Hi havia una vegada un home que tenia un gat i un ase, el noi vivia en un molí al costat d’una casa. El pare va deixar la seva fortuna en els seus fills el noi gran és va quedar el molí, el mitjà l’ase i el petit el gat, és clar, és va quedar molt trist.

El pare li va deixar un ase per llaurar el camp i el noi va estar molt content, així podria alimentar a la seva família.

El fill petit molt trist va marxar amb el gat. El gat li va dir: - no estiguis trist, ja m’inventaré alguna cosa. El noi pensava:- què faré amb aquest gat que està una mica “xiflat”? –Pobre de mi!!

Al cap d’una estona el gat li va dir:- dóna’m les teves botes i el barret i et faré un home ric. Des d’ara seràs el Marquès de Carabàs.El noi no s’ho va creure. Després de molt insistir el gat, el noi li va donar el què demanava.

El primer que va fer el gat va ser anar a caçar dos conills per regalar-los al rei. El rei va estar molt agraït i volia conèixer el Marquès de Carabàs.

Un altra dia va caçar dues perdius i les va portar al rei de part del Marquès.

El gat sabia que en aquelles contrades hi havia un gegant terrible que molestava a tota la gent i es menjava els ramats. El gat sense por va anar a veure’l .

-Hola!, m’han dit que ets molt poderós -va dir el gat.-Si que ho sóc; em puc convertir amb qualsevol animal i puc aconseguir tot el que vulgui JAJAJAJA!!!-Ara em convertiré en un lleó!! Grrrrrrrrrrr, Grrrrrrr!!

.-A veure si pots convertir-te en ratolí. El gegant tot decidit va convertir-se en ratolí.El gat amb molta gana se’l va cruspir en un tres i no res.

El carruatge del rei es passejava per aquelles terres de boscos i camps.

El gat li va dir al Marquès de Carabàs que es despullés i es fiqués a dintre la bassa. El noi es va posar a cridar:- socors,socors, que m’ofego!! Quan va passar el carruatge del rei i va veure el Marquès de Carabàs que s’ofegava,va baixar del carruatge i va dir que li donessin roba bonica, de bona marca i de colors originals.

El rei li donà la roba al gat perquè es va creure que havien robat al Marquès de Carabàs. Li va donar una roba de la millor qualitat i el gat va dir al seu amo:- vinga, posa’t aquest vestit que semblaràs un príncep.

En aquelles terres hi havia molts pagesos cavant i pastorsvigilant el seu ramat. Tothom vivia tranquil des que havia desaparegut el malvat Gegant.

El carruatge del rei va passar per allí i va preguntar a la gent del camp:-de qui són aquestes terres?Com que el gat ja havia passat per allà i els havia dit que eren del Marquès, totsVan respondre: -del Marquès de Carabàs, del Marquès de Carabàs!!!

El gat va explicar al rei que el Marquès de Carabàshavia vençut al Gegant malvat i que mai més els molestaria.El rei li va prometre una recompensa que va anar a cobrar al Banc Lluçanès.

El rei va presentar la seva filla al noi. La princesa es va enamorar només de veure’l i el rei va dir que si s’agradaven es podien casar.

El dia del casament van fer una gran festa i van convidar a tothom, això sí,El Gat amb Botes va ser el padrí d’honor i tota la vida va estar al servei del seu amo el Marquès de Carabàs, que ara s’havia convertit en príncep.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, el conte del Gat amb Botes s’ha acabat.