espurnes núm. 7 - desembre 2012

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONES FESTES!!

Espurnes Desembre 20122

Benvolgudes famílies, aprofito aquesta ocasió per saludar-vos a tots i totes i donar-vos la benvinguda al nou curs escolar que vam iniciar el passat mes de setembre.

A l’inici de curs vam tenir la sorpresa de la substitució del director, en Rogeli González, el qual ha estat fitxat com a administrador del SOM. Li desitgem molta sort en aquesta nova tasca, tot i que trobarem a faltar el seu carisma i la seva bona predisposició en tot allò que des de la Junta se li ha demanat. Han estat uns anys de mútua col·laboració, en els quals hem pogut comprovar que a part de ser un gran professional, és una gran persona.

Des d’aquí felicitem i donem la benvinguda als nous càrrecs, al director, Àlex de la Fuente; sotsdirectora, Núria Francisco, i cap d’estudis d’Infantil i Primària, Mercè Plasencia. Estem convençuts que podrem arribar al mateix nivell de col·laboració i feina que fins ara.

A la Junta de l’AMPA hem començat amb renovades il·lusions i moltes ganes de treballar i emprendre nous reptes. El primer que s’ha engegat des de la comissió de Comunicacions i Publicacions és el facebook de l’AMPA. A través del web que vam obrir fa tres anys, totes les famílies podeu estar informades de tot el que es cou a l’Associació i compartir les vostres inquietuds. Ara hem volgut fer un pas més i a través d’aquesta xarxa social mantenir-vos informats de fets puntuals, així com redirigir les novetats del web.Donem les gràcies a tots els pares i mares que s’hi han afegit i convidem a la resta a que ho facin. Som en l’era de les noves tecnologies i això ens obliga a aplicar-les en el si de la Junta, tal com requereixen els temps. Diuen que qui no és a la xarxa no existeix i l’AMPA vol ser present en la vida de la Comunitat Marista.

També m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que van assistir a la passada Assemblea General de l’AMPA. Feia goig veure la sala tan plena. Durant el seu transcurs vam poder compartir opinions amb tots els assistents i valorar aspectes relacionats amb l’Associació.

Aprofito per desitjar-vos en nom de tots els membres de la Junta i en el meu propi, unes Bones Festes i que el proper any, 2013, sigui profitós per a tots i totes.

EDITORIAL

ampamaristesbadalona.ning.com [email protected]

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

Agustí SánchezPresident de l’AMPA

CoordinaCió diSSEnY i MaQUETaCióSergi Arévalo, Montserrat Sala, Inés Navarro

Col.laborEn Mercè Pérez, Estel Suau

EditoriAl Agustí Sánchez President de l’AMPA

lA CArtA dEl dirECtor Àlex de la Fuente Director MARISTES BADALONA

PrESENtACiÓ dEl CUrS - ASSAMBlEA AMPA

El MENÚ dEl MENJAdorJoan Sánchez Cap de Serveis MARISTES BADALONA

CUrSEt dE NAtACiÓ iNFANtil i PriMÀriAAntoni Piquer Comissió Esports

GrAdUACioNS iNFANtil i PriMÀriA Comissió Passos d’Etapa/Vocalies

doNACiÓ dE SANGManuel Guisado y Alba Comas Alumnes 4t. ESO

SEtMANA dE lA CiÈNCiAIsabel Jódar Departament de Ciències

l’ENtrEViStA Laura Aixut

ArriBA NAdAl

BoNES NotÍCiES Lluís López Comissió Recreatives

lA rEPortErA ESPUrNEtA Imma Roig

El PlANEtAri A l’ESColA Rosa Gil Coordinadora d’Infantil

ASSESSorAMENt JUrÍdiCJordi Verge

triAr CArrErAPepi Pedrero Comissió Resultats Educatius

PArlEM dE CUiNAJuan Roanes

PEtitS GoUrMEtSMontserrat Sala

ollA dE llEtrESLidia Soriano

El rElAt Txell Llussà

xArxES SoCiAlSPilar Sánchez

iNtErNEt SEGUrAEdUCACiÓ EMoCioNAlEscola de Pares

ACtUAlitAtComunicacions i Publicacions

REVISTA ESPURNES CRÈDITS

SUMari

3

Ens ha tocat viure temps extremadament complexos en l’àmbit social i, en conseqüència, temps apassionants en l’àmbit educatiu. Una escola no deixa de ser, en la majoria dels casos, una petita rèplica de la societat a la qual pertany, amb la qual cosa, la complexitat que pugui tenir la societat es reprodueix, a petita escala, dins del context educatiu.

Històricament, l’escola ha estat un espai que la societat ha organitzat per dotar els seus futurs ciutadans de les eines necessàries per desenvolupar-se a la vida adulta de forma exitosa. Avui dia, d’aquesta preparació en diem “competencial” ja que, amb el llenguatge educatiu dels temps actuals, l’objectiu últim de l’escola és fer que els alumnes assoleixin un seguit de competències bàsiques que els permetin desenvolupar-se amb destresa en un futur no gaire llunyà.

Si anem una mica més enllà, i ens fixem en el transcurs de la història, és evident que la institució escolar s’ha anat articulant, majoritàriament, no en funció de les necessitats socials, econòmiques i identitàries de la societat del moment, sinó en funció de les prioritats imposades pels sectors econòmics més dominants. L’objectiu d’una educació vista des de l’òptica d’aquesta perspectiva, no deixa de ser la de la preparació dels alumnes per incorporar-se al món laboral, assegurant, així, la reproducció d’un model social i econòmic concret. Em vénen al cap les paraules de la portaveu de l’actual govern central amb què, fa unes setmanes, es referia a la reforma educativa que el seu govern vol impulsar com a aquell instrument que ha d’assegurar que el nostre país sigui més productiu.

Acceptant, de forma provisional, la bondat i la validesa d’aquest objectiu, caldria analitzar les característiques del model econòmic i social que l’escola, generació rere generació, segueix transmetent als seus ciutadans. Sense ànims de fer aquí aquesta anàlisi detallada, no seria difícil arribar junts a la conclusió que, actualment, ens trobem davant d’un sistema econòmic i social profundament injust, enormement deshumanitzat i cada vegada més allunyat de la naturalesa. Només cal fer una ullada a la situació actual del nostre món. És doncs, aquest, el sistema que volem que els nostres nens i joves d’avui reprodueixin en la seva vida adulta? És realment la nostra societat actual aquella en què sempre hem somiat i per a la qual tanta sang s’ha vessat durant el transcurs de la història?

Com podem, doncs, canviar aquesta tendència? Sembla que la solució apunta a les dues institucions socialment més rellevants: en primer lloc, la família i, després, l’escola. I hi afegiria que, en aquest cas, l’ordre dels factors alteraria profundament el resultat. És urgent que recuperem la confiança que aquestes dues institucions tenen en la pròpia naturalesa humana. De la mateixa manera que la primera cèl·lula en habitar el nostre planeta duia inscrit un pla genètic que permetia que es desenvolupés amb èxit en interacció amb el seu entorn, l’ésser humà neix amb aquest mateix potencial genètic. Cal, però, que es trobi amb un entorn adequat on poder desplegar el seu pla de desenvolupament de forma natural. Així, doncs, a la família i a l’escola, els dos nuclis socials en què es desenvoluparà aquest ésser viu en les seves primeres etapes de la vida, és necessari assegurar un respecte profund pels seus processos vitals. A nivell escolar, aquesta és, amb tots els matisos que calgui, l’aportació més gran que han fet dos dels pedagogs més influents de la història: Jean Piaget i Maria Montessori.

La necessitat bàsica de qualsevol ésser humà és la de sentir-se estimat. No hi ha vida sense amor. Però tampoc no hi ha vida sense respecte. Aquest últim és l’element clau que cal que cadascú de nosaltres –pare, mare o educador– posi en revisió. La nostra interacció amb els nens i els joves s’estableix directament entre el seu interior i el nostre, entre les seves necessitats reals de desenvolupament com a nens i joves i les nostres necessitats reals de desenvolupament com a adults? O bé aquesta interacció està regida per les necessitats que ens vénen imposades des de l’exterior, l’entorn social en què vivim i la motxilla personal que cadascú de nosaltres arrosseguem? L’entorn adequat per al desenvolupament d’un nen requereix, necessàriament, d’una presència atenta, amorosa i respectuosa dels adults. Així, doncs, la família i l’escola necessita de pares, mares i educadors que no dirigeixin afectivament els infants; que no forcin la seva atenció a allò que “tant ens interessa” a nosaltres; adults que refusin ajudar els infants tan bon punt aquests es troben amb alguna dificultat; adults que no s’anticipin a les iniciatives dels nens i dels joves i que confiïn en les seves capacitats creatives, de resolució de problemes i de conflictes; adults que no manipulin els sentiments dels infants i que no omplin els seus petits cervells amb reguitzells d’explicacions adultes plenes de lògica i de ciència.

Acceptem que l’aventura és difícil, però molt necessària i apassionant.

AMOR I RESPECTE

Àlex de la Fuente Director Maristes

Badalona


Com cada any durant els mesos de setembre i octubre l’escola ha fet les diverses presentacions de tots els cursos.

Aquest any la novetat principal ha estat el canvi de direcció a l’escola. A partir d’aquest curs l’Àlex de la Fuente, com a director, i la Núria Francisco, com a sotsdirectora, seran al capdavant. També hi ha hagut relleu de cap d’estudis a infantil i Primària, la Mercè Plasencia és a partir d’ara qui desenvoluparà aquesta tasca.

Volem destacar l’alta participació de pares i mares en les reunions i agrair les presentacions que van fer als dos edificis la direcció, caps d’estudis i professorat.

L’AMPA també va estar representada en totes les ocasions per diferents membres, que van fer, ajudats per una presentació gràfica, una breu explicació de l’organització i tasques que porta a terme l’Associació, i va convidar els assistents a formar-ne part de manera activa.

El passat 18 d’octubre va tenir lloc, a la Sala d’Actes de l’edifici del carrer Temple, l’Assemblea General Ordinària de l’AMPA.

Per primera vegada en molt de temps vam poder veure la sala ben plena de pares i mares que van respondre a la convocatòria de la Junta, als quals volem agrair la seva presència. Això ens dóna força i moral per continuar treballant per l’objectiu comú de tots, els nostres fills i filles.

L’acte, que va obrir el president de l’associació l’Agustí Sánchez, va començar força puntualment. Durant l’acte moderat per la secretària de la Junta, la Mercè Díaz, es va fer una presentació de la gestió que va portar a terme la Junta el curs passat, que es van encarregar de comentar els responsables

de les diverses comissions. La presentació resumida del curs passat, així com la Memòria Anual detallada, són penjades al web, perquè tothom que ho

desitgi les pugui consultar.Alguns dels assistents van exposar algunes qüestions i/o queixes per aspectes relacionats amb l’escola, els quals no es van poder respondre perquè no va assistir-hi cap representant de la direcció de l’escola. De tota manera, tots els temes han estat traslladat i se’n farà un seguiment per donar compliment a les famílies.

En finalitzar la presentació, el president de l’Associació d’Antics Alumnes, en Josep Mª Busquets, es va adreçar als assistents per fer una presentació de l’Associació i convidar els pares a donar-se d’alta, encara que no hagin estat alumnes de l’escola, en nom i representació dels alumnes actuals.

Per acomiadar l’assemblea es va preparar un piscolabis que vam poder gaudir tots els assistents en un to molt distès i agradable, tot compartint una bona estona.

Presentació de curs 2012/2013

2012/2013

Espurnes Desembre 2012 5

Sovint parlo amb mares i pares que em pregunten com s’elabora el menú del menjador a la nostra escola. De fet, els mateixos alumnes no saben per què tenim aquesta distribució setmanal i ens demanen aquells menjars que més els agraden. Per aquest motiu, crec molt in-teressant fer-vos un petit resum del pro-cés d’elaboració del menú escolar per als vostres fills i filles.

En primer lloc vull comentar que totes les escoles Maristes de Catalunya es regeixen pels mateixos patrons i és la mateixa per-sona, la nutricionista de l’empresa, qui co-ordina les cuines en aquest sentit i presenta la proposta mensual per a tots els centres.

Per confeccionar els menús de les escoles Maristes, tenim en compte:Les indicacions de l’ACSA (Agència Cata-lana de Salut Pública)

la Guia de l’alimentació saludable en l’etapa escolar, que editen conjuntament els departaments de Salut i Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya. Els coneixements professionals de la nutricion-ista l’experiència i peculiaritats de funciona-ment de cada escola i el seu menjador

D’aquest conjunt de recursos, especial-ment de les recomanacions de la Generali-tat, surt l’estructura setmanal d’un menú escolar.

EStrUCtUrA dEl MENÚ (SEGoNS ACSA i lA GUiA dE lA GENErAlitAt)

1r plat Pasta, llegums, arròs, verdures i sopes (per distribuir en els cinc dies de la setmana)

2n plat Au, ou, peix i dos dies carn (per distribuir en els cinc dies de la setmana)

Guarnició Hortalisses, verdures, patata, arròs...

Postres Fruita fresca i un dia làctic

Maristes envia els seus menús a la Generali- tat que, mitjançant el PReME (Programa de revisió de programacions de menús es-

colars) els avalua per garantir que oferim un servei de qualitat i equilibrat.Al nostre centre tenim molt clara la im-portància de l’àpat que donem al migdia. És el més important i representa un 30-35% de l’alimentació diària.

iMPortÀNCiA dEl MENJAdor ESColAr

Esmorzar – 15-20%Esmorzar a l’escola – 10%dinar – 30-35% Berenar – 10-15%Sopar – 25%

Però en una valoració setmanal representaria aproximadament un 25%, això vol dir que encara que és molt important, ho és més la responsabilitat de la família en l’alimentació de l’infant. Per tant, és a casa on també heu d’assumir la responsabilitat de seguir una alimentació saludable.

M’agradaria que féssiu una petita reflexió sobre els menús que doneu a casa o en l’entorn familiar. Possiblement moltes ve-gades es basen en les preferències alimen-taries dels vostres fills. Els horaris laborals, la manca de temps entre setmana i les ganes d’agilitzar els àpats ens poden por-tar a la solució més fàcil i no estructurem adequadament l’alimentació a casa. Els infants en edat escolar estan en un mo-ment molt important de desenvolupament i adquisició d’hàbits alimentaris. El que aprenen avui serà el que faran en el futur, per això és encara més important fer l’esforç d’oferir un exemple alimentari saludable.

Això va molt més enllà del que cuinem a casa. Nosaltres som un exemple per ells, per tant quan demostrem una aversió cap a un aliment, possiblement, estem condicionant fortament la seva opinió sobre el menjar. Si permetem que mengin al sofà mirant la televisió, després no sabran asseure’s correctament a la cadira al menjador. Els monitors estan fent un treball important en aconseguir coses tan senzilles com que els nens i nenes no mengin amb les mans, que agafin correctament els estris, que no s’aixequin de la cadira i que, com a mínim, tastin tots els aliments. Penseu... ho treballeu a casa?

Si fem una enquesta sobre el menú als alumnes de l’escola que es queden al menjador, segurament la valoració no seria gaire positiva. Està clar, a cap infant no li agrada menjar molta verdura, pèsols o peix. Però la nostra responsabilitat, a l’escola, és oferir una dieta equilibrada i variada en què l’infant pugui tastar els màxims aliments possibles.

oBJECtiUS dEl MENJAdor ESColAr

Proporcionar als infants un menjar de quali-tat, tant des del punt de vista nutricional com quant a criteris higiènics i sensorials.

Desenvolupar i reforçar l’adquisició d’hàbits higiènics i alimentaris saludables.

Fomentar les normes de comportament i la utilització correcta del material i dels estris del menjador, així com promoure els aspectes socials i de convivència dels àpats.

Planificar activitats de lleure que contribueixin al desenvolupament de la personalitat i al foment d’hàbits socials i culturals sobre alimentació.

Està clar que les coses sempre es poden fer millor, la perfecció no existeix. Per aquest motiu cada setmana tenim una reunió l’equip de persones que som responsables del menjador amb la voluntat d’aconseguir un equilibri entre l’alimentació saludable i la satisfacció de l’infant que es queda a dinar. Però només veurem els resultats si treballem conjun-tament amb vosaltres, si se segueix una línea semblant en tots els àpats diaris i setmanals i si reforcem positivament els bons hàbits alimentaris, higiènics i de comportament a taula.

Joan Sánchez Cap de Serveis Maristes Badalona

El menú del menjador


Un nou curs comença i, amb la tornada a l’escola, comencen també les activitats extraescolars. Un any mes, l’AMPA, juntament amb l’escola i l’Ajuntament de Badalona, organitza un curset de natació els dissabtes al matí a la Piscina Municipal de Badalona Centre per als alumnes d’infantil i Primària.

L’objectiu és aprendre a nedar, però també gaudir d’una estona d’oci molt beneficiosa per a ells. No cal remarcar que la natació és l’esport més complert i que el medi aquàtic és l’espai físic ideal per al desenvolupament de les aptituds físiques, psíquiques i neurològiques de qui el practica.

Els primers dies les emocions dels nens i nenes es disparen. N’hi ha que ploren (els més petits) per estar a un entorn nou per a ells i n’hi ha que des del primer moment es mouen com un peix a l’aigua. També sorgeixen les emocions dels qui els acompanyen. S’arriben a fer mil i una cabrioles per poder veure al seu fill(a), nét(a), nebot(da)… a través d`un trosset de vidre a les grades.

Per als qui participem a l’organització d’aquest esdeveniment, poder arribar a aquest moment és un motiu de satisfacció i recompensa per tota la feina feta.

Tot comença quan acaba el curs, cap al mes de juny, és quan es comencen a plantar les llavors negociant amb els responsables de l’Ajuntament per saber quantes places tindrem, quin cost tindrà i reservar les franges horàries corresponents.

Un cop tornem de vacances es fa arribar a tots els pares dels alumnes d’Infantil i Primària la sol·licitud d’inscripció el primer dia de curs. Hi ha poc marge de temps, ja que hem de lliurar un llistat a l’Ajuntament, com a molt tard, la darrera setmana de setembre. Aquesta és una tasca complicada d’elaborar i que ens ha pres hores de son, però necessària per poder organitzar totes les sol·licituds i satisfer les demandes dels pares quant a torns, separar els alumnes d’Infantil dels de Primària, etc., tal com ens demana l’Ajuntament.

Curset de Natació Infantil i primària


Aquest any ha estat tot un èxit d’inscripcions, hem tingut cent trenta-cinc alumnes preinscrits! Tot un rècord! Però també un maldecap. L’Ajuntament només ens va permetre l’accés a cent nens a causa de les retallades… És clar! Aquest any han contractat menys monitors. Això no obstant, com que som l’escola més representativa de Badalona en aquesta activitat dels dissabtes i després de la nostra demanda d’augmentar el nombre de places, ens en van reassignar cent quinze. Tot i així ens quedaven vint nens fora.

A causa d’això no ens va quedar més remei que fer un sorteig a la sala d’actes, on malauradament vam haver de deixar fora d’aquesta activitat aquest nombre de nens amb el lògic malestar per part de las famílies, malestar que entenem i compartim. Un cop fet el sorteig aquests nens i nenes van quedar a la reserva per si fos el cas que hi hagués alguna baixa de darrera hora.

De tota manera, en Jordi Verge, com a cap de léquip que formem el grup désports de lÁMPA, no es va donar per vençut i va tornar a perseguir el responsable désports de lÁjuntament per poder ampliar les places ofertades.

Tenint en compte que no som l´única escola que participa en aquesta activitat dels dissabtes, cal remarcar la tasca feta per en Jordi, ja que al final va aconseguir que s’incrementessin les places a cent vint-i-cinc nens. Malgrat l´èxit de places aconseguides i

baixes de darrera hora, van quedar dos alumnes fora. Però de vegades, com passava a les velles pel·lícules, pel fet de no rendir-se s’aconsegueix l’objectiu que no era altre que tots els nens i nenes preinscrits poguessin gaudir dáquesta activitat.

No cal dir que seria injust no agrair al responsable désports de lÁjuntament, en Juli Hortet, lésforç i suport que ens ha ofert.

A tots els nens i nenes que participen en aquesta activitat al final del curset se’ls lliurarà un diploma certificant els seus coneixements. Per experiències anteriors podem afirmar que aquest dia serà un dia de festa per a ells i per les seves famílies.

No ens queda res més per dir que per a l’any vinent lluitarem novament per fer possible que tots els nens i nenes preinscrits puguin participar en aquesta activitat i també volem desitjar-vos un bon curs de piscina a tots els participants.

Antoni PiquerComissió Esports

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C.Galicia núm. 808915 Badalona - Barcelona. Tel. 934 973 970 Fax. 933 956 322


A finals del curs passat vam celebrar a l’edifici del carrer Temple els actes acadèmics de passos d’etapa.La primera festa va ser la d’Infantil, que es va celebrar el 18 de juny. Quina emoció van sentir els pares, mares i familiars allà reunits, en veure desfilar els més petits en perfecte fila i en silenci mentre es dirigien cap a l’escenari.Els tutors i mestres d’Infantil van interpretar en una petita obra de com havia estat el pas dels nens i nenes en aquesta etapa que ara finalitzava, començant a P-3, sent uns cargols petits amb moltes pors i plors, per arribar a ser uns esquirols, al crit de JA SOM GRANS.La festa de pas d’etapa de Primària va tenir lloc l’endemà, 19 de juny.Els més grans de l’edifici van fer-nos saltar més d’una llagrimeta, en veure’ls desfilar tan grans ja.Ells també van participar de l’acte amb un espectacle de música i ball que van preparar per a l’ocasió i que van fer gaudir a tots els presents.En finalitzar els dos actes acadèmics els vocals de curs de l’AMPA van adreçar unes paraules als alumnes, professors i a totes les famílies, per acabar convidant-los a un piscolabis que s’havia preparat per celebrar les dues festes.Des de Vocalies de l’AMPA volem agrair la col·laboració de totes les mares i pares que van ajudar a preparar les festes i a tots els que van recolzar els vocals en les diverses tasques durant tot el curs.

Comissió Passos d’Etapa/Vocalies

INFANTIL I PRIMÀRIAGRADUACIONs


GRADUACIONs

El projecte es dividia en diferents comissions, però tots compartíem un mateix objectiu: promocionar el projecte. Podíem trobar comissions com per exemple fer un vídeo, organitzar una obra de teatre, dissenyar cartells, escriure una cançó...

Després de dedicar diverses hores a la preparació del que necessitàvem, vam començar a mobilitzar-nos: uns van anar per classes de tota l’escola explicant de diferents maneres en què consistia la campanya (obres de teatre, vídeos, dinàmiques...), d’altres van sortir al carrer a penjar cartells i a repartir papers informatius amb l’objectiu que la notícia s’expandís al màxim possible i que s’unís més gent a la nostra causa. Fins i tot una comissió va anar a la ràdio de Badalona a explicar d’una manera diferent i emotiva el que es podia aconseguir donant sang,

“Per a tu són quinze minuts, però per a una persona pot suposar la vida”.Un cop superades les presses, les tensions i l’estrès, ens vam preparar per al gran dia. La donació era el dia 21 de novembre de 16:00h a 21:00h, i els alumnes de tot el curs ens dividíem en grups reduïts per atendre durant tres quarts d’hora els donants que havien decidit venir. Uns s’encarregaven de rebre els donant a la porta i de guiar-los cap al teatre, on es feia la donació, altres estaven pel carrer repartint publicitat i animant la gent a venir, un altre grup tenia la tasca d’ajudar els donants amb el qüestionari que havien de fer per saber si podien donar sang. La resta es trobaven o bé oferint menjar i beguda a tots aquells que ja n’havien donat, o bé regalant un obsequi d’agraïment fet per nosaltres. Podem estar orgullosos de la nostra feina, ja que van haver-hi més de seixanta donants i uns trenta aproximadament que donaven per primer cop.

La veritat és que ha estat una experiència inoblidable i molt gratificant. En veure les ganes amb les que venia la gent a donar sang, t’adones que no costa tant fer un petit gest per una gran causa. Hi havia gent que fins i tot s’havia enfrontat a les seves fòbies únicament per poder sentir que estan salvant alguna vida.

PROJECTE DE SERVEI 4t. de SecundàriaDONACIÓ DE SANG

Quan van informar-nos sobre aquest projecte, no estàvem gaire segurs de en què consistia ni si seriem capaços de dur-lo a terme. Afortunadament, gran part dels nostres dubtes van desaparèixer quan l’Arnau, un noi que treballa al Banc de Sang, va venir a l’escola a fer-nos una xerrada sobre el projecte en general.

En aquesta xerrada es van tractar diferents temes, com ara els nivells de sang que hi havia al Banc, quins eren els grups sanguinis i els seus complementaris i que a part de la sang en general podem donar elements més específics que hi trobem dins (plaquetes, glòbuls vermells o blancs, plasma...). Això ho vam poder aprendre gràcies a les explicacions que vam haver de fer en grups per a la resta de la classe. A part d’això, el que vam trobar més interessant de la xerrada va ser l’explicació sobre com promocionar el nostre projecte, ja que ens va tocar fer una representació a nosaltres mateixos sobre com dirigir-te a la gent per promocionar la campanya. El resultat no va ser gaire bo, però així vam aprendre com realment havíem d’actuar en aquests casos.

Ja informats, vam preparar-nos per a l’inici del projecte.

Manuel GuisadoAlba Comas

Alumnes 4t. ESO

10 Espurnes Juny 2012

Des de ja fa uns quants anys, a la nostra escola se celebra la Setmana de la Ciència. En aquests dies el col·legi es vesteix de ciència. La ciència i la tecnologia surten de les aules i dels laboratoris i es fan visibles a tots els racons: als passadissos, a les escales, als patis... i aquest any també a la sala d’actes.

Aquesta iniciativa va sorgir del departament de Ciències i tecnologia fa ja uns quants anys i de mica en mica hem anant engrescant d’altres departaments que col·laboren amb les seves tasques en el desenvo-lupament d’aquesta setmana en la qual els científics i divulgadors són els nostres alumnes.

Alguns exemples de la col·laboració dels departaments

Aquest projecte fet a la matèria de plàstica conjun-tament amb la matèria de biologia consistia a fer un cartell on s’anunciés “La setmana de la Ciència”, però per fer-ho havia d’estar relacionat amb la neurociència i l’envelliment. Per realitzar el projecte demanat, vaig haver de documentar-me sobre el que era la neuro-ciència. Una vegada clar el que havia de represen-tar en el cartell, ja sabia del cert el dibuix que volia fer: tot el cartell ple de neurones. La dificultat va ser relacionar-ho amb l’envelliment. Vaig pensar que a mesura que et fas vell les neurones se’t van morint, així doncs vaig relacionar el color negre amb la mort. De la mateixa manera, amb colors més vius represento les neurones més joves.

Clàudia tejedor, 4t d’ESoGuanyadora del concurs de cartells

La experiencia de volver al siglo XIX y adoptar los pa-peles de un entrevistador riguroso o de un científico representativo me pareció fantástica y muy curiosa.Redactar su historia y estructurarla en una entre-vista no fue nada fácil. No obstante, me permitió aprender cantidad de cosas nuevas sin necesidad de resultar aburrido. Pero, mi parte favorita, fue la de representarlo delante de mis compañeros. Tengo que reconocer que al principio tienes los nervios a flor de piel, pero poco a poco te vas relajando y te dejas llevar. Realmente fue una cosa muy especial y entretenida.

inés Esteban, 1r d’ESoProjecte de comunicació (L’entrevista)

El perquè la fem coincidir amb aquestes dates no és casu-alitat, ja que del 16 al 25 de novembre se celebra la 17a edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. Aquesta iniciativa està coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu, amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.

Al llarg d’aquesta setmana se celebren centenars d’activitats de divulgació científica, en algunes de les quals hi participen els nostres alumnes. Com: els tallers d’experiments «Fes recerca!» organitzat pel Parc Científic Barcelona (PCB) amb el suport de l’Obra Social de Cata-lunya Caixa, les conferències - col·loqui «la ciència en primera persona» (aquest any nosaltres hem assistit a la conferència a càrrec del doctor en medicina i cirurgia, Ignasi Calicó i Bosch, en “Del laboratori de Virologia a les aules”).

AQUEST DIES GAUDIM DE LA CIÈNCIA !!!

11 Espurnes Juny 2012

Com cada any, tots els alumnes de l’escola que cursen matèries científiques han col·laborat per fer de la Set-mana de la Ciència un esdeveniment lúdic i didàctic alhora. Cada curs ha tingut per motiu un tema diferent i ha treballat per projectar-lo de manera visual amb l’objectiu que atragui tot aquell que el vegi. Ha estat una manera interessant i diferent de tractar qüestions ja trebal-lades a classe o bé de familiaritzar-nos amb altres de noves. Esperem que us agradin els resultats de la feina realitzada.

Sara Aparicio, 2n de BatxilleratProjecte de Neurociència

Aquest any hem afegit a la nostra setmana “ La Fira-Concurs” que es va dur a terme a la sala d’actes, el pas-sat dijous 22 de novembre. A la fira s’exposaven els mil-lors projectes de cada classe des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat. També s’hi va afegir una mostra del projecte “Green City” i els robots Lego Mindstorm NXT, amb els que aprenen Robòtica.

El rESUltAt dEl CoNCUrS VA SEr El SEGÜENt:

3r premi: Els alumnes de 3r d’ESO A ,Carles Martín, Oscar Martín, Violette Peiroten i Helena Tamayo, amb el projecte “JOC de la Taula periòdica”

2n Premi : Els alumnes de 2n de batxillerat B, Oriol Dauder i Víctor Pané; amb la seva casa Bioclimàtica.

1r Premi: Els alumnes de 4t d’ESO A, Ainara Blai, An-drea Parra i Melanie Puigdueta, amb el projecte de “Genètica molecular”.

Una maqueta. Un nucli cel·lular. Hores de dedicació. Com ens podíem esperar que tot acabaria així? Tot comença amb un petit esforç, i acaba amb una gran recompensa.Molts projectes i poques oportunitats; una primera edició plena d’originalitat. Mai no s’havia donat tanta importància a la Setmana de la Ciència. Amb aquest concurs, s’ha volgut donar més rellevància que de costum, és a dir, no limitar-se a decorar l’escola amb cartells de científics, sinó implicar-se en la teoria i la pràctica.

Avui, fa quatre setmanes que se’ns va proposar l’oportunitat de presentar un projecte i exposar-lo. De petits a grans, des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat.Considerem que és important que se celebrin aquest tipus de concursos ja que el fet de premiar l’esforç i la dedicació fa que la gent s’impliqui per igual. És per això que esperem que aquest concurs es repeteixi l’any que ve i que tingui moltes edicions més.

Ens ha encantat formar part del típic concurs científic americà.

Ainara Blay, Andrea Parra i Melanie Puigdueta

Aquest esdeveniment ha estat el tancament de la setmana i, com diu Leonardo Da Vinci, “La ciència més útil és aquella el fruit de la qual és comunicable”, i això és el que han fet els nostres alumnes: comunicar el fruit dels seus projectes.

Us esperem a tots l’any vinent per gaudir amb nosaltres la Setmana de la Ciència 2013.

isabel JódarDepartament de ciències


L’ENTREVISTAPer Laura Aixut

Comença un nou curs. Però encara que passin els anys, molts seguim perduts i seguim buscant respostes sobre el nostre futur... Què és el que realment vull estudiar? L’eterna pregunta; què és el que jo vull estudiar? No el que els altres esperen o volen que estudiï. Al cap i a la fi és el nostre futur perquè som nosaltres qui el viurem. I es fa difícil escollir, ja que se’ns obre un ampli ventall de possibilitats al davant i cada cop som més a prop de la gran decisió.Per aquesta raó sóc jo aquí avui, per apropar-vos a les vostres pròpies possibilitats i la vostra vocació.

En aquesta edició, comptem amb la Mercè. Una educadora social que té una gran professió per descobrir-nos.

Mercè SantamariaEducadora socialVaig estudiar: Educació Social a la UNED.

la meva professió: Educadora en una escola de nens i nenes amb Necessitats Educatives Especials.

El teu repte diari: Fer somriure algú.

Un indret on perdre’m: Qualsevol lloc amb platja.

El millor aprenentatge que he fet a la vida: No deixis res pendent.

Un llibre per recomanar: Ufff, n’hi ha tants. La paraula més bella de Margaret Mazzantini, per exemple.

Em treu de polleguera: el desordre.

Una virtut:la paciència?

Un defecte: Ui, molts...

Una mania: la puntualitat!

Si pogués ser una altra persona seria: No puc ser una altra persona!

Alguna cosa que mai no oblidaré: els dies en que van néixer els meus tres fills.

la meva pel·lícula preferida: La vida és bella!


Què et va fer decidir a estudiar el que vas estudiar?

Sempre havia desitjat estudiar quelcom que tingués una clara relació amb les tasques socials.

Educació Social, a més, té el component educatiu, que és un àmbit que també em cridava molt l’atenció.

Per tant, era clar que aquesta Diplomatura, que aglutina les dues coses, era la que s’ajustava més a les meves preferències i interessos.

Com és el teu dia a dia a la feina?

La meva feina es desenvolupa en el marc escolar. Per tant, no és gaire diferent a la que es fa a les escoles de primària, malgrat que els nens que van a la nostra escola presenten NEE (necessitats educatives especials) , i això suposa fer adaptacions curriculars segons l’alumne i les circumstàncies.

En la meva feina com a educadora, però, no sóc l’encarregada de portar el grup. El meu paper és donar suport al mestre i/o tutor en les activitats que es desenvolupen durant el dia.

Amb els estudis d’educació social també es poden fer altres feines , per exemple en l’àmbit de l’exclusió social, la infància en risc, les drogodependències, presons, etc.

Què és el que més i menys t’agrada de la teva feina?

Malgrat sembli un tòpic, la meva feina m’agrada molt.

El que més m’agrada és el contacte amb els nens i nenes amb diferents capacitats.

Quin perfil creus que és l’adequat per treballar en el que tu treballes?

Crec que has de ser una persona compromesa amb la feina.

Si haguessis de donar un consell a algú que vulgui estudiar el mateix que tu, què li diries?

Realment és una carrera molt maca, tot i que encara no està gaire reconeguda. La realitat és que hi ha força intrusisme, ja que hi ha llocs que per fer la feina que correspon a l’educador social contracten gent amb una titulació inferior.

És possible fer dues titulacions per ampliar les possibilitats laborals: educador social i treballador social. Aquest últim realitza tasques socials per tal de millorar la qualitat de vida de les persones i els grups.

Gràcies, Mercè. //

Bones vacances a tothom!

Agrairiem que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algú conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected], dirigit a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

Esperava que aquest moment no hagués arribat. Escriure en aquesta revista ha suposat una aventura apassionant per a mi.

Com a tota cosa bona, arriba un moment en què ha d’acabar i sento que el meu moment és aquest. les coses bones no s’haurien d’acabar mai.

M’he adonat que el batxillerat requereix molt més temps i que no disposo de temps lliure. Només tinc temps per a respirar.

M’encantaria seguir perquè, per a mi, aquesta experiència ha estat única. Gràcies, Mercè Pérez, per comptar amb mi des del primer moment. Gràcies, Sergi Arévalo, per tot el temps que dediques a la coordinació de la revista Espurnes.

Com en tot procés de comunicació, l’important és el missatge. Jo com a emissora de les entrevistes que he realitzat, mai no he tingut la certesa de

quins eren els meus receptors. Si que he tingut constància d’alguns pares i professors a qui la meva secció de la revista no els passava desapercebuda i això m’ha fet sentir molt bé i amb molt de suport. Gràcies a tots els lectors que heu seguit la secció. Gràcies per animar-me.

Finalment, aprofito per donar pas a una nova escriptora que col·laborarà en la revista i seguirà amb la “meva” secció periodística. Vull donar la benvinguda a la laura Aixut, una alumna de 4t d’ESO, que estic segura que en les pròximes edicions us guiarà i us sorprendrà amb noves entrevistes. N’estic segura.

Gràcies.

Les coses bones no s’haurien d’acabar mai

Per María Lara


Arriba nadalLlums, garlandes, nadales, pessebres, doncs sí, ja tenim Nadal aquí. Ens tornem a deixar portar per l’esperit nadalenc, aquell que ens fa deixar de banda per uns dies els problemes, les angoixes i ens contagiem de la màgia, la il·lusió i el misteri d’aquestes festes, potser excessivament consumistes.

Quan era petita desitjava que arribés Nadal per compartir amb tota la família aquell dinar tan especial que preparava la mare. Una bona escudella i un pollastre rostit amb força prunes i pinyons, m’encantava. Després tots plegats a taula cantàvem nadales, amb les panderetes i simbombes. Que bé que ens ho passàvem!

Per a mi i els meus germans eren dies molt especials, perquè podíem gaudir de coses que durant l’any no teníem. Érem una família molt nombrosa i amb moltes carències de tot tipus.

Mesos abans de Reis, la mare i l’àvia anaven donant petites quantitats de diners, en aquells temps pessetes, en una botiga del barri en la que encarregaven els nostres regals. Als més petits sempre els portaven una nina o unes cartutxeres amb pistoles, depenent de si era nen o nena, o potser unes firetes de cuina. Aquestes eren les úniques joguines que rebíem durant tot l’any. Als més grans enlloc de joguines ens portaven

un estoig amb llapis i colors. Encara que els Reis sempre ens portaven el mateix, la nit abans no dormíem dels nervis que teníem, tot esperant sentir algun soroll o algun senyal que ens fes adonar que ja havien arribat a casa nostra.

És clar que eren altres temps, temps en els que la majoria de gent no disposava de cap luxe. A casa, per no tenir, no teníem ni televisor, la nevera funcionava amb un bloc de gel gran que compràvem el dia que ens calia refredar alguna cosa. La cuina era de carbó i a l’hivern ens escalfàvem amb un estri on també es ficava carbó i es col·locava sota la taula del menjador.

Tot i que recordo amb molta enyorança aquells dies de Nadal, no m’agradaria tornar enrere. Aleshores vivia amb normalitat el fet que la majoria de companyes de l’escola gaudissin d’una vida millor que la meva i això tampoc no em feia sentir inferior.

Aquelles vivències, però, ara em fan sentir molt propera a tantes i tantes famílies que ho estan passant malament a causa de la crisi. La diferència és que la majoria dels nens d’ara han viscut altres situacions familiars i per a molts tot això és nou i hem de procurar que els afecti el menys possible.

Tots plegats des de les nostres possibilitats hem de pensar que la solidaritat ben entesa pot començar pels que tenim més a prop.

Quan els meus fills eren petits intentava que visquessin aquests dies amb la mateixa il·lusió que ho vivia jo, encara que mai no he volgut que a ells els manqués res. Potser en això fins i tot de vegades ens excedim, suposo que a la majoria ens ha passat el mateix. Però sempre he intentat conscienciar-los que hi ha gent més desfavorida i que han de ser solidaris.

Un petit gest de cadascun pot fer que aquestes festes siguin una miqueta millor. Hi ha tantes coses que podem fer per ajudar! Bon Nadal


VinE a donar la CarTa alS PaTGES! 22 dE dESEMbrE a lES 18:00h

Com cada any, els Patges dels reis de l’orient ja estan preparant el viatge que els porta per tots els racons del món per recollir les cartes dels nens i nenes.

A la nostra escola arribaran el dia 22 de desembre i els hem de rebre com es mereixen. Com sempre els prepararem uns trons ben còmodes, un berenar amb xocolata calenta i una festa en què tots podrem participar.

Això sí, aquest any hem de ser molt generosos i solidaris amb tots els nens i nenes que no podran gaudir del Nadal com nosaltres i caldrà

VISITA DELS PATGES REIALS A L’ESCOLABONES NOTÍCIES

que demanem en les nostres cartes alguna cosa per a ells.

Ah! i sigueu bons, ja que, com sabeu, els reis no porten res als nens dolents.

lluís lópezComissió Recreatives


.

LA REPORTERA INVESTIGADORAESPURNETA

Per imma roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració de les tutores d’ EI3

Hola a tothom!!! Després de tants dies de vacances ja tornem a estar tots junts... Sembla que faci només quatre dies que ens acomiadàvem i ens desitjàvem un bon estiu. Com van anar les vacances ? Ja sé que molt bé!!! Aquest estiu he estat per les platges de Badalona i us he vist a tots jugant amb la sorra, fent algun partidet de futbol amb els pares i amics, nedant fins al final del pont del petroli... He, he, he, ja es nota que no falteu cap dissabte a la piscina, sou tots molt bons nedadors.

Però la veritat és que l’escola sense tots vosaltres ha estat molt avorrida!!! Estava desitjant que arribés el mes de setembre per poder-vos veure cada dia.

He estat molt enfeinada, perquè les classes dels cargols estaven plenes de cares noves que no havia vist mai. Al principi, pobrets, estaven una mica espantats i nerviosos. És clar, normal, ells i elles encara no coneixien l’escola, les mestres... Us he de dir que durant uns dies hi va haver uns quants plors a l’hora d’arribar a la classe i dir adéu als pares.

Però això ja és aigua passada.... ara estan la mar de bé !!! Què, no em creieu, eh ?Doncs us he portat un munt de fotos on es veuen que estan súper contents i que encara que només fa dos mesos que vénen a l’escola ja fan molta feina.

Han muntant un racó sobre els cargols. Mireu, mireu quantes fotos, dibuixos, contes i ninots han portat...FAN UNS CArGolS dE PlAStiliNA QUE SEMBlEN dE VEritAt!

També treballen moltíssim amb tot el material que preparen les seves mestres perquè agafin molta força als dits i les mans , perquè quan siguin més grans puguin fer dibuixos molt bonics.tAMBÉ EllS tENEN UN AMiC Molt ESPECiAl QUE ES diU Mot. Aquest Mot és un trapella, perquè li agrada molt sortir de la classe sense avisar, alguna vegada va ell sol i sense dir-li res a la mestra al jardinet . O quan l´Anna, la Rosa M. i la Sara es giren, surt corrent de la classe i va al gimnàs. Ah! No sabeu quina és l’última? Ara cada setmana tria un nen o nena de la classe i se’n va a dormir a casa seva.

Bé, només em falta dir-vos una cosa. Ara fa uns dies que volta per Badalona un senyor de barba blanca acompanyat de tres amics!!!Així que, sigueu bons!

Bon Nadal!!!


Ja fa uns dies que els nostres Cargols van estar treballant el tema del dia i la nit. Són moltes les activitats que han anat fent, però n’han fet una de molt especial: la visita al Planetari viatger!

El Planetari va venir a l’escola i va estar instal·lat a la sala d’actes durant una setmana.

Els nens i nenes quan arribaven, es trobaven un gran globus inflat. Després de superar les petites pors pel fet d’entrar-hi, a poc a poc es van anar aco-modant dins d’aquella màgica i ventilada bombolla. Quin vent que feia quan hi entraven!!!Ja tots mig estirats i mirant al sostre, es fa fosc i… comença la sessió!!!Una veu en off diu: “El cel a la tardor”. Els nens i nenes estan expectants, i d’aquella foscor comencen a aparèixer petites llums que es van moment al nostre voltant.

-Oh!!!- Diuen els nens -Mireu, mireu!!- comenta la mestra -Són les estrelles!!!

La veu en off segueix explicant-los coses: que si les estrelles, els planetes , el sol que ens escalfa, l’estrella que no es mou, l’ossa major... Els nens i nenes es deixen portar més per la seva imaginació i veuen en aquell cel estrellat mil i un dibuixos. Alguns no poden resistir la temptació de posar el dit i voler seguir l’estella, però... no poden, sempre es mouen!!!A poc a poc es torna a fer de dia, es veu un paisatge de tardor: fulles a terra , l’aire que bufa i el sol que, com cada dia, torna a aparèixer.-Oh !- diuen els nens , una l’altra vegada!

I és que ara ja saben que es trobaran amb un cel estrellat, un cel igual que el que podríem veure si fóssim a la muntanya, lluny de llums i contaminació.Esperem que el dia que puguin tornar a mirar el cel a la nit, recordin la seva experiència dins el Planetari viatger.

rosa GilCoordinadora d’infantili

EL PLANETARI A L’ESCOLA


ASSESSORAMENT JURÍDIC

La manera correcta de portar menors al cotxeDins la meva professió, a la banda asseguradora, oferim servei de reclamació i defensa mitjançant assegurances de protecció jurídica específiques o amb les pròpies garanties gratuïtes ofertes per assegurances de la llar o de l’automòbil, entre d’altres. Cada cop més m’estic trobant amb sol·licituds de recursos, per part dels meus clients, per sancions derivades d’errors comesos per ells i que van relacionats amb errors d’un incompliment de les normes de circulació. Penso que un tema interessant que ens afecta a un gran nombre de pares és el fet de conèixer les normes que hem de complir quan portem els nostres fills amb els nostres vehicles, ja que rebo sol·licituds de defensa d’unes quantes d’aquestes sancions al llarg de l’any i per molt que vulguem tramitar-les no es poden tirar enrere. Si tenim nens petits, hem de tenir ben present quina és la normativa vigent que els afecta, no tant per a evitar les sancions de circulació, sinó per garantir la protecció física dels nostres fills davant un possible accident de circulació. El Reglament General de Circulació queda aprovat mitjançant l’article 117 del Real Decret 1428/2003 del 21 de novembre i aquest estableix que els sistemes de retenció (cinturons de seguretat, cadires, alces...) per a determinades persones, en funció de la seva talla i edat (en aquest cas parlem de menors), a excepció de vehicles de més de 9 places incloent al conductor, s’ajustarà a les prescripcions següents:

Seients davanters: Es prohibeix circular amb menors de 12 anys al davant a no ser que utilitzin dispositius homologats i, excepcionalment, quan tinguin una alçada igual o superior a 135 centímetres. Aquests menors poden fer servir el cinturó de seguretat per a adults. Seients del darrere: Quan els menors arriben als 135 centímetres, hauran de fer servir obligatòriament un dispositiu homologat que es correspongui a la realitat de la seva talla i pes. I generalment, per a tota persona, sense tenir en compte la seva edat, quan tinguin una alçada igual o superior als 135 centímetres i no superi els 150 centímetres, poden utilitzar tant el cinturó de seguretat dels adults com un dispositiu de retenció homologat. A partir del metre i mig s’ha de fer servir el cinturó de seguretat. Com a norma general, els nens no poden fer servir les cadiretes mirant cap enrere si hi ha un airbag frontal activat. El Reglament General de Circulació obliga a tot conductor i passatger a portar correctament cordat el cinturó de seguretat o el dispositiu de retenció infantil, tant si fa un trajecte curt o llarg o tant si fa un desplaçament urbà com per carretera. Com a excepció, s’eximeix d’aquestes obligacions normalitzades quan parlem de taxis, sempre que no surtin del casc urbà i sempre que aquests menors romanguin als seients del darrere.

Si parlem de sancions, l’incompliment d’aquestes normes estan tipificades com a infraccions greus i estan penalitzades amb

una sanció de 200 € i amb una pèrdua de 3 punts per al conductor del vehicle.

No vull acabar aquest article sense voler-vos recordar que està del tot demostrat que l’ús d’aquests dispositius de seguretat i el bon compliment de la normativa vigent redueixen la mortalitat entre un 54% i un 80%. Tots sabem que viure costa molt, mentre que morir o patir una invalidesa per accident no costa gaire. La prudència i la responsabilitat són dues opcions necessàries que hem de portar sempre dins la nostra persona i encara més si tenim fills o menors a càrrec nostre.

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador


guanyat per una estada en el Max Planck? I aquell de Mates que ens explicava el perquè i la utilitat de les matrius?

Aquest records em porten a recordar el perquè m’ha agradat tant la literatura durant tota la meva vida i el perquè 10 companys de curs vam fer Químiques i 5 Físiques amb un èxit inusitat i que no van trobar gens difícils...

L’informe elaborat per Ensenyament treia pes als tutors... però jo no estic gaire segura de la seva afirmació. El tutor, el professor, exerceix molta influència sobre la ment adolescent. El professor que posa passió no deixa indiferent ningú.

Al nostre col·legi també ho pensen així, però també ens diuen que els pares som molt importants en aquesta tasca, tant com a models com a informadors... I que estaria bé poder explicar als estudiants d’aquestes etapes fonamentals en la que han de prendre decisions (ESO i Batxillerat) quina és la nostra experiència/ professió i en què consisteix la tasca del cada dia.

Com ho veieu? Us animeu a explicar la vostra a aquest alumnes (nostres fills) amb ganes d’aprendre de la realitat diària que fa un advocat, un metge, un botiguer, un periodista, un fuster... el que feu en el vostre dia a dia? Voleu lluitar amb Internet i guanyar protagonisme davant els vostres fills?

la manera de fer-ho? digueu-nos que sí a la proposta de venir un dia a explicar als nostres fills què feu. Que sàpiguen de primera mà i a la pràctica tot el que s’imaginen d’aquesta carrera/ professió que tenen a la seva ment.

Us podeu adreçar a les vocalies de Secundària i Batxillerat a través del correu de l’AMPA [email protected] i digueu-nos que sí, que voleu venir!!!

Pepi PedreroComissió Resultats Educatius

Aquest era el titular d’un article que sortia en el web del canal 3/24. Buf!, vaig pensar. Quina responsabilitat com a mare! I a més a més posava al mateix nivell família i Internet! Caram! No, si ara Internet farà més de pares que nosaltres mateixos!

L’article en qüestió deia que segons un informe elaborat per una consultora per al Departament d’Ensenyament, “els estudiants d’ESo i Batxillerat asseguraven que el que els diu la família i la informació que troben a internet són els factors que més pesen en la seva tria d’estudis, per sobre del que els expliquen els tutors, el que veuen a la televisió o l’opinió dels amics”.

També, sortia el perquè encara “hi ha pocs joves que opten per estudis científics, tecnològics i matemàtics” i on quedava clar que el que més els frena és el fet que els consideraven massa difícils.

L’estudi explicava que, tot i que efectivament la decisió es pren al final de l’ESO, “l’elecció es forma a finals de Primària i principis de Secundària. Majoritàriament, els alumnes tenen una visió positiva dels estudis i professions relacionats amb ciència, tecnologia i matemàtiques –creuen que són atractives, donen prestigi i ofereixen bones sortides professionals–, però tenen la idea que són molt difícils”.

Bé, potser una mica de reflexió sobre aquestes idees ens portar a pensar des de la perspectiva de pares; a pensar fins i tot en l’experiència pròpia de quan vam ser estudiants de l’antiga EGB i BUP. Qui no recorda aquell professor que explicava la seva assignatura amb tanta passió que semblava que no hi havia assignatura més valuosa que la que ell impartia? Encara recordo aquella professora de Literatura, l’Elvira, que ens feia entendre la poesia de Bécquer, amb aquella passió inusitada d’enamorada romàntica reconsagrada. I aquell professor de Química amb qui gairebé vàrem fem volar el laboratori per les seves ganes que aprenguéssim a fer pólvora! I aquell que ens explicava la seva experiència vital de la beca que havia

Els estudiants trien carrera en funció de la família i Internet

Espurnes Juny 2012 18

Espurnes Desembre 201220 04 digital Pro December 2011

17 Espurnes Març 2012

ElABorACiÓ

En una cassola poseu oli i feu un llit amb les patates, la ceba, els alls i les herbes aromàtiques. Poseu-ho a coure al forn. A mig coure hi afegiu les supremes de llobarro, el tomàquet i ho torneu a posar al forn fins que el peix estigui gairebé cuit. Regueu-ho amb la copa de vi blanc sec i deixeu que el peix estigui al seu punt.

Un cop el peix està cuit, el rectificarem de sal i hi posarem el julivert picat.

Recepta gentilesa d’en Juan roanes, del Restaurant Les Banderes

PARLEM DE CUINA RECEPTALLOBARRO AL FORN

4 supremes de llobarro2 patates tallades a rodanxes1 ceba tallada a la juliana2 tomàquets pelats i picats sense llavors2 alls tallats per la meitat1 cullerada de cafè de julivert picat1 branca de romaní i fulla de lloreroli d’olivasal i pebre1 copa de vi blanc

iNGrEdiENtS PEr A 4 PErSoNES

.


GOMINOLES NATURALS DE FRUITA

Petits Gourmets serà a partir d’ara un espai on us proposarem receptes bones i senzilles per gaudir de la cuina i rebosteria en companyia dels vostres fills i filles. Feu que us ajudin a barrejar, amassar, decorar... i assaborir-ho!

iNGrEdiENtS 125 gr de puré o suc de fruita (maduixes, taronja...)

100 gr d’aigua

75 gr de sucre

4 gr d’agar-agar en pols

Voleu donar als vostres fills llaminadures naturals? Doncs les podeu fer vosaltres amb fruita!

ElABorACiÓ

Posem a bullir l’aigua i quan bulli espolvoregem a sobre l’agar-agar en pols. Remenem constantment deixant bullir durant 2 minuts més.

A part, barregem el puré o suc de fruita amb el sucre.

Retirem del foc l’agar-agar i el barregem amb la fruita i el sucre. Ho tornem a posar al foc i ho seguim remenant durant 2 minuts més.

En aquest punt ho aboquem en el motllo gros o motllos petits i es deixa refredar a temperatura ambient. En una hora seràn a punt! Les podeu passar per sucre si us ve de gust.

Per conservar-les, poseu-les en un pot de vidre tapat en el frigorífic, així us poden durar fins a una setmana.

1.

2.

3.

4.

Per Montserrat Sala


Menú de dilluns a divendres.

Divendres nit i dissabte migdia/nitservei de carta.

Diumenges tancat.

Especialitzats en vins i caves de les millors marques.

LES BANDEREScafeteria . Restaurant

EL CELLER DELES BANDERES

Tienda especializada en:Productos ibéricos, quesos nacionales y de importación y embutidos de Osona.Todo tipo de vinos, cavas , licores y destilados

RESTAURANT LES BANDERES C/Eduard Marquina, 25-27 (Canyadó)Tel. 933890336 - Mòbil [email protected] . www.lesbanderes.com

EL CELLER DE LES BANDERESC/Pompeu Fabra, 33-37 (al lado Rest. Les Banderes)

BONES FESTES


Edicions Bromera ens presenta la segona entrega de les aventures d’en Coolman i en Kai, Coolman i jo, tots a cobert!, desprès de Coolman i jo, publicat al 2011, que va ser el llibre més venut per a joves lectors el Nadal passat.

En Coolman és un superheroi ben esbojarrat que només en Kai pot veure i que l’acompanya a tot arreu on va. El posa contínuament en situacions més que compromeses amb els seus consells poc encertats. En Kai el descriu com el “malson amb potes” del qual no se’n pot desempallegar, però en el fons no sabria què fer sense ell.

En Kai és un xicot que estudia 1r d’ESO i té una germana gòtica que es diu Antígona. Els seus pares són actors de teatre (vet aquí el nom de la filla) i viatgen massa sovint per feina. Ha arribat el final de curs, i amb ell les notes. En Kai se’n va a Londres dues setmanes a fer un curs d’anglès, després que la seva professora li digués que el seu nivell era awful. A Londres també hi van l’ Anti, la Lena, que és la seva exxicota, i els seus amics Justin i Alex. Allà la Lena coneix a en Charles, el Petit Lord , i en Kai es veurà obligat a desemmascarar l’estafador de companyies d’assegurances que assegura prendre el te amb la Reina Elizabeth...

OLLA DE LLETRES

títol: Coolman i jo, tots a cobert!

Autors: rüdiger Bertram (il.lustracions Heribert Schulmeyer)

Editorial: Edicions Bromera1ª edició: Setembre 2012 Nº de pàgines: 199

iSBN: 978-84-9026-041-8

De 9 a 12 anys

El text, narrat en primera persona, intercala a cada pàgina una tira de còmic de l’il·lustrador Heriber Schulmayer per centrar les aparicions d’en Coolman. Narrat amb un ritme frenètic, es llegeix molt ràpid i reflecteix com és la vida quotidiana d’un noi de dotze anys: caòtica i divertida. De passada, l’autor no desaprofita el moment per repassar els estereotips més típics dels anglesos i tot i que els reconeixem, no podem evitar que se’ns escapi una rialla. És, en definitiva, un llibre entretingut que sense cap més pretensió, us farà passar una bona estona.

rüdiger Bertram (ratingen, Alemanya, 1967)

És un periodista que escriu llibres per a nens i guions cinematogràfics de comèdia.

lidia Soriano Vocal P4

“EN COOLMAN ÉS UN SUPERHEROI BEN ESBOJARRAT QUE NOMÉS EN KAI POT VEURE I QUE L’ACOMPANYA A TOT ARREU ON VA“.

Depilació sense hora · No tanquem al migdia www.rapiddepil.com

BONES FESTES


<<El treball s’entrega la setmana que ve, nois!>> <<Aniria molt bé que quedéssim avui.>>, dic. I tots, gairebé alhora, em diuen: <<Per què no anem a casa teva?>> Cada vegada tenim més treballs en grup i cada vegada hi ha més companys interessats a veure els pòsters i les parets violetes de la meva habitació...

Són tantes coses de les quals els parlo per dissimular, que cada vegada hi ha més opcions que es destapi la realitat. <<I ara què els dic?>>, penso.

Just quan obro la boca per deixar anar una altra excusa, el cant d’u ns ocells, molt a prop, m’interromp. Cada vegada canten més fort i sembla que cada vegada són més els que s’uneixen a la melodia. De sobte, sento un cop sec al meu costat. Alguna cosa ha impactat contra el vidre de la finestra. És aleshores quan obro els ulls i m’adono que tot ha estat un somni. Un somni, però, que no deixa de ser real. Em giro i veig un pardal picant amb el bec. És petit, d’un color marronós. Sembla tan fràgil... però és preciós. <<Vaja, és com tu>>, sento. Miro al voltant i veig l’àvia. Em sembla que ho he dit en veu alta...

L’àvia sempre em diu coses molt maques. Es nota que m’estima, sempre m’ho demostra, per això m’encanta poder-la tenir cada dia tan a prop. El papa, la mama, l’àvia, en Bernat i jo. Nosaltres restem sempre junts, ben junts, mentre que algunes famílies només s’ajunten per menjar o mirar la televisió.

Avui falta un dia perquè arribi Nadal i hem decidit que sortirem a passejar per la ciutat. Caminem pels carrers humits sota una freda i fina pluja. Apujo la mirada cap al cel i penso en l’avi. És estrany pensar que el Nadal passat, un dia com avui, caminava recolzat al meu braç, prement amb força la meva mà.

És llavors, quan alço la vista, que veig que no plou, neva. Petits flocs de neu es deixen anar per tota la ciutat i, a poc a poc, totes les jaquetes de la gent que volta pels carrers s’omplen de blancor. La neu els cau a sobre i es desfà, per acabar finalment a terra, trepitjada per tothom.

De sobte, alguna cosa en un aparador aconsegueix captar la meva atenció. M’aturo i m’acosto al vidre per observar un munt d’estels de mentida, d’aquells que fan llum i que la gent penja quan s’acosta Nadal. Ara surt un nen petit de la botiga. Deu tenir aproximadament tres anys i duu alguna cosa entre les mans. M’hi fixo bé: és una bola de cristall amb un paisatge nadalenc al centre,

envoltat de petites boles blanques que simulen la neu. Veig que el nen mou la bola, i la fa anar d’un costat a l’altre, i riu. Segur que ell també la troba preciosa.

Tant de bo jo pogués fer moure el món com si fos una bola de cristall i fer remoure tota la neu, impedint la seva caiguda i aconseguint que no deixi de voletejar ni un instant. A través de l’aparador, observo, també, infinits regals. Aquest any, m’agradaria que els pares me’n poguessin comprar un, però no podrà ser. Almenys no podrà ser un regal amb paper d’embolicar i un preu ratllat. Serà, més aviat, un regal dels nostres, aquells regals tan valuosos que ens oferim entre nosaltres quan, el dia de Nadal, ens fem costat.

Em giro. Alguna cosa que m’acaba de colpejar l’esquena m’ha fet tornar a la realitat. <<Què ha estat?>>, penso. <<O més ben dit, qui...>>, reflexiono quan veig en Bernat a punt per llançar-me una altra bola de neu. <<Trapella!>>, li crido, i inicio una batalla de boles de neu. Estem tanta estona rient i passant-nos-ho bé, que no ens hem adonat que el campanar de l’església acaba de tocar les dotze, i que el rellotge de la plaça també marca aquesta hora. Nadal ha arribat. Gaudim d’una estona més a la plaça i ens dirigim cap a la nostra llar...

Ja hi som. El pare obre la porta del cotxe i tots hi entrem. L’engega, encén la calefacció i ens estem tots en silenci... Ja som a la nostra llar. La casa per la qual els pares van treballar, la casa que tant de temps van somiar, la casa on vaig aprendre a caminar, la que fa uns mesos era casa nostra, no és enlloc més que en el record. Però una crisi que es va endur la feina dels pares, no ha aconseguit endur-se amb ella les nostres il·lusions, com tampoc no ho ha aconseguit la manca de sensibilitat d’alguns que juguen al “Monopoly” amb la vida de la gent.

Una crisi que acaba amb tot, menys amb l’esperança. Perquè l’esperança neix, però no mor. Un any més, torno a estar orgullosa de la família que tinc i de tenir-la tan a prop meu. <<Mireu, mireu! Un estel fugaç!>>, sento que crida en Bernat. Miro cap amunt, a través de la finestra, i contemplo com una forta llum, a molta distància, passa volant per davant dels meus ulls. Guio la mirada encara més amunt. <<Espero que la teva llar, allà dalt, avi, sigui millor que la que tenim ara aquí... Bon Nadal.>>

EL RELATPer Txell Llussà


les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (tiC) s’han implantat tan ràpi-dament i definitivament en el nostre món de-senvolupat que han revolucionat les relacions socials i molts altres aspectes de la nostra vida.

Els menors d’avui dia són natius digitals, és a dir, han nascut i han crescut amb les noves tec-nologies. Les xarxes més utilitzades són tuenti per als més petits i Facebook per al públic més adult. Davant aquesta realitat, molts pares es troben desconcertats, per un costat, perquè se senten en desavantatge davant una eina que els seus fills coneixen millor que nosaltres i, per un altre costat, perquè ens sentim insegurs pel paper que hem de fer davant aquest fenomen.

A continuació es proposen unes pautes que podrien ajudar a clarificar com abordar aquest fenomen amb els fills i les filles a partir dels 14 anys, que és l’edat mínima que es requereix per accedir a la majoria de xarxes socials:

Confiar en els nostres fills, mostrant-los afecte i acompanyar-los en les seves decisions i potenciant la seva autonomia. Han de tenir llibertat per escollir una xarxa social per afegir-s’hi i ser-ne membre, configurar un perfil, escollir amics, etc., però els hem d’assessorar en aquesta decisió.

regular els límits relacionats amb les xarxes socials, igual que en altres àmbits educatius. És important acordar amb els fills un horari i un temps límit d’utilització que no inter-fereixi en l’horari d’estudi o de tasques de casa, si en té d’assignades.

Comunicar-se amb els fills creant un entorn de confiança en què tots els membres de la família puguin parlar i ser escoltats, es valorin i es respectin. Des de ben petits se’ls ha de parlar sobre la vida quotidiana, de les coses que ens agraden, de com ens sentin, de les amistats, etc., de manera que quan es facin grans estigui esta-blerta la rutina de parlar de forma natural, i quan haguem de parlar sobre xarxes socials amb els nostres fills, sigui un tema més dels que parlem.

Potenciar els seus valors i el sentit crític per aplicar-los quan facin ús de les xarxes socials. La majoria dels nostres fills i les nostres filles dominen l’ús tècnic de les xarxes socials però és necessari educar-los en el seu ús de forma positiva, és a dir, dotar-los d’un marc ètic de respecte, de respon-sabilitat i de sentit comú.

Entendre les xarxes socials des de l’adolescència, ja que és una etapa en què els nostres fills busquen la seva identitat, necessiten conèixer-se millor, diferenciar-se dels pares, explorar, experimentar, qüestionar les normes, etc., procés en el que el seu grup d’amics adquireix un gran protagonisme. Per això, les xarxes socials s’han convertit en un element imprescindible per a ells, perquè faciliten la seva necessitat de relacionar-se, de sentir-se membre d’un grup, de mostrar-se, de veure’s reforçat pels altres, d’expressar-se i de créixer.

Conèixer les xarxes socials per saber de què parlem. Per això no cal ser-ne experts, simplement ens hi hem d’apropar amb interès i curiositat per aprendre. Els nostres fills i les nostres filles ens poden ajudar a conèixer-les i, a més a més, podem compartir amb ells i elles moments davant de l’ordinador.

Supervisar amb els nostres fills i filles com utilitzen les xarxes socials i ajudar-los a controlar-ne els riscs. Les xarxes socials generen un tipus de relacions amb unes característiques específiques com l’absència del contacte cara a cara, el caràcter permanent i inesborrable de tot el que es publica, la inexistència d’un sistema de selecció d’amics amb una informació prèvia, etc. Cada xarxa té unes característiques i condicions d’ús i estableix una sèrie de recomanacions i pautes per utilitzar-les de forma segura, de man-era que s’ha de conèixer la xarxa en concret que utilitzen els nostres fills i filles per poder actuar amb més eficàcia.

Pautes de prevenció en l’ús de les xarxes socials

Mantenir una actitud positiva davant les xarxes socials, hem de conèixer els seus avan-tatges i potenciar-los. Controlant el funciona-ment de les xarxes, coneixent-les i utilitzant-les de forma positiva són un mitjà de comunicació i d’aprenentatge amb un gran potencial que per-meten estimular el desenvolupament d’habilitats, de la creativitat, de les relacions socials, del creixement personal, etc.

Que les xarxes socials no substitueixin cap aspecte de la vida social dels nostres fills i filles, en tot cas, que la complementi. No pot convertir-se en l’única forma de relacionar-se amb els altres. Mantenir bones relacions mitjançant les xarxes socials s’ha de compatibilitzar amb altres activitats com: sortir amb els amics, amb la família, fer esport, passejar en bici, anar al cinema, etc.

El que no cal fer i no ens ajuda en la relació amb els fills i les filles en l’ús de les xarxes socials: Es-piar les pàgines de les xarxes socials dels nostres fills i filles. Entrar a les seves xarxes sense permís, fer-nos passar per amics per controlar-los. Això no serà més que una invasió de la intimitat i seria trencar al confiança d’ells que seria difícil de recuperar. Culpar les xarxes socials dels problemes dels fills i les filles. Les xarxes no són més que una eina en sí mateixa i tot dependrà de l’ús que en fem. Com en altres aspectes de la vida, el seu ús adequat pot facilitar i contribuir al desenvolupa-ment, com hem dit abans, però el seu abús o man-ca de visió crítica pot convertir-la en un problema.

Com a tancament podem resumir que les xarxes socials a Internet són un escenari més en el procés educatiu dels nostres fills i filles, de manera que el nostre paper ha de ser de mantenir l’equilibri entre oferir suport afectiu i establir uns límits adequats mitjançant una comunicació positiva. Continuem essent el seu pilar de confiança i el prin-cipal referent, per la qual cosa som els seus models.

Pilar Sánchez

Internet segura


L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Iniciem les xerrades del curs 2012-2013 amb la continuació del programa que l’Escola va engegar el curs passat com a cicle informatiu del bon ús de les noves tecnologies.

L’Escola, amb col·laboració amb els Mossos, va començar el treball informatiu a les aules de cicle superior, ESO.

Internet és ple d’oportunitats i coses interessants per als menors, on poden aprendre, comunicar-se o jugar. Però també hi ha alguns riscos i perills que conèixer, ser-ne conscient i saber els consells de seguretat per evitar problemes.

de ben segur que aquests temes ens preocupen molt com a pares i mares i hi tenim molt per fer perquè els nostres fills i filles coneguin la importància de mantenir una conducta responsable dins la xarxa on no tot s’hi val. Cal ensenyar a saber salvaguardar les dades personals, detectar abusos i demanar ajut a les persones adultes.

També en aquests temes hem d’ajudar els nostres fills i filles, com conèixer els sistemes de protecció contra les amenaces de certs programaris o contactes maliciosos, estant al seu costat, que no vol dir al estar-hi al damunt.

En un estudi que va realitzar el CESICAT (organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009) dins del marc de la festa dels Súpers que TV3 va celebrar aquell any, es van dur a terme més de 400 enquestes a nois i a noies d’edats compreses entre els 8 i els 14 anys, on se’ls demanava informació sobre el seu comportament dins la xarxa.

Al mateix temps es van fer enquestes als pares o tutors dels nois/noies preguntant, entre d’altres coses, si advertien els seus fills de possibles perills que es podien trobar a la xarxa.

L’estudi va mostrar que la gran majoria de nois i noies entre 8 i 14 anys (més del 90%) es connectaven a Internet fora de l’escola. D’aquests, el 63% tenien compte de correu electrònic.

Si desglossem la xifra, destacava la quantitat de nens o nenes de 8 a 9 anys que feien servir el correu electrònic: el 41,5%. Entre els de 10 i 11 anys la xifra augmentava fins al 68% i, entre els de 12 i els de 14 anys, ja eren la gran majoria de joves els que tenien correu electrònic (el 86,1%). Pel que fa a les xarxes socials, més de la meitat dels nois i noies enquestats (51,5%) afirmava que estaven donats d’alta a serveis com Messenger o Facebook.

Respecte a la comunicació amb el pares, familiars o professors, el 65,9% dels menors enquestats van afirmar que si trobaven alguna cosa estranya per Internet ho comentarien als pares, mentre que el 16,5% no ho dirien o no ho deien a ningú.

Recursos per a una bona educació en l’ús de la xarxa i les noves tecnologies

Dedicamos toda nuestra vida a entrenar nuestra mente: adquirimos conocimientos y nos enseñan a pensar, pero en el territorio emocional, en cambio, somos todos autodidactas, en mayor o menor medida. Hay quien considera las emociones como obstáculos que interfieren en nuestra dimensión racional. La Ecología Emocional sostiene que no es así y que las emociones son un lenguaje distinto y complementario. Una mente inteligente pero desconectada de las emociones construiría mapas de decisión equivocados y peligrosos. Las emociones dan color al paisaje y sirven para orientarnos en el mundo: nos indican si la ruta que hemos elegido es adaptativa o destructiva.

Els 7 principis de l’ecologia emocional són:Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)Principi de la prevenció de dependències. No facis als altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)Principi del boomerang. Tot el que fas als altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)Principi del reconeixement de la individualitat. No facis per als altres allò que vols per a tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)Principi de la moralitat natural. No facis als altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer-te ni donar-te a tu mateix.Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen créixer com a persones.

Aquests principis els vaig aprendre amb la M. Mercè Conangla, pionera de l’ecologia emocional.Tots els principis són importants per incorporar dins el nostre dia a dia, però en remarcaré un que sovint repeteixo als pares i mares. És el principi de la prevenció de dependències. No fer als infants, als fills, als alumnes, allò que ells poden fer per si mateixos. Per què no? Doncs, perquè els traiem la possibilitat de trobar pròpies solucions, per fer-se grans, per madurar, per pensar… Quan un mateix soluciona els seus propis conflictes i dificultats ens sentim útils, capaços… Reconfortem i potenciem la nostra autoestima. Donem oportunitats.Només és una aportació amb la qual m’agradaria que reflexionéssim tots plegats.

Per Dolors Carrión

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]


NEWSEn començar aquest curs se’ns va comunicar que el director de l’escola, en rogeli González, havia estat fitxat per la Comunitat Marista com a nou administrador del SoM.

Després de l’ensurt inicial i com que no ens havíem pogut aco-miadar d’ell personalment, vam pensar d’acord amb l’Associació d’Antics Alumnes i amb la col·laboració de l’administrador de l’escola, en toni reche, i del nou director, l’Àlex de la Fuente, preparar-li una festa sorpresa que li vam poder fer el 29 de setem-bre, dissabte al matí.

Al gimnàs de l’edifici del carrer Temple ens vam aplegar les dues associacions, Antics Alumnes i AMPA, juntament amb la nova di-recció i el professorat d’infantil i Primària que aquell dia feien un curset.

En Toni Reche va portar-lo enganyat amb l’excusa de revisar alguns documents i, quan va entrar a la sala plena de gent, va tenir una gran sorpresa.

FEStA dE CoMiAt roGEli GoNZÁlEZ

El passat 5 d’octubre a l’Espai Betúlia de Badalona, la compa-nyia de teatre dels Antics Alumnes, amb la participació del presi-dent de l’AMPA, Agustí Sánchez, la professora de l’escola Mònica González i sota la direcció d’en Joan Morera van fer la represen-tació teatral de CriAtUrES, en la que també van participar-hi el grup de teatre L’Endoll. La funció va consistir en tres petites obres de teatre basades en temes relatius al món de la infantesa sota la visió dels adults.

la sala de l’Espai Betúlia, amb un aforament aproximat de 100 persones, es va omplir completament i tots els assistents van poder gaudir d’allò més

La companyia dels Antics Alumnes van interpretar per primer cop aquesta obra en la Festa de les Famílies, que va celebrar l’AMPA al mes de juny a l’edifici del carrer del Temple.

tEAtrE ANtiCS AlUMNES

El passat 27 d’octubre va tenir lloc al Pavelló Municipal de la localitat de Gandia (València) el Campionat d’Espanya de Tècnica de Taek-wondo, en el qual participava l’alumne de 1r. de batxillerat de la nostra escola Gerard Sánchez Pérez.

Va obtenir la medalla de bronze en la Categoria de Cadet. Cal recordar que en Gerard va ser Campió d’Espanya l’any 2008 i Subcampió l’any 2010. Amb aquest bronze aconsegueix ara ampliar el seu extens currículum esportiu, tant en l’àmbit estatal com català.

L’encoratgem a seguir treballant en la mateixa línia per arribar a assolir noves fites. Moltes felicitats, Gerard!

GErArd SÁNCHEZ - MEdAllA dE BroNZE Al CAMPioNAt d’ESPANYA dE tAEKWoNdo

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]

Gimnasio Escuela LEE YOUNG BADALONA felicita a sus competidores por los éxitos

obtenidos durante este año 2012 y desea una feliz navidad para todos y una buena salud

para este próximo 2013.

espurnes núm. 7 - desembre 2012

Documents