i �

R4Col·lecció Recerca / 4

EL 9 NOU. 30 aNys dE pERiOdismE cOmpROmès

miquel mirambell i Fargas, Roger molas i alsina, marcel Ramírez i papell

i �

Edició a cura de Josep Comajoan i Ignasi Roviró.

Primera edició: novembre del 2009. © de l’edició: Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants.

© dels textos: els autors. © de les fotografies: EL 9 NOU.

Fotografia de portada: El president Josep Tarradellas saludant des del balcó de l’Ajuntament de Tona per Sant Jordi de 1978, en el que era la primera visita a Osona després

de la restauració la Generalitat. Autor: Jordi Puig.

Impressió i maquetació: Premsa d’Osona S.A. / Artyplan S.A.

Dipòsit Legal:

ISBN: 978-84-612-3673-2.

Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre no podrà ésser reproduïda per cap mitjà sense prèvia autorització escrita de l’editor.

EL 9 NOU. 30 anys de periodisme compromès

i �

R4Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants

EL 9 NOU. 30 aNys dE pERiOdismE cOmpROmès

miquel mirambell i Fargas, Roger molas i alsina, marcel Ramírez i papell

i �

L’edició d’aquest llibre ha estat possible amb el suport de:

i �

Presentació

Quanainicisde1978Osonaestavapuntdepresenciarelnaixementd’EL9NOU,latransiciópo-

líticaavançavalentamentilesinstitucionsdemocràtiquestotjustcomençavenacaminar.AOsona,

lacomissiódelsvint,reunidaalParadordeVic,redactarial’EstatutdeSau;aMadrid,els7parla-

mentarisquevanserbatejatscoma“paresdelaConstitució”redactarieneltextdelaCartaMagna

queencaraavuiésvigent i faltavaunanyper lesprimereseleccionsmunicipalsde la incipient

democràcia.

ElmarcjurídicenquènaixiaEL9NOUeramoltdiferentdel’actual.AtotCatalunyaressonavenels

critsdellibertat,amnistiaiestatutd’autonomia,peròelspodersfàcticscontinuavenestanenmans

delsquehaviengovernatdurant40anys.Enelmónlocal,latransicióesnotavapocielsmitjansde

comunicacióqueexistienaOsonaencaranohavienfetelpasquedemanavenelsnoustemps.En

aquellescenarivairrompreEL9NOU,senseprejudicis,ambganesdefertransparenttotallòque

fins aleshores havia estat opac i sobretot amb voluntat de servir a la gent i al seu territori.

Lesprimeresedicionsd’EL9NOUvansorprendreperlavalentiaiclaredatambquètractavales

informacions,sobretotencomparacióambelsmitjansdelacompetència.Larespostadelpúblicva

sorprendreelsmateixospromotorsdelprojecte,queesperavenvendre3.000exemplarsiquealcap

d’unanyjan‘imprimien9.000.Seguramentquetotilesincertesesdefutur,EL9NOUvanéixeral

llocadequatienelmomentprecís,id’aquívavenirelseuèxitinicial.

Malgrathavernascutenelmoment idoni,EL9NOUhatingutèpoquesdetotdurantelsseus

trenta anys llargs de vida. Però per sobre de tot s’ha mantingut fidel als seus principis fundacionals

ihaestatcapaçdeconvertir-seenunreferentdelapremsalocalicomarcal,elquearase’ndiu

deproximitat.EL9NOUésundelspocsprojectesculturals-empresarialsquehasortitd’Osona

is’haimplantatenaltresterritoris.Aixòhaestatpossiblegràciesa laprofessionalitzaciódetota

l’estructuradePremsad’Osona(Prosa), l’empresaeditora,per lavoluntatd’innovaren lacomu-

nicació de proximitat, des de la fidelitat a un model de premsa, i sense caure en el parany de trair

lasevacondiciódemitjàlocalicomarcal.Peralgunselperiodismedeproximitatésmenor,comsi

diguéssimelgermàpetitdelperiodismed’informaciógeneral,peròperanosaltresésperiodisme

enmajúscules,tannecessariiconvenientcomhopuguiserl’altre.

i �

EntrentaanyslasocietatosonencahacanviatdemanerasubstancialiEL9NOUn’haestattes-

timoniprivilegiat.Elperiòdics’haadaptatalscanvissocialsihainformatdetotallòquepassava

al seu territori sense fer concessions, sense arrugar-se en els moments clau i sotmetent-se als

controlsdequalitatdelaprofessióperiodística:elCodiDeontològic,elConselldelaInformaciói

elsCriterisIdeològicsdeProsa.Semprehemtingutclarquelainformació,lainterpretacióil’opinió

podencontenirerrorsqueocasioninperjudicisapersonesiperaixò,apartdelscontrolsinterns,des

d’EL9NOUenssotmetemalsmecanismesd’autoregulaciódelaprofessióperiodística.

EltreballrealitzatperRogerMolas,MiquelMirambelliMarcelRamírez,tresalumnesdeSantMi-

quel,sobrelahistòriad’EL9NOUhaservitperanalitzarelrecorregutdelperiòdicdurantelsseus

primersanysdevida.Haestatunbonexerciciperrepensarelcamírecorregutiveureelpaperd’EL

9NOUenlainformaciódeproximitatilaprojeccióquel’empresaeditorahatingutalterritori.Aquest

éselprimerllibrequeespublicasobrelahistòriad’EL9NOUil’esforçrealitzatpelstresjovesestu-

diantshavalgutlapena.Esticsegurquealespàginesquesegueixenhitrobareurespostaamoltes

preguntessobrelahistòriad’undelsperiòdicsquevanéixerdurantlatransicióiques’hafetunlloc

enelpanoramacomunicatiucatalà.

Desd’aquívoldriaexpressarlamevagratitudalstresautorsdeltreball,alcol·legiSantMiquel,al

seudirector,IgnasiRoviró,aJosepComajoand’EL9NOU,ques’haencarregatdelacoordinació,a

l’AjuntamentdeVicperlasevaesponsoritzacióiatotselsquehihancol·laborat.

JordiMoletiCateura

Director general d’EL 9 NOU i d’EL 9 TV

i �

· La història d’EL 9 NOU

· Entrevistes

i �

Introducció

EL9NOUvanéixerl’any1978ihaestatdesdelsseusinicisunreferentdinslapremsaosonenca

iunmitjàdecomunicacióatenirencompteanivelldepremsacomarcalaCatalunya.JaumeGuilla-

met, reconegut especialista en aquesta matèria, ja va manifestar l’any 1983 la següent afirmació:

“L’aparició d’EL 9 NOU (1978) significa una novetat important, no sols perquè trenca el mo-

nopoli de l’antic setmanari oficial, recentment privatitzat, sinó perquè a més el supera àm-

pliament i crea un públic lector propi en català, assolint aviat superar els 10.000 exemplars

de difusió, xifra insòlita a la premsa comarcal. EL 9 NOU esdevé aviat un fet excepcional i

un punt de referència obligat entre la premsa comarcal.”

Actualment, si consultem les dades de difusió del periòdic controlades per l’Oficina de Justificació

delaDifusió(OJD),podemveurequeEL9NOUcontinuaocupantunaposiciócapdavanteraenel

panoramamediàticcomarcalcatalà:ladifusiómitjanadelasevaediciód’OsonaielRipollèsvaser

de9.317exemplarsentreelgenerieldesembrede2007,experimentantunlleugercreixementres-

pected’anysanteriors.LaxifraésrelativamentinferioraladonadaperJaumeGuillametaprincipis

delsvuitanta,jaqueellnomésesrefereixal’ediciódeldivendresiladel’OJDéslamitjanadeles

deldillunsieldivendres.

LapremsaaOsonadurantelfranquisme

Lapremsacomarcald’Osonavaestardominadaperunsolsetmanari,Ausona,creatl’any1942

com a setmanari fidel al règim franquista, després de tres anys sense mitjans informatius a Oso-

na.

L’Ausonadeprimersdelsanyssetantaescaracteritzavapertenirpocainformaciólocal,sempre

donadadesdelpuntdevistadelrègim,jaqueelsetmanaridepeniaexclusivamentdelaDelegación

Provincial de Prensa y Propaganda del Movimientoicomatal,eralasevaveualacomarca.

AquestasituacióvaprovocarqueelsarticlespublicatsaAusonafossinunabarrejad’informaciói

opinió,pertaldetenircontroladal’opiniópúblicarespectealadictaduradeFranco,inotractessin

temesimportantsperlacomarcacomlasituaciódedeterminadesempreses,perexemple,davant

congelacionssalarials;successos,odebatssobreinfraestructures,comlareivindicaciód’unnou

hospital.

Durantelsanysseixanta, l’Ausona havia viscutuna tímidaoberturaanivellde redacció,amb

i �i �

méscontingutsinformatius,menysopinió,reportatges,secciódemúsica....Aquestfetprovocaque

elsetmanarivisquielseumomentdemàximaesplendor,amblavendaamésde3.000famílies

osonenquesielpasde8a12pàgines.

Ambl’inicidelsanyssetanta,l’Ausonainiciaunaèpocadedavalladaenuncontextdecanvisocial

ipolític,lamortdeFrancoielpasdeladictaduraalademocràciaqueelsetmanarinosapseguir:

segueixutilitzantideesoreferènciesfranquistesdesprésdelamortdeldictadoricontinuaambla

políticaquenototésnotícia,publicant-nesolamentlesqueinteressenaladirecciódelsetmanari.

L’ediciódelsetmanarivapassaralafamíliaCampàelmaigde1977,sotaladirecciódeJuanSe-

guraPalomares,quevadecidirtornaracomençarlanumeraciódel’Ausona.Totiaixí,elsetmanari

noperdelseu rostreultraconservador.Aquestasituaciós’accentuaràamb lagestaciód’unnou

setmanariperlacomarca,queméstards’anomenaràEL9NOU.

Lapreparaciód’EL9NOU(1971-1978)

Laprimeratrobadadocumentadaperconcretarlacreaciód’unnousetmanarialternatiuaOso-

naesduuatermeelmarçde1971alCasald’AccióCatòlica,alcarrerdeSantJustdeVic.Durant

aquestareunióesposasobrelataulaunprojecte,ambelcorresponentpressupost,perlacreació

d’un setmanari de dilluns a la tarda, ja que fins a les dues del migdia només podia sortir l’Hoja del

Lunes.

L’actualpresidentdelConselld’AdministraciódePremsaOsona,SA (PROSA),empresaeditora

d’EL9NOU,MiquelCodina,vapublicarenel23èaniversaridelperiòdic lesdadesdelprojecte,

algunesdelesquals,pelseuinterèsdocumental,reproduïm:

·Elsetmanarihaviadeserdelamidad’El Correo Catalániteniruntiratgede3.000exemplars,

ambungruixde8pàginesiunpaperde60g/m2.

·Elpersonalhaviad’estarformatperundirector(ambcarnetdeperiodista),unadministrador,un

compaginadoriunredactorencap,ielsetmanariteniaunperíodedeprovade6mesos.

·AquestprojectevaserenviataungabinetdeBarcelonaencarregatdelpressupost.

·Laimpremtaestavapressupostadaen15.700pessetesperedició:paper,composició,compagi-

nacióitiratge.

·Elcostdelpersonalerade36.495pessetesmensuals,incloentelpersonalesmentatanterior-

mentméselsdiversoscol·laboradors.

·Les instal·lacionsnecessitavenuna inversióde100.000pessetes,comptantmobiliari i4o5

màquines d’escriure, i el local 5.000 pessetes mensuals pel lloguer d’una oficina de 80 m2.

i �

i �0

la gestació d’El 9 NOU El Casal Sant Just de Vic acollia, durant el 1977, les reunions en què es preparava la sortida del nou mitjà. A la foto, d’esquerra a dreta, Jaume Collell, Carme Font, Ramon Besa, Ferran Font, Salvador Sala, Eusebi Coromina, Xavier Ylla-Català i Vicenç Lozano.

Anys d’efervescències democràtiques A l’esquerra, propaganda electoral amb motiu de les eleccions al Senat de 1977. A la dreta, elaboració d’un mural per la llibertat d’expressió, a l’antic camp de futbol del Vic.

JORDI PUIG

JORDI PUIG

i ��

·Perúltimesvandescriureunseguitdenecessitatseconòmiques:832.541pessetesperinversió

ipels6mesosdeprovasenseingressos;2.500exemplarsdevendaa5pessetesapartirdel

setèmesi24.755pessetesdepublicacióperedició.

Totielsesforçosperelaboraraquestprojecte,alaprimerareuniósolamenthivanassistiruna

dotzenadepersones.MiquelCodinacreuqueel“radicalismeideològicipocconsensestratègic”

vanserfactorsdeterminantsperlapocaparticipació.

Laprimerareunióformaldelaqualestéconstànciadelques’acabariaconvertintenEL9NOU

esvaduratermeel1976,anyenquèPremsad’Osona,SAjaésadmesaenelRegistred’empreses

periodístiques,ambl’objectiudecrear,enparaulesdeMiquelMacià,“unsetmanarid’informació

generaldescentralitzatiindependent:sónelspassosprevisalasortidad’EL9NOU”.

Elsassistentsaaquestareunióde1976vanserXavierYlla-Català,JosepCoromina,FerranFont,

JosepYlla,RamonOrriols,JordiPuig,JoanVila,RamonSerra,LluísdePlanell,RamonBallaró,Euse-

biCoromina,VicençLozano,JosepRomeuiJosepMasoliver.

ElsetmanarijarepabansdenéixerelsuportdelesforcesdelaPermanentComarcaldel’Assemblea

deCatalunya,pelfetdetrencarelmonopoliinformatiudel’Ausona.Elprojecteveulallumel1978:

Premsad’Osona,SAhaviarecaptataccionsa1.000pesseteslaunitatelsdosanysanteriors,du-

rantelsqualsesvaescollirelnomd’EL9NOU,davantd’altrescomLa PlanaoL’Escletxa.

Elsaccionistestenienunvotperpersona,independentmentdelnombred’accionsqueposseïs-

sin, ienaquestgrupd’accionisteshiestavenrepresentadestotes lesforcesdemocràtiques,des

d’Unión de Centro Democrático (UCD) fins al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).

ElprimerdirectordelsetmanarivaserelperiodistataradellencRamonSerra,jaqueeldirector

d’undiariosetmanarihaviadeser,perllei,titulatenperiodismeitenirelcarnetcorresponent.Ra-

monSerranoformavapartdelgrupinicialperòvaincorporar-s’hipocsmesosdesprés.Totiaixí,pel

fetdetreballaraBarcelona,RamonSerravahaverdedelegarmoltesfuncionsalprimersotsdirec-

tor,FerranFont,queesconvertiriaenelsegüentdirectordelperiòdic.Aquestprimercosderedacció

estavaformatperRamonSerra,FerranFont,LluísdePlanell,EusebiCoromina,JosepMasoliver,

VicençLozano,CarlesMolist,JaumeCollell,JordiPuigiMiquelMacià.

El5degenervaarribarelpermíspercomençarlaredacciódelsetmanari,quevaculminareldia3

demarçamblapublicaciógratuïtadelnúmero0pertotalacomarca,ondestacauneditorial,titulat

“Unsetmanarinouperaunacomarcavella”,quealhoraésunadeclaraciód’intencions:“El9NOU

volserunaeinaqueajudiaferunacomarcaiunaCatalunyaalamidadelamajorpartdelsseus

habitants.EL9NOUnoésnivolserdecapgrupdeterminat,tantsiestractad’organismespolítics,

i ��

econòmicsoreligiosos.Intentaràdeserunmiralliunaeinaalserveidelacomarca.”

Elnousetmanaripassadiversosproblemeseconòmicsenelsseusprimersdies,comesdenota

a l’editorialdelsegonnúmero(tercernúmerosis’inclouelperiòdicdel3demarç,consideratel

número 0), titulat “Publicitat i Independència”, del dia 17 de març: “...només té dues fonts de fi-

nançament:lavendailapublicitat.Preveientquelavendanocobreixnidebontroslatercerapart

delquevalunnúmero,enshemdevalerdelapublicitatcomafontprincipal...”(...)“Enshiveiem

obligats...”.Aquestésl’inicid’EL9NOUcomasetmanari,queaugmentaràelseutiratgedeforma

considerableambelpasdelsdies.

Elsprimersanys(1978-1983)

Durantelsprimersanysd’històriad’EL9NOU es confirma que les idees dels assistents a les re-

unionsprèviesanavenpelboncamí:ViciOsonanecessitavenunnousetmanariqueesdiferenciés

delcontrolideològicdel’Ausona.Perexemple,EL9NOUvaportaratermeprojectesambiciososi

innovadorscomlasèriededebatssobrelaConstituciópublicatselsmesosanteriorsal’aprovació

d’aquesta.

Aquest fetquedademostraten lacomparacióde tiratgesdel setmanari:a laprimerapartida,

3.000exemplarspersetmana,mentrequeal1980-81laxifraésd’aproximadament12.000exem-

plarssetmanals.Aquestcreixementdepúblicesdeualfetquemoltpúblicnolectordurantl’època

del’AusonacomençaallegirunsetmanaricomarcalambEL9NOU.

AmbaquestesdadesEL9NOUesconverteixenundelsperiòdicsdeCatalunyaambuníndexde

vendamésalt (nombred’exemplarsvenuts/totald’habitants),elqueprovocauna lògicamillora

pelsetmanari,ambunaugmentconsiderabledelapublicitat,comesdemanavaenl’editorialdel

tercernúmero,esmentatanteriorment.Totiaixí,actualments’haetiquetataquestaetapacoma

“noprofessional”pelfetqueelsredactorsnoteniendedicacióexclusivaalperiòdic,compassarà

posteriorment.Ladirecciódelsetmanarivacanviarel1979quanRamonSerravadeixarelseulloc

al’anteriorsotsdirector,FerranFont,quehaviadirigitEL9NOUdesdelasevacreacióperquèSerra

treballavaaBarcelona.

Elnoudirector,advocatdeprofessió, lideraunnouimpulsdelsetmanarienorganitzar laseva

expansió:el3demarçde1981,tresanysdesprésdelnúmero0,EL9NOUvaexpandir-setem-

poralmentiterritorialment:vapassardesersetmanal(divendres)aserbisetmanal(elsdivendres

ielsdimarts,encaraqueméstardpassariaaldilluns); iesvacomençaradistribuiralRipollès.

L’expansió territorial va significar augmentar el nombre d’exemplars però no es va plantejar crear un

i ��

Amb el president Josep Tarradellas Una delegació d’EL 9 NOU amb al president de la Generalitat durant el Congrés de Periodistes Catalans al Palau de Congressos de Barcelona, el 1978. D’esquerra a dreta, Ferran Font, Jaume Collell, Josep Tarradellas, Josep Masoliver, Joan Solà i Vicenç Lozano.

la rotativa de Terrassa Durant els primers anys des de la sortida del bisetmanari, EL 9 NOU s’imprimia als tallers Gratesa, de Terrassa.

JORDI PUIG

JORDI PUIG

i ��

altre setmanari específic per una altra comarca, com passaria vuit anys més tard.

Ferran Font va deixar el seu lloc el març del mateix any en benefici del periodista i actor Jaume

Collell, que dirigiria el periòdic fins al setembre de 1983. El nou director defensava l’autenticitat de

l’inici del diari quan el setmanari va impactar pel seu tractament de les notícies i, fins i tot, va ser

acusatdesensacionalista.

Finalment,elsetembrede1983,JordiMoletesvaconvertirenelnoudirectord’EL9NOUquan

JaumeCollellvadeixarelseullocperpassaratreballaramblacompanyiateatralElsJoglars.Amb

l’arribadadeJordiMoletaladirecciódelbisetmanaris’iniciaunaetapapocvistosaperòmoltim-

portant:laprofessionalització.

Laprofessionalització(1983-1989)

Aquestanovaetapas’iniciaambl’objectiudelnoudirectordeprofessionalitzar laredacciódel

periòdicosonenc.Apartirde1983començalaprioritzaciódelesnotícies,situant-lesendiferents

seccions segons la seva importància; es comencen a firmar les notícies, i es produeix un canvi en el

dissenydeldiari,ressaltantlaportadaicontraportadacomunesdelespartsmésimportants.

Coincidintamb lamodernització,elConselld’Administraciódua termeuncanvi importanten

elsestatuts:laparticipacióal’empresapassaasersegonselcapital,ésadir,commésaccions

posseeixisméspossibilitatstensdeparticiparenlesdecisionsdel’empresa.Iésquel’any1988la

professionalitzaciódel’empresahaviaarribataundelsseuspuntsàlgidsdetotalasevahistòriai

ésaleshoresquanEL9NOUesplantejaelcanvienelsestatusdelasocietat.DesdelsinicisdePre-

msad’Osona,SA(PROSA)esfeiaservirunsistemaqueambeltempsielcreixementdel’empresa

vaquedarobsolet.Cadaaccionistanomésdisposavad’unvotenlesjuntes,independentmentdela

quantitatdedinersquetinguésinvertitsenlasocietat.Lanovafórmulaesvatraduirenelfetque

cadaaccionistadisposavad’unnombredeterminatdevotsenfunciódelcapitalaportat,ésadir,

quel’accionistaquetinguésmésd’un50%delesaccionsteniaeldretdedirigirl’empresa,enla

mesuraquedisposavadelamajoria.

Aquest canvi va significar un progrés per al Grup, en la mesura que s’oferia un estímul nou als

empresarisal’horad’invertirenl’empresajaqueaportarmésdinersalasocietatesveiarecom-

pensat.Abansnohihaviaaquestestímul,jaqueelfetquefosindiferentlaquantitatdedinersque

s’aportavaenrelacióambelsvots,provocavaquecapaccionistaarrisquésperquèerainútil,jaque

no hi havia cap benefici pel fet d’aportar més diners.

i ��

Caldestacarlamodernitzacióquevaviurelaredacciól’any1987quanesvaposarenmarxala

sevainformatització:esvancanviarlesmàquinesd’escriureperordinadors.

Durantelsanys1986-1987PROSAintentaaconseguirunanovaexpansió,niterritorialnidepe-

riodicitat,sinódemitjà.L’AjuntamentdeRipolldisposavad’unaemissora,ivaarribaraunacord

degestiódelamateixaambPROSA.Dosanysméstard,esvadecidirtirarendavantunprojecte

arriscat:unaltreEL9NOUperaunaaltracomarca.

L’expansióalVallès(1989-1997)

El1989ésunanyimportantenlahistòriad’EL9NOUpelfetqueladirecciódelperiòdic,portada

perJordiMolet,decideixemprendreunainversióarriscada:esvolcrearunaltreEL9NOUpelVallès

Oriental.Aquestcanviésméstranscendentquel’expansióalRipollèsperquèl’any1981noméses

vaaugmentarelterritoridedifusió,mentrequeenelcasdelVallèsOrientals’optapercrearunnou

periòdic, iaquestadecisióprovocaqueesdupliquitotelcosderedacciódelbisetmanarideVic.

La decisió final acorda que la seu fixa del nou grup de periodistes sigui a Granollers, des d’on es

començalapublicaciódelnouperiòdic.

Ambaquestpasladirecciód’EL9NOUvaveurecomescompliaambèxitlasevaidead’expansió.

Aquestèxitvadonarforcesperlasegüentdecisiódel’empresa,quenovatenirl’èxitesperat:la

implantaciód’EL9NOUalVallèsOccidental.Perduratermeelseuobjectiu,l’empresavaadquirirel

setmanariL’Actualitat de Terrassa,quehaviadeserl’embriódelfuturdiaricomarcaldereferència.

Perintentaraconseguiraugmentarelpúblicd’aquestacomarca,EL9NOUvallançaralmercatdos

bisetmanaris,EL9NOUdeTerrassaieldeSabadell.Passatsunsmesos,iveientl’escàsèxit,esva

decidir unificar els dos bisetmanals en EL9NOUdelVallèsOccidental,ambpublicaciódiària.

Aquestnouprojectevaaugmentarconsiderablementlesdespesesdel’empresaque,encompro-

varelrelatiuèxitdel’ediciódelVallèsOccidental,vadecidirfusionareldiariambEl PuntdeRubí.El

Evolució del capital social de Premsa d’Osona, S.A. - PROSAData de l’escriptura Concepte Import Accions Valor de l’acció Capital Resultant26/10/1976 Constitució 1.100.000 ptes. 1.100 1.000 ptes. 1.100.000 ptes.01/02/1980 Ampliació 500.000 ptes. 500 1.000 ptes. 1.600.000 ptes.09/11/1990 Ampliació

càrrec a reserves16.000.000 ptes. 16.000 1.000 ptes. 17.600.000 ptes.

18/05/1992 Ampliació 18.400.000 ptes. 18.400 1.000 ptes. 36.000.000 ptes.31/01/1996 Ampliació 24.000.000 ptes. 24.000 1.000 ptes. 60.000.000 ptes.27/05/1997 Ampliació 40.000.000 ptes. 40.000 1.000 ptes. 100.000.000 ptes.12/01/2001 Redefinició capital 6’01 € 601.000 €11/05/2007 Reducció -180.300 € -30.000 € 6’01 € 420.700 €

i ��

resultatd’aquestafusióvaserEl 9 Punt,peròalcapdepocelperiòdicesvafusionaramblaresta

d’edicionsd’El Puntalescomarquesbarcelonines,ivancrearl’ediciódeBarcelonad’El Punt.

AquestaempresadutaatermealVallèsOccidentalésl’únicpropòsitimportantnocomplertperla

direcciód’EL9NOUentotselsseusanysd’història.

En finalitzar aquests moviments empresarials, EL9NOUvaquedarorganitzatendosbisetmana-

ris,unperOsonaielRipollèsil’altrepelVallèsOriental.Aquestasituacióencaraesmantéactual-

ment.

L’entradaalatelevisió(1997-2004)

Ladirecciód’EL9NOUcontinuaambl’afanyd’aconseguirfercréixerl’empresail’any1997s’entra

enelsectordelatelevisió.Peraconseguiraquestobjectiuescrea,juntamentambpersonesdel

VallèsOriental,CatalanadeTelevisióLocal(CTV),unaproductoraqueofereixserveisaudiovisuals.

Aquesta productora va obtenir concessió per gestionar les televisions municipals de Granollers,

Mollet i les Franqueses. Tot i així, l’objectiu final continuava passant per fer un canal de televisió a

Osona.

Ésnecessariexplicarmoltbreumentlaregulacióvigentl’any1997:lesonesdetelevisiósónpro-

pietatdel’Estat,quetreuaconcurslesconcessionsperemetrepertelevisió.ACatalunhya,però,no

es va convocar cap concurs fins a l’entrada de la televisió digital terrestre (TDT), l’any 2006. D’altra

banda, l’any 1995 es va aprovar una llei sobre televisions locals que afirmava que les televisions

amb emissió regular fins al mateix any tenien dret a continuar emetent fins al següent concurs, que

noesvaarribaracelebrarmai.

EL9NOU,ennoaconseguircapcanaldetelevisió,decideixbuscar-neunqueestiguésemetent

abansdel’any1995,quetinguéselsdretshabilitats,amblaintenciód’adquirir-lo.Hihadiverses

propostessobrelataulaperòdurantel2003-2004s’aconsegueixunacordambelspropietarisde

latelevisiódeGurb,creadaaprincipisdels80,percomprarelsseusdretsd’emissió.Ambaquest

tracte,el24desetembrede2004s’inicial’emissióregularenobertd’EL9TV.

Enl’actualitat,elgrupPremsaOsona,SA(PROSA)participaendiversescompanyiescomCatalana

deTelevisióLocal,MitjansAudiovisualsd’Osona,RevistaPresènciaiComitAudiovisual,entrealtres,

peròenrelacióambelbisetmanaricaldestacardiversesdadespertanyentsal’exercicide2007:

[veure pàgina 18].

i ��

Neix El 9 TV L’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va presidir el 17 de setembre de 2004 la inauguració d’EL 9 TV. A la imatge, el president del consell d’administració de Premsa d’Osona S.A., Miquel Codina, escolta la intervenció de Maragall durant la festa de presentació, a la plaça del Bisbe Oliba de Vic.

JORDI PUIG

i ��

Dadesdel’exercicide2007d’EL9NOU(edicions d’Osona i el Vallès Oriental)

-Facturació:7,5milionsd’euros.

- Resultat brut: 950.000 €

-Difusiód’EL9NOU:

-Osona/Ripollès:9.317exemplarssetmanals.

-VallèsOriental:4.442exemplarssetmanals.

-Subscripcions:7.150(enelsdosterritorisdedifusió).

Enrelacióamblaplantillaprofessional,aquestaestàformadaper110persones,repartidesenla

direcció(10),laredacció(45),elscomercials(21),elsadministratius(9),elstècnicsdeso,càme-

res...(11),elsrepartidors(11)iperúltim,elsauxiliars(3).

EL 9 TV, creat l’any 2004, va tenir una inversió inicial de 800.000 € i un pressupost anual de

500.000 €. Com a últimes dades, el finançament del grup EL9NOUprovéun34%delavendaa

quiosc,mentrequeel66%restantprovédelapublicitat,fetquedemostralaimportànciad’aquesta

enelsmitjansdecomunicacióactuals.

Perúltim,calressaltarlaimportànciaquehatingutelbisetmanariEL9NOUaOsonaielRipollès

ilaCatalunyainteriorengeneral,comdemostralasevaevolucióascendentdesdelasevacreació

(de3.000exemplarsdetiradaagairebé15.000)ielfetqueelbisetmanarimantinguil’increment

enuncontextdifícilperalsmitjansdecomunicacióescritsacausadel’apariciódelesnovestecno-

logies.

Elsegrestd’unaedició

L’ediciód’EL9NOUviuunade lessetmanesmésconvulsesel23d’octubrede1981,ambel

número208.Elperiòdicd’aquelldiaconteniaunallargaexplicaciósobrelaimplicaciódelbisetma-

narienunjudici:feiatresanys,ungrupdeperiodistesd’EL9NOUhaviaescritunreportatgesobre

uncentreperamalaltspsíquicsubicatalpobledeTaradellondenunciavenlesmalescondicions

higièniquesquepatienelsseuspacients.Aquestreportatgevaportarlapropietàriad’aquestcentre

adenunciarlaredacciódelbisetmanariosonencperinjúriesicalúmnies.Aquestprocésvadurar

tres anys, i va finalitzar amb una sentència contrària a EL9NOU,jaqueresoliaqueaquesthaviade

pagarunmiliódepessetes.

EL9NOU,seguintamb laseva tendènciaatrevida,vadedicarelperiòdicdel23d’octubrede

1981,quanesvaconèixerlasentència,aexplicartotselsfetsocorregutsitambédenunciarelque

i ��

creienqueeraunasentènciaequivocada.Aquestperiòdicvacomençaradistribuir-sedelestres

delatardaalescinc,peròalessiseljutgedeVic,RubénBlasco,vadecretarsegrestaraquesta

edicióperlescrítiquesqueincloïa.Immediatamentlaredacciód’EL9NOUvarebreaquestanotícia

ivacomençarelstràmitslegalsperdescobrirelmotiudelsegrestament.Sorprenentment,eljutge

comunicaqueaquestesdeuaundibuixqueil·lustralainformaciósobreeljudicialgrupd’extrema

dretaFuerzaNueva.Tot iaixí,explicaqueelsapartatsquesónobjectedesanciósón l’editorial,

algunsfragments(p.7i9)ieldibuixesmentat.

Cal destacar que al Ripollès no es va segrestar aquesta edició fins l’endemà al migdia.

Sabentqueeljutgenoaixecaràelsegrestament,elconsellderedacciódecideixposarenmarxa

unasegonaediciódelnúmerosuprimintelstextossancionats.Esdedicatotalanit(delaunaales

cincdelamatinada)altiratgeitransportd’aquestaedició.Alaunadelmigdiadeldiasegüent,la

segonaedicióesvenambnormalitatatotselspuntshabitualsdevenda.

El número següent, del dimarts 27 d’octubre, està majoritàriament dedicat a aquest segrest,

titulat“Mostresdesolidaritatarrandelsegrestament”,ondestacalacontraportada,queexplica

l’impactemediàticquevasuposaraquestsegrestamentalsmitjansnacionals,ambnotíciesalDia-

rio de Barcelona, La Vanguardia, El Correo Catalán, l’Avui i El Periódico.

Lagranexclusiva–L’atemptatterroristaaVic

Eldimecresdia29demaigde1991,alessetdelatarda,untràgicesdevenimentvacolpirla

ciutatdeVicilasocietatcatalanaiespanyola.UnatacterroristacomèsperlabandaETA,quede-

fensal’objectiud’arribaralaindependènciad’Euskadimitjançantlesarmes,vacol·locaruncotxe

bombaamb60quilosd’amonalalacasernadelaGuàrdiaCivildeVicivadeixar9mortsimés

d’unaquarantenadeferits,convertint-seenelsegonatemptatambmésvíctimesmortalsperpetrat

aCatalunyaperlabandaterroristaETA.

Aquestterribleatemptatvaserviscutpelstreballadorsd’EL9NOUenprimerapersona,jaquela

redacciódelperiòdicosonencestavasituadaatansols100metresd’onvaexplotarlabomba.

Elsperiodistesifotògrafsd’EL9NOUvanmobilitzar-seràpidament,igràciesaltreballrealitzattotala

nitesvapoderpublicarunnúmeroespeciall’endemàmateixdedicatexclusivamental’atemptat.

Laportadad’aquestnúmeroesvatitular“ElterrorismebanyaVicdesang”,itenia8pàginesque

incloïenunaexplicaciódetalladaicronològicadelsfets,aixícomalgunesreaccionsdecairepolític,

ondestacalavisitaquevarealitzaraVicelpresidentJordiPujol.Tambéesvacaracteritzarpercon-

tenir gran quantitat de fotografies.

i �0

l’impacte de la tragèdia La proximitat de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Vic de la redacció d’EL 9 NOU a la plaça Francesc Macià va fer que els seus fotògrafs en poguessin captar imatges instants després de l’explosió del cotxe bomba d’ETA, el 29 de maig de 1991. Unes instantànies que van fer la volta al món.

Aquestnúmeroespecialesvaconvertirenl’ediciómésvenudaenlahistòriad’EL9NOU.

Tot i així, la feina del bisetmanari osonenc no va finalitzar, ja que el divendres 31 va sortir, com

cadadivendres,unnúmerod’EL9NOU.Aquestaedicióvarealitzar-segràciesalagranquantitat

d’horesextresquevanferelstreballadorsperinformarlapoblació.

Elnúmero1.118esvadedicarengranmesuraal’atemptat,comdenotalaportada:elsterroristes

culpablesdel’atemptatvansermortsenuntiroteigamblaGuàrdiaCivildesprésdeserreconeguts

perunpagèsqueelshaviavistprovant-selesmàscares.Elperiòdicvadecidirallargarlasecció“El

tema”aunes10pàgines,titulades“MatançaterroristaaVic”.

Amésamés,tambédestacal’editorial,“Elterroracasa”,ilacontraportada,ambunamplirepor-

tatgeexplicantlaparticipacióciutadanaenlestasquesderescatiajudaalsferits.

SAGI SERRA

i ��

aNNExOs

Premisperiodístics

EL9NOUharebutdiversospremis,22detipuscomarcalinacional,durantlasevahistòriaen

reconeixementalseurigoriprofessionalitat:

Ediciód’OsonaielRipollès

-Eldesembrede1981,EL9NOUd’OsonaielRipollèsvacompartirambelRegió 7elPremi

Tasis-Torrentalamillorpublicació.

-Eldesembrede1987,elsperiodistesJaumeEspuny iManuelBonafaciavanrebreelPremi

GazielalmillorreportatgetitulatSant Joan, després de les municipals.

-Eldesembrede1988,JosepComajoaniMartíCastellsvanguanyarelPremiTasis-Torrental

millorreportatgeper La crisi d’Explasa.

-Unanyméstard,eldesembrede1989,EL9NOUvatornaraguanyarelPremiTasis-Torrental

millorreportatge.AquestcopperuntreballdeManuelBonafaciatitulatEls serveis funeraris de

Vic.

-L’any1991,l’atemptatterroristad’ETAalacasernadelaGuàrdiaCivildeVicvasuposarper

aEL9NOUdiferentspremis:elPremiAvuiperatot l’equipderedaccióperl’especialsobre

l’atemptatdeVic;els fotògrafsPereTordera iSagiSerravanaconseguir, respectivament,el

Premi Agustí Centelles i l’Accèssit a l’Agustí Centelles a la millor fotografia.

-El1992,PereTorderavaaconseguirelPremiOrtegaiGassetdefotoperiodismepelreportatge

gràfic de l’atemptat. Aquest mateix any, Jaume Espuny va aconseguir l’Accèssit al Tasis-Torrent

almillorreportatgeperLes mentides de la N-152iJaumeEspunyiMiquelErravanaconseguir

elPremiNacionaldePeriodismealmillorreportatgeambCases que cauen.

-Elgenerde1995,AlbertOmvaguanyarelTasis-TorrentalmillorreportatgeexaequoperCent

anys de la mort del pare de Laura.

-Elmarçde1997,JesúsMedinavaaconseguirelsegonaccèssitdelPremiSerraiBonastreper

diferentsreportatgesaparegutsaL’ExtraiL’Extra Econòmic.Elmesdemaig,EL9NOUesva

endurelPremiAnuàriaalMillorDissenydeDiariialamillorcampanyapublicitàriaperlescon-

traportadesde L’Extra.Elsetembredelmateixany,DavidBassavarebreunamencióespecial

delVPremiAmadorGarrelliAlsinaperQuico Sabaté, l’últim maquis.

-El marçde1998, JesúsMedina i Jordi Mundóvan aconseguir el primeraccèssit del Premi

i ��

Acabat de fer Exemplars d’EL 9 NOU, enllestits a la rotativa Gratesa, de Terrassa, el 1978.

JORDI PUIG

i ��

ESADEdeperiodismeperdiferentstreballsaparegutsal’Extra Econòmic.IDavidBassavaser

guardonatambelPremiJaumeArdèvoliCabré,perHistòria secreta dels Mossos.

-Elgenerde1999,EL9NOUd’OsonaielRipollèsvarebreunaMencióEspecialenelspremis

Tasis-Torrentambmotiudel20èaniversari.

-Elmaigdel’any2001,l’AcadèmiadeCiènciesMèdiquesdeCatalunyaiBalearsvaconcedirel

PremiJaumeAiguaderiMiróalasecciódeSalutdeldiariqueapareixiadesdelnovembrede

1999iestavaelaboradaperprofessionalsdel’atencióprimàriad’Osona.

-Elmarçde2003,EL9NOU,entoteslessevesedicions(OsonaielRipollès,elVallèsOrientaliel

VallèsOccidental),repunadistinciódelaUniódeCollesSardanistesdeCatalunyaperlatasca

informativafetasobreelmónsardanístic.

-L’abrilde2004,EL9NOUd’OsonaielRipollèsguanyaelPremiCivismequeatorgalaGene-

ralitaten l’apartatdepremsaescritaperunasèriede13entrevistesapersonesprovinents

d’altrespaïsosencol·laboracióambVeusDiverses.ElsautorssonVíctorPalomar iMariona

Casas.

-Eldesembrede2005,lasèriedereportatgessobreel150èaniversaridelescolòniesindus-

trialsvaguanyarelPremiBonaplataqueatorgal’AssociaciódelMuseudelaCiènciailaTècni-

caenl’apartatdedifusió.ElsautorssonJordiVilarrodàiArolaCumeras.Aquellmateixanyva

guanyarelPremiPedroMorillodeperiodismequeconcedeixlapatronaltèxtilAITPA.

-Elmarçde2007,unreculld’informacionspublicadesalasecciód’esportsd’EL9NOUd’Osona

ielRipollèssobrel’agressióaunjugadorghanèsdelCERodaEricWilsonguanyaelpremial

fomentdel’esportcomaeinad’integraciósocialenl’apartatdepremsadelsPremisdePerio-

dismeEsportiudeCatalunya.ElsautorssonVicençBigas,JoanSerra,PereSerra,JordiReixach

iArnauJaumira.

EdiciódelVallèsOriental

-Elgenerde1993,l’equipderedacciód’EL9NOUdelVallèsOrientalvarebreelPremiTasis-

TorrentalmillorreportatgeperCarn i greix sota sospita.

-L’octubrede1996,JosepVillarroyavarebreunamencióespecialalpremideperiodismeSerra

iBonastreperEl museu de la ciència i la tècnica, el somni i els enginyers.

-Elgenerde2000,JosepM.VillarroyavaaconseguirelPremiTassis-TorrentpelreportatgeDeu

anys de la venda de Camp.

i ��

EL9TV

-Eldesembrede2006,EL9TVguanyaambelreportatgedeLauraSerra,Els veïns de baix,el

premidetelevisióconvocatperl’AssociacióCatalanadelaPremsaComarcal.

- El març de 2007, EL 9 TV és finalista dels Premis Zapping, dels Telespectadors Associats de

Catalunya,ambunasèriedereportatged’IsaacMoreno,MartaSimoniLauraSerra.

-L’abrilde2007,EL9TVguanyaelPremiCivismequeatorgalaGeneralitatenl’apartatdetele-

visiópelreportatgeEls veïns de baixdeLauraSerra.

Celebrant el Nadal a la redacció Redactors i col·laboradors d’EL 9 NOU celebrant un dels primers Nadals a la redacció del llavors setmanari, a la plaça Francesc Macià de Vic.

JORDI PUIG

i ��

AlberchiDuran,LluísVicAngladaLVilardebo,joanVicAngueraiPuig,AntoniGurbArgilaiVinyeta,j.S.B.DelGrauArques i Masoliver,josefina VicArreyiOliver,ManuelVic.arumiiBlancafort,EnricVicAngladaiBayés,ManuelVicBayésiDeLuna,PilarinVicBovéiTarà,JosepM.,VicBarcelóiLlovet,LluísVicBofill i Bosch, Fidel VicBesoraiAnglarill,AnnaVicBayésiDeLuna,AntoniVic‘BaulenasiMarsó,ManuelVicBoixaderasiColomjordiVicCodinaiGenís,MiquelVicCostaiRiera,MiquelVicCanellasiSoler,MiquelVicCorominaiPou,JosepM.VicClotetiGarriga,JoaquimVicCaroliTorrents,jacintVicCastanyiCamps,JoanVicCollelliMirambell,JosepVicCapdevilaiAnfruns,JoaquimVicCostaiRiera,Josep,VicCalleiPlana,MartiVicCasalsiCop,JosepM.VicCasanyiRoca,josepBarcelonaCreusiRosell,AndreuVicComasiColl,MiquelVicCasajuanaiMiquel,FelipVicCollelliSerra,joanManlleuColomeriCaballeria,j.ManlleuCostaiMorató,JaumeManlleuD’abadaliGuitart,!.BarcelonaEsponaiBayes,CàndidVicFontiCampalans,FerranVicFontsecaiParramon,JosepVicFernandeziGarcía,JosepVicFontiVilardell,RamonVicGirbauiBover,PereVicGenísiSerra,MiquelVic

GenescaiBres,jaumeVicGurt,JordiVicGinestaiFontdevila,RafelSevaGabaldaiCalls,HipòlitVicHqmsiCodina,JoanVicLópeziEsque,ManuElVicLaraiNieto,JoanVicLlachiTersol,MontserratVicLlad()iBlancafort,FerranVicMontanyaiSalvans,RamonVicMasoliveriPou,JosepVicMorraliMonteis,PereVicM.S.A.VicMolistiCarrera,CarlesManlleuMonbiedroiFont,MariaVicMorenoiPradanos,AureliVicOnyoziSerrabou,JoaquimVicOlleriSoler,MartíManlleuOrriolsiPuig,MontserratVicOrriolsiPuig,JoanVicPuigiBoix,JordiVicParacollsiMolas,RosaVicPamplona,JosepM.VicPlaiHoms,PereVicPeretaiEscola,FrancescVicPrimsiPla,JoanVicPlaiRigal,RomanVicPlaiPrat,RamonVicPuigferrat,EsteveTonaPanadèsiFreixanet.j.s.M.DeCorcoPousiRius,MariaNeljsVicQuintanaiPanedes,armandVicRoviraiVilaró,,GermansManlleuRierolaiRoque,JosepVicRocaiGribe,Ramon,VicRaqrellMataIVaques,MariaVicRifaiMas,CarlesManlleuRomaiVerges,JoanVicRobertiPlanàguna,BartomeuVicRocaiVinyes,XavierVicRocaiTana,RamonVicSoleriForeste.jarminalVicSunyoliGenis,JoanVic

SalesiBoluna,AntoniGurbSansiRoselló,AntoniCentellesSevaiVilar,J.oanHostaletsDeB.SalvansiRifa,J.M.S.B.delGrauSalaiSoler,ManuelVicSaboritiMacià,JosepVicSoldevilaISerrallonga,JosepVicSerraiReïx,RamonBarcelonaSteegmaniGarcia,EduardVicSarri,ivilageliu,jordiVicSunyeiPrims,RamonVicSalaiRoca,MariàManlleuSalaiTanà,.lluísVicSerraiDomènech,JordiVicTuraimuxinach,josepVicTriolaiJuventeny,PereVicTobauiOrriols,AntoniVicTobagesiBru,XavierVicUrgelliCanal,AntoniVicUrtinaiRovireta,JosepVicValliGrau,LluísVicVilaiPicanyol„PereVicVilanovaiParés,AdolfVicVenturaiSoler,CarlesVicVicenteiSoriano,JosepVicVilasecaiNoguera,PereVicYlla-catalaiGenis,JosepVicYlla-catalaiCasals,AntoniVicYllaiVilahubia,SantiagoVicYlla-catalàiGenís,XavierVicYnarajaiDíaz,JesúsAntoniVicPatronatd’EstudisAusonencsVicClubPatiVicVicComissióCulturalSadeiVicClubTenisVicVicElectricitatCasanyVicAcadèmiaCiènciesMèdiquesCatalunyaIBalearsVicGrupLaGarbaSantJoanDelCaliFinquesAn.gladaVicCasàGarciaManlleuBallaroIClota,RamonVicVilacisiArgila,JosepVic

ElsprimersaccionistesdePremsad’OsonaS.A.

i ��

· La història d’EL 9 NOU

· Entrevistes

i ��

ENTREVisTEs

MiquelCodina,presidentdelConselld’AdministraciódePremsad’Osona

�Miquel�Codina�i�Genís�(Vic,�1936)�és�president�del�Consell�d’Administració�de�Premsa�

d’Osona,�l’empresa�editora�d’EL�9�NOU.�És�advocat�i�industrial�del�ram�de�la�pell,�i�va�

ser�fa�trenta�anys�un�dels�cofundadors�d’EL�9�NOU.�En�els�darrers�vint�anys�ha�estat�al�

capdavant�del�seu�Consell�d’Administració.

-Aquèatribuirial’èxitd’EL9NOUjadesdelsprimersanys?

-L’èxitdesortidavaserl’oportunitat,fer-hoenelmomentadequat.L’any1978feiatresanysque

s’haviamorteldictador,hihaviamoltesànsiesdellibertatsidecosesnoves,s’haviacomençata

recuperarelcatalà...Arribaral’horaexacta,enelmomentexacte,hihamoltdeguanyat.Crecque

vaserunfactordecisiu.Naturalmentque,apartird’aquí,sielproductenohaguésacompanyat

i ��

haguésestatunèxitefímer,isihadurattrentaanyscrecqueaaquest

dodel’oportunitats’hihauriend’afegirunesquantesqualitatsmés:

una,quehaestatunmitjàdecomunicaciómoltproperalciutadà;una

altra,queharecollitbastanteltarannàd’aquestacomarca,jaqueno

ésundiarigairecridaner,noésundiarigaireespectacular...Noésun

diariquesesurtidelamaneradeserdelanostragent.Tambéhiha

altresfactorsqueenspodenhaverajudatbastant,queserienquela

gentavuillegeixmésdiarisdelsquellegienabans,iquelacosaco-

marcalilocalelsinteressamés.Aixòesnotatantanivelldepremsa

comdetelevisióideràdio.Pertant,moltescosesjuntes.

-Quanvanfundareldiari,pensavaqueEL9NOUpodiaarribarals

30anys?

-Laveritatésquenopensavaniquepoguésniquenopogués.Jovaig

ferenelseumoment,ajudatperunparelldecompanys,unestudi

sobrelapremsavigatana,iperdesgràcianohihagairespublicacio-

nsquehagindurat30anys,iseguramentsomlasegonaolaterce-

rapublicaciódemésduradaquehihahagutenaquestacomarca.

No, crec que en aquell moment no ho hagués dit que això hagués

dedurartrentaanys,m’haguéspensatquesortiriennousproductes,

quehihauriennovescompetències...Oquesimplementfracassaríem

econòmicament,perquèlaveritattambéésquequanvamcomençar

no hi enteníem gaire tots plegats, i a l’hora de fer, per exemple, el

primer compte d’explotació, imaginar-te el que et podia passar... El

primeranyvamapostarperquèesvendrien3.000diaris,peròtambé

podríemhaverapostatper6.000oper300, i vamapostarperquè

ompliríemduespàginesdepublicitat,compodíemhaverditquatreo

podíemhaverditvuit...Vulldirquevaserunasortidamésvoluntario-

saimésvoluntaristaquenopasprofessional,lasortidad’EL9NOU.

-L’estructuraempresariald’EL9NOUéssemblantaladelamajoria

d’empresesdemitjansdecomunicació?

-Sí,ésbastantsemblantalamajoriademitjansdecomunicacióenel

“Quan EL 9 NOU va néixer, en

aquests moments políticament més convulsius, es va

fer una estructura que era molt

assembleària”

i ��

“Ha tingut crisis, i unes quantes... Potser les més greus van ser fa uns vint anys, quan va haver-hi molts problemes econòmics i es va haver de fer una reestructuració”

seumodelactual.PeròquanEL9NOUvanéixer,enaquestsmoments

políticamentmésconvulsius,esva ferunaestructuraqueeramolt

assembleària, perquè de fet érem tots una mica fills de l’Assemblea

deCatalunya,iambaquestsistemacostavamoltdegovernaricos-

tava molt sobretot quan hi havia dificultats per trobar els diners per

poderferampliacionsdecapital,opertrobargentqueetvolguessin

assumirelriscd’obrirunaràdiood’anar-se’naferundiariaGrano-

llers.Aixídoncs, vam transformarelsestatutsenunsestatutsmés

propersaunaSocietatAnònimanormal,iavuitreballempertantamb

unametodologiamoltnormalitzadaenaquestmón,quesuposoque

deuserméssemblantalaquepuguintenirelsaltresdiarisunamica

importants.

-HapatitcrisisimportantsEL9NOU?

-Sí, ha tingut crisis, i unes quantes... Potser les més greus van ser

faunsvintanys,quanhi vahavermoltsproblemeseconòmics ies

vahaverdeferunareestructuració,uncanvidegerènciaiuncanvi

d’administració,entrealtrescoses,iesvanpassarmomentsbastant

delicats...Id’aqueststrentaanysquehanpassatlaveritatésque,en

elsprimersdeuanys,EL9NOU,dinsdeserunèxitbastantespectacu-

lar,perquèels3.000diarisquehavíemprevistvendreesvanvendreja

elprimerany,ialcapdetresoquatreanysjase’nvenienquatreocinc

mil,desd’unpuntdevistaeconòmicnohoerapas,d’espectacular:

jorecordoquequanvaigentraralConselld’Administracióenaquesta

segonaetapa,perquèhaviaestatunsanysaforad’EL9NOU,elsfons

propisdeldiari,enaquellany,erendetresmilionsdepessetes.Tres

milionsdepessetes,enaquelltemps,ambdeuanysquehavienpass-

atdesdelacreaciódeldiariiambuncapitalfundacionalqueestava

al’entornd’unmilió,voldirquedurantaquestsprimersdeuanysEL9

NOUnovaguanyardiners.

Quanhovamreestructurarbévacomençarafuncionar,peròtambé

vamtenirunfracàsamblaràdioaRipoll,quenoensenvamsortiri

i �0

vamdeixar-hiunsquantsdiners,illavorsquanvammuntarunaagènciadepublicitatambelnom

deTraçatampocensenvamsortir,vamhaverdetancar,itambéhivamdeixaralgundiner.Amb

l’expansió que vam fer al Vallès Occidental, després de barallar-nos-hi sis o set anys, al final en vam

sortir,ipotserencaraenvamsortirmitjanamentbé.Peròno,nototalahistòriad’EL9NOUhan

estat flors i violes, hi ha hagut etapes una mica difícils, però el conjunt és evident que ha anat molt

bé.

-Creuqueambeltempss’haperdutelsentitcombatiu,catalanistaidedefensacomarcalque

vacaracteritzarelsprimersanysd’EL9NOU?

-Jodiriaqueno.PotsersíquehihaviahagutalgunesetapesenquèEL9NOUeraunamicaméscri-

daner,ipertantpotserunamicamésrupturista,nodicqueno.Enqualsevolcas,jodiriaquegrans

canvisnon’hipodenhaverhagut,perquèjafagairebévintanysquetotaquesttemaredaccional

girasotaladirecciód’enJordiMolet,ipertantsilapersonaéslamateixanoveigperquèhauria

d’havertingutuncanvigaireradical.Iques’hagiperdutesperitcomarcalcrecquenoéscert,sinó

totelcontrari,diriaquecomarcalmentestàfentmoltbonafeina,potsermésquemai.

-Comvaserpossiblelaprofessionalitzaciódeldiari?

-Laprofessionalitzacióvaserpossibleenelmomentenquèl’economiahovapermetre.Perquèés

clar,comencesambelvoluntarisme:abansdesortireldiarirecordoquefèiemunesreunionsamb

unestaulesmoltllarguesonpotseréremvintotrentapersones,inaturalmentningúcobravares.

Totaixòvadurarunany.Quanvamengegareldiari,dedirectors’hivaposarenFerranFont,un

homequeésadvocatipertanthofeiaaestonesperdudes,idetotselsredactors,quecobressin,

diriaquen’hihaviatresoquatre,moltpocs.Ésclar,totaixòéselquevapermetreengegar,d’acord,

peròerainsostenible.Quanesvacomençaraferalgundiner,isobretotenaquestsúltimsanys,

quen’hemguanyatbastants,doncsnaturalmenttotaixòs’haprofessionalitzatperquèéselmés

pràctic,perquèéselques’hadefer,éselquedónarendimentiéselquetéfutur.

-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?

-Sí.JodiriaqueelnivelltècnicqueprofessionalmentgastaEL9NOU,noésquejosiguiunexpert

enaquestesqüestions,peròpelquesentoadir,ésunamicasuperioralamitjana.Movent-mea

vegadesenambientsdeforadelacomarca,mésaviatdeBarcelona,anivelldediarisnacionals

idemés,quedounamicaparatdelprestigiquetéEL9NOU,delqueelvaloren...Sí,emsembla

queEL9NOUpotensenyarunamicadeperiodisme,dintrequeaquestaparaula,ensenyar,s’hade

i ��

posarsempreentrecometes...Peròsí,diriaqueelnivellperiodísticd’EL9NOUésrelativamentbo,

unamicamésdelqueserianormalquefos,ipertantemsemblaquehauríemdemirarsiencara

hoexpandimméscomaescoladeperiodisme.

-Elfuturd’EL9NOUestàenelsmitjansaudiovisuals?

-Elfuturd’EL9NOUestàallàonelclient,pertantelpoble,decidiràquevolcaçarlanotícia,iveig

quelamajoriadegents’inclinenperpensarquelatelevisióaniràamés,pertantenaquestcasla

televisióseràelpalcentrald’aquestgrupdecomunicacióquesomnosaltres.Entelevisiónosom

tantexpertscomambeldiari,ésclar,portemnoméstresoquatreanys,peròtroboqueDéun’hido

elquehemfet,ihavent-hitrescanalsaOsona,emsemblaquedemomenttantelsharequetenim

com el prestigi i la influència és una batalla que tenim guanyada. Clar que mantenir-se a vegades

costatantcomguanyar,iarahemd’anaradesenvoluparméshoresdeprogramaciópròpiaihem

d’anaramillorarunamicaelscontinguts,iapodergastaralgunsdinersmésperferprogrames

quepuguinserunamicacars,perquèavuienstrobemquequalsevolprogramaquet’ofereixeni

queetdemaninalgunaquantitatelevadanoelpotsagafar.Osiguiqueésunamicalahistòriaque

heexplicatdeldiari,quehauríemdecomençaraguanyaralgunsdinersperpoder-hoarrodonir,tot

això.Ésunpeixqueesmossegalacua,sinohoarrodoneixesnoelsguanyes,sinoelsguanyesno

hoarrodoneixes...Algúhadetrencaraquestcercleviciós.

-Ambquèesquedariadels30anysd’EL9NOU?

- Amb la satisfacció que és un projecte que ha assolit tots els objectius que s’havien marcat fins avui,

i fins i tot els ha sobrepassat. Em quedaria amb això.

-Quinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcal?

-Elsquehientenendiuenqueésbo,quecomparativamentienlasituacióactualpotsertémés

futurlapremsacomarcalquelanacional.Osiguiquecrecqueseràunbonfutur.Aquíarribaran

quarantacanalsdetelevisióamblaTDT,ienpremsahihatresoquatregratuïts,iapartd’EL9

NOUvenentotsaquestsdiarisnacionalsdeBarcelonaitambéEl Punt,perexemple,quetambé

toca moltes coses de comarca. Això és un panorama molt vast, molt extens... Per què optarà al final

la gent? Potser pel rellotge, no ho descartis, t’hi ficaran un petit ordinador i... Però s’ha d’admetre

queperescapar-sed’aquestmaremàgnumqueheapuntat,dedicar-sealacosacomarcalésbona

cosa,perquèaquestsgrossosnovindranatocarmaielquepassiaRodaoSantHipòlit,enaquest

sentit.

i ��

JordiPuig,cap de la secció de fotografia d’EL 9 NOU

Jordi�Puig�i�Boix�(Vic,�1953)�ja�era�des�de�ben�jove�molt�aficionat�al�món�de�la�

fotografia.�Quan�tenia�20�anys,�en�un�viatge�a�Itàlia,�va�descobrir�en�un�mercat�

de�Florència�un�llibre�de�fotografia�sobre�la�revolució�cultural�a�la�Xina�que�el�va�

impressionar,�i�va�decidir�que�definitivament�es�volia�dedicar�a�aquest�món.�Aquests�

van�ser�els�seus�inicis.�Més�endavant,�però,�en�un�viatge�a�Portugal,�es�va�trobar�

en�plena�Revolució�dels�Clavells,�i�no�ho�va�desaprofitar.�De�les�imatges�que�va�

capturar�durant�aquelles�vacances�en�va�sortir�un�reportatge�que�va�acabar�guanyant�

el�Premi�Ramon�Dimas�de�fotoperiodisme.�A�partir�d’aquí�va�veure�que�el�món�

del�fotoperiodisme�podia�tenir�moltes�sortides�professionals,�i�va�començar�a�fer�

corresponsalies�i�col·laboracions�amb�els�diaris�de�Barcelona,�fins�que�un�projecte�

engrescador�el�va�temptar�i�s’hi�va�afegir:�a�mitjans�de�la�dècada�dels�70�un�grup�

d’emprenedors�estaven�posant�les�bases�per�iniciar�un�nou�mitjà�de�comunicació�en�

el�món�de�la�premsa�comarcal�osonenca.�Aquest�projecte�va�acabar�esdevenint�EL�

9�NOU,�i�des�del�dia�que�en�va�sortir�el�primer�exemplar,�el�març�de�1978,�ell�s’ha�

mantingut�com�a�fotògraf�de�referència�dins�del�diari,�gairebé�sempre�com�a�cap�de�la�

secció�de�fotografia.�Les�seves�imatges�han�il·lustrat�des�dels�inicis�del�diari�les�seves�

pàgines,�i�encara�que�avui�en�dia�faci�més�feina�dins�de�la�redacció�que�no�pas�fora,�

i ��

sempre�troba�el�moment�per�anar�a�capturar�alguna�imatge�d’interès�pel�diari,�ja�que�

la�fotografia�pròpiament�dita�continua�essent�la�seva�veritable�passió.

- Vostè va fotografiar els moments clau de la transició democràtica popular a Vic i Osona. Quan

es trobava allà era conscient del que significarien totes aquelles imatges en un futur?

-No,perquèquanjofeiaaixòeramoltjove,deviatenir24anys,iquanetsjoveifasunafeinano

t’adonesdelvalorqueaixòalallargatindrà.Josempredicquelesfotossóncomelvi,queamb

elsanysguanyenvalor.Osiguiquelesfotosquetincal’arxiutenenmoltmésvaloraraquequan

lesvaigfer.

-Comvaviureaquellsmomentsdecanviidemanifestacionsalcarrer?

-Bé,unamicapodríemlligar-hoamblarespostad’abans.Enaquellaèpocaestàvemimplicatspo-

líticament,joconcretamentmilitavaalPSANiestavadinsdel’AssembleadeCatalunya,ihihavia

unmovimentmoltfortd’oposicióperquèesveiaques’acostavalademocràcia.Dinsd’aquestmo-

vimentestàvemmoltactius,iamblamevafeina,estavaunamicaatotarreu.

- Per què creu que aquests processos d’alliberament popular donen tant rendiment fotogràfica-

ment parlant, o per què són interessants de fotografiar?

-Perquèsónprocessosdecanviquehemviscutenlanostrajoventutiquedifícilmentesrepetiran.

Eljoventd’avuiendiaviud’unaaltramanera,notélapercepcióqueabansaquínopodiesferse-

gonsquinescoses:noespodiaanaravotar,noetpodiesmanifestar...Nosaltresaixòhovamviure

enlapròpiapell,ivampatir-ho,iéremconscientsquelluitàvemperferuncanvi.Ara,evidentment,

lagentnotéunapercepcióquepotcanviarlescoses,perquètotestàmoltuniformitzat,peròen

aquellaèpocasíqueéremconscientsquepodíemcanviarlasocietat,entrealtrescosesperquè

també érem joves i érem molt idealistes. I finalment vam fer el canvi, i vam passar d’una dictadura

aunademocràcia.

-Quinesaltressituacionsliagradacapturar?

-Jom’hopassomoltbéambelsesports,perquèésuntipusdefotoqueemrelaxamolt.Amés

amblesmàquinesqueutilitzemavuiendia,quesónmoltràpidesiprecises,captesunesimatges

que en el moment que fas la fotografia gairebé no n’ets conscient que la fas, i un cop la veus a

l’ordinadort’adonesdelasevaqualitat idelmomentexactequehascapturat.Perexemple,un

i ��

jugadordebàsquetsaltant,uncavallcaiental’aigua...

- Segons el seu criteri, quines característiques ha de tenir una fotografia perquè es pugui consi-

derar una bona fotografia?

- Aquí hi poden haver dos criteris: que el document de la foto sigui molt important, o que la fotografia

ensimateixasiguitècnicamentbona.Enelprimercas,jorecordoperexempleunesfotosquees

vanpublicaral’èpocadelatransiciósobreelsassassinatsdeMontejurra,quetècnicamentnoés

quefossinmoltbones,peròesveiaelmomentqueunpistolerdisparavacontralamultitud.Aquest

criteriguanyapesenlesfotosperiodístiques,perquèesvaloramoltlaimportànciadeldocument,

de la situació capturada. I per altra banda, també s’ha d’analitzar tècnicament la fotografia, i com

mésbenpresahaestatésmillor.Isiésoportunaiamésaméstècnicamentestàbenresoltaés

fantàstic.

-Creuqueésindispensableperunanotíciaquevagiacompanyadad’unaimatge?

-Sí,perdescomptat,perquèposarunaimatgeenunanotíciaésdonarimportànciaaaquestanotí-

cia.Elquepassaésquehihanotíciesquenoesmereixenunaimatge...

-Laproliferaciódelapublicitatalespàginesdelsdiarishaperjudicatelsfotògrafsotreballen

indiferentsaaquestfet?

- A veure, el diari es finança per dues coses: la publicitat i les vendes. Si no hi hagués publicitat,

només amb les vendes no es podria finançar, tindríem molts menys recursos. Per tant has de jugar

amblesduescoses.Lapublicitat,quecomjaheditésnecessàriapeldiari,s’had’intentarposar

ambunacertagràcia,ielseuincrementéspositiusisesaporganitzarbéalespàginesdeldiari.

Després,enelnostrecas,queelquefalesmaqueteséscadaredactor,aquestsredactorshande

tenir una certa sensibilitat, i des de fotografia sempre procurem incidir que es respecti el format de

les fotos. En el nostre diari hi ha una constant entre fotografia i redacció, per procurar aconseguir

quelanotícias’il·lustriadequadamentitambéhihagillocperlapublicitat.Pertant,podríemdir

que aquí al nostre diari la fotografia rep una consideració important.

-Comvaviureelsinicisd’EL9NOU?

-Elsinicisd’EL9NOUvaserunacosaquevavenirmoltrodadaperquètotalagentquevamformar

elnucliinicialtreballàvemjaalmóndelapremsa,atravésdelescorresponsaliesdelesrevistesi

diarisdeBarcelona,comelDiari de Barcelona,El Correu Català,l’Avui,etc.Joconcretamenttreba-

i ��

“El mitjà de llavors era l’Ausona, que encara figurava com a premsa del Movimiento, com un butlletí oficial del règim franquista”

llavaalarevistaCanigó,iambunmeucompanyfèiemarticlesirepor-

tatgesperaquestapublicaciódesd’Osona,comacorresponsals.Tota

aquestagentqueensmovíemenelmóndelacomunicacióvèiemla

necessitatquehihaguésunnoumitjàaquíalacomarca,perquèel

mitjàdellavorseral’Ausona, que encara figurava com a premsa del

Movimiento, com un butlletí oficial del règim franquista, tot i que ja

haviasofertunacertatransformació.Ivèiemqueerapossiblecrear

unsetmanari,perquèaleshoresesparlavad’unsetmanari,indepen-

dentiprogressista,iambcriterisperiodísticsmoderns.Apartird’aquí

ensvamanarreunintdosanysabansquesortíselprimernúmeroal

CasalSantJust,alaDelegaciód’Homesd’Empresa,ivamanarcreant

lesbasesilainfraestructurapertirarendavantelnousetmanari,que

finalment va sortir el març de 1978 pel Mercat del Ram.

-Pensavaqueacabariasorgintunapublicacióamb la importància

quehaassolitactualment?

-No.Nomésperdir-teunaanècdota,quanvasortirelprimernúmero

teníemlapublicitatcontractadapercincnúmeros, ialgúenshavia

pronosticatqueelsisènúmerojanosortiria.Ijaenportemmésde

dosmilcinc-cents...

-QuinpapervajugarEL9NOUenlatransiciópolíticaisocialaVic?

-Aquestapreguntacrecquel’hauriadecontestaralgúquemirésdes

defora,perquèjodesdedintrenocrecqueenspuguematorgarcap

factord’havercontribuïtares.Nosaltresenshemlimitatúnicamenta

informar,ambmésencertoambmenysencert,peròlanostrafeina

hasigutinformar.Canviar...elsquefanelscanvissónelspolíticsila

societatensi.Suposoquesíquehemposatungranetdesorra,més

queresperobrirlacomarcaicrearconsciènciaentrelapoblacióde

pertinençaaaquestacomarca,quetampochiera,iinformardecoses

queabansnos’explicaven,peròresmés.

“Teníem la publicitat contractada per cinc números, i algú ens havia pronosticat que el sisè ja no sortiria. I ja en portem més de dos mil cinc-cents...”

i ��

-Comdescriurial’evoluciótecnològicadeldiariduranttotsaquestsanys,desdelsseusinicis

fins a l’actualitat?

-AquívamcomençarambunesOlivettidesegonamà,perquèevidentmentnoteníempasdiners

percomprar-nedenoves,iportàvemeldiaritotpicatambfolisalarotativadeTerrassa,enuna

empresaqueesdeiaGratesa,iallà,ambunsistemainformàticquenosaltresaleshorescrèiem

queeraincreïbleiaraésunacosatotalmentantiquada,picaveneldiariisortienunescintesamb

el diari gravat. Després això s’havia de treure amb paper fotogràfic i muntar la pàgina amb tisores,

tallantlescolumnesianant-lesenganxant.D’aquíalfotolit,delfotolitalaplanxa,ibé,seguinttot

elprocés.Aratotaixòesfaambordinador,ilespàginesmarxenacabadesviainternetcapala

rotativa,iésclar,elsalthasigutbrutal.Iaquíhemseguittotelprocés,desdel’inici,quanensho

feien tot a la rotativa, fins que ja vam anar incorporant tecnologia pròpia i ens ho fèiem nosaltres

aquí,comavuiendia.Il’evolucióhasigutlalògica,laquehanfettotselsdiarisenaquestsentit.

Lainformàticahasigutungranavanç.

Ambient de treball a la redacció d’El 9 NOU durant els primers mesos del setmanari. D’esquerra a dreta, Remei Ballús, Lluís de Planell, Eusebi Coromina, Ferran Font –al fons–, Carles Molist i Jaume Collel –trucant per telèfon.

JORDI PUIG

i ��

-Ilessevestasquesdinselperiòdic,comhanevolucionat?

- Bé, jo sempre he fet de fotògraf aquí, amb la responsabilitat gairebé sempre de cap de fotografia.

La feina ha sigut bàsicament sempre la mateixa, però ha evolucionat tecnològicament. Abans,

quan ens fèiem els fotolits aquí, la secció de fotografia feia els fotolits a cada pàgina, ara ho fem

amblapantalla,osiguiquehemseguitl’evolucióquehaseguitelmóntecnològicamblainformàti-

ca. I la fotografia igual. Quan veníem aquí havíem de portar les fotos positivades de casa perquè no

teníemlaboratori.Desprésvamincorporarellaboratori,fèiemelspositiusaquíielsescanejàvem.

Més endavant vam incorporar un escàner de negatius, i d’aquesta manera ja escanejàvem el

negatiu i no havíem de fer el positiu de la foto. Finalment ja ha vingut la fotografia digital, que ha

significat un salt abismal en rapidesa i comoditat de treball.

- Actualment on passa més hores, a la redacció, o voltant per la comarca buscant fotografies

interessants?

- Actualment a la redacció, perquè aquí a fotografia a part de fer les fotos també fem l’edició del

diari,ésadir,editemlespàgines,hiposemlesfotos,femeltractamentdelaimatge,iaixòporta

forçafeina.

- Com definiria periodísticament EL 9 NOU? De quina manera es tracten les informacions?

-Doncsesprocurentractarambimparcialitatiambrigorprofessional.Sempreesprocuracontras-

tar lesfonts,encaraquenosempres’aconsegueix:ensequivoquem,evidentment,perquèsom

humansitenimelsrecursosquetenimimoltesvegadeseltreballperiodísticésuntreballquees

fa amb menys hores de les que s’hauria de fer. Per exemple, s’escriuen temes o es fan fotografies

amb molt poc de temps, i després potser no surt suficientment acurat, però sempre procurem que

quedielmàximdebépossible.

-Comveuelfuturdelapremsacomarcal?

-Siparloperlanostraexperiència,moltbé,perquènosaltreshemanatcreixent.EL9NOUésun

diariquesemprehaanatenclaraascendència.Aratenimelsuportdelatelevisió,ambEL9TV,i

aixòésunsuportmoltimportantperacabardeferungrupdecomunicaciófort.

-Téalgunprojecteprofessionalenelseufuturimmediat?

-No,no,joheestattotalavidavinculataquíaEL9NOUidemomentcontinuaréaquí,queprou

feinahiha...[riu].

i ��

Ramon Besa,redactor en cap d’esports de Catalunya del diari ‘El País’

Ramon�Besa�i�Camprubí�(Perafita,�1958)�va�col·laborar�en�el�projecte�de�creació�

d’EL�9�NOU�quan�estudiava�la�carrera�de�Periodisme�a�la�Universitat�Autònoma�de�

Barcelona,�com�molts�companys�seus�del�periòdic,�mentre�ho�compaginava�amb�

corresponsalies�a�Osona�per�diaris�i�agències�de�notícies�d’àmbit�general.�El�1979,�

després�de�l’experiència�que�li�havia�proporcionat�el�periodisme�de�base�treballant�

a�EL�9�NOU,�va�fer�el�salt�al�diari�Avui,�a�Barcelona,�de�la�mà�de�Ramon�Serra,�que�

en�aquells�moments�era�director�d’EL�9�NOU�i�cap�d’esports�de�l’Avui.�En�aquest�

diari�va�començar�com�a�redactor�i�posteriorment�va�rellevar�Serra�al�capdavant�de�

la�secció�d’esports.�El�1986�va�canviar�de�mitjà�i�va�entrar�a�treballar�a�la�redacció�a�

Catalunya�del�diari�El País,�on�avui�continua�treballant�de�redactor�en�cap�d’esports.�

Paral·lelament�a�la�seva�feina�al�món�de�la�premsa�escrita�també�ha�treballat�a�

Catalunya�Ràdio,�mitjà�on�ara�fa�col·laboracions�habituals�en�tertúlies�esportives,�i�

puntualment�també�participa�en�altres�col·loquis�televisius�i�radiofònics,�ja�que�en�el�

món�del�periodisme�esportiu�se’l�considera�tot�un�referent,�com�demostra�el�Premi�

Ciutat�de�Barcelona�de�periodisme�que�va�rebre�l’any�2000.�A�part�d’aquesta�vessant�

periodística�també�el�sedueix�molt�el�fet�d’ensenyar�el�seu�ofici�als�futurs�periodistes,�

i�per�això�fa�de�professor�a�la�Universitat�Ramon�Llull.�Dels�anys�en�què�ell�era�

i ��

estudiant,�però,�el�que�més�recorda�és�el�pas�pel�Seminari�de�Vic�quan�es�començava�

a�encaminar�cap�al�món�de�les�lletres.�D’aquesta�època�en�recorda�l’ensenyament�

que�van�fer�persones�com�Segimon�Serrallonga�o�mossèn�Subirana,�que�li�van�evocar�

tot�el�món�periodístic�del�saber�llegir,�el�saber�escoltar�i�el�saber�escriure.�Literalment�

ho�defineix�així:�“Per�mi�l’etapa�del�Seminari�va�ser�una�etapa�deliciosa�d’estudi,�

de�reclusió,�i�crec�que�hi�ha�tota�una�generació�que�ha�sortit�d’aquella�època�del�

Seminari,�sense�voler�ser�capellans�sinó�simplement�gent�que�es�dedicava�a�les�lletres,�

que�ens�va�servir�de�molt.”

-Comesvainteressarpelmóndelperiodisme?

- Gairebé sense saber-ho. Jo sóc fill d’un poble com Perafita i m’interessava tot el que passava al

carrer,alaplaça...Semprebadavamoltiapartird’aquívaigentendrequeaixòprofessionalment

voliadirserperiodista,ipertantjadesdebenjovevaigtenirvocaciód’explicartotelquesentiaa

lesplaces,alscarrers,alavidad’unpoble.

-Quanvacomençar lasevacarreraperiodísticateniaclarquevoliaferesportsenalgunmo-

ment?

-No.M’interessavenmoltelsesports,haviajugatafutbolcomtantaaltramainada,peròlavocació

perferperiodismeesportiuvaserambeltemps.QuanjoestavaaEL9NOUnofeiaperiodisme

esportiu,síquefeiaalgunacosad’esports,peròenaquellaèpocatocavamésaltrestemescomla

políticaoaltrestipusd’informació.Vaserquanvaiganaratreballaral’Avuiqueemvanoferiruna

plaçaderedactord’esports,iapartird’aleshoresvacoincidirlamevapassió,queeral’esport,i

sobretot el futbol, amb el meu ofici de periodista.

-Esvapreparard’algunamaneraespecialenelmomentdeferelsaltalperiodismed’esports?

-Sí, sobretot documentar-me, procurar llegir, i revisar totes aquelles coses que d’alguna forma

m’havienimpactat.Lamevaprimeraimatgefutbolística,queéslaqueemprovocaaquestagran

emociópelfutbol,éselMundialdeMèxic70onBrasilambaquelladavanteraformadaperJairzin-

ho,Gérson,Pelé,TostãoiRivellinom’evocaunmóndelfutboldeliciós,iapartird’allàcomencesa

interessar-te per figures del futbol i per figures d’altres esports. L’esport a mi m’ha servit per apren-

dreelqueéslavida,ésadir,jovaigentendrequieraCassiusClay,bé,MuhammadAli,eldiaque

vaig saber del combat al Zaire contra George Foreman, i a partir d’aleshores a través de la figura de

i �0

CassiusClayemvaigassabentarperexempledelqueeralaGuerradelVietnam,quèpassavaamb

el racisme a Nord-amèrica, etcètera. O sigui que les figures d’esports m’han servit per entendre el

seucontext,enelquetenienèxitofracassaven.

-Creuquelainformacióesportivaesvalora,oesconsideradesegonordre?

-Hihahagut lesduesetapes.Primereradesegonordre,perquèhihaviaunaèpocaenquèels

periodistes d’esports fins i tot utilitzaven pseudònims. Per exemple Antonio Franco, que va ser

directord’El Periódico, quan començava a la seva època firmava amb el nom d’Antonio Vigatà,

perquèeldirectordelDiari de Barcelonalivadirquenomalgastéselseucognomenunasecció

d’esports.Aquíeraquanelperiodismed’esportsestavamoltpocvalorat.Ara,encanvi,tambéhi

hahagutunexcés,crecquehihaunasaturaciódelperiodismeesportiuiquetambésen’hafetun

gramassa.Hihad’haveruntermemitjà,ipertantm’agradariaestarenaquesttermemitjà.Ésa

dir, hi ha coses que tenen valor, d’altres no tant, hi ha firmes que són més nobles, d’altres no tant,

icomambtotelquepassaalavidahihauriad’haverunacertanormalització.

-Al’horadefercròniquesesportives,creuques’hadesertotalmentimparcialoésboqueel

periodistadeixientreveurelespreferènciespersonals?

-Elquehadeferésnoenganyarellector.Ésadir,jocrecquetupotsdeclarar-tebarcelonistaique

el lector sàpiga que tu ets barcelonista, i que com a mínim seràs suficientment objectiu com per dir

quesiunajugadahaestatpenaléspenalpermoltquesiguisdelBarça.Enaixòjodicquesempre

elsubjecteéselpartit,nol’equip:sijuguenBarçaiMadridelsubjecteéselpartit,nielBarçani

elMadrid,llavorselpartitensportaràaparlarmésdel’unodel’altreoelquesigui.Encanvi,de

vegades,elquefaelperiodismeesportiuésqueelsubjectesiguiperlapremsadeBarcelonael

BarçaiperlapremsadeMadridelMadrid,llavorscaiemunamicaenelsubjectivisme,totiqueun

subjectivismemoderattampocésdolentperquèlagentjasapquesitucompresl’Sportparlarà

delBarçaisicompresl’AsparlaràdelMadrid.DesdelamevaperspectivaaEl País,comquela

mateixacrònicaqueespublicaaBarcelonatambéespublicaràaMadrid,haigd’intentarser,per

moltquejosiguiculer,objectivableperunlectordelMadridquevegiquenol’esticenredant,iigual

passaràquanvagisaMadrid,jaquesilacrònicalafaPepeSámano,queenaquestmomentésel

redactorencapd’esportsdeMadrid,ellectordeBarcelonal’hadepoderllegirsabentqueencara

quePepeSámanopoguésser,quenoés,delMadrid,quecomamínimelsubjecteéselpartitique

està suficientment descrit per no enganyar-te.

i ��

-Apartirdelcontactedirectequetévostèambelmóndeladocència

universitària,creuqueelmóndelperiodismecontinuadespertant

interèsentre lesnovesgeneracionsqueentrena lesuniversitats

catalanes?

- Sí, però hi ha per mi un perill, que és que s’està perdent l’ofici.

L’especialitathaportatunamicaquelagentvolferaudiovisuals,ovol

fer unes coses molt mediàtiques, però en canvi l’ofici, allò d’escriure,

dellegir,deldiaadia,d’algunamanerapercebodesdelamaneraque

johoconceboques’estàperdent.Etposaréunexemple:permiés

moltimportantsaberferunaredaccióperdespréspoderferunguió,

araencanviesfaprimerelguióiesdeixadeferlaredacció.Doncsés

unpaspermiequivocat,id’algunamaneras’hauriadetornarenrere.

I això passa per l’ofici, perquè per mi el periodisme, més que una ca-

rrera, és un ofici.

-Comrecordaelsprimersanysd’EL9NOU?

-Ambunaautènticafebre.M’hovaigpassarmoltbéperquèvaseramb

unageneraciódegentquecomençavaaferperiodisme,eral’època

de la transició democràtica i això significava obrir un nou món. Aquí

gairebénohihaviapremsacomarcal:hihavial’Ausona,ihihaviade-

terminadespublicacionslocalsqueestavenmoltlligadesalsConsells

Parroquialsoal’administraciómunicipal,perònohihaviaundiarique

expliquéslescosestalcomesvivien.Ivacoincidirunageneracióde

periodistesqueenaquellmomentlamajoriaestàvemfentlacarreraa

Bellaterra,id’altresqueestavenperVic,itotsvamcaminarenlama-

teixadireccióenlanecessitatdedescobrirmóniexplicarcosesqueno

s’explicaven,sensecapinterèseconòmic,perquèenaquellmoment

crecqueensvamatorgarcincduroslacrònica,ambquènopagàvem

nilabenzina,ieraunesperitaventurer,iaixòcrecquenotépreu.És

comelprimeramor,quandescobreixestotaunasèriedenovetatsitot

etsemblaidíl·lic,totetsemblaextraordinari,it’hopassesmoltbé.Jo

crecqueésunadelesetapesmésdolcesdelamevavida.

“L’especialitat ha portat una mica que la gent vol fer audiovisuals, però en canvi l’ofici, allò d’escriure, de llegir, del dia a dia, percebo que de la manera que jo ho concebo s’està perdent”

“En aquell moment crec que ens van atorgar cinc duros la crònica, amb què no pagàvem ni la benzina”

i ��

-Quinestasquesvarealitzaralperiòdic?

-AquíaEL9NOUjosobretotm’encarregavadelLluçanès,ensvamrepartirunamicaleszones,i

tambévaigcomençarafercosesd’esports.Ensn’anàvem,sobretotambelLluísdePlanell,que

araencaracontinuafentlescròniquesdelVic,iambelJordiPey,queeraelfotògraf,ifèiemles

cròniquesdelVic,cròniquesdelVoltregà,cròniquesdelVicd’hoquei,algunacrònicadelManlleu...

Ianàvemvoltant:ensn’anàvemaManresa,ensn’anàvemaOeirasambelpartitdelVoltregà...Ia

mésfeialainformaciódelLluçanès,queeraunainformaciód’unacomarcaforçacomplexa,iaixò

feiaquehaguessisd’anaracatorzemunicipismésomenysaestaralcasdelquepassava.

-Quinesdiferèncieshihaenlamaneradetreballarenunperiòdicd’àmbitcomarcalcomEL9

NOUoenund’àmbitnacionalcomEl País?

-EnunperiòdiccomEL9NOUtensproximitat,ésadir,tusurtsalcarrerisapssielquehasfetha

agradat,nohaagradat,sihihaproblemesonohihaproblemes,iperaixòdevegadescausen

l’autocensura,iprocuresmirarbéquèdiusperlesreaccionsdelagent.Aquestaproximitatfaque

tambésiguimoltmésvertaderperquèagafesmoltaexperiènciaapeudecarrer,et“curteixes”,

sempresapsquinesreaccionshaprovocatelquetuhaspublicat.Encanvienunapremsad’abast

estatalcomésEl Paísescriusd’unaformamésanònima,nosapsnitansolssietllegeixen,nosaps

nisielquehasescrithatingutalgunimpacte,iperbéquetusiguisprofessionalnotélamateixa

repercussióquelaproximitatquecrealapremsacomarcal.

-Actualmentcomveulasituaciód’EL9NOU?

-Bé,joarajanosócunactor,sinóquesócunfanàticlector,icadadivendresicadadillunselprimer

quenecessitoésllegirEL9NOU per saber què passa a casa meva, que continua sent Perafita, el

LluçanèsiOsona.Pertant,comalectoremsatisfàlamevacuriositat,iaixòésvital.Comaactor,o

comaperiodista,consideroquehihaseccionsquesónimprescindiblesimoltbenlligades,ialtres

seccionsquesónmillorables...CrecqueaEL9NOUnolideixadepassarelquelipassaalamajo-

ria de la premsa, que estem en un moment de reflexió, un moment de difondre nous continguts, un

momentdedeterminadespromocions...Ésadir,EL9NOUhapassataparticipardelanormalitat

senseperdrelaperspectivad’informardelacomarca.Idesprésjapodemparlarquequanundiari

escapitalitzaipassaaformarungrupmediàtic,quehicomençaahavertelevisió,hicomençaa

haverl’ediciódelRipollèsintegradaalad’Osona,hicomençaahaverl’ediciódelVallès,etcètera,

faquecomencisatenirproblemesméscomunsalsquepuguitenirungrupdecomunicacióimpor-

tant,coméselquearahafetEL9NOU.

i ��

-Téalgunprojecteprofessionaldefutur?

- La meva aspiració és sempre de venir-me a jubilar a Perafita i escriure des d’aquí del que sigui.

EnelfonstornarunamicaaEL9NOU,aaquellavocaciód’aquestaproximitatid’allunyar-meuna

micadetotelbrogitdelqueésBarcelona.Seguramentm’agradariatrobarunamicamésdepau

quelaquetincara,perquèlapremsad’esportsésmoltexigent,iaixòvoldircapsdesetmana,va-

cances,iquanportesjamoltdetempsambaixò,devegadesveusquehasperdutcomplicitatamb

lafamília,queambelsamicsetresultamoltdifícilquedarperquètreballessempreeldiaqueells

fanfesta...Id’algunamaneratincl’esperançaqueambeltemps,comqueemfarégranijanoem

voldran,ihauranderenovarlaredacció,doncspodrérecuperarunamicaaixò,elpaperdepoder

escriure,queéselqueamim’agrada,ambméstranquil·litat,sensetantapressió,idedicar-mea

cosesmésconcretesinoaldiaadia.CosesconcretesvulldirquearaestàsalpartitdelBarça,

alacarreradeFórmula1,alacarrerademotos,acoordinaraixò...Encanvim’agradariapoder

dedicar-mealtemaquevolguésdurantunsquantsdies.Demomentnosócamodeltemps,sinó

queeltempséselmeuamo.

30 anys · La plaça de Vic el 1978

JORDI PUIG

i ��

Eusebi Coromina,cap de projectes editorials d’Eumo i professor de la Universitat de Vic (UVic)

Eusebi�Coromina�i�Pou�(Vic,�1952)�és�doctor�en�Filologia�i�periodista.�Va�participar�

en�les�reunions�preparatòries�d’EL�9�NOU,�mitjà�on�va�treballar�fins�l’any�1982,�i�on�

era�cap�de�redacció.�Paral·lelament�a�aquesta�feina�de�periodista�també�treballava�

de�professor�d’institut,�primer�a�Granollers�i�posteriorment�a�Vic,�i�actualment�és�

professor�de�llengua�i�terminologia�a�la�Universitat�de�Vic.�També�és�director�de�

projectes�editorials�d’Eumo,�feina�que�reflecteix�la�seva�passió�per�les�qüestions�

lingüístiques,�i�no�s’ha�desvinculat�del�món�del�periodisme�perquè�és�membre�del�

Consell�Editorial�de�l’edició�de�Barcelona�del�diari�El Punt�i�d’EL�9�NOU.�També�

és�autor�de�llibres�com�El treball de recerca. Procés d’elaboració, memòria escrita,

exposició oral i recursos,�Tècniques d’escriptura,�o�el�manual�d’estil�d’EL�9�NOU.

- Com es definiria professionalment, com a lingüista, com a professor, o com a periodista?

-Diriaquesóclestrescosesjuntes,perquèsócprofessordeterminologiaalaUniversitatdeVic,

tambésócprofessordeperiodismeperquèfaigunaassignaturadelsmitjansescrits,ialhorapubli-

coiinvestigol’aplicaciódelallenguaenelsmitjansdecomunicacióescritsiparlats.Resumint,la

mevafeinaésunasíntesidelestrescoses.

i ��

-Iquinavessantliagradamés?Ensenyar,ferdeperiodistacomhaviafet...

-Totesm’agraden.Hihahagutetapesdelamevavidaquepercircumstàncieshaestatméspropici

queenfesuna,iméstardmen’hapassatunaaltra.Heanatcanviant,peròsempreambunpeu

acadalloc.Espotdirquenohedeixatmaielmóndelperiodisme,perquèquanvaigdeixarEL9

NOUvaigferelmanuald’estil,iamésaméshiteniaunpeuperquèestavaalconsellassessor,i

ensreuníemperiòdicamentpermirarlamarxadeldiari:comanava,quinescrítiquesrebia,quines

milloress’hipodienfer,etcètera.

-Quinessónlesdiferènciesméssubstancialsquehatrobatentrelesfeinesdeperiodistaide

professor?

-Ladelperiodistaésunafeinaqueésbastantcreativaenelsentitquenoésestable.Enlafeina

deprofessorhihaunshoraris,hihaunesclassesquedurenuntempsdeterminat,hihaunspro-

gramespreestablerts,ilamatèriaqueimparteixesaclasse,encaraquelavagisvariantunamica,

sempre hi ha una part que no canvia. Quan has trobat el filó, la manera de transmetre uns coneixe-

mentsquevabé,espotconvertirenmonòtonirepetitiu.Encanvielperiodismeésméscreatiuen

elsentitquenototésigual,podenpassarcosesmoltdiverses:undiaettrobesambunproblema,

hasd’anaraentrevistarunespersones,ipodensorgirimprevistos,canvis,sorpreses...

LapartmésduraseriaqueenelcasdelperiodismeenunasocietatcomaraVic,enunacomarcao

enunmunicipionlamajoriadegentesconeix,hihamoltapressióperpartdelagent,delquese’n

diulesforcesvives:gentd’associacions,del’ajuntament...Sobretotal’inicid’EL9NOUhihavia

molta pressió de gent que no volia que es publiquessin determinades notícies, que volia influir en

la manera d’explicar-ho, o que volien donar a conèixer algun fet a través del diari... En definitiva, les

feinesdeperiodistaiprofessorsónmoltdiferents,peròtotesduesm’agraden.

-Vostèvaconfeccionarelllibred’estild’EL9NOU.Comesvaadonardelanecessitatdecrear

unllibred’estil?

-Me’nvaigadonartreballant-hi,perquèquanvamcomençarestàvemestudiantperiodisme,alguns

jaestaventitulats,peròescrivintensadonàvemdelagranquantitatdeproblemesquesorgienen

eldiaadiadelaconfecciódelesnotícies.Perexemple,enspreguntàvemsiestrangerismescom

softwares’haviad’escriureambcursivaoambrodona,sielstítolshaviend’anarambnegreta,si

quanescrivíemalgunnumerals’haviadeposarambxifresoamblletres...Perònonomésaixò,

sinóqueelscorrectorsensdeienquesemprefèiemelsmateixoserrorsd’untipusdepreposicions,

i ��

untipusdeverbs,obéqueenalgunanotíciaonenshavíemdemantenir imparcialsdeixàvem

entreveurelanostraopinióambdeterminadesparaules...Pertant,vamveurequeenundiariens

havíemdeposard’acord,ésadir,semprequefèiemservirsoftwarehohavíemd’escriureigual.

Vamveurelanecessitatd’ordenarl’escripturadeldiari.Defet,podríemdirqueenaquestaorde-

nacióhihaquatreàmbits:

-Elprimerserienelsgèneres literaris.Quanunescriuliteratura,potescriurenovel·la,pot

escriureteatre,potescriurepoesia,icadaundelsgènerestélessevesregles.Enelcas

delperiodismepassaexactamentigual:unarticled’opiniónoéselmateixqueunanotícia,

niqueunaentrevista,niqueunreportatge,niqueunacrònica.Doncsbé,establircom

s’had’escriuredinsdecadasubgènereperiodístic.

-Perunaaltrabanda, la correcció lingüística.Hihaunesnormeslèxiques,sintàctiques

i morfològiques que són les més usuals, i que moltes vegades es trenquen. Llavors es

tractavaderecollirlesprincipals,perquèdegramàtiquesjan’hihavia:lesqueerenmés

adequadesalacomunicaciódemasses,iqueestrencavenméssovint.

-Despréshihaviaunatercerapart,queaquestaéslamésimportant:l’estil.Quinestilhavia

detenireldiari.Unescritpotsercorrectedesdelpuntdevistalingüístic,espotadaptaral

queésunaentrevista,peròs’hadedeterminarquinregistredellenguas’hadeferservir,

perquèlallenguacatalana,comlafrancesaol’anglesa,noéslamateixalad’unnen,la

d’unpare,lad’unmetge...Havíemdetrobar,dintredelacorrecció,quinestildellengua

haviadeferservirunperiòdicqueanavadirigitamoltagent,agentambformacionsdiver-

ses,ogentquenoteniagensdeformació,ipertanthavíemdetrobarunacosaquenofos

nimoltcultanimoltcol·loquial,queentenguéslamajoria.Llavorsaquíhihatotunapartat

delllibrequedescriuquintipusdefrases,quintipusdeparaules,dinsdelacorrecció,són

mésadequadespercadagènere.

-Finalmenthihaviaaquestaqüestiódelesconvencions gràfiques,ésadir,quanescriurem

ambcursiva,quanfaremservir lescometes,quanfaremservir lanegreta,quèvaamb

majúscula,quèvaambminúscula,etc.Iaixòésunbosc,perquètansolsenaquestapart

delesmajúsculesilesminúsculesésincreïblelaquantitatdedubtesquetensal’hora

d’escriure:hihainterferènciesambelsdiesdelasetmanaambunaltreidiomaquesón

ambmajúscula,iencatalàno;sielnomd’unaassignaturas’had’escriureambmajúscula

o amb minúscula... En fi, hi ha una quantitat molt gran de casos que són dubtosos.

Aquestllibrenoestàpensatperquèelperiodistas’hoaprenguidememòria,sinóperserunllibre

i ��

“El llibre d’estil no està pensat perquè el periodista s’ho aprengui de memòria, sinó per ser un llibre de referència. És com un diccionari, que quan un no recorda com va una cosa, sap que ho troba”

dereferència.Éscomundiccionari,quequanundubta,onorecorda

comvaunacosa,sapquehotroba.Enresum,el llibred’estil regu-

la,enprimerlloc,l’escripturadesdelgènereperiodístic,desdeltext;

tambédesdelanormativa:allòqueesconsideracorrecteoincorrecte

desdelpuntdevistasintàctic,morfològic,lèxic,iaradepronunciació;

després,elqueés l’estilde la llenguapel tipusdemitjà, jaqueés

diferentescriureliteraturaqueescriureunanotícia,perquèvadirigit

a molta gent; i finalment, aquestes convencions gràfiques: cursives,

cometes,negretes,minúscules,majúscules,sielsnumeralsvanamb

xifresoamblletres,etc.

-Quinscriteriss’handeseguirperestandarditzarlamanerad’escriure

iconfeccionarundiari?

-Elcriterifonamentalés,primerdetot,lacorrecció.Apartird’aquíhi

halaclaredat,ésadir,quesiguiconcís:nodirlescosesdemanera

enfarfegada. Si pots definir una idea amb una paraula fes servir tan

sols aquesta paraula. També s’ha de procurar que sigui eficaç, perquè

quanunescriuivolquehollegeiximoltagenthadetrobaruntipusde

llenguaambunscriterisquejaestanestablerts,quesónelscriteris

delallegibilitat.Peraixòs’hanfetunsestudispersaberquinamanera

d’escriure faqueel lector llegeiximéscòmodament,més fàcilment

i més ràpidament: utilitzar frases més aviat curtes, que no passin

d’unesquinzeparaules,quelesparaulessiguinelmàximrecurrents,

habitualsiusuals...Totaixòsemprequesiguipossible,ésclar,perquè

perexemplesoftware,sihohasdeferservirnohopotspasometre,

elquepassaésquepotserdepenentdeltipusdetextenquèapare-

guiaquestaparaulahasd’explicarquèvoldir. Aquest criteri de les

paraulesusualsespotsaberperquèjaexisteixenunsdiccionarisque

s’anomenendefreqüències,comperexempleeldel’Institutd’Estudis

Catalans.Aixòhihapoquesllengüesquehotinguin.Aquestsdiccio-

narisindiquendemaneraobjectivairigorosaquinessónlesparaules

mésutilitzadesenunallenguadeterminada.Perobteniraquestesda-

desagafendiferentsmostresdelallenguaoralilallenguaescritade

“Hi ha poques llengües que tinguin diccionaris de freqüències: indiquen de manera objectiva i rigorosa quines són les paraules més utilitzades en una llengua determinada”

i ��

diversos àmbits: des de gravar al tren o gravar en botigues, fins a agafar un tros de diari, o d’una

novel·la.Agafencomuncorpusouncosdetextosidespréselsprocessen,iarribenalaconclusió

quelesparaulesmésusualsdelallenguasón,perexemple,lesméscurtes,d’unasíl·labaodues,

perquèsónfàcilsiràpidesdedir.Perexempleelverb“fer”,elverb“dir”,etc.Aquestafacilitatde

lesparaulescurteshafetquemoltesvegadessorgissinnovesparaulesescurçades,comperexem-

pleelsarticlespersonal“en”i“na”,quedefetprovenendelsmotsllatinsdomineidomina,que

esposavenabansdelsnomsdelespersonescomafórmuladecortesia,perdir“elsenyor”o“la

senyora”ielseunom.Llavorsacòpiad’anardientdomineidominaesvaanargastantivaquedar

“en”i“na”.ItotiqueaMallorcaencaraesconservaaquestaformaescurçada,avuiaquest“en”

i“na”esdiu“en”i“la”,iamoltsllocsjadiuen“el”i“la”,perquèperlacomoditatilasimplicitat

al’horadeparlars’haadaptat l’articlededavantdelsmasculinstambéalsnomspropis, is’ha

passat de “en” a “el”. Això ho dic perquè, en definitiva, els criteris es resumeixen bàsicament en la

llegibilitat,ésadir,procurarquehihagiunallenguaquesiguifàcildellegir,quenohagisderellegir,

is’aconsegueixutilitzantfrasesbreus,pocasubordinació,paraulesusuals...Iaixòestrobaenels

mètodesqueheexplicat.

-Deviaserdifícilrecollirtotaixò...

-Ésclar,peròtampocpartíemdezero.Hihaaltresculturesquejahotenenaixò,elquepassaque

encatalànoexistia.Defetenespanyol,sienscenyimaaquestàmbitmésproper,tampochiera,

perquèjustamentaquestllibrehaestatdurantmoltsanysa La VanguardiaiaEl Periódico.Toti

queerenencastellà,elpodienutilitzarperlesnormesdeltipusdellengua,delesfrasesbreusi

d’evitar circumloquis, i per les convencions tipogràfiques. Llavors més tard La Vanguardian’hafet

unaltre,El Periódicotambé...Peròvulldirquejaexistienaltresllibresd’estilenaltresidiomes,

coml’anglèsol’italià,quehansigutunaguia.

-Comrecordalaprimeraredacciód’EL9NOU?

-Ui[riu],laprimeraredacciód’EL9NOUlarecordocomunacosadepel·lícula:ambunaboirabaixa

defum,treballantalesnits,ambelsorolldelesmàquinesd’escriuretotal’estona...Treballàvem

molt intensament, més o menys a partir de les set fins a les dues o les tres de la matinada, i escri-

vintamàquina,clar,perquèd’ordinadorsnon’hihavia.Aixòsí,enshopassàvemmoltbé,perquè

perexempleaixòquedeia,abansquehihaguéselllibred’estilquanalgúteniaalgunproblema

deiaambveualta:“Quèussembla,comhoposaríeuaixò?”.Illavorstotsdèiem:“Johovaigferuna

vegadaaixí...”Iperaixòjustamentvasortirelllibred’estil.Itambéenshopassàvembéperquè

i ��

acabàvemtard,ensquedàvemasopariensfèiemportarmenjar...Llavorstambérecordolapri-

meraimpremta,quevadurarmoltpoctemps,itambéeraunsistemamoltpedestre,moltsimple.

Havíemdecórreramuntiavall,perquèunapartlafeienaGranollersambunsistemadeplomfos,

i llavors veníem aquí a Vic en una impremta del carrer del Remei que es deia Gràfiques Artex. Eren

unesmàquinesmoltnovesperaquellaèpoca,peròeraunprocésmoltfeixuc.Nosaltrespicàvem

elstextosperòllavorselshaviendetornarapicaralaimpremta,perquènosaltrespicàvemamb

lletrademàquina,illavorsalaimpremtatenienelqueavuisemblariaunordinador,omàquines

d’escriured’aquestesqueteniencaràcterscomd’impremta,itreienunpaperd’unacòpiadeltext

amb lletra d’impremta. En fi, era un sistema molt complicat.

-Apartirdequanestablirialaprofessionalitzaciódeldiari?Perquèabansdeviaserunaredacció

amateur...

-I tant...Primertoteramoltcasolà.Jorecordoaquíenaquesta impremtadeVicques’haviade

retallarienganxartotmanualment,muntantcadapàginadeldiariperfer-nefotolits,is’obriala

portaitotselspapersvolaven...Eraundesastre.Jopensoquelaprofessionalitzacióvaanarsent

gradual.Suposoquevaseramesuraquecreixiaeldiari,hihaviapublicitat,entravendinersies

podiapagaralagent,iesvacomprarunlocalimaquinàriapròpiaimésmoderna.Mésomenys

espodriaestablirapartirdel’any1981.

-ActualmentcomveuEL9NOU?Creuquetéelfuturassegurat?

-Jopensoquesí,queenprincipiésundiaribastantrigorósis’haprofessionalitzatmoltbé.Elque

passaésquedevegadespensoquededicapocsdinersopoctempsalaformacióméslingüística

delsperiodistes,ohihapocagentenl’àmbitdel’edició.Defetaranoemvoldriaequivocarperò

empensoquenoméshitenenunapersona,queéselqueescuidaderevisarelstextos,inomés

es poden revisar superficialment. Moltes vegades un text s’ha de tornar a escriure, però amb les

pressesil’acumulaciódetextosésimpossiblequeunapersonadonial’abastperpoderfertotun

diari.Hodicperquèdefetlamatèriaprimerad’undiari,d’unatelevisióod’unaràdioéslallengua.

Ésl’eina.Pensoques’hauriadevetllarmésperlaqualitat,notantdecorrecció,sinódellegibilitat,

ésadir,quefosunallenguacorrectaperòmoltassequible,iambgrapadecaraalpúblic.

- Quan llegeix avui en dia EL 9 NOU, hi veu reflectides les directrius del seu llibre d’estil, o creu

ques’utilitzaméspocdelques’hauriad’utilitzar?

- Crec que ja hi són, però com que conec l’ofici veig que hi ha coses que s’escapen justament per

i �0

lespresses.Ésclar,elsperiodistestambétreballenmoltsobretotenunsdiesiuneshoresmolt

concretesqueésquanhandecórrerpertancarl’edició.Entemescomelsreportatgesoelsarti-

clesd’opinióenprincipinohasdecórrer,peròsipassaunacosadijousalvespreieldiarisurtel

divendres,llavorstuhasd’afanyar-teaferunespaiperquèpuguisortirl’endemàalmatí.

-CreuqueEL9NOU,pelfetdeserd’àmbitcomarcalimésproperalapoblació,hadetenirun

registreméscol·loquial,oespodriaequipararalsdiarisd’àmbitnacional?

- A veure, l’escriptura sempre és una ficció, quan escrius és un artifici. Llavors jo penso que el que

handeperseguirtotselsdiarisésquesiguinassequiblesalagent,ésadir,queellector,inde-

pendentmentdel’edatidelsestudis,puguientendresobretotelstextosfonamentalsquesónles

notícies.Eldiaritampocelllegimtot,potserquellegeixiseconomiaopolítica,peròhihagentque

nomésllegeixesports,ogentquenollegeixmaielsarticlesd’opinió.Ésclar,totalallenguadeldia-

ritampocésigual,alsarticlesd’opinióhihatotalallibertatpelqueescriudedirelquevulguiicom

vulgui,perquèallòhohasignatl’autorisinol’entenenésproblemaseuielln’éselresponsable.

Llavors,enreferènciaalapregunta,jocrecquenohauríemdeferunallenguadeVicod’Osona,

perquèjahihaunestàndard,hihaundenominadorcomúdelcatalàcentralquefaquenohaguem

deposarcosescomperexemple“uis”per“ulls”,“paia”encomptesde“palla”,oparaulesiexpre-

ssionsmoltd’aquícom“eixavuirar”,“péixer”o“ferfressa”.Evidentmentquesialgúhodiuquan

fasunaentrevistahoposes,noten’haspasd’amagar,peròdesdelpuntdevistadelperiodista,

eldiarihadetrobarunestàndard.

i ��

Jaume Masdeu,director de canals informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

�Jaume�Masdeu�i�Burch�(Vic,�1959)�és�director�de�Canals�Informatius�de�la�Corporació�

Catalana�de�Mitjans�Audiovisuals�(CCMA,�antiga�Corporació�Catalana�de�Ràdio�i�

Televisió).�Va�participar�a�la�fundació�d’EL�9�NOU,�on�col·laborava�de�corresponsal�

de�Sant�Quirze�de�Besora�i�feia�reportatges.�Després�de�deixar�EL�9�NOU�va�anar�a�

treballar�al�setmanari�Andorra 7,�i�després�a�un�dels�primers�setmanaris�d’informació�

general�en�català,�El Món.�Més�endavant�va�entrar�al�món�audiovisual�de�la�mà�de�

Televisió�Espanyola,�en�un�programa�cultural.�Finalment�va�arribar�a�TV3,�on�ha�fet�

de�corresponsal�a�Brussel·les�durant�molts�anys.�L’any�2004�va�ser�nomenat�director�

d’Informatius�de�TV3,�càrrec�que�va�abandonar�l’any�2007�per�passar�a�la�Direcció�de�

Canals�Informatius�de�la�CCRTV.�L’any�2001�va�rebre�el�Premi�Salvador�de�Madariaga�

de�periodisme�televisiu�per�la�seva�tasca�professional�des�de�Brussel·les,�i�l’any�2006�

va�ser�guardonat�amb�un�dels�Premis�Internacionals�del�Club�Internacional�de�Premsa�

en�la�categoria�de�televisió�pels�informatius�de�TV3.

-Comesvainteressarpelmóndelperiodisme?

-Vaserdesdemoltjove,perquèvaigcomençarainteressar-meenl’àmbitlocal,aSantQuirzede

i ��

Besora, en reflectir una mica les coses que passaven, i llavors ho fèiem amb el format de la revista

localqueteníemqueeraEl Rebombori,idesprésunaaltraqueesvacrearqueeraEl 855.També

emcomençavaa interessaranivellglobal,peròenaquellmomentvaigcomençaraveureque

podiaexperimentard’unaaltramaneraenl’àmbitlocal.

-Perquèesvadecidiraanaratreballartantd’horaaforadelacomarcainovapassarperla

redacciód’EL9NOU?

-Bé,eraunaqüestiód’oportunitats.Eraunmomentenquèsemblavaquetotelmercatpodiaestar

encallatiencanvinovaserenabsolutaixí,sinóquehivahaverunaeclosiódediferentsmitjans.

Vasortirlapossibilitatd’El Món,queeraunapossibilitatfrancamentinteressant,iamésaEL9

NOUelqueestavafentenaquellsmomentseraunamenadecol·laboracióhabitual:elsfeiarepor-

tatges,peròtampocnoesvapresentarl’oportunitatd’entraralcosderedacció.Tambéjotenia

ganes,apartdefercosesméslocals,deferl’aterratgeaBarcelona.Pertantvanserunamica

aquestsdosfactors.

-Quinesdiferèncieshihaentretreballaralapremsaescrita,davantlescàmerescomacorres-

ponsalodarrerecomacapd’informatius?

-Jocrecquel’essènciaéslamateixa:entendreelqueéselperiodisme,queenelfonsésexplicarla

realitat.Llavorshihadiferentsmaneresdefer-ho,quesónlesquetuacabesdedir.Amésamés

aixòencaraescomplicamésperquèaraestemenunafasemoltcanviantdelmóndelperiodisme

enlaqualaquestesdiferènciesencaraesdiluiranmés,perquèenelmitjàactual,atravésdels

nousmitjansdigitals,esbarregentotsaquestsconceptes.Aratenimunacrisidelsdiaris,tindrem

unacrisidelsmitjansaudiovisualsclàssics,iquandiccrisinol’hivulldonarnoméselsentitne-

gatiu,sinócrisienelsentitdetransformació,jaqueestanapareixentunscanvismoltimportants

perquè la gent vol tenir tota la informació en el moment i el format que vulgui i per tant està

sobrepassantaquestesbarreres.Ditaixò,tenint l’essènciadelmateix,hihaunadiferentforma

d’elaborar-ho,unesdiferentseinesal’horadefer-hosegonssiesescritoésaudiovisual.Totique

elcontingutbàsicéselmateixhihadiferènciestantdeformatid’extensiócomd’instruments.I

quanparlesdel’altrenivell,queésoferlafeinadirectamentoaportarladirecció,diguemqueés

uncanvideplantejament:quanfasladirecciót’emportes,permi,lagreufrustracióquenofascap

producteelaboratconcretdeformadirecta,iencanvihasdepensarl’estructuraglobalquehade

permetrequeespuguinrealitzaraquestsproductes.Ésuncanvideplantejamentperòl’essència

continuasentlamateixa,queésaquesta:comunicarunarealitat.

i ��

-Al’horadeferuninformatiu,segonselseucriteri,quinesinformacionss’handeprioritzarenel

momentd’establirunordredinsdel’espaidequèesdisposa?

-Hihamoltscriterisal’horad’establiraquestordre,ilaqüestiósovintésestablirelnivelld’equilibri

entreaquestsdiferentscriteris.Bonapartdelamevacarreral’hefetenunmitjàpúblic,ipertant

uncritericaracterísticenaquesttipusdemitjàseriaeldel’interèsgeneraldelesnotícies.Llavors

aquesttemad’interèspúblicjosemprel’hetingutmoltencompte.Seguramentaixòelsprivatsno

hohandevalorartant,peròenelcasdelspúblicssíquesónlesbases.Unaltreéseltemadela

proximitat,almenysenelsmitjanscomsónelsd’àmbitcatalà,iprecisamentésunadelesarmes

quepodemjugarnosaltresquanlluitemcontraunacompetènciaquetémoltsmésmitjansque

nosaltres,queserienlestelevisionsespanyoles,queanivelldepressupostosiderecursosnohi

hacolor.Peraixòhemdepotenciararmescomperexemplequeellsnopodeninformardelstemes

propers, i quan dic propers no vull dir només geogràficament, sinó d’aquells que et toquen més

directament.Pertanteldelaproximitatseriaundelscriterisclauenelnostrecas.Iunaltretambé

éseldelgraud’atractiuquetéaquellanotícia,entesacomaatractiupelpuntd’interèsipersi

agradaràalagent.Aquestsserienelscriterissobreelpaper,elquepassaésqueelcòcteldetot

aixòencadacaspotvariar.

-Actualmentesparlamoltdelstelenotíciesd’autor.Creuenaquestmodeloenunainformació

mésimparcialonesprioritzinlesnotícies?

-Joenaixòsócunamicamésclàssicenelsentitquecrecquehihadiferentsmodels.Alsteleno-

tíciesdegranaudiència,ésadirperentendre’nsalmigdiaialvespre,ésevidentqueelshasde

donarunapersonalitatiundeterminatnivell,perònocrecqueaquestsiguil’espaiperconvertir-

losenuntelenotíciesd’autor.Potestarmoltbéperuntelenotíciesd’últimahoradelanit,oun

telenotíciesalsegoncanal iaunahoradeterminada,queencaraésmésadequat, iqueésun

espai informatiu que ja reflecteix més la personalitat de la persona que el porta i que va dirigit a un

segmentdepúblicméstancatiméslimitat.

-Comrecordaelsinicisd’EL9NOU?

-Home,ambgranil·lusió.Pensaqueerenunsmomentsquetansolshihaviaunapremsaquevenia

d’uncontrolferriauncerttutelatgeques’anavaobrint,perònoteniesmitjanshabitualsonpo-

guessistrobartoteslesopinions.Llavorstu,tenintl’oportunitatdeparticipar,al’escalaquefos,en

EL9NOU,quepermienaquellsmomentseracomelNew York Times,comamínim...Amésamés

decol·laborarenunprojectepioner,perquèvaserdelsprimersquevasortiranivelldepremsaco-

i ��

marcalenaquestsentit.Jocrecquenonoméseraunprojecteprofes-

sional,sinóunprojectepersonaldeparticiparenunaactivitatsocial

deprimeralínia.Pertantemproduïaunail·lusióbàrbara.Jorecordo

quan anàvem a les reunions al vespre a l’antic edifici aquell de Vic que

sentiesqueparticipavesenunprojectenouiamésunprojecteque

vatenirunèxitespectacular.Ihiparticipaves,encaraquefosapetita

escala,perquèallàhihaviamoltagentquehiaportavamolttreball.

Peròvaja,siemfasdirunaparaula,ésil·lusió.Erafantàstic.

-Actualmentcomveulasituaciódeldiari?

-Nol’heseguitdeprop,peròcrecqueésunproductequeestàconso-

lidat iquejas’haconvertitenunreferentdinslapremsacomarcal.

Seguramentde totselsquehiparticipen l’aspecte il·lusióhabaixat

perquè és lògic, i ha pujat el d’ofici, de professionalització, que és la

partseguramentmésclara,perquèjaésunainstitució.Evidentment

potanarmésbéomésmalamentenunmomentdeterminat,pottenir

altsibaixos,peròvulldirquejas’haestabilitzatcomunelementbàsic

iestructural.

-ConcretamentquineserenlessevestasquesquantreballavaaEL

9NOU?

-Vaigferdiferentscoses.Unaeraquefeiadecorresponsalperlameva

zona,queeraSantQuirze,Montesquiu i totelqueeraelBisaura, i

després feiaunacosad’èticadubtosaqueeraqueescrivia lescrò-

niquesdefutboldel’equiponjojugava,cosaqueintentavaferamb

tota l’elegància però que algun conflicte d’interessos devia provocar.

Desprésquanvaigacabarelsestudisvaigferdurantunatemporada

curtaunamicadecol·laborador,perquèm’enviavenaferundetermi-

nattipusdetemes,fossinal’àreamevaconcretaofossinenaltres

zones. Però va ser un període curt perquè després ja vaig saltar a

Barcelona.

“Feia una cosa d’ètica dubtosa, que era que escrivia les cròniques de futbol de l’equip

on jo jugava”

“No només era un projecte

professional, sinó un projecte personal de participar en una

activitat social de primera línia. Per

tant em produïa una il·lusió bàrbara”

i ��

-Com veia l’estructura del diari en aquell moment des de la seva posició de corresponsal i

col·laborador?

-Jocrecqueunadelesbasesd’EL9NOU,apartdetenirunfocuspotentaViciposteriormenta

Ripoll,serialaxarxadecorresponsalies,perquèlagràciaeraarribaratotarreu,iaixònohopots

aconseguirambungranequipsinohietspresent.Llavorssemprevaigtrobarquealaredaccióes

feienunsgransesforçospertreureunbonproducte,ihihaviaunaamalgamainteressant,queera

desdejovesestudiantsdeperiodisme,coméselmeucas,passantperaltragentquejaportava

molt temps en el món de la premsa que s’hi barrejava, fins a d’altres que potser no portaven tant

tempsenelperiodismeperòquesíquetenienuninterèsdiguem-nesocial,iquetambéhipartici-

paven.Iaquíesvaaconseguirunabarrejaquevaestarbé.

30 anys · Manifestació contra les prospeccions per buscar urani a l’Esquirol, el 1978

i ��

Cristina Gallach,portaveu i cap de premsa de l’Alt Representant per la Política Exterior de La UE,Javier Solana

Cristina�Gallach�i�Figueras�(Sant�Quirze�de�Besora,�1960)�és�la�cap�de�premsa�i�

portaveu�de�l’Alt�Representant�per�la�Política�Exterior�i�de�Seguretat�Comuna�de�

la�Unió�Europea,�Javier�Solana.�Quan�estudiava�Periodisme�a�la�Universitat�de�

Bellaterra�va�participar�en�la�fundació�d’EL�9�NOU,�i�posteriorment�va�treballar�en�

aquest�mitjà�fins�l’any�1982,�exercint�de�subdirectora.�L’any�1995�Javier�Solana�va�

accedir�al�càrrec�de�secretari�general�de�l’OTAN,�i�com�que�coneixia�Gallach�perquè�

treballava�de�corresponsal�de�l’agència�de�notícies�EFE�a�Brussel·les�li�va�proposar�de�

ser�la�seva�cap�de�premsa,�i�així�va�començar�a�treballar�al�seu�costat.�Posteriorment,�

quan�Solana�va�passar�a�ser�l’Alt�Comissionat�per�la�Política�Exterior�i�de�Seguretat�

Comuna�de�la�Unió�Europea,�càrrec�que�avui�segueix�ocupant,�Gallach�va�continuar�

al�capdavant�del�seu�gabinet�de�premsa.

-Quèlavaferinteressarpelmóndelperiodisme?

-Doncsjadesdemoltjovem’interessavaperlescosesquepassavenalmeuvoltantperquèerauna

personabastantcuriosa,itambém’agradavapodercontribuiratravésd’unafeinaacanviarles

i ��

coses,siésquesen’haviendecanviar.Iunamicalesduescosesvanferquejadesdemoltjove

m’interessésmoltpelmóndelperiodisme,ienelfonsenvaigcomençaraferquantenia15anys,

alarevistadelpoble,deSantQuirzedeBesora,queesdeiaEl Rebombori.L’equipdirectiud’allà

erenelsjovesdelpobleiemvandirsiestavainteressadaacol·laborar,itotiqueeramoltjoveem

vaagradarmolt.Iunamicavaserentreaixò,lacuriositat,ilavoluntatilesganesdecanviar.

-Comesvaproduirelpasdelperiodismealgabinetdepremsad’unaltdiplomàtic?

-AlsenyorSolanaelvanelegirsecretarigeneraldel’OTANl’any1995,iellemconeixiaperquèen

aquell moment jo era corresponsal de l’agència EFE a Brussel·les i m’encarregava dels temes

diplomàticsidelstemesdeseguretat,iemvaproposarsivoliaocupar-medeserlasevacapde

premsa.Ivasergràciesal’ofertaqueemvaferellquevaigcanviardetreballardeperiodistaa

assessorarelsenyorSolanaiaserlasevaresponsabledecomunicació.

-Enquèesnotaaquestcanvienlafeinadeldiaadia?

-Enelfonssónduesfeinesmoltsimilars.Alapràcticaesnotaenelfetquelesperspectivessón

diferents,perquèunaésdesdelpuntdevistadeperiodistaquebusquesitransmets,iencanvi,

desdelpuntdevistad’assessoradecomunicacióocapdepremsaiportaveu,ladireccióésala

inversa,ielqueesnotacomadiferentésqueestàsmoltmésencontacteambperiodistesdes

d’unaltrepuntdevista,iambdiplomàtics,polítics,militars,etcètera,tambédesd’unaltrepunt

devista.Totiaixí,elmaterial,perdir-hod’algunamanera,éselmateix:ésinformació,contactes

amblagent,comunicació...Eldiaadia,enelfons,ésgestionarinformacions,comfer-lescircular,

com influir que la gent entengui les coses de la manera que ens sembla a nosaltres que és més

apropiadaiméscorrecta,imirarlescosesdesd’unaperspectivaoposada.

-Ienelplapersonal,comvaafrontarelcanvidefeina?

-Moltbé,perquènoemvaighaverdecanviardecasa:vaigcontinuartreballantaBrussel·les,ino

emvasuposarcapcanvifísic.JoestavaaBrussel·lestreballantdecorresponsal,il’únicdiferent

eraquealmatíencomptesd’anaraundespatxanavaaunaltre,iemcontinuavallegintelsdiaris

amblamateixacuriositatiambelmateixinterès.

-Vaserdifícilprendreladecisiódedeixarelmóndelperiodismeenelsentitestrictedelter-

me?

-No,perquèl’ofertaeramoltbona.Home,desdelpuntdevistapersonaliemotiuelfetdenoanara

i ��

escriure,almenysnodelamateixamanera,sinóaexplicar,síquepotserhovaigtrobarafaltaruna

micaelsprimersmesos.Perònovasermoltdifícilprendreladecisióperquèl’ofertajaetdicque

eramoltinteressantieraunacontinuaciódetotelquehaviaanatfent:erabastantunabarrejade

comunicació,temesinternacionalsitemesdeseguretatquejojahaviafetenaltresllocsonhavia

estattreballant.

-Liagradariaalgundiatornaratreballarenelmóndelapremsa?

-Nohodescarto.Nosésihofaréonohofaré,perònohodescarto.Esticmoltencontacteamb

periodistesiambgentdelmóndelacomunicació,pertantnoseriaunacosaextraordinària.

-Haestatdifícilpervostèarribaralllocdetreballonestrobaavuiendia?

-Mira,hehagutdetreballarmolt,comtothom,novullpasdirquetreballonimésnimenys.Peròaixò

m’ha significat estar molt pendent de la feina, significa no pensar en si és dissabte, diumenge...

Ésunafeinabastantconstantihasdetenirunacertapreparació.Jovaigtenirunabecaivaigfer

unsestudisalsEstatsUnits,iemvaanarmoltbé.Despréss’hadeparlaridiomes,aixòésmolt

important,perquèelsequipsambelsqualstreballemsónmultinacionals,ilesllengüesvehiculars

solenseranglèsifrancès.Ésadirqueenelfonsésunacontinuació:vaigviurebastantsanysala

UnióSoviètica,quedesprésvaserRússia,itotaixòésuncúmuld’experiències.Enelfonspucdir

quem’hihededicatmoltihihetreballatmolt,peròtambéésmoltinteressantihihegauditmolt.

-ActualmentquinestasquesportaatermecomaportaveudelsenyorJavierSolana?

-Lamevaprincipalfuncióésdoble:perunabandaqueelsperiodistes,elsmitjansdecomunicació

ilagentques’interessapelstemesinternacionalssàpiguenonbuscarinformació,explicar-los-hii

informar-losdelquefaenaquestterrenylaUnióEuropea;iperunaaltrabandaqueelquefemes

coneguisobretotdesdelpuntdevistadelpaperquefaEuropaalmón.Ésadir,lamevafeinaés

sobretot de subratllar, en un món on hi ha una forta influència i un domini molt gran dels Estats

Units en aquests terrenys, doncs que cada vegada es configuri més clarament el paper d’Europa a

basequeEuropatambévafentcadavegadaméscoses.Osiguiquesónlesduesgranscosesque

hedeferenlamevajornadaquotidiana.

- Amb quins criteris s’ha de transmetre la informació des dels òrgans europeus fins a la prem-

sa?

-Jopensoques’hadetransmetreambunacertamodèstia,jaquehemdepensarquelesinstitucio-

i ��

nseuropeesnosóngoverns,ipertanttenenunpapercomplementari

alquefanelsgoverns.Pertantenshemdesabersituarenelpuntco-

rrecte,peròhohemdeferambganesdesubratllaraquestprogressiu

papereuropeu.Elfetquenosaltrestreballemambungrupde27paï-

sos,quemoltsnopensensempreelmateix,faquehaguemd’intentar

també que la postura europea quedi definida com un procés, com

unacontinuacióonlagents’hivaimplicant,totselspaïsos,dema-

neraclara.Itambés’hadesabertransmetrecomunserveialpúblic

iambuncertsentitdelatransparència.Lagent,enlessocietatsde-

mocràtiques,elegeixenelsrepresentantsdirectesalsseuspaïsos,a

lescomunitatsautònomes,alsgovernsmunicipals...Ilesinstitucions

europeessónmésenllà,sónllunyanesalagent,peròfanunpaper

també.Llavorshemdesaberentendrequinés, compoderacostar

cadavegadamésaquestesinstitucionsa lagent, ipertants’hade

sertransparent,s’hadeserobert,peròtambétenintencompteque

parlemdegrupsdepaïsosinod’unpaís.Aixòfaquesiguiunamica

diferentiunamicaméssubtil.

- Com ha influït el seu pas per EL 9 NOU en la seva carrera periodís-

tica?

-Vaigaprendremoltenlescosesméspetites:asaberfernotícies,aes-

criure-les,aredactar-les,tambévaigaprendreavalorar...AEL9NOU

estreballaunainformacióonelpúblicetdónaunfeedbackconstant,

perquèésunapremsamoltpropera,ipertantsabiesentotmoment

quèpensavalagentdelquehaviespublicat.Tambéhihaunacosa

molt fonamentalenaquestsdiaris tanpropersa lagent iéscoma

travésd’undiariespodencanviarlescoses.Moltesvegadesenstro-

bàvem que coses que sortien a EL 9 NOU com denúncies o casos

realmentdeixavenun impacte,perquèelspodersoqui fosalnivell

quefossen’ocupaven.

“A EL 9 NOU es treballa una informació on el públic et dóna un feedback constant, perquè és una premsa molt propera”

i �0

-EnquinasituacióestrobavaEL9NOUenelmomentquevostèhitreballava?Actualmentde

quinamaneraelveu?

-Jovaigestaralesprimeresreunionsmoltabansquecomencés,perallàal1977,idesprésuncop

va començar vaig estar-hi treballant bastants anys, fins al 1982, al principi amb poca intensitat i

després ja amb més dedicació, fins que vaig estar de sotsdirectora. Jo aquell moment el recordo

sobretotperquèalamevaèpocaisotalamevaresponsabilitatvamferl’expansióalRipollès,me’n

recordoquelamevatascasobretotalprincipieraladecrearlaredaccióalRipollès,ientraren

contacteambinstitucions,governs,municipis,empreses...delRipollès.Im’hivaigdedicarmolt.A

mésamésalamevaèpocavaserl’inicid’establirl’ediciódeldimarts,quearatincentèsqueés

al dilluns, i també va ser un desafiament fort a nivell d’organitzar la feina i que no hi havia costum

decomprarundiariipertanthaviesdebuscarelmercat.Osiguiquevanserduesexpansions

importants, tot i que s’han seguit fent modificacions, perquè ara també s’ha ampliat la cobertura a

altreszonescomelVallès,itreballenambxarxaambaltrapremsacomambPresència,etcètera.

Ara EL 9 NOU és un diari consolidat, conegut al les seves zones d’influència, molt sòlid, i jo penso

quecontinuaamblamateixalíniad’independènciaiderigor.SemprequevaigaVicoalpoblede

lamevamare,queenelfonséselmeu,elmiro,elfullejo,im’agradamolt...Ésclarquenoentenc

tantlesnotícies,perquènoelllegeixocadadiaquesurt...Peròsíqueésunproducteprofessional

moltsòlid,moltmésestablertlògicamentqueal’èpocaenquèjohitreballava,queerarealment

unmomentd’expansió.

-Quinpapercreuquetéalessocietatscomarcalslapremsad’àmbitcomarcalcomEL9NOU?

-Téunpaperfonamentalqueéseldeproximitat.Lafeinaquefanésladeposarencomúmoltes

cosespúbliquesiprivadesqueesfaniqueésfonamentalquelarestadelasocietatlesconegui,

aixícomlavidapolíticadelsajuntamentsidelesinstitucionsamblagent.Fanunserveipúblic,

perquè hi pots trobar des de les farmàcies fins als metges de guàrdia, les defuncions, els natali-

cis...Tambéfanunserveidetribunaperlagentquetéinquietuds,quetéideesiprojectes,ifanun

serveid’espaionlagentespotcomunicaratravésseu,perexempleatravésd’EL9NOU.Iambun

equipdedireccióseriósiambuneditorialambaquestavoluntatdeservirdeformatransparenti

mobilitzadoraespotfermoltafeinaenunacomarca.Enunmomentquehihamitjansdecomuni-

cacióqueestan24horesdonantinformaciótantsiésunhuracàcomsiésunincidentd’untauró

alacostadeTarragona,permiésfonamentalquehihagiunmitjàdecomunicaciód’aquestàmbit

delaproximitat.Pensoquefaunserveibàsic.

i ��

Jordi Molet, director general del grup EL 9 NOU

Jordi�Molet�i�Cateura�(Roda�de�Ter,�1954)�és�periodista.�Actualment�és�director�general�

d’EL�9�NOU�i�EL�9�TV,�i�conseller�delegat�de�Catalana�de�Televisió�Local�i�de�Comit�

Audiovisual.�Anteriorment�havia�treballat�a�TVE�a�Catalunya�i�havia�estat�corresponsal�

dels�diaris La Vanguardia�i�El Correo Catalán.�També�havia�treballat�a�Ràdio�Vic�i�Ràdio�

Olot.�El�1983�va�ser�nomenat�director�d’EL�9�NOU�i�el�1990,�director�d’edicions�i�

director�general.�Amb�ell�al�timó,�EL�9�NOU�ha�consolidat�la�seva�posició�de�referència�

en�el�sector�de�la�premsa�comarcal�catalana,�i�s’ha�expandit�tant�territorialment�con�

en�l’àmbit�mediàtic�d’actuació,�ja�que�ha�entrat�amb�força�al�terreny�audiovisual�amb�

EL�9�TV�i�Catalana�de�Televisió�Local.�

-Aquèatribuirial’èxitd’EL9NOUjadesdelsprimersanys?

-Enprimerlloccrecquel’èxitd’EL9NOUéscomparableambelquevanteniraltresdiarisdeproxi-

mitat,comEl PuntiRegió 7,perexemple,iqueesdeualfetquelagentvoliasaberquèpassavaa

lavoradecasaseva,perquènohihaviacapmitjàdecomunicacióquel’hiexpliqués.Sesabiaquè

passavaaBarcelona,quèpassavaaMadrid,peròencanviquèpassavaalpobleméspetitnose

sabia,iaixòvaserunamicasorprenentperlagent,perquèvaveurequeambunllenguatgeclar

idirectes’explicavennotíciesproperes.Hivahaverunanotícial’any1979,quevaserunsuccés

molttràgic,moltlamentable,quevarellançarladifusiód’EL9NOU:unenverinamentenunafamí-

i ��

liadeManlleumoltconeguda,lafamíliaToneu,unmatrimonijoveambduesnenespetites,enel

qual van morir el pare i una filla, i la mare i una altra filla van quedar molt afectades. Va ser un cas

envoltatdemisteriiEL9NOUvaanarexplicanttotelquevapoder.Noesvaaclarirmai,aquest

cas,peròvaserunadelesnotíciesquevaferqueEL9NOUtinguésungrancreixement.Peròcrec

queesdeuaaixò,ques’explicavencosesqueenaquellmomentlagentnohaviavistpublicades,

delseuentornmésimmediat.ItambéhaquedatunamicalaideaaquellaqueEL9NOUd’abans

síqueera“canyero”,ield’arano,iaixònoésveritat,perquèsiesvaal’hemerotecaiescompara

hihanotíciesd’EL9NOUdelsanys78i79quevanaportadaqueahoresd’aranohianirienni

ambcalçador.Perquèelstempshancanviatiaraellectornoenshopermetriaaixò,perquèserien

notíciesdepocaentitat,perentendre’ns,iencanvillavorsalgunesd’ellesresultavenmoltsorpre-

nents.

-ComrecordaelperiòdicqueesvatrobarquanvaarribaraEL9NOU?Dequinamaneraelveu

ara?

- Jo vaig començar a col·laborar a EL 9 NOU a finals de l’any 1980 de forma externa, el 1982 vaig

entrarenplantillacomasubdirectoriel1983emvanferdirector.EL9NOUenaquellmomentno

teniaestructura.EL9NOUéremeldirector,unsubdirectorqueamésaméseracapd’esports,un

gerent,unparelld’administratius,icomercialsfreelance,iperiodistesquevenienalestardesials

vespres.Entre1983i1987vamprofessionalitzarlaplantilla,unafeinamoltcallada.Aleshoreste-

níemdecompetèncial’Ausona, quel’haviacompratgentproperaaConvergènciaihavienintentat

crearunsetmanariquefeslacompetènciaaEL9NOU.Nosaltresvamresistir,vamprofessionalit-

zar,vamaguantar,ivamguanyarlabatalla.Icomelveigara?Doncsaraelveigcomunaempresa

normalicorrentdelacomunicació,ambganesdetirarendavant,deferperiodismedeproximitati

encatalàaOsona,elRipollès,elVallèsOriental,inodescartoqueenelfuturenaltrescomarques,

isobretotfentprevalerelscriterisquedefensemnosaltres.Me’nrecordoquequanvamanaraSa-

badellemdeien“peròperquènoelfeuencastellà,aquíaSabadell,quehihamésgentqueparla

castellà...”.Iresponíem:“ÉsqueEL9NOUoésencatalàonoés”.Vulldirques’had’exportarla

maneradeserd’EL9NOUifer-lacréixer.

-Quanicomesvaduratermelaprofessionalitzaciód’EL9NOU?

-Del1983al1987EL9NOUvaferunafeinacalladaisilenciosad’intentarprimerconsolidarel

dimarts, consolidar el projecte de creixement que havia fet fins aquell moment, i professionalit-

zar-se, perquè fins al 1983 la veritat és que la plantilla professional d’EL 9 NOU era inexistent: hi

i ��

“Fins al 1983 la veritat és que la plantilla professional d’EL 9 NOU era inexistent: hi havia un gerent, una secretària, un director i el d’esports”

haviaungerent,unasecretària,undirector,ield’esportsquepotser

teniaunadedicacióatresquarts,ipocacosamés.Ilarestatoteren

col·laboradors,gentqueteniacorresponsalies,quetreballavaenal-

tres llocs, iquealsvespresveniaa fereldiari. Idel1983al1987

vàremdecidirquehavíemd’apostarperlaprofessionalització,ésadir,

quelagentvisquésd’EL9NOU,ambtotselsinterrogantsidubtesque

aixòpresentava,perquèenlaqüestióeconòmicatotanavamoltjust.

Peròvàremferaixò,il’any1987podemdirquevàremacabaraquest

procésdeprofessionalització,moltreduïtenrelacióambara,queno

téresaveure,peròsíquellavorsjahihaviaelredactordeculturaque

estavaenplantilla,eld’esportsqueestavaenplantilla...,ésadir,hi

haviaredactorspertoteslesseccionsajornadacompleta.Elprocés

deprofessionalització culminael1987,elmateixanyqueentrena

laredacciód’EL9NOUelsprimersordinadors.Finsaleshorestotho

fèiemamàquinad’escriure,amblatípicaLexicon,detalmaneraque

l’any1987comencematreballarinformàticament.

-Ipelquefaal’empresaengeneral,quanicomesvainiciaraquesta

professionalització?

- La professionalització de l’empresa es produeix a finals dels 80, prin-

cipisdels90,queésquanfemunaremodelaciódelsEstatuts,iquan

elConselld’AdministracióvapassaraserunConselld’Administració

mésrepresentatiudelcapital.QuanvancomençarEL9NOUtotera

moltassembleari,perquèsesortiadelfranquisme,ihihaviamoltla

voluntatdedir“entretotsho faremtot”, i l’empresaesva idearde

talmaneraquecadaaccionistateniaunvotambindependènciade

lessevesaccions.Osiguiqueunaccionistapodiatenir25accions,

anavaalaJuntad’Accionistes,inomésvaliaperunvot.Aixòvàrem

veurequefeiainviablequealgunaccionistaesjuguéselsdinersenun

negociquetanteraquen’hiposés10comquen’hiposés20,oque

n’hi posés un milió, que al final acabava tenint un vot, acabava tenint

elmateixpoderdedecisióqueaquellsenyorquehitenia10pessetes,

perentendre’ns.Ipertantvàremcanviar,vàremadaptarelsestatuts

i ��

alanovaLleideSocietatsAnònimesdelmoment,ivàremferquelarepresentaciófosperpercen-

tatged’accions,ésadir,amésaccions,mésvots,ipertantunsenyorquetinguiaquíel10%deles

accionsdePremsad’Osona,elseuvotalaJuntaGenerald’Accionistesvalper10enelconjuntde

100,isitéel50doncsvalper50.Iaixòesvaferel1988.

Tambéenaquellmomentesvancomençarademanarresultatseconòmics,ésadir,aquítenim

unaempresanormalicorrent,ensdediquemalsmitjansdecomunicacióielnostreobjectiumàxim

ésferunbondiariiunabonatelevisió,peròelConselld’Administració,elsadministradors,hisón

perquèhihagiresultats.Siaquíhoféssimtotmoltbéperòobtinguéssimzeroohiperdéssimdiners

tindríemproblemes,ipertantaraesprimaobtenirresultatsicommésmillorperreinvertir-los.I

fins ara s’ha fet així, s’ha reinvertit tot per créixer en el projecte.

-Perquèactualmentesparlad’EL9NOUcomagrupEL9NOU?

-EndiemelgrupEL9NOUahoresd’araperquèEL9NOUjanoésnomésundiari:tenimelsdos

periòdics;tenimlatelevisióaquíaVic,EL9TV;tenimlaproductoradetelevisióCatalanadeTelevi-

sióLocalaGranollers,idesprésparticipemendiversosprojectes.PeraixòendiemgrupEL9NOU,

perquènoestemparlantnomésdelperiòdicEL9NOU...Ésclar,lagentd’aquíaVicveumoltEL

9NOUdeVicinoveutoteslesaltrescosesquehihaaldarrere,queahoresd’arajasónbastant

importants.

-Coms’organitzaelgrupilasevaestructura?

-AlgrupEL9NOUhiha110personesenplantilla,il’organitzacióinternafuncionadelasegüent

manera.Primer trobemunConselldeDireccióqueestà formatperdeupersones,quesónels

responsablesdecadaàrea,osiguiquehihaeldirectorgeneral,elcapdeRecursosHumans,la

capd’Administració,lacapdePublicitat,lacapdeMàrqueting,elsdirectorsd’edició,eldirector

de la televisió, etcètera. I aquesta és la cúpula executiva del grup: aquí es prenen decisions i

es traslladende formacapil·lara totelgrup.PersobredelConselldeDireccióhihaelConsell

d’Administració,quesónelsrepresentantsdelsaccionistes,elsrepresentantsdelspropietarisdel

grup, per entendre’ns. Aquest Consell d’Administració marca unes línies, bàsicament econòmi-

ques,itambéunesdirectriusdecomhandeserelsproductesperiodísticsdePROSA.Perexem-

ple,ésclar,aquíelquenovoldriaelConselld’Administracióseriaqueféssimundiarinazi,que

nosaltresevidentmenttampocelvoldríemfer,peròvulldirqueelConselld’Administraciónoho

acceptaria,onoacceptariaqueféssimundiariencastellà,oundiarixenòfob.Hihaunasèriede

i ��

normesques’handerespectar,peròhihallibertatabsolutapelsprofessionals,ésadir,hihalliber-

tatd’expressió,llibertatd’opinió,ipertantatenent-nosaaquestscriteriselsprofessionalspodem

treballarlliurement,evidentmentseguintlalíniaeditorialdeldiariodelatelevisió.

Llavorshihaels redactors,que treballenenelquese’ndiuelsConsellsdeRedacció.Aquests

Consellsestanpresiditspeldirectordel’edició,siguilatelevisió,siguieldiari,iesreuneixenpe-

riòdicament.Iaquíésonesprodueixlatransmissiód’informacióinterna,ésadir,elsacordsquees

puguinhaverpresenelConselldeDireccióolesdirectriusqueespuguinhaverdonatestraslladen

alaredaccióallà,iesdiscuteixen,esvaloren,s’escoltenlesopinions,icomqueestemparlantd’un

mitjàdecomunicacióhihamoltdebatintern.Iambelscomercialspassaelmateix,ésadir,els

responsablesdelscomercialstantalasecciódemàrquetingcomalasecciódepublicitattambé

fanreunionsperiòdiques,marquenestratègia,etcètera.Ielpersonaladministratiu,elstècnicsiels

repartidors(enmenormesura,perquèsónunasecciómésexterna),també.Perquèaquests110

quesomaquísomunequip,ihemd’actuarcomatal.Aixòéscomunequipdefutbol:nopotser

quehihagiunequipqueladavanteranosàpigacomjugaladefensa,iqueladefensanosàpiga

quèfanelsmitjos,ipertanttotshohemdesaberunamicatot.Pertantesfuncionamoltcomun

equip,iaixòésbàsicenunmitjàdecomunicació.

Ipelquefaalesseccionsdelacompanyiateniml’equipdedirecció;laredacció;eldepartamentde

publicitat;eldemàrquetingipromoció,ques’ocupadepromocionarelsmitjansdecomunicacióde

PROSA,decaptarsubscriptors,derelacionar-seambelspuntsdevenda,ambelsquiosquers,et-

cètera;administració,queportaeltemacomptableieconòmic;informàtica,queéselsquefanque

vagintoteslesmàquinesquesónindispensablesperunsmitjansdecomunicació;ieltaller,ones

fa disseny i producció publicitària, o sigui que en diem taller però és una àrea de disseny gràfic.

- Quin tipus d’anunciant ha assegurat la continuïtat d’una ocupació publicitària important a EL

9NOU?

-L’anunciantlocal,bàsicament,iquandiclocalvulldirelcomarcal,també.Nosaltrestenim,adi-

ferènciad’altresdiarisd’aquí,forçapublicitatdecircuit,ésadir,publicitatqueetved’agènciesi

distribuïdoresdeMadridiBarcelona,peròelgruixéslapublicitatd’aquíques’aconsegueixamb

lafeinaquefanelscomercialsdeldiari,quevanaveureelsseusclients,queelstruquen,queels

fanpropostes....

i ��

Finsitothihaunaanècdotadel’any1993,quandesprésdelsJocs

Olímpics de Barcelona es va produir una crisi publicitària realment

important,quede fetvaserunacrisieconòmicaquevaafectar tot

elpaís.Inosaltreslavamtrobarmoltmenysqueelsgransdiarisde

Barcelona,perquèelsgransdiarisdeBarcelona,comquedepenen

de les campanyes que es planifiquen en l’àmbit estatal, aquí no hi ha

maneradeconvèncer,ohisónonohisón,oesprogramenonoes

programen,isihihacrisi...Perexemplelesmarquesdecotxes,fan

campanyesnormalmentquanlescosesvanbé,encaraquecuriosa-

mentsemblaquehauriadeseralrevés,quequannoesvenencotxes

ésquans’hand’anunciarmés...Doncsno,hotenenbastantcomuna

despesa.

-Quin percentatge d’ingressos d’EL 9 NOU depèn de la venda de

quiosc,quindelapublicitatiquindelessubvencionsdelesadmi-

nistracions?

-Sisumemlesduesedicionsd’EL9NOU,lavendadediarisésel34%,

ilapublicitatel66%.Simiremnoméseld’Osona,laproporcióés40%

vendadediarisi60%publicitat.Ilessubvencionsquepuguinaportar

desdel’administraciónosésiarribenal5%...Perquènosaltrestenim

unasubvencióperfereldiariencatalà,comtotselsdiarisencatalà,

queésde0,03euros,osigui,unduroperexemplardifós,controlat

perOJD.

-EL9NOUtéalgunaideologiaconcreta?

- És bàsic per qualsevol empresa tenir una filosofia pròpia, qualsevol

empresa, fins i tot una empresa que faci cargols, i en un mitjà de

comunicacióésencaramés important.Ésbastanthabitualqueels

periodistesquetreballenenundiarisentinelscolorsdeldiari,ésa

dir,desd’EL9NOUintentemquetotalagentquetreballaaquísesen-

tipartícipd’unprojecte.Peròésclar,elprojectel’hasd’explicar,has

dedirquinprojecteés.Nosaltrestenimunideariqueendiemd’EL9

NOU,quesónleslíniesideològiquesdePROSA,quevanserredacta-

“Si sumem les dues edicions, els

ingressos per la venda de diaris són el 34%, i la

publicitat el 66%. I les subvencions que puguin aportar des

de l’Administració no sé si arriben al 5%”

“Nosaltres tenim força publicitat de

circuit, és a dir, que et ve d’agències i distribuïdores de

Madrid i Barcelona, però el gruix és la publicitat d’aquí”

i ��

desl’any1989,iques’estructurenenelssegüentspunts:

-Enprimerlloc,la independència.Ésadir,volemtenirunsmitjansdecomunicacióinde-

pendentsdelspoderspolítics,socials,econòmics,fàctics...,detottipusdepoder.Unmitjà

decomunicacióhadeser independent.Aquestprincipid’independènciaestradueixen

dosaspectesfonamentals:elciutadàconstitueixelcentred’atenciócomaexpressiódels

interessosdelacol·lectivitat,ésadir,elciutadàensinteressamolt,iunsenyorquediu“a

milapoliciaresultaquem’haenganxatim’hamaltractat”,doncsnosaltresestemambel

ciutadà,contrastaremlainformació,evidentment,jaquenopotserquealgúvinguiaquíi

s’inventiunapel·lículaiquenosaltreslapubliquem,isiésveritat,encaraquelapolicia,els

jutgesoquisiguitinguinmoltpoderidiguinqued’aixòésmillornoparlar-ne,nosaltresen

parlarem.Itambéquefemuntractamentdetotselstemesreferentsatotselsindividuso

elscol·lectiussocialsquepuguinresultard’interèsciutadàocomarcal.Ésadir,noperquè

hihagicol·lectiusmarginalsnosaltresdeixaremdeparlar-ne.Finsitot,noperquèaquests

col·lectiusnosiguinlectorsd’EL9NOUnicompradorsd’EL9NOUdeixaremdeparlar-ne.

-Ensegonlloc,sentit institucional.DiemquePROSAésunainstitució,EL9NOUésuna

institució, i fem una contribució decidida a la convivència pacífica, lliure i democràtica. I

d’altrabanda, lapresència institucional imposaunaresponsabilitatsocialen la relació

amblasocietatielsseusgrupsdepoder,comtambél’exigènciad’unabonagovernabili-

tat.

-Entercerlloc,sentit nacional,ésadir,nosaltrespartimdelfetquehihaunanacióqueés

Catalunya.Aixòhihadiaris,sobretotencastellàidesdeBarcelona,quediran“lanacióés

Espanya,iCatalunyaésunaregió,oésunanacionalitat”.No,nosaltresdiemquelanacióés

Catalunya,iensmanifestàvemel1989afavordel’exercicideldretal’autodeterminació.

-Elquartpuntésquelaidead’interès social i general ha de definir les activitats externes

dePROSA,demaneraquenocaiguienladiscriminaciód’individusocol·lectiusiquees

prestiunaatencióespecialalamarginalitat.

-Encinquèlloc,progrés i innovació:apostarpelprogrés,apostarpelsavençostecnològics,

etcètera.

-Elsisèpuntparladelaprofessionalitat,ésadir,tothomquetreballiaPROSAhadeser

rigorós,ihemdetenirunsentitd’èticaprofessional.

- I finalment, el sentit comarcal.Sentitcomarcalvoldirquenosaltreselquefemésde-

fensarelterritoriontreballem,enelcasd’OsonaielRipollèsnosaltreshodefensemdes

d’aquestaedició,idesdelVallèsOrientaldefensemelsinteressosdelVallèsOriental.A

i ��

cada llocnosaltreselquefemésdefensarel territori, iquanéremalVallèsOccidental

fèiemexactamentelmateix.

Amésd’aquesteslíniesideològiques,quesónnostres,laprofessióperiodísticaesvadotard’un

codideontològic,ésadir,d’unesnormesdebonapraxisprofessional.Desd’EL9NOUhivamser

desdelprimermomentambelCol·legidePeriodistes,ivamserdelsimpulsorsd’aquestcodideon-

tològicquemarcaunamical’èticadelsmitjansdecomunicació,totiquen’hihamolts,sobretot

delmóndelatelevisió,quenohosegueixen,comperexempleelsprogramesdelcor.Nosaltres

sí, i tambévamser fundadorsdelConsellde la InformaciódeCatalunya,queésunorganisme

d’autoregulaciódelaprofessióperiodística.

Vahaver-hiunmomentqueelCol·legidePeriodistesvadir:“Sinoensposemnormesielements

perautoregular-nosens trobaremquea la llarga lamateixasocietatensvoldrà regular, voldrà

intervenir en els límits de la informació, fins on es pot informar, fins on hi ha una transgressió o

no...”. IelConsellde la Informacióestàformatperalgunsperiodistes,moltpocs, ipergentde

foradelaprofessió.Qualsevolpersonaquesesentiperjudicadaperunainformaciópotrecórrera

l’arbitratgedelConselldelaInformació.Elmitjàdecomunicacióquehapublicataquellainforma-

ció pot presentar al·legacions, i finalment el Consell fa un dictamen... i aquesta resolució és moral,

osiguiquenoetdemanenquepaguisunaquantitatdedinerssinóqueetdiuenquehasinfringit

l’articletaldelcodideontològic,etdiuenelquehasfetincorrectament,ipertantaixòs’hauriade

reparar.Totaixòqueacabod’explicaraquíésunamicaelcompendidecosesquedesd’EL9NOU

hemderespectar.

-Coms’aconsegueixmantenirlaindependènciaqueespredicaenaquestideariialacapçalera?

-Hihaunfetfonamental,queéslasolvènciaeconòmica.Situnodepenseconòmicamentdeningú

tensmoltespossibilitatsdeserindependent.Sivolsser-ho,ésclar.Hemvistmoltscasosenpre-

msa, i en premsa comarcal moltíssims, de gent que no arribaven a final de mes que s’han llançat

als braços d’un partit polític, als braços d’un empresari o el que sigui, i al final els acaba passant

factura.Encanvisielnegocifuncionaielsgestorspodendemostrarqueamblasevamanerade

ferelmitjàdecomunicacióvabé,aixògaranteixindependència.

Perserindependenteconòmicamenttambés’hadeservalent,perquèéspossiblequealgundia

unainformaciómotiviquealgunclients’enfadiiettallilapublicitat.AquíaEL9NOUenshapassat

i ��

forçavegades,perònoenshatremolatlamà,ijosempreheditelmateixquanalgunavegadaun

anunciantnovoliaquesortísalgunacartaqueelcriticava:siaquestssenyorss’anunciavenaquí

nomésperquènoparléssimmalamentd’ells,doncsnoensinteressencomaclients.Elsnostres

clientssónclientsperquèelsinteressacomasuportpublicitari,iperquèelscontinuïinteressant

comasuportpublicitarinosaltreshemdeferlanostrafeinail’hemdeferbenfeta.Iperaixòs’ha

deservalent.Perexemple,unavegadavampublicarunacartad’uncompradord’unamarcade

cotxesd’aquíaVicquevaferenfadarelconcessionari,iaquellconcessionarivaestardosanys

quenovaposarniunanunciaquíaEL9NOU,perònosaltresvampublicarlacartaigualment,tot

iquesabíemqueteníemaquestrisc.

-Enaquestsentit,independènciaiobjectivitatvanaparellades?

-Ésquel’objectivitatnosésiexisteix.Perquèésclar,objectiu,objectiu...Ésadir,tothomdiuque

intentaserobjectiu,peròquantutriesunanotíciaperposar-laaldiariifasservirelsparàmetres

que sigui, interès social, etcètera, al final ets subjectiu. O sigui, quan tu dius aquesta sí i aquesta

no,jaetssubjectiuenaixò,potsersubjectiuapartird’unscriterisprofessionals,sivolstu,peròal

cap i a la fi subjectiu. Quan titules una cosa i no en titules una altra també, i per tant, nosaltres no

parlemtantd’objectivitatsinóqueparlemdecontrastarlesinformacions,quetothomhipuguidir

laseva,id’intentarserimparcials.

-Parlemdelesexpansionsterritorialsdelperiòdic.Enlaprimeraqueesvaproduir,l’any1981,

per què es va apostar pel Ripollès i no per una altra comarca veïna?

-PerquèesvaconsiderarqueOsonaielRipollèstenienvincleshistòrics.Ambl’antigadivisióte-

rritorialdeCatalunyahihavia lasisenavegueriaqueeraOsona,Ripollès iCerdanya.Cerdanya

s’escapava en aquell moment perquè havien projectat el túnel del Cadí, no estava fet però ja

l’havien projectat, i en fi, es veia que la Cerdanya estava molt llunyana d’aquí, però en el cas del

Ripollèsvasemblarqueno,perquèlagentdeRipollbaixavenalmetgeaVic,alaclínicaaVic,

al’advocataVic,acomprarialmercataVic,ésadir,hihaviaunesrelacions...Iaraaixòquees

reivindicalavegueriadel’AltTer,doncsnosaltresenvamserpioners.

-Segonaexpansió:unnouperiòdicalVallèsOriental.L’èxitdevendesaOsonanoestradueixen

unesxifresequivalentsenaquestacomarca.Perquè?

-QuanvamcomençaralVallèsOriental,l’any1989,vamtenirunaaltracrisid’engegada,éslògic,ja

quecostad’implantarproductes,iensvaduraraproximadamentunany.Alcapd’unanylescoses

i �0

jacomençavenafuncionarmésbé...Nosaltresvamclonareldiarid’OsonaielRipollèsalVallès

Oriental,ivamdir,siaixòfuncionaaOsonaielRipollès,nohihacapmotiuperpensarquealVallès

Orientalnofuncionarà.Peròlarealitatésquenosaltresfempremsalocalicomarcal,premsade

proximitat,ielsterritorisnoestanestructuratsdelamateixamanera.

Osonaés,segurament,elparadigmadelacomarcacohesionada,sobretotelqueéslaPlanade

Vic,de talmaneraquequanpassaunacosaaTorelló,oaTaradell,oaCentelles, interessaal

conjuntdelacomarca.D’això,enperiodisme,se’ndiuàmbitcomunicacional,ésadir,elsàmbits

comunicacionalssónaquellsespaisonhihauninterèspelsmateixostemesdelterritori.Bédoncs,

enelcasdelVallèsOriental,ensvamtrobarambquatreàmbitsdiferents:hihavialazonadelBaix

Montseny,peruncantó;lazonadeGranollersilasevaàreaperunaltre;lazonadelBaixVallès,

queéslazonadeMollet,iquemiramoltcapaBarcelonaiestàmoltorientadacapallà,perunaltra

banda (pensem, a més, que Mollet té els mateixos habitants que Granollers a hores d’ara); i final-

ment tota la franja que va des de la vall del Tenes fins a dalt a Castellterçol per les muntanyes del

Bertí.Doncssónquatreàmbits,ipassaqueaunsenyordeSantCeloniliexpliquesalgunanotícia

deMolletinoliinteressa,perquèsiliparlesd’unacosamoltlocalperexempled’algunaplaçadirà

“peròsijonohiheestatmaiallà,hivaigestarunavegadafaquinzeanysinohihetornatmés!”.

Nohiharelació,ipertantaixòfaqueelnivelld’informaciótinguiuninterèsdiferentacadazona.

-Ambtot,lesxifresassolidesenaquestsdivuitanysalVallèsOrientalespodenconsiderarpo-

sitives?

-Sí,sí.Simiremelsíndexsdepenetraciód’unacomarcaal’altraveuremqueenelcasd’Osonaés

moltalt,perquèanemaun10%dedifusió,ésadir,decadacenthabitants,deucomprenEL9

NOU.SiaixòhofesLa VanguardiaoqualsevolaltrediarideBarcelonavendria700.000exemplars,

inon’hihacapquehofaci,perquèeldiariquevenmésenven200.000.Pertantdiguemqueel

percentatgeésmoltalt.AlRipollèshianemaun5%ienelcasdelVallèsOrientalhiestemanant

tambédel3al5%.AlVallèsOrientalhihamoltapoblació,hihauns350.000habitants,peròtam-

béhihamoltspoblesamburbanitzacions,emsemblaquel’altrediapublicàvemquen’hihamés

dedues-centes,iambzonesmoltdesvertebrades.Pertanthihamoltagentqueviualacomarca

peròquementalmentnoésd’allà,iperquècomprinEL9NOUoqualsevolperiòdiccomarcalhan

detenirinteressosenlazona,sinódifícilmentelsinteressarà.Perexemple,situagafesundiari

comarcaldelBages,agafeselRegió 7d’avui,te’lmiresidiràs“nom’interessares,parladeSant

Fruitós,parladeManresa,nom’interessares”.SiagafesEl PuntdeTarragona,passaràelmateix,

i ��

Subseu olímpica, seu literària Dues imatges més per testimoniar el lideratge d’Osona en el camp de l’esport i de la cultura en aquestes tres dècades. A la foto de dalt, l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entregava a qui llavors era alcalde de Vic, Pere Girbau, la bandera que acreditava la ciutat com a subseu olímpica d’hoquei patins. A la foto de sota, el desaparegut poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol en una de les trobades amb un dels seus amics –i devots– més il·lustres: Lluís Llach.

JORDI PUIG

JORDI PUIG

i ��

Més esport, més cultura A la foto de dalt, una imatge espectacular del salt d’un cavall durant una competició hípica a El Montanyà, un altre dels escenaris de referència de l’activitat social i esportiva de la comarca. A sota, la Plaça de Vic plena de gent en un dels concerts del Mercat de Música Viva de Vic. La cita de cada tardor a la capital osonenca ha superat, també, la majoria d’edat amb una proposta consolidada i que ja és referent indiscutible de l’agenda musical del nostre país.

JORDI PUIG

ORIOL MOLAS

i ��

diràs“ésquetotaixòqueexpliquenaquídeTarragonanosénionésnidequèemparlen”.Iper

un de fora d’aquí que agafi EL 9 NOU es trobarà igual, no li interessarà.

- I finalment, la tercera expansió al Vallès Occidental. Més difícil, encara?

-EnelcasdelVallèsOccidental,quevamanar-hiel1994,ensvamtrobarambunacomarcapoli-

cèntrica,unacomarcaplenadeciutatsqueerenautònomesperellesmateixes:Sabadell,190.000

habitants;Terrassaenté190.000més;Cerdanyola,60.000;Rubí,50.000,etcètera.Llavorscada

ciutatd’aquestesteniavidapròpiaiaixòqueheexplicatdeMolletiSantCeloni,alVallèsOcciden-

talpassavaaciutatsqueestandecostatl’unadel’altra.OsiguigentdeSabadelletdeia“ésque

aTerrassafaanysquenohivaig”.Iestanavuitquilòmetresdedistància!Pertantunperiodisme

comarcalallàtéunvalordiferentdelquepuguisferaquí.Iaixòésunadelescosesqueenshem

trobatal’horadeparlardepremsacomarcal.

-Comvaloraelsprimersanysd’emissiód’EL9TV?

-Joelsvaloromoltpositivament,hemfetuncreixementmoltapocapoc,perquèelquevolíemquan

vamengegarlatelevisióerademostrarqueespodiaferunatelevisióqueesveiésbé,quesesentís

béiquelagentquehisortísparlésbé,quejosempredeiaquesóntresobvietats,peròrealment

s’haviadedirperquèlatelevisióqueesfeiaiques’hafetmoltesvegadesidurantmoltsanysen

àmbitlocalniesveiabé,nisesentiabé,nilagentquehisortiaparlavabé.Inoerabenbéculpa

d’ells,perquèlaculpaerad’unasituaciójurídicaincertaperquèdurantmoltsanyslatelevisióha

estataCatalunyaiaEspanyaal·legal,voldirquenoelstancavenperòtampocelsasseguravenque

demàpodiencontinuaremetent.Ipertantlagentnoinvertiainoespodiaprofessionalitzaramb

prougaranties,perquèallàsíquealaquepodiensen’anaven.Pertantnosaltresvamferaixò.

Ihemanatcreixent,creixentenhoresdeprogramació,ihemintroduïttoteltemadelsdirectes,

queésunagrannovetat.HihapoquestelevisionslocalsaCatalunyaquesiguincapacesd’oferir

partitsd’hoquei,defutbol,esdevenimentscomMercatsdeMúsicaVivaoaltresretransmissions

en directe, i nosaltres ho podem fer en primer lloc perquè tenim una orografia a la plana que ens

hopermet,perquèsifosunacomarcaambmuntanyetesnopodríem,iensegonllocperquètenim

latecnologiaielsconeixementsperfer-ho.

-SeguintambEL9TV,creuqueelfuturd’EL9NOUidelapremsaengeneralestàenelsmitjans

audiovisuals?

-Aixòésungrandebatquefaanysqueestàobertiqueavuinocrecquehihaginingúquesigui

i ��

capaç de dir-ne el final. Avui mateix, en Rafel Nadal, que és el director

d’El Periódico de Catalunya, comentava en una tertúlia radiofònica

queeldirectordelNew York Timeslivadirfaunsanysquealcapde

cincanyselpapernoexistiria,osiguiquearalapremsajanoexistiria.

La premsa existeix, i no només existeix la premsa, sinó que com a

negocidecomunicacióésundelsméspotents,ambelquefalapubli-

citat,lesvendes...Ésveritatqueladifusiócostademantenir,perquè

quandiuenqueLa VanguardiacreixoqueEl Periódicocreix,creixen

peròabasedepromocionsiabased’injeccionsdepaambtomàquet,

perquèrealmentcréixerendifusiócosta,perquèlagentjovenocom-

pradiaris,iavegadess’incorporaalalecturaals30anys.Vulldirque

lescosessónaixí.Pertanthihaaquestproblemadeladifusió,queen

elcasd’EL9NOUnoeltenim,afortunadament,peròperquètambé

tenimunformatdiferent,bisetmanari,tambétenimunsaltrespreus,

etcètera.Hihaaquestproblema,peròencanviésunnegocimoltpo-

tentaramateix,La Vanguardiahaestrenatrotativesnovesihafetun

noucreixementdeformatid’inversió,isifosunnegociacabatnoho

haurienpasfet.

Pelquefaalatelevisió...Sí,semblaunmitjàdecomunicaciódefutur...

PeròarahaarribatlaTDT.LaTDTvoldràdir,quanestiguiconsolidada,

queaquíaOsonaesveuranquarantacanalsdetelevisió.Ésclar,un

espectadordavantdelatelevisió,comtriarà?Jom’imagino,inoho

sé,quelagentdirà:“Joemmirounatelevisiógeneralistaestatal;em

mirounadenacional,TV3;oemmiroTV3inoemmirocapd’estatal;

emmirounadelocal,perquèvullsaberquèpassaaquí...”.Peròés

clar,hauràdetriar,perquèsiesdedicaaferzàpingitéunahoraper

mirar latelevisió,quanhauràacabatdeferzàpingjapodràmarxar.

Seràcomlatelevisiópersatèl·litd’avuiendia,queetposesaferzà-

pingiquanten’adonesjaéshorad’anaradormir.Doncsclar,aixòes

complicarà.

PeròésqueamésamésarribalatelevisióIP,latelevisióperinternet,i

“Hi ha poques televisions locals a Catalunya que

siguin capaces de donar partits

d’hoquei, de futbol, esdeveniments com

Mercats de Música o altres retransmissions

en directe”

i ��

quanarribialatelevisiódelmenjador,voldràdirquetindremtotselscanalsdelmón,osiguiaquíhi

potarribartot.Ipertantelqueimportaràmoltseranelscontinguts.Seràunamicacomlapremsa:

situvolspotscomprardeudiaris,perònopotsllegirdeudiaris,enpotsllegirun,dos,mirar-te’ls,

perònohihatempspertot.Pertantelfuturéslatelevisió,perònoséquinfutur,perquèllavors

d’altrabandahihalaintegraciód’internetamblatelevisió,amblaràdioiamblapremsa.Enel

momentquevasortir latelevisió,vandir“laràdiojaestà, laràdiodesapareix,perquèhasortit

unmitjàquenonoméssesentsinóqueesveuitot”.Peròésclar,laràdiovacanviar,vapassar

aferunaràdiodediscosalaradioformulapelquefaalamúsica,ialaràdioconvencionalvan

començaraintroduirtertúlies,anàlisi,butlletinsinformatius,etcètera.Ivaaparèixerunfenomen

nou,queéslaràdioalcotxe.

Fatrentaanyscuesdecotxescomhihaaranon’hihavia,ivanarribarelsembussos,osiguique

aixòtambéhaanatbéperlaràdio.Jocrecqueahoresd’aratotselsmitjansintentemestaruna

micaatotarreu:nosaltrestenimlatelevisió,tenimelsdiaris,teniminternet,tindremràdio,iper

tantestaremunamicaatotarreu.

- Situï’ns EL 9 NOU dins el panorama actual de premsa a Catalunya.

-JodiriaqueésunreferentatotCatalunya.Quanesparladepremsacomarcalespensaenelsdia-

risdelescapitalsdeprovínciaienEL9NOU,evidentment.ÉsadirEL9NOU,elRegió 7,El Punti

elSegredeLleidasónelsdiarisqueseciten,isemprequeesfancosesambnivellprofessionala

EL9NOUse’ltéencompteaCatalunya.

-QuintipusdenotíciesesprioritzenaEL9NOU?

-Esprioritzentoteslesnotíciesd’interèscomarcal,ésadir,toteslesnotíciesinteressantsexclusiva-

mentd’àmbitdeproximitat,localicomarcal.Nodiem“nosaltrestractaremlesnotíciesdecultura

millorquelesdepolítica,omésbéquelesd’esports”,sinóqueintentemferunavaloraciódelseu

interèsperiodísticilespotenciemielsdonemrellevànciaenfunciódelasevaimportància.

- Quin és el perfil del lector tipus d’EL 9 NOU?

-Aixòvariaenfunciódelesedicions,siésaOsona,elRipollèsoelVallèsOriental.Enelcasd’Osona

tenimunadifusiótanaltaqueabastempràcticamenttotselsestratssocials.EnelcasdelVallès

Oriental és un perfil d’un lector d’edat entre mitjana i jove, i d’un nivell cultural mitjà-alt i un poder

adquisitiu tambémitjà-alt.Diguem-nequeallàs’hasegmentatunamicadesd’aquestpuntde

i ��

vista,encanviaquíno,aquíarribemunamicaatotselsextractessocials.

-FinsaquinpuntEL9NOUésundiariabansqueresvigatàidesprésdelacomarca?

-Nosaltressomcomarcals,tenimlaredaccióaVic,perquèaunllocoaltrel’hasdetenir,peròno-

saltressomcomarcalsimésconcretamentpluricomarcals,perentendre’ns,perquètambécobrim

elRipollès.Algunesvegades,sobretotdesdeManlleu,s’haditaixòdevigatà...Però josempre

heditqueno,iésquelamajoriadegentquetreballemaquínosomdeVic,oalgunssomdeVic

d’adopció,coméselmeucas,quesócdeRodadeTerperòviscaVicdesdefamoltsanys,peròés

queemmirolaredaccióimoltagentohavingutdeforaoviuenaforaenaquestsmoments,iper

tantnoexisteixaixò.Ara,ésclar,quigeneramésinformació?Doncslaciutatmésgran.AlVallès

Oriental,GranollersiMollet;aOsona,Vic;ialRipollès,Ripoll.

-QuinaimportànciatécomaempresapodertenirunaseucentralaViccomlaqueespotgaudir

actualment?

-Ésimportantsobretotperallòquedèiemdelsentitinstitucional.Unacosaésquanteníemellocal

alacarreteradeBarcelona,alaplaçaFrancescMacià,queeraunsbaixosiunacosaambpoca

presència externa, i una altra cosa és tenir un edifici de tres plantes, de 1.300 metres quadrats,

adavantdelBisbat,iadavantdelacatedral,aquíalaplaçadelaCatedral.Diarisquetinguinun

edifici emblemàtic n’hi ha d’altres, però que estigui a més a més situat tant al centre potser no n’hi

hacapmés,omoltpocs.

-Hacondicionatmoltlapolítical’activitatd’EL9NOU?Perexemple,enelcasdeVic,elmo-

nocolordeCiUal’AjuntamentdelaciutathafrenatelprogrésdelsmitjansdelgrupPremsa

d’Osona?

-No,no.Enelcasd’EL9NOUenconcretno.UnaaltracosaésquePremsad’Osonaalsanys80

demanavatenirunaemissoraderàdioielgoverndeConvergèncianolivadonarmai.Ilatelevisió

també ens varen posar moltes traves perquè la tinguéssim, tot i que al final vam aconseguir-ho. A

nosaltressemprese’nshaditquesomd’esquerresiunamicasocialistes.Iaixònoésveritat,però

l’etiquetaensl’hanposada,ijocrecqueensl’hanposadatambéperquèelsaltresmitjanseren

convergentsdescaradament.Llavorspercontraposiciónosaltreshavíemdesersocialistes.Peròla

reflexió que jo feia sempre era de dir “home, en una comarca que no és que Convergència guanyés

enlesèpoquesbonesdePujolsinóqueescombrava,compotserqueundiariquefostananticon-

vergentcomdeienitanprosocialistatinguésladifusióquetenia?Impossible”.Perquè?Perquè

i ��

“A nosaltres sempre se’ns ha dit que som d’esquerres i una mica socialistes. I això no és veritat, però l’etiqueta ens l’han posada també perquè altres mitjans eren convergents descaradament”

nosaltresnoéremnianticonvergentsniprosocialistes,nosaltreshem

intentatsersempreindependents,hointentemcadadia,iésveritat,

enshanposatl’etiquetaaquesta,peròsiparlesambelssocialistesno

hanestatmaicontentsambnosaltres,ielsd’esquerrestampoc.Afor-

tunadamentnohihaningúqueestiguicontentambeltipusdediari

quefem,iaixòvoldirquelalíniaquetenimésbastantbona.

-Enumeri’nsalgunsmomentsclaudelahistòriad’EL9NOU,elsque

hanmarcatdecisivamentelseufutur.

-Jodiriaqueelsmomentsclauperalahistòriad’EL9NOUhanestat

elsmomentsdecrisidecreixement,perquèsónmomentsdecrisi i

momentsdecreixementalhora,ihanmarcatelnostrefutur.Totsels

creixementsquehemtinguthanestatfeixucs,ésadir,nohihahagut

creixementsambèxitsimmediatsisorprenents.Jodiriaquel’únicèxit

quevahaver-hisorprenentpelsquehovarenviurevasereldel1978,

perquètenienunprojectemoltmodestde3.000exemplarsise’lsva

disparar,peròtotselsaltreshanestatabasedepicarpedra.Iaixò

també els ha passat a El Punt de Girona i al Regió 7 de Manresa,

quesóndiarisquevannéixerelmateixanyquenosaltresounamica

méstard.Ellstambévanteniruncreixementinicialunamicasorpre-

nentperòdespréstotselscreixementsquehananatfenthanestat

a basedepicar pedra.Allòque el1978 eraaixecarunabandera i

dir“nosaltressomdelscatalans,hofemencatalà,somdemòcrates,

som etcètera”, podies posar els qualificatius que volguessis, i feia que

lagents’interessésperaquellprojecte,ahoresd’araésquelagent

s’interessanoméspelsproductesperiodísticsqueestanbenfets,que

sónprofessionals,iqued’algunamaneraelspodeninteressar.Sino,

permoltquediguisquehofasencatalà,oquehofasd’unamanera

determinada,oqueésdelpaís, oquedefensesnoséquè...Noet

regalenres.

Bédoncs,laprimeracrisidecreixementvaserl’any1981,quanvam

passardesetmanariabisetmanari,ambl’ediciódeldimarts,quepos-

“Els moments clau per a la història d’EL 9 NOU han estat els moments de crisi de creixement, perquè són moments de crisi i moments de creixement alhora”

i ��

teriormentvaserdeldilluns.Vamtrigaradigerir-launsquantsanys,perquèl’ediciódeldilluns,

aramateix,ésunmoltbonnegoci,javoldrienmoltsdiaristenir-laperells,peròelsprimersanys

nohoera.Peròs’hadeveurelapartpositivatambé,perquètotiqueelsprimersanysEL9NOU

del dimarts va portar problemes i fins i tot ens vam plantejar tirar enrere, és des de llavors que EL

9NOUésbisetmanari.

Lasegonagrancrisidecreixementvaserel1989,quanvamengegarEL9NOUdelVallèsOriental.

Nosaltresel1989teníemEL9NOUd’OsonaielRipollèsconsolidat,ambduesedicions,divendres

ijadilluns,ivàremcreurequelanostraexpansiós’haviadeferterritorialmentmésquecréixeren

nombretemporald’edicions.Vamcreurequehavíemdeguanyarquotademercat,quehavíemde

guanyarpoblació,icomqueOsonatampocteniatantshabitantscomara,alVallèsOrientalensva

semblarquehihaviaunespaiadequat,queeraunacomarcaveïnaiqueelquehavíemdeferera

unaexpansióenformadetacad’olianantcapal’altracomarca.Pertantel1989nosaltresvàrem

crearunbisetmanariclavatqueeld’OsonaielRipollèsalVallèsOriental,itansolsvàremcanviar-

hi el color del logotip, i això ho vam decidir molt al final, dos o tres dies abans de sortir, perquè al

principiteníempensatdefer-loambelvermelligual,peròensvàremadonarquehihaviazones

frontereres,comperexempleFigaró,laGarriga,oCastellterçol,quesónpoblacionsdelVallèsOrien-

talonarribariaigualmentEL9NOUd’OsonaielRipollèsiquepertantellectorhauriademirarmolt

béaveurequindiaritriava,mentrequesilifacilitàvemvisualmenthotindriamésfàcil.Ivamdir,

siaixòhafuncionataOsonaielRipollès,tambéhadefuncionaralVallèsOriental.Peròelcasés

que els primers anys vam tenir força dificultats per això dels diferents àmbits comunicacionals que

ensvamtrobar,ivaserunnoumomentimportantperaldiari.RecordoquealVallèsOrientalvam

tenirlaprimeraosegonasetmanaunavagadequiosquersillibreters,queesvannegaravendre

eldiariperunacosamoltabsurda,queésquenosaltrespaguemalsquiosquersialsllibretersun

20%decomissiódelpreudecapçalera,queéselquefantotselsdiaris,iallàlarevistaquehiha-

via,queencarahiés,pagavael25%.Inosaltresvamdirqueno,quepagaríemel20,ihivahaver

unarevoltadequiosquers.Vàremacabarvenenteldiarialcarrernosaltres,elsmateixosredactors,

i això, en fi, va ser molt promocionat per les televisions, els diaris... Però al final vam arribar a un

acord,perquèresultaqueellscobravenun25%perquènose’lsfeialadistribucióalaporta,sinó

quel’anavenabuscaraunllocdeterminat.Itotiaquestsproblemesinicials,enaquestsmoments

EL9NOUdelVallèsOrientalésunmoltbonnegoci,desd’unpuntdevistaestrictamentdenegoci,

idesd’unpuntdevistademitjàdecomunicacióésunmitjàdecomunicaciórespectatidereferèn-

ciaalacomarca.

i ��

Posteriorment,el1994femunaaltraexpansióisaltemalVallèsOccidental.PrimerentremaTe-

rrassa,onhihaviaunsetmanariqueesdeiaL’actualitat de Terrassa,ielsseuseditorsensvaren

venirabuscarperveuresipodiencol·laborarambnosaltres,perquènosen’acabavendesortir.

Nosaltreshivamanar,icomquejateníemlaintenciódeferEL9NOUdeSabadell,l’any1994,em

semblaquealmesdemaig,transformemL’actualitat de Terrassaenbisetmanariamblamarca

EL9NOU,ielsetembredel1994llancemEL9NOUdeSabadell,ambredaccionsseparades,dos

bisetmanarisdiferents.Elgenerde1995transformemaquestsdosbisetmanarisendiaris,ésa

dir,sortíemdillunsidivendresipassemasortirsiscopsalasetmana,dedillunsadissabte.Això

ho mantenim durant tot el 1995 i a finals d’aquest any els fusionem tots dos en un de sol que

esdiuEL9NOUdelVallèsOccidental,tambédesisdiesalasetmana.El2003,quanescreaEl

Punt deBarcelona,vàremacordarfusionartoteslesedicionsqueellstenienilanostradelVallès

OccidentalambladeBarcelonapernofer-noslacompetència.EllstenienBarcelonèsnord,que

eradiguem-nel’ediciódeBadalona,SantAdriàiSantaColoma,tenienMaresme,itenienGarraf.

I nosaltres teníem Vallès Occidental. Aleshores ens va semblar que era prudent fusionar totes

aquestesedicionspernoferlacompetènciaaEl PuntdeBarcelona,iaraesdiuentotesEl Punt

deBarcelona.TotaaquestaexpansióalVallèsOccidentalensvadonarlaterceragrancrisi,que

jodiriaqueaquestavaserdesdelpuntdevistaeconòmiclamésfortadetotes.Lesaltreseren

fortestambéperquèl’empresaeramoltfeble.Ésadir,quanvamengegarEL9NOUdelsdimarts

l’empresanoexistiapràcticament.Arabé,quanentreel1994iel1995vamtenirlesduesedicio-

ns diàries al Vallès Occidental, això sí que era una crisi de creixement seriosa, seriosa, fins al punt

que vàrem prendre la decisió d’unificar les dues edicions en una de sola, fer-la comarcal, etcètera,

perqüestionsestrictamenteconòmiques.Nosaltresjavolíemtenirunaediciópercadalloc,però

niesveniaprouniteníemproupublicitat.Iaquestacrisidel’expansióalVallèsOccidentaltambé

ensvadonarunadimensiódiferent.

-Éscomplicatelperiodismeacomarques?

-Sí,sí,elperiodismeacomarquesésméscomplicatqueenàmbitsmésgrans,perquèésunperio-

dismedeproximitat,iquantutreballesambgentqueettrobespelcarrer,siundiahasdedonar

unamalanotíciaqueafectialgú,ite’ltrobes,noexperimenteslamateixasensacióqueunredactor

deLa Vanguardia,od’El País,od’El Periódico,queésunapersonaanònimaquehaescritallòi

queseguramentnotrobaràmailapersonaimplicada.Aquíno,aquíte’ltrobespelcarrer.Sialgú

sesentmolestperunainformacióaparegudaenungrandiaripotsernoaconsegueixniparlarper

telèfonambelredactorquel’hafeta.Aquí,ésqueetpodenentraraldespatxdeldirectorgeneral

i �0

aramateix,ésqueseràdifícildeparar.ElsdiarisdeBarcelonatots

tenencontrolsdeseguretat,percomençar.Aquestadistànciaquehi

haentreelsgransdiarisiellector,aquíésproximitat,iaixòtélaseva

dificultat però també té la seva part positiva, que és que trepitges el

terrenyipertantelconeixes,isapsdequèparles.Avegadeshemvist

informacionscomplicadespublicadesaEL9NOUopublicadesaun

diarigraniveiemqueeldiarigranhasentitatocarcampanesperòho

hafetd’oïda,encanvinosaltrescomqueconeixemelterritoriihem

anatalllocdelanotíciapodemparlar-neambmésprecisió.

-Quinesarmesprincipalshadejugarundiaricomarcalpercombatre

lagrandifusiódelsdiarisd’àmbitsmésamplis?

-Sermoltcompetitiuenelseuterritori,ambelqueésboell:fentinfor-

maciólocalbenfeta.Elsdiarislocalsques’hanposataferinformació

generals’hanequivocat.Devegadesesdiuqueelsgransdiarispoden

ferinformaciógeneralmésbéqueelslocals,iaixòenpartnoésve-

ritat,perquèlamajoriadelainformacióinternacionalveatravésde

lesagènciesinformatives,ipertantunaagènciainformativacomper

exempleFrancePressoEFEtantenviainformacióaLa Vanguardiao

El PaíscomaEL9NOU,silicompra,ipertantlainformaciógeneral

tampocéscapsecret.Ésclarqueelsgransdiaristenenenviatsespe-

cials...Iunenviatespecialpotfercròniquesalterritoripermillorarla

informacióquearribadelesagènciesalaredacció.Peròvulldirque

lainformaciógeneralespodriaferigualmentenundiarilocal,méso

menysbenfeta.Elquepassatambéésqueellectordiferenciaentre

diarinacionaloglobalidiarilocal.Llavorsellectorquanbuscainfor-

maciólocallabuscaeneldiarilocal,iselacreumés,iencaraque

l’hagillegidaenundiarid’informaciógeneraldiu“aveurecomhoex-

plicaEL9NOUallòquejojasé,peròqueEL9NOUpotserm’explicarà

encara més coses, perquè les explica des d’aquí, a veure com ho

diuen, a veure fins on es mullen i què expliquen”. I en canvi pel que fa

alainformaciógeneralhihaunamicalasensacióque“quèenshan

d’explicar aquests d’aquí Vic, o aquests d’aquí Sabadell, o aquests

“Els diaris locals que s’han posat a fer

informació general s’han equivocat.

De vegades es diu que els grans diaris

poden fer informació general més bé que els locals, i això en

part no és veritat, perquè la majoria

de la informació internacional ve

a través de les agències”

i ��

d’aquíManresa,dequèhapassataWashington.Quèsabenaquests?”.Noésbenbéaixí,arafaig

lacaricatura,peròencanvielsd’El País,“aquestssíperquètenenmoltsmitjans”.No...tenenmolts

mitjans, sí, però al final acaben rebent de France Press, Reuters i agències d’aquestes.

-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?

-Sí,comaescoladeperiodismesí,commoltsmitjanslocals.Peròtotiquehihahagutgentque

hatreballataquíaEL9NOUidespréshantriomfatenaltresllocs,lamajoriahivarenpassarde

corresponsals,queésenaquestaèpocaquedicjoqueerencol·laboradorsexterns,quevenienal

vespreoquedesdelseupoblepassavenlacrònica.Id’aixòpodriaanomenar-nemoltsqueestan

araambcàrrecsrellevants.PertantnovarenestaraquíaEL9NOUal’èpocaquevacomençara

serprofessional.Apartd’aixòhaestatescoladeperiodismetambépermoltagentqueestàtreba-

llantenaquestsmomentsaquíiquesóngransprofessionals:gentquehafetl’opciódenomarxar,

iqueestanaquíoestanaGranollers,iquehanoptatperferlasevavidaprofessionalaEL9NOU

perquè se senten molt identificats i hi estan bé. Per tant a la teva pregunta, sí, però no com aquest

miratgequeenalgunsmitjansdiuen:“Ésqueelsmitjanslocalsserveixenperquèlagentvagiallà,

n’aprengui,iquanensabense’nvan”.Aquíalgunsí,quehamarxat,perquèaixòéslleidevida,

peròtambén’hihahagutmoltsques’hanquedatiquesóngransprofessionalsquepodrienanar

atreballaraBarcelonaavuimateixiquehofarientanbécomelsquehanmarxat.

-S’hapensatmaienunaexpansiótemporaldelperiòdicperconvertir-loenundiariolafórmula

delbisetmanariéslamésadientperunapublicaciócomEL9NOU?

-Aixòhohavíempensatmoltesvegades,peròlaveritatésquel’experiènciadelVallèsOccidentalno

vaserexcessivamentpositiva,ivàremveurequelafórmuladelbisetmanarieramoltbonaperquè

quansurtscadadiatensdosdiesalasetmanaquevensmés,ielsaltresdiesquevenspoc.Això

elspassabastantatotselsdiaris,sobretotalsdiarislocals,itotiquevahaver-hiunmomentque

pensàvemquequanacabéssimdeferl’expansióterritoriall’hauríemdeferpelquefaalnombre

d’edicions,doncsahoresd’aralaveritatésquepensemquelafórmuladelbisetmanariésmolt

bonaperquèpermetferunsetmanarieldivendres,ieldillunsferundiaridecapdesetmana.

-Perquèladifusiódeldivendressemprehaestatsuperioraladeldilluns?

-Ladeldivendreshaestatsuperioraladeldillunsperdiversesraons:primeraperquèeldivendres

vasortirl’any1978,eldimarts,queéselprecedentdeldilluns,l’any1981,irecalcoaixòdeldimar-

tsperquèésmoltimportant:noéselmateixsortireldillunsqueeldimarts,perquèenaquellmo-

i ��

menttecnològicamentnoespodiaferdecapmésmanera,nohihaviatempsmaterial.Ijocrecque

bàsicamentésperaixò,peraquestfenomendemésantiguitatitradiciódel’ediciódeldivendres,

perquèalVallèsOriental,onvamsortiralmateixmomentamblesduesedicions,venemgairebéel

mateixeldillunsqueeldivendres.D’altrabanda,enEL9NOUdeldimartsvamferunaclaraaposta

pelsesports,intentantdedicar-hisempreeltemadeportadaiméspàginesal’interior,perquèen

aquellsmomentsalacomarcanohihaviacapmitjàonpoguessisconsultarresultatsesportiuso

altrestemesrelacionatsambl’esportd’aquí.Ijocrecquetantaatenciópelsesportsvaperjudicar

unamicaelprojecte,comtambéelfetquel’ediciódeldillunseramésmodestaqueladeldiven-

dres,teniapocapublicitatipocapaginacióenaquellmoment.Tambéelfetdesortireldimarts,

perquèésclar,explicàvemnotíciesdedissabteidediumengeeldimarts,iaraaixònopassa,ara

éstotmoltmésràpidperquèlatecnologiahopermet.

-QuinfuturpreveuperlapremsacomarcaliEL9NOUenparticular?

-Predirelfutursemprefaunamicaderepèl,peròjocrecquealapremsacomarcallipassaràel

mateixqueenelconjuntdelapremsa,ésadir,ques’hauràd’adaptaralesnovestecnologies,per-

quèhihauràunapartdelectorsquepotserdemanaranunformatdiferentenllocdelpaper,in’hi

hauràunapartquenoesmourandelpaperperquèconsiderenquellegirenpaperéslamanera

mésinteractivadellegir,perquèpotsanarendavant,endarrere,potsmiraramuntiavall...Peròa

partd’aixòjocrecquelanecessitatdemitjansdecomunicaciódeproximitatéscadadiamésreal,

ques’haacabatjaaquellaèpocaenquèl’alcaldedeBarcelonaeral’alcaldedeCatalunya.Lagent

téalcaldeacadapobleiacadamunicipideCatalunyaivolensaberaveurequèpassaalaseva

ciutat,alseupoble:quanfaranaquellacarretera,quanenquitranaranaquellcarrer,quanaquella

escola,quanaquellmetgemarxa,quantanquenl’ambulatori,comfaranlesurgències,quiharo-

bataqui,quihamatataqui,etcètera.Totesaquestescoseslesvolensaber,ielsgransmitjansde

Barcelonanopodencobrirtotelterritoriambeldetallquehofemnosaltres.Aixòenrelacióamb

totselsmitjans,tantpapercomtelevisiócominternet,parlodetot.IpelquefaaEL9NOUpaper,

talcomveiemaranosaltresladifusióilesvendesresensfapensarquehihagiundecreixement

sinóalcontrari,quemésaviathihauncreixement.

-Coms’imaginaqueseràEL9NOUd’aquía25anys?

-Insisteixo,dedebòquenom’hoséimaginar.Ahoresd’araemsemblaqueseriaunatemeritatdir

comseràeldiari,arabé,comseràelgrupEL9NOUd’aquía25anys,doncsjocrecques’haurà

adaptatiqueoferiràlainformacióatravésdelscanalsquehihagienaquellmoment,queamiem

i ��

semblaquehicontinuaràhaventpremsaenpaper,peròquehihaurànovestecnologiesqueper-

metranquelamateixapremsasiguicomplementàriad’internet,iquelatelevisióilaràdiosiguin

complementàriesl’unadel’altra.Ésclar,ésquearamateix,simiremperexempleiCatFM...iCat

FM,quèés?Doncsésunaràdioquetambévaperinternetiquetambéésunapàginawebiqueper

tanttupotsescoltarlaràdio,veureinformació,etcètera.Aixòésunexempleclariactualdelafusió

demitjans.Unaltreexemple:unllapisòptic.Tuestàslleginteldiariambunllapisòptic,elpasses

persobreiveusBillClinton,clac,BillClinton,elpassespersobreil’ordinadoretdiu:“BillClinton,

expresidentdelsEstatsUnits,tantsanys,noséquè,noséquèmés...”,ahval,moltbé.Aixòésper

ferunamicadefuturologia,peròsóncosesquetecnològicamentjaespodenferactualment.Però

imaginemqueaixòs’aplicaielllapisòpticserveixipercomplementarcosesqueestàslleginten

paperatravésdel’ordinador.Operexemplelatelevisióalacarta.Clar,latelevisióalacartavol

dirquerebremtelevisióperinternetoperTDT,aniràapararaunordinador,tupodràscontractar

serveisidir:“Escolta’m,jovullveurel’informatiudeTV3,l’informatiud’EL9TV,elsesportsiuna

pel·lícula.Novullveureresmés”.Illavorshihauràalgúquegravaràaixòalteudiscdur.Pertant

dircomseràEL9NOUd’aquía25anys,jonohosédir,emsemblaqueseriaunatemeritat,però

amiemsemblaqueelgrupEL9NOUtindràtantaoméspresènciaqueara,n’esticconvençut,i

queelpaperresistirà,iseguramentresistiràmoltperquès’estanfentinversionsactualmentamb

rotativesquevalenmilionsd’euros,isino,noesfarien.

i ��

Jaume Espuny, director adjunt d’EL 9 NOU

Jaume�Espuny�i�Mèlich�(Campdevànol,�1951)�és�director�adjunt�d’EL�9�NOU.�Té�

estudis�d’enginyer�tècnic�naval�i�d’ajustador,�però�després�de�treballar�durant�dotze�

anys�de�tècnic�industrial�en�una�empresa�del�seu�poble�va�començar�a�col·laborar�

amb�EL�9�NOU�com�a�corresponsal�de�Campdevànol�l’any�1982.�El�setembre�de�1985�

el�van�nomenar�coordinador�del�Ripollès,�i�l’any�1989�es�va�incorporar�a�la�redacció�

de�Vic�com�a�cap�de�Reportatges�i�Investigació.�El�gener�de�1993�va�ser�nomenat�

subdirector�de�l’edició�d’Osona�i�el�Ripollès,�i�el�setembre�de�1994,�director.�L’any�

2000�es�va�traslladar�a�EL�9�NOU�del�Vallès�Occidental�(que�posteriorment�es�va�

convertir�en�El 9 Punt)�per�dirigir-lo.�Amb�la�desaparició�d’El 9 Punt,�el�desembre�de�

2003,�va�treballar�provisionalment�de�coordinador�d’Osona�i�el�Vallès�Oriental�de�

l’edició�d’El Punt de�Barcelona,�fins�que�finalment�el�juliol�de�2004�es�va�reincorporar�

a�la�direcció�d’EL�9�NOU�d’Osona�i�el�Ripollès.

-Quinessónlessevestasquescomadirectoradjuntd’EL9NOU?

-Lesmevestasquessóndecoordinarlaredacció,mésquetot.Altrescosesquehedetenirclares

sónelsdiarisdeldillunsieldivendresmésomenyslespàginesquetindran,quantespàgineshi

anirandecadasecció,comaniràposadalapublicitat...Osiguiqueenteoriasócelquecontroloel

i ��

llançatdeldiari.Amésamésm’encarregodirectamentdetotselsarticlesd’opinió,delescartes,i

tambédirigirlesreunionsquefemdimartsidivendresperalesedicionsdedivendresidedilluns,

idecidirquèvaaportada.Ésclar,alsdiariscadadiahihaunareuniódeportada,peròaquíno,

aquíelsdimartsmiremelstemesquehiha,ieldijousalatarda,quanhemdeferlaportada,com

queesticgairebésempreencontacteamblaredacció,jamésomenysesveuquinaés.Ilaresta

ésanarparlantamblagent:“Quètenim,quèfem,comhopodemferaixò,comno”,etcètera”.

-Enquinesseccionsocàrrecshatreballatdinseldiari?Ons’hasentitmésagust?

-Vaigcomençarl’any1982decorresponsaldeCampdevànol,peròdeseguidavaiganarfentmés

cosesifeiatoteldelRipollès,iel1985vaplegarelquefeiadecoordinadordelRipollèsim’hivan

posarami.L’any1989vaigveniraquíaVic,engranpartperquèjoestavafartdelRipollèsperquè

elRipollèséspetit,iestavacansatsempredeparlaramblamateixagent:deia“aveureaixòaqui

podemdemanarreaccions...”.Isempreeral’alcaldedeRipoll,elpresidentdelConsellComarcal,

eld’Intersectoriald’empresaris,etcètera.Iel1989vaigveniraquíaVicaencarregar-medelasec-

ció de Reportatges i Investigació fins al 1993, que em van nomenar subdirector, i el setembre del

1994,director.Llavorsl’any2000vaiganardedirectoraEL9NOUdelVallèsOccidental,totique

vaigcontinuarvivintaVicianavaitornavacadadia,unamicaperveuresiespodiasalvarperquè

aquella edició havia anat malament. I així fins al 2004 que vaig tornar i em van posar de director

adjuntd’aquíaOsonaielRipollès.Jonosócpasdesagraït,amblaquem’hihetrobatmésbéés

ambladedirector:cobromés[riu]...id’aquestamaneraesticatoteslesseccions.Jo,perexemple,

noheportatmaiunaseccióexcepteladeReportatgesiInvestigació,queeraunaseccióonhiera

joiningúmés.Peròm’agradavamoltivaigestarmoltcontentambalgunescosesquevaigfer.

-Elsperiodistesrebenmoltespressionsdefora?

-Sí,sí,moltes,iensrenyenmolt.Això,comqueésundiaricomarcalaquíqualsevoltruca.Qualse-

vollectortrucaidemanapeldirector,ime’lpasseniparloambellperqualsevolcosaquehem

posataldiari.PensaqueésimpossiblequetutruquisaLa Vanguardiaietpassinambeldirector

perqueixar-ted’algunacosa.Aixòésimpossible.Nopassaràsdelarecepcionista.Encanviaquí

nohihaproblema,johiparloialgunavegadahehagutd’engegarelsgossosperquèemcrideni

m’insulten...Peròsí,rebemmoltespressions,perdescomptat.Avegadesperximpleries.Escrius

unacosaipenses:“Quanhopubliquemquinmerderquehihaurà!”,iningúdiures,osis’haempi-

patalgúningúhaditres,iencanvietsurtenambcosesraríssimes.Perexempleelscromos,ala

contraportada,quesabemquealagentelsagradais’hollegeixenmolt,peròavegadeshihagent

i ��

ques’hienfadamolt,siparlend’ells,ésclar.Sinoparlend’ellshotrobenfantàstic,peròsiparlen

d’ellsinoquedengairebédespréss’empipenmolt.Peròbé,ésunafeinamésquetinc.

-ComrecordaEL9NOUqueesvatrobarquanvacomençar-hiatreballaricomelveuara?

-Laprimeravegadaalamevavidaqueelvaigveure,quanencaraeranomésd’Osona,vaserl’any

1979,quevaigveniraquíaVicalaClínicaSantJosep,emsembla.Iamiemvasemblarmoltbé,

emvaagradarmolt.Erafetencatalà,cosaquenohiestavaacostumat,iparlavendeCampde-

vànol...DeCampdevànolideRipollideSantaEulàliadeRiuprimer...joal·lucinava.Arabé,llavors

emsemblaquenohihavianingúquevisquésd’EL9NOU,eragentqueveniaalesvuitdelvespre

quansortiadetreballarapicarquatrecosesiaveuresiomplim.Abansunadelespreocupacions

quehihaviaera“jaomplim?”,“tu,posemelquesiguiperòprimerenshemd’assegurard’omplir”.

Araenssobrenlatiradecosesid’informacions.Hihahagutungrancanviperquèsompropde

centtreballadorsaquíal’empresaialprincipi,ésclar,n’hihaviazero.Clarquearatambéhiha

latelevisió,hihaelsdepublicitatitotaixò,peròperdescomptatquearafemunproductemillor,

isobretotvisualment.Jome’nrecordoabansquenohihaviaordinadorsipertantescrivíemamb

unaHispanoOlivetti,ienunpaperapartquetenialesquadrículesmiràvemquèhaviad’ocupar.I

sinoompliadoncshiposàvemunafotoqualsevol,iaméspetitíssima,eraigualaixò.Encanviara

intentemposarfotosgrosses,ferunamicad’imatge.Peròl’esperitéselmateix.Bé,potserhiha

gentquediu“tu,joaquímésdevuithores...”,peròlamajoriasis’had’anareldivendresalesdeu

delanitalpledel’Esquirolvaalpledel’Esquirol.Comabans.

-AbansEL9NOUeramésatrevit?

-No,no.Jaenshodiuen,ihopotsemblar,peròtuagafesundiaridel1979,del1981odel1983i

veuràsmoltescosesquedius...Perexemple,sempreme’nrecordod’unanotíciadel’any79,em

sembla,queeltitulareramésomenysaquest:“L’alcaldedeTaradell(quetocavaamblacobla

delpoble)esnegaatocarElsSegadors”.Clar,ésqueaixònoesdeiaenlloc,nosortiaenundiari

imprès.Ésquelamajoriadeldiarierencosetesbreus,arrossadesicosesd’aquestes.Elquepas-

saqueelllenguatgeeramésdirecte,potser,iarahasdeserunamicaméspolíticamentcorrecte

perquèdeseguida...JoallàaSabadellhetingutdeuodotzequerelles,gairebé.Vulldirquevaig

haverd’anaraljutjat,iperqualsevolbajanada.Al’últimaresultaqueeraperquèvamposar“Els

veïnsdelbarritaldeSabadelldeclarenelregidortalpersonanongrata”,mésomenys.Doncsvaig

haverd’anaraljutjatambaixò,ambunaquerella.Iésclar,lajutgessaelsvapreguntarprimera

ells,idesprésamiial’advocatd’EL9NOU,ivadir“quinatonteria,peròsiaixòhodiuenelsveïns,

i ��

quevolendeclararpersonanon grata”.Peròtotiaixí,dedeuodotze,nomésenunaensvancon-

demnarapagarsis-centseuros,perunainformacióqueensvamequivocarunamica.Iencanvi

ainternetpotsdirelquevulguisianònimament,entotsaquestsfòrumsonesdiuenbarrabassa-

des... I aquí va firmat, i has d’anar pensant “ep, que això pot ser motiu de querella”. Però de valents

hosomigualqueabans,imésitot,diria.

- Quins trets creu que defineixen més bé el tipus de periodisme que fa EL 9 NOU avui en dia?

-El tretcaracterístic,queéscomuntòpic,ésqueésunperiodismemoltproper,perquèésclar,

parlemdenotíciesd’OsonaielRipollès,osiguiqueparlemdenotíciesdeVic,deCampdevànol...

JosócdeCampdevànol,icadacapdesetmanahivaigilagentemveupelcarreriparlaambmi,

oemrenya,oemclavacrits,m’insulta,oemfelicita,elquesigui,cosaqueenaltresdiariscom

enundiarigeneraldeBarcelona,unperiodistaésunapersonaqueensapselnominoensaps

gaireresmésperquènosapsbenbéquiés.Abanselaborarlesnotícieseramésdifícil,perquèper

miunadelescosesqueestàmatantelperiodismesónelsgabinetsdecomunicacióielscapsde

premsa.Osigui,algúvainventarelscapsdepremsaialgúvainventarelcorreuelectrònic,is’han

trobat.Iestàsallàescrivintal’ordinadorietvanarribantcorreuselectrònicsdelcapdepremsa

del’AjuntamentdeVic,delcapdepremsadelaDiputació,itotsvolensortiraldiari.Osiguiqueel

diarielpodríemomplir-loagafantaixò,copiarienganxar,ijatenseldiarifet.Peròésclar,nosaltres

elqueintenteméstreurenotíciespròpiesianarabuscarlesnotíciesquenoelsinteressaque

surtinalscapsdepremsa,perquèaquestessónlesqueinteressenmés,inosaltreslesintentem

treuredefonts,rascant...Il’altretretcaracterístic,permifonamental,totiquearahihawebsihi

hatelevisionscomarcals,peròésunacosaquesempredic:siavuiquante’nvagisadormirmires

eltelenotícies,escoltesunamicalaràdio,ipensescomseràlaportadadelsdiarisgenerals,per

exempleelsdeBarcelona,iencaraquenohagismiratlatelevisió...Sinoéseltrenquehadesca-

rrilatseràlavisitadelsreisalMarroc...HihamoltesvegadesqueaEl País,El Periódico,l’AvuiiLa

Vanguardialafotogrossadeportadaéslamateixa.SihihaunincendiaunhoteldeMadrid,tots

elsdiarisamblafotodel’incendi.Encanvisempredicquelagentd’aquíse’nvaadormireldijous

alanitacasasevainosapquèsortiràalaportadad’EL9NOUdel’endemà.Nohosapperquèno

hasortitgairebéenlloc,nialatelevisiód’aquí,perquèlamajoriadenotíciesdeportadad’EL9NOU

nohansortitenlloc.Osiguiaquestpermiéseltretcaracterísticielquedónauncertavantatge.I

no m’agrada pas tirar-nos floretes.

i ��

-EnelsanysquefaquetreballaaEL9NOUhapercebutalguncanvienl’estildeferperiodisme

deldiari?

-No...Aradirienquesommésprofessionals.Peròenl’estildeferperiodismeno,jodesqueestic

aEL9NOU,ifamésde25anys,sempreelsquehemestataquítreballanthemintentatisempre

intentemserelmàximd’independentsiambganesdetreurenotíciesquesiguininteressants.Ara

bé,aratenimmésmitjansiabanssortienmoltesarrossadesicosesd’aquestes,iarasurtmenys

aixòihihamésnotíciesquetinguinunamicamésdecalat.Peròl’estil...Detotesmaneressíque

hihacosesquefavint-i-cincanysespodiendiriaragairebénoespodendir.Perexemple,una

vegadavasortiraportadaunanotíciaqueeltitulardeia:“Ripolltindràelprimerjutgenegrede

l’Estat”.Ésclar,atotl’Estatespanyolnohihaviacapjutgedecolornegre.Aranosépascomho

podríemdir,perquècadavegadahemdeserméspolíticamentcorrectes,noferautocensura,però

segonsquènoespotpasdir:violènciadegènere,raça...Cosesquenoespodendirtandirectes

comespodiendirabans.

-Esprioritzenalguntipusdenotíciesenconcret,oesdónaelmateixtractamentatotes les

informacions?

-Això tambéésmoltelàstic, peròesprioritzen lesque tinguinmés interèspel lector.Però,què

interessaal lector?Ésclar,prioritzemlesnotíciesquecreiemquepodeninteressarmés,oque

sónmésimportants,siguinbonesodolentes,perquèabansdeienquealagentliinteressenmés

les notícies dolentes. Efectivament, alguns dilluns que hem venut més que mai és perquè per

desgràciahihaviaalgunafotoaportadad’uncotxeaccidentatiquehihaviahagutalgunsmorts.

Aixòéselqueinteressamés,perquèsóncosesquecolpegenmolt,ihemvenutmés.Oaquestany,

desprésdeldillunsd’eleccionsmunicipals,quesemprevenemmolt,elsegondiaquehemvenut

mésésquanvanassassinarunaadvocadadeRipoll.Hoprioritzemaixò?No,peròs’hadediria

lagentaquestamorbositatliinteressa,imésessentcosesproperes.Peròal’horadeprioritzarjo

cadavegadatincmésclarquelesnotíciesdolentesvenen,peròlesbones,també.Iésclarpriori-

tzemlesquecreiem,potserequivocadament,quepodeninteressarmésallector.Lesquevenen

derodesdepremsainotesdepremsadelscapsdecomunicació,sinosónmoltimportants,les

posemperallàijaestà.

-Creuquelaindependènciaquepredicalacapçaleraesmantéavuiendia?Coms’aconsegueix

manteniraquestaindependència?

-Jocrecquesí.Emsemblaqueningúdelaredaccióésdecappartitambcarnet.Aixòpelquefa

i ��

apolítica. I tambéensés igual si ésunalcaldedeConvergènciao

socialista.Arabé,avegadescostamantenirlaindependència,sobre-

totquans’acosteneleccionsmunicipals.Peròensautocensurempoc.

Heudepensarqueaixòdediariindependentlamajoriadediaris...A

veure,El PeriódicotiramoltalPSC,l’Avui aposturesdeConvergència

ocatalanistes,El PaísalPSCoalPSOE,El MundodelPP,perdes-

comptat...Inoetpensispas,anosaltrescapregidor,capalcalde,no

ensfagairepor,noensfaranpasgaireres.Elquecostamésésser

independent,tantnosaltrescomelsaltresdiaris,delpodereconòmic.

O sigui, una cosa és en Zapatero i una altra cosa és el president del

BancodeSantander.Ésclar,anosaltresquiensposamoltapublici-

tat?Lesempresesilesbotiguesimportants.Vahaver-hiunavegada,

perexemple,quevampublicarunacartad’unclientd’unconcessio-

naridecotxesqueixant-sedelquelihavienfet ielconcessionariva

estar tresanyssenseposargensdepublicitat. Iaixòsóndiners.O

siguiqueelpodereconòmicésmésimportant,mentrequeelpoder

polític,isobretotacomarques,hoésmenys...enaquestsentitésfàcil

serindependent.

-AEL9NOUelsredactorstrepitgencarrerotreballenmoltdesde

laredacció?

-Jocrecquetrepitgenforçacarrer,peròmenysqueabans,perquèa

internethipotstrobar latiradecoses.Avegadesquanfemuna in-

formaciósobreunaempresad’aquídius“elshauriad’anaraveure

perquèelshededemanarmoltescosescosesabansdefer lanotí-

cia”.Aravasalasevapàginaweboaladequisiguiihotenstot.Per

descomptatquesesurtmenysqueabans.Peròintentemanar-hi,in-

tentemsortiralcarrer,perquèéslaformadetreballarbé.Peròcosta,

ésmésdifícilqueabans.

-ElfetqueEL9NOUs’hagiconvertitenungrupmultimediàticha

repercutitd’algunamaneraeneldiari?

-Repercuteixunamicaperquèhiharedactors,periodistesocapsde

“A vegades costa mantenir la independència, sobretot quan s’acosten eleccions municipals. El que costa més és ser independent, tant nosaltres com els altres diaris, del poder econòmic”

“Cada vegada tinc més clar que les notícies dolentes venen, però les bones també”

i �0

redacciódeldiariquefanprogramesperlatelevisió,perexemple.Ialgunacosadelaweb.Però,

ésclar,aquís’haintentatferunaredaccióunitària,osiguipolivalent:elsdelatelevisiópodenfer

diariielsdeldiaripodenfertelevisió.Finsaranohihaviatelevisióipertantnomésestàvempel

diari.Aran’hihaipertantalgunsredactorsestanperlatelevisió.Repercuteixunamica,perdes-

comptat.

-EspotdirqueEL9NOUésabansqueresosonencidesprésdelRipollès,os’intentatractarles

duescomarquesambelmateixinterès?

-OsonaielRipollèssónduescomarquesdiferents,iEL9NOUvanéixeraOsonaidesprésesvaex-

pandirl’any1981alRipollès.Iallàvatenirèxitdeseguida,perònodeixadeserundiariquevede

fora,unapublicacióqueved’unaaltracomarca.Allàjosemprehaviaanatareunionsotrobades

ideien:“Ésquenosaltreshauríemdetenirunapublicaciónomésperlacomarca”.Depublicació

nomésperalRipollèsaran’hihaunaperòésdequalitatmoltdolenta,isivolsferunacosauna

micaambcaraiullsnecessitesunmercatpublicitariquealRipollèsnohiés.Perònosaltreselque

nofemmaiésunespàginesambinformaciód’OsonaiunesquantespàginesdelRipollès,sinóque

tractemOsonaielRipollèscomuntot,inomirem“aveurelapàginacinc,laprimeradepolítica

isocietat,nopotserdelRipollès,perquèvenemmenys,perquèhihamenysgent,etcètera”.No

homiremperquèperexempleaquestdivendreslaprimerapàginaqueobrialasecciódepolítica

isocietat,queéslaseccióestrelladeldiari,eradelRipollès,ilasegonatambé.Iavuilaprimera

ésd’Osona,deGurb,peròlasegonaésdeRipoll,delRipollès.PeròelRipollès,pelsolfetdeser

dinoupoblesinocinquanta-unaquíaOsona,iels150.000habitantsd’aquíencomparacióamb

els25.000d’allà,alaforçaprodueixmenysnotícies,pertanthisurtmenys,iésunaexcusaperquè

lagentdigui“nomésparleud’Osona;delRipollèsenparleupoc”.No,no,sialRipollèscomencen

asortirnotíciesinteressantsn’hihauràmésdelRipollès,osiguiqueaixònohoseparem,femuna

cosaconjunta.

-Pelquefaal’ediciódelVallèsOriental,treballenconjuntamentd’algunamaneraonoespro-

dueixcapmenadecomunicació?

-Sí,treballemconjuntamentperòpoc.LaraómésimportantésperquèEL9NOUdelVallèsOriental

i EL 9 NOU d’Osona i el Ripollès tenen la mateixa maqueta però res més, fins i tot el color canvia,

unésverd i l’altreesvermell, i la informacióevidentment també.ElsdelVallèsOrientalparlen

estrictamentdelVallèsOriental,nosaltresparlemd’OsonaielRipollès,pertantpodemferpoques

coses en comú, tot i que alguns articles d’opinió que siguin generals sí que els aprofitem. I per

i ��

exemplel’altrediavandonarelPremiJaumeMaspons,undelsquehoconcedeixésEL9NOU

delVallèsOriental,iaquítambésortia.IcomqueenCarlesCapdevila,queésd’aquíaOsona,va

guanyarundelspremis,peraixòvamdestacar-hoforça.Illavorstenimunasèriedepoblescom

araCastellterçol,Aiguafreda...,queestanalafronteraentreOsonaielVallèsOrientali,pertant,

repetimlesinformacions.Peròapartd’aixòestemconnectats,femreunions,femelsopardeNa-

daljunts,ellstotelquefanallàhoenvienaltallerd’aquíperquèl’ediciód’allàesfaaquí...Peròla

informacióésdiferent.

-CreuqueseriapositiuperEL9NOUunaexpansiótemporaloterritorial?

-Aixòsíquenodepèndemi,peròbé,desprésdel’experiènciadelVallèsOccidentalhoveigdifícil.

Crecquehauríemdededicarmésesforçosamillorarelproductequehihaaquí,aOsonaielRi-

pollès,ialVallèsOriental,iesforçosalatelevisió,perquèlatelevisióvulguisonoéselmitjàde

comunicaciórei.PrimervaserOsona,desprésel1981OsonaielRipollèsperòenunaediciósola,

illavorsesvanplantejarunaexpansióaunaaltracomarca.Ieragairebésegurqueanàvemala

Garrotxa.S’haviadetriarentrelaGarrotxaoelVallèsOriental,peròésclar,tumireselmercatpu-

blicitari i entre el Vallès Oriental i la Garrotxa no hi ha color. I al final es va decidir pel Vallès Oriental.

IdespréselqueensvapassaralVallèsOccidental.Primer,allàvamsortircomabisetmanariun

bisetmanaripercadaciutat,SabadelliTerrassa,dillunsidivendres,peròallàhihaviaundiaria

cadaciutat,elDiari de Sabadell iel Diari de Terrassa,unqueeraunamicaencatalà,il’altretoten

castellà.Ivamdir:“Hemdeferundiari”.Peròferdiaricostamoltsdiners,iamésamésencatalà,

iallàhihamoltagentperòlallenguavehicularéselcastellà.Pertant,desprésd’aquestaexperièn-

cia,anaraunaaltracomarcam’hopensariamolt,molt.Sortirmésvegadesalasetmana...Ésclar,

ésdifícildemantenir,tornem-hi,pelmercatpublicitari.Hihaelmercatquehiha.Déun’hidoaquía

Vic,peròpertrobaranunciscadadiaivendreunmínimd’exemplarsperquèsiguirendiblecostaria

molt.DillunsidivendresésunafórmulaqueaEL9NOUlihaanatmoltbé,moltbé,perquèsortint

dillunsidivendress’haaconseguitcréixericonvertir-nosenunaempresasòlida,s’haaconseguit

fer una televisió, s’ha aconseguit tenir beneficis i invertir en millores per a l’empresa.

-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?

-Crecquesí.Joalsquevolenestudiarperiodismeelsdonoelconsellqueésimportantíssimestar

estudiantperiodismeicol·laborarenalgundiari.Iésclar,sietsdeperaquí,col·laboraraEL9NOU.

Isicol·laboresaEL9NOUcobresunamiqueta,tantperpeça,peròésimportantíssimperquèsi

nomésvasalauniversitataprenstansolsteoria,osiguisapscomesfaunaentrevistaitotaixò,

i ��

sapsquèespregunta,ques’hadeserincisiuitotaixò,peròunacosaéssaber-hoiunaaltracosa

ésanaraferl’entrevistaperexemple,senseanarméslluny,aunalcalde,quet’engeguiquatre

mocsnomésdecomençariquetudiguis“ep,aixònom’hohanensenyat,comgestionototaixò...”.

Qualsevoldiariésunabonaescoladeperiodisme,elquepassaésquesivasaferpràctiquesa

La Vanguardianosortiràsalcarrer,sinóquequanarribininformacionsetdiranquefacisunbreu

d’això,queelredactis,iencanviaquíés“ves-te’ncapaquí,ves-te’nalarodadepremsa,ouna

entrevista”.Elmésimportantnoéscomesfaunaentrevista,sinófer-ladedebò.Amésamésno

calestudiarperiodismeperserperiodista.Jonoheestudiatperiodismeisócperiodista.Encanvi

perferuntrasplantamentderonyósinohasestudiatpermetgemalament,peròperperiodista?

Unamicad’interèsidexafarderiaiescriureunamicabé.Ijapotsfer-ho.

-Perquins factorscreuques’hadesenvolupataquestclima favorablea la formaciódenous

periodistes?

-Pelquedeiaabans:comqueésunainformacióproperaaquídeseguidahasdesortirabuscar-tela

vida,iéslamanera.Iamésaméscomqueaquísortimdillunsidivendresnohemd’estartancant

cadadiaunaedició,ialsquecol·laborenelsexpliquemcomesfanlescoses,fanelquevolen...i

hoveuen.Totselsquepassenperaquíensdiuensemprequehanaprèsmolt.

-QuinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcaliaEL9NOUenparticular?

-Diuentotselsquehientenenqueambinternet,latelevisióilaràdio,lapremsaescritaestàcon-

demnadaadesaparèixer.Però fa trentaanysquehosentoaixò. Jocrecque lapremsaescrita

arribaràunmoment,perquèhodiutothom,queseràmarginaliquedaràmoltreduïda.Peròaraper

aralaveigmoltsaludable.Iquinaseràl’últimaadesaparèixer?Permiseràlacomarcal,perquè

aveure,elsmitjansmésgranst’expliquentotelquepassaalmón,peròalagenttambéliagrada

llegirelquepassaalcostatseuisinolihoexplicalapremsacomarcal,malament.Jocrecque

encaratémoltfutur.

i ��

Albert Om,director i presentador del programa ‘El Club’ de TV3

Albert�Om�i�Ferrer�(Taradell,�1966)�és�periodista�i�llicenciat�en�Ciències�de�la�

Informació.�L’any�1983,�després�de�començar�la�seva�carrera�periodística�a�Ràdio�

Taradell,�va�començar�a�col·laborar�amb�EL�9�NOU,�on�va�portar�a�terme�diferents�

feines,�fins�arribar�a�ser�director�de�l’edició�de�Sabadell.�L’any�1996,�quan�va�deixar�

EL�9�NOU,�va�entrar�a�la�productora�El�Terrat,�on�va�fer�de�guionista�en�programes�

com�Bonic vespre,�Sense títol 2�d’Andreu�Buenafuente,�i�després�a�Malalts de tele,�on�

va�començar�a�sortir�davant�de�les�càmeres,�del�1997�al�2000.�Des�d’aquest�any�fins�

al�2004�va�estar�fent�el�programa�matinal�L’hora del pati�a�RAC1.�El�2004�va�tornar�

a�treballar�a�TV3,�i�des�d’aquest�any�fins�ara�porta�quatre�temporades�fent�El Club,�

programa�que�dirigeix�i�presenta�cada�tarda�de�dilluns�a�divendres�a�TV3.�Durant�la�

seva�carrera�ha�publicat�quatre�llibres:�El nom del porc,�Els veïns de dalt,�El dia que

plegui Jordi Pujol�i Coses meves,�que�és�un�llibre�de�recull�dels�articles�que�fa�al�diari�

Avui cada�dimarts.

-Comesvainteressarpelmóndelperiodisme?

-Desdemoltjoveteniamoltclarquevoliaserperiodista.Jonome’nrecordo,peròlamevamare

diuquejaanavaambunmicròfonpercasaalssisanysiquefeiaentrevistes...Síqueésveritat

i ��

quellegiamésdiarisquenopascòmics,perexemple.Illavors,alserdeTaradell,vaigentraramb

16anysaRàdioTaradell itambéaEL9NOUaajudarlaMercèCabanas,quealeshoreserala

corresponsalaTaradell.

-Comvanserelsseusprimersanysenaquestmónperiodístic?

-JovaigcomençaraRàdioTaradell,quevaserlaprimeraemissorad’Osona,fenttottipusdeprogra-

mesdiferents.Diguemqueésl’avantatgedeserd’unpoble,queelsmitjanslocalsserveixenmolt

comaescoladeperiodistes.IllavorsjaemvaigcomençaravincularambEL9NOU.

-Teniaclardesdelprincipiquevoliaacabarenelmónaudiovisualfenttelevisiódavantdeles

càmeres?

-Noentenianiidea.Ésmés,clar,jovaigestar13anysfentpremsaaEL9NOUentreViciSabadell,

ijolatelevisiólaveiallunyíssim,inoeracapaspiració.Ésquedefethetingutlasortd’estarbéa

toteslesfeinesquehefeti,enaquellmoment,disfrutar-lesmoltinopensar:“Esticaquíperòel

meuobjectiuésestarallà”.No,esticaquí,iesticmoltbéaquí.Ieldiaquehideixavad’estardoncs

plegavaifeiaunaaltracosa.Idefetquanvaigentraralatelevisiól’any1996desprésdel’última

etapaaEL9NOUvaigentrardeguionista,perescriure,queéselquehaviafettotalavida.Illavors,

de casualitat, al final acabes on acabes.

-Delsmitjansonhatreballat,premsa,ràdioitelevisió,quinelsedueixmés,oenquins’hiha

trobatmésbé?

-Laveritatésquetottélasevacosa.Jocrecquehihaunpuntquetotveaserunamicaelmateix,

queéscomunicar.Jocrecqueelperiodisme,entrealtrescoses,ésveureunamicaquèpassaal

món,ocomtuveuselmón,illavorsintentarexplicarlatevavisiódelmónaunagent,siguiescrivint

enundiari,siguiquant’obrenunmicròfonicomençantaparlar,osiguiadavantd’unacàmera.

Llavorsamilaveritatésquem’agradamoltcomunicar,m’agradamoltelperiodisme,m’agrada

moltarribaralagent,icrecquepermil’avantatgeéspodercanviar,ésadir,quepermilagràcia

éspoderprovarmitjansdiferentsfentlamateixafeina.

-Agranstrets,quinesdiferèncieshihaentreel llenguatgeradiofònic,el televisiu ielde la

premsa?

-Clar,n’hihamoltes...Seguramentlapremsatéunamicamésdeprestigi,elquediusalapremsa

éselquequedaunamicamés,laràdioésmoltimmediata,ésalmoment,ilatelevisióésmolt

i ��

propera,traspassesmoltfàcilment,entresalescasesd’unamaneraqueaconsegueixeselqueno

aconsegueixcapaltremitjà,queésserallàmateix.

-Iésfàciladaptar-sealcanvidepassaratreballard’unmitjàaunaltre?Vostèesvapreparar

d’algunamaneraenespecial?

-Depèn,jocrecquenotothomserveixpertot.Peròsíqueésveritatquehihaunagranpartqueés

comunicar.Jocrecque,normalment,sisapsparlarsapsescriure.Lesduescosesvanunamica

lligades.Osigui,sitensfacilitatperparlarbé,perarribaralagent,ésmésfàcilqueentinguisper

escriure,també.

-Situant-nosalasevafeinaactual,comcreuquehadeserunmagazíndetarda,comperexem-

pleEl Club,perquètinguièxit?

-Comés[riu].No,no...Clar,joquèintentoferambEl Club?Iquedemomentensn’hemsortit...

Doncsunabarrejaentreperiodismeientreteniment,unprogramaonparlisdelescosesquepas-

senperòhofacisambuntodesenfadat,untoproper,untomoltpoctranscendent,untomolt

pocdequeelmóns’acaba...Normalmentelmóns’acabaalmatí,quanetlleves,queésquanles

tertúliesestantotesmoltindignadesimoltcrispades...Allàésquanelmóns’acaba.Llavorsveus

quepassenleshoresielmónnos’haacabat,ialatardadoncsésmés“jaquenos’haacabatel

mónanem-hoadisfrutarunamica,no”?

-Aquestaproximitatquelihaintentatdonaréssemblantalaqueesvatrobaralapremsaco-

marcal?

-Sí.Home,ésquelapremsacomarcalésunagranescoladeproximitat,deveurelescosesqueinte-

ressenrealmentalagentilesquenointeressen,derigorositat,perquèjosempreexplicoelmateix

peròalapremsacomarcaltothomsapquincotxetens,albarquevasionvius.Llavors,pertant,si

aquínoetsunamicarigorósambelqueexpliquespotstenirproblemes.Aquíésmoltfàcilsortira

latele,ques’encenguielllumetvermelldelacàmeraicomençararajard’unapersonaqueestàa

dotzemilquilòmetres,peròclar,quanhasdedirelmateixd’unapersonaqueestàaquíalcostat...

Llavorst’ensenya,diguem,queencaraqueelstinguisllunyhasdetenirunamicaderigorositati

unamicad’imparcialitat,siespotdiraixí.

-ComrecordaEL9NOUenl’èpocaenquèvostèhitreballava?

-Defet,elprimerquejovaigferaEL9NOUvaserassistiraunsoparderelleudedirectorsaFus-

i ��

simanya,quesen’anavaenJaumeCollell iarribavaenJordiMolet.

Vulldir,imagina’t,vaserelprimerquevaigfer,abansd’escriureres

javaiganarenaquellsopar.Iapartird’aquíjotincmoltbonsrecords,

moltbonsrecords.Recordomoltíssimail·lusióencara,unequipque

eraunabarrejaambgentjoveigentnotanjove,degentapassionada

perlafeinaquefeien,d’aprendremoltíssimalcostatdemoltagent,

pertantjoentincunrecordmoltmaco.Ésquesónmoltsanys,vaig

estar-hi tretze anys jo a EL 9 NOU, des de l’any 1983 fins al 1996, i

fentcosesmoltdiferents.

-QuinestasquesvaduratermeaEL9NOU?Enquinas’hivasentir

mésagust?

-VaigcomençarajudantlacorresponsaldeTaradell,queeralaMercè

Cabanasaleshores,laMercèquetambévaarribaraserdirectorad’EL

9NOUdeGranollers.Il’ajudavaaellaaferdecorresponsal,elqueno

voliaferm’hopassavaami.Llavorsvaigentraralaredacció,ime’nre-

cordomoltd’això:fentderedactord’esportseldiumenge,vuithores,

dequatreadotzedelanit,agafantcròniquesambeltelèfonrecolzat

al’espatlla,ambelcapaguantant-lo...Itotselscorresponsalsqueet

dictavenlescròniquesdelspartitsianarescrivint,anarescrivint,toti

quealguneslestrobavesalcontestador.Llavorsalesdotzetancàvem

eldiarideldilluns,iensn’anàvemtotsasoparaunapizzeria,queera

ladelaplaçadelPes,LaTrattoria,quel’havienacabatd’obrirllavors.I

jome’nrecordoquealaunadelanitsopavaunsespaguetisalpesto

iunaescalopa...Unacosaquedius,home,noméshopots feramb

divuitanys,perquèaramateixalaunadelanitetmengesunspesto

iunaescalopaietmors.Pertantvaigferaixò,desprésvaigcomençar

aestudiar ia lestardesanavaaEL9NOU,fentbàsicamentsecció

d’esports.Desprésjavaigentrarderedactorfenttottipusdecoses:

reportatges, entrevistes, també vaig fer una secció que es deia La

rebotigaqueerenentrevistesapersonatgesfamososalacontrapor-

tada,iquellavorsvadonarllocaunllibre...Ivaigacabarfentdecap

delasecciódenotícies,illavorsvaigarribarasersubdirectoraVic.

“Me’n recordo molt d’això: fent de

redactor d’esports el diumenge, vuit hores, de quatre a dotze de la nit,

agafant cròniques amb el telèfon

recolzat a l’espatlla, amb el cap

aguantant-lo...”

“De fet, el primer que jo vaig fer a EL 9 NOU va ser

assistir a un sopar de relleu de directors a Fussimanya, que se n’anava en Jaume

Collell i arribava en Jordi Molet”

i ��

A finals del 1992 vaig agafar una excedència, me’n vaig anar un any a Londres, i quan vaig tornar

me’n vaig anar a dirigir EL 9 NOU de Sabadell. I vaig estar allà des del maig del 1994 o així fins al

generdel1996,illavorsaquíesvaacabarlarelacióambEL9NOU.

-Parlantd’aquestaseccióalaqualfeiaarareferència,La rebotiga,perquècreuquevatenir

tantd’èxit?

-Perquèeraportaraldiari,iaunapàginamoltimportantcomlacontraportada,personatgespopu-

larsanònims.AixòenunaciutatcomViciunacomarcacomOsonaontothomesconeixiontothom

coneix aquest tipus de personatges, veure’ls al diari era la novetat, perquè fins aquell moment els

trobavesalcarrerperònoaldiari.Iveure’laldiarilidonavaunaaltraentitat.Ipermiaquestvaser

l’èxitdeLa rebotiga,sí.

-Coms’aconsegueixcomençartreballantdecorresponsaliacabardedirectord’unaediciódel

diari?

-Treballantmolt,aixòsegur,ambmoltesganesd’aprendre,itenintlasortdetenirgentalmeucos-

tatquecreguésenmiiqueveiésquevalialapenaquelagentjovetambés’anésfentllocadins

deldiari.

-Vostèquevaserdirectord’EL9NOUdeSabadell,creuqueeramoltdiferenttreballarelperio-

dismecomarcalalVallèsOccidentalquealacomarcad’Osona?

-Molt,molt,iaquestjocrecquevaserundelserrorsal’horadeferl’expansiód’EL9NOU,quepot-

sercomqueelqueconeixíemeraelmodeldeVicvamintentaraplicaraquestmodelaaltresllocs

iclar,acadacomarcalarealitatésunamicadiferent...Síqueésveritatqueatothomliinteressen

lescosesproperes,iqueaSabadellhihaunaciutatde200.000habitantsmésomenysdispersa,

peròhihaunnuclide40.000-50.000habitantsqueencaratéunfuncionamentcomapoble,ité

unaàread’infuènciabastantmarcada.Pertant,aquestnovasertantelproblema.Elproblemaper

mivasermésquanvamajuntartotalacomarca.HihaviaunaedicióaSabadelliunaaTerrassa,

iquanesvaajuntartotenunasolaediciópelVallèsOccidentalllavorssíquenoteniacapsentit,

perquèunaediciópertotaunacomarca,unacomarcaquepràcticamentnoexisteix...Osigui,per

exemple,sijugaSabadelliTerrassadefutbol,eldiarihad’anarambundelsdos,iaixòéselque

eraméscomplicat.

i ��

-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?

-Totalment,totalment,sí,sí.Laprovaéslagentquen’hasortit,d’EL9

NOU,queésmoltíssima,inonoméslagentquen’hasortitihaanat

atreballarafora,sinólaprovaéslagentquecontinuatreballantaEL

9NOUiquesónmoltbons.Ésadir,quenonoméssombonselsque

hemmarxatd’EL9NOU,tupotsserboiquedar-teaEL9NOUiquela

tevaopciódevidasiguiaquesta,iquet’hipuguisguanyardecentment

lavida.Jocrecqueaquestvasertambéundelscanvisbonsquevafer

EL9NOUiquevaaportarenJordiMolet,queéslaprofessionalització

deldiari.Ésadir,eldiarisurt l’any1978ambmolta il·lusió,comEl

País,llavorspassavenmoltescoses,començavalademocràcia,però

algúhadeprofessionalitzaraixò,algúhadeferqueaquesta il·lusió

esreconverteixienprofessióiquelagents’hipuguiguanyarlavida

perquèforad’horesfaràsunanyodosperònopotser,això.Illavors

s’hadefersenseperdrelail·lusióilatremperaperiodística.Iaquesta

éslalluitaconstant.

-Periodísticament,quèhaaprèsdelseupasperEL9NOU?

-Periodísticament he après moltes coses: el rigor que la proximitat

et dóna, el fet de tenir la notícia molt a prop, d’haver d’anar a les

fonts,d’haverdecontrastar,deparlarambun,peròtambéparlaramb

l’altre...Clar,ésqueheaprèsmoltíssimescoses.Osigui,moltesdeles

cosesquenovaigaprendrealafacultatlesvaigaprendreaEL9NOU,

perquèjovaigferunaopció,equivocadaono,nohosé,deprimarla

mevafeinaaEL9NOUperdavantdelacarrera.Llavorsjolacarrera

melavaigtreureambvuitanys,perquèmentrestantestavatreballant,

ipensavaenaquellmomentquejoallàapreniamésquenopasanant

aclasses.Potserequivocadaonopotserequivocada,aquestaopció,

peròquejoaEL9NOUhivaigaprendremoltíssim,segur.Lamanera

d’enfocarlesnotícies,lamanerad’arribaralagent,eltitular...bé,tot

això.

“Periodísticament, a EL 9 NOU he après

moltes coses: el rigor que la proximitat

dóna, el fet de tenir la notícia molt a

prop, d’haver d’anar a les fonts, d’haver

de contrastar, de parlar amb un, però també amb l’altre...”

i ��

- Aquest qualificatiu d’escola de periodisme es podria aplicar a tota la premsa comarcal en

conjunt,ocreuqueEL9NOUtéalgunescaracterístiquesqueelfanidoniperformarbonspe-

riodistes?

-Aveure,elsaltresnoelsconecaldetall,peròsíquehaviatingutmoltesrelacionsambgentd’El

Punt,gentdeRegió 7.SobretotaquestsdosiEL9NOUsónelsqueconecmés,ijocrecquesón

moltsemblants.VulldirquenocrecqueEL9NOUtinguialgunacosamésquenotinguinaquests

dos.Elquesíqueésveritat,iaixòésunallàstima,ésqueelcircuitdelapremsacomarcalielde

lapremsageneralnotenenresaveure,osigui,permésgentbonaquehihagialapremsacomar-

cal, la premsa general no s’hi fixa, els transvasaments de gent de la premsa comarcal a la premsa

generalsónestranys,sónpocs,encara.Lapremsacomarcalnoésl’escoladeperiodismedela

premsa de Barcelona, no va a fitxar gent allà, i podria fer-ho, però no s’hi fixa, perquè el que passa

foradeBarcelonamoltesvegadesnoexisteix.Peròtambé,iaixòésmoltimportantim’agradaria

quequedésclar,joquedefensoquetreballantaTV3nocalquete’nvagisaEspanyapertriomfar,

tambédefensoquetreballantalapremsacomarcalnocalquete’nvagisaBarcelonapertriomfar,

ésadir,éselqueetdeiaabans,quehihagentmoltbonatreballantaEL9NOUaramateix,iguan-

yant-selavidadecentment.Pertantnonoméshandeserreconegutsaquellsquese’nvan.No,

alcontrari,témoltmèritestarallàiestar-himoltsanys.ElcasmateixdelJordiMolet,deldirector

general,28anysallàtémoltmèrit.Témoltmèrithaverfetelpasdeperiòdicamateuraperiòdic

professional,desprésdeperiòdicprofessionalambunaedicióal’expansióaaltrescomarques,i

després l’expansió a altres mitjans: hi va haver un flirteig amb la ràdio, ara la televisió... Clar, per-

quètupotshaversigutimportantenunmomentdonatdelahistòria,peròllavorsquedesaparegui

aquestaimportància,iencanviEL9NOUcontinuasentimportantaOsona.

-Creuqueéspositiuperlaformaciód’unperiodistaquepuguiestarencontacteambelslectors

delessevesnotíciesiamblespersonesquehiestanimplicades?

-Sí,ésaquestaproximitatqueetdeia.Diguemquel’únic,però,quehiposariajoésqueaixònoet

condicioniiquenot’espanti,queperculpad’aixònodiguis:“Escolta’m,no,aranoescriuréelque

voliaescriureperquèsabenquisóc...”No,no,escriu,peròescriu-hobé.

-Treballantenunmitjàd’abastnacional,trobamoltadistànciarespectealsteleespectadors,

comparant-hoamblaproximitatdelapremsacomarcal?

-Sí,elquepassaqueaquíesbarrejapremsaitelevisió,i latelevisióéselqueetdeiajo,queté

aquestpunttanproperqueésclarmoltesvegadessemblesunmembremésdemoltesfamílies,

i �00

vaspelcarrerilagentcomqueettécadadiaacasaalatarda,ettractaambunafamiliaritatque

sembles un fill seu, o un germà. Llavors, per tant aquí és enganyosa la comparació perquè una

cosaéslatelevisióil’altracosaéslapremsa.IqueEL9NOUésmoltproperperòTV3tambého

és,iTV3tambéhihamoltagentqueselasentseva.

-ComveuEL9NOUd’avuiendia?Creuqueambeltempshaperdutagressivitatis’hatornat

mésconformista?

-Aveure,joelsegueixoadistànciaaraEL9NOU,perquèelreboaquíalaredaccióinosempreel

pucveure,icomquetampocconecl’actualitat,elrebounamicamésadistància.Clar,elveigmolt

mésbenfetquenopasestavafaunsquantsanys,peròtambééscomtot,ésquefamoltsanys

queexisteixlapremsacomarcal,llavorsarajanosorprèn,jas’haparlatdetot,llavorsaquestaca-

pacitatdesorpresahaperdutunamica.Amielqueemfapor,emfeiaporenaquellmomenticrec

queemfaporaraencaratambéésquenoacabisentunbutlletíd’informaciódelsajuntaments,

diguem.Aixòéselquenopodriaser.Nonoméss’had’informardelquepassaalsajuntaments,

sinónooblidarelquepassaalcarrer,lavidaciutadanad’allà.Aixòéselqueenaquellmomenta

mijaempreocupavaquenoenspassés,iaratambépensoques’hademirarquenopassi.Però

jaetdic,elsegueixounamicaadistànciaitampocelpucjutjar,nom’atreviria.

-Iquinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcal?

-Jocrecqueliesperaunbonfutur...Jonoveigques’hagidesentiramenaçadaperningú,vulldir,

elsmitjansnacionalsnolidisputemelseuespai,sónespaistotalmentcomplementaris,ivaja,tinc

lasensacióquehadepatirmésaramateixundiarid’informaciógeneralid’abastnacionalqueno

pasundiaricomarcal.

i �0�

Josep Comajoan,director adjunt d’EL 9 NOU

Josep�Comajoan�i�Colomé�(Vic,�1967)�és�director�adjunt�d’EL�9�NOU.�Llicenciat�en�

Ciències�de�la�Informació�per�la�Universitat�Autònoma�de�Barcelona,�va�començar�a�

treballar�a�EL�9�NOU�el�1985�com�a�corresponsal.�Entre�el�1987�i�el�1989�va�ser�cap�

de�secció�de�Taller�i�Camp,�i�entre�1989�i�1992�cap�de�la�secció�d’Esports.�Des�del�

1992�fins�al�1999�va�dirigir�la�secció�de�Reportatges�i�Investigació,�i�entre�1999�i�2000�

va�ser�responsable�del�suplement�L’Extra.�L’any�2000�va�ser�nomenat�subdirector�i�el�

2004�va�accedir�al�càrrec�de�director�adjunt�de�la�publicació�d’Osona�i�el�Ripollès.�Des�

de�la�creació�d’EL�9�TV,�la�televisió�d’EL�9�NOU,�l’any�2004,�ha�tingut�responsabilitat�

directa�sobre�el�canal.�A�part�d’EL�9�NOU�ha�col·laborat,�en�menor�o�major�grau,�a�

El País, El Observador, Diari de Barcelona, Abc, Catalunya Cristiana, L’Espiga,�Ràdio�

Voltregà�i�Ràdio�Pista.���

-Vostè va començar a EL 9 NOU fa 22 anys. Durant aquest temps ha canviat l’estil del pe-

riòdic?

- El que no ha canviat és l’esperit i la filosofia de donar informació bàsicament comarcal, pensant en

lagentdelacomarcaisentelmàximd’obertspossible,ésadir,donarelmateixtractamentauna

i �0�

grancrisidegovernal’AjuntamentdeVicqueaunnaixementd’unnadóal’hospital,osercurós

ambl’horaridelaballadadesardanesdelssardanistesdeSantQuirzedeldiumengealatarda.

Aquestesperitnohacanviat.L’estil,laformadepresentarlesnotícies,sí.Jovaigentrarel1985

decorresponsal iel1987deredactorenunaèpocaenquèlaredacciójaestavapràcticament

professionalitzada.EnaquellmomentlagentquetreballavaaEL9NOUeragentqueesdedicava

aaixò,alperiodisme,janoeral’amateurismedelsprimersanys,peròsíqueencaras’arrossegaven

alguns vicis d’aquella primera època, d’aquells primers set o vuit anys en què potser fins i tot a

l’horadepresentarlesinformacionsnoesfeiaelmàximderigoróspossible...

Aralaveritatésquel’estilhacanviat,primerperquètocaisegonperquèestemmoltcollatspels

codis deontològics, pels consells de la informació i per tots aquells documents que hem firmat

assumintcertscompromisos.Tambéhacanviatlaformadepresentarlesinformacions:recordo

exemplarsanticsd’aquellaprimeraèpocaenquè jovaigcomençaronhihaviaquinzenotícies

enunamateixapàgina.Avuiendiaesprimamolteltemad’oberturadepàgina,aprofundirmolt

enunadeterminadainformació,nosertantunagasetillaambmoltesnotíciesisítendiraserun

diarienquèlagentespotentretenirunamicasabentforçacosad’alguntemaenconcret.Això

notreuquehicontinuïhaventnotesbreusoinformacionsméscurtes.Peròpensoqueelfuturde

lapremsaescritapassamoltperdonarunamicamésdelqueavuiendiajaetdónainternet,et

dónalaràdioilatelevisió,ietdonenlespublicacionsescritesgratuïtes.IpensoqueEL9NOUha

experimentataquestaevoluciógradualment,sensequepuguisdirqueésapartird’unanyouna

èpocadeterminada,iamésdeformamoltnatural,demaneraquelagentnihohanotatperòsí

ques’haanattransformant.

-Ilesformesdetreballarsónmoltdiferents?

-Aixòpotsernohacanviattant,almenysenelsanysquejoheconegut.Bé,potsemblarqueno

hacanviattantperòsíquehacanviat,totiquecomdeiaésl’esperitelques’hadevigilarqueno

canviïmassa.Elperiodismeengeneralestàcaientmoltenunperiodismededeclaracionsicontra-

declaracions:aquesthaditaixò,iaquelldiuqueaixòésmentidaperquèjodicaixòaltre.Sobretot

entemesdepolíticaperòtambéenaltrespolèmiquesd’altresseccions,is’hadevigilarmoltde

nocaureenaquestperiodismededeclaracionsoenelquese’ndiuperiodismedetaula:primer

eraabasedetelèfonsideteletips,desprésvaserabasedefaxos,iarajaamblarevolucióde

lesnovestecnologiesettrobesl’ordinadorinundatdenotesdepremsa,convocatòriesdepremsa,

fotografies i fins i tot ara ja vídeos. És que si volguessis... De fet en molts diaris gratuïts omplen el

i �0�

diarinomésambaixò,ésadir,sensesortirdelaredacció,sensetrepitjarelcarrertupotsomplir

undiaricadadia,nomésambelqueetvaarribant...

EL9NOUhad’anarmoltmésenllàidefetpensoquehianemenlamesuraqueenséspossible.

Pertantlaformadetreballarhauriapogutcanviarmoltperòafortunadamentnohacanviatgaire

enaquestsentit,quesempreésanarabuscarlanotícia:anarabuscarlanotíciadeSantBoide

Lluçanès,sinohihaningúquetelaporti,recordar-te’nqueexisteixSantBoideLluçanès,recordar

queaVictotelquepassanonoméssónlesnotesdepremsadel’Ajuntamentsinóquehihamoltes

mésinquietudsimoltesmésentitats,perposarunexempled’unpoblepetitidelaciutatgran.I

les formes de treballar són cada cop més professionals. Abans hi havia una figura que era la del

corresponsaldepoblecol·laboradorquetotihavent-hiunaredaccióprofessionalitzadacontinuava

existint,continuavavigent.Hihaviaaquellcorresponsalquetreballavaenunafàbrica,treballava

enuncomerç,treballavademestreenunaescola,iqueparal·lelamentetfeiadecorresponsaldel

poble. Això enriquia molt la publicació. Ara aquesta figura pràcticament ha desaparegut, perquè la

gentestàmolt“apalancada”i,os’higuanyalavida,ojadifícilmentcol·laboraenqüestionsaixímig

altruistes,perquètotiquelafeinadecorresponsalgratuïtanohohaestatmai,síqueeraunafeina

nomoltbenpagada.Avuipràcticamentnoexisteix,ipertantarasí,laredacciós’had’espavilari

estaralcasperquè,sino,nosortiriamairesdeSantBoideLluçanès,iposoaquestexemplecom

podiaparlardelsetantapercentdepoblesdelacomarca.

-ComestrobavaEL9NOUenelmomentquevostèvaarribar?

-Moltdiferentquearaenelsentitquellavorsestavaclarqueeraunmitjàescritnomésd’Osona,ien

canviarajaestàmoltclarqueésunmitjàmultimèdiaiquehasortitafora,quehasortitalVallès

ialRipollès,totiqueaquíjahihaviasortitllavors,iquetreballaperfora,ambunaproductorade

televisióambseuaGranollers,iquetreballaperquisigui,pelParlament,perlaXTVL,perquili

demani.AmésEL9NOUaratéunnomafora,llavorselcomençavaatenir.Lesformesdetreballar

éstotelqueacabod’explicar,quehananatevolucionanttotiquesembliqueno.

-AbansEL9NOUeramésatrevit?

-Aixòhihamoltagentquehodiu,idefetjodiriaqueesdeudirdesdel’endemàdesortir,dientque

elprimerdiaeramésatrevitielsegondiajanotant.Parlantambcompanysperiodistesd’aquella

primeraèpocaellstenenlasensacióqueEL9NOUeramoltmésatrevitaquellsprimersdeuanys,

per exemple, del 1978 fins al 80 i escaig, que no pas els últims 15 i 20 anys. Per exemple, un dels

i �0�

quealgunavegadahohacomentatésenJaumeCollell,undelsfundadorsd’EL9NOUiqueenva

serdirectoraprincipisdelsanys80.Peròellmateix,alnúmero500,l’any1983,noméscincanys

desprésdecomençarEL9NOU,jacomentavaquehihaviamoltagentquelideiaqueEL9NOUja

noteniatantagrapa,quejanoeratanagosaratcomabans,iell,enaquestarticlequevapublicar

ambmotiudelnúmero500,deia:“Noéspascert,elquepassaésquequanvacomençarasortir

esdeiencosesquemainos’haviendit,quenoerenhabituals.Ara,gairebésisanysdesprésjano

fatantaporquenoesparlidesegonsquèperquèjahemparlatgairebédetotinosorprènque

determinadescosesapareguinalesplanesd’unperiòdic”.Iacabavaconcloent:“Mésquecanviar

lapublicaciócrecquehacanviatlagent”.

Això,queellhodeial’any1983,éstotalmentvàlidl’any2009.Aprincipisdelsanys80etvenien

unsveïnsgairebéd’amagatalaredacciód’EL9NOUaexplicarquel’Ajuntamentteniaprevisttallar

elsarbresd’uncarrer.Avui,nietvénend’amagat,nielfetdetreurelanotíciaquel’Ajuntamentvol

tallarunsarbresd’uncarrersemblaunacosaheroica.Quehihagigentquelisemblinmalament

lesdecisionsdel’administració,d’unAjuntamentod’unaentitatconcretaésunacosalamarde

normal.S’haperdutlapor,desdejafamoltsanys,adirqualsevolcosa.PertantEL9NOUcontinua

sentiguald’agosaratperòjanohoésambeltipusdenotíciesquehoeraabans.Araseràagosarat

eneltractament,enl’enfocament,enlalíniaeditorial...Repassantl’hemerotecatrobesportades

ques’obrienambunasardinada,oambunaballadadesardanes,ambtotselsrespectesperles

sardinadesiper lesballadesdesardanes.Avuiendiaés impensablequeunasardinadaocupi

lapartprincipald’unaportadaperquèenshemanatposantmicaenmicaelllistómésalticada

copbuscantunainformació,nosésidir-neagosarada,peròsíentremoltmésrigorosaimoltmés

atrevida,anantsempremoltmésenllà.

-Elsperiodistesrebenmoltespressionsdefora?Interessospolítics,econòmics...

-Hoproven,peròalmenysenelnostrecasnosen’acabendesortir.Hihagent,elspartidarisdela

teoriadelaconspiració,quepensenqueaquísempreestemmaquinant:sipublicaremaixòperquè

aixíperjudicaremaquell,perquèaquellvadirallòaltre,perquèaixíprovocaremaixòaltre...Aquí,

nosaltreselquevolemésinformariquelagentsesentibeninformadaperquèaixípuguinconti-

nuar confiant en EL 9 NOU. Pressions? Se’n reben, o ho intenten, però el que s’ha d’aconseguir és

quenose’nsurtin.

i �0�

“Ser objectiu és gairebé impossible perquè la subjectivitat existeix de per si. Qualsevol resum que es faci de la conversa que estem tenint ara, qualsevol matís que s’hi posi, ja serà subjectiu”

-Éspossiblemantenir-seindependent,talcompredicalacapçalera

d’EL9NOU?

-Independentsíqueéspossible,ihohadecontinuarsent.Unaaltra

cosaésqueavegadesesconfonel terme independentambel ter-

meobjectiu.Independentsen’hadeser,objectiuésméscomplicat...

Objectiuésgairebéimpossibleser-hoperquèlasubjectivitatexisteix

depersi.Aquestaconversaqueestemmantenintaral’únicamane-

ra d’explicar-la a posteriori d’una forma pràcticament objectiva és

a travésde lagravadoraambquè l’estemgravant reproduint-la tex-

tualment.Qualsevolresumqueesfaci,qualsevolmatísqueesposi

alaconversaqueestemtenintarajaseràsubjectiu:elqueenfacila

transcripcióhauràdeciditqueaixòimporta,aixònoimporta,aixòés

interessant,aixònoésinteressant,aixòs’hadediraixí,aixòs’hade

dird’aquestaaltramanera.Pertantelperiodistasemprehiposaràel

seugradesubjectivitat i l’objectivitatseràmoltdifícild’aconseguir.

Independentsen’hadeserperquèsinómalamentrai,perquèalaque

etposenunaetiquetajan’ets.Iserindependentcoms’aconsegueix?

Doncsnodependrenidelessubvencionsperquètensprouanuncis,i

nodependredecappartitpolítictambéperquènoendepenseconò-

micament,bàsicament,queéspelqueserveixenelssuportsqueet

vénendefora,siguinempresarialsosiguinpolítics.

-Osonatéungrannombredemitjansdecomunicació.Hihaespai

peratotsalacomarca?

-Hihauriad’haverespaiperatantsmitjansprofessionalscompugui

assumirelmercatpublicitariidelectorsoespectadorsdelacomar-

ca.Elqueestàclarésqueahoresd’arahihamésmitjansdelsque

pensoquepotassumirlacomarca.Ivansobrevivintenpartperquè

perunabandaalgunss’alimentendesubvencionsquevénendefora,

sobretotdel’administració,perprojectesquejaesveuahoreslluny

quenoacabaransentviables,obéapartird’unaprecarietatlaboral

delsprofessionalsquehitreballenqueelquefaésanarendetriment

delproducte ide laprofessióengeneral.Aquí,dinsdelqueésuna

“A hores d’ara hi ha més mitjans dels que penso que pot assumir la comarca”

i �0�

empresacomPremsad’Osona,sempres’haintentatqueelsprofessionalsnos’hifanmilionaris,

evidentment,peròsíquenoestiguinpagatspersotadelpreuhabitualdelsprofessionalsdela

informacióenunmitjàdecomarques.Pertant,jopensoquenohihallocperatantsmitjans,però

mentreescontinuïtreballantdequalsevolmaneran’hicabrantantscomvulguin.

-Actualmentquinessónlesfuncionsdelsdirectorsadjuntsdeldiari,ienconcretlaseva?

-AquíEL9NOU,apartirdelmomentquevamengegar latelevisió, l’any2004,vamestructurar-

hoapartirdedosdirectorsadjunts.Totsdossomformalmentdirectorstantdeldiaricomdela

televisió,totsdostenimopiniótantjosobreeldiaricomenJaumeEspunysobrelatelevisió,però

bàsicamentperqüestionspràctiques,totiquenoestiguiescritenlloc,acabasentenJaumedirec-

toradjuntdelapublicacióescritaijodirectoradjuntdelatelevisió.AixònovoldirqueenJaume

nopuguicol·laborarentotelquepuguiamblatelevisióijonopuguicol·laborarentotelquepugui

ambeldiari.Itambésomdirectorsadjuntsentantquehihaundirectorgeneral,queéseldirector

màximdetoteslespublicacions,icomaadjuntssomelssegonsdebordpelquefaalaqüestió

redaccional.

-Quinessinergiesesprodueixenentreladirecciógeneraldeldiariielsdirectorsdel’edició?

-Treballemambuncontactepermanent,percomençar.Noconsultant-hototperquèjahihauna

relació de confiança, però sí tenint clar que aquesta relació de confiança es basa a tenir per una

bandaaquestcontactepermanentiperl’altraenunaposadaencomúatravésd’unareunióbàsi-

camentsetmanalambtotselsmembresdel’equipdirectiu,iambeldirectorgeneral,onesposen

encomúiesfaunrepàsdelescosesdel’últimasetmanaidelsprojectesdefutur.

-Liagradariaescriuremésarticlesirecuperarlafeinapròpiamentdelperiodistaojaliagraden

lessevestasquesdecoordinació?

-Home,hihaestonesdetot.Peròaveure,tantperiodistaéseldirectorgeneral,enJordiMolet,com

jomateix,perquèteniropiniósobretotselscontingutsdelatelevisióieldiaricomtéellcomhotinc

jomateixtambéésferdeperiodista.Elperiodistanoésnoméselquevaabuscarlainformaciói

desprésl’elaboraperpresentar-lasiguiperescrit,siguiatravésd’unvídeoosiguiatravésd’una

notaenunapàginaweb.Aixòéselquesomlamajoriadeperiodistes,perquèbàsicamentcomen

totselsvaixellshihamésmarinersquecapitans,perquèsinómalamentrai.Ifentdecapitàdel

vaixellhihaestonesqueenyoresquaneresmarinerisuposoquehihamarinersqueelsagradaria

ferdecapitans.Amijam’agradalacoordinació,peròaixònotreuquequanpotselaborarunabona

i �0�

notíciaoquanhaspogutcol·laborarenl’elaboraciód’unbonreportatgeperlatelevisióte’nsentis

moltsatisfet,itampocnoetcauenelsanellsquanhasdefertasquesdepicarunbreud’unanota

sobrelaxerradad’aquestcapdesetmanaalCasalParroquialdeTavertet.Feraixòiprounocrec

quem’agradés,peròperquès’hagideferdetantentantjaheditnoemcauenelsanells.

-AtravésdelasevaseccióA correcuita,quèintentaaportaraldiari?

-Ésunamicaenlalíniadelquedèiemabansqueelsdiarispuguinanarunamicamésenllàdelque

van la ràdio, la televisió, les webs i els diaris gratuïts, que és molt a base de flaixos, de pinzellades,

d’ideesmoltconcretes.Doncseldiariescritpotsanarunamicamésenllàiapartdedonarlano-

tíciadelpledeTaradell,doncssiescau,poderferunapuntd’opiniódelpledeTaradelligenerar

debat.Amim’agradaquedesdeldiariesgeneridebat, iquanenvienunacartacontestantun

articleteu,sinoésquesiguiunacartaambfalsedatsofaltantalrespecte,aminoemdesagrada

pasqueemdiscuteixinlesideesperquèigualquejopensoquetincdretadiscutirlesdelsaltres,

elsaltrestenendretdediscutirlesmeves.Bàsicamentésunacolumnamoltcurtaiescuetaon

nohipotsdirgrancosaperòqueserveixperdonarquatrepinzelladesd’opinióquepensoqueen-

riqueixeneldiari.Elquenopotseréstoteldiarid’opinió,peròdonarlainformacióacompanyada

d’opinióid’articlesdefonspensoqueésunadelesfuncionsquehadecontinuarfentlapremsa

escritasinovolquedarabocadaacaurequeelsgratuïtsointernet,sobretot,peròtambéelsmit-

jansaudiovisuals,l’acabinabsorbint.

-PelquefaaEL9TV,comesvanprepararperiodísticamentpelpasalatelevisió,vanincorporar

professionals del sector o van reciclar periodistes que fins llavors treballaven al diari?

-Hivahaverdetot,algunsveniendelsectordelatelevisió,sobretotelsquetenenlesfuncionsmés

tècniques, i algun altre que ja venia també de mitjans audiovisuals, i en altres casos vam aprofitar

lespersonesdelaredacciódeldiariquejase’lsveiaquetenieninquietudsperanaralatelevisió.

I es va aprofitar aquesta inquietud, aquesta il·lusió, perquè aquests van poder aportar aquest plus

quedeiad’estilEL9NOU,aixòqueaquíendiemdeportarlasamarretad’EL9NOU,perquèells

jaentenienperfectamentquèvoliadirtreballaraquíidonaraquestestilpropiquejat’heditque

no sabia com definir però que hi és. A més a més són gent jove i que es van adaptar ràpidament

donant-losuncursdeformacióalaproductoraquetenimaGranollers.

-Iquinavaloraciófad’aquestsprimersanysd’emissiód’EL9TV?

-Moltbona,perquèalprincipiquanvamcomençar,al’horadeplantejarelsreptes,dedirlesfrases

i �0�

la UVic i l’Eix Transversal, dos punts d’inflexió per a la comarca A dalt, foto de família al Parlament de Catalunya amb motiu de l’aprovació, per unanimitat, de la creació de la Universitat de Vic, el 21 de maig de 1997. A sota, Els alcaldes de l’Eix, amb l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Pere Macias, en una simpàtica imatge per celebrar la posada en marxa de la nova carretera.

ORIOL MOLAS

JORDI PUIG

i �0�

Dos campions sobre les dues rodes Àlex Crivillé, en motociclisme, i Melcior Mauri, en ciclisme, han estat dos noms molt propis en aquests 30 anys d’història d’EL 9 NOU, que són també trenta dels millors anys de la història de l’esport d’elit a la comarca. El primer va acabar coronant-se com a campió mundial de motociclisme en la màxima categoria, 500 cc, el 1999. El segon va guanyar la Vuelta España el 1991. A la foto, Mauri besa la copa de campió sota la mirada del llavors alcalde de Madrid, Agustín Rodríguez Sahagún.

JOSEP M. BERTRANS

PERE TORDERA

i ��0

quequedenbé,dèiem:“Volemqueesconverteixienunmitjàdereferènciaentelevisiócomho

haestatenpremsaescritaEL9NOUenelsúltimsvint-i-cinc,vint-i-sisanys”,perquèEL9NOUen

aquellsmoments,el2004,jateniavint-i-cincanys.Ijocrecquedeseguidas’hivaconvertir,ésa

dir,lagentquanbuscaalgunacosaalatelevisióreferentalacomarca,potsertambéhobuscaen

altresmitjans,peròsobretothobuscaenelnostre,inos’oblidenmaidenosaltressinóqueens

vanmésaviatabuscar,gentd’aquíigentdeforaquevolendircosesalsd’aquí.Ielproductepenso

quedinsdellimitatquesónencaranotreshoresdiàriesdeproducciópròpiasobrelesvint-i-qua-

tre,lestreshoresaquestesméselcomplementdeprogramesques’elaborenaforaprovinentsen

lasevamajoriadelaXarxadeTelevisionsLocals,ésunaprogramacióquepensoqueresponaaixò

queetdeiaabansdelrigorienelcasdetelevisióacompanyatdel’amenitat.Rigor,mésamenitat,

mésesperitcomarcalpensoquesónelstresingredientsbàsicsquehaviendeconvertirEL9TVen

unmitjàdereferènciaentelevisiócomarcalaOsona,iquepensoques’hihaconvertit.

-Creuques’hanaconseguitelsreptesquemarcavaenJordiMoletdeferunatelevisióquees

veiésbé,sesentísbéiambpresentadorsqueparlessinbé?

-Aixòmésqueunrepteéslabase.PerquèaEL9NOUjadesdelprincipi,encaraquetinguésuna

presentacióamateur,elpaperilaimpressiójadesdelprimernúmerovansercentpercentpro-

fessionals.Ésadir,tuagafesundiariLa Vanguardiadel’època,agafesundiariEl Paísdel’època,

quevanéixerel1976,pertantel1978tenianomésdosanys,agafesqualsevoldiarid’aquestsde

referènciaanivellnacional,anivellestataloanivelleuropeudel’època,ieraelmateixpaper,oen

el cas d’EL 9 NOU fins i tot una mica més bo i tot durant molts anys, ara ja no, ara és semblant. És

a dir, un diari ha d’estar primer de tot ben imprès i ben escrit: que no hi hagi faltes d’ortografia, que

elllenguatgesiguiplaner,quel’entenguitothom,quenohihaginnomés“àdhucs”,“tanmateix”i

“cabòries”,quediriaelpresident.Latelevisió,tresquartsdelmateix:queesvegibé,quesesenti

béiqueelspresentadorsopresentadoresparlinclaricatalà,ijasem’entén,hasdedirlescoses

bendites,pausadament,iquetothomsàpigaquinaparaulaestàsdientienquincontexthoestàs

dient.Aixòéslabase.Jopensoquesíquehohemaconseguit,queafortunadamentsesentiesveu

bé,iqueelspresentadorsipresentadoresesfanentendre.Apartird’aquísielproducteasobre

ésinteressantdoncsmoltmillor.

-Ésunatelevisiópreparadaperlanovaetapadigital?

-Per lanovaetapadigitalestàpreparada,perquède fetel2004,quanvamengegar,elprocés

d’evoluciócapalaTDTjahaviacomençat,hihaviaelconcursdeconcessionsapuntdeconvocar,

i ���

il’adquisiciódelsequipsjaesvaferpensantenlaTDT.

-Coms’estableixlaprogramacióperatotunanyd’unatelevisió?Esmarquenleslíniesmestres

de forma superficial o s’estructura el projecte en profunditat des del principi?

-Aveure,elprimeranyvamdir:“Anemaferunaprogramaciójaamblamarcanostra:comarcal,

rigorosaiamena,unaprogramacióambuneixprincipalinformatiu,ambunaapostaimportantper

l’informatiu, però alhora conservadora de no anar a tirar la casa per la finestra i que al cap d’un

anyaquíhihaguemperdutbousiesquelles”.Aixòvaferqueféssimunaprogramaciómoltcentra-

daendebats,entaulesrodones,entertúliesdemoltaxerrera,iamesuraquehananatpassant

elsanyselques’haanatfentéscadacopunpasmésendavant,incorporantunmagazíndiariel

primerany,elsegonanyfentelmagazíndiariunamicamésatrevitambunplatómoltmésgrani

ambmoltamésgenttreballant-hi,iampliantjaatransmissionsendirecte,bàsicamentesportives

perquèsónlesmésfàcilsdeprogramar,jaquesónmésregulars,n’hihaunacadasetmana.Iaixí

progressivamentcadaanyanaraintentarferunamicamés.Laprogramaciódel’anyesdetermina

abansdel’estiu,bàsicament.Elsanysnaturalsentelevisióvandesetembreajunyodesetembre

ajuliol.Enelnostrecasésdesetembreajuny,ieljuliolil’agostesfaunaprogramacióméspensa-

daperl’estiu,unamicadimensionadatambéalesvacancesdelpersonal:esredueixenleshores

deproducciópròpia,totiqueaixònovoldirqueesdeixidebandaiques’acabinfentrefregitscom

fanmoltestelevisionsnoprecisamentlocals,sinóques’intentadonarunproducteméscurtde

durada,ambmenysgenttreballant-hiperòquenodeixadeserproductedetemporadadel’estiu.

-Quinaimportànciatéenunatelevisiólocalpoderformarpartd’ungrupcomlaXarxadeTele-

visions Locals? Hem d’entendre que sense aquesta afiliació no es pot concebre una televisió

localocomarcal?

-Bé,arribaràundiapotserquenopodremser-hialaXarxa,perquèelstempstambéevolucioneni

vésasaberquèensportaràelfutur.Nohihacaptelevisió,pergranquesigui,quevisquinomés

delasevaproducció.Ésadir,TV3,perserlatelevisiódereferèncianacional,síquetéproducció

pròpia,peròemetmoltessèriesestrangeres,moltsprogramesquefanproductoresexternesque

TV3 paga perquè els facin programes o sèries, i emet fins i tot programes coproduïts amb altres

televisions.Nosaltresjaheditquelanostraapostaprincipaléslaproducciópròpia,ilaproducció

pròpiaésbàsicamentcomarcalenelsentitqueestàpensadadesdelacomarca.Aixònotreuque

almagazínespuguiparlardelsvalorsnutritiusdelescastanyes:aveure,elsvalorsnutritiusde

lescastanyestantsónalacomarcad’OsonacomaladelPlad’UrgellcomaGuadalajara,peròsí

i ���

queesfapensantquevaenfocatalpúblicd’aquí.Pertantparlaramb

unnutricionistadelsvalorsnutritiusde lacastanyapensantqueva

adreçatalpúblicdelacomarcad’Osonajopensoquetambéésinfor-

macióoésunaentrevistadecaràcterlocalocomarcal.

LaXarxadeTelevisionsLocalsenspermetauncostrelativamentbaix

onomoltaltpassardelestreshoresdeprogramaciónovaamoltes

més hores: ens permet oferir una programació molt més rica, molt

mésvariada,aleshoresquenosóndeprime timeoalsvespresdels

capsdesetmanaquesinoésalgunatransmissióendirectenosaltres

no fem programació, i ens permet compartir amb altres televisions

productescompodenserpel·lícules,compodenserdibuixosanima-

ts...Perquèunapel·lículadelFellini,ounapel·lículadel’Almodóvaro

unapel·lículadelWoodyAllen,quinsentittéquenosaltresl’anema

comprar,oquelatelevisiódeReus,ladeManresa,ladeGranollerso

ladeFiguereslavaginacomprar,cadascúpelseucompte?Tantper

tantanem-hitotsjuntsquedepassadalaproductoraenspodràferun

preumésajustat,icompartimlapel·lículadelWoodyAllenperaquell

capdesetmana.

- Creu que EL 9 TV recull el testimoni d’EL 9 NOU i es perfila com el

mitjàdefuturdelgrupmultimediàtic,oelsdosmitjanspodenco-

existirifer-sefortsmútuamentdemanerasimilar?

-Aixòvamoltrelacionatambaquestesteoriesquediuenquelapremsa

escritaundiaoaltrehadedesaparèixer.Aveure,tambéhaviende

desaparèixerels llibres, i nohanpasdesaparegut, tambéhaviade

desaparèixerlaràdioquanvasortirlatelevisió,quanvasortirlatele-

visiótambéhaviadedesaparèixerelcinema...Avuihihamésconsum

de llibres,de ràdio i de cinemaquenohihaviahagutmaimalgrat

haver-hi latelevisió.Araambinternetdiuenquehadedesaparèixer

lapremsaescrita.Jahihaalgunsquevanmésenllà idiuenquela

veritablevíctimad’internetnoseràlapremsaescritasinóqueseràla

televisió,perquèinternetéselgermend’unanovaformadeveureima-

“Avui hi ha més consum de llibres,

de ràdio i de cinema que no hi havia

hagut mai malgrat haver-hi la televisió.

Ara amb internet diuen que ha de desaparèixer la premsa escrita”

i ���

tgesatravésd’unapantalla.Elquesíquetenimclarésquenosaltres

hemd’apostarpertotselsmitjanspossiblesdeferarribarlanostra

matèriaprimeraqueés la informació,oquesónelsproductesque

elaboremaquíacasanostra,allectoroal’espectador.Durantmolts

anyshaestatlapremsaescrita,jocrecquedurantmoltsanysconti-

nuaràsent-ho,durantmoltsanyshohaestatlatelevisió,aCatalunya

iaEspanyadurantanysvanserpoquestelevisions,jadesd’untemps

capaquísónmoltestelevisions ienelfuturenseranmoltesmés. I

nosaltreshihemdeser.

Somalsquioscos,somalatelevisió,somenlamesuraqueensés

possible a internet, i a tot arreu on podem ficar-nos ens hi hem de

ficar per oferir aquesta mateixa matèria primera presentada amb els

diferents formats. Renunciar a qualsevol d’aquestes finestres és re-

nunciaraunapossibilitatd’oferirlamatèriaprimeraalteupúblicpo-

tencial:limitar-tealdiariperquèeldiarivamoltbé,se’nvenenmoltsi

témoltèxitiésespectacular,conformar-seambaixò,seriaunaopció,

peròpensoquenoserianilamésvalentaniseguramentlamésma-

duraperquèningúetdiud’aquíavintanysonpodemser,comescon-

sumirà aquesta matèria primera, quines finestres hi haurà i si alguna

d’aquestes que utilitzem nosaltres ja estarà tancada, que esperem

queno.

-Afectad’algunamaneralaconsolidaciódelgrupmediàticEL9NOU

alapublicacióoriginaldeldiari?

-Jo més aviat penso que enriqueix. Mira, posaré un exemple d’ahir:

quanhivahaverlacrisidegovernal’AjuntamentdeVic,l’alcaldeva

ferforaelregidord’Iniciativa,iaixòhovamsaberaquíalanostrare-

daccióabansqueningú,alcapdepoquíssimsminutsquepassés.Era

dilluns a quarts de deu del matí, i fins al divendres hi ha una eternitat.

Finsalesnoudelvesprequehihal’informatiudelatelevisiónohi

haunaeternitatperòhihapràcticamenttotundia.Hovamdonara

travésdelawebiatravésd’unabandadetitularsd’últimahoraque

“A tot arreu on podem ficar-nos ens hi hem de ficar per oferir aquesta mateixa matèria primera presentada amb els diferents formats”

i ���

posemalapartinferiordelatelevisió.Aixòetsatisfàprofessionalmentifaquelagentcontinuï

pendentd’EL9NOU.LagentacabaassociantqueEL9NOUhoéstot,queésEL9TV,queésEL9

NOU,esperoquealgundiapensinquetambéhoéslaweb...Mésaviatsielnostreobjectiuésin-

formar la gent a través de totes aquestes finestres, com més n’hi hagi d’obertes millor. Conformar-

nosambeldiariahoresd’arajocrecqueserialimitar-temolt,aixònotreuqueenalgunmoment

puntualconcentrartotselsesforçosenundelsmitjanspuguiferquel’altrese’nressentiunamica,

peròprecisaments’hademirard’organitzarlafeinadetalmaneraqueaixònopassi.

-Pelque faacanviscomexpansió temporalo territorial, creuqueacabariasentpositiupel

grup?

-Hihahagutexperiènciesdetot.Sobretotlatemporal,quesuposoqueaixòpassariaperconver-

tirelbisetmanariendiari, joeradelsquequanerajovepensavaquesortircadadiaseriamolt

engrescador.Laveritatésqueenpremsaescritaelsdosformatsbàsicssónobéeldiariobéel

setmanari,elformatrevista,perentendre’ns,isobretoteldiari.Elbisetmanariésunacosaatípica

iestranyadinsdelpanoramadelapremsaescritaalnostrepaísiatotarreu.Elfetdenoserdiari

enalgunmomenthauriapogutsemblaraalgúqueéremmenysquealtres,peròjofatempsque

estic convençut que el fet de ser bisetmanari és un producte tan vàlid o vist l’èxit d’EL 9 NOU fins i

totmésvàlidquenopashaverestatdiari.Etrecaavegadestenirunainformacióeldillunsihaver-

la d’aguantar fins al divendres i que hi hagi el perill que te la vagin trepitjant tots els altres mitjans.

Elques’hadeferésarribareldivendresiqueellectorcontinuïesperantEL9NOUperquèlidoni

unamiquetamésquenopaselquelihadonatlatelevisió,internetoeldiarigratuïtdetorndurant

eldimarts,eldimecresieldijous.Ipelquefaalscanvisterritorialssuposoquesis’hiveunegoci

esdeuràferisinos’hiveunegocicostaràmésqueesfaci.

-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?

-Joquanmoltesvegadesheanatainstitutsoescolesdesecundàriaavegadesaferxerrades,ihi

hagentqueesvoldedicaralperiodisme,elsrecomanoquenoconcentrintotselsseus“trumfos”

enlacarrera,quesíques’had’estudiarbéis’hadetreureelmàximrendimentpossibledelaca-

rrera,peròésquelaprofessióperiodísticanoestàreguladacomhoestand’altrescompotserla

mèdica,ladelsadvocatsimoltesaltresprofessionsquesensetenirlatitulaciónopotsexercir,és

quelaprofessióperiodísticapotexercirqualsevol,tinguititulació,noentingui,estiguienprocés

d’aconseguir-la.Eldirectord’El Paístéelsestudisdequímica,precisamentperposaruncasd’algú

benconegut.Doncselqueelsrecomanoésquejadebonesaprimeress’ofereixinpercol·laborar,

i ���

percomençaratreballarenunmitjàniquesiguilocalocomarcal,iésqueOsonatélagransortde

sermoltricaenaquestsmitjans.PerquèsivanatrucaralesportesdeLa Vanguardiasegurament

nopassarandelatauladelporterodelarecepcionista,encanviaquífàcilmentarribaranaparlar

ambeldirectordel’edicióielscomençaràadonarunapetitaoportunitat.

Enaquestsentitésunamoltbonaescola,isimésnotambépercomençar-teaferuncurrículum

perquèeldiaquevagisaLa Vanguardia,siésqueelteuobjectiuésanaratreballaraLa Van-

guardiaoaTV3,puguispassarmésenllàdelporterianarapararambunredactorqueetpugui

donarunapetitafeina.DurantmoltsanysEL9NOUtambéhaviaestatuntrampolípercomençar

atreballaraquíiposteriormentanaratreballaramitjansdefora.Afortunadament,desdefamolts

anys,continuafentlafunciód’escoladeperiodismeperòjanohadeferlafunciódetrampolí,que

tambélapotfersialgúvol,peròquebàsicamentveniratreballaraquívoldirveniramblaideade

treballar-himoltsanys.Janoésallòdepensar“treballarédosanysaquíidesprésaveuresiem

donenuncontractetemporalalaCadena100”.No,lagentveaquípensantquetreballaràaquípel

plusquerepresentapoderviureitreballaralamateixacomarca,pelsquehovalorem,això.

- Aquest qualificatiu d’escola de periodisme se li pot aplicar pels noms de periodistes que han

sortit d’EL 9 NOU o perquè realment s’ha creat una manera de fer periodisme molt pròpia

deldiariiques’haensenyataprofessionalsquehanmarxatiad’altresqueencaratreballen

aquí?

-Aveure,ésescolaentantquehihagentquehacomençatdemoltjoveihaanatintroduint-s’hi.El

quepassaqueaixònosésipassatambéenaltressectors,enaltresfeines,ésadir,siperexem-

ple Can Girbau és una escola de mecànics. Tampoc voldria magnificar EL 9 NOU com a escola de

periodismecomsifosunacosaexcepcional.PossiblementCanGirbauéstambéunaescolade

mecànicsperquècomencesd’aprenentiacabesessentunmoltbonmecànicquesapsremenar

moltbélamaquinària,oelforndepadelaplaçadeSantJuliàdeVilatortaseguramentésuna

bonaescoladeforners,perquènohihacomtenirganesd’aprendreunafeinaialgúquelasàpiga

fermoltbéperquèten’ensenyi.EnaquestsentitEL9NOUdeuserunabonaescoladeperiodisme

igualqueaixò,queCanGirbaudeuserunabonaescolademecànicsoelforndepadetalpoble

ésunabonaescoladeforners.

i ���

-Perquins factorscreuques’hadesenvolupataquestclima favorablea la formaciódenous

periodistes?

-Aquíhihacol·laboratmoltelfetquejadesdemoltbonprincipi,desprincipisdelsanys80,EL9

NOUfosunmitjàonestinguésclarqueeraunamitjàprofessional,destinatagentques’hivolia

guanyarlavida.Encaraara,quanesparlaquelapremsacomarcaldeCatalunyatémoltes,moltes,

moltescapçaleres,nosésiuncentenardetítols,desgraciadamentcapçaleresenlesqualshihagi

gentguanyant-s’hilavidan’hihapoquíssimes,nosésiambelsditsdelesduesmansespodrien

arribaracomptar,pelquefaamitjanslocalsicomarcals,deixantapartelsdelesquatrecapitals

deprovíncia.Aquí,enhavertinguttanclardesdebonprincipiqueeraunaqüestiójaperguan-

yar-s’hilavida,hafetquedesdemoltsanysenrerelagentquehacomençataquícomaprimera

professió,comaprimerafeina,doncshagiestatjaamblaideadeguanyar-s’hilavida.Altrespubli-

cacionscomarcalsavuiendiacontinuensentcomamolt,enelmillordelscasosimolteshoresni

això,aquesttrampolíqueetdeiaabans:començaratreballarallà,guanyantquatreduros,itreba-

llantamésamésdedependentenunabotigaod’ajudantal’empresadelpareoonsigui,perquè

nohihamaneradeguanyar-selavidanomésambaquellmitjà.Aquíenestarjaprofessionalitzats

desdemoltelprincipi,niquesiguicol·laborantpoqueshoresipertantcobrantpoc,faqueacabi

sentnosésiunaescolaperòsíunbonplanter.Potsermésqueescolaenpodríemdirplanterde

periodistes,enelsentitfutbolísticdelesparaules.S’ajustariaencaramés.

-Quinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcal,iaEL9NOUenparticular?

-Dinsdetotaixòquehemanatdientalsquesemblaqueelshagindecomençaratremolar les

camesperl’arribadadelsnousmitjansiperlesnovesformesdeconsumirlainformaciósónels

mitjansgeneralistes,mentrequesemblaquetendeixenasobreviureelsmitjansespecialitzats.No-

saltrespresentemlainformacióprecisamentd’unaformageneralista,ésadir,EL9NOUveaserla

versiócomarcaldelqueésLa Vanguardiaol’AvuianivellnacionaloelquepotserEl Paísanivell

d’Espanya,Le MondeaFrança,oelNew York Timesal’estdelsEstatsUnits.Pertant,nosaltres

podríemarribaraanarambelsacd’aquestsqueelspodrienhaverdetremolarlescamessegons

comvagielfutur.Peròjopensoqueno,perquènosaltresnoestemenelbàndoldelsgeneralistes

sinóalbàndoldelsespecialitzats:lanostraespecialitzacióéslainformaciólocal.Dinsd’aquest

móntanglobal,unaespecialitzacióés la informació local.ÉsadirLa Vanguardia, inovullpas

dirqueaLa Vanguardiaelshagid’anarmalamentperquèdemomentelsvaproubé,noaporta

capvalorafegitmésenllàd’això,deserunmitjàgeneralista.Encanvielnostrevalorafegitésla

informaciólocal,lainformaciócomarcal,iaixòensdistingeixtantcomlaradiofórmularespectea

i ���

laràdiogeneralistaolapremsaespecialitzadaenundeterminattemarespectealageneralista.

AEL9NOUiaEL9TV,entantqueformempartd’aquestaprojeccióquefeiaaradefuturpels

mitjanslocalsicomarcals,pensoqueensesperaunfuturnopasmassapessimista.Quanesdiu

qued’aquíaquatrediesatotselstelevisorshihauràenobertigratuïtmésdecinquantacanals,a

veure,d’aquestscinquantan’hihauràquarantad’unmateixsac,elsacgeneralista,n’hihauràqua-

treocincespecialitzatsenmúsica,enesports,enprogramacióinfantiloambnotícies,idesprés

n’hihaurandosotresd’especialitzatseninformació local.Jopensoqueaquestsespecialitzats

sónelsquetendiranaimposar-seperdavantdelsgeneralistes,queobétenenunesempreses

moltpotentsaldarrere,quedefetéselcasactuald’aquestscanalscomTelecinco,Antena3iels

mitjanspúblicssiguindelaGeneralitatodel’Estat,obéelscostaràsobreviureperquènosabran

comdistingir-sedelaresta.

30 anys · Un locutori de Vic, exponent dels canvis que defineixen la nova societat del segle XXI

ORIOL MOLAS

i ���

BiBLiOGRaFia

·ALBAREDA,Joaquimialtres.Història d’Osona.Vic:EumoEditorial,1984,495p.·COMAJOAN,Josep.Els mitjans de comunicació a Osona. Un sistema informatiu incomplet. Ausa.Vic:20,148-149(2002),p.305-320

·EL9NOU.Ideari d’EL 9 NOU. Línies ideològiques de l’empresa PROSA.www.el9nou.cat·EL9NOU.Consultadelacol·leccióíntegraentre1978i2007.·GRANENCICLOPÈDIACATALANA.Gran Diccionari de la Llengua Catalana.·GUILLAMET,Jaume.La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular.Barcelona:DepartamentdeCulturadelaGeneralitatdeCatalunya,1983,462p.

·MACIÀ,Miquel.Entre la boira i el desencís. La transició política a Vic (1970-1980).Vic:Edicatsa,1988,317p.

·La Catalunya Catalana. Vic i el seu entorn: política, cultura i negocis.Barcelona:FlordelVentEdicions,1998,308p.(DeLlevantaPonent;8).

·OFICINADEJUSTIFICACIÓNDELADIFUSIÓN.Búsquedadedatos[Consulta:26.10.2007]

Entrevistes (segons data de realització)

PUIGiBOIX,Jordi(10dejuliolde2007)COROMINAiPOU,Eusebi(20d’agostde2007)MASDEUiBURCH,Jaume(21d’agostde2007)GALLACHiFIGUERAS,Cristina(21d’agostde2007)BESAiCAMPRUBÍ,Ramon(25d’agostde2007)MOLETiCATEURA,Jordi(3d’octubrede2007)COMAJOANiCOLOMÉ,Josep(30d’octubrede2007)ESPUNYiMÈLICH,Jaume(5denovembrede2007)OMiFERRER,Albert(3dedesembrede2007)CODINAiGENÍS,Miquel(30dejunyde2008)