un gat tafaner

Un Gat Tafaner LA REVISTA DE LA SECCIÓ SINDICAL UGT PARC TAULÍ

Número 1, novembre de 2012

Neix una nova revista per a tothom

que us pot interessar com

a treballadors de la Corpo-

ració.

Dedicarem bimensual-

ment una secció a la for-

mació, als esports, a la cul-

tura, als avis i als infants i

a totes aquelles coses que

considereu necessàries.

Volem que us ho passeu

bé, però que alhora no us

donin gat per llebre.

Només ens queda agrair-

vos l’estoneta que estareu

llegint-nos.

Benvinguts!

Sabadell, 9 de novembre de

2012

D’un temps ençà no parem

de rebre diàriament cente-

nars de notícies i d’altres

informacions, sovint, con-

tradictòries i alarmistes.

Costa destriar el que és o

no és cert i quin impacte

pot tenir en el nostre dia a

dia.

Dades que en d’altres

temps seria impensable co-

mentar-les en els nostres

esmorzars, tertúlies i so-

bretaules, ara les tenim a

mà de manera immediata

gràcies en part a les noves

tecnologies. Des de la

UGT del Parc Taulí volem

que sapigueu quines són i

com ens poden afectar real-

ment.

I és que a vegades, tanta

informació ens pot arribar a

saturar. En aquesta revista

volem posar una mica d’or-

dre i exposar, de forma sen-

zilla i endreçada, tot allò

EDITORIAL

P À G I N A 2 U N G A T T A F A N E R

Un Gat Tafaner

“La revista de la secció Sindical UGT del Parc Taulí”

EDITA:

Secció sindial UGT Parc Taulí de Sabadell

Edifici Santa Fe 2a. planta

Telefon: 93 723 10 10 Extensió: 22325

Equip de redacció

Editora: Dolors Porras (UGT UDIAT)

Sots-directora: Emma Mora (UGT Tauli)

Correctora: Antònia Farré (UGT Fundació)

Col·laboradors:

Salvador Rigol (UGT Taulí)

Xavi Puig (UGT Taulí)

EN AQUEST NÚMERO TROBAREU

Un Gat Tafaner


Seccions Pàgina

REFORMA, NO GRÀCIES! 4

SABIES QUE… 5

ÚLTIMA HORA 6

EL RACÓ D’INFERMERIA 8

UGT FEM ESPORT 10

OPINA...QUE NO COSTA RES 13

TAFANEJANT PER LA CORPORACIÓ 14

L’ECONOMISTA AFICIONAT 16

UN CAFÉ AMB...CARMEN DÍAZ 18

L’ADVOCAT DE CAPÇALERA 20

PROPERAMENT…”LES RIGOLADES” 21

UGT FORMACIÓ 22

RECEPTES D’EMERGÈNCIES 24

ECOLÒGIC@MENT 25

RISOTERÀPIA—L’APP DESTACADA 26


Reforma, no gràcies! 10 raons per rebutjar el Reial Decret Llei 3/2012

1. El càlcul de la indemnització en cas d’acomiadament improcedent es

rebaixa de 45 a 33 dies per any treballat, amb un límit de 24 mensuali-

tats.

2. L’empresa pot justificar l’acomiadament per causes econòmiques

malgrat no tenir pèrdues.

3. El contracte d’aprenentatge per a joves s’amplia dels 25 als 30 anys.

4. La ultraactivitat del conveni col·lectiu està limitada en un any. Si passa

aquest temps i no s’arriba a un nou acord, l’empresa pot aplicar els mí-

nims per llei.

5. S’elimina l’autorització administrativa prèvia per fer un Expedient de

Regulació d’Ocupació (ERO). L’empresa que presenti un ERO el tindrà

aprovat sense traves.

6. Es dóna potestat a les ETT (Empreses de Treball Temporal) per actuar

com a agències privades de contractació.

7. Es dóna flexibilitat a l’empresa en el que es considera mobilitat geo-

gràfica i poder traslladar els treballadors.

8. Desapareixen les CATEGORIES PROFESSIONALS, que ara passen a ser

GRUPS professionals.

9. Es dóna prioritat als convenis d’empresa i no als col.lectius.

10. Si us absenteu 20 dies durant 6 mesos amb una causa JUSTIFICADA (per

exemple, una malaltia), l’empresa us pot acomiadar de forma PROCE-

DENT (AMB una indemnització de 20 dies per any).

ENC

AR

A N

ECES

SITE

S M

ÉS R

AO

NS

?


Sabies que…

I a més...Bankia és la entitat bancària que més des-

nonaments ha fet efectius al 2012 !


Mentre tanquem l’edició d’aquest primer número, el govern estatal

continua atacant els treballadors amb mesures injustes.

La Llei 2/2012 del 29 de juny de Pressupostos Generals de l’Estat (publicat al

BOE núm. 156 del 30 de juny) estableix en la seva disposició addicional 71a.

que la jornada de treball per al sector públic no podrà ser inferior a 37,5 ho-

res setmanals (sense fer distincions entre torns de dia/nit).

Les negociacions en la mesa del conveni estan aturades perquè dos dels sin-

dicats (UGT i Metges de Catalunya) hem decidit no accedir a la proposta de la

patronal, que és de 1.668 h/anuals (incloent com a dies integrats en el calen-

dari els 3 d’assumptes propis), i exigir el compromís que no es farà fora a cap

treballador com a conseqüència de l’augment horari. També demanem que

no sigui la XHUP qui hagi de donar el primer pas, ja que a l’ICS encara no

s’han ofertat augments de jornada i no hem de ser sempre els mateixos a re-

bre.

UGT es manté ferm en les 1.625 hores anuals (1.647 hores si afegim els tres

dies d’assumptes propis). No hi ha data per a properes reunions de la mesa…

suposem que els resultats electorals del dia 25 i les poques ganes de negociar

de la patronal tenen la culpa del silenci.

Mesa conveni XHUP: Hores de treball anual


Paga extraordinària de Nadal

Com ja sabreu el famós decret 20/2012 estableix

que “com a mesura d’estalvi” els treballadors pú-

blics no percebran la paga extraordinària de Nadal.

Des d’UGT us informem que, a dia de tancament

de l’edició de la revista, les darreres informacions

de què disposem fan referència a la sol·licitud que el Departament de Salut (a

instàncies d’UGT) ha fet arribar als centres on ja s’havien fet pactes de

“reajustament”, com ara el nostre cas, on diu que no es podran aplicar els

dos descomptes.

Insistim, però en què OFICIALMENT no podrem tenir “paga extra” però si un

complement que estarà al voltant del 40% del que normalment percebim.

Baixa per Incapacitat Temporal (IT)

Hem perdut el 100% de remuneració per IT que teniem pactat per conveni

gràcies de nou als decretazos del govern.

Actualment, la nova taula de percepcions salarials en cas d’IT és la següent:

El mateix decret, però puntualitza que a

partir del dia 91 , els treballadors públics

continuaran percebent el 100% de la base

salarial en comptes de pasar al règim ha-

bitual que és del 75%.

Les informacions que l’empresa a trans-

més als treballadors contradiuen el decret ja que ens volen passar al règim ordi-

nari a partir del dia 91. Des d’UGT diem NO. Si se’ns apliquen les retallades de

sou del decret, aquest s’ha de cumplir sencer i no tornar-nos a acollir al conveni

en acabar el període dels 90 dies. Si ho fan, prendrem les mesures que calguin

per a garantir els nostres drets.

Dies de baixa Percepcions

1-3 50% del sou

4-21 75% del sou

22 al 90 100% del sou


"Les infermeres poden dirigir hospitals, una altra cosa és si

se'ls permet fer-ho"

Margaret L. McClure, que ha dirigit l'Hospital de la Universitat de Nova York, és

la degana de les infermeres nord-americanes.

Què és el que fa que un hospital sigui millor que un altre?

El lideratge. És molt important saber triar el director i saber gestionar el per-

sonal. I una de les coses que la gent no estén és que els pacients s’hospitali-

tzen perquè necessiten cures d’infermeria. Si no calguessin, després de la in-

tervenciò mèdica, marxarien.

Si la infermeria és tan important, per què no veiem infermeres dirigint hospi-

tals?

Això aquí. Jo vaig dirigir un hospital i als EUA hi ha infermeres que són directo-

res generals. Cada cop n’hi ha més.

Les infermeres també poden dirigir hospitals?

Sens dubte, la pregunta no és si poden, sinó si se’ls permet fer-ho. Als EUA te-

nim la figura de l’advanced practice nurse, que és una infermera amb formació

superior que s’encarrega d’administrar l’anestèsia. M´he quedat sorpresa de

saber que aquí no passa. I en oncologia també

són elles les que ajusten la medicació dels pa-

cients.

Aquí les infermeres reivindiquen poder prescriu-

re fàrmacs i els metges s’hi oposen.

Els metges pensen que és el seu territori i temen

pel seu lloc de feina. Però als EUA les infermeres

amb formació superior ja prescriuen i els resul-

tats són igual de bons o millors. Les infermeres

gestionaran cada cop més malalts crònics i això

requereix prescriure.

Margaret

L.McClure

“La sanitat

s’ha de pa-

gar?

Ja la pa-

guem a

través dels

impos-

tos…”

El racó d’infermeria


Quina és la tasca de la infermera?

Aglutina la feina de tota la resta de departaments i té cura dels pacients. Això inclou moni-

toritzar el pacient, estar atenta al què li passa, saber-ho interpretar i prevenir les possibles

complicacions. I aquesta feina sovint és menyspreada fins i tot per les mateixes infermeres.

La enfermera és qui més contacte té amb el pacient?

Sí. El metge passa, però ella sempre és allà i ha de tenir coneixements per saber què vol dir

un mal de cap en un pacient o en un altre. Quan la infermera entra, pot semblar que només

dóna conversa, però també està avaluant el pacient.

La imatge pública de la professió encara està este-

reotipada?

Quan dius que ets infermera, hi ha gent que només

pensa que canvies bolquers o t’ocupes de la higiene

del pacient. Però la feina és molt més.

Hi ha pocs homes en la professió.

Cada cop en tenim més. En les me-

ves classes ja són un 15% i, en ge-

neral, creix l’interès per la infer-

meria.

Aquí la salut deixarà de ser uni-

versal en restringir l’accés als sense papers. S’ha de protegir la univer-

salitat de la sanitat?

És clar. És terrible que als EUA no tinguem sanitat universal. Tenim 32

milions de ciutadans sense assegurança mèdica. Per llei estem obligats a

a atendre’ls d’urgència, però després marxen. Es curen? Alguns sí i al-

tres no.

La sanitat s’ha de pagar?

Ja la paguem a través dels impostos. No és gratis. El que hauria de ser és un dret. El que cal

retallar són proves mèdiques innecessàries.

Article publicat al web UGT Parc Taulí dua 29/6/2012. http://www.ugt.cat

“...als EUA

hi ha infer-

meres que

són direc-

tores gene-

rals. Cada

cop n’hi ha

més.”

P À G I N A 1 0 U N G A T T A F A N E R

UGT FEM ESPORT Des de la secció sindical de la UGT del Parc Tauli s’ha impulsat la recuperació de

la comissió d’esports de la Corporació Sanitària Parc Taulí amb l’objectiu d’esti-

mular i activar la participació dels treballadors en activitats relacionades amb la

promoció de la salut i el benestar. Fruit del compromís personal i de l’esforç

dels membres d’aquesta comissió, que compta amb el suport de la direcció cor-

porativa, presentem aquest projecte d’activitats que es realitzaran en espais

cedits per la Corporació.

Les activitats ofertades i que han estat molt ben rebudes pels treballadors son:

BOLLYWOOD

CHI-KUNG

PILATES

IOGA

INICIACIÓ A LA MARXA NÒRDICA

PADEL

TREKKING

PREVENCIÓ DEL MAL D’ESQUENA

Sobre un preu asequible (15 euros/mes) podreu gaudir d’aquestes activitats

sense haver de sortir de la Corporació. Els diners recaptats servirán per pagar

als instructors i per a comprar el material necessari per a les activitats.

Tota la informació al web www.ugtparctauli.cat

P Á G I N A 1 2 U N G A T T A F A N E R

CAMINADA PEL RIU RIPOLL

Activitat esportiva UGT

11 de novembre 2012


Vols opinar sobre qualsevol tema

d’actualitat laboral?

Aquí tens el teu espai.

Envia les teves opinions a

[email protected]


Rigolades

Taulí Si l’Ajuntament no es decideix a arreglar l’estat del paviment del

parc… tindrem clients a urgències de trauma

per estona!

Prou atapeït està l’aparcament de superficie com per a deixar les

màquines de les obres municipals (que, en teoria, al setembe ha-

vien de finalitzar!)

TAFANEJANT PER LA CORPORACIÓ


Cap Can Rull Segur que heu vist arreu de la Corporació els cartells recomanant no

manipular l’aire condicionat o la calefacciò per a estalviar… es veu

que al Cap Can Rull no ho tenen gaire clar… per problemes estruc-

turals (segons diuen) a les sales d’espera els usuaris literalment “es

couen” de calor… però és que a l’hivern han d’instal·lar ventiladors

per compensar les altes temperaturas de la calefacció !

Saps d’ alguna “tafaneria!?

Envie-nos-la per mail a [email protected]

La publicarem en el proper número del Gat.


L’economista aficionat

Res millor per començar a familiaritzar-nos amb el vocabulari econòmic que definir les paraules que darrerament estan presents en el nostre dia a dia.

En aquest article parlarem de l’augment de la prima de risc o de l’augment del diferen-cial del deute, termes que els nostres estimats governants empren per justificar les re-tallades que patim.

Definirem aquests enemics per saber contra què lluitem.

LA PRIMA DE RISC, QUÈ ÉS I COM FUNCIONA. És una de las grans incògnites que sor-prèn cada dia als lectors de premsa. Aquest concepte econòmic ha saltat a l’actualitat ja que la prima de risc d’Espanya es troba, avui mateix per exemple, per sobre dels 550 punts bàsics. Aquesta frase, aparentment inoqüa, comporta una càrrega econòmi-ca molt important que resulta desconeguda per a la gran majoria dels ciutadans.

La prima de risc és una MESURA AL·LEATÒRIA DEL DIFERENCIAL DEL COST DE FINA-NÇAMENT DE L’ESTAT RESPECTE ALEMANYA. Si fem una mica de memòria econòmica, els Estats Units es financien emetent deute públic, deute que genera uns interessos pels inversores que l’adquireixen. Per tant, la prima de risc, és el diferencial entre els tipus d’interès del nostre deute públic i el deute públic alemany.

PER QUÈ ES TRIA ALEMANYA PER MESURAR LA PRIMA DE RISC ESPANYOLA?

Tal com hem explicat, LA PRIMA DE RISC ÉS UN DIFERENCIAL ENTRE ELS TIPUS D’INTERÈS DE DOS PAÏSOS MESURADA EN PUNTS BÀSICS. Per exemple, si el país A paga un 2% en interessos pel seu deute públic i el país B 5,5%, la diferència entre amb-dos tipus d’interès és del 3,5%. A efectes de punts bàsics, es multiplica per 100, amb la qual cosa la prima de risc del país B serà de 350 punts bàsics respecte el país A.

En el cas de l’EURO ZONA, EL PAÍS DE REFERÈNCIA ÉS ALEMANYA, ja que es considera que és el país amb l’economia més sòlida, més gran i amb major estabilitat a tots els efectes. Per tant, qualsevol país de l’eurozona, mesurarà la seva prima de risc respecte el deute públic alemany, com a diferencial clau entre les inversions en un país molt estable i la resta.

La prima de risc… aquella gran desconeguda

Per Xavi Puig (TCAI Bloc quirúrgic UGT Parc Taulí)


Una de les solucions que sonen amb més força és l’emissió d’EUROBONS. Però aixó què és?

Els EUROBONS o BONS D’ ESTABILITAT EUROPEUS són títols teòrics de deute pú-blic, a emetre pel conjunt de tots els països de la zona euro. A l’igual que en d’al-tres bons, expressaran una certa quantitat de diners invertits a retornar pel deu-tor, a un cert ratio d’interès i en un cert temps, vençut el qual el deute haurà de ser retornat.

ELS EUROBONS HAURIAN D’ESTAR AVALATS PEL CONJUNT DE PAÏSOS QUE ELS COMPARTEIXIN, I NO PER PAÏSOS INDIVIDUALS. Suposen una de les mesures pro-posades com a solució per a la crisis del deute sobirà d’Europa, malgrat que exis-teixen opinions dispars respecte a permetre la seva existència.

En resum, si no generem confianza, aconseguim rebaixar la prima de risc i els nos-tres socis europeus no ens ajuden a sortir del forat en què estem, emetent euro-bons, tornar a la nostra estimada pesseta pot ser una realitat molt propera.

http://es.wikipedia.org/wiki/Zona_euro

http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_de_la_deuda_soberana_europea


UN CAFÉ AMB…

Carmen Díaz, directora d’infermeria de l’Hospital de Sabadell i Albada

Ara fa un any, signàvem un acord els comitès d’empresa i la direcció per intentar assolir l’equilibri pressupostari. Sembla que les mesures adoptades han donat bons fruits a nivell econòmic. Quina valoració faria dels canvis que s’han produït durant aquest any?

Com tots ja sabem, el pacte social va portar a la institució a realitzar determinades actuacions. Les decisions adoptades en aquell moment, es van prendre utilitzant criteris imprescindibles per salvaguardar la qualitat assistencial.

D’aquests aspectes, voldria destacar-ne alguns que fan referència al col·lectiu d’in-fermeria: s’ha considerat com activitat assistencial, el solapament horari per efec-tuar el canvi de torn; s’han mantingut les ràtios establertes per infermer/a pa-cient; s’ha estimat molt important, preservar les hores de formació per cada grup professional, com a eina de gestió per al manteniment i la millora de les compe-tències professionals.

Malgrat les dificultats que l’adaptació a les noves situacions hagin pogut suposar per cadascú, des d’un punt de vista global ha quedat palesa una gran maduresa professional, demostrada, dia a dia, amb la participació i la implicació de tothom.

Amb l’escenari de retallades la direcció seguirà apostant per la conciliació de vida laboral i familiar?

No hi ha dubte que la nostra institució sempre ha respectat i aplicat allò que determina la normativa vigent, en cada moment, pel que fa als aspectes de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Com es preveu l’estiu a la Corporació en relació amb les vacances i les substitucions?

En la línia encetada l’any 2011, enguany s’organitzaran les vacances procurant l’autocobertura dels llocs de treball, sem-pre que sigui possible, i assegurant la dotació establerta en cada àmbit, minimitzant al màxim les contractacions per substitució.

Per decidir les línies d’actuació sempre ens emmirallem en el que fan països com Canadà, tot i que a nivell legislatiu i de desenvolupament del col·lectiu d’infermeria estem molt lluny. Amb l’aparició dels Grau en el panorama laboral, com creu que canviarà la situació dels DUI?

Primer, voldria posar de relleu que el pas de Diplomat a Grau és una oportunitat per als infermers i infermeres.

El Grau estableix dos nivells clarament diferenciats: Grau i Postgrau. Que a la vegada s’estructuren en tres cicles: Grau, Màster i Doctorat.

Aquest canvi ens obre un camí directe al doctorat que repercutirà, a curt i llarg termini, en l’augment de professionals d’infermeria experts en la recerca.

Per tant, el Grau fa crèixer la nostra disciplina acadèmica i és un pas important en el desenvolupament del procés pro-fessional que, en definitiva, té com a objectiu la millora del servei que donem a les persones. Tanmateix, el títol de Grau en Infermeria atorga les mateixes atribucions professionals per a l’exercici de la professió que el de Diplomat en Infer-meria.

Sra. Carmen Díaz


Creu que seria necessari que tots els DUI convalidessin a Grau, com en el seu moment es va fer d’ATS a DUI?

Cal dir que, en cap cas, aquesta “retitulació” és equiparable a l’antic pas de la titulació d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) a Diplomat en Infermeria. Aquell pas va significar un canvi d’orientació molt important per obtenir el reconeixement de caràcter universitari.

L’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior, conegut com el Pla de Bolonya, fa el pas de Diplomat a Grau i això representa l’assoliment d’una categoria acadèmica universitària que no teníem amb la diplomatura.

La meva opinió és que el procés de “retitulació” per obtenir el Grau, serà convenient per a aquells professionals que vul-guin orientar la seva activitat cap a una vessant de recerca.

En aquest primer número de la revista Un Gat Tafaner, publiquem una entrevista feta a la Sra. Margaret L. McClure, que ha dirigit l’Hospital de la Universitat de Nova York. Creu que al nostre país els professionals d’infermeria estan pre-parats per assumir el repte de dirigir un hospital?

Crec que una titulació acadèmica determinada (infermeria, metge, economista...) no és el que habilita per dirigir una or-ganització hospitalària o de qualsevol altre tipus.

Els professionals poden desenvolupar unes competències orientades a la direcció i la gestió, incorporant la formació com-plementària que sigui necessària, sempre i quan aquest sigui el seu objectiu professional.

En aquest sentit, crec que ser professional d’infermeria, no ha de restar o ser inconvenient per optar a un càrrec d’alta direcció. De fet, hi ha exemples d’infermers que ocupen càrrecs dirigents de rellevància al nostre país.

Com veu el futur dels TCAI a la Corporació?

Les activitats de qualsevol professional que es dedica a l’atenció directa al pacient estan cada vegada més encaminades a unes actuacions integrades i globals, mitjançant equips multidisciplinaris, coordinats entre si per garantir l’adequada qua-litat.

En aquest cas, els TACI desenvolupen les seves accions en el marc del Pla de Cures d’Infermeria i penso que aquest és el context en el que cal seguir treballant i reforçant, si fos necessari, les seves funcions.

En alguns hospitals d’altres comunitats autònomes existeix la figura de coordinador de TCAI. Què opina de què sigui un auxiliar qui supervisi el treball dels seus homòlegs?

La figura d’una “supervisió” de TCAI trencaria, probablement, la uniformitat de criteris. Per tant, com deia en l’apartat anterior, la funció de TCAI ha d’estar integrada en l’equip de treball i les seves actuacions hauran de seguir sent coordina-des i avaluades per la o el responsable del Pla de Cures.

Què li sembla la iniciativa que promou la UGT d’una llar d’infants per als fills dels treballadors?

Sóc coneixedora d’aquesta iniciativa i comparteixo l’opinió sobre aquesta necessitat i la preocupació per l’atenció dels fills durant la jornada laboral. És una inquietud que tots hem tingut, en algun moment, al llarg de la nostra vida professional.

Més enllà de les valoracions expressades, la resolució d’aquesta qüestió sobrepassa les meves competències.

Què opina sobre la prescripció infermera?

Cal prendre com a model països on els infermerer/es porten prescrivint molts anys, com ara el Regne Unit.

Podem afirmar que estem perfectament capacitats per fer una prescripció relacionada amb el rol autònom, amb garantia de qualitat.

Només falta que sigui regulada per una ordre ministerial que doni la seguretat jurídica al col·lectiu d’infermeria.


Jubilar-se o no jubilar-se?

Per Emma Mora (Infermera i advocada, Urgències UGT Taulí)

A partir del 2013, l’edat de jubilació s’incrementarà progressivament fins als 67 anys

(a l’any 2027) i serà revisable periòdicament, depenent directament de l’esperança

de vida mitjana.

El 31 de desembre d’aquest 2012 finalitza el termini per jubilar-se amb les condicions

anteriors a la reforma del sistema de pensions (Llei 27/2011) .

Si teniu algun familiar o conegut que té l’edat per “prejubilar-se” (60-65 anys) i està

dubtant en fer-ho, us expliquem com quedarà la seva pensió abans i després d’a-

questa data.

Per començar, el període de cotització per calcular la pensió passa de 15 a 25 anys.

Un exemple senzill: actualment, amb 35 anys cotitzats i 65 anys ens jubilem amb el

100% de la base reguladora. Amb la reforma, un treballador que hagi cotitzat 35 anys

i decideixi avançar la seva edat de jubilació als 65 anys, haurà de sacrificar un 20,75%

de la seva base reguladora per jubilar-se dos anys abans. Aquesta penalització tan

elevada, fa inviable una jubilació anticipada en la majoria dels casos. És l’objectiu de

la reforma del sistema de pensions: no convertir-nos en jubilats per no gastar els di-

ners de les arques públiques.

Com exemple: Una persona de 62 anys, que hagi cotitzat 35 anys si es vol prejubilar

ARA cobraria 1.259 euros (prenet com a base reguladora 1.500 euros) i si ho fa a par-

tir de l’1 de gener de 2013: 1r. no es podrà prejubilar legalment fins als 63, i 2n. un

cop assoleixi aquesta edat rebrà una pensió de 1.028 euros (231 euros menys).

L’ADVOCAT DE CAPÇALERA


L’ADVOCAT DE CAPÇALERA

SALVADOR RIGOL

CIRURGIÀ PEDIÀTRIC

MEMBRE DEL COMITÉ

D’EMPRESA PER UGT

Perdoneu… però algú ho havia de

dir… en el proper número del Gat

tafaner:”

Les ‘Rigolades”

Tens un negoci? Publicita’t aquí!

Envia el teu banner a :

[email protected]

PU

BLI

CIT

AT


Plataforma on line de formació

UGT continua ajudant als treballadors/es a formar-se malgrat les re-tallades.

Hem començat ha llançar els cursos on line de sanitat i les inscripci-ons ja estan obertes.

Aquest cursos són per a professionals de tots els sectors sanitaris (ICS, XHUP, sanitat privada, sociosanitari i transport sanitari), atès que són cursos que organitza la mateixa UGT.

Podreu comprovar que n´hi ha per a diverses categories professio-nals sanitàries. Hem començat pels diplomats dínfermeria, tècnics en cures auxiliars dínfermeria, tècnics démergències sanitàries i au-xiliars i tècnics administratius sanitaris.

De moment en una oferta reduïda que anirem incrementant els pro-pers mesos a mesura que es formalitzin les acreditacions.

Tots els nostres cursos on line, estan acreditats pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries si són per perso-nal sanitari (DUI, TCAI, TES), o bé estan reconeguts dínterès sanitari per lÍES si estan adreçats al personal administratiu i zeladors.

El preu dels cursos ara mateix, es de 20€ per afiliats a la UGT i de 40€ per a no afiliats.

La inscripció s’ha de fer a mitjançant la pàgina web de Forum Catalu-nya. Aqui teniu el link per a formalitzar-la:

http://www.forumcatalunya.com

FORMA’T AMB UGT


VINGA, VINGA QUE S’ESGOTEN! Els diners recollits amb la loteria es destinaran a la compra del material necessari per a les activitats esportives.


Receptes d’e-mergències ENSALDA LAUREL

Ingredientes

Hojas de espinaca

Queso parmesano en lascas

Gajos de naraja

Frambuesa

Fresas

Pistachos

Semillas de sesamo

Para la vinagreta

Una cucharada de mostaza

Vinagre de módena

Sal

Zumo de medio limón

Elaboración

Mezclamos todos los ingredientes de la

ensalada y aliñamos con la vinagreta.

BLUE MOON MARTINI

Ingredientes

6 medidas de chupito de ginebra

1 medida de chupito de curaçao azul

El zumo de 1/4 de limón

Elaboración

Mezclamos los ingredientes y servimos en vaso de

Martini con hielo picado (o bien fresquito), una

rodaja de limón y azúcar en el borde de la copa.

Vols més receptes? Visita la web

http://recetasemergencias.blogspot.com.es

ENV

IA LES TEV

ES REC

EPTES A

recetasu

rgen

cias@

gm

ail.co

m

Recepta de Laura López, TCAI urgències

Recepta d’Emma Mora, DUI urgències


L’associació nord-americana

de consumidors ha publicat la

llista dels 10 aliments vege-

tals que contenen MÉS i

MENYS pesticides.

Els pesticides més frequënts

són organofosforats.

La ingesta perllogada d’a-

quests productes pot arribar a

ser perniciosa pel sistema

nerviós central.

A més a més, els aliments po-

den ser els mitjans de trans-

port d’altres gèrmens com la

Salmonella o el Clostridium bo-

lulinum.

Sabem que el consum d’ali-

ments prodecent d’agricultu-

ra ecològica és més car… per

aixó et recomanem ESBAN-

DIR amb força aigua qualse-

vol aliment abans de menjar-

nos-el.

Font: http://www.ewg.org/f o o d n e w s /

summary/

ECOLÒGIC@MENT


Calculador de dosis dels principals antipirètics pediatrics.

De WAS—World Apps Society.

Gratuïta a la AppStore de Apple.

Margart

Risoteràpia

APP DESTACADA


AFILIAT! …. SURTS GUANYANT.

un gat tafaner

Documents