en solfa 17 (gener 2014)

PLAÇA GRAN 10, 2N PIS TELF: 93 832 04 50 [email protected]

“En Solfa”

“La música és l’aliment de l’amor”

William Shakespeare

Nº 17 FEBRER 2014

Continguts:

Colònies musicals 2013

2

Santa Cecília/Matinal solidària

3

Cantada contra la violencia de gènere/Concert de Nadal

4

Concert per la radio/ Beneficis de l’educació musical

5

Enigma musical 7

Entrevista a l’Aniol Vila

8

Entrevista a la Laia Bosch

10

Revista quadrimestral de l’Escola Municipal de Música de Santpedor

A veure qui la diu més grossa!!!

13

Crèdits i agraïments 16

A finals del curs passat, com cada any, vam anar de colònies.

Aquest any vam anar a la casa “Cases altes de posada” de Sant Llorenç de Morunys.

Com sempre, va ser una experiència divertida i enriquidora per a tots. Vam fer tallers i manuali-tats de tot tipus, jocs en equip, jocs de nit, un passatge del terror, piscina, caiac, i sobretot MOLTA MÚSICA EN GRUP, una experiència nova per als més petits i molt enriquidora per als més grans, que els va permetre ajudar als petits a entendre i tocar la música. La temàtica de les cançons era sobre musicals i vam interpretar peces de Sonrisas y Lágrimas, West Side History, Grease, Mary Poppins i el Rei lleó.

Va ser una setmana realment entretinguda i esperem repetir aquest any. Us hi esperem a tots!!!

COLÒNIES MUSICALS 2013

Nº 17 FEBRER 2014 “En Solfa”

El passat diumenge dia 1 de desembre vam anar a fer un concert per al dia de Santa Cecília al Teatre Conservatori de Manresa i vam tocar quatre cançons, una d’elles amb la Unió Musi-cal del Bages: “Los chicos del coro”, “We are the champions”, “The wonka’s song” i “Amigos para siempre”.

Sentir com tots anàvem a l’hora i tocàvem tant bé va ser molt bonic. L’experiència va ser molt divertida i ens ho vam passar molt bé.

Quan vam acabar el concert ens van donar una bossa de llaminadures i un diploma.

Uns dies abans vam anar a assajar perquè sinó el concert ens hagués sortit malament. Vam assajar de valent des de les 21.00h fins a les 23.00h. I gràcies a això el concert va quedar molt bonic.

EN GENERAL VA SER UN DIA INOBLIDABLE!!!

Clara Irene Toledano i Cel Giralt

SANTA CECÍLIA

El dia 1 de desembre al matí l’escola va participar en l’acte de la Matinal Solidària a la plaça de l’Ajuntament. Amb la plaça plena de gent donant un tomb per les paradetes, les corals del dijous van inaugurar el concert amb dues cançons, acompanyats pel Marcos Sánchez a la guitarra i dirigits per la Susana Jaén: “Quan et sentis marbre” dels Gossos i “Color esperanza” de Diego torres. A la primera vam poder veure els nens interpretant la lletra de la tornada amb llenguatge de signes i a la segona vam poder gaudir d’una coreografia ben animada!

Després d’ells van sortir a cantar la Coral del Casal d’avis i la Coral de l’ institut.

Un acte que va fer goig.

Nº 17 FEBRER 2014 En Solfa

MATINAL SOLIDÀRIA

Els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4art d’elemental de l’Escola de Música de Santpedor, el 25 de no-vembre vam fer una cantata contra la violència de gènere. Hi havia molta gent, avis, pares, nens… Hi havia des de nenes de 2 anyets fins a avis de 89 anys. Vam cantar dues cançons: una dels gossos que es diu “Quan et sentis de marbre” i l’altre de Diego Torres que es diu “Color esperanza”. Quan vam acabar les dues cançons la regidora d’igualtat va lle-gir el manifest contra la violència de gè-nere. Els nens del consell d’infants també van participar llegint els desitjos dels nens del poble per acabar amb aquesta violència, i quan van acabar, tot el públic va llençar globus d’heli al cel i van cridar: NO MÉS VIOLÈNCIA.

Carles Pons

El passat dissabte 21 de desembre al migdia va tenir lloc, a l’auditori del convent, el tradicional concert de Nadal.

El van protagonitzar els grups de sensibilització, els d’iniciació i, aquest any, com a novetat, també el grup d’adults de llenguatge musical de l’escola.

Es van interpretar diferents nadales i cançons de temàtica nadalenca, populars i de compositors com M.Jané, D.Gelabert, F. Mendeslssohn, Sellarès i J.Thió. El grup d’adults va cantar una nadala (“Nadala del Tonet i la Pepeta”) composta per un membre d’aquest grup: Antoni Cuadrench.

L’acompanyament musical va estar format per la Rosa Navarro al piano i el Jordi Blanes a la bateria.

Les cançons de nadal van estar intercalades per diversos poemes, recitats per alguns components del grup d’adults: Antoni Cuadrench va recitar “el noi de la mare”, Domingo Prat “Vigília de Nadal” de Maria Manent, Montse Puigpelat va recitar “Nadal, ara que ho dic” de Jordi Sarsanedas i Teresa Capdevila “els Reis”, de Joan Maragall.

El convent estava ben ple i tan els més menuts de l’escola com els adults ens van fer gaudir d’un bonic concert, on es respirava l’ambient nadalenc propi d’aquestes dates.


CANTADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

CONCERT DE NADAL


CONCERT PER LA RÀDIO

BENEFICIS DE L’EDUCACIÓ MUSICAL

ELS ADULTS GRANS ES BENEFICIEN DE LA PRÀCTICA MUSICAL QUE HAN EXERCIT DE PETITS

El passat dia 6 de novembre de 2013, la revista “The Journal of Neuroscience” va publicar un article on diu que els adults que han rebut classes de música i han tocat un instrument de petits tenen una resposta cere-bral més ràpida al so de la veu que les persones que no han fet música.

La troballa suggereix que la formació musical primerenca té un efecte positiu i durador en la forma en què el cervell processa el so.

Amb l’edat, sovint, s’experimenten canvis en el cervell que comprometen l’audició, de manera que, per exem-ple, els cervells dels adults grans mostren una resposta més lenta als sons que canvien ràpidament, fet molt important en la interpretació del discurs. Estudis anteriors demostren que l’entrenament musical durant tota la vida pot compensar aquestes i altres disminucions cognitives.

En Nina Kraus (Professor de Neurobiologia i Fisiologia, Otorinolaringologia) juntament amb companys de la Universitat Northwestern d’Evanston (Illinois, Estats Units) han estudiat si la formació musical limitada en edats primerenques s’associa amb els canvis en la forma en què el cervell respon al so dècades més tard.

Aquests experts han comprovat que els participants que han tocat un instrument durant la seva joventut, els seus cervells responen de forma més ràpida als sons de la parla. Per això, el Sr. Kraus ha ressaltat “la impor-tància de l’educació musical en els nens i les nenes per a què esdevingui un envelliment saludable”.

Dissabte 4 de gener, el conjunt instrumental d’adults de l’Escola de Música vam fer un petit concert a la cape-lla de Sant Andreu, convidats per Ràdio Santpedor en el marc de la seva trobada de col·laboradors. En aquesta ocasió, el grup estava integrat pel Domingo, el Màrius i la Montse, al saxo; l’Esteve, al piano; l’Eduard, a la bate-ria; l’Enric, al baix elèctric i la Maria Carmen, a la veu. Davant d’una cinquantena d’assistents, vam començar l’audició amb un blues de l’Stevie Ray Vaughan, Pride-AndJoy, i una peça clàssica dels Beatles,In MyLife. A continuació es va celebrar l’acte d’agraïment a tots els col·laboradors de la Ràdio, amb parlaments del seu director i de l’Alcaldessa de Santpedor, que va destacar la feina dels centenars de col·laboradors que han fet que, al cap de 25 anys, la ràdio es trobi en un moment dolç i dinàmic. Seguidament, vam reemprendre el concert amb tres temes més: I HeardItThrougthTheGravepine, Love Is A Losing Game i Chain Of Fools. Val a dir que per nosaltres va ser una experiència molt interessant i des d’aquí volem agrair a Ràdio Santpedor la seva invitació. Enric Aloy


Per fer aquest estudi, 44 adults sans d’entre 55 a 76 anys han escoltat una síl·laba (da) d’una veu sintetitza-da mentre els investigadors mesuraven l’activitat elèctrica en el tronc cerebral auditiu, la regió cerebral que processa el so i que és el centre del desenvolupament cognitiu, sensorial i on es guarda la informació de re-compensa.

Els autors han descobert que, encara que els participants no hagin tocat un instrument des de fa 40 anys, les persones que han tingut una formació musical entre els 4 i els 14 anys han registrat una resposta més ràpida als sons de la parla (de l’ordre d’una mil·lèsima de segon més ràpid) que aquelles que no han tingut formació musical.

Segons Michael Kilgard, que estudia el so en els processos cerebrals a la Universitat de Texas, a Dallas (el qual no va participar en aquest estudi), “ser una mil·lèsima de segon més ràpid pot semblar poca cosa, però el cervell és molt sensible als tempos i una mil·lèsima de segon en milions de neurones pot marcar un diferència real en la vida dels adults grans. Aquests resultats confirmen que les inversions que fem en el nostre cervell en una edat primerenca repercutiran positivament en l’edat adulta”.

http://www.jneurosci.org/content/33/45/17667.short

Font: The Journal of Neuroscience, November 6, 2013 • 33(45):17667–17674 • 17667

http://www.jneurosci.org/content/33/45/17667.short�

ENIGMA MUSICAL


GUIDO D’AREZZO I LES NOTES MUSICALS

No és estrany que la música es presti al joc. I que la seva relació amb els jocs de paraules sigui tan estreta. Només cal anar a buscar l’origen del nom de les notes musicals que utilitzem avui en dia. Cap a l’any mil-i-poc un monjo italià anomenat Guido d’Arezzo (905-1050) va proposar el que ara es coneix amb el nom de “solmització”, cantar les notes no amb qualsevol so o vocal sinó amb un nom. Per posar-hi nom va agafar un himne dedicat a Sant Joan Baptista i va iniciar cada línia de l’himne amb una nota diferent, en progressió ascendent grau per grau, de manera que a la primera síl·laba del primer vers li corresponia el so que ara coneixem com a do, a la segona línea el re i així successivament. El text és el següent:

Ut quant laxis

Resonare fibris

Mira gestorum

Famuli tuorum

Solve poluti

Labii reatum

Sancte Ioannes

Quan cantaven aquest himne allargaven el so de la primera nota de cada línia i, per tant, pronunciaven una síl·laba. El resultat va ser que, per als set sons de l’escala occidental van quedar posats set noms: ut, re, mi, fa, sol, la, si (inicials de Sancte Ioannes). La proposta va tenir èxit i a poc a poc es va anar estenent especialment pels països llatins. Guido d’Arezzo també és conegut per la invenció de la plantilla sobre la qual escrivim la músi-ca: el pentagrama. En realitat, ell va inventar el tetragrama (només amb quatre línies), però més endavant es va incorporar una línia més. De la mateixa manera, la nota ut va ser substituïda per do, que és més fàcil de pronun-ciar i es presta millor a la solmització (encara que als països francòfons encara ara es fa servir la denominació ut). L’enigma que es planteja és el següent: ¿per què se li va dir do i no, per exemple, “ma” o “pi” o “lum” o vés a saber què?. Diuen que, segurament, do es refereix a deunostrusenyó, és a dir Domine, però a mi sempre m’ha agradat més pensar que li van posar do en homenatge a Guido, autor de l’invent. La resposta a tot plegat, però, se’m va fer evident quan vaig descobrir que l’autor que va proposar el canvi de ut per do va ser el musicòleg ita-lià Giovanni Battista Doni (1594-1647). Increïble! El senyor es deia Doni! Lògicament, a la nota en qüestió li va dir do, i si hagués volgut canviar-ne alguna altra, l’hauria anomenada “ni”. L’excusa del “Domine” li va venir molt bé, però no hi ha dubte que posant-li do a la nota, en Doni es va quedar a gust.

Per ser del tot precisos hem de dir que la nota si també va rebre aquesta denominació amb posterioritat a Gui-do. Però amb aquesta discussió entraríem en temes de teoria musical que no vénen al cas. El que sí que és el cas és que l’origen del nom de les notes musicals es deu a un preciós acròstic sil·làbic: un joc com un altre que va tenir prou èxit.

Biografia: “Música encreuada. Els enigmes musicals” (David Puertas).

ENTREVISTA A ANIOL VILA


L'Aniol Vila és un ex-alumne de l'Escola de Música de Santpedor. Té 21 anys i estudia la carrera de Dret a la UAB. Té previst acabar la carrera a Xile. Va estudiar saxo a l'Escola de Música de Santpedor, des que era petit fins als 19 anys. - Per quin motiu vas decidir posar fi als teus estudis musicals? Vaig deixar la música als 10 anys perquè m’havia apuntat a jugar a bàsquet i vaig preferir el bàsquet que la música. Als 16 anys, quan ja m’havia reenganxat a la música i a l’escola, vaig deixar el bàsquet per tornar a la música. Ara fa dos anys vaig tornar a abandonar l’Escola de Música de Santpedor perquè m’havien concedit una beca per estudiar durant un curs a la Universitat de Salamanca. - Segueixes tocant el saxo? Sí, amb el grup d’ska-rock Trempera, amb qui hem tret dos discs i hem fet un centenar de concerts. Ara també toco i aprenc a la Big Band de Sant Joan de Vilatorrada. - Has après a tocar algun altre instrument? Sí, toco la gralla amb els grallers de Santpedor (ara no gaire, gairebé gens) i l'acordió dia-tònic que actualment el toco pel meu compte.

- A part dels grallers, participes en altres agrupacions o entitats del poble? Sí, participo en unes quantes entitats com l'Esplai GEPS, els castellers o l'Assemblea de Jo-ves El Graner. Quan funcionaven també tocava amb els Cocobongos i els grallers, però ara no hi vaig gaire. He compost les primeres veus del Ball de Gegants i el Ball de Bastons de Sant-pedor i vaig portar la iniciativa en la Banda de Músics de la Festa Major de Santpedor per-què toqués els balls de les colles de cultura popular durant el pregó de la Festa Major, així com l'acte en sí.

- Així has continuat ben actiu com a músic. Què creus que t'ha aportat la música a ni-vell personal i/o social? M’ha aportat endinsar-me en nou món que m’ha permès conèixer a moltes persones i dife-rents maneres de fer i de ser. Gràcies a la música i pel que comporta formar part d’un grup de música, he pogut gaudir d’un gran nombre d’experiències i poder fer realitat diversos somnis com ara tocar al costat de grups que havia escoltat molt intensament durant la meva adolescència com els Brams o Obrint Pas. - Conserves amistats de l'Escola de Música de Santpedor? Sí, són els mateixos de l’escola, l’institut, l’esplai... - Quin record guardes de l'Escola de Música de Santpedor?

El solfeig m’avorria una mica…recordo les ganes de sortir de classe per anar a baix a la plaça a jugar a futbol, però sí que gaudia tocant el saxo. A les Colònies de Música també m’ho pas-sava molt bé. Era una idea excel·lent per conèixer altra gent com tu que feia música i tocar en ambients més distesos. De l’última etapa recordo les bones estones a les classes de saxo amb la Montse Caparrós.

ENTREVISTA A ANIOL VILA


ENTREVISTA A LA LAIA BOSCH


La Laia Bosch, nascuda el de 30 de juliol del 1980, va començar els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Man-resa als 7 anys. Als 9 anys comença una nova etapa de formació a l’E-Escola Municipal de Música de Santpedor, on feia classes de piano i solfeig amb la MªRosa Navarro, al mateix temps que estudiava amb el Ferran Cerdans, a la seva escola particular, on impartia classes de trompeta i piano. Més endavant va continuar els seus estudis musi-cals de grau mig al Conservatori de Música de Manresa per anar des-prés al Conservatori Superior de Música de Barcelona i al Conserva-tori del Liceu on es va treure tres llicenciatures en música: pedago-gia, direcció i musicologia. Paral·lelament, com que li apassionava la música moderna i de jazz també estudiava al Taller de Músics de Barcelona el nivell superior de cant i piano.

Actualment, a banda d’estudiar Medicina Natural, té una petita empresa que es produeix els seus propis espectacles amb dues formacions: “LA SAL DELS MARS” I “DE GALA”.

- A quina edat vas decidir que volies dedicar-te a la música?

Quan feia primer de Batxillerat musical al Peguera ja ho tenia força clar i quan vaig acabar el institut ho vaig acabar de decidir. Ara que m’hi dedico ja no ho tinc tant clar.

- Has estudiat moltes vessants diferents de la música (piano clàssic, cant modern, pe-dagogia, direcció...). Quins factors van fer que et decantessis per viure del cant mo-dern i no de les altres vessants que has estudiat?

Per a mi la música és una manera d’expressar-me cantant i acompanyant-me amb el piano. Deixant a part els estils de música, a mi m’agrada l’essència d’aquesta en general i em dedico al que més m’agrada: interpretar la música a la meva manera. Els diferents estils que inter-pretem en els dos grups, amb el quals estic entregada en cos i ànima, van des de la música ballable (swing, bachata, merengue, etc) fins a la música clàssica i moderna.

Sóc una persona a qui li agrada tot tipus de música i tinc sort de poder viure del que més m’-agrada. Si només interpretés un estil en concret, no seria feliç ja que necessito varietat per poder tenir nous reptes cada dia.



-Creus que el fet d’haver estudiat piano clàssic ha estat rellevant per a aprendre a fer el que fas ara?

Trobo importantíssim per a una persona que vol esdevenir músic professional que estudi un instrument perquè aprengui el llenguatge de la música per a poder interpretar-la. És a dir, seguir el programa clàssic, tot i que potser des d’una visió més àmplia d’estils musicals (segons el meu punt de vista).

Crec que per aprendre música i, sobretot, per aprendre a tocar diferents instruments s’ha de tenir molta disciplina i hàbits d’estudi tenint una bona base d’exercicis mecànics i perfec-cionament de l’instrument, completant amb peces musicals de diferents estils per arribar a interpretar-la correctament. Després, al acabar la carrera, pots escollir l’estil amb el que t’hi trobes més bé per poder perfeccionar-te i especialitzar-te. Jo he estudiat d’aquesta manera, però per això he hagut d’estudiar (i pagar) en 4 centres educatius diferents a la ve-gada, ja que al Conservatori i la majoria d’escoles de música, sempre t’encaminen cap a la mú-sica clàssica però sense tenir en compte que la música és música i l’estil que s’interpreta és el menys important. La nota “do” és un “do” tant en música clàssica com en música moderna

-Ets una persona inquieta, amb ganes de fer coses i disposada sempre a aprendre co-ses noves. Creus que la música t’ha fet una mica així? O pel contrari, vas decidir fer música precisament perquè ets així?

Jo vaig començar a estudiar música com qualsevol altre nena de 7 anys. Els meus pares, ve-ient que era molt nerviosa, van pensar que la música calma les feres. Efectivament, vaig con-tinuar igual de nerviosa, però ocupada. I vaig anar aprenent, tot i que amb mandra d’estudiar i fer els deures. Van anar passant els anys i em vaig convertir en una doneta de 17 anys i lla-vors ja tenia al cap que volia dedicar-me a això. No sabia com ni quan, però volia demostrar als que més estimo (als meus pares) que em podria guanyar la vida fent el que més m’a-gradava. Els pobres van patir força perquè sabien que la cosa estava complicada.

Responent a la teva pregunta, vaig voler estudiar la carrera de música perquè en aquell mo-ment ho vivia amb tanta intensitat i obsessió que no veia res més que no fos música, música i música. Tampoc sabia fer res més.



- Els dos grups que tens actualment són molt versàtils. Teniu diferents espectacles amb cadas-cun d’ells. Em pots explicar una mica de què van aquests espectacles?

Amb el grup “DE GALA” fem dos tipus d’espectacles: un amb música ballable amb un punt d’humor i teatre i un en format concert.

I amb el grup “LA SAL DELS MARS” en tenim quatre: “La Caravana”, que consisteix en fer cercaviles amb animació itinerant, “La gran festa”, animació per a públic familiar, “Catalunya”, concert de música Folk Catalana, i “Havaneres”, concert de les millors havaneres de la història cantades per veus feme-nines.

Fa un temps vam pensar que si volíem viure de la música en temps de crisis hauríem d’adaptar-nos i ser molt camaleònics. Som tres músics ,amb col·laboracions d’altre gent, molt versàtils ja que toquem molts instruments diferents en una sola actuació. Fem teatre mentre toquem i ballem, muntem i des-muntem nosaltres mateixos i podem fer 3 o 4 actuacions en un dia amb els dos grups que tenim.

Els instruments que toquem són: Piano, trompeta i veu (Laia Bosch), Bateria, teclats i veu (David Ca-sas), trompeta i veu (Maria Bosch)

-La crisi i la poca sensibilitat per part dels governs a la cultura, estan fent que viure de la música sigui cada cop més difícil. Com a grup, heu notat aquesta davallada?

Nosaltres, per sort, ara que estem en temps de crisis tenim més feina, ja que hem muntat aquests grups amb pocs components perquè surtin els nú-meros. Els que ho porten malament són els grups o orquestres grans, ja que no hi ha pressupost per a contractar-los

- Per desgràcia, això està afectant també a les escoles de música, Conservatoris i centres de Grau Superior. Què en penses al respecte?

A mi m’agradaria que tinguéssim un país on es do-nés importància a la cultura musical, com passa a d’altres països, on a les escoles i instituts els alumnes aprenen llenguatge musical i a tocar un instrument com a assignatures obligatòries. Que a qui li agradés molt la música a més a més po-gués anar a un Conservatori o escola de música per a perfeccionar-se. Només amb això pujaria el nivell musical d’alumnes i professors.

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!!!


Quines sortides tenen els nens de vegades...

Una de les coses més meravelloses dels nens és la seva naturalitat i espontaneïtat.

Tots, nens i adults, ens passem la vida equivocant-nos. I qui més qui menys ha dit algun cop una bajanada grossa sense ser-ne del tot conscient.

La diferència entre els adults i els nens però, és que ells, gràcies a la seva encara intacta in-nocència, no tenen por d’equivocar-se, i acostumen a parlar amb convicció, creient-se els seus propis disbarats.

Heus aquí unes quantes mostres de situacions, totes reals i verídiques, ben divertides en les que una confusió d’un nen es converteix en quelcom ben tendre i divertit.

És un recull d’anècdotes explicades per diversos professors. Algunes són de la casa, d’altres són de fora. Però totes i cadascuna d’elles són verídiques.

Aquest article no pretén més que fer-vos passar una bona estona i retornar-vos a la infància, on segur que en veu dir alguna de ben grossa (jo n’he dit unes quantes al llarg de la meva vi-da).

CONFUSIONS. A GRANS PREGUNTES, GRANS RESPOSTES.

-A quina família d’instruments pertany la flauta travessera? A la percussió. (lògica aplas-tant) -Perquè la flauta travessera pertany a la família de vent fusta, si està feta de metall? Per-què dins hi ha unes boletes de fusta que quan bufes surten disparades com si fos una metralleta. (com és possible que ningú abans s’hagués adonat d’una evidència així????) -Saps què és el Barroc? Sí, és el país on va néixer Johann Sebastian Bach. (és clar...) - Què és una brodadura? Aquesta la sé! Això ho fa la meva iaia quan em fa bufandes! ( un alumne que sempre té fred...) -Diguem el nom d’algun instrument de vent que coneguis: CUERNO GALÁCTICO (al cap d’un temps el professor afectat va descobrir que el CUERNO GALÁCTICO prové d’un joc de la Wii)

-Quin és el tipus de música que més t’agrada? La música “marxosa”.

Perquè? Perquè em transporta al TERCER MÓN!

Però tu saps què és el Tercer Mon? No en tinc ni idea, però m’ha sortit així. (Conclusió: MAI PREGUNTIS PERQUÈ!!!)



DICCIONARI PEKE MUSICAL (no apte per a adults)

-p: piano f: forte ff: fortíssimo mf: molto fortíssimo (si mai sentiu algú tocant molt fort quan la indicació és “mezzo forte”, no li recrimineu!!!) - Legatto: lagarto (expressió musical animal) - Becaire: Baqueira (símbol que serveix per a indicar que una nota no està alterada en el moment en que puges al telecadira)

- 2a M: segona Major 2a m: segona minjor (ni Major ni menor, sempre un entremig) -Bemoll: bocamoll sostingut: sostragut

-Embocadura: bocaxatura

-Sabatilles (parts d’un instrument de vent fusta que cobreixen la part inferior de les claus i que es desajusten amb facilitat): Em sembla que hauré de dur a arreglar la flauta per-què se m’han desajustat les espardenyes!

- Acord de DO MAJOR en primera inversió: Acord de DO MAJOR en primera INVA-SIÓ.

En castellà

- Metrónomo: memónotro (variant del pietrónomo: músic que quan toca porta la pulsació amb el peu de forma sorollosa)

ANÈCDOTES VÀRIES

Una alumna de trompa molt sana: “Jo faig exercici per estar en forma. Vinc caminant cada dia des del metro!” (al conservatori del Bruc)

Una nena arriba d’un cap de setmana i el profe li pregunta si ha estudiat molt. Ella li diu

que sí, per suposat, tots els dies de la setmana. I el profe s’apropa al seu escriptori i treu l’instrument de la nena (que s’havia deixat la classe anterior) i li diu: “ostres, jo vull saber com t’ho fas per estudiar sense l’instrument!”

Hi havia una nena que no volia tocar l’instrument perquè sempre estava molt fred i li feia

mania. Però, a grans problemes, grans solucions!!! La mare de l’alumne va descobrir que si una estona abans de tocar l’embolicaven amb una manta, aquest es mantenia calentó i...voilà! Problema resolt.

En una classe de piano l’alumna toca la cançó que tenia per a deures a mans separades.

Primer toca l’esquerre. “Molt bé!”, li diu la mestre, “ara toca la dreta”. I la nena s’a-xeca i comença a tocar la cançó de peu!



NO HE ESTUDIAT INSTRUMENT EN TOTA LA SETMANA PERQUÈ....

Vaig anar al Mc Donalds Vaig escriure un poema Dissabte va venir un amic a dormir He hagut de fet l’amic invisible La meva germana està constipada Vaig ajudar a la meva mare a fer una amanida La dona de fer feines m’ha robat el llibre d’exercicis tècnics El meu cosí em va tirar la trompeta per la finestra just sortir de classe la setmana

passada i no me l’han pogut arreglar fins avui

DE COLÒNIES!

Un menut que ha perdut la gorra: Algú ha vist la meva gorra de color Hello kitty? Una nova manera de posar-se crema solar a l’esquena, senzilla i eficaç: agafeu el pot de

crema solar (important que sigui d’esprai) i ruixeu un espai de la paret, a l’alçada de la vostra esquena, amb la crema sense deixar cap espai lliure. Després traieu-vos la sa-marreta i refregueu la vostra esquena contra la paret!

Un remei infalible contra la son: pengeu-vos cap per avall d’una llitera perquè us pugi la sang al cap i us asseguro que aguantareu tota la nit desperts!

Aprendre a compartir: una de les coses que més costa de repartir amb igualtat a l’hora de dinar és l’amanida. A qui li agraden les olives sap que qui corre vola! I n’hi ha que, seguint aquesta llei, no s’estan de posar-se totes les olives a la boca perquè no l’hi prenguin. Però si us plau... No el prengueu per egoista! L’alumne en qüestió ho va dir ben clar: Però si els hi he deixat tot l’enciam!!!

També hi ha qui, per error, es queda tancat dins l’habitació i munta un numeret tot sor-tint per la finestra! Tot un acròbata!

CRÈDITS I AGRAÏMENTS

REDACTORS: Carles Pons, Cel Giralt, Clara Irene Toledano, Enric Aloy, Mireia Ferré i Susana Jaén.

EDITORS: Mireia Ferré i Susana Jaén.

AGRAÏMENTS

A tots els redactors col·laboradors i a la Laia Bosch i a l’Aniol Vila per l’en-trevista,

FINS LA PROPERA EDICIÓ!!!

en solfa 17 (gener 2014)

Documents