aldea global

40

El pEriodismE digital amb valor

claus pEr a la sostEnibilitat dE la prEmsa

Consell de Direcció

Direcció científica

Jordi Balló (Universitat Pompeu Fabra)Josep Lluís Gómez Mompart (Universitat de València)

Javier Marzal (Universitat Jaume I)Santiago Ramentol (Universitat Autònoma de Barcelona)

Direcció tècnica

Anna Magre (Universitat Pompeu Fabra)Joan Carles Marset (Universitat Autònoma de Barcelona)

M. Carme Pinyana (Universitat Jaume I)Maite Simon (Universitat de València)

Consell Assessor Internacional

Armand Balsebre (Universitat Autònoma de Barcelona)José M. Bernardo (Universitat de València)

Jordi Berrio (Universitat Autònoma de Barcelona)Núria Bou (Universitat Pompeu Fabra)Andreu Casero (Universitat Jaume I)

Maria Corominas (Universitat Autònoma de Barcelona)Miquel de Moragas (Universitat Autònoma de Barcelona)

Alicia Entel (Universidad de Buenos Aires)Raúl Fuentes (iteso, Guadalajara, México)

Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra)F. Javier Gómez Tarín (Universitat Jaume I)

Antonio Hohlfeldt (Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Porto Alegre, Brasil)Nathalie Ludec (Université París 8)Carlo Marletti (Università di Torino)Marta Martín (Universitat d’Alacant)

Jesús Martín Barbero (Universidad del Valle, Colombia)Carolina Moreno (Universitat de València)

Hugh O’Donnell (Glasgow Caledonian University, Reino Unido)Jordi Pericot (Universitat Pompeu Fabra)

Sebastià Serrano (Universitat de Barcelona)Jorge Pedro Sousa (Universidade Fernando Pessoa, Oporto, Portugal)

Maria Immacolata Vassallo (Universidade de São Paulo, Brasil)Jordi Xifra (Universitat Pompeu Fabra)

EnriquE CanovaCa dE la FuEntE

Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de PublicacionsPublicacions de la Universitat Jaume I

Universitat Pompeu FabraPublicacions de la Universitat de València

Bellaterra; Castelló de la Plana; Barcelona; València

El pEriodismE digital amb valor

claus pEr a la sostEnibilitat dE la prEmsa

BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. Dades catalogràfiques

EdicióUniversitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions08193 Bellaterra (Barcelona)sp@uab.catISBN 978-84-490-8778-3

Publicacions de la Universitat Jaume ICampus del Riu Sec12071 Castelló de la Planapublicacions@uji.esISBN 978-84-17900-49-6

Universitat Pompeu FabraDepartament de ComunicacióRoc Boronat, 13808018 Barcelonasecretaria.dcom@upf.edu7-0

Publicacions de la Universitat de ValènciaArts Gràfiques, 1346010 Valènciapublicacions@uv.esISBN 978-84-9134-455-1

Primera edició: novembre 2019

ProduccióServei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona

ImpressióEdiciones Gráficas Rey, SL

Dipòsit legal: B-4536-2019

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització dels seus titulars, llevat d'excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Repo-gráficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d'aquesta obra.

El periodisme digital amb valor : claus per a la sostenibilitat de la premsa / Enrique Canovaca de la Fuente ; pròleg d'Ismael Nafría — Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona ; Castelló de la Plana : Publicacions de la Universitat Jaume I ; Barcelona : Universitat Pompeu Fabra ; València : Universitat de València, DL 2019

208 p.; 24 cm. — (Aldea global ; 40)Periodisme electrònic.ISBN 978-84-9134-455-1 (UV). 978-84-490-8778-3 (UAB). 978-84-17900-49-6 (UJI)1. Mitjans de comunicació digitals. 2. Aspectes socials. I. Universitat Autònoma de Barcelona. II. Universitat Jaume I. Publicacions. II. Universitat de València. IV. Universitat Pompeu Fabra.070JBCT4

Aquesta obra compta amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats, a través del programa d’ajuts per a la coedició de llibres científics en català.

© del text: Enrique Canovaca de la Fuente, 2019© d'aquesta publicació: els editors

Índex

Pròleg ............................................................................................................. 9

Introducció .................................................................................................. 11

1. Les debilitats de la premsa en l’entorn digital ................... 15

1.1. El model de negoci ............................................................................... 191.2. Continguts immediats d’escàs valor ..................................................... 211.3. La tergiversació dels fets ...................................................................... 241.4. L’escassa interacció amb el públic ....................................................... 321.5. La dependència en la distribució .......................................................... 371.6. Els preus i les mètriques de la publicitat digital ................................... 41

2. Sortides a la crisi d’identitat dels diaris digitals ............ 45

2.1. La generació de valor ........................................................................... 482.2. La independència econòmica ................................................................ 612.3. Un periodisme més pausat .................................................................... 672.4. Una nova objectivitat ............................................................................ 762.5. Escoltar i conversar amb l’audiència .................................................... 842.6. El control d’una distribució personalitzada .......................................... 912.7. Coordinació organitzativa i nous perfils professionals ......................... 1012.8. L’optimització de la publicitat .............................................................. 114

3. Sistemes de subscripció ...................................................................... 125

4. Conclusions. La viabilitat del periodisme amb valor ........ 145

5. Annexos. Entrevistes ........................................................................... 157

5.1. Entrevista a la directora d’Innovació i Nous Negocis de l’Ara, Georgina Ferri, i al responsable d’Ara Data, Auri Garcia (12-12-2017) ..................................................................... 157

5.2. Entrevista al conseller delegat de l’Ara, Salvador Garcia (22-1-2018) ................................................................ 162

5.3. Entrevista al cofundador de Crític, Joan Vila (12-12-2017) ................. 1675.4. Entrevista al director de Vilaweb, Vicent Partal (29-12-2017) ............. 1725.5. Entrevista al director de Reusdigital.cat, Marià Arbonès (7-1-2018) ....... 1805.6. Entrevista al director digital del Grup Zeta, Albert Sáez (17-1-2018) ........ 1835.7. Entrevista al director de La Vanguardia digital,

Jordi Juan (28-9-2018) .......................................................................... 189

Bibliografia ................................................................................................. 195

El jove editor del diari The New York Times (NYT), A. G. Sulzberger, va expli-car el 22 d’octubre de 2018 —durant una entrevista que li van fer a Citizen, un esdeveniment organitzat per la CNN— el consell que va donar al milionari doctor Patrick Soon-Shiong, que s’havia convertit no feia gaire en el nou propietari d’un altre gran diari dels Estats Units, Los Angeles Times. Soon-Shiong volia saber quants periodistes li recomanava A. G. Sulzberger que hauria de tenir la redacció del seu diari californià. I el consell de l’editor del NYT va ser molt clar: en comptes de donar-li una xifra, li va recomanar que, fos quin fos el nombre, els seus periodistes tinguessin sempre el temps i els recursos suficients per poder fer el millor treball periodístic possible. L’editor del NYT va argumentar que un periodisme saludable necessita històries que marquin la diferència, no tant periodistes produint un gran volum d’informa-ció sense un clar valor afegit. 

De la necessitat d’apostar per la qualitat i no pas per la quantitat en el món del periodisme, se’n parla en aquest llibre que teniu entre les mans. És una de les nombroses idees i propostes que aporta i desenvolupa el seu autor, Enrique Canovaca, per aconseguir que els mitjans practiquin realment un periodisme amb valor. I que aquest periodisme amb valor sigui, con molt bé diu el títol de l’obra, la base de la sostenibilitat de la premsa. En el llibre es donen receptes que serien vàlides per a qualsevol escenari geogràfic però que es concreten en exemples catalans.

Des de fa uns anys, aquest és justament el gran assumpte de debat en el món dels mitjans, el tema que més preocupa els propietaris, directius i direc-tors: quin és el model sostenible que ha de permetre que la premsa continuï complint la seva importantíssima funció social. Aquest és el debat als mitjans catalans i espanyols, però ho és també a la premsa de qualsevol país europeu o del continent americà. Ho he pogut comprovar personalment gràcies a les nombroses trobades que he tingut l’oportunitat de mantenir amb desenes de mitjans i milers de professionals de casa nostra i de països com l’Argentina, Mèxic, Colòmbia, Xile, el Brasil, el Perú o els Estats Units per parlar de ma-nera específica de la transformació digital del diari The New York Times —que

Pròleg

10 / El periodisme digital amb valor. claus per a la sostenibilitat de la premsa

explico en el meu llibre La reinvención de The New York Times— o de manera més genèrica de les principals tendències que afecten els mitjans digitals. 

Per això crec que aquest llibre aporta molt de valor a un sector necessitat més que mai de bones idees i bones pràctiques, de referències clares, d’expe-riències positives. Poques obres com aquesta fan un repàs tan complet de la literatura i els estudis que s’han produït durant els últims anys per intentar il-luminar el camí que la premsa ha de seguir per aportar el valor que la societat necessita i li reclama, i per trobar el model sostenible que ho faci possible.

És, per tant, un llibre molt oportú, que arriba en un moment clau per al futur de la premsa. Un moment en què els canvis en el model de negoci són ineludi-bles i en què tots els mitjans estan obligats a reinventar-se si volen sobreviure.

En aquestes pàgines el lector podrà llegir sobre quina és la proposta de valor dels mitjans, com està canviant la seva relació amb l’audiència, com cal organitzar les redaccions, quins són els riscos que planteja la distribució dels continguts a les xarxes o com estan canviant les vies d’ingressos dels mitjans, entre altres assumptes.

Amb un llenguatge planer i didàctic, l’autor identifica i descriu molt bé el problema i posa un munt d’idees damunt la taula perquè els responsables dels mitjans les puguin aprofitar. Val la pena prendre nota de les desenes de refe-rències que hi ha en aquestes pàgines i explorar-les amb calma i profunditat.

D’altra banda, l’autor no renuncia a aportar el seu propi punt de vista —i ho deixa clar des del principi— sobre molts dels assumptes plantejats en el llibre, sovint a partir de la seva experiència professional i personal. Crec que enceta un debat necessari en el sector on possiblement hi haurà opinions molt diferents de la seva. De fet, jo mateix puc no coincidir totalment amb algunes de les opinions expressades en aquestes pàgines. 

El llibre parla també de quines han de ser les bases per a la regeneració periodística que necessita el sector. En aquest sentit, fa un seguit de propostes concretes on es mencionen conceptes com la veracitat i el rigor informatius, l’exercici d’un periodisme crític, la participació del públic o la necessitat de la transparència, entre d’altres.

Un altre dels indubtables valors que aporta aquesta obra és la possibilitat que ofereix d’escoltar a fons la variada veu de diferents responsables dels sis mitjans analitzats —La Vanguardia, El Periódico, Ara, Vilaweb, Crític i Reusdigital.cat. Tots tenen una manera diferent d’afrontar els canvis i intenten aplicar les seves pròpies fórmules per tenir èxit, però seria molt bo que no oblidessin una de les idees centrals d’aquesta obra, expressada pel seu propi autor en els termes se-güents: «No hi ha una recepta màgica, però sí un ingredient bàsic: l’exercici d’un periodisme amb valor per a la nostra comunitat o comunitats».

ismaEl naFría

Barcelona, març de 2019

Gairebé ha passat un quart de segle des de l’aparició dels primers webs in-formatius a Espanya i Catalunya, a mitjan anys noranta, i la indústria de la premsa encara no ha trobat una fórmula adequada per adaptar el seu model de negoci a l’entorn digital. La dràstica baixada de la publicitat en paper, els re-duïts preus dels anuncis en línia, la competència d’altres jugadors tecnològics o la manca de perfils professionals especialitzats són alguns dels impediments trobats pel camí. D’altra banda, aquells projectes nascuts directament a la xarxa, que es compten per centenars, han guanyat influència en el panorama informatiu però encara es troben lluny de rendibilitzar econòmicament la seva gran feina de continguts, ja que disposen d’unes estructures empresarials li-mitades i pocs recursos d’inversió.

En aquest escenari, i davant les experiències reeixides de diaris estatu-nidencs i europeus, el sector de la premsa digital es decanta perquè el lector pagui per la informació, d’una manera o d’una altra. Per aconseguir-ho, però, caldria un canvi contundent en la cultura de negoci: els editors de diaris di-gitals han de posar l’audiència al centre de les seves decisions econòmiques i periodístiques, per damunt dels anunciants, les administracions públiques i els partits polítics. És essencial recuperar la credibilitat perduda entre l’opinió pública arran d’un model de captació de clics a l’engròs per després rendibilit-zar-los publicitàriament i d’uns criteris informatius allunyats del bé col·lectiu. No hi ha una recepta màgica, però sí un ingredient bàsic: l’exercici d’un peri-odisme amb valor per a la nostra comunitat o comunitats. Així ho confirmen organitzacions de reconegut prestigi en l’estudi de l’activitat periodística, com el Reuters Institute for the Study of Journalism, l’American Press Institute, el Nieman Lab, el Tow Center for Digital Journalism, la International News Me-dia Association (INMA) o el Knight Center for Journalism in the Americas.

Amb tot, la consecució d’un periodisme amb valor no depèn exclusiva-ment d’un treball informatiu de qualitat, sinó que és producte d’una estratè-gia prèvia que impregna cadascuna de les àrees empresarials. El periodisme digital amb valor. Claus per a la sostenibilitat de la premsa no és només un llibre sobre com els diaris digitals poden obtenir més ingressos, sinó que és

Introducció

12 / El periodisme digital amb valor. claus per a la sostenibilitat de la premsa

una publicació que detalla el camí que cal seguir, des de la confecció d’una proposta de valor i una filosofia d’empresa fins a la implantació d’un model de subscripció, per tal de generar un interès del lector que es tradueixi en un model de negoci sostenible a llarg termini. És probable que la majoria de di-aris digitals no es puguin sustentar en un futur immediat només amb la publi-citat, a excepció d’aquells projectes amb una estructura de personal i un abast limitats, per la qual cosa s’han de buscar vies alternatives d’ingressos, princi-palment, a través del públic. Murs de pagament, donacions o nous productes informatius són algunes des les tendències seguides internacionalment que a poc a poc arriben a Espanya i Catalunya. No obstant això, està per veure publicitat i les subscripcions podran finançar per si mateixes unes estructures empresarials àmplies i sòlides, així que els editors hauran de buscar productes i serveis paral·lels a la tasca de redacció.

El llibre es divideix en tres parts. En la primera analitzo quines són les crisis patides pel periodisme, en general, i la premsa, en particular, amb la disrupció digital. La caiguda de les vendes i la publicitat en paper, l’aposta per uns continguts immediats i fàcils, la tergiversació dels fets, l’escassa in-teracció amb l’audiència, la dependència en la distribució respecte dels grans gegants tecnològics i la incapacitat per rendibilitzar la publicitat digital són les debilitats descrites. La segona part tracta els mateixos problemes citats anteriorment però des d’un punt de vista propositiu. Estableixo les bases per exercir un periodisme amb valor. Algunes de les claus són la consecució de la independència econòmica, l’aposta per l’anàlisi i el context, la recuperació del rigor informatiu i de les regnes de la distribució informativa, l’establiment d’una coordinació simple i efectiva amb nous perfils professionals o l’opti-mització de la publicitat. Finalment, aprofundeixo en les maneres de teixir els sistemes de subscripció prenent com a exemple els casos d’èxit internacional i la gran quantitat d’investigacions acadèmiques al voltant d’aquesta temàti-ca. L’eficàcia de cadascun dels elements estudiats depèn del conjunt, és a dir, una estratègia centrada en l’usuari no serà possible si descuidem reforçar la nostra identitat com a marca o si disposem d’un equip descoordinat, per més que escoltem el públic i apostem per temes propis. No s’hauria d’executar cap decisió sense una planificació i discussió prèvies.

La literatura al voltant dels models de negoci de la premsa digital als Estats Units i a Europa és força àmplia (Jarvis, 2014; Picatto, 2016; Fogel, 2016; Nafría, 2017; Kleis Nielsen, 2017; Küng, 2017; Bell, 2018; Saroff, 2018; Cerezo, 2018), així com la seva teorització des d’una òptica espanyola (Bassets, 2013; Casinos, 2013; Casero-Ripollés, 2014; Campos-Freire, 2015; López García, 2015; Sáez, 2015; Rusiñol, 2016; Noguera, 2016; Torné, 2017; Salaverría, Martínez Costa i Breiner, 2018; Mayoral, 2018). En canvi, les pu-blicacions amb un punt de vista català són més escasses; destaquen diversos

Introducció / 13

estudis sobre la premsa de proximitat (Fontdevila, 2014; Yarza, 2016; Navar-ro, Coll i Piñero, 2017; Crusafon, 2017).

Per tal de concretar al màxim els conceptes teòrics desenvolupats de ma-nera genèrica, el llibre conté una àmplia perspectiva sobre el sector de la premsa digital a Catalunya, amb una anàlisi detallada sobre dues publicacions de paper que s’editen aquí, però que tenen una perspectiva espanyola —La Vanguardia i El Periódico—, dues més nascudes directament a la xarxa i amb un punt de vista exclusivament català —Ara i Vilaweb— i un tercer grup que representa els diaris locals o especialitzats —Reusdigital.cat i Crític. Les seves experiències, compartides a través d’entrevistes a consellers delegats, directors i responsables dels mitjans, serveixen com a fil narratiu a patir de la segona part i com a exemples positius o negatius —el lector podrà llegir les entrevistes senceres en l’apartat d’Annexos. Així mateix, cito nombrosos casos de diaris digitals espanyols i internacionals que han aplicat estratègies de negoci centrades en l’usuari.

Una de les qüestions que més reivindico en aquesta publicació és que els diaris digitals han de cultivar una mirada pròpia i profunda sobre la realitat que els envolta. Han de fugir de l’actual homogeneïtat en els continguts. De la mateixa manera, les propostes de literatura sobre els mitjans de comuni-cació que em semblen més interessants són aquelles que mesclen una base acadèmica sòlida i l’experiència professional. Amb més de deu anys a l’es-quena practicant el periodisme digital a Catalunya, amb l’impuls des de zero dels projectes de Reusdigital.cat, Lanova Ràdio o Infocamp i la col·laboració amb mitjans nacionals o especialitzats, com El Punt Avui, la Xarxa de Co-municació Local o CMDsport, he acumulat unes vivències que es veuen re-flectides en les següents línies. El periodisme digital amb valor. Claus per a la sostenibilitat de la premsa neix també d’una mirada personal crítica però alhora constructiva, amb la proposta d’un nou model de negoci que aspira a l’eterna utopia de la independència editorial i econòmica. Per això, en certs moments de l’escriptura adopto un to més propi de l’assaig. Algunes de les idees expressades es basen en experiències personals i d’altres, ben segur que rebatibles, aspiren a obrir un debat serè en el sector periodístic.

D’altra banda, el lector comprendrà que les evolucions informatives, em-presarials i tecnològiques de la premsa digital són frenètiques i que algunes no s’han pogut recollir en un text que es va tancar el juny de 2019. Ben segur que hi pot haver matisos o detalls que es poden modificar en el moment de la lectura, però la base del llibre es manté intacta: com es pot teixir un perio-disme digital amb valor que situï el lector al centre dels nostres esforços, que generi més fonts d’ingressos i que recuperi la credibilitat perduda.

No voldria acabar aquesta introducció sense donar les gràcies a tots els periodistes amb els quals he treballat alguna vegada en la meva vida profes-

14 / El periodisme digital amb valor. claus per a la sostenibilitat de la premsa

sional, especialment als companys de Reusdigital.cat; al Departament d’Es-tudis de Comunicació (DEC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), per acompanyar-me en la meva trajectòria acadèmica i brindar-me l’oportunitat d’exercir com a professor; al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, comandat per la Carme Teixeiro, sense el qual no hauria accedit a una enorme quantitat de referèn-cies bibliogràfiques; a l’Ismael Nafría, pels seus consells valuosos i l’excel-lent pròleg; a les persones entrevistades, per haver acceptat la participació en aquest llibre; a totes les amistats que m’han ajudat amb la revisió del text; a la meva família, pel suport incondicional; i, especialment, a la meva companya de vida, que tants dies m’ha vist assegut davant l’ordinador. Gràcies, Mercè, per ser-hi.