els Àpits #59

Revista del’ E s c o l a Pia d'OlotJ U N Y2 0 1 6

#59

4

50

18

5456

52

16

6EDITORIAL

ESCOLESVERDES

OPINIÓ/LLIBRES

AMPA

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

MENJADOR

OPINIÓ/TIC

OPINIÓ

yPORTADA I CONTRAPORTADA:Marta López. Alumna de 4t d'ESO.

yComentarisi recomanacions de llibres.

#59

COORDINACIÓ:Carrie DorcaREDACCIÓ:Comunitat Educativa de l'Escola Pia d'Olot.CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Carrie Dorca,Teresa Juanola, Genoveva PascualDISSENY:Ferran Coves

www.olot.escolapia.cat

24 4044

5874

66

30

46

64 768092

3842

68

70

CÒMIC EXALUMNES EL CONTE

MEDIATECA

ENGLISH

PLÀSTICA

MIRADES

ETAPA 3-7

PASTORAL ETPA 7-12

ESO

CICLESFORMATIUS

CURIOSITATS

ACUDITS

ECOLOGIA EMOCIONAL

MÚSICA

yRecomanacionsde llibres.

4 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

Tinc un somni, només un somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat i tant de bo ja no tingués necessitat de somiar-les. MLK. Aquests anhels de Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau al 1964, encara avui en dia són ben presents en els nostres desitjos d’un món millor.

Realment pen-sem que els somnis es po-den fer rea-litat? De ben segur que co-neixem molts personatges històrics que en un mo-

ment concret han utilitzat l’expressió del somni per predir o avançar esdeveni-ments que en un futur po-drien esdevenir reals. Una

de les frases més conegu-des en referència a això: Tinc un somni, només un somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, so-miar amb la igualtat i tant de bo ja no tingués necessi-tat de somiar-les. Aquests anhels de Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau al 1964, encara avui en dia són ben presents en els nostres desitjos d’un món millor. Podem pensar que

MIQUELÀNGEL ZARZA

Directorde l'Escola Pia d'Olot

y

s’han complert en part, que encara queda molt de camí per recórrer, que mai hi arribarem, però el som-ni ens ajuda a empènyer cap un objectiu en el que hi destinem treball, esforç i convicció. És difícil imaginar que po-dem somiar quelcom sense prèviament tenir una re-presentació mental d’allò que el nostre conscient o subconscient projec-te. Amb aquesta premis-sa, podem entreveure que tot allò que transferim als nostres fills o alumnes a través del coneixement i l’experimentació esdevin-drà l’origen dels seus som-nis. Per tant, si volem que tot allò que ells somiïn es-

SOMIAR!

ÉS DIFÍCIL IMAGINAR QUE PODEM SOMIAR QUELCOM SENSE PRÈVIAMENT TENIR UNA REPRESENTACIÓ MENTAL D’ALLÒ QUE EL NOSTRE CONSCIENT O SUBCONSCIENT PROJECTA.

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 5

Tinc un somni, només un somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat i tant de bo ja no tingués necessitat de somiar-les. MLK. Aquests anhels de Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau al 1964, encara avui en dia són ben presents en els nostres desitjos d’un món millor.

tigui orientat cap a la cons-trucció d’un món millor i d’una societat més justa, hem esforçar-nos tots ple-gats perquè això sigui un fet. En la construcció del coneixement, en l’adqui-sició de les competències emocionals i acadèmiques, en el treball cooperatiu, en tots i cadascun d’aquets àmbits hem de tenir molt clar que l’alumne és el centre de tot, i que els seus somnis i els seus anhels, compartits amb els de tan-tes altres persones són els que faran possible fer rea-litat alguns dels desitjos que a dia d’avui molts de nosaltres tenim.No ens hem de cansar de somiar, d’il.lusionar-nos,

de tenir esperança, però sobretot, de creure en els nostres fills. Creure en ells i confiar-hi, vol dir estar al seu costat quan ens facin propostes o ens desvetllin alguns dels seus somnis. Vol dir ajudar-los a créixer o descobrir el que costa fer realitat les coses. Us convido a somiar, a gaudir dels somnis, però sobretot, a fer-ho conjun-tament amb els que teniu a prop vostre.Espero que aquest estiu, la nit de Sant Llorenç, a més de gaudir de la pluja d’estels, aprofiteu per de-manar un molt bon desig i somieu que es farà realitat.

Bon estiu i bones vacances.

SOMIAR!

NO ENS HEM DE CANSAR DE SOMIAR, D’IL.LUSIONAR-NOS, DE TENIR ESPERANÇA, PERÒ SOBRETOT, DE CREURE EN ELS NOSTRES FILLS.


Ja arriba un altre final de curs, i amb ell, un munt d’activitats que fan que aquests dies tots anem una mica de bòlit. Fem mil activitats que requereixen la il.lusió, les ganes, el temps , l’afany i l’esforç que hi posem, tant alumnes com professors.

Són activitats de tota mena, pro-ves finals, lliura-ment de treballs a darrera hora, pactes a dos o tres bandes per poder assolir els objectius mí-nims d’alguna

àrea, acabament de projec-tes de curs… Però també hi ha les activitats més di-vertides de l’any: preparem el comiat dels alumnes de quart, la festa de final de curs, celebrem amb pastis-sos o vermuts el tancament d’extraescolars, fem clauers solidaris, participem en els esdeveniments que la nos-tra ciutat organitza…Però, sens dubte, la que més

m’emociona i me n’orgu-lleix com a educant i acom-panyant en l’aprenentatge de la vida dels nostres nois i noies és el cabassat de re-coneixements que cada final de curs, els nostres alumnes reben, en forma de premis, pel treball que han realitzat durant tot aquest temps.Parlo de la felicitació de l’avi al nét o néta per la feina ben feta, el premi monetari d’un concurs, el diploma que els fa conscients del treball res-ponsable, les estades me-rescudes a diferents llocs de la geografia catalana, la par-ticipació a concursos d’àm-bit nacional, la possibilitat de col.laborar en projectes universitaris… i l’aplaudi-ment final i emocionat que

TERESAJUANOLA

Professorade Llengua

Catalanay

tanca tota una etapa i una estada a l’escola el dia de la festa dels de quart.L’escola tancarà les por-tes a principis d’estiu però de ben segur que el proper setembre tornarà a estar preparada per fer-nos sentir contents i orgullosos a tots d’una feina ben feta!!!

UN ALTREFINAL DE CURS


Quantes vegades no hem sentit a dir que els joves no llegeixen, que dediquen masses hores a la tecnologia, que no els inte-ressa...

Doncs bé, per sort, aquesta tendència està canviant i els joves són grans consumi-dors de lectura. Això es de-mostra fent una volta pels cinemes, les llibreries i les xarxes socials.Pel.lícules de sagues li-teràries, prestatges de les

llibreries dedicats a ells i com no podia ser d'una altra manera, canals de Youtube, perfils d'Instagram i altres xarxes dedicades a llibres creades i gestionades per joves que es van fent reco-manacions entre ells.Podríem parlar del Wat-tpad, del "quellegeixes.cat", "Booktrailers", etc... Però això ja us ho explicaran els joves.També podem parlar del club de lectura de primer d'ESO on 16 alumnes han decidit apuntar-s'hi en ho-rari extraescolar per parlar de llibres, llegir i fer activi-tats relacionades amb el fet

de llegir.La lectura entre els joves està viva i això és una gran noticia!

ELS JOVESSÍ LLEGEIXEN

GENOVEVAPASCUAL

CARDONAPsicòloga

i dinamitzadora de la Mediateca

y

*Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015. Generalitat de catalunya*https://issuu.com/icec_generalitat/docs/h__bits_de_lectura_a_catalunya_2015


M’han demanat que escrigui sobre la importància de la lectura en la nostra vida. Quan m’ho van proposar vaig pensar que tenia una feina duríssima! Com explicar, o millor dit, com convèncer que cal llegir.

Després de molts esborranys he decidit que hi havia dues coses que m’ajudarien. En primer lloc, dir la veritat i en segon lloc, con-fiar en vosaltres.Anem per la

primera, seré sincera. Llegir m’agrada molt i estic con-vençuda que si llegiu sereu persones més bones i més va-lentes. M’indigna quan dieu que no us agrada llegir, i que no voleu fer-ho.Anem per la segona, us he

de dir que confio en vosal-tres! De fet, estic convençu-da que us en sortireu. Tots vosaltres sabeu llegir. I si no, ¿com sobreviuríeu no podent llegir els Whatsapp del mòbil? Imagineu que de cop perdéssiu aquesta capa-citat? Obriríeu el mòbil i no entendríeu res, no podríeu contestar, quedaríeu aïllats del món. Però això no és així, llegiu missatges, amb agilitat i voracitat. Però també estic convençuda que podeu anar més lluny. Podeu buscar un plaer nou. Valgui la comparació: men-

MARGALIDA ASPARÓ

Directora pedagògicay

jant pa, formatge i bevent aigua podríeu viure, però la veritat és que un plat de ma-carrons poden ser exquisits, també una coca-cola fresca pot esdevenir un plaer. Un llibre és això, simplement un plaer. Un plaer de fet molt senzill. Un llibre, sol ser petit, al-guns se’n diuen de butxaca, altres digitals. Un llibre és relativament barat, utilitza-ble en qualsevol moment i espai. Obrint-lo per la pri-mera pàgina pots veure de tot: personatges inexistents, escenaris màgics, fets terri-bles o moments dolcíssims i sensuals. Curiosament com una pantalla de videojoc o de televisió. Molt millor, enca-ra! Perquè, tecnològicament

LLEGIR,UN FET IMPORTANT EN LA NOSTRA VIDA

¿COM SOBREVIURÍEU NO PODENT LLEGIR ELS WHATSAPP DEL MÒBIL? IMAGINEU QUE DE COP PERDÉSSIU AQUESTA CAPACITAT?


parlant, les imatges del nos-tre cervell són millors i per damunt de tot són nostres, de cadascú, ningú les pot fer seves ni manipular-les.És un plaer absolutament personal, màgic perquè et fa pensar en coses que no hi havies parat atenció i que potser una persona amb el mateix llibre no se li acut. T’ajuda a parlar amb tu ma-teix. A vegades necessitem estar sols a l’habitació, no fent res, simplement deixant córrer el pensament i imagi-nant-nos coses, això un llibre també ho fa.No vull enganyar ningú. Ja he dit que seria sincera, lle-gir cansa. Però cansen molt més les imatges. Quan han fet una pel.lícula dún lli-

bre no han pogut crear una imatge de tot, s’han hagut de saltar molts trossos per-què ningú podria aguantar vint hores davant dúna pantalla. Quan llegim, el cervell, ho pot fer.Llegir et permet lligar, fer amics, tenir secrets mig compartits. Jo sé, i alguns de vosaltres també, qui és en Tom Bobbadil perquè he llegit El Senyor dels Ane-lls. També sé quin secret guarden els mentiders, no cal que néspereu la pel.lícu-la, no crec que mai la facin. I sé molts finals de llibres que només comentaré amb aquell que ja els ha llegit, amb un company lector. No hi ha res més genial que passar una tarda amb una

persona interessant parlant dún llibre encantador.Ara us demano el mateix que m´he demanat a mi mateixa al principi de léscrit: sinceri-tat i confiança.Si sou sincers reconeixereu que el que escriviu en el mò-bil, mai ho diríeu de paraula, i us incomodaria escoltar-ho. El que diu un llibre mai ho podreu dir ni escoltar de pa-raula. Confieu amb el que us dic. Llegiu, proveu aquest plaer que barroerament us he in-tentat descriure, si encara no us agrada torneu-hi, el llibre era equivocat, torneu-hi tan-tes vegades com faci falta. Al món hi ha un llibre, que quan el trobeu us enganxarà i, això, serà meravellós.

LLEGIR,UN FET IMPORTANT EN LA NOSTRA VIDA

UN LLIBRE ÉS AIXÒ, SIMPLEMENT UN PLAER. UN PLAER DE FETMOLT SENZILL

1 0 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

Últimament a les nostres aules i també a tot el món es parla d’II+D, una forma d’aprendretotalment nova, però amb molt futur per endavant.

Els meus companys i jo, alumnes de 4t de Se-cundària, hem tingut poc temps per poder tastar aquesta nova forma de treballar. Vam començar a fer aquests petits projec-tes fa dos anys, i ja des d’aquell dia vam veure

que era diferent. Els petits de l’escola, però, ja porten molt més temps realitzant aquest ti-pus d’activitats, i de ben segur que quan es facin grans hauran aconseguit adquirir un seguit de pautes que faran evolucionar la manera de realitzar treballs, i fins i tot d’afrontar els proble-mes quotidians del dia a dia. Treballar amb aquest tipus de mètode de grup és satisfacto-ri i a la vegada complicat. Són projectes que es realitzen amb grups reduïts i on tothom aprèn

de tothom. Malgrat això, la in-fraestructura que comporta a nivell de material, gravacions, entrevistes, recerca, respondre preguntes, presentacions orals o coordinació del mateix grup fa que el resultat final sigui molt més guanyat i treballat. El mètode consisteix en plante-jar una pregunta ben senzilla, o no, i fer recerca del tema plante-jat. A partir d’aquí i a partir d’u-na entesa de grup, es comencen a realitzar algunes activitats que ajudaran a arribar a la con-clusió final. Després d’això, és necessari trobar un bon producte final per poder transmetre d’una manera original i educativa la teva resposta. Cal entregar també tots els documents que s’han emplenat durant el tre-ball i si fa falta, fer una exposició oral davant els companys.

FERRANDELGÀ

Alumnede 4t d’ESO

y

UN “TASTET” D’II+D

A vegades, hi ha persones que no els agrada estudiar o no encaixen en el sistema pro-posat per ensenyar. Aquests projectes els donen l’oportu-nitat de treballar de diferent manera, d’aprendre conceptes i de créixer com a persones, ajudant-se els uns als altres, i a adquirir uns coneixements ben diferents dels que estan escrits en el llibre.Personalment, penso que és la manera més encertada d’ensen-yar, aprendre i viure. En la feina del futur, les persones han d’a-frontar problemes, buscar res-postes, solucionar-les i poder transmetre-ho als altres. Així doncs, espero que es segueixi implantant a les aules aquesta manera de fer classe, i que les generacions futures ja comen-cin de ben petits a buscar solu-cions per als grans problemes.

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 1 1

És molt possible que el títol suggereixi que sí podem viure per sempre, com si fóssim déus, però del que en realitat parlem, és de si és possible ser biològicament immortals.

Què vol dir això? Doncs si podem viure sense enve-llir, sense sentir el pas del temps en nosaltres, ni físicament ni psi-cològica. Quan fem referència al fet de la immorta-

litat parlem sobre la capacitat d’un ésser viu, a mantenir-se amb vida indeterminada-ment. Els humans de per sí no te-nim la capacitat de fer-ho.

Però, podem arribar a adaptar el medi i canviar el nostre ge-noma per aconseguir-ho?

Del que estem parlant aquí és de la "immortalitat biolò-gica". Per estrany que soni, els organismes biològicament immortals són definitivament mortals. Poden morir a causa d’un depredador, una malaltia o un canvi catastròfic en el medi ambient, com un volcà en erupció. Però la diferència amb els humans, és que po-ques vegades morim a causa del medi, sinó simplement perquè envellim.Per dir-ho d'una altra mane-ra, els organismes biològica-ment immortals moren, però no semblen envellir. L’únic mecanisme que ens permetria ser-ho, seria aconseguir resta-blir el rellotge biològic. Per fer-ho es podrien propo-sar una sèrie de fets pensats per nosaltres:-Evitar l’eliminació del telo-

MANELMARTÍNEZ I CRISTINA

BASSOLSAlumnes

de 4t d’ESOy

mer. Aquest, és una part del gen que evita que en fer la divisió cel.lular, es destrueixi part del material genètic.-Portar una vida el màxim de saludable possible.-Subtituir òrgans existents per altres impresos amb im-pressores 3D, és a dir, fer una substitució d’òrgans. Amb aquestes pautes, en un futur, podria ser possible. Ara bé, el cervell no es podria re-generar amb la tecnologia i ciència actual, per tant psi-cològicament, seríem mor-tals.Com a conclusió, podríem dir que en un futur seria possible ser immortals. Però per na-turalesa no. Encara que com Eduard Puntset va dir: “Que morim no és una ciència exac-ta, per tant, no està demostrat científicament”

ÉS POSSIBLEVIURE PER SEMPRE?

QUE MORIM NO ÉS UNA CIÈNCIA EXACTA, PER TANT, NO ESTÀ DEMOSTRAT CIENTÍFICAMENT

1 2 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

Amb aquest article no pretenem canviar el món, però si la manera de veure les dones i la societat en general.

Des del nostre punt de vista, dins la nostra societat la dona ha avançat molt en molts aspec-tes, però enca-ra queda molt camí per recó-rrer. Encara hi

ha injustícies, menys preus, estereotips i moltes altres coses que no ens deixen avançar. Per exemple, cen-trem-nos en el món laboral: Per què un home ha de co-brar més que una dona rea-litzant la mateixa feina?, o per què hi ha feines d’homes i feines de dones?, i per què el mèrit segons alguns arti-cles sempre se’ls emporten els homes?... Una altra qüestió és que les dones, generalment, tenim

un caràcter més pausat, més reflexiu, que en molts ca-sos va bé. Pensem que els homes també haurien de tenir-lo. Ens preocupa, l’o-pinió encara massa vigent, que les dones no poden ser independents, cada dia s’es-tà demostrant més que una dona es pot valer per si sola sense la necessitat de tenir un home al seu costat. Amb tot això volem dir que les dones som iguals que el homes, evidentment amb les nostres diferències morfolò-giques i que són els petits detalls del dia a dia els que poden fer canviar la nostra societat.Una altra qüestió, és que les dones, generalment, te-nim un caràcter més pausat, més reflexiu, que en molts casos va bé. Pensem que

MARTA LOPEZI JÚLIA

PUIGVERT Alumnes

de 4t d’ESOy

SERDONAAVUI EN DIA

PER QUÈ UN HOME HA DE COBRAR MÉS QUE UNA DONA REALITZANT LA MATEIXA FEINA?

els homes també haurien de tenir-lo. Ens preocupa, l’o-pinió encara massa vigent, que les dones no poden ser independents, cada dia s’es-tà demostrant més que una dona es pot valer per si sola sense la necessitat de tenir un home al seu costat. Amb tot això volem dir que les dones som iguals que el homes, evidentment amb les nostres diferències morfolò-giques i que són els petits detalls del dia a dia els que poden fer canviar la nostra societat.

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 1 3

En molts llocs del món s’ha posat de moda comprar-se caríssims abrics de pells d’animals perquè es creu que són estèticament més bonics.

Ja sabeu però que per un sol abric de pell moren 300 xinxilles, 250 esquirols, 60 visons, 30 gats, 20 gui-neus, 4 gossos i 6 guepards?,

per tant, es calcula que cada any es moren uns 180 milions d’animals per cul-pa dels abrics de pell. No només la mort d’aquests animals és el que ens ha de preocupar sinó també la dura vida que porten i el que pateixen abans d’a-questa mort. Nosaltres creiem que és realment una bestiesa que s’arribi a matar una quan-titat tan gran d’animals pel simple fet de portar

una jaqueta de pell natural i no de pell sintètica. Ho trobem un fet de l’època prehistòrica i caníbal, ja que aquestes persones no tenien altre remei que ma-tar animals i aprofitar-ho tot d’ells per sobreviure. En canvi nosaltres no te-nim cap necessitat de dur a terme aquesta pràctica i tenim molts més recursos per lluir un bon aspecte fí-sic.

ESTEL COLOMER I

NEUSJUANOLA

Alumnesde 4t d’ESO

y

QUANTESVIDES PER UN ABRIC?

ÉS REALMENT UNA BESTIESA QUE S’ARRIBI A MATAR UNA QUANTITAT TAN GRAN D’ANIMALS PEL SIMPLE FET DE PORTAR UNA JAQUETA DE PELL NATURAL I NO DE PELL SINTÈTICA

1 4 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

Moltes persones d’avui en dia troben que els joves són una generació perduda, però quan ho diuen es refereixen a TOTS els joves. Això és una ofensa per a nosaltres, perquè hi ha persones que s’esforcen, que treuen molt bones notes, que ajuden els avis, que ensenyen els petits...

Joves, que millorem el dia a dia amb esforços que no podeu ni imaginar! Els que digueu:que TOTS són ganduls, que TOTS se’n van de festa, que TOTS fumen,que TOTS beueni que TOTS es punxen! Doncs, esteu equivocats! En aquest món hi ha aquestes persones JOVES, que mal-grat els seus defectes són plenes de qualitats:SÓN progressistes,SÓN les que se sacrifiquen per donar idees,SÓN les que lluiten per complir els vostres desitjos... I després d’això, encara goseu dir que la nostra generació està “perduda”?Feu-s’ho mirar!Si aquesta és la vostra opinió, no em sap greu dir-ho:ADULTS, ESTEU “PIRATS”.

SAMGENER Alumne

de 2n d’ESOy

JOVENTUT

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 1 5

En aquest text m’agradaria opinar sobre el que passa en el món des del punt de vista d’un noi de tretze anys. Només és una opinió, no hi ha cap ànim d’ofendre ningú.

Jo diria que el problema més gran que ara mateix té Eu-ropa són els re-fugiats. Perso-nes que fugen del seu país perquè està en guerra i ho han

perdut tot, majoritària-ment de Síria. I ho fan de la manera que poden: pas-teres, traficants, caminant molts kilòmetres, dormint al ras, en campaments massificats i sense les ne-cessitats bàsiques. Arriben a Europa i als “caps” euro-peus els hi hauria de cau-re la cara de vergonya, no són capaços de donar solu-cions.Hi ha moments que escol-tant notícies a la ràdio o

a la televisió sembla que siguem a prop d’un caos. Països sense govern, esti-gueu molt al cas del que passa a Espanya, segona ronda d’eleccions i de mo-ment no hi ha acord. En-trades i sortides de la UE, atemptats terroristes aquí i allà...I tot això, les guerres, el desgovern, i la destrucció, només fan que agreujar el deplorable estat del medi ambient: la mala qualitat de l’aire a les grans ciutats, la construcció incontrola-da destruint el paisatge, el canvi climàtic...Quin planeta heretarem? Brut i contaminat, amb un aire irrespirable, i amb un paisatge que seria irreco-neixible pels nostres avis.I per últim, què serà del

POLPUJOLAlumne

de 2n d’ESOy

meu futur i del nostre fu-tur? Què passarà amb els joves que tenim il.lusió d’estudiar alguna carrera, de preparar-nos per ser uns bons professionals i de formar una família el dia de demà?, si el món és cada dia menys segur i més pe-rillós, més inestable, amb més desigualtats, amb més individualisme, en lloc de més cooperació.Tots hi hem de posar el nostre granet de sorra per redreçar la situació. Cadas-cú ha de trobar la manera com pot influir en canviar les coses, per insignificant que sigui. Espero que no sigui massa tard.

LA MEVAOPINIÓ

1 6 T I C E L S À P I T S # 5 9

Ja arriba l’estiu i segurament passarem una part del temps a l’aigua, ja sigui jugant, passant l’estona amb els nostres fills o fent esports aquàtics. Tan-

mateix, tant si ens agrada guardar records de tots els moments que podem pas-sar en família fent activi-tats lúdiques, o som dels que ens agrada compar-tir el que fem a les xarxes socials, a l’estiu més que mai ens trobarem en situa-cions fora de les habituals. Per poder gravar tots aquests moments hi ha un tipus de dispositiu que està

pensat per fer-ho des de gai-rebé el nostre punt de vista, són les càmeres d’aventura, càmeres de vídeo amb alta resolució, molt resistents, petites i lleugeres, que ens serviran per gravar tan es-ports aquàtics com tot tipus d’activitats d’aventura.Com en tot, per Internet podem trobar multitud de comparatives i anàlisis on podem revisar a fons els models que ens interessin, amb tots els detalls. Ens podem fixar si porten pantalla, si es connecten al mòbil per visualitzar les imatges, el tipus de bateria, però més enllà de tot això, ara podem veure per sobre quatre dels models més ha-bituals.

MOISESTRIADÚ

Informàtic del Centrei Professor de

Secundàriay

LES CÀMERESD’AVENTURA

GO PRO HERO

SONY

SJCAM

E L S À P I T S # 5 9 T I C 1 7

XIAOMIAquesta marca és la més coneguda. Podríem dir que amb aquesta, va co-mençar tot. És una de les càmeres més cares, però també més complertes i la que disposa de més accessoris al mer-cat. Existeixen di-ferents models, des dels low cost fins als

més avançats: Amb connectivitat WIFI, sensors d’alta re-solució capaços de gravar a molts fo-togrames per segon i molta qualitat per generar vídeos de càmera lenta espec-taculars.

Sony ha creat un dispositiu tot te-rreny anomenat Action Cam, amb un format diferent. Ha apostat per do-nar molta qualitat al sensor, fins a 4k de resolució, i amb lents de renom. És WIFI i també resis-tent a l’aigua, però no disposa de tants

accessoris i no és tan habitual veu-re-la en acció. Igual-ment que GOPRO, han creat diferents models i els preus varien depenent de les funcions.

També s’han creat rèpliques com la SJ-CAM, amb els mo-dels actuals SJ5000 i SJ8000 amb sensors capaços de gravar també a 4K. Amb preus extremadament baixos si els compa-rem amb la càme-ra original, aquesta marca ha estat darre-rament una alternati-

va a les GOPRO ori-ginals, sobretot abans de l’aparició dels mo-dels de baix cost com el model HERO. Amb multitud d’accessoris i amb una qualitat de gravació molt correc-te, aquest model ha triomfat en el mercat de les càmeres d’acció.

Per últim, ens po-dem fixar en models arribats de marques xineses. Els preus són extremadament econòmics pensant amb tot el que ofe-reixen. La qualitat en alguns casos no és comparable amb les primeres mar-ques, però hi ha un model que està de moda i que val la pena donar-hi un cop d’ull. Per exem-ple, la Xiaomi Yi Action, és una cà-mera que no pas-sa desapercebuda, ja que ofereix una qualitat de gravació bona, capaç de gra-var a 60 fotogrames per segon i el pes de la càmera és de 72 grams, la qual cosa és important donat que és una càmera d’acció. Segons les especificacions po-dem submergir-la fins a 40 metres de profunditat. i tam-

bé disposa d’infini-tat d’accessoris per poder-la adaptar on vulguem.Sigui un model o un altre, mai no ho ha-víem tingut tan fà-cil per poder captar moments divertits.

1 8 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

Autor: Michael Morpurgo

Aquest llibre el vaig aga-far de la me-diateca reco-manat per la G e n oveva . També és un llibre explo-rador.És una his-

tòria apassionant. Tot co-mença quan el protago-nista, és venut i separat de la seva mare des que era un poltre. Va ser venut a un pagès que el tractava malament, però es va fer molt amic del fill d'aquest, l'Albert que el defensava i l'estimava com ningú i li va posar el nom de Joey. Al cap d'un temps la família es va arruïnar, i van ha-

ver de vendre'l a l’exèrcit, just en el moment en que esclatà la Primera Guerra Mundial.Aquest és el punt de parti-da més àlgid de la història. Tan l'Albert com en Joey hauran de passar infinitat d’experiències i situacions difícils per poder tornar a estar junts. Aquí comença la seva gran aventura. Us el recomano!

LAIACLAVAGUERA

Alumna de 1r d’ESOy

CAVALLDE GUERRA

TOT COMENÇA QUAN EL PROTAGONISTA, ÉS VENUT I SEPARAT DE LA SEVA MARE DES QUE ERA UN POLTRE.

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 1 9

MARINAÉS ALHORA, UN LLIBRE QUE T’HIPNOTITZA NOMÉS DE LLEGIR LES SEVES PRIMERES PÀGINES.

Autor: Carlos Ruiz Zafón

M arina és una no-vel.la de misteri i d’intriga e s c r i t a per l’au-tor Car-los Ruiz Z a f ó n .

La història tracta bàsica-ment sobre el nostre pro-tagonista, Óscar Drai, on quinze anys després co-mença a recordar totes les aventures que va passar acompanyat de la Marina coses que li eren difícils d’oblidar.Sé que alguns potser, a l’hora d’escollir un llibre, es fixen en el número de pàgines i per ser honesta,

290 pàgines són més que justes per explicar la his-tòria d’una manera com-prensible i fàcil de seguir, i tot això gràcies a la bona distribució de cada capítol. Com que la novel.la està narrada en primera per-sona, et permet veure a través dels ulls del prota-gonista, conèixer les seves emocions, llegir els seus pensaments. Marina és alhora, un llibre que t’hip-notitza només de llegir les seves primeres pàgines. La seva interessant història t’obliga a continuar fins que els teus ulls no poden romandre oberts. Recomanaria aquest llibre a tothom.

BINHUANG

Alumnede 4t d’ESO

y

MARINA

2 0 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

"Bajo La Misma Estrella" és un dels llibres escrits per John Green, autor d'altres novel.les com "Ciudades de papel". Aquest llibre és un dels més venuts del món.

És una història d'amor entre l'Augustus, ex jugador de bàs-quet i la Hazel, amant dels lli-bres. Els dos es coneixen en un grup d'adoles-cents malalts de

càncer, ja que han estat obligats anar-hi per com-partir la seva experiència. Sense adonar-se'n, la Ha-zel s'enamora de l'Augus-tus. Quan fa uns mesos que són amics, ell deci-deix portar-la a Amster-dam perque així conegui l'autor del seu llibre pre-ferit. Què passarà quan esti-guin a Amsterdam? Serà

una història amb final fe-liç o no?Personalment, crec que és un bon llibre per llegir, però alhora penso que és la típica història d'a-mor. El recomano a ado-lescents que els agradi sentir diferents emocions durant el transcurs de la novel.la.

PAULAZANCHI

Alumna de 4t d’ESOy

BAJOLA MISMAESTRELLA

EL RECOMANO A ADOLESCENTS QUE ELS AGRADI SENTIR DIFERENTS EMOCIONS DURANT EL TRANSCURS DE LA NOVEL·LA.

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 2 1

Autora: Gemma Pascual Escrivà

A quest llibre tracta sobre una noia, anomenada Xènia. Que per pura ca-sualitat es troba un vell amic al cine-ma. Es tor-

nen a posar en contacte i s’ajuden amb tot el neces-sari en la seva vida quo-tidiana. Ella, cada dia, es sent més enamorada d’ell. Un dia decideix donar-li un treball de mates que ella ja l’havia fet abans, i se n'oblida de canviar el nom, els "pillen" i s’enfada amb ell. A més a més, un dia descobreix que està sor-tint amb una seva amiga, i

para de parlar amb ell de-finitivament. A partir d’a-quest moment succeiran una sèrie de fets que pot-ser li donaran la volta a la truita, o potser no torna-ran a parlar...Aquest llibre podria ser ben bé una història real entre dos adolescents. El llibre transmet molts va-lors, com per exemple: la companyia, l’empatia i so-bretot la importància de conviure amb els altres. El recomano a tots els ado-lescents, perquè és un lli-bre que ens toca de ple.Si vols saber el final, enda-vant!

POLVILA

Alumnede 4t d’ESO

y

XÈNIATENS UN WHATSAPP

2 2 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 9

Autor: Rocío Carmona

És molt curiosa la manera en la qual aquest llibre va arribar a les me-ves mans, me'l va regalar un nen per l'amic invisible, i sincerament no sé com s'ho va fer però va encertar

de ple, em va encantar! Crec que és un llibre molt maco, però que a la vegada et fa pa-tir. Si llegeixes la contraporta-da pensaràs que és una sim-ple història d'amor, tot i que curiosa, perquè és entre una amish i un noi estranger. Jo crec que l'autora no només relata una història d'amor, relata una història de supe-ració, d'entendre diferents

maneres de viure, de respec-tar els altres, i ens transmet el missatge que mai ens hem de rendir, que sempre ens hem d'aixecar i continuar en-davant. M'ha agradat molt el fet que al principi de cada ca-pítol hi ha un proverbi amish, jo m'he quedat amb dos:“Espera sempre el millor, pre-para't per al pitjor i pren-te el que vindrà amb un somriure”“Mai no diguis ''mai'', mai no diguis ''sempre'' i mai no et ren-deixis.”Són proverbis que realment si els tinguéssim en compte ens ajudarien molt a encarar alguns moments de la nos-tra vida. Us animo a llegir-lo gaudint de la seva lectura i de totes aquelles 'lliçons' que en pots treure.

CLARAMARTÍNEZAlumna de 1r

d’ESOy

EL CORDE LA HANNAH

“ESPERA SEMPRE EL MILLOR, PREPARA'T PER AL PITJOR I PREN-TE EL QUE VINDRÀ AMB UN SOMRIURE”

“MAI NO DIGUIS ''MAI'', MAI NO DIGUIS ''SEMPRE'' I MAI NO ET RENDEIXIS.”

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 2 3

Autor: Xavier-Laurent Petit

Be Safe, de l’autor Xa-vier-Laurent Petit, és el llibre ideal si estàs buscant lectures di-ferents però alhora impac-tants.

La novel.la explica la his-tòria d’en Jeremy, un jove sense feina fins que s’allis-ta a l’exèrcit amb la possi-bilitat d’aprendre un ofici. La seva formació però s’a-caba aviat, ja que després de ser reconegut com a millor franctirador, l’en-vien a l’Iraq per lluitar a la guerra. Paral.lelament a aquesta història, en el llibre també hi pren part

la vida de l’Oskar, el ger-mà petit d’en Jeremy, i l’ú-nic que sap realment qui-na mena de feina fa el seu germà. Ells dos es parlen via correu electrònic, i la presència de la Marka, una jove amb la qui muntarà el seu grup de musica i de la qual, l’Oskar, s’enamorarà, farà d’aquesta situació un període més fàcil.Realment és una història fascinant. Personalment m’ha en-cantat i me la tornaria a llegir. Arrel del resum an-terior es poden plasmar poques de les sensacions que transmet aquest llibre, la valentia, la impotència, l’amor, la companyia, són només alguns dels valors

que es reben. És una novel.la de guerra, d’amor i de música, penso que es pot gaudir a totes les edats, però la recoma-no a joves de més de ca-torze anys, ja que podran analitzar d’una manera més profunda la novel.la.

AINA FOGUET NOGUER

Alumnede 4t d’ESO

y

BE AFE

ÈRIC GRABULOSAGERARD FERRERAlumnes de 1r d’ESO

2 4 C Ò M I C E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 2 5ANIOL VERGÉSCESC TRESSERRASAlumnes de 1r d’ESO

C Ò M I C 2 5

2 6 C Ò M I C E L S À P I T S # 5 9DAVID GARCÍA

XIAOFAN ZHOUAlumnes de 1r d’ESO

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 2 7SARA KOUSSAIBU CAMARAAlumnes de 1r d’ESO

C Ò M I C 2 7

2 8 C Ò M I C E L S À P I T S # 5 9

ANNA PRATIRINA FEIXASAlumnes de 1r d’ESO

E L S À P I T S # 5 9 O P I N I Ó 2 9

MARTÏ XUTGLÀPAU FÀBREGAAlumnes de 1r d’ESO

C Ò M I C 2 9

3 0 M I R A D A E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 M I R A D A 3 1

3 2 M I R A D A E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 M I R A D A 3 3

3 4 M I R A D A E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 M I R A D A 3 5

3 6 M I R A D A E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 M I R A D A 3 7

3 8 C U R I O S I T A T S E L S À P I T S # 5 9

yÀNECS A L'ESCOLA

E L S À P I T S # 5 9 C U R I O S I T A T S 3 9

4 0 E X A L U M N E S E L S À P I T S # 5 9

Cr i s t i na Co ro m i naExalumne de l’Escola i Mestra Etapa 3-7

L’Escola Pia ha estat present a la meva vida des que tinc re-cords... No va ser fins al moment que vaig haver de cursar ESO i Batxillerat que vaig poder comprovar amb la meva pròpia pell algunes de les

coses que m’havien explicat.A casa, el meu pare només te-nia paraules boniques del seu pas per aquesta escola, per la infinitat de records que tenia de tota la seva trajectòria. En aquella època hi havia un altre funcionament, unes altres metodologies, distri-bució de les aules, espais, era exclusivament una escola de nois. Quelcom similar em va passar quan vaig sentir les

paraules del meu sogre. Un seguit d’històries, anècdotes i records de la infància. La cara se li il.luminava quan recorda-va els moments viscuts.Quan parlem de l’escola d’a-ra veuen una diferència molt gran. Una part del canvi, pot-ser la menys sorprenent, és inevitable, la pròpia societat ha anat canviant. L’altra part ha estat un treball d’escola, un gran canvi metodològic, una escola del segle XXI. Tots diuen que tan de bo haguessin pogut aprendre així! De totes maneres conserven molt bon record del que van viure aquí. Quan arribo a la feina i miro aquest edifici, penso que ha vist passar moltes genera-cions de la meva família: el meu pare, el meu sogre, el

meu marit, els meus fills i a mi mateixa. Per això, i ara sí que ja em centro amb la meva persona, puc dir que ...Des de ben petita he viscut al centre d’Olot i m’encantava entrar a jugar al pati o venir a jugar a bàsquet. Recordo moltes estones viscudes a cada racó i raconet, des del més amagat, fins al més expo-sat. Quan vaig venir a cursar ESO, no se’m va fer gens es-trany. Coneixia molts com-panys i l’escola m’era molt familiar. El que realment em va sorprendre van ser els professors, el seu tracte era molt proper, amb molta em-patia i es percebien els valors que ara puc transmetre jo als meus alumnes. No obstant, ara puc recordar-los i fins i tot

UN MUNT DE RECORDS

E L S À P I T S # 5 9 E X A L U M N E S 4 1

riure d’experiències viscudes conjuntament. Doncs sí, ara són els meus companys! Encara ara, quan pujo al pis de dalt, tot i que ha canviat molt, segueixo notant l’olor del passadís, les escales, les vistes a Sant Esteve, els ar-

bres de la Plaça Clarà... Recor-do les estones que passàvem allà amb 16 anys i el que par-làvem, com si fos ahir. També recordo el fet d’entrar sovint al despatx dels professors per parlar una estona o consultar dubtes. La porta sempre es-tava oberta i ells amb ganes de compartir el seu temps. Quants records, quantes ex-periències viscudes! Per això, i ara pensant com a mare, m’agradaria que els meus fills també poguessin viure i sen-tir el mateix que jo durant els meus anys d’escolaritat. Ara, a casa, l’escola hi és pre-sent. El meu marit també és exalumne i sovint recordem moments. Tot i això ara és el moment d’aparcar les anèc-dotes i guardar-les per nosal-tres, ja que ens toca jugar un

altre paper, ja som pares de l’escola i ens toca reviure-les des de la pell dels nostres fills. Per a mi l’escola és casa meva en molts sentits. Forma part de la meva família en molts aspectes i quan vaig tenir l'oportunitat de treballar aquí no m’ho vaig pensar dues ve-gades. Ha estat una de les de-cisions més importants de la meva vida i alhora de les més fàcils de prendre.

Del meu pas com a alumna de l’Escola Pia d’Olot tinc grans records, em va perme-tre conèixer amics molt es-pecials, tinc la sort de poder gaudir amb ells molt sovint, tenir-los com a companys de feina i que siguin part de la meva família.

"PER A MI L’ESCOLA ÉS CASA MEVA EN MOLTS SENTITS. FORMA PART DE LA MEVA FAMÍLIA EN MOLTS ASPECTES"

4 2 A C U D I T S E L S À P I T S # 5 8

yEls professors que editen la revista ens han demanat una col.laboració. Ens han encarregat la secció dels acudits i nosaltres en reproduïm uns quants que trobem molt graciosos i que hem buscat i copiat del llibre "Un acudit per a cada dia" de Martín Piñol i Kenny Ruiz.Esperem que us agradin molt i que us diverteixin una estona! Ja sabeu que riure és bo per a la nostra salut emocional.******************************************************* Després de passar molt de temps sense veure's una dona molt despistada li pregunta al seu nebot:- Què has fet durant tot aquest temps?- He estat 5 anys a la facultat de medicina- Ho sento molt, ja estàs millor?***************************************La senyora Pepita pregunta a la classe:-Per què serveix la fusta?I una alumne li respon:-Per fer arbres******************************** Dos gossos van passejant pel carrer i es creuen amb un altre gos, que els diu:-Meeeeeu, meeeeeeeeeu!Els altres dos gossos es miren, i un li diu a l'altre- Mira un altre que sap idiomes.

E L S À P I T S # 5 8 A C U D I T S 4 3

*************************- Hola és el 555 55 55- No, sóc la criada*************** En David li diu a la seva mare- Mama, m'acabo de tallar un dit- Doncs llepa-te'l- Es que no el trobo.************************La senyora de la casa li pregunta a la criada- Amèlia ja has posat aigua a la peixera?- No, senyor. Els peixos encara no s'han begut la que hi ha.*****************************CESC TRESSERRASANIOL VERGÉSAlumnes de 1r d’ESOy

4 4 E L C O N T E E L S À P I T S # 5 8

Vet aquí una vegada, una gota d'aigua que vivia feliç al seu núvol. La gota estava molt

emocionada i contenta. Li havien dit que aquell mateix dia arribaria un moment en què ja no cabrien més gotes d’aigua allà dalt, així que haurien de baixar cap al terra molt ràpid. La gota pensava que tot plegat seria divertit i emocionant. Viuria una

nova experiència! Aquell mateix dia la gota i els seus amics, van anar a veure les del núvol veí que ja estava ple a rebentar, i començaven a caure... i no tornaven. Després de desenganxar-se del núvol esperaven un moment i llavors es sentia un “ploff” allà baix, al terra. Va ser en aquell moment que a la gota li va agafar una por terrible, ja no li agradava la idea de fer: “Ploff!”

La gota que no volia caure

E L S À P I T S # 5 9 C U R I O S I T A T S 4 5

ÀGATA HUGENTOBLERDAVID GARCÍAMAN HARANAlumnes de 1r d’ESOy

La gota va començar a buscar solucions per no caure, per exemple fer esport i perdre pes, i així podria caure molt fluix, però no li va sortir bé. Estava desesperada, ella no volia desaparèixer, no volia morir en caure al terra!Va arribar el moment de caure i la gota va pensar que si s'agafava fort al núvol, no cauria. Però no va poder evitar-ho, va començar a caure sense control. Tenia tanta

por que va començar a cridar tan fort, que es va convertir en un floc de neu, i en arribar al terra, en comptes de fer un “ploff” va fer un: “Pluf!”No s’ha de pensar en el destí ja que la vida és una obra de teatre que no permet assajos, per això canta, balla, salta, plora i viu intensament cada moment de la teva vida abans que el teló baixi i la funció acabi sense aplaudiments.Conte contat s’ha acabat!

E L S À P I T S # 5 9 E L C O N T E 4 5

4 6 → E T A P A 3 - 7 E L S À P I T S # 5 9

La cooperació va més enllà de la col.laboració: darrere la coo-peració hi ha valors fonamen-tals com ara la solidaritat i el respecte per les diferències.Què fomentem?L’expressió, argumentació i la interpretació de pensaments, sentiments i fets, escoltar les idees dels altres, acceptar i rea-litzar crítiques constructives, col.locar-se en el lloc de l’altre de forma empàtica, respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i sentit crític, la pràctica del diàleg i la nego-ciació per a resoldre conflictes, treballem en equip aportant el que sabem al costat del que sa-ben els altres per resoldre junts problemes comuns... Per practicar i, per tant, apren-dre, aquestes competències i al-

LL'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge. E QU I P D E M E S T R E S E TA PA 3 - 7

www.etapa3-7escolapiaolot.blogspot.com.es

Aprenem junts?Som un equip!

E L S À P I T S # 5 9 → E T A P A 3 - 7 4 7

tres, els alumnes han de tenir l’oportunitat de treballar junts, en equip, dintre de l’aula i de forma continuada.Els alumnes formen petits equips de treball, per ajudar-se i animar-se a l’hora d’aprendre. D’aquesta manera cada alum-ne pot aprendre el que se li ensenya i contribueix a que ho aprenguin els seus companys. La cohesió de grup, doncs, és una condició prèvia per poder implementar l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Podrem anar descobrint com el grup cada vegada està més disposat a treballar a classe d’aquesta manera.Les estructures cooperatives bàsiques ens ajuden a dur a terme el treball cooperatiu a través d’activitats com ara “La

lectura compartida” ( llegim un text i en traiem el resum entre tots, per paràgrafs), l’ “1-2-4” (primer ho penso jo, després em poso en parella i, finalment, comparteixo amb tot l’equip de quatre membres), el “Foli giratori” (cada component de l’equip escriu una paraula o frase sobre el tema que estan treballant i el passa a l’altre), la “Parada de tres minuts” (els portaveus de cada equip plan-teja preguntes que s’han pactat entre tots), el “Llapis al mig” (entre tots resolen exercicis i tenen en compte que tothom els hagi entès) i “El joc de les paraules” (a partir d’unes pa-raules clau que escriu el mestre, els alumnes desenvolupen fra-ses o idees que resumeixen tot el tema treballat).

LP4Observem el formiguer

P4Llapis al mig.La maqueta del Formiguer

4 8 → E T A P A 3 - 7 E L S À P I T S # 5 9

P3Observem i dibuixem

P3Valorem la nostra feina

P5Pla d'equip

E L S À P I T S # 5 9 → E T A P A 3 - 7 4 91r

Estrucutura 1-2-4

2nTallers de llengua. Lectura compartida.

2nTallers de llengua. Estrucutra 1-2-4

1rEstrucutura foli giratori

5 0 → E S C O L E S V E R D E S E L S À P I T S # 5 8

PA R L A M E N T V E R D

www.piaverds.blogspot.com.es

El Parlament Verd està format pels 4 delegats d’Escoles Verdes de les classes de 5è de primària fins a 4t de Secundària.

OBJECTIUS • Fomentar la discussió i l’esperit crític dels alumnes. • Assolir una major sensibilitat per tot el que afecta al medi ambient, a la gestió d’espais i a la relació entre els companys. • Conèixer, proposar i buscar solucions als problemes mediambientals que estiguin al nostre abast. • Intentar que tot el que fem a l’escola segueixi uns

criteris de sostenibilitat. • Potenciar les assemblees, que seran les que canalitzaran el funcionament del nostre Parlament Verd.

FUNCIONSAlgunes de les funcions del Parlament són: • Ser un canal de participació i d’actuació. • Valorar i fer el seguiment dels projectes del centre. • Vetllar pel compliment dels acords presos. • Participar en l’organització d’activitats al centre. • Participar en la presa de decisions d’aquells temes que l’afecten directament.

• Practicar el diàleg, la negociació i la mediació com a eines de resolució de conflictes. • Proposar i gestionar aspectes relacionats amb la convivència escolar.• Participar, com a representants del centre, en trobades o jornades, si és el cas.

El Parlament vol ser un mecanisme àgil que vol implicar l’alumnat en el projecte Escoles Verdes per mitjà d’un lloc de trobada i de discussió.

Com funciona el nostre Parlament Verd

E L S À P I T S # 5 9 → E S C O L E S V E R D E S 5 1

El valor de ser una escola verda

Ser una Escola Verda implica moltes coses que van des de la integració de continguts sobre medi ambient i sostenibilitat a totes les assignatures, fins a una gestió totalment eficient dels recursos energètics del centre. Des de fa anys portem a terme múltiples accions d’actuació en la sostenibilitat. Però també volem que les famílies es sensibilitzin cada dia més. Així entre tots, alumnes, professors, membres de l’escola i famílies donem valor a ser una escola verda. Per als alumnes és un valor afegit perquè a través del respecte al medi ambient es fomenta la RESPONSABILITAT. L'objectiu i el compromís és MIRAR DE DEIXAR EL MÓN MILLOR DE COM L’HEM TROBAT. Aquest és el valor principal de ser escola Verda i això és el que pretén la nostra escola.

5 2 → M E N J A D O R E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 → M E N J A D O R 5 3

“Ens els menjarem!”.Així presentàvem aquest tercer trimestre una activitat d’allò més divertida al menjador de l’escola.A N NA R I U S

C O O R D I NA D O R A D E L S E RV E I D E M E N JA D O R

www.menjadorpiaolot.blogspot.com.es

“Ens els menjarem!”. Així presentàvem aquest tercer trimestre una activitat d’allò més divertida al menjador de l’escola.Buscàvem una activitat que poguessin compartir tots els cursos que dinen a l’escola, de P3 a ESO. Buscàvem una activitat per aprendre mentre dinàvem i on els nens i nenes fossin els protagonistes, que connectés amb el seu entorn més proper i que ens perme-tés experimentar, conèixer, reflexionar i compartir amb la resta de companys.És llavors quan va néixer la idea de menjar-nos dos dels capgrossos de l’escola: l’API i la CARBASSA.Gràcies a tot el personal de cuina, el dia 6 de juny vam po-der tastar API i CARBASSA: vam menjar crema de carbas-sa i amanida amb api. Però la sorpresa no s’acabava aquí. Quan ja gairebé havíem acabat de dinar, l’API i la CARBAS-SA van venir a visitar-nos.D’ara en endavant, cada vega-da que els veiem ballar al pati de l’escola, podrem dir que coneixem quin gust tenen i ja podrem dir que en sabem moltes més coses!

“Ens els menjarem!”

5 4 → A M P A E L S À P I T S # 5 9

Convençuts dels principis d’Escola Verda, els membres de l’AMPA hem volgut respondre amb exemple a l’hora de preparar la festa de l’escola d’enguany.

En aquesta darrera edició de la festa de final de curs, s’han eliminat les llaunes de refres-cos per begudes amb gran format d’envàs i s’ha introduït per primer any l'ús dels gots reutilitzables que han tingut una bona acceptació entre la comunitat educativa, esco-lar i familiar. Aquestes dues actuacions han comportat una reducció considerable de deixalles i en conse-qüència una contribució a una festa més sostenible i neta.Es van ubicar dos punts de recollida de taps d’ampolla, per tal de contribuir en les grans recollides amb finali-tats socials i alhora generar menys residus.Una altra acció verda, van ser els regals per al concurs de ball on hi participaven

Perquètots som Escola Verda!!

L A J U N TA D E L ’ A M PA

www.amipaescolapiaolot.blogspot.com

@AmipaEpiaOlot

[email protected]

E

E L S À P I T S # 5 9 → A M P A 5 5

els alumnes de Primària. Enguany l’AMPA hem se-guit les recomanacions del bloc “El goig de llegir” im-pulsat per Escola Pia Ca-talunya i l’acció verda ha estat l’embolcall d’aquests regals que ha estat a base de material completament reciclat com ara tovalles de paper, revistes, contes, botons, cordills, bosses de paper... Finalment, es va posar en marxa la campanya “Cap nen@ sense bata”, que aquest any ha recollit una vintena de bates escolars. Les bates que estiguin en bones condicions, l’AM-PA les posarà disposició d’aquelles famílies que ho requereixin amb la col.la-boració de l’Equip Directiu i els Serveis Socials. Les ba-tes que estiguin en més mal estat es destinaran a activi-tats de reciclatge i reutilit-zació que esperem que en breu en podeu veure’n el resultat.Perquè creiem en el recicla-tge i la reutilització. Perquè creiem en un món més net i sostenible.Perquè SOM ESCOLA VERDA!!

Perquè creiem en el reciclatge i la reutilització. Perquè creiem en un món més nét i sostenible.

5 6 → E X T R A E S C O L A R S E S P O R T I V E S E L S À P I T S # 5 9

Des de fa 7 anys, el 6 d’Abril es celebra el "Dia Mundial de l'Activitat Física i l'Esport" organitzada per associacions com la OMS i l’Agita Mundo, entre altres. Aquest any, l’escola ha iniciat unes activitats esportives en horari extraescolar per sumar-se a aquesta iniciativa.L AU R A L L AG O S T E R AC O O R D I NAC I Ó AC T I V I TAT S E X T R A E S C O L A R S E S P O RT I V E S

www.extraescolarsesportivesescolapiaolot.blogspot.com.es

Setmana d’activitats de promoció de l’activitat física i l’esport a l’escola

E L S À P I T S # 5 9 → E X T R A E S C O L A R S E S P O R T I V E S 5 7

Durant dues setmanes del mes d’abril, en horari ex-traescolar, es van realitzar unes activitats gratuïtes de promoció de l'activitat física i l’esport. Aquestes es van organitzar en fun-ció de les edats dels par-ticipants i van tenir una duració d’una hora i quart. La suma total de partici-pants va ser de 220.El lema d’aquesta iniciati-va era: INFANT ACTIU = ADULT SALUDABLE i l’objectiu principal poder conèixer i practicar dife-rents activitats esportives en l’àmbit extraescolar, tot fomentant la pràctica es-portiva i gaudint dels seus beneficis.L’esport practicat en les primeres edats pot afavorir

el desenvolupament físic dels infants, també amb un ús adequat, pot esdevenir un agent que genera certs valors personals i socials, que adquirits en la infància poden tenir una transcen-dència positiva en la vida adulta.Des de l’Escola es va pre-tendre oferir una pinze-llada al gran ventall d’ac-tivitats esportives que s’ofereixen tant a la ciu-tat com a la pròpia escola, amb la col.laboració de di-ferents clubs: El Club Ho-quei Olot, el Club Voleibol Olot, el Club Tennis Olot, el Club Tennis Taula Olot i les activitats extraesco-lars esportives de bàsquet, futbol i poliesport. Des d’aquí agrair a tots els

entrenadors i clubs la seva col.laboració, així com a tot l’alumnat que va participar en alguna de les activitats ofertes durant les dues set-manes de promoció. Recordeu que al blog de les extraescolars espor-tives hi ha noticies de les diferents activitats, foto-grafies, informació sobre inscripcions i funciona-ment d’aquestes.

D

5 8 → M E D I A T E C A E L S À P I T S # 5 9

G E N OV E VA PA S C UA L

D I NA M I T Z A D O R A D E L A M E D I AT E C A

www.mediatecapiaolot.blogspot.com.es

Llegiramb les orelles

En Calvin i el seus amics. La Sireneta.

E L S À P I T S # 5 9 → M E D I A T E C A 5 9

A qui no li agraden les his-tòries? M’atreveixo a afirmar que tothom gaudeix de les his-tòries, llegides, escoltades, visualitzades, viscudes..És per això que des de la mediateca no només ani-mem als nens a llegir sinó també a gaudir de les his-tòries. Expliquem contes des de ben petits i tots sense ex-cepció hi paren atenció.En gaudeixen en petit for-mat (en la intimitat d’uns racons, per exemple), en gran format (amb persona-tges de cartró i paper) i fins i tot explicant-se’ls entre ells. També els grans gau-deixen amb una bona lectu-ra en veu alta o una història ben explicada.

De vegades hi ha nens que em demanen que els llegei-xi un conte i em pregunten si poden dir i explicar als altres que ja l’han “llegit”. Sempre els contesto el ma-teix:“Escoltar un conte és llegir amb les orelles” és un mo-ment de gaudi compartit, de posar en marxa l’empa-tia, l’atenció, la imaginació, el coneixement... és sentir el plaer en escoltar el so de les lletres i la melodia de les paraules.És per això que vull presen-tar-vos alguns personatges que ens acompanyen dia rere dia i curs rere curs per contar mil històries i viure moltes aventures “llegint amb les orelles”.

AExpliquem contes des de ben petits i tots sense excepció hi paren atenció.


Infantil

● Melvin, Alice. Comptem ocells. Corimbó 2016. ● Taylor, Sean. Osos. Libros del zorro rojo 2016. ● Canal, E., Bonilla, R. Els fantasmes no truquen a la porta. Animallibres 2016.

Cicle Inicial

● Davies, Benji. L’illa de l’avi. Andana 2015 ● Berne, Jennifer. Calvin ves amb compte. Takatuka 2016 ● Amenós, Jordi. On és la lluna. Fragmenta 2016

Cicle Mitjà

● Alcantara, Ricardo. L’ós que volia deixar de ser petit. Pagès 2016 ● Lacroix, Alexandre. Un asunto de dragones. Edelvives 2016 ● Pinto & Chinto. Contes per a nens que s’adormen de seguida. Kalandraka 2015


Cicle superior

● Wu ming. Cantamapes. Sembra 2015 ● Rodríguez, Mónica. Alma y la isla. Anaya 2016 ● Sierra i Fabra, Jordi. L’aprenent de bruixot i els invisibles. Edebé 2016

12 ESO

● Beasley, Casie. Circus Mirandus. La Galera 2016 ● Grill, William. El viaje de Shackleton. Impedimenta 2015 ● Tremblay, Larry. Dos hermanos. Nube de Tinta 2016

34 ESO

● Puigpelat, Francesc. L’artilleria de Mr.Smith. Bambú 2016 ● Baró, Santi. L’efecte Calders. La Galera 2016 ● Company, Flavia Donahi la volta. Cruïlla 2016


Batxillerat / Cicle Formatius ● Savit, Gavriel. L’Anna i l’home ocell. Fanbooks 2016 ● Roca, Paco. La casa. Astiberri 2016 ● Melé, Joan Antoni. L’economia explicada als joves. Urano 2015

Adults

● Jubany, Jordi. La família en digital. Eumo Editorial 2016 ● Didierlaurent, Jean Paul. El lector del tren de les 6:27. Columna 2016. ● Kremser, Stefanie. El dia que vaig aprendre a volar. Edicions de 1984 ● Dahl. Roald. El librero. Nórdica 2016 ● Aldecoa, Josefina. Historia de una maestra. Anagrama 2006


Relacions intergeneracionals:

llegimamb els fillols

6 4 → P A S T O R A L E L S À P I T S # 5 9

Hola, em diuen peça de roba, però sóc molt més que això. Sóc història, sóc emocions, sóc valors, sóc futur, sóc part de tu.E QU I P D E PA S T O R A L

www.pastoralepiaolot.blogspot.com

Història d’una peça de roba

dels petits actes, com deci-dir comprar una roba o no, segons el seu origen, i la seva història.Et continuo explicant el meu camí? Un cop peça de roba, he omplert apara-dors, he vestit a maniquís, he visitat mercats, he dor-mit en lleixes i penjadors, he sortit en catàlegs de pàgines web, perquè tu et fixis em mi, m’escolleixis, i acabi formant part del teu armari, sigui una peça més de la teva estimada col.lecció, em llueixis i presu-meixis, i formi part de la teva vida, dels teus records i emocions, del teu dia a dia, o bé d’aquella celebra-ció tan especial.I quan em faig petita, o tu ets fas gran, o bé passo de moda o deixo d’agradar-te, em converteixo en un resi-du ple d’emocions i records. A l’escola t’han explicat les tres R, no? Reduir, reciclar i reutilitzar. Doncs també serveixen per a mi. Podem reduir la roba que com-prem i així no omplir els armaris de peces de roba que no tenen l’oportunitat de lluir amb tu, de vestir-te. Podem reciclar la roba,

Comencem pel principi. Sóc abans que peça, fil, i els meus orígens poden ser del món animal, com la lla-na i la seda, del món vege-tal, el cotó, el lli, el cànem, o puc venir d’un laboratori com l’acrílic i el polièster.He passat per mans hàbils que m’han cosit o per mà-quines enormes que m’han teixit i m’han convertit en peça de roba.És cert que moltes com-panyes meves les han fa-bricat a països que s’ano-menen pobres, i que les persones que treballen en aquelles fàbriques, no te-nen les condicions laborals, socials i polítiques que hau-rien de tenir. Nens i nenes que treballen en aquestes enormes i mal condiciona-des fàbriques, sous que no arriben enlloc, moltes ho-res de treball, drets que no es compleixen, i l’enriqui-ment d’uns pocs per aquest comerç desigual i explota-dor.Ja ho veus, sóc doncs tam-bé motiu de lluita i de de-nuncia, sóc excusa per prendre consciència de com va el món i de com el podem millorar, a partir

E L S À P I T S # 5 9 → P A S T O R A L 6 5

cosint-la, apedaçant-la o con-vertint-la en una altra peça. I podem reutilitzar aquesta roba, per passar-la d’un germà a un altre, per donar-la a amics o parents o bé per dipositar-la en bosses en aquests contenidor de

color taronja que diuen ROBA AMIGA, i que pots trobar pels carrers, places, pàrquings de supermercat de la teva ciutat.Finalment, acabo significant un lloc de feina per a persones que han tingut una vida a ve-gades complicada i que troben a l’ADAD-L’Encant una opor-tunitat, em converteixo altre cop, en oferta per altres per-sones en aquella meravellosa botiga de roba de segona mà, m’envien a països més empo-brits i necessitats que el nos-tre, com poden ser el Senegal, Ucraïna, o un cop al Pakistà, em desfan i torno a ser fil per peces futures.Ah! I a la Festa de l’Escola Pia, la que vàreu celebrar tan mag-níficament aquell divendres de juny, vaig ser un jersei que decorava la façana i també un magnífic clauer de colors viro-lats, que uns nois i noies molt trempats i alegres que anaven vestits de negre amb una peça de color, em van vendre per 1 euro, a tothom qui entrava al

pati per veure les danses, les pel.lícules dels "8 instants" o a participar de la festa d’una ma-nera o altra.M’han dit que els diners reco-llits, serviran per a un projecte d’intercanvi a través de la tec-nologia de la informació i co-municació, les TIC, entre l’Es-cola Pia d’Olot i l’Écoles Pies de Thiaroye, al Senegal. Sóc doncs també una part d’aquest món global.Aquesta és la meva història, i tu també en formes part.I tu et pensaves que només era una peça de roba?

M’han dit que els diners recollits, serviran per a un projecte d’intercanvi a través de la tecnologia de la informació i comunicació, les TIC, entre l’Escola Pia d’Olot i l’Écoles Pies du Thiarroye, al Senegal.

66 → P L À S T I C A E L S À P I T S # 5 8

La matèria de Visual és el nostre espai creatiu i a continuació us ho demostrem: Durant aquest curs hem estat treballant amb diferents tècniques de l’àmbit artístic. Des del dibuix, passant per la pintura, seguint amb l’escultura, encara que només en realitzéssim el plànol. E S T E L C O LO M E RA LU M NA D E 4 T D ’ E S O

www.esoescolapiaolot.blogspot.com.es

Educació Visual i Plàstica: Espai creatiu

E L S À P I T S # 5 9 → E T A P A 7 - 1 2 6 7

Pensar, dissenyar i crear una escultura comporta el seu temps. En primer lloc vam visitar El Museu Co-marcal de la Garrotxa, allà vam observar les escultu-res exposades. Tot seguit vam donar un tomb per Olot, per continuar aques-ta fase d’observació de les escultures que ens envol-ten.En un altre moment vam analitzar la figura d’ Alexander Calder, reco-negut artista. Després, ja estàvem en condicions de fer el nostre disseny, que vam relacionar amb publi-citat, gràcies a una xerrada sobre el temaFinalment arribà el còmic. Vam gaudir d’una estona molt especial amb en Tavi

Algueró, un artista olotí, que ens va animar a realit-zar el nostre propi còmic. Aquesta podríem dir que va ser la part més pràctica de tota l’assignatura. Pel que fa a conceptes, vam estar estudiant Història de l’Art Català, des del Romànic, passant per l’Art Gòtic, continuant pel Mo-dernisme i acabant amb el Surrealisme, on vam tre-ballar l’artista Salvador Dalí i la seva obra. I ja per acabar hem treballat l'Art Contemporani.

E L S À P I T S # 5 9 P L À S T I C A 6 7

P

6 8 → E C O L O G I A E M O C I O N A L E L S À P I T S # 5 9

valorar els petits instants de joia familiar? I, també, a parlar de com es senten?*Fem que les persones que tenim al costat flueixin amb bones sensacions i gaudeixin de la nostra companyia? *Lluitem per cuidar i estimar aquest món tan meravellós que tenim sempre al voltant i que forma el Nostre Ecosis-tema Terra?Atenció amics! Per vacances, ens arriba la paraula màgica: “Temps”. Durant aquests dies podrem gaudir de Temps per perdre, per somniar, per jugar, per passejar, per conversar, per… Segurament, estarem acom-panyats per persones que esti-mem i que també ens estimen molt. Llavors, perquè no tro-bem aquest Temps per parlar de les emocions?

S’apropa final de curs, una èpo-ca de l’any on comença el que molts esperem amb gran il.lu-sió i entusiasme, l’estiu, millor dit, les vacances d’estiu. La majoria sempre comencem proposant-nos un gran ventall de coses per fer durant aquest temps d’estiu, que en algunes ocasions, es queden en pensa-ments i prou, tot i que el pro-pòsit inicial era ben ferm.Així, doncs, aquí teniu la nostra proposta de l’estiu per a tots, nosaltres i vosaltres:*Continuem amb l’ecologia emocional durant l’estiu? *Ens emocionem junts i aprofitem llocs estiuencs i idíl.lics per aprofundir i gau-dir deixant que les emocions aflorin i creixin per mo-ments? *Ajudem els nostres fills a sentir, a emocionar-se i a

E S T E R M A C I A SC O O R D I NA D O R A D E L B LO CD ’ E C O LO G I A E M O C I O NA L

www.ecologiaemocionalpiaolot.blogspot.com.es

Continuem les relacions emocionalment ecològiques durant l’estiu...

E L S À P I T S # 5 9 → E C O L O G I A E M O C I O N A L 6 9

Com a exemple, ens atrevim a proposar-vos el següent: Si som a la platja... Temps per jugar amb els nos-tres fills, escoltem junts el so-roll de les onades, tirem-nos sorra suaument per tot el cos, parlem del que sentim al esti-rar-nos allà on les onades ens van abrigant amb delicadesa o amb contundència, fem caste-lls de sorra imaginant-nos mil històries de cavallers,... Tenim moltes oportunitats en un dia de platja, amb gent al costat, que ens estimem tal com són.Per altra, si anem a la muntan-ya...Escoltem els sorolls que pro-venen de la natura, gaudim en silenci d’una estona estirats a la gespa verda, observem i comentem les diferents inter-pretacions que fa cadascú del que veu (ex: les formes dels

núvols) juguem tranquil.la-ment amb els petits tresors que ens ofereix el medi natural, pedretes, palets, fulles de for-mes diferents, cucs, formigues, papallones, esglaiem-nos fent tombarelles i “croquetes” en les baixades amb gespa suau i fresca, deleitem-nos en silenci de la vista que ens ofereixen els bonics paisatges que ens envol-ten, conversem tranquil.lament amb la gent que tenim al costat de totes aquestes meravelles, fem que sentin el plaer de ser a on sou, expressem junts les emocions que afloren de dins de cadascú ,....Per als que ens quedem a casa...Acompanyem als nostres fills i familiars, fem coses junts, dedi-quem temps i converses agra-dables als que tenim al costat, anem al parc a jugar amb ells, en bicicleta cap a un lloc bonic,

a la piscina o al riu a refrescar-nos, a tirar pedretes a un rie-rol, construïm amb material reciclat, pintem-nos la cara i riem junts, parlem del que ens fa sentir bé, donem-nos la mà i gaudim del que estiguem fent... Són moments que no tornen i que cal aprofitar des que ens despertem fins que ja no po-dem més i ens diem Bona nit. De fet, el millor seria donar per suposat que vivim en el present, que gaudim de cada moment i que per petites que siguin les coses, cada una d’elles és sum-mament important. Com deia el Dalai Lama:“Sólo existen dos días en el año en los que no se puede hacer nada. Uno se llama ayer y otro mañana. Por lo tanto hoy es el día ideal para amar, creer, hacer y principalmente vivir.”BON ESTIU A TOTHOM!!!

...amb els nostres fills ...i amb els altres?

7 0 → M Ú S I C A E L S À P I T S # 5 9

Aquest any, seguint els actes que fem a Primària i per tal de donar una continuïtat en l’aprenentatge del cant coral, els alumnes de 1r d’ESO han participat en una activitat organitzada pel Gran Teatre del Liceu: “Òpera a Secundària”.A N NA A H U M A DA

M E S T R A D E M Ú S I C A


Òpera a Secundària «Oh, l'amor!»

E L S À P I T S # 5 9 → M Ú S I C A 7 1

Aquest any, seguint els actes que fem a Primària i per tal de donar una con-tinuïtat en l’aprenentatge del cant coral, els alumnes de 1r d’ESO han participat en una activitat organitza-da pel Gran Teatre del Li-ceu: “ Òpera a Secundària”Aquest projecte va néixer per donar a l'alumnat de secundària l’oportunitat de viure una òpera, però no com a públic, si no com a protagonistes des de l'es-cenari implicant-se en tot el que això comportaL’obra seleccionada sor-geix a través d’un concurs de composició d’òperes, en el que es premia una peça inèdita adreçada específi-cament a l’alumnat de se-cundària.“Oh, L’amor!”, és una òpe-ra del compositor Mario Ros que ha estat premia-da en aquesta edició. Dura aproximadament 50 mi-nuts, és més curta del que és habitual i ha estat repre-sentada pels alumnes de 1r

d’ESO d’arreu de Catalun-ya acompanyats per mú-sics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i d'un petit cor format per 24 solistes, triats d'entre els diferents instituts i escoles participants. Una d'aquestes solistes escolli-da a través d'un càsting, va ser l'Anna Prat, que hagué d'assistir a una sèrie d'as-sajos musicals i d'escena al llarg del curs.L'argument de l'obra par-la del triomf de l'amor malgrat les adversitats. Parla sense embuts dels mals d'amor d'un noi que es diu Marcel que el seu pare no accepta que s'hagi enamorat d'una companya de classe i l'obliga a anar a la psicòloga, una exper-ta en curar els problemes que afecten les emocions.

Al final serà tota la famí-lia del Marcel que acabarà a la consulta de la psicòlo-ga i la vida de tots farà un tomb. Els nostres alumnes han pogut gaudir d'un projec-te que s'ha treballat bona part del curs i que el passat mes de maig es va repre-sentar al Teatre- Auditori de Sant Cugat del Vallès, davant de pares i familiars que els varen acompanyar.Segur que aquesta expe-riència ha canviat els alum-nes. Després de veure com és una òpera, un món que quan es desconeix sembla que no entusiasme gaire, però que quan es descob-reix enganxa!

A

7 2 → M Ú S I C A E L S À P I T S # 5 9

Durant aquest curs al Local Social de Bonavista el 1r Concert de Primavera de l'Escola.A N NA A H U M A DA

M E S T R A D E M Ú S I C A


Concert de Primavera«Música per a tots»

Un concert organitzat pels alumnes de 1r d’ESO amb la finalitat d'apropar la música a tothom i de passada, subvencionar els viatges d'aquests alum-nes a Barcelona per poder participar del projecte or-ganitzat pel Gran Teatre del Liceu: “Òpera a Secun-dària” al Teatre-Auditòri de Sant Cugat del Vallès.En el concert hi van par-ticipar a més dels alumnes de 1r d’ESO, alumnes de 6è i els grups Semikorx-eres, The Sinkopat's i E- Skerdats.

Els primers a actuar van ser els amfitrions, alumnes de 1r, que ens van inter-pretar cançons de l'Òpera: “Oh, L'Amor!” i de Gospel, entre d'altres.

Seguidament els alum-nes de 6è van interpretar cançons dels mítics: The Beatles.Els tercers en actuar van ser el grup “Semikorxe-res”, format per alumnes de l’escola i que van inter-pretar música Pop.“The Sinkopat's”, un grup de combo d'alumnes de l'Aula Musical, van inter-pretar temes de Funky i Swing.I per tancar el concert, amb un públic molt entregat i que omplia tota la sala, van actuar el grup E-Skerdats amb música Rock i Pop.Va ser un concert per re-cordar!

E L S À P I T S # 5 9 → M Ú S I C A 7 3

Concert de Primavera«Música per a tots»

NOVA EXTRAESCOLAR:

“L'Aula Musical ens apropa la música”

Engeguem un projecte nou a l’escola, una extraescolar de música.L'Aula Musical és una escola de música que té com objectiu acostar l'educació musical a petits i grans, fent música i gaudint-la.Mitjançant la música es transmeten valors i estima vers la cultura, a més de desenvolupar tota una part motora, cognitiva i emocional claus per al desenvolupament de la persona.El factor creatiu és vital, sobretot al llarg de la infantesa per desenvolupar el talent i adquirir eines essencials que ajudin a evolucionar.Fins ara l'Aula Musical estava acollida en la nostra escola, però a partir del proper curs formarà part de l'Escola Pia dins el programa d'activitats extraescolars. Així doncs donarem la possibilitat que alumnes de dins i fora de l'escola puguin ampliar els coneixements musicals i aprofundir en la pràctica de l'instrument a través d'un projecte educatiu i creatiu.Us hi esperem amb un programa musical ampli i amb activitats atractives, obertes a tots els interessos, on tothom pot trobar el seu camí a seguir en el món de la música.Si voleu més informació us podeu adreçar a la secretaria de l’escola.

74 → E N G L I S H E L S À P I T S # 5 8

All through the year we have been working on different tasks in the English class-room to ensure that our stu-dents are learning successfu-lly.Most importantly, they will be able to integrate knowle-dge, skills and behaviour in a practical way to solve pro-blems and react appropria-tely in a variety of contexts and situations. This is what we call BEING COMPE-TENT.The activity presented here was carried out by 6 grade students. They had to be IN-TERVIEWERS for one day!It was a fantastic experience

and a highly motivating task, as they were very excited about interviewing a teacher.The interviews dealt with:

LINGUISTIC COMMU-NICATION: As they have to understand vocabulary and structures associated with the interview done.DIGITAL COMPETEN-CE: The students use tech-nology in order to film the interviews and to take pho-tos.SOCIAL AND CIVIC COMPETENCES: They participate in oral interaction about school topics. Moreo-ver they work creatively and

L LU Í S M ATA B O S C H I F I G U E R A S

M E S T R E D ’ A N G L È S D ’ E . P.


Reporters for one day

collaboratively in groups.CULTURAL AWARE-NESS AND EXPRESSION: Students show creativity to fulfil the interview, writing, acting out...LEARN TO LEARN: They have to demonstrate a range of ‘study skills’ in order to carry out the activity.SENSE OF INITIATIVE: Put creative ideas into prac-tise.Some of the questions are the listed below:What was the name of your primary school?Were you a good or a bad student?What was your favourite

E L S À P I T S # 5 9 → C I C L E S U P E R I O R 7 5

Reporters for one day

subject? And your worst?Do you remember your best friend at primary school?Were you up to some mis-chiefs?Did you like any girl or boy when you were little?Why did you want to be a teacher?When you were a child, did you have a dream? Did it come true?It only remains for us to be grateful to the teachers ta-king part in this project. They were as enthusiastic as the students and really well disposed to collaborate.

On the 15th June, Maria, Mariona, Alba and Carme, all of them Escola Pia students' mothers were gathered together in order to play the traditional tale "the Three little Pigs" for a very special audience: Escola Pia delighted students from 3 to 7 years old. It is important to highlight that a group of Escola Pia students played together for the second time different instruments such as the clarinet, the saxophone, the violin, the violoncello, the drums and the piano like a real and conscious orchestra, conducted by Albert Miquel. Moreover three fantastic singers: Clàudia Sala, Martina Moliné and Agnès de Bolós sang English and French songs. Not only Jordi Colobrans narrated the play in a very enthusiastic way but also Anna Marcillo's decorations were great.This activity is highly valued in our school because students, parents and teachers are involved as a whole in an educational activity.

7 6 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 9

M E S T R E S E TA PA 7 - 1 2


Treballant textos periodístics

Al llarg del curs, l’etapa 7-12 hem estat treballant diferents tipologies textuals amb l’objectiu de poder en-tendre qualsevol text que pot arribar a les nostres mans i alhora poder transmetre de la manera més adequada, se-gons el context, els aprenen-tatges que anem construint amb l’ajuda de tots. Enguany hem après que treballar els textos, només de forma indi-vidual, no té sentit ja que, vi-vim en societat i per tant, la interacció entre uns i altres és fonamental. Així, doncs, hem treballat de forma coo-perativa per aconseguir uns treballs acurats i que respon-guin als interessos del grup.Al llarg del darrer trimestre tots hem treballat diferents

formes del text periodístic. Des dels més informatius com la notícia o les entrevis-tes, que tenen com a objec-tiu prioritari la transmissió d'informacions sobre perso-nes, llocs, accions o esdeve-niments; fins als més subjec-tius com l’opinió crítica i les cartes al director que no res-ponen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal.Tot seguit, us deixem una mostra de textos i fotogra-fies de tota l’etapa.

E L S À P I T S # 5 9 → E T A P A 7 - 1 2 7 7

LA FAMOSA PINTORAREPRÈN LA CARRERAEN EL MUSEU

Roser Capdevila fa una exposició a OlotRoser Capdevila està disposada a fer una de les seves magnífiques exposicions per a petis i grans. L’alcalde d’Olot Mia Corominas, l’ha convidat a exposar els seus quadres en el Museu de la Plàstica Inventada. Roser Capdevila ha escollit les seves millors obres per presentar-les en el museu. Aprofitarà l’ocasió per vendre les seves pintures a la gent. Ahir s’estrenà la primera visita de la famosa pintora. Deixà tot el públic bocabadat. L’exposició estarà oberta del dimarts tres de Maig al divendres deu de Juny.

7 8 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 9

Al llarg d’aquest darrer trimestre, els alumnes de tercer hem treballat l’entrevista en els tallers de llengua catalana i, aprofitant que es va fer una visita a l’Ajuntament, vam entrevistar a l’alcalde de la nostra ciutat.A LU M N E S D E 3 R D E P R I M À R I A


Coneixem a l’alcalde d’Olot

Benvolgut senyor alcalde,estem molt contents de la visita que avui hem rea-litzat a l’Ajuntament de la nostra ciutat i també molt agraïts que ens pu-gui atendre. Sabem que té una agenda molt plena però ens agradaria molt que pogués respondre a unes preguntes que li hem preparat.

1- A quina escola anava quan era petit? Quan era petit vaig estudiar a l’Escola Pia.2-Té fills? Quants?Sí, tinc dos fills.3- Quants anys té?Tinc seixanta-un anys.4-Quants anys fa que és alcalde d’Olot?Fa cinc anys que ho sóc.

E L S À P I T S # 5 9 → E T A P A 7 - 1 2 7 9

5- Quan era petit somnia-va en ser algun dia alcal-de?Quan era petit somniava en ser metge anestesista.6-Què és el més difícil de fer de la seva feina?El més difícil és tenir a to-thom content. Em costa molt poder ajudar a la gent pobra.7-Quins nous projecte té pensat per Olot?Com a nous projectes hi ha fer un nou camp de futbol i arreglar el Firal.8- Es considera una per-sona moguda o tranquil.la?Sóc una persona tranquil.la.9- Li agrada el futbol? De quin equip és?Sí, m’agrada molt el futbol.

Sóc del Barça i de l’Olot.10- Quin és el seu plat preferit?M’encanten els canelons de l’àvia.11-Li agrada anar al ci-nema? Quin tipus de pel.lícules li agrada veure?Tinc poc temps per anar al cinema però sí, m’agraden aquelles que em distreuen i

El més difícil és tenir a tothom content. Em costa molt poder ajudar a la gent pobra.

són entretingudes.Moltes gràcies per la seva atenció i per dedicar una estona del seu temps a rebre’ns i a respondre les nostres preguntes. Com ja sap, la nostra escola és Es-cola Verda i som padrins de la plaça Clarà. Fent una observació i valora-ció molt exhaustiva sobre l’estat de la Plaça, estem molt satisfets del goig que fa i volem felicitar a tot el personal que hi treballa per mantenir neta i en tan bon estat la nostra plaça. També volem agrair a l’a-juntament les tasques de prevenció que es duran a terme per al control del mosquit tigre.Moltíssimes gràcies!!

8 0 → E S O E L S À P I T S # 5 9

És difícil definir el pas per l’escola. Hem viscut massa moments i hem format una gran família. Ens emportem records, anècdotes, amistats, aprenentatges per a la nostra vida... Som qui som pel que hem viscut aquí dins. Alguns han marxat i alguns han arribat, però això mai ha impedit que anéssim creixent junts. PAU L A B A S S E T S , G E R A R D G Ü E L L I L AU R A S E R R A

A LU M N E S D E 4 T D ’ E S O

www.esoescolapiaolot.blogspot.com

Els petits detalls que ens han marcat

Si pensem en els anys que han passat i comencem a parlar del que recordem, no acaba-ríem mai, ja que van sorgint records nous. Hem de dir que aquest últim any l’hem volgut gaudir al màxim, acomiadar-nos de la millor manera abans d’aca-bar aquesta etapa i per això, esperem amb ànsia el viatge a Itàlia. Ho acceptem o no, també esperem el moment de marxar i separar-nos en dife-rents camins. Tot i així, tro-barem a faltar els professors, el grup, les classes, i sobretot aquest ambient familiar que ens ha acompanyat tota la nostra infantesa i adolescèn-cia, i per això ens fa una mica de por deixar-ho tot enrere. Tenim ganes de canviar d’ai-

S

E L S À P I T S # 5 9 → E S O 8 1

res, però mai oblidarem el que ens han ensenyat: com ser persones. Sempre recor-darem les festes de finals de curs, les bates, les cantades amb l’Anna Ahumada i la Mariona, els carnavals, les agendes que acabaven deco-rades de dalt a baix, els pri-mers exàmens, els dictats de la Montse Bonet, els crits de l’Anna Cases, els xous de la Paquita Cordomí, els poe-mes de la Dolors Lecumberri (Con dos cañones por banda, viento en popa a toda vela...), la guitarra d’en Joan Claret, les bromes d’en Xevi Coma i en Joan Vila, la parada de xu-rros de la Dolors, el primer dia a l’ESO, l’emoció dels por-tàtils, i tots els professors que amb el pas del temps hem

anat deixant i aquells que ens han acompanyat fins on som avui. Qui sap, potser realment som qui som pel que hem anat passant en aquest edifici, pel que hem après dins d’aques-tes parets que es van reno-vant i que nosaltres aviat tin-drem ja com a record.A partir d‘aquest text us vo-lem donar les gràcies a tots els que ens han acompanyat en aquest recorregut i ens han fet viure aquests mo-ments que ens han format com a persones. Sempre portarem l’Escola Pia d’Olot al cor i mai la vol-drem oblidar.Moltes i moltes gràcies!

S

8 2 → E S O E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 → E S O 8 3

8 4 → E S O E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 → E S O 8 5

8 6 → E S O E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 → E S O 8 7

8 8 → E S O E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 → E S O 8 9

9 0 → E S O E L S À P I T S # 5 9

E L S À P I T S # 5 9 → E S O 9 1

9 2 → C I C L E S F O R M A T I U S E L S À P I T S # 5 9

Voltolot, escollit projecte educatiu significatiu de Catalunya. I... Nosaltres ho hem fet possible

Voltolot és una nova ac-tivitat educativa que fo-menta l’ús de la bicicleta a través d’una filosofia de compartir recursos entre els alumnes de les escoles de la ciutat. Emmarcada dins el projecte més ampli de “Ciutat Educadora”, la proposta té un doble objec-tiu: d'una banda, fer una ac-tivitat físico-educativa amb els alumnes d'Escoles Ver-des per promocionar l’ús de la bicicleta als centres educatius, i d'altra banda, aprofitar l’ocasió per tal de publicitar i animar la ciuta-dania en general a utilitzar aquest mitjà de transport en els trasllats curts per la ciutat. Els alumnes participants reben una formació de mo-bilitat segura en bicicleta, monitoritzada per la Poli-

M I L A C A Ñ A SC O O R D I NA D O R A D E C I C L E S F O R M AT I U D E G R AU M I T J À

www.ccffepiaolot.blogspot.com.es

E L S À P I T S # 5 9 → C I C L E S F O R M A T I U S 9 3

cia Municipal, en els dies previs a l’activitat. El dia de l’activitat, els monitors els recorden les normes bàsiques i instruccions, i també els ensenyen com posar a punt les bicicle-tes (seient, marxes...) i el cascs. El grup d’alumnes surt de l’escola i fa un re-corregut pel seu barri. Tot seguit es desplaça fins a la següent escola. Allà els nois i noies deixen la bici-cleta i el casc i fan una va-loració de l’activitat abans de retornar a peu a la seva escola. La segona escola agafa el relleu i seguint els mateixos passos arriba fins a la tercera escola. El programa s’ha pensat com una activitat anual i inclusiva, que permet que infants i joves com-parteixin les bicicletes i

els cascs, i que compta amb bicicletes tàndem per permetre viure l’ex-periència a aquells qui estant aprenent a pedalar. La primera edició es va celebrar entre els dies 5 i 18 de novembre de 2015, i hi van participar uns 150 alumnes de diferents cen-tres educatius de la ciutat. Per a la propera edició, ja s’està estudiant d’incloure més escoles i augmentar els recorreguts. L’experiència educativa “Voltolot, educant per a una mobilitat més soste-nible”, ha estat selecciona-da com a pràctica signifi-cativa i s’ha incorporat al Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local de la Federació de Muni-cipis de Catalunya i de la Fundació Carles Pi i Sun-

yer d’Estudis Autonòmics i Locals.Aquesta activitat de ciutat, organitzada per l’Institut Municipal d’E-ducació i Joventut, l’Ins-titut Municipal d’Esport i Lleure, les Escoles Verdes de la Garrotxa, el CFGM d’activitats físico-esporti-ves de l’Escola Pia d’Olot i la Policia Municipal ha destacat per la seva apor-tació innovadora i de qua-litat en la temàtica d’Edu-cació.Gràcies a aquest reco-neixement i a través del web del BBP (www.bbp.cat), el Voltolot esdevé una experiència educativa de referència que pot ser consultada per tothom. De ben segur que servirà d’inspiració a d’altres mu-nicipis del nostre país.

Voltolot, escollit projecte educatiu significatiu de Catalunya. I... Nosaltres ho hem fet possible

La primera edició es va celebrar entre els dies 5 i 18 de novembre de 2015, i hi van participar uns 150 alumnes de diferents centres educatius de la ciutat.

els Àpits #59

Documents