagonal/Pg. de Gracia, de 1/3 despachos, 14 y 30m2, en 350m2. Renta negociable en función de superficie

Anuncis

y necesidades. Posible Colaboración. [email protected]

Av. Roma, Villarroel/Casanov, 12m2 aprox (total 140), sala reuniones, 2 baños, ADSL, agua, a/a, limpieza, etc. 350!/mes. Posible colaboración. Tel. 934514477.

Av. Sarrià/Av. Diagonal. Despacho de 12m2, exterior a plaza ajardinada, portero, muy buen ambiente de trabajo. 350! gastos incluidos (excepto teléfono). Tel. 610990024.

Balmes, 292, cerca de Vía Augusta-servicios incluidos (fax, secretaría, centralita, sala de juntas)-12m, teléfono individual, posible colaboración. 200!. Tel. 639250329.

Balmes/Travesera Gracia, despacho 14m2, posibilidad alquilar otro, con todos los servicios incluidos office, sala de juntas y conserje, renta convenir. Tel 661473695.

Bruc/Mallorca 107, despacho de 13m2 , sala de juntas a compartir, 300!. No incluye teléfono. Tel. 932070280/615050408.

Balmes/Rosselló, 300m2, todos los servicios, secretaria, base de datos aranzadi. armario privado archivo, caja fuerte etc. zona de trabajo independiente, 450!. Tel. 934516282.

Casanova/Aragón. Finca con conserje. Amueblado. Sala de espera. Posibilidad de colaboraciones. 250!/mes todo incluido excepto teléfono. Tel. 639306378.

C/Casp, 37, 20m2. Lluminós. Ben situat. Entrada immediata. Preu 350!. Serveis inclosos. Tel. 933429937/650356967 [email protected]

Casp/Sardenya, 2 despachos de 10m2 . 2 salas de juntas, a/a, Portería, consumos excepto teléfono, Alarma. Precio a convenir. Tel. 932327552.

Ciutat de la Justícia, despacho de 12m, junto salida metro. 200!/mes + mitad gastos. Interesados llamar l, m, j, v de 17 a 20h. Tel. 934261499.

Ciutat de la Justícia, 250!/m. Exteriors e independents. Edifici oficines a 100m Jutjats, Conserge 24 h, Sala de juntes, pàrking. Col·laboracions. Tel. 629338084/686585845.

Despatx de 25m amb advocat/da i procuradora, 350!, inclou: lloguer, neteja despatx, i servei de recepció de visites i trucades telèfon. Tel. 933493774/647849949.

Dos despachos, 12m2 i 7m2, exteriores, uno por 300! con muebles o 250! sin y el otro por 200!. Muy bien comunicado por metro, autobuses, y parking. Gabi 600774755.

Espacio de trabajo a 5 min de Ronda St. Pere. 250! o 300! dependiendo de la mesa. Incluye los gastos. Sala de reuniones y de conferencias para 20 pers. Tel. 672357661.

Francesc Macià, despatx a compartir, inclòs llum, telèfon, fax e Internet. Tel.653619802.

Gran Via/Girona. Finca modernista. Despatxos en entresol, amb servei porteria. 2 sales juntes, a/a, arxius, fotocopiadora, fax i adsl. Tel. 933176662, Mª Rosa.

Gran Via /Moyanes, 7 m2. 5 min ciutat justícia. 250! tot inclòs (fax, fotoc, ADSL). Conserge. Possibilitat de col·laboracions. Pàrking. Isabel 659571198.

Gran Via/Pau Claris amplio despacho exterior, a/a, sala de espera, servicio de recepción y limpieza, cerca de Pg. de Gràcia, 400! + gastos. Ana, telf. 933011721.

Josep Tarradellas/Francesc Macià, laboralista y/o fiscalista para colaboraciones, 16m2 con luz, 2 salas reuniones... 350! + gastos. Tel. 655627690.

Mallorca/Rbla. Catalunya, despatx virtual 100!. Edifici oficines. Tots els serveis del despatx (recepció/secretària/gestió notificacions i fotocòpies, wifi...) Tel. 932722949.

Muntaner 239, despatx de fiscalistes disposa d’espai amb llum natural i dotada de tots els serveis, inclòs sala Juntes. Tel. 646815322; 666531248.

Muntaner/Av. Diagonal, 110!/mes. Tot inclòs sense límits: secretària, us de les sales, domiciliacions, trucades, fax, fotocòpies, wifi. Tel. 932007805.

Muntaner/Av. Diagonal, finca règia amb conserge, disponibilitat d’un despatx de 15m, mobles, adsl, fax, fotocòpies, sala de juntes i visites, preu 400! mes. Tel. 610394171.

Muntaner/Consell de Cent, 3 despachos, sin muebles, de 26m2, 16m2 y 14m2. Parquet, a/a, calefacción, internet, limpieza. Posible colaboración. Tel. 934519441.

Muntaner/Platón, 20m2, con todos los servicios. Participación en gastos a convenir. Posibles colaboraciones con miembros del despacho. Contacto, Jorge 932652919.

Pau Claris 144, Pg. de Gràcia y Colegio de Abogados. de 14m2. Despacho con office, terraza, artesonados y mosaicos [email protected] Tel. 620244933.

Pineda de Mar, Maresme, Partido judicial de Arenys de Mar. Posibilidad de colaboración. Contactar en el 937662801.


Pl. Dr. Letamendi. 6è pis, climatitzat, amb parquet i ben comunicat, 350! mensuals sense telèfon. Rosa. Tel. 934516683-669325793.

Plaça d’Espanya, dos despachos, parquet, sala de reuniones, posibilidad de que esté amueblado. Joan Tel. 605251553.

Pl. Urquinaona nº 4, 2 despatxos, porteria, sala espera, lloguer + despeses comunes tot inclòs, excepte tel. 280!/mes i 600!/mes, possible col·laboració. Núria 679279735.

Provença, 286 (Rbla. Cat/Pg. Gràcia). Conserge, 8 advocats. 12m2 + arxivador, a/a i calefacció, recepcionista, sala juntes, ADSL, fax, fotocopies, neteja. 500!/mes. 934582053.

Rbla. Catalunya/Mallorca, un despacho en. 380! todos los servicios incluidos excepto telefonía. Tel. 66382189.

Roger de Llúria, Despatx reformat a compartir. Conserge davant ICAB. Recepcionista, ADSL, cable i Wifi, fax, fotocòpies, base de dades i sala de juntes. Tel. 934882282.

Roger de Llúria/Aragó, 15m2, sala juntes, sala espera, recepcionista, office, centraleta, adsl, wifi, equip multifunció en xarxa, moblat, totes despeses incloses. 500!. Tel. 617484432.

Roger de Llúria/Mallorca, despacho 100m en alquiler, 6 salas, 2 baños, 2 ascensores, conserje, frente Icab. 1.100!/mes. Tel. 626268726.

Roger Llúria/Provença, despatx amb Secretaria, fax i connexió Internet. Per 325!. Tel. 932070306. Preguntar per Ana.

Sarrià/St. Gervasi, despacho de 25 m2 en, 2 salas, 1aseo, exterior, luz y agua 475! Tel. 934540713.

Trafalgar/Bruc, 14m2, ADSL, despacho colectivo de abogados y detectives, secretaria 4 tardes semana, precio 260!/mes todo incluido salvo teléfono. Tel. 687426628.

Trav. De Gràcia/Sardenya. S’ofereix despatx, totalment equipat. Sala de Juntes, telèfon, fax, ADSL, a/a, mobles. Possible col·laboració. Preu a convenir. Tel.616981915, Josep Mª.

Trav. De Gràcia/Tuset, 15m2, ben comunicat, en bufet de 250m2, zones comuns: a/a,sala juntes, sala espera, fax, @, neteja. Reformat. Preu a convenir. Tel. 670765257.

València /Pg. de Gracia, amueblado e instalaciones nuevas, incluye todos los servicios: salas de juntas, adsl, secretaría, etc, 350! al mes excepto teléfono. Tel. 934872146.

València/Rbla. Catalunya, despatx excel·lent imatge i ubicació a, amb sala de juntes, recepció i atenció telefònica, conserge 24hores i neteja. Preu a convenir. Tel. 608932938.

Vía Layetana 46, 15m, en oficina de 200m, varios profesionales abogados y fiscalistas Todos servicios instalados y recepcionista 400!/mes tel. aparte. Arturo, Tel. 932150432.

Via Laietana 50 (Sant Pere Més Alt). 30m2, todos los servicios, sala de juntas, secretaria, exterior, mucha luz, finca regia. Importe a convenir. Tel. 932682798, Amalia.

Vilanova i la Geltrú, centre vila, la rambla, despatx per exercir el torn d’ofici, preu interessant. servei secretaria. Tel. 609765769.

Vilanova i la Geltrú, despacho en centro ciudad, dos salas disponibles, precio 350!/mes, más gastos a compartir. Tel. 628566665.

Zona Gràcia, 2 despatxos a compartir, un d’ells moblat, serveis inclosos (llum, aigua, adsl...) excepte telèfon. 300!/mes. Anna, Tel. 650311186

Despatx per llogar o vendre Alquilo despacho amueblado (podemos acordar cesión cartera de clientes) en Badalona. 200m2 + 200m2 de terraza (sin vecinos en la finca). Tel. 629710606.

Despacho en alquiler de 181m. Valencia/Pg. de Gracia. Buen estado. A/a/calor. 9-10 estancias+2 baños. Servicio conserjería. 2.500!/mes. REF 31. Mireia, 627464157.

Lloguer local per despatx, 130m2, Josep Estivill 33-37, reformat, bany a estrenar i molt ben comunicat per metro i bus. 750!/mes tot inclòs. Tel. 699027992/657465923.

Venta o alquiler despacho de 77 m2, centro de Vilanova i la Geltrú, todas las instalaciones para comenzar a trabajar. Tel. 628536665/938935612 y [email protected]”

Venda o traspàs, Entença 172, local 70m2 amueblado. A pie de calle, se alquila o traspasa despacho a pleno rendimiento, temas varios. Precio a negociar. Tel. 606202789.

Manresa, advocat per jubilació traspassa despatx actiu 21 anys, 150m2 disponibles, instal·lacions i mobiliari. Tel. 619826307.

Lloguer oficina 560m2, Gran luxe: 11 despatxos, sala juntes, 2 banys, recepció. Decoració de 1ª qualitat. C/ Carbonell, 1. Al costat Hotel Arts. Tel. 619517091.

Local de L’Hospitalet; Av. Severo Ochoa, equipado, posibilidad traspaso cartera seguros, 30m, 240 /mes no actualizables por 4 años, 3.000! traspaso. Tel. 652696179.

Lloguer despatx 40m2, zona cèntrica al costat metro Universitat, tranquil, molta llum, finca regia, conserge, 450! mes, IBI i despeses incloses. Tel. 934548303.

Calabria 106, a/a/c, adsl cable/wifi, sala de reuniones, equipados con mobiliario. con terraza 400 y sin terraza 300!. Tel. 935116241.

Rambla Catalunya, 420m2. (despatxos, sala de juntes, biblioteca), ocupació immediata, tel. contacte 934880250, unimad, s.a. Col·laboracions Abogada con despacho propio ofrece colaboraciones en familia, civil y extranjería, así como realizar sustituciones de juicios en Barcelona y l’Hospitalet de Llobregat. Tel. 638152700.

Abogada, despacho en Bcn, amplia experiencia, en Penal, ofrece colaboraciones y sustituciones en todo tipo de juicios. También Familia y Civil. Tel. 609376917. Abogada especialista en familia/penal/extranjería, despacho en Vilanova i la Geltrú, se ofrece colaboraciones así como para realizar sustituciones de juicios. Tel. 646722150. Abogada colegiada se ofrece para colaboraciones en el ámbito penal, especialista en menores y violencia doméstica. Tel 620851773. Abogado integrado en despacho multidisciplinar, ofrece colaboraciones en derecho administrativo, medio ambiente y energía. Tel. 933633008 [email protected] Abogado con experiencia en temas civiles ofrece colaboraciones puntuales. Horaria y retribución a convenir. [email protected]


Abogado especialista en laboral, amplia experiencia, ofrece colaboraciones en zona Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró y Granollers [email protected] Tel. 680800429. Advocada laboralista ofereix col·laboracions amb altres despatxos per portar la gestió laboral (nòmines ...) i defensa lletrada dels diferents assumptes laborals. Tel. 932123166. Advocada amb experiència ofereix col·laboracions externes en temes penals i de dret família, així com per fer substitucions en judicis arreu de Catalunya. Tel. 666391099. Advocada sector Compliance, Protecció de Dades Personals i Noves Tecnologies s’ofereix per a donar suport a Despatxos i per a col·laboracions. Tel. 685111235. Advocada especialitzada en civil/mercantil/laboral ofereix col·laboracions i fer substitucions en judicis arreu de Catalunya. Tel. 668881035 [email protected] Advocat penalista amb cinc anys d’experiència s’ofereix per col·laborar en tota mena de tràmits i diligències judicials (declaracions, recursos, etc.) Tel. 654506228. Advocat d’Administració local, + de 10 anys d’experiència en administratiu/urbanisme i fiscalitat local, ofereix col·laboracions per les tardes. Tel. 639077023. Advocat amb més de 10 anys d’experiència en matrimonial, família, civil i administratiu, ofereix col·laboracions amb altres despatxos. Josep Maria. Tel. 677524104. Despacho especializado en procesal/civil/mercantil y familia, ofrece para colaborar en dichas materias. Contactar con

Sr. Didac Carrillo, tel. 932155695 /[email protected] Dr. en Derecho, abogado Tributarista, 8 anys de experiencia, ofrece colaboraciones en tributación/fiscal/internacional/recursos y reclamaciones. Tel. 636790797/932520855. Ofereixo col·laboracions externes en matèria de Protecció de Dades i Llei d’Internet. Més de deu anys d’experiència en dret de noves tecnologies. Tel. 625611428. Diversos Despacho colectivo con amplia experiencia, sito en Barcelona capital, está interesado en compra de cartera de clientes del área fiscal-contable-laboral. Tel. 619255875. Masnou 2ª línea mar. Casa señorial 320m2, 3 plantas+buhardilla. Acabados modernistas, elegante escalera central, 7 h., 600.000! Tel. 607826272. Advocat en exercici/traductor jurat (anglès<>castellà) ofereix serveis de traducció. Contractes, escriptures, inf. Due Diligence, escrits judicials. Tel. 636335779. Paul Murga. Abogado laboralista, amplia experiencia en todas las instancias, ofrece asesoramiento integral a gestoría de Barcelona, a cambio de despacho en la entidad. Tel. 676629508. Motocicleta Honda SH 125I, es ven, molt bon estat, color blau, amb maleta, assegurança fins novembre 2011. Matricula DSR. 1.500!. Tel. 620199952.

Vilanova i La Geltrú, despacho, todos los servicios, local 200m2 a pie calle, colaboración en áreas de derecho laboral, Fiscal, familia; importante cartera de clientes. Tel. 620167031. Tríplex en venta. En Badalona, zona centro/Rambla, junto a la playa. Acabados de 1ª calidad. Plaza de parking y trastero incluidos. Mª Carmen 627678774. Perito judicial inmobiliario. Todo tipo de tasaciones de inmuebles, ratificación en juicio, valoración de viviendas, terrenos, naves industriales en toda Cataluña. Tel. 645412400. Es lloga plaça de pàrking al carrer Sicília 190-196 de Barcelona. Preu 115! més 50 per fiança per les claus. Tel. 680301694. Despacho sito en Canet de Mar está interesado en comprar cartera de clientes zona Maresme. Tel. 678909424. Ideal para jardineros y agricultores aficionados: alquilo terreno en Vallirana. Correo electrónico [email protected] Alquilo Sala de juntas de diseño, excelente imagen para recepción de visitas. Roger de Llúria, posibles servicios adicionales. Condiciones según necesidades. Tel. 933437040. Carlos. En alquiler piso amueblado de 3 habitaciones, entre las estaciones de Navas y Sagrera. Tel. 699564646. Vendo piso de 70m2, Vilamarí/Diputació, totalmente reformado, de diseño moderno. Céntrico y perfectamente comunicado. 265.000!. Tel. 635156721.

Casa en venta o alquiler con opción a compra en el pueblo de Garraf. Tres habitaciones lavabo y aseo cocina amplia calefacción. Para entrar a vivir 666853358. Venc casa amb piscina a Segur de Calafell. 250m2 de vivenda, 4 dormitoris , 3 banys, saló de 35m2 amb llar de foc. Garatge 2 coches. Oportunitat. Tel. 616980009. Vendo Honda CIVIC i-vtec (gasolina) 1.6 110 CV, rojo, matrícula Nov 2004. Navegador de 7’ y manos libres integrado. Siempre en garaje. 6.000!. Antonio 609893254. Colegiada servicio externo Bcn - Bogotá extranjería, penal y familia 767516625 [email protected] www.velasquez-y-velasquez.es DEMANDES Despatx a compartir Busco compartir despacho en Arenys de Mar para ampliar el acceso al Turno de Oficio. Mercedes Tel. 675812488.

Canvi d’adreça Jorge Juan Bassols Baurier, Pg. de Gràcia, 37 2º 1ª. Avanze Abogados y Economistas Pg. de Gràcia,37 2º 1ª Barcelona

MON JURIDIC SERVEIS

Anuncis


món jurídic núm. 261

Documents