podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna ... · ces que tenen al final de...
TRANSCRIPT
LES TISORETES (FORFICULA AURICULARIA) es coneixen amb una llarga llista de noms, elmés popular dels quals és aquest. Les podem trobar en llocs ombrívols i humits, com a sota deles pedres i enmig de l’escorça dels arbres. Tot i el seu aspecte i les pinces del final del’abdomen, són totalment inofensives. Per Jordi Comellas
15Regió7 | DISSABTE, 26 DE MARÇ DEL 2011FAUNA�REVISTA
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 127Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
REP
ORT
ATGE
FOT
OGR
ÀFI
C D
E :J
OR
DI C
OM
ELLA
S
es coneixem pel nom de tisoretes o estisore-tes, i, tot i que el seu aspecte és un pèl enig-màtic, són uns insectes molt populars que alllarg del nostre país es coneixen amb una llar-
ga llista de noms: papasastres, papaorelles, cuca forca-da, sastre, tallarobes, sastrets, xurigaca, papanúvia, for-cadella, tallamocs, talladits, tallacames, tallacanyes,corcollanes, la majoria dels quals fan referència a les pin-ces que tenen al final de l’abdomen, que ens recordenunes tisores. En castellà es coneixen amb el nom de ti-jereta, cortapichas o pinchaorejas.
Pertanyen a l’ordre dels dermàpters (del grec dermos,pell, i pteron, ala), dels quals n’hi ha unes . espècies.Tenen el cos allargat, de color marró/vermellós, i al final
de l’abdomen tenen unes pinces, semblants a unes te-nalles o a unes tisores, que en el cas dels mascles són méscorbades que en el de les femelles i que els primers uti-litzen per subjectar la femella durant l’aparellament. Te-nen tres parells de potes potents, dues llargues antenes,i unes ales que gairebé no despleguen mai.
Viuen a sota de les pedres, dels testos, en forats, o en-tre les escorces dels arbres, sempre en llocs ombrívols ihumits. S’alimenten tant de vegetals, ja sigui vius, comara flors, fruites, fruits silvestres, brots i grans, com en des-composició, i també de petis insectes com ara pugonsi ous d’altres insectes. La femella pon els ous en un fo-rat que excava ella mateixa a terra, i els neteja acurada-ment per evitar infeccions de fongs a causa de la humi-
tat. Dels ous en surten unes nimfes d’aspecte semblanta la fase d’adults, però més petites i més clares de color,que fins que no arriben a aquesta fase muden unes qua-tre o cinc vegades.
Tot i que abans hi havia la creença popular que s’ha-via d’anar amb compte amb aquestes animalons perquèsi se’ns ficaven a les orelles ens deixarien sords, no no-més són uns insectes totalment inofensius, sinó que perla seva alimentació són beneficiosos per a l’agricultura,ja que ingereixen grans quantitats de pugons. Amb l’ar-ribada del fred, el mascle mor i la femella s’enterra sotaterra i cuida les nimfes, fins que, amb l’arribada de l’es-tiu, també mor. La resta de l’any són d’hàbits més aviatcrepusculars i nocturns, i passen la resta del dia amagades.
L
SÓN DEL TOTINOFENSIVES. Depetits ens volien fercreure que si se’nsficaven per les orellesens foradarien el timpà iens deixarien sords,però, tot i el seuaspecte, són insectestotalment inofensius ibeneficiosos per al’agricultura, ja queingereixen gransquantitats de pugons
�
«Compte amb les orelles»ENS DEIEN