“En Solf@”

Número 13 Juny 2012

Revista quadrimestral de l’Escola Municipal de Música de Santpedor

Activitats 21è Cicle de Concerts de Primavera

E d u a r d T o l d r à , cinquantenari de la seva mort

Parlem amb exalumnes que estan cursant estudis superiors de música

Les cançons de les nostres àvies

Novetats musicals de la biblioteca Article d’opinió Entreteniments

Plaça Gran, 10, 2n pis Telèfon 93 832 04 50

escmus-santpedor@xtec.cat

En aquest número de la revista hi trobareu les dife-rents activitats que hem fet en aquests últims mesos. En especial, hem volgut fer un petit homenatge a tots aquells alumnes que durant 22 anys han passat per l’escola, que no són pocs. De tots, n’hem fet una petita selecció d’aquells que sabem que estan estudiant cur-sos superiors de música. Volem aprofitar aquest editorial per desitjar molts ànims al nostre exprofessor, i per sobre de tot com-pany, Toni Gallardo. Malauradament, ens va deixar a mig curs per motius personals. Però ens ha portat un molt bon substitut: en Lluís Ribalta. Des d’aquí li do-nem la benvinguda a la nostra “petita-gran” família. Esperem que es trobi còmode entre nosaltres i pu-guem continuar fent música durant molt de temps. També volem felicitar a les dues noves conselleres que representaran l’Escola de Música al Consell dels Infants. Són: l’Emma Espinalt i la Cel Giralt. Estem convençudes que, juntament amb l’Èlia Callado, faran una gran tasca pel poble, tal i com va fer l’Andreu So-ler durant els darrers dos anys.

US DESITGEM QUE PASSEU MOLT BON ESTIU!

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE SANTPEDOR Plaça Gran, 10 Santpedor (Barcelona) Telèfon 93.832.04.50 escmus-santpedor@xtec.cat www.xtec.cat/escmus-santpedor

Coordinació, maquetació i disseny: Elisabet Casanovas i Iglesi-as

Redactors: Pol Anglerill, Montserrat Caparrós, Elisabet Casa-novas, Antoni Cuadrench, Rubèn Fernández, Anna Gómez, Ariadna Sala.

Fotografies: Professors i secretària de l ’ escola

Fotografies de la portada: Fotos Sup.—Actuació dels alumnes de sensibilització i iniciació musical, interpretant la cantata “ El Gegant Egoista ” a l ’ Auditori de Sant Francesc de Santpedor i cartell del cicle de concerts. Foto inf. – Façana de l ’ E scola Municipal de Música de Santpedor.

Agraïments: Als professors, a la secretària, a les bibliotecàries del poble, a la Cesca Aguilera, a l ’ Anna Guitó, a la Manju Rubí i a Mariona Solé.

Edició: Escola Municipal de Música de Santpedor

CRÈDITS

Pàgina 2 “En Solf@”

EDITORIAL

ÍNDEX DE CONTINGUTS

Crèdits……………..................................... 2

Editorial……….......................................... 2

Festa de Sant Antoni................................ 3

El cor de cambra a la Residència Sant Josep................................................ 3

Monogràfic: Música i Cinema....................3

Caramelles............................................... 4

Concert dels escolars per Santpedor i Castellnou............................. 4

+ Música....................................................4

21è Cicle de Concerts de Primavera.........5

Concerts de Festa Major.………................5

Colònies Musicals.......……....…................5

Parlem amb exalumnes que cursen estudis superiors de música.......................6

Biografia: Eduard Toldrà ..........................10

Temps passats: cançons infantils de les nostres àvies..................................11

Novetats Musicals....................................12

Article d’opinió: la Plaça Gran, la Plaça Major...........................................13

Entreteniments..........................................14

Solucions dels entreteniments...................15

El passat 16 de març, el cor de cambra de l’Escola vam tenir el plaer de fer un petit concert a la Residència Sant Josep de Sant-pedor.

Vam gaudir veient els avis con-

tents i alegres, gràcies a la nos-tra visita, fent canviar una mica la seva rutina. També ens va anar molt bé a nosaltres, ja que millo-rem com a persones i com a grup. En aquests concerts apre-nem la posada en escena, a bus-car comoditat en un lloc que no coneixem i a actuar davant del públic. Una part important és aconseguir que totes les noies sonem com una de sola, tan en els assaigs com en els concerts. Fent aquest petits concerts apre-

nem molt a millorar a aquests aspectes i per tant, fer gaudir molt més a la gent que ens es-colta. Vam interpretar diferents temes dirigits per la l’Elisabet Ca-sanovas: dues cançons de la pel·lícula “Los Chicos del Coro”, una cançó popular brasilenya anomenada “Balaio”, la “Cançó de bressol” de Brahms , “El Ros-sinyol” i “Lo matí de Sant Joan”, cançons populars catalanes. Ariadna Sala i Anna Gómez

EL COR DE CAMBRA A LA RESIDÈNCIA SANT JOSEP

han fet uns murals que podreu veure exposats a les diferents cartelleres i parets de l’escola. Les pel·lícules o compositors tre-ballats a les classes col·lectives han estat: Fantasia a sensibilitza-ció musical; Mary Poppins a inici-ació; El rei lleó a 1r NE; Somriu-res i llàgrimes a 2n NE; Tom i Jerry de Henry Mancini a 3er de

NE; Desayuno con diamantes a 4t NE; John Williams a 1r NM; Terence Blanchard a 2n NM; Los Chicos del coro al cor de cambra i a un conjunt instrumental de NE; El Padrino a l’altre conjunt instrumental de NE; Piratas del Caribe al conjunt instrumental de NM i Rocky al conjunt instrumen-tal d’adults.

Cada any, a l’escola treballem un tema musical com a monogràfic i enguany l’hem dedicat a la Músi-ca i cinema. A les classes, tant col·lectives com individuals hem treballat diferents músiques rela-cionades amb alguna pel·lícula. Els instrumentistes han pogut tocar la peça apresa davant els seus companys i finalment se n’

MONOGRÀFIC: MÚSICA I CINEMA

Número 13 Juny 2012 Pàgina 3

FESTA DE SANT ANTONI

ens vam posar a tocar. Tot i que en aquell dia, el temps no va acompanyar massa, perquè feia un fred que pelava, ens ho vam passar d’allò més bé. Com anècdota personal hi va haver un moment que del fred que feia se’m van “congelar els dits” i vaig haver de parar de tocar les cordes durant un moment.

Pol Anglerill Gómez

El dia de Sant Antoni, els meus companys de conjunt instrumental i jo ens vam trobar a l’aula de música, vàrem fer el recompte i vam marxar cap a la Plaça de l'Església caminant amb tots els instruments a sobre: semblaven una banda de debò.

En arribar allà ens van repartir tortell de Sant Antoni per tenir forces per tocar. Després vam afinar tots els instruments i ens vam preparar per fer el nostre segon concert. El repertori que teníem era el “Ball de la Civada”, els “Plens de la Patum”, “Tourdion” i “Bon dia”. Al cap de po-ca estona els cavalls van començar a fer els tres tombs i nosaltres, en veure que ja arribaven

Les caramelles d’aquest any es van fer els dies 7 i 8 d abril. El dis-sabte es va cantar per les cases de pagès del poble i a canvi ens van donar berenar i, el diumenge es va cantar pels carrers i places de Santpedor i a canvi, ens van donar diners . Hi van participar al voltant de 100 persones entre can-taires, bastoners grans, bastoners petits, pidolaires i músics i les va

dirigir el Marc Reguant.

Els bastoners que eren la novetat d’aquest any ho van fer molt bé i

els va agradar molt a la gent.

Les cançons que es van cantar van ser “La dansa de l’amor”, “Amb cants alegres”, i “Així ho sen-to jo”. Els balls de bastons que es van fer van ser “El Nyitus”, que la

ballaven els grans i “La Dragona” que la ballaven els grans i els pe-tits.

Per celebrar que la festa va anar molt bé, es va fer un arròs molt bo el dia 29 d’abril a l’IES d’Auro.

Rubèn Fernàndez i Navarro

tes i contrabaixistes), es van tro-bar en aquesta població per viure aquesta magnífica experiència. Els alumnes van matinar per po-der fer tot un seguit d’assajos i a la tarda, va tenir lloc el concert que va resultar espectacular. De la mà del director Càndid Ro-dríguez, els joves músics van interpretar tres peces de Joan

Quatre-cents futurs músics de la Catalunya Central es van reunir el passat 22 d’abril a Vacarisses. La t robada , anomenada +Música, té com a finalitat reunir a diferents alumnes d’escoles de música i tocar en una gran or-questra. Una vintena d’-a lumnes de Santpedor (flautistes, clarinetistes, violinis-

Alfaràs, de Txaikovski i per últim, “La porta de Kiev” de Mús-sorgski.

CARAMELLES

+MÚSICA

que els vam oferir una versió del ballet “El trencanous” de Txai-kovski, on s’explica un conte de Nadal.

La narració i els arranjaments van anar a càrrec del professor Carles Farreras. Els nens i nenes van poder conviure amb altres alumnes d’altres escoles mentre gaudien de la música.

El passat 16 d’abril, els alumnes de 1r de Primària de les escoles Riu d’Or, La Serreta, Llissach, i Jeroni de Moragas de Santpedor, i l’Olivar de Castellnou van venir al nostre centre a escoltar un concert.

Els intèrprets vàrem ser els ma-teixos professors de l’escola

CONCERT PELS ESCOLARS DE SANTPEDOR I CASTELLNOU

Pàgina 4 “En Solf@”

Un any més l ’ Escola Municipal Música de Santpedor ha organitzat el seu Cicle de Concerts de Prima-vera. Tot i les retallades i la manca de subvenció de les entitats ban-càries, finalment s ’ ha pogut cele-brar gràcies a l ’ Ajuntament i als mateixos intèrprets que han volgut participar-hi gairebé desinteressa-dament.

El primer concert va tenir lloc el dia 27 d ’ abril al nou auditori

de Sant Francesc amb l’ a ctuació de la Jove Orquestra de la Catalu-nya Central on hi participaren alumnes i exalumnes de violí de la nostra escola.

El segon c o n c e r t es va ce-lebrar a l ’ e scola a m b l ’ a c -ació del magní f ic pianista de jazz Jaume Gispert. El públic va poder gaudir d’ u na gran

interpretació d ’ standards de jazz i creacions pròpies mentre prenia una copa de cava.

L ’ últim concert es va fer el dia 15 de juny a l ’ auditori de Sant Fran-cesc amb l’ a ctuació del Quartet de flautes travesseres “ Dos tons i mig ” . En aquesta ocasió hi toca-va la nostra professora de flauta i va aprofitar per explicar-nos curio-sitats d ’ aquest instrument.

èxits de sempre ” , els quals els interpreten formant diversos grups de cambra dirigits per les professo-res Montse, Rosa i Susana. En contacte amb la naturalesa també hi fan jocs de lleure amb els moni-tors Toni, Hèctor, etc. L ’ últim dia, si voleu, podeu anar-los a escoltar

Trenta-set alumnes de 6 a 16 anys gaudeixen aquest any de les colò-nies musicals. Entre els dies 26 de juny i 1 de juliol els nens i nenes que hi participen s ’ estan a la ca-sa de colònies Flor de Neu del Castell de l’ A reny. Allà gaudei-xen de la música dels “ Grans

en el concert que faran a 2/4 de 12 del migdia!

21è CICLE DE CONCERTS DE PRIMAVERA

COLÒNIES MUSICALS

ranjament musical de Carme Llei-xà. El concert va tenir lloc a l ’ Au-ditori de Sant Francesc i es va po-der constatar que aquest espai és idoni per la sonoritat, la bellesa de l ’ edifici i la capacitat que té. Vo-lem felicitar als petits cantaires per la seva formidable interpretació!

L ’ endemà i en el mateix auditori, els conjunts instrumentals també hi van fer el seu concert. Primer va actuar el conjunt de NM dirigit per la Pat Herrero i, després el conjunt d ’ alumnes adults dirigit per en Marcos Sánchez. Cada grup va interpretar cinc o sis cançons amb un convent ple de gom a gom.

Ja fa uns anys que aprofitem la Festa Major del poble per fer els

nostres con-certs de fi de curs. Per això, el passat dis-sabte 9 de juny, els més petits de

l ’ escola van interpretar la cantata “ El

Gegant Egoista ” , del conte origi-nal d ’ Oscar Wilde, amb l ’ ar-

CONCERTS DE FESTA MAJOR

Número 13 Juny 2012 Pàgina 5

Jordi: Vaig començar fent bateria a Santpedor, posteriorment vaig anar a Navarcles a fer percussió clàssi-ca i després al Conservatori de Manresa.

Sandra: A l’ E sclat, l ’ Aula de Mú-sica Moderna de Cerdanyola i a l ’ Aula de jazz i música moderna del Liceu de Barcelona.

Què recordes del teu pas per l ’ es-cola de Santpedor?

Al: Moltes coses! Però en especial, el primer viatge a Àustria i els inter-canvis amb els austríacs.

An: Tinc molt bons records del grup d ’ alumnes que vam anar seguint any rere any. Les colònies de música també són un dels re-cords més bonics, perquè a més de ser un lloc on vam conèixer gent extraordinària, penso que era un gran espai d ’ aprenentatge musi-cal. També recordo les eternes au-dicions que començaven a les 9 del matí d ’ un dissabte o diumenge i no sortíem d’ a l lí fins al migdia! Els intercanvis amb els austríacs també ha estat un dels aspectes a remar-car, una “ a mistat ” i contacte que en molts casos hem anat mante-nint! ... els canvis en les infraestruc-tures, els concerts de primavera...

G: El que més recordo són les classes de solfeig amb la Rosa Na-varro. Sempre li agrairé tot el que em va ensenyar. També recordo l ’intercanvi que vam fer amb els alumnes de música d ’ À ustria. Va ser un viatge que sempre recorda-ré. J: Tinc molt bons records de l ’escola, encara recordo aquelles tardes de dimecres i divendres fent harmonia o solfeig amb la Rosa quan l ’ escola encara no estava reformada. També recordo el meu primer mestre, el Joan Rovira, que

La nostra escola de música ja fa 22 anys que funciona, i per ella hi han passat molts alumnes. Al-guns van començar de ben petits i a mida que es van anar fent grans van optar per altres afici-ons; d ’ altres en canvi, han fet de la música la seva professió. Aquest és el cas d ’ una trentena de músics professionals que han passat per aquí. Ara però, volem parlar amb sis exalumnes que estan estudiant estudis superiors a Barcelona. Són nascuts gairebé tots al ma-teix any i ens ha fet gràcia reunir-los per parlar una mica de la seva trajectòria.

Vàreu començar els estudis mu-sicals a l ’ Escola Municipal de Música de Santpedor. On els vau continuar després?

Albert:, Gabriel i Marc : Al Con-servatori de Manresa.

Anaïs: Vaig estar fent classes particulars de cant amb en Errol Woisky i Gemma Abrié. També vaig fer un curs a l ’ Escola Eòlia amb l ’ Ànger Llàcer i Manu Guix.

PARLEM AMB exalumnes que cursen estudis superiors de música

Pàgina 6 “En Solf@”

amb el seus llibres encara avui aprenc. Recordo els conjunts ins-trumentals, el combo, els exàmens i les audicions i sobretot molts pro-fessors que vaig tenir-hi i que em van ensenyar molt. Recordo les colònies de música, aquelles que sempre acabàvem remullats, fos en fonts o bé a la piscina i en les quals passàvem una setmana de l ’ estiu realment divertida. Les primeres audicions i sentir els nervis de tocar davant de tanta gent, tal i com a l ’atenta mirada dels professors als exàmens. Recordo també un cop que va venir un grup de percussió d ’ Àustria, i els vam acollir a Sant-pedor i van oferir un concert que recordo com a magnífic. Així com el Cicle de Concerts de Primavera, on es feia el “ Copaconcert ” que també era molt divertit.

M: En recordo moltes coses, els intercanvis, les colònies, els con-certs i, evidentment, tot el que hi vaig aprendre de dins i fora de la música. Valoro molt positivament el fet que el centre facilités la partici-pació i la implicació dels alumnes per fer escola i fer néixer nous pro-jectes com va ser aquesta revista.

Nom: Gabriel Prieto Lucas ( 1987)

Actualment estudia: Escola Superior de Mú-sica de Catalunya ( E SMUC )

Instrument: Trompeta

Especialitat: Interpretació en música clàssica i contemporània

Assignatures que hi cursa: Trompe-ta, trompeta jazz, música de cambra, improvisació i acompanyament.

Treballa: a les escoles de música de les Borges Blanques i l ’ Esclat de Manresa. Toca a la Bellpuig cobla i a l ’ Orquestra Amoga

Nom: Marc Reguant Vila ( 1988 )

Estudia: ESMUC

Instrument:

Clarinet

Especialitat:

Pedagogia

Assignatures que hi cursa: Pedagogia, didàctica de la música i l ’ instrument, organització de centres, teoria de la música, clarinet, cambra, piano, conjunt,etc.

Treballa: a l’ E scola Municipal de Mú-sica “ Pau Casals ” de Viladecavalls i a l ’ Escola Pia de Sabadell. Dirigeix la coral Escriny de Santpedor.

Altres estudis: Llicenciat en Filologia Catalana

An: La meva base musical surt de l ’ escola de Santpedor i és per això que sento un profund agraï-ment a tots aquells professors que m ’ han donat classes. Ara bé, és cert que quan vas creixent i vas veient d ’ altres maneres d ’ensenyar, t’ a dones que hi ha co-ses que segurament haguessis preferit que t’ h aguessin transmès de manera diferent. Amb tot, però, considero que, especialment a ni-vell de llenguatge musical i de co-ral ( l ’ o ïda, el cantar a veus ) la meva base és molt bona i n ’ estic molt contenta.

G: Excel·lents. Recordo que quan vaig arribar al Conservatori de Manresa tenia un nivell superior al curs que estava realitzant. J: Crec que els ensenyaments de música que ofereix l ’ Escola de Música són de qualitat, amb bons professors i ara amb unes instal·lacions bones. Com totes les esco-les de música ( i més en temps de crisi ) s ’ han de fer malabars amb els números, i crec que l ’ equip directiu sempre ha fet tot el que ha estat a les seves mans per oferir el millor als alumnes de l ’ e scola.

M: Rics i diversos

S: Doncs allà vaig aprendre una base bastant bona, però si ara hagués de criticar quelcom potser diria que m’ h agués agradat més tenir espais per a poder experi-mentar amb la música, gaudint de fer música sense pressions, im-provisant, creant en el moment... I també potser haver tingut un ven-tall més ampli d ’ estils de música i sobretot m’ h agués agradat es-coltar més música i gaudir-la ba-llant, cantant, fent percussió cor-poral... de moltes maneres.

Tenint en compte la situació actu-al, com veus el teu futur?

Al: Sens dubte, dedicant-me com-pletament a la música, ja sigui to-cant, com a enginyer musical o combinant les dues coses.

An: Completament incert! El que tinc clar és que vull seguir partici-pant de projectes musicals, com estic fent des que tinc 16 o 17 anys. La música és una manera de vida i penso que si sents que l ’ estimes no te ’ n pots deslligar. M ’ agradaria poder guanyar-me la vida amb la música, però em costa mirar més enllà. Ara mateix busco il·lusionar-me amb els petits projectes del present, ja que la situació, com tots sabem, no és especialment esperançadora. Pe-rò el que sí que sé, repeteixo, és que ( encara que no sé en quin grau ni de quina manera) la mú-sica formarà sempre part de la meva vida.

G: Amb els treballs que tinc actu-alment, i continuant formant-me per quan arribi el moment poder accedir a millors feines. J: Considero que en l ’ actualitat el futur és indecís i difícil, però no només pels estudiants. Professio-nals de qualsevol sector estan ex-posats a perdre la feina o a que

També en tinc molt bon record dels intercanvis amb Àustria a partir dels quals n'ha sortit una amistat molt bonica amb diverses famílies. S: Doncs bastant feliç. Potser al principi era dur perquè s ’ havia d ’ estudiar molt i era bastant exi-gent amb mi mateixa. Però poc a poc m ’ hi vaig anar trobant i ja els últims anys hi estava molt a gust. Recordo els viatges a Àustria, els concerts amb el combo, les partici-pacions en els actes del poble, els amics que vaig fer-hi... I sobretot, sobretot, les colònies.

Pots explicat alguna anècdota que et passés a l ’ escola de Santpe-dor?

Al: Recordo de petit, cantant per caramelles, que del fred que feia em vaig pixar a sobre!

An: Recordo les primeres vegades que ens examinàvem, que entrà-vem sols en una sala amb el tribu-nal...

G: Vaig passar-me tot un estiu fent polirítmies i exercicis rítmics a casa després de la “ bronca” que m ’havia fotut la Rosa un final de curs.

J: Recordo que un company trom-petista va bufar tan fort que va per-dre una goma dels ferros que duia a les dents i que se li va quedar clavat un pistó.

S: Durant les colònies de música vaig viure un dels moments més intensos de la meva vida. Allà vaig començar a creure en la il·lusió, en la màgia entre les persones. Sem-pre recordaré aquells moments i la gent amb qui els compartia.

Com qualificaries els ensenya-ments musicals apresos a l ’escola de Santpedor?

Al: Crec que vam sortir molt pre-parats.

Número 13 Juny 2012 Pàgina 7

Nom: Anaïs Vila Casanovas ( 1 988 )

Actualment estudia: Escola de Dansa i Comèdia Musical Cocó Comín de Barcelona

Instrument: Cant i guitarra

Especialitat: Comèdia musical

Assignatures que hi cursa: Cant, guitar-ra, teatre, veu i mo-viment, jazz, cla-qué, ballet i hip-hop

Treballa: a l ’Escola Gravi de Barcelona i a l ’Escola Tallers de Berga. Toca i canta amb els grups Coll ( at) g e i San-dra&Anaïs.

Altres estudis: Llicenciada en perio-disme

S: Jo bé... Perquè a part de ser cantant m ’ agradaria seguir sent professora, sobretot de grups co-rals a diferents nivells. I igualment també hi ha altres camps que m ’i n t e r e s s e n , c o m l ’etnomusicologia i l ’ a ntropologia ( e n acabar l ’ ESMUC m ’agradaria estudiar algun màster en alguna branca d ’ aquestes disci-plines a la SOAS de Londres, una escola de músiques africanes i asiàtiques ) .

Creus que podràs viure de la músi-ca?

Al: N'estic convençut! Crec que ja forma part de la meva vida i per molt que s'hagi de lluitar, les últi-mes cartes me les jugo per seguir envoltat d'aquest món, que no es fàcil però que aporta moltíssim a nivell personal.

An: Tan de bo! Íntegrament no ho sé, hi ha també el factor sort, el factor moure ’ s... Les ganes, hi són.

G: Ja en visc actualment, però espero que en un futur pròxim pu-gui viure millor. J: Espero poder viure de la músi-ca, crec que les hores que hi he dedicat fins ara, i que hi continuaré dedicant m’ h o permetran. És molt difícil viure únicament de l ’actuació, per tant, suposo que com la gran majoria de músics professi-onals, han de complementar l ’actuació amb la docència o altres camps.

M: Crec que sí.

S: Crec que sí... És cert que el panorama està força fotut, hi ha molta oferta i poca demanda remu-nerada justament. Però crec que sempre anirem fent.

Com creus que està el país musi-calment parlant? Què s’ h auria de canviar?

Al: Sincerament, molt faltat de cultura musical. El primer que s'hauria de canviar, és l'actitud que hi ha davant de moviments culturals musicals i la poca facilitat que hi ha per portar a terme pro-jectes musicals remunerats. Ja m'ha passat més d'un cop que em demanin: “ A què et dediques? ” , “ s óc músic” ” . ..ah, i a part d ’això què fas? ” .Crec que hi ha una concepció general errònia del què és millor i pitjor musicalment parlant.

An: Crec que estan sortint uns músics excel·lents de l’ E SMUC, per exemple. A nivell d ’ensenyaments, tot s ’ ha anat ins-titucionalitzant i els estudis han anat prenen forma i això és molt bo de cara a fer veure que l ’ ofici de músic té el mateix valor que un advocat o un enginyer! En aquest aspecte, crec que el país ha fet un gran salt endavant i que Catalunya pot presumir de tenir uns conser-vatoris amb un alt nivell.

A nivell professional, tot és més complicat. No menyspreo en cap cas la música que actualment s ’està fent en català, però és el de sempre, els que més èxit tenen ( a mb comptades excepcions ) no són els més bons. Crec que hauríem d ’ i ntentar anar més en-llà i els qui estudiem o volem viure d ’ aquest món, hem de descobrir només músiques, buscar altres camins, escoltar mil harmonies i melodies d ’ arreu i no quedar-nos

només amb els Manel i Els amics de les arts, perquè són els qui els mitjans ens ensenyen més!

Com ja he dit, crec que hi ha joves a Catalunya amb moltíssim talent i, per a mi, dos grans exemples ( i que en aquest cas també han aconseguit un gran reconeixement mediàtic ) podrien ser el saxofo-nista Llibert Fortuny i la cantant

se ’ ls retalli en algun camp el seu benefici, encara que treballin igual o més que abans. Això es fa palès especialment en el camp de la cul-tura, un dels primers camps on es retallen els diners públics, i això contribueix a la desvalorització del fet cultural i en el fons, per la músi-ca.

Aquest fet ens ha d ’ esperonar a l ’ hora de buscar alternatives al sistema tradicional, i a construir una nova manera d ’ entendre les coses. Aquesta és l ’ actitud que hauríem de pretendre en qualsevol de les situacions a les que ens en-frontem quotidianament, ja sigui en el camp musical o en qualsevol altre manifestació cultural. Segura-ment molts de nosaltres ens dedi-carem a la docència, i aquests són els valors que hauríem d’ i nculcar als nostres alumnes, ja que l ’educació és el motor de canvi de la nostra societat.

M: Malgrat que penso que sempre cal ser optimista, en un moment de crisi com l’ a ctual, l ’ educació, i en particular l ’ educació per i a través de la música, és una de les primeres coses que es retalla, de ben segur prenent una decisió poc fonamentada i gens encertada.

Número 13 Juny 2012 Pàgina 8

Nom: Jordi Fontanet Claret ( 1993 )

Actualment estu-dia: ESMUC

Instrument: Per-cussió

Especialitat: Percussió clàssi-ca i contemporà-nia

Assignatures que hi cursa: Instrument principal, instrument secundari, per-cepció auditiva, fonaments de la com-posició, anàlisi, història de la cultura, història de la música, pràctica orques-tral i música de cambra

Treballa: No de manera fixa

que poden ser més enriquidors pel receptor.

El canvi crec que és quelcom utò-pic, però possible. S ’ h aurien d ’apropar, al públic en general, més tipus de músiques i propostes, i no hauríem de caure en l ’ error d ’escoltar per primer cop una cançó i canviar-la ja als primers segons perquè no ens agrada, o simple-ment no voler-la escoltar per l ’etiqueta que ens n ’ arriba. Tots hauríem de ser capaços d ’escoltar des d ’ ” A i se eu te pe-go ” fins a la música de Xenakis.

M: La música és un element molt més proper a l ’ ésser humà del que en general es creu. Tots po-dem fer música i viure-la intensa-ment. Si no, quants de nosaltres no hem vibrat, no ens hem emoci-onat, divertit, imaginat, transpor-tat... amb la música? La música ens ofereix la possibilitat de comu-nicar-nos i expressar-nos; facilita la comunicació i les relacions inter-personals ( el treball en equip en la música és bàsic – orquestres, conjunts, corals... ) ; contribueix a fer créixer l’ a utoestima; ajuda a organitzar-nos, a observar, a es-coltar i a ser exigents i a conèixer, respectar i valorar la diversitat. Ve-ient tot això, és fàcil que ens plan-tegem per què la música no se la considera una matèria important i central de l ’ educació. S: En primer lloc m ’ agradaria dir que la música que ven més en aquest país no és la millor musical-ment parlant. És a dir, no estic en contra de l’ e xistència dels Manel o Els Amics de les Arts, però s ’hauria de tenir clara una cosa que no es té a nivell general: no és la millor música, potser és bona a nivell espectacle, a nivell d ’ allò que s ’ explica ( jo també m ’ ho he passat bé en un concert dels

Amics de les Arts ) , però no em diuen res a nivell sonor. Crec que seria important que es valorés també als bons músics, que n ’ hi ha molts i no es poden guanyar bé la vida tocant perquè el mercat l'absorbeixen un determinats tipus de grups, normalment sense gaire

qualitat musical. M ’ agradaria que la música formés part del dia de la gent, que tothom pogués sentir-se capaç de fer-ne perquè tothom n ’és, de capaç. Amb seguretat crec que això ens fa més feliços, la mú-sica és un element que s ’ ha es-tudiat molt i encara segueix sent un misteri, perquè tu pots escapar de qualsevol altre art, però la mú-sica existeix i no la podem evitar, entra dins nostre i ens provoca sempre alguna cosa, bona o do-lenta, plaent o molesta. És la mà-gia de la música!

Ens ha agradat molt retrobar-vos. Que tingueu molta sort!

Sílvia Pérez Cruz.. Encara que tots som molt conscients de la situació actual de crisi, cal exigir-nos a tots no abandonar les polítiques cultu-rals i musicals i buscar maneres per fer arribar la música a un nivell d ’ acceptació i d ’ exigència tal com es mereix.

G: Crec que està molt malament. Actualment els músics tenim unes condicions laborals molt precàries. J: Com bé sabem, en el nostre país la cultura és quelcom total-ment devaluada, bona prova, i a l ’hora la causa del problema són les televisions i la majoria de ràdi-

os, que ens mostren una música sovint amb un missatge i un llen-guatge molt clar i fàcil. Probable-ment aquest fet porti a que l ’orella s ’ acostumi a aquest tipus de llenguatge, i l ’ allunyi de qual-sevol altre, fet que fa que moltes de les propostes musicals més in-teressants que se ’ ns ofereixin tinguin un nombre inferior d ’espectadors que qualsevol concert de Justin Bibier. Evidentment que aquest tipus de música ha d ’existir, però hauria de poder con-viure amb altres tipus, que crec

Número 13 Juny 2012 Pàgina 9

Nom: Albert Moreno Duque ( 1988 )

Actualment estudia: ESMUC

Instrument: Trompeta

Especialitat: Sonologia

Assignatures que hi cursa: tecnologia mu-sical, harmonia, instru-ment, anàlisi, educació de l ’ oïda, història de

la música, pedagogia.

Treballa: a les escoles de música de Santa Maria d'Oló i de Callús. És trompetista substitut d'un dels especta-cles de carrer de la Always Drinking Marching Band. Cap tècnic de l'espec-tacle Floten Tecles de David Moreno. Trompetista de la Fanfarria Eureka. Tècnic de l'espectacle Estic Viva.

Nom: Sandra Sánchez Sangiao( 1 988 )

Actualment estudia: ESMUC

Instrument: Veu i piano

Especialitat: Veu de jazz i música moderna

Assignatures que hi cursa: Cant, combos, improvisació, anàlisi de la música moderna, tècniques i estils, arranjaments, història del pop i del jazz, història de la cultura, composi-ció, anàlisi clàssic, músiques del món, pedagogia, formació corporal, etno-musicologia, etc.

Treballa: a l’ E scola de Música Tria-música de Molins de Rei i a l ’ Escola Municipal de Música de Sant Joan de Vilatorrada. És corista del cantautor americà Sam Lardnerand.

nent) i el 1919, la primera obra per a orquestra (Suite en mi). A partir del 1921 començà a dedi-car-se de ple a la faceta composi-tiva, etapa que es perllongà fins el 1936, en la qual guanyà nom-brosos premis. El 1923 fou nome-nat professor auxiliar de violí de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1933 en fou el pro-fessor titular. El 1941 dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid i el 1942 l’Orquestra Nacional d’ Espanya. El 1943 fou nomenat director titular de l’Orquestra Mu-nicipal de Barcelona. Tot i que en el camp de la direcció fou autodi-dacte, les experiències com a instrumentista i compositor el convertiren en un director molt admirat i respectat. El 1945 fou nomenat catedràtic de direcció a l’Escola Municipal de Música. Re-bé el Grand Prix du Disque de l’Académie Charles Cros el 1958 per l’enregistrament d’El sombre-ro de tres picos, de Manuel de Falla. El 1960 escriví la seva dar-rera obra, Aquarel·la del Mont-seny, per a veu i orquestra de corda. Toldrà fou un músic complet i la seva música s’inscriu en el movi-ment cultural del noucentisme català. Les seves composicions tenen una personalitat pròpia i un caràcter marcadament català: evoquen la seva terra i la seva ciutat, com també la típica llumi-nositat mediterrània. El gènere que més s’adaptà als seus ideals fou la cançó, en clara consonàn-cia amb el lied romàntic. Aconse-guí fusionar la poesia amb la mú-sica. Us fem una selecció de la seva obra:

Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1895 i va morir a Barcelona el 1962. Aquest any se celebra el 50è aniversari de la seva mort. Va ser compositor, direc-tor i violinista. Rebé les prime-res lliçons de violí del seu pare. El 1905 la família es traslladà a Barcelona i el 1906 ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Lluís Millet, violí amb R. Gálvez i har-monia amb A. Nicolau. El 1907 començà la seva activitat pro-fessional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès. L’any 1912 fundà el Quartet Renaixement. Aquest mateix any Toldrà escriví la seva pri-mera composició catalogada, Sardana per a flauta i piano, i obtingué el Premi Extraordinari de Violí de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Entre el 1912 i el 1921 desen-volupà de ple la seva faceta de violinista i inicià la de director. El 1916 actuà per primera ve-gada com a director amb l’Ag-rupació d’Instruments de Vent al Palau de la Música. Més tard ho féu amb l’Orquestra de l’As-sociació Amics de la Música i dirigí l’Orquestra Pau Casals. Com a compositor, el 1915 es-criví les primeres cançons, amb lletres de Josep Carner i Joan Maragall i el 1917, la primera sardana per a cobla (Sol po-

BIOGRAFIA Eduard Toldrà i Soler

Pàgina 10 “En Solf@”

ÒPERA: El giravolt de maig (1927-28). Representa la culminació de l’estètica noucentista. O R Q U E S T R A : E m p ú r i e s (Invocació a l’Empordà), sardana lliure (1926); Nocturn, orquestra de corda (1927); La maledicció del comte Arnau (1930); La filla del marxant, suite simfònica (1934). COBLA: Marinera (1919); Lluna plena (1921); Esperança (1922), L’Hostal de la Peira (1924); La fa-geda d’en Jordà (1925); La male-dicció del compte Arnau, per a 3 cobles i timbala (1926); Sol ixent (1929); Capvespre (1935) i Va-llgorguina (1950). CAMBRA: Quartet, quartet de cor-da (1915); Vistes al mar, quartet de corda (1921); Sis sonets per a violí i piano (1922); Les danses de Vila-nova (1931). PIANO: 16 reduccions de piano de 16 de les seves sardanes. VEU I ORQUESTRA: Anacreòntica (1931); La rosa als llavis (1936); Maig (1955); A l’ombra del lledoner (1956). COR: L’estudiant de Vic, cor mixt (1925); El giravolt de maig, versió reduïda de l’òpera homònima (1927-28); Set cançons populars, versió coral de set de les Nou can-çons populars catalanes (1952). VEU I PIANO: El rei Lear (1915; J. Carner); Els obercocs i les petites collidores (1915; J. Carner); La Mar estava alegre (1916); Les gar-bes dormen al camp (1923, J.M de Sagarra); Vinyes verdes vora el mar (1924, J.M. de Sagarra); Ana-creòntica (1927, C. Arderiu); Can-çó de l’oblit (1927, T.Garcés); Can-çó de passar cantant (1928, J.M. de Sagarra); La rosa als llavis (1936, J.Salvat-Papasseit).

Quan el Cor de Cambra va anar a cantar a la Residència d ’ avis de Sant Josep, una àvia es va adreçar a la directora del cor per dir-li que sabia moltes cançons de quan ella era petita. Comentava que aquestes cançons les podríem fer aprendre als nostres alumnes més petits. A partir d ’ aquí, la vam anar a gravar i després de cantar-nos-en moltes, ara us en transcrivim dues. Volem agrair a aquesta àvia de gairebé 90 anys, que vol mantenir en tot moment el seu anonimat, la seva gentilesa en transmetre ’ n s aquestes cançons.

TEMPS PASSATS Cançons infantils de les nostres àvies

Número 13 Juny 2012 Pàgina 11

Les bibliotecàries de la Bibliote-ca Pare Ignasi Casanovas de

Santpedor ens han fet arribar les novetats musicals que els han arribat des del mes de gener fins ara. Aquí les teniu:

DVD MUSICAL

- Bowie, David Birthday celebration live in NYC

NOVETATS MUSICALS

Pàgina 12 “En Solf@”

LLIBRES - Isern, Marc Sopa de Cabra: no vull canviar de pell - Forney, Kristine Disfrutar de la música - MacDonald, Bruno Rock connections :el mapa com-pleto del rock'n'roll

CD's -Tapiman - Reznor, Trent The Girl with dragon tat-too - Parra, Eliseo Contradición - Björk Biophilia - Here before - Makovski, Maika Desaparecer - My Brightest Diamond All things will unwind - Shankar, Anoushka Traveller - Breaks from the border - Coma, Maria Magnòlia - Olive, Brian Two of everything - Truise, Com Galactic melt[enregistrament sonor] - Txaikovski, Piotr Ilitx Symphony no. 1 "Winter Dreams" - Williams, John The Adventures of Tintinmusic from the motion pic-

- Minaj, Nicki Pink friday - Jones, Norah ...Little broken hearts - Catarres Cançons 2011 - Pixies Wave of mutilation - Alborán, Pablo En acústico - Bieber, Justin My worlds - LMFAO Sorry for party rocking - Poveda, Miguel Artesano - Reznor, Trent The Girl with dragon tattoo - Serrat, Joan Manuel La Orquesta del Titanic - Sopa de Cabra. Re-ebullició els 14 singles 1989-1992 - Tapiman Tapiman - Vigatanisme musical 2012

LA PLAÇA GRAN, LA PLAÇA MAJOR Fins deu fer uns vuit anys jo no coneixia Santpedor. Quan hi vaig venir a viure, vaig tardar alguns mesos abans no em vaig adonar que per orientar-me bé a dins del poble, em calia imaginar com havia estat el poble emmurallat. L'embolic urbanístic dels darrers cinquanta anys era segurament a causa del fet de preservar-ne els camins i les propietats. El centre de tot, però, amb la menuda i magnífica plaça Gran --també de vegades dita plaça major-- manté la fesomia medieval. És una sort haver-la conservat.

Els dimecres porto la meva néta a l'Escola de Música i m'hi estic una bona estona. Sento la música de fons i els cants que vénen de l'escola. La canalla tenen tota la plaça per a ells: patinen, salten a corda, s'empaiten, juguen i paren, i “ futbolegen ” . El futbol hi és sempre present. Tres anys fent d'avi i mai no he vist cap vidre trencat a la plaça, un miracle!

Observant el jocs m'ha vingut al cap, que un dels infants, que ben segur també tocava la pilota, al cap dels anys aquell mateix infant, ha acaparat abastament l'atenció de tota la ciutadania catalana i també bona part de les aficions esportives mundials: ningú sabia si el santpedorenc més famós de la història, deixant a part el Tim-baler, continuaria entrenant o no el Barça. Tothom temia un daltabaix.

No ha estat així sortosament. Qui ho havia de dir? En Pep ens ha sorprès sempre. Ben segur, però, que els infants que avui juguen a la plaça un dia també ens sorprendran. Són únics!

El futbol, en l'àmbit mundial, ho presideix tot, massa potser, m'atreveixo a dir. Quan jo tenia 14 anys tots volí-em ser com en Kubala, després com en Cruyff, i ara li toca a en Messi. El futbol sembla “ imparable ” . Aquests darrers anys, però, aquest esport ha donat una singularitat basada en l'honestedat, la cordialitat i la feina ben feta.

"Un noiet escardalenc de Santpedor que colpejava totes les portes de la plaça amb la pilota --així ho vaig llegir al diari ARA la setmana passada en l'escrit de la Mònica Terribas, la gran directora que hem tingut al capda-vant de TV3--, fa quatre anys esdevingué entrenador del Barça." En Guardiola, a més a més de triomfar com a jugador, ara ho ha fet com a entrenador i per damunt de tot com a persona. A les rodes de premsa, ell ha fet present amb tota normalitat la nostra llengua: "Si no hi ha més preguntes en català, passem a les preguntes en castellà i en anglès si us plau". Tant que sembla que costi de vegades que et deixin parlar la teva llengua.

La generació de nois i noies que han vist i escoltat l'entrenador del Barça s'hauran adonat del valor que té ad-ministrar les victòries i les derrotes. Que els valors que tant ens costa de donar des de casa o des de l'escola (generositat, solidaritat, respecte, ser educat, el treball constant...) hi ha qui ho sap fer amb una efectivitat acla-paradora. No vull ser moralista, quan torni a seure als bancs de la plaça hi continuaré pensant. Segurament sentiré un cop més la por per si un xut mal dirigit pot trencar els vidres de Cal Cantaré, de Cal Paraire o de Cal Taró.

Guanyant i perdent, hem acabat un cicle esportiu esplendorós. A tothom ha agradat la manera de fer, no sols en l'àmbit esportiu, sinó també en el social i en el de la comunicació. Qui més qui menys tots hem valorat la seva feina i ens ha apujat l'autoestima. Enmig de la crisi i tantes aspiracions, coses així van bé.

Tant de bo descobrim ben aviat un líder polític amb la força i la convicció d'aquell vailet escardalenc que volia jugar a futbol. El qui al cap dels anys --vint-i-u, en tenia-- des del Palau de la Generalitat alçava la copa gua-nyada a Wembley i, emulant la frase del president Tarradellas, des d'aquella mateixa plaça exclamava be fort: "Ciutadans de Catalunya! Ja la tenim aquí!"

De prop o de lluny, ningú s'ha escapat d'haver de barrinar si en Josep Guardiola continuaria o no. Les darre-res setmanes, ell més que ningú, ha estat al centre de la vida del país. Més enllà dels resultats, que també, a mi m'agradava sentir-li les respostes. Ara ja sabem un final.

Fixant-m'hi bé, la menuda i magnifica plaça de Santpedor, la plaça Gran, la plaça major, és més gran del que m'havia imaginat. Val la pena que la plaça sigui tota per als infants!

Antoni Cuadrench i Fort

ARTICLE D ’ O PINIÓ

Pàgina 13 “En Solf@”

EL GRAN DICTAT

Durant aquest curs, els professors i professores de l ’ Escola de Música hem fet treballar exhaustivament els

dictats amb els nostres alumnes. Per això, us proposem que en aquest entreteniment, relacioneu el títol

d ’ una melodia amb la seva transcripció musical. A veure si encerteu totes les cançons. Alerta que hi ha algun

parany!

ENTRETENIMENTS

A

1. “ El temps” de TV3 B

2. Supercalifragi C

3. El so del telèfon quan el despengem D

4. Himne de l ’ alegria E

5. Les tres bessones F

6. Oh, when the saints go marching in G

7. La tardor de Vivaldi H

8. Himne del Barça I

9. Sol, solet J

K

Número 13 Juny 2012 Pàgina 14

Pàgina 15 “En Solf@”

SOLUCIONS ENTRETENIMENTS

SOLUCIONS DEL CONCURS QUI ÉS QUI? DE LA REVISTA ANTERIOR

Rosa M. Ester Susana Montse González

Marcos Carles Elisabet Montse Caparrós

Toni Mireia Jordi Patrícia

Les guanyadores del concurs són la MARI CARMEN IGLESIAS, la MONTSERRAT FALIP i l’AINA FERRER. Felicitats! Les guanyadores ja poden passar a recollir el CD a secretaria!

SOLUCIONS EL GRAN DICTAT 1-E 6-I 2-F 7-C 3-B 8-H 4-A 9-D 5-K Paranys: G i J