desembre 2010, núm. 64 - ferrer i guàrdia

1

PAPERSd’Educació dePersones Adultes

Número 64D e s e m b r e2 0 1 0

P A P E R Sd’Educació de Persones Adultes

64Ferrer i Guàrdia

EDITORIAL

Ferrer i Guàrdia. Tornant-hi a pensar

TEMES A DEBAT

Ferrer i Guàrdia: vida i obra del pedagog català més reconegut

internacionalment (Gregori Siles)

Projecció internacional de Francesc Ferrer i Guardia

(Carme Garcia Yeste)

Anarquisme i Educació

(Laura Ruiz Eugenio)

Ferrer i Guàrdia i l’educació de Persones Adultes

(Alfons Formariz)

Vigència de Ferrer i Guàrdia. Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna

(Emili Cortavitarte Carral)

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Per què una fundació

dedicada a Ferrer?

EXPERIÈNCIES

La tertúlia de quarts de sis (Miquel Fort)

CRÒNIQUES

Congrés Internacional de la Dona Gitana: Les altres dones

Declaració gitana de Barcelona 2010 pel compromis

amb les altres dones gitanes

Acte d’homenatge en motiu del centenari del naixement

del poeta Miguel Hernández

Jornades “Los Ayuntamientos y el aprendizaje a lo largo

de la vida. La formación de personas

adultas en el siglo XXI”.

Activitats de l’AEPA: Formació de formadors en Alfabetització

RECENSIÓ

Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna. Pere Solà(1978)

Revista quadrimestral de l’Associació per l’Educació de Persones Adultes (AEPA) Núm. 64 DESEMBRE 2010



2

PAPERS és una publicació de l’Associació per l’Educació de Persones Adultes (AEPA).Via Laietana, 41, 1r 1a. 08003 Barcelona.Telèfon 93 310 7715. Fax 93 310 0547.E-mail: [email protected]

COORDINACIÓ: Esther Cañada i Miquel Fort.EQUIP DE REDACCIÓ: Montserrat Fisas, Alfons Formariz,Miquel Fort, Maria Padrós, Andreu Pagès, Núria Valls, EstherCañada, Laura Ruiz, Cristian Pulido.EQUIP COL·LABORADOR: José Beltrán, Joana Colom,Sebastià Poy.MAQUETACIÓ: José Ángel Borlán.

PVP: 3 euros. PAPERS no es responsabilitza necessàriamentde les opinions que continguin els articles signats.D.L.: B-43630-86Amb el suport de:

3



EDITORIAL

Ferrer i Guàrdia. Tornant-hi a pensar

TEMES A DEBAT

Ferrer i Guàrdia: vida i obra del pedagog català més reconegut

internacionalment (Gregori Siles)

Projecció internacional de Francesc Ferrer i Guardia

(Carme Garcia Yeste)

Anarquisme i Educació (Laura Ruiz Eugenio)

Ferrer i Guàrdia i l’educació de Persones Adultes (Alfons Formariz)

Vigència de Ferrer i Guàrdia. Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna

(Emili Cortavitarte Carral)

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Per què una fundació dedicada a

Ferrer?

EXPERIÈNCIES

La tertúlia de quarts de sis (Miquel Fort)

CRÒNIQUES

Congrés Internacional de la Dona Gitana: Les altres dones

Declaració gitana de Barcelona 2010 pel compromis amb les altres

dones gitanes

Acte d’homenatge en motiu del centenari del naixement del poeta

Miguel Hernández

Jornades “Los Ayuntamientos y el aprendizaje a lo largo de la vida. La

formación de personas adultas en el siglo XXI”.

Activitats de l’AEPA: Formació de formadors en Alfabetització

RECENSIÓ

Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna. Pere Solà(1978) PA

PER

S

64

SU

MA

RI

4

5

10

12

15

18

20

22

24

27

28

28

29



4

Ferrer i Guàrdia.Tornant-hi a pensar

ED

ITO

RIA

L

EDITORIAL

oc més de cent anys després de lamort de Francesc Ferrer i Guàrdia,PAPERS d’Educació d’Adults li

dedica un número monogràfic. Lectors ilectores podran valorar, a través deldiversos articles, la importància històricade la seva obra i la vigència actual de leslínees força del seu pensament. Els tempssón, certament i afortunada, bendiferents, però hi ha temes que encara sónavui objecte de debat i aspectes de laseva obra i de la seva acció que enspoden interrogar.

Després d’una anys en què semblava untema oblidat o potser amagat, el debatsobre el paper de la religió en la vida social,en les escoles i en l’educació torna aressorgir. Avui el veiem certament amb moltamenys virulència que en l’època de Ferrer ila societat, més laica però potser igualmentpolaritzable, està més avesada al respecte ia la diversitat. Tanmateix, els falsos dilemesentre religió ieducació, la qüestiódel vestit, lapresència o no desímbols religiosos,entre d’altres,mostren que encarano ham acabat desuperardogmatismes delpassat. L’objectiucomú de totaeducació d’assolirels màxims possiblesper part de tothoma partir de laidentitat culturalpot ajudar asuperar els conflictes.

L’escola com a lloc de difusió i promocióde la ciència segueix essent un puntprimordial en la formació personal i en eldesenvolupament de la societat. Potser lanostra societat, societat del risc al

capdavall, no es mostra tan optimista comen la visió de Ferrer sobre els beneficisque la ciència pot reportar-li i, en tot cas,coneix més bé els riscos que correm ambel desenvolupament tècnic. Però unaeducació científica segueix essentimprescindible per entendre i participar enel món d’avui i de demà.

On queda encara molt per fer és en larevisió científica de la mateixa educació atots els nivells. Massa cops s’ha dit ambraó que les propostes educatives no hande ser fruit de les ocurrències més omenys ben intencionades del dirigent del’administració o de qui sàpiga vestir ovendre més bé propostes vàcues si nocontraproduents.

Hi ha, finalment, aspectes de la vida deFerrer i Guàrdia que sempre quedaran en lamemòria –i en la vergonya- col·lectiva: eltracte de la justícia envers aquest pedagog.La seva mort segueix mostrant la cara més

repressiva d’unasocietat que tambéva ser la nostra. Sihi ha, com entothom, aspectesdiscutibles en laseva obra i en laseva vida, el seufinal ens recorda lapor que alguns hantingut i tenen a unaeducació lliure per atots i totes, i laseva capacitatd’atacar els quepromouen i fanrealitat aquestaeducació.

En tot cas, un segle després, FerrerGuàrdia, el pedagog català més conegutinternacionalment, segueix essent unapersona amb una obra que val la penarecordar i rellegir. Els articles de PAPERStant de bo ajudin a fer-ho.

P

Els falsos dilemes entrereligió i educació, laqüestió del vestit, lapresència o no desímbols religiosos, entred’altres, mostren queencara no ham acabat desuperar dogmatismesdel passat

5



TEM

ES A

DEB

ATFerrer i Guàrdia: vida i obra

del pedagog català mésreconegut internacionalment

Gregori Siles

TEMES A DEBAT

IntroduccióLa primera vegada que va venir a Barcelona el pedagog

brasiler Paulo Freire, l’any 1987, s’interessà per la figura deFrancesc Ferrer i Guàrdia i es preguntà per la manca de soli-daritat que va tenir la intel·lectualitat catalana davant la sevaexecució (Flecha, 2008). Precisament a finals de la dècada de1980, hi havia obert un debat polític entorn de la recupera-ció de la seva memòria. L’any 1989, la pedagoga Marta Mata,llavors regidora de l’Ajuntament de Barcelona, promogué lacol·locació d’un monument per homenatjar-lo i commemo-rar els 80 anys de la seva mort, però va ser una decisió quefinalment l’alcalde socialista Pasqual Maragall va ajornar,davant l’oposició frontal dels grups municipals de CiU i PP.Maria Aurèlia Campmany, també regidora, es mostraria in-dignada davant aquesta oposició i ho manifestaria ambaquestes paraules: Sorprèn que, encara avui, es puguireproduir a la nostra Ciutat una actitud semblant a la del’endemà de la Setmana Tràgica, (...) com pot moure avuiles vísceres de la Ciutat, la por i l’esperit de venjança? (1).

En un homenatge que es va fer a Ferrer i Guàrdia, al Salóde Cent de l’Ajuntament, aquell mateix any, Marta Matalamentava la manca de reconeixement al nostre país del pe-dagog català amb més projecció internacional.

Perquè aquest és un de tants contrasentits de la nostrahistòria: que l’ideòleg de l’educació, català, més coneguti reconegut fora de Catalunya, sigui poc conegut i menysreconegut a dins, i que no se’l consideri part del movimentpedagògic català (2).

En un parlament posterior en el mateix acte, el historiadorAinaud de Lasarte, retrauria el no catalanisme de Ferrer i laseva manca de coneixements pedagògics, donada la mancad’oportunitats que havia tingut per estudiar. Per aquest, laseva mort era el que li havia donat reconeixement internaci-onal, i no la seva obra pedagògica.

No tenia uns coneixements pedagògics fonamentals, lavida no el va portar a poder estudiar, no tingué l’oportuni-tat com la que ara nosaltres tenim, i això cal reconèixer-ho.Va ser un promotor, com deia, i un impulsor, però no un granpedagog. Sense el seu assassinat, la figura de Ferrer i Guàr-dia segur que no seria coneguda internacionalment (3).

Sense adonar-se Ainaud de Lasarte donava les claus dela importància de Ferrer i Guàrdia, doncs aquest va lluitar

per una educació en la que tothom tingués les mateixes opor-tunitats.

Encara que la figura de Ferrer i Guàrdia s’ha anat recupe-rant durant aquests darrers vint anys, i ara hi ha dos monu-ments commemoratius a Barcelona i una avinguda amb elseu nom, la seva figura continua causant controvèrsia, comes va veure en les nombroses publicacions i conferènciesque es van donar l’any passat amb motiu del centenari de laSetmana Tràgica i de la seva mort. Sovint, davant la mancad’arguments contra Ferrer, se li retreuen aspectes de la sevavida personal o del seu caràcter, deixant al marge la sevaobra pedagògica i el context social en què va viure, queintentarem breument reflectir aquí.

Trajectòria vital i pedagògicaFrancesc Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella l’any 1859, en

una família de petits propietaris rurals. L’any 1873 marxaria atreballar a casa d’un amic de la família, i comerciant de farinade San Martí de Provençals, que l’introduiria en els cerclesrepublicans de Barcelona. En aquell moment Barcelona es-tava en ple creixement urbà i poblacional, a Sant Martí deProvençals es construïen fàbriques sense cap ordre i elsobrers, la majoria immigrants, malvivien i s’amuntegaven encondicions molt precàries, propagant-se sovint malalties comel còlera i el tifus (Grabuleda, 2004). Molt possiblement aques-ta experiència influiria en el jove Ferrer i Guàrdia per interes-sar-se per idees emancipadores de les classes treballadoresi per un higienisme inclusor.

En aquell moment també hi havia una gran agitació políti-ca, la I República havia estat proclamada al febrer de 1873, is’hi havien dipositat moltes esperances perquè el país avan-cés cap a la democràcia i la millora de les condicions socials,però les múltiples pressions que viuria la República, tant desde la dreta monàrquica, carlista i alfonsina, com des dels grupsobrers i petitburgesos que veien com les reformes dels partitsprogressistes avançaven molt tímidament, acabarien fent cau-re el règim el desembre de l’any 1874, en un cop d’estat co-mandat per militars monàrquics. S’iniciaria així el període ano-menat de la Restauració (1874-1931), amb el retorn de la mo-narquia amb Alfons XII, i on, d’inici, hi haurà un retrocésconsiderable en les llibertats polítiques i socials.

Ferrer en aquells anys, aprofitaria per formar-se de maneraautodidacta i aprendria francès per ampliar les seves lectures.Continuava vinculat als cercles republicans en la clandestini-tat, fent d’enllaç amb els exiliats mentre treballava com a revi-sor a la línea de ferrocarril Tarragona-França. A França també



6

TEMES A DEBAT

aprofitaria per adquirir aquells llibres que estaven prohibits al’Estat espanyol. La participació de Ferrer en un cop d’estatrepublicà, l’obligaria a exiliar-se a Paris, on entrarà en contac-te amb Ruiz de Zorrilla, principal líder republicà a l’exili, quetindrà una gran influència sobre ell. Ruiz de Zorrilla durant elsexenni revolucionari (1868-1874), havia passat de defensarla monarquia parlamentaria d’Amadeu de Savoia al republica-nisme més radical (Canal,2000), i, sent ministre delgovern, havia establert lallibertat d’ensenyament,potenciant els corrents derenovació pedagògica quesorgien com alternativa al’educació religiosa. Una deles primeres víctimes de larestauració va ser precisa-ment la llibertat de càtedra iensenyament que quedavasupeditada a la religió ambel decret de 1875 del minis-tre Orivio (4). Ruiz deZorrilla era també el GranMestre de la lògia del Grand’Orient a Espanya, iintroduiria a Ferrer a la ma-çoneria.

Ferrer i Guàrdia a Paris,entrarà en contacte amb una xarxa revolucionaria i intel·-lectual europea que tenia el seu centre a la capital francesa.Entre les personalitats més destacades que coneixerà iinfluiran en el seu pensament i posterior obra pedagògica,hi haurà els anarquistes Sebastian Faure, Charles Malato,així com l’anarcocomunista Pior Kropotkin que residia aLondres, el geògraf i naturalista Élisée Reclus, el pedagogPaul Robin que desenvolupa el concepte d’educació inte-gral que unia formació laboral i intel·lectual. Una xarxa acti-va, que, per mitja de la premsa escrita, entrava en contacteamb els sindicats nacionals, i era capaç de crear un opiniópública i generar mobilitzacions i campanyes internacionalscontra determinades accions de l’estat, com a l’any 1894amb el procés de Montjuïc i l’any 1906 i el 1909 en defensade Ferrer i Guàrdia. També en aquells anys coneixeriaAlejandro Lerroux, un jove polític republicà radical amb quimantindria un vincle d’amistat fins la Setmana Tràgica.

La dècada de 1870 a Europa va representar la de la pro-gressiva separació de la tutela política de les masses treba-lladores i grups subalterns de la burgesia liberal. Fets com laComuna de Paris, la I Internacional, o el mateix Sexenni Re-volucionari a l’Estat espanyol (1868-1874) ho van evidenci-ar. Una part de la burgesia havia assolit els seus objectiuspolítics i socials i deixa de ser revolucionaria, a la vegadaque els moviments socials del poble prenen consciènciacom a força política de què la seva emancipació també potdonar-se al marge de la burgesia lliberal (Hobsbawm, 1998),sent l’anarquista Bakunin un dels principals difusorsd’aquesta idea (Álvarez, 1991). Ferrer i Guàrdia viu de pleaquest moment, que es reflecteix en el seu pensament queva des del liberalisme progressista a l’anarquisme, que s’ac-centua a mesura que passen els anys.

A França també donaria classes d’espanyol i va redactarun manual per el coneixement d’aquesta llengua. L’any 1901gràcies a una herència, que rebria d’una alumna francesa,crearà a Barcelona l’Escola Moderna, al carrer Bailén en elbarri de l’Eixample, un centre d’educació primària on aplica-ria tot el coneixement adquirit en els darrers anys, basat enuna educació científica i racionalista, a partir de les obres

dels autors més reconeguts,i destinada al servei de lasocietat.

Ferrer i Guàrdia partiad'un concepte de coeduca-ció interclassista, influènciade la seva pertinença a lamaçoneria (Solà, 2004), mit-jançant el qual la convivèn-cia a l’escola d’alumnat dediferents grups socials ser-viria per anar superant lesdesavinences i desigualtatsentre ells. Establia així, elpagament de la quota esco-lar de manera gradual, se-gons la riquesa de les famí-lies, perquè alumnat de to-tes les classes social hi po-gués assistir. Aquest mateixconcepte de convivència

interclassista era el que havia tingut Idelfons Cerdà, 50 anysabans, en la planificació de l’Eixample, un barri on en lesmateixes mansanes de cases havien de conviure personesde diferents condicions socials i així, amb el mutu coneixe-ment, se superaria la conflictivitat social. Però aquest idealva ser esborrat per l’especulació dels grans propietaris iconstructors (Ealham, 2005), i allà on es crea l’Escola Mo-derna a l’any 1901 és un barri habitat per una majoria declasse mitjana i alta (Oyón, 2008), un fet que no ha deixat decrear controvèrsia entre els historiadors. J. Connelly (1972)considera que era una escola per educar una elit de la classemitjana que dirigiria els obrers, un argument que encara sostéavui dia la historiadora Teresa Abelló (2009) afirmant que elque va fer Ferrer és recollir línies educatives que ja existi-en a Europa per oferir-les en escola per a la classe mitja-na-alta. completament al marge de les societats obreres(p.17). P. Solà però (1978), dirà que Ferrer comptava amb quèel mètode s’estendria als mitjans obreristes i és el que real-ment va succeir, sent l’escola del carrer Bailén una excepciócom a escola interclassista, mentre pràcticament totes lesescoles racionalistes que s’obririen posteriorment, inspira-des en la de Ferrer, serien de caràcter classista i obrer, sentaquest grup social l’únic que recollirà el seu llegat educatiudavant la falta de necessitat de les classes burgeses debarrejar-se en els grups socials desfavorits. P. Solà (2009)també replicarà contundentment Teresa Abelló:

Qui cregués que l’Escola Moderna va ser un projecteeducatiu al marge dels treballadors i del sindicalisme, nohauria entès res del capítol de la història de l’educaciócatalana que es tenyí de sang per l’execució de Ferrer iGuàrdia, tal 13 d’octubre fa un segle. Seria portar més con-fusió i soroll on hi ha d’haver anàlisi i reconeixement (p.12).

Ferrer i Guàrdia partiad'un concepte decoeducació interclassistamitjançant el qual laconvivència a l’escolad’alumnat de diferentsgrups socials serviria peranar superant lesdesavinences idesigualtats entre ells

7



Ferrer crearà una escola privada, per així tenir les manslliures per desenvolupar el seu projecte pedagògic, però laseva vocació és pública, oberta a col·laborar amb les orga-nitzacions obreres, republicanes, ateneus, i entitats dispo-sades a la transformació social. Rebutja tant l’escola priva-da religiosa, com l’escola estatal pública, sent molt críticamb el model laic francès del que dirà que l’Estat ha substi-tuït Déu, defensa una educació neutral, basada en el conei-xement científic social i natural, no sotmesa a creences, nisupeditada a una causa que limites la formació de personeslliures. En aquest aspecte de fer una escola pública, ente-nent com a pública que està oberta a la societat, s’oferiranconferencies dominicals, per a l’alumnat i els seus familiarsi tothom que volgués assistir, i on es tractaven temes histò-rics, mèdics, socials, sobre els invents, eugènics, amb qües-tions tan actuals avui dia com mostrar les evidències cientí-fiques dels problemes que a la salut ocasiona el tabac(Barcelona, 31 de desembre. Boletín de la Escuela Moder-na, núm. 3). Ferrer i Guàrdia defensava un higienisme inclusor,basat en principis científics d’higiene i salubritat davantd’altres concepcions de l’època que concebien que moltesmalalties eren provocades per la degeneració de la raça.L’higienisme inclusor veia que les malalties afectaven enmajor mesura els grups més desfavorits, eren provocadesper les desigualtats, les males condicions de vida i la mancad’hàbits eugènics, i des de l’escola, educant en aquestshàbits, es podien combatre les malalties (5).

L’Escola Moderna propugnarà la coeducació de ambdóssexes en igualtat. Ferrer considerarà que la humanitat no es-tarà complerta fins que els homes i les dones no estiguin enplena igualtat, lamentant l’exclusió social i educativa que hanpatit les dones al llarg de la història. La coeducació era unaspecte que defensavenmolts moviments de renova-ció pedagògica de l’època iera on trobaven més resis-tències per part de l’esglé-sia i de sectors conserva-dors de l’Estat (6). Les do-nes eren un factor clau per-què qualsevol moviment decanvi triomfés, la seva parti-cipació en els moviments re-volucionaris des de finalsdel XVIII havia estat decisi-va i la seva exclusió políticatambé havia estat un factorde fracàs d’aquests movi-ments (7). Ferrer i Guàrdia, amés de per convicció iguali-tària, era conscient d’això, enun moment que, a la mateixaBarcelona, les dones cadavegada tenien mésprotagonisme en les reivin-dicacions socials (Kaplan, 2003), i sabia que perquè els can-vis transcendissin no se les podia deixar de nou al marge.

Ferrer també proposava un aprenentatge “sense premis,ni càstigs”, com molts altres moviments de renovació peda-gògica del moment, amb una doble vessant, per un costat

vindria a ser el que avui diríem una avaluació contínua du-rant el curs, i no limitada al resultat d’un examen i, per unaltre, tenia una clara orientació a un aprenentatge al llarg detota la vida, perquè una avaluació no condicionés el futurd’una persona.

L’impacte de l’Escola Moderna va ser molt gran i en pocsanys hi havia 147 sucursals a la província de Barcelona, iarreu del l’estat espanyol (Madrid, Sevilla, Cadis, Valencia,entre altres), així com a Portugal, Sao Paulo, Lausana yAmsterdam (Gonzàlez, et al. 2008). Els centres creats a l’Estatespanyol serien tots de classe obrera, sent aquest l’únic grupsocial, com ja hem dit, que en aquells moments recolliria elseu llegat. L’Escola Moderna també desenvoluparia una obraeditorial, amb la publicació del Boletín de la Escuela Moder-na, on s’informava de l’actualitat de l’escola i on també apa-reixen articles de pedagogs llibertaris com Paul Robin i ÉliséeReclus, i s’editaven manuals escolars, llibres d’història, soci-ologia, pedagogia, medicina, d’autors com Koprotkin, Malato,Jean Grave, i Odón de Buen, entre altres (Solà, 1978). TambéFerrer, paral·lelament i des de l’any 1901, participava en l’edi-ció del diari La Huelga General, publicació dirigida aconscienciar la classe obrera en la lluita revolucionària, onescriuria articles amb el pseudònim de Cero.

L’any 1906, l’Escola Moderna serà clausurada a causade l’atemptat frustrat contra Alfons XIII, perpetrat pel bibli-otecari de l’Escola Moderna, l’anarquista Mateo del Mor-ral, el dia de les núpcies reials a Madrid al pas de la comitiva,i on van morir 29 persones del públic assistent. L’autor esva suïcidar abans de ser detingut però el vincle amb l’Escolava fer que Ferrer fos empresonat, encara que no tenia res aveure amb l’atemptat. Però Ferrer i Guàrdia aconseguiria serabsolt un any després, gràcies a una campanya nacional i

internacional de pressió algovern, tant de premsacom amb manifestacions alcarrer, finançada pel mateixFerrer i dirigida pels seusamics Alejandro Lerroux iMalato. De fet, aquestatemptat i la campanya in-ternacional, serien una deles causes que portarienFerrer i Guàrdia a la mortdos anys després. La xarxainternacional, que era ca-paç de generar un opiniópública contra un país idesprestigiar-lo, era massaperillosa per ser consenti-da tant per part de l’Estatespanyol com pel francèsi, com a mesura de força,no la tornarien a deixarinfluir l’any 1909 (Solà,2004). Malgrat l’absolució,

Ferrer no podria tornar obrir l’Escola Moderna, i dedicariaels seus esforços a difondre la pedagogia racionalista inter-nacionalment, creant La lliga per l’educació racional de lainfància, amb seu a Paris, acompanyada de la publicacióL’Ecolé Renovée.

TEMES A DEBAT

Rebutja tant l’escolaprivada religiosa, coml’escola estatal pública,defensa una educacióneutral, basada en elconeixement científicsocial i natural, nosotmesa a creences, nisupeditada a una causaque limites la formacióde persones lliures



8

Arran de la revolta social de la Setmana Tràgica a Barcelona,l’any 1909, i encara que Ferrer i Guàrdia no va tenir cap impli-cació directa amb els fets, va ser detingut com a màxim res-ponsable. Una altra vegada s’activaria una campanya de so-lidaritat internacional per al seu alliberament, però aquestavegada el govern espanyol, presidit pel conservador AntonioMaura, no cediria. Jutjat per un tribunal de guerra, acusatpels membres del partit radical, partit que dirigia el seu amicLerroux, com una manera d’eludir la seva responsabilitat da-vant un fets que en part havien incitat amb la seva demagògiarevolucionària, Ferrer seria condemnat a mort i executat alfossar del castell de Montjuïc. La gran repulsa internacionalque ocasionaria la seva mort i el desprestigi que va represen-tar per l’estat espanyol, van fer que el rei Alfons XIII obliguésAntonio Maura a dimitir de la presidència.

Un dels pocs intel·lectuals que va demanar que no fosexecutat Ferrer i Guàrdia va ser el poeta Joan Maragall, ambl’article “La ciutat del perdó” que va ser censurat per Prat dela Riba, cap de la conservadora Lliga regionalista, impedint-ne la publicació. El polític conservador s’excusà així al poe-ta:

La repercussió dels successos que l’anarquisme inter-nacional organitza arreu el món amb motiu de l’execuciód’en Ferrer, i la salva de bombes que han coincidit aBarcelona, produeix un estat d’opinió que fa impossible icontraproduent en el moment actual publicar el seu arti-cle (Benet, 1965: 163).

Era aquell ambient de venjança, que hem vist com recor-dava 80 anys després l’escriptora Maria Aurèlia Campmany.

NOTES1.Acta del ple de l’Ajuntament de Barcelona de 12 de setembre de 1989. Actualitzar l’acord plenari, de 9 de setembrede 1931, per erigir un monument a la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia; i facultar l’Alcaldia per a l’execuciódel present acord. Fundació Ferrer i Guàrdia. http://www.laic.org/cat/fig/monument/1989.htm (Revisat, gener de 2011)2. Barcelona a Francesc Ferrer i Guàrdia. 80è. Aniversari, 13 d’octubre 1909 - 13 d’octubre de 1989. Discursos pronunci-ats al Saló de Cent el 13 d’octubre de 1989 en homenatge a Ferrer i Guàrdia.http://www.laic.org/cat/fig/salocent/salocent.htm. (Revisat, gener de 2011)3. Ibíd.4. Circular del Ministro de Fomento (Orivio), (26 de febrer de 1875). Legislación histórica y documentos sobreeducación en España. Universidad de Sevilla.http://personal.us.es/alporu/legislacion/circular_orovio_1875.htm#texto> (revisat, gener de 2010)5. Sobre les diferents vessants de l’higienisme: Nash, M. (1985): Aproximación al movimiento eugénico español: Elprimer curso eugénico español y la aportacion del Dr. Sebastian Recasens. IV Congrés d’Història de la MedicinaCatalana, Poblet, 1.6. El pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1908, presentat per la majoria republicana al consis-tori, proposava la construcció de quatres escoles públiques de primària, amb una pedagogia molt influenciada pelsmoviments de renovació pedagògica. En aquestes escoles es plantejava la coeducació i la neutralitat religiosa, dosfactors que van topar amb la resistència dels sectors catòlics més conservadors i finalment el governador civil vaderogar tot el pressupost (De la Arada, 2008).7. Sobre el paper de les dones a les revolucions: Kelly, L. (2004). Las mujeres de la revolución francesa. Buenos Aires:Vergara. Mcphee, P. (2007). La Revolución Francesa, 1789-1799: una nueva historia. Barcelona: Crítica. Diamond, D.J. (Ed.). (1998). Women and revolution: Global expressions. The Netherlands: Kluwer Academic.8. El treball que ha donat peu a la realització d’aquest article, ha estat possible mitjançant l’ajut de l’ARCE (Agrupacióde Recerca en Ciències de l’Educació) de la Universitat de Barcelona al Grup de Recerca en Educació Superadora deDesigualtats.

TEMES A DEBAT

A l’any 1912 es publica un llibre pòstum de Ferrer, L’Esco-la Moderna, on es recollia l’experiència de l’escola, amb laseva orientació i influències pedagògiques. El seu llegat pe-dagògic seria immediatament recollit per l’anarquisme, la CNT,en el seu congrés fundacional, l’any 1910, adoptant com es-tratègia educativa la pedagogia racionalista. Mestres quepassaren per l’Escola Moderna com Joan Puig Elies i Pau Viladesenvoluparien els seus projectes pedagògics racionalistescom L’Escola de la Natura del Clot i L’Escola Horaciana, altrescom Albano Rossell difondran l’educació racionalista en moltsescrits. També nombrosos ateneus i centres llibertaris actua-ran seguint la seva pedagogia. La dictadura franquista aca-baria amb totes les experiències derivades de l’Escola Mo-derna, i la memòria de Ferrer no és començaria a recuperar finsla transició i gràcies sobre tot a Pere Solà, la persona quemillor ha historiat la seva vida i obra.

L’any passat, parlant amb el historiador de l’educacióJosep Gonzàlez Agàpito, em deia que el problema entorn aFerrer és que la polèmica monopolitza el debat i fa ombra atot el llegat de la pedagogia llibertària. Acabà dient-me, queara que s’ha anat recuperant la figura de Ferrer i Guàrdia,caldria anar recuperant tota la riquesa d’autors i experiènci-es pedagògiques llibertàries i populars que es van donarper tota Catalunya. Tot un repte, que queda obert per a lahistòria de l’educació dels pròxims anys (8).

Gregori Siles.Departament de Teoria i Historia de laEducació de la Universitat de Barcelona

9



TEMES A DEBAT

BibliografiaAbelló, T (2009, agost). Entrevista a Teresa Abelló. Revista Carrer 112. Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes deBarcelona. Quan els barris van cremar. La Setmana Tràgica i l’assassinat de Ferrer i Guàrdia (1909-2009). 17.Álvarez, J. (1991). La ideología política del anarquismo español (1868-1910). Madrid: Siglo veintiuno.Avilés, J. (2006). Francisco Ferrer y Guardia. Pedagogo, anarquista y mártir. Madrid: Marcial Pons.Benet, J. (1965). Maragall i la Setmana Tràgica. Barcelona: Edicions 62.Canal, J. (2000). Manuel Ruiz Zorrilla (1833-1895): De hombre de Estado a conspirador compulsivo. A Isabel Burdiel yManuel Pérez Ledesma ((Eds.), Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid:Espasa Biografías (pp. 267-299).Connelly, J. (1972). La Semana Trágica: Estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España,1898-1912. Barcelona: Ariel.De la Arada, R. (2008). El pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de 1908: un referent pedagògic. Tempsd’educació. 34, 241-250.Ealham, C. (2005). La lucha por Barcelona: Clase, cultura y conflicto, 1898-1937. Madrid: Alianza.Flecha, R. (2008). Heartless’ Institutions: Critical Educators and University Feudalism. International Journal of CriticalPedagogy, 1 (1), 1-6.Ferrer Guàrdia, F. (1990). L’escola Moderna: explicació pòstuma i abast de l’ensenyament racionalista. Vic: EUMO.(v.o. 1912).González, J., Marquès, S., Mayordomo., A, i Sureda., B. (2002). Tradició i renovació pedagògica 1898-1939, Històriade l’ educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Abadia de Montserrat.Grabuleda, C. (2004). Indústria, salut i condicions de vida. Apunts sobre el primer liberalisme en un entorn urbà(Barcelona 1820-1920). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15. 217-228.Hobsbawm, E. J. (1998). La era del capital, 1848-1875. Barcelona: Crítica.Oyón, J. L. (2008). La quiebra de la ciudad popular: Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona deentreguerras, 1914-1936. Barcelona: Serbal.Kaplan, T. (2003). Ciudad roja, período azul: Los movimientos sociales en la Barcelona de Picasso. Barcelona:Península.Solà, P. (1978). Francesc Ferrer i Guàrdia i L’Escola Moderna. Barcelona: Curial.Solà, P. (1980). Educació i Moviment llibertari a Catalunya (1901-1939). Barcelona: Edicions 62.Solà, P. (2004). El honor de los estados y los juicios paralelos en el caso Ferrer Guardia. Un cuarto de siglo dehistoriografía sobre la «Escuela Moderna» de Barcelona. Cuadernos de Historia Contemporánea, 24, 49-75.Solà, P. (2009, setembre). Ferrer i Guàrdia cent anys després. A Carrer 113. Federació d’Associacions de Veïns i Veïnesde Barcelona, 12.



10

Projecció internacional deFrancesc Ferrer i Guardia

Carme Garcia Yeste

El projecte pedagògic de Ferrer i Guàrdia:L’escola Moderna

Durant el mes d’agost de 1901, al número 70 del carrerBailén de Barcelona, es va obrir la primera escola que esproposava transformar radicalment l’experiència pedagògi-ca del moment. Les classes es van iniciar el 8 de setembredel mateix any amb 30 alumnes (12 nenes i 18 nens).

Quan Francesc Ferrer i Guàrdia va iniciar el seu projectepedagògic de l’Escola Moderna, l’Estat Espanyol es troba-va en uns moments en els que començava una ràpida dava-llada dels partits “turnantes” de la restauració monàrquica,substituïts a Catalunya pels partits nacionalistes i republi-cans. Paral·lel a aquesta situació, també es percebia un as-cens de la dreta conservadora nacionalista (encarnada en laLliga Regionalista de Prat de la Riba i Cambó i una part de laburgesia).

El naixement d’aquestprojecte pedagògic es si-tua en el moviment de re-novació pedagògica queva sorgir a principis de se-gle i que va continuar des-envolupant-se al llarg detot el primer terç de segle aCatalunya.

La idea que va moure entot moment la creació del’Escola Moderna era ferun projecte obertamentsuperador de la mediocri-tat intel·lectual, de les limi-tacions existents fruit de lasuperstició i de l’autorita-risme i de les carències hi-gièniques i materials quedominaven el marc educa-tiu de l’Estat Espanyold’aquell moment, tant deles escoles públiques comde les privades i religioses.Les característiques princi-pals del projecte van res-pondre a recollir aspectes anarquistes, laïcistes i francma-çònics, relacionats amb el que es va anomenar escola nova,entre altres (Solà 1980)

L’experiència es va aturar a l’Estat Espanyol quan al 1906es va relacionar Ferrer i Guàrdia amb l’atemptat que MateuMorral (bibliotecari de l’Escola Moderna) va fer el dia de laboda del rei Alfons XIII i la princesa Victòria Eugènia. Va serdetingut per ser considerat còmplice del mateix. Però, final-

ment, el 12 de juny de 1907, i degut a la manca de proves, esva absoldre a Ferrer i Guàrdia dels càrrecs dels que haviaestat acusat. La declaració d’innocència va ser un contra-temps per tots aquells que volien explotar la situació perpoder fer desaparèixer Ferrer i Guàrdia.

Més greus repercussions va tenir per al propi projecteeducatiu, ja que el mes següent de l’atemptat frustrat deMateu Morral, es va tancar l’Escola Moderna de Barcelonamitjançant l’Ofici de l’Inspector de Primera Ensenyança deBarcelona, Federico López. L’ofici portava la data de l’1 dejuliol de 1906 i s’hi al·legaven una sèrie d’irregularitats detipus legal, per exemple, s’invocava que no s’havia tinguten compte (com en moltes altres escoles de Barcelona) elReial Decret de l’1 de juliol de 1902, on es deia que eraimprescindible posseir el títol de mestre per poder obrir unaescola. Els intents per obrir noves Escoles Modernes aca-

baven en fracàs. Les raonsque es donaven per dene-gar el permís eren molt vari-ades: que la documentacióera incompleta, que els sol·-licitants eren menorsd’edat, que algun documentera erroni, etc.

Lainternacionalitzacióde l’EscolaModerna

Des de l’obertura de laprimera escola a Barcelona,es van obrir altres centreseducatius en consonànciaamb els valors d’aquestsprimer centre. L’any 1906 jaexistien 36 escoles moder-nes amb més de mil alum-nes.

Quan al 1906 van tancarl’Escola Moderna, desprésde la inculpació de Ferrer iGuàrdia en l’intent de regi-

cidi, el pedagog va marxar cap a França, on va continuaramb la seva tasca pedagògica. Va crear la Lliga Internacio-nal per a l’Educació Racionalista de la Infància. AquestaLliga va ser un referent clau per la internacionalització del’experiència pedagògica i del propi Francesc Ferrer i Guàr-dia tant a Europa com Amèrica.

Entre altres actuacions que va realitzar per continuar es-tenent les seves idees pedagògiques, trobem la fundació de

TEMES A DEBAT

La idea que va moure entot moment la creació del’Escola Moderna era ferun projecte obertamentsuperador de lamediocritat intel·lectual,de les limitacionsexistents fruit de lasuperstició i del’autoritarisme i de lescarències higièniques imaterials que dominavenel marc educatiu del’Estat Espanyol

11



TEMES A DEBAT

La mort de FrancescFerrer i Guàrdia no vasuposar la mort del seuprojecte pedagògic queha continuatinfluenciant la nostraeducació, plantejant-nospreguntes com ara saberper què cal educar i quinsentit té l’educació

revistes com L’École Renovée publicada a Brussel·les iAmsterdam i La Scuola Laica a Roma. La Lliga i les publica-cions promogudes, van tenir un especial ressò a països comFrança, Itàlia i Bèlgica.

Especialment desprésdel primer procés del 1906 ide la seva mort, es van cre-ar comitès, grups, lligues ifederacions de defensa delprojecte de Ferrer i d’unaeducació racionalista. Al-guns dels exemples van ser:Comité Pro-Ferrer deBuenos Aires (1907), laSolidaridad de ObrerosSastres de Montevideo(1907), la FederaciónParaguaya delLibrepensamiento i la Ligade los Derechos delHombre de Asunción(1909). A Nord-Amèrica vansorgir diverses Lligues,especialment a NovaYorkentre altres ciutats importants: Francisco FerrerAssociation (1910) o el The Spanish Pro-RevolutionCommittee of New York (1910). A Nova York es va crear laprimera Escola Moderna (Modern School) l’any 1911. Entre1910 i 1960, els anarquistes nord-americans van establir mésde 20 escoles basades en el projecte de l’Escola Moderna.Un projecte on van participar autors i autores com EmmaGoldman, Margaret Sanger, Will i Ariel Durant, els Bellow,Man Ray i Rock-Well Kent. Tot i que l’Associació d’Esco-les Modernes de Nordamèrica es va dissoldre el 1950, vadonar un bon ferment educatiu renovador dels anys 60 ani-mat per Paul Goodman i A.S. Neill (fundador de Summerhill),moviment també recolzat per ideòlegs com l’austríac IvanIllich.

A nivell pedagògic va ser Celestí Freinet qui va desen-volupar i sistematitzar millor les idees de Ferrer i Guàrdia,mitjançant la creació a França de la Cooperativa de l’Ense-nyament Laic i de L’Escola Popular Moderna. La GuerraCivil va acabar amb aquesta experiència potenciada per PuigElias (deixeble de Ferrer i Guàrdia) a Espanya i d’altres reali-tats com l’escola unificada, l’escola activa o l’escola lliure.

BibliografiaAteneu Enciclopèdic Popular (1991) Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna. Barcelona: Ateneu EnciclopèdicPopular.Coromines, A. (2003) Ferrer i Guàrdia, un pedagog del segle XXI, a Espai de Llibertat, 30, segon trimestre 2003.Solà, P. (1980) Educació i moviment llibertari a Catalunya. Barcelona: Llibres 62.Solà, P. (1978) Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna. Barcelona: Curial.

Juntament amb aquestes accions, l’Escola Moderna esva dedicar a editar llibres de text que varen servir per difon-dre les idees pedagògiques que, unides a les publicacions

que Ferrer va potenciar aFrança i Bèlgica, van serdeterminants en la interna-cionalització de les ideesde l’Escola Moderna.

La mort deFrancesc Ferrer iGuàrdia

Un altra de les mostresmés representatives delfort impacte que Ferrer iGuàrdia havia tingut a ni-vell internacional, es vaproduir durant el procésjudicial que el va condem-nar a mort pels fets de laSetmana Tràgica.

L’acusació sense pro-ves cap a Ferrer i Guàrdia,d’haver estat el principal

instigador de la revolta que va derivar en la Setmana Tràgi-ca i la passivitat dins del propi Estat Espanyol en la defensadel pedagog, va aixecar la indignació a diferents països delmón. Es va organitzar una campanya mundial de solidaritatamb ell que va provocar una onada de moviments de protes-ta i repulsa internacional. París i diverses ciutats franceses,Roma, Milà i altres italianes, Budapest, Lisboa i ciutats ame-ricanes van ser l’escenari de manifestacions multitudinàri-es. I, fins i tot en algunes ciutats, els treballadors i treballa-dores decretaren vagues i boicots de mercaderies espanyo-les.

La mort de Francesc Ferrer i Guàrdia no va suposar lamort del seu projecte pedagògic que ha continuatinfluenciant la nostra educació, plantejant-nos preguntescom ara saber per què cal educar i quin sentit té l’educació(Coromines, 2003).

Carme Garcia Yeste.Departament de Pedagogia.Universitat Rovira i Virgili.



12

TEMES A DEBAT

Anarquisme i Educació

Laura Ruiz Eugenio

a finalitat de l’anarquisme és fer les persones lliu-res en una societat igualitària que supera les re-lacions que es basen en el poder i la dominació, a

través del suport mutu, la reciprocitat i el cooperativisme.Aquesta societat lliure i igualitària l’han de crear les pròpiespersones a través de mitjans coherents amb la seva finalitat,és a dir, a través de mitjans llibertaris basats en la igualtat i lallibertat i no a través d’estructures que estableixin i decidei-xin cap a on s’han de dirigir les persones.

Perquè això sigui possible, l’educació és fonamental per-què fa les persones conscients de les seves pròpies habili-tats i capacitats, permetent que siguin les protagonistes dela transformació de les seves pròpies vides i de la societat.Bakunin afirma que la llibertat no és un fet aïllat sinó que esfa possible a través de la reflexió mútua, una reflexió que noexclou sinó que crea alian-ces entre totes les perso-nes pel fet de ser éssershumans, que és el que ensfa ser iguals (Bakunin,1997).

L’anarquisme entra al’Estat espanyol a finalsdel segle XIX amb l’arriba-da de representats de l’As-sociació Internacional delsTreballadors que estavendel costat de Bakunin. Elmoviment anarquista moltràpidament va arrelar entrela població obrera, tant ur-bana com rural. En alguneszones, entre ellesCatalunya, el movimentobrer va ser en la seva ma-joria anarquista.

L’educació al moviment llibertari il’herència de l’Escola Moderna de Ferrer iGuàrdia

Partint de la concepció de societat igualitària i lliure del’anarquisme, per al moviment llibertari a Catalunya, igualque a la resta de l’Estat espanyol, una de les prioritats va serl’educació i la formació cultural dels obrers i les obreres, percontribuir a superar l’alt índex d’analfabetisme entre la clas-se treballadora. Per tant, la tasca educativa que es va dur a

terme des del moviment llibertari no es realitzava simple-ment pel plaer del saber, ni com a satisfacció personal, sinóque era un dels elements fonamentals en la lluita social versl’emancipació dels obrers i les obreres. Les iniciatives i acti-vitats que es van organitzar a través dels ateneus, sindicatsi escoles eren innumerables, així com la gran varietat dediaris i publicacions sobre temes socials, polítics i culturalsdestinats als obrers i les obreres.

Una de les aportacions més significatives des de la pe-dagogia llibertària va ser l’Escola Moderna creada perFrancesc Ferrer i Guàrdia. L’Escola Moderna no només vaser una millora del sistema educatiu de l’època, limitat i esbi-aixat pels interessos de la classe dominant i per un fort cle-ricalisme, sinó que va significar també un gran avenç per al’educació en tot el món, ja que amb aquesta experiència es

va sistematitzar un modelque recollia les més impor-tants aportacions de la pe-dagogia racionalista. L’Es-cola Moderna i Ferrer i Guàr-dia ha estat, fins ara, l’es-cola i el pedagog de més re-llevància internacional queha donat l’educació a l’Es-tat espanyol.

L’Escola Moderna nonomés es va dedicar a l’edu-cació dels nens i les nenessinó que també es va dedi-car a l’educació de la comu-nitat, organitzant una sèriede conferències dominicalsobertes tant als alumnescom a les seves famílies i aqualsevol persona que hi

volgués participar (Ferrer i Guàrdia, 1976).Després de l’Escola Moderna, la pràctica cultural lliber-

tària s’imbueix de l’esperit ferrerià de les escoles racionalis-tes i es desenvolupa, fonamentalment, a través dels nom-brosos ateneus distribuïts per tota la geografia espanyola,des de les grans zones urbanes, fins els pobles més remots.En els seus ateneus i centres disposaven de biblioteques,organitzaven conferències sobre temes diversos (socials,naturistes, educació sexual), grups de teatre populars, quetenien molt d’èxit, així com des de cursos d’alfabetització acursos d’esperanto. El seu propòsit era, en definitiva, es-

L’anarquisme entra al’Estat espanyol a finalsdel segle XIX ambl’arribada derepresentats del’AssociacióInternacional delsTreballadors que estavendel costat de Bakunin

No sóc verdaderament lliure fins que tots els éssers humansque m’envolten, homes i dones, siguin igualment lliures.

Mijaíl Bakunin

L

13



TEMES A DEBAT

tendre el racionalisme, entenent-lo com a sobirania de la raóenfront de la fe i l’autoritat. Al mateix temps, tractaven de ferde tota persona treballadora una intel·lectual (Flecha et al.,1988).

El fet d’ensenyar a llegiri a escriure els obrers i lesobreres suposava capaci-tar-los socialment iculturalment, per tant, eraun acte revolucionari en sí.Per aquesta raó, mestresambulants que anaven pelspobles realitzant aquestatasca van ser perseguits iencarcerats, com va ser elcas dAbelardo Saavedra.Als ateneus, a les escoles,a les revistes els anarquis-tes intentaven comunicarun entusiasme pel món, unmissatge que el món estavaallà perquè els obrers i les obreres l’exploressin i que no eraexclusivament l’àmbit de la seva opressió quotidiana. S’ani-mava les persones a qüestionar-se el seu entorn, a valorarles seves experiències i les seves percepcions i a aprendreels uns dels altres en un ambient de suport mutu i coopera-ció (Ackerlsberg, 2000).

El moviment de Dones Lliures, en el marc del movimentllibertari, va tenir molt present el llegat que va deixar Ferreri Guàrdia. Dones Lliures estava format per dones obreres icamperoles i, del 1936 al 1939, va aconseguir mobilitzar mésde 20.000 dones per a superar el que elles anomenaven latriple esclavitud de la dona obrera, esclavitud pel fet de serdona, esclavitud com a obrera i esclavitud per no haverpogut accedir a l’educació. Des d’aquest moviment es vancrear escoles i activitats formatives per a les dones per totala zona fidel a la República. Des del moviment de DonesLliures es prioritzaven classes d’alfabetització però no no-més això sinó que treballaven perquè les dones obreres po-guessin accedir als coneixements necessaris en la societatd’aquella època per a la seva plena participació. Amb aques-ta finalitat les Dones Lliures van crear el Casal de la DonaTreballadora a Barcelona. A l’octubre de 1937 a la revistaDones Lliures anunciaven cursos de: Classes elementals(analfabetes i tres graus): llegir, escriure, nocions d’Arit-mètica, Geografia, Gramàtica, fenòmens naturals; Classescomplementàries de l’ensenyança elemental: Història Uni-versal, Francès, Anglès, Rus, Mecanografia i Taquigrafia;Classes complementàries professionals: Infermeres, pueri-cultores (amb les corresponents pràctiques en hospitals illocs adequats), peritatges (Mecànica, Electricitat, Co-merç), Costura, nocions d’Agricultura i Avicultura (ambles seves corresponents pràctiques); Formació social:Cursos d’organització sindical, Sociologia, nocions d’Eco-nomia, conferències setmanals d’ampliació de la culturageneral (CREA-UB, 2007).

Les tertúlies literàries al movimentllibertari

Els ateneus van tenir un paper molt important en la for-

mació autodidacta de les obreres, els obrers i la gent delcamp. Entre d’altres activitats realitzaven tertúlies literàries,llegien els clàssics de la filosofia, de les ciències socials i

humanes i de la literatura.La finalitat no era l’adoc-trinament en unes ideespolítiques, sinó accedir alconeixement directament através de la lectura de lli-bres, del diàleg i la reflexióconjunta, fomentant així unesperit crític. Des de lesDones Lliures es va impul-sar una campanya de sen-sibilització perquè les do-nes triessin llibres de qua-litat. Un dels anuncis quevan publicar a la seva re-vista deia Companya: Nocompris llibres “al bontun-tun”. No et deixis gui-

ar per catàlegs comercials, ni de portades cridaneres, nide títols atraients. El llibre que llegeixis ha d’afirmar lateva posició ideològica, enriquir la teva intel·ligència,millorar la teva sensibilitat. El llibre que adquireixis hade ser un bon llibre en contingut, forma i presentació. Si tuno saps triar-lo, demana una orientació al consultori bi-bliogràfic de Dones Lliures, Plaça Catalunya, 4. Aquestacampanya de sensibilització la van fer extensiva a la pobla-ció en general (CREA-UB, 2007).

Gairebé a tots els ateneus, escoles i centres culturals delmoviment llibertari feien tertúlies literàries. Així ho explica-ven la Pepita Carpena, que va ser membre de la CNT i deDones Lliures i la Joaquina Dorado que va participar a lesJoventuts Llibertàries:

La única formación que he hecho es cuando fui a laCNT y hablábamos de libros. Con esto aprendí mucho.Comentábamos los libros y es una enseñanza extraordi-naria. Porqué hay que ver la diferencia de un libro leídopor uno o por otro, lo que saca uno y lo que saca el otro.Esto te enseña mucho, ¡eh! mucho. ¡No os podéis imagi-nar! Pepita Carpena (CREA-UB, 2007).

(...) pues lo leíamos cada una por nuestra cuenta por-que eran libros que casi siempre comprábamos y los tenía-mos todos y discutíamos, hacíamos el comentario… Tam-bién se leía en grupo (en el ateneo) y entonces se discu-tían los asuntos. Siempre pensando en el mañana, qué íba-mos a ser, qué íbamos a hacer. Siempre en favor del que loproduce todo y no tiene nada. Ese era nuestro objetivo.(...) Leíamos “La Madre” de Gorki, leíamos una infinidad.Y sobre todo también leíamos “El Quijote” de Cervantes.Joaquina Dorado (CREA-UB, 2007).

La victòria de les tropes de Franco a la Guerra Civil vaacabar amb totes les iniciatives de llibertat, d’igualtat i dejustícia. El feixisme i el moviment del nacionalcatolicisme esvan encarregar de fer desaparèixer qualsevol vestigi que espogués relacionar amb les iniciatives educatives d’emanci-pació que s’havien dut a terme. Van desaparèixer persones,

El fet d’ensenyar a llegiri a escriure els obrers iles obreres suposavacapacitar-los socialmenti culturalment, per tant,era un acterevolucionari en sí



14

TEMES A DEBAT

BibliografiaAckelsberg, M. (1999). Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres. Barcelona: Virus.Bakunin, M. (1997). Dios y el Estado. Barcelona: El Viejo Topo (v.o. 1883).Ferrer i Guàrdia, F. (1976). La Escuela Moderna. Madrid: Júcar.Flecha, R. et. al. (1994). Dos siglos de educación de adultos. De las sociedades de amigos de país a los modelos actuales.Barcelona: El Roure (v.o.1988).CREA-UB (2007), Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats Socials de la Universitatde Barcelona. Recuperant veus de dones lluitadores per la llibertat. Catalunya 1936-1939. Ajuts per a projectes derecerca adreçats a la recuperació de la memòria històrica a Catalunya. Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.Generalitat de Catalunya.

escoles, llibres, cultura. Milers de persones van marxar al’exili, milers van ser empresonades, milers assassinades.Però, per sort, les idees mai moren. Van ser tornades a posaren pràctica per persones que van creure que un altre mónera possible. Aquestes persones i moviments han fet possi-ble que l’esperit de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia iles experiències educatives del moviment llibertari tornes-

sin a ser una realitat. Aquest esperit d’igualtat, llibertat ijustícia el trobem a projectes educatius que tenen com afinalitat la superació de les desigualtats socials al segle XXI,com les escoles que es transformen en Comunitats d’Apre-nentatge i el Moviment d’Educació Democràtica de Perso-nes Adultes, entre moltes altres experiències que existeixenal món.

15



TEMES A DEBAT

Ferrer i Guàrdia i l’Educació dePersones Adultes

Alfons Formariz

Ferrer i Guàrdia mostrauna preocupació per laformació de les personesadultes –la instrucciópopular de l’època–fonamentalment a travésde tres actuacions: lesconferències dominicals,el Butlletí de l’EscolaModerna i els llibres

enia una motivació personal, encara que força in-directa i dèbil, per tornar a llegir i voler escriuresobre l’educació de persones adultes a l’obra de

Ferrer i Guàrdia: un retall de diari de l’any 1922 en què esrecorda l’acció d’un mestre de poble de la comarca de Sayagoa la província de Zamora. Diu la nota laudatòria que quan elmestre va arribar al poble hi havia un alt grau d’analfabetis-me. Va començar a fer classes nocturnes i dominicalsespecialment destinades “a los mozos” que havien de fer elservei militar i que quan va morir, l’any 1899, havia desapa-regut l’analfabetisme del poble. El mestre era besavi meu.Simple al·lusió molt llunyana, perquè no tinc més coneixe-ment ni de la seva acció pedagògica, ni de les seves ideespolítiques, ni d’altres circumstàncies. Només una notícia declasses dominicals en un arbre genealògic per a mi desco-negut.

En tot el moviment llibertari de començaments del segleXX, on se situa l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, i enles quatre primeres dècades del mateix segle, hi ha una pre-ocupació per la instrucció dels obrers, compartida no sola-ment pel moviment anarquista sinó per altres moviments,partits i sindicats de diverses tendències obreristes.

Pere Solà, en el pròleg a l’edició catalana de l’EscolaModerna, recorda que “en aquests moments els sectorsprogressistes i obreristes dels països europeus eren moltsensibles a tot el que po-gués suposar facilitar i es-tendre la divulgació de co-neixements científics i cul-turals. Arreu es produïeniniciatives d’«universitatspopulars» i d’«ateneus».Una de les iniciatives impor-tants de la primera dècadade segle va ser la creació del’Ateneu Enciclopèdic Po-pular, en el qual van col·-laborar una munió de jovesprogressistes i d’obrers il·-lustrats”. Molts d’aquestsateneus feien classes per ajoves a les nits.

El mateix autor en el ca-pítol sobre “Francisco Fer-rer Guardia: la Escuela Mo-derna, entre las propuestasde educación anarquista”,a El legado pedagógico del siglo XX para la escuela delsiglo XXI, de J. Trilla, afirma que “les escoles vinculades a

sindicats obrers fins a 1936 van ser objecte d’atenció en elsprincipals congressos cenetistes. En ells -com el de Madridde 1919- es va debatre la qüestió de l’ensenyament raciona-lista i l’educació d’adults. Alguns pedagogs militants, coml’asturià Quintanilla, van proposar en aquella ocasió plansforça precisos d’educació d’adults en el si dels sindicatsd’orientació anarcosindicalista”

Com que les referències històriques tenen importànciaen la mesura en què ens ajuden a reflexionar sobre el mo-ment present i la seva projecció, una primera constatacióseria que a diferència de l’època històrica descrita, la forma-ció de persones adultes actual, en general, ha deixat de for-mar part important dels moviments sindicals, veïnals, parti-distes o alternatius. Fonamentalment ha quedat enclaustra-da en els àmbits professionals i, en conseqüència, ha per-dut presència pública i té dificultats per connectar-se ambagilitat amb les preocupacions ciutadanes. No va ser així enl’època de la transició democràtica al nostre país. Durant uncurt període de temps, l’educació d’adults va tornar a for-mar part de les reivindicacions de molts dels agents socialstransformadors del moment.

La preocupació de Ferrer i Guàrdia per laformació de persones adultes

Ferrer i Guàrdia, creador de “l’Escola Moderna, científicai racional” mostra una preocupació per la formació de les

persones adultes –la ins-trucció popular de l’èpo-ca– fonamentalment a tra-vés de tres actuacions: lesconferències dominicals, elButlletí de l’Escola Moder-na “que tenia difusió entreels adults”, i els llibres, quepublicava adreçats a la in-fància però no de formaexclusiva: “serveixen tam-bé –afirma Ferrer- per a lesescoles d’adults que escreen per tot arreu per ini-ciativa de multitud de so-cietats obreres,lliurepensadores, coopera-tives, recreatives, cerclesd’estudis socials i totes lesagrupacions progressivesi il·lustrades que existeixeni es formen, deleroses de

combatre aquest analfabetisme que sosté la tradició i és pernaturalesa refractari al progrés”.

T



16

TEMES A DEBAT

El concepte “d’irradiació”forma part d’unpensament màgic que haarribat fins els nostresdies i s’articula amb lasegüent seqüència: elsdèficits actuals de laciutadania s’hand’educar a l’escola,esperant que lairradiació de l’escolatransformi, primer, elreduït àmbit familiar, i,en segon lloc, quan elsinfants vagin ocupantl’edat adulta, elproblema prèviamenteducat a l’escola hauràtrobat solució a totala societat

Les conferències dominicals, tanmateix, són l’acció méscaracterística de l’Escola Moderna en l’àmbit educatiu quecomentem. De nou Ferrer: “l’Escola Moderna no es va limi-tar a l’acció pedagògica. Sense oblidar mai el seu caràcterpredominant i el seu objectiu primordial, es va dedicar tam-bé a la instrucció popular, organitzant una sèrie de confe-rències dominicals públiques, a les quals acudien els alum-nes, llurs famílies i un grannombre de treballadors de-sitjosos d’aprendre. El pú-blic hi acudia amb assiduï-tat, i els anuncis,prèviament publicats a lapremsa liberal de la locali-tat, eren perfectament ate-sos. En vista d’aquests re-sultats i desitjant aprofitaraquestes disposicions po-pulars tan bones, vaig ce-lebrar un conveni amb elsdoctors Andrés MartínezVargas i Odón de Buen, ca-tedràtics de la Universitatde Barcelona, per crear al’Escola Moderna una Uni-versitat Popular, en la qualaquella ciència que a l’es-tabliment de l’Estat dóna,o més ben dit, es ven a lajoventut privilegiada, ésdonés gratuïtament al po-ble, com una mena de res-titució, ja que tot ésserhumà té dret a saber”. Denou sonen els ecos de latransició, “ni un barrio sinescuela, ni un obrero sincultura”, contraposant-sea, la situació actual, on amoltes escoles d’adultsoficials costa, per exemple,trobar ofertes d’alfabetització per a persones immigrades.

Ferrer i Guàrdia, exiliat a París, adquireix pràctica coma pedagog d’adults fent classes d’espanyol i redactantun llibre, L’Espagnol Pratique on, segons Pere Solà,demostra preocupació per la didàctica i destil·la el perma-nent esperit de propaganda al servei de les idees quedefensa. Però, segons aquest mateix autor, “no quedaclar, pel que fa referència a Ferrer, que veiés la necessitatd’una didàctica especial per a adults”.

Tres elements ens fan pensar que aquesta afirmacióva ser vàlida a començaments del segle XX i, malgrat elpas dels anys, de les dècades i els segles, encara és pre-sent entre nosaltres sense cap mena de fonamentació te-òrica, ni cap justificació pràctica. La idea de la no especi-ficitat de la formació de persones adultes es pot intuir enels escrits de Ferrer a través 1) del present conformat perla infància, 2) dels llibres “que també fan servir els adults”pensats des de l’escola infantil i 3) de la divulgacióintergeneracional de les conferències dominicals.

El present conformat per la infànciaEl “present conformat per la infància” el podem veure

reflectit en el següent paràgraf del capítol dedicat perFerrer a la higiene escolar: “La vam combatre prudent-ment i sistemàticament; demostrant als nens la repug-nància que inspira tot objecte, tot animal, tota personabruta”. Aquesta pràctica pedagògica, la higiene escolar,

tan necessària al tombantde 1900, Ferrer esperavaque “s’irradiés als pares”.El concepte “d’irradiació”forma part d’un pensa-ment màgic que ha arribatfins els nostres dies i s’ar-ticula amb la següent se-qüència: els dèficits actu-als de la ciutadania s’hand’educar a l’escola, espe-rant que la irradiació del’escola transformi, primer,el reduït àmbit familiar, i,en segon lloc, quan els in-fants vagin ocupant l’edatadulta, el problemaprèviament educat a l’es-cola haurà trobat solucióa tota la societat. En l’ac-tualitat es podrien posarmolts exemples d’aquestpensament màgic:l’incivisme, hàbits alimen-taris poc saludables, lamanca de lectura, les dro-gues legals o il·legals, elsaccidents de trànsit i laconducció temerària, laxenofòbia, ... Tots ells pro-blemes de la societat adul-ta, sempre es planteja quecal educar fonamental-ment, quan no exclusiva-

ment, en la infància i, en canvi, poques vegades es pro-posen programes educatius per a l’edat adulta. Pel con-trari, sovintegen les normatives penalitzadores pel seuincompliment.

L’obra editorial i les conferènciesdominicals

Seria abusiu atribuir a Ferrer cap mena de responsabi-litat en aquest tema. Al revés, mostra preocupació peractuar paral·lelament en la població adulta a través de lespublicacions de la seva editorial, -“la ingent obra editori-al en llengua castellana”, segons Pere Solà- tot i que lògi-cament estan destinades en primer lloc al públic infantilde l’Escola Moderna. (Un apunt al marge. És original isorpressiva en molts aspectes la lectura del seu conteper a adults, “Envidia. Cuento ateo por Francisco Fer-rer Guardia”, que havia de formar part d’una sèrie decontes sobre els set pecats capitals que no va poder con-tinuar).

17



TEMES A DEBAT

Inquiet per la manca de lectures adients per nodrir labiblioteca de l’Escola, busca Ferrer en el laïcisme francèsllibres adequats, “primer per la lectura de gran part de lesobres inscrites en el catàleg del laïcisme francès, en quèDéu era substituït per l’Estat, la virtut cristiana pel deurecívic, la religió pel patriotisme, la submissió i l’obedièn-cia al rei, a l’aristòcrata i al clergat per l’acatament al fun-cionari, al propietari i a l’amo; després per la consultaque vaig fer a un notable lliurepensador que exercia uncàrrec alt al ministeri francès d’instrucció pública, el qual,exposat el meu desig de conèixer els llibres destinats al’ensenyament i depurats de tot error convencional, des-prés d’una completa exposició dels meus pensaments idels meus propòsits, em va declarar amb franquesa i ambsentiment que no n’hi havia ni un”, segons el propi relatde Ferrer.

També les conferències dominicals demostren aques-ta preocupació de transcendir l’àmbit escolar. Ara bé, tantels llibres dirigits a la població infantil, com les conferèn-cies amb la presència infantil, obliguen a un tipus de dis-curs que no són propis del llenguatge i la temàtica adul-ta. Podríem deduir una mentalitat que es manté encaraavui en molts sectors, la concepció que l’adult quan aprènqüestions bàsiques esdevé un “nen gran” i que, per tant,la programació, les didàctiques, la metodologia o l’avalu-ació no deixen de ser les escolars, això sí, adaptades.Insistim, tanmateix, tornant a Ferrer i Guàrdia, que no éslícit exigir a ningú allò que no ha fet, si no té prèviamentl’obligació moral o lògica de fer-ho, o si li escapcen vio-lentament el seu temps vital. Però sí que cal exigir-ho alsresponsables públics de la formació de persones adultesi, encara que en un grau diferent, als seus professionals,per tal que no esdevinguin, com diria Ferrer,“estereotipadors de frases fetes, inoculadors mecànics”de coneixements.

Ferrer i Guàrdia, una referència vàlidaQuedaria per plantejar el valor i l’aplicació de tantes pràc-

tiques pedagògiques de l’Escola Moderna en l’educació depersones adultes, tenint en compte els canvis profunds ex-perimentats en aquests darrers cent anys. Per exemple, el

clima de confiança i d’afecte en el centre, l’estimulació de lacreativitat, el respecte a l’autonomia i la independència delsparticipants, l’assumpció dels errors per superar-se, l’ab-sència de notes i exàmens, la desconfiança en l’Estat, delqual “no cal esperar la solució dels problemes educatius”,la “potenciació d’individus no pas només lliures, ans tambécrítics”, la llibertat lligada a la responsabilitat i al compromísamb el medi i l’entorn humà, etc.

Pere Solà en el capítol citat afirma que “l’Escola Mo-derna de Ferrer Guàrdia continua sent una referència và-lida per a una concepció pràctica de la formació orienta-da cap a la consecució d’un món just, solidari i fraternal,a manera de fita d’una pedagogia compromesa i crítica,molt en la línia social i de desenvolupament humà de lesorganitzacions que en el terreny polític i social lluitenavui dia per un món molt més just que el que veiem dra-màticament dividit entre països opulents i països pobres,i a cada país, entre minories opulentes i classes mitjanesconfortables, d’una banda, i amplis estrats socials su-mits en la pobresa i la ignorància, per l’altre”

I en el pròleg de l’Escola Moderna conclou: “Aquí éson s’obre el gran, l’immens, debat. Entre una pedagogiarealista i una pedagogia «utòpica», hi ha terme mig?Moltes pràctiques pedagògico-didàctiques d’ara l’hanperduda totalment, aquesta voluntat utòpica. En d’altresla distància entre el discurs (progressista) i la pràctica(immobilista) és total, essent l’ideal proclamat aleshoresuna mena de vàlvula d’escapament de la claudicació pràc-tica davant de la realitat”.

Com se sap, Ferrer va ser executat el 13 d’octubre de1909, acusat sense cap mena de proves de ser l’instiga-dor de la Setmana Tràgica. Immediatament abans del seuafusellament va cridar “Viva la Escuela Moderna”. V.Muñoz, responsable de l’edició de la Correspondenciaselecta de Francisco Ferrer Guardia amb l’anarquistaitalià Luigi Fabbri inclou en una nota una cita de Sol Fer-rer, filla de Ferrer i Guàrdia: «després de l’execució, elnunci apostòlic va fer arribar al procurador del tribunalmilitar, principal responsable de la condemna de Ferrer,una espasa d’honor amb l’empunyadura d’or llavorat,amb les felicitacions i la benedicció de Pius X».



18

Vigència de Ferrer i Guàrdia.Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna

Emili Cortavitarte Carral

n 1901, Francesc Ferrer i Guàrdia va posar en marxal’Escola Moderna a Barcelona. Les principals ca-racterístiques pedagògiques de l’Escola Moderna

foren: el racionalisme i el cientifisme (entesos com aantidogmatisme), la neutralitat ideològica i el compromíssocial, el laïcisme, l’educació integral (tant en l’aspectefísic i psíquic com a nivell manual i intel·lectual), la integra-ció en l’entorn natural i la metodologia activa, la coeduca-ció de sexes i de classes i l’absència de premis i càstigs. Estractava d’un model pedagògic eclèctic fruit d’influènciesdiverses: positivisme, maçoneria, anarquisme, pedagogianova...

L’Escola Moderna va desenvolupar tasques editorials iformatives mitjançant el Butlletí i la seva editorial, en la quales van traduir i publicar obres diverses que eren utilitzadesen el mateix centre i venudes a d’altres escoles, així comllibres adreçats a nuclis d’obrers conscients.

Des de l’Escola Moderna es va fer extensió cultural entrepares, mares i partidaris (tant entre el món científic i univer-sitari com entre el proletariat) tot procurant la vinculacióentre les comunitats educatives de les escoles laiques i raci-onalistes.

En 1906, Ferrer fou acu-sat d’instigar l’intent deregicidi d’Alfons XIII. Vaser empresonat i l’EscolaModerna clausurada. Dei-xa’t en llibertat, desprésd’un judici civil, dedicaràels seus esforços a l’edito-rial, a la coordinació de pro-jectes pedagògics i a la Lli-ga Internacional per al’Educació Racional de laInfància i la seva revistaL’École Rénovée

La CNT, les escolesracionalistes i elCENU

En ser afusellat, el 13d’octubre de 1909, des-prés d’un nou judici mili-tar en el qual se’l va con-demnar de fet per la sevaactivitat pedagògica racional i lliure enfront de l’obscu-rantisme de la instrucció educativa de l’Estat i l’EsglésiaCatòlica i no per la seva participació activa a l’anomenadaSetmana Tràgica, Ferrer esdevé un exemple. Dintre del mo-viment anarquista i sindicalista revolucionari es va plas-

mar en una institució original: les escoles racionalistes desindicats i ateneus.

L’escola racionalista era oposada i alternativa al sistemaeducatiu oficial. que es criticava per la seva subjecció a lesdirectrius estatals, la seva preocupació per seguir la regla ila inutilitat del seu saber. L’escola racionalista exposava i noimposava, estudiava i analitzava, tot respectant la lliure cons-ciència de l’alumne i, per tant, permetia la igualtat de condi-cions, formava individus renovadors i competents en el tre-ball i desenvolupava l’autonomia personal.

La CNT catalana en els congressos de 1910 i 1918 i laCNT en els comicis de 1919 i 1936 defensaren la fundaciód’escoles en el si dels sindicats, en les quals es faria servircom a mètode “la divulgació racional dels coneixementscientífics i l’aplicació de l’ensenyament tècnico-professi-onal”.

La culminació d’aquest procés es donarà amb el Comitè(posteriorment, Consell) de l’Escola Nova Unificada (CENU)a Catalunya entre 1936 i 1939. En la introducció del decrets’afirmava que “La voluntat revolucionària del poble hasuprimit l’escola de tendència confessional. És l’hora d’unanova escola, inspirada en els principis racionalistes del

treball i de la fraternitathumana...” Com es pot de-tectar una afirmació moltferreriana.

El CENU estava consti-tuït per quatre represen-tants de la CNT, quatre re-presentants de la FETE-UGT i altres quatre perso-nes nomenades per la Ge-neralitat en representaciódels principals centres su-periors i elaborà una novaestructura educativa públi-ca. Per a molts autors estracta de l’única alternativarevolucionària de l’ense-nyament a l’Estat espanyol.

El Pla General d’Ense-nyament tenia com a princi-pis bàsics: educació per atothom i en condicionsd’igualtat, però amb lliber-

tat perquè cada nen o nena desenvolupés les seves facul-tats i interessos; les facultats determinaven les possibilitatsde cada alumne o alumna, la riquesa deixava de ser un con-dicionant en el procés d’aprenentatge; el sistema edu-catiu com a cos unificat, amb la suficient coordinació entre

TEMES A DEBAT

E

Des de l’Escola Modernaes va fer extensiócultural entre pares,mares i partidaris (tantentre el món científic iuniversitari com entre elproletariat) tot procurantla vinculació entre lescomunitats educativesde les escoles laiques iracionalistes

19



TEMES A DEBAT

tots els nivells d’ensenya-ment per tal que tot el siste-ma educatiu fos una obraúnica.

L’escolarització bàsicas’establí entre els 0 i els 15anys. Després hi havia múl-tiples opcions: escoles depre-aprenentatge, escolesd’aprenentatge, l’Escola delTreball o el Politècnic Bàsic(ensenyament teòric-pràc-tic, oposat al batxillerat clàs-sic). Posteriorment, les Es-coles Tècniques o la Uni-versitat. També els ensenyaments artístics superiors (Bellesarts i Bells oficis). El Politècnic d’adaptació, creat al generde 1937, oferia als treballadors i treballadores la possibilitatd’accedir al nou sistema i d’integrar-se a la Universitat.

Vigència actual de les tesis i pràctiquespedagògiques

El que Ferrer ens aporta, el que podem aprendre del seudiscurs pedagògic són qüestions com: per a què eduquem?amb quins objectius? quin ha de ser el nostre paper com aensenyants?

Cal tenir en compte que Ferrer no va ser un pedagogpreocupat per la metodologia en el sentit estrictament tèc-nic, sinó fonamentalment pel sentit finalista i global del pro-cés educatiu. Dit d’una altra manera, per a Ferrer el procés

d’aprenentatge era fona-mental per generar perso-nes lliures, crítiques iantidogmàtiques i, com aconseqüència, rebels i ac-tius socialment. Amb lamateixa convicció conside-rava que mitjans i finalitatshavien de ser coherents.

Quan apareix el tema dela vigència actual de Ferrer(l’experiència pedagògicadel qual, per cert, no estàcontemplada en la majoriade les facultats de pedago-

gia) moltes vegades es parla de l’adaptació o superació decert aspectes tècnics. Només faltaria que més de 100 anysdesprés no els haguéssim superat.

Sense crear un mite, cosa que sens dubte no li haguésagradat, i considerant que altres pedagogs (Puig i Elias,Freire, Freinet...) han fet altres aportacions teòriques i pràc-tiques força interessants, hem de concloure que la vigènciade Ferrer en l’actualitat estaria en la integralitat del procéseducatiu (intel·lectual, manual, tècnic, personal, emocional...),el foment de la capacitat crítica i l’autonomia personal, lacoeducació i la manca de discriminació de gènere i social, elrespecte i la vinculació amb la natura, el laïcisme, la meto-dologia activa, la participació i la vinculació de la comunitateducativa, el respecte i la potenciació de les capacitats detotes les persones...

Per a Ferrer, el procésd’aprenentatge erafonamental per generarpersones lliures,crítiques iantidogmàtiques i, com aconseqüència, rebels iactius socialment



20

TEMES A DEBAT

urant els anys 1986 i 1987, un grup de gent quehavia estat políticament activa els anys de la transi-ció en diversos partits, moviments i organitzacions

juvenils, es va plantejar la creació d’una plataforma oberta,de debat i treball i caracteritzada ideològicament per un hu-manisme laic i per una actitud tolerant, antidiscriminatòria iprogressista, tot pensant en crear una Fundació dedicada apromoure activitats en quatre àmbits fonamentals:

- La joventut, tot impulsant la discussió i l’elaboració depropostes destinades a la millora de la condició juvenil en eltreball, l’escola i el lleure.

- L’educació: col·laborant amb els moviments que defen-sen l’escola pública i laica, la seva qualitat i la seva adequa-ció als nous temps.

- Els drets humans: tot defensant els drets humans,especialment els dels més desprotegits.

- I l’europeisme: superar els vells i els nous nacionalis-mes i, des de la personalitat pròpia de cada poble, construiruna Europa dels ciutadans.

D’aquelles discussions sorgí la idea de donar a la Fun-dació el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia. En Ferrer, mortper les seves idees, oblidat per uns i condemnat per altres,podia convertir-se en el símbol adequat del projecte quepreteníem endegar. En Ferrer i Guàrdia podia servir de puntde referència per a sectors progressistes molt amples, almateix temps que es recordava que històricament la lluitaper un món millor ha rebut com a premi la mort de mans delpoder.

La vida i obra de Francesc Ferrer i Guàrdia és conegudainternacionalment des de diferents àmbits, tant des d’en-torns socials com des d’esferes polítiques. Així mateix, haestat un referent en l’àmbit educatiu introduint un nou con-cepte d’educació, per la qual cosa trobem escoles, institutsi biblioteques que l’han pres com a model. Ferrer i Guàrdiava ser un dels pioners en obrir el coneixement i l’educació atota la societat. Va obrir l’escola a les dinàmiques socials ilaborals i a la realització d’activitats per la descoberta delmedi natural. D’aquesta manera pretenia lluitar per millorarla qualitat de vida de totes les persones i pel desvetllamentd’una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciuta-dania. En el seu projecte d’Escola Moderna, que obrí aBarcelona el 1901, s’hi organitzaren conferències domini-cals, enteses com una extensió educativa per a les famílies,comptant amb el suport i la intervenció de personatges comOdón de Buen o Santiago Ramón y Cajal, d’un prestigi cien-tífic universal.

Seguint aquesta idea, molt innovadora en la seva èpocapel fet d’obrir la ciència i el coneixement a tota la societat, laFundació Ferrer Guàrdia recull el seu llegat i considera que

l’educació és l’eix vertebrador i el principal motor per alcanvi social i cultural.

La Fundació neix com un projecte nou, compromès i pled’idees, amb la voluntat de promoure tot tipus d’iniciativeslaiques a Catalunya i a l’Estat espanyol. Vol servir de puntde trobada de totes aquelles associacions i grups d’escol-tes, d’esplai, del lleure, culturals, que són independents ique molt sovint estan mancades del suport institucionalsuficient.

Sense cap desig d’hegemonia, la Fundació vol contribuiral renaixement i al reforçament de la cultura laica entre no-saltres i convoca tots els grups i persones interessades enaquest esforç immens, però necessari, de recuperar els va-lors del laïcitat. Perquè amb això, estem recuperant una partimportant de la nostra història que arrenca dels movimentsrepublicans, federals i populars de començaments de segle.

Amb aquesta voluntat, actualment l’activitat de la Fun-dació es concreta en cinc eixos de treball:

- Laïcitat: Dóna suport i promou accions per l’impuls i lavisibilitat dels valors de la laïcitat

- Polítiques de joventut: Estudia la realitat juvenil, amb lavoluntat d’incidir en les polítiques de joventut i assessorari donar suport en matèria de joventut.

- Participació i associacionisme: Analitza, promou i dónasuport a la participació ciutadana com a garantia democràti-ca

- Educació: Investiga en l’àmbit de l’educació i recolza elprojecte educatiu de Ferrer i Guàrdia

- Memòria Històrica: Aprofundeix en la recerca d’experi-ències, referents i documents històrics per la difusió delllegat de Ferrer i Guàrdia i el seu projecte

La Fundació Ferrer Guàrdia desenvolupa la seva activi-tat a través de diferents instruments:

- L’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques, IASPP:A partir del qual realitza estudis i investigacions, i ofereix unservei d’anàlisi integral per a institucions públiques, enti-tats i organitzacions (anàlisi social, sociologia aplicada,opinió pública ...).

- Espai de Llibertat, revista quadrimestral de pensament icultura: Revista per a la formació, la reflexió i l’anàlisi políti-ca. Eina de difusió dels valors de la laïcitat i el progrés aCatalunya.

- L’editorial de la Fundació Ferrer Guàrdia: Edicions MLP.Les col·leccions Pensament Laic i Progressista, Polítiquesde Joventut, Quaderns de Educació Popular i Quadernsd’història, constitueixen la línia editorial i volen promoure eldebat i la renovació de les idees en el camp de l’acció políti-ca i educadora.

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.Per què una fundació dedicada a Ferrer?

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

D

21



TEMES A DEBAT

- El Centre de documen-tació: Biblioteca Ferrer iGuàrdia. El centre està cons-tituït per dos fons amb mésde 4.000 documents i llibres.Un sobre polítiques públi-ques, joventut i participa-ció. I un altre que consta dedocuments originals provi-nents de la donació de lafamília Ferrer, fotografies,publicacions de l’EscolaModerna i altres llibres i do-cuments sobre Ferrer i Guàr-dia.

- Programa de suport ainiciatives laiques i pro-gressistes. La Fundaciódesenvolupa un programatransversal en tota la sevaestructura interna des delqual promou les iniciati-ves laiques i progressis-tes i les seves organitza-cions.

- Plataforma Espacio deLibertad (www.espaciodelibertad.net). La Fundació promouel debat i la investigació social aplicada sobre la laïcitat através d’aquesta plataforma d’abast internacional. Desen-volupa seminaris d’aprofundiment i comparatives sobre elsmarcs teòrics, socials, jurídics i filosòfics de l’organitzaciósocial i institucional de diferents països en el conjunt de laUE i d’Amèrica Llatina.

- Ateneu Ferrer Guàrdia. La Fundació, a la seva seu soci-al, desenvolupa activitats de divulgació del coneixement

La vida i obra deFrancesc Ferrer i Guàrdiaés conegudainternacionalment desde diferents àmbits, tantdes d’entorns socialscom des d’esferespolítiques. Així mateix,ha estat un referent enl’àmbit educatiuintroduint un nouconcepte d’educació, perla qual cosa trobemescoles, instituts i ibiblioteques que l’hanpres com a model

científic, cultural i de lamemòria històrica de formaregular, generant espais derelació i intercanvi.

La Fundació es defineixper la bandera dellliurepensament i per la cri-da a la lluita en defensa detres valors essencials enuna societat moderna: lalaïcitat, la tolerància i elprogrés. I en la líniad’aquests corrents depensament, la FundacióFerrer i Guàrdia ha estatpromotora del MovimentLaic i Progressista, de laqual formen part també:Esplais Catalans, AccióEscolta de Catalunya, Ca-sals de Joves deCatalunya, Ateneus Laicsi Progressistes,Cooperacció, la FundacióFerrer i Guàrdia, la Funda-

ció Terra, l’Escola Lliure El Sol i Entorn sccl. Juntes, sumen165 entitats locals, més de 17.000 persones associades i50.000 persones usuàries. També ha estat promotora de laLliga per la Laïcitat, que aplega 94 entitats adherides d’ar-reu del país.

A aquesta tasca volem convocar-vos a tots. La Fundacióés un projecte obert a tots aquells que es comprometin ambaquestes idees i, com a tal, està necessitada de l’ajut demolta gent que aporti idees, esforç i molta il·lusió.



22

La tertúlia de quarts de sis

Miquel Fort

es de fa poc més d’un any, cada dilluns, de quartsde sis a quarts de vuit, participo a la tertúlia declàssics universals a l’Escola de Persones Adultes

de La Verneda. S’ha parlat ja moltes vegades sobre les tertú-lies literàries dialògiques i Compartiendo palabras, deRamón Flecha, segueix essent l’obra fonamental de referèn-cia sobre el tema. Aquí ex-posaré simplement algunesconsideracions sobre lameva –curta, per ara- expe-riència.

M’hi trobo personesque fa molts anys que hiparticipen –i diria que hohan llegit tot!- i d’altres quehi venen per primera vega-da. Algunes han estudiatmolt –amb el temps m’as-sabento que hi ha qui técarrera- i d’altres llegeixenamb certa dificultat. Hi haexperiències professionalsi laborals ben diferents.Però ni uns ni altres mos-tren cap mena de superio-ritat o inferioritat. Cadascúdiu el que li sembla i ja estàbé. És clar que unes perso-nes parlen més i a d’altresels costa una mica, peròtambé és part de la mevafeina aconseguir que totesles veus se sentin. Normal-ment som més d’una tren-tena de persones. L’objec-tiu és el mateix de sempre ales tertúlies dialògiques:llegir i comentar gransobres de la literatura uni-versal de manera oberta,afavorint especialment quehi participin persones ambpoca formació acadèmica.Qui sap llegir –encara quepotser li costi un xic- potllegir els clàssics i partici-par a la tertúlia. I sempre des del respecte a totes les posici-ons, a totes les idees.

Què llegim? El curs passat vàrem passar moltes setma-nes llegint Anna Karènina, de Lev Tolstoi. Les intervenci-

ons sobre l’amor i el matrimoni, el compromís, la maternitat,el deure amb els fills, la passió, la felicitat, la societat russa ila comparació amb la nostra, la vida al camp i a la ciutat, laforça expressiva de les descripcions, el final tràgic de laprotagonista i la felicitat més o menys mística de Levin, itantes altres coses que el llibre suggereix, ens van ocupar

mesos.Després d’Anna

Karènina, la decisió col·-lectiva va ser llegir algunacosa una pèl més suau imés curta, que no ens du-rés tant de temps. El viejoy el mar, de Hemingway,ens va traslladar de laRússia del tsars a la Cubadels pescadors d’abans deCastro. He de confessarque me l’havia llegit feiaanys i em semblava un lli-bre sense força, avorritcom la pesca mateixa, ipensava que seria difícil dellegir i comentar en grup.L’experiència ha estat bendiferent. Segurament lapesca em seguirà avorrint,però el llibre no.

La perspectiva fins a fi-nal de curs no està clara.Però hem decidit ja els dosllibres següents: un, di-guem, clàssic contempora-ni en castellà (El camino,de Miguel Delibes) i un al-tre de ben diferent, Elproceso, de Franz Kafka).Potser ens ocuparan tot elcurs. En tot cas han sortitaltres propostes, per si te-nim temps, com ara Utopia,de Thomas More oHamlet, de Shakespeare.No està gens malament i elgrup ja decidirà quan toqui.Normalment, un parell de

setmanes abans d’acabar un llibre es fan les propostes ientre totes acordem quin llibre llegirem després, així tot-hom el pot aconseguir amb temps o el pot encarregar a labiblioteca i no hi ha setmanes en blanc. Ja veurem si tenim

EX

PER

IÈN

CIE

S

EXPERIÈNCIES

D

L’antisemitisme deQuevedo, en fa menysvaluoses les obres? Lavida gens exemplar deCela treu mèrits a Lacolmena? Quant detemps hem de deixar enquarantena –si és que hohem de fer- les obresd’un subjecte comCéline? Lesconseqüències delsescrits de Nietszche elsfan menys vigorosos (imenyspreables, avegades)? Potser hem depassar comptes ambaquesta gent com hofaríem amb d’altrespersonatges de lahistòria (que Stalinderrotés el nazisme, perexemple, no el fa menysmonstruós)

23



EXPERIÈNCIES

temps de tot, però en tot cas no se’ns acabaran pas elsllibres.

Com he dit, som una trentena de persones i això vol dirque hi ha moltes mirades diferents enfocades al mateix lli-bre. I és clar, aquests enfocaments poden ser ben contrapo-sats. Només cal pensar en com de diferents poden ser lesidees sobre fidelitat, amor, maternitat i passió a AnnaKarènina. Com es pot suposar, el debat es interessant, se-riós, amb humor de tant en tant, amb idees molt divergentssobre el mateix tema. En tot cas, sempre respectuós amb lespersones amb les seves idees, però no per això menys in-tens. No intentem l’acord necessàriament, el que intentemés aprendre dels altres i aprendre a expressar-nos. Llegint icomentant cadascú el mateix llibre, d’alguna manera, cadas-cú en llegeix una dotzena més perquè participa de la lecturade tots els altres.

Voldria acabar amb alguns comentaris més. M’he passat lavida –la laboral si més no- fent de profe de castellà i de català.Sempre m’ha agradat llegir i podria dir que he llegit bastant.D’alguna manera sembla que llegir de pressa i llegir moltsllibres dauri el teu currículum cultural, però ara he descobertels avantatges de la lectura lenta. Llegir “només” un quaran-tena de pàgines d’un llibre cada setmana, amb l’obligació deseleccionar algun paràgraf per comentar, t’obliga a llegir dife-rent, a assaborir els detalls, a pensar el que sents i el que diusi com ho dius. I no sempre és fàcil ni senzill, però precisamentaquesta obligació de comunicar, d’expressar-te, de llegir apoc a poc et permet fruir de manera diferent de les lectures,

diria que molt més aprofundida, com a lector i com a membred’una tertúlia, que no vol convèncer ni ensenyar sinó comu-nicar. Perquè la lectura “lenta” (n’haurem de dir slow read?)dels altres enriqueix també la teva lectura fins i tot abans decomençar la mateixa tertúlia.

Un any d’aquests –és un dels altres projectes que ves asaber si tampoc no faré- em dedicaré a comparar el que surtde cada obra a les tertúlies, els comentaris, els interrogants,i el que els manuals a l’ús ens diuen sobre aquestes matei-xes obres. Em sembla que en podria treure conclusions inte-ressants.

Un dels temes que de tant en tant surten a les tertúlies ésla relació entre la vida i l’obra dels autors. És sempre untema de debat, interessant del que no hem tret encara unaconclusió clara. I no és qüestió de fer psicoanàlisi de pasucat amb oli, sinó de temes més seriosos. L’antisemitismede Quevedo, en fa menys valuoses les obres? La vida gensexemplar de Cela treu mèrits a La colmena? Quant de tempshem de deixar en quarantena –si és que ho hem de fer- lesobres d’un subjecte com Céline? Les conseqüències delsescrits de Nietszche els fan menys vigorosos (i menysprea-bles, a vegades)? Potser hem de passar comptes amb aquestagent com ho faríem amb d’altres personatges de la història(que Stalin derrotés el nazisme, per exemple, no el fa menysmonstruós). La poesia –i potser molta literatura- pot ser unarma carregada, però hem de deixar de banda l’ús que se’nva fer d’aquesta arma i quedar-nos en la bellesa o la força dela forma?



24

CRÒNIQUES

CR

ÒN

IQU

ES Conclusions del I Congrés

Internacional de Dones Gitanes:Les Altres Dones

CONCLUSIONS DEL SOMNILes dones gitanes volem somiar perquè, com va dir una

de les nostres companyes, “quan parlem d’un somni, en elmoment que penses que ho aconsegueixes, es converteixen realitat”. A més, quan tenim espais per a nosaltres comaquest, compartir els nostres somnis ens fa ser més consci-ents del que volem, més fortes i més lliures.

El somni de totes les gitanes reunides al congrés va co-mençar amb el somni de dues nenes, consistia en quelcompetit però immensament gran: estudiar.

Una de les dones que va aportar el seu somni ensexplicava que porta més de 20 anys en el moviment gita-no internacional, i que quan va començar somiava ambun espai com el que hem viscut en el congrés. Sentia comels somnis es poden fer realitat, doncs estàvem allà i s’ha-via aconseguit el seu somni, i el de tantes gitanes delmón.

En el somni es va parlar de la igualtat de les diferències,per exemple, que les nostres filles tinguin les mateixes opor-tunitats i el mateix tracte que les altres nenes, sense por a dir“jo sóc gitana”, o com deia una companya, “que ser gitanasumi, no resti”.

També es va emfatitzar la importància de què siguem no-saltres qui decidim sobre tot allò que afecta les nostres vi-des i les de les nostres famílies.

Van sorgir molts somnis referits a l’educació. Perquè sergitana no significa no poder estudiar sinó tot el contrari.Moltes volen ser professores, fins i tot professores d’estu-dis gitanos, i que hi hagi moltes gitanes a la universitat.Altres volen veure els fills i els néts amb la formació queelles no han pogut tenir. I a més, totes estàvem d’acord enquè també les mares i les àvies podem estudiar. Com deiauna companya que ara, amb els 50 anys ja fets, està apre-nent a llegir, “el meu somni seria que en el proper congrés jovingui amb la carpeta i us pugui llegir el que jo hagi apun-tat”.

Van sorgir molts somnis que anaven des d’accions moltàmplies que es poden aconseguir amb la unió de totes, finsa canvis que ens agradaria veure en el nostre entorn mésproper, per exemple:

- Organitzar protestes europees de dones gitanes contrael racisme perquè el patim totes, de tots els països.

- Que jo pugui veure com canvia la mentalitat de la nostragent en els nostres barris.

També hem vist somnis que ja són realitat, com el queestem vivint aquests dies. Una de nosaltres va dir: “veuretanta gitaneta, estar en aquesta conferència, es ja una cosaincreïble i sobretot pensar el bo que és això pel futur delpoble gitano”.

CONCLUSIONS D’EDUCACIÓS’ha demostrat que hi ha actuacions d’èxit que milloren

l’educació, entre elles que les famílies participin en les esco-les en tot el que afecta l’educació dels nostres fills i filles:entrant a ajudar a les aules, participant en activitatsextraescolars i de reforç, o participant activament a lesAMPA. També s’ha demostrat que participant en activitatsde formació de familiars, aprenent nosaltres des d’alfabetit-zació a informàtica, o tertúlies literàries, estem més presentsa les escoles i som un referent perquè les nostres nenes inens estudiïn.

És important que les escoles tinguin espais on puguemdecidir conjuntament amb els professors el que necessitenles nostres filles i fills.

Cal treballar amb les joves gitanes perquè continuïn es-tudiant en l’educació postobligatòria. Es destaquen les tro-bades de dones gitanes per promoure que cada vegada ihagi més noies que segueixin endavant en els estudis.

Encara que algunes haguem abandonat, mai és tard perreprendre els estudis i la formació. A més, com va dir unacompanya, “quan estudies ets més gitana, perquè pots de-fensar la teva cultura”.

Volem també per això polítiques d’acció afirmativa, comja tenen en alguns països, per exemple, que reservin placesa la universitat per a persones gitanes.

Per últim, ens agradaria a totes tenir la oportunitat, deconèixer la llengua Romanó, perquè no es perdi la nostracultura i per comunicar-nos entre totes nosaltres de tot elmón. Seria un somni que les nenes i els nens poguessinaprendre el Romanó des de l’escola.

CONCLUSIONS DE TREBALLLes dones gitanes sempre han treballat, però ara neces-

sitem accedir a feines diferents de les que hem fet sempre,d’acord amb el que avui demana el mercat laboral.

Educació i formació és igual a més inserció en el mercatlaboral.

És important acostar-se a les associacions que estan ofe-rint formació per al treball. Hem vist molts exemples de do-nes que han seguit cursos i ara ja estan treballant, des dedones que treballen a escoles com a monitores, a dones quehan arribat a formar una empresa de moda o una cooperati-va d’agricultura ecològica.

Potenciar la creació d’empreses i cooperatives portadesper les dones gitanes.

En alguns tipus de formació és necessari fer molt acom-panyament a tots els nivells, i possibilitar les diferents me-todologies per a què cap dona es quedi fora de la formació.Si una dona no sap llegir o escriure també pot participar, nocal haver anat a l’escola per formar-se, és necessari obser-

25



CRÒNIQUES

var diferents tipus de formació amb l’objectiu d’incorporara les dones al mercat laboral.

També seria important fomentar polítiques d’acreditacióde l’experiència prèvia (polítiques APEL), ja existents enalguns països. D’aquesta manera es podria reconèixer ambun certificat les habilitats que tenim de la pràctica, de treba-llar pel nostre compte, per exemple, cuidant els nens i lesnenes de la família, treballant al mercat o en una associació.Aquestes pràctiques donen una sèrie d’habilitats que espoden acreditar per tenir una base d’incorporació a la for-mació o al mercat laboral. Aquest certificat ens permetria nonomés accedir a millors feines sinó també a estudis univer-sitaris. L’experiència ho demostra, doncs en els països enquè s’han posat en marxa aquestes polítiques s’ha compro-vat que fomenten la inclusió laboral del poble gitano.

Les dones gitanes tenim moltes habilitats i experiènciaque és molt vàlida per al mercat laboral d’avui. Des de l’aten-ció al públic, saber estar i saber vendre, fins a la cura i elrespecte als petits i a les persones grans. Totes aquestesqualitats que tenim les podem aprofitar i fomentar per a lainserció laboral.

Finalment, també volem somiar feines per a les nostresfilles, denunciar casos de discriminació, i reconèixer que lesdones gitanes ja estem fent aquests canvis.

CONCLUSIONS DE FEMINISMEAquest congrés és una prova de què les dones gitanes

malgrat les dificultats poden fer escoltar les seves veus. Lesdones gitanes reunides en aquest congrés hem apostat pel

feminisme dialògic en què totes les dones poden incorporarles seves veus. El feminisme gitano significa solidaritat. Elfeminisme gitano es consolida com un moviment inclusiu, ontotes tenim lloc. Aquest és un feminisme que busca la igualtatdes de la pròpia identitat, una igualtat de diferències.

Les dones gitanes hem tingut el nostre espai i hem pogutparlar com mai ho havíem fet fins ara. Un congrés organitzatper nosaltres mateixes i per a tothom.

En aquest congrés, s’ha insistit en la solidaritat que hi hahagut, i que ha d’haver en el futur. I també s’ha reconegut lasolidaritat amb què s’ha treballat fins al moment actual, tantd’algunes dones no gitanes, així com d’alguns homes gita-nos activistes que han treballat amb les dones gitanes peraconseguir la igualtat.

Ser gitana no és una barrera. Estem aquí perquè somdones, volem canviar les coses. Si sentim que podem viurede forma diferent, podem canviar. La nostra cultura és vida,va canviant. No tenim perquè acceptar la pressiód’haverd’escollir entre dues identitats: ser gitana y ser dona.Podem construir una nova identitat. Les dones gitanes po-dem fer coses diferents. Els nostres problemes són comunsi tenim la responsabilitat de superar-los. És una lluita detotes i per a totes.

Ja sabem a on organitzarem el proper congrés de donagitana: Granada!

A més, ha sorgit i ens ha unit un nou somni: que el 8d’octubre sigui el dia internacional de la dona gitana.

Les dones gitanes tenim el futur a les nostres mans.

DECLARACIÓ GITANA DE BARCELONA 2010

PEL COMPROMÍS AMB LES ALTRES DONES GITANES

El somni de millorar les nostres vides i les de totes les dones gitanes ens ha portat fins a Barcelona.Durant tres dies, dones gitanes d’arreu, hem fet sentir les nostres veus, les de altres dones gitanes que, senseformació acadèmica, sense professions, des de els seus barris, estan fent possible la transformació socialdel nostre poble. Sabem quina és la nostra història, les nostres dificultats i les nostres possibilitats. Isabem també quines són les actuacions amb resultats d’èxit que més ns beneficien, a nosaltres, a les nostresfilles i al nostre poble.

En aquest congrés, hem somiat el futur i hem construït el present, i ho hem fet en solidaritat amb totes lesdones gitanes del món. Tenim dret a poder viure la vida que somiem i tenim la responsabilitat d’obrir aquestaporta de canvi, de transformació i d’esperança a les nostres nenes i a totes les dones que no han pogut seraquí.

Per tot això, avui volem, avui demanem:

- Continuar donant passes cap a aquest somni que ens permeti estudiar, aprendre, treballar i aixecar arreudel món la veu del feminisme gitano del segle XXI, trencant el silenci davant la violència de gènere.

- Fer-ho juntes, en solidaritat amb totes les dones gitanes, una solidaritat global que ens dóna força iemoció per seguir lluitant i que ens dóna esperança i il·lusió perquè sabem que tot això és possible.

- Escriure, com estem fent ara, la història de les dones gitanes del segle XXI, on les altres dones siguem lesprotagonistes; una història de solidaritat, compromís, justícia i igualtat, i explicar-la al món amb les nostresveus i amb les de totes les dones.



26

CRÒNIQUES

- Continuar amb aquest esperit que ens ha acompanyat a Barcelona i donar una altra passa cap a la creaciód’una xarxa global de dones gitanes, perquè totes les altres dones gitanes es converteixin en protagonistes deles seves pròpies vides i de la vida del seu poble.

- Comprometre’ns a seguir lluitant i ajudant a les altres dones gitanes allà on siguem, a fer sentir lesseves veus, com hem fet aquí, a fer-les protagonistes d’aquesta història, d’aquesta transformació que, gràciesa totes les altres dones gitanes, és possible.

- Aconseguir el reconeixement del 8 d’octubre com el Dia Internacional de la Dona Gitana.

Juntes ho podem aconseguir tot.Khetane shay sa te resas.

Barcelona, 10 d’octubre de 2010

27



CRÒNIQUES

l passat divendres 17 de desembre, FACEPA vacelebrar un acte d’homenatge al poeta MiguelHernández amb motiu del centenari del seu naixement.

L’homenatge va tenir lloc al Centre Cívic Convent de SantAgustí amb l’assistència d’una seixantena de persones. L’ac-te va resultar molt emotiu degut a l’estima que la majoriadels participants senten per aquest autor i a la implicaciópersonal de molts participants en el des-envolupament de l’homenatge.

La idea d’organitzar l’homenatge vasorgir de les participants a la Comissióde tertúlies literàries dialògiques. Desde principis de l’any 2010 insistien quehavíem d’organitzar una celebració con-junta amb motiu del centenari del naixe-ment d’un dels seus poetes favorits.

Per als que no en tinguin coneixe-ment, les tertúlies dialògiques consis-teixen en grups de debat sobre literatu-ra, poesia, art, música o cinema que es reuneixen de formaperiòdica. Aquests grups estan formats per adults i contenamb un dinamitzador que modera el debat. La figura delmoderador no ha de destacar per sobre de la de la resta departicipants i la seva funció ha de consistir en fer respectarl’ordre d’intervenció i controlar que les aportacions siguinbreus, que no es generin conflictes i que tothom intervin-gui en el debat.

L’homenatge va començar amb una presentació de l’autor,per part de dos participants, on es destacaven les principalsqualitats que el definien: autodidacta, honrat, amb una men-talitat oberta, humil i esperançat. A continuació ens varemdividir en dues rotllanes per realitzar una tertúlia poètica dia-lògica sobre els següents poemes: El Niño Yuntero, Elegía aRamón Sijé, El Esposo Soldado i Nanas de la Cebolla. L’ac-

te es va concloure cantant conjuntamentAceituneros i Vientos del Pueblo. L’ho-menatge es va tancar definitivament ambunes breus paraules de la presidenta deFACEPA en les que va destacar la capaci-tat d’anàlisi i d’expressió que els partici-pants han assolit mitjançant les tertúliesdialògiques i la importància de continuaraprenent al llarg de les nostres vides.

Tal i com ja s’ha mencionat, l’homenat-ge va resultar molt sentit perquè moltsparticipants es senten representats en la

figura del poeta, degut a què era d’origen humil, autodidacta(va haver d’abandonar l’escola de petit), va patir una vidadura i abanderava valors com els de la humilitat i la honrade-sa. Molts participants destacaven que la seva poesia estavaplena de sentiment i que els afectava profundament.

L’emoció que genera l’obra i la vida de Miguel Hernándezes podria resumir en que era i continua sent un poeta delpoble.

Acte d'homenatge amb motiu delcentenari del naixement del poeta

Miguel Hernández

E



28

CRÒNIQUES

Amb els objectius de:- Conèixer les línies d’actuació que es plantegen, tant a

nivell internacional com estatal, en l’aprenentatge al llarg dela vida

- Reflexionar sobre la realitat de la formació de personesadultes des d’una mirada territorial

- Valorar la complementarietat dels sistemes formal, noformal i informal en l’oferta formativa de les persones adul-tes

- Analitzar les experiències de xarxes que facilitin la coor-dinació dels recursos existents

- Conèixer bones pràctiques de formació de personesadultes

es van dur a terme a Palència, els dies 8 i 9 de novembrepassat, unes jornades, organitzades per la “Federación

española de municipios y provincias”.Hi va haver dues ponències centrals: “La formació bàsi-

ca de les persones adultes: imaginari social, aproximacióteòrica i organització democràtica” i “Formació de personesadultes. Les xarxes com actuacions d’èxit davant els reptesdel segle XXI.”

El Ministeri de Educació va presentar el document marcdel II Congrés Nacional d’’Aprenentatge al Llarg de la Vidaque s’havia de celebrar a Madrid poques setmanes després.

Estava prevista també la presentació de diferents experi-ències de formació permanent como la de la Universitat Po-pular per a l’Educació i Cultura de Burgos, l’Institut de For-mació de l’Ajuntament de Lleida, la CEPA de Pozuelo deAlarcón, l’Escola de Segona Oportunitat de l’Ajuntamentde Gijón, la Universitat Popular de Palència, la UniversitatPopular de Leganés i la Fundació Social EMAUS.

Jornades "Los Ayuntamientos y el aprendizajea lo largo de la vida. La formación de personas

adultas en el siglo XXI"Palència, 8 i 9 de novembre de 2010

om és habitual, l’AEPA ha seguit fent diversoscursos i tallers de formació. En volem destacar elrealitzat el 8 d’octubre, als locals de l’AEPA, dedicat

a la formació de persones que estan coordinant, s’estanpreparant o estan interessades en realitzar cursos d’alfa-betització per a persones adultes. Hi van participar gaire-bé una trentena de persones de diverses entitats i esco-

Activitats de l’AEPA:Formació de formadors en Alfabetització

les. Es va tractar tant de les bases de l’aprenentatge adultcom de la metodologia concreta dels cursos d’alfabetit-zació, el desenvolupament de les classes i l’organitzaciódels grups.

Com sabeu, l’AEPA està sempre disposada a col·laboraren tasques formatives i d’assessorament amb totes les enti-tats de formació de persones adultes.

C

29



RECENSIÓ

Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Escola ModernaPere SolàCurial. 1978

’any 1978, es publicava Francesc Ferrer i Guàr-dia i l’Escola Moderna, escrit per Pere Solà, unllibre que malgrat haver passat més de 30 anys des

de la seva edició, continua sent la principal referència perapropar-nos al pedagog català. No és que des de llavorsno s’hagin publicat més llibres sobre Ferrer i l’EscolaModerna, però cap no ha estat capaç d’aglutinar ambtant de rigor la seva vida, el context de l’època i la dimen-sió pedagògica.

La primera biografia que es va escriure sobre Ferrer,va ser obra del pedagog escocès William Archer (1), queals pocs mesos de l’execució de Ferrer es desplaçà aBarcelona mogut per l’admiració que li deparava, dispo-sat a conèixer les circumstancies de la seva mort i fent unexcel·lent treball de camp parlant amb familiars i personesque l’havien conegut. Anys després Sol Ferrer, filla delpedagog català, escriuria una biografia apassionada peròamb moltes mancances derigor històric (2). A l’any1979 BuenaventuraDelgado, catedràtic de laUniversitat de Barcelona,escriuria també un llibresobre Ferrer i Guàrdia (3),que venia a ser una replicaal d’en Pere Solà, onemfatitzava les mancancesdel projecte educatiu deFerrer, restant-li qualsevoltranscendència més enllàdel context de l’època i tit-llant l’Escola Moderna decentre d’adoctrinamentpolític. L’any 2006, ambmotiu del centenari deltancament de l’EscolaModerna, Juan Avilés, ca-tedràtic de la UNED, escri-via una nova biografia (4),on destacà més l’apuntpurament biogràfic que elpedagògic, però que és una bona aproximació a la sevavida. També amb motiu del centenari de la Setmana Tràgi-ca i la seva mort, Dolors Marín escriuria un llibre (5), quesense fer cap aportació destacada remarca el context del’època i el relaciona amb altres personatges que van desde Mateo del Morral, el regicida frustrat i bibliotecari del’Escola Moderna, a Jacint Verdaguer. També l’any 2009apareixia un llibre de Francisco Bergasa (6), més de caireperiodístic i centrat sobre tot en el procés i mort de Fer-rer. Caldria destacar també dues obres que encara que noaborden directament el pedagog català, si que en tracten

molts aspectes. Un és el llibre de Joan Connelly sobre laSetmana Tràgica (7), obra que també després de més de30 anys continua sent la principal referència sobre la re-volta barcelonina, i la biografia de Lerroux, d’AlvarezJunco (8), que explica molts elements per entendre la re-lació entre Ferrer i Lerroux, i el context polític de l’època.

Tornant al llibre de Pere Solà, i després d’aquest breurepàs bibliogràfic, intentarem explicar per què encara po-dem continuar dient que és avui la millor aproximació quetenim a Ferrer i Guàrdia. Primer de tot perquè és un puntde partida del mateix autor, a partir d’aquest llibre PereSolà va anar tractant en successius llibres i articles l’abastde la pedagogia racionalista i de l’educació popular aCatalunya, estudiant des de la trajectòria de personesque van estar vinculades a l’Escola Moderna com PuigElies, Pau Vila, i Albano Rosell, passant pels ateneus, il’associacionisme, fent a la vegada un exhaustiu treball

documental per recuperarqualsevol rastre d’entitatpopular que va existir (9).Respecte el contingut delllibre, contextualitza moltbé Ferrer històricamentamb les tensions socialsde l’època, tracta els as-pectes fonamentals de laseva vida, aprofundeix enel seu pensament peda-gògic i les influències re-budes de pedagogs comPaul Robin, Eliseo Reclus,etc, analitza el desenvo-lupament de l’escola i lespublicacions que s’edi-ten, i aborda el procés i lainjusta mort de Ferrer. Perúltim, l’autor destaca latranscendència i actuali-tat de Ferrer i Guàrdia, enel context de fa 30 anys ien plena transició, un

moment en què tot era possible i recuperar el pedagogllibertari era establir un llaç amb els corrents emancipa-dors del passat, per dipositar esperances en el futur enuna educació capaç de transformar la societat i fer-la mésigualitària. En aquest sentit, Pere Solà remarca aspectescom la racionalitat científica de Ferrer, amb una concep-ció de ciència a la que accedeixi tothom, l’objectiu d’unapedagogia destinada a la superació de les desigualtatssocials i el caràcter públic de l’escola, no estatal, es a diroberta a la societat.

Per últim assenyalar, que Pere Solà no passa de

L

REC

EN

SIÓ

Pere Solà no passa depuntetes sobre fets comque Ferrer rebutgés elcatalà a l’escola, oalgunes incoherències al’hora d’estructurar elprograma de formacióintegral en la sevavessant més manual, aixícom conflictes personalscom els que va tenirFerrer amb Albano Rosell



30

RECENSIÓ

NOTES1. Archer, W. (2010). Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia. Barcelona: Tusquets. (v.o. 1911).2. Ferrer, S. (1980). Vida y obra de Francisco Ferrer. Barcelona: Caralt. (v.o. 1948).3. Delgado, B. (1979). La Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia. Barcelona: CEAC.4. Avilés, J. (2006). Francisco Ferrer y Guardia. Pedagogo, anarquista y mártir. Madrid: Marcial Pons.5. Marín, D. (2009). La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna. Madrid: LaEsfera libros.6. Bergasa, F. (2009). ¿Quién mató a Ferrer i Guardia?. Madrid: Aguilar.7. Connelly, J. (1972). La Semana Trágica: Estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España,1898-1912. Barcelona: Ariel.8. Álvarez, J. (1990). El emperador del Paralelo. Lerroux y la demagogia populista. Madrid: Alianza.9. Destaquem d’en Pere Sola a més de l’obra ressenyada: Solà, P. (1980). Educació i moviment llibertari a Catalunya :1901-1939. Barcelona: Edicions 62. Solà, P. (1978). Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya. Barcelona: LaMagrana. Solà, P. (1996). L’esclafament de l’associacionisme lliure a Catalunya en temps del general Franco. Barcelona:Rafael Dalmau. Solà, P. (2004). El honor de los estados y los juicios paralelos en el caso Ferrer Guardia.un cuarto de siglode historiografía sobre la «Escuela moderna» de Barcelona. Cuadernos De Historia Contemporánea, (24), 49-75. Solà, P.(2004).

puntetes sobre fets com que Ferrer rebutgés el català al’escola, o algunes incoherències a l’hora d’estructurarel programa de formació integral en la seva vessant mésmanual, així com conflictes personals com els que va te-nir Ferrer amb Albano Rosell. Pere Solà és mostrarà críticamb Ferrer en algunes d’aquestes qüestions i, sense jus-

tificar-les, buscarà les raons de Ferrer, que no les consi-derarà prou transcendents com per entelar la seva obra.

Gregori Siles.Departament de Teoria i Historia de laEducació de la Universitat de Barcelona.

31





32

P A P E R SNúmero 64 Desembre 2010

AQUESTA REVISTA ES PUBLICAQ U A D R I M E S T R A L M E N T

desembre 2010, núm. 64 - ferrer i guàrdia

Documents