Millores delsistemad’avaluacióPàgines 6 i 7

Estudis d’Informàticai MultimèdiaPàgines 8 i 9

Entrevista a...Manuel CastellsPàgina 12

NovetatseditorialsPàgina 11

Editorial

Noves llavors,nous fruits

La UOC ha posat en marxa un nou

sistema d’avaluació, amb la finali-

tat de millorar i reforçar el model

pedagògic i donar més importàn-

cia a l’avaluació continuada en el procés

d’aprenentatge de l’estudiant. Comencem

el curs, doncs, amb el repte de dur a terme

un model d’avaluació innovador, fet que

ens reafirma que som a la punta de la

llança de l’ensenyament virtual. Pensem

que el seguiment de l’avaluació continua-

da és el millor sistema per a aprendre en

un model com el de la UOC i és per això

que apostem clarament perquè sigui el

que doni substancialment la nota final a

l’estudiant.

Aquest curs també hem posat en marxa

tres noves llicenciatures: Ciències Políti-

ques i de l’Administració (2n. cicle), Cièn-

cies del Treball (2n. cicle) i Enginyeria

Superior en Informàtica (2n. cicle), estudis

aquests darrers que a partir d’aquest curs

dirigeix Rafael Macau, tal com us expli-

quem en aquest número de la revista.

El mes de setembre passat es va celebrar

l’acte de graduació del curs 2000-01 en el

qual es van graduar 211 estudiants de vuit

titulacions diferents; és, per tant, la pro-

moció en què s’han graduat més estu-

diants fins ara. L’acte es va dur a terme al

Teatre Bartrina de Reus, i es va caracteritzar

per la titulació dels primers estudiants en

Documentació, en Humanitats i en Engin-

yeria Tècnica en Informàtica de Gestió i

en Informàtica de Sistemes. També es va

graduar el primer estudiant dels Estudis

Virtuals d’Andorra, iniciativa sorgida de

l’acord entre el govern d’Andorra i la

UOC. Enhorabona als recents llicenciats i

diplomats i als professors, directors d’es-

tudi i personal de gestió que ho han fet

possible.

Hem començat un nou curs acadèmic en

què, no solament sembrem llavors per-

què creixin nous projectes per tal que la

UOC continuï essent un referent d’en-

senyament virtual arreu del món, sinó

que també recollim els fruits d’allò que

hem anat sembrant des que vàrem iniciar

el nostre trajecte com a universitat fa

només sis anys.

Acte de graduacióa ReusL’últim dissabte de setembre es vacelebrar l’acte de graduació delcurs 2000-01 a la ciutat de Reus.En total es van graduar 211estudiants.

Pàgina 5

La UOC alstelecentresL’objectiu de la UOC és anarubicant els punts de suportals telecentres que es van creantarreu del territori català.

Pàgina 4

A la UOC ambmés de 60 anysPàgines 10 i 11

CampusVirtual

Publicació periòdicade la Universitat Oberta

de Catalunya

Av. Tibidabo, 39•4308035 Barcelona

Tel. (93) 253 23 00Fax (93) 417 64 95

Adreça a Internethttp://www.uoc.es

15

Octubre de 2001

Suplement a les pàgines centrals

Campus Virtual 2

Nou llibre sobre laincògnita de l’educacióa distància

Al mes de juliol els Estudis de Psi-cologia i Ciències de l’Educacióde la UOC van presentar el llibreLa incógnita de la educación a dis-tancia (Universitat de Barcelona ieditorial Horsori), del qual sónautors els professors de la UOCElena Barberà, Josep Maria Momi-nó i Antoni Badia. L’acte de pre-sentació es va fer amb una taularodona en què van participar, amés dels autors, el catedràtic dePsicologia de l’Educació de la Uni-versitat de Barcelona, Cèsar Coll, iel director dels Estudis de Psicolo-gia i Ciències de l’Educació dela UOC, Carles Siga-lés. El llibre presentauna sèrie de dubtessobre un tema queencara és poc estu-diat: l’educació adistància. Es planteja lapossibilitat que la tec-nologia porti cap a unacomoditat pedagògicaque faci utilitzar mètodesd’aprenentatge moltatractius però que desenvolupincapacitats cognitives i socialssuperficials en els estudiants.

La UOC dia a diaLa UOC i el CGPJ consolidenla col·laboració

El Consejo General del Poder Judicial(CGPJ) i la UOC han signat un convenique estableix la realització conjunta d’ac-tivitats i l’intercanvi d’experiències rela-cionades amb el model virtual de laUOC. Aquestes dues entitats organitza-ran seminaris i jornades virtuals amb laparticipació de jutges, magistrats idocents. Així mateix, intercanviaran elseu fons bibliogràfic i documental i faraninvestigacions i publicacions conjuntes.El conveni significa un pas més en lesrelacions entre el CGPJ i la UniversitatOberta, que es van iniciar fa tres anysamb la posada en marxa del campus vir-tual de l’Escola Judicial.

La Generalitat destaca el màsterAplicacions multimèdia

El màster de la UOC Aplicacions mul-timèdia ha rebut una subvenció delDepartament d’Universitats de la Gene-ralitat de Catalunya per l’aprofundimentque fa en les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC), en el marcdel pla Form@tic. Aquest màster –ambun valor de 45 crèdits– vol que l’estu-diant desenvolupi les estratègies necessà-ries per a definir les característiques de lainformació digital i conèixer les possibi-litats del format web i dels recursos ques’hi poden incloure. La Generalitat haconcedit aquesta subvenció a un total de13 màsters impartits per universitats ialtres entitats catalanes.

Projectes digitals del postgraude Periodisme digital

Els estudiants de la segona edició delpostgrau de Periodisme digital, realitzatjuntament amb El Periódico de Catalunya,van presentar, el 21 de juliol passat, elsseus projectes digitals a la seu de laUniversitat Oberta. Entre les webspresentades en destaca una de tituladaBona nit, que vol facilitar totes les einesper a dormir, des de cançons de bressolfins a tipus de matalassos. El postgrau, queconsta de 300 hores i 20 crèdits,començarà la pròxima edició l’11 denovembre i durarà fins al 28 de juliol del’any vinent.

Conseqüències dels atemptats alsEstats Units, en un debat

Arran dels atemptats als Estats Units, laUOC va obrir un debat al portal–www.uoc.es– del 20 de setembre a l’1d’octubre amb el títol: "Cap a un nouàmbit internacional?". Durant aquestsonze dies hi va haver més de 200 inter-vencions i 34 temes de debat diferents.El moderador va ser Martí Anglada,comentarista de política internacional aTV3 i Catalunya Ràdio, en col·laboracióamb els Serveis Informatius de Televisióde Catalunya. El debat –que es pot con-sultar íntegrament a l’espai "Societat dela informació" del portal– va ser impul-sat pel Campus for Peace, la iniciativasolidària de la UOC per a fomentar unacultura de pau.

Primers graduats en cursos de formaciósuperior d’Ensenyament ObertEl 20 de setembre passat es va celebrar el primer acte de graduació d’estudiants de cursosde formació superior impartits per Ensenyament Obert, institució formada per la Univer-sitat Oberta de Catalunya i Enciclopèdia Catalana. En aquesta primera promoció es vangraduar un total de 18 estudiants, 12 en Secretariat i 8 en Gestió comercial i màrqueting.A l’acte, realitzat al Centre de Suport del Barcelonès de la UOC, hi va participar el vice-rector de Política Acadèmica de la Universitat, Josep Coll, el qual va lliurar els diplomesals estudiants de cada especialitat. També hi eren presents el gerent d’EnsenyamentObert, Eugeni Sender, i el director acadèmic d’Ensenyament Obert, Carles Comín.

Ensenyament Obert està especialitzat a impartir estudis preuniversitaris seguint elmodel pedagògic de la UOC. A més dels dos cursos ja esmentats, ofereix un curs deformació superior en Administració de sistemes informàtics, el curs d’accés a la UOCper a més grans de 25 anys, el curs d’accés a cicles formatius per a més grans de 20anys i cursos de formació superior per a professionals. Així mateix, ofereix un cursd’anglès semipresencial i cursos presencials d’informàtica.

La UOC, al Parlament de CatalunyaEl rector de la UOC, Gabriel Ferraté, va comparèixer el mes de juny passat davant laComissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya per informar de les activitatsque duu a terme la Universitat, tal com estableix la Llei de reconeixement de la UOC,publicada al DOGC l’abril de 1995. Durant la compareixença, el rector va manifestarl’oportunitat que Catalunya esdevingui global gràcies a la tecnologia i va oferir als par-lamentaris una radiografia completa de la UOC. Va donar xifres del nombre d’estu-diants i del seu perfil, va parlar del projecte Iberoamèrica i de les darreres relacionsinternacionals i va informar de les línies de recerca de l’IN3. Així mateix, va mostraralguns exemples de materials didàctics i va fer balanç de les inversions de la UOC desdel 1994 fins ara.

Els divuit estudiants graduats durant l’acte celebrat al Centre de Suport del Barcelonès.

La UOC vista per... VENTURA

Lliçó inauguralde Manuel CastellsEl sociòleg i professor sènior de la Uni-versitat Oberta Manuel Castells ha estatl’encarregat d’impartir la lliçó inauguralvirtual de l’actual curs acadèmic 2001-2002 –consultable a www.uoc.es. En laseva conferència, titulada "Internet i lli-bertat", Castells fa una minuciosa anàliside què significa i quines conseqüènciescomporta la llibertat a Internet. Els anysanteriors les conferències han estat pro-nunciades per José María Mendiluce, eu-rodiputat i escriptor, Emilio Botín, presi-dent del Banc de Santander, Federico Ma-yor Zaragoza, director general de laUNESCO, i el qui fou president de GasNatural, Pere Duran Farell.

Èxit en l’enviament de les notes al mòbilUn de cada tres estudiants de la UOCd’estudis homologats va rebre les notesfinals del semestre acadèmic passat permitjà del telèfon mòbil. Els estudiantsque ho van sol·licitar van rebre un mis-satge de text al telèfon mòbil –transmèsamb el sistema SMS (Short MessageSystem)– per cada assignatura de què esta-ven matriculats. En total es varen enviar8.700 missatges. Respecte al primer se-mestre del mateix curs, les demandes delservei van augmentar un 20%.

El rector de la UOC, a XileEl rector de la UOC, Gabriel Ferraté, va ser l’encarregat de pronunciar la conferènciainaugural del IX Encuentro en Informática y Computación en Educación, que vatenir lloc a la Universitat de les Amèriques (Xile) el mes d’agost passat. El rector vaaprofitar l’estada a Xile per a visitar i conèixer diverses universitats i institucions del

país. Entre les visites, hi va haver lareunió amb la ministra d’Educaciódel país, Mariana Aylwin, amb quihavia tingut un primer contacte almes de juliol en la visita que ella vafer a la UOC, en la qual va quedarmolt impressionada del modelpedagògic. El rector va explicar a laministra els diferents projectes defutur de la Universitat Oberta. Ferra-té també es va reunir amb elsmàxims responsables de la Universi-tat de Talca, la Universitat Catòlicade Valparaíso i el Centro Interuni-versitario de Desarrollo (CINDA),entre altres.

Taula rodona sobre noves tecnologiesi desenvolupament humàEls Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la UOC i l’Institut Internacional de Gover-nabilitat (IIG) van organitzar al mes de juliol una taula rodona sobre les noves tecno-logies i el desenvolupament humà. L’acte es va fer en el marc de la presentació aMadrid de l’Informe de desenvolupament humà 2001, elaborat pel Programa de Desen-volupament de les Nacions Unides (PNUD). S'hi va destacar la participació de Carme-lo Angulo, representant resident del PNUD a l’Argentina i encarregat de presentarl’informe a Madrid. A l’acte també hi van participar, entre altres, el rector de la UOC,Gabriel Ferraté, el director de l’IIG i director dels Estudis de Dret i Ciències Polítiquesde la UOC, Joan Prats, i el secretari per a la Societat de la Informació de la Generali-tat, Carles Martín.

Durant la sessió es va debatre com les noves tecnologies influeixen en el desenvolu-pament humà i com incrementen l’accés a la informació i l’educació, de manera quefan possible que les persones més pobres puguin participar en més decisions queafecten les seves vides. El debat es va poder seguir els dies següents per mitjà d’unfòrum virtual ubicat a la web de l’IIG –www.iigov.org.

Ràdio UOC es posa en marxa

Aquest mes d'octubre s'ha posat en marxaRàdio UOC, la ràdio de la UniversitatOberta de Catalunya. Aquest nou servei,creat gràcies a un acord amb WorldWideRadio (wwr.fm), té per objectiu difondreels principals continguts sonors generatsen l’entorn de la UOC. Mitjançant elsistema de ràdio a la carta, esreprodueixen notícies, entrevistes iconferències, que es poden consultarpermanentment en un arxiu sonor.Ràdio UOC es pot sintonitzar des dewww.uoc.edu i també des dewwr.fm/radiouoc. En la seva apariciópresenta una entrevista al director delsEstudis de Dret, Joan Prats; unaconferència de Joan Clos, alcalde deBarcelona, sobre Barcelona com a ciutatdel coneixement, i la notícia de laconferència inaugural del curs 2001-2002,a càrrec del professor Manuel Castells.

Concurs de fons d’escriptoride la pantalla de l’ordinador

La UOC col·labora en el 1r. Concurs deFons d’Escriptori, organitzat per l’Ajunta-ment de Lleida, iniciativa que vol unirart i tecnologia. El concurs premiarà lamillor obra utilitzada com a fons d’es-criptori de la pantalla de l’ordinador. Laparticipació en el premi és lliure i el temade l’obra és obert. Les obres s’han d’en-viar per correu a l’Ajuntament de Lleidafins al 20 d’octubre. El veredicte deljurat, format per persones representativesdel món de l’art i del disseny, es faràpúblic la primera quinzena de novembre.Es pot trobar més informació a:www.lleida.org/concurs_escriptoris.

Es crea l’Escola virtual d’idiomes

La UOC duu a terme un projecte per acrear una escola d’idiomes on l’aprenen-tatge de les llengües s’impartirà permitjà d’Internet. En aquesta escola espodran estudiar diferents idiomes(català, castellà, anglès, francès, italià ialemany) en diversos cursos: nivell gene-ral per al mercat de masses, nivell d’es-pecialitat o per a col·lectius específics,nivell per a empreses i institucions ianglès per a universitaris. El projecte esposarà en funcionament el mes de genervinent amb l’ensenyament virtuald’anglès.

Campus Virtual 3

Presentació del premiICDE a Josep Piqué

El dia 9 d’octubre el rectorva presentar al ministred’Afers Estrangers, JosepPiqué, el Premi al’Excel·lència a Institucionsatorgat a la UOC per l’International Council forOpen and Distance Educa-

tion (ICDE) el mes d’abrilpassat com a millor universitat virtual i adistància del món. L’acte, celebrat a laCasa d’Amèrica de Madrid, es va emmar-car en la presentació de la UOC al CosDiplomàtic acreditat a Espanya. L’acte vaanar precedit d’una taula rodona sobre"L’espanyol i la formació a Internet",moderada pel vicerector de RelacionsInternacionals de la UOC, FranciscoRubio, i que va comptar amb la partici-pació del director del Centre Virtual Cer-vantes, Andrés Elhazaz; el director del’Associació d’Usuaris d’Internet, JavierSolà; la secretària adjunta de l’Organitza-ció d’Estats Iberoamericans, Mª RosarioFernández, i el director general de laSocietat de la Informació, Borja Adsuara.

Espai virtual de formació ocupacional

La UOC, a petició del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya,ha creat un espai virtual de formacióocupacional anomenat eCIFO. Aquestportal és destinat a la realització d’ac-cions d’informació, comunicació, forma-ció i orientació professional per als tre-balladors, tant si estan a l’atur com siestan ocupats. L’espai seguirà el modeld’aprenentatge de la Universitat Oberta,amb una sèrie d’aules virtuals tutoritza-des per experts en les matèries que s’im-partiran. Amb aquest portal, el Departa-ment de Treball vol obrir les portes de laformació ocupacional a tots els ciuta-dans i ciutadanes d’arreu de Catalunya.

Ets una persona creativa, emprenedora, a qui agraden les noves tecnologies i amb ganes demostrar a la comunitat UOC què ets capaç de fer amb un ordinador a les mans i una micad’imaginació? Si és així, tens els requisits essencials per a participar en els Premis de CreacióVirtual que ha organitzat la UOC i que aquest any són a la 3a. edició.

En aquesta edició hi ha dues noves modalitats, creació narrativa infantil i creació de dibuixinfantil, que s'afegeixen a les cinc vigents en l'edició passada: creació poètica, creació narrativacurta, tractament d’imatges, creació de pàgines web de divulgació i creació d’animacions. A lesdues modalitats infantils hi poden participar nens i nenes vinculats amb algun membre de lacomunitat UOC i versaran sobre el tema "el medi ambient". Pel que fa a les obres de creació poè-tica i narrativa curta, tindran una valoració especial les obres que incorporin elements gràfics i dedisseny i la combinació d’elements multimèdia.

La participació en els Premis pot ser individual o engrups i les obres s’han d’enviar a la bústia dels Premis–pvirtuals@campus.uoc.es- abans del 9 de novembre. El

veredicte del jurat es farà públic el 15 de desembre. Els Premis oscil·len entre 50.000i 75.000 pessetes, segons la modalitat, i consisteixen en lots educatius en el cas deles dues modalitats infantils. En les dues edicions anteriors hi han participat 230membres de la comunitat UOC i s’han presentat gairebé 300 obres.

Podeu trobar més informació a l’adreça:http://cv.uoc.es/UOC/a/varis/premis/premis2001/index.html

Convocats els Premis UOC de Creació Virtual

La ministra d’Educació de Xileen la seva visita a la UOC.

Dues de les obres guanyadores la passadaedició dels Premis.

32 1

La xifra...

Recursos digitals disponibles a començament de curs: 1.419a final de curs: 2.997

Els cinc recursos més consultats 1. La Ley: Base de datos de LegislaciónVigente2. DOGC: Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya (base de dades)3. La Ley: Base de datos de Jurispruden-cia La Ley4. CSIC: Bases de datos5. Aranzadi: Legislación (1929-)

de la Biblioteca Virtual

(curs 2000-2001)

Campus Virtual 4

Els telecentres, punt de mirade la UOC

Tot i que els telecentres més estesos alterritori català són els que tenen finali-tats comercials, la UOC ha posat elpunt de mira en un altre tipus de tele-centres, els que tenen com a principalobjectiu la difusió de les tecnologies dela informació i la comunicació (TIC)entre la població. En aquests momentsla UOC col·labora amb dos telecentres,un a Ribes de Freser, el Televall deRibes, i l’altre a Banyoles, anomenatTelestany. Tots dos són punts de suportde la UOC, de la vall de Ribes el primeri del Pla de l’Estany el segon, i està pre-vist que a final d’any se n’inauguri unaltre a Vilafranca del Penedès, que tam-bé acollirà un punt de suport.

"Volem anar ubicant els nostres punts desuport als telecentres que es vagin creant aCatalunya, ja que són espais que tenen encomú amb la UOC la idea de divulgacióde les noves tecnologies entre la poblacióen general", afirma Jaume Moregó, capde la Unitat d’Activitats i Territori de laUniversitat. La Secretaria per la Societatde la Informació i el Departament deBenestar Social de la Generalitat,aquest últim amb els anomenats puntsÒmnia, són els que impulsen arreu delterritori la implantació de telecentres.

Moregó ha destacat que "quan unapoblació ens diu que vol disposar d’unpunt de suport de la UOC, li suggerim laidea de crear un telecentre i l’acompanyema visitar els que ja hi ha en funciona-ment".

En aquests moments la UOC està treba-llant en col·laboració amb dos telecen-tres que ja estan en funcionament: elde Callús (Bages) i el de Masquefa(Anoia). Així mateix, col·labora en elsprojectes de creació de telecentres aGranollers (vallès Oriental), a Sitges i aVilanova i la Geltrú (Garraf), a Sort(Pallars Sobirà), a la Fatarella (TerraAlta), a Martorell (Baix Llobregat), a lesPreses (Garrotxa) i a Tarragona (Tarra-gonès). "Cal destacar les dificultats detelecomunicacions que hi ha a les comar-ques rurals i de muntanya, element que esfacilita amb la posada en marxa d’un tele-centre", afirma Jaume Moregó.

L’experiència del Televall i elTelestany

El Televall de Ribes (www.televall.com)i el Telestany (www.telestany.com), amés de ser punts de suport de la UOC,ofereixen altres serveis a la població.Disposen d’ordinadors connectats a laxarxa, espais reservats a la gent que fateletreball, sales de reunions,assessorament tècnic, organització decursos de formació i jornades i viverd’empreses, entre altres serveis.

Els principals objectius dels telecentressón acostar les noves tecnologies a lapoblació i potenciar el teletreball com aeina de reequilibri territorial. "Són unabona eina perquè la gent investigui què sóni com funcionen les noves tecnologies",considera Albert Batchellí, responsabledel Telestany. El Televall, però, per laseva situació territorial no solament esbasa en el component de noves

tecnologies, sinó que també "vol facilitara la població tot el que pugui, des devendre productes informàtics fins a buscarun cangur a algú que el necessiti,organitzar un cicle de cinema o buscar unhabitatge a la gent que vol venir a viure ala vall", remarca el seu responsable,Joaquim Roqué.

El Televall ja fa un any que funciona, iel seu responsable ha fet una valoraciómolt positiva de l’evolució: "Al principila gent era molt reàcia a entrar, però cadavegada ha vingut més gent i ara tenim unamitjana de 30-40 persones diàries que

utilitzen algun dels serveis que oferim". Pelque fa al Telestany, fa sis mesos que hacomençat l'activitat; Albert Batchellí hadestacat que des del primer dia hantingut més gent de la que s’esperaven ique "ha ajudat a trencar els tòpics de gentque pensava que això de les novestecnologies era una moda i fer-los adonarque tenen més importància que no espensaven".

El fet que els telecentres siguin tambépunts de suport de la UOC "dónal’oportunitat d’acostar la formació, queconsiderem vital, a molta gent que potsertindria dificultats per a arribar-hi", afirmaBatchellí. Els responsables d'aquests dostelecentres també valoren moltl’experiència que els dóna estar encontacte amb estudiants de la UOC, jaque els aporta coneixements sobre eltreball en xarxa.

La UOC al territori

La societat de la informació ha cau-

sat que de mica en mica s’implan-

tin als nostres pobles i ciutats uns

nous centres que permeten realit-

zar totes les activitats relacionades

amb aquesta nova societat. Aquests

espais són els telecentres, on la

UOC té la vista posada.

Els telecentres i la UOCtenen en comú la idea dedivulgar les novestecnologies entre lapoblació.

Telestany

Televall

Nou punt de suporta Menorca

La UOC ha inaugurat aquest octu-bre un punt de suport a Ciutadella,municipi de l’illa de Menorca, grà-cies al conveni signat entre el rec-tor Ferraté i l’alcalde de l’Ajunta-ment de Ciutadella. El punt desuport està situat provisionalmenta la Biblioteca Ruiz i Pablo fins quepugui ser definitivament traslladatal Centre Municipal Universitari deCiutadella, al carrer Hospital deSanta Magdalena, número 1. Ambaquesta iniciativa, la UOC ampliaels seus serveis als més de dos-cents estudiants que hi ha a lesilles Balears.

Les comissions als centresde suport ja estan en marxa

Aquest setembre s’han posat enmarxa les comissions de represen-tants dels estudiants als centres desuport, constituïdes el mes de junypassat amb un procés electoral vir-tual. En total hi ha trenta-nourepresentants repartits pels noucentres de suport, la funció delsquals és assessorar sobre el funcio-nament del centre, els serveis ques’hi ofereixen i les activitats que s’hiduen a terme. Es preveu també queaquest curs se celebrin les eleccionsa les comissions d’estudi i a lacomissió de Campus, amb les qualses completaran els òrgans de repre-sentació dels estudiants, segonspreveuen les normes d’organitzaciói funcionament de la UOC.

Les trobades presencials a la UAB

La Universitat Oberta ha establertun acord de col·laboració amb laUniversitat Autònoma de Barcelo-na (UAB) perquè totes les troba-des presencials tinguin lloc a lesseves instal·lacions. Últimamenttotes les trobades ja s’han fet alcampus de la UAB, tot i que els pri-mers anys també n'hi va haver aaltres centres universitaris. L’acordentre aquestes dues universitatstambé estableix que els estudiantsdel Vallès puguin fer els exàmensde la Universitat Oberta a les aulesde la UAB.

Cap de setmana a Reus amb el Club UOC

Aprofitant la celebració de l’acte degraduació a Reus, el Club UOC vaorganitzar un cap de setmana pled’activitats per als graduats i acom-panyants. El dissabte al matí vanvisitar els edificis modernistes mésemblemàtics de Reus, com l’InstitutPere Mata, de Lluís Domènech iMontaner (1896), conduïts per unguia del Patronat de Turisme. Uncop acabada la ruta, van podergaudir d’un dinar amb el menjartípic de Reus, el menjar blanc. Eldiumenge l’activitat es va traslladaral parc temàtic de Port Aventura,on els estudiants graduats disposa-ven d’una entrada gratuïta.

Escenari modernistaper a l’acte de graduació

L’acte es va celebrar el darrerdissabte de setembre el TeatreBartrina de Reus, on un total de

211 estudiants van rebre els diplomes. Lacelebració es va caracteritzar per lagraduació dels primers estudiantsde les titulacions d’Humanitats,Documentació i EnginyeriaTècnica en Informàtica deSistemes i en Informàtica deGestió, a més de la d’estudiantsd’Empresarials, Administració iDirecció d’Empreses, Psicopedagogia iDret. El padrí de la promoció va serJoan Pi Llorens, vicepresident deServeis Financers d’Europa, OrientMitjà i Àfrica d’IBM i fill de Reus.

Del total de 211 graduats, 104corresponen a Psicopedagogia, 46a Empresarials, 34 aAdministració i Direcciód’Empreses, 7 a EnginyeriaTècnica en Informàtica deSistemes, 6 a Humanitats, 5 aDret i a Enginyeria Tècnica enInformàtica de Gestió i 4 aDocumentació. Amb aquests, ja hiha un total de 307 estudiantsgraduats a la UOC des que es va crear.

En representació delsgraduats, va fer unparlament LuisEsteban Soravilla,llicenciat enHumanitats, que vadestacar: "La tasca dela nostra universitat és,ha de ser, volem quesigui, la de recuperar elvalor del compromíspersonal, el valordel diàleg, delpensament crític,

va expressar la satisfacció de celebrarl’acte a la seva ciutat natal i va destacar:"La festa la fem per a vosaltres, peracompanyar-vos en el goig d’arribar a lameta com a guanyadors d’una cursa que usha costat temps i esforç, en què heudemostrat preparació i disciplina". Lapresentació de l’acte de graduació va sera càrrec del director d’Ona Tarragona ipresident de la demarcació de Tarragonadel Col·legi de Periodistes de Catalunya,Josep Maria Àrias.

La celebració també va ser significativaperquè hi va haver la primera graduaciód’un estudiant dels Estudis Virtualsd'Andorra (iniciativa, que ara pertany a laUniversitat d'Andorra, sorgida com a fruitd'un acord entre el govern d'Andorra i laUOC per a posar en marxa ensenyamentsno presencials). L'estudiant andorrà, deCiències Empresarials, va rebre una dobletitulació de la mà dels rectors de la UOC ide la Universitat d'Andorra, que tambéera present a l’acte.

Durant l'acte hi va haver intervencionsmusicals, al mateix teatre, del Cor SantEsteve de Vila-seca i com a novetat es vaoferir un servei de ludoteca en una saladel mateix teatre.

Campus Virtual 5

La modernitat, les línies sinuoses

i l’estil floral són algunes de les

característiques d’edificis com cal

Navàs, cal Rull, cal Gasull,

l’Institut Pere Mata, l’Estació

Enològica o l’antic Escorxador

Públic de la ciutat de Reus, que

ha estat escenari modernista

per a l’acte de graduació del curs

2000-2001 de la UOC. Amb els

211 estudiants que s’han titulat

ja hi ha més de 300 persones

que han completat els estudis

reglats a la Universitat Oberta

des que es va crear.

A dalt: El Teatre Bartrina va quedar petit per a lesmés de 500 persones que van acudir a lacelebració.A baix: El director general d’Universitatsjuntament amb l’alcalde de Reus, el rector de laUOC, el padrí de la promoció, Joan Pi, i el rectorde la Universitat d’Andorra en un moment del’acte.

Una de les estudiants graduades rep el títol demans del director general d’Universitats.

de la raó i de lail·lustració. També lade lluitar contra laindiferència, laignorància i la

comoditat".

L’encarregat d’obrirl’acte va ser l’alcalde deReus, Lluís MiquelPérez, i seguidament elpadrí de la promoció,Joan Pi, va dirigir unesparaules als assistents:"La UOC significa un canvien el paradigma del sistemauniversitari, amb tot el rigorcientífic i intel·lectual queaixò comporta"; i va afegirque és una universitat queemplaça els estudiants acontinuar aprenent,investigant i pensant. La

celebració -en la qual vaassistir el director general

d’Universitats, Antoni Giró-la va cloure el rector de laUOC, Gabriel Ferraté, que

La web de la UOC va començar fa un any una aposta per

a abocar a la xarxa els continguts que es generaven en el

si de la comunitat universitària, en una acció difusora del

coneixement que es desenvolupa a la Universitat. Al llarg

d'aquest any s'han publicat prop d'un centenar d'articles,

amb firmes tan conegudes com Vinton Cerf, José María

Mendiluce, Joan Majó, Manuel Castells, Federico Mayor

Zaragoza, José Manuel Lara, Joan Clos, Joaquim Agut,

Pierre Levy, Martha Stone, Alfons Cornella...

Aquest any l'audiència de la web ha augmentat de mane-

ra important i, segons la darrera auditoria d'audiència

publicada per l'OJD, corresponent al mes de juliol, va supe-

rar els 2.500.000 visites, amb puntes de fins a 160.000 visi-

tes en un sol dia. Actualment el portal comença a seg-

mentar la web per àmbits temàtics, en "un camí que tot

just iniciem i que esperem que ens porti a aconseguir un

veritable gruix de continguts i serveis", assenyala Genís

Roca, responsable d’Iniciatives Internet de la UOC.

Pel que fa a activitats, durant els mesos de setembre i octu-

bre s'han dut a terme dos grans debats virtuals: un sobre

els atemptats als Estats Units, moderat pel periodista de

TV3 Martí Anglada, i un altre partint de la lliçó inaugural

de curs, impartida pel professor Manuel Castells sobre

"Internet i llibertat". Tots dos debats han aportat interven-

cions molt qualitatives i amb un nivell d’aprofundiment

destacable.

El portal de la UOC supera els 2 milions de visites

En el conjunt d’elements que

envolten un estudiant durant el

procés d’aprenentatge, el sistema

d’avaluació és un dels més

importants. Aquest semestre la

Universitat Oberta ha posat en

marxa un model d’avaluació basat

en el fet de donar més importància

a l’avaluació continuada i, per

tant, més coherent amb el model

pedagògic de la UOC.

La Universitat Oberta és una univer-sitat especialment concebuda per ales persones que tenen dificultats

per a realitzar activitats coincidents enl’espai i en el temps. El model pedagò-gic, doncs, és pensat per a afavorir queels estudiants puguin anar estudiant lesassignatures de manera estructurada. Elseguiment de les assignatures a la UOCés plantejat com un procés d’aprenen-tatge al llarg del semestre, és a dir, l’ava-luació és més un procés que no pas unelement final. Cada assignatura té unaproposta de pla de treball que inclouelements que donen lloc a l’avaluaciócontinuada, d’acord amb les seves carac-terístiques (nombre de crèdits, tipolo-gia...). "L’avaluació continuada és elmillor sistema per a aprendre i, per això,és la base del model pedagògic de laUOC", afirma el vicerector de Metodolo-gia i Innovació Educativa, Francesc Vall-verdú.

L’avaluació continuada fins al semestrepassat sempre anava acompanyada d’unexamen final que corroborava que s’ha-vien assolit els coneixements. Aixímateix, els estudiants que s'estimavenmés no seguir l’avaluació continuadapodien anar directament a l’examenfinal. En aquest model, la nota final erala resultant de la combinació de la notade l’examen amb la de l’avaluació conti-nuada que, en cas de ser favorable, con-tribuïa a millorar-la.

D’acord amb el model que s’aplicavafins al semestre passat, el 85% d’estu-diants que seguien l’avaluació continua-da durant el curs aprovaven l’assignatu-ra, però la UOC havia constatat que hihavia un percentatge d’estudiants que,malgrat tot, no es presentaven a l’exa-men: "S’havia detectat que una part delsestudiants que seguien el curs correctamentdesprés tenien dificultats per a preparar l’e-

xamen i no s’hi presentaven", afirma Car-les Ramírez, responsable de Coordinaciói Gestió Docent de la UOC.

El procés de validació

La millora de la qualitat docent i lacoherència de l’avaluació continuadaamb el model pedagògic de la UOC sóndues de les raons del canvi de sistema.

"Si el nostre model es basa en l’avaluaciócontinuada, ha de ser aquesta la que assen-yali la nota a l’estudiant", destaca Fran-cesc Vallverdú. I això és exactament elque a partir d’aquest semestre s’aplicarà.Aquest canvi introdueix un nou ele-ment: el procés de validació, que substi-tuirà l’examen en tots els casos en quès’hagi superat l’avaluació continuada.Tal com diu la paraula, el procés de vali-dació ha de servir per a validar que haestat l’estudiant mateix el qui ha seguitl’avaluació continuada. Les assignaturesque encara no s’han incorporat al nousistema d’avaluació, ho faran el semestrevinent.

Campus Virtual 6

Procésde validació

Examenpresencial

ACAvaluaciócontinuada

ANO

Superada

No valida

Valida

Millorar nota

Suspesa

No seguidaEncreuament de

la qualificacióde l’AC

i de l’examen

Anàlisi de la Juntad’Avaluació

L’avaluació continu

Campus Virtual 7

El procés de validació s’ha plantejatcom una prova presencial de curta dura-da (30 minuts) que no ha de representarper a l’estudiant una preparació específi-ca. Aquesta prova permetrà "validar" o"no validar". Quan l’estudiant demostrique es pot validar, la nota final serà lamateixa de l’avaluació continuada. Encas que excepcionalment no es validi, laJunta d’Avaluació de l’estudi correspo-

nent serà la que analitzarà i deci-dirà la nota final que li

correspon.

Amb el nou siste-ma d’avaluació,

l’estudiant quehagi aprovatl’avaluaciócontinuadaperò quevulguimillorar lanota podrà

optar a ferl’examen

final. En aquestcas, la qualifica-

ció de l’assignaturaes farà a partir de

l’encreuament de lesdues notes obtingudes, tal

com s’ha fet fins ara. Sempre, llevatde no superar la prova de validació,l’estudiant té la possibilitat de fer l’e-xamen final.

Francesc Vallverdú afirma que"aquest procés anirà evolucionant com aresultat de l’experiència de la seva apli-cació i previsiblement es perfeccionarano milloraran els procediments per avalidar si ha estat l’estudiant mateix elqui ha seguit l’avaluació continuada".

Altres sistemes d’avaluació

El model descrit serà el sistema habituald’avaluació, però hi ha algunes assigna-tures que, per la seva naturalesa i pel plade treball que plantegen, seguiran altressistemes d’avaluació acadèmica. Assig-natures, per exemple, com Multimèdia icomunicació, els treballs finals de carre-ra i els pràcticums només es podranseguir amb l’avaluació continuada, sen-se la possibilitat d’un examen final isense haver de passar la prova de valida-ció. D’altra banda, assignatures comAnglès I, Anglès II, Francès I i Francès II espodran seguir amb avaluació continua-da o fent l’examen final presencial, sen-se necessitat immediata d’una prova devalidació, ja que són assignatures acu-mulatives i l’estudiant farà la provacorresponent quan cursi Anglès III iFrancès III.

Cada universitat, sigui presencial o virtual, segueix un

procés d’avaluació acadèmica adaptat al seu model d’a-

prenentatge. Aquest sistema, però, no té per què ser

únic, és a dir, segons el tipus d’assignatura, es poden

desenvolupar diversos models d’avaluació. "La finalitat

del procés d’avaluació no és només saber que els estudiants

han adquirit els coneixements que s’han ensenyat, sinó tam-

bé que són capaços d’aplicar-los", destaca Albert Sangrà,

responsable de l’Àrea Acadèmica de la UOC, que afe-

geix: "No es pot plantejar la idea que unes universitats

siguin millors que les altres simplement pel tipus d’avaluació

que utilitzin. El que és important és que el sistema d’avalua-

ció sigui coherent amb la metodologia d’aprenentatge".

De models d’avaluació acadèmica en una universitat a

distància n’hi ha diversos. A continuació us els desglos-

sem amb exemples d’universitats d’arreu del món que

els segueixen:

L’OPEN UNIVERSITY de Gran Bretanya és una universitat

a distància en funcionament des del 1971 que actual-

ment té 200.000 estudiants. El model d’avaluació que

segueix aquesta universitat depèn del plantejament del

pla de treball de cada assignatura. D’aquesta manera, hi

ha assignatures en

què hi ha un exa-

men presencial,

d’altres en què es

fa una sèrie de

pràctiques d’ava-

luació continuada

( a n o m e n a d e s

tutor marked

assignments) que

puntuen i la nota

final és la mitjana

de cada una de les notes aconseguides, i d'altres en què

se segueix també una avaluació continuada amb la

presentació d’una tesina al final del semestre que

reuneix tot el conjunt d’activitats que s’han anat

fent.

www.open.ac.uk

L’INSTITUT TECNOLÒGIC DE MONTERREY és una

universitat de Mèxic que té 92.000 estudiants. Dins

l’Institut Tecnològic hi ha

una divisió d’Universitat

Virtual que ha facilitat

l’extensió dels estudis a

altres països de Llatino-

amèrica. El sistema d’ava-

luació acadèmic de la

Universitat Virtual de

l’Institut es basa en la presentació a cada assignatura

d’un projecte final que s’ha anat desenvolupant durant

el semestre. En algunes ocasions també es fa un examen.

www.ruv.itesm.mx

www.itesm.mx

L'ATHABASCA UNI-

VERSITY és una uni-

versitat a distància

del Canadà creada

l’any 1970. El seu

model pedagògic és

el tradicional, però

s’ha anat integrant

al món de la virtua-

litat. Actualment té

més de 20.000 estu-

diants. A més de l’avaluació amb proves d’avaluació con-

tinuada i de la presentació de projectes al final del

semestre, aquesta universitat avalua assignatures amb

exàmens virtuals, és a dir, cada estudiant, des de casa,

redacta el seu examen i l’envia per correu electrònic al

consultor.

www.athabascau.ca

Un altre model és el que segueix la WESTERN GOVER-

NORS UNIVERSITY dels Estats Units. És una universitat

virtual amb la peculiaritat que ofereix una educació

basada en l’avaluació de l'adquisició de competències, és

a dir, que avalua aspectes que una persona ha anat

adquirint al llarg de la carrera professional o amb l’ex-

periència de la vida. Aquesta universitat centra el procés

d’avaluació en el que en anglès se'n diu portfolio, que

traduït podria ser dossier. Es basa en el fet que l’estu-

diant al llarg del semestre va recopilant tots els treballs,

documentació i coneixements sobre un tema determinat

i els presenta al final com un únic document. En aquest

dossier es

veurà reflectit

tot el que l’es-

tudiant sap

sobre aquell

tema i, per

tant, avalen

els seus conei-

xements de la

matèria. Pro-

fessors espe-

cialistes ava-

luen el dossier i estableixen si calen activi-

tats complementàries d’adquisició de

coneixements.

www.wgu.edu

L’avaluació acadèmica a les universitats a distància

ACTA FINAL

ada es consolida

Amb el nou director i amb la

primera promoció d’estudiants

graduats recentment, els Estudis

d’Informàtica i Multimèdia inicien

el curs acadèmic 2001-02 plens

d’il·lusió. A més, deu dels dotze

primers titulats en Enginyeria

Tècnica que la UOC ha graduat

aquest setembre continuaran

lligats a la Universitat per cursar

l’Enginyeria Informàtica Superior

que ara s’estrena.

Campus Virtual 8

Catalunya és capdavantera, si escompara amb Espanya, en l’ús deles tecnologies de la informació i

la comunicació (TIC); però, respecte aaltres països d’Europa, encara ens faltamolt camí per recórrer. Rafael Macau,el nou director dels Estudis d’Informà-tica i Multimèdia, afirma que "es neces-siten iniciatives en aquest camp, tantpúbliques com privades, que siguin capda-vanteres a escala mundial. No hem deperdre el tren". Aquestes noves iniciati-ves s’han de centrar en l’ús de les TICen diferents sectors: "Tal com la UOC hasabut aplicar les noves tecnologies a l’en-senyament superior, fa falta que a altressectors també ho facin", destaca el directordels Estudis.

Els últims cinc anys el plantejament dequin paper tenien les TIC a la societat haestat massa genèric i no pensat per alpúblic en general, concreta RafaelMacau: "Hem passat una primera fase enla qual tothom intuïa que les tecnologiesserien importants però sense fer un planteja-ment gaire concret. Ara hem entrat a lasegona fase, en què s’ha de fer un replante-jament global del seu ús: per a què són, pera què fer, com s’han d’estructurar...".

Arribats en aquest punt, és necessari for-mar professionals preparats per a afrontaraquesta nova fase i que estiguin adaptatsa la societat de la informació. "La UOC ésuna generadora de professionals, però tambéfa falta la formació de la societat en general,element que no pot fer tan sols launiversitat", afirma el director, i continua:"en aquest sentit s’han fet alguns passos,però encara ens en falten; per exemple, s’hanposat ordinadors a les escoles, però encara nos’utilitzen exactament per al que són".

Els Estudis d’Informàtica i Multimèdiade la UOC són els encarregats d’impartirla formació a professionals en el campde l’enginyeria informàtica adaptats a lasocietat de la informació. Els estudis sónmés pràctics que teòrics i donen moltaimportància a la recerca de necessitatsque es plantejaran a la societat a curt ter-mini. "No pretenem que els Estudis siguinun centre del saber aïllat", destaca RafaelMacau. En aquesta línia, Maria JesúsMarco, directora de programa d’Enginye-ria Tècnica en Informàtica de Gestió,destaca que "és un avantatge el fet quemolts consultors dels Estudis és dediquenprofessionalment a la informàtica; aixícombinem l’experiència de docents amb laque poden aportar com a persones que esdediquen diàriament a aquest sector".

Foto: de baix a dalt i d’esquerra a dreta,primer escaló: Josep Prieto, Ferran Giménez,Ramon Segret, Rafael Macau, M. Jesús Marco,Joan Manel Marquèssegon escaló: Francesc Saigi, Teresa Romeu,Montse Guitert, Elena Giner, Jordi Herrera, EnricMor, M. Àngels Rius tercer escaló: Atanasi Daradoumis, FrancescVallverdú, Eugènia Santamaria, Teresa Sancho,Elena Rodríguez, Julià Minguillón, Josep MariaMarco.També col·laboren amb els Estudis: Antoni Marín,Asunción Muñoz, César Corcoles, Laura Porta,Anna Guerrero, Teresa Lloret, Àngel Juan i M. Jesús Martínez.

Rafael Macau (Barcelona, 1949) és el nou director dels

Estudis d’Informàtica i Multimèdia de la UOC a partir

d’aquest curs acadèmic, després de que Cristina Nogués

decidís empendre un nou camí pro-

fessional.

És llicenciat en Informàtica per la

Universitat Politècnica de Catalunya,

llicenciat en Ciències de la Informa-

ció per la Universitat Autònoma de

Barcelona i en Matemàtiques per la

Universitat de Barcelona. Fins a la

seva incorporació a la UOC, Macau

era director de l’Àrea Informàtica del

Centre de Telecomunicacions i Tec-

nologies de la Informació de la Gene-

ralitat de Catalunya (CTTI), on era responsable de la gestió

informàtica corporativa.

Ha estat responsable de Sistemes Informàtics del Comitè

Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92) i membre

de la comissió del Comitè Olímpic Internacional, encarre-

gada d’elaborar l’informe INFOTECH, que resumeix l’ex-

periència dels jocs olímpics en els aspectes tecnològics.

També ha estat director de Catalunya, Aragó i Balears de

l’empresa INDRA i director general del Centre Informàtic

de la Generalitat de Catalunya (CIGESA).

Ha estat professor de la Facultat d’Informàtica de la

Universitat Politècnica de Catalunya i de l’Institut Ca-

talà de Tecnologia. Des de fa alguns anys participa en

diversos fòrums relacionats amb les tecnologies de la

informació.

Rafael Macau, nou director dels Estudis

Professionals en el sde l’enginyeria info

Campus Virtual 9

Els Estudis estan formats perEnginyeria Tècnica en Informàtica de Sis-temes, Enginyeria Tècnica en Informàticade Gestió, el Graduat Multimèdia (títolpropi UOC-UPC) i el 2n. cicled’Enginyeria Informàtica, lli-cenciatura posada en marxaaquest curs que ja té 230estudiants. Com a nove-tat també es destaca laincorporació del noudirector dels Estu-dis, Rafael Macau,en substitucióde CristinaNogués.

Enginyeria Tècnica en Informàtica deSistemes té 1.800 estudiants; Enginye-

ria Tècnica en Informàtica de Gestió,1.200; Enginyeria Informàtica (2n.

cicle), 230, i Graduat Multimèdia,800. L’acte de graduació del curs

2000-2001, celebrat el mes desetembre passat a Reus, ha estatespecialment important per aaquests estudis, ja que s’hangraduat els primers estudiants,

concretament 7 d'EnginyeriaTècnica en Informàtica de Siste-

mes i 5 d'Informàtica de Gestió.D’aquests 12 estudiants n’hi ha 10

que continuen estudiant a la UOC,ara començant el 2n. cicle: "És un bon

símptoma per als Estudis i per a la UOCen general que la major part d’estu-

diants que s’han graduat continuïnestudiant l’Enginyeria Superior", des-taca Ramon Segret, director deprograma d’Enginyeria Informà-tica.

Les dues enginyeries tècniques–en Informàtica de Sistemes ien Informàtica de Gestió– es

poden cursar en un mínim detres anys acadèmics i amb un

total de 208,5 crèdits cada una.Les diferències entre elles rauen en

el fet que l’Enginyeria Tècnica enInformàtica de Sistemes forma profes-sionals amb competències pel que fa ala configuració, instal·lació i gestió de

sistemes operatius i les xarxes de com-putadors, a més de la definició i el dis-seny de l’arquitectura que configura lainfraestructura de qualsevol sistemainformàtic, i l’Enginyeria Tècnica enInformàtica de Gestió prepara profes-

sionals amb competèn-cies en l’anàlisi de

requisits, el dissenytècnic, la progra-mació i el manteni-ment de sistemes

d’informació i tambéen la gestió de projectes

informàtics per a qual-sevol tipus d’organit-zació. Els estudiantspoden completar laformació assolida enaquestes dues engi-nyeries tècniques ambel 2n. cicle, que es potcursar en un mínim dedos anys acadèmics i

consta de 120 crèdits.

La recerca en els Estudis està enfocadaen cinc camps: el treball cooperatiu enentorns virtuals, les eines de correccióautomàtica, els materials interactius, laimatge digital i la mobilitat.

Els laboratoris virtuals

Una part molt important de l’aprenentat-ge dels continguts dels Estudis d’Informà-tica i Multimèdia s’assoleix mitjançant lespràctiques, que són obligatòries en tresquartes parts de les assignatures dels Estu-dis. Totes les pràctiques es desenvolupenvirtualment en grup –per a fomentar eltreball cooperatiu– o individualment. Les pràctiques d’assignatures la base deles quals és la instal·lació de programari

es desenvolupen en el que s’anomenenlaboratoris virtuals. Aquestes pràctiquessón dirigides per un consultor específicde laboratori que és expert en el tema dequè es tracta i que es dedica a donarsuport i solucions de tipus tècnic a l’estu-diant, des que s’instal·la el programarifins al final de la pràctica. En els Estudishi ha sis laboratoris diferents –de Java,Linux, xarxes o llenguatge C, entrealtres– en els quals, però, es dóna suporta diferents assignatures.

"En els laboratoris virtuals els estudiants s’a-juden molt els uns als altres, expliquen lesseves experiències i col·laboren molt entre ells.És com un banc d’experiències", afirma JosepPrieto, director de programa d’EnginyeriaTècnica en Informàtica de Sistemes.

Tres quartes parts de lesassignatures dels Estudistenen pràctiques virtuals.

David Megías JiménezÉs consultor dels Estudis d’Informàtica i Multimèdia de la

UOC i professor ajudant del Departament d’Informàtica de

la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És doctor en

Informàtica per la UAB.

"Aquests estudis estan enfocats amb una visió molt pràctica que

reflecteix les demandes de la societat. Presenten un equilibri entre la formació bàsica

indispensable d’aquesta branca i un conjunt de matèries per a aprofundir en les àre-

es de més impacte en la societat actual, com ara les comunicacions i les bases de

dades. A més, l’ensenyament virtual de la UOC, lluny de constituir un handicap, crec

que complementa l’aprenentatge dels futurs enginyers, posant-los en contacte amb

el mitjà de treball en què desenvoluparan gran part de la seva activitat professional.

En definitiva, els estudis combinen els elements formatius clàssics de l’enginyeria

informàtica amb una metodologia i un entorn de treball moderns i innovadors,

basats en les comunicacions i en la xarxa".

Josep Cañellas BornasEl curs 2000-2001 s’ha llicenciat en Enginyeria Tècnica en

Informàtica de Sistemes a la UOC. És mestre de primària a San-

ta Coloma de Gramenet, on, a més, fa de coordinador

informàtic de la seva escola. També és formador de mestres i

assessor de centres de primària de la Subdirecció General de

Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

“La meva aventura a la UOC va començar l’any 1997. Feia 13 anys que havia dei-

xat d'estudiar formalment cap estudi reglat. Quin repte! Ara, amb els estudis aca-

bats, m’adono, mirant enrere, de l'enfocament innovador dels temes tractats, com

per exemple la programació orientada a objectes o els mètodes emprats, que, lluny

de caure en un aprenentatge excessivament memorístic, atorga la importància que

cal al raonament i la lògica. De dificultats també n'hi ha hagut. Hem estat un grup

pilot i la qualitat del material docent no sempre ha estat a l'altura que correspondria

(espero que les futures generacions ja gaudeixin de les nostres correccions i aporta-

cions). El repartiment de crèdits no sempre ha estat encertat: algunes assignatures

presenten una quantitat excessiva de contingut que obliga a fer un esforç despro-

porcionat o un tractament massa superficial. Tot i això, la rigorositat, professionali-

tat i flexibilitat de la majoria de consultors ens ha permès d 'arribar al final”.

Carles Martí HernándezÉs estudiant d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.

Treballa de funcionari i les seves principals aficions són la

història i la informàtica.

“El que valoro més del plantejament que aquí es fa d’aquests

estudis en concret és l’equidistància entre l’adquisició de conei-

xements teòrics profunds, que podríem qualificar d’immanents a la informàtica al

llarg del temps, per a estar preparat per a resoldre problemes de certa envergadura

(penso, per exemple, en matemàtica discreta), i la possibilitat que té l’educand de

conèixer tecnologies i eines actuals (com ara, en les assignatures de programació, l’o-

rientació a objectes i la implementació en Java)”.

Què opinen dels Estudis?sectorormàtica

Ens rep a casa seva, un àtic situat al barri del Guinardó de Barcelona amb una vista excepcional sobre laciutat, on viu des del 1963, tot i que és nascut a Ceuta i va viure la infància a Jaén. És casat, té tres fills isis néts. Ha tingut una vida molt agitada: "He estat professor d’educació física, he dirigit teatre, he estat cap

de programació d’una emissora...". Quan tenia 35 anys va perdre una bona oportunitat pel fet de no ser llicen-ciat i llavors va decidir posar-se a estudiar: "En aquell moment no imaginava que arribaria a catedràtic d’universi-tat". Es va doctorar en Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials. Paral·lelament a la tasca docent, tre-ballà a la Generalitat de Catalunya, on va ser cap del Servei de Fundacions al Departament Adjunt a la Pre-sidència, d'on finalment va demanar l’excedència per tal de preparar l’oposició a catedràtic a l’Escola Univer-sitària d’Estudis Empresarials (EUEE) de la Universitat de Barcelona i es va jubilar quan n’era el director elegitper la Junta de l’Escola.

"Un cop jubilat, tenia clar que havia de continuar la meva activitat", afirma. Es va presentar a la UOC l’any 1997per exercir de consultor, però finalment va entrar com a tutor. Compara la seva tasca actual amb la que exer-cia a la universitat presencial. "A la UOC tinc un contacte més directe amb els estudiants. Fins i tot a vegades vénenestudiants a casa meva per tal d’aclarir alguns dubtes". El fet d’utilitzar la informàtica no l’impressiona: "Aquestmón ja el coneixia. L’any 1969, quan poca gent sabia què era la informàtica, ja vaig fer un curs a IBM, i el 1984 vaigescriure un llibre sobre un programa informàtic d’estructura econòmica". "La informàtica m’ha interessat sempre, peròno era conscient de la importància que prendria", diu.

Avui encara imparteix alguns cursos a l’EUEE i es dedica a investigar sobre temes d’estructura econòmica: "Araescric un article que m’agradaria publicar en una revista de molt prestigi dels Estats Units". És autor de nou llibres,ha col·laborat en uns catorze més i ha publicat més de 30 articles.

És l’estudiant més gran de la UOC. És de Barcelona, però ha viscutforça anys a l’estranger. Des que es va jubilar que viu a l’Ametlla delVallès, en una casa obra del seu oncle, l’arquitecte Nicolau Maria

Rubió i Tudurí. És presidenta de la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco deMenorca, fundada pel seu pare l’any 1987, que té com a finalitat vetllarper la cultura de l’illa.

Va estudiar Biblioteconomia a l’Escola de Bibliotecàries de la Diputació deBarcelona quan tenia 50 anys i seguidament va entrar a treballar a laFonoteca Nacional de Catalunya, institució englobada dins la Bibliotecade Catalunya, on es va jubilar. A final dels anys 80 a la Fonoteca vancomençar a fer servir la informàtica per a catalogar: "Tot i que era un úsuna mica tonto, ja que fèiem el que ens manaven". El fet de deixar Barcelonaper anar a viure al camp, a l’Ametlla, la va fer decidir a connectar-se aInternet; era l’any 1996: "Els meus néts sempre em diuen: «Quina àvia mésconnectada que tenim!»".

Per a la Mercè, tornar a estudiar va tenir dues motivacions. D’una banda,perquè el fet de no tenir la llicenciatura li va tancar moltes portes:"A vegades per a dirigir una biblioteca, per exemple, hi havia places, però erennomés per als llicenciats". "Sempre havia dit que el dia que pogués fer la llicen-ciatura la faria", destaca. D’altra banda, hi va haver una raó de reciclatgecontinu: "Vull estar al dia per no quedar enrere professionalment perquè empot ajudar en les feines que encara faig".

Quan la UOC va començar a impartir Documentació, va veure que erafeta per a ella. "De seguida em va cridar l’atenció el plantejament de la UOC itenia la impressió que em tirava en una piscina d’aigua glaçada". Destaca,orgullosa, que el semestre passat va treure una matrícula d’honor de l’as-signatura Anglès II.

El seu temps, a més de dedicar-lo a la direcció de la Fundació del seu pare,l’ocupa fent gimnàstica, tocant el piano i arreglant el jardí de casa seva.També és la secretària de l’Associació per a la Salvaguarda del PatrimoniEnregistrat: "Som un grup de persones que tenim interès pels discs antics".

Hem parlat amb un tutor i tres estudiants, tots ells nascuts abans de l’any 1940.

Són persones que no han nascut amb les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) sota al braç, sinó que s'han hagut d’anar adaptant a

l’anomenada societat de la informació. Tots quatre tenen moltes coses en comú: són

persones vitals, amb inquietuds, amb ganes d’aprendre, d’investigar i de no

estancar-se. La veritat és que ens poden donar una bona lliçó de la vida!

Campus Virtual 10

L’experiència delsmés grans de 60 an

oaquín Fernández74 anysTutor dels Estudisd’Economia i Empresa

Mercè Rubió72 anysEstudiantde Documentació

"La informàtica m’ha interessat sempre, però no eraconscient de la importància que prendria"

"Els meus néts sempre em diuen:«Quina àvia més connectada que tenim!»"

El Joaquín a la biblioteca de casa seva,on passa moltes hores del dia.

La Mercè amb el seu piano,una de les seves grans aficions.

Té 68 anys però encara no és jubilat, "i fins que el cos aguanti", diu. Sempre ha viscut a Barce-lona, és casat i té tres fills i dos néts. Va estudiar el grau de Peritatge, de Professorat i d’In-tendent Mercantil a l’Escola de Comerç, i es doctor en Ciències Econòmiques.

Va treballar al departament d’Organització Administrativa de diverses empreses fins que l’any1981, a causa d'una situació laboral insostenible, ho va deixar i es va dedicar a exercir de censorjurat de comptes (auditor), feina en què ha treballat fins ara. L’any 1988 va fundar la seva pròpiaempresa, que ha estat en funcionament fins a principi del 2001, i des del mes de febrer d’aquestany treballa de director de Control de Qualitat d’una societat auditora.

Recorda que l’any 1965, treballant en una empresa d’electrònica, tenien un ordinador que haviacostat set milions de pessetes. "Cap a l’any 1961, però, treballava en una altra empresa on teníem unordinador en una habitació tancada amb aire condicionat que per a entrar-hi ens havíem de posar màs-cara i tot! Nosaltres ens ho miràvem des de fora i pensàvem: Ostres, tu, si que ha de ser complicat!".Sempre l'ha interessat la informàtica: "No m’ha fet mai por", diu, i pensa que actualment és unaeina imprescindible. Com a usuari, però, s’hi va començar a introduir l’any 1988, quan es vacomprar un ordinador portàtil "que no era gaire portàtil, perquè pesava nou quilos, i m’havia costat unmilió i mig de pessetes".

L’any 1996, quan va saber que a la UOC començaven a impartir Dret, no s’ho va pensar duesvegades. Va ser admès al grup pilot: "Quan vaig rebre la carta del rector que deia que m’havien admès,va ser com si m’haguessin donat un premi!". En els companys d’estudis hi ha trobat molt afecte:"Algunes vegades, i aprofitant les trobades, ens reunim en un sopar".

Li agraden tots els esports, sobretot els de pilota, i és soci del Futbol Club Barcelona des de fa 30anys. Quan era jove havia escrit un parell de novel·les: "Llavors escrivia a mà o, com a màxim, ambuna màquina d’escriure d’aquelles que foradaves el paper".

Viu en una casa situada en una urbanització propera a Lloret amb dos gossosmolt cridaners i un jardí fantàstic. És nascut a Botarell, un poble de la vora deReus, i també ha viscut a Sabadell i a Blanes. És prejubilat d’una empresa hidro-

elèctrica, casat i té quatre fills. Aquest semestre no s’ha matriculat de cap assignaturaperquè necessita descansar, ja que ha passat l’estiu treballant en el supermercat d’uncàmping que porta juntament amb la seva senyora.

Va estudiar Enginyeria Tècnica Elèctrica a l’Escola Industrial, tot i que al principi nos’hi va dedicar professionalment. Després va estudiar Magisteri a la Universitat de Bar-celona i va exercir de mestre. "Vaig treballar bastants anys de professor de matemàtiques ide física; però, com que era una feina molt dura i molt mal pagada, vaig decidir canviar desector professional". Va començar a treballar en una empresa elèctrica, on s’ha prejubilatcom a cap de Gestió de Clients de la demarcació de Girona.

Mai no havia pensat que quan deixés de treballar es posaria a estudiar. "Un cop em vaig pre-jubilar em vaig plantejar què hi faria, a casa, tot el dia. No volia deixar rovellar el cervell,almenys intel·lectualment, i per això vaig decidir-me a estudiar. Per a mi la UOC és una aficiómés".

Va començar estudiant Filologia Catalana a la UOC, però "se’m va fer molt costa amunt,ja que el català escrit el domino poc i vaig veure que em seria molt difícil seguir una carrera enquè el català és la base". Llavors ho vaig deixar i vaig començar Humanitats: "Com que tincuna formació més aviat tècnica, em mancava la part humanística".

El fet d’estudiar per mitjà d’Internet no li va significar cap sobreesforç: "Gairebé tota lameva vida professional ja he hagut de treballar amb ordinador. Al principi l’empresa ens vafacilitar la possibilitat de fer uns cursos d’informàtica per a anar-nos introduint en aquestmón. I ara, si no sé alguna cosa, m’ajuden els meus fills". Fins que va començar a estudiara la UOC no va començar a conèixer el món d’Internet, però de mica en mica n’haanat aprenent: "És qüestió de posar-s’hi!".

Campus Virtual 11

Títol: Les tecnologies del llenguatgeCol·lecció: Manuals, núm. 53Autors: M. Antònia Martí Antonín (coordinadora) i altres PVP: 4.660 ptes.

El terme Tecnologies del Llenguatge és relativament recent,i la seva existència és el resultat d’una demanda significativade recursos relacionats amb el llenguatge. Amb l’aparicióde les noves tecnologies i l’emergència de la societat de lainformació s’ha fet necessari el desenvolupament de les tec-nologies del llenguatge, terme que ajunta la lingüística teò-rica i aplicada, la informàtica i la intel·ligència artificial. El lli-

bre comprèn un recull de materials didàctics per a informar el lector d’aspectescom les diferents aplicacions de les tecnologies del llenguatge i de la parla i elsprocessos computacionals que pressuposen.

Títol: L’educació intercultural, una resposta a tempsCol·lecció: Biblioteca Lectus UniversitàriaAutors: José Antonio Jordán Serra (coordinador) i altresPVP: 9.900 ptes.

Amb un punt de vista clar i objectiu, aquest llibre ofereix allector una visió global del multiculturalisme. A partir de di-ferents conceptes, l’obra recull el caràcter canviant de lescultures i estableix les bases d’alguns conceptes modernscom la integració, la identitat cultural, l’interculturalisme,etc. Els autors divideixen el contingut en quatre mòduls enquè s’explica la realitat multicultural, els currículums inter-

culturals i les experiències pedagògiques dutes a terme pels professors que afron-ten l’educació intercultural. Cada mòdul presenta activitats i exercicis d’autoava-luació per a comprendre i avaluar millor els temes tractats.

Novetats editorials www.ediuoc.es

nysAntoni Roca68 anysEstudiant de Dret

"El meu primer ordinador portàtilpesava nou quilos"

Josep Ortega63 anysEstudiant d’Humanitats

"No volia deixar rovellar el cervell;per això em vaig decidir a estudiar"

L’Antoni amb un dels seus néts,l’Esteve, que adora.

El Josep arreglant el jardí de lacasa on viu en unaurbanització de Lloret.

Entr

evis

ta a

...Manuel CastellsProfessor sènior de la UOC i president del ComitèCientífic de l’IN3

El professor Manuel Castells (Hellín, Albacete, 1942) s’ha incorporat a la UOC després d’haver

estat vint-i-un anys a la Universitat de Califòrnia (Berkeley), on era catedràtic de Sociologia i

de Planificació Urbana i Regional. També és professor (en excedència) del Consejo Superior de

Investigaciones Científicas i ha estat catedràtic i director de l’Institut de Sociologia de Noves

Tecnologies de la Universitat Autònoma de Madrid i professor de Sociologia de l’Escola d’Alts

Estudis de París. Durant els últims anys ha publicat la trilogia La era de la información, que

consta dels volums La sociedad red, El poder de la identidad i Fin de milenio, publicats en divuit

llengües. Al mes de novembre presenta el seu últim llibre, Galaxia Internet (Plaza & Janés).

Quina és la tasca que desenvolupa a laUOC i a l’Institut Interdisciplinari d’Inter-net (IN3)?Ensenyo en el doctorat, on formo partdel comitè de direcció, presideixo elComitè Científic de l’IN3 i duc a termeles meves pròpies investigacions, assu-mint, així mateix, la direcció de projec-tes d’investigació. També poso en marxaun projecte de revista acadèmica virtualdel més alt nivell, en anglès, copublica-da per l’IN3 i la London School of Eco-nomics.

Vostè imparteix conferències a universi-tats d’arreu del món. Què opina de launiversitat del seu país de naixementcomparada amb la resta? Les universitats espanyoles han progres-sat molt i les catalanes encara més, però,tot i això, no hi ha cap universitat de lesnostres comparable a qualsevol de lesprimeres vint universitats dels EstatsUnits. I no és un problema de recursos,sinó de gestió, de flexibilitat i d’autono-mia. És la burocràcia centralitzadora laque asfixia la innovació universitària. Isense innovació no hi ha universitat,sinó administracions escolars.

Quines oportunitats té Catalunya davantl’"era de la informació"?Pot fer un salt qualitatiu en economia,tecnologia, creativitat cultural i qualitatde vida. Tenim una població altamenteducada, una gran capacitat empresarial,una cultura basada alhora en la pròpiaidentitat i en l’obertura al món i un artde viure innat. El gran repte és quepuguem articular-nos autònomament enuna Europa multicultural.

Què en pensa, de l’ensenyament mit-jançat les TIC, com és el cas del modelque aplica la UOC?És als inicis, però és clar que és la únicafórmula possible per a aprendre a apren-dre durant tota la vida i per a estendre

ràpidament l’educació i la formació alconjunt del planeta. La UOC és l’avant-guarda de la innovació en aquesta formad’ensenyament. El gran desafiament, toti així, és com es pot fer que les universi-tats virtuals siguin veritables universitatsi no solament centres de formació contí-nua. Per això és necessari potenciar larecerca i la qualitat acadèmica.

Vostè publicava en un article fa poc que elsciutadans de més de cinquanta anys es con-necten molt menys a la xarxa que els d’on-ze anys. Què es pot fer per a solucionaraixò?Com fan a Finlàndia, campanyes dedifusió i alfabetització d’Internet, enquè, per exemple, els néts ensenyen elsavis, els joves els seus pares; i difondremolt més Internet als centres públics i ales escoles. No n’hi ha prou amb la con-nexió, s’ha d’integrar en l’ensenyament ien la pràctica de l’administració.

En aquests moments veiem un movi-ment antiglobalització molt potent almón. Quins són els passos que hem deseguir tant els ciutadans com elsgoverns, les empreses, les universitats...perquè la globalització sigui positiva?Primer, estar informats i, segon, partici-par-hi democràticament, pacíficament,exigint als nostres representants políticsque escoltin les nostres opinions i elsnostres interessos en les decisionseconòmiques, tecnològiques, polítiques,sobre el medi ambient... que es prenenen l’àmbit internacional.

Vostè parla de la pèrdua dels vinclessocials en aquesta nova societat que ve.Què en pot dir, d’aquesta idea? No és una idea sinó una observació delque passa. Ara bé, aquesta fragmentaciói individualització de la societat xarxano és una necessitat històrica; pot sercontrarestada per altres models de com-portament, de la mateixa manera que el

moviment antiglobalització aconsegueixgestar un debat sobre els continguts iformes de la globalització.

Davant d’aquests grans canvis n’hi haque estan més aviat espantats i tambén’hi ha que estan més aviat esperançats.Quina és la millor opció que ens reco-mana per a viure amb tranquil·litat elfutur?No acostumo a recomanar res a ningú,però sé que la millor manera de viureamb lucidesa i tranquil·litat un procés decanvi accelerat com el que caracteritza elmón actual és tenir serenitat, arribar auna certa pau interior.

Quin record té del seu pas per la univer-sitat com a estudiant? La meva universitat era una lluita contí-nua. El meu record de la Universitat deBarcelona és que per a poder crear, pen-sar i viure s’havia de començar per con-quistar espais de llibertat en lluita ambla dictadura. Per tant, la política era cen-tral en això, encara que a mi també m’a-gradava estudiar, fer teatre, escriure, ivaig mirar de fer-ho tot a la vegada. Vanser moments bonics, però bastantdramàtics.

I, si ara pogués tornar a la universitat,quins estudis triaria?En realitat no canviaria el que vaig fer:Dret, Econòmiques i Sociologia. Talvegada hi afegiria més esforç enmatemàtiques, més enllà del que s’estu-dia a Econòmiques, perquè aquest és elllenguatge de la ciència i hauria pogutportar la meva recerca a un major nivellde rigor. Però m’era impossible fer totaixò i, a més, teatre, literatura i política.Això sí, el que no lamento és haver estatun activista polític, no solament perquèera un deure ètic, sinó també perquès’aprèn moltíssim sobre la gent, la socie-tat i la vida.

"Sense innovació no hi hauniversitat, sinóadministracions escolars"

Edició: Gabinet de Premsa UOCDirecció: Sònia PerellóRedacció: Núria FarrúsRevisió lingüística: Servei Lingüístic UOCAdreça a Internet: http://www.uoc.esTelèfon d’informació UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetació: disseny visual, slFotografies: D. Campos, A. Galeote, S. SáezIl·lustracions: Manel Andreu, VenturaImpressió: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-8554-96

Campus Virtual 12

Universitat Obertade Catalunya