Núm

ero

692

· Oct

ubre

201

0 · A

ny L

XVII

· Cas

sà d

e la

Sel

va ·

Preu

de

l'exe

mpl

ar: 3

,50

euro

s

També, en aquest número:- Triple pòster amb els esportistes del Foment- Continua la polémica per la planta de biomassa- Cassà tindrà un carrer dedicat a "el Moreno"- Entrevista amb Isabel Pi, professora d'autoescola... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

Els consellerses recorden

de Cassà

Els consellerses recorden

de Cassà

Revista cassanenca fundada el 1944

LlumiguiaLlumiguia

2 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

En aquest número 692 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'octubre de 2010, hi podeu trobar:

Espai d'opinió:3 Editorial6 Llums i ombres7 - 11 Diuen els lectors9 A punt de solfa12 Multiculturalitat

El ple municipal:13 - 15 L'oposiicò a la plantade biomassa acusal'Ajuntament d'actuaril·legalment en la tramitacióde l'expedient.

Cassà al dia. Notícies:16 La consellera CrameCapdevila visita la residènciageriàtrica17 Es presnten les e-rutes per als ciclistes usuarisde les vies verdes18 Toni Strubell presentaa Cassà Solidaritat Catalanaper la Independència

54 - 57 Futbol58 - 59 Atletisme60 Tennis61 Patinatge62 - 63 Hoquei patins64 - 66 Bàsquet67 Escacs

I les seccions habituals:4 - 5 Agenda23 EstadísticaSalut i vida sana:68 - 69 Higiene dental70 Fem salut!71 ACASSC72 - 73 Col·laboracions:història del suro a Cassà74 - 75 Apunts de lúltimquadern76 Nou contes deModest Sabaté (i 9)77 Entre el somni...78 Entreteniments79 Foto nostàlgica

I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar awww.cassadigital.cat

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12 números), 38 eurosEdita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva

Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur

web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.comRedactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet,

Isabel Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau,Foto Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, DolorsGrau, Josep Hernàndez, Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Joan

Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola,Marc Salgas, Eduard Salvadó, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.

Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de totsels cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no repre-

senten necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:

Diputacióde Girona

22 Meteorològiques22 Policia Local

Entrevista12 - 13 Isabel Pi,professora d'autoescola

Espai d'entitats:24 - 25 Colla Excursionista26 - 27 Llar Taps28 - 32 Escola Aldric33 Parròquia34 - 36 Sardanes37 Geganters i grallers38 - 41 Esc. Puig d'Arques42 - 47 Col·legi La Salle48 - 52 Institut de Cassà53 Pineda Fosca

EsportsPòster central: presentaciódels equips i esportistes delFoment Deportiu Cassanenc

3NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Consellers a Cassà: precampanya?Quan el proper número de Llumiguia surti al carrer jas’hauran celebrat les eleccions al parlament de Catalunyaque posen fi a la legislatura actual i que segons totes lesprospeccions i enquestes portaran un canvi de govern alnostre país.

No se sap si pel fet que estem en període de precampanyaelectoral però no deixa de ser curiós comprovar comconsellers i conselleres han desembarcat aquestes darreressetmanes per visitar la nostra vila, cosa que es veu gairebéno havien tingut ocasió de fer en els tres anys i mig llargsdel seu mandat. Aquestes visites, la del conseller Baltasarper la Fira d’energies renovables, la del d’Educació, ErnestMaragall per inaugurar l’Escola Aldric, la del conselleraCapdevila a l’Hospital i la de Josep Huguet per unequipament per als usuaris de les Vies verdes, han coinciditdoncs just abans de l’inici de l’autèntica campanya electoralcosa que obliga a pensar en uns objectius electorals mésque no pas en una voluntat de conèixer de primera mà latasca que s’està fent al país en el departament que elscorrespon.

L’exemple que més destaca en aquesta sentit és el fetque el conseller d’Educació es presenti a Cassà a inauguraruna escola que ja fa un any que està en funcionament.Problemes d’agenda, diuen que havien impedit a ErnestMaragall venir abans a Cassà, però es fa difícil de creureque tingui un calendari tan atapeït com per no haver pogutinaugurat la nostra escola quan tocava, és adir abans quehi entressin els nens. A més la teòrica jornada d’enaltimentde la tasca del seu departament li va sortir força negativa alconseller tota vegada que els professors de l’escola ja esvan encarregar de recordar-li les deficiències de la sevagestió i van recordar-li els motius pels quals la comunitateducativa està tan descontenta de l’actual gestió de laconselleria.

Per altra banda es podria posar en dubte la necessitat

Floristeria

De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.Diumenge matí, obert.

C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46TTTTTel.el.el.el.el. 972 46 18 83 972 46 18 83 972 46 18 83 972 46 18 83 972 46 18 83

17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SELVVVVVAAAAA

que la consellera de Benestar inauguri tres habitacionsd’un centre al nostre poble. Sembla ben bé que s’hagireproduït una escena digna del programa Polònia de l’altcàrrec exigint coses per inaugurar encara que només siguintres-cents metres de carretera (que segur que ho veurem) ocom en aquest cas un 4% d’una residència per a gent gran.

Aquestes eleccions que es perfilen com un triomf de CiUque a més de repetir com a força més votada el nombred’escons els podria permetre recuperar la presidència de laGeneralitat perduda set anys enrere. Les enquestesvaticinen aquesta possibilitat però hi ha una sèrie de dubtesque fan més incerts aquests comicis:

Quin percentatge de ciutadans faran ús del vot de càstigen mostra de desafecció i rebuig vers la classe política –itots els casos de corrupció- i s’abstindrà d’anar a votar?

Quin pes específic tindran els partits que propugnen laindependència de Catalunya que per primer cop espresenten en aquestes eleccions de manera independent idividits en dues o tres faccions (segons com es miri això dela independència)?

Com afectaran aquests nous partits als resultats d’ERC?Quin paper tindran els partits més espanyolistes que també

es presenten dividits en aquets comicis amb formacionsincògnita com les de Montserrat Nebreda o Rosa Díaz?

Com afectaran aquest grups i altres semblants comCiutadans als resultats del PP que solia recollir tot el votmés dretà i espanyolista?

Quins vots perdrà el PSC a conseqüència de la seva gestióde la crisi econòmica tant a nivell català com estatal?

I hi ha moltes més incògnites que en part quedaran resoltesel dia 28 de novembre a la nit o el dia 29 al matí; noméspodem estar gairebé segurs d’una cosa: tothom dirà que liha anat molt bé ja sigui perquè ha tingut més vots que abanso perquè n’ha perdut menys dels que es pensava. Qui no esconforma és perquè no vol.

4 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Al camp. A l’hort, al bosc, al prat, per totarreu on anem hi ha herbes que lamajoria de vegades no en fem cas i toteselles tenen propietats diferents.

Una d’elles és el plantatge moltabundant per aquestes contrades i pertot Europa en general, anomenat tambéherba dels cinc nervis pels nervis que témarcats a cada fulla. n’hi ha de fullaestreta, de fulla ampla i de fulla dentada,tenint tots les propietats similars.

El xarop de plantatge és un remei seguren el tractament de les vies respiratòriessuperiors, ja que resulta expectorant i almateix temps protegeix les mucoses, aixícom per al tractament d’afeccionsgastrointestinals. Degut a les sevespropietats antibiòtiques és eficaç en lesbronquitis i altres infeccions pulmonars.

Per fer el xarop cal triturar la planta,colar-ho amb una mitja i afegir sucre aparts iguals. se’n prenen tres culleradesal dia.

Les fulles fresques triturades és podenposar com una cataplasma directamentsobre ferides, cremades, nafres opicadures d’insectes.

La infusió en compreses s’utilitza perrelaxar el ulls cansats o afectats per laconjuntivitis.

Pel mal de coll i llagues a la boca

El plantatgeglopejar infusió de plantatge i no passares si te l’empasses.

Malgrat totes aquestes maneresd’utilitzar el plantatge , el remei méspopular és l’ungüent que, aplicat al pitamb massatges té propietatsexpectorants i hidratants així com tambéva bé pels llavis ressecs. Es pot prepararde moltes maneres, però la més senzillade fer és la següent: extreure el suc d’ungrapat de fulles de plantatge, es pot feramb la batedora o el morter i filtrar-lo.Desfer a foc lent, 40 grams de cera verge,afegir-hi 225 ml. D’oli d’oliva i quan ésben líquid abocar-hi el suc de les fullesde plantatge i deixar-ho bullir 10 minutsremenant contínuament.

Envasar-ho en calent en un pot devidre. Aquest preparat no caduca.

I no solament el plantatge és bo ambfins medicinals, també es poden menjarles fulles fresques amanides si sóntendres però si són una mica velles millortreure els nervis i també es poden fregiro fer-ne truita.

Una dieta per ser sana i equilibrada hade ser variada, menjar de tot en petitesquantitats, no abusar de res i com mésfresc millor. Ara que estem a l’època delsenvasats i per la nostra comoditatcomprem productes d’importació amb tot

el que això comporta, els transports i elsembolcalls encareixen el producte, hi haconservants i millorant per que arribi enperfecte estat, així ja no és tant saludable,en canvi tenim coses al nostre abast ales quals no donem importància i unad’elles és el plantatge, font de vitamina

5NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

ATENCIÓ!!!ELS NOIS I NOIES NASCUTS AL1935 QUE VULGUIN CELEBRAR

EL 75è ANIVERSARI EL DIA 21 DE NOVEMBRE, A LES 11,45 H.ENS TROBAREM A LA PLAÇA DE LA COMAPER ANAR A L'ESGLÉSIA PARROQUIAL I

ASSISTIR A UNA MISSA D'ACCIÓ DEGRÀCIES. ACABADA LA MISSA ANIREM AL'AJUNTAMENT "CAN NADAL", ON SEREM

REBUTS PEL SR. ALCALDE.DESPRÉS FAREM UN DINAR DEGERMANOR A LES 14,00 H. AL

RESTAURANT "EL CABRIT" (CTRA.BARCELONA, 423 - GIRONA).

SI HI ESTEU INTERESSATS, TRUQUEUABANS DEL DIA 14 DE NOVEMBRE A:

972 46 01 60 CA LA CROUS972 46 37 62 CA LA MARIA VILAR

972 46 20 24 CAN METJE

Foment DeportiuCassanenc

DIJOUS, 18 de NOVEMBRE del 2010A les 9 del vespre al local de l’entitat, enprimera convocatòria, i a 2/4 de 10 en

segona convocatòria.

ORDRE DEL DIALectura de l’acta anterior.Aprovació de l’estat de comptes.Informes de la presidència.Informes de les seccions esportives.Aprovació del pressupost per la temporada2010-2011.Precs i preguntes.

Cassà de la Selva, 4 d’octubre del 2010

Francesc Nadal i VidalPresident del Foment Deportiu Cassanenc.

C, ric en minerals i fibra fresc i natural.És bo de menjar-ne per depurar

l’organisme i desintotxicar-lo desprès defer excessos com per exemple lamatança del porc.

HALLOWEEN

Aquesta festa que té l’origen més anticdel que ens podem imaginar ja lacelebraven els celtes fa 2000 anys aIrlanda quan acabava la temporada decollites i començava l’any nou celta ambl’estació fosca, o sigui l’hivern.

Es feia gresca i xerinola i sopavenasseguts sobre les tombes del seus

avantpassats per així celebrar-ho totsjunts. ES disfressaven amb carotes ivestits feréstecs per així espantar elsesperits.

Cap l’any 750 el Papa Gregori III vaposar la festa de tot sants el dia 1 denovembre per tenir una excusa per feruna celebració cristiana defugin de lapagana.

Al 1840 els immigrants irlandesosporten la seva tradició cap a Estats Unitson mica en mica ha ben arrelat.

En l’actualitat és una de les festes mésimportants d’Estats Units i Canadà i cadavegada és més freqüent a païsosd’Europa tornant arribar a Anglaterra onha arrelat de nou.

Una de les activitats típiques d’aquestadiada és l’anomenat» truc o tracte» on elsnens disfressats amb les coses més

horribles van trucant a les cases dient ala gent si volen « truc o tracte» . Tothomescull tracte que no és res més que ferun tracte: tu em dones alguna almoina,generalment sol ser un caramel, a canvijo no t’espanto. Es diu que antigamentqui escollia truc per no haver de donarres, era castigat amb un malefici.

ASTROLOGIA I LLUNES

El nascuts entre el 24 d’octubre i el 22de novembre ténen el signe d’escorpió.

Lluna nova el 6 de novembreQuart creixent el dia 13 de novembreLluna plena el dia 21 de novembreQuart minvant el dia 28 de novembre.

Rosa i Dolors

Espai gastronòmic

DevissyC/de la Mel, 8 baixos

17244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 50 58

vinotecarebosttastets

6 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Segons el diccionari de la llengua espanyola, demagògia és‘dominació tirànica del poble’ o ‘afalac del poble per fer-lo ins-trument de la pròpia ambició política’. Escrites aquí aquestesdues definicions de la paraula demagògiatot sembla acabat, ensdóna que el seu contingut resulta una mica ranci, com si per-tanyés a l’antiguitat de la filosofia i aparegués als nostres diescom una paraulota antiquada lluny de la realitat del nostre món.

Us puc dir que la demagògia és un virus que s’ha instal·lat enla política dels nostres dies i que arrela i creix entre nosaltresd’una manera contagiosa. Ho ha fet en els discursos dels polítics,en la propaganda dels sindicalistes i en les anàlisis dels grupsfinancers com un recurs repetit. Al llarg de la història sempre hiva haver demagogs, tirans que pretenien enganyar els poblesper mantenir-los alienats. Aquella cèlebre frase del despotismeil·lustrat: «Tot per al poble però sense el poble.» és una altraforma subtil de la més pura demagògia.

L’estat actual de l’economia global és molt greu. Ha liquidat elmodel econòmic que les nacions guanyadores de la SegonaGuerra Mundial varen implantar per reactivar unes economiessotmeses en el caos postbèl·lic, model que es fonamentava enun consum que conduís al ple rendiment del funcionament deles fàbriques. Aquest sistema va propiciar el desenvolupamentdel que avui dia són les classes mitjanes. La classe proletària, labandera de la qual varen aixecar els ideòlegs del comunisme,es va anar reduint en el transcurs dels darrers cinquanta anys.Avui, ja cap treballador, almenys del món occidentall, es consideraun proletari en el més ample sentit de la paraula, el que a l’Índiase’n diu un pària.

La classe mitjana és tan ampla que va des de l’últim treballadorno qualificat fins al metge que ens recepta els medicaments o elcarnisser que ens ven els filets de vedella.

Amb els beneficis generats per la revolució industrial, entrealtres els grups financers, es varen dedicar a crear-nosnecessitats i a deixar-nos diners, cobrant-nos els interessoscorresponents, per tal de satisfer-les. Passem d’un mercatd’oferta a un altre de demanda, que és el que pretenien els quemovien la tramoia, i ens trobem ara en un mercat de seleccióque és el no va más.Tots tenim de tot. Un percentatge extraordinari

La demagògiad’estris que h ha en els nostres domicilis no serveixen per a res,però allà s’estan.

El capitalisme, que té la cara més fosca en la recercadesmesurada del benefici, s’ha tornat insaciable. Els anomenatsgrups de pressiópoden recórrer als mitjans més murris –i de fethi recorren– per aconseguir els seus fins. En aquests moments,les multinacionals –i aquesta és una creença molt arrelada entrela població més ben informada– manegen els governs delsdiferents estats com a titelles. Què faria si no el senyor Rajoy –dequi es diu que serà el futur i gran president d’Espanya– (posocom a exemple) si la Citroën o la Renault l’amenacessin deportar a un altre país les seves fàbriques d’automòbils? Es posariade genolls i claudicaria davant de totes les demandesque li fessin.

La profunda crisi que té sumits en la depressió els països del’hemisferi occidental és irreversible. No té retop. Tot el que s’estàfent, totes les mesures que s’estan adoptant són pedaços perseguir tirant fins no se sap quan... Ha liquidat aquell modeleconòmic que va arrencar a partir dels anys cinquanta del seglepassat i que ja no va endavant. La implantació de la informàticai de la tecnologia, entre altres avenços, ens ha portat a un mónon és impossible que hi hagi treball per a tothom. Els que manenho saben. Però a allò que no estan disposats és a ser solidaris,a repartir part dels seus immensos guanys amb aquells als qualsés impossible accedir a un lloc de treball. No ho faran perquèaixò significaria tornar a la socialització dels mitjans de producció.

Per seguir entabanant-nos, els polítics ens llancen discursosplens de mentides, ens expliquen milongas. demagògia cavalcaaltre cop. Pot ser que algun tipus llest, en algun lloc, estiguiesprement-se el cervell per donar-nos un model econòmic nou.Tal volta sigui cert que Déu ens obre una finestra quan ens tancauna porta. De moment, però, cap país del nostre entorn ha surat.Mentrestant, com que la gossada espanyola necessita un bocexpiatori, aquí tenim el senyor Zapatero. I els que manen deveritat, els culpables del daltabaix, tan contents. «Ahí me las dentodas», que diran, com aquell famós alcalde del conte.

Jose Antonio Pet Posse

7NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

d’haver participat en el seu retorn a la vida.Avui dia la tècnica fa miracles i ens

deixaria la vella dorment transformada enuna bella dorment que hauria retrobatnova esplendor i també la seva «veu derossinyol». Quin goig sentir-la com hoferen els nostres avantpassats!

S.C.

NOTA: Estic segur que algun fanga–i elque escriu n’és un– o algun forà s’oposaràal pla «Campana nova», temorós que elscaps de setmana li trenquin el filet de sonja que ell prové d’una ciutat pacífica isilent, on cap soroll el destorba.

SENYOR ANÒNIM

Al Llumiguia del mes d’agost es vapublicar una carta meva en la qualdonava les gràcies a l’alcalde pel seu bonfer durant la setmana llarga que va durarla tragèdia de la mort a Mèxic de les tresnoies cassanenques.

Doncs bé, el passat dia 23 de setembrevaig rebre a casa, per correu ordinari, unanònim en el qual se’m criticava aquestacarta pel fet de ser, com sóc, el cunyat del’alcalde. Se’m titllava d’oportunista,ensabonador, buscador de vots i algunaximpleria més.

En rebre-la, em vaig emprenyar unamica, és veritat. Però no pel que diu, sinóper haver-ho fet de forma anònima i haverenvaït l’espai particular que és casa meva.Només per això.

Resulta que jo sí que puc escriure cartescriticant l’Ajuntament i l’alcalde. Això síque m’està permès, fins i tot fa gràcia idemostra que els tinc ben posats.Davantd’una meva crítica, no és rellevant el fetde ser el cunyat, al contrari, reforça encaramés la crítica feta. Però una carta delloança no la puc fer perquè m’aprofito dela situació. És així com penses, no?

Saps que et dic, senyor anònim ? Queem coneixes molt poc o, millor dit, bengens. Que a aquestes altures dic el quevull, quan vull i a favor o en contra de quivull, i se me’n refot que a tu o a gent comtu li agradi o no li agradi el que dic.

T’ha quedat prou clar, senyor anònim ?Doncs apa, salut.

Josepmaria Martí Arderiu

LA VELLA DORMENT DE

CASSÀ - SEGON

LLIURAMENT

Qui és la nostra vella dorment? Algú hoha endevinat?

Avui anem directament al gra. No volemque friseu més.

És una bonica campana que jau daltdel cloquer de Cassà.

Arraconada, oblidada, inútil, muda. Quepotser per un mal entès sentimental no esvolgué recuperar donada la sevalongevitat. Però què en traurem que restimuda per sempre? Ni admirar-la nopodem!

Per grandària sembla que està entreles dues que animen els actes litúrgics dela vila.

Us imagineu una tercera que poguésdonar una mica més de color sonor a totsels cassanencs?

Altres pobles veïns -–a voltes ens diemrivals, però els fets ho desmenteixen– ensfan un xic d’enveja amb els seus tocsvariats plens de sentiment que parlen alsvilatans un llenguatge entranyable, i elsinformen, sense paraules, delsesdeveniments joiosos o tristos del dia adia.

I els petons, on queden?Ja ho heu endevinat, segur.Si ens decidim tots a tornar la veu a la

vella dorment, caldrà fer moltes o poquesaportacions econòmiques, dieu-nepetons. Tots ens sentirem orgullosos

Com cada any, els Amics de l'Art de Cassà, hem tingut elplaer d'exposar les nostres les obres a la sala de la Coma,amb motiu de la fira de Santa Tecla. A les imatges, dosmoments de la inauguració presidida per l'alcalde de la vila.

EXPOSICIÓ DELS AMICS DE L'ART DE CASSÀ

Donem les gràcies a tots aquells que heu estat i gaudit de lesnostres pintures una vegada més...

Irene Grau

8 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

EL BÀSQUET VOL UN

CARAMEL

Fa temps que la gent del bàsquet vol uncaramel, està neguitós perquè el veu al’abast i no acaba d’arribar mai; és uncaramel d’enmboltori blau amb sanefestransparents, l’anuncien constantment i nosabem el gust que tindrà ni si serà dolç icomplaent al gust…, qui sap!, noméssabem la marca, «Zapatero». Espero queel gust no s’assembli a la marca, ja que

no trobem que aquesta sigui la més adientper al llançament d’un article de consum agran escala.

Tant se val, fins ara el carmel que tenimestà quedant molt prim, cada cop som mésels que el llepem i menys el gust percompartir-lo. Durant la setmana ens tocacompaginar-lo amb «sugus» fora de larotllana que ens agradaria, i quan s’acabatel joc i ens toca l’hora del bany, ens trobemun món de nens i nenes atordits per mancad’estufes i molt poc espai, lluny de lesplaces en què ens agradaria jugar, perquèla plaça en què ens agradaria jugar l’hem

de compartir amb els altres amics, quetambé se la mereixen.

Mai hauria pensat que costés tantaconseguir un caramel, i menys tenintl’emboltori tan a prop i presentable.Espero que quan l’aconseguim no siguiuna enganyifa amb molt de paper i pocproducte, i menys quan en la línia deproducció ja s’està creant un nou modelde caramel. Suposo que el fabricant ja téen compte tots aquests missatges, peròm’agrada recordar-los-hi: que té centsetanta nens i nenes i el seus tutors,tècnics i gent de la junta esperant

Us volem agraïm a tots els que vau assistir al sopar quevàrem celebrar a Cassà el passat dia 25 de setembre la grannit que vàrem passar.

Va ser molt entranyable i emotiu compartir després delsanys els records i la il.lusió de tornar a trobar-nos.

25È ANIVERSARI DE LA PROMOCIÓ DEL COL.LEGI DE CASSÀ DEL CURS 1984-85Sí, senyor, una nit memorable i esperem compartir-la de

nou amb els que no vau poder assistir en un futur, tranquils, nodeixarem passar uns altres 25 anys...

Moltes gràcies a tots.

Marc Pagès Ruscalleda

Osteòpata per laUniversitat

E.O.B.(Barcelona) iper la Universitat

de Maidstone(Anglaterra)

Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93Cassà de la Selva – Girona - Figueres

9NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A punt de solfa

El Palau dels malsonsEls palaus em fan mitja basarda. Solen estar habitats permonarques, aristòcrates i altres jerarques amb airesretrògrades, que m’inspiren més recel que no pas simpatia.A més a més, entre els seus murs s’hi han anat perpetrantmil i una conxorxes per a desgràcia d’aquella pobra gentque no pretén altra cosa que viure en pau i tranquil·litat. Sid’un palau em podia refiar era del Palau de la Música, i javeieu com ha petat.

Considerant que en aquesta modesta secció, directamento indirectament, sempre s’acaba parlant de música,probablement a algun lector se li haurà fet estrany que hagitrigat tant de temps a tocar aquest tema. El motiu és que emfeia molta ànsia ja que el trobo francament repugnant. I notan sols per l’estafa en si (que Déu n’hi do!) sinó peltractament judicial que rep, que desgraciadament estàdonant la raó a aquell exedil andalús que afirmava que lajustícia és un cachondeo.

La crisi colla fort i hi ha angoixa al carrer. Al que no haperdut la feina, el jornal se li fa curt, i el que encara va fent,pateix pel futur incert. Enmig d’aquest panorama, la figurad’en Millet lluint la seva impunitat representa una burla a lasocietat i una bufetada a la cara de tots els damnificats per lasituació que patim. Amb quina autoritat se’ns pot demanarsolidaritat i sacrifici per sortir de la crisi mentre es beneeix laimpunitat del personatge més paradigmàtic del sistema queens ha dut al desgavell?

El dia que vaig tenir la impressió (i la consegüentesgarrifança) que en Millet es riuria de tothom, va ser quanel vaig veure a la televisió sortint d’un bon restaurant deBarcelona tot saludant les càmeres amb aspecte jovial,mentre la seva senyora adobava amb el llapis de llavis elspossibles desperfectes ocasionats per la clova d’algunsuculent crustaci. Tal com diuen, una imatge val més que mil

paraules, i la cara d’en Millet reflectia les següents: «Veja’mqui serà el guapo que em posa la mà a sobre...»

Sóc un ignorant (i que duri) en matèria judicial i potser ésper això que se’m fa de tan mal entendre l’excepcionaldilatació d’aquest procés enmig del ruixat que cau. En totcas, a l’espera d’explicacions més convincents, la mevapercepció és que la condescendència per a en Millet es deual fet que té ben agafats per cert apèndix molt sensible (potseramb el mateix fil que se li va mig descabdellar a l’expresidentPujol en la famosa entrevista a TV3?) una bona colla deprohoms nostrats i podria resultar perillós si se n’anés de lallengua. I potser, fins i tot, podría perjudicar altres prohomsno tan nostrats, ja que s’ha de tenir present que pel mig del’embolicada troca hi ha l’empresa Ferrovial i que aquestaempresa gestiona molta obra pública depenent de Fomento.És a dir, de l’administració central.

Però, seguint amb la meva malfiada percepció, fixeu-vosbé fins on arriba l’astúcia d’en Millet: Semblaria que l’homeno en feia prou garantint-se silencis i complicitats a còpia detirar bateig. Ara resulta que pels vols del Palau també hitenia un meublè, o sia una casa de barrets de categoria(potser amb alguna càmera oculta?), a través de la quals’acabaria d’assegurar el dau.

Potser, tal com va dir l’expresident Pujol en l’al·ludidaentrevista a TV3, valdrà més que canviem de tema ja que talvegada hi prendríem mal. Serà millor que ho deixem córrertot esperant que la justícia faci el seu camí i confiant enaquella dita de qui la fa, la paga. Normalment les dites solenacabar tenint raó. Però que us hi jugueu que aquesta vegadano?

Antoni Mas i Bou / antonimas@musicat.cat

inpacients el llançament del producte perpoder comprovar el gust que té. Volemmenjar caramels tots junts i compartir-losamb tothom, amb la gent del bàsquet i elsque no ho són, el cas és poder estar totsjunts i poder degustar el gust i la texturaque tenen i disfrutar-ne com ensmereixem.

Sr. fabricant, tots el esportistes que prac-tiquen esport en pista estan esperant elllamí. No estem acostumats que ens po-sin la mel a la boca i ens treguin la cullera.

Si us plau, volem un caramel ambl’embolcall blau i sanefes transparents.Com el de l’anunci!

Arcadi Sitjà i Paradeda

ECONOMIA SOLIDÀRIA

La idea d’un creixement il·limitat, elpensament que un enfocament lliberal isalvatge de l’economia ens havia de

portar a un progrés més gran delsindividus i la visió que la globalitzaciópodria ser l’elixir de la immortalitat delnostre model econòmic, han sumit elsindividus en un somni que finalment s’haconvertit en malson.

Alhora, aquesta percepció dedesconcert crea en l’individu una fortasensació de desencís, que ens pot ferpensar que és gairebé impossible trobaruna nova manera de fer economia.

Malgrat l’impressionant progrés que hatingut la nostra civilització en els últimscinquanta anys i la forta creació deriquesa, segons la majoria d’investiga-dors, el nivell de felicitat dels individus noha augmentat durant aquest període. Po-dríem dir que som davant d’un model dedesenvolupament que no té la capacitatde generar més felicitat en les persones.

Tanmateix, els principals reptes quetenim plantejats en aquest segle XXI nodeixen de ser tan primaris com evidents:en primer lloc, l’esgotament de les

principals fonts d’energia; en segon lloc,l’escassetat d’aliments, i, en tercer lloc,una forta manca d’aigua en l’hemisferisud com a conseqüència del canviclimàtic. Aquests reptes requereixen unavisió global en la manera d’organitzar id’administrar aquests recursos.

La necessitat de millorar el nivell defelicitat de les persones i la urgència ambquè cal afrontar aquesta manca derecursos a escala planetària ens obliguena cercar un model econòmic amb sentit.Un model en què el creixement no siguiun objectiu en si mateix, sinó un resultat.En definitiva, una nova manera de fereconomia que sigui capaç d’entusiasmarels qui la pensen, els qui la practiquen iels qui en gaudeixen.

Però quins podrien ser els ingredientsque farien de l’economia una ciènciacapaç d’entusiasmar?

1. Després d’un fort sotrac, el primer pasper a reconstruir novament amb entusias-me és despertar del nostre interior la

10 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

capacitat de resiliència. Per tant, ésnecessari formar les noves genera-cions,que han estat acostumades a viure sotael paraigua del confort i la seguretat, a sermés resilients i a treure de dintre seu elmillor que tenen per a poder afrontar lessituacions adverses amb una actitudconstructiva i amb visió de futur.

2. Per construir una nova economia

s’han de repensar les idees preconcebu-des, i, per tant, cal generar un entorn favo-rable perquè brolli al màxim la creativitatdels individus. Sentir-se partícip d’unprocés creatiu és sempre engrescador,alhora que motiva i contagia l’entusiasme.

3. Hem de creure que és possible unaeconomia construïda sobre el postmate-rialisme, en què la qualitat de les relacions

humanes i l’equilibri emocional dels indi-vidus guanyi protagonisme per sobre delque és estrictament material. El problemaque genera actualment el desequilibriemocional té un impacte tan gran en lanostra societat que alguns investigadorsconsideren que pels volts de l’any 2025la depressió esdevindrà la segona causade mortalitat.

CINQUANTA QUE EN FEM 50Dissabte, 8 del vespre, ja som tots i totes a davant de Can

Nadal, disposats a passar una vetllada inoblidable.En Carles (ara com a Alcalde) ens convida a passar a la

sala de plens per:- Lliurar-nos un record de la diada (Un fragment d"Assumiràs

La veu d'un poble" de Miquel Martí i Pol)- Per tenir un record pels que hi haurien de ser i no hi són

- I per fer esment d'algunes curiositats relacionades ambl'any en què vàrem néixer.

En sortir, ens fem la foto pel record i tots cap al bus per dirigir-nos a sopar. I per no anar-nos-en al llit amb la panxa massaplena en Quim ens posa música i ballem fins ben entrada lanit. Tots molt contents ens acomiadem fins... d'aquí a cinc anys?

Potser fins més aviat, ens ho hem passat massa bé!

FOTO: OLIVERAS FOTÒGRAF

11NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

4. Hem de pensar una economia recon-ciliada amb el medi ambient, en la qual elcreixement no es converteixi en una metaen si mateixa, sinó que sigui el resultatd’un camí que ha de tenir en compte,dintre la definició de totes les estratègies,la sostenibilitat del nostre pla

5. Cal que l’economia trobi uns valorsque uneixin tots els individus i pels qualstingui sentit continuar lluitant, amb l’objec-tiu de construir una nova realitat més equi-librada i en pau amb nosaltres mateixos,amb els altres i amb tot el nostre entorn.

6. Les institucions i organismes públicsinternacionals, a causa del debilitamentque pateixen els estats com a conse-qüència de la dificultat que tenen per aprendre decisions sobre temes globals,han de créixer en nombre, en dimensió,en diversitat i en efectivitat. Una mostra latrobem en la pèrdua de poder del G8 (grupdels vuit països més poderosos) a favordel G20 (al qual s’incorporen països ambeconomies emergents).

7. Si volem gestionar d’una manera méseficient els problemes globals, haurem desubstituir l’individualisme que imperaactualment per un nou esquema derelacions on es prioritzi la cooperació. Elmodel competitiu no funcionarà en el nouescenari, on es requereix la implicació icoordinació conjunta de tots els països.Un exemple el trobem en la cursa per aconquerir l’espai; actualment ja no té sen-tit fer-la en solitari, no hi ha prou recursosper a abastar-la individualment i, en canvi,sí que és possible fer-ho en cooperació.

8. Una nova economia només es potconstruir sobre l’esforç. Vivim en unasocietat que ha conreat la comoditat i aixòha provocat en els més joves una grandificultat per a assolir reptes a llarg termini.Les noves generacions són víctimes de lafragilitat i aquest fet no els permet viureamb serenor el fracàs.

9. Caldrà cercar una nova economia ontotes les parts hi surtin guanyant. Nopodem seguir vivint en una economia de

guanyadors i perdedors. El món és globali els reptes també ho són; en aquestentorn és indispensable assumir que pera rebre també cal donar.

10. Com a últim punt, en un món enquè les empreses són multinacionals iobtenen els beneficis en un entorn global,seria lícit pensar que la redistribuciód’aquests beneficis hauria de ser tambéglobal.

En definitiva, hem de construir una eco-nomia «amb sentit», que sigui capaç d’en-tusiasmar. És per això que davant la con-signa que acompanya el desencís, «no etcompliquis la vida», caldrà trobar en la nos-tra quotidianitat la consigna que acom-panya l’entusiasme, que ens duu a «impli-car-nos en la vida». D’aquesta manera,segur que la nostra tasca, per complexaque sigui, serà molt més gratificant igenerarà entusiasme al nostre voltant.

David Martínez i García, economistai col·laborador de l’Àmbit Maria Corral

TORNEIG DE PETANCA SANTA TECLA

Amb motiu de la Fira de Santa Tecla els jugadors depetanca vam organitzar un torneig en el que hi van perdrepart una bona colla de parelles de jugadors i jugadores locals.

Els millors (a les imatges superiors) van ser en Rafel Aguilari la Mari Salguero (primer premi) i Juan Larrubia i IsabelAlcaina (segon premi). Com es pot veure a la imatge del'esquerra tenim algun jugador ben jove que comença adespuntar com és l'Adria Manjón, de 3 anys.

12 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Al llibre de Camilo José Cela Viaje alPirineo de Lérida, escrit als anys 1963-64i editat per l’Editorial Noguer, hi ha, a lesplanes 208-210, una referència al temadel bilingüisme. Suposo que, si li hopogués demanar, l’autor no tindria capinconvenient que en fes un comentari alLlumiguia. És amb aquest convencimentque us en transmeto la part que parlad’aquesta qüestió.

Quan l’autor parla del viatger fareferència a la seva persona, que és quiva fer aquest viatge a peu i quiposteriorment en va escriure el llibre.Sobre aquest tema de viatges també haviaescrit Viaje a la Alcarria, Del Miño alBidasoa, Primer viaje andaluz, etcétera.

«… El comtat de la Ribagorça, per altresautors no menys il·lustres, cavalcava acavall del riu i comprenia, sempre més omenys, els actuals termes de... (aquí endetalla nou), en el que avui és la provínciade Lleida i en el que ara és la provínciad’Osca... (en detalla 37 termes); per totsaquests pobles es segueix parlant elcatalà: millor o pitjor, ja que, en aquesteszones de fricció de llengües, les llengüess’esbocinen –o es llimen– en conviure iinfluir-se mútuament. El fenomen delbilingüisme –o allò que el viatger arbitraen els seus soliloquis– se sol caracteritzarmés per l’aproximat coneixement de duesllengües que pel puntual ús d’una sola;el bilingüisme és fruit que neix com l’herbaborda, sense que ningú es cuidi del seu

bon concert, i amb ell pateixen –que nogaudeixen– ambdues llengües, les quals,en el seu estèril dolor, engendrenmonstres. El viatger sospita que és ingenupensar en la derrota de les llengües. Lallengua, que és la primera i mésimmediata petita flama de l’esperit, ésquelcom massa subtil perquè se li puguinaplicar termes i condicions més propis dejugadors de dòmino i les seves renyines.Les llengües mai no són derrotades, comho podria ser un gladiador; observi’s quefins els més cruents fracassos dels homesi les seves institucions no porten ja maiaparellada la derrota de la llengua.L’alemany, per fortuna i a pesar de totesles barbaritats que en alemany es vancometre, es continua parlant i en calesperar que serveixi per seguir vivint imorint, per seguir cantant i componentpoesies, per seguir expressant teoremesfísics o postulats filosòfics. Les llenguesno moren com l’animal, per causesimmediatament fisiològiques, ni coml’home, per raons morals o polítiques, sinóque es transformen –igual que els núvolscanvien la seva silueta– per desraonspoèticament imprevisibles. El viatger creuque perquè els catalans, per exemple,parlessin millor el castellà seria prudentque a les escoles, a més del castellà, se’lsensenyés també el català. L’amor que elviatger sent per castellà (i suposa, elviatger, que se li ha de reconèixer) nonomés és compatible amb el respecte queli produeixen el català i qualsevol altra

Bilingüismellengua, sinó que, en certa manera, fins itot és condicionat per l’evidènciad’aquestes mateixes llengües i pelreconeixement que pregona la sevarealitat, gloriosa sempre i, a vegades,heroica. El castellà és la llengua que elsespanyols no castellans –que formemlegió i som majoria– admetem com a comúi apta i suficient per entendre’ns entre tots;la denominació de llengua oficial –encaraque ho sigui– és impopular i el perjudicaen l’efecte dels no castellans. El viatger,per dir el que diu, parteix del supòsit quea Espanya, país de múltiplessusceptibilitats a flor de pell, no éssaludable sembrar la susceptibilitat.»

«Quan el viatger va acabar d’apuntarles seves empatxoses erudicions i lesseves patriòtiques filosofies (que sesàpiga, ja d’una vegada i per sempre queel viatger es proclama patriota i es declarano nacionalista *), ja el sol, igual que untoro orgullós, omplia la muntanya amb elseu descarat i saludable poder…»

«* El viatger entén que el patriotisme ésla noble actitud que porta l’home aestimar el lloc en què va nàixer, al pasque el nacionalisme –que, en certamanera, no és sinó la clova del brèvoloripell del patriotisme– arrossega l’homea suposar que el lloc on va nàixer és elmillor del món.»

Per la traducció i transcripció JoanMaymí Coloreu

13NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

EL PAVELLÓ P3, PENDENT DE LA FASE FINAL

Mentre les entitats esportives continuen esperant que s’obrin les portes d’una instal·lació que és molt necessària per als entrenamentsi competicions, des de l’oposició es considera que la gestió que està fent l’equip de govern d’aquestes obres no és correcta i queel fet d’haver adjudicat la segona fase a una altra empresa portarà problemes de garantia i d’acabat de les obres. Per EmiliRebugent és un clar exemple de «mala gestió de l’equip de govern».

L'oposició a la planta de biomassa veuirregularitats en la gestió administrativa

Rebugent diu que s'impedeix al ciutadà presentar-hi al·legacions

El regidor de l’oposició Emili Rebugentcontinua la seva particular croada contrael projecte de creació d’una planta decogeneració d’energia a partir de la

biomassa forestal a Cassà i en el ple delmes de setembre va dirigir les sevesacusacions contra la gestió administrativaque s’estava fent del projecte. Rebugent

14 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

L'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelFlecaPastisseriaCafeteria

C/ Bonavista, 15Tel. 972 46 35 9817244 Cassà de la Selva

Menjar:Crêpes

AmanidesPlats combinats

PizzesEtc.

Gelats sense sucre

Tal i com va informar la regidora dePromoció Econòmica iDesenvolupament Local, HelgaNuell, en el ple, aquest mes d'octubres'ha iniciat a Cassà el projecte de«Noves cases per a nous oficis».Aquest projecte permet contractar 20joves a través del programa deformació-treball adreçat a nois i noiesde 16 a 24 anys en atur.

El cost del projecte està al voltantdels 200.000 euros, que venenfinançats integrament pel SOC i elFons Social Europeu, i donarà lapossibilitat de formar a 20 joves endos mòduls: un de biojardineria i unaltre de noves tecnologies. La duradadel programa és de 12 mesosrepartits en 2 semestres, en els qualsrealitzaran 1.800 hores de formaciócombinada amb treball. El primersemestre serà formatiu, i en el segonels alumnes tindran contractelaboral. El projecte té per objectiuaugmentar l’ocupabilitat delsparticipants i oferir-los la possibilitatd’aprendre un ofici per facilitar lainserció laboral una vegada finalitzatel programa. Està previst que en laCasa d’Oficis de Cassà de la Selvaes doni formació complementària perajudaran als joves a treure’s elgraduat escolar (ESO.).

S'endega elprojecte"Noves

cases per anous oficis"

va acusar el secretari i l’equip de governd’incomplir la llei ja que, segons ell, nos’havien complert els tràmits d’exposiciópública que són reglamentaris.

Emili Rebugent (CiU) acusà l’equip degovern d’haver tramitat l’informe de gestiómediambiental en règim deconfidencialitat per evitar que s’haguésd’exposar al públic i va dir que aixís’amagava al ciutadà la realitat delprojecte i se l’impedia poder-hi feral·legacions.

El secretari municipal Joan Batallé vaprendre la paraula en aquest punt de lasessió per aclarir que en aquests momentss’estaven fent els tràmits urbanístics iquan sigués el moment es farien elstrpàmits mediambientals que tindrien elcorresponent període d’exposició alpúblic. El regidor de CiU va continuardefensant que no es podia fer latramitació tal i com la feia l’Ajuntament i elsecretari li va insistir en la legalitat del’actuació i que ara és urbanisme qui ha

de vetllar pel projecte. Rebugent no vaacceptar els arguments del funcionari i vainsistir en que no es compleix la llei i quel’Ajuntament»no ho ha fet bé».

El regidor de l’Alternativa, AureliHernandez va demanar a Rebugent quemesurés les seves afirmacions i quedigués que «ell pensava que l’Ajuntamentno ho havia fet bé». També el regidor deMedi ambient David Vila va informar sobreels continguts de la llei aclarint que eltràmit d’informació pública de mediambient és posterior i que no es podia ferencara. L’alcalde, Carles Casanova, vatancar el debat volent deixar clar quel’Ajuntament seguia estrictament lanormativa en aquest cas i que en tots elstràmits es faran els corresponentsprocessos d’exposició públic «perquètothom hi pugui dir la seva tanurbanísticament com mediambiental».

Text i foto: Joan Carles Codolà

ALARMA DE

MOSQUIT TIGRE

El fet que en més de lameitat dels paranys distri-buïts a Cassà s'haguessindetectat larves de mosquittigre va fer despertar l'alertadavant la possibilitat d'unaplaga d'aquest insecte pelpoble. Afortunadament lesbaixes temperatures delmes d'octubre han fetdesparéixer força el perillsi bé es continua demanantprudència i prevenció perevitar que l'any que vereaparegui aquest perillósinsecte, tal i com va explicarel regidor David Vila al plede setembre.

15NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Maria Negre i TeixidorC/ Barraquetes, 29

Tel. 972 46 01 8417244 CASSÀ DE LA SELVA

OutletRobainteriornoiaRobainteriornoiLenceriaPijames

Fins al50%

Bijuterianoi / noia

Novacol·lecció

2010-11

Segons va informar l'Ajuntament de Cassà, la Generalitat hasubvencionat amb 57.000 euros el desenvolupament de lespolítiques juvenils al municipi de Cassà per als anys 2010 i2011. Un espai jove i actuacions en matèria d’emancipació idinamització a Cassà de la Selva són les dues principalslínies de treball que han rebut el suport de la Secretaria deJoventut

Aquest 2010 s’iniciaran les obres d’adequació d’estancesi locals de l’antic escorxador com a espai jove. Per a aquestprojecte d’inversió en béns immobles, la Secretaria deJoventut de la Generalitat ha atorgat una subvenció de 35.393euros.

Aquest nou equipament, ubicat al C/ Enric Coris de Cassà,on anteriorment s’havia desenvolupat l’Escola Taller, volconvertir-se en un punt de referència i espai d’oci i lleure perals joves del municipi. Per definir les activitats i els usos del’espai l'Ajuntament té previst organitzar un procés participatiuamb els joves.

Per altra banda, i en el marc del desplegament del Pla localde Joventut, les polítiques de joventut d’aquests dos anystambé van dirigides a desenvolupar actuacions i activitatsdes de diferents àmbits que afecten els joves. La dinamitzaciódels joves, el foment de la participació i l’organització d’accionsformatives, culturals i de lleure en són alguns exemples. Sotaaquests conceptes, la Generalitat ha atorgat 22.330 euros.

57.000 euros per apolítiques juvenils

El ple del mes de setembre va acordar per unanimitat donarel nom de Pau Claris, Josep Puig i el Pare Navàs, a tres carrersdel poble.

L'acord entre altres coses diu: Atès que segons l’article 9 delcapítol III del reglament de creació i funcionament de la Comissióde nomenclàtor i del procediment per a l’assignació dedenominacions de vies, espais i equipaments del municipi,aprovat el 20 de juny de 2008, la Comissió del Nomenclàtor ésqui ha d’elaborar la proposta definitiva de denominació.L’esmentada Comissió, segons es desprèn de l’acta del dia 21de juliol de 2010 i l’acta de 17 de setembre de 2010 va aprovarla proposta dels següents noms per a la denominació dels nouscarrers:

Pare Longí Navàs, (Cabacés 1858-Girona 1938) eminentnaturalista i considerat el primer especialista mundial enneuròpters. Infatigable investigador i autor d’una ingent llista dellibres, treballs i articles naturalistes. El farmacèutic i fabricant detaps Ernest Molinas el va acollirdurant la Guerra Civil i desd’aquesta residència cassanencava escriure molts articles per arevistes científiques i va continuarla seva recerca.

Pau Claris, (Barcelona 1586-1641) president de la Generalitatde Catalunya en el segle XVII al’inici de la Guerra dels Segadors ique proclamà l’any 1641 larepública catalana sota laprotecció de França.

Josep Puig (la Bisbal 1910 –Cassà de la Selva 1999).

El Moreno, sobrenom pel qualera conegut, va ser un gran instrumentista del fiscorn. L’any 1927va formar part d’Els Rovira, després va passar a la Unió i en elsanys trenta a la Unió Artística de Vidreres. Durant la guerra vaactuar a l’estranger amb la cobla: Bèlgica, França,Txecoslovàquia, etcètera. Després de la guerra va ser ingressaten un camp de concentració i quan en va sortir va ingressar a laUnió Artística i el 1943, juntament amb Josep Coll, a la coblaBarcelona. Posteriorment va formar part de la orquestra ElsFatxendes de Sabadell. El 1952 va ingressar a la Selvatana i el1955, a la Bisbal. Als seixanta-cinc anys va formar part delsfundadors de la cobla Ciutat de Girona on va estar-hi vuittemporades. Després va passar a la cobla Baix Empordà dePalamós. Són cèlebres les interpretacions de sardanes que vafer de Bufalo Bill, El Moreno i El Rosset (Composició que PauMarens, pseudònim d’Emili Saló, va escriure per a ell i per aJoan Parés), Cantem, Xerric, etcètera. Va obtenir el premisingularitat interpretativa OBP.

La denominació de Pare Navàs es donarà al carrer que estàmés proper al carrer Pompeu Pascual, el de Pau Claris, alcarrer paral·lel i més proper a la carretera de Caldes i el deJosep Puig, al carrer del Mas Cubell.

Es dediquen carrers a:Pau Claris, "el

Moreno" i Pare Navàs

Pau Claris

16 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVAC/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva

albertros69@hotmail.com

La consellera d’Acció Social i Ciutadania,Carme Capdevila, va visitar el divendres24 de setembre les obres d’adequació dela residència i centre de dia per a gentgran Sant Josep. Acompanyada pèrl'alcalde de Cassà i altres càrrecs delDepartament, la consellera va poderveure les obres efectuades al centre quehan permès ampliar en sis placesl'hospital de Cassà.

Fa un any que la Junta de Govern Localhavia aprovat el projecte d'adequació dediferents espais de la ResidènciaGeriàtrica Sant Josep, per tal de continuardisposant d'espais d'activitats comunes iaconseguir alhora ampliar en 3 noveshabitacions el nombre de places.

Amb aquesta actuació el nombre deplaces augmenta fins a un total de 75 queconjuntament amb les 25 que es disposaper al centre de dia, permeten acollirdiàriament un centenar de persones.

Aquestes obres s'han pogut finançargràcies a una subvenció del Departamentd'Acció Social i Ciutadania per valor de71.530 euros (85% del cost total).

Com es veu a les imatges, la conselleraCarme Capdevila i l 'alcalde, Carles

Ampliació de la Residència Geriàtrica

Casanova, van visitar el centre i les obresfetes, acompanyats del delegat delGovern de la Generalitat a Girona, JordiMartinoy, i el director dels Serveis

Territorials d’Acció Social i Ciutadania aGirona, Josep Viñas.

Fotos: J. Cabarrocas

17NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Consorcide les Vies Verdes de Girona van presentar el dissabte 25 desetembre al migdia, a la Sala l'Estació de Cassà, les noves ruteselectròniques de les vies verdes de Girona, un sistema de guiatgeGPS que interpreta, en llenguatge multimèdia, el patrimoni deles vies verdes situades entre Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.

A la presnetació hi van assisitir el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet; el director dels ServeisTerritorials a Girona, David Mascort; l’alcalde de Cassà de laSelva, Carles Casanova, i el gerent del Consorci de les ViesVerdes de Girona, Emili Mató, que van presentar el nou sistemainformatiu i en van fer una demostració pràctica fent un petitrecorregut pel carril bici fins a la zona de l'antic camp d'aviacióde Cassà.

Tal i com es va informar en l'acte, les e-rutes consten de tresitineraris principals, que comprenen les rutes Ripoll-Olot, Olot-Bescanó i Bescanó-Sant Feliu de Guíxols, i vint-i-dos itinerarissecundaris. L’usuari d'aquest sistema de guia virtual estàacompanyat per en Jep, un personatge virtual que guia elsvisitants per diferents pantalles multimèdia i interpreta elselements naturals i culturals presents en el camí. A més, a lapantalla, s’hi troba una descripció del recorregut, la durada, eldesnivell i altres punts d’interès.

Aquestes pistes es poden descarregar a la web de les viesverdes de Girona o llogar dispositius PDA en punts d’informacióde la ruta. El conseller va detsacar que amb les e-rutes es dónaun valor afegit a la pràctica del senderisme i el cicloturisme, comtambé es potencia l’esport de baixa intensitat i el lleure combinatamb la descoberta de l’entorn.

La primera versió del guiatge, per a Windows Mobile ja estàdisponible a la web de les vies verdes de la Diputació de Gironai ben aviat hi ha previst que es posi a disposició de l'usuariversions per a altres siatemes operatius de mòbils com Blackberryi Android. L'usuari pot escolir la versió en català, castellà, anglèso francès.

Presenten les ruteselectròniques deles vies verdes

Les autoritats van poder comprovar sobre el terreny elfuncionament d'aquests guiatges electrònics en un tram delcarril bici entre Cassà i Llagostera

El cost d'aquest projecte és de 95.000 euros i inclou laprogramació de les e-rutes, la redacció dels guions, l'adquisicióde 30 unitats de PDA amb GPS associat i els suports per ubicarels aparells al manillar de les bicicletes. La Generalitat hasubvencionat amb el 60% el cost del projecte i la resta s'hasufragat amb fons de la Diputació de Girona i el Consorci de lesVies Verdes que dirigeix el cassanenc Emili Mató.

18 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

"Quan la independència és l'unic camí..."Toni Strubell presenta Solidaritat Catalana a Cassà

En unes intervencions amb un alt compo-nent econòmic, Solidaritat Catalana perla Independència el partit que a Catalunyalidera l'expresident de l'FC Barcelona,Joan Laporta, va efectuar el diumenge 10d'octubre la seva presentació a Cassàdavant de prop de cent persones que vanomplir l'auditori de la Sala Galà.

La idea que la independència és l'uniccamí viable per al redreçament econòmicsocial i cultural de Ctalunya va ser l'eix deles intervencions dels representantsd'aquesta nova formació que es presentaa les eleccions autonòmiques del 28 denovembre. Els parlaments de Lluís Mosellai Uriel Bertran van estar més concentratsa remarcar els avantatges econòmics querepresentaria per als catalans laindependència d'Espanya; el futur cap dellista per Girona, Toni Strubell va incidirmés aviat en els aspectes culturals i vaacabar sintetitzant el sentit del nou partit:"ens uneix un desig: que aquesta nacióno es mori; i no la deixarem morir".

En els parlaments dels candidats de laformació que lidera Joan Laporta es vainsistir en assenyalar que el períodeautonòmic ja ha acabat per Catalunya iels pobres resultats aconseguits ambaquesta experiència deixen laindependència com a millor alternativa per

recuperar la força del país i la prosperitatdels seus habitants.

Uriel Bertran va recordar que desprésde les consultes independentistes arreudel país i la manifestació del 10 de juliol,res ja o serà igual a Catalunya i que aracap triar entre la pobresa (continuar aEspanya) i la riquesa (assolir laindependència). Per aixo elsrepresentants de Solidaritat Catalana vandir que es proposen entrar al parlamentper poder proclamar la independència i

van garantir que serà un procés pacíficque pot gaudir de beneplàcit europeu.

Intervencions d'Uriel Bertrani Lluís Mosella a Cassà

Toni Strubell, cap de llista deSolidaritat Catalana per Girona

19NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El mes de setembre vam obrir el centre Els Dofins, un centre desuport familiar i un espai lúdic i educatiu que ofereix als pares lapossibilitat de conciliar la seva vida laboral i familiar, adaptant-

nos a les seves necessitatsmitjançant la flexibilitat horàriaen que els nens i nenes podenassistir a les nostresinstal·lacions.

Os oferim un espai idoni percréixer i conviure amb altresnens i nenes, amb un tracteindividualitzat i amb unaatenció personal i propera.

Disposem de dife-rents espais amplis,flexibilitat horària,entorn acollidor, profes-sionals qualificats, patigran i assolellat i un ven-tall d’activitats extra-escolars.

Anirem proposantdiferents festes temà-tiques, obertes a tots elsnens i nenes, i tots elsdiferents cassals de l’any.

Ens avala la nostra experiència i el fet de pertànyer al’associació de centres de suport familiar que té uns 50 centres atota Catalunya.

C/ Remei, 113Cassà de la SelvaTel: 972464705 /

686730504www.centreelsdofins.es

centreelsdofins@gmail.com

Els dofins, un espailúdic i educatiu

c/ Remei, 113 Cassà de la Selva

20 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Àvia, on vas néixer?Vaig néixer a Cassà de la Selva, a la

carretera Provincial i davant d’allà on vaigviure fins que em vaig casar amb 19 anys.

Éreu molts germans?Actualment som 8 germans però seríem

9 si un no hagués mort en un accident detrànsit.

On vas anar a col.legi?A les monges del Cor de Maria fins que

vaig tenir 15 anys. Vaig fer els estudisnormals per aquella època i també vaigaprendre francés en classes particulars.

A què jugàveu quan éreu petits?A «retrats», borilles, als ossets, a lladres

i civils, a «xurromangomangotero», a notrepitjar ratlles, a la gallineta cega, a l’avió,a 1, 2, 3 marro és, a matar, a si la barquetaes tomba, a corda, a cuit i amagar....

I de joves, amb que us divertíeu?

Entrevista de néts a avis (21): Isabel Pi i Maynau

"M'agrada del tot fer de professorad'autoescola.. no hi puc fer res"

Anàvem de Festa Major, ballàvem a laSala Galà, fèiem berenades a la platja, al’hivern anàvem a bosc a esmorzar...

Quan vares conèixer l’avi?El vaig conèixer a Can Salvi que era un

bar que estava davant de la Sala Galà.També de vegades ell anava a casa mevaper llogar cotxes, doncs l’avi era taxista.

Quan vares començar a treballar?Vaig començar a treballar amb un

De l'àlbumfamiliar

21NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

senyor que feia de corresponsal de banca.La meva feina era anar a totes lesempreses i negocis a presentar-los icobrar les Lletres de canvi que era lamanera com els venedors cobraven elsproductes que els hi compraven.

Llavors vaig fer una mena d’oposicionsi vaig anar a treballar a un Departamentd’estrangeria, perquè sabia francès.

Com et vingué la idea de fer-teprofessora d’autoescola?

Després de casar-me vaig tenir dos fills:la teva tieta Eva i el teu pare i vaig estarun temps sense poder treballar fora decasa.

Fa 35 anys vaig anar a treballar a undespatx d’una autoescola i m’agradavaescoltar les preguntes dels alumnes i lesrespostes dels professors i vaig pensarque m’agradaria veure si jo també seriacapaç d’explicar-me i de fer-me entendrei així és com finalment em vaig treure eltítol de professora per poder ensenyar aconduir.

T’agrada molt aquesta feina?Sí, i tot i que he tingut oportunitats de

treballar en altres coses potser treballantmenys hores i guanyant més diners, noho he acceptat perquè m’agrada tant

aquesta feina que no hi puc fer res.Què penses fer quan et jubilis?Tantes coses que no sé si tindré temps:

Endreçar i classificar un munt de records,estudiar bé l’anglès. viatjar, ficar-me en elmón de la informàtica, fer moltes

passejades per la platja, anar a buscarespàrrecs, bolets, pinyes, teies...Tinctantes idees!

Sí, àvia, com sempre!!

Carla Arderiu i Camps

L'Isabel Pi amb la seva entrevistadora inéta, Carla Arderiu.

22 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

METEOROLÒGIQUES

SETEMBRE 2010

Temperatures:Mitjana del mes: 19,09 ºC (La mitjana

de setembre és de 20,55)Màxima absoluta: 29,9 ºC el dia 5 a les

11 h i 54 m.Mínima absoluta: 8,2 ºC el dia 27 a les

5 h 34 m del matí.Mitjana de les màximes: 25,23 ºCMitjana de les mínimes: 12,94 ºCPluges:Vuit dies de precipitació superior al litre:Dia 6: 1,5 litresDia 7: 7,8 litres. amb tempestaDia 12: 1,1 litresDia 16: 41,6 litresDia 17: 46,3 litresDia 21: 13,9 litresDia 23: 18,1 litresDia 24: 16,2 litresPrecipitació total: 143 litres (la mitjana

global de tots els mesos de setembre de72,87 litres)

Ràfega de vent més forta: 46,7 Km/horadel S/SO, el dia 7 (el de la tempesta) a les3 de la tarda Vent dominant més dies: Sud,durant 9 dies

(Dates tretes del Meteocat)

UN SETEMBRE MOLT

PLUJÓS

Si per alguna cosa destaca aquest mesde setembre és per les pluges,el dobledel que és normal. Repassant dades haestat el desè en el «ranquing» del queportem de registre, tot i que lluny encaradels 390 litres que varen caure l’any 1963i els 200 del 1959 en aquest mateixperíode.

Sens dubte bona notícia per la saó delscamps i pels bolets.

Les temperatures s’han mogut enparàmetres normals, si bé un xic mésbaixes del que és habitual en aquestperíode.

POLICIA LOCAL

ACCIDENTS SETEMBRE

2010

Accidents amb danys materials:Dia 4: C/ Provincial amb C/ Castellflorit.

Vehicle implicat: Renault-19. S’haencastat amb el transformador de la llum.

Dia 10: C/ Susvalls, 13. Vehiclesimplicats: Nissan Atleon i Ford Focus.

Dia 15: C/ Ardenya, s/n. Vehicleimplicat: Camió Mercedes-Benz-1828,amb els cables de telèfons.

Dia 18: C-250a amb la GI663. Vehicleimplicat: Hyundai Coupé. Sortida de via.

Dia 25: C/ Puigcugul amb Bonavista.Vehicles implicats: Opel Vectra i Peugeot-306.

Accidents amb ferits:Dia 10: Rotonda C/ Xavier Carbó.

Vehicle implicat: Volkswagen Golf. Resultaferit lleu el conductor d’aquest vehicle.

Dia 12: C/ Progrés amb Xavier Carbó.Vehicles implicats: Citròen-ZX i RenaultClio. Resulta ferit lleu el conductor delvehicle Renault Clio.

Dia 21: C/ Provincial amb C/Castellflorit. Vehicles implicats: FordTrànsit, Mercedes-Benz-S500 i OpelMeriva. Resulta ferida lleu la conductoradel vehicle Ford Trànsit.

Dia 30: C/ Progrés amb C/ XavierCarbó. Vehicle implicat: Volkswagen Golf.Resulta ferida lleu una vianant.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

0

5

10

15

20

25

30

Màximes, mínimes i pluges de SETEMBRE de 2010Temp. mitjana : 19,09 ºC. Pluja :Total l itres : 147

Neteja de boscos

23NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

NOCES D'OR

El passat dia 26 de setembre, va fer cinquanta anys que en JOAN RABASSEDAS iTARRÉ i la QUIMETA PASCUAL i LAROMAINE es varen casar. Ho han celebrat juntamentamb la seva família. MOLTES FELICITATS"

NOCES D'OR

El 15 de setembre enPere i la Úrsula hancelebrat 50 anys decasats.

Moltes felicitats!

NECROLÒGICA

A tu, DolorsVull parlar de la Dolors, en nom de

les mares i amigues dels equips defutbol de la UD Cassà de l'Albert, l'Arnaui l'Oriol. També de les que anàvem acaminar pels afores de Cassà i de lesmares de l'Escola La Salle.

Quantes vegades hem sentit a dir queno valorem prou el que tenim fins queho perdem...

... Però nosaltres ja sabíem que eresuna dona

emprenedora, valenta i amb ganesde viure.

Valoràvem les teves ganes de lluitar,d'esforç i superació.

Encara que les coses sortissin bé, tusempre deies que es podien millorar,que havíem d'aprendre molt.

Valoràvem la teva amistat, simpatia,empatia i el compromís de fer les cosesben fetes.

Valors que has transmès d'allò mésbé en els teus tres fills. Ho valoràvem.No calia que t'arrenquessin de lesnostres vides per adonar-nos-en.

Deixes en nosaltres una empremtaferma i duradora que serà impossibled'esborrar.

BATEIG

El passat 29 d´agost vam batejar a lanostra filla Èlia Olcina Brugués a l´esglèsiade Sant Feliu de Girona juntament ambels seus padrins i tota la famila. Moltesfelicitats! Enric i Iolanda

Dimarts, tancat perdescans setmanal

24 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Enguany a la ruta estiuenca de la Colla Excursionista hem marxatdels Pirineus, hem anat a descobrir els Alps Marítims, unesmuntanyes, semblants als Pirineus per alçades i paisatge perògrans desconegudes per la majoria de nosaltres. Ha estat unagran descoberta, per alguns! aquest any també hem fet récordde participants: 20!

La ruta de la Colla d'aquest estiu, dia a dia, ha estat la següent:Dilluns 9 d’agost: sortida i desplaçament fins a St, Martin de

Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30

Tel. 972 46 34 79

Ruta estiuenca pelsAlps Marítims

A dalt, a punt de sortir del Refugi de Nice. A sota, al cim del pic de l'Agnelière i una imatge del llac de Trécolpas.

25NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Vésubie. Pujar al refugi de la Cougurde.Dimarts 10 d’agost: Refugi de la

Cougurde 2100 m, cim de l’Agnel 2927 itornada al mateix refugi.

Dimecres 11 d’agost: Refugi de laCougurde -Pas des Ladres -Col de laFenestre- Refugi La Madone de laFénestre 1900mts

Dijous 12 d’agost: Refugi de LaMadone de la Fénestre 1900m., Cime duGélas 3143 mts i Refugi de Nice

Divendres 13 d’agost: Refugi de Nice2232m. -Mont Clapier 3045 m. i retorn alRefugi de Nice

Dissabte 14 d’agost: Refugi Nice - Refdes Merveilles 2111m.

Diumenge Refugi des Merveilles - Pontde Countet- Recollir cotxes i tornada aCassà.

Us oferim en aquestes pàgines algunesinstantànies d’aquells dies!

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: un bouquetin; les Mesdames de la tropa; al col de Fénestre; i a punt de sortir cap alcim de l'Agnel.

26 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Benvinguts amics! Hem iniciat un nou curs ple d’il·lusió i alegria! Amb moltesganes de treballar i aprendre moltes coses del nostre entorn, dels nostrescompanys/es, experimentant, cantant cançons, ballant, jugant i gaudint en totmoment d’allò que fem!

El setembre ha començat i infants nous ens hem trobat! Alguns ploraven,d’altres no deien res i d’altres jugaven ben divertits. Hem descobert per primeravegada com serà la nostra escola, la classe, la nostra educadora i tot elpersonal educatiu.

La nostra Llar té un pati molt gran i puc jugar a la caseta, al sorral, amb les

Benvinguts al nou cursde la Llar d'infants Taps

Gammacomercial

Celebrem els aniversaris dels alumnes de la llar!

27NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

pales, lesgalledes, les pilotes i els carretons... ipassar-m’ho d’allò més bé amb els meusnous amics.

Poc a poc aniré descobrint altres espaisde l’escola i estic ben segur/a que en totmoment gaudiré del que estic fent i trauréprofit de totes les experiències.

També hem celebrat els primersaniversaris i aquest curs els infants de P1tenim un pastís immens i , sabeu de queestà fet?....de bolquers!!! És maquíssim!

Quan els pares/mares em vénen abuscar em poso molt content perquè tincmoltes ganes de parlar amb ells de tot elque he fet durant el dia a l’escola.

La tardor ja ha arribat a la Llar i el properdia us explicaré tot el que hem començata aprendre! Fins aviat!

«A la tardor, fulles, castanyes i cargolsamb banyes»!

Juguem iaprenem de

tot!

28 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Aquests primers dies, l’Escola Aldric esposa les piles ben carregades, alumnes,mestres, hem començat a habituar-nosals nous horaris, cares noves, espais... ihem decidit els noms de les aules queaquest any estan relacionats amb El mónverd, ja que des de l’escola es preténrealitzar activitats i el projecte de medi

relacionat amb la natura, coincidint ambl’Any internacional del Medi Ambient i dela biodiversitat 2010. A més aquest inicide curs ha vingut marcat per la inauguracióoficial de les noves instal·lacions ambassitència del consellere Ernest Maragall.

Els nens/es de cada curs han pogut triat,per votacions, el nom de la classe que

més els ha agradat i que per tant, elsidentificarà durant tot aquest curs 2010-2011. Els noms que cada classe haescollit són: P3 les tortugues, P4A elscavalls, P4B els cérvols, P5A les òlibes,P5B les granotes, 1r els ratpenats, 2n Aels volcans, 2n B els conills de bosc, 3r/4tla del vent i 5è la dels llamps.

Ens posem les pilesEl conseller d’Educació, l’alcalde de Cassà de la Selva, la directora del centre i altres personalitats a l’aula de música del’escola, el dia de la inauguració.

Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700 e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es17244 Cassà de la Selva

29NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Totes les classes tenen un nom i unadecoració referents al medi natural: la

classe de P3, les tortugues; la deP4A, els cavalls; la de P4B, els

cérvols; la de P5A, les òlibes; la deP5B, les granotes; la de 1r, els

ratpenats; la de 2nA, els volcans; lade 2nB , els conills de bosc; la de3r/4t, el vent; i la de 5è, els llamps.

ADAPTACIÓ DE L'ALUMNAT

DE P3

Ja hi tornem a ser, la bata, la motxilla,...tot a punt per encetar un nou curs. I lagranota Carlota (la mascota de P3) queens ha esperat durant tot l’estiu avorridad’estar tant sola i esperant-nos amb moltail·lusió.

En aquest començament hi ha hagutde tot: plors, nens i nenes enganxats ales cames dels pares i mares, ... però micaen mica i amb la motivació de trobar-nosamb la Carlota, que cada dia ens porta

coses, hem anat superant les angoixesque suposa formar part de l’escola de nensgrans.

Hem fet moltes excursions: a les classesdels cavalls, dels cérvols, de les òlibes ide les granotes, al menjador, al conserge,a la biblioteca...

Ja hem triat el nom de la classe, desprésd’unes eleccions molt disputades,finalment som la classe de les tortugues.

Hem començat a gaudir dels espaiscomuns de l’escola: l’Eva ens ha explicatcontes a la biblioteca, hem fetpsicomotricitat, hem anat a música ambla Maria i la Judith d’anglès ens ha visitat.

Tot és nou, tot és engrescador i fem

moltes descobertes de les quals volemgaudir-ne durant tot el curs.

Agraïm a en Marc, el pare d’en Jan, laSira i la Iona, que ens va ajudar a muntarles noves estructures del pati d’infantil.Moltes gràcies!

DIBUIXEM A LA PLAÇA DE

LA COMA

Tots els alumnes de Cicle Inicial elprimer dijous dia 9 a la tarda van anar totpassejant a la Plaça de La Coma adibuixar. No feia sol i el cel estava molt

30 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

tapat amb uns núvols molt negres,pensàvem que cauria algun ruixat i queens mullaríem però al final no va caure niuna gota, per sort. Cada nen/a es va enduruna carpeta de l’escola amb un full enblanc. Allà a la plaça havien de dibuixarun dels tres edificis emblemàtics deCassà, Can Trinxeria, l’Ajuntament vell obé el Centre Recreatiu. Cada alumne/adesprés d’una prèvia observació vaescollir un dels tres edificis per dibuixar-lo.

DIBUIXEM L'ESCOLA

L’alumnat de Cicle Mitjà i Cicle Superiorel primer divendres, 10 de setembre, vasortir al pati de l’escola a dibuixar lafaçana de l’escola al natural i el rourecom a element destacat del pati. Aprofitant

Imatges dels alumnes P3: descobrintla mascota «Carlota»; votant el nomde la classe; asseguts en rotllana a

l’aula; jugant a la classe; i alumnes deP3 que miren com un pare munta una

estructura per jugar al pati.

el bon temps de l’ inici de curs i relacionatamb l’eix del món verd que treballemenguany.

ASSEMBLEA GENERAL

Aquest curs s’ha engegat una novaproposta, l’assemblea general a

Primària, que es durà a terme una vegadaal mes amb tot l’alumnat de Primària algimnàs de l’escola. Aquesta proposta vasorgir arran de les primeres tutoriesrealitzades les primeres setmanesd’escola i per tal de resoldre diferentstemes que afectaven a tot l’alumnat. Laprimera assemblea general es va celebrarel divendres 24 de setembre a la tarda.Cada grup classe va manifestar, a través

31NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

del seu delegat/da i del sotsdelegat/da, els punts parlats a lestutories per tal d’acordar i unificar criteris entre tot l’alumnat dePrimària.

A finals de setembre van començar les reunions d’inici decurs amb les famílies. Cada cicle ha realitzat, amb les mestrescorresponents, les reunions en dies diferents perquè les famíliesamb més d’un fill/a a l’escola poguessin assistir-hi.

INAUGURACIÓ INSTITUCIONAL DE

L'ESCOLA

El divendres 1 d’octubre a les 10 del matí ens va visitar elConseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Sr. ErnestMaragall, acompanyat pel nostre Alcalde, el Sr, Carles Casanovai altres personalitats per inaugurar la nostra escola, estrenada

A les imatges, alumnes de Cicle Inicial asseguts a la plaça de la Coma dibuixant Cant Trinxeria i els dibuixos de lafaçana de l’escola realitzats pels alumnes de Cicle Mitjà i Sicle Superior.

!!!!! Tot en construcciód'obra nova i petites

reformesPer informació: ens podeutrobar alC/ Esport, 1o trucar al tel.o fax 972 46 35 70

32 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

el mes de gener d’enguany, desprésde les vacances de Nadal del curspassat. Van descobrir un placacommemorativa del dia de la sevainauguració i tot seguit van visitar elcentre, on van recórrer les aules,saludant als alumnes i les mestres.Finalment van fer uns parlaments ala sala de mestres on el claustre valliurar al Conseller un escrit quemanifesta un recull de mancancesdes del Departament d’Educacióque dificulten el treball diari a lesaules.

Reproduïm la carta lliurada pel claustre de l'escola Aldric al'Honrable Sr. Ernest Maragall i Mira, Conseller d’Educacióde la Generalitat de Catalunya, amb motiu de la seva visita al centre:

Honorable Senyor,Avui és un dia especial per a nosaltres. Inaugurem

oficialment un projecte fet realitat, la nostra escola Aldric.Estem agraïdes i contentes perquè en el moment actual

som conscients de la dificultat i de l’esforç que comportaportar a terme una obra d’aquestes dimensions. Ens sentimafortunades pel fet de tenir la possibilitat d’estrenar un centrenou. Tenim un bonic edifici, som un grup de professionalsben avingudes amb molta il·lusió i ganes de fer la feina benfeta.

Tot i així, pensem que hi ha mancances prou importantsque mereixen una reflexió per part dels responsables delDepartament d’Educació, i és per això que des del Claustrede mestres de la nostra escola us volem fer arribar aquestarealitat.

El projecte educatiu de l’Aldric es basa en dos eixosprincipals. Per un costat, el treball de convivència, d’atencióa la diversitat, de cohesió i integració de les diferents culturesde l’alumnat i les famílies que conviuen al Centre (mitjançantel projecte de Nens d’Arreu). Ho tirem endavant amb lamàxima il·lusió i dedicació, però mancats de recursos.

L’Amadou ha arribat de Gàmbia i està a l’aula ordinàriasense cap possibilitat de suport individualitzat. On és l’aulad’acollida?

Com ens comuniquem amb la família si s’ha eliminat lamediadora cultural?

En Toni, la Yanira i la Roser necessiten un diagnòstic urgentper part de la psicopedagoga de l’EAP. Quan podrà atendre’lssi la dedicació a la nostra escola té una periodicitat insuficient?

Tenim un grup de dos cursos junts, que cada anyincrementa l’alumnat, i que presenta unes característiquesindividuals que dificulten la dinàmica de classe. Fins quanhaurem d’esperar per desdoblar-lo?

Com podrem atendre millor la diversitat si es va retallant lacontractació de mestres per fer suports?

I la matrícula de P3, que supera la ràtio establerta?. Aquestcurs comptem amb el suport de la TEi, i quan facin P4?

D’altra banda, el treball per projectes suposa un altre puntalde l’escola. Es parteix dels interessos de l’alumnat i delcurrículum, de la recerca i selecció d’informació, de la implicaciódels nens i nenes en el procés... Treballem sense llibres detext, ens elaborem els materials educatius, fem tallers, activitatsi diferents agrupaments, i en canvi tenim una biblioteca ambpoc fons bibliogràfic (cedit únicament per l’Ampa, les famíliesi l’Ajuntament). Des de l’escola les mestres hem anat fentformació, s’han presentat diversos projectes per aconseguirsubvencions per dotar la biblioteca de llibres (Punt Edu,convocatòria del Ministerio de Educación, etc...), imalauradament se’ns han denegat de manera reiterada. Quèmés hem de fer per aconseguir recursos i una biblioteca digna?.

Tenim pocs ordinadors i la xarxa informàtica no funcionacorrectament, malgrat ser un edifici de nova creació. Davantde tots aquests problemes, no rebem suficient suport tècnic nisabem qui se n’ha de responsabilitzar de solventar-ho. Pernosaltres és un tema de gravetat, doncs ara les TAC són unaeina i un recurs bàsic pels aprenentatges de l’alumnat i per lafeina del docent.

Com podem treballar amb les noves tecnologies si laconnexió falla constantment?

I el material bàsic (taules i cadires) que ens manca a l’aulade 5è, música, anglès i plàstica?

Com a Claustre volem aprofitar l’avinentesa perquè coneguila nostra realitat (amb noms ficticis) i li agrairíem que hi poguésdedicar un temps de reflexió. Avui que es descobreix la placai queda oficialment inaugurat l’Aldric, ara que tot llueix, tant debo totes aquestes mancances es puguin resoldre properament.

Creiem que aquests canvis són possibles i ens beneficiarana tots. A més pensem que tota la comunitat educativa li hoagrairà.

AtentamentEl Claustre de mestres de l’Aldric

El Conseller d’Educació,l’Alcalde de Cassà de la Selva,

la directora del centre i altrespersonalitats en una de les

aules de primària.

Carta al conseller d'Educació

33NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Comencem el mes de novembre amb una festa ben arrelada: «Tots Sants». I en lacelebració litúrgica d’aquesta diada se’ns llegeix el text de l’Evangeli de les«Benaurances», com el camí per aconseguir l’autèntica felicitat. Un text que, sovint,topa ben de ple amb l’anhel de felicitat de l’home d’avui, que la busca per camins benallunyats del missatge de Jesús.

BERNARD BENSON té un conte –»la corda i la cadena»–, senzill i prou il·lustrador, sobre lafelicitat. Aquí el teniu.

«Dos vailets que volien ser exploradors, es van perdre entre boscos, i de sobte… vantrobar per casualitat un camí secret, tot verd i bonic, i justament davant seu hi havia unrètol indicador: «FELICITAT». Es posaren a explorar-lo i, tot marxant al llarg del camí,trobaren una caseta.

S’anava fent fosc i estaven una mica espantats… De manera que van trucar a la portamolt fluixet. Un home vell va obrir-los; ells, gairebé es posaren a fugir, però l’home vamirar-los de manera tan simpàtica que es van desdir. Va invitar-los a entrar i amb ellscompartí la seva sopa… Es van trobar molt millor. I tot mirant al seu entorn, van veure unacosa estranya. Del sostre penjava una grossa cadena i, al costat, hi havia una cordagruixuda, i uns petits tamborets al voltant. Quina situació més estranya, van pensar. Vanmirar enlaire; van mirar avall, van mirar a l’entorn… però no ho entenien. I preguntarenal vell:

– Perdoneu, senyor, però quina cosa feu?– Ajudo la gent a trobar la felicitat!– Si us plau, ensenyeu-nos-ho. Això és exactament el que estem buscant.– Amb molt de gust, -digué el vell. Tothom ho pot aprendre, si ho desitja de debò.

Seieu en aquests tamborets, sense fer soroll, i mireu amb atenció la corda i la cadena…potser us faran descobrir alguna cosa.

Ells es van asseure i anaren mirant, mirant… però no passava res, ben bé res.– Això no funciona, això no va, -digueren els vailets.– Mireu-ho d’una mica més a prop…, -digué el vell.Ho feren i, de sobte, van adonar-se que cada anella, que cada cordill de la corda

representava quelcom important i això ho duien justament escrit a sobre.– Encara no ho entenem.– Ara us ho explico, -va dir el vell amablement. Molta gent gran comet un error

fonamental. En el seu cervell es fabriquen una mena de cadena formada per totesaquelles coses que consideren importants en ordre a la seva felicitat… i quan unaanella es trenca, cosa que passa sovint, tota la seva cadena es trenca, i tota la sevafelicitat se’n va a rodar! Per culpa d’una anella totes les altres anelles perden la sevautilitat, encara que totes elles, en si mateixes, segueixin en plena forma!

– És veritat, ja no serveixen de res, -digueren els vailets.– Sí, i això perquè quan algú té un petit incident, com és perdre la clau de casa, sembla

que s’hagi enfonsat el món sencer.– I què s’hauria de fer? –preguntaren els vailets.– Cal aprendre a retòrcer cordes de felicitat. Així, si algun cordill es trenca, encara que

la cordi resti una mica afeblida, res no cau.– I és molt més fàcil d’arreglar, -digueren els vailets.– Ben cert!, -digué el vell.– Però, per què la gent comet aquest mateix error tota la seva vida?– Perquè no s’aturen a pensar-hi, -va respondre l’home.– Us estimem, -van dir els nois. I el vell va somriure. I s’adormiren a la vora del foc.L’endemà, quan estaven a punt de marxar preguntaren al vell:– Acaba aquí el camí cap a la felicitat?– Oh, no! Vosaltres amb prou feines l’heu encetat; jo tinc molts amics al llarg de la

ruta… els heu d’anar trobant tots i, quan arribareu al final del camí, sabreu alguna cosasobre la felicitat, sense oblidar mai que, conèixer quelcom és una cosa, però viure-ho…n’és tota una altra!»

Deixem de banda la cadena amb les seves anelles i anem trenant la corda, quan esdesfili. Ben segur que no estarem massa lluny del camí que ens proposa Jesús en lesBenaurances.

Enric Plantés i Badosa

Els sants, les benaurancesi el camí de la felicitat

34 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El Dia del Cremat, la pluja hi va dir la sevai això comportà que es canviés de data(del 17 de setembre va passar a l’1d’octubre). Aquest fet motivà que no hihagués l’afluència de gent d’altres anys,tot i que en aquesta segona temptativa eltemps va ser excel·lent.

La cobla que hi va posar la part musicalva ser la Ciutat de Girona i es vareninterpretar les dues sardanes habitualsd’aquesta festa: «El foc de Castelló», del’Antoni Agramunt i «Els tres cafeters deCassà», d’en Miquel Tudela, dedicada alsprimers que varen preparar el cremat enaquell llunyà 1975.

A mitja part es va servir un tast del típic

cremat de la diada, preparat per en JoanMias amb l’ajuda d’en Carles Casanova.

CONCURS DE COLLES

Aquesta any també hi ha hagut novetaten el concurs, perquè se n’ha canviat ladata i l’emplaçament. Va ser matinal, alPasseig Vilaret, i dintre dels actes de laDiada Tardoral. La intenció delsorganitzadors era acostar-lo més al centredel poble.

Aquest concurs era vàlid per alCampionat Comarcal de les ComarquesGironines. Els resultats van ser:

En alevins: primera, Estel de lesGavarres, de Cassà –i campiona tambéen galop de fantasia–. En infantils:primera, Montgrí 2000, de Torroella. Engrans: primera, Claror de goges, deBanyoles; segona, Mans amigues, deCassà; cinquena, Aires cassanencs, deCassà. La revessa la va treure Continuïtatdel Montgrí, de Torroella, i en galop defantasia, primera, Claror de goges, deBanyoles. En veterans: primera, Torroella,i tercera, Amics dansaires, de Cassà.

La sardana revessa era «Caliu», deJosep Manuel Paños i tirava 35 x 68.

Col·laboradors del Concurs de Collessardanistes: Generalitat de Catalunya,

Imatges de les activitatssardanístiques tardorals

Cremat i concurs dins la diada tradoral

35NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-cació, Caixa Girona, Caixa de Pensions, CaixaPenedès, Devissy. Esports Cassà, FusteriaBosch, C. Metàl·liques Roser, Fusteria JosepPla, Embotits Cañigueral, Robert Bosch i Coll,Serreries Garolera, Pastisseria Nèctar, ArtFloral, Llibreria Dalmau, Gestió Selip S.L.,Instal.lacions Califred, Cions. Ll. Maymí, CentreRecreatiu i Serralleria Trias Vicens.

DIADA TARDORAL I

BOTIFARRADA

El primer diumenge d’octubre –enguanyel dia 3–, amb un temps esplèndid, va tenir

lloc la Vint-i-setena Diada Tardoral, ambels actes ja tradicionals: doble ballada desardanes i una botifarrada popular, actesorganitzats per Amics de la Sardana, encol·laboració amb l’Ajuntament de la vila.

Ja hem dit que el temps va acompanyari això va permetre que la festa fos d’allòmés lluïda; va haver-hi mola gent, airosessardanes, botifarres a la brasa i bon vi.

A 2/4 de 5 de la tarda va començar ladoble audició de sardanes amb les coblesBaix Empordà i la Flama de Farners. Lesbotifarres es varen servir a partir de lasegona ballada a un preu a prova de crisi:un euro el soci i tres euros el no soci.

La Diada, organitzada per l’entitat

sardanista local, comptava amb elpatrocini, a més del dels Amics de laSardana, de l’Ajuntament i de la Diputacióde Girona. Varen col·laborar en l’acte:Embotits La Selva, Agroselva, FlecaCristià i Carnisseria Vilà.

SOPAR DE GERMANOR DE

LA COLLA ALEVINA

El dia 1 d’octubre va haver-hi un soparde germanor de la colla alevina Estel deles Gavarres, en una coneguda pizzeriade Cassà. En tot moment hi hagué un bon

UN CARRER PER AL "MORENO"El ple de l’Ajuntament del mes de setembre va acordar

dedicar un carrer al músic Josep Puig «el Moreno» (1910-1999) conegut com un del millors fiscornaires que hi hahagut. Natural de la Bisbal, Josep Puig i Castelló va viuremolts anys a Cassà on actuà en múltiples ocasions amb lescobles en les que tocà, entre elles la Selvatana, la Principalde la Bisbal i la Ciutat de Girona. El músic donarà nom a uncarrer de la urbanització mas Cubell.

Dos moments de l'audició de la diada tardoral; a sota unacolla cassanenca al concurs del matí.

36 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

L'APLEC DEL REMEI

ACABA EN PLUJA

Tot i el temps molt insegur, elsorganitzadors de l’Aplec del Remeivaren decidir tirar-lo endavant.Malgrat la circumstàcia esmentadaun bon nombre de cassanencs esvaren desplaçar cap al veïnat deSangosta per assistir als actesprogramats.

Va haver-hi la Missa, enguanyamb l’acompanyament de la LaPrincipal de Cassà i seguidament,les sardanes a cura de la mateixacobla. A manca d’una sardana, lapluja finalment s’afegí a l’Aplec iaquí es va acabar la Festa.

ambient, que reforça els lligams decompanyonia entre els menuts dansaires.

Queden dos concursos per enllestir latemporada: el dia 26 d’octubre hi hauràhagut el matinal de Banyoles i el dia deTots Sants, el de Fires de Girona.

La festa de cloenda de la temporada deles colles es farà al restaurant FornellsPark, el dia 20 de novembre.

ACTIVITATS SARDANISTES

PER AL MES DE

NOVEMBRE

Per al proper mes de novembre hi haprevistes aquestes activitats sardanistes:

- Dia 14, a can Violant (veïnat de Mont-roig), celebració de la Festa de Sant Martí:al migdia, OFICI I AUDICIÓ DESARDANES a cura de la cobla la Principalde Cassà.

- Dia 27, al Teatre Puig d’Arques,extraordinari concert de sardanes amb laCiutat de Girona.

- L’endemà, 28, al Pavelló Polivalent,DOBLE BALLADA DE SARDANES a curade les cobles la Principal de Banyoles i laPrincipal de Cassà.

La garlanda suaument esdeslliga;

desfent-se s’eixampla, esvaint-se alvoltant;

cada mà tot deixant a l’amiga,li sembla prometre que ja hi

tornaran.Ja hi tornaran, de parella en

parella!Tota ma Pàtria cabrà en eixa anella,i els pobles diran:la sardana és la dansa més bellade totes les danses que es fan i es

desfan.

Fragment de la poesia «La Sardan»,de Joan Maragall i Gorina, amb motiu

del 150è aniversari del seu naixement idel centenari de la seva mort.

37NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Com tots els nens i nenes, els gegants de Cassà també hancomençat el curs el mes de setembre amb dues cercaviles moltsonades: Santa Tecla (19-09) i la Fira del Món Geganter, a Calellade la Costa (25 i 26-09).

Feia mesos, des de la Festa Major d’enguany, que els nostresgegants no es passejaven per Cassà i, la veritat, ho trobàvem afaltar. La Botiga al Carrer i la Fira d’Energies Renovables fan quemolta gent de Cassà surti i això es reflecteix en la cercavila deSanta Tecla, que sempre és plena a vessar. Aquest any, en lanostra ruta, com a novetat, ens va acompanyar el gegant deCampllong, en Quirze, a qui ja us vam presentar en el númeroanterior del Llumiguia.

D’altra banda, també vam participar a la Fira del Món Geganter,

que es va celebrar a Calella de la Costa. L’any passat es va fera Cassà i va ser un gran èxit, que esperem que recordeu durantmolts i molts anys. Van ser dos dies de molta activitat: xerrades,mostra de ball de gegants infantil, presentació de gegants d’altrescontrades (Illes Balears), cercavila nocturna, cercavila degegants i capgrossos, presentació de noves figures del 2009-2010 i proclamació de la fira del 2011, que finalment es farà aUlldecona. Dos dies de continu espectacle que us recomanemd’allò més, per als que sempre ens seguiu i compartiu ambnosaltres aquesta nostra gran afició: el món geganter.

Colla Gegantera de Cassà de la Selva

Santa Tecla i la Firadel Món Geganter,per obrir nou curs

Elsnostresgegants,de fira aCassà iCalella.

LLUÍS MAYMÍCONTRACTISTA D'OBRES

C/ del Raval, 31Tel. i fax: 972 46 11 74

· REFORMES· CUINES· BANYS· REPARACIONS

· OBRA NOVA· CONSTRUCIONS· RESTAURACIONS DE MASIES

38 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Repassem l’actualitat de les darrerssetmanes a l’Escola Puig d’Arques.

VAGA POC GENERAL

Al claustre de la nostra escola vamdecidir, al final, no adherir-nos a la vagageneral del 29 de setembre, excepte unmestre, que va exercir el seu dret a fervaga. Malgrat que no la vam fer, algunsmestres no estem d’acord amb lesretallades imposades, ni amb els serveismínims imposats ni amb els canvis en lajornada intensiva del mes de juny. I peraixò vam voler expressar les nostresqueixes en forma de pancartes reivindi-catives a la façana de l’escola, com es veua la imatge de la dreta d’aquesta columa.

ACTIVITATS A EDUCACIÓ

INFANTIL

Els més petits de l’escola aquest anysom els «indi», els de la senyoreta M.Carme som els «indis vermells» i els de la

classe de la senyoreta Isabel, els «indisgrocs».

Els primers dies ens han ensenyatl’escola i els nostres companys icompanyes d’infantil. Al pati juguem ambells i amb les galledes, pales i carretons.Encara ens enyorem una mica, però a poca poc ens coneixerem i farem bons amics.

Els de P4 tornem a l’escola desprésd’un estiu molt divertit i ja hem deixat deser «pastissers» i «cuiners». Ara som els«pirates» i els «cavallers»!

Aquest any ens espera un curs pled’aventures entre timons, mapes, garfis itresors; entre espases, banderes, forquesi viatges. Estem molt contents de ser unamiqueta més grans!

Els de P5 ho diem ben fort: «Ja som aP5! Els més grans de l’educació infantil!»

A dalt, la classe dels cavallers i la dels pirates; a sota, benvinguda als alumnes de primer de cicle incial.

Ens posem a rutllar en tots els nivells

39NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Els alumnes de p3 són indis grocs i indis vermells. A sota, els alumnes de segon donen la benvinguda al seus companysque comencen primer.

Hem deixat de ser «veterinaris» i«metges» i ara som els «cavalls de mar» iels «dofins». A través d’aquests noms ensendinsarem en el món aquàtic peraprendre i gaudir-ne!

FESTA DE BENVINGUDA A

CICLE INICIAL

Aquest dijous passat a la tarda vàremcelebrar amb els alumnes de cicle inicialla tradicional Festa de Benvinguda alCicle.

A la tarda vàrem anar al Parc de l’Estaciói els alumnes de segon vam cantar duescançons de benvinguda als alumnes deprimer: «Volo ben alt», de l’autor ÀngelDaban i «Els dits», de l’autor Rah-monRoma, i els alumnes de primer vam cantartambé dues cançons als alumnes desegon. En aquest cas cantàrem lescançons populars «L’escola» i «De dintred’una poma». Finalment tots junts vamdansar «El ball del rogle» i per recuperarforces vam fer una bona berenada. Lafesta va finalitzar amb una entrega de jocstradicionals, fets pels alumnes de segona plàstica, als alumnes de primer.

VISITA A L’HOSPITAL

El passat 1 d’octubre, els alumnes decicle inicial vam anar a l’hospital geriàtric

que tenim al costat de l’escola a cantarunes quantes cançons als avis que hiresideixen. Celebraven El DiaInternacional de la Gent Gran, i desprésde cantar les cançons vam regalar una

40 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

rosa a cada avi i àvia. Va ser una jornadamolt emotiva, on la comunió dels avis ambels nens regala somriures a tots.

TALLERS A CICLE INICIAL

Aquest curs, davant de la bonaacceptació i èxit que van tenir l’any passat,hem iniciat els tallers a cicle inicial.

La durada dels tallers serà de quatremesos i els alumnes s’organitzen en petitsgrups flexibles. Les propostes didàctiquesdels diferents tallers són ben variades: desde movie maker, contes catalans,moixaines i cançons, costura, teatre detitelles en anglès…

Durant aquest curs l’alumnat tindràl’opció de fer dos tallers diferents, i al finaldel període es farà una representació permostrar el fruit de tots els tallers.

TALLERS A CICLE MITJÀ

Els tallers a cicle mitjà ja estan moltconsolidats. Els alumnes aprenen d’unaforma divertida a expressar-se amb el cosi de forma verbal. Els tallers que esproposen són: sardanes, jocs de la parla,

teatre, escenografia, expressió corporal ijocs cantats. Al final de cada trimestre elsalumnes faran una representació, onmostraran tot el que han après durant eltaller. A passar-ho molt bé!

«COM UN MIRALL»

El passat 4 d’octubre, la companyia Elsomni del Drac va venir al teatre adelectar-nos amb un concert de poesia

anomenat Com un mirall. Aquestespectacle està inspirat en l’obra de JoanaRaspall i es basa en un espectacle visualdels seus poemes. A través de la músicai les imatges projectades, la companyiafa entrar els espectadors en un móntotalment màgic. Els actors, a través de lamúsica i les imatges, van recitant elspoemes de Joana Raspall i els fan moltmés atractius per als alumnes.

Els alumnes van descobrir el món de lapoesia d’una forma més amena i això ha

Els alumnes de cicle inicial cantantuna cançó als avis de la residència.

41NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

estat un punt d’inici per motivar l’alumnaten el Pla Lector, que s’ha endegat aquestany a l’escola.

Però, qui és la Joana Raspall?És unaescriptora i bibliotecària nascuda aBarcelona l’any 1913. És autora de tresdiccionaris –de sinònims, de locucions ifrases fetes i d’homònims i parònims–. Peròsobretot s’ha dedicat al teatre infantil i lapoesia.

I la companyia? El Somni delDracrecorda la música del grup mallorquíAntònia Font. Són una companyia que esdedica a la divulgació de la cultura popularde casa nostra i que enllaça la música i elteatre visual per arribar al públic,principalment l’infantil.

ELS DE SEGON VAN AL

LICEU

El passat 7 d’octubre els alumnes de segon vam anar al Liceua veure l’obra Pere i el llop, de Sergei Prokòfiev, un conte musicatinterpretat per una orquestra simfònica i representat per unstitelles gegants florescents molt originals. Els alumnes s’ho vanpassar d’allò més bé i van tenir l’oportunitat de poder visitar elgran teatre del Liceu.

SORTIDA PEL POBLE DELS DE TERCER

Els de tercer ja han començat l’estudi del nostre entorn mésimmediat; des de l’escola i voltants, aniran coneixent els tretsmés importants del municipi de Cassà.

De moment ja han fet una volta de reconeixementi d’orientaciópels carrers més propers.

A dalt, els Dofins, dibuixant, i els Cavalls de mar, a informàtica; a sota, sortida pel poble i la representació Com un mirall.

La colla de segon, davant elLiceu

42 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Ja han passat unes quantes setmanes iestem ja com peixos a l’aigua altre copdins les aules amb els companys i lesmestres, i començant a agafar el ritme que

ens permeti anar avançant.Donàrem la benvinguda als més petits,

els de P-3, enmig d’una mica de descon-cert i quatre plors que van superar ben

Tres escenes de l'activitat recent: diada del pedal, activitat esportiva de 4t d'Eso i sortida dels alumnes d'Educació Infantil

Anem agafant el ritme de treball i estudiaviat. Ja ben integrats a la nostra escolaon passarem, amb tots plegats, un muntd’experiències i ben segur que els alum-nes assoliran un mar d’aprenentatges.

Ja tenim la decoració dels passadissosenllestida, de fet ja fa setmanes que latenim, enguany sobre les diferentsestacions. També tenim les nostresmascotes que ens acompanyaran duranttot el curs: la Maria Marieta , el dofí Bocatíi el lleó Valentí.

Ja férem també la reunió amb els paresi mares de cada curs on els explicàremles característiques bàsiques delsrespectius cursos i els demanàrem lacol·laboració per tal d’anar tots a l’una ambl’educació del seus fills.

Xavier Pla i Buscató

43NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

SORTIDA A MARINELAND

Els alumnes de P4 vam anar a Marine-land a veure com és en realitat la nostramascota: el dolí Bocatí. La primera sor-presa agradable del dia va ser que éremels únics escolars de les instal·lacions.Això ens va anar molt bé ja que tot era pera nosaltres i hi havia molta tranquil·litat.

La visita no ens va decebre ja que elsdofins ens van mostrar totes les seveshabilitats … i sempre rient.

També vam gaudir de les actuacionsd’unes foques, molt simpàtiques, que

se’ns van acostar fins quasi tocar-les.També visitàrem altres instal·lacions del

parc i desprès de dinar i jugar una estonatornàrem a casa molt contents i satisfets.

CONVIVÈNCIA A SISÈ DE

PRIMÀRIA

Els alumnes de sisè anàrem, ambbicicleta, fins a Llagostera, al Casal Parro-quial, a fer una jornada de convivència.

El punt de trobada va ser al Parc delCarrilet a les nou del matí. Abans de sortir

Els alumnes de P-4 vam quedar impressionats de les habilitats dels dofins i altres animals aquàtics de Marineland. A sota,dues activitats a educació infantil.

ja vam tenir la primera avaria: una rodapunxada!.

Quan arribàrem a Llagostera, desprésd’uns quants petits problemes amb lesbicicletes, vam esmorzar i jugàrem unaestona.

Més tard ens van reunir tots els alumnesi els mestres i vam fer el «joc de lestonyines o dels paquets». Consistia a agru-par-nos segons el nombre de personesque ens deien els mestres. De sis en sis,de tres en tres... Molts dels nens i neness’agrupaven amb els amics però això noera ben bé el que es pretenia ja quesempre havíem de buscar altres nens o

(7e)

(2,50e)

44 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

nenes per fer els paquets exactes.Quan acabàrem els mestres ens van dir les coses que havíem

fet bé o malament. El mestre Díez ens va explicar també unahistòria sobre l’amistat i ens va fer adonar dels pocs amics deveritat que tindrem al llarg de la nostra vida.

Finalment férem un joc en el que havíem d’escriure cosespositives d’un company o companya en un paper. Ens el donaranun dia per veure què és el que opinen de nosaltres els nostrescompanys de nosaltres.

Havent dinat i després de jugar una estona més vam fer una

pregària, cantàrem unes quantes cançons i ja marxàrem.Crec que la majoria de nosaltres vam treure molt profit sobre

la jornada. Va ser interessant i entretinguda.

Albert Iglesias 6è A

ELS MEUS PRIMERS DIES D'ESO

Les meves impressions del primer dia van ser molt variades.Per començar, la nit abans em va costar penes i treballs detancar els ulls. No sabia segur si volia o no començar i estavauna mica neguitosa. Quan per fi va arribar el gran dia, se’m vafer tot molt curt. Em van explicar el funcionament de secundària,vaig conèixer la gent nova... i moltes coses més! De seguida, emvaig adonar que passaria un curs genial. Durant els primers diesem sentia una mica estressada amb el tema dels deures, el fetde voler fer-ho tot perfecte i anar repetint les coses un munt devegades, portar cada dia els llibres que toquen... Trobo moltadiferència respecte al curs passat però em sembla que m’agradamés la secundària, tot i que tinc molta més feina. L’any passat,però, no pensava el mateix. No perquè ho veiés massa difícilsinó perquè faria un gran canvi. D’altra banda, passaria d’estaramb els més grans a ser dels més petits. Però ara ho veig totmolt diferent. Sí que potser m’he sentit petita alguna vegada

Quatre instantànies de la jornada de convivència a Llagostera

45NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

però no pas més que el curs anterior. Benal contrari, moltes vegades em veig mésgran. Pel que fa als mestres, la majoriaem cauen molt bé.

És clar que sempre n’hi ha algun queno t’acaba de fer el pes però això és elque menys importa. Les primeres classeshan anat perfecte, almenys per a mi.Potser no pensaré el mateix quancomencin els exàmens, però, de moment,la meva opinió sobre secundària és moltbona.

Maria Pérez / 1r ESO

HEM COMENÇAT UN NOU

CURS

Asseguts a les cadires,amb la bossaplena de llibres per explorar i amb unestoig sobre la taula carregat de llapisafilats i gomes, encara senceres,escoltant més o menys el mestre i amb unpunt d’absentisme en la ment mirant unpunt fixa de la pissarra, penso en tot elque he deixat enrere aquest estiu.Aquelles tardes amb els amics a la

piscina, al matí ens el passàvem dormint.Aquelles nits amb una pizza davant i lesbromes dels companys del costat...Aquelles jornades amb la bicicletapedalejant... Tot això ens porta una grannostàlgia. I mentre el mestre va explicantles característiques d’aquest curs que jaés el meu penúltim a l’escola.

Només el soroll del timbre, estrident percert, ens torna a la realitat i pensem queara sí les vacances s’han acabat i quecomencem un nou curs que de momentsembla es pot fer llarg. A l’hora de la veritattot passarà molt de pressa com sempre.

Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

Activitats d'estudi i esport els primers dies de curs delsalumnes d'ESO

46 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Un curs que pot estar ple de noves experiències que ara per aradesconeixem. Per això cal que ens carreguem ben bé les pilesal 100% ja des de bon començament. No patim, l’estiu tornarà.

Robert Planas / 3r ESO

EL MEU PRIMER DIA A SECUNDÀRIA

Hola, sóc en Marc, i us explicaré com he començat l’ESO. Alprincipi estava una mica desconcertat pel tema dels llibres i elmaterial que havia de portar, però això se soluciona ràpid. Pelque fa als amics no he tingut cap problema, ja que des de P4vaig a la mateixa escola, i no me’n falten pas, i els companysnous, doncs no se què us puc dir, s’han integrat bé i d’amics jaen tenen tots.

El vertader problema... els professors. Cadascú vol els deuresd’una manera distinta i cada un té particularitats especials,caràcters diferents, n’hi ha que són molt rectes i estrictes i n’hi had’altres, per exemple, que deixen parlar a la classe (que això novol dir que estigui bé). Després hi ha el tema de les notes, i ésque ara a secundària hi ha tres notes diferents: conceptes, actitudi procediments, que també varien segons el professor il’assignatura. Aleshores hi ha les assignatures, la majoria ja lesfeia en cursos anteriors, però n’hi ha més d’una de nova, perexemple tecnologia o hora complementària, a mi no em sonavende res fins ara. Una assignatura nova no només per a nosaltres

sinó també per tot secundària, és el FAIG, ja que és el segon anyque es fa aquí a l’escola i em sembla que només es fa a algunesescoles de la Salle. El FAIG és un projecte que té com a objectiumillorar les relacions entre companys i aprendre a treballar engrup.

Un aspecte bastant bo de secundària, almenys per a mi, ésque ara ens fan fer bastants treballs per ordinador, i ja no hemd’escriure tant a mà. Tampoc tenim llibretes, fem servir fulls, iaixò és un avantatge perquè la maleta ja no pesa tant, però ésun desavantatge perquè pots perdre papers o se’t poden trencar.Per últim, hi ha el tema de les classes, i és que gairebé cadahora hem d’anar a una aula diferent, per exemple el laboratori,l’aula de tecnologia...

Vaja, això de començar una nova etapa es nota, però engeneral, cap problema.

Marc Peradalta Negre / 1r ESO

REUNIONS AMB LES FAMÍLIES

Com cada any a finals de setembre, principis d’octubretingueren lloc les reunions amb les famílies. Començaren ambuna xerrada del gmà Joan Casas, director del centre, quecomentà qüestions d’àmbit general .

Posteriorment cada tutor anà, amb els pares /mares del seucurs, a la classe corresponent on explicà les característiques delcurs en concret i els eixos fonamentals que treballaran aquestany fent especial èmfasi en el treball i esforç que cadascun hi hade posar. Al mateix temps es va demanar als pares i mares elmàxim de col·laboració amb l’escola per tal de seguirconjuntament el mateix camí.

TaxacionsCertificats d'habitabilitat

Certificats de solidesa i altres...

Diverses imatges de la trentena edició de la diada delpedal, una festa que va venir acompanyada d'un temps

ben estiuenc que n'afavorí la participació.

47NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

30 ANYS DE DIADA DEL

PEDAL

Un any més, i ja en van 30, celebràrem latradicional Diada del Pedal. Fou el primerdiumenge d’octubre i aplegà nombrosesfamílies, al voltant de 220 persones, al Parcdel Carrilet per començar la passejada. Ambla policia al davant obrint camí i tots elsciclistes darrera . Per alguns dels més petitsben segur que va ser una aventura anaramb bici envoltat de molta més gent que nofossin només els pares. El recorregut, comsempre, era planer i sense dificultat pelscarrers del poble i posteriorment agafant elscamins veïnals que ens portaren al veïnat d’Esclet fins l’ermitade sant Vicenç, punt i final de la pedalada. Algunes famíliesaprofitaren l’avinentesa i es quedaren a dinar al paratge verdque envolta la masia... el dia estiuenc hi va acompanyar.

A dalt, la nostra presència a la fira deSanta Tecla; a la dreta tenim la colla

gegantera al complert el dia de la FestaMajor de Sant Andreu Salou.

Cal destacar també la participació de l’AMPA de l’escola enles activitats organitzades durant la Fira: la cercavila amb elsgegants i la colla gegantera que els acompanyà per diversoscarrers del poble i la parada que van muntar al carrer Major.

48 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

L’estiu ha passat més de pressa del quetots voldríem i ja som a l’institut altre cop.Aquest curs 2010-2011, però, l’hemcomençat el 7 de setembre. Per tant, enshan quedat pocs dies per preparar lesclasses amb tota la feinada que aixòcomporta. Com ja es va comentar en lacrònica del mes de setembre, aquest anycomencem amb una retallada importantd’hores a tots nivells. Retallada que tambéafecta les hores de dedicació que calenper escriure aquestes cròniquesmensuals. Cal dir, no obstant això, que hiesmerçarem tot el temps que puguemdintre de les nostres possibilitats. Aquestcurs l’Institut de Cassà té quatre primersd’ESO, quatre segons, dos tercers, tresquarts, tres primers de Batxillerat i tressegons. Des de tercer fins a segon deBatxillerat, les classes són de 30 a 35alumnes pel motiu abans esmentat.

Després d’aquesta breu introducció,m’agradaria començar agraint al profes-sor i company del centre Miquel Riera, elcronista oficial fins ara, tota la feina feta.Ens ha posat al dia de la vida de l’Institutamb unes narracions d’allò méssimpàtiques, farcides del seu sentit del’humor, tan característic. Gràcies Miquel!

Al llarg d’aquest mes, la calor ja ha anatafluixant i tothom ha anat agafant el ritmedels horaris del dia a dia, de les classes –molt nombroses, com ja dèiem– i ens hemanat coneixent, professors i alumnes, irecol·locant en els diferents espais delscentres: les aules ordinàries, elslaboratoris, l’aula d’audiovisuals, labiblioteca, les aules d’informàtica, l’aulade visual i plàstica, el bar i el menjador...Octubre és, per sobre de tot, el mes de lapresa de contacte per començar a establirles relacions que s’aniran consolidant alllarg del curs, relacions que esperem quesiguin el màxim d’agradables i profitosesen el millor dels sentits i en ambduesdireccions: el professorat i els alumnes.

SORTIDES DE 1R I 2N

D’ESO

Tenint en compte el que s’ha explicatanteriorment, s’han fet les dues sortidesde tutoria habituals a 1r i 2n d’ESO. La

corresponent a 1r d’ESO es va realitzar eldimarts 28 de setembre a Santa Colomade Farners: anada fins a l’ermita icaminada fins al castell, jocs, dinarcompartit en grups i activitats diverses.Santa Coloma de Farners és l’indrethabitual per a aquesta primera sortida itambé ideal per anar amb 90 alumnes,

Anem agafant el ritme al nou curs

El primer dia de classe i a l’hora d’esmorzar, davant del menjador.

AUTOCARS MAYNAU, S.L.(CAN MURALLET)Servei de taxi, microbús i autocarsLínia regularExcursions i viatges organitzats

C/ Pirineus, 6 CASSÀ DE LA SELVA

Per a més informació: Rossend o MariaTelèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53

629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19

Excursió:7 DE NOVEMBRE: Barcelona. (Visita Papal)

49NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

gairebé, i poder establir-hiun primer contacte deforma distesa i lúdica ambl’objectiu de facilitar unaconeixença mútua entretots plegats. Els agradamolt i s’ho passen molt bé.Cadascú s’encarrega deportar unes coses demenjar concretes, idesprés, per grups, dinentots els alumnes junts. Aixíens ho expliquen duesalumnes de 1rA:

«Va ser una excursióque vam fer tots elsalumnes de primer d’ESO.El que s’havia de fer eraun dinar en grups de cinco sis. Vam caminar durantuna hora. Quan vamarribar a l’ermita hi vahaver gent que volia pujarfins a dalt de tot, és a dir,fins al castell. Va valer lapena pujar-hi perquè esveien unes vistes

Un canvi de classe els primers dies de curs i els alumnes de 3r A al’aula. A sota, els alumnes de primer d'ESo en la sortida a SantaColoma de Farners: arribada al castell.

50 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

impressionants. Quan vam baixar del castell ensdedicàrem a preparar el dinar que havíem de fer engrups. Tots els dinars van ser molt bons (ho deien, jonomés vaig tastar el meu).Quan vam acabar de dinarens deixaren temps per a jugar. I un altre cop vamhaver de baixar cap a baix. Va ser una excursiófantàstica.»

Laila Mahioui, 1rA

«Els alumnes de primer vam anar a Santa Colomade Farners per pujar al castell. Vam agafar l’autobús,vam arribar a Santa Coloma, baixàrem i anàrem a unparc que hi havia. Allà vam esmorzar durant una mitjahora i després vam començar a pujar a la muntanya.El camí va durar una horeta; quan vam arribar a l’ermita,

Diverses imatges dels alumnes de primer isegon als castells de Farners i del Montgrí, a

Santa Coloma i Torroella.

51NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

ens asseiérem tots perquè els professorspoguessin parlar; després ens van ferunes quantes fotos de grup i ens van dirque ja podíem pujar al castell. Més tardcomençàrem a preparar el dinar per grups,els professors passaven grup per grup arevisar el que dúiem. Després de dinar vaser la nostra estona lliure. Allà vam jugar,ens vam fer fotos...

Ens ho vam passar molt bé, sobretot enun moment en què tots o quasi tots éremal mig del bosc asseguts en uns troncs i jovaig voler unir-m’hi i hi vaig anar corrent;em vaig parar de cop i vaig dir: «Ara ésquan l’Elena cau.» I vaig seguir correntfins al moment que em vaig enganxar elpeu amb un tronc de tal manera que vaigfer una tombarella a un pam de terra i vaigcaure d’esquena! Al principi ens vamespantar però ara hi pensem i riem molt!

Bé, va ser una excursió per no oblidar!»

Elena Juanals, 1rA

La sortida amb els alumnes de 2nd’ESO es va fer el dilluns 4 d’octubre aTorroella de Montgrí. Com cada any, esva visitar el Museu de la Mediterrània,amb les corresponents activitats japreparades per als alumnes, i despréses va pujar al castell de Santa Caterina,on els alumnes van dinar i després van

tenir un temps d’esbarjo. Els mateixosalumnes van comentar que s’ho havienpassat d’allò més bé. I a més, des delcastell van poder veure unes vistesfantàstiques de l’Empordà, incloses lesilles Medes, com tres vaixells flotant almig del mar.

Quant als cursos de 4t d’ESO, cal re-cordar que a part de les matèries obliga-tòries per a tots els alumnes, hi ha tresfranges d’optatives anuals triades en fun-ció de l’itinerari previst pensant en el tipusde batxillerat que es farà el curs vinent:Batxillerat Humanístic, Batxillerat Socio-humanístic i Batxillerat Científicotècnic.

INTERCANVI EUROPEU

Com ja és tradició en el centre, aquestcurs també farem l’intercanvi amb un paíseuropeu. Fa uns quants anys que l’anemfent, alternativament, amb Polònia iAlemanya. Aquest curs el farem amb elsprofessors i alumnes alemanys, com fados anys. Com a professora participanten guardo un magnífic record. L’institutalemany està situat en un poble que esdiu Ebsdorfergrund, molt a prop deMarburg, la ciutat més important delsvoltants. Vindria a ser com Girona i Cassà.Així és que vindran del dilluns 25 d’octubre

al dissabte 30. Ja s’han organitzat lesdiverses activitats que es faran al llarg dela setmana: des de la visita al camp delBarça (sempre demanen d’anar-lo aveure!), el barri gòtic de Barcelona, laplaça de Catalunya i les Rambles, fins ala visita a Girona, el Museu Dalí i lesRuïnes d’Empúries. En la crònica del mesde novembre esperem poder explicar ambmés detall tot el que es farà en aquestasetmana, que sempre és molt, amb laconsiderable feina que comportal’organització d’un intercanvi d’aquestescaracterístiques, i que aquest curs es portaa terme amb la professora Teia Bou coma coordinadora. Feina, feina i més feinaper totes bandes!

Quant al segon de batxillerat, està pre-vista la visita al parc científicotecnològicde la UdG el dijous 28 d’octubre al matí.

Canviant de tema, cal esmentarl’experiència de l’alumna Núria Pinsach,que aquest any fa primer de Batxillerat, alllarg dels quinze dies que va ser aAnglaterra el passat estiu gràcies a la becaque l’AMPA de l’Institut atorga cada finalde curs. La mateixa Núria ens ho explicapersonalment en un article a la paginasegüent.

Olga Morote

52 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Hola!, sóc la Núria Pinsachi l’any passat vaig tenir lasort de guanyar la beca queofereix cada any l’AMPA del’Institut per anar a passardues setmanes aCambridge, Anglaterra. Bé,ha arribat el momentd’escriure les memòriesd’aquells fantàstics quinzedies dins la culturaanglosaxona.Vaig marxar el dia 4 de juliolde l’aeroport de Barcelona,on em vaig trobar amb elsaltres adolescents catalansde l’empresa SheffieldCentre que compartirienamb mi l’estada aCambridge. Molts denosaltres no coneixíemningú, i el vol d’anada vaservir per començar arelacionar-nos, ferconeixences i establiramistats.Durant la meva estada aAnglaterra, vaig estarallotjada en una residència.En realitat, es tractava d’unade les nombroses cases d’estudiants en què estàvem instal·latsaleatòriament per tal d’estar amb gent d’altres països. Joconvivia amb cinc noies suïsses, un rus i un altre català. Cadacasa d’estudiant tenia un social leader, un tutor, ques’encarregava que no hi faltés mai res i que tots estiguéssimcòmodes i a gust. Allà hi esmorzàvem i hi dormíem. Els dinarsels fèiem a diferents restaurants de la ciutat, el preu dels qualstambé estava cobert per la beca, i sopàvem a l’escola amb totsels altres estudiants dels diferents països.Durant les dues setmanes a Anglaterra vaig tenir l’oportunitat

de fer coses que mai haviafet, de visitar monumentsconeguts arreu i de viured’una forma totalmentdiferent de la d’aquí. Dedilluns a divendres fèiem treshores de classe al dia. Elsorganitzadors van procurarque els grups fossin almàxim de barrejats, i quasiningú coincidia amb gent delseu país d’origen. La restadel dia teníem activitatsprogramades, les qualsvaren ser «punting», visites alKing’s College i al St. John’sCollege, una gimcana perdescobrir Cambridge,compres al mercatcambridgenc, esports alParker Speace, discoteca,tarda de cine, nit de bolera,piscina... El cap de setmanava servir per fer excursions.El dissabte vàrem anar avisitar Londres i el diumengela Catedral de Hill. He de dirque encara que ja haguésestat a Londres, aquestaciutat és fascinant i no etdeixa indiferent per moltes

vegades que hi hagis estat. Té un què especial, és Londres.La veritat és que allà dalt em van arribar a passar moltes coses,i d’experiències per explicar n’hi ha un munt. Una d’elles vasucceir durant una nit. No se sap per què però es va dispararl’alarma de la casa. Va estar sonant durant mitja hora seguidai es va despertar tot el barri. A part de l’espant que ens vamemportar, el dia abans havíem estat a Londres, estàvemcansadíssims i l’últim que necessitàvem era un trasbals comaquell. Vàrem maleir l’alarma d’una forma... contundent. I és

que el pitjor encara estava per arribar:quan el tècnic ho va haver arreglat, ensvàrem tornar a adormir i al cap de dueshores es va tornar a disparar!

Finalment va arribar el dia de tornar acasa. Els quinze dies havien passatrapidíssims, no ens n’aviem adonat i jaera 17 de juliol. A l’aeroport ens vamdedicar a mirar les fotos que havíem fet, ariure de tot el que ens havia passat i,sobretot, a donar-nos el facebook i elstelèfons.Al cotxe vaig fer balanç: Durant duessetmanes havia viscut en una ciutatpreciosa i admirable, havia gaudit d’unacultura molt diferent de la d’aquí i haviaconegut gent d’arreu del món, a la qualmolt probablement no tornaria a veure mai,però que recordaria sempre més.

Núria Pinsach / 2n Btx A

Diari d'una estada a Anglaterra

La Núria, passejant per Cambridge.

53NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El 12 de setembre va tenir lloc alsparatges de la Pineda Fosca laquinzena d’acordionistes celebradade les comarques gironines; una granfesta en la que la música en fou la granprotagonista; A la dreta hi tenim elsconvidats que hi van participar:

La Dolors Rubio, que va interpretarpeces amb música i lletra pròpies. EnPaco Cuellar de Llambilles, a la sevaprimera actuació. En Pere Reixachd’Olot. L’Antonio García de Cassà dela Selva. En Joan Canalies d’Olot. EnLluís Parramón d’Olot. En Juan Crous,de 16 anys, estudiant de música deCassà de la Selva. En Salvador Joncàd’Avella, Vall de Camprodón. En MiguelMacías d’Esteve de la Vall de’n Bas.L’Albert Martí de Santa Coloma deFarners. En Pedro Martínez d’Olot. LaMontse Casanovas, que va actuaracompanyada de dos alumnes seus:Martí Casabó i Marina Plana, de Cassàde la Selva. En Pep Vancell de SantFeliu de Codines. El Grup d’Havaneres«Els Tapers de Palafrugell». Grupd’Havaneres «Els Panxuts» de Cassà dela Selva. Presentadora: Magda Masnoude Sant Feliu de Codines.

Nou èxit de la trobada d'acordionistes

A L'HIVERN, TANQUEM

El paratge de la Pineda Foscaromandrà tancat a tots els efectes duranttot el mes de desembre i la primera

quinzena de gener. Tenim previst ques'obrirà de nou el tercer diumenge degener. Per a més informació, truqueu al609 739 315.

Disculpeu les molèstiesLa Gerència

Exposició i venda:Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14

17244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 37 86

Dissabtes tarda, OBERTwww.materialscassa.com

MATERIALS CASSÀMATERIALS CASSÀ

54 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El primer equip de la U.D. Cassà méscassanenc dels últims anys ja sap el queés guanyar a Regional Preferent. En ungran partit davant l’Horta, un dels fermscandidats a l’ascens, els de Pep Mercadervan aconseguir la primera victòria de l’anyen la cinquena jornada. Sembla ser queles bones actuacions a Premià de Dalt iTona no van ser un miratge i que l’equipestà assolint un nivell de joc realment bo.Ara cal prudència i serenor per a afrontarels següents partits, ja que els rivalstindran més en compte aquest equip. Lajoventut dels jugadors sembla anar

lligada a la seva ambició per fer una bonacampanya, i aquest és el punt fort del’equip. Davant de l’Avià, però, es va ferun mal partit i el líder ens va golejar, igualque en la primera jornada contra elRipollet. Semblava que al Municipal elsrivals es trobarien còmodes, però contral’Horta es va demostrar el potencial quepot arribar a tenir aquest grup. Amb calma,concentració i seriositat segur que ensdonaran més alegries.

La primera victòria és un bàlsam pelprimer equip, que la necessitava permantenir la confiança.

PREMIÀ DALT, 1CASSÀ, 0

Injusta derrota del primer equip aPremià. Després de la desfeta en el debutcontra el Ripollet, el Cassà va sortir alcamp amb ganes de demostrar que eraun equip de Preferent, i així va ser. ElPremià de Dalt es va limitar increïblementtot el partit a defensar-se i sortir alcontraatac esperant els errors en lacreació del rival, i la veritat és que el

El Cassà agafa el ritme a la categoria iaconsegueix la primera victòria del curs

Adrià Salas és felicitat pels seus companys desprésd'aconseguir el primer gol davant l'Horta.

55NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,Mútua General de Catalunya, CASER

plantejament no els va fallar. Les ocasions,de fet, eren més clares per al locals en laprimera meitat, Tot i així, la segona part vaser totalment dominada pel Cassà, queva disposar de fins a quatre ocasionsclares, sues en el tram final. Primer Salasi després Mussa van enviar la pilota alpal. Tot i el domini del joc, El Premià vasaber aprofitar una falta lateral per trobarRubén, que, després de controlar la pilotaamb el braç, fet que l’àrbitre no va veure,va afusellar Cito, venut. El futbol pot sercruel i en aquesta ocasió es va cebar ambel Cassà.

CASSÀ, 0 AVIÀ, 4

CASSÀ: Cítores, López (Salguero, 80'),Rubén, Martín Vera, Arnau Pibernat (MarcCodolà, 46'), Sergi Massegur (Roig, 46'),Sales (Buba, 60'), Pol Turró, QuimetBoadas (Eloi, 80'), Troyano i Musa.

AVIÀ: Dayan, Pol, Navarro (Blanes, 85'),Miguel (Boris, 90'), Cortizo, Revilla, Ángel(Costa, 75'), Guijarro (Micky, 60'), Marín(Raül, 61'), Viladomat i Sallares.

GOLS: 0-1 (15') Ángel. 0-2 (56') Revilla(p.). 0-3 (72') Marín. 0-4 (85') Raül

En un mal partit de futbol, el líder invicteAvià es va endur els tres punts delMunicipal sense patir gens ni mica. Ambuna defensa sòlida i molt dura, va

aconseguir neutralitzar absolutamenttotes les jugades d’atac dels de PepMercader, que no van xutar ni una solavegada entre els tres pals. Això sí, l’Aviàva saber aprofitar totes les ocasions deles que va disposar, i va acabar

Mussa Sillah i Sergi Massegur, en dos moments del partitconta l'Horta, jugat sota la pluja.

EN RECORD DE DOLORS FEIXAS

Abans de començar el partit contra l'Avià el camp del Cassà va guardar un minutde silenci en memòria de Dolors Feixas, mare dels tres germans Albert, Arnau iOriol Comas, dos dels quals juguen amb el Cassà i i un altre amb l'FC Barcelona.

56 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

guanyant per golejada. Àngel marcava el primer gol sol dinsl’àrea petita (15’), i fins la segona part el marcador no es vamoure i tampoc es va veure futbol. Un dubtós penal de cito aRevilla el va transformar el mateix per sentenciar el partit (56’).Els ànims dels locals van decaure i el tercer i el quart gol vanarribar en accions de falta de concentració de la defensacassanenca (72’) i (85’).

TONA, 2 CASSÀ, 2

TONA: Joel, Èric, Gerard, Roquet, Vestit, Martí (Vicenç, 58'),Donaire, Edgar, Eloi (Sergi, 89'), Dani i Montalt (Comas, 58'(Roure, 80')).

CASSÀ: Cítores, Virulés, Rubén, Vera, López (Oriol, 60'),Massegur (Roig, 75'), Salguero (Buba, 78'), Torró, Quim Boadas,

Troyano i Salas.GOLS: 0-1 (35') Salas. 1-1 (70') Donaire (p.). 2-1 (87') Vicenç

(p.). 2-2 (91') Rubén.El Cassà va assolir el seu primer punt en un camp on, si no

hagués estat per algunes decisions del col·legiat, el de Mercaderhaurien aconseguit la victòria. En un bon partit de futbol, els dosequips van sortir a jugar la pilota, i al Cassà se li va donar mésbé. Salas ens va avançar amb un gran gol (35’). La primera partes va acabar i semblava que el Tona no podia crear ocasions degol. La segona meitat no va canviar les coses i els visitantsseguien dominant el marcador amb solidesa. Tot i així, la sort esva girar en contra de l’equip i l’àrbitre va assenyalar un penalmés que dubtós a l’àrea cassanenca, que Cito no va poder aturar(70’). A partir d’aquí el partit, que estava controlat, es va tornarabsolutament boig i va estar farcit d’ocasions fins que, unavegada més, el col·legiat no va dubtar en xiular penal en contradel Cassà. Viçens va posar per davant el Tona, que havia remuntatsense fer res (87’). Però la sort que ens va faltar en alguns tramsde partit va aparèixer en el temps de descompte, quan Rubén vaxutar una falta que rebotava a la tanca defensiva i entrava a laporteria osonenca (91’). Bon empat a camp contrari.

CASSÀ 2 HORTA 1

CASSÀ: Cítores, Codolà, Rubén, Virulés, Uri Pla, Massegur(Serra, 78'), Roig, Turró (Mussa, 58'), Quimet (Salguero, 65'),Raúl Troyano i Salas (López, 85').

HORTA: Adrià, Xavi, Oriol, Aitor, Marc, Costa (Lolo, 46'), Erik,Marcel, Mario, Solé i Nils (Joan, 73').

GOLS: 1-0 (17') Salas. 1-1 (47') Solé. 2-1 (76') Salguero.El primer equip va trencar tots els pronòstics en derotar un

Àngel Mayor celebra un gol i Xavier Subirana controla lapilota en un matx de l'equip de segons regional.

57NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

rival que porta molts anys lluitant perpujar de categoria, amb jugadors deprestigi i amb experiència. El plante-jament dels locals va ser més eficaçque el dels visitants, que van mostrarmolta ansietat per marcar com mésaviat millor, i això els va passar factura.Salas, un dels millors del partit, vaposar per davant el Cassà amb un xutcol·locat que el porter no va poderaturar (17’). La segona meitat va co-mençar malament, ja que l’Horta es vaposar les piles i va empatar de seguida(47’). Però aquest gol no va afavorirl’Horta sinó a l’inrevés, ja que el Cassàva aprofitar els riscos que va córrer elrival per acabar guanyant. En unmalentès de la defensa visitant, Mussava saber trobar Salguero des de l’es-querra, i aquest no va perdonar (76’).En l’últim quart d’hora l’Horta no va tenirni una oportunitat d’empatar. Gran tre-ball del primer equip i primera victòria.

Golejadors: Quimet i Adrià Salas, 2gols; Salguero i Rubén, 1 gol

2A REGIONAL:FANTASMES DEL PASSAT

El Cassà B no ha començat la lliga coms’esperava que ho fes i s’està començanta complicar la vida. La victòria encara esresisteix i els 2 punts assolits tenen unregust amarg després que hagin passat 5jornades de lliga. Les derrotes a casacontra el Pontenc i el Ca l’Aguidó deixenl’equip molt tocat, però no enfonsat. Latemporada acaba de començar i elcampionat és molt llarg, però calaconseguir alguna victòria com més aviatmillor abans que tornin les sensacions iels problemes de la campanya passada,en què els d’Albert Sabrià ho van passarrealment malament. De tota manera, estàclar que l’equip té potencial, i l’any anteriorse’n va sortir amb ganes i esforç. El mateixque necessita enguany per començar apuntuar de tres en tres. La nota positivava ser l’empat al camp del Salt, on es vafer un molt bon partit, igual que a Palamós,on es va acabar perdent per la mínima.

Resultats:Salt 1-1 Cassà BCassà B 1-2 PontencFE Palamós 2-1 Cassà BCassà 2-4 Ca l’AguidóGolejadors: Àngel, 2 gols; Xevi Pérez,

Moha, Rabell, Grau i Àlex, 1 gol

FUTBOL BASE

El futbol base de la U.D. Cassà ja estàen marxa. Després de més d’un més de

pretemporada i amistosos de preparació,tots els equips ja han començat els seusrespectius campionats de lliga, uns millorque els altres. Cal destacar les golejadesofertes pels cadets, que no coneixen laderrota en aquestes primeres 3 jornades.També fem èmfasi en el nou equip alevíde l’entitat, que juga a futbol 7 a la màximacategoria.

ALEVÍ

L’aleví de futbol a 7 d’aquest any, tot ihaver començat amb mal peu, ens potdonar moltes alegries. La primera de totesés que gràcies a la reforma del futbol debase aleví i a la posició assolida en laclassificació la passada temporada, elCassà estarà en la màxima categoria delfutbol aleví català. Una gran notícia per alclub i l’equip, que s’enfrontarà als gransequips gironins.

Resultats:Girona 9-5 CassàFarners 4-1 CassàPeralada 5-0 Cassà

INFANTIL B

El segon equip de l’infantil, entrenat perEnric Mestres, va començar bé latemporada, però enfrontar-se als rivalsmés forts al principi té les sevesconseqüències. Bon paper, però, al campdel St. Feliu de Guíxols.

Resultats:Cassà 1-8 Bisbalenc A

St. Feliu B 1-0 CassàLlagostera A 8-0 Cassà

INFANTIL A

Mal inici de l’infantil A, queno ha sumat cap punt. Tot i així,les sensacions no són dolentesi els jugadors encara s’hand’adaptar a la categoria, quecompta amb equips molt forts,els quals al Cassà els hi hatocat jugar en aquest principi detemporada.

Resultats:St. Feliu B 3-2 CassàCassà 0-10 Blanes AGirona B 7-1 Cassà

CADET

L’equip cadet comenta latemporada a les ordres delmateix entrenador de l’any

pasta, en Quimet Boadas. Enguany elprimer objectiu serà superar els registresde la bona temporada anterior. Tot i això,l’inici de l’equip convida a l’optimisme 21gols a favor, 6 en contra i 7 punts en trespartits. No està gens malament.

Resultats:Cassà 7-1 Calonge-St. AntoniSt. Feliu 3-3 CassàCassà 11-2 Corçà

JUVENIL B

Com ja va passar l’any anterior ambl’equip cadet, la U.D. Cassà recupera unequip que havia desaparegut per la faltade jugadors. Es tracta del juvenil B, queafronta la campanya amb moltes ganes iamb jugadors, majoritàriament, de primerany. La lliga, però, encara no ha començatper a ells ja que en la primera jornadadescansaven.

JUVENIL A

Bon inici de l’equip juvenil en l’estrenaa Primera Divisió. Han aconseguit 4 denou punts possibles, però les sensacionssón molt bones i el joc dels juvenils deixaentreveure que aquests nois faran un granpaper en la nova categoria.

Resultats:Bescanó 1-0 CassàCassà A 2-1 TorderaAro A 2-2 Cassà A

Eduard llinàs

Àlex Marzo, al partit contra el Pontenc del Cassà B.

58 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El dia 19 de setembre es va celebrar la cursa de Santa Tecla a laPineda Fosca. A les vuit del matí començaren les inscripcions, totva estar molt bé, donaren la sortida amb un cop de xiulet, a davants’hi trobava el cotxe amb la música i, al final de la cursa, als corredorsels van donar un refresc i un entrepà. Va ser una diada molt «xula»,la van organitzar els Amics de la Pineda Fosca. L’entrega de premis,la van fer en Josep Vidal i el representant de la regidoria d’esportsCassà de la Selva, el senyor Miquel Chamorro.

Per sort va fer un bon temps encara que hi havia unes quantesbasses a terra perquè el dia anterior va ploure, però ens ho vampassar tots molt bé i per sort ningú no es va fer mal.

Abans de l’entrega de premis hi havia tots els nens jugant a futbol

CLASSIFICACIONS SANTA TECLA 2010Nens fins a 5 anysCl. Nom i cognoms PoblacióEdat1 Sebastian Moncusi Lazaró Cassà de la Selva 52 Eduald Ropero Subirana Riudellots 43 Jordi Cerdà Roqueta Riudellots 3

Nenes fins a 5 anys1 Dana Figueredo Gòmez Massanet S. 42 Nora Carreras Alberto Cassà de la Selva 5

Nens de 6 a 10 anysTemps Cl. Nom i cognom Població Edat0:04:20 1 Aniol Castells Llambilles 90:04:21 2 Pau Albareda Riudellots 100:04:22 3 Eduard Cebriá Riudellots 10

Nenes de 6 a 10 anys0:04:22 1 Alba Mitjavila Cassà de la Selva 100:04:27 2 Julia Ibañez Girona 80:05:08 3 Nuria Salvà Mur Llagostera 10

Nens de 11 a 15 anys0:14:35 1 Eric Borrell Cassà de la Selva 140:15:27 2 Marc Busquets Cassà de la Selva 130:15:51 3 Joan Rovira Girona 11

Nenes de 11 a 15 anys0:17:21 1 Aida Marisch Cassà de la Selva 110:17:50 2 Marina Borrell Cassà de la Selva 100:17:52 3 Sandra Sáez Cassà de la Selva 13

Nois a partir de 15 anys0:39:15 1 Jamal Oumrim Palafrugell 340:39:58 2 Abdu Essalmi Palafrugell 210:40:19 3 Albert Rutllant Cassà de la Selva 33

Noies a partir de 15 anys0:51:00 1 Olga Planas Girona 390:51:00 2 M. Gracia Coll Llambilles 420:54:10 3 Isabel Garcia Canet d’Adri 26

1r Masculí local Joan Pibernat Tirado 221a Femení local Elena Navarro Pou 44Més jove Joan Pujol Bassart 2Més gran Adelaido de la Fuente 78

Bon balanç cassanenca les curses de Santa

Tecla 2010

Tres imatges dels preparatius i els atletes cassanencs a lescurses de Santa Tecla d'enguany

59NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

o en el parc.Els sèniors a partir de quinze anys van córrer a un

quart de deu; la cursa per a nois i noies de onze aquinze anys va ser a les deu; la cursa per a infantils desis a deu anys, a un quart d’onze, i la cursa per als mesmenuts, nens fins a cinc anys, a dos quarts d’onze.

També donaven premis al primer classificat i a laprimera classificada local de la categoria absoluta ipremis al corredor més jove i al més gran.

Va venir gent de tot arreu i tothom s’ho va passar moltbé fent amics i animant als altres!

Sandra Saez GibertVoldríem felicitar els Amics de la Pineda fosca, ja que

tan l’organització com l’esmorzar i els obsequis vanestar d’allò més bé, tenint en compte que la incripcióera gratuïta.

NOVA SECCIÓ A L’ATLETISME

CASSÀ - LA COLLA

Des del passat 15 de setembre hem començat unanova activitat relacionada amb l’atletisme. Tots els nensi nenes entre cinc i nou anys que ho vulguin podenparticipar en una sèrie de jocs d’iniciació a aquest esport. Aquestanova modalitat es realitza al col·legi Aldric i els dies i horaris sónels dimarts i divendres de 5 a 6.30 i està oberta a tota la mainadadel poble que desitgi passar una bona estona amb companyiad’altres nens i nenes de la seva edat. Actualment hi ha un grupde quinze atletes i esperem ser-ne molts més!

Aprofitem l’ocasió per recordar que els més grans, de deuanys en amunt, entrenen el dimarts, dimecres i divendres de 7 a8.30. Igualment a les instal·lacions de l’Aldric: aquest grup és

Foto de la nova secció d’atletisme

més nombrós, d’uns trenta nens i nenes, que participen en cros,curses, pistes,etc.

També s’està intentant fer un grup de veterans, ja que hi hamolta gent a la qual li agrada anar a córrer. La idea seria quedaren un lloc i hora concrets, poder sortir tots junts i fer grups enfunció del ritme de cadascú.

Per a més informació us podeu adreçar a la CollaExcursionista Cassanenca, els dilluns, dimecres, dijous idivendres de 6 a 8 de la tarda.

CONSTRUCCIONS FUSTÉ SACtra Provincial, 337

Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 6117244 Cassà de la Selva (Girona)

FORMIGONS CASSÀ SLPolígon industrial de Cassà de la Selva

PREFABRICATS VIBRATS SAPolígon Industrial de Riudellots de la Selva

FUSTÉ INVERSIONS SLTels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61

60 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Malgrat alguns dies de pluja que van fer la guitzaels primers dies del curs, comencem a agafar elritme normal de les classes al Club de Tennis Cassà.Els cops no s’obliden, el «drive», el revés, la volea,el «saque»… només cal repassar-los i de seguidarecordem la manera d’efectuar-los, encara que aixòno sigui tan fàcil com sembla. Una cosa és la teòricai una altra la pràctica i perquè surtin bé cal practicar-los sovint, sense desanimar-se.

D’això ja s’encarreguen els monitors que avegades es fan pesats de tant que ens ho diuen:va, agafa la raqueta bé!, estira el braç! , mira lapilota !... Les classes es fan de dilluns a divendresper la tarda -amb un augment dels alumnes enaquests dies- i els dissabtes al matí, amb grups depetits i adults.

Han començat ja alguns campionats tantmasculins com femenins; anirem informant delsresultats.

Primers copsde raqueta del

nou curs

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORAL

ASSEGURANCESA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.

Correduria d'assegurances

Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com

61NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

La secció de patinatge va participar en la presentació de latemporada fent una acceptació reduïda de la coreografia preparadadel festival de juliol DINS D’UN PAÍS ENCANTANT.

Mentre els companys de les altres seccions ens ensenyaven elsfonaments del bàsquet, hoquei i tennis taula, els patinadors delclub es van preparar per fer la desfilada del club amb la presentacióde la bandera. I van intervenir tots els patinadors del club, fins i totels que s’havien iniciat en aquest esport a principis de mes.

Finalment desfilada a tots els esportistes del Foment i foto derigor, després dels parlaments de l’Alcalde i del president delFoment.

PROVES D'INICIACIÓ A

El 26 de setembre al pavelló d'Anglès la Federació va organit-zar la tercera convocatòria d’iniciació A. Consisteix en unacoreografia de 2 minuts i 15 segons on cal fer 3 salts diferents: elturen , el Flip i el lutz, un convidat de salts seguits: rittberguer-turen-salchow i dues cabrioles: exterior enrera i exterior endavant,a més de fer voltes de vals amb girs a la dreta i coreografia depasses en diagonal. Del Foment s’hi van presentar la CarlaMasgrau, l’Emma García i la Lígia Vegas. Va obtenir el vist-i-plaudels jutges la Carla Masgrau i hauran de repetir la prova en ladarrera convocatòria d’aquest any l’Emma i la Lígia.

Exhibició en la festade presentació de la

temporada

A dalt, la secció de patinatge en dia de la presentació de latemporada. A la dreta, la desfilada dels patinadors en l'acte.

I Carla Masgrau, Emma García i Lígia Vegas amb el seuentrenador Jordi Dalmau, en finalitzar la prova d’iniciació A.

62 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Repassem l’actualitat de les darreressetmanes de l’hoquei del Foment DeportiuCassanenc en les diferents categories.

ESCOLA

Els nens aprenen a patinar, a controlarla pilota amb l’estic mitjançant jocs. Ésfonamental adquirir un bon equilibridamunt els patins per poder-se iniciar enel món de l’hoquei patins. Els jugadorssón: Eric Meliàn, Martí Oller, Martí Albertí,Anna Meliàn, Roger Moncusí, Marc Vilà,Martí Vilà, Genís i Blanca.

PREINICIACIÓ

Inici de la competició el 24 d’octubre.Els jugadors son: Nil Vehí (porter), BielHorta, Marina Carbonell, Biel Mir, Sebas

Moncusí, Berta Vehí, Natàlia Puigdevall,Joan Tubert. Entrenador: BernatRecasens. Delegat: Sebas Moncusí.

PREBENJAMINS

Shum – Cassà, 3 – 0Blanes – Cassà, 1 – 3GEiEG – Cassà 3 – 1 (amistós)Aquests jugadors s’inicien en el món

de la competició. Els primers partits sónper anar agafant experiència i acostumar-se a jugar cada cap de setmana. Demoment, han guanyat un partit i n’hanperdut un altre. Que segueixin amb lamateixa il·lusió.

Els jugadors són: David Puigdevall(porter), Quim Planas, Josep Jordà, XavierEgea, Pau Recasens, Martí Roura.Entrenador: Eduard Nadal. Delegats:Carles Planas, Miquel Jordà.

BENJAMINS

Cassà – Breda, 13 – 1Farners – Cassà, 7 – 4A causa d’una clara victòria en el primer

partit, els benjamins es van relaxar a lasegona jornada i no van poder guanyarfora de casa.

Els benjamins són: Lluís Paradell (por-ter), Lídia Pujolar, Joan Forns, Estel Forns,Adrià Masferrer, Pau Tubert, Joel Baena,Èric Àvila, Pol Cañigueral, Marc Reixach.Entrenador: Quim Serra. Delegats: LluísParadell, Josep Cañigueral.

ALEVINS A

Jonquerenc – Cassà, (no disputat)Cassà – Palafrugell, 3 – 4Cassà – Shum B, 5 – 3

Comença l'activitat a totes les categoriesEls menuts de l'escola d'hoquei, en acció.

Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS

C/ Pla de l'Estany, 4Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89

17244 CASSÀ DE LA SELVA

Visiteu la nostra exposició

63NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Després de perdre el primer partit per un resultat molt ajustat,els alevins A van reaccionar i van aconseguir una victòria molttreballada en la segona jornada de lliga.

Els jugadors són: Pol Rahola (porter), Xavier Coll, MarcGallardo, Joan Plaja, Fèlix Egea (porter), Àlex Egea. Entrenador:Quim Serra. Delegats: Josep Plaja, Miquel Gallardo.

ALEVINS B

St. Celoni – Cassà, (no disputat)Cassà – Tordera, 11 – 2 ; Cassà – Shum C, 5 – 1Començament excel·lent d’aquest equip amb dues victòries,

de dos partits disputats. Els jugadors d’aquest equip són: MarionaSuròs (portera), Pau Esteve, Pau Jordan, Robert Planas, ÈricÀvila. Entrenador: Eduard Godoy. Delegat: Roser López.

ALEVINS C

Manlleu – Cassà, 9 – 0 ; Cassà – Voltregà, 2 – 4Cassà – Olot, 3 – 1L’equip Aleví C va millorant i va agafant ritme després d’un

començament fluix.Els jugadors són: Pere Rovira (porter), Marc Pujolar, Miquel

Roura, Sergi Andreotti, Guillem Martí, Eric Ciurana. Entrenador:Eduard Nadal. Delegats: Lluís Roura i Joan Pujolar.

En infantils, els jugadors són: Adrià Piñataro, Ivan Cruz, JaumeGonzález, David Vilagran.

JUVENILS

Cassà – GEiEG, 4 – 6Jonquerenc – Cassà, 4 – 3Tot i que han començat la lliga amb

dues derrotes, el bon treball realitzatdurant la pretemporada farà que elsjuvenils guanyin molts partits aquestany. Els jugadors són: Kevin Bou(porter), Eric Barcons, Xavier Casabó,Jordi Besalú, Marc Jordan, AlbertOliveras, Roger Pera, Albert Artigas,Pau Reixach i Adrià Tarrès.Entrenador: Quim Piugvert. Delegat:Joan Barcons.

2A CATALANA

Aquest equip sènior començarà el campionat provincial eldia 24 d’octubre. Els jugadors són: Jordi Pardo, Josep Martí iAlbert Tirado (porters), Paco López, Quico Jansana, Quico Serra,Albert Isern, Lluís Bartolí i Xavier Pérez. Entrenador: QuicoJansana.

1A CATALANA

Cassà – Voltregà, 5 – 4 / Roda de Ter – Cassà, 7 – 3.En el primer partit, l’equip local va sortir a jugar de tu a tu, amb

una bona defensa individual i força control en atac. El Voltregàes va avançar, però ràpidament el Cassà va aconseguir l’empat.El partit va ser molt intens i la diferència de gols no va ser maisuperior a dos. El Cassà, mantenint la concentració en defensa,va aconseguir la primera victòria de la competició. La falta deconcentració i les errades en defensa durant la primera part delsegon partit van ser la causa de la primera derrota. A la segonapart, l’actitud dels jugadors va millorar, però no va ser suficientper remuntar el partit. Els jugadors són: Albert Daniel i FerranGelabert (porters), Jordi Laromaine, Quim Serra, Carles Matito,Eduard Godoy, Bernat Recasens, Eduard Nadal, Gerard Fontanils,Ernest Tenllado i David Carrillo. Entrenador: Quim Puigvert.Delegats: Quico Nadal i Josep Laromaine.

E.N.

Un descans de l'equip de 2a Catalana B i els alevins del Foment en un matx.

64 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

F.D. Cassanenc 67 - C.B. Roses 46Cassanenc: Cazorla 4, Bonmatí, Nuell

6, Casadevall 10, Roqueta, Baquer 4,J.Xifra 8, D. Xifra 5, Fernadez 3, Frau 3,Bertran 12, Boadella 2.

Primer partit de lliga i bon començamenten assolir una victòria molt merescuda,elprimer perçiode va estar molt igualat 12-9,el segon periode a partir del minut 14s’ha fet un parcial de 21-2 (36-20) que vadeixar el partit practicament sentenciat iun bon gust de boca als espectadors percelebrar la primera victòria.

C.B. Arbúcies 59 - F.D Cassanenc 61Cassanenc: Cazorla 5, Bonmatí 1, Nuell

4, Casadevall 3, Roqueta, Baquer 6,J.Xifra 6, D.Xifra 5, Fernandez, Frau 2,Bertran 24, Boadella 5.

Al minut 20 es guanyava de 20-41 i unexcés de confiança de l'entrenador JaumeLopez, va portar al final del tercer períodeun 45-48; sort que el nostre equip va estarprou encertat en els tirs lliures al darrerquart i es va assolir la victòria: molt justa iamb patiment.

Cassanenc 62 - C.B Bescanó 64Cassanencs: Cazorla 7, Bonmatí, Nuell

4, Casadevall 1, Roqueta, Baquer 5,J.Xifra 4, D.Xifra, Fernandez 2, Frau 15,Bertran 20, Boadella 4.

Parcials: 14/13,6/18,20/11,22/22Arbitratge dolent de Lorenzo i EspellL’equip cassanenc va perdre el primer

partit de la temporada a casa davant elBescanó, que va fer servir unes armes pocortodoxes: defensa molt agressiva davantla permesivitat dels arbitres. RogerCasadevall i Eduard Bonmatí no vanacabar el partit lesionats i tres jugadorsdel Cassanenc van ser eliminats perpersonals (Cazorla, Baquer i Boadella).Cap jugador eliminat del Bescanó; tot iaixò el partit va ser molt igualat i fins eldarrer segon es podia haver guanyat.

SÈNIOR FEMENÍ DE 3A

CATEGORIA

F.D Cassanenc A 69 - Unió-Uni 65FDC: Turró16, Rabionet 1, Gotarra 4,

Carreras 13, Fuste 6 , Fuya, Fontbernat 4,Duch 7, Segura 5, Boadella i Candelario11.

C.B Farners 67-F.D Cassanenc A 47FDC: Turró 10, Rabionet 6, Chaparro,

Fusté 2, Fontbernat, Carreras 6, Segura

JÚNIOR MASCULÍ A

Bisbal Bàsquet 69 - F.D Cassanenc 51F.D Cassanenc 85 - C.B Sant Feliu 39F.D Cassanenc73 - C.B Blanes B 47

La temporada ha començat amb bon peuper l'equip sènior de 3a catalana

6, Boadella 4, Molina 8.

SÈNIOR FEMENÍ B

F.D Cassanenc B 42 -Llagostera B 35C.B Salt B 50 - F.D Cassanenc 39

Dos equips del Foment d'aquesta temporada: infantil masculí i júnior femení.

65NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

A VOSALTRES, PARES,GRÀCIES

No seria just que cada vegada que ens dirigimals pares fos per que agaféssiu conscienciao rectifiquessin en algun comportament; crecque ara ens toca a nosaltres donar les gràciesi demanar disculpes per allò que seguida-ment exposem.

És de la nostra responsabilitat, en aquestcas dels membres de la secció de bàsquet,no haver informat del nou procediment en elque fa el cobrament de les quotes, tant pelque fa a l’import dels 50 euros del jugador ojugadora com pel que fa l’avançament delcobrament de la quota de soci pare o mare.

Tanmateix el motiu que ha comportat elcanvi no necessita gaire explicació: no s’haningressat el diners previstos per part de certessubvencions ja atorgades el seu dia i hi hamanca de liquidesa a caixa quan més falta faper fer front a les fitxes federatives delsdiversos esports que gestiona el FomentDeportiu Cassanenc que en una bona partson de bàsquet. Les fitxes són una despesaimportant i només es poden tramitar abonant-les per endavant; això ens ha obligat a pren-dre decisionssense marge de maniobra.

Potser la manera fàcil per estalviar elmalestar que ha generat aquests cobramentsavançats seria haver augmentat 5 euros laquota mensual durant tota la temporada imantenir el calendari de cobrament com lestemporades anteriors; això ens hagués evitatmés enrenou però com que encara confiemen vosaltres i la col·laboració per part delsesponsors esperem poder passar latemporada amb el pressupost inicial, tot i lamanca, de moment, de les subvencions.Malgrat tot, com que mantenim els importsde quotes com la temporada passada, lesprevisions són bones i per sort gaudim debona salut financera, encara que sembli untòpic. Res a veure amb el fet que a principi detemporada es necessiti una suma importantde diners en relació a la resta de temporada.

Dit això, donem les gràcies a tots vosaltrespares perquè tot i el malestar que ha generataquests cobraments avançats, la majoria hafet front a aquestes despeses tot i no tenir-lesprevistes; el nivell d’incidències ha estatmínim i han estat resoltes satisfactòriamentper part de tot el conjunt. Entenem que no ésde bon grat per part de tots però esperem lacomprensió de vosaltres ja que no sempres’arriba a tot i som conscients que s’hauriad'haver advertit d’aquesta modificació en lesdates de cobrament. Que quedi clar tambéque això no suposa cap augment a final detemporada. Restem a la vostre disposició pera qualsevol aclariment i visca el bàsquet !

Arcadi Sitjà i Paradeda

JÚNIOR FEMENÍ A

F.D Cassanenc 93 - Farners 47GE I EG B 57 - F.D Cassanenc 56

CADET FEMENÍ A

F.D Cassanenc 46 - GE I EG «B»55Porqueres 36 - F.D Cassanenc 33

CADET MASCULÍ A

F.D Cassanenc 47- C.B Blanes B37

Nou Caulés 56 - F.D Cassanenc 45

INFANTIL MASCULÍ A

F.D Cassanenc 62- C.B Vilablareix43

PREINFANTIL MASCULÍ

A

F.D Cassanenc 47 - Vedruna Pal.63

INFANTIL FEMENÍ

C.B Angles 34- F.D Cassanenc 70

MINI FEMENÍ GRUP 3

Montessori P. 69- FD Cassanenc 78

MINI MASCULÍ GRUP 1

F.D Cassanenc 122 - Sant Josep 36

MINI MASCULÍ GRUP 8

F.D Cassanenc B 33 - Fontajau 130

PREMINI MIXT A - 1

Per presevarar les diferències deresultats en aquestes categories tan afavor com en contra no exposarem elsresultats per evitar controversies entreels nens i pares.

Pare Coll-F.DCassanenc

PREMINI MIXT B - 3

C.B Palafolls-F.D Cassanenc

Considerem un encert per part de laFederació realitzar unes fases prèviesals equips de menor edat perseleccionar el nivell de cada equip i aixíconfeccionar uns grups per la resta detemporada formats per uns equips d’unmateix nivell o semblant entre ells.

L'equip cadet masculí

66 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Anna M. Mascort va ser una de lesprimeres jugadores de bàsquet delFoment Deportiu Cassanenc i tambéentrenadora d'aquest esport al col-legipúblic de Cassà, ara Puig D’Arques.

Quan començares a jugar a bàsquet?Més o menys a l’edat de 15 anys, en la

temporada 69-70, quan estava fent elbatxillerat superior a Girona, tot i que a les«monges» de Cassà ja havíem començata jugar-hi una miqueta. Més tard, quanestudiava magisteri vaig participar en elscampionats escolars a nivell nacional ambl’equip universitari.

Quan vaig ser mestre entrenava a unequip cadet femení, de l'E.G.B. Cassà(Puig d’Arques) concretament l’any 1975.Les jugadores eren: Carme Salvi, IsabelPla, Maria Tomàs, M. Àngels Oliveras,Marta Clos, Montse Bosch i Rosa Mascort.

Ho recordo bé perquè va ser l’any queem vaig casar. Sort en vaig tenir del meumarit que ens acompanyava en elsdesplaçaments i de tant en tant actuavacom un autèntic entrenador.

Quins van ser els teus entrenadors iquan entrenàveu?

El meu primer entrenador va ser el Sr.Francisco Duch (el de la impremta) i, méstard, tu, Xevi.

Entrenàvem dos dies a la setmana peròmoltes vegades, degut als exàmens o a lapluja no ho podíem fer. Els dia de plujaacostumàvem a fer petits entrenaments algimnàs del Foment.

Què recordes d’aquells anys?Era força més dur del que ara estem

acostumats. Acostumàvem entrenar elsvespres a la pista descoberta del Foment;a l’hivern amb un fred que ens congelavaels dits i amb una sola pilota de bàsquetamb els inconvenients que això suposava.

Els vestidors eren els mateixos que esfeien servir a l’estiu a la piscina, no tanarranjats com ara però, per a nosaltres, jaanaven bé.

Recordo les companyes de l’equipjuvenil femení: Neus Mias, Clara Viñas, laTarrés, la Marta Pla, Estrella Freixas, ViñasII, Cunillera, Consol Anguila, M.CruzBaraibar, Bos Auradell, Castelló I, CastellóII, Cristina Rincón i Ció Gras.

Com eren els deplaçaments?Realment recordo poques coses.

Sempre hi havia algun pare que ensportava, algunes vegades el Sr. Duch. Undesplaçament que recordo fou a lesDominiques de Girona, ja que els partits

Entrevista amb Anna M. Mascort,exjugadora i exentrenadora de bàsquet

amb aquest equip solien ser moltcompetitius i totes teníem ganes dejugar-los. Sí que recordo els partitsjugats a casa, al Foment, perquèsempre teníem alguns noiets queens venien a veure.

Fent una mica de memòria aquestsforen alguns dels resultats obtingutsen aquell campionat:

F.D.Cassanenc 27 - Palamós 10F.D.Cassanenc 28 - San José 20P. Mayor 39 – F.D.Cassanenc 31A la segona volta vàrem guanyar

novament a la pista del Palamós per19-26.

Quin equipament portàveu?Em sembla que els pantalons eren blau

marí i la samarreta blanca. Evidentmentno teníem xandall i per calçat portàvem latípica «wamba» de lona blanca.

Els teus fills han seguit amb aquestesport?

En Jordi, el gran, s’ha decantat més per

tot el que envolta les arts marcials quepractica habitualment, però el seuveritable interès està en el món literari.En Xavier, ja des de petit, a La Salle, vajugar a bàsquet fins passar al F.D.Cassanenc on hi continuà jugant unsquants anys.

Xevi Carrera

La imatge superior, feta a Santfeliu de guíxols, és d'un delsequips que va entrenar l'Anna

Maria al col·legi públic de Cassà.Hi podem veure: Carme Salvi,

Isabel Pla, Maria Tomàs, M.Àngels Oliveras, Marta Clos,

Montse Bosch i Rosa Mascort; ala dreta, la nostra entrevistada

d'aquest mes en una imatgerecent.

67NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Molts i diversos són els temes queconfegeixen l’actualitat dels escacs acasa nostra. L’estiu s’ha acabat i arribala temporada amb força. Com sempre,el club cassanenc escalfa seriosamentmotors de cares al Campionat deCatalunya per equips, ques’esdevindrà just al gener del 2010.

Cal preparar-se i, individualment,són molts els jugadors que vanparticipant en diferents tornejos per tald’atrapar la forma.

TORNEIG DE FESTA

MAJOR DE VILOBÍ

Com cada any, el CE Vilobí vaorganitzar el seu torneig de Festa Major.El dissabte dia 18 de setembre, duranttot el dia i al pavelló polivalent de lalocalitat, es va desenvolupar aquesttorneig, molt ben dotat pel que fa apremis i gratificacions. Es tracta d’un torneig per a equips dequatre jugadors. El nostre club hi va participar enguany nomésamb un equip. Els jugadors que en un moment o l’atre hi vanparticipar foren: en Josep Cruañas, en Jordi Alvarez, en JosepAnton Perez, en Salvador Masnou, en Jordi Masnou i en RamonViñas.

La participació d’aquest equip fou ben digna, ja que van quedaren la primera meitat de la classificació final, pel davant delGuíxols, per exemple. Malauradament, no hi hagué premi.

Hem de remarcar que l’organització d’aquest torneig per partdel CE Vilobí és modèlica: hi ha una munió impressionantd’empreses col·laboradores i els premis són molt substanciosos.Volem felicitar des d’aquestes ratlles el CE Vilobí en la personad’en Felip Mató, qui n’és l’actual president. Ben segur que sensela seva acurada tasca aquest torneig no tindria la lluentor queara mateix té.

TORNEIG F. MAJOR DE RIUDELLOTS

El CE Cassà ha organitzat per tercer any consecutiu aquestacompetició a Riudellots. Val a dir que hem comptat amb lainestimable col·laboració de l’Ajuntament de Riudellots, que enscedeix uns locals fantàstics (grans, diàfans, amb unaextraordinària il·luminació natural) i les taules i cadiresnecessàries.

Era un torneig individual, amb partides d’escacs actius i nomésset rondes al matí. Es jugà el 26 de setembre en els baixos del’ajuntament.

Més de seixanta jugadors hi participaren; la representació dejugadors del CE Cassà era la més nombrosa, fins a setze d’untotal de cinquanta-sis inscrits. Els guanyadors en les diferentscategories d’aquest torneig foren:

Campió: Didier Fernandez i Perez, del CE Palafrugell;sotscampió: Pol Sabrià i Batlle, del CE Sta Eugènia; tercer: ÀlexVidal i Zamora, del CE Sta Eugènia; 1r Elo 1.850 – 2.000: MiquelMirasol i Obrador, del CE Cassà; 1r Elo inferior a 1.850: Miguel

Actualitat dels escacs a Cassà

Angel Alejo i Alvarez, delCE Cassà, i millor jugadorlocal: Gerard Lleopart iCamps, del CE Cassà

INSÍGNIA

D’ARGENT A

JOSEP

CRUAÑAS

La Federació Catalanad’Escacs ha honorat enJosep Cruañas, primertaulell del CE Cassà, amb

la insígnia d’argent de la FCE en reconeixament a la tasca fetadurant tot el seu recorregut vital en pro de la divulgació delsescacs a les comarques de Girona.

L’acte d’atorgament tingué lloc a Cambrils el mateix dia deltorneig de Riudellots, el diumenge dia 26 de setembre. Aquestacoincidència privà l’amic Josep de participar en el torneig deRiudellots.

CAMPIONAT TERRITORIAL

El CE Sta. Eugènia organitza sota la tutela de la FCE el torneigindividual per excel·lència de les comarques de Girona. Quiguanyi aquest torneig serà el campió de Girona. Es juga allocal de joc del CE Sta. Eugènia, al centre cívic conegut com aCan Ninetes, tots els diumenges fins a mitjans desembre alsmatins, a partir de dos quarts de deu.

Del CE Cassà hi ha inscrits quatre jugadors: en JosepCruañas, en Jordi Alvarez, en Guillem Burset i en M.A. Alejo.

Ja us explicarem com ha anat tot plegat.Guillem Burset

Elias Muratet (esquerra)i Josep Cruañas en elmoment del liuramentdel guardó de laFederació Catalana.

68 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Quan la pèrdua d’alguna dent o queixal sembla que no suposa unproblema, ni per a mastegar ni per a l’estètica del somriure, totspensem que no cal fer la reposició immediata de la peça dentalabsent. En realitat, però, l’absència d’aquesta peça dental és elprincipi d’un desequilibri progressiu de la resta de dents i queixalsde la boca.

Qualsevol pèrdua de qualsevol peça dental ens condueix a unasituació de manca d’ordre i guia per a la resta de les peces dentals.Per exemple, les peces que es troben als costats de l’espai buit deixatper la peça absent s’inclinen cap al buit i se separen dels seusproximals, cosa que dóna com a resultat una mala oclusió, en tancarla boca, i nous espais entre peces, en les quals es retenen restes demenjar que produiran càries, inflamacions gingivals i incomoditats.La mola o dent de l’arcada contrària que coincideixi en tancar ambl’espai buit deixat per la peça absent, com que no té límit de tancament,es desplaçarà cap al buit, descendint o ascendint segons sigui superioro inferior i crearà interferències oclusals i sensibilitat dental perexposició radicular. En alterar l’oclusió en el tancament, amb el tempss’alteraran les articulacions de la mandíbula amb el crani i es produirandolors i sorolls articulars. També s’alterarà la correcta masticació iafectarà la digestió.

Si el que falta a la boca són més d’una peça dental, es produiranfenòmens d’alteració de l’estètica dental i facial, arrugues i problemesen la pronunciació de diverses paraules.

Ara que sabem que s’han de substituir les peces dentals que esperden, de la forma més ràpida possible, anem a veure què és unapròtesi dental: Senzillament podem dir que és un aparell fet a midaque reemplaça les peces dentals absents i recupera l’anatomia ifuncionalitat de la boca. Pricipalment n’hi ha de tres tipus: 1) pròtesisdentals movibles, les famoses dentadures de posar i treure, que essubjecten amb ganxos o retenidors a les peces dentals romanents enla boca. Poden ser de resina o de metall (esquelètiques), o bé depoliamida de Nylon 8 flexible. 2) pròtesis dentals fixes: no són nimillors ni pitjors que les movibles però sí que són molt mésconfortables, permeten una adaptació i funcionalitat immediata aixícom una estètica exquisida, i donen molta més eficiència masticatòria.3) pròtesis dentals mixtes: són una combinació de les dues anteriors,totes dues estan connectades mitjançant uns additaments anomenatsancoratges o «attaches», que secundàriament actuaran també com a«rompefuerzas». Solen ser estètiques i més confortables que lesmovibles convencionals.

C/ Baixada de la Piscina, 6Tel. 972 46 18 13

17244 Cassà de la Selva

Treballem amb mútuesVisiteu la nostra web:www.lopezdecalatayud.com

Per què reemplaçar unapeça dental perduda?

Aquests sistemes són eficaços i satisfactoris, però seràel dentista qui, a través d’una exhaustiva anàlisi clínica,radiogràfica i protèsica, ha de valorar la possibilitat mésadequada per solucionar el seu problema de pèrduadental. A més, ara per ara, amb el suport de la implantologiadental, es poden solucionar de manera més convenientcasos de manca de peces dentals que abans no tenienuna tan bona resolució.

Com deduïm del que s’ha exposat, ara sabem que ésmolt important reemplaçar les peces dentals absents; noés ni un luxe, ni una qüestió d’estètica ni de caprici, sinóuna necessitat per mantenir una bona salut bucal i unacorrecta qualitat de vida.

Consulti’ns els dubtes que tinguisense compromís

Manuel López de Calatayud GaioLlicenciat en Odontologia/ COEC

3800Màster en implantologia-

periodòncia i rehabilitació oral(ESORIB) (New York University -Université de Paris)

Membre de la SEI. Diplomat encirurgia general i implantologia

Abans

Després

69NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Les bactèries de la boca poden viatjar per la sang i provocarmalalties serioses. Revisions i higiene són la millor prevenció.

La salut bucal segueix sent una assignatura pendent en elnostre país. Les últimes estadístiques revelen que només el 36% dels espanyols va al dentista per fer-se una revisió anual. Unade les principal raons és que encara es considera la cura dentaluna qüestió estètica i no pas de salut, malgrat que, en realitat,tenir algun problema a les dents pot acabar afectant la resta del’organisme.

Molt més que unes dents blanques: Problemes de genivesque acaben en dolor, sagnat i pèrdua de peces, càries, toscadentària, halitosi, taques i alguna coseta més greu. La cavitatbucal és un lloc on conviuen més de cinc-cents tipus de bactériesen un ambient humit, ideal per a la reproducció. El sistemainmunitari protegeix d’infeccions, però una mala higiene i noanar al dentista pot significar l’inici de problemes importants.

Malalties coronàries: En un estudi es va demostrar que lagent amb gingivitis (problemes de geniva) tenia l’artèria caròtidamés grossa (és la que transporta la sang del cor al cervell), i aixòdificulta la circulació.

Alteracions respiratòries: Un estudi amb persones que tenienpneumònia va demostrar que la majoria tenia un tipus debactèries a la boca abans de tenir la malaltia. S’ha demostrat,també, que els problemes de geniva agreugen la bronquitis.

Diabetis: Les bactèries poden agreujar els problemes delpàncrees.

Problemes digestius: La coneguda bactèria Helicobacterpyroli, responsable de la gastritis crònica o de l’úlcera pèptica,ha sigut detectada a la placa dental i a la saliva en les personesque tenen aquestes malalties. El càncer d’esòfag pot serdesenvolupat per aquests tipus de bactèria.

Lacti, vitamina D, Té negre: Menjar amb regularitat iogur ialiments amb àcid làcti contribueix a mantenir les dents méssanes. Actua igualment la vitamina D dels ous i la del peix blau.

L'equip de la Clínica Dental l'Estació

Cuida les dents permillorar la salut

70 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

D'un temps ençà el CAP de Cassà disposad'un aparell per a la realitzaciód'ESPIROMETRIES. Prova que elabora unestudi indolor del volum i ritme del fluxed'aire dins dels pulmons.

Les malalties cròniques de l'aparell res-piratori (asma, malalties pulmonars obs-tructives cròniques, al.lèrgies respira-tòries, malalties pulmonars d'origenlaboral o hipertensió pulmonar) són undels grups de patologies que produeixenuna morbimortalitat més elevada i latercera causa de mort a Catalunya.

Per tant, les espirometries s'efectuen alCAP de Cassà de la Selva amb cita prèviai durant dos dies a la setmana: dimarts idivendres tarda. Aquest procediment

s'utilitza amb freqüència per avaluar la fun-ció pulmonar de les persones amb malal-ties pulmonars obstructives o restrictivescom l'asma, la fibrosis quística, etc.

EspirometriesLa prova també s'utilitza per a:- Elaborar un diagnòstic del pacient

que presenta símptomes respiratoriscom: dificultat per respirar, sensaciód'ofeg, fatiga, tos de llarga evolució,etc.

- Valorar la resposta farmacològicaa determinats medicaments

- Avaluar els hàbits i factors de riscque produeixen afectacions pulmo-nars com el tabac, o determinadesprofessions

Per a la sol.licitud d'aquesta provaés necessari un informe previ per

saber determinades dades del pacient.La sol.licitud la pot realitzar com fins ara:

- l'equip Metge/Infermera del mateixpoble de Cassà de la Selva

- l 'especialista (pneumòleg) del'Hospital Santa Caterina de Salt

En tots dos casos és un gran avantatgepel pacient ja que no s'ha de desplaçar al'Hospital per la realització de la prova .

D'aquesta manera s'està aconseguintdisminuir de forma significativa el tempsd'espera per a la realització de la prova ila posterior visita del metge per avaluar-ne els resultats i així el tractament i milloriadel pacient.

Recordar-vos, doncs, que si soufumadors o teniu alguna malaltiapulmonar (asma, bronquitis de repetició,EPOC, ...) demaneu cita prèviament ambel vostre metge de capçalera per tal queus pugui derivar a fer l'ESPIROMETRIA.

Equip d’InfermeriaABS Cassà de la Selva

71NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

L’Associació Cassanencad’Afectats per Síndromes deSensibilitat Central continuainformant del nou protocol de lafibromiàlgia de la regió sanitàriade Girona que us reproduïm, enpart, a continuació (Font:CATSALUT Servei Català de laSalut):

INTERVENCIÓ

PSICOEDUCATIVA

Es tracta d’una intervenciógrupal destinada especialmentals pacients de nou diagnòstic,que ha de ser dirigida perprofessionals d’infermeria ifisioteràpia d’atenció primària.Es fan sis sessions de 60 minutsamb freqüència setmanal. Elscontinguts que es treballen sónla informació bàsica sobre lamalaltia i l’entrenament grupal entècniques de relaxació.Objectius:

· Oferir educació sanitàriasobre la malaltia.

· Promoure conductesgeneradores de salut.

· Fomentar mecanismesd’educació postural.

· Orientar sobre activitatsadequades a l’estat dels pacients.

· Fomentar i facilitar el diàleg entre elsmembres del grup per expressar els seussentiments, les seves vivències i elspatiments personals.

· Oferir suport i potenciar l’autoestima.· Informar el pacient i orientar-lo sobre

aspectes que l’ajudin a millorar la qualitatde vida (activitats culturals, de lleure,esportives…).

· Informar sobre l’existència de diferentsassociacions d’FM.

· Convidar els familiars per informar-losi orientar-los sobre els diferents aspectesque poden facilitar la relació i laconvivència amb persones afectades peraquesta malaltia, per tal de facilitar eldiàleg familiar.

Els pacients que formen part de laintervenció psicoeducativa escomprometen amb relació a laconfidencialitat, el respecte, la puntualitati no faltar a les sessions sense causajustificada.

Criteris d’exclusió: intervencionsquirúrgiques recents, neoplàsies,trasplantaments o malalties mentals greus

Nou protocol de la fibromiàlgia a Girona (III)

i drogodependències.Criteris de retirada: a petició del pacient

o per decisió del professional responsabledel grup.

INTERVENCIÓ MIXTA

Combina tècniques de teràpiacognitivoconductual i un programa decinesiteràpia específica dirigida pelfisioterapeuta.

Aquests tipus d’intervencions, especial-ment a llarg termini, milloren la qualitat devida. Els resultats són millors si es fan in-tervencions de manera precoç, especial-ment en pacients diagnosticats recent-ment. També ho són en pacients en elsquals la malaltia té un alt impacte en lesactivitats de la vida diària o, també, si hiha factors psicològics associats amb alte-racions de patrons cognitivoconductuals.

El Grup d’Estudi de la Fibromiàlgia deGirona proposa una intervenció grupal imixta duta a terme per part delfisioterapeuta i el psicòleg, que fanrespectivament cinesiteràpia dirigida i

teràpia cognitivoconductual. La durada dela intervenció és de vuit setmanes i lafreqüència de tres dies per setmana, endos dels quals es fa cinesiteràpia i unteràpia cognitivoconductual.

La intervenció mixta s’adreça a pacientsamb un FIQ superior o igual al 70% i quepresenten, per tant, interferènciesimportants en les activitats de la vida diària.

A criteri del metge de família, es podenderivar pacients amb un FIQ igual osuperior al 50%.

Els criteris d’exclusió per a laintervenció mixta són:

· Patologia musculoesquelèticaespecífica.

· Comorbiditat psiquiàtrica important.

MANUELA DE MADRE, AMB L'ACASSCLa diputada i ex alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Manuela de Madre va ser una

de les participants en la jornada sobre les malalties de sensibilitat central celebrada el 17de setembre passat a l'Auditori de la Sala Galà. A la imatge, de Madre amb la presidenta del'associació cassanenca, Glòria Lloveras.

72 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El 15 de juny del 1891, el meu besavi, enJosep Maymí Pons, va comprar, a lasenyora Narcisa Pibernat Coll, la casa delcarrer de les Mesures números 20 i 21, jaen aquells moments plaça del Municipi iavui plaça de Mn. Jacint Verdaguer número13.

En aquesta casa vam néixer el meugermà Narcís i jo. Recordo que de petithavia preguntat més d’una vegada al meupare què era aquella banyera que hi havia,hi ha!, al fons del pati: «És el bullidor on elmeu avi bullia els «fardos» de suro perdesprés fer-ne taps», em deia. L’oncle, l’Esteve Maymí Lloveras, també en teniauna al pati de cal Sillé al costat dels«traus», habitacle on es posaven el«fardos», una vegada bullits, tot esperantque es florissin i fessin l’adaptació de lamatèria, fruit de l’ebullició, i tenir-lospreparats per a llescar, fer-ne els carracsi posteriorment els taps. Més tard, delscarracs es feien els taps, a la barrina. Unaaltra cosa que em cridava l’atenció erenles alçades dels sostres: «...són tan altsperquè abans el besavi i després l’avi,Narcís Maymí Pica, hi apilaven els tapsesperant el moment més adequat per avendre’ls.»

Per raons purament familiars, no mevesprofessionals, del suro: els taps de totstipus, l’aglomerat negre, blanc, decoratiu,etcètera, sempre van ser motius deconversa del meu pare, oncles, sogre… Ila immensa majoria de les vegades ambun to pessimista, d’inseguretat, de risc, deperill...

És molt probable que a la revistaL’Horitzó –publicada quinzenalment des

del 1933 fins al 1935, portaveu del’Ateneu Cultural, ubicat al primer pis delcafè de cal Sillé– també es parli de laindústria surera, però les referènciespublicades a Cassà més antigues quen’he trobat, són les del Luz y Guia, alnúmero 48, de juliol del 1948, en què hiha un article titulat: «Ha sido descubiertoun sustituto del corcho?

I és clar, quan localitzo aquest treballde l’any 1948, en què ja es comença aposar en quarantena la possiblecontinuïtat del suro com a matèria únicaper a ser utilitzat com a aïllament, donatque els possibles substituts avantatgenel suro («...permitiendo menos espesores

de pared que el corcho, para igualespérdidas de frio...»), veig que l’articlecontinua amb una expressió de queixapel fet que («… En España, a pesar de serel segundo país productor de corcho,salvo en el aspecto selvícola, poco sesabe de él. En cambio .... en EE.UU....funciona un Instituto del Corcho... EnAlemania, que posee, o poseia, un centrode investigación permanente del corcho,...en Portugal... Dinamarca, Suecia...experimentan sobre el corcho, que tanabandonado está en este aspecto pornosotros»). Em fa pensar molt quanm’adono que de les cinc empresesd’aglomerat que hi havia a Cassà tres

han tancat, una continuaamb l’aglomerat de surodecoratiu i només d’unaaltra va sorgir una novaempresa, que fabrica,també, producte aïllant fentservir com a matèriesprimeres preparats químicsque faciliten, abarateixen iactualitzen aquest producte,el suro, que havia estat, i pera molts encara és, el milloraïllant natural que es pottrobar.

Al Luz y Guia, número 80,de maig de 1950, hi ha unanecdotari d’»El Taper». Amés de dites i fets bencuriosos s’hi poden llegirafirmacions com, perexemple, que l’any 1920, fa90 anys, a Cassà de la Selvahi havia 250 petits fabricants

La indústria surotapera a Cassà (1)

Una imatge de la fàbrica de Domingo Serra ara fa vuitanta anys

73NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

de taps de suro; que la necessitatde fer més rendible aquestaindústria a poc a poc es va anarmecanitzant, les petitesindústries famililars es van anarmorint i es va anar acabant lafigura del taper («… con el tipomás pintoresco de nuestraindustria, el tipo que más calor ypersonalidad ha dado a nuestracomarca: el taper, el obrero quese dedicaba a fer taps a mà»). Ésconeguda per tothom la frase quemarca una manera de ser i defer: el taper, vago i llaminer.

Al Luz y Guia número 80, demaig de1951, hi ha un articlenostàlgic: « El taper, un oficidesaparegut.»

Al Luz y Guia número 101, dejuny de1953, hi ha un estudi prouinteressant sobre la «IndustriaCorchera – El mercado nacional»,de Ramiro Medir Jofra.

Fruit d’una tendència molt clarad’independència i pocasolidaritat entre els fabricants detaps, al Luz y Guia número 105,del mes d’octubre del 1953, hiha una entrevista amb el senyorFrancisco Nadal Oller referent ala formació d’El Trust,cooperativa per a la recopilació ivenda posterior, en comú, de les deixies de suro. Els principalspromotors d’aquesta cooperativa van ser els senyors GiordàMestres, Enric Roca i Joan Rich. Al principi va comptar amb unacinquantena de socis, fabricants de les poblacions de Cassà,Llagostera, Santa Coloma de Farners, Vidreres, Hostalric iAgullana, i va quedar oberta la possibilitat de noves adhesions.En el fons es volia aconseguir de posar fi a la competència al’hora de vendre les restes inservibles del producte manufacturati treure’n el millor rendiment econòmic. «En el caso concreto deCassà, y por motivos un poco complicados, se producia a vecesla nota curiosa de ser mejor pagados los desperdiciosprocedentes de otras localidades, no obstante su gravamen deportes, que los producidos por las fábricas de la localidad.»

I per tant, el motiu de fundar la cooperativa El Trust no era altreque vendre en comú els residus del suro a un dels pobles queen formaven part o bé, degudament empaquetats, destinar-los al’exportació. També s’estudiava la possibilitat de fer el muntatge

d’un molí triturador per a laobtenció de les serradures desuro. El Trust, amb els canvispropis d’aquests cinquanta-setanys que han passat, encaracontinua actiu. Això demostraque va ser una acció oportuna iencertada.

Recordem que una coo-perativa és una unitat econò-mica de producció, de comer-cialització o de consum quepertany als mateixos usuarisdels serveis i que té per objectel’ajut mutu i equitatiu entre elsseus socis.

Però aquest fet solucionavala problemàtica de la indústriasurera cassanenca? Ni de bontros. Diguem que encarrilava undels problemes que tenia, queagermanava una bona quantitatde fabricants per trobar sortidaa alguns problemes comuns,però que molts d’altres, de fons,continuaven vius. I d’aquestasituació es fa referència al Luzy Guia número 140, del mes demarç del 1957, en unesentrevistes que es fan aindustrials cassanencs, elssenyors Damià de Garriga Bota,Lluís Soler Forn i Emili Rich

Bosch. A totes tres entrevistes s’entreveuen tot un seguit de punts,motius de la crisi que es vivia, que complicaven la viabilitateconòmica d’aquesta indústria.

Bàsicament el problema era una qüestió de preus. Aquellsanys hi va haver una gran quantitat de comandes i per tant moltanecessitat de matèries primeres, suro en brut, cosa que vaprovocar que n’hi hagués un important augment. Una davalladaposterior de les demandes de material acabat i que les matèriesprimeres s’havien de comprar a qui les havia emmagatzemat enmoments de molta eufòria va provocar la necessitat de comprara preus més alts dels que haurien hagut de tenir en aquellsmoments de menys demanda. Un altre problema que es va viureva ser l’aparició de productes alternatius al suro. Una altrasortida, que es va considerar insuficient, va ser una valoració«positiva» de la moneda a l’hora de fer exportacions del producte.

Joan Maymí Coloreu

Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91

Reproducció d'un article de Luz y Guía de 1953

74 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Entre els crits inarticulats més rudes isalvatges i les harmonioses i dolcesparaules d’amor, les funcions de la parla,com a instrument de les relacionshumanes, són completíssimes, per aixòels verbs que les expressen no s’acabenmai. Cosa evident, avui dia, amb lapràctica ubiqüitat de la coberturatelefònica i l’ús tan massiu del mòbil, quesembla una imprescindible pròtesi entreboca i orella, clamant o mussitant sempre,

Apunts de l'últim quadren

Reflexió adient en temps de campanyaelectoral

fins aconseguir que les comunicacionsentre els individus i les entitats de la nostrasocietat adquireixin una intensitat maipensada i abastin unes distànciesinimaginables.

Naturalment que existeixen també elllenguatge escrit i el gestual, des de lesprimeres ganyotes dels homínids, delsgravats arqueològiques i de les antiguescompilacions dels papirs, fins arribar a lapaperassa actual i a les pantalles

electròniques d’última hora, tan eficients.És fàcil veure en la llengua, expressióoral o com sigui, el do que fa possible l’e-xistència de les col·lectivitats civilit-zades,on cada individu, conscient d’ell mateix ique necessita els altres per tirar endavant,la maneja conseqüentment per salvarl’avinença entre cervells que pensendiferent, i per afavorir l’entesa comunitàriaalleugeridora dels egoismes personals.És el valor que acompanya la racionalitatper laborar la cultura, i aquella essènciaen la qual els més inspirats esculpeixenl’art literari per al gaudi de tots.

Ara que s’acosten la propereseleccions, diguem que sempre motivenun ús determinat del llenguatge, gensesperançador. La democràcia vesustentada per les eleccions i aquestesrequereixen l’anomenada campanya depresentació dels partits opcionals i delscandidats elegibles, necessària perquè,com deia un dia, la tribu és massa gran ino ens coneixem. És una realitat que noté remei, i de la qual prové en últim termeuna desfeta especial, no precisamentgramatical, de la paraula, el bé que, mésamunt considerava vehicle d’entesa id’avinença, base d’allò que som i signi-fiquem, i que aquests dies, més que mai,es desgasta amb l’arriscada exposició deles virtuts dels nostres i les vergonyes delsadversaris, en cantar les excel·lències delssuperhomes del camp propi i menysprearels nans de fora.

Afegim-hi que el gran projecte delspolítics –lamentablement ho és més quecap altre- en temps d’eleccions i també,més tard, exercint el mandat encomanat,es defineix amb el verb convèncer, aquellque és propi dels negociants però ells nosolen jugar amb sers humans; en el casdels polítics, el verb ens remet a tot untractat de referències, des de lesaplicacions honestes, fins a la utilitzaciósense traves, de tàctiques poc nobles. Deprimer envit, per un polític en exercici degovern, aquest infinitiu tindrà el sentitd’aplacar resistències mentals perquè noli malbaratin l’<ofici>, i si és tracta d’unaspirant, li caldrà persuadir la gent senseembuts, o bé musicant la lletra amb notesredemptores, perquè el votin i així assolirla glòria.

75NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

La repetida escena dels intencionats subjectes del projecte,parlant en lloc prominent al davant de colles, sovint grosses iemocionades, que presten atenció, porta a pensar en altresactivitats d’aparen-ça similar encara que més serenes, com sónl’ensenyança i la catequesi, però cer-tament la comparació ésesclafadora per al quefer dels polítics. Si ensenyar, en tots elsgraus i nivells, equival a repartir coneixements convenients iprofitosos, i catequitzar vol dir impartir doctrines de salvació alscreients, els auditoris en són evidentment els beneficiaris, i lavocació dels docents, instituïts o voluntaris, que tal vegada esmouen per la satisfacció de fer el bé i ajudar al pròxim, salta a lavista. La dels interessats a convèncer, en canvi, és menys clarao mira cap a ells mateixos. Qui entenem que són els beneficiarisdels convenciments polítics si s’aconsegueixen? Els subjectesde l’operació o el complement directe conformat per la multitudde ciutadans ? Tant de bo tothom! No obstant això, pensem-hi:Els grans beneficiats haurien de ser els ciutadans, si en elegirben lliurament i sense pres-sions, ho ensopeguessin per al seupropi bé. Això em semblava avui, mentre la televisió informavadel resultat de les primàries socialistes a Madrid, quan mostraval’exuberant felicitat del guanyador, Sr.Gómez, al costat dels seuscompanys, tan extremadament alegres com ell. Pensava jo queels feliços, en primer lloc, haurien de ser la pluralitat dels seuselectors, si estan segurs del propi encert, ara i també d’aquí aquatre anys, ja amb la palpable constatació que no es varenequivocar. L’ideal no és veure el Sr. Gómez moltfeliç, ni tampoc, és clar, simplement resignat. Allò méspropi seria que es presentés animosament disposat,content de la seriosa responsabilitat rebuda, i ambla plena i satisfactòria cons-ciència d’allò que li tocafer, sense oblidar mai que el fi de la gestió d’ungovernant no comença ni s’acaba en ell mateix.

Les experiències defraudadores són massa i noúnicament d’ara o del nostre país en exclusiva, aixícom tampoc podem santificar cap partit. Precisamenten aquest segle XXI s’estén el criteri que lesideologies imperants abans, i fins ara, ja han caducat;sortosament ni les dretes escandalitzen ja ni lesesquerres espanten. En un centre ample tothom hicap, una vegada reconeguts els respectius valors del’home i del món que l’envolta. Els greus problemesreals d’avui dia no es resoldran amb disquisicionspartidistes, el que fa falta és que la gent que ens volguiar sigui millor en tots sentits que el seguiment,

que tingui ganes de treballar i de servir, sense el deliri per manaro per lluir, i - si ens posem a somiar - que abandoni l’hàbit decampar per enriquir-se, l’estigma de la professió. Tocaria alselectors, examinar aquells amb qui pot comptar i, per damunt deles esquerres i les dretes, deduir les possibilitats més favorables,amb l’íntima seguretat que cada u és l‘amo d’ell mateix i, d’altrabanda, que escoltar mai no ha sigut un sinònim d’obeir.

Acabo rememorant una escena concreta, aviada al final perfer palès l’esperit amb que he escrit aquestes línies. La d’aquellanit en què les càmeres de televisió presentaven el Sr. CarodRovira amb aire triomfant, una vegada llegides i recomptadesles paperetes electorals, perquè els resultats li eren propicis iestava ja a les portes de la vicepresidència de la Generalitat.Apareixia amb un rostre resplentdent mentre, eufòric, imaginava,en veu alta, la felicitat del seu pare si encara hagués sigut viu ifos testimoni del seu èxit. De sobte, una veu:

- Sí, molt bé, però i nosaltres...? , i el poble? - Què diu ? , el poble ? Ah sí, el poble..., també podreu estar

contents, ja ho veureu...L’intrús i el diàleg no són reals però tampoc desbaratats.Anys després, podem contrastar la seqüència amb la història,

i assumirem bonament el record del nostre pare amb el caire demalenconia de sempre: «Ja ho deia el pare...»

J. Barceló B.

Plaça de la Coma, 30, entr. A17244 Cassà de la Selvatel. 972 46 14 92Fax 972 46 33 76salip@logiccontrol.es

76 NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Vet aquí que una vegada elburro del mas Oliver va sen-tir vel.leitats filharmòniquesi volgué aprendre de cantar.Era un burro amb unes ore-lles molt llargues, tan llarguescom les de qualsevol altreburro i potser això li havia fetpensar que tenia allò que endiuen disposicions naturalsper la música. El cas és quedes del dia que la idea li vaprendre no deixava d’infor-mar-se sobre qui millor li po-dria donar lliçons per conver-tir-se en un bon cantaire.

Algú li va dir:- Aquí prop tens un mestre

de categoria. Efectivament, això passava

a la primavera i dins elbrancatge d’un saüquer moltfrondós un rossinyol refilavadies i nits.

El burro es va decidir ràpidament i se’n va anar a trobar elrossinyol.

- Hola rossinyol – que li va dir el burro.I el rossinyol, al capdavall d’una refilada:- Hola burro – li va respondre.El burro reprengué:- Voldries ensenyar-me de cantar?I el rossinyol, molt amable de respondre-li:- Ja ho crec que sí. Amb molt de gust.- I com se fa? – insistí el burro.- Es fa així – digué el rossinyol i desgranà un refilet de notes

alegres. I el burro se’l va escoltar amb molta atenció durant una bona

estona, tot tractant de descobrir la tècnica d’aquell cantar tanperfecte.

I quan volgué provar si ja en sabia, uns brams espantosos vanesquerdar la tendra quietud dels paratges.

El burro com que havia cridat molt es va creure haver-ho fetbé. I tot satisfet se’n tornà cap a l’estable.

Durant dies i dies aquesta lliçó va ser repetida. El rossinyol

Modest Sabaté i Puig: 9 contes catalans (i 9)

El burro que volia aprendre a cantarprou refilava com cal i li deia:

- Sents? És així que es fa.El burro cada dia bramava

més fort i cada dia es creia fer-ho millor.

Quan ja va creure que no teniares més per aprendre, és a dir,que ja cantava prou bé, li vademanar al rossinyol quèn’opinava. I el rossinyol ambtota franquesa li va dir:

- No. No m’agrada.Aleshores el burro, vexat, ple

d’orgull, va respondre:- Doncs no hi entens res. Car

jo ho he preguntat a un altreburro i m’ha dit que ho feia moltbé.

I prou devia ésser així. Perquèaquell mateix dia el burro delmas Oliver va convidar els altresburros de la rodalia a un concerti tan bé ho devia fer que en

acabar tots bramaven de satisfets.

Modest Sabaté i Puig (+) / Il·lustració d'Alfred Figueras Aquest contes s’han anat publicant amb el consentiment, suport

i agraïment de la família Sabaté, des del mes de febrer al presentmes d’octubre d’aquest 2010.

Tot llegint el número 36 de l’obra completa de Josep Pla, «Perpassar l’estona», em trobo amb la sorpresa que en la seva plananúmero 283 que hi ha un article, «L’ase i la filosofia», en el quefa referència a Modest Sabaté. «...El meu vell amic i companyde periodisme, Modest Sabater, ha escrit un llibre de contes. Elsmillors contes són aquells que, dirigits als infants, i sota unacapa de dissimulació, són per als grans. En aquest llibre hi haun conte titulat:"El asno que queria cantar", que tradueixo...»

S’havia fet ja una traducció en castellà i en Josep Pla notenia la publicació catalana? Es va publicar primer en castellà idesprés es va fer la traducció en català? No ho sé. El que si éscert es que aquesta trobada em va satisfer gratament.

Per la transcripció, Joan Maymí Coloreu

77NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

M’agrada (o he dir m’agradava?) molt escriure,sobretot poemes, i quan la idea em venia a lament, tota ocasió era bona per anar treballant-los i rimant-los.

M’agradava molt fer-ho quan anava conduint.En lloc d’escoltar la ràdio anava confegint elsmeus poemes; això sí, procurant que no emdistraguessin de la conducció.

Aquell dia em vingué la idea d’un que portariaper títol «Adéu-siau»; però no seria una adéu-siau per sempre, de comiat, de tristesa, sinó ditalegrement per una persona que va il·lusionadaa la recerca d’uns ideals de solidaritat que feiatemps li ballaven pel cap i que acabava dient,com en la cançó: «És un a reveure, si a Déu plau.»

En el primer semàfor on em vaig parar, encaradins la població –cal dir que tenia dos cotxes mésal meu davant–, vaig agafar un bon tros de paper dels que sempretinc dins el vehicle, hi vaig escriure, ben gros, ASÉU-SIAU i vaigdeixar-lo damunt la lleixa, sobre el volant, quan el semàfor vacanviar a verd.

Però aquella vegada, malauradament, em vaig capficar massaamb el poema i, en arribar al nefast semàfor de Llambilles, totrimant, rimant, no vaig veure com es posava vermell i la topadaamb el que sortia esverat de la dreta va ser descomunal.

Bé, tot això ho vaig recordant entre lapsus d’oblit, a poc a poc,molt a poc a poquet, perquè em tragueren del cotxe en estat decoma i ara sóc aquí, suposo que a l’UVI d’algun hospital. Peròsembla que aquests fets han tingut unes conseqüències quemai no hauria pogut preveure.

Tres cops al dia algun familiar pot entrar a veure’m una estona,i no es pensen que jo, més o menys, a voltes menys que més,m’assabento de què diuen si diuen alguna cosa en veu alta. Isempre sento una pregunta que no sé d’on ve: «Per què? Perquè ens has fet això?» Es refereixen a la meva badada? Suposoque sí, i és terrible no poder donar una resposta.

Però un dia (immobilitzada, carregada de tubs per tots costat,amb respiració assistida i ves a saber quantes coses més!) elfamiliar de torn parlava amb algú del personal sanitari i vaigsentir quelcom esgarrifós: «Ho deia tan clar aquella nota que vadeixar, que es volia suïcidar... Va deixar escrit, ben gros, ADÉU-SIAU...»

No sé tampoc quan vaig tardar a digerir-ho, a entendre elsignificat del que havia sentit. És tan estrany el que passa a laconsciència d’una persona en estat de coma...

Creien que m’havia volgut suïcidar. D’aquí aquells per què?tan plens de pena. Suïcidar-me, jo, una persona tan feliç, ambtantes ganes de viure, amb tants projectes de futur!

Adéu-siau Quin horror pensar que si no sortiad’aquell estat de coma, si un dia eldarrer alè de vida em deixava, passariaa formar part de la penya dels suïcides,ompliria de vergonya el meu record id’una pena inesborrable la família, quepels seus per què? se’n devien sentiren part culpables...

A partir del moment en què em vasemblar comprendre el malentès queel meu adéu-siau havia creat (unmoment que segurament deguénecessitar molt de temps per obrir-sepas en la meva consciència, quenavegava per un mar de boirós oblit,quasi hauria preferit no rebre mésvisites i no escoltar més laments...

Entre les persones que han pogutexplicar el que sentien mentre estavenen estat de coma, no sé si alguna vapoder explicar aquesta mena de

sofriment moral que jo estava sentint...Un dia, de sobte, vaig notar que podia moure una miqueta,

molt lentament, el dit índex de la mà dreta i que podia entreobrir,molt poquet, la parpella dreta.

L’ infermera que m’estava canviant una de les ampolles demedicament quasi la va deixar caure a terra. Va començar atocar timbres i a mirar-me el dit amb expressió perplexa (això hohe sabut més tard). L’habitació es va omplir de personalhospitalari i el meu pobre dit es va convertir en un veritableobjecte d’admiració i alegria. Tanta, que al final vaig pensar quepotser sí que podria explicar la veritat dels fets, per més increïbleque fos, i que el meu adéu-siau no era un comiat per sempre,sinó que ens podríem reveure «si a Déu plau», com diu la cançó.

M. Dolors Godoy

NÚM. 692 - OCTUBRE 201078

Mots encreuats 293

Solució als mots encreuats 292

UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ

LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER

1.- (!) El vel islàmic que té més capacitat. 1.- (") Conteu. 2.-Grati amb les ungles. 3.- Llit per al quartet francès. 4.- L’AgènciaCatalana de l’Aigua. 5.- Comença a badar. 6.- (!) El batec quefa vendre més aspiradores. 6.- (") Condicions de treball queafecten la salut dental. 7.- Sentit que permet percebre els sons siestem ben desperts. 8.- Un exgalàctic fent la vertical amb el 04.9.- Seguretat Social. 10.- Escomet al paintball. 11.- Te’n fots delscursos fluvials. 12.- Trajectòria d’una nau. 13.- (!) Comiat dedreta a esquerra. 13.- (") Subornes regalant-los oli d’oliva verge.14.- Estrany. 15.- (è) L’adverbi que enfronta dos contendents.15.- (") Sortir d’aquesta manera com els valencians. 16.- Afegeixa la colla dels directius. 17.- Aquell qui viu en un lloc deshabitatper fer vida religiosa. 18.- Tres que fan cua al caixer. 19.-Discjòquei. 20.- (!) Reconeixement mèdic a ca l’oftalmòleg. 20.-(") Veritable de sud a nord. 21.- Euga en apogeu ascendent.22.- Tinc intenció d’obtenir la fórmula de la botifarra negra... 23.-... Però ell l’aconsegueix i ja pot fabricar el bull. 24.- (!) No correriscos a la pobla d’en Puyol. 24.- (") Remuneració. 25.- La fustamés apreciada pels ebenistes. 26.- Darrere de l’empleat. 27.-Adorn en forma de mig ou. 28.- (!) Règim polític. 28.- (") Vocalsde pega. 29.- Declaració mèdica que permet a la jugadora tornara practicar el bàsquet. 30.- Organització terrorista.

T R I O B A N D AE U R O P A M E CM F O L L A T OP A O A L T A R SE N S C E R C A TS S M A S O C AT A L O T A U TA T E S T A S O M

I C O D I R ER O M A N Ç O S U

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 11

12 13

14 15 16

17

18 19

20 21 22 23

24 25 26

27 28

29 30

79NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Ara que ha començat una nova temporada, a la foto nostàlgicad'aquest mes hi portem un equip dels juvenils de la UD Cassàdel 1974. Hi podem veure, d'esquerra a dreta: drets: Nogué,Campeny, Mora, Jaume Anglada, Vera, Talleda, Campillo, Nin,

Equip juvenil de la UD Cassà (1974)Jimenez, Gómez, Albertí, Bertran i Palahí; ajupits: Vaca, Sánchez,Gallego, Bernà, Altimira, Mestres, Otero i Comas.

Foto i treballs d'identificació: Joan Carles Codolà

Tel. 972 46 34 74

NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

El Foment aixeca el teló

A dalt, la secció de bàsquet al complet; a sota les intervencions del president del club, Francesc Nadal, i de l'alcalde deCassà, Carles Casanova, i un moment de l'exhibició de la secció de patinatge.

Amb el rerefons de la decepció pelsrepetits retards en la inauguració del noupavelló d’esports els més de tres-centscinquanta esportistes que integren lesdiverses seccions del Foment DeportiuCassanenc van celebrar el 17 desetembre passat la tradicional festa depresentació de la temporada 2010/11.

En els parlaments del president delFoment, Francesc Nadal, i de l’alcalde deCassà, Carles Casanova, es va recordarla gra importància que té per al poble deCassà que un club com el Foment, ambquaranta-cinc anys de tradició esportivamantingui el seu compromís de servir alsjovent del poble oferint-los la possibilitatde practicar l’esport en les diferentsseccions de l’entitat.

NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

Francesc Nadal va demanara tots els col·lectius implicats enel funcionament dels diferentsequips que mantinguin el seucompromís en tirar endavant elclub i facin els esforços quecalgui per adequar-se a lesnecessitats i disponibilitats delclub.

Igualment des de l’Ajunta-ment, l’alcalde de Cassà, vamantenir el seu compromís decontinuar col·laborant amb elclub encara que la situacióeconòmica actual no permetidonar el suport que seria de-sitjable. El nou pavelló d’es-ports, que s’està construint alcostat del del Foment es preveuque es pugui inaugurar abansd’acabar l’any i això permetria

Quatre moments de l'acte depresentació de la temporada

2010/11 del Foment

NÚM. 692 - OCTUBRE 2010

que les diferents seccions es poguessinentrenar de manera més adequada ales exigències esportives i a les edatsdels practicants.

La festa de presentació va iniciar-seamb les exhibicions de la secció depatinatges (podeu veire la informació enun altre apartat de la revista) a les que

seguiren les dels menus de les altresseccions bàsquet i hoquei i les delsjugadors de tennis taula, la secció ambun nivell competitiu més elevat(recentment l’equip femení s’ha classificatper a la segona ronda de la Copa ETTU).

A continuació es va fer la desfilada delsjugadors de gairebé tots els equips

començant pels quinze equips debàsquet, els deu d’hoquei, els 65patinadors i patinadores i els trentaintegrants de la secció de tennis taula.Després dels parlaments, la foto de tot elclub que us oferim amb aquest pòsterespecial que aplega els esportistes del’entitat amb més practicants de Cassà.

A dalt, la secció d'hoquei patins al complet; a sota, la de tennis taula.