en solfa 19 (febrer 2015)

PLAÇA GRAN 10, 2N PIS TELF: 93 832 04 50 [email protected]

“En Solfa”

Núm. 19 FEBRER 2015

Continguts: 25è aniversari de l’escola

2

Santa Cecília amb la UMB

4

Cantada contra la violència de gènere

5

El mètode Ireneu Segarra

6

Matinal Solidària 8

La nova big band a l’escola de música

9

Entrevista a Carles Pons

10

Revista quadrimestral de l’Escola Municipal de Música de Santpedor

Concert de Nadal al Convent

12

Concert de Nadal a la residència

14

Nou consell escolar 16

En memòria de Xavier Blanque

15

Passatemps 17

Crèdits 18

L’Escola Municipal de Música de Santpedor celebra, aquest curs 2014-2015, els 25 anys del seu naixement. 25 anys de vida que han permès a diverses generacions, conèixer i gaudir de la música a través del seu aprenentatge teòric i pràctic, oferint una base sòli-da d’aquest llenguatge i fomentant la importància de l’educació musical en totes les edats.

Enguany, l’EMMS està encapçalada per onze professors i professores titulats, i hi estu-dien 214 alumnes, d’una franja d’edat que viatja dels 3 als 80 anys. Un creixement subs-tancial si fem memòria i ens fixem en el juliol del 1989, quan s’escrivien els primers es-tatuts de l’Associació Escola de Música de Santpedor, i quan, al mes de setembre d’aquell mateix any, s’engegava el primer curs, amb 23 alumnes i cinc professors. L’escola obrí les portes per primera vegada oferint classes de bateria, trompeta, piano, clarinet, contrabaix, solfeig i teoria i amb els anys s’hi anaren introduint la resta d’instruments i classes col·lectives que existeixen avui en dia: saxo, guitarra, cant, flau-ta, baix elèctric, guitarra elèctrica i violí, conjunt instrumental, cant coral i Big Band.

L’EMMS nasqué per iniciativa del col·lectiu de pares i mares dels setze components de la Jove Big Band de Santpedor (famílies Blanque-Herrero, Caparrós-Tatjé, Casanovas-Iglesias, Castellana-Sivila, Comas-Guitó, Gómez-Casado, Hernández-Batista, López-Caballol, Prat-Serra, Ramos-Fabrés, Reguant-Guitart, Serra-Sweeting), juntament amb el regidor d’ensenyament Josep Maria Ponsa. A mitjans del 1995, l’escola esdevingué mu-nicipal, coexistint amb l’Associació, i l’any 96 ja tenia 60 alumnes.

L’EMMS ofereix la base d’aprenentatge per a estudis professionals i superiors, a la ve-gada que obre

les portes a gaudir de l’entorn musical

A banda d’ésser un espai d’estudis musicals, l’EMMS participa i organitza diversos esde-veniments culturals. Un dels més destacats ha estat la coordinació dels Cicles de Con-certs de Primavera, que es dugueren a terme continuadament durant 21 anys i que oferi-ren al públic santpedorenc i bagenc concerts en viu de música clàssica, jazz i música mo-derna. Durant els més de setanta concerts, el públic gaudí de formacions tan destacades com l’Orquestra de Cambra de Lleida, la Barcelona Petit Ensemble o l’Orquestra de Cam-bra de l’Empordà, i de músics com els pianistes Manel Camp i Laia Masramon, el bateria Lluís Ribalta i la mezzo-soprano Margarida Lladó, entre molts d’altres.

25 ANYS D’ENSENYAMENT MUSICAL A SANTPEDOR

Núm. 19 FEBRER 2015 “En Solfa”

L’EMMS ha participat i participa activament en diversos actes del poble com la Festa Major, Sant Antoni, concerts pels escolars, concerts pels avis, a banda d’oferir audicions obertes dels alumnes dues vegades cada any. L’escola ha organitzat, des del 1993 fins el 2012, les caramelles de Santpedor i, durant 17 anys, també les colònies musicals cada final de curs. Amb ganes de no deixar d’oferir una visió extensa i participativa de la música, l’EMMS fo-menta les trobades amb d’altres escoles i músics de tot Catalunya i ha viatjat fins a Àustria durant diversos anys, mantenint l’amistat musical i l’intercanvi amb la Musikschule Leiblach-tal de Hörbranz. L’escola, a més a més, anima als seus alumnes a formar part de classes ma-gistrals, conferències i sortides culturals en família. Durant el curs 2009-2010, l’EMMS va celebrar els 20 anys del centre i per commemorar-ho es va enregistrar un CD on hi van par-ticipar tots els alumnes del moment.

L’escola participa activament en actes culturals

i fomenta intercanvis i trobades musicals

Des de l’escola, es destaca amb profunda satisfacció que alguns dels alumnes que de ben pe-tits iniciaren els estudis en el centre, hagin seguit els estudis musicals al Conservatori Pro-fessional de Música i, alguns d’ells, hagin cursat fins i tot estudis superiors i es dediquin ac-tivament a la música. L’Escola Municipal de Música de Santpedor ha estat sempre un punt de partida per a totes les persones amb curiositat musical i vol seguir obrint les portes a tots aquells que gaudeixin de la música i amb la música.



SANTA CECÍLIA AMB LA UMB

El passat 23 de novembre vam fer el concert de Santa Cecília. Vam anar a tocar al Teatre Conservatori de Manresa. Hi participava la banda de la Unió Musical del Bages i diferents escoles de música de diversos pobles i viles de la comarca del Bages, i algunes de la comarca del Baix Llobregat.

Vam interpretar quatre cançons que es deien: “Tell Me”, “Música per a la tele”, “Inspector Gadged” i “The 3 Minute Nutcracker”.

Uns dies abans vam fer un assaig al teatre de Sant Fruitós.

El mateix dia del concert hi vam anar més d’hora per un darrer assaig. Quan vam acabar el concert, ens van donar un diploma i llaminadures.

Cada any, durant l’acte, fan un sorteig d’un val de compra per a botigues de música de Man-resa. Enguany ens va tocar a nosaltres!!!! Amb els diners vàrem comprar 5 faristols nous per l’Escola.

VA SER UN DIA MOLT MACO!!!!


CANTADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El passat vint-i-quatre de novembre a la Plaça de l’Ajuntament van fer un acte contra la violència de gènere. La coral de tercer i quart, on canto jo, juntament amb la de primer i segon, vam cantar dues cançons: una es diu “Tornarem” de Lax’n’busto i l’altra “Puc ser jo” de Whiskyns. Per sort, no vam desafinar gaire. També, una persona de l’Ajuntament va dir unes paraules per dir que aquesta discriminació contra les dones encara continua actualment, i que hi ha encara dones que han mort per aquesta causa. Quan vam acabar les cançons, el públic va formar un llaç al mig de la plaça amb espelmes. Era de nit i il·luminaven tota la plaça. Molta gent va col·locar espelmes. Jo tenia fred perquè m’havia deixat la jaqueta. Hi va venir bastanta gent. A mi em costa fer coses en públic, però aquest cop no vaig tenir gens de vergonya, perquè no estava sol. El que vaig tro-bar més bonic van ser les espelmes que il·luminaven la plaça.

Èric Segon

Bases teòriques i realitats històriques

El benedictí Ireneu Segarra i Malla -batejat amb el nom de Jesús- (Ivars d’Urgell, 1917 – Montser-rat, 2005), director durant quaranta-cinc anys l’Escolania de Montserrat i compositor reconegut, és el pare del mètode d’ensenyament musical que porta el seu nom. El pare Ireneu Segarra havia recorregut Europa i va fer estades a les principals capitals del continent. El 1952, enviat a París per l’abat Escarré a estudiar amb la compositora Nadia Boulanger, va entrar en contacte amb l’e-fervescència dels principals artistes del moment. «A París (...) el pare Ireneu conegué Stravinsky(...) i es relacionà d’una manera o d’una altra amb Poulenc, amb Milhaud, amb Honegger, amb Messia-en (...) amb Kodály, amb von Karajan...» (Massot, a Bardolet, 1998, p. 20). Admiradors de la figura del pare Ireneu i coneixedors de la seva tasca pedagògica a l’Escolania de Montserrat, pels volts de 1970, un grup de pedagogs catalans, encapçalats per Vicenç Villar Palasí, rector de la Universitat Autònoma i entre els quals figuren Oriol Martorell, E. Ribó o J. Zamacois, li encarregaren un projecte força ambiciós: el disseny d’un pla d’estudis, destinat a organitzar l’e-nsenyament de la música a Catalunya: «El 12 de novembre de 1970, després d’una lectura de L’éduc-ation musicale en Hongrie, de Rivière, em vaig animar a crear un Mètode d’ensenyameny propi per a les nostres escoles, encara que reconeixia que això era difícil i ambiciós» (Segarra, 2000, p. 245). La idea inicial no fou la d’elaborar un mètode, sinó la de definir els objectius i continguts de l’ensenyament musical a l’escola, una escola innovadora, amb programacions fruït de la reflexió i dels darrers avenços tant pedagògics com de contingut. «Des d’aquell moment em vaig dedicar a documentar-me amb les experiències més reconegudes d’Europa, i a ordenar les pròpies experièn-cies viscudes en l’ensenyament de la música a l’Escolania de Montserrat durant molts d’anys» (Segarra a Bardolet, 1998, p. 40). Així, l’Esbós d’un Pla General d’Educació Musical, quedà redactat el mes de juny de 1971: vint-i-vuit folis mecanografiats que graduen els objectius a assolir al llarg de vuit anys d’escolarització. Es tractava d’un pla d’extrema modernitat, no debades estava pensat no per a centres d’ensenyament musical, sinó per a escoles integrades, institucions encara no previstes per la llei. El projecte fou molt ben acollit pels assistents a aquella reunió inicial i pels professionals de l’ensenyament musical, que li demanaren que el concretés en un mètode. Precisament Kodály havia de ser l’inspirador de les bases d’aquesta obra. El Mètode recollia de ma-nera molt reeixida les tesis que l’hongarès havia desenvolupat sobre l’ensenyament musical a partir de la música tradicional de casa seva.

EL MÈTODE IRINEU SEGARRA



La reflexió del pare Ireneu era tan innovadora com senzilla: així com hi ha una llengua materna, a partir de la qual l’infant construeix tot l’edifici dels seus aprenentatges, intel·lectuals i socials, tam-bé hi ha una música materna, que l’identifica com a membre d’una societat i li confereix uns trets cul-turals indelebles, que el marcaran i condicionaran la seva relació amb el fet musical. La cançó, i la cançó tradicional, és la llengua musical materna a partir de la qual l’individu ha de dreçar el seu itine-rari educatiu en matèria musical. Tot l’aprenentatge de la música ha de partir del paper protagonista de l’educand i, alhora, de la cançó tradicional, en el nostre cas, la cançó tradicional catalana. «La idea principal del Mètode és la de facilitar a tothom l’adquisició del llenguatge musical adaptat a cada edat, el qual inclou l’aprenentatge de les primeres nocions de les relacions dels sons fins al coneixement de la gran literatura musical, passant per l’estudi minuciós de la cançó popular catalana, en la qual es basa i s’articula el Mètode» (Bardolet, 1998, p. 40) Encara que el primer projecte del Mètode fou fruït, de cap a cap, del pare Ireneu, des de l’Escola de Pedagogia Musical de Catalunya, que actuà com a impulsora i dinamitzadora de la renovació, ben ràpi-dament passà a ser una obra gairebé col·lectiva, que va anar creixent gràcies a l’aportació dels mes-tres entusiastes. Dols (2008:226) explica que l’aplicació i difusió del mètode fou una tasca col·lectiva, que comptà amb la col·laboració de personalitats tan importants com Maite Solà, Quim Maideu, Joan Canals, Maria Teresa Malagarriga o Santi Riera, entre d’altres. Ells foren els qui for-maren els que haurien d’aplicar el Mètode a les escoles i escoletes. Després, Santi Riera en va redac-tar la versió actual. Així fou com, des de l’Escola de Pedagogia Musical de Catalunya, es disseminà la llavor del Mètode. El personal docent hi incorporà, gradualment, les petites aportacions personals, que feren, d’aquesta eina, un producte coral, una proposta útil per treballar el llenguatge musical, a l’escola i a les escoles de música. El mètode es basa en set idees cabdals: 1. La música com a expressió de vida i comunicació a nivell artístic 2. La pràctica musical, que ha de precedir sempre l’estudi i l’anàlisi 3. El cant com a primer vehicle musical 4. La cançó tradicional infantil, primera eina de treball 5. L’oïda interior 6. L’estudi del llenguatge musical en la seva totalitat 7. La creació, atès que el descobriment de les capacitats del material sonor només pot arribar després de la improvisació i de la composició. A poc a poc les idees del pare Ireneu Segarra s’estengueren arreu del territori, i conformaren un corpus metodològic que, avui dia, quaranta anys després, continua viu i en plena forma.

MATINAL SOLIDÀRIA


La Matinal Solidària es va fer el dia 30 de novembre, d’onze a dos quarts de dues del matí. La seva finalitat és col·laborar amb diferents entitats benèfi-ques que ajuden a infants amb dificultats. Sempre s’havia fet a la Plaça Gran, però com que aquell dia hi havia previsió de pluges ho van fer al Convent.

Hi van participar totes les escoles de Santpedor i de Castellnou de Bages, que van muntar diferents paradetes on hi venien manualitats que havien fet els nens i nenes de les escoles.

Durant la fira, a més a més, hi va haver actuacions musicals de l’Escola Munici-pal de Música i de la Coral de la Llar d’Avis de Ca l’Arola. A les 12.30 van actuar els nens i nenes de les corals del dijous de l’Escola de Música i van cantar dues cançons, i a les 12.45 la Coral d’avis. Va ser tot un èxit!!!

Judit Pujol

LA NOVA BIG BAND A L’ESCOLA DE MÚSICA


Aquest curs 2014/2015 s’ha creat a l’escola una Big Band, en substitució del conjunt instru-mental de Nivell Mitjà dels últims anys.

Formada pels alumnes de Nivell Mitjà i l’Aula de Música (amb alguns músics col·laboradors del programa de Nivell Elemental) i dirigida per la Patricia Herrero va presentar-se com a formació per primer cop el 20 de desembre en el concert de Nadal que l’escola va oferir a la residencia d’avis.

Les peces que es van tocar en el concert van ser: “Boom Boom” de John Lee Hoocker i “L’Escola de Santpedor” de Lluís Rovira. Aquesta última va ser composada expressament per l’antiga Big Band de l’Escola, ara fa just 25 anys.

La plantilla de músics és força atípica, ja que no és la formació estàndard de Big Band. Està formada per 1 trompeta, 2 clarinets, 4 flautes, 2 violins, 3 saxos alts, 1 saxo tenor, 1 baix elèctric, 1 guitarra, piano i batería. Tot i així, SONA D’ALLÒ MÉS BÉ!!

Desitgem que la formació tiri endavant i que segueixi funcionant com ho està fent fins ara!!

ENTREVISTA A CARLES PONS


En Carles Pons és un alumne de l’escola. Va decidir tocar la trompeta als 7 anys, després de provar tots els instruments que oferim a la assignatura de roda. Actualment té 11 anys i continua estudiant trompeta. Toca al conjunt instru-mental de l’Escola de Música i també fa de col·laborador a la Big Band. A més a més, des de l’inici d’aquest curs és membre oficial de la Unió Musical del Bages, que actualment assaja a Sant Fruitós un cop per setmana.

Ens ha semblat interessant que ens expliqués quatre coses de la seva experièn-cia en aquesta formació externa a l’escola.

Aquest curs acabes el nivell elemental aquí a l’escola. Vols fer la prova d’accés al Conservatori? Per què? Si, per anar aprenent més coses sobre la música. Quan de temps fa que formes part de la Unió Musical del Bages? Gairebé un any. D’on et va venir la idea d’entrar-hi? La Patricia, la mestra de trompeta, m'ho va comentar i llavors em va fer mol-ta gràcia anar-hi. Quin tipus de música interpreteu? Sobretot pasdobles però també valsos, música americana... Una mica de tot! És un repertori molt diferent del que estàs acostumat a treballar? El trobes difícil? No. De vegades segons quines peces em costen, ja que gairebé tots els al-tres són més grans que jo i hi ha coses que encara no he après a fer.


Hi ha altres nens de la teva edat? No. Els altres nens tenen com a mínim 15 anys. Teniu previst fer molts concerts aquest curs? Ara n’estem preparant dos: el de Santa Cecília i el de cap d'any. Després d’aquests en tenim previstos un quants més per tot el Bages. Ara que esteu preparant el concert de Cap d’Any, ens podries dir quantes peces to-careu? Quines?

Tocarem dinou peces: l'Enfantillatge, Annen Polka, Un dia en Viena, Jesucrist Superstar, Marxa Radetzky, The phantom of dark hollow, Berliner luft, Tritsch-tratsch polka, Marxa persa, The syncopated clock, Lyric waltz, The second waltz, Cançó i dansa, Sphinx, e l Danub i B l au i Wiener kreutzer -po l ka i u na Serenata . Com valores la teva participació en aquesta banda? És divertit i aprenc coses que haig d’aprendre de més gran. L’inconvenient és que assa-gem al vespre i acabem una mica tard.

El tradicional concert de Nadal de l’escola va tenir lloc el dissabte 20 de desembre a les dotze del migdia a l’auditori del convent. Els protagonistes van ser els nens i nenes de sensi-bilització (de tan sols tres, quatre i cinc anyets!) i els de 1r i 2n d’iniciació.

En aquesta ocasió, el concert va ser una mica diferent del que estem acostumats: no varem sentir les tradicionals nadales que tots ens sabem de ben segur de memòria, sinó un recull d’unes originals cançons anomenades “cançons per encarrilar les criatures”, amb lletra de Josep Maria Espinàs i música de Francesc Burull. Aquestes cançons són un conjunt de peces infantils que Espinàs i Burullvan escriure durant els anys de la Nova Cançó, és a dir, durant la dècada dels anys seixanta del segle passat. I les van escriure amb una finalitat: “encarrilar” els nens d’avui. Són doncs cançons pensades perquè els nens i nenes descobreixin la seva vida quotidiana, com aixecar-se, anar-se’n a dormir i jugar, entre d’altres activitats. Les can-çons tenen totes una melodia senzilla i un llenguatge adequat per als més petits.

Enmig de cada intervenció els pares de l’escola Marc Sabata i Gemma Rubí, ens llegiren varis poemes de diferents autors: Joana Raspall, Àngels Garriga, Mar Pavón, Miquel Desclot, Lola Casas i Ricard Bonmatí.

El concert va ser un èxit i ens va ajudar a endinsar-nos, com cada any, en l’esperit nadalenc de les festes de Nadal.

Aquí teniu una mostra dels poemes que es van recitar: Cancó de la lluna una

La lluna s’engruna

en vida del sol

i es fa l’adormida

al pic del seu vol

La lluna, a la una,

vestida de sol,

rodola eixerida

pel camp de futbol.

La lluna, més bruna,

S’abriga de dol

I espera la crida

Del duc i el mussol

Miquel Desclot

CONCERT DE NADAL AL CONVENT


Bombolles

Vine a fer bombolles,

Que tinc un tassó

Ple d’aigua i sabó. Mira com voleien

I brillen al sol

Tot fent tornassol! Si la més bonica

Proves d’agafar,

Se’t fon a la mà... I et quedes en dubte

de si l’has bufat

o ho has somiat!

Joana Raspall


Els Reis

Damunt d’un camell

Que neda i que vola,

Ja vénen els Reis,

I els nens fem tabola!

A mi em portaran

(voldria encertar-la)

Allò que veuran

escrit a la carta.

Si em porten carbó, potser s’equivoquen:

Jo sóc bon minyó...

quan no me provoquen.

Demà de matí.....!

Hi vaig fent tentines?!

No puc pas dormir:

Ja veig les joguines!

Ricard Bonmatí

A la cova de Betlem

A la cova de Betlem

A la cova de Betlem

Hi ha un infant com una rosa.

Si els pastors li duen mel,

Jo vull dur-li alguna cosa.

No tinc res que sigui meu

Que valgui per un Déu!

L’infant mira i diu que sí:

Que li puc donar l’amor

Que els pares m’han dat a mi.

Joana Raspall


CONCERT DE NADAL A LA RESIDÈNCIA

El dia 20 de desembre a la tarda, els conjunts instrumentals de l’Escola de Música van oferir un concert a la Residència d’Avis de Cal Jorba. Hi van tocar els dos conjunts de Nivell Elemental, interpretant peces com “Pompa y Circumstancia” d’Edward Elgar o “Om Pa Pah” del musical “Oliver”. També hi va participar la Big Band, tocant per primer cop fora de l’Escola.

Al concert hi havia pares, mares i els avis de la residència i en acabar es va fer una mica de pica pica!


EN MEMÒRIA DE XAVIER BLANQUE

En Xavier Blanque i Herrero va ser alumne fundador de l’escola i integrant de la Jove Big Band de Santpedor que va iniciar el treball de l’Escola de Música. Malauradament ens va deixar fa uns mesos degut a una fatídica malaltia. Tots els seus companys de música li varem preparar aquest escrit que es va llegir el dia del seu comiat. Des d’aquí li volem fer arribar el nostre més sentit condol a la familia.

———————————————————————————————————— Pel nostre Xavi, (música de fons interpretant la Jove Big band de Santpedor)

Així començàvem sempre els nostres concerts des de la inauguració de la Big Band el 7 de maig del 88 al cine de Santpedor.

Durant anys vam assajar cada dissabte al matí a l’escola de música, els quals van ser anys molt intensos viatjant per tot Catalunya, Andorra, la República Txeca…

Érem una gran família; pares, mares, germans, avis... Tots junts vam compartir experiències de vida que ens van fer créixer i que el pas del temps no ha pogut esborrar.

Són tantes coses que vam compartir amb tu, Xavi!

Estudis, assajos, concerts...

Dinars, sopars, acampades, vacances, viatges...

Èxits, fracassos, alegries, tristeses, bronques, borratxeres, abraçades...

Gràcies Xavi, sense fer massa soroll has estat en els moments en que cada un de nosaltres ho ha necessitat, i com un bon tercer trompeta, ens has recolzat, escoltat, acariciat, abraçat, estimat... sempre disponible.

T’estimem Xavi

Els de la Big Band

NOU CONSELL ESCOLAR


El noviembre passat varem fer eleccions de la meitat dels membres del con-sell escolar. S’ha renovat el 50% dels representats de pares i mares i també el 50% dels representats dels alumnes i professors. Des de l’escola volem agraïr la col·laboració dels pares i alumnes que van for-mar part de les meses electorals en les eleccions del consell escolar, així com els components sortints del consell: Mireia Ferré, Marcos Sánchez, Antoni Cuadrench i Immaculada Blancafort. Finalment el Consell Escolar ha quedat constituït per: Montserrat Caparrós i Tatjé (presidenta del Consell), Ferran Aguilera i Puen-tes (representant del titular), Rosa Mª Navarro i Font (cap d’estudis del cen-tre), Elisabet Casanovas i Iglésias (secretària del centre), Belén Barnaus i Méndez, Àlex Flórez i Gómez, Lluís Ribalta i Hermoso, Susana Jaén i Ruiz (representants dels professors), Jaume Lladó i Junyent, Francesc Perelló i Soler (representants dels pares d’alumnes), Mariona Solé i Serra i Noah Ven-drell i Bonfill (representant dels alumnes), Montserrat González i Masana (representant del personal d’administració i serveis).


PASSATEMPS

SUDOKU MUSICAL BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES

COL·LOCA A LES CASELLES CORRESPONENTS EL NOM DE CADA INSTRUMENT

CRÈDITS

Redactors:

Èric Segon

Aina Sala

Judit Pujol

Membres de la antiga Big Band

Carles Pons

Equip Directiu de l’escola

Mireia Ferré

Susana Jaén.

Editors:

Mireia Ferré i Folch

Susana Jaén i Ruiz

en solfa 19 (febrer 2015)

Documents