butlletÍ el sagrer // núm. 104 // març 2012
TRANSCRIPT
BUTLLETÍ EL SAGRER // Núm. 104 // març 2012
BUTLLETI 104.indd 1 20/3/12 09:17:45
2
L’aperitiu
L’aperitiu: Una escola de tots . . . . . . 2-3
Qui és? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Cicle parvulari: Anem de colònies! . . . . . . . . . . . . . . . 4
Cicle superior: La notícia de 5è . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Escola de pares: Xerrada de l’escola de pares . . . . . . . . . 6
PopUp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Qüestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Raco-manacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
L’entrevista: Parlem amb l’Andrea, en Pol i la Clàudia . . . . . . . . . . . . .10-11
Espai migdia:Assaborir el silenci . . . . . . . . . . . . . . . 12
Sabeu què? . . . . . . . . . . . . . . . . . .13-14
Agenda21: L’energia ens mou . . . . . . 14
Entreteniments . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
a
BUTLLETÍ EL SAGRER
104 // MARÇ 12
ÍNDEX de CONTINGUTS
Col.legi públic “EL SAGRER”Carrer Costa Rica, 26, 08027 Barcelona
Telèfon 351 60 45, // Fax 408 46 87,
Adreça electrònica: [email protected]
www.xtec.cat/ceip-elsagrer/
EQUIP DE REDACCIÓ: Maria Tortajada, Assumpta
Capellades, Anna Faz, Conxita Güell, Òscar Barón,
Àngels Bosch, Elisenda Copons, Joan Ramon Veny, Olga Díaz,
Mariona García, Marta Albiach i Àlex Pardo.
DISSENY i MAQUETACIÓ: José Carlos Escobar.
Publicat a la Sagrera, març de 2012.
Els articles publicats refl ecteixen l’opinió dels autors. Els
escrits que no van signats són responsabilitat de l’equip de
redacció del Butlletí.
A cobertes: Carnaval 2012
Per educar un nen, ens cal tota la tribu
J. A. Marina
Escriure aquest article, després de la ressaca del Carnestoltes, és difícil. Estic, encara, sorpresa: qui-na passada! I quina feinada! Sobretot per part dels pares de 6è, que any rere any ens sorprenen; la resta ens mirem pensant: què farem quan ens toqui a nosaltres?
El Carnestoltes no és una competició entre pa-res, ni una obligació, és una més de les activitats que formen part d’El Sagrer, que tenen com a ob-jectiu comú fer coneixences entre els pares, fer cohesió de grup i, en defi nitiva, crear escola.
Els mestres també hi participen, com una com-parsa més, i això diu molt de tots ells, tot i que enguany n’eren alguns menys.
El Carnaval no és l’activitat més important de l’escola, tot i que sí que és la més participativa. N’hi ha d’altres que també en són un fet diferen-cial: la nit màgica, la setmana esportiva, el Sant Jordi, les colònies, les sortides de pares, el teatre, la revetlla... Tot plegat ens ofereix als pares mol-tes possibilitats de ser partícips del que passa dins la institució.
Aquestes petites vivències són útils per conèi-xer i estar en contacte amb les famílies dels com-panys dels nostres fi lls i les nostres fi lles que dia a dia i durant nou anys compartiran aula. De ben segur que en sorgiran amistats que duraran tota la vida.
L’educació comença a la família, que n’és la màxima responsable, i es perllonga a l’escola. Una bona educació exigeix el coneixement del medi en què viuen els alumnes, així com la seva repre-sentació en la vida escolar i es concreta amb el factor més important, que és afavorir la partici-pació dels pares. Cal que la família senti l’esco-la com a pròpia, ja que deleguem en els mestres una part important d’aquesta educació: a l’escola s’instrueix i s’educa, s’aprenen coneixements i es transmeten valors.
L’administració, per la seva part, n’és la dar-rera responsable, ha de procurar una educació
cUna es
BUTLLETI 104.indd 2 20/3/12 09:17:50
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
3
Qui és?En aquest Qui és? us volem parlar d’una persona que no pertany al claus-tre de mestres però que és important per a la vida de l’escola. Per trobar-la haureu de baixar unes quantes escales i en un dels llocs més espaiosos, però on, amb prou feines, hi entra un fi let de llum... la veureu enfeinada omplint les safates.
El nostre personatge no és gaire alt i és més aviat prim. Porta el cabells ta-llats a la «garçon», curtets, ben blancs i brillants. Duu unes ulleres d’un ver-mell llampant, més aviat petites, que li encaixen a la perfecció. És una perso-na molt pacient. Tot ho repeteix més de mil vegades, fi ns que s’enfada perquè badem, i és llavors quan pots adonar-te d’un accent que prové d’Alcoi, Va-lència, i que s’ha anat difuminant pel pas del temps.
Li agrada la seva feina i li agrada fer-la bé, demostrant així l’exigència amb si mateixa.
És mare d’un exalumne. S’estima molt l’escola i va treballar i participar activament en diverses comissions. És una persona força feminista, que porta gairebé tota la vida en el nostre barri i que podreu trobar comprant en els mercats de tota la vida.
Fins ara rondava per l’escola, però ara ja no la trobareu amb la seva ca-racterística bata perquè, com comença a ser costum de l’escola, s’ha jubilat!
I... amb aquest munt de pistes que us hem donat ja deveu saber qui és i, si no, l’última: era una bona amiga de tot l’equip de cuina!
Li desitgem molta sort en aquesta nova etapa de la seva vida!
Marta Albiach, Ariadna Cortina i Pol Ventura
per al conjunt de la ciutadania, proporcionant un marc que faciliti aquesta tasca, creant les condicions perquè l’educació sigui un ele-ment compensador de les desigualtats.
La participació és un factor de qualitat i un instrument bàsic per a la formació de ciutadans i ciutadanes autònoms, lliures, responsa-bles i compromesos.
En el seu moment, tots vam tenir la responsabilitat d’escollir l’es-cola que crèiem millor per als nostres fi lls i, en l’elecció d’El Sagrer, segur que hi va infl uir no només el fet de ser una escola pública, sinó també el seu projecte pedagògic.
Ara ens trobem en una conjuntura econòmica en què les reta-llades afecten aquest model públic d’educació, igual que afecta el dia a dia de moltes famílies. Aquests fets preocupen als pares i als mestres, ja que estem en un retrocés del model educatiu.
És ara que no poden defallir i no volem donar un sol pas enrere. Ens cal seguir defensant un model d’escola pública de qualitat, de proximitat i d’integració, on els pares i mestres ens sentim identifi -cats i satisfets, ja que amb l’educació dels infants no s’hi juga.
Crec que ens toca ser valents i afrontar col·lectivament i soli-dàriament aquesta situació. No es moment de lamentar-nos, sinó d’actuar. Si som capaços de transformar l’escola en un circ el dia de Carnestoltes, què no serem capaços de fer?
Elisenda FarràsMare del Jan i la Laia Alsina, vocal de la comissió
Escola de pares i mares i delegada de 2n
cola de totss
BUTLLETI 104.indd 3 20/3/12 09:17:50
4
Es barregen moltes emocions en un entorn ple d’experiències i d’aprenentatges que s’emporta-ran a casa i que sempre forma-ran part d’ells. Totes aquestes refl exions es fonamenten, entre altres coses, en les opinions dels nostres infants. Per això els vam plantejar que ens parlessin so-bre les colònies.
Vam descobrir que hi fl ueixen sentiments contradictoris: «a ve-gades em poso trist perquè tro-bo a faltar els pares, però són uns dies en què el que és impor-
tant és divertir-se i ens ho pas-sem molt bé». També els agra-da aprendre en altres situacions fóra de l’espai de l’escola «fem molts jocs, descobrim llocs nous i aprenem jugant a l’aire lliure».
D’altra banda poden jugar amb la fantasia i tenen el sentiment de curiositat i, fi ns i tot, de por: «fem jocs a la nit amb llanternes i ens agrada perquè sembla com els contes de misteri i de por».
I per últim, senten el que és fer-se grans i autònoms, i gau-deixen de situacions divertides i
diferents del seu dia a dia: «ens agrada dormir tots junts en les lliteres, ens encanta quan les mestres ens pinten la cara a la nit mentre estem dormint, quan fem discoteca i ballem, quan pa-rem la taula sols; i és genial per-què no portem bata».
En defi nitiva, anem de co-lònies per poder viure totes aquestes emocions i situacions que formen part d’aquesta ex-periència.
Mestres d’educació infantil
Anem de colònies!
Com cada any els nens i les nenes de baldufes, esquirols i cavalls anirem de colònies cap
a fi nal de curs. Els mestres, des del cicle d’infantil, considerem les colònies com una ex-
periència única que fa créixer els nens i les nenes, que els fa sentir-se grans; és el lloc on
es veuen capaços d’afrontar un grapat de situacions noves tot sols. Hi prenen especial
importància les relacions humanes: entre ells, nens i nenes, i entre ells i els mestres s’es-
tableix un tipus de relació més fl uïda, menys marcada pels horaris i més espontània.
CICLEPARVULARI
BUTLLETI 104.indd 4 20/3/12 09:17:51
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
5
Aquest trimestre els nois i les noies de 5è han fet un projecte sobre la notícia i han
treballat a partir de notícies de diari i en format digital. Han fet l’anàlisi de les se-
ves parts i els tipus que hi ha, han observat les seccions dels diaris i han expressat
l’opinió crítica sobre algunes de les que s’han presentat. Per acabar, han redactat
la seva pròpia notícia i l’han enregistrada. Tot plegat, amb l’ajuda dels netbooks i
utilitzant les eines digitals de què disposem a l’escola.
Hem preguntat a l’Esperanza Torres, l’Hugo Sainz, la Martina Cappuccio, el Pau Díaz i la Patricia Alonso què han treballat en aquest projecte i què han aprés i mireu què en diuen...
• Una notícia informa o explica coses del present, del passat o del futur. Hem après que enlloc de dir «cosa» direm explicació, informació, fet o esdeve-niment.
• Ara sabem que una notícia avisa de coses molt importants i una informació de coses no tan im-portants.
• Coneixem quines parts té una notícia: títol, sub-títol o entrada, i cos, que és on se’ns diu què ha passat, a qui, per què, on, quan i com.
• Hem agafat diaris per veure’ls i tenir una idea de les seves parts, de les seccions que hi ha.
• Hem llegit notícies en els diaris i en els diaris digitals, per internet.
• Hem fet treballs en equip per treballar amb els netbooks la recerca de notícies per internet i per analitzar-les.
• Hem après a escriure notícies de sortides i coses que passen a l’escola.
• Hem après a corregir les notícies dels companys, fi xant-nos molt bé en els punts que abans ha-víem acordat entre tots els nois i les noies del grup: presentació, ortografi a, coherència i vocabulari. I, encara que no és de la notícia, també hem après que lèxic i vocabulari és el mateix!
• Hem fet un telenotícies, on hem explicat les no-tícies que hem escrit com si fóssim periodistes.
No sabem si algun d’ells acabarà dedicant-se al periodisme, però, si més no, segur que no torna-ran a mirar-se les notícies del diari de la mateixa manera.
Mestres de cicle superior
La notícia de 5èCICLESUPERIOR
BUTLLETI 104.indd 5 20/3/12 09:17:51
6
El passat 1 de març, dins de la programació de xer-rades de l’Escola de Pares, vàrem tenir la pedagoga Cristina Gascón com a convidada per parlar sobre el tema dels deures i les feines que porten els nostres fi lls i les nostres fi lles a casa.
Per introduir la qüestió, la Cristina va plantejar una dinàmica grupal on les famílies havien d’es-criure «pros» i «contres» dels deures, per després posar-los en comú i generar un debat obert entorn del tema.
La feina de l’escola que arriba a casa permet als infants aprendre a autogestionar-se, a ser respon-sables, a adquirir certs hàbits d’estudi i de treball. Alhora, demana una implicació de la família.
Però també és cert que aquests deures treuen temps lliure als nens i les nenes per gaudir d’altres interessos o activitats i, fi ns i tot, es pot donar el cas que deures molt repetitius i mecànics acabin gene-rant desinterès envers algunes matèries.
El debat no estaria tant en si l’escola ha de posar deures als alumnes, sinó en quin tipus de deures es posen. I això ve marcat per la línia educativa de l’es-cola. Un sistema que no estigui basat en l’educació tradicional de memorització permet generar situa-cions estimulants per als alumnes. L’aprenentatge ha d’esdevenir un repte positiu per a l’infant, un in-terès per descobrir el món. La curiositat d’aprendre estimula una reacció neuronal positiva i plaent.
Una part molt important de tot aquest procés d’aprenentatge és la família. El seu paper és acom-panyar l’infant en aquest camí, demostrant que ens interessa molt allò que fa, que sabem quins projec-tes treballa a l’escola i l’ajudem a despertar aques-ta curiositat.
És per això que la feina que arriba a casa hauria de tenir el sentit de poder treballar en família. No es tracta de fer exercicis per repetir el mateix que s’ha fet a l’escola.
El moment de fer la feina que arriba a casa ha de ser motivador. I per això cal que aquesta feina tingui un sentit, tant per l’infant com per la família que l’ha d’ajudar. La nostra actitud ha de ser po-sitiva davant els reptes. L’infant ha de veure que nosaltres entenem la vida com un procés de forma-ció constant.
Hem de respondre a la seva demanda d’ajuda, encara que ens sembli que «li estem fent els deu-res». Responent a les seves necessitats, resolem els seus dubtes, el reafi rmem i el fem sentir més segur.
La família, a més d’acompanyar l’infant en aquest procés d’aprenentatge, li ha de garantir un equilibri entre la feina i el seu temps lliure. Sovint coneixem o hem sentit parlar de nens i nenes que arriben carregats de deures i activitats organitza-des que gairebé no els deixen temps per jugar. No hem d’oblidar que, per als infants, el joc és una ne-cessitat i un dret.
Per acabar, la ponent ens va passar un vídeo molt interessant i crític amb el sistema educatiu im-perant. Si li voleu donar una ullada, podeu buscar-lo al web de youtube, amb el nom Paradigma del sistema educativo.
Si voleu aprofundir més sobre aquest tema o d’al-tres relacionats, podeu consultar el nostre fons de llibres sobre família i educació que tenim a la bi-blioteca de l’escola. Si us interessa algun títol en concret, us el podreu endur a casa en préstec.L’escola de Pares no para! Ja estem preparant les properes xerrades:• Família i escola.• Educació sexual i identitat sexual.• Internet i noves tecnologies. Controlen?No us les perdeu! Us hi esperem!
Comissió escola de pares
Xerrada de l’Escola de ParesLa Feina de l’escola arriba a casa. Hem d’ajudar-los?
Escola de pares
Ep! L’Escola de Pares estrena fòrum! La comissió web de l’AMPA ens ha ajudat a crear aquesta plataforma de participació
i nosaltres ja l’hem estrenat aprofi tant aquesta xerrada.Si voleu donar la vostra opinió sobre aquest sucós tema o teniu altres suggeriments
a fer-nos, podeu entra-hi i participar-hi. Registrar-se és molt fàcil!Volem saber la vostra opinió!
BUTLLETI 104.indd 6 20/3/12 09:17:52
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
7
Pop-up
Casals d’Estiu 2012 TORNS DATES
1 25 - 29 juny
2 2 - 6 juliol
3 9 – 13 juliol
4 16 – 20 juliol
5 23 – 27 juliol
6 3 – 7 setembre
AMPA Escola El Sagrer - Comissió de Casals d’Estiu(Activitat homologada per l’Ajuntament de Barcelona)
Reunió de pares: dijous 7 de juny a les 21:30
Web: http://www.apaelsagrer.org/
Blog: http://casalsagrer.blogspot.com/
Les caramelles
• La coral El Sagrer i la coral Intergene-
racional de La Sagrera cantaran les Ca-
ramelles a la plaça de davant de l’escola.
Els acompanyaran alumnes i exalumnes,
amb instruments. Aquest acte tindrà lloc
el divendres 13 d’abril a les 16.30h.
• El mateix dia, la coral El Sagrer farà un
concert per als nens i les nenes de par-
vulari.
Diada de Sant Jordi• Celebrarem la festa de Sant Jordi el dilluns 23 d’abril. Al matí cada cicle farà el seu acte literari i a la tarda tots els nens i les nenes ballaran danses al pati. Són actes interns.
• No hi haurà venda de llibres com els altres anys. És farà un intercanvi de llibres. Tothom, petits i grans, podrem intercanviar-ne un. Ja us informarem del funcionament.
• Animem tothom a passejar per l’escola. La trobareu am-bientada d’acord amb la diada. Podreu gaudir dels tre-balls literaris dels alumnes exposats a cada cicle i també dels punts de llibre, dels capgrossos i del drac d’El Sagrer.
• Bateig del drac: El mateix dia de Sant Jordi, a la festa de la tarda, anunciarem davant de tothom el nom del drac escollit per votació.
Setmana esportiva• Serà del 24 al 27 d’abril. La cursa per
edats, en què participen tots els nens de l’escola, serà el divendres a les 15.15h.
Cantània• Els alumnes de 5è participaran en aquesta acti-vitat musical. Enguany, amb nois i noies d’altres
escoles de Catalunya, interpretaran a la Sala Sim-fònica de l’Auditori la cantata de nova creació
50 milions de segons, amb text de Piti Español
i Joan Vives i música d’aquest darrer. Parla del
temps que passem a l’escola des de P3 fi ns a 4t
d’ESO i de les vivències que hi compartim: el que
aprenem, el pati, els entrepans de l’esmorzar... i
fi ns i tot els polls! • Les famílies dels alumnes de 5è podran gaudir
en exclusiva d’aquesta estrena protagonitzada
pels seus fi lls el dimecres 2 de maig a les 16.30h.
Concert pedagògic• La coral El Sagrer oferirà el seu concert peda-gògic Leonardo da Vinci i el Renaixement a tots els nens i les nenes de primària. Serà el dia 4 de maig a la tarda, al gimnàs de l’escola.
• La coral oferirà el mateix concert a les famílies i al públic en general el dissabte dia 5 de maig. El lloc i l’hora es notifi carà més endavant.
Calendari
• Horari intensiu des del dia 11 fi ns al 22 de juny: lectiu,
de 9.00 a 13.00h; espai migdia, fi ns a les 16.00h.
• Festa local a Barcelona: Dilluns 28 de maig (segona
Pasqua).
BUTLLETI 104.indd 7 20/3/12 09:17:52
8
QüestionariVols saber si ets un bon pare sagrerenc o una bona mare sagrerenca?
1. Com són coneguts els alum-nes de segon curs?a/ Dofi nsb/ Voltorsc/ Conillets
2. La nit màgica és:a/ El concert de Nadal de la coral i sisèb/ La revetlla de fi nal de cursc/ Quan s’encarreguen els regals del Tió
3. Com es diu l’avi torracasta-nyes?a/ Joanb/ Mustafàc/ Josep
4. Què fan els padrins per als fi llols?a/ Portar-los la monab/ Ensenyar-los a llegirc/ Ensenyar-los a fer “xuletes”
5. Al pati d’El Sagrer podeu trobar:a/ Una piscinab/ Un tobogan de pati a pati c/ Un laberint
6. On se celebra el concert de Nadal?a/ Nau Ivanowb/ Església de Crist Reic/ Palau de la Música
7. A quina hora surten els nens a la tarda?a/ A 2/4 de 5b/ A les 5c/ Després de l’activitat extraes-colar
8. Com es diu el drac del Sagrer?a/ No té nomb/ Julius Rexc/ Sagresaure
9. Quin ha estat el tema de l’úl-tim carnaval?a/ El cinemab/ El circc/ Les mil i una nit
10. Qui organitza el carnaval de nit?a/ Els pares de P3b/ Els pares de 6èc/ L’AMPA
Puntuació (nombre d’encerts)9-10: Estàs dedicant massa temps al Sagrer. Necessites amics. Sagrerenc perfecte.7-8: Es nota que ets, com a mínim, d’una comissió. Pare compromès/mare compromesa.5-6: T’has d’esforçar una mica més. Et proposem que el curs que ve siguis delegat.3-4: Fes un altre fi ll perquè has de repetir.2-1: Estàs segur que el teu fi ll ve a aquesta escola?0: T’informem que El Sagrer és l’edifi ci que hi ha al costat del Lúa Nova.
Solucions: 1a, 2c, 3c, 4b, 5c, 6b, 7a, 8a, 9b, 10b.
Els pares i mares de 6è un diumenge a El Sagrer tot preparant el Carnaval
BUTLLETI 104.indd 8 20/3/12 09:17:53
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
9
Raco-manacions
Excursió
Propera parada: Parc de Can MercaderAquesta és l’estació on, si és diumenge o festiu, un ferroviari us rebrà per-què pugueu iniciar un divertit viatge sobre un tren elèctric en miniatura per 1500 m d’entramat de vies, on no manca un túnel, un pont, cruïlles i passos a nivell per tot el Parc de Can Mercader.
Aquest parc de Cornellà de Llobregat ocupa els jardins d’un antic Palau de les famílies dels Comtes de Mercader i dels Comtes de Bell-lloc. A la part in-ferior del parc hi ha una gran esplanada amb jocs infantils i zones marcades per a la pràctica de l’esport i l’exercici físic. I a la part superior, per sobre del Palau, trobareu la zona del llac: jardins, camins, arbres i vegetació abundant, passeigs amb places, miradors i pèrgoles que formen un gran jardí romàntic on és fàcil gaudir de l’entorn natural i de la tranquil·litat. I a l’estiu, la pisci-na municipal!
Judit LoritaMare de la Júlia Escobar de P3 i mestra de l’escola
Teatre
El Rei Lleó
Us farem cinc cèntims d’El Rei Lleó, que es representa a Madrid (potser és l’excusa per fer una escapada de cap de setmana, que sempre hi ha coses interessants per veure) i també a Barcelona.
L’argument ja es prou conegut per tothom, però cal deixar-se portar i gaudir de l’espectacle. Nosaltres destacaríem la música en directe, amb un ritme trepidant, combinat amb un esclat de colors i imagina-ció a sobre de l’escenari. De cop et trasllades a l’Àfrica vivint un mo-ment màgic, les bèsties t’envolten, la música et fascina. Un espectacle per a tota la família.
Eugènia Moreno Mare de l’Àlex i la Berta Pardo de 6è i 2n
i Sònia Moreno Mare del Max Bochaca de 2n
Llibre Sam Mcbratney, Endevina com t’estimo, Editorial Kókinos, 2002El llibre narra la història de dues lle-bres, una de gran i una de petita, que intenten demostrar com s’estimen l’una a l’altra, però aviat descobrei-xen que els sentiments són difícils de mesurar.
Des que obres la primera pàgina fi ns que arribes a l’última et trobes
dins un món ple de paraules sen-zilles que transporten sentiments d’amor. El text és directe i senzill i les il·lustracions que l’acompanyen són clares i dolces. És un conte molt especial que pot ajudar a parlar i ex-pressar els sentiments dels infants. Però, sobretot, és un conte per com-partir un moment únic amb el teu fi ll i expressar-li com l’estimes.
Ramona GarcíaMare de la Júlia Cervantes
de P3 i mestra de 2n
BUTLLETI 104.indd 9 20/3/12 09:17:54
10
Enyoreu El Sagrer?Clàudia: Jo el vaig enyorar sobretot el primer any d’institut, per les amistats que hi deixava...Pol: Jo també el vaig enyorar sobretot el primer any, que va ser el canvi. Andrea: Jo sí que l’enyoro… A vegades recordo coses d’El Sagrer, persones que ja no veig o coses que ja no puc fer…
Per exemple…A: Recordo especialment les colònies, les excursions. Són coses que, com a mínim al meu institut, no es fan de la mateixa manera i les trobo a faltar.C: Jo recordo molt el teatre. Recordo que era espectacular! A Súnion se’n fa com a crèdit variable, però no té res a veure… A El Sagrer, et passaves un trimestre prac-ticant. Això sí que ho enyoro!P: Jo, a banda del teatre, també recordo molt els tallers que fèiem a cinquè i sisè.
Al començar 1r d’ESO, us vau sentir molt perduts? A: El primer any, entres a l’institut i pas-ses de ser el més gran a ser el més petit... jo em sentia molt petita. De tota mane-ra, tots els de primer ens sentíem igual de perduts… El primer any a l’institut és més personalitzat. Els mestres et contro-len més i no et fan estudiar gaire més que a sisè. A partir de 3r d’ESO, ja et deixen més al teu aire, perquè t’espavilis. P: Et senties perdut els primers dies, però després ja no.C: Jo quan vaig entrar a Súnion tenia molt respecte pels grans. Si veia un grup de Bat-xillerat intentava anar per una altra ban-da per no topar-me’ls. Em sentia molt pe-
tita. Però amb els professors hi ha moltes tutories i et sents molt recolzat. Per con-tra, a nivell d’estudis, jo sí que vaig notar que hi havia molts més exàmens i deures. I que m’havia d’organitzar molt més! Però un cop organitzada, em vaig adaptar molt ràpid al nou ritme de treball.
Quins recursos creieu que us va do-nar El Sagrer per tal d’adaptar-vos a noves situacions?A: A sisè, com que sabien que aniries a l’institut, a El Sagrer ja ens preparaven una mica. Intentaven posar-nos una mica més les piles perquè no fos tant brusc el canvi. Potser per això no ho vaig notar tant...
Us vau trobar fl uixos en alguna ma-tèria? C: A El Sagrer es treballava molt l’escrip-tura i en aquest aspecte no vaig tenir cap problema. Potser vaig tenir més difi cultats
amb Física i Química perquè eren matè-ries noves. Però de fet, els altres alumnes estaven com jo… P: No, jo no he tingut cap difi cultat. A: Potser el primer any, amb Tecnologia. Però com que els professors sabien que a El Sagrer no n’havíem fet, t’ajudaven i t’insistien una mica més. Potser també amb Educació Física, perquè el primer any fèiem la Cursa Navette (test de resistèn-cia) i collaven una mica més.
Esteu contents del vostre institut? A-P-C: Sí.
Què en destacaríeu?A: Jo, que ja sóc a l’últim any, en remar-caria que els professors són molt propers. T’ajuden molt en temes personals. Inten-ten que milloris dia a dia. Sents que tenen confi ança en tu i això és molt positiu per a l’estudi. Això és el que més m’agrada. P: El fet d’haver conegut gent nova, d’ha-ver fet nous amics. Tot i que hi ha menys activitats interactives que a El Sagrer, l’Alzina m’agrada. Respecte dels mestres, per a mi eren més propers a El Sagrer. C: De Súnion m’agrada molt que ofereixen moltíssimes activitats. Per exemple, per Sant Jordi et pots presentar a una gran diversitat de concursos. Es fan festes d’hi-vern, de primavera... I això et relaxa una mica, entre trimestres; ho valoro molt. Pel que fa als professors, també tens un trac-te molt proper.
L’entrevista
L’Andrea Marrahí, en Pol Jabato i la Clàudia Aguiló són exalumnes d’El Sagrer. L’An-drea acaba aquest any el Batxillerat a l’institut Joan Fuster i en Pol i la Clàudia fan 4t d’ESO, ell a l’Alzina i ella a Súnion (escola concertada). Molt puntuals i un xic tímids, enceten aquesta entrevista en què parlem sobre la seva experiència a secundària i els seus records d’El Sagrer. La seva opinió de ben segur que serà útil a tots els pares i ma-res, especialment amb fi lls o fi lles a 6è.
Parlem amb l’Andrea, en Pol i la Clàudia
Andrea MarrahíUna música: Waitin’ on a sunny day (Bruce Springsteen)Un llibre: La metamorfosi de Kafka.Una película: Braveheart.
BUTLLETI 104.indd 10 20/3/12 09:17:54
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
11
L’entrevista
Us agraden els professors?A-P-C: Sí.
És fàcil contactar-hi, si teniu dubtes, fora de l’aula?C: A Súnion cada professor té un despatx amb parets de vidre i és molt fàcil de tro-bar-los si els necessites. Si veus que hi és, pots entrar a parlar-hi.P: A l’Alzina no és tant proper. Hi ha semi-naris de les diferents assignatures. Pots anar-hi si tens dubtes, però no és tan accessible, està més tancat. A: A la primera planta hi ha la sala de pro-fessors i a cada planta un departament, i si hi vols parlar, els hi pots trobar.
Pel que fa a l’ambient, als amics, us hi trobeu bé? Vau trobar molta diferèn-cia amb El Sagrer?A: Algunes de les amistats que vaig fer a El Sagrer han signifi cat molt per a mi. La majoria les conservo perquè també han anat al Fuster, però amb d’altres hi he perdut el contacte. Un cop entres a l’ins-titut, el primer any et costa, però després vas fent amistats igual de bones o fi ns i tot millors. Però és cert que la gent d’El Sagrer m’ha marcat i no l’oblidaré. P: D’El Sagrer vam anar molts a l’Alzina i els conservo tots. Però a l’institut he cone-gut molta més gent i en els quatre anys que hi porto he fet molts bons amics.C: Jo, a Súnion hi vaig anar totalment sola. Al principi estava molt espantada d’anar-hi, però al fi nal em vaig atrevir. Els primers dies ho vaig passar malament, perquè trobava molt a faltar els amics. Portava tant de temps sense haver hagut de fer nous amics que pensava que no en sabria! Però, després va ser molt més fàcil. A més, hi havia molta més gent que estava com jo. Súnion funciona per grups
petits que, junts, formen una classe. Fas amics per interessos comuns; t’ajuntes amb la gent que és més semblant a tu. Ara els meus millors amics són a Súnion i d’El Sagrer en conservo només algunes amigues.
Vosaltres que hi sou, trobeu que l’Al-zina és més dirigit a ciències i el Fus-ter a lletres, com se sol dir?P: Els profes de l’Alzina tenen molt bona fama. Però ciències i tecnologia són assig-natures optatives.A: Potser abans es deia això… Però al meu curs de Batxillerat hi ha 33 perso-nes al cientifi ctecnològic i vint i tants a l’humanístic.
Quant a les instal·lacions, com valo-reu els vostres instituts?C: L’edifi ci de Súnion és nou i molt gran, cosa que el fa poc familiar. A cada pis hi ha un curs. Només et trobes amb la gent dels altres cursos en un espai comú que en diem Fòrum. Però les instal·lacions estan bé. A primer i segon hi ha una pista de gimnàs, però és petita. A partir de ter-cer anem al Serrahima o a l’escola de la Vall d’Hebron. Per dinar hi ha menjador, però també tens opció de fer carmanyola. A nivell tecnològic té molts recursos: tres aules amb ordinadors, una amb portátils, totes les classes amb projectors...P: L’Alzina no és gaire gran i sí que ens comuniquem amb els altres cursos. El gimnàs és més petit que el d’El Sagrer i tenim un pati de sorra i un altre al pis de dalt que es comparteix amb el Col·legi Ferran i Clua. L’Alzina també està molt bé a nivell de recursos tecnològics. I per dinar, hi ha un servei de càtering que se serveix en una sala de guàrdia que es transforma en menjador.
A: Quan hi vaig arribar, l’edifi ci no estava tan bé com ara. Abans era menys atrac-tiu. Mica a mica l’han anat renovant. La secretaria i el gimnàs els han fet nous, els han pintat per dins. Per fora, personal-ment, no m’agrada. Tothom diu que sem-bla una presó. Però la distribució està bé, tenim laboratori, aules de tecnologia…
Feu activitats de convivència, que fomentin la relació entre els alumnes com a El Sagrer?A: No, l’institut en aquest aspecte és dife-rent, vas més a la teva. Hi vas més per estudiar. Per Santa Cecília es fa el dia de la música i el Fuster es presenta a un concurs de cant, i per Sant Jordi també es fan activitats, però poc més. Hi ha unes colònies però amb l’objectiu d’anar a fer un treball concret. P: No especialment, fem algun treball en grup, però no és específi c per relacionar-te. I també fem les colònies per al crèdit de síntesi. C: A Súnion sí. Cada classe es divideix en grups i es fan molts seminaris de treball en grup. La idea és col·laborar els uns amb els altres i potenciar el treball en equip. A fi nal de curs, també anem a Vilopriu, on es fa una acampada. Hi anem des de 3r fi ns a 2n de Batxillerat i et relaciones amb tot el curs. Serveix molt per obrir-te als altres.
Teniu tots bon record del sagrer?A-P-C: Sí, molt bo!
Elisenda Copons
Clàudia AguilóUna música: Muerte en Hawai (Calle 13)
Un llibre: El món groc d’Albert Espinosa
Una película: The road
Pol JabatoUna música: Every breath you take (Police)Un llibre: La memoria dels éssers perduts de
Jordi Sierra i FabraUna película: El libro de Eli.
BUTLLETI 104.indd 11 20/3/12 09:17:55
12
que hem de començar de zero, tant infants com adults. El curs passat, P5 avaluava la seva actitud mentre dinaven amb un cartell on posaven una careta per cada taula. Hi havia tres estats: si man-tenien un clima tranquil, careta contenta; si no ho feien del tot bé, careta seriosa; si cridaven massa, careta trista. Els Pingüins de l’any passat van tenir un semàfor que els alertava quan el to de veu era massa elevat. I les Baldufes d’aquest any s’encarre-guen, per torns, d’explicar als seus companys com han d’estar a taula i de cantar la cançó del Bon pro-fi t vestits de cuiners.
I vosaltres, com dineu, els diumenges, a casa?
Roser Corominas Monitora d’espai migdia
Assaborir el silenci
El bon clima és important a casa. El bon clima és important a l’aula. El bon clima és important als pas-sadissos de l’escola, a les escales de l’escola i també dins les quatre parets d’un menjador.
Reunir 40, 100 o, fi ns i tot, 200 alumnes en un espai reduït requereix un to de veu i una actitud relaxats per part de tothom. I per molt més que per poder-se comunicar. Els membres de l’equip d’espai migdia anem més enllà i ens plantegem per què és important el bon clima al menjador d’una escola.
Des de P3 és primordial aconseguir potenciar una bona relació amb el menjar i fomentar les re-lacions socials entorn de la taula (no oblidem que, en la nostra cultura, l’hora de l’àpat esdevé tot un fenomen social).
Quan els adults tenim presents aquests aspec-tes, estem afavorint que l’infant, des de ben petit, associï els àpats amb una estona agradable i im-portant. Perquè tant rellevant és tenir gust per la diversitat d’aliments com relaxar-se davant el plat mentre parlem i compartim amb el company.
Aconseguir aquest clima agradable passa per un procés sovint difícil: trobar el silenci. I és per això que, en els cursos dels més menuts de l’esco-la, els monitors hem anat desenvolupant estratè-gies per fer conscients els infants del seu volum de veu. Això els permet autoqüestionar-se i rectifi car quan cal.
A parvulari són diverses aquestes estratègies, però n’hi ha una de recurrent i efi caç: apagar els llums quan el to de veu és massa elevat. És la ma-nera de no haver d’alçar el to de veu més que els infants, i aquests aprenen a respectar aquest se-nyal. Quedar-nos mig a les fosques ens adverteix
BUTLLETI 104.indd 12 20/3/12 09:17:55
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
13
Canvis al carnaval del 2012. Només us en diem alguns!
Tots els nens esperant que arribés la Rei-na i ella va arribar amb retard perquè viatja-va amb... Spanair.
Vàreu veure la mida de la reina? Les reta-llades havien arribat fi ns a la Reina Carnes-toltes, que es va escurçar de cop. Els petits van al·lucinar, no ho entenien gaire...
I què ens en dieu, de les ulleres? Han triomfat. La Reina ho va manar i tots els nens d’El Sagrer amb les ulleres fosques, ben moderns... Amb el fred que feia i tots com si hi hagués un sol de ple estiu!
Una bona idea: tots amb el cap ben tapat. Es van veure tot tipus de barrets: boines, gorres... fi ns i tot n’hi havia de mexicans.
La Rua, l’hem amenitzat amb estris musicals fets per nosaltres amb objectes reciclats: ampolles, pots i altres.
La modifi cació de l’horari, de sis hores a cinc, ha comportat una Rua un xic més curta, la festa del pati més breu, els nois i les noies de 5è i 6è enlloc de competir amb tres balls, només han concursat amb el txa-txa-txà...
Anna Burgueño, Sergio Luque,Paula Sánchez,Daniel Serrano i Raquel Vega
Participem en un Projecte Europeu
El Consell Europeu d’Investigació va confi r-mar al Centre de Recerca en Epidemologia Ambiental, un projecte que havia presentat sobre la contaminació. Els científi cs volen saber «si la contaminació pot afectar el cer-vell dels nens».
El Projecte de l’Estudi BREATHE –‘respi-rar’, en anglès– té com a objectiu determi-nar si les partícules que són a l’aire i que els nens respirem cada dia a les ciutats conta-
minades poden afectar a nivell neuronal el cervell. Per saber-ho han d’investigar molt. Han passat uns qüestionaris a diverses escoles: als nens, als pares, als professors... I també agafaran unes mostres de saliva.
La nostra escola participa en el projecte. Estan mesurant la contaminació (les partí-cules contaminants) que hi ha dins i al vol-tant de l’escola: a les aules, al passadís, al pati...
Ja veieu que aquest estudi és molt impor-tant! Participen sis grans científi cs catalans i nosaltres estem contents d’aportar el nostre granet de sorra i fi ns i tot de saliva.
Paula Amayuelas, Andreu Cabanes,Ainhoa Fernández i Llum Sivil
Innovacions en els esports!
Per començar, us volem parlar d’uns esports que han estat tot un èxit a l’escola. Aquest any, a l’hora d’educació física, cada curs ha practicat un esport ben diferent. A 2n han fet
hoquei, amb patins de quatre rodes, estics de fusta, pilotes especials... A 3r, judo, amb un tatami en forma de trencaclosques. A 4t, esgrima, amb 25 espases i 25 caretes. A 5è el tamborí, amb uns estris ben especials i a 6è fem el touch.
I com ho aconseguim? Doncs a principi de curs l’Institut de Barcelona dels esports organitza una conferència i fa propostes d’activitats. En acabar, els mestres busquen la informació a Internet i escullen el que els sembla més adequat. Fins que arriba el dia de fer la inscripció: a les 9 en punt, els mes-tres ocupen la sala d’ordinadors, cadascun ha de fer la reserva d’una activitat, i si tenim sort (perquè en aquell mateix moment som molts fent la demanda) quedem inscrits, i si no, anem a la llista d’espera. Cada curs es fa més difícil la inscripció perquè l’activitat és gratuïta i molt interessant.
Quina il·lusió poder gaudir i veure com tothom s’ho passa bé i coneix un nou esport. I quina sort tenir uns mestres amb tanta empenta!
Júlia Caballé, Albert Domingo i Andreu González
No volem aquest tipus de tisores
SOS! Mestres, si us plau, preneu força vita-mina C, D, E..., tot l’abecedari de vitamines!, perquè si us poseu malats els vostres alum-nes triguen a tenir substitut.
La Conselleria ha fet moltes retallades i una d’elles és que no envia un mestre subs-titut fi ns al cap d’uns dies. I què ha passat? Ara us ho expliquem: al parvulari quatre mestres han agafat la grip i ara els nens estan coneixent tots els mestres de l’esco-la... Que per què? Doncs perquè els mestres de tots els cicles van a fer les substitucions. S’anul·len els desdoblaments, s’utilitzen les hores de gestió d’escola (equip directiu), les guàrdies... tothom va de bòlit.
SABEU QUÈ? 6è
BUTLLETI 104.indd 13 20/3/12 09:17:56
14
Si volem una escola de qualitat, d’excel·-lència, aconsellem a la Conselleria que si cal es busquin diners de sota les pedres.
Els nens de l’Escola Pública s’ho mereixen.
Dana Tahhan i Laia Cunillera
Nou entreteniment a l’Espai del migdia
Sabeu què? Últimament al cicle superior s’ha posat de moda un joc, el de Rol. És un joc de taula que es juga amb daus i imagi-nació. No sabem per què a les noies no els fa gaire gràcia i hi han participat poquet. Les que es van apuntar ja ho han deixat. No sabem si és perquè es troben «soles», o perquè no els ha interessat gaire.
En aquest joc cadascú es crea el seu pro-pi personatge, tant a nivell físic (alt o baix,
blanc o negre, gros o prim…) com decaràcter (astut, savi, pacífi c, bo…) i, el més important, l’estratègia per assolir i viure l’èxit en el món creat pel màster, que és el que inventa la història.
Aquest joc ens el va ensenyar l’Eudald i nosaltres, bocabadats i motivats, n’hem creat d’altres ben diferents.
És un joc de taula que ens ha engrescat molt!
Biel Benavente, Àlex Pardo, Dani Ripoll i Sebastià Vilà
Des de l’Agenda 21 continuem amb les tres R: reciclar, reutilitzar i reduir.
Després de comprovar a l’assem-blea de delegats que els nens i les ne-nes de l’escola utilitzem molt de pa-per d’alumini, a les classe de 5è també en volem reduir el seu consum.
Ens hem inscrit en el projecte EMBOLCALLS SOSTENIBLES de l’Ajuntament de Barcelona i hem fet una diagnosi: quins i quants embol-calls utilitzem per l’esmorzar?
En primer lloc, en tres dies triats a l’atzar i una estona abans del pati,
vam comptar el número d’embolcalls que dúiem amb els esmorzars. Un quart dia, els delegats van separar els diferents tipus d’embolcalls i van me-surar el pes dels no reutilitzables com el paper d’alumini, els envasos de plàstics, els brics, el fi lm, els tovallons de paper... i el resultat total de les dues aules va ser 480 grams, és a dir, mig quilo en tres dies.
En un mes serien uns 5 kg i en 10 mesos d’escola uns 50 kg. Però, i si ho multipliquem per totes les aules de l’escola?
Cal millorar-ho i aquest ha de ser el nostre nou repte.
Mariona Domingo, Oriol Haro, Belén Querol i Cristian Villegas,
delegats de l’Agenda 21 de 5è
Embolcalls sostenibles
Ara deManem Prou retallAdes!
Solució
Qui era...?
SOLE
[AGENDA21BCN]
BUTLLETI 104.indd 14 20/3/12 09:17:57
NÚMERO 104 MARÇ DE 2012
15
EntretenimentsPinta el dibuix següent, segons indiquen els números:
Ajuda al nen a arribar a l’escola:
Blanca Albadalejo, Dana Tahlan i Lydia Vega
Andreu Cabanes, Daniel Garcia i Sebastià Vilà
Busca les següents paraules a la sopa de lletres: SOS, ENSENYAMENT, PÚBLIC, DE, QUALITAT
Eugènia Gost, Irene Ji Mata i Claudia Tebar
Completa aquest sudoku:
Laia Cunillera, Andrea Muñio i Andrea Reche
1) Blanc
2) Vermell
3) Taronja
4) Groc
5) Verd clar
6) Verd fosc
7) Blau cel
8) Blau fosc
9) Marró clar
10) Marró fosc
Ainhoa Fernández, Sara Puig i Llum Sivil
Troba les paraules que s’amaguen darrere aquests jeroglífi cs:
N NS CAR CAR A
BUTLLETI 104.indd 15 20/3/12 09:17:57
16
BUTLLETI 104.indd 16 20/3/12 09:18:03