2 | SOCIETAT Dimecres, 17 de gener del 2007 | Regió7

TRAGÈDIA A RWANDA

AFRICA

Kigali

RWANDA

BURUNDI

TANZANIA

UGANDA

ZAIRE

RUHENGERI,lloc de l’assassinat

de Flors Sirera

llacKivu

El 18 de gener del 1997 els cooperantsde Metges del Món Flors Sirera,

Manuel Madrazo i Luis Valtueña vanser assassinats, demà farà deu anys.

La seva mort s'està investigant

TEMA DEL DIA: 10 ANYS DE LA MORT DE FLORS SIRERA��

El jutge ja ha rebut els principals testimonisi proves per aclarir la mort de Flors Sirera La investigació per deter-minar els responsables dela mort de la cooperantmanresana Flors Sirera po-dria acabar aquest any,des-prés que fos admesa perl’Audiència Nacional unaquerella contra oficials del’Exèrcit Patriòtic Rwan-dès. 10 anys després de lamort de Sirera,no s’han de-terminat els culpables

La investigació sobreel cas Sirera i altrescooperants avança abon ritme i podria serque acabés enguany

�� ADRIANA DELGADO�� Manresa

La investigació que porta a ter-me el jutge de l’Audiència Naci-onal Fernando Andreu per de-terminar els responsables de l’as-sassinat de la infermera manresa-na Flors Sirera avança a bon rit-me i podria ser que acabés en-guany, segons ha explicat a Re-gió7 l’advocat de la família i delFòrum Internacional per la Veri-tat i la Justícia a l’Àfrica delsGrans Llacs, Jordi Palou-Lover-dos. Cal recordar que el 22 de fe-brer del 2005 es va presentar unaquerella criminal contra més de30 alts càrrecs de l’Exèrcit Patriò-tic Rwandès/Front PatriòticRwandès acusats de posar fi a lavida de cooperants catalans i es-panyols en aquesta zona. Palou-Loverdos ha assegurat que desque es va admetre a tràmit laquerella, farà dos anys, ja han de-clarat una desena de testimonisprotegits i una altra desena de noprotegits amb relació al cas de lamort de Sirera i de vuit personesmés, els membres de Metges delMón Manuel Madrazo i Luis Val-

tueña;el missioner Joaquim Vall-majó; els germans maristes Ser-vando Mayor, Julio Rodríguez,Miguel Ángel Isla i Fernando dela Fuente; i el missioner IsidroUzcudun. Divendres passat tam-bé van declarar com a testimonis,no directament relacionats ambaquestes morts, però sí amb elconflicte rwandès, BéatriceUmutesi, sociòloga i fugitiva deRwanda i el Congo, i l’exministred’Afers Exteriors de Rwanda,Je-an Marie Ndagijamana, va afegirPalou.

El mes que ve tindrà lloc unaComissió Internacional a París,on tornarà a prestar declaracióNdagijamana i un testimoni pro-

tegit que no es pot moure de lacapital francesa,per qüestions deseguretat.A més,segons ha expli-cat Palou, ha demanat al jutgeque hi hagi quatre testimonis mésprotegits, però encara no ha re-but resposta a la seva petició.També ha sol·licitat unes deter-

minades proves a Ginebra,que eljutge haurà de decidir si les ad-met o no. Per a Palou, els princi-pals testimonis i proves del casSirera ja han arribat al jutge.Tot iaixò, es poden complementaramb un altre testimoni protegit.El mes que ve,Palou té previst vi-atjar a un país de la Unió Euro-pea, que no ha concretat per se-guretat, per parlar en personaamb un testimoni de l’Àfrica re-lacionat amb el cas i després de-manarà al jutge que l’inclogui enla investigació. No es tracta d’untestimoni clau, com reconeix Pa-lou que és el T004,que ja va testi-ficar (vegeu edició del dia 4 demaig del 2006).

PROTAGONISTES

�ELS ACUSATS:Ocupen el primer lloc de lallista per l’assassinat deFlors Sirera el general ma-jor Kayumba Nyamwasa iels capitans Majyambere(oficial de la brigada d’in-tel·ligència núm. 408) i Ka-balisa (comandant segon dela Gendarmeria de Ruhen-geri).Quant als altres assas-sinats, s’inculpa el coronelRwahama Jackson Mutaba-zi (membre de la DMI aByumba); el coronel JamesKabarebe (oficial de la Uni-tat d’Alt Comandament del’APR i responsable màximd’operacions a la invasió delZaire per Rwanda);el coro-nel Dany Munyuza (mem-bre de la DMI de Byumba);el general de brigada FredIbingira; el coronel JaquesNkurunziza, director de l’o-peratiu policiacomilitar G2;el major Dan Gapfizi; i elcoronel Ceaser Kayizari.Aquesta és la llista d’acu-sats presentada en la quere-lla a l’Audiència Nacional el22 de febrer del 2005 i ad-mesa a tràmit pel jutge Fer-nando Andreu.�LES VÍCTIMES:Els membres de Metges delMón Flors Sirera, ManuelMadrazo i Luis Valtueña; elmissioner Joaquim Vallma-jó;els germans maristes Ser-vando Mayor, Julio Rodrí-guez, Miguel Ángel Isla iFernando de la Fuente; i elmissioner Isidro Uzcudun.Tots van morir violenta-ment als Grans Llacs.

Al centre, Josep Maria Sirera, a Madrid, en la presentació de la querella

L’estat indemnitzarà setze famílies decooperants i missioners assassinats

La resolució apareixal BOE del 29 dedesembre del 2006,dins dels PressupostosGenerals de l’Estat

L’estat espanyol indemnitzaràles famílies de les nou personesassassinades a Rwanda i de lesquals l’Audiència Nacional estàinvestigant la mort, entre lesquals la manresana Flors Sirera,més altres missioners i coope-rants que treballaven en projec-tes de pau a l’Àfrica o el centre iel sud d’Amèrica, amb un totalde 140.000 euros (més de 23 mili-ons de pessetes).Aquesta resolu-ció apareix al Butlletí Oficial del’Estat publicat el 29 de desem-bre del 2006,dins dels Pressupos-tos Generals de l’Estat per al2007, a càrrec del ministeri d’A-fers Exteriors. La indemnitzacióés per a famílies de cooperants imissioners morts de manera vio-lenta durant tasques pacífiques i

per a famílies de membres de lesForces Armades, la Guàrdia Civili personal diplomàtic. Els dinerss’haurien d’entregar aquest any.

Concretament, és la disposicióaddicional número 51, amb el tí-tol d’indemnitzacions per mort igran invalidesa de participantsen operacions internacionals depau i seguretat i cooperants afec-tats per conflictes armats locals.

El punt 1 diu que «en atenció a lescircumstàncies especials que vanconcórrer en la seva mort, ocorre-guda en el desenvolupament d’ac-tuacions de cooperació en zones deconflicte», es reconeixen indem-nitzacions de 140.000 euros a fa-vor dels beneficiaris d’un seguitde persones.Pel que fa a personalde les Forces Armades, es tractad’Antonio Pérez Patón,Juan An-tonio del Pino Díaz,Antonio Ro-dríguez Ramos, Leandro Anto-nio Rois Pérez; de la Guàrdia Ci-vil, Antonio Calvo Ferrero, Mi-guel Ángel Mancilla Pineda;per-sonal diplomàtic, Miguel ÁngelCarrasco Rodríguez; i coope-rants i religiosos,Joaquín Vallma-jó Sala, Servando Mayor García,Julio Rodríguez Jorge, Miguel

Ángel Isla Lucio, Fernando de laFuente,Manuel Madrazo Osuna,Luis Valtueña Gallego, IsidroUzcudun Pouso, Carmen OlzaZubiri, José Ramón Amunárriz,

Moisés Cisneros Rodríguez,Mercedes Navarro Rodríguez,Inmaculada Viera Fuentes, Fer-nanda Calado Rosales, ÍñigoEguiluz Telleria i Flors Sirera.

JORDI CIRERA/EFE

ARXIU/JORDI MORROS

Regió7 | SOCIETAT | 3Dimecres, 17 de gener del 2007

Membres de la comissió que organitza el Memorial Flors Sirera, ahir al centre que té el nom de la infermera

��TEMA DEL DIA: 10 ANYS DE LA MORT DE FLORS SIRERA

Manresa commemora la desaparició de lacooperant amb actes durant cinc mesos�� ADRIANA DELGADO�� Manresa

Demà farà deu anys de l’assas-sinat de Flors Sirera, que estàsent investigat per l’AudiènciaNacional, i Manresa ho recorda-rà amb diversos actes en el Me-morial Flors Sirera, que enguanys’allargarà cinc mesos.Aquest di-vendres hi ha un acte de comme-moració de la desaparició de Si-rera a la plaça de Crist Rei. Latria d’aquest espai per recordarels deu anys de la mort de la coo-perant manresana no és gratuïta,sinó plena de sentit. Aquí va seron el 26 de gener del 1997, unesmil cinc-centes persones van en-cendre espelmes per protestarper la mort de la infermera i elsseus companys i per exigir que lacomunitat internacional inter-vingués a la zona dels GransLlacs per garantir la seguretatdels cooperants. Com va recor-dar ahir el regidor de Cooperaciói Solidaritat, Xavier Rubio, en lapresentació del programa d’actesdel Memorial, es «recupera l’es-pai que de manera emotiva la ciu-tat va trobar per mostrar el seucondol». El germà de la inferme-ra desapareguda,Josep Maria Si-rera,va mostrar el suport de la fa-mília a l’organització del Memo-rial. Sirera va afegir que «ja hi haun procés consolidat» i la querellaen plena investigació.Per a ell,vaconcloure, és «una satisfacció»comprovar que hi ha gent treba-llant «amb bona fe».

El Consell de Solidaritat i ungrup de treball format per dife-rents entitats han programat acti-vitats durant els propers cinc me-sos per donar a conèixer el tre-ball de Sirera i persones que tre-ballen en entitats de solidaritat iajuda a altres. Entre aquestes, hiha Metges del Món, Creu Roja,Inshuti, Justícia i Pau, Vents del’Àfrica Negra, Amics del Sene-gal i el Col·legi d’Infermeria.

DOCUMENTACIÓ

�La manresana Flors Si-rera era infermera voluntà-ria a l’ONG Metges delMón en un projecte sanitaria la zona dels Grans Llacs.Va morir el 18 de gener del1997, ara fa deu anys, en unatemptat mentre cooperavaen un centre de salut de l’or-ganització solidària a Ru-hengeri, a Rwanda, en unmúltiple assassinat en quètambé van morir dos espa-nyols companys seus.�Un cop repatriats els ca-dàvers, el govern espanyolels va condecorar amb lamedalla de l’Orde del MèritCivil, però els seus familiarsno van rebre cap notificacióoficial del crim.Al conflictedels Grans Llacs han perdutla vida prop de set milionsde persones.�El mateix 1997, un ins-pector australià de les Naci-ons Unides, Michael Houri-gan, va elaborar un informeque va concloure que l’as-sassinat, l’abril del 1994,dels aleshores presidents deRwanda i Burundi (un crimque va desencadenar el ge-nocidi de població tutsi) nova ser obra de l’exèrcit hutu,sinó d’un escamot, anome-nat Network i encapçalatpel president actual delpaís,Paul Kagame.�L’informe, amb les de-claracions de tres confi-dents que van participar enels atemptats, revela que elmateix escamot liderat perKagame és el responsablede la mort de Sirera i elsseus dos companys.�L’informe Hourigan vaser mantingut en secret perordre de la fiscal del Tribu-nal Penal Internacional pera Rwanda,la canadenca Lo-uise Arbour,però l’any 2000va haver-hi una filtració i vaser publicat en un diari deToronto.

Convocatòria a Crist Rei, sota el lema«Un clam per la pau», divendres

El principal acte del MemorialFlors Sirera tindrà lloc aquestdivendres, de 6 a 8 de la tarda, ala plaça de Crist Rei, sota el le-ma «Un clam per la pau». S’en-cendran espelmes en record dela infermera i els seus companysmorts a Rwanda,i també hi hau-rà batucada, animació infantil,xocolatada i la lectura d’un ma-nifest que demanarà la resoluciódels conflictes que assolen elmón. Durant aquesta comme-moració, també es projectaranimatges quotidianes de l’Àfrica,

amb música, que segons va ex-plicar Alba Oliveras, de la co-missió organitzadora, donaranuna visió global del dia a dia d’a-questes persones,sense caure enel dramatisme.

El següent acte del Memorialserà el 19 de febrer, a les 7 de latarda,a l’auditori Mestre Blanchdel Conservatori de Música. Estracta de «Llum per la pau», unespectacle de poesia d’Àfricaamb la col·laboració de ManelCamp i Los Remendaos. Elmarç es presentarà la biografia

de Joaquim Vallmajó, missionergironí també assassinat a Rwan-da.L’abril, tindrà lloc una activi-tat per tractar la situació alsGrans Llacs i per posar en relleul’activitat del Fòrum Internacio-nal per la Veritat i la Justícia al’Àfrica dels Grans Llacs,que vapresentar fa dos anys la querellaa l’Audiència Nacional per tro-bar els responsables de l’assassi-nat de Sirera i vuit personesmés.Per últim,el maig s’organit-zarà un cicle de cinema per lapau dedicat al continent negre.

Espelmes a Crist Rei, el 30 de gener del 1997

La tragèdia va mobilitzar la ciutat, que vasortir al carrer per mostrar el seu condol

El 26 de gener del1997 es va celebraruna marxa silenciosa ies van col·locarespelmes a Crist Rei

La notícia de l’assassinat de lainfermera Flors Sirera a Rwan-da, el 18 de gener del 1997, vacaure com un gerro d’aigua fredaa Manresa.Els ciutadans van sor-tir al carrer per mostrar el seucondol a la família de la coope-rant i rebutjar la violència de lazona dels Grans Llacs. Les restesmortals de Sirera i dels dos com-panys seus de Metges del Móntambé assassinats, Manuel Ma-drazo i Luis Valtueña,van arribarel 23 de gener a l’aeroport madri-leny de Barajas, on van rebre unhomenatge pòstum i la medallade l’Orde del Mèrit Civil.

L’endemà, l’alcalde Jordi Vallsva fer entrega de les cendres deSirera a la família, que va fer elfuneral a la població lleidatana

de l’Alzina, d’on són originaris.El diumenge 26 de gener, a la ca-pital del Bages es va celebrar unamarxa silenciosa precedida d’unapancarta en què es podia llegir«Rwanda, Burundi, Zaire. El ge-nocidi continua. Prou complici-tats, prou desinformació» i uns1.500 manresans van col·locar es-pelmes a les escales de Crist Rei.Tres dies més tard,aquesta esglé-

sia es va omplir de gom a gom enuna missa per recordar la coope-rant de Metges del Món. Aquelldia, les escales del temple vantornar a omplir-se de llànties,com segurament farà aquest di-vendres en l’acte de record a Si-rera.

Amb el pas dels anys, Flors Si-rera ha esdevingut un símbol delcompromís social. Per recordar-la,s’han posat en funcionament aManresa la Casa per la Pau i laSolidaritat,un equipament de re-ferència a la comarca del Bages,on tenen la seu diverses associa-cions, i s’organitza el premi queporta el seu nom a la CooperacióSolidària Internacional. Cadaany,a més,tenen lloc actes pel seumemorial.

JOSEP ROJAS

ARXIU/SALVADOR REDÓ