el franquisme (1939 59)

Tema 5: El Franquisme (1939-1975).

Primer: Fase Totalitària (1939-1959)

1. Característiques del règim.2. Els suports del règim.3. L’organització de l’estat.

3.1. Les lleis fonamentals.3.2. La democràcia orgànica.

4. Autarquia econòmica.5. Fases de l’etapa totalitària.

5.1. Segona Guerra Mundial.5.2. Etapa d’aïllament (1945-1953).5.3. Etapa del reconeixement internacional (1953-59)

6. El funcionament de la repressió.7. L’oposició a la dictadura.


• Segon: Fase Tecnocràtica i de descomposició (1959-1975)

Objectius

Tema 5: El règim franquista (1939-1975) FASE TOTALITÀRIA (1939-1959)

Segona Guerra Mundial

(1939-45)

Guerra Freda (1947-1989)

Etapa Totalitària (1939-1959) Etapa

Tecnocràtica

Etapa de

Descomposició

Aliança amb el

règims feixistes (1939-45)

Aïllament

Internacional (1946-51)

Reconeixement internacional.

Acords amb els EEUU i el vaticà (1953-75)

Característiques

del Franquisme

Actituds davant

la dictadura

Autarquia

econòmica

C

o

n

t

e

x

t

Adhesió ResistènciaPassivitat

Classes altes

i pagesia

rica i

mitjana

Classes

mitjanes i

populars

Classes

treballadores

Dictadura Totalitària.

Cabdillisme.

Antidemocràcia.

Repressió sistemàtica.

Centralisme i

uniformisme.

Integrisme catòlic.

Intervenció

de l’estat

Autosuficiència

econòmica.

Discurs patriòtic en

matèria econòmica.

Pilars

del règim

1.Exèrcit

espanyol

2.Església

espanyola

3. Movimiento

Nacional


a)Dictadura totalitària.

b)El cabdillisme.

c) El règim franquista defensava una Espanya unitària i centralista de l’estat.

d)Repressió constant i planificada contra el bàndol vençut.

e)Va instaurar una rígida censura.

f) Catolicisme integrista.

1.Les característiques del règim.


Fase totalitària (1939-1959)

a) Dictadura totalitària

1. Les característiques del règim.

L'Entrevista a Hendaia fou una trobada entreFrancisco Franco i Adolf Hitler el 23 d'octubre de1940 a l'estació de tren de la localitat francesad'Hendaia prop de la frontera amb Espanya.

La dictadura s’inspirava en els règims feixistes alemany i italià.

Totalitarisme: règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d'una nació od'un estat i que, sense admetre cap forma d'oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals enmans d'un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.

b) El cabdillisme.


La figura de Franco concentrava tots els poders en la seva persona.

Cabdill: líder carismàtic, especialmentmilitar i polític. Terme molt utilitzat aSud-Amèrica.

El 12 de febrer de 1941, Franco s'entrevistaamb Mussolini a Bordighera (Itàlia).



c) Concepció unitarista i centralista de l’Estat.


El Franquisme va fomentar l’espanyolització de tot el territori.

La idea de nació espanyola delfranquisme era exclusivista i noadmetia l’existència de cap altranacionalitat dins de l’Estat.



d) Repressió constant i planificada contra el bàndol vençut.


El Franquisme va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors.

Celebració d’una missa a la presó modelde Barcelona (1939)



Entre 1939 i 1975 el règim franquista va fer de la presó una peça clau de repressió de la ciutadania i aplicà de manera sistemàtica elcàstig i la tortura contra la disconformitat política. La mortalitat entre els presoners va ser molt alta deguda a les pèssimescondicions higièniques, a la mala alimentació i a la gran concentració de gent. Molts dels reclusos van haver de formar partdels batallons de treballadors, que eren aquells presoners que eren castigats realitzant treballs forçats com la reconstrucció de totsels danys que es van produir durant la Guerra Civil.

e) Control dels mitjans de

comunicació


Tot allò que es publicava a l’Espanya franquista havia de passar una rígida censura.



f) Integrisme catòlic


La religió catòlica fou un element clau per legitimar el règim franquista.



L'Església espanyola, que havia beneït el Movimiento com a Cruzada, va assolir una posició privilegiada dins lasocietat: no només fou finançada per l'Estat, que proclamà la religió catòlica com a única i obligatòria per atothom, sinó que va tenir un paper decisiu de repressió ideològica i de control social i de la vida pública.


Institucionals

Socials

Polítiques

Exèrcit

Església

Falange Española Tradicionalista i de las JONS

Elits polítiques

Classes mitjanes (passivitat)

Classes populars (resistència)

Coalició franquista: falangistes, carlins i

monàrquics.

Organitzacions catòliques: ACNDP, Opus Dei...

Frente de Juventudes

Sección Femenina

Sindicato Español Universitario

Central Nacional Sindicalista

2.Els suports del règim

A partir dels anys 60. Movimiento Nacional

Autors del cop d’estat.

Proclamen el caràcter de “croada” a la Guerra Civil.


Els franquistes catalans.

Industrials

Les reformes de la República.

Els franquistes catalans van ocupar llocs polítics secundaris.

2.Els suports del règim

Portada de Lavanguardia el dia del’entrada de les tropes franquistes aCatalunya. 26/01/39

El general Yagüe, cap del cos delexèrcit marroquí, el coronel Barrón iDioniso Ridruejo a la Plaça Catalunya(1939).

Joan Antoni Samaranch (1920-2010) fou undirigent esportiu, polític i empresari català. Va serpresident del Comitè Olímpic Internacional entre1980 i 2001. Afiliat a FET-JONS des de molt jove,inicià la seva carrera política a l'Ajuntament deBarcelona en ser nomenat regidor d'Esports.

Propietaris agraris

Financers

Grans comerciants

La revolució a la zona republicana

En contra

La Lliga Catalana (alguns

membres).

Alguns antics

lerrouxistes.

Visita de Franco a Reus (1940)


3.1 Les Lleis fonamentals.

Fuero del Trabajo (1938)

De clara inspiració feixista, basada amb la Carta del Lavoro italiana. Creació d’un sindicat únic que

agrupava a treballadors i empresaris.

3. Organització de l’estat.

El general Franco amb la seva esposa Carmen Polo. Fillad'una família de la classe alta, es va casar amb Franco, tot il'oposició inicial de la seva família (1923) i tingueren unaúnica filla. No sembla que exercís gaire influència en lapolítica espanyola.



Llei Constitutiva de les Corts (1942)

Establia la formació d'una assemblea unicameral, les Corts Espanyoles. Solament

tenia caràcter consultiu i d’assessorament.


La llei definia les corts com a “òrgan superiorde participació del poble espanyol en lestasques de l’estat”. Tots els seus representatseren anomenats procuradors i eren designatspel poder.



Fuero de los españoles(1945)

Volia ser una mena de constitució del règim per

tal d’aparentar una obertura que no tenia.

Eren un conjunt de drets i de deures dels espanyols.


Franco i els seus generals amb la mà alçadadurant el “desfile de la victòria”. Burgos (1939).



Llei del referèndum nacional (1945)

El cap d’estat podia sotmetre a consulta

popular algunes de les qüestions que considerés

oportunes.


Per ratificar les Lleis Fonamentals i donar una aparençade legitimació popular, el règim franquista celebrà dosreferèndums, un per a votar la Ley de Sucesión (1947) ala Jefatura del Estado i l’altre per a votar la Ley Organicadel Estado (1967)



Llei de successió (1947)

Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a

successora del franquisme.


L’any 1969, i d’acord amb el que estipulava la Llei deSuccessió, Franco va designar com a successor, amb eltítol de Príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó.



Llei de “Principios del Movimiento” (1958)

Actualitzava els principis de l’estat. Tots els

funcionaris estaven obligats a jurar els

“principios del Movimiento”.


Visita del general Franco a Barcelona (1970). Alcostat del general Franco hi ha l’alcalde Porcioles.



Ley orgánica del estado(1967).

Defineix el sistema polític espanyol com “una

democracia orgánica”.


La llei introduïa retocs en algunes lleis fonamentals,depurava el seu llenguatge de la retòrica feixista,confirmava la institució monàrquica del règim i preteniadeixar el futur “atado y bien atado”.



Esquema del llibre (ed. Vicens Vives) pàgina 311.

3.2. La democràcia orgànica.



Democràcia Orgànica

3.2. La democràcia orgànica.

El franquisme, com a règim totalitari, rebutjava obertament elsistema democràtic basat en la voluntat popular expressadamitjançant el sufragi universal. Per això, en la construcció delNuevo Estado va inspirar-se en el model corporativista del feixismeitalià, el qual organitzava la participació popular a partir de tresunitats bàsiques artificioses: la família, el municipi i el sindicat.

El nom fou una invenció del franquisme, el qual pretenia donar legitimitat democràtica al règim.


OBJECTIUS PRINCIPALS DEL

FRANQUISME EN MATÈRIA

ECONÒMICA

Política aïllament econòmic. Autosuficiència econòmica.

Substitució del lliure mercat per la intervenció

de l’estat.

Equiparar-se al discurs feixista d’Itàlia en matèria

econòmica.

Buscar un discurs patriòtic en matèria econòmica.

4. Autarquia econòmica (1939-1959)


Reglamentació del comerç exterior.

4. Autarquia econòmica (1939-1959)Àmbits d’actuació:

Reducció de les importacions.

Encariment de productes considerats vitals.


Foment de la Indústria.

4. Autarquia econòmica (1939-1959)Àmbits d’actuació:

Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (1941)

Compañía TelefónicaNacional de España (CTNE)

SEAT (1950)

ENHER (1946)

IBERIA (1943)

Instituto Nacional de Industria (1941)


Intervenció estatal en el sector primari.


Àmbits d’actuació:

L’estat va passar a regular la producció, la comercialització, el consum de la majoria de productes i els preus.

Baixada oficial de preus.

Baixada de producció.


1r. Espanya va patir un estancament econòmic molt dur. La modernització de l’economia espanyola es

va frenar.

Conseqüències



2n Els productes agrícoles estaven controlats per l’estat. Manca d’abastament d’aliments i

racionament dels productes (cartilla fins 1952).

Conseqüències



3r Existència d’un mercat negre d’aliments, matèries primeres i productes industrials.

Conseqüències


Matèries primeres

Productes industrials

Mercat il·legal


4t Greus conseqüències sociosanitàries.

Conseqüències


Esperança de vida/home 47 anys (1945)

Esperança de vida/dona 53 anys (1945)

Taxa de mortalitat 18,7 (per mil)

Taxa de mortalitat infantil 143 (per mil)


5.1. Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Entrevista Hendaia, 1940. Entrevista Bordighera, 1941.

5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59).


5.1. Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Nom donat a la División

Española de Voluntarios que

lluità al front soviètic al costat

dels alemanys des de l’octubre

del 1941 fins el 1943. Els

combatents espanyols al front

soviètic foren, en conjunt, uns

40.000 dels quals 4000 van

morir al front. A mesura que

Hitler va anar perdent la Guerra,

el règim va retirar els seus

soldats.


Durant els anys 1945-47 el règim vaquedar totalment aïllatinternacionalment. Les Nacions Unidesvan condemnar el règim. França vatancar les fronteres i fins i tot lesNacions Unides van recomanar laretirada dels ambaixadors de Madrid.

5.2. Etapa d’aïllament (1945-53).



5.3. L’Etapa del reconeixement oficial(1953-59)

Finalment l’any 1953, Francova obtenir el reconeixementinternacional amb lasignatura dels acords delsEEUU


Franco rep Eisenhower, president dels EEUU a Madrid (1959).


5.3. L’Etapa del reconeixement oficial(1953-59)


Signatura del concordat amb la Santa Seu(restabliment de la confessionalitat de l’estat iestatus de privilegi per a l’Església Catòlica).


5.3. L’Etapa del reconeixement oficial (1953-59)


Tractat entre EEUU i España (1953).


6. El funcionament de la repressió

Institucionalització

de la repressió.

Llei de Responsabilitats polítiques (1939)

Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria (1940)

Depuració de l’administració pública.

Repressió cultural


6. El funcionament de la repressió


7. L’oposició a la dictadura.

EXILI

Reorganització

Govern i corts a l’exili

Febleses i divisions

Govern de la Generalitat


7. L’oposició a la dictadura.

INTERIOR

Reconstrucció

Maquis

L’esperança perduda

Nova conflictivitat social.

el franquisme (1939 59)

Education