espurnes núm. 6 - juny 2012

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

ENS VEIEM EL CURS VINENT

BONES VACANCES

Espurnes Juny 20122

Estimades famílies, semblava que no havia d’arribar, però ja hem deixat enrere un altre curs. Hem acomiadat amb alegria els alumnes de segon de batxillerat, que marxen de l’escola per continuar la seva formació o emprendre un futur laboral. Hem ajudat els cursos que van avançant i donem la benvinguda un altre any més a totes les famílies que s’incorporen a aquesta gran família marista.

En aquesta ocasió vull adreçar les meves paraules a totes les mares i pares, equip docent, germans maristes i alumnes que han col·laborat al llarg del curs en les tasques de preparació de colònies, graduacions, viatge de fi de curs, etc. És de justícia retre un homenatge a totes aquestes persones que fan que quan arribem a lloc tot estigui preparat, que no falti detall.

Darrere d’aquest escenari ja preparat per fer l’acte que correspon hi ha hagut moltes persones que s’han ofert de forma altruista i han dedicat el seu temps lliure per, com diu la dita, poder arribar i moldre... Voldria dedicar aquestes paraules sobretot als alumnes que voluntàriament col·laboren en totes les activitats que organitza l’AMPA i ho fan sempre amb un somriure, il·luminant-nos el camí.

Segurament no faria justícia si personifiqués en unes poques persones, perquè segur que me’n deixaria, però en aquesta ocasió sí que vull de forma especial anomenar el Germà Jaume i el Toni Reche. Són dues de les persones que hem trobat treballant en tots els actes fora del seu horari de feina i amb la predisposició sempre d’ajudar incansablement.

També vull fer esment amb molt d’afecte de la Mercè Badia, vocal de segon de batxillerat, que deixa l’associació, ja que aquest any la seva filla finalitza els estudis a l’escola. Ens deixa una empremta d’esforç, treball i companyonia difícil de superar a tots els companys que encara seguim treballant en la junta de l’AMPA.

Com comentava al principi, ja hem acabat el curs, i ara aviat , sense adonar-nos-en, ja tindrem a les portes el següent, que haurem de fer-hi front amb fortalesa, tot i que hi hagi moments que el desànim ens envaeixi. Però les fites aconseguides fins ara ens donen forces per seguir.

Gràcies a tots i a totes, ens retrobarem a l’inici del nou curs, si Déu ho vol..

EDITORIAL

ampamaristesbadalona.ning.com [email protected]

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

Agustí SánchezPresident de l’AMPA

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS, DISSENY I MAQUETACIÓSergi ArévaloMontserrat Sala

COL.LABOREN Mercè PérezEstel Suau

SUMARI:

EDITORIAL Agustí Sánchez President de l’AMPA

LA CARTA DEL DIRECTOR Rogelio González Director MARISTES BADALONA

GRADUACIONS BATXILLERAT I SECUNDÀRIA Mercè Badia Vocal 2n BatxilleratMercè Pérez Vocal 4t ESO

JORNADES MULTIESPORTIVESAntoni Piquer Comissió Esports

1A FESTA DE LES FAMILIESLluís López Comissió Recreatives

PELEGRINATGE A MONTSERRATXavi Guillén i Agustí Sánchez

SANT MARCEL·LÍ Margarita i Carme Comissió Cultura Vocals Secundària/Batxillerat

FEM, SENTIM I VIVIMEquip de Nivell de Segon d’ESOAlumnes Pau Altet, Dani Méndez, Carlos Fernández, Carles Saladrigues, Eduard Ortega i Cristina Blay

L’ENTREVISTA Maria Lara

ESCRITS PREMIATS DE SANT JORDI Alumnes Dani Villalaín, Laura Xicart i Mar Nieto

LA REPORTERA ESPURNETA Imma Roig amb la col·laboració dels tutors de3r. Primària

OLLA DE LLETRESLidia Soriano

INTERNET SEGURA LA IMPORTÀNCIA DELS LÍMITSEscola de Pares

ACTUALITATComunicacions i Publicacions

REVISTA ESPURNES CRÈDITS

3

“Merhaba” és una paraula turca que significa “Hola”. I per què començo aquesta vegada el meu escrit a la revista Espurnes en turc? És que amb tanta reforma educativa ara també s’ensenyarà el turc a les escoles? No, no patiu; el fet de començar en turc em serveix per parlar dels objectius del Projecte Comenius que hem portat a terme durant dos anys a la ESO.

Durant el passat mes de maig vaig tenir la sort de poder acompanyar els alumnes de 2n d’ESO a la localitat turca de Siirt, a realitzar la darrera trobada del Projecte Comenius que durant dos anys ha generat trobades (ordenades per ordre cronològic) a Badalona, a la República Txeca, a Lituània, a Eslovènia i a Turquia. El títol del projecte era “Building future through culture” (Construint el futur a través de la cultura). Els principals objectius del projecte eren dos: per una banda, promoure el diàleg intercultural a partir del coneixement de les tradicions culturals de cada país, i per l’altra, millorar en l’ús de llengua anglesa.Després d’haver participat d’una de les trobades i de parlar amb els alumnes i el professorat que ha participat de les altres trobades puc donar fe de que els dos objectius s’han aconseguit sobradament. Ha estat una riquesa per tots els que hem participat del Projecte poder conèixer de primera mà quines són les tradicionals culturals de cada país. Puc parlar en primera persona de la gran experiència que ha suposat per tot el grup conèixer la cultura turca. Personalment estic molt satisfet d’haver pogut conèixer una mica la societat turca – una societat majoritàriament musulmana – i haver comprovat – des de la quotidianitat – quantes coses ens uneixen. La millor manera per trencar amb estereotips és poder conèixer a persones concretes d’una cultura o d’una confessió religiosa determinada; te n’adones llavors de la naturalitat amb que viuen la religió la majoria de les persones – si més no, aquesta va ser la nostra experiència a Turquia -, lluny dels fanatismes amb els quals associem a vegades a la religió islàmica.

L’altre objectiu també important era millorar l’ús de la llengua anglesa i adonar-se de la riquesa que suposa poder comunicar-se amb persones d’altres països. Tenint en compte la diversitat dels països que hem participat del Projecte és evident que la llengua emprada entre totes i tots era l’anglès. Sempre que parles amb mestres d’altres països sobre la llengua anglesa, els hi preguntes com s’ho fan a les seves escoles per a poder tenir un bon nivell d’anglès (tots som conscients que aquest és un dels assumptes pendents del nostre sistema educatiu). Sobta adonar-se que hi ha molts països on el seu nivell d’anglès en general és prou bo, malgrat que no dediquen excessives hores al col·legi al seu aprenentatge. Fins i tot, la panacea dels sistemes educatius europeus – el finlandès – comença l’aprenentatge de la llengua anglesa als 7 anys i durant els següents cursos no dediquen massa hores dins del seu horari lectiu. Com s’ho fan llavors aquestes societats per tenir uns nivells d’anglès millors que els nostres? Doncs, una part de la solució està a la televisió. Espanya és un dels pocs països on es doblen totes les produccions estrangeres. A molts països europeus si els nens i les nenes volen veure dibuixos animats, els han de veure per força – no tenen l’opció del doblatge – en versió original, i majoritàriament aquesta versió original és l’anglès. El mateix passa amb moltes sèries de televisió i pel·lícules. Així doncs, un primer consell que us dono per ajudar als vostres fills i a les vostres filles amb l’aprenentatge de l’anglès, és que sempre que us sigui possible connecteu el sistema dual del televisor i feu que els vostres fills i filles puguin veure els dibuixos animats o la seva sèrie favorita en anglès. Al principi, segur que es queixaran, però poc a poc aniran afinant l’oïda i agafaran moltes més paraules.

Només em queda desitjar-vos el millor en aquests dies de vacances que ja s’apropen. Que la Bona Mare i Sant Marcel·lí ens ajudin cada dia a construir – a la llum de l’Evangeli - un món més just i més humà, i que ens puguem retrobar tots i totes – amb forces i il·lusions renovades – en l’inici del proper curs escolar.Rebeu una cordial salutació,

Rogelio González Director Maristes

Badalona

MERHABA !!

ì...millorar l íus de la llengua anglesa i adonar-se de la riquesa que suposa poder comunicar-se amb persones díaltres paisos.î

4 Espurnes Juny 2012

Els dies 25 de maig i 8 de juny vam poder viure a l’edifici de Dos de Maig, els actes acadèmics de Batxillerat i de Secundària respectivament. Per primera vegada a la nostra escola els alumnes de batxillerat es van graduar vestits amb les togues i birrets que va subvencionar l’AMPA, després de ser aprovada aquesta inversió en reunió de junta a principis de curs.

Els nostres alumnes feien molt de goig i els pares, mares i familiars ens vam emocionar veient als nostres fills i filles desfilar com uns autèntics graduats.

En les dues graduacions els nostres nois i noies van lluir els seus millors vestits. Volem agraïr a la direcció de l’escola i el professorat la seva implicació per fer-nos viure aquests moments tan emotius, dintre de la senzillesa de l’esperit marista.

PROMOCIÓ 2012GRADUACIONS

DISCURS GRADUACIÓ BATXILLERAT Bona tarda, em dirigeixo a vosaltres per dar-rera vegada com a vocal, perquè la meva filla, com els vostres fills, es gradua aquest any i avui finalitza la meva tasca.

Els meus primers records del Col·legi se situ-en a l’edifici del carrer del Temple mirant des dels vidres a la classe de P-3, uns nens petits anomenats cargols. De vegades tanco els ulls amb força i provo d’aturar el temps; però el temps no s’atura. La prova més evident sou vosaltres, heu madurat, ja no sou aquells infants. D’aquell dia ençà han passat només 15 anys, pel camí un munt d’anècdotes, des-cobertes, coneguts i també amics. Els pares vam escollir aquesta escola perquè creiem en el seu projecte i volem el millor per als nostres fills. Penso, des de la perspectiva del temps, que l’elecció va ser encertada. L’edu-cació rebuda ha valorat la intel·ligència però sempre integrant el cap i el cor; on no arriba l’un, ho fa l’altre.

Agraïm a tots els professors de les diferents etapes que amb la seva dedicació han con-tribuït a entusiasmar als nostres fills per ar-ribar fins aquí i tenir il·lusions de futur. Com tots sabem, no hi ha res tan contagiós com l’entusiasme.

He tingut la sort de conèixer alguns d’aquests nois i noies, i us asseguro que hi veig molt

talent per innovar i convertir el coneixement en recursos “Sigueu com la font que vessa i no l’estany que sempre conté la mateixa aigua”, Paulo Coelho.

Vosaltres no heu de permetre que ningú us faci creure que heu perdut abans de comen-çar; sempre hi ha una sortida per a tothom, per difícil que sembli; cal que creieu en vosal-tres i arribarà.

La pesca del salmó al Iemen és un llibre que parla d’això. Sembla impossible que els sal-mons es reprodueixin i nedin contra corrent en rius envoltats de desert al país del Iemen, però així és.

Potser vosaltres us trobareu de vegades en aquesta situació però us en sortireu, perse-guiu els vostres somnis, ja que és molt difícil trobar la felicitat en un mateix, però és impos-sible trobar-la en qualsevol altre lloc.

Si vols quelcom de bo cal que ho busquis tu mateix. La veritat no es descobreix, es viu, igual que la bondat, la bellesa i l’espiritualitat són formes de ser, sentir i viure.

Sigueu fidels als vostres principis i si en algun moment us entrebanqueu, si us envaeixen els dubtes; aixequeu-vos amb entusiasme, i pen-seu que l’amor de la vostra família sempre el tindreu i que hi serem per donar-vos suport.

Per acabar vull felicitar els veritables i prin-cipals protagonistes d’aquest acte i a qui va dedicada aquesta festa, els alumnes de segon de batxillerat, que com corredors de fons, amb constància i sacrifici durant les di-ferents etapes escolars, avui han aconseguit graduar-se. Teniu per davant un ventall de possibilitats per escollir i tota una vida per aconseguir-les.

Ens sentim molt orgullosos de vosaltres i de poder compartir les petites coses de cada dia junts, per ser persones sou més importants que totes les coses per valuoses que siguin.

Vull agrair-vos que amb la vostra actitud i comprensió aquest acte hagi sortit tal com el vaig somiar. Com va dir Martin Luther King “Vaig tenir un somni...“. Gràcies als meus companys de l’AMPA, per ajudar-me a orga-nitzar i decorar aquesta sala. Sense ells no hauria estat possible.

I a tots vosaltres per la vostra atenció, bona nit. Fins sempre.

Mercè BadiaVocal 2n de Batxillerat

DISCURS GRADUACIÓ SECUNDÀRIA Quan ara fa 4 anys us vau graduar de pri-mària, sens feia molt llunyà pensar en aquest dia i ara per fi ja ha arribat.Sense adonar-vos vau canviar d’edifici, passàveu de ser els més grans de Temple a ser els més petits de Dos de Maig i això us provocava certa frustració.

El temps ha anat passant, heu anat madu-rant i amb esforç i constància heu arribat a assolir el vostre objectiu.

Estem molt orgullosos de vosaltres i us en-coratgem a seguir en aquesta línia, perquè encara queda molt camí per recórrer. Cal que us hi continueu esforçant, per prepa-rar-vos per un futur, pel vostre futur. A par-tir d’ara estudiar ja no és obligatori, ara sou vosaltres els que heu de decidir que voleu fer i que voleu ser el famós dia de demà. Des que éreu petits sempre us hem dit que el que més ens importa és que sigueu feli-ços, però en la felicitat d’una persona pre-nen part molts aspectes i disposar d’una bona feina és un d’ells.

És per això que cal estar el millor preparats possible i està a les vostres mans aconse-guir-ho.

Ara és un deure que teníu amb vosaltres ma-teixos, per arribar a ser dones i homes ben preparats. Nosaltres, els pares sempre us fa-rem costat i us donarem suport en tot allò que us calgui, perquè sou el més important que tenim i volem el millor per vosaltres.

Teniu una bona base, la que s’han encarre-gat d’ensenyar-vos els professors i profes-sores que heu tingut en aquests 4 anys a la secundària i als quals com a pares volem donar les gràcies. Gràcies per tot l’esforç i dedicació cap els nostres fills i les nostres filles. Gràcies també per tota l’atenció i col-laboració amb els pares. Sabem que no ha estat fàcil en alguns moments, però volem que sigueu conscients que valorem molt la vostra feina. També és cert que teniu una avantatge sobre nosaltres, vosaltres feu una carrera universitària en la que us ensenyen a fer de mestres i per fer de pares no hi ha cap

escola, institut o universitat que t’ensenyi, és la vida la que et va portant i intentem fer-ho el millor que podem en tots els ca-sos.

També voldria agrair el suport que sempre hem rebut de moltes de les mares i pares als quals intentem representar, procurem fer-ho amb tota la dedicació i estimació possible.

Per acabar vull donar les gràcies als com-panys i companyes de la junta així com a totes les mares d’altres cursos que s’han ofert per ajudar-nos a preparar aquesta graduació i que avui estan aquí treballant perquè nosaltres, les mares i pares de 4t. puguem gaudir d’aquesta festa.Gràcies a tots!!!

Mercè PérezVocal 4t. ESO

Espurnes Juny 20126

Em vaig asseure davant l’ordinador a escriure aquest article i em vaig trobar amb una pàgina en blanc que calia omplir. No se m’acudia la manera de començar i fer que les paraules tinguessin sentit. Reflexionant sobre l’esperit d’aquest esdeveniment esportiu vaig arribar a la conclusió que havia de parlar una mica de les meves percepcions abans, durant i després de la festa, sense oblidar que els veritables protagonistes d’aquesta diada festiva són els nens i les nenes de totes les edats que competeixen en les diverses disciplines esportives a l’escola. Des de les 9 del matí fins passades les 8 del vespre, amb un petit descans per dinar, es van anar fent un darrere l’altre partits de futbol, bàsquet, exhibició de judo, de dansa… Veure aquests esforçats esportistes competint en un dia de juny que segons els meteoròlegs va ser el més calorós en 70 anys no té preu. Les famílies que ens van acompanyar en aquest dia van poder gaudir d’una jornada multiesportiva intensa .Per als més menuts, l’inflable va ser la gran diversió.

Quan els membres de l’AMPA em van fitxar, fa tot just dos mesos, per col·laborar amb en Jordi Verge en l’organització d’aquest esdeveniment, em van agafar calfreds, el grau d’ansietat em va pujar a uns nivells elevadíssims quan em van dir, com si no passés res, que al dia de la festa en Jordi no hi seria i m’hauria de responsabilitzar del tema tot sol. A la meva ment va sorgir la pregunta inevitable: On m’he ficat? La resposta no era fàcil, semblava que m’embarcava en una aventura sense saber on anava.

Va ser llavors quan el lema del curs d’aquest any al col·legi Maristes “UN VIATGE UNA AVENTURA” va acudir a ajudar-me: vaig decidir agafar-m’ho tot com una aventura.

Em vaig adonar que no estava tan sol com jo creia, ja que, quan vaig llançar el crit d’ajuda abans de la festa als membres de l’AMPA, van acudir rabents com els protagonistes de les novel·les de Dumas, tots per a un i un per a tots, Volien prestar ajuda desinteressada per tal que tot sortís el millor possible. Realment experiències d’aquest tipus són gratificants perquè

Jornades Multiesportives

ì...des de les 9 del mati fins passades les 8 del vespre amb un petit descans per dinar, es van anar seguint un darrere altre partits de futbol, basquet, exhibicio de judo, de dansa...î

Espurnes Juny 2012 7

t’adones que, encara que estiguem a una societat on els valors de grup sembla que han passat a segon pla per ressaltar l’ego, encara hi ha persones que estan disposades a ajudar els altres a canvi de ben poc. Així es demostra que amb una petita ajuda de l’amistat es poden aconseguir grans èxits.

Vaig quedar gratament sorprès amb el treball de l’equip de monitors i entrenadors, liderats pel Joan Sánchez que, a canvi del seu temps lliure, fan l’impossible per a què els nostres fills puguin gaudir de l’esport, sigui quin

sigui, ells i elles hi són per compartir amb els nostres fills aquest cuquet que tenen dins i inculcar-los la saviesa de l’esport, ensenyar-los a competir, a esforçar-se per guanyar, però alhora sabent perdre.

Aquest gest de donar la mà al contrari una vegada conclòs l’enfrontament, tant si guanyes com si perds, ens fa més humans i ens ajuda en el nostre viatge cap a la vida adulta, la qual ens depara victòries importants però també derrotes doloroses que hem de saber encaixar. Així doncs, si estem preparats ho tindrem més fàcil per seguir endavant.

Però igual com passa en l’esport, aquest partit ja ha acabat i ara toca preparar el següent. Aquí hi serem tots: l’equip docent, els monitors, els entrenadors, els pares, les mares, els membres de l’AMPA, per tal que l’any vinent la festa sigui millor… o almenys ho intentarem..

Antoni PiquerComissió Esports


Amb la idea de fer escola d’una manera diferent, el passat diumenge 3 de juny es va celebrar la 1a FESTA DE LES FAMÍLIES, que esperem que tingui continuïtat els propers anys.

En primer lloc vam crear un grup de treball en el que van participar vàries persones de les comissions que tenim establertes a la junta i de mica en mica tot va anar prenent forma: propostes, idees, tot era benvin-gut. També teníem la implicació de l’equip de Pasto-ral de l’escola, dels moviments escoltes i, és clar, de l’Equip Directiu.

Han estat mesos de molta feina, molts dubtes també. Quan organitzes quelcom per primera vegada la por més gran és saber el grau d’acceptació i participació que tindrà. Però pors a banda, la nostra tasca era mun-tar una festa adreçada a totes les famílies de l’escola, en la que poguéssim compartir un dia divertit, fent activitats i gaudint d’un dia en família. Havia de ser un dia que també servís per a conèixer-nos millor. Ara ja amb el ressò de la jornada viscuda, podem dir que el nostre objectiu s’ha acomplert amb escreix.

Malgrat que el dia va començar amb pluja, es va anar obrint de mica en mica. Això va permetre que es poguessin fer les activitats programades amb molt bona animació durant tot el matí.

Hi va haver tallers de maquillatge, de confecció de ti-telles d’escuma, origami (o papiroflèxia), ràpel, en què petits i grans van poder baixar una paret lligats d’una corda, jocs tradicionals, balls a l’estil de Bollywood i elaboració de braçalets amb diversos materials.Al migdia, unes quantes famílies vam dinar plegades al menjador de l’escola.

Els inflables van ser l’activitat preferida entre els nens. Els més petits van poder gaudir d’un teatre de titelles que els va tenir entretinguts una bona estona.

El colofó de la trobada el van posar els antics alumnes, que ens van oferir unes petites representacions tea-trals que ens van fer passar una molt bona estona a tots. La pluja va aparèixer quan s’estava representant la segona funció, però l’experiència dels actors no va FER que això espatllés l’espectacle. Un cop tothom va estar refugiat de l’aiguat, la funció va continuar.

Com que tot no podia sortir bé, finalment no vam poder gaudir de l’exhibició d’arts marcials a càrrec dels alumnes del Gimnàs Lee Young, encara que grà-

TOTS SOM ESCOLA !!

ì...a mes de passar un dia divertit, lííobjectiu de la festa era oferir la possibilitat de compartir unes activi-tats en que pogues-sin participar tots els membres de la familia conjuntament....î


cies a la col·laboració de la direcció de l’escola i del director del gimnàs, es va poder fer el 17 de juny a l’edifici de Dos de Maig amb un piscolabis final a càr-rec de l’AMPA per a tots els assistents a l’exhibició.

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes i tots els voluntaris, monitors, membres de l’equip de Pas-toral, del Grup Escolta Champagnat, d’Ajmacor i als patrocinadors, que amb el seu esforç, van fer possible que tots poguéssim gaudir d’un dia molt especial.

Lluís LópezComissió Recreatives

ìels inflables van ser l íactivitat preferida entre els nens. Els mes petits van poder gaudir d íun teatre de titelles...î

Espurnes Juny 201210

A PEUCom cada any, al mes de maig, té lloc la trobada de totes les escoles Maristes de Catalunya a Montserrat. Però aquest any, a causa de les previsions meteorològiques de pluja es va decidir suspendre-ho. Tot i així, un grup de pares, mares, alumnes i ex-alumnes ens vàrem animar a realitzar el tradicional pelegrinatge a l’emblemàtica muntanya de Montserrat, uns amb bicicleta i els altres a peu.

L’AMPA va participar assistint totes les persones que feien el trajecte amb una furgoneta, on hi podien trobar aigua, refrescs, sucs de fruites, fruita i pastes dolces. Els caminaires vam començar la fita a mig matí del dissabte, amb un temps ideal per caminar, un dia tapat i de temperatura suau. De Badalona en vàrem sortir 21, tots amb el somni d’aconseguir la fita.

COMENÇA EL PELEGRINATGE Quan vam sortir de l’escola ens vam dirigir cap a Montcada, on ens esperava un bon dinar per agafar energia pel trajecte. Tot seguit, direcció cap a Bellaterra. Allà hi havia el primer avituallament amb la furgoneta de suport, on hi havia begudes, fruita i pastes dolces. Una vegada havent berenat ens encarrilàrem cap a les Fonts de Terrassa, on 5 persones es fan afegir al grup. Ja amb el grup complet, el capellà de la parròquia de la Mare de Déu del Roser de les Fonts, com és tradició, ens va fer la benedicció per guiar-nos en el nostre viatge.

Es començava a fer fosc, cosa que significava que era l’hora de sopar.

A mitjanit arribàvem a Can Cabassa. Era l’hora de creuar la riera d’Ullastrell. Per sort, aquest any el cabal no era gaire abundant.

Als volts de les 2 de la matinada ja érem a la Plaça Catalunya d’Olesa de Montserrat, on ens va començar a ploure. Una pluja fina però constant. Ens vam refugiar per poder fer el segon sopar. En aquest punt vam decidir no anar per la Puda, ja que si plovia el terreny podria estar força enfangat i ens complicaria el pas. Vam decidir anar per la carretera de Monistrol que ens conduiria fins l’Aeri de Montserrat. Un tros dur del trajecte, ja que caminar monòtonament per carretera es fa molt pesat.

A les 6 de la matinada vam arribar a l’Aeri amb la bona notícia que parava de ploure i començava a clarejar. Aquí vam trobar l’últim avituallament per, a continuació, dirigir-nos cap als peus de la muntanya.

Amb els ulls posats en la silueta de Montserrat i visualitzant enmig de la boira el santuari, “únicament” ens quedava pujar les escales que ens conduirien fins la fita marcada.

Als volts de les 8 del matí vam arribar tots els del grup a la plaça del santuari de Montserrat. Amb la visita a la Moreneta, encenent espelmes plenes d’oracions i fent alguna ofrena vam podem dir “Meta aconseguida” i Pelegrinatge acabat.

Xavi GuillénFotografies Jordi Reguart

Pelegrinatge a MONTSERRAT


EN BICICom cada mes de maig, un grup d’intrèpids “beteteros”, esperem amb ganes el Pelegrinatge a Montserrat. Durant l’any la majoria de nosaltres fem sortides amb BTT molt més severes que la sortida a Montserrat, però aquesta sortida té un encant especial, compartim camí, aventura, patiment, natura, solidaritat, d’una manera molt especial.

Aquest any per primer cop i després de deu pelegrinatges amb BTT, vam decidir fer equipació per a tots els participants i mostrar amb orgull el nom de la nostra escola al llarg del camí. En definitiva, volíem fer un grup sòlid i orgullós. Altres anys quan arribàvem a Monistrol el descans nocturn era al camp de futbol, al ras, i per primer cop vàrem dormir sota cobert, i vam deixar enrere la solitud del nuvi abandonat o

de la nocturna i incansable sarandonga, ja m’enteneu!Vam fer nit a l’Hostal Guilleumes de Monistrol, en el que en Joan, en Francesc, i el seu equip ens van oferir un tracte extraordinari i per a qui aprofitem aquestes ratlles per donar les gràcies.

El servei meteorològic va anunciar per al 19 de maig pluges, que podien ser un inconvenient per a aquesta celebració. Per tant la congregació Maristes va suspendre de forma oficial el Pelegrinatge. Però així com un grup de pares i mares fan el pelegrinatge a peu des de Badalona, els “beteteros” varem decidir posar-nos el mallot i fer camí cap a Monistrol. Afortunadament el nostre grup no va agafar pluja al llarg dels 80 km, al contrari. El fet d’anar sota núvols ens va permetre fer el pelegrinatge amb menys cansament, i vàrem aconseguir assolir sans i estalvis la Muntanya Sagrada.

La part trista va ser l’absència de “bicicleitor-women”. La Maribel, incansable i canyera, aquest any tan especial no hi ha pogut participar. I, és clar, volem felicitar i donar la benvinguda a Manel Morón, Luis Grande, Álvaro de la Cruz, Carles Guinot i Pau Guirao, nous integrants del grup BTT Maristes Champagnat. També volem donar la benvinguda a Carles Canillas i a Jordi Vicente que per diversos motius en l’últim moment no van poder acompanyar-nos, però els esperem l’any vinent.

Per acabar, volem donar les gràcies a i felicitar els “pares de la criatura”, Xavier Vidal i Jaume Duran, que ara fa ja 12 anys van idear i fer realitat el Pelegrinatge a Montserrat per ruta de muntanya amb BTT.

El relleu generacional va prenent forma, ja que aquest any s’han incorporat a la ruta l’Alvaro de la Cruz i en Pau Guirao, dos nois de 22 i 18 anys a qui també agraïm la seva participació en aquesta aventura.

La nota negativa l’hem trobat en la destroça que s’ha produït en l’accés de la Riera de Galla a la urbanització l’Oassis, un paratge que fins fa dos o tres anys era espectacular.Per finalitzar ens agradaria felicitar a tots el pelegrins, a peu, cotxe, autocar, bicicleta, que amb l’esforç que cada modalitat requereix fan la conquesta de la Muntanya Sagrada any rere any. Agustí SánchezFotografies Sergio Guirao


.

Com cada any les vocalies de l’AMPA de secundària i batxillerat destinen el pressupost a les diferents activitats que fan els alumnes durant la diada de Sant Marcel·lí. La jornada per a les mares que col·laboren amb l’AMPA i alguns alumnes voluntaris va començar ben d’hora. A les 7:30 del matí ja estàvem preparant els 500 entrepans, que després es van repartir entre tots els alumnes. A la tarda també es va donar el berenar a tots els alumnes, en aquesta ocasió, però, van ser pastes i sucs.

Les activitats van ser diverses, mentre un grup van anar a fer vela al Club Natació Badalona, un altre grup més nombrós van anar al kàrting del Màgic Badalona i els més esportistes es van repartir entre el bàsquet a la pista de La Plana, futbol i futbol-sala a Can Cabanyes. A l’escola també es van fer durant tot el dia diferents activitats i tallers: Bollywood, Taller de Bijuteria, Perruqueria i Maquillatge, Ping-Pong i a la tarda no hi podien faltar els inflables.

L’escola i l’AMPA fan un esforç molt important per a què els alumnes gaudeixin d’aquest dia tan significatiu per a la família marista i en els últims anys s’han promogut més activitats per a la tarda, ja que malgrat que l’assistència és obligatòria durant tot el dia, encara hi ha molts alumnes que els justifiquen l’absència a la tarda.

Des d’aquí fem una crida a totes les famílies per tal que fem valorar als nostres fills i filles tota la feina que hi ha al darrere d’aquesta diada i que es fa en horari de matí i tarda!!!

Vocals Secundària/Batxillerat

SECUNDÀRIA - BATXILLERAT

ìL íescola i lííampa fan un esforc molt important perque els alumnes gaudeixin díaquest dia tan significatiu per la familia marista...î


Com cada any, l’AMPA ha organitzat la festa de St. Marcel·lí per a tots els infants de l’escola. Hi ha dos grups de treball: infantil-primària i secundària.

La festa, a l’edifici del Temple (infantil i primària), consta d’una sèrie de proves (35) que s’han preparat amb molta il·lusió des de setmanes abans. Aquest any, s’han introduït canvis: noves proves (xapes, afaitar globus, etc) i no s’han donat regals a cada prova, sinó alguna llaminadura.

L’objectiu de la diada de St. Marcel·lí és que els nostres fills i filles gaudeixin de les diferents proves i no que lluitin per guanyar premis. Per aquest motiu no s’ha donat cap regal sinó llaminadures.

Volem agrair de forma molt especial a totes aquelles persones (pares/mares/avis/àvies) que ens han ajudat a muntar la gran festa de St. Marcel·lí. Un any més MOLTES GRÀCIES!

Margarita Guaita i Carme AguilarComissió Cultura

INFANTIL I PRIMÀRIA


Des de segon d’ESO us volem parlar de dos projectes que hem viscut al llarg del curs. Són projectes innovadors, que engresquen i motiven els alumnes, però que també els fa treballar i esforçar-se de valent.I per què us parlem de DOS projectes? Doncs perquè ens venia de gust fer-vos partícips del que hem viscut i no sabíem per quin dels dos decidir-nos. A més, recordeu que ja us vam avançar que us informaríem de com acabava l’experiència del Comenius.

Doncs, sí, sí, un d’aquests projectes és el COMENIUS. El projecte sota el nom Building future through culture (Construïm el futur a través de la cultura) ha arribat al final. Hem conegut menjars, tradicions, llegendes i contes, danses, artesania diversa dels quatre països amb qui hem compartit aquests dos anys: la República Txeca, Lituània, Eslovènia i Turquia. Sens dubte ha estat una experiència genial per a tots. Diria que tots els que hi hem pogut participar som més oberts de mentalitat, hem vist persones i maneres de fer diferents que ens han fet veure que la paraula “normal” no té el mateix significat per a tots. Què és normal i què no? Doncs depèn...

En el web de l’escola (www.maristesbadalona.cat) podeu llegir-hi algun article i veure-hi fotos d’aquest darrer viatge.

L’altre projecte de què ens agradaria parlar és sobre una part del projecte de Comunicació que hem iniciat a primer cicle d’ESO. De fet, també en l’últim número vau tenir ocasió de conèixer-ne unes quantes pinzellades. Ho recordeu? Si no, ja podeu recuperar el darrer número d’Espurnes i fer memòria!

Dins el projecte PREMSA, que hem dut a terme a segon d’ESO, els alumnes de cada classe han creat un diari digital: In diurna, 2day i The world today.

Us convidem a tots a entrar-hi, ja que hi ha notícies sobre l’escola, Badalona, esports, cultura i el món. De segur que en trobareu algunes de ben interessants. Aquests joves periodistes han iniciat un camí que semblava més fàcil del que és. Costa molt que tot surti bé. La recerca ha de ser exhaustiva; la correcció, acurada; la compenetració amb l’equip, imprescindible, etc.

I tot dos projectes junts, com s’entenen?De mica en mica... Ara us ho expliquem!Hem fet una mica el xafarder i hem trobat algunes notícies que parlen justament del projecte Comenius. Qui millor que els mateixos protagonistes per explicar-nos el que han viscut?

Llegiu algun dels articles que han publicat sobre aquest tema...

L’últim viatge de l’experiència COMENIUSEl divendres 11 de maig un grup d’alumnes de l’escola Maristes Champagnat van emprendre una aventura cap a Turquia.

El passat divendres 11 de maig van marxar un grup d’alumnes de segon d’ESO cap a Turquia en un viatge per aprendre anglès. Eren un total de cinc companys que es van presentar voluntaris per poder participar-hi. Només havien de complir uns requisits, un dels quals era treure més d’un set a la nota global d’anglès.

AQUESTS COMPANYS QUE HAN TINGUT EL PRIVILEGI DE CONÈIXER UNA NOVA CULTURA, HAN ESTAT: FERNANDO CAMÓN, LLUÍS CARRETER, ÒSCAR MARTIN, MIREIA MARTINEZ I CRISTINA BLAY.

LLAVORS APRENEM!FEM, SENTIM I VIVIM...


Quan tot el grup va arribar, juntament amb el director de l’escola, ens van fer arribar aquest missatge:“El viatge fins a Siirt es va fer llarg – dos avions i després 3 hores de minibus -, però ha valgut la pena. A Siirt som la Cristina, la Mireia, en Fernando, l’Òscar i en Lluís, i l’Estel, la Mónica, la Mar i en Rogelio. [...] A la tornada prometem explicar-vos moltes més coses. Tesekkür ederim!”

Pau Altet, Dani Méndez, Carlos Fernández

22/5/2012 El fin de COMENIUSMaristes Champagnat de Badalona termina el primer proyecto Comenius, en el cual participaban Eslovenia, Turquía, Lituània, República Checa y España, intercambiando cultura y poniendo en práctica el inglés. Los alumnos y profesores que han tomado parte en Comenius han conseguido una experiencia divertida y diferente, y han hecho nuevas amistades.

En 2010, empezó un proyecto Comenius, donde participaban Eslovenia, Turquía, Lituania, República Checa y España.

Éste trataba de compartir las diferentes culturas haciendo encuentros en cada país, en los cuales los alumnos de éste acogían a estudiantes de los otros países en sus casas. Y en grupo visitaban el pueblo o ciudad donde se alojaban, el colegio y hacían distintas exposiciones tratando un tema de cultura: tradiciones, vestidos, comidas, leyendas y cuentos, canciones...

En el colegio Maristes Champagnat de Badalona, se escogían seis alumnos de primero de ESO, en el curso de 2010-2011, y de segundo de ESO (en el curso de 2011-2012) para cada viaje.

Estos alumnos debían tener una nota mínima de un siete en la materia de inglés, la autorización de sus padres y luego tenían que ser elegidos en el sorteo público. Antes de cada evento las personas que iban se preparaban las exposiciones sobre su país, que tendrían que exponer, y comentaban los planes que había preparado la escuela del país de acogida.

Los afortunados alumnos que han sido escogidos para este proyecto han vivido una experiencia inolvidable, divertida y didáctica, que les ha permitido conocer gente nueva haciendo nuevas amistades, practicar el

inglés compartiendo nuevas culturas y visitar diferentes partes de Europa.

Pero, este proyecto Comenius ha terminado con el último viaje a Turquía. Pero ningún alumno ni profesor va a olvidar los momentos vividos: “Aunque se haya acabado, mirando todas las fotos que hice, recuerdo cada momento como si lo estuviera viviendo. Y aunque no haya muchas posibilidades de volver a ver a los demás alumnos de otros países, seguiré hablando con ellos a través de Facebook y Skype!” dijo una de las alumnas españolas que viajó a Eslovenia y Turquía.

Carles Saladrigas, Eduard Ortega y Cristina Blay

Esperem que us hagin agradat i us hagin agafat moltes ganes de llegir-ne més.

Equip de nivell de Segon d’ESOExplica-m’ho i ho oblidaré. Mostra-m’ho i ho recordaré. Fes-m’ho fer i ho aprendré. (Confuci)


No ho dubteu, visiteu els diaris digitals a:In diurna: https://sites.google.com/site/diarisegona/2day: https://sites.google.com/site/diarisegonb/The world today: https://sites.google.com/site/diarisegonc/


Que ràpid passa el temps! Fa quatre dies que vàrem començar l’escola i des de llavors moltes coses han canviat. Ja no hi ha exàmens, ja es pot anar a platja, ja podem gaudir més dels amics i de la família, ja podem anar-nos-en de vacances, ja podem fer mil coses! Per a molts, la fi d’aquest any suposa el final d’una etapa. Tots anem creixent.

En aquesta ocasió la persona entrevistada té un ofici molt peculiar. A tots ens agrada anar al cinema i imaginar-nos que som els protagonistes de les pel·lícules més aventureres. Imaginem que som Indiana Jones, Rick O’Connell (el protagonista de La Mòmia) o Benjamin Franklin Gates (Nicolas Cage a la pel·lícula de National Treasure). Imaginem un món fantàstic on descobrim tombes, paratges mai no descoberts abans o peces de gran valor que ens ajuden a conèixer la cultura d’altres pobles que van habitar la Terra fa milers d’anys. Sembla un conte, però això és ser arqueòleg.

Diuen que l’arqueologia estudia el passat per poder conèixer el present. Com us haureu imaginat ja, entrevistaré una arqueòloga, la Marta Sánchez, exalumna de l’escola i exmonitora del GECh.

Quan i per què vas decidir estudiar Arqueologia?

De ben petita m’agradava recollir pedres i jugar amb la terra, com a qualsevol nen o nena, però a mesura que anaven passant els anys el meu interès en les pedres, però més especialment en l’Arqueologia, va anar creixent. Així, quan vaig arribar al final del Batxillerat tenia molt clar que volia ser arqueòloga i la via per a fer-ho, en aquell moment, era matriculant-me a la llicenciatura d’Història.

En què consisteix la teva professió? Com l’explicaries als altres?

Actualment estic treballant com a investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona. Desenvolupo una tesi doctoral sobre els grups humans que van habitar els Pirineus ara fa 15000 anys, gairebé res! Per a fer-ho, analitzo els estris de pedra que apareixen als jaciments arqueològics, que em permeten saber per on es van moure aquestes societats.

És una feina molt enriquidora perquè combinem treball de camp amb excavacions arqueològiques a l’estiu, feina de laboratori quan analitzem els materials que hem extret de les excavacions i difusió del coneixement en classes a la Universitat i en congressos especialitzats. Aquesta és una de les sortides professionals de l’Arqueologia, però n’hi ha d’altres.

En el teu entorn familiar, hi ha persones de la mateixa professió?

La veritat és que no, sóc la primera arqueòloga de la família, però si he pogut desenvolupar aquesta professió ha estat sobretot pel suport que els meus pares sempre m’han ofert, entenent que es tracta d’una sortida més en el món laboral i no únicament d’un hobby.

Marta Sánchez

Nascuda a Badalona el 1988, la Marta Sánchez va estudiar als Maristes Champagnat i durant cinc anys ha estat monitora del GECh. Es llicencià en Història a la Universitat de Barcelona, on també va fer el Màster Oficial en Arqueologia. Actualment és becària del Ministeri i treballa a la Universitat de Barcelona en la realització d’una tesi doctoral sobre els grups humans de la Prehistòria. Quan té un dia lliure, l’aprofita per sortir a córrer o anar a la muntanya.

L’ENTREVISTA Per Maria Lara

Agrairia que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algú conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected], dirigit a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

ì...es per aixo que tinc moltes inquietuds. La feina que faig es especial i m apassiona, pero el mon de la investigacio...î


A la meva edat, què volies ser?

A la teva edat ja tenia clar el què volia estudiar, però admeto que era un cas especial, ja que molts dels meus companys, com suposo que et deu passar, no tenien decidit quin havia de ser el seu camí professional. Fins que no van arribar els primers anys d’universitat no vaig triar l’especialitat, la Prehistòria.

En exercir d’investigadora, s’han acomplert les inquietuds que tenies de jove?

Bé, encara em considero molt jove i tot just acabo d’entrar en el món laboral. És per això que tinc moltes inquietuds. La feina que faig és especial i m’apassiona, però el món de la investigació, i més a l’Estat espanyol i en els temps que corren, és molt competitiu. Per això el meu objectiu és seguir avançant en la mateixa direcció i dia a dia assolir nous reptes.

Sents inquietud de solidaritzar-te amb la societat mitjançant la teva professió?

La investigació en els seus diferents àmbits d’estudi ha de ser el motor de desenvolupament de qualsevol país per tal de fer avançar la societat. El nostre compromís és envers la societat i la transferència de coneixement; és una de les nostres tasques.

Per finalitzar, quins consells donaries a les persones que volen ser arqueòlegs?

A tots els que volen ser arqueòlegs, però en general a tots els joves que ara heu de decidir el vostre futur, el meu consell és que sigueu ambiciosos i lluiteu pel que realment us agrada i voleu. Si us ho proposeu, res no serà impossible, i amb esforç i un treball constant, els somnis es faran realitat.

Gràcies, Marta. //

Bones vacances a tothom!

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C.Galicia núm. 808915 Badalona - Barcelona. Tel. 934 973 970 Fax. 933 956 322


Escrits Premiats a 2n. Batxillerat SANT JORDI 2012L’home que somiava en les estrelles - Sóc aquí per explicar una història.

- Una història?

- Una història emocionant. Una història sobre un home que vivia en un món diferent d’aquest, i en un temps llunyà, molt llunyà...

- Oh! Qui era aquest home, i on es trobava? A la Xina?

- No. Aquesta és la història d’un home que es trobava a la Terra l’any 2515. Però era una Terra diferent, una Terra pansida i infèrtil, pràcticament inhabitable. Una Terra on l’ésser humà i els animals havien de viure amagats sota el sòl, on l’exterior era un lloc horripilant, un desert de quilòmetres i quilòmetres. Un lloc on l’home mai no podria veure l’exterior, i hauria de viure amagat. Un lloc on l’home mai no podria veure el cel.

- Com pot ser que mai no poguessin veure el cel? I la tecnologia? De segur que en aquell temps tenien una tecnologia molt més desenvolupada que ara.

- Sí, això és el que creiem ara que passarà. Però la realitat és que es van acabar els recursos, no hi havia més energia que per sobreviure. L’home ja no solament no podia sortir del planeta, sinó que pràcticament no podia sortir a l’exterior. I quan ho feia no tenia res a veure amb ara. La contaminació cobria tot el cel, i només es veien núvols de pols i gasos, però ni rastre de les estrelles, dels planetes, del blau cel.

- No podien veure les estrelles?

- No. Però de fet no importava a ningú. Bé, a ningú tret de a l’home del que us parlava. Aquest home estava obsessionat amb les estrelles. Des de petit llegia llibres d’astronomia i veia vídeos sobre les estrelles, sobre aquells impressionants cossos incandescents que habitaven en l’extens univers.

- Explica’ns tota la història!

- Doncs aquest home jove, tan obsessionat per veure les estrelles, passava els dies pensant en la manera de fer-ho, però no en trobava cap. Quan era una mica més gran, va estudiar astrofísica, i va llegir tots els grans llibres de grans autors com Einstein i les seves teories sobre l’univers.

Un dia, quan ja coneixia tot el que s’havia escrit sobre física i astrofísica, va decidir que l’única manera de poder tornar a veure el cel i les anhelades estrelles era tornant al temps on encara es podia veure el cel.

- I ho va aconseguir? Va aconseguir tornar? De segur que no, això és impossible.

- La veritat és que no se sap pas, perquè hi ha diversos rumors. La història diu que no va sortir de casa, que pràcticament no anava ni als menjadors comunitaris i que estava tancat a l’habitació fent experiments i investigacions. Diuen que algun nen va entrar a casa seva i va trobar que totes les parets i vidres estaven guixats amb milers i milions de números, fórmules i símbols molt estranys. El terra era ple d’andròmines i eines de tot tipus.

- Estava buscant la manera de viatjar en el temps, oi?

- Sí, es creu que va aconseguir fer-ho. Es creu que va aconseguir crear una màquina capaç de viatjar al passat.

- I va acabar veient les estrelles?

- I tant que les va veure. Va viatjar i només arribar al temps passat era de nit. Era una nit preciosa, en què les estrelles relluïen. I va ser feliç, havia aconseguit el seu desig més gran.

- I què més se’n sap?

- Poc més. Es creu que després d’això no va poder tornar, i que es va quedar en el vostre temps explicant a la gent la seva història, tot i que sense dir que era ell aquell home que tant somiava en les estrelles.

- El vostre temps, dius?

- Bé, el nostre, vull dir...

Dani Villalaín2n. BATXILLERAT C

Curació: la redempcióCom si un àngel m’abracés l’ànima, com si un alè em recorregués la nuca, com si una presència em perseguís entre les ombres... La teva imatge seguia allà, quiescent.

Vull impetrar el teu oblit, però la decisió no és meva... és el meu cor qui em guia en aquest dur camí cap a l’anhelada felicitat. Vas ser tu qui em va conduir directament a la felicitat, però ara me n’has apartat bruscament, sense avisar i sense motius aparents.

El meu cor es troba empresonat pels teus records, però jo en vull escapar, vull tornar a volar. No vull estar més encadenada al teu record, desitjo vehement tornar a respirar sense haver de mesurar els meus sospirs. M’agradaria poder mirar endavant en comptes de mirar enrere per veure’t. Haig de començar una nova etapa, una nova redempció per a la meva ànima, un nou tot. Tornar a il·lusionar-me, tornar a somriure, tornar a viure, tornar a plorar –però de felicitat–, tornar a caminar sense destí, tornar a estimar.

Vull que desapareguis, vull poder seguir endavant. Quan ets amb mi m’oprimeixes, però quan no hi ets fas que vegi realment com he de valorar la vida. Llavors l’esperança apareix com un fastiguejat raig de sol en l’atmosfera, apareix com un somriure que s’havia perdut en la immensitat, congelada pel fred hivern.

Tinc l’ànima trencada perquè m’he volgut deslliurar de les cadenes que m’asfixiaven, i això m’ha suposat haver de trencar-la en petits trossets per poder volar. A poc a poc els recullo i tu em vas matant.

Paraules plenes de superioritat cremen l’aire i colpegen el feble batec del meu cor ja oblidat, aquest cor que ara està tacat per una por insofrible, que comparteix l’espai amb altres òrgans a l’interior d’un cos cansat, i al costat d’uns pulmons que no fan bé la seva funció i fan que l’aire hi costi d’arribar. La saliva no és abundant a la boca, però les llàgrimes sí que ho són en els meus ulls enrogits i en les meves galtes. Ja fa temps que intento sobreviure en aquest infern, i ho aconsegueixo aferrant-me a petits oasis de felicitat, però la felicitat que jo vull aconseguir és una utopia... Anhelo poder arribar a ser feliç com en els contes que la mare em llegia durant la infància.

Miro per la finestra i envejo un colom que reposa en el meu finestral, tan lliure i podent triar on es posa.Miro per la finestra i imagino com serà la meva vida quan sigui ja més gran, caminant cada tarda per la platja o per algun parc i deixant volar la imaginació, i sotmetent la meva ment i sentits a alguna melodia que em transmeti pau a l’ànima, submisa a aquesta monotonia de vida.

Sento que ningú no m’escolta i somio viure en un món solitari i sense somriures, ja que considero que la felicitat és la bena que els humans ens posem per no veure la realitat del que vivim. Veig la felicitat com una mala companya per seguir el camí abrupte de la vida, la veig com la droga més perillosa que l’home ha pogut inventar.

Tu bé saps que llibertat per a l’ànima i l’esperit és un alliberament total per a tu i el teu cor. Jo vull parlar, però avui no ho aconsegueixo ja que ELLA no em deixa. Vull volar, però ella lliga les meves ales trencades.

Deixa de menjar-te els meus somnis, deixa de corrompre’m el cos. Abandona’m. No et vull al meu costat, ni a tu ni a aquella dama negra que als peus del llit es va atansant lentament cap a mi. Abandoneu-me. Ja he après a valorar la meva salut, l’absència de malaltia... Ara marxeu.

19

El millor seria que la que marxés fos jo, però marxar seria rendir-se, tot i que voler rendir-me és el que sento en aquest moment. Però si ara em rendeixo deixaré enrere tot el que he lluitat fins ara per superar aquest entrebanc que m’obliga a estar comptant les hores des d’aquest llit blanc.

Marxeu vosaltres i així podré dormir sobre la suau gespa, abraçada només per la brisa dels núvols en bufar... Podré volar alt, i confiar que no cauré fàcilment. Podré confiar que tu em subjectaràs, que amb tu podré volar sens moure’m del sòl. No témer la felicitat, no témer somriure, encara que després vinguin milers de llàgrimes, com un riu que et travessa per dins, com mil punyals en línia. Tampoc vull témer la novetat. Som aquí per descobrir a poc a poc aquest món, i anar recollint al llarg de la vida allò que necessitem per ser feliços.

Podem lluitar per un món millor, però de primer hem de resoldre els problemes que tenim dins del nostre propi món, dins el nostre propi jo. Hi ha tants verbs relacionats amb desgràcies que de vegades només pensem que el món no té solució... Però no és així. Hem de despertar i començar a lluitar pel nostre futur. I regala al món un somriure, que té un preu incalculable però no es pot vendre, només es pot regalar.Lluita per allò que vols, vol allò pel que has lluitat, i aquí, en aquesta simple frase, trobaràs –tal com jo l’he trobada– l’eterna felicitat...

Laura Xicart Argemí2n. BATXILLERAT B

Vivir y morirCiudad. Ciudad somnolienta. Ciudad gris. Ciudad, sucia ciudad. Ciudad cruel y benigna.Un hombre perdido. Una mujer que no se encuentra. Un niño que llora y otro que ríe. Un tren que arranca, y una vida que acaba. Un buenas noches, un buenos días. Un beso, dos, tres y ahora nada. Silencio. Vacío…Despertadores que vuelven a la realidad a aquellos cuyos sueños no podrán cumplirse en la ciudad. Un atraco, un borracho. Un amor prohibido pero encontrado. Un engañado que engaña. Una rosa que se seca. Una esperada sorpresa. Algo que no se debe pero se puede.

Y tú. En medio de tantas cosas, de tantas luces, de tantas vidas, tú. Que te ocultas de tantas miradas, intentas pasar desapercibido. Tú que te has cansado de luchar por lo imposible, de soñar en escapar, volar. Tú que has decidido vivir sin preguntar. Tú que te sientes encerrado, preso de unos planes de futuro que son tu camino. Con temor a encontrar un bache y tener que buscar otra ruta. No puedes gritar, ni correr lejos, ni decidir un día que estás harto y desaparecer porque necesitas tiempo y espacio, ni dar una mala contestación.Por eso optaste en sumergirte en la monotonía del día a día sin mirar atrás. Ni siquiera quieres recordar para no tener que olvidar. Esa noche decidiste llenar tus vacíos con alcohol porque tener que combatir contra tus sentimientos te suponía demasiado esfuerzo.

Elegiste el camino fácil. Querido amigo, cuando pierdas todo lo que eras y sentías, y te conviertas en uno más sin que nadie te recuerde al marcharte, entonces formarás parte de ello. Pues ahogar tu corazón no es la mejor solución. Es de cobardes. Porque puedes ahogarlo unos momentos, puedes subir el volumen de la música para no escucharlo, encender la tele o trabajar, puedes decir que estás bien, que en realidad no era para tanto, pero tus fieles ojos dicen que mientes. Puedes conocer mil chicas y dejarte llevar, pero eso sólo te llenará unos instantes porque tú no eres así.

Tu corazón es fuerte y volverá. Y con su vuelta traerá todo el amor que no fue aceptado. Ese amor que con tanta cuidado trataste y entregaste, pero que llegó un momento en el que ya no fue correspondido.Ella no te ama. Puede vivir sin el calor de tus manos y sin el sabor de tus besos. Ella no entiende de cuentos de hadas, solo goza entre brazos desconocidos. Y así es feliz. Debes aceptarlo.Deja salir toda esa rabia que te has tragado. ¡LLORA! Llora durante todo el tiempo que sea necesario. Debes vaciar tu cuerpo de ese dolor que un día llegó y te abrazó.

Debes escapar de todos los “porqués” que te hicieron prisionero. Y volver a ser quien eras. Volver a hacer lo que en realidad te gusta. ¡Sal con tus amigos y diviértete! Deja de fingir ser alguien que no eres. No puedes equivocarte, ni llorar, ni tampoco quejarte… y soñar se convertirá en eso que esconderás con vergüenza.Eres fuerte, yo sé que lo eres. Podrás con todo esto, estoy segura. Cuando menos lo esperes alguien vendrá y llenará tu vida de luz, de colores, de sonrisas, de promesas que se cumplirán. Será como ese pequeño rayo de luz que, tímido, aparece después de una fuerte tormenta y que se lleva con él todas las nubes del cielo.Será como la primera mariposa que aparece en primavera. Será como el bonito rojo de una rosa que, desnuda, acompaña una nota de amor. Será tan sorprendente como los primeros acordes de una canción desconocida. Pero para eso tienes que esperar. No seas impaciente. Yo esperaré contigo.

Esperaré ser yo ese rayo de luz, esa mariposa, esa bonita canción. Porque yo podría amarte. Y si no soy yo será con una chica fantástica. Pero no temas al error, no temas equivocarte. Vive sin miedo. Entrega cada segundo de tu vida trocitos de tu alma.Mientras, estaré yo esperándote, observándote atentamente. Deseando que sean mis labios los elegidos. Amándote en silencio, a oscuras como siempre he hecho. Disfrutaré contigo todos tus éxitos y lloraré tus pérdidas. Te acompañaré en tu camino. No seré impaciente, simplemente esperaré a que te des cuenta que es conmigo con quien debes estar. Toda mi vida. Hasta el fin de mis días. Incluso cuando tengas el pelo blanco y lleves bastón, incluso cuando sólo me quede un hilo de voz.

Y cuando tus cansadas y viejas piernas no te dejen caminar como antes, dame tu mano. Cuando estos días vengan, no te debes sentir triste… Con una enorme sonrisa y con el inmenso amor que siempre te he tenido, sólo quiero decirte que te amo, y que estaré yo para recordarte que si vuelves a caerte no te preocupes, el mayor éxito es volverse a levantar.

Mar Nieto2n. BATXILLERAT C

Dani Villalaín Laura Xicart Mar Nieto


LA REPORTERA INVESTIGADORAESPURNETA

Per Imma Roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració dels tutors de 3r. Primària

Hola a tothom!!! Quant temps sense saber res de l’Espurneta, oi ? Us deveu preguntar què he estat fent durant aquests dies... Doncs he tingut molta feina passejant per l’escola i pensant el que us ensenyaria en aquesta edició de la revista. I la veritat és que m’ha costat molt de decidir-me.

Finalment ho he trobat!!! Sí!!!Sí!!! Sí!!! En aquesta edició m’han sortit dos grans competidors. Es tracta de dos nens de 3r de primària, que han fet uns articles fantàstics, fabulosos, d’una visita molt especial que van rebre. Resulta que el passat 27 de maig, va venir a la nostra escola l’escriptora i poeta Lola Casas.

I com que ells ho han fet tan bé ja no necessitem més explicacions. Aquí teniu la feina dels nens de 3r de primària...

Ai, que me n’oblido... Bones Vacances a tots !!!


Així comença el llibre que us presento en aquest número d’ Espurnes, i això mateix és el que fa en Niko després d’haver llegit el misteriós missatge que se li apareix un matí al sostre de la seva habitació. Aquest mateix dia, en Niko, un noi de catorze anys, decideix prendre un camí diferent per anar a l’institut i es troba una casa que sembla deshabitada, amb una porta amb tres panys. Mentre observa aquests tres panys, una veu el convida a passar a través de l’intèrfon. Decideix empènyer la porta i, atret pel misteri, hi entra, moment on comença la seva aventura quàntica...

En Niko descobreix un nou món i farà nous amics: l’Eldwen, la Fada Q i la Quiona, que l’ajudaran a descobrir que en el món quàntic poden passar coses sorprenents: un univers es crea del no-res, un taller de rellotgeria ofereix viatges a la velocitat de la llum, un gat apareix i desapareix alhora, dos bessons tenen edats molt diferents, les parets es poden traspassar i ens podem teletransportar com a Star Treck. Doncs bé, tot això no és fantasia, és física quàntica.

Molt probablement el terme física quàntica us faci molt de respecte, pel que té de desconegut i misteriós. Mitjançant una trama senzilla i adaptada al públic

OLLA DE LLETRES

Títol: La Porta Dels Tres Panys.

Autors: Sònia Fernández-Vidal (il.lustracions d’Oriol Malet)

Editorial: La Galera1ª edició, octubre 2011 Nº de pàgines: 208

ISBN: 978-84-9930-429-8

De 9 a 12 anys

infantil, l’autora ens exposa de manera molt simple i entenedora què és el Big Bang, què és la teoria de la relativitat d’Einstein, què són els acceleradors de partícules i què és la llum, entre moltes altres coses. Us animo a llegir aquest llibre, grans i petits, jo ja he perdut la por als bosons, leptons i quarks i m’he assabentat que a la muntanya Kamioka del Japó hi ha un superdetector de neutrins enterrat a mil metres sota terra!

Sònia Fernández-Vidal(Barcelona, 1978) és llicenciada en Física i doctorada en Informació i Optica Quàntica.

Ha treballat als centres més prestigiosos del món especialitzats en física quàntica, entre ells al CERN a Ginebra, on es troba l’accelerador de partícules més gran del món. Sempre ha combinat la investigació amb la docència i la divulgació de la física per acostar-la a petits i grans i ha aconseguit divulgar coneixements complicadíssims d’una manera senzilla i entenedora.

Lidia Soriano Vocal P3

Depilació sense hora · No tanquem al migdia www.rapiddepil.com

“SI VOLS QUE PASSIN COSES DIFERENTS,DEIXA DE FER SEMPRE EL MATEIX“.

LA CREATIVITAT QUE ES MENJAGALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATS

WWW.GALETARIUM.CAT


La importància d’establir límits en l’educació dels nostres fills és un indicador de benestar i seguretat en el desenvolupament dels nostres infants .

De la mateixa manera que és un límit quan ens aturem per creuar un carrer quan trobem un semàfor en vermell, hem d’ensenyar als nostres fills què es pot fer i què no.

Els límits donen referències de comportaments desitjables i alhora seguretat en les seves accions futures, perquè preveuen conseqüències desagradables. L’infant necessita saber què pot fer i què no i en quins moments. Evidentment s’ha d’adequar el nivell d’exigència a l’edat del nen o nena i no generalitzar normes per tots els germans de la mateixa manera.

La tendència actual de molts pares és preguntar als fills què volen fer, menjar... com si ells estiguessin capacitats per saber què és el més convenient pel seu desenvolupament integral.

No es tracta però d’instaurar una dictadura; preguntar i consensuar és una pràctica saludable, però cal adequar-la al que és desitjable obtenir de l’infant en cada moment determinat.

Hem de fer conscients els nostres fills i filles que tot té el seu moment i la seva edat i que som els adults els que com a experimentats estem preparats per establir límits que l’ajudaran a una veritable socialització que afavorirà el seu desenvolupament integral.

La importància dels límits

Internet seguraMaristes Champagnat ha estat l’escola pionera a Badalona a col·laborar amb els Mossos a fer aquest treball informatiu sobre Internet.

Les xerrades es van fer primerament a les aules adreçades als alumnes i com a cloenda del cicle informatiu i amb col·laboració amb l’Escola de Pares es va realitzar una xerrada adreçada als pares.Al Claustre també se’ls va presentar la informació que els agents explicarien als alumnes. Us convidem a visitar la web dels mossos i conèixer la importància del bon ús d’Internet :

http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/Internet segura

Actualment Internet contribueix a satisfer moltes de les nostres necessitats d’informació, coneixement i comunicació, així com un seguit de recursos que afavoreixen les relacions personals.

Les característiques actuals d’Internet han generat una sensibilització especial per a protegir els menors, que són especialment vulnerables respecte d’altres persones que vulguin aprofitar-se’n.

Per aquest motiu, el Departament d’Interior ha elaborat un pla per prevenir la ciberdelinqüència en l’àmbit dels adolescents i els joves, amb l’objectiu d’informar, alertar i conscienciar dels perills i les activitats il·lícites de les quals els menors poden ser-ne víctimes

potencials. També pretén donar consells per a un ús adient i segur de la xarxa Internet i oferir un canal de contacte entre la policia i els pares, els educadors i els joves.

En el lloc web que hem anomenat abans, trobareu informació sobre els inconvenients que pot comportar l’ús d’Internet i les mesures que podeu prendre per evitar els possibles perills que hi ha a la xarxa. Si en voleu més informació, consulteu-hi els apartats següents:

En el lloc web que hem anomenat abans, trobareu informació sobre els inconvenients que pot comportar l’ús d’Internet i les mesures que podeu prendre per evitar els possibles perills que hi ha a la xarxa. Si en voleu més informació, consulteu-hi els apartats següents:

Informació d’interès Avantatges i perillsQüestions legalsQuè cal tenir en compteConsells Ets víctima d’un delicte o falta? Localització de comissaries Telèfon d’emergències: 112

Mossos d’esquadra de Badalona. 21 de març de 2012.

Recursos per a una bona educació en l’ús de la xarxa i les noves tecnologies


Menú de dilluns a divendres.

Divendres nit i dissabte migdia/nitservei de carta.

Diumenges tancat.

Especialitzats en vins i caves de les millors marques.

LES BANDEREScafeteria . Restaurant

C/Eduard Marquina, 25-27 (Canyadó)Tel. 933890336 - Mòbil [email protected] . www.lesbanderes.com

NEWSEl dia 6 de maig es van celebrar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc els XXX Jocs Atlètics Maristes, amb la participació de totes les escoles maristes d’arreu de Catalunya. Els nostres alumnes van tenir una participació destacable, i van aconseguir moltes medalles en diverses modalitats i grups d’edat.

Ens hem de felicitar per poder gau dir any rere any d’aquesta jornada esportiva de les escoles maristes. També felicitem tots els participants i agraïm molt especialment els professors d’educació física de l’escola, Andrés Marín, Quim Batlle, José Antonio Paradelo i Carles Canillas, la seva tasca durant tot el curs i l’esperit d’esforç i de constància que transmeten als nostres fills i filles, més que no de competició.

JOCS ATLÈTICS 2012

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

BERNARDO FIDALGO PÉREZ6º DAN DE TAEKWONDO

Profesor titulado por elConsejo Superior de Deportes,

Federación Española de TaekwondoY Magisterio de Educación

espurnes núm. 6 - juny 2012

Documents