Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic Febrer de 2012 NÚM. 51 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

El PRBB creix amb el nou edifici de la Fundació Pasqual Maragall

complet a nous laboratoris de recerca. El projecte científic de l’FPM integra recerca bàsica, recerca clínica i innovació tecnològica. La fundació disposarà de grups de recerca propis per desenvolupar projectes de recerca transformati-va, poc convencionals i d’alt risc, i preveu atreure talent d’arreu del món i de diferents disciplines. La fundació seguirà formant part del PRBB. El seu projecte científic re-quereix comptar amb les platafor-mes tecnològiques del parc, com és el cas del seu important esta-bulari, així com amb els recursos i serveis científico-tècnics d’alguns centres. Les obres començaran el 2012 i s’espera que concloguin a la fi de 2013. Es preveu que el trasllat de la fundació i l’ampliació de les seves activitats científiques tin-dran lloc durant el 2014.

The PRBB grows with the new Pasqual Maragall Foundation Building

Th e Pa s q u a l Ma r a g a l l Foundation (FPM) has signed an agreement with

the UPF to locate its head quar-ters on the Ciutadella campus, on Wellington Street, just a few metres from the PRBB. The foundation, currently oc-cupying an office on the ground floor of the PRBB, will have a new 4,300 m2 building, divided into basement and six above ground floors, where its head quarters and the future research centre barcelonaβeta will be housed. De-signed by Juan Navarro Baldeweg, one of the highlights will be the installation of a neuroimaging technology platform focused on clinical research that will serve the whole scientific community in Bar-

celona. The building will be devo-ted almost entirely to new research laboratories. The scientific mission of the FPM includes basic and clinical research, and technological inno-vation. The foundation will have its own research groups to develop transformative, unconventional and high-risk research projects and expects to attract talent from around the world from different disciplines. It will continue to be part of the PRBB and it will make use of the technological platforms at the park, such as the animal fa-cility, as well as the resources and scientific and technical services of some of the centres. Work will begin in 2012 and is expected to conclude in late 2013. The moving of the founda-tion and the expansion of its sci-entific activities will take place in 2014 ■

Maruxa Martínez-Campos

La Fundació Pasqual Ma-ragall (FPM) ha firmat un acord amb la UPF en vir-

tut del qual ubicarà la seva seu al Campus de la Ciutadella, al car-rer Wellington, a pocs metres del PRBB. La fundació, que actualment ocupa unes oficines a la plan-ta baixa del PRBB, disposarà de 4.300 m2, distribuïts en soterra-ni, planta baixa i cinc plantes, on s’instal·laran la seva seu so-cial i el futur centre de recerca barcelonaβeta. Dissenyat per Juan Navarro Baldeweg, en des-tacarà la instal·lació d’una plata-forma tecnològica de neuroimat-ge orientada a la recerca clínica i que estarà al servei de tota la co-munitat científica de Barcelona. L’edifici es destinarà gairebé per

Congratulations El·lipse!

What started in June 2007 as a very da-ring project has now

reached more than 50 editions. El·lipse, the monthly newspa-per of the PRBB, has appeared each month with eight pages full of news, group profiles, in-terviews, scientific pictures and events. It reaches the 1,400 resi-dents of the park, its numerous visitors, 500 decision makers in Spain and many citizens throughout hospitals, libraries and civic centres in Barcelona. Once a month, all the com-munication managers of the PRBB centres meet as an edi-torial committee to discuss and agree on the contents for the next issue, making this a product in which all the cen-tres participate, and it seems that the atmosphere is exce-llent! Thank you to everyone who decides, writes, corrects and sends out El·lipse. Special thanks go to Maruxa Martínez, who is the editor-in-chief and soul of this publication. Many of us like reading El·lipse and I hope we can continue doing it for many years. Josep Llopart

Felicitats El·lipse!

El que va començar el juny de 2007 com un projecte molt atrevit ha

arribat a la cinquantena edi-ció. L’El·lipse, el periòdic del PRBB, ha sortit cada mes amb les seves vuit pàgines plenes de notícies, perfils de grup, entre-vistes, imatges científiques, una agenda i altres seccions. Arriba als 1.400 residents del parc, als seus nombrosos visitants, a uns 500 directius i polítics relacio-nats amb la recerca a Espan-ya i a molts ciutadans a través d’hospitals, biblioteques i cen-tres cívics de Barcelona. Perquè això sigui possible, cada mes tots els responsables de comunicació dels centres del PRBB es reuneixen en un comitè per posar-se d’acord so-bre el contingut de l’edició se-güent. Així doncs, aquest és un producte comú on participen tots els centres i, a més, sem-bla que l’ambient és excel·lent. Gràcies a tots els que decidei-xen, escriuen, corregeixen, im-primeixen i envien l’El·lipse. Un agraïment especial a Maruxa Martínez, l’editora responsa-ble d’aquesta publicació i la seva ànima. A molts ens agrada llegir l’El·lipse i espero que en puguem continuar gaudint per molts anys.

Josep Llopart

da a l’actual portafoli de dianes biològiques del CRG. Això per-metrà al CRG optimitzar la seva ca-pacitat de trobar noves dianes mo-leculars per a proteïnes d’interès. L’acord és un exemple de les sinèrgies que es donen entre els diferents centres del PRBB, així com entre institucions públiques i empreses privades sorgides d’aquest entorn en el camp de la biomedicina.

Acord públic-privat al PRBB

El CRG ha signat un acord amb l’empresa Chemotargets, una spin-off de l’IMIM actualment localitzada a la incubadora d’empreses de la UPF, a l’edifici Almogàvers Business Factory. Chemotargets aplicarà els seus mètodes d’anàlisi farmacològica in silico de petites molècules per dissenyar una quimioteca dirigi-

Public-private agreement at the PRBB

The CRG has signed an agree-ment with Chemotargets, a spin-off of the IMIM currently located in the UPF incubator at the Al-mogàvers Business Factory. Chemotargets will apply methods of in silico pharma-cology for small molecules to design a compound library di-

rected to the current portfolio of biological targets of the CRG. This will allow the CRG to op-timize their ability to find new molecular targets for proteins of interest. This agreement is an ex-ample of the synergies that exist between different PRBB centres, and between public institutions and private companies that have emerged from this environment in the field of biomedicine ■

Foto

UPF

mod

ifica

da p

er P

RB

B

Ciència www.prbb.org | febrer de 2012 2

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«L’os és un teixit viu que està sempre en renovació»XAVIER NOGUÉS – GRUP DE RECERCA EN GENÈTICA DE L’OSTEOPOROSI (IMIM)

Maruxa Martínez-Campos

La història del grup es remunta als anys 1983-1984, quan els doctors Jaume Aubia i Adolf Díez van crear

el grup de recerca en metabolisme ossi. «En aquella època tot just començava a haver-hi densitòmetres per mesurar la densitat òs-sia», explica Xavier Nogués, coordinador de l’actual grup de recerca en genètica de l’osteoporosi de l’IMIM (Institut de Recer-ca Hospital del Mar) i cap clínic del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar. «Fou a partir del 1998 quan es va desenvolu-par més concretament la línia genètica, en-focada en l’osteoporosi», explica. Aleshores va començar també la col·laboració, encara vigent, amb el Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona. El grup està format per metges, biòlegs i bioquímics que es dediquen a l’estudi de l’os-teoporosi, la pèrdua de massa òssia deguda a un desequilibri entre la formació i la resorció (remodelatge) de l’os. Aquesta condició és més freqüent en dones postmenopàusiques, a causa de la pèrdua d’estrogen. «L’os és un teixit viu que està sempre en renovació. Es calcula que es triga uns 10 anys a renovar tot l’esquelet, però hi ha sempre milions d’unitats remodelant-se», explica el cap del grup.

Buscant la base genètica

Hi ha molts factors ambientals que afec-ten l’osteoporosi, com el tabac, l’alcohol i alguns medicaments. Però també hi ha un element genètic important, ja que l’osteo-porosi té un 70-80% d’heretabilitat. Avui dia es coneixen uns 20 gens candidats que donen susceptibilitat a l’osteoporo-si, però cap no té un paper predominant. Un dels projectes del grup es dedica pre-cisament a estudiar aquests gens. Per això compta amb una cohort d’unes 1.600 dones. «Ara mateix estem treballant concretament amb dos gens, OPG i RANKL», diu Nogués. A més, el grup forma part del consorci mul-tinacional GEFOS, que reuneix cohorts de diversos països sobre osteoporosi per poder fer metaanàlisis unint fins a 300.000 mostres. El grup té un altre projecte en marxa sobre osteoporosi i càncer de mama, en col·laboració amb l’equip de Joan Albanell (IMIM). «Un dels medicaments que prenen les malaltes de càncer de mama, l’inhibidor d’aromatasa, pot provocar osteoporosi. Es-tem fent densitometries i anàlisis clíniques i genètiques a més de 450 pacients per

estudiar la possible correlació”, comenta Nogués. Per testar les troballes genètiques realitzades amb les pacients, el grup fa es-tudis d’expressió gènica in vitro en cultius d’osteo blasts primaris.

La microindentació, un nou mètode diagnòstic

Aproximadament un 35% de les dones que avui tenen més de 50 anys patiran una frac-tura per osteoporosi quan en tinguin prop de 60. «L’important seria detectar l’osteo-porosi abans de la fractura per posar algun tipus de tractament, però només es fan densitometries a dones que presenten al-gun factor de risc, com ara una menopausa precoç. Encara hi ha molt per fer», diu No-gués. De fet, el grup, en col·laboració amb la Universitat de Califòrnia, encapçala un pro-jecte sobre un prototip d’aparell portàtil que determina la resistència mecànica de l’os a partir d’una simple punxada que fa una microindentació en l’os de la tíbia. «Aquest sistema és indolor i fàcilment reproduïble. A més, serà més econòmic que la densito-metria, més precís i molt més pràctic», co-menta Nogués. Segons el metge, el 90% de dones amb una fractura de fèmur no s’han fet mai una densitometria ni han rebut cap tractament, tot i que n’existeixen alguns d’eficaços. «També és important dur una dieta rica en calci (1.000 mg/dia), i evitar l’alcohol i el ta-bac, els quals augmenten la resorció òssia, així com fer exercici físic, que estimula la for-mació d’os», aconsella Nogués.

“Bone is a constantly renewing, living tissue”

The history of the group goes back to the early 80s, when doctors Jau-me Aubia and Adolf Díez set up

the bone metabolism research group. “At this time we had just started to use den-siometers to measure bone density”, ex-plains Xavier Nogués, coordinator of the current genetics of osteoporosis research group at the IMIM (Hospital del Mar Re-search Institute) and head of the internal medicine service at the Hospital del Mar. “It was after 1998 when the genetics side was developed more specifically, focusing on osteoporosis”, he says. That was when the collaboration with the genetics de-partment of the University of Barcelona began, which is still going strong today. The group is made up of doctors, bio logists and biochemists, dedicated to the study of os-teoporosis, the loss of bone mass due to imba-lance between the formation and resorption (remodelling) of the bone. This condition is most frequent in post-menopausal women because of decrease in oestrogen levels. “Bo-ne is a constantly renewing, living tissue. It takes about 10 years to renew the whole ske-leton, but there are always millions of units remodelling it”, explains the head of the group.

Looking for the genetic base

There are many environmental factors affec-ting osteoporosis, such as tobacco, alcohol

and certain medicines. But there is also an important genetic element, as osteoporosis has a heritability of 70-80%. Today, some 20 candidate genes are known which provoke susceptibility to osteoporosis, but none is particularly predominant. One of the group’s projects deals specifica-lly with these genes and involves a cohort of 1,600 women. “Right now we’re working on two particular genes, OPG and RANKL”, says Nogués. In addition, the group forms part of the multinational GEFOS consortium which brings together osteoporosis cohorts from various countries to enable a meta-analysis of up to 300,000 samples. The group has another project under way on osteoporosis and breast cancer, in co-llaboration with the team of Joan Albanell (IMIM). “One of the drugs taken by women with breast cancer, the aromatase inhibitor, may provoke osteoporosis. We are doing densiometry and clinical and genetic analy-sis on more than 450 patients to study a pos-sible correlation”, comments Nogués. To test the genetic findings from the patients, the group does in vitro gene expression studies on cultures of primary osteoblasts.

Microidentation, a new diagnostic method

Approximately 35% of women over 50 suffer fractures because of osteoporosis, particu-larly around 60 years of age. “It would be im-portant to detect and treat the osteoporosis before a fracture, but densiometry is only do-ne to women considered at risk, for example due to early menopause. There is still a long way to go”, explains Nogués. In fact, the group is heading up a project, in collaboration with the University of California, on a portable de-vice prototype to determine the mechanical strength of the bone from a simple puncture which makes a microidentation in the tibia. “This system is painless and easily reprodu-cible. Moreover it will be more economic, more accurate and more practical than den-siometry”, comments Nogués. According to the doctor, 90% of women with a fracture of the femur have never had densiometry or received treatment, even though efficient treatments exist which avoid the loss of bone mass. “A calcium rich diet (1,000 mg/day) is also important, as is avoiding alcohol and to-bacco, which increase bone resorption, whereas physical exercise stimulates bone formation”, advises Nogués ■

Sergi, Natalia, Xavier, Guy, i Maria, membres del grup Sergi, Natalia, Xavier, Guy and Maria, members of the group

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

elevat, el nombre de morts diàries augmen-ta un 6% per sobre de la mitjana. L'estudi, publicat a Environmental Health Perspectives, analitza per pri-mera vegada a Europa l’impacte en la mortalitat de 26 substàncies químiques diferents de contaminació atmosfèrica. El projecte MedPARTICLES, finançat per la Unió Europea, repetirà aquest estudi a d’altres ciutats d’Espanya i en altres paï-sos, com França, Itàlia i Grècia.

Gisela Sanmartín

Un estudi del CREAL i de l’IDAEA-CSIC demostra que el trànsit és la font de contaminació de partí-

cules més perjudicial per a la salut a Bar-celona, seguida per la pols de la cons-trucció, els sulfats del transport marítim i la indústria. Utilitzant dades del 2003 al 2007, els resultats indiquen que, un dia de trànsit

Traffic is the source of pollution most harmful to health in Barcelona

Astudy by CREAL and the IDAEA-CSIC shows that traffic is the source of particle pollution most

harmful to health in Barcelona, followed by construction dust and sulphates from shipping and long-range transport. Using data from 2003 to 2007, the results indi-cate that one day with heavy traffic, the

El trànsit, la font de contaminació més perjudicial per a la salutnumber of deaths increases to 6% above the daily average. The study, published in Environmental Health Perspectives examines, for the first time in Europe, the impact on mortality of 26 different chemical air pollutants. The MedPARTICLES project, funded by the European Union, will now replicate this study in other cities in Spain and other countries including France, Italy and Greece ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 www.prbb.org | febrer de 2012 | www.prbb.org Ciència

Juan Sarasua

Investigadors del grup de Luciano Di Croce al CRG han publicat a Cell Stem Cell que els canvis en l’expressió gè-

nica de proteïnes específiques del grup Polycomb modulen tant la diferenciació de les cèl·lules mare embrionàries (ES) com la tumorigènesi. Les cèl·lules ES proliferen extensiva-ment abans de diferenciar-se en les cèl-lules somàtiques que formen els teixits adults. El complex repressiu Polycomb 1 (PRC1) regula tant la proliferació com la posterior diferenciació d’aquestes cèl-lules, però el paper exacte que juguen les diferents proteïnes del complex, anome-nades proteïnes Cbx, ha estat un enigma durant molt de temps.

Juan Sarasua

Les mutacions poden afectar de ma-nera diferent, i algunes fins i tot no-més afecten un subgrup de les per-

sones que les hereten. Una nova recerca duta a terme pel grup de Ben Lehner al CRG i publicada en dos articles a Nature i Science dóna noves pistes sobre el perquè. En la darrera dècada s’ha vist que l’expres-sió dels gens –el seu grau d’activació o repres-sió– varia molt entre individus i que això en gran part és degut al simple atzar. Els cien-tífics han utilitzat el cuc Caenorhabditis ele-gans per demostrar que aquesta variació pot ajudar a explicar els diferents efectes d’una mateixa mutació en individus diferents. L’ex-plicació rau en el fet que els gens interaccio-nen entre ells per fer la seva funció. Per això el resultat d’una mutació en un gen està deter-minat per l’abundància de les proteïnes amb les quals interacciona. En un segon article, publicat a Science, els mateixos autors expliquen com nivells baixos d’estrès ofereixen certa protecció i també po-den ajudar a entendre per què una mutació afecta una persona i no una altra. Les proteïnes es componen d’una cadena lineal d’amino-

El destí de les cèl·lules mare embrionàries

Estrès protector i expressió diferencial

«Hem vist que Cbx7 està present durant la fase de proliferació, quan les cèl·lules encara mantenen la seva pluripotència, mentre que és substituïda per Cbx2 i Cbx4 durant la fase de diferenciació. L’intercan-vi d’una proteïna Cbx per una altra té, per tant, importants conseqüències per a la capacitat pluripotencial de les cèl·lules ES, la formació de tumors i la diferencia-ció cel·lular», diu Lluís Morey, autor prin-cipal de l’article.

Cbx proteins and the fate of embryonic stem cells

R esearchers from Luciano Di Croce ‘s group at the CRG have publi shed in Cell Stem Cell that changes

in the expression of specific Polycomb group proteins modulate both embryonic

àcids i han de plegar-se, ajudades per unes al-tres proteïnes especialitzades, les xaperones, per formar una estructura tridimensional. Al-gunes mutacions afecten aquesta estructura, causant proteïnes inestables o tòxiques. Afor-tunadament, les proteïnes inestables poden romandre plegades si hi ha un nombre sufi-cient de xaperones al seu voltant. I les xape-rones s’activen especialment en condicions d’estrès i a diferents nivells en cada persona. Els investigadors van sotmetre larves indi-viduals de C. elegans a un xoc tèrmic (35ºC). A l’etapa adulta, van mesurar la proporció d’individus afectats per diverses mutacions. «Ens vàrem sorprendre en trobar que una mi-ca d’estrès pot tenir un efecte protector contra les mutacions, ja que no causa cap dany cel-lular i, en canvi, produeix suficients xapero-nes per mantenir a ratlla l’efecte de les muta-cions», diu María Olivia Casanueva, primera autora de l’estudi. «L’inconvenient és que aquests cucs estressats es desenvolupaven més lentament i tenien menys fills», afegeix.

Protective stress and differential expression

Mutations can affect people in diffe-rent ways and some may only affect a subset of the individuals

stem cell (ES) differentiation and tumou-rigenesis. ES cells proliferate extensively before they differentiate into the somatic cells that form adult tissue. The Polycomb re-pressive complex 1 (PRC1) regulates both the proliferation and the subsequent diffe-rentiation, but the exact role of the diffe-rent Polycomb proteins in the complex, the Cbxs, has been a long-standing puzzle. “We found that Cbx7 is present during the proliferation phase, when the cells still maintain their pluripotency, but that it is replaced by Cbx2 and Cbx4 during the differentiation phase. Exchanging one Cbx protein for another therefore has im-portant consequences for the pluripotent capacity of ES cells, tumour formation, and cellular differentiation”, says Lluís Morey, first author of the paper ■

who inherit them. New research lead by Ben Lehner’s group at the CRG, publi shed in pa-pers in Nature and Science, gives new insights into why this is. In the past decade it has been shown that gene expression –the extent to which a ge-ne is turned on or off– varies greatly among individuals, largely due to random proces-ses. The scientists used Caenorhabditis ele-gans (roundworms) to show that this type of variation can help explain the varying effects of the same mutation in different individu-als. The reason being that genes interact with one another to perform functions and, in the absence of additional genetic variation, it is

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

L'article, a la portada de la revista The article got the cover

Rosa Manaut / Marta Calsina

Per primera vegada s’ha trobat que hi ha neutròfils a la melsa en absèn-cia d’infecció. S’ha vist, a més, que

aquests neutròfils tenen una funció immu-noreguladora. Aquesta troballa, realitzada pel laboratori d’Andrea Cerutti de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) en col·laboració amb investigadors de Nova York, ha estat publicada a Nature Immuno-logy, d’on ha estat portada. Els neutròfils són les primeres cèl·lules que migren cap als llocs d’infecció i infla-mació per destruir els patògens i fins ara s’havien considerat com a soldats poc qua-lificats que s’encarreguen de limitar l’expan-sió de la infecció, preparant el camí a altres

Neutrophils discovered in the spleen

For the first time, neutrophils have been discovered in the spleen in the absence of an infection. These neu-

trophils have also been demonstrated to have an immunoregulating role. This im-portant finding by Andrea Cerutti’s lab at the IMIM (Hospital del Mar Research Insti-tute), in collaboration with researchers from Mount Sinai in New York, has made the front cover of the journal Nature Immunology. Neutrophils are the first cells to migra-te to infected or inflamed sites to destroy pathogens. Until now they had been consi-dered poorly-qualified soldiers limiting the expansion of an infection, paving the way for other immune system cells responsible for eradicating the infection.

cèl·lules encarregades d’eradicar la infecció.Els investigadors han observat que la pre-sència de neutròfils a la melsa s’iniciava du-rant la vida fetal, sense que hi hagués cap procés infecciós en curs. Aquesta presència es va constatar després en persones de dife-rents edats i en altres mamífers. Això va fer pensar als científics que aquests neutròfils realitzaven una funció diferent a la melsa de la que fan quan circulen per la sang. En efecte, Irene Puga, primera signant de l’article, afirma: «Hem demostrat que els neutròfils a la melsa adquireixen la capaci-tat d’interactuar amb els limfòcits B, induint la producció d’anticossos». El treball obre les portes al desenvolupament de vacunes que augmentin la capacitat dels neutròfils de la melsa d’incidir en la producció d’an-ticossos.

The researchers noticed that neutrophils were already present in the spleen of the developing foetus, even when there was no infectious process involved. This presence was later seen in people of different ages as well as in other mammals, suggesting that these neutrophils perform a different func-tion in the spleen than that when circula-ting in the blood. Indeed, as Irene Puga, first author of the article, says: “We have proven that neutrophils in the spleen acquire the abi-lity to interact with B lymphocytes, indu-cing the production of antibodies”. This work opens the way to new therapies, such as vaccines to increase the capacity of spleen neutrophils to induce antibody production ■

Es descobreixen neutròfils a la melsa

Dos cucs genèticament idèntics sotmesos al mateix estrès responen de manera diferent, com mostra el marcador fluorescent / Two genetically identical worms subject to the same stress res-

pond differently, as seen by the fluorescent marker

random differences in the amounts of genetic interaction partners that determine the out-come of a mutation. In a second paper, published in Science, the same authors explain how low levels of stress can be protective and also help explain why a mutation affects one individual and not another. Proteins are made as a linear chain of amino acids and they must fold, assisted by chaperones, into a three-dimensional struc-ture. Certain mutations affect this structure, causing unstable and toxic products. Luckily, these proteins can remain folded if there are enough chaperones around. And chaperones are induced under conditions of stress and at different levels in each person. The researchers subjected individual larvae to heat stress, allowed them to develop into adult worms and then measured the propor-tion of individuals affected by various mutati-ons. “Surprisingly, we found that a little stress can protect against mutations, as it does not result in cellular damage yet produces enough chaperones to keep the effect of mutations in check”, says María Olivia Casanueva, first aut-hor of the study. “The trade-off was that these animals developed more slowly and had less progeny”, she adds ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | febrer de 2012 4

PERFIL / PROFILEJean-Michel Claverie és el director de l’Institut de Microbiologie de la Mé-diterranée, a Marsella. Físic de formació, el seu primer contacte amb la biologia va ser a l’Institut Pasteur. Després d’una estada al Salk Institute, als Estats Units, es va convertir en un director de recerca del CNRS. El 2004 va publicar la seqüència del genoma del mimivirus, el primer des-cobriment d’una sèrie de virus gegants (giruses) que han revolucionat la microbiologia.

Jean-Michel Claverie is the director of the Institut de Microbiologie de la Méditerranée in Marseille. A physicist by training, he first encountered bio-logy at the Pasteur Institute, and after a stay at the Salk Institute in the United States he became a CNRS research director. In 2004 he published the genomic sequence of the mimivirus, the first of a series of giant viruses (giruses) that have since been discovered, and which have revolutionised microbiology.

«El descobriment dels virus gegants va ser revolucionari»

les seves relacions evolutives, els virus ge-gants encaixen perfectament amb la resta de virus. Però també tenen coses en comú amb els bacteris, com l’estructura de la càp-side, i fins i tot amb els eucariotes.

Així doncs, són una vertadera barreja?La meva teoria, que pot ser controvertida, és que els virus van inventar l’ADN per tal de protegir-se del seu hoste, una cèl·lula d’ARN. A poc a poc, la cèl·lula va agafar aquesta maquinària d’ADN i la va incor-porar, i així es va crear el nucli. Al mateix temps, els virus van començar a perdre alguns d’aquests gens que la cèl·lula havia incorporat. Després de diversos cicles d’in-fecció, la cèl·lula cada vegada va anar aug-mentant en complexitat alhora que els virus reduïen el seu genoma.

Creus que ja ho hem vist tot?Crec que trobarem virus més grans, amb més gens de traducció. Un dia tindrem un proble-ma realment gran a l’hora de definir un virus!

Maruxa Martinez-Campos

Què és un virus?

Solíem pensar que en sabíem la res-posta... Abans de descobrir els virus gegants, la mida era essencial en la

definició dels virus. Es feien servir filtres de 0,3 micres per aïllar microorganismes, i tot allò que era més petit que això i era infec-ciós era un virus.

Així doncs, els virus gegants van ser tota una sorpresa?Els vam descobrir per equivocació. Cap biò-leg no els podria haver descobert estudiant virus, perquè el primer que feien en bus-car-los era descartar tot allò que no passava el filtre. Nosaltres estàvem treballant amb bacteris paràsits intracel·lulars quan ens va arribar al laboratori una mostra d’aigua re-collida feia 10 anys. Es creia que en aquesta hi havia la causa d’un antic brot de pneu-mònia, però ningú no havia trobat encara el microorganisme que n’era responsable. Al-gú del nostre laboratori va pensar a utilitzar microscòpia electrònica, i era allà! Estava infectant una ameba, però no semblava un bacteri, encara que era molt gran.

Com són de grans els virus gegants?Poden fer fins a 750 nm, 30 vegades més grans que els virus mitjans. Fins i tot els pots veure amb un microscopi òptic! I el seu ge-noma és més gran que el de molts bacteris. Quan vam seqüenciar el mimivirus també ens va sorprendre veure que era genètica-ment molt complex. Té 1.018 gens, inclo-ent-hi molts relacionats amb la traducció. Se suposa que els virus no necessiten aquests gens, ja que fan servir la maquinària de la cèl-lula per traduir el seu genoma a proteïnes.

Devia ser un gran shock.Va ser revolucionari i va generar moltes pre-guntes. Amb aquest nivell de complexitat, podíem dir encara que els virus no estan vius? Fa poc uns investigadors han trobat el primer virus capaç de ser infectat per un altre virus. Per a mi, si pots emmalaltir, cla-rament estàs viu!

Com afecten els virus gegants la nostra visió sobre l’evolució?Són molt antics, i l’anàlisi genòmica de vi-rus marins mostra que són molt comuns i probablement juguen un paper important en l’ecologia de l’ecosistema. Tot i que són molt diferents dels altres virus, si analitzem

ENTREVISTA / INTERVIEW

JEAN-MIChEL CLAVERIE – GENOMIC AND STRUCTURAL INFORMATION LABORATORY (CNRS)

“The discovery of giant viruses was revolutionary”

What is a virus?

We used to think we knew. Befo-re we discovered giant viruses, size was central to the defini-

tion of a virus: 0.3 micrometer filters we-re used to isolate microorganisms, and anything smaller than that which was infectious, was a virus.

So giant viruses were a bit of a surprise?We discovered them by mistake. No bio-logist studying viruses could have disco-vered them, because the first thing they did was to discard anything that wasn’t filtered. We were working on intracellu-lar parasitic bacteria when a 10 years old water sample arrived at our laboratory. It was thought to have been the cause of a pneumonia outbreak, but nobody had yet been able to isolate the micro-

organism responsible. Someone at our lab had the idea to use electron micros-copy and there it was! It was infecting an amoeba but it didn’t look like a bacteri-um, although it was really big.

How big are giant viruses?They can be 30 times bigger than the ave-rage virus, up to 750 nm. You can even see them with a light microscope! And their genome is larger than that of many bac-teria. When we sequenced the mimivirus we were also surprised to see it was gene-tically very complex. It has 1,018 genes, in-cluding many related to translation. These are not supposed to be present in viruses, since viruses use the host machinery to translate their genome into proteins.

That must have been a shock.It was revolutionary, and it raised a lot of questions. With such complexity, could we still say that viruses are not alive? Re-cently researchers have found the first virus that can be infected by another vi-rus. I say, if you can get sick, you are very definitely alive!

How do giant viruses change our view of evolution?They are very old and the genomic analysis of marine viruses shows that they are very common and probably major players in the ecology. Although they are different from other viru-ses, if one analyses their evolutionary relationships, giant viruses fit perfectly with other viruses. However, they also have things in common with bacteria, such as the structure of the capsid, as well as with eukaryotes.

They are a real mix then?My controversial theory is that DNA was invented by viruses to protect themsel-ves from their host, an RNA cell. Slowly, the cell took that DNA machinery and incorporated it, and the nucleus was formed. At the same time, the viruses started to lose some of those genes that the cell had incorporated. After several cycles of infection, the cell gradually in-creased its complexity and the viruses reduced their genome.

Have we seen it all?I think we will find bigger viruses, with more translation genes. One day we will have a real problem defining a virus ■

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

JEAN PECCOUD, Friday February 3. Professor Peccoud, from the synthetic biology group at the Virginia Bioinformatics Institute at Virginia Tech, Blacksburg, USA, combines experimental and computational efforts to understand how

regulatory networks are encoded in genomic sequences by approaching DNA as a programming language. He uses transdisciplinary research, at the interface between biology, computer science, and physics, with the hope it will lead to the development of synthetic viruses engineered to pre-vent infectious diseases and cancer. He has been invited by Mark Isalan (CRG).

MARÍA A. BLASCO, Friday February 17. Blasco, from the Centro Nacional de Investigaciones On-cológicas (CNIO), in Madrid, Spain, is interested in telomeres. She is studying the roles of TPP1 in TERT recruitment, telomere elongation and

skin development, as well as the roles of Rap1 in telomere function and gene expression. She has more recently been analysing some novel structural components of telomeres, UUAGGG repeat-containing telomeric transcripts known as TERRA. She is looking for RNA-binding proteins which bind and regulate TERRA in primary mouse embryonic fibro-blasts. She has been invited by Pia Cosma (CRG).

OSCAR FERNÁNDEZ-CAPETILLO, Monday February 6. Fernández-Capetillo, from the Centro Nacional de In-vestigaciones Oncológicas (CNIO) in Madrid, Spain, fo-cuses in the study of the molecular mechanisms that signal and repair DNA damage, and how deficiencies

in these pathways are linked to the development of human disor-ders such as early aging, infertility, neurodegeneration or cancer. To this aim, he integrates multiple research approximations and evaluates hypothesis from various experimental angles such as cell biology, mouse models, biochemistry, genomics and proteom-ics. He has generated cellular and animal models to help elucidat-ing the role of the DNA damage response in suppressing cancer development. He has been invited by Gabriel Gil (IMIM).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 febrer de 2012 | www.prbb.org Ciència

AMANDA FISHER, Friday March 2. Fisher, from the MRC Clinical Sciences Centre of Imperial College in London, the UK, is interested in cell commitment and gene regulation during development. Her lab uses lymphocytes and other cell types as models to study transcriptional and epigenetic mechanisms that underlie cellular differentiation and experimental reprogramming. Currently, the

core research activities of the group include: Ikaros family transcription factors; cohesin function in gene expression and genome organization; REST and polycomb repressor complexes in stem cells; pluripotency and reprogramming; and RNAi, dicer and small ncRNAs. She has been invited by Pia Cosma (CRG).

NIR BEN-TAL, Monday February 20. Ben-Tal, from the George S. Wise Faculty of Life Sciences in Tel Aviv University, Israel, studies the interplay between protein sequence, structure, motion and function using computational tools. Within the broad fields of structural-bioinformatics and phylogeny, his research is focused on specific niches where structure and motion are difficult to obtain

experimentally, and where computation provides data beyond current knowledge. For ex-ample, he develops computational tools to identify key amino acids that are functionally important, and has used Facebook to simulate a pandemic. He has been invited by Jordi Villà (UPF).

Reimund Fickert

Un equip d’investigadors del CMRB dirigit per Juan Carlos Izpisúa Bel-monte ha identificat una proteïna

involucrada en l’angiogènesi patològica, el procés de creació de nous vasos san-guinis a partir dels existents, i un dels prerequisits per al creixement tumoral i la metàstasi. Els científics també han descobert dos nous inhibidors d’aquesta proteïna, que podrien ser bons candidats per a teràpies antitumorals.

Rosa Manaut / Marta Calsina

Miquel Porta (IMIM, Institut de Recerca Hospital del Mar) i Manolis Kogevinas (CREAL)

han col·laborat amb investigadors del CNIO i amb col·legues nord-americans en un estudi que demostra l’efecte de metalls en el risc de càncer de pàncre-es. Comparant els nivells en el cos de 12

Núria Pérez

Un treball publicat a Journal of Cell Biology descriu com un in-crement en la producció d’un

microRNA condueix al deteriorament progressiu del múscul en malalts amb distròfia muscular de Duchenne (DMD). Aquesta malaltia genètica rara afecta un de cada 3.300 joves i cursa amb un dete-riorament de la cèl·lula muscular i amb fibrosi, la qual fa que la cèl·lula acumuli fibres riques en col·lagen que acaben amb la viabilitat del múscul i, més tard, amb la vida del pacient. La fibrosi està induïda per la citoci-na TFGß, la qual, per un mecanisme poc conegut, provoca la producció de fibres de col·lagen. En el treball dirigit per Pura Muñoz Cánoves (CEXS-UPF) s’ha com-provat que aquest mecanisme inclou un increment del miR-21, un microRNA la

Nous inhibidors de la creació de vasos sanguinis

Efecte dels metalls en el càncer de pàncrees

Noves dianes contra la distròfia muscular

Els autors de l’article, publicat a Oncogene, van desenvolupar un assaig d’alt rendiment per buscar, en peix zebra, compostos que in-hibissin la creació de venes. Aquest cribratge es va fer en col·laboració amb les compa-nyies de biotecnologia Galapagos i Biobide. Van descobrir dos compostos que pre-venien l’angiogènesi i els van identificar com a inhibidors de la quinasa PhKG1. Els investigadors han confirmat que aquests compostos inhibeixen l’angiogènesi patolò-gica, i no la formació de vasos sanguinis en general. També han trobat que els nivells de PhKG1 són molt elevats en la majoria de tumors humans.

elements en 118 pacients amb càncer de pàncrees i 400 pacients hospitalaris sen-se aquesta patologia, els investigadors han conclòs que alts nivells de plom, arsènic i cadmi al cos estan relacionats amb un major risc de patir aquest tipus de càncer. En canvi, els pacients amb concentracions altes de seleni i níquel tenien un 35-95% menys de probabilitats de desenvolupar la malaltia. L’estudi s’ha publicat a la revista Gut.

producció del qual està estimulada per TGFß. Els investigadors van veure que miR-21 estava incrementat tant en models animals com en pacients. A més, la inhibi-ció de la producció de miR-21 en animals malalts podia prevenir la fibrogènesi i, fins i tot, revertir-la. Els científics també han identificat dos nous factors que intervenen en la pro-ducció de miR-21: un activador del TGFß, l’uPA, i un inhibidor, el PAI-1. Atès que in-hibir directament el TGFß prevé la fibrosi muscular però té efectes adversos, l'uPA i el miR-21 podrien resultar dianes eficaces per prevenir o alentir la malaltia.

New Duchenne muscular dystrophy targets

A study published in the Journal of Cell Biology describes how an in-crease in the production of a spe-

cific microRNA leads to progressive muscle

Scientists discover new anti-angiogenesis compounds

A team of researchers from the CMRB, directed by Juan Carlos Izpisúa Belmonte, has identified a

kinase subunit as being involved in patho-logical angiogenesis –the creation of new microvessels from existing vasculature and a pre-requisite of tumour growth and me-tastasis. The scientists also discovered two novel inhibitors of the kinase, which could be desirable candidates for anti-tumour the-rapies.

Nickel and selenium reduce risk of pancreatic cancer

Miquel Porta (IMIM, Hospital del Mar Research Institute) and Manolis Kogevinas (CREAL)

have collaborated with researchers at the CNIO and in America in a study which shows the effect of metals on the risk of suffering pancreatic cancer. The rese-archers assessed the levels of 12 trace ele-

The authors of the paper, published in Oncogene, undertook a high-throughput screen in zebrafish, carried out in collabo-ration with the biotech companies Gala-pagos and Biobide, to look for compounds that could inhibit angiogenesis. Two compounds were discovered and we-re identified as inhibitors of the phosphoryla-se kinase subunit G1 (PhKG1). The scientists confirmed that the two compounds speci-fically inhibited the angiogenic process of vessel sprouting, as opposed to inhibition of general vasculogenesis. Furthermore, they found that PhKG1 levels more than double in the majority of human tumours ■

ments in the toenails of 118 patients with pancreatic cancer and nearly 400 hospital patients with no cancer. They found that high levels of lead, arsenic and cadmium could boost the likelihood of developing the disease. In contrast, patients with the highest levels of nickel and selenium we-re between 35-95% less likely than those with the lowest levels to have the disease. The study was published in the journal Gut ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

deterioration in patients with Duchenne muscular dystrophy (DMD). This rare genetic disease affects one in every 3,300 young people and leads to muscle cell deterioration and fibrosis. The

process causes the cell to accumulate colla-gen-rich fibres that result in the loss of via-bility of the muscle and subsequently, in the patient's death. The fibrosis is induced by cytokine TFGß, which uses a little-known mechanism to produce the collagen fibres. The work di-rected by Pura Muñoz-Cánoves (CEXS-UPF) proves that this mechanism includes an increase in the levels of miR-21, a mi-croRNA whose production is stimulated by TGFß. The researchers found that miR-21 levels were raised in both patients and ani-mal models. Also, inhibiting its production in animals with the disease prevented and even reversed fibrogenesis. The scientists also identified two new fac-tors involved in the production of miR 21, a TGFß activator, uPA, and an inhibitor, PAI-1. Since direct inhibition of TGFß prevents muscle fibrosis but has adverse effects, both uPA and miR 21 could be effective targets in preventing or slowing down the disease ■

Els dipòsits de col·làgen en múscul de ratolí distròfic es veuen reduïts en inhibir miR-21

(a sota) / The collagen diposits in a distrophic mouse are reduced when inhibiting miR-21

Ciència www.prbb.org | febrer de 2012 6

Rosa Manaut / Núria Pérez

El grup de recerca en genòmica evo-lutiva del GRIB (IMIM-UPF) dirigit per Mar Albà ha descrit que, en con-

tra del que es pensava fins ara, les inserci-ons d’un o més nucleòtids en l’ADN són, en la majoria de mamífers actuals, tan fre-qüents com les delecions o pèrdues d’un fragment d’ADN. L’estudi, publicat a Geno-me Research, s’ha basat en un nou algorit-me que millora la detecció d’insercions.

Juan Sarasua

Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), en col·laboració amb el grup de Luciano Di Croce

al CRG, ha descobert el mecanisme epi-genètic que vincula la temperatura amb la determinació del sexe en peixos. Fa temps que se sap que en rèptils i algu-nes espècies de peixos la determinació del sexe depèn en gran manera de la tempera-tura, i que aquesta fins i tot es pot imposar sobre la informació genètica. Així, peixos que genèticament serien femelles poden convertir-se en mascles si neixen a altes temperatures. Però el mecanisme mole-cular que explica aquest fenomen era un misteri. Ara, un article publicat a PLoS Genetics descriu com altes temperatures compor-ten la inhibició del gen aromatasa a les gò-nades. L’aromatasa és un enzim que trans-forma els andrògens en estrògens, hormo-nes essencials per al desenvolupament dels ovaris en tots els vertebrats no mamí-fers. Els científics van exposar dos grups de

Maruxa Martínez-Campos

Més de 225 persones es van regis-trar a les XI Jornades de Bioin-formàtica, que van tenir lloc al

PRBB del 23 al 25 de gener. Organitzades per l’Institut Nacional de Bioinformàtica (INB) i la xarxa de bioinformàtica portu-guesa, s’hi van oferir tres xerrades magis-trals, a més de 31 presentacions i més de 100 pòsters científics. Alfonso Valencia, director de l’INB, va expli-car que la conferència, organitzada junt amb la comunitat portuguesa durant els darrers tres anys, pretén estimular la col·laboració en-tre ambdós països, així com créixer i consoli-dar-se com a comunitat científica, un objectiu

Les insercions d’ADN són més freqüents del que es pensava

Trobat el mecanisme molecular que vincula la temperatura amb la determinació del sexe

Bioinformàtics espanyols i portuguesos es troben al PRBB

Les petites insercions i delecions de seqüències d’ADN són responsables d’un nombre important de variacions en el ge-noma dels mamífers. Així mateix, aproxi-madament 27.000 d’aquestes insercions i delecions estan implicades en malalties humanes. «Fins ara s’ha investigat poc sobre el paper de les insercions i elimina-cions de seqüències d’ADN, ja que són di-fícils d’estudiar. El nostre treball constata que són importants en el funcionament de les proteïnes», explica Steve Laurie, primer signant de l’article.

larves de llobarro a temperatures normals o altes durant les seves primeres setmanes de vida. Els resultats demostren que la ca-lor incrementa la metilació de l’ADN en el promotor de l’aromatasa, de manera que evita la producció d’aquest enzim.

que sembla que ha estat assolit, atès el rècord de públic assistent. A l’acte hi van tenir lloc un simposi d’es-tudiants i una taula rodona sobre els rep-tes i les limitacions amb què es troben els investigadors en bioinformàtica. Els temes que van sorgir van ser com processar les grans quantitats de dades que s’estan re-collint, la necessitat de generar més poder computacional i de disposar de més supe-rordinadors i els reptes de la interdiscipli-narietat. En efecte, la bioinformàtica depèn de la biologia molecular, les matemàtiques i l’estadística, i la informàtica i l’enginyeria. La dificultat de trobar investigadors ben en-trenats en les tres àrees és molt gran, però tots els participants a les jornades van estar d’acord que aquest és l’únic camí.

DNA insertions more common than previously thought

The GRIB evolutionary genomics research group (UPF-IMIM) led by Mar Albà has described how, in

contrast to what was previously thought, insertions of one or more nucleotides into DNA are as common as deletions (loss of DNA fragments) in most mammalian ge-nomes. The study, published in Genome Research, was based on a new algorithm that improves the detection of insertions.

Molecular mechanism links temperature with sex determination

A study led by the Institute of Mari-ne Sciences (CSIC), in collaborati-on with researchers in Luciano Di

Spanish and Portuguese bioinformaticians meet at the PRBB

More than 225 people registe-red for the XI Bioinformatics Symposium, co-organised by

the National Institute of Bioinformatics (INB) and the Portuguese Bioinforma-tics Network, and hosted by the PRBB. From January 23 to 25 they enjoyed three keynote talks plus a further 31 presentati-ons, and more than 100 scientific posters. Alfonso Valencia, director of the INB, explained that the conference, organised jointly with the Portuguese community for the last three years, aims to stimula-te collaboration between the countries, as well as growth as a community,

something that seems to have been achie-ved if evidenced by the record audience. The event hosted a student symposium and a discussion session on the challen-ges and limitations for bioinformatics researchers. The main issues raised in the round table were how to deal with the large amounts of data that are being gathered, the need to generate more com-puter power and supercomputers, and the challenges of interdisciplinarity. Indeed, bioinformatics relies on molecular bio-logy, mathematics and statistics, compu-ter science and engineering. The difficul-ty of finding researchers trained in all the-se areas is great, but all the participants at the meeting agreed that this was the way forward ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Llobarro / Seabass

Small insertions and deletions of DNA sequences are responsible for a signifi-cant number of variations in mammali-an genomes. Furthermore, about 27,000 of those insertions and deletions are involved in human diseases. “There has been little investigation in the past about the role of insertions and deletions of DNA sequences, because they are diffi-cult to study. Our work shows that they are important in the correct functioning of proteins”, says Steve Laurie, first aut-hor of the article ■

Croce’s group at the CRG, has found the epigenetic mechanism linking tempera-ture and sex determination in fish. For years it has been known that in rep-tiles and some fish species, sex determi-nation depends mainly on temperature and that this can even override genetic in-formation, meaning females born at high temperatures can become males. But the molecular mechanism behind this was a long-standing puzzle. Now, a paper published in PLoS Gene-tics reveals that increased temperatures trigger aromatase gene-silencing through promoter methylation. Aromatase is an enzyme that transforms androgens in-to oestrogens which are essential for the development of ovaries in all non-mam-malian vertebrates. In the experiment the scientists exposed European seabass lar-vae to either normal or high temperatu-res during their first weeks of life. Results show that heat increased DNA methyla-tion of the aromatase promoter, and that the subsequent silencing of aromatase occurred even before the gonads starting forming on day 35 ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 febrer de 2012 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Lila Papadopoulou (Chania, Crete, Greece, 1985)

PhD student, CREAL

Quins són els teus hobbies?M’agrada viatjar i gaudeixo molt cuinant i menjant amb amics.

Què et faria totalment feliç?Anar a Creta per les vacances d’estiu!

Què és el que més et molesta?No m’agrada la percepció actual que té la gent sobre Grècia i els grecs en general. I em molesta el fet que sentim que la crisi ha posat el nostre futur a l’expectativa.

Quin és el teu personatge favorit (fictici o real)?Els personatges de phdcomics.com, em són molt familiars! I Sheldon Cooper, de la sèrie de televisió «Big Bang Theory», és molt divertit!

Quin és el teu millor defecte?Sóc una mica més impacient del que hauria de ser.

Quin talent t’agradaria tenir?M’agradaria tocar música o ser capaç de cantar.

El teu lema?«Menja per viure, no visquis per menjar». Sòcrates ja ho va dir abans que els nutricionistes i dietistes.

What are your hobbies?I like travelling and I really enjoy cooking and eating with friends.

What would make you absolutely happy?Going to Crete for my summer holidays!

What bothers you most?I don’t like people’s current perception about Greece and Greeks in general. And it bothers me that we feel as if the crisis has put our future on hold.

Who is your favourite real or fictitious person?The characters from phdcomics.com, they feel so familiar! And also Sheldon Cooper from the “Big Bang Theory” –he is hilarious!

What is your worst failing?I’m a little more impatient than I should be.

What talent would you like to have?I would like to be able to play music or sing!

Your motto?“Eat to live; not live to eat”. Socrates said it before nutritionists and dietitians ■

CAMPANYA DE PREVENCIÓ / PREVENTION CAMPAIGNlaboral també depèn dels hàbits que adqui-rim a la nostra vida quotidiana dins i fora de la feina. Cuidar-se també és prevenir.

Here’s to you! Following a balanced diet, doing outdoor activities, being optimistic, practicing sport regularly or knowing what

A la teva salut! Seguir una dieta equili-brada, fer activitats a l’aire lliure, practicar l’optimisme, realitzar esport regularment o saber què hem de fer per combatre la fatiga mental són alguns dels missatges i recoma-nacions de la campanya de prevenció del mes de gener passat. La prevenció en salut

to do to avoid mental fatigue were some of the messages and recommendations of January’s prevention campaign. Preventi-on in occupational health also depends on the habits we acquire in our daily lives both in and out of our workplace. Looking after yourself is also prevention ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Avui dia, les patents són molt presents en la recerca biomèdica i en el desen-volupament de fàrmacs. Per a molts, representen l’única forma de protegir les innovacions que tants diners i esforços els ha costat desenvolupar, donant-los l’exclusivitat d’utilitzar-les o vendre-les durant uns anys. Per a d’altres, però, po-den representar una barrera administrativa i fins i tot un obstacle per a l’avenç de la ciència, si a l’hora de prosseguir amb les seves investigacions es troben que necessiten productes patentats que resulta inviable utilitzar. El·lipse ha demanat a científics del PRBB que parlin sobre la seva experiència amb les patents.

Pros and cons of patenting

Nowadays patents are omnipresent in biomedical research and drug development. For many researchers, they represent the only way to protect the innovations that have cost them so much to develop, giving them exclusive rights to sales and use over a specific period. For others, they represent an administrative nightmare and even a barrier to the advancement of research, if they find themselves needing patented products which they cannot use. El·lipse has asked several scientists at the PRBB centres to tell us about their experience with patents.

Fernando Burdío (IMIM/Hospital del Mar)

«En el nostre grup tenim quatre patents de proto-tips de dispositius qui-rúrgics, de les quals dues

estan en explotació. L’esforç que comporta la redacció, sol·licitud i defensa d’una pa-tent és generalment molt més gran que el necessari per obtenir una bona publicació. Però, encara que l’objectiu d’una patent és comercial i amb ànim de lucre, el seu des-envolupament pot redundar en altres con-seqüències beneficioses per a la recerca. Desenvolupar invencions que es puguin vendre en el mercat genera més motiva-ció, projecció i recursos. En aquest sentit, el nostre entorn local i nacional segueix tenint massa prejudicis i inexperiència en aquest camp, els quals provoquen entrebancs a projectes d’innovació i manca d’inversió re-al en idees innovadores. També en el nostre parc queda molt per fer.» “Our group has four patents for surgical de-vice prototypes, of which two are commer-cialised. The effort involved in the drafting, application and defence of a patent is ge-nerally much greater than that needed for a good publication. But while the goal of a patent is commercial and for profit, its de-velopment may result in other benefits for research. To develop inventions that can be sold in the market generates more motiva-tion, projection and resources. In this sense, both locally and nationally there are still too many prejudices and lack of experience in this field, resulting in impediments to inno-vation and lack of investment in really novel ideas. Even in our park there is a lot still to be done.”

David Andreu (UPF)

«Alguns dels nostres pèp-tids tenen aplicació tera-pèutica com a vacunes i els hem patentat. Un dels

al·licients de patentar és el fet de donar a la recerca una dimensió d’utilitat, com sovint se’ns reclama. Un altre aspecte positiu és que obliga a un esforç per donar resultats ro-bustos, contrastats i traslladables fàcilment a l’àmbit industrial. El rigor de les autoritats de patents és sempre exigent: no n’hi ha prou amb una prova de principi, cal demostrar l’aplicabilitat fins al final. Dit això, patentar és un procés llarg, complex i car, que sol retar-dar la publicació de resultats. Requereix aju-da experta per dominar l’argot de les patents. I sobretot, abans de llançar-se a patentar, és crucial identificar empreses interessades a valoritzar la patent o, encara millor, ja te-nir-hi contacte.»

“Some of our peptides have therapeutic appli-cations as vaccines and have been patented. One of the attractions of patenting is that it gi-ves research the dimension of utility that we scientists are often asked for. Another positive aspect is that it requires an effort to provide re-sults which are robust, contrasted and easily transferable to an industrial level. The rigor of the patent authorities is always demanding: proof of principle is not enough. One needs to prove the applicability up until the end of the process. That said, patenting is a long, complex and expensive process, which tends to delay publication of results. It requires expert help to master the patenting jargon. And above all, before embarking on patenting it is crucial to identify or, even better, to already have contac-ted a company interested in the patent.”

Pros i contres de patentar Juan Carlos Izpisúa (CMRB)

«Quan has passat en diver-ses ocasions pel procés de patentar, entens la impor-tància de l’assessorament d’un professional expert.

Has d'assumir que en el camí trobaràs obs-tacles, ja que els teus resultats científics se-ran observats, analitzats i avaluats des de diferents punts de vista. Al final, les patents revelen la competitivitat existent entre els diferents equips científics que investiguem simultàniament en un mateix tema, alhora que constitueixen un clar element de retorn a la societat. D’altra banda, ens permeten obtenir un retorn econòmic per atenuar les enormes despeses que genera la recerca.»

“When you’ve gone through the patent process several times, you understand the importance of expert advice from a profes-sional. You should assume that there will be obstacles in your path, as your scientific results will be observed, analysed and eva-luated from different points of view. Finally, patents reveal the competition between different scientific teams who are investi-gating the same topic simultaneously, and they are also a clear element of return to society. On the other hand, they allow us to obtain an economic return to reduce the huge costs generated by the research.”

Xavier Estivill (CRG)

«A priori el concepte és molt temptador. Una bo-na idea, un bon descobri-ment, el protegeixes i pot-

ser fas diners per a la recerca, per a l’institut i per a tu. La realitat és molt més dura: he pas-sat moltes hores al darrere dels textos de pa-tents i mai no n’he tret res. Si hi ha algú que et fa la feina, perfecte, però sovint no és així. Et toca pencar una barbaritat, i sempre per no res. Moltes coses les venen com a paten-tables i no ho són! Millor treballar pel conei-xement, que dóna moltes més satisfaccions!»

“At first glance, the idea is very tempting. A good idea, a great discovery, you protect it and maybe you make some money for research, for the institute and for yourself. The reality is much harder. I have spent many hours working on texts for patents and I never got anything out of it. If there is someone who does the work for you, that’s great, but often this is not the case. You ha-ve to work a lot, and all for nothing. Many things are sold to us as patentable, but they are not! I think it’s better to work just for knowledge’s sake –it gives me much more satisfaction!” ■

Edifici www.prbb.org | febrer de 2012 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Ania Liste (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres: Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de Laia Bassaganyas (CRG) / Picture by Laia Bassaganyas (CRG)

AGENDA

Maruxa Martínez-Campos

Les Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC) són les beques més prestigioses atorgades

a projectes científics a Europa. En l’àmbit de les ciències de la vida, enguany s’hi han presentat 789 sol·licituds, i només 107 han estat seleccionades. De les 15 atorgades a l’Estat espanyol, set han estat rebudes a Catalunya, i tres d’aquestes, al PRBB. L’investigador del CRG Roderic Guigó ha estat un dels guardonats. Els dos mi-lions d’euros concedits durant cinc anys permetran al científic dur a terme el seu projecte per a l’estudi de l’ARN utilitzant tècniques de seqüenciació massiva en paral·lel. A la UPF han rebut una ERC Advanced Grant pel projecte que Ricard Solé coor-dina junt amb Francesc Posas. L’objectiu és dissenyar dispositius biològics sintètics capaços de prendre decisions complexes i amb grans aplicacions potencials en biomedicina. Andrea Cerutti, de l’IMIM, ha estat també mereixedor d’aquest ajut, el qual utilitzarà per a l’estudi de les vies de se-nyalització involucrades en la diversi-ficació i producció d’anticossos en les cèl·lules B. Amb aquests ja són vuit els investigadors de l'entorn del PRBB amb una Advanced Grant de l'ERC.

ERC Advanced Grants per a investigadors del PRBB

ERC Advanced Grants at the PRBB

The Advanced Grants of the Europe-an Research Council (ERC) are the most prestigious given to scientific

projects in Europe. In the Life Sciences category, 789 proposals were submitted in 2011, of which only 107 were accepted. Of the 15 grantees in Spain, seven work in Catalonia, and three of them at the PRBB. The CRG researcher Roderic Guigó was one of the grantees. The two million Euros provided over five years will allow him to carry out his project on the study of RNA using the most advanced massi-

vely parallel sequencing techniques. The UPF has received an ERC Advan-ced Grant for the project Ricard Solé is co-ordinating with Francesc Posas. The aim is to explore new, non-standard designs of synthetic biological devices capable of making complex decisions, and with bro-ad potential applications in biomedicine. Andrea Cerutti, researcher at the IMIM, is also the recipient of a grant. He will use his to study the cell signalling pathways involved in the diversification and pro-duction of antibodies by B cells. There are now eight researchers at the PRBB with an ERC Advanced Grant ■

PREMIS I BEQUES / AWARDS AND FELLOWSHIPS

Francesc Posas, Ricard Solé, Roderic Guigó i Andrea Cerutti

Dos investigadors del CRG premiats pel Howard Hughes Medical Institute. Els investigadors del CRG Pedro Carvalho i Fyodor Kondrashov han estat guardonats amb el International Early Career Award del Howard Hughes Medical Institute (HH-MI). La dotació econòmica del premi és de 650.000 dòlars, distribuïts durant cinc anys. El premi es concedeix a joves investigadors amb una destacada carrera científica. En-guany 28 candidats han estat seleccionats entre 760 candidatures procedents de 18 països diferents, dels quals cinc estan a centres de recerca espanyols. L’HHMI és un dels organismes finançadors més impor-tants de la recerca científica als Estats Units. Cada any concedeix més de 20 milions de dòlars a investigadors d’instituts inter-nacionals, amb la finalitat d’integrar-los en la seva xarxa de més de 350 membres, entre els quals s’hi compten 13 premis Nobel.

Two CRG researchers receive a HHMI award. The CRG researchers Pedro Carval-ho and Fyodor Kondrashov have been awar-ded the International Early Career Award from the Howard Hughes Medical Institute (HHMI). The prize, worth 650,000 Dollars spread over five years., is awarded to young scientists with outstanding scientific care-ers. This year 28 researchers were selected among 760 candidates from 18 different countries. Five of the awardees are in Spanish research centres. The HHMI is one of the largest founders of scientific research in the United States. Each year it grants more than 20 million Dollars to researchers at interna-tional research institutes, in order to integrate them into its network of over 350 members, which includes 13 Nobel laureates ■

9 de febrer. “Core facilities pre-sentation”, by CRG/IMIM/UPF Heads of Core Facilities and Services. In ro-om Ramón y Cajal, from 9:30am to 1:00pm. Open to all residents.

13-15 de febrer. Launching Sympo-sium of the European Science Foun-dation (ESF) Research Networking Programme “QuanTissue: quantitati-ve models in cell and developmental biology”. Organised by the CRG. At the PRBB Auditorium.

23 de febrer; 1, 8, 15, 22 i 29 de març. Intervals course “Write it cle-arly – improve your scientific writing skills”. Intermediate English level needed.

28 de febrer. Intervals course “Job opportunities”, a chance for PhDs and postdocs to find out all about career options beyond the lab. From 2:00pm in room Charles Darwin. Re-gistration at the Intervals website.

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.net portal.