el·lipse 11: "residents celebrate a special sant jordi"

Editorial

Maruxa Martínez-Campos

Llibres i roses, però tambésardanes, capoeira i rock.Això és del que varen gau-

dir les quasi 200 persones quevan participar a la festa de SantJordi del PRBB el passat 22 d’a-bril. I totes les activitats, de lamà dels propis residents. Ellshavien anat portant, durant lesdarreres setmanes, els 275 lli-bres que van ser intercanviatsel dia de la festa: una col·leccióde gèneres i llengües tant diver-sa com la pròpia comunitat delPRBB. I els mateixos residentsvan organitzar també les actua-cions que van tenir lloc després:un taller de sardanes, la dansacatalana per antonomàsia, i una

«roda de capoeira», una art mar-cial de Brasil cada dia més es-tès arreu del món. Entre actuaciói actuació, entrepans i begudesvan entretenir als assistents.El colofó final van ser els con-certs de «ReStarT» i «Puri López»,dos grups de rock on la MaraDierssen (CRG) i el Ferran Ara-gón (UPF), respectivament, por-ten la veu cantant. Si us vareuperdre la festa en directe, no usperdeu els resums en diferit, através del vostre canal, prbb.tv.

L’Hospital del Mar va cele-brar també el dia 23 publicantper onzè any consecutiu el llibrede Sant Jordi de l’IMAS 2008,que recull treballs narratius ide poesia de professionals del’IMAS. Tot plegat una diada benanimada i colorida!

Residents celebrate

a special Sant Jordi

Books and roses, but also“sardanes”, capoeira androck and roll. This is what

the nearly 200 people who par-ticipated in the Sant Jordi partyat the PRBB could enjoy lastApril 22. And everything wasdone by the residents them-selves. They brought the 275books that were exchanged onthe day; a collection of genreand language as varied as thePRBB community itself. Andthe residents organised also theshows that took place afterthe book exchange: a “sarda-nes” workshop, the Catalan dan-ce par excellence, and a “rodade capoeira”, a Brazilian mar-

tial art nowadays extended allover the world. In between theshows, sandwiches and drinkskept the public entertained. Thefinal climax were the concertsby “ReStarT” and “Puri López”,two rock and roll groups inwhich Mara Dierssen (CRG) andFerran Aragón (UPF) sing, res-pectively. If you missed the par-ty, be sure to catch the recor-ded summaries through theprbb.tv channel.

The Hospital del Mar alsocelebrated April 23 by publish-ing the Sant Jordi book of IMAS2008. This was the 11th year ofthis initiative, which compilesnarrative and poetry writing byprofessionals at IMAS. All to-gether a very animated and co-lourful Sant Jordi! �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Maig de 2008 NÚM. 11 www.prbb.org GRATUÏT

SANT JORDI AL PRBB / SANT JORDI AT PRBB

Els residents celebren una diada especial

Peu de foto

Sumari / Summary

Ciència

Publicacions seleccionades |Selected publications 2

Carrera científica | Becoming ascientist: Anna Veiga (CMRB) 3

Grup de recerca | Research group: FátimaGebauer (CRG) 4

Conferències | Conferences PRBB-CRG: Maig/May 4-5

Ciència al descobert | Science uncovered:Desenvolupament embrionari 6

Diversitat

Notícies generals | General news 3-8

Debat actual | Current-affairs debate 7

Foto científica | Science photo 7

El plat preferit de… | The favouritedish of… Lola Otero (CMRB) 8

Edifici

Art al PRBB | Art at the PRBB 5

Recull de premsa | Press selection 8

PRBB sostenible | SustainablePRBB 8

Els nens i el PRBB | Children and the PRBB 8

La foto del mes | Photo of the month 8

Political changes

The creation of a Scienceand Innovation Ministrythat includes the Univer-

sities has raised everyone’sexpectations. The last termof the government saw a bigincrease in public investmentin R+D, and we trust that thecurrent economic pessimismwon’t damage this tendency.Minister Garmendia’s team,with Martínez Alonso and Ru-biralta, is a luxury. All threefrom the ‘bio’ world, they ha-ve excellent criteria. But theywill find it difficult to be fullyoperative due to the changein the organization chart, andthey will probably have to mo-dify current legislation to effi-ciently coordinate all publicresearch institutions. The inclu-sion of resources and respon-sibilities from the Ministry ofHealth is an unprecedentedfact. We look forward to ahost of new policies, which,in the end, are the most im-portant thing. There will begreater cohesion betweenthe policies of the central go-vernment, and there shouldbe no excuses not to improvethe coordination with the com-mitted autonomous commu-nities like Catalonia.

Jordi Camí

Canvis polítics

La creació del Ministeri deCiència i Innovació in-cloent a les universitats

ha despertat moltes expecta-tives. Aquest pas coincideixperò amb una etapa de pessi-misme econòmic que podriadeteriorar l’increment senseprecedents de la inversió pú-blica en R+D de la darrera le-gislatura. L’equip de la minis-tra Garmendia amb MartínezAlonso i Rubiralta és tot un lu-xe. Procedents del món bio, te-nen molt bon criteri. Però elscostarà estar plenament ope-ratius pel canvi d’organigramai s’haurà de modificar la legis-lació vigent per tal que puguincoordinar-ho tot efectivament.L’assumpció de competènciesi recursos del Ministeri de Sa-nitat és un fet sense prece-dents. Restem ara a l’esperade les polítiques, al cap i a lafi el més important. Hi hauràmés cohesió en la política delgovern central, i no hauriend’haver-hi excuses per no mi-llorar la coordinació amb lescomunitats autònomes com-promeses com Catalunya.

Jordi Camí

© F

otos

de

Javi

er S

in

Diari EL·LIPSE núm. 11 5/5/08 07:19 Página 1

PUBLICACIONS SELECCIONADES / SELECTED PUBLICATIONS

Ciència www.prbb.org | maig de 2008 2

Jugant amb l’evolució de Darwinque els fan millors en condi-cions extremes.

El treball demostra que elsorganismes tenen un genomamolt «plàstic» que els permetd’evolucionar de forma eficient,i que els canvis genètics interme-diaris en la formació de propietatscomplexes no són necessària-ment dolents per a l’organisme.Aquestes dades haurien d’aju-dar a silenciar els creacionistes,que creuen que l’atzar i la selec-ció són massa casuals i lentsper a permetre l’aparició d’es-tructures complexes.

La metodologia descrita al’article, a més, obre les portesa una evolució artificial molt rà-pida que donaria lloc a multitud

de noves propietats. Aquestespodrien esdevenir útils en bio-medicina o en aplicacions biotec-nològiques, com la producció debiofuel a partir de microorganis-mes més eficients.

Playing with Darwin’s

evolution

Arecent study directed byMark Isalan and Luis Ser-rano, from the CRG, provi-

des data that show how orga-nisms can face extreme muta-tions and gene reorganizations.The work, published in Nature,describes a new method withwhich they have reorganised thegene network of the bacterium

Escherichia coli, artificially con-necting genes which are not u-sually connected. Most of thebacteria survived with the newtranscription networks, and so-me of them even acquired newproperties that made them moreefficient in extreme conditions.

The work proves that orga-nisms have a very plastic geno-me that allows them to evolveefficiently, and that the interme-diate genetic changes neededfor the formation of complexproperties do not necessarilyharm the organism. The newdata should help silencing crea-tionists, who believe that chan-ce and selection are too ac-cidental and slow to allow theformation of complex structures.

The methodology describedin the article also opens thedoor to a very fast artificial evo-lution which would give rise tomultitude of new properties thatcould become useful in biome-dicine or in biotechnology �

Glòria Lligadas / Laia Cendrós

Un recent estudi dirigit perMark Isalan i Luis Serra-no, del CRG, aporta pro-

ves que demostren que els or-ganismes poden fer front asituacions extremes de muta-ció i reorganització de gens. Eltreball, publicat a Nature, des-criu un nou mètode amb el qualhan reorganitzat la xarxa degens del bacteri Escherichia co-li, connectant artificialment gensque normalment no ho estan.La majoria de bacteris sobre-viuen amb les noves xarxes detranscripció i alguns fins i totadquireixen noves propietats

El paracetamol pres durant l’embaràs augmentael risc d’asma en nadons

desenvolupat problemes respi-ratoris. La mateixa informacióes va obtenir, en 12.733 casos,quan els nens van tenir 7 anys.

Rosa Manaut / Marta Calsina

Un treball realitzat pel CREALi per l’IMIM-Hospital delMar, en col·laboració amb

la University of Aarhus de Dina-marca, ha demostrat que la uti-lització de paracetamol durantl’embaràs augmenta en un 20%el risc que els infants pateixinproblemes respiratoris o asmaels primers 18 mesos de vida,un risc que augmenta fins un50% durant els primers 7 anys.

Els investigadors van utilitzaruna base de dades danesa ambinformació de 66.445 naixe-ments. Es va analitzar el con-sum de paracetamol de les ma-res durant la gestació i, quan elsseus fills van tenir 18 mesos, esva analitzar quins nadons havien

Els resultats, publicats aquestabril a l’International Journalof Epidemiology, són especial-ment rellevants donat que elparacetamol és molt empratper la població en general i noestà contraindicat durant lagestació. Segons Manolis Ko-gevinas, investigador de l’es-tudi: «el paracetamol travessala placenta i el fetus té unacapacitat de metabolitzar-lodiferent de l’adult». Els resul-tats de l'estudi semblen anara favor de la hipòtesi que afir-ma que l'asma infantil podriainiciar-se ja a l'úter matern.Donada l’alta prevalença del’asma infantil, és importanttenir en compte aquests re-sultats i revisar la prescripciódel paracetamol durant la ges-tació.

Taking paracetamol during

pregnancy increases risk

of asthma in babies

Astudy by scientists at CREALand IMIM-Hospital del Marin collaboration with the

University of Aarhus in Denmarkhas demonstrated that the useof paracetamol during pregnancyincreases in 20% the risk of ba-bies having respiratory problemsor asthma during their first 18months, a risk that increases to50% during the first 7 years.

The researchers used a Dan-ish database with information on66,445 births. The taking of pa-racetamol by the mothers duringpregnancy was recorded and,when their children where 18months old, scientists lookedwhich ones had developed respi-

ratory problems. In 12,733 cas-es, the children were analysedagain when they were 7.

The results, published in Aprilin the International Journal of Epi-demiology, are especially rele-vant given that paracetamol iscommonly used in the generalpopulation and is not contraindi-cated during pregnancy. Accor-ding to Manolis Kogevinas, oneof the authors: “paracetamol goesthrough the placenta, and the fe-tus metabolises it”. The resultsof the study seem to favour thehypothesis that asthma in chil-dren could initiate already at thematernal uterus. Given the highprevalence of asthma in youngchildren, it is important to takethese results into account andrevise the prescription of thisdrug during pregnancy �

© M

estr

eech

City

Identificat un nou marcador associat al risc de càncer de bufeta

rar el coneixement del càncer debufeta i la seva prevenció i trac-tament. EPICURO està coordi-nat a nivell espanyol per Mano-lis Kogevinas del CREAL i perNúria Malats i Francisco Real,recentment mudats del CREAL il’IMIM-Hospital del Mar al CNIO.

Els investigadors han recopi-lat dades de 775 pacients diag-nosticats de càncer de bufeta aEspanya entre 1998 i 2001, iles han comparades amb les de397 persones sanes. S’ha ana-litzat el grau de metilació delDNA i s’ha obtingut informaciósobre altres factors de risc, comara els hàbits alimentaris i el

consum d’alcohol i tabac. Se-gons Kogevinas «la metilaciódel DNA en sang és un factor derisc independent dels altres, toti que l’efecte conjunt dels fac-tors incrementa moltíssim elrisc».

A new marker for bladder

cancer has been identified

Nearly 3,000 people dieevery year in Spain dueto bladder cancer. Now,

an international group of re-searchers has demonstratedan association between low le-vels of DNA methylation —the

Rosa Manaut / Marta Calsina

Cada any, prop de 3.000morts a Espanya són de-gudes al càncer de bufeta

urinària. Ara, un grup internacio-nal d’investigadors ha demos-trat una associació entre unsbaixos nivells de metilació delDNA —l’addició de grups metil(CH3) que generalment silencial’expressió dels gens— i un ma-jor risc de patir aquest càncer.L’estudi, publicat a la prestigio-sa revista Lancet Oncology, for-ma part del projecte EPICURO,que des de 2003 intenta millo-

pital del Mar to the CNIO in Ma-drid.

The researchers collected da-ta from 775 patients with blad-der cancer in Spain between1998 and 2001, and they com-pared them with data from 397healthy people. They analysedthe DNA methylation level of thesamples and they obtained in-formation on other risk factors,such as food habits, alcoholconsumption and smoking. Ac-cording to Kogevinas “DNA me-thylation in blood is a risk factorindependent from the others, al-though the joint effect increasesthe risk a lot” �

addition of methyl (CH3) groupsto DNA, which usually silencesgene expression— and a hi-gher risk of developing thiscancer. This study was publi-shed in the prestigious journalLancet Oncology and is part ofthe EPICURO (Spanish BladderCancer Study) project, whichtries since 2003 to increaseour knowledge of bladder can-cer, its prevention and treat-ment. EPICURO is coordinatedat the Spanish level by Mano-lis Kogevinas from CREAL andby Núria Malats and Francis-co Real, who have recently mo-ved from CREAL and IMIM-Hos-

By linking certain inputs to new out-puts new functions can be achieved


Ciència3 maig de 2008 | www.prbb.org

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST


Quan et vas interessar per la ciència?

Al Liceu Francès, on tenia un bon pro-fessor de ciència. Després, a l’UABvaig estudiar biologia i vaig tenir un

altre professor, en Josep Egozcue, que vaser molt determinant en la meva trajec-tòria posterior.

Què vas fer en acabar la carrera?

A la Dexeus començaven a fer les prime-res inseminacions artificials. No sabiasi aquí hi tenia cabuda una biòloga, peròvaig anar a picar la porta. I així vaig co-mençar, fent encàrrecs, fins que va sorgirla possibilitat de muntar un laboratori enreproducció assistida. Jo tenia certa for-mació adequada i sobretot moltes ganes.

Per què, deu anys després, vas decidir

fer el doctorat?

Seguia en contacte amb el Dr. Egozcue iell em va encoratjar dient que estava enun camp molt innovador, amb accés adades que no tenia ningú. Així que vaigfer un doctorat sobre la genètica de gà-metes i embrions, alhora que seguiaamb la meva feina. Fer el doctorat emva servir per mantenir uns nivells derigorositat científica que podia haver per-dut fent només una tasca assistencial.

Has treballat molts anys en el tracta-

ment de la infertilitat. Com vas entrar

en el camp de les cèl·lules mare?

Ha estat una evolució natural. Tant jocom altres col·legues que treballen enreproducció assistida hem passat a es-tudiar cèl·lules mare embrionàries. Hemtreballat amb embrions durant molt detemps i coneixem com cultivar-los i quènecessiten.

Quin ha estat el moment més difícil de

la teva carrera?

A l’inici, quan vam començar amb la re-producció assistida. Malgrat que vàremrebre ajut de grups francesos i austríacsque ens van donar certa formació, eral’any 82, feia poc temps que havia nascutel primer nen probeta, i aquí a Espanyaningú no en sabia res. Va ser tot un repte.Més recentment, començar la derivacióde línies cel·lulars aquí al banc del CMRB

«Si hagués estat un home la meva situació actual seria radicalment diferent»

“Had I been a man, my current

situation would be radically different”

When did you become interested in

science?

At the French Lycée I had a good sci-ence teacher, and I liked the field. La-ter, at the UAB I studied biology and

I had another teacher, Josep Egozcue, whowas very decisive in my posterior career.

What did you do when you finished the

degree?

At Dexeus they were starting to work onassisted reproduction, doing the first arti-ficial fertilizations. I didn’t know whether

there was job for a biologist there, but Iwent to knock on the door. And so I star-ted, first as a secretary, until there wasthe possibility of starting a new lab on as-sisted reproduction. I had an adequatetraining and I was very excited about it.

Why did you decide to do a PhD ten years

later?

I was still in touch with Dr. Egozcue, andhe encouraged me saying I was workingin a very innovative field, with access todata that nobody had. Finally I decidedto do a PhD on the genetics of gametesand embryos, while I continued with mywork in assisted reproduction. Doing thePhD helped me maintain a scientific rigorthat I could have lost otherwise.

You have worked for many years in the

treatment of infertility. How did you end

up studying stem cells?

It has been a natural evolution. Both Iand other colleagues who work on assis-ted reproduction have started studyingembryonic stem cells. We have workedfor a long time with embryos, so we knowhow to cultivate them, what they need.

What has been the most difficult time in

your career?

At the beginning, when we started withassisted reproduction. Even if someFrench and Austrian groups helped train-ing us, it was the year 82 and it had notbeen very long since the first test tubechild had been born. In Spain nobody knewnothing. It was a real challenge. More re-cently, starting deriving the first cell lineshere at the CMRB bank, in 2005, was al-so difficult, since it was a field with verylittle information available.

Do you think that being a woman has af-

fected your career?

Until 10 years ago I used to say no, butnow, with perspective and a more criticalmind, I am positive that if I had been aman I would now be at a higher level, bothin terms of responsibility and salary. Beinga biologist in a world of medical doctorshas also made a big difference. On theother hand, being a woman has helpedme when talking about my research to so-ciety. As scientific women are still a minori-ty, the media have more interest in us... �

va ser també difícil, ja que era un altrecamp amb poca informació disponible.

Creus que el fet de ser dona ha influït

en la teva carrera?

Fins fa uns 10 anys deia que no, però ara,mirant enrere de forma més crítica, sé po-sitivament que si fos un home ara estariaen un nivell més alt, tant de responsabili-tat com de remuneració. El fet de ser biò-loga, en un món de metges, també hamarcat una gran diferència. Per altra ban-da, ser dona m’ha ajudat en el tema de di-vulgació de la meva feina. Com les donescientífiques som minoria hi ha més inte-rès per part dels mitjans de comunicació.

ANNA VEIGA, DIRECTORA DEL BANC DE LÍNIES CEL·LULARS DE BARCELONA (CMRB)

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

P E R F I L / P RO F I L E

Anna Veiga es llicencià en Biologia el 1979 a la Universitat Autònoma de Bar-

celona (UAB), amb 23 anys. Deu anys després, va aconseguir el títol de doc-

tor per la mateixa universitat. Abans, però, al 1984, ja havia participat en el

primer naixement per fecundació in vitro de tot l’Estat Espanyol. Aquesta

especialista en reproducció assistida és la directora científica del Servei de

Medicina de la Reproducció de l’Institut Dexeus. Des del 2005 és, a més, la

directora del Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona, una unitat funcional

del CMRB. Recentment ha esdevingut també coordinadora del Registre Eu-

ropeu de Cèl·lules Mare Embrionàries. És professora associada de la UPF, afi-

cionada al cinema i mare d’un noi de 20 anys.

Anna Veiga got her Biology degree in 1979 at the Autonomous University of

Barcelona (UAB) when she was 23. Ten years later, she got her PhD by the

same university. First, though, she had already participated in the first birth

by in vitro fertilization in Spain. This expert in assisted reproduction is the sci-

entific director of the Reproductive Medicine Service of the Dexeus Institute.

Since 2005 she is also the director of the Stem Cell Bank of Barcelona, a

functional unit of the CMRB, and she has recently become coordinator of the

European Register of Embryonic Stem Cells. She is an associated professor

at the UPF, a cinema fan and mother of a 20-year old young man.

Disminueix el desenvolupament denous medicaments i dur-los al mercatesdevé més difícil i més car. Per això

el quart mòdul del SIMS Programme que tin-drà lloc a Barcelona del 3 al 5 de juliol de2008 dóna una oportunitat per conèixer ex-perts d’Europa i EUA en «Estratègies d’as-saigs clínics i de regulació». Durant tres dies

els participants aprendran a través de casosd’estudi tot el que necessitin, des d’as-sumptes preclínics i estàndards de qualitatclínica, a planificació del pressupost i rela-cions amb les CROs i l’Administració pública.

El curs està organitzat per la Biocat,el PRBB i l’Institut d’Educació ContínuaIDEC de la UPF.

SIMS announces next module

As drugs pipelines continue to emptyand finding and bringing new pro-ducts to market becomes harder

SIMS Programme Module IV will be held inBarcelona, on July 3-5. It brings the oppor-tunity to meet top experts from Europe and

US in “Clinical trials strategy and Regula-tory approval”. The participants will learnthrough case studies everything from pre-clinical issues and clinical quality standardsup to budgeting, planning and relationshipswith CROs and public administrations.

The course is organized by Biocat, thePRBB and the IDEC of the UPF �

El SIMS Biotech Executive Programme anuncia el seu proper mòdul


Ciència www.prbb.org | maig de 2008 4

«Tot a la cèl·lula està meravellosament interconnectat»

GRUP DE RECERCA / RESEARCH GROUP

GRUP DE REGULACIÓ DE LA SÍNTESI DE PROTEÏNES EN EUKARIOTES (CRG) - FÁTIMA GEBAUER


Durant molts anys el DNA ha domi-nat el món de la biologia. Però enels darrers 10 anys s’ha posat en

evidència la importància de la regulació del’mRNA. El fet que el 60-80% de l’energiad’una cèl·lula es dediqui a fer ribosomes,la maquinària per a la traducció de l’RNA,ho deixa pal·lès. «Controlar la traducció ésuna forma de regular l’expressió gènicaespacialment, cosa que no és possible anivell de la transcripció», diu la FátimaGebauer, cap del grup de Regulació de laSíntesi de Proteïnes en Eukariotes, delprograma de Regulació Gènica del CRG.

«La traducció s’ha estudiat des de l’i-nici de la biologia molecular, però nomésrecentment hem vist que no només ésmolt complexa, sinó extremadament va-riable», diu Gebauer. La regulació de latraducció pot tenir lloc de forma global,afectant a la majoria d’mRNAs de lacèl·lula alhora, o bé d’una forma espe-cífica, afectant a determinats «sets»d’mRNAs a través de la unió de proteï-nes reguladores de l’RNA (RBPs) i/o mi-croRNAs. Entre aquests «sets» hi trobemels mRNAs relacionats amb la plasticitatsinàptica, amb el metabolisme cel·lularo amb el desenvolupament embrionari.En aquest darrer cas, el nucli de l’embrióes divideix molt ràpid i no hi ha tempsper a la transcripció. Per això la majoriade canvis tenen lloc gràcies a la traduc-ció diferencial dels mRNAs materns. Elgrup de Gebauer, format el 2002 i quecompta avui amb set persones, estudiacom la traducció es regula en el desen-volupament i la diferenciació. El modelexperimental que fan servir és la mos-ca Drosophila melanogaster. Aquest sis-tema els permet fer estudis bioquímicsrecol·lectant milers d’embrions per ferextractes i després comprovar les seveshipòtesis in vivo fent servir la genètica.

Fa uns anys només es coneixien ungrapat d’RBPs. Avui en dia n’hi ha cen-tenars identificades. Cada RBP s’uneix amilers de RNAs, creant grans xarxes. LesRBPs són tan importants que la sevamutació generalment és letal o bé causaimportants malalties, com retard mental,càncer o malalties metabòliques.

El grup estudia la compensació de do-si en Drosophila per a entendre com la tra-

ducció està connectada a altres proces-sos cel·lulars. El DCC (Complex de Com-pensació de Dosi) causa un increment enla transcripció del cromosoma X dels mas-cles, fent que s’expressin el doble. Això ésessencial, ja que les mosques femelles te-nen dos cromosomes X, mentre que elsmascles només en tenen un; per tantels mascles han de «compensar» l’expres-sió gènica. El complex DCC està formatper varies proteïnes, entre elles MSL-2. Lacompensació de dosi es reprimeix en fe-melles gràcies a la inhibició de la traduc-ció de l’mRNA de msl-2 per part de lesRBPs SXL i UNR. Una cosa curiosa del’UNR és que aquesta proteïna s’expres-sa tant en mascles com en femelles, peròté funcions oposades en els dos sexes.Mentre que en femelles inhibeix la com-pensació de dosi, en mascles és, de fet,necessària per aquest fenomen, tot i queencara no se’n sap el perquè.

Hi ha d’altres preguntes pendents.Per què el DCC s’uneix només al cromo-soma X? Com aconsegueix activar l’ex-pressió de cadascun dels gens d’aquestcromosoma exactament el doble? «Noen tenim ni idea», confessa Gebauer.«Però hem après que les RBPs són moltversàtils i que és, per tant, important es-tudiar les proteïnes en el seu context.»

In this latter case, the nucleus of the em-bryo divides very rapidly, so there’s notime for transcription to occur and mostdevelopmental changes take place bydifferential translation of maternal mRNAs.How translation is regulated in develop-ment and differentiation is studied byGebauer’s lab, which started in 2002and is currently formed by 7 people. Themain experimental system used by thegroup is the fruitfly Drosophila melano-gaster. This system allows them to per-form biochemical studies, collectingthousands of embryos to make extracts,and to test their hypothesis in vivo by us-ing genetics.

A few years ago only a handful ofRBPs (RNA binding proteins) wereknown. Nowadays, hundreds of themhave been identified. Each RBP binds tothousands of RNAs, so that big networksare formed. RBPs are so important thattheir mutation usually leads to lethalityor to important diseases, such as men-tal retardation, cancer or metabolic di-seases.

The group studies dosage compensa-tion in the fruitfly to gain insight into howtranslation is connected to other cellularprocesses. The DCC (Dosage Compen-sation Complex) causes a 2-fold increasein transcription of the X chromosome inmales. This is essential because femaleflies have two X chromosomes whilemales have only one, so males must“compensate” gene expression. TheDCC complex is formed by several pro-teins, including MSL-2. Dosage compen-sation is repressed in females becausethe translation of msl-2 mRNA is inhibit-ed by the RBPs SXL and UNR. A curiousthing about UNR is that it is expressedboth in males and females, but it has op-posite functions in each sex. While in fe-males it prevents dosage compensation,in males it is actually needed for it to oc-cur, although it is still not known why orhow.

There are other open questions. Whydoes the DCC bind only the X chromo-some, and not to others? How does itachieve that all genes on that chromo-some are expressed at a double level?“We don’t have a clue”, says Gebauer.“But we have learned that RBPs are veryversatile and so it’s important to studyproteins in their context” �

“Everything in the cell

is marvellously interconnected”

For many years the DNA ruled theworld of biology. But in the last 10years the importance of regulating

the mRNA has been made evident. Un-derlying this relevance is the fact that60-80% of the energy of the cell is de-dicated to making ribosomes, the ma-chinery for translation of mRNA. “Con-trolling translation is a way of regulatinggene expression spatially, which is notpossible at the transcription level”, saysFátima Gebauer. She leads the “Regu-lation of protein synthesis” group, in theGene Regulation programme of theCRG.

“Translation has been studied sincethe onset of molecular biology backin the 1950’s, but only recently have weseen that it’s not only very complex butalso extremely variable”, says Gebauer.Regulation of translation can occur glo-bally, affecting most mRNAs at once, orin a mRNA-specific fashion, affectingspecific sets of mRNAs via the binding ofprotein regulators (RBPs) and/or micro-RNAs. Within these sets we find mRNAsrelated to synaptic plasticity, cell meta-bolism or early embryonic development.

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

FABIEN CAMPAGNE, May 5. Cam-pagne, from Cornell University inthe USA, develops computationalmethods and tools to facilitate themanagement, visualization and a-

nalysis (including modelling and simulation) ofbiological data, information and knowledge.Some of the current interests are on EST datamining for biomarker discovery and informationretrieval from Medline.

DAVID SASSOON, May 9. Sassoon,from the Institute de Myologie, UMRS 787 INSERM, in Paris, France, isfocused on the molecular, cellularand developmental aspects of mus-

cle stem cells. He uses murine models for agingand muscle atrophy and he is also interestedin the purification of multipotential stem cellsfrom skeletal muscle.

ALBERT REYNOLDS, May 13. Rey-nolds, from the Vanderbilt Universi-ty Medical Centre in Nashville, USA,is studying the role of the cateninp120, a central regulator of cad-

herin function in signalling, cell-cell adhesion,and cancer. Catenin p120 is important for theproper balance of growth and adhesion sig-nalling required for normal tissue homeosta-sis.

GERALD R. SMITH, May 15. Smith,from the Fred Hutchinson CancerResearch Centre in Seattle, USA, isworking on the mechanisms andcontrol of recombination and DNA

break repair, on meiotic recombination in thefission yeast Schizosaccharomyces Pombe, andon DNA break repair in the bacterium Escheri-chia coli.

Grup de regulació de la síntesi de proteïnes en eukariotes, dirigit per Fátima Gebauer


Ciència5 maig de 2008 | www.prbb.org

MADAN BABU, May 16.

Babu, from the MRC-Lab-oratory of Molecular Biolo-gy in Cambridge, UnitedKingdom, is interested in

the general subjects of computation-al molecular biology, computationalpathogenesis, protein structure ana-lysis and biotechnology. He has wor-ked on the structure and evolution oftranscriptional regulatory networksand in protein-protein interactions.

GILLES LAURENT, May

23. Laurent, from the Cal-ifornia Institute of Tech-nology (Caltech) in theUSA, works on neural co-

ding and circuit function in the brain,using the fish and insect olfactionsystems models, as well as Droso-phila melanogasteras “in vivo” elec-trophysiology. He’s also interested inthe biophysics of neuronal computa-tion.

BRIGITTE KIEFFER, May

26. Kieffer, from the Insti-tut de Génétique et de Bio-logie Moléculaire et Cellu-laire in Strasbourg, aims

to understand the role of opioid re-ceptors in pain control, addictive be-haviours and emotional responses.For this she combines in vitro and invivo mutagenesis with pharmacolog-ical approaches, cellular imaging andbehavioural studies.

PIERO CARNINCI, May

30. Carninci, from RIKENGenome Science Labora-tory in Japan, wants to es-tablish a system for the

genome-wide understanding of bio-logical phenomena at the molecularlevel, particularly medically relevantphenomena. For this, he makes cDNAlibraries, collecting data on full-lengthcDNAs, their primary structures andexpression sites.

ALEXANDER SCHIER, May

30. Schier, from the De-partment of Molecular andCellular Biology at Har-vard University, USA, uses

zebrafish to study three main areas:vertebrate embryogenesis and howsignals influence the fate and move-ment of cells; sensory neuron deve-lopment and function; and the genesand circuits that regulate sleep andwakefulness.

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

Isabel Ràfols

Si mirem l’art amb els ulls d’un in-versor hi veurem diners, si el mi-rem amb els d’un esnob hi veurem

prestigi. Però l’art no s’ha de mirar no-més amb els ulls. Josep Guinovart(1927-2007) defensa que l’art és unapart de la vida, cal posar-hi tots els sen-tits, cal viure’l. Al despatx de l’adminis-trador general del PRBB, a la quartaplanta, hi ha una mostra de com Guino-vart experimenta la realitat, feta de me-mòria, de natura, de sensacions. «Llau-rat» vol resumir el paisatge agrest deMenorca, el blau del mar de Mallorca,evocar el Mediterrani amb formes de pei-xos i blaus i grocs i sol i colors de terra.

L’art abstracte existeix perquè no éspossible explicar una tarda d’estiu, la saldel mar als cabells, el sol a la pell, elspeixos al mar i les vinyes a terra. A l’hi-vern difícilment ho podem recordar, pe-rò si ens trobem un Guinovart pel camípodrem tornar a aquella tarda en que lavida va ser tota una experiència.

A summer afternoon

If we look at art with the eyes of an in-vestor, we will see money; if we lookat it with the eyes of a snob we will

see prestige. But one should not look atart only with the eyes. Josep Guinovart(1927-2007) defended that art is part oflife, that it is necessary to put all sensesto it, to live it. In the office of the PRBBgeneral administrator, on the 4th floor,

Una tarda d’estiu

there is a sample of how Guinovart ex-periments reality, made of memory, na-ture, sensations. “Llaurat” wants tosummarise the wild landscape of Minor-ca, the blue of the Majorca’s sea, toevoke the Mediterranean with fish sha-pes, and blues, and yellows, and sunand earth colours.

Abstract art exists because it is notpossible to explain a summer afternoon,the sea salt on the hair, the sun on theskin, the fish in the sea, the vineyards onthe ground. In winter we will have diffi-culties to remember it, but if we find aGuinovart on our way we will be able togo back to that afternoon in which lifewas a full experience �


Milions de molècules de DNA vansortir en petits tubs de la carpade l’«Espai Movistar» els pas-

sats 10 i 11 d’abril. Els seus propietarishavien visitat l’estand del PRBB a la fira«Recerca en Directe» que organitzà elPCB. Unes 1.300 persones, majoritària-ment estudiants d’entre 14 i 20 anys de36 escoles diferents, van passar per lafira per aprendre des de com es mouenels oceans fins a com utilitzar la realitatvirtual per a estimular un cervell afectatd’ictus. A l’estand del PRBB en HagenTilgner (CRG), l’Eneritz Agirre (GRIB -UPF/IMIM) i la Maruxa Martínez (PRBB)van explicar als assistents els projectesEncode i Eurasnet, dues xarxes interna-cionals on treballen diferents grups delscentres del PRBB i que intenten enten-dre, respectivament, els elements fun-cionals del genoma i l’splicing alternatiu.L’entusiasme amb l’extracció de DNAsalival va superar el gran interès que elsparticipants varen mostrar per la recercaen si mateixa, la qual cosa es demostràamb les moltes preguntes que van fer.

Looking at our own DNA

Millions of DNA molecules cameout of the Espacio Moviestarmarquee in little plastic tubes

last April 10 and 11. Their owners hadvisited the PRBB stand at the “Live Re-search” fair organised by the PCB. About1,300 people, mostly students between

14 and 20 from 36 different schoolswent to the fair to learn about howoceans move or how to use virtual reali-ty to stimulate a brain affected by ictus.At the PRBB stand, Hagen Tilgner (CRG),Eneritz Agirre (UPF-GRIB) and MaruxaMartinez (PRBB) explained to the assis-tants the Encode and Eurasnet projects,two international networks in whichgroups from the different centres at thePRBB work. The aim of these projects is,respectively, to catalogue all the func-tional elements of the DNA and to studyalternative splicing at a genomic level.The participants showed a great interestin the research, demonstrated by themany interesting questions asked. Ho-wever, the excitement they felt about theDNA extraction from their own salivabeat everything else �

Observant el nostre DNANOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS


Què passa al nostre cervell quanens enamorem? Pot la ciència aju-dar-nos a trobar la nostra mitja ta-

ronja? Aquestes i altres preguntes serancontestades el proper dimecres 7 demaig en el primer Cafè Científic organit-zat pel grup «Science meets Society»,una iniciativa d’estudiants i postdocsdel CRG. Mara Dierssen, investigadora delCRG, Adolf Tobeña, psiquiatra de la UABi Elena Crespi i Asensio, psicòloga, faranuna breu introducció a la neurobiologiade l’enamorament. Seguidament els as-

sistents podran preguntar totes aquellesqüestions que ronden, mai millor dit, elsseus cervells. Apropeu-vos a les 19.30 ala cafeteria del CCCB al Raval (Montale-gre 5) i apreneu què passa a les vostresneurones quan veieu algú sexy, mentrepreneu un cafè.

Coffee, neurons and love

What happens in our brain whenwe fall in love? Can science helpus find Mr. Perfect? These and

other questions will be answered nextWednesday May 7 during the first Scien-tific Café organised by the “Science meetsSociety” group, an initiative of PhD stu-dents and postdocs working at the CRG.Mara Dierssen, researcher at the CRG,Adolf Tobeña, psychiatrist at the UAB andElena Crespi i Asensio, psychologist, willbriefly introduce the neurobiology of “fa-lling in love”. Later on, the audience willbe able to ask all those questions thatare in their minds. Come to the CCCB ca-feteria in Raval (Montalegre 5) at 7.30pm

Amor, neurones i cafè

and learn what happens in your neuronswhen you see that sexy person, all whileenjoying a coffee �


www.prbb.org | maig de 2008 6Diversitat

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

dependrà sobretot de la seva interaccióamb les altres cèl·lules i de la precisa acti-vació de diferents gens en el temps i l’espai(l’expressió diferencial). Gràcies a la comu-nicació intercel·lular els milions de cèl·lulesde l’organisme es coordinaran com un tot.

És essencial entendre el desenvolupa-ment embrionari, ja que els problemes enaquesta fase solen tenir greus conse-qüències. L’espina bífida, una malforma-ció congènita en la que un o més arcsvertebrals posteriors no es fusionen cor-rectament de manera que la medul·laespinal queda sense protecció òssia, ésnomés un dels molts exemples.

Hi ha diversos grups del PRBB que es-tudien desenvolupament embrionari utilit-zant diferents models d’organismes. Perexemple, s’estudia el desenvolupament del’oïda i el cervell posterior en vertebrats,emprant organismes model com el pollas-tre, peix zebra o ratolí. Altres organismesinvertebrats com són la mosca del vinagrei el nematode C.elegans són uns altresclàssics en l’estudi del desenvolupamentper la seva simplicitat relativa i la facilitatde fer estudis genètics en ells.

How an egg becomes a man

Playing Beethoven’s 9th symphony,painting a Picasso, or simply enjoy-ing both. It all starts with the egg.

Convertint un ou en un homeMaruxa Martínez-Campos

Tocar la novena simfonia de Beetho-ven, pintar un Picasso, o senzilla-ment, gaudir d’ambdós. Tot comen-

ça a l’ou. El moviment exacte dels dits,la visió tridimensional, l’oïda precisa oels circuits del cervell relacionats amb elplaer, tots existeixen gràcies al programagenètic que ha convertit l’oòcit micros-còpic que érem inicialment en l’ésserhumà complex que som avui dia.

El desenvolupament embrionari estudia lacomplicada sèrie de processos que tenenlloc des del moment de la fecundació de l’oò-cit per l’espermatozoide, formant un zigot,fins al naixement d’un organisme. En el perío-de embrionari es determinen els eixos (on ésel davant i el darrera, la dreta i l’esquerra,amunt i avall), es decideix quina cèl·lula do-narà lloc a una neurona i quina a una cèl·lulahepàtica. El zigot és inicialment una únicacèl·lula que es va dividint exponencialment,de 2 a 4, de 4 a 16, de 16 a 256. A midaque es van dividint, les cèl·lules també vandecidint de quins òrgans formaran part, a tra-vés dels processos de «diferenciació» cel·lu-lars. Però si totes les cèl·lules provenen unesde les altres i tenen per tant la mateixa in-formació genètica, el mateix DNA, com podenacabar sent una cèl·lula muscular una i san-guínia l’altra? El destí final de cada cèl·lula


Comencen noves activitats al PRBB


La primavera la sang altera. Per això, ara queel dia s’allarga, els residents del PRBB co-mencen a fer activitats de lleure que els aju-

daran a alliberar l’adrenalina acumulada durantl’hivern. Alguns, amb ganes de cantar, es reu-neixen ja cada dijous de 18 a 19.30 als localsde la plaça per assajar el repertori de la nova co-ral del PRBB. D’altres residents amb necessitatsde més activitat física s’oblidaran durant unaestona de les seves PCRs, les in situs, i els mi-croarrays per competir en el campionat de vòlei.I els qui no acaben de decidir si volen fer servirla veu o els músculs, els dies 13 i 14 de maigtindran l’oportunitat de fer les dues coses enun taller de capoeira, una art marcial brasileraque combina música, cant, esports, i dansa. Si hiesteu interessats, envieu un correu electrònic [email protected]. Visca la primavera!

New activities start at the PRBB

Spring is in the air. That is why, now thatdays get longer, the PRBB residents havestarted to do some open air activities in

order to liberate the adrenaline accumulatedduring the winter. Some of them feel like sin-ging and will meet ever y Thursday from 6 to7’30 pm at the inner square offices to rehearsethe new PRBB choir repertoire. Other residentsneed more physical activities and they will for-get for a while their PCRs, in situs and microar-rays to compete in the beach volley cham-pionship. And those who have not yet decidedwhether they want to use their voice or theirmuscles can do both on May 13 and 14, in aworkshop on capoeira, a Brazilian martial ar tthat combines music, singing, sports and dan-ce. If you are interested in the workshop, plea-se send an email to [email protected] live spring! �

The exact movement of the fingers, thethree-dimensional vision, the precisehearing or the brain circuits related withpleasure, they all exist thanks to the ge-netic program that has converted the mi-croscopic oocyte we once were in thecomplex human being we are today.

The complex series of processes thattake place from the moment of fecunda-tion of the oocyte by the spermatozoid,forming a zygote, until the birth of an or-ganism is what the field of embryologystudies. During the embryonic period thebody axes are determined (where is upand down, behind and in front, right andleft), it is decided which cell will become aneuron and which an hepatic cell. The zy-gote is initially a single cell that divides ex-ponentially, from 2 to 4, 4 to 16, 16 to256. As they divide, the new cells startdeciding which organs they will be part of,through the processes known as “differ-entiation”. But if all cells come one fromanother, and are therefore geneticallyidentical, how can they end up being onea muscular cell and another a blood cell?

The final destiny of each cell dependson the communication with the othercells and on the precise expression ofdifferent genes in time and space (dif-ferential expression). This intercellularcommunication allows the millions ofcells of different types to work co-ordi-nately as a whole organism.

It is essential to understand embryonicdevelopment, since problems during thisphase have usually serious consequen-ces. Spina bifida is one of the many ex-amples. It is a genetic malformation inwhich one or more of the posterior verte-brae don’t fuse correctly, so that the spineis left without bone protection.

There are several groups at PRBB whostudy embryonic development using dif-ferent model organisms. Indeed, the earand posterior brain development is stu-died in different groups in vertebrates,using chicken, mice and zebrafish. Thefruitfly and the nematode C. elegans arealso classics of development due to theirrelative simplicity and ease of doing ge-netic studies with them �


7 maig de 2008 | www.prbb.org Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

How will the cabinet changes affect research?

Last April the 17 ministries that will lead the country during the next 4 years wereannounced. Of special interest for researchers is the new Ministry of Science andInnovation, directed by Cristina Garmendia, which will be responsible not only for

scientific research and technological innovation, but also for Universities, which ha-ve been separated from the Ministry of Education. This has caused a certain contro-versy amongst those who believe that University is part of education and those whothink it is positive that Universities join innovation to search for progress.

Carlos Martínez, currently the CSIC president, will be in charge of the ResearchSecretary of State, while Màrius Rubiralta, rector of the Universitat de Barcelona, willbe in charge of the Universities Secretary of State. This will be, the Government re-assures, the research term. What do the directors of the PRBB centres think?

és per tant de gran importància que elnou model reculli plenament l’especifi-citat d’aquesta recerca i que el modelInstituto de Salud Carlos III/FIS sigui pre-servat.»

“At a global level, the evaluation of thenew Ministry has to be positive, since itimplies a step forward in the level of po-litical compromise with the process oftransformation of the Spanish research,development and innovation system. In away, it seems that the ‘research dream’,the dream of being amongst the best atan international level, could start being arealistic aspiration. However, a strongbase on applied research in health isnecessary to guarantee the best serviceto the citizens, and it is therefore very im-portant that the new model understandsthe specificity of this research and thatthe Instituto de Salud Carlos III/FIS mo-del is preserved” �

Com afecten els canvis ministerials a la recerca?El passat abril es van anunciar els 17 ministres que dirigiran el país els propers

4 anys. D’especial interès pels científics és el nou Ministeri de Ciència i Inno-vació, que dirigirà Cristina Garmendia, i que serà responsable no només de les

matèries d’investigació científica i desenvolupament tecnològic, sinó també de l’àm-bit universitari. Aquest últim ha estat per tant separat del Ministeri d’Educació, fetque ha despertat certa polèmica entre els qui creuen que la Universitat és part del’educació i els qui creuen que és positiu que universitats s’uneixin a innovació perbuscar el progrés.

Carlos Martínez, actual president del CSIC, estarà al càrrec de la Secretaria d’Es-tat de Recerca, mentre que Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelo-na, ho estarà de la Secretaria d’Estat d’Universitats. Aquesta serà, asseguren desdel Govern, la legislatura de la recerca. Què n’opinen els directors dels centres delPRBB?

Miguel Beato

(CRG)

«La creació d’unMinisteri de Cièn-cia i Innovació queinclogui les Univer-sitats és una granidea. Els dos se-cretaris d’estat són

excel·lents i treballaran bé junts. Si s’a-clareix la situació dels hospitals i la do-tació econòmica és adequada, aquestalegislatura podria donar una gran em-penta al paper de la recerca en la socie-tat espanyola.»

“The creation of a Ministry of Scienceand Innovation that includes Universitiesis a great idea. Both Secretaries of Stateare excellent and they will work well to-gether. If the situation of the hospitals isclarified and the economic resources are

adequate, this office term could give abig push to the role of research in theSpanish society.”

Miquel López-Botet

(IMIM - Hospital

del Mar)

«Reunir en un sol Mi-nisteri tota la gestióde la recerca hauriade constituir unaoportunitat excep-cional per a poderdesenvolupar una

política científica coordinada, sota la res-ponsabilitat d’un equip de professionalssolvents amb experiència específica enels diferents àmbits.»

“Joining the management of all researchunder the same Ministry should be anexceptional opportunity to develop a co-ordinated scientific policy under the res-

ponsibility of a team of competent pro-fessionals with specific experience in thedifferent fields.”

Josep M. Antó

(CREAL)

«Al nivell més glo-bal la valoració delnou ministeri ha deser molt positiva jaque implica un saltendavant en el graude compromís polí-tic amb el procés

de transformació del sistema de recerca,desenvolupament i innovació espanyol.D’alguna manera sembla que el “somniper la recerca”, el somni per estar entreels millors a nivell internacional, podriacomençar a ser una aspiració realista.No obstant, una forta base de recercaaplicada en salut és necessària per agarantir la millor atenció als ciutadans, i

FOTO CIENTÍFICA / SCIENCE PHOTO

Aquesta imatge cedida per en DavidDomínguez, de l’IMIM, ens mostraun heterocarió, una fusió entre una

cèl·lula de ratolí i una humana, tenyitamb tres tincions diferents. La primera(en blau) tenyeix el DNA mostrant la cro-matina granular del nucli murí, a diferèn-cia de l’humà; la segona, (verd) tenyeixel DNA que està en fase de replicació(tant el murí com l’humà); i la darrera(vermell) tenyeix les vesícules citoplas-màtiques, deixant en negatiu els dos nu-clis de la cèl·lula.

La creació d’heterocarions es fa ser-vir amb freqüència per a estudiar proteï-nes que entren i surten dinàmicamentdels nuclis. En aquest cas es van fusio-nar cèl·lules de ratolí sincronitzades al’inici del cicle cel·lular (fase G1), ambcèl·lules humanes sincronitzades en fa-se S, la fase en la que té lloc la replica-ció del DNA. El nucli de ratolí, en faseG1, no disposa dels factors suficientsper a duplicar el DNA, però el nucli hu-mà, en fase S, sí que els té. Després dela fusió, aquests factors poden viatjaral nucli de ratolí, fent que aquest puguitambé fer síntesi de DNA que és visua-litzada en verd.

A humanised mouse cell

This image by David Domínguez, fromIMIM, shows a heterocarion, a fu-sion between a mouse and a hu-

man cell, dyed with three different co-lours. In the first image, in blue, we can seethe DNA and the granular chromatinof the mouse nucleus, compared withthe human. The second one, in green,shows the DNA which is replicating (boththe murine and human), and in the lastone we can visualise the cytoplasmic ve-sicles in red and the two nuclei in black.

Cèl·lula de ratolí humanitzada

The creation of heterocarions is usedto study proteins that come in and out ofthe nucleus. In this case, mouse cellssynchronised at the beginning of the cellcycle (G1 phase) were fused with humancells in S phase, during which DNA repli-cation takes place. The mouse nucleus,in G1, does not have the factors neededfor DNA duplication, but the human one,in S phase, does. After the fusion, thesefactors can travel from the human to themouse nucleus, giving it the capacity tosynthesize DNA, as we can see in thegreen image �

Envieu les vostres fotos científiques a /Send your scientific pictures to:

[email protected]

Decès. José Antonio Muñoz Yun-ta, Cap de Neuropediatria del’Hospital del Mar, va morir el

passat 21 d’abril a la platja de Cuco deEl Salvador. Muñoz-Yunta tenia previstparticipar en el «Primer Congreso deMédicos de la Academia Iberoamerica-na de Neurología Pediátrica», que s’hacelebrat a Cuco, a 164 km de San Sal-vador. Tenia 59 anys i com investigadorha destacat en recerca sobre autisme itrastorn de dèficit d’atenció i hiperac-tivitat (TDAH). Des d’aquí el volem re-cordar i afegir-nos a les mostres decondol per la mort del nostre companyi amic.

Decease. José Antonio MuñozYunta, Head of Neuropediatricsat Hospital del Mar, died last A-

pril 21 on the Cuco beach in El Sal-vador. Muñoz-Yunta was planning to at-tend the First Meeting of Doctors ofthe Neuropediatrics IberoamericanAcademy, which was celebrated in Cu-co, 164 km from San Salvador. He was59. As a researcher he stood out forhis research on autism and on Atten-tion-Deficit/Hyperactivity Disorder (AD/HD). From here we would like to re-member him and offer our condolen-ces for the death of our colleague andfriend �

NOTÍCIA BREU


La ciència, com la música, és un art iel passat 7 d’abril al matí totes dueses van donar la mà al restaurant del

PRBB en un petit concert de música decambra. Aquest fou organitzat per la UPFi l’Orquestra Simfònica del Vallès, ambl’objectiu de promoure entre la comunitatuniversitària el gust per la música. Tambées va repartir un punt de llibre amb pe-tites reflexions a l’entorn de la música.

Sister arts

Science, as music, is an art, andlast April 7 in the morning both dis-ciplines went hand by hand in a lit-

tle concert at the PRBB restaurant. Itwas organised by the UPF and the Sym-phonic Orchestra of Vallès, with the aim

«Parque de Investigación Biomédica de

Barcelona», Barcelona Plus, núm. 45,

abril de 2008.

Un reportatge sobre el PRBB apareix alnúm. 45 de la revista Barcelona Plus, unapublicació bilingüe en castellà i anglèsque es reparteix als hotels de Barcelona.

«España ya ficha a cracks de la cien-

cia», La Vanguardia, 7 d’abril de 2008.

Ben Lehner, del CRG, ha estat destacat enaquest reportatge sobre nous cervells ques’estan incorporant als centres d’excel-lència de Catalunya, convertint-la en unlloc visible dins l’Europa del coneixement.

«Encontrada la huella genética de los

cruzados medievales en Oriente Próxi-

mo», ABC, 29 de març de 2008.

David Comas i Jaume Bertranpetit, delCEXS-UPF, han participat en un estudirealitzat en el marc del Projecte Geno-gràfic, impulsat per la revista NationalGeographic el 2005 amb l’objectiu dedescriure l’itinerari de l’espècie huma-na al llarg del temps i del planeta �

of promoting the taste for music amongstthe university community. A bookmarkwith some reflections about music wasalso distributed �

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to:[email protected]

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de / Photography by Ofelia Chaos (PRBB)

Dibuix de Maria Villà i Alsina, 6 anys. La seva mare al PRBB

PRBB SOSTENIBLE / SUSTAINABLE PRBB

PapeRRR

Per a fabricar una tonelada depaper cal talar 13 arbres de 20anys, disminuint la capacitat d’o-

xigenació de l’atmosfera. Com podemminimitzar aquest impacte? Reduint,Reutilitzant, i Reciclant el paper (R.R.R.).Imprimiu en paper només allò que si-gui necessari. Si cal que imprimiu, feu-ho sempre que sigui possible en fullsutilitzats, fent servir el costat net o béen paper reciclat, no blanquejat, i a do-ble cara. Finalment, quan teniu paperfet servir per les dues cares que nonecessiteu més, recicleu-lo. Hi ha pa-pereres de reciclatge a cada oficina ilaboratori. Si no en teniu cap a prop, sius plau contacteu amb el cap de man-teniment del vostre centre per dema-nar-ne.

PapeRRR

In order to make a tone of paper thir-teen 20-year old trees are needed,which diminishes the oxygenation ca-

pacity of the atmosphere. How couldwe minimize this impact? Reducing,Reutilizing, Recycling (RRR). Print on pa-per only what is really needed. If you doneed to print something do it, wheneverpossible, either on used paper usingthe empty side, or on recycled paperusing both sides. Finally, if you have pa-per used on both sides that you don’tneed anymore, recycle it. There are re-cycling baskets in every office and labo-ratory. If you don’t have any close by,please contact the head of maintenan-ce of your centre to ask for some �


Arts germanes

Edifici www.prbb.org | maig de 2008 8

RECULL DE PREMSA /

PRESS SELECTION

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Lola Otero (CMRB) recomana:Gallina «a la extremeña»

Ingredients per a 4 persones: unagallina, suc de llimona, 4 cullera-des de mel, romaní, farina, oli i

sal.Talleu la gallina a trossos, arrebosseu-

la amb farina i daureu-la al foc amb pocoli. A continuació poseu-la en una cas-sola. Feu bullir la mel amb el suc de lli-mona i el romaní a la paella, sense resd’oli. Aboqueu aquest suc (amb una mi-ca de vi blanc, si voleu) sobre la gallinai deixeu coure a poc a poc durant uns 20minuts.

Es pot servir acompanyat d’arròsblanc.

Lola Otero (CMRB) recommends:

Chicken the “extremeño” style

Ingredients for 4 people: a chicken,lemon juice, 4 honey spoons, rose-mary, flour, oil and salt.Cut the chicken into pieces, sprinkle

them with flour and put them on the fire,with little oil, until they are brown. Take themout and into a casserole. Bring the honey,the lemon juice and the rosemary to boil inthe saucepan, without oil. Pour this (with abit of white wine, if you wish) into the chic-ken and let it cook slowly for about 20 min.You can serve it accompanied with rice �

ELS NENS I EL PRBB / CHILDREN AND THE PRBB

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:


Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Dolores Otero (CMRB)

Mercè Mascarell (IAT-Inforpress)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: [email protected]: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

[email protected]

Envieu els dibuixos dels vostres fills a / Send the drawings of your childrento: [email protected]


el·lipse 11: "residents celebrate a special sant jordi"

Documents