Escola jaume balmes

Aquest conte ha estat escrit per tots els nens i nenes de l’escola. Cada classe ha escrit unes línies del conte i ha fet un dibuix. L’han començat a 6B i l’han

acabat a P3B. Esperem que el gaudiu

Escola Jaume Balmes Curs 2012/2013

Hi havia una vegada

un gat ratllat que estava abandonat pels carrers de Cervera,

però al lloc on més li agradava anar era al Carreró de les Bruixes. En aquest carreró no hi havia aliments

i és per això que el gat s’anava debilitant i emmalaltint, fins al

punt de no aguantar-se dret. Un dia un nen que vivia a la plaça Major va trobar el gat ratllat mig mort i com

que era molt mans, el va agafar i el va portar a casa seva. Quan el va veure la seva mare li va dir:

- Però, on vas amb aquest gat? que no te’n recordes que la Sofia és al·lèrgica al pèl dels animals?

- L’esquilem i ja està! - Tu has vist mai un gat esquilat?

- ...No, però és que m’ha fet molta llàstima...

- Bé..., de moment el portes a les

golfes, li poses menjar i beure i

ja en parlarem més tard. Ara vés

a fer els deures abans que no es faci massa tard, que demà tens examen de Medi.

Just en aquell moment arriba la Sofia i comença a esternudar ....

- Mare què hi ha un animal a

casa? - Sí, el teu germà ha portat un gat.

- Però mare, què no ho sap el Marc que tinc al·lèrgia?

- Sí filla, pren-te una culleradeta

de xarop antial·lèrgic. A veure si et passa una mica.

Mentrestant en Marc a les golfes,

mirava com el gat s’acabava el menjar i l’aigua.

Al cap d’una estona, en Marc va

baixar a sopar i tota la família se’n va anar a dormir. El gat tip i una mica avorrit va

obrir amb la cua la porteta d’un armari. Nyeeec!!!. Oh!!! hi havia un munt de llibres!

El gat va reconèixer la A, la B, la C, la D… i va començar a llegir tot el

que va trobar: llibres de misteri, d’acció, de medicina…

Com que era molt intel·ligent, després d’informar-se amb els llibres, va anar a l’habitació de la Sofia i li

va ficar un pèl seu sota el coixí . L’endemà ja no esternudava, el nas no li picava, l’al·lèrgia havia

desaparegut … i sense xarop.

I el gat a les golfes llegia, llegia,

llegia…

Va anar passant el temps i el gat

va començar a sortir de les golfes i a ser un membre més de la família,

ja que van veure que era molt, però que molt intel·ligent . Com que no podia parlar, en Marc i

la Sofia li van ensenyar a fer funcionar l´ordinador i així ell, amb les potetes teclejava les paraules que

volia dir . Cada dia llegia més i més; quan van veure que ja s´havia rellegit tots els

llibres de casa, en Marc el va fer soci de la biblioteca “ Josep Finestres”, i

l´hi portava cada dia una estona. I el gat llegia, llegia, llegia ...

Va llegir tant que li deien “el savi de

Cervera”. Quan algú no sabia alguna cosa li enviava un correu per l’ordinador i ell els contestava. A

vegades li preguntaven coses de medicina, uns nens i nenes de segon que feien el projecte de

l’univers li van preguntar coses que volien saber, coses sobre la natura,

etc. El gat ratllat sempre ho sabia tot. Es va fer famós per tot Catalunya.

El Marc i la Sofia es van sorprendre, no sabien que el seu gat era tan intel·ligent!

De tanta feina que tenia a vegades no menjava ni dormia i el gat ratllat es va posar malalt. Ningú

sabia què li passava...

Un dia va rebre la

consulta de la mare d’un nen de primer que estava preocupada perquè

el seu fill llegia, llegia i llegia.... i feia dies que no es recordava de menjar ni de

dormir. Cada dia estava més prim. No s’aguantava dret i es passava el

dia estirat al sofà.

El gat ratllat es va adonar que li passava el mateix que a ell.

Va buscar ràpidament un llibre on hi pogués haver

un remei pel nen i per a ell

mateix. Li va costar, però finalment va trobar el remei: existia una planta

que feia venir molta gana i son després de llegir una bona estona i

no podia continuar sense fer una

aturada per menjar, beure i dormir. Va enviar la resposta a la mare preocupada i va

teclejar el nom de la planta a l’ordinador.

La mare del Marc i la Sofia

va anar a buscar la planta i tota la família en va prendre una

infusió cada dia. I per descomptat, el gat ratllat també!!

Tot va tornar a la “normalitat” fins que un dia el gat ratllat estava dormint i va sentir un soroll que el

va despertar: cloc, cloc, cloc, cloc, ... Aleshores el gat ratllat va sortir per la finestra de les golfes perquè volia

saber d’on venia aquell soroll. Finalment es va aturar al Carreró

de les Bruixes. El soroll el feia una bruixa que picava amb un martell. Es tractava d’una bruixa molt

dolenta que es volia menjar el gat

ratllat en una olla. El gat va ser capturat per la bruixa malvada. La bruixa el va agafar i el va ficar en

una gàbia. Mentre la bruixa

preparava l’olla per fer

un gran menjar, el gat es va escapar per un forat de la

gàbia i va marxar corrent. La bruixa se’n va adonar, el va començar a empaitar. El gat ratllat corrent,

corrent va arribar a casa, va trucar a la porta i el van deixar entrar. La bruixa que corria darrere seu, va

arribar a la porta de la casa, sense adonar-se que aquesta estava

tancada, es va donar un cop al cap i va caure desmaiada a terra. Els pares del Marc i la Sofia,

aprofitant que la bruixa estava a

terra estirada, la van posar dins

d’una gàbia i entre tots la van dur als Mossos d’Esquadra.

El gatet no es volia quedar sol a casa,

volia anar a l’ escola perquè el Marc i la Sofia sempre deien que allí s’ho passaven molt bé. També hi tenien

molts amics. La Sofia el va prendre cap a la classe dels esquirols i cada dia els explicava

un conte nou. Ell havia llegit molts llibres. Entre tots els nens de la classe

van decidir que es podia quedar per sempre a la biblioteca de l’escola Jaume Balmes. Allí va fer una bona

amiga: la Tortuga Xino-Xano. Tots els nens estaven molt contents de tenir-lo com a mascota i el

saludaven cada vegada que anaven a

la biblioteca a mirar contes o a llegir llibres. Vet aquí un gos i vet aquí un GAT,

aquest conte ja s’ ha acabat. Us ha agradat?.