fiesta de chicos y grandes! les festes majors durant el franquisme (1939-1978)

5

Beca d’Investigació Local de la Vila de Cubelles 2002

Marta Blanch i Falp - Joan Pujol i Fauquer

Edita: Ajuntament de Cubelles

Primera edició: abril de 2004

Dipòsit Legal: B-22.746-2004

Disseny portada, reprografia i maquetació:

Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles

Tiratge: 300 exemplars

5

ÍNDEX

Pàg.

AGRAÏMENTS ........................................................................................... 8

INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 9

1. ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR ....................................................... 11

1.1. El franquisme i els programes de Festa Major .................................................... 13Annex fotogràfic ................................................................................................... 34Annex documental ............................................................................................... 38Notes ...................................................................................................................... 41

1.2. Els programes de Festa Major i les transformacions econòmiques i socials de Cubelles.................................................................................................................. 43- Els escrits ............................................................................................................ 43- Els anuncis .......................................................................................................... 48Annex fotogràfic ................................................................................................... 56Annex documental ............................................................................................... 61Notes ...................................................................................................................... 69

1.3. L’aspecte formal dels programes ......................................................................... 71Annex documental ............................................................................................... 72

2. ELS AJUNTAMENTS CUBELLENCS DEL FRANQUISME ............................ 83

2.1. Els ajuntaments i l’organització de la Festa Major ............................................. 85- El primer Ajuntament: la comissió gestora ...................................................... 85- La repressió: els expedients de depuració ........................................................ 85- Organització de les primeres festes majors de la postguerra ......................... 88- El primer relleu a l’Ajuntament ........................................................................ 89- L’anomenada democràcia orgànica .................................................................. 90- La Festa Major durant l’alcaldia de Joan Albet ............................................... 92- Les festes durant l’època de Josep Maria Batet ............................................... 96- Els darrers anys del franquisme a l’Ajuntament .............................................. 97Annex documental ............................................... ............................................... 101Notes ............................................... ............................................... ..................... 116

2.2. La composició dels ajuntaments .......................................................................... 119

6 7

3. LA FESTA MAJOR A CUBELLES .................................... ........................... 127

3.1. La festivitat de la Mare de Déu d’agost .............................................................. 129

3.2. Els actes religiosos ................................................................................................. 131- L’Ofici .................................................................... ............................................. 131- Els intèrprets i les composicions ........................................................................ 133- Els sermons .................................................................... .................................... 135- La missa de comunió general ............................................................................ 137- La missa de difunts .................................................................... ....................... 138- Altres misses .................................................................... .................................. 139- La novena a la Verge Maria .............................................................................. 140- El repic de campanes ......................................................................................... 142- L’exposició mariana ........................................................................................... 144- La tómbola ........................................................................................................ 145- El Centre Catequístic Parroquial de Mossèn Miquel ....................................... 148- El Centre Parroquial de Mossèn Josep ............................................................. 148Annex fotogràfic ................................................................................................... 150Annex documental ............................................................................................... 152Notes ...................................................................................................................... 155

3.3. Els actes festius ..................................................................................................... 159

3.3.1. Els actes folklòrics: ................................................................................................ 159- Les sardanes ....................................................................................................... 159- La cercavila de balls populars ........................................................................... 162- Les matinades i la diana .................................................................................... 165- L’entrada i la sortida d’ofici .............................................................................. 166- L’esbart (“bailes regionales”) ............................................................................ 168- El cant coral ........................................................................................................ 169

3.3.2. Els espectacles: ...................................................................................................... 169- Espectacles pirotècnics. El castell de foc ........................................................... 169- El teatre .............................................................................................................. 171- La sarsuela ......................................................................................................... 174- Els espectacles de varietats ............................................................................... 174- La cançó catalana .............................................................................................. 176- El cinema ............................................................................................................ 176- Els concerts ......................................................................................................... 177- Els balls ............................................................................................................... 178- Els envelats ......................................................................................................... 178- Les orquestres de Festa Major .......................................................................... 188- Les desfilades de moda ..................................................................................... 190- Les eleccions de “Miss” ..................................................................................... 190- Els festivals infantils ........................................................................................... 190Annex fotogràfic ................................................................................................... 194Annex documental ............................................................................................... 202Notes ...................................................................................................................... 215

6 7

3.4. Els actes esportius i culturals ................................................................................ 219

3.4.1. Actes esportius: ..................................................................................................... 219- Tir al plat ............................................................................................................ 219- Boxa .................................................................................................................... 221- Ciclisme ............................................................................................................... 221- Futbol ................................................................................................................. 222- Tennis de taula ................................................................................................... 226- Motociclisme ...................................................................................................... 228- Bàsquet .............................................................................................................. 228- Regates ............................................................................................................... 229- Arts marcials ....................................................................................................... 230- Handbol .............................................................................................................. 230- Escacs .................................................................................................................. 230- Cros ..................................................................................................................... 230

3.4.2. Altres activitats competitives: .............................................................................. 230- Concurs d’habilitat tractorista .......................................................................... 230- Gimcana motociclista ........................................................................................ 231- Gimcana automobilística ................................................................................... 231- Gimcana ciclista ................................................................................................. 232- Joc de ciutat ....................................................................................................... 233

3.4.3. Actes culturals ....................................................................................................... 233- Concurs de fotografia ....................................................................................... 233- Concurs de pintura ràpida ................................................................................ 235Annex fotogràfic ................................................................................................... 238Annex documental ............................................................................................... 245Notes ...................................................................................................................... 249

3.5. Les notes de l’organització ................................................................................... 251

4. CONCLUSIONS........................................................................................... 257

5. BIBLIOGRAFIA, ÍNDEX DE QUADRES I GRÀFICS, ÍNDEX DELS ANNEXOS FOTOGRÀFICS i DOCUMENTALS ............................................................. 263

8 9

AGRAÏMENTS

JOAN ALBET I MIRÓFRANCESC ANDREU I FALSETO

PEPITA BERTRAN I ROBERTDOLORS BONEL I PÉREZ

EMÍLIA CARMONA I FONTANALSJOSEP CASTELLVÍ I ALBA

ROSA MARIA ESCARDÓ I ROSELLLLUÍS FAUQUER I FERRER

CARME FERNÁNDEZ I VILLAGRASAHELENA FERRER I HERRERANÚRIA FONOLL I MALLOFRÉ

FRANCESC XAVIER FONT I VERDAGUERROSA FONTANALS I BERTRANCARME HERNÁNDEZ I ROCAJOAN IMBERNÓN I GIBERT

LLUÍS JUNCOSA I ROMAGOSAJOSEP MARIA JUNCOSA I XIFRA

MARGARITA LLEÓ I CIBIACHMOSSÈN JOAQUIM LLUÍS COROMINES

JOSEP MARCILLAS I MASSUETJOSEP MARSÉ I SOLÉ

RAÜL MUDARRA I CARMONACATALINA MURCIA I PEÑALVER

MIQUEL PADRENY I RIBASLLUÍS PINEDA I GAVALDÀMARIA OLIVA I FRANCÈSJOSEFA ORDAZ I OLIVA

CARME RIGOL I MAGDALENOFERRAN ROMEU I ROMEU

ENRIQUETA ROSELL I FONTANALSISIDRE ALBERT ROSELL I GUALMARGARIDA ROSELL I JANÉ

JOSEP SÁNCHEZ I BOSCHANTONI VILLALTA I GUZMÁN

FRANCESC XAVIER VIRELLA I TORRAS

AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE CUBELLESAJUNTAMENT DE CUBELLES

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CUBELLESCLUB MARÍTIM CUBELLES

DIARI DE VILANOVAPARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CUBELLES

SOCIETAT L’ALIANÇA

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: JOSEP ENRIC CALERO I MARTÍ,Professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’IES de l’Arboç

8 9

INTRODUCCIÓ

Aquest treball que us presentem tracta de les festes majors de Cubelles en el període comprès entre el 1939 i el 1978, des de l’acabament de la guerra civil fins a l’arribada dels primers ajuntaments democràtics. Analitzem els anys de la dictadura franquista i els primers de la transició. Posem com a data de finalització d’aquest estudi, el 1978, perquè a partir de les eleccions municipals del 79 s’obre als municipis un nou període de llibertats i un nou model de gestió, i, per tant, d’organització de la Festa Major.

A Cubelles, en aquest període de quaranta anys, es donen les transformacions econòmiques i socials més importants del passat segle. Un poble petit, d’uns 700 habitants dedicats majoritàriament a la pagesia, esdevé, com d’altres poblacions veïnes, en un centre d’atracció turística i es converteix en una vila oberta al mar, gràcies a l’interès que desperten les seves platges entre la gent vinguda de fora. Aquest fenomen, el de l’estiueig, ja es detecta en els anys de la postguerra, tot i que serà en les dècades dels 60 i 70 quan la població s’omplirà d’estiuejants, produint-se el consegüent creixement urbanístic i el primer boom de la construcció: nous habitatges, molts de segona residència, destinats a una població procedent principalment de Barcelona i el seu cinturó industrial. Aquesta situació, donarà força vida als nous negocis cubellencs, basats en el comerç, l’hosteleria i la construcció.

Pel que fa a la vida social de Cubelles, acabada la guerra, l’única societat que subsistí fou l’Aliança o el Cafè de Dalt (durant el franquisme Café Nacional). L’altra entitat existent, ca l’Armengol o el Cafè de Baix, no fou autoritzada a funcionar com a tal, i hagué d’obrir només com a bar. Per aquesta raó, l’Aliança, conjuntament amb l’Ajuntament, va tenir tot el protagonisme, durant molts anys, en l’organització de la Festa Major. Amb l’excepció del Centre Catequístic de mossèn Miquel Estruch, el qual també col·laboraria en les festes durant un temps, haurem d’esperar a principis dels anys 70 per veure com altres entitats, especialment les esportives, entren a formar part de les comissions de festes o decideixen responsabilitzar-se de l’organització d’actes concrets de la Festa Major.

L’objectiu prioritari d’aquest estudi ha estat donar a conèixer la festa i tot el que l’envolta: actes, implicació de les persones i entitats, organització i financiació ... També hem volgut situar-la en el context històric en el que es va desenvolupar i

10

descobrir les repercussions que aquest va tenir en el poble i les seves tradicions. Però, sobretot, hem intentat, amb aquest treball, contribuir a recuperar i preservar la memòria històrica de Cubelles.

La recerca ha estat exhaustiva i les principals fonts consultades han estat:

- Els Llibres d’Actes dels Plens i els de Comptes Municipals de l’Arxiu Municipal de Cubelles

- L’Arxiu Parroquial- Els programes de Festa Major- Les publicacions locals, com “La Veu de Santa Maria” i “El Cloquer”, que

amablement ens han fet arribar els col·laboradors que han acudit a la nostra sol·licitud d’informació.

- L’arxiu del “Diari Vilanova”

Però, d’aquesta tasca de recerca, el que ha esdevingut més interessant ha estat la recollida dels testimonis orals, que ens han explicat les seves vivències i els seus records. A tots ells quedem molt agraïts, i volem deixar constància que sense la seva cooperació aquest treball hagués sortit molt més minso.

Ara bé, no sempre la recollida d’informació ha estat fàcil. Així, tot i la col·laboració de L’Aliança, ens hem trobat que l’arxiu d’aquesta societat és pràcticament inexistent. En d’altres casos, hem hagut de lamentar la falta de col·laboració de persones que durant molts anys van estar al capdavant de l’Ajuntament de Cubelles.

El treball ha estat estructurat en tres grans apartats. En el primer, hem analitzat la influència de la política franquista i l’evolució econòmica i social de Cubelles, a partir dels programes de Festa Major. En el segon, hem estudiat l’organització de la Festa Major, així com l’evolució dels diferents governs municipals del franquisme, d’acord amb els llibres d’actes de les sessions municipals. I en el darrer, hem detallat tots els actes, classificats en tres grans apartats: religiosos, festius i esportius i culturals. Al final de cada capítol s’hi han inclòs uns annexos fotogràfics i documentals.

També voldríem aclarir el perquè del títol. “¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!” . És una expressió trobada en la presentació del programa de la Festa Major de l’any 1941, “organizado por la COMISIÓN DE FESTEJOS DE F.E.T. Y DE LAS J.O.N.S.”, i que acaba d’una manera molt adient per l’època: “¡Arriba España!” i “¡Viva España!”. Vol ser el reflex d’una manera de pensar i d’expressar-se.

Per acabar, creiem necessari explicar la raó per la qual hem decidit fer aquest treball. El fet d’estar vinculats a l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles des de fa set anys, i, per tant, en l’organització de la Festa Major, ens ha fet despertar un interès per conèixer-la millor, i aquesta inquietud volem fer-la extensiva a totes aquelles persones que comparteixin aquesta motivació.

MARTA BLANCH i JOAN PUJOL

11

1- ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR

13

Els Programes de Festa Major

1.1. EL FRANQUISME I ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR

“Habría que ver cuándo se ha prohibido hablar una lengua en España y con qué intensidad”, són les paraules d’una ministra de “Cultura”, Pilar del Castillo, posant en dubte la persecució i prohibició de les diferents llengües parlades a l’Estat espanyol. Però cal recordar que aquestes declaracions van estar fetes el 7 de maig de 2001 i no durant l’època franquista... Són un bon exemple d’un tipus de tarannà encara viu.

Molts historiadors han parlat de genocidi cultural, destacant-ne els intents de destrucció de la llengua catalana. Aquest genocidi és una manifestació més de la repressió de la dictadura, molt dura a Catalunya per la concepció d’estat centralista i unitari que tenia Franco, el qual considerava el nacionalisme català un perill separatista. “La Unidad de la Patria”, “España, Una y Libre” seran conceptes que revelaran la lluita contra tota diferència nacional i per implantar un nacionalisme de caire espanyolista i uniformista.

Són moltes i prou conegudes les fonts històriques reflex d’aquesta persecució cultural, però val la pena tornar a recordar-ne unes poques, ja que alguns aspectes del passat històric s’obliden fàcilment:

Des del primer moment d’ocupació militar de Catalunya es prohibeix totalment l’ús públic del català, deixant de ser la llengua cooficial. Aquesta situació és prou evident en una circular que es va fer publicar al “Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona”:

“No obstante las exhortaciones y facilidades publicadas por el excelentísimo Ayuntamiento de esta capital para que desapareciesen de los edificios públicos y privados, así como de las entidades que de cualquier modo se relacionan con el público, toda especie de inscripciones no redactadas en el idioma nacional, es patente que restan aún visibles excepciones concebibles más bien como efecto de negligencia, que de absurda rebeldía.

Pero, como dicha orden ha de ser cumplimentada, y Barcelona y su provincia han de ofrecer a sus residentes y visitantes nacionales y extranjeros el aspecto de una tierra tan íntegramente española como lo fué en los tiempos de su más gloriosa tradición, en que los Monarcas, inmortales fundadores del Imperio Español, se complacían en residir en esta urbe como en su propia sede, he dispuesto conceder un plazo que terminará el día 15 del corriente mes de Septiembre para que desaparezcan los restos que quedan de inscripciones rojo-separatistas y sean substituidas por textos correctamente redactados en el idioma nacional

... Las entidades que demostrasen, con documentación, haber intentado oportuna aunque infructuosamente, por escasez de papel, la sustitución de sus documentos y papeles impresos no redactados en el idioma nacional, podrán imprimir el reverso o páginas libres, cruzando el texto no español con la frase ¡Arriba España!, que se imprimirá en tinta roja y gruesos caracteres sin perjuicio de sustituir con toda urgencia tales impresos.

A partir del día 16 inclusive, los contraventores de esta orden pagaran de 100 a 1000 ptas. diarias, según su posición económica, participando en un 25 por 100 del importe de las multas en firme, los denunciantes de casos justificados...

Barcelona, 4 de Septiembre de 1939. Año de la Victoria.El Gobernador Civil. Wenceslao González Oliveros 1

14

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES! LES FESTES MAJORS DURANT EL FRANQUISME (1939-1978)

15

Certament, a Catalunya sols queda tolerat l’ús privat del català, quedant aquest desterrat de la vida comercial, administrativa i pública; dels centres d’ensenyament, cosa que comporta la depuració dels mestres de parla catalana i la seva substitució per mestres castellans; desaparegué de conferències, de la ràdio, de la publicitat, dels diaris, revistes, llibres i tota mena d’escrits, com és el cas dels programes de festes. També es prohibí l’ús de l’idioma o de referències a personatges o fets històrics catalans en els noms de pila i dels carrers, en la toponímia, en els establiments comercials i d’hostaleria. La mateixa situació es produí en el món de l’espectacle: teatre, cinema, actuacions en envelats..., etcètera.

“Debe señalarse también como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación de algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determinados Registros buen número de nombres, que no solamente estan expresados en Idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la Patria...

En su virtud, DISPONGO:

Art.1. En todo caso tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano”.

Ordre ministerial del 18 de maig de 1938.Tomás Domínguez Arévalo, Comte de Rodezno, Ministre de Justícia2

També l’Església, especialment la jerarquia, va acatar la nova situació d’espanyolització, quedant prohibit el català en els actes religiosos de tot tipus: misses, rosaris, novenes, catecisme, publicacions, ... Un document oficial de la Diòcesi de Barcelona així ho prova:

“A los reverendos rectores de iglesias.Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendo Rectores de iglesias, en la seguridad de que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la lengua española

El Vicario General, José M. Torrent, C. O.Barcelona, 2 de Marzo de 1939”3

Ara bé, tot i que un sector de l’Església va tenir una complicitat evident amb el règim, també cal assenyalar l’existència d’un altre sector que sumà a les activitats de suport contra la repressió. Molts capellans van deixar les parròquies per fer-hi actes diversos: assemblees, reunions de joves, activitats culturals (teatre, esbarts dansaires...), centres excursionistes (els escoltes), etc. Un bon exemple el tenim a Cubelles amb el grup catequístic de mossèn Miquel Estruch, un home del qual es destaca la voluntat de ser amic de tothom i de contribuir a suavitzar les diferències existents des de la guerra. D’aquest, Joan Imbernón ens diu4:

“En aquella època com que hi havia allò que no ens podíem reunir, mossèn Miquel va aconseguir fer aquest centre catòlic i era l’únic lloc on ho podíem fer sense que ningú no ens digués res ... mossèn Miquel tenia molta mà i la guàrdia civil no s’hi va posar mai, i això que fèiem obres molt catalanistes, amb molta força ... en comptes d’anar tombant pels carrers, el jovent ens reuníem allà dintre, i a part del teatre vam fer ballets, el coro...”

14 15


Pel que fa a l’ensenyament, molts tenim a l’abast els textos escolars de la nostra infància o la dels nostres pares, els quals ens mostren, no sols la repressió de la nostra llengua, sinó el rebuig que la diversitat cultural despertava en les autoritats del règim, les quals aplicaven una total, i sovint ridícula, censura en tot tipus de llibres i publicacions. De la primera època del franquisme podem destacar el següent text de formació política escolar, creiem que no necessita cap comentari:

- La lengua castellana será la lengua de la civilización del futuro porque el inglés y el francés, que con ella pudieran compartir esta función, son lenguas tan gastadas que van camino de una disolución completa.

- ¿Se habla en España otras lenguas más que la lengua castellana?

- Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues aparte de ésta sólo se habla vascuence, que, como lengua única, sólo se emplea en los caseríos vascos y queda reducida a funciones de dialecto por su pobreza lingüística y filológica.

- ¿Y cuáles son los dialectos principales que se hablan en España?

- Los dialectos principales que se hablan en España son cuatro: el catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallego.

Menéndez-Reigada: “Catecismo Patriòtico”-Salamanca, 19395

Així doncs, durant la postguerra el franquisme es mostra com una de les més terribles dictadures, sense els antifaços posteriors que pretenien dissimular el que no es podia amagar: un govern totalitari i autoritari, que havia estat amic de Hitler i Mussolini, que suprimiria totes les llibertats democràtiques i menysprearia els drets humans durant quasi quaranta anys: exili, execucions, tortures, empresonaments, depuracions, discriminacions, prohibicions...

El règim s’obsessiona per la “Unidad y grandeza de España”; fa constants referències a l’antic passat gloriós, l’Imperi Espanyol, els Reis Catòlics, les gestes del Cid,...; destaca els valors d’una pàtria catòlica i de costums morals cristianes, “España, Dios y Orden”, “Guerra de Liberación” i “Cruzada”...; exalta la figura de Franco: “Invicto Caudillo”, “El Caudillo, sólo responsable ante Dios y la Historia”, “¡Viva Franco! ¡Arriba España!”...; idealitza i converteix en herois els polítics morts de Falange i el Bloque Nacional, José Antonio (“El Ausente”) i Calvo Sotelo (“Protomártir”); utilitza uns simbolismes i un discurs retòric exaltat, on apareixen constantment conceptes com: Patria, nacional, español, Dios, cruzada, glorioso pasado, imperio, civilización , judeo-masónico, rojos, separatistas, etcètera.

Els anys 40 i principis dels 50 són temps de mal viure també a Cubelles. Ara bé, en un poble d’uns 700 habitants, on quotidianament tots parlaven en català, la pressió social espanyolitzadora segurament no seria tant opressiva, a diferència dels nuclis urbans més grans. La repressió de la llengua catalana es manifestà, tal i com ordenaven els decrets anteriorment citats, a nivell oficial i protocol·lari, en el canvi de noms de pila, de carrers, d’establiments comercials i hostalers, en els actes religiosos i en la redacció d’escrits públics, com els programes de Festa Major, on trobem les obsessions, consignes, tics, simbolismes i llenguatge propis del règim.

Els programes més interessants, pel que fa a la repressió cultural i ideològica, són els dels anys 1940 a 1954:

16


17

Fins 1945, Cubelles està regida per la Comissió Gestora nomenada en acabar la guerra, al cap de la qual hi ha Josep Rovirosa Guasch. Els programes d’aquest període estan escrits íntegrament en castellà. Però, a partir de 1946, i durant uns anys, apareixen algunes poesies en català. Aquest fet, coincideix amb canvis a l’ajuntament, sent nomenat alcalde Josep Marsé i Solé, fins el 1949, any que serà substituït per Joan Albet i Aviñó, alcalde de Cubelles fins el 1960.

1946 “Als peus de nostra Sobirana”, per Abdón Almirall (Document 1)

1948 “Masies” per “X.” i el “Gran Premi” per Abdó Almirall.

1949“Flors de Cubelles” per Pepeta Almirall Guasch

“Granja Catalana” per Maria de Bellmunt

1954

“Prop del Foix” per Abdón Almirall

”La casa i l’hortet” per Abdón Almirall

“Masies” (ja publicada al programa de 1948)

1-1 Poesies en català publicades en els programes de la postguerra

Ara bé, després d’haver parlat amb Josep Marsé6, pensem que l’aparició de poemes en català no té massa a veure amb el canvi d’ajuntament, que en aquells anys es produïa per decisió de les autoritats superiors: “... Llavors l’alcalde l’anomenava el governador civil. Anava a dit”. “... Llavors cessaven el que els hi semblava.” Josep Marsé també ens explicà que, en aquells temps, la salutació dels programes la feia el secretari de l’ajuntament i que mai ningú els censurava (evidentment no hi havia massa cosa que censurar):

- Sr. Marsé, a partir de 1946 trobem poesies en català. Els programes de Festa Major els revisava algú?

- No, no... No, i mira que el rector va fer moltes funcions que estaven censurades, i les havien fet...

- Es va veure obligat a castellanitzar-ho tot des de l’ajuntament?

- Home, jo sóc fill de Catalunya i sempre he parlat en català. Tot i amb això... si m’han manat una cosa...

També els anuncis s’escriuen íntegrament en castellà amb una única excepció, el programa de l’any 1948 en presenta un de “Cal Mela” redactat totalment en català, inclosa l’adreça (fins l’any 1966 no tornem a trobar-ne cap) (Document 2). El vàrem mostrar a Josep Marsé, però ens va dir que desconeixia la seva existència i, per tant, no sabem com es va incloure amb la resta de propaganda castellana i si va haver-hi intencionalitat d’algun tipus.

Les adreces i noms dels establiments d’aquests anuncis són una prova més, prou coneguda7, de l’espanyolització i exaltació del règim:

16 17


Topònims Carrers i places Establiments

Cubellas Plaza de José Antonio Calvo Sotelo Plaza del Generalísimo Calle del Medio

Café Nacional

Villanueva y Geltrú Calle General Mola Rambla del Caudillo Calle de los Caidos Plaza 18 de Julio Calle Calvo Sotelo Plaza Alcazar de Toledo General Yagüe Plaza España Plaza del Pozo

Villafranca oVillafranca del PanadésSan Pedro de RibasSan Sadurni de Noya

1-2 Adreces dels anuncis dels programes de Festa Major (1940-1978)

Pel que fa als escrits i salutacions de Festa Major d’aquests primers anys, es caracteritzen per l’ús d’un llenguatge molt retòric, carregat i exaltat, que té la “pretensió” de ser molt culte, deixant-nos, encara avui, bocabadats:

“...luego, más tarde, Terpsícore ostentará también su cetro en la honesta danza para solaz recreo de nuestra juventud...“8

Són especialment interessants, pel seu contingut ideològic de postguerra i franquisme, els de 1940 i 1941 (la Festa Major de 1939 no va tenir programa), els de 1945 a 1949 i el de l’any 1954.

Generalment centren el tema dels escrits en la descripció paisatgística de Cubelles, de les seves rodalies i dels cubellencs, als quals presenta com a bons i honrats treballadors que vetllen pels seus camps. Remarquen la importància històrica del poble, del seu passat gloriós medieval, de les seves tradicions... També hi ha referències exaltades al “Caudillo”, a la guerra, que anomenen de “Liberación”, a “la Grandeza de España” i al partit únic, “F.E.T. y de las J.O.N.S.” En són exemples:

1940: Nuestra pequeña pero riente y placentera villa costeña, con sus ubérrimos campos,... es grande por su laboriosidad y amor a las tradiciones populares...

Fiesta de antiguo y noble abolengo...

... llena de recuerdos històricos, con su castillo de siglo XIII por vigía y su acendrado fervor patriótico, ha visto realizadas en pocos años una serie de esplendidas mejoras urbanas, debidas al esfuerzo y magnificencia de denonados patricios...

... su magnífica playa, prolongación de la Playa de Oro...

... ha confeccionado la Comisión de Festejos de la F.E.T y de las J.O.N.S. un magnífico programa que Dios mediante se cumplirá...

¡Arriba los corazones! ¡Viva Franco! ¡Arriba España!

18


19

1941: ¡Fiesta Mayor de Cubellas! ¡Fiesta de chicos y grandes! ...

Días luminosos llenos de sabor local. En ellos, ... el arreglo, el decoro, el detalle cuidado que se observa en todos –vecinos y forasteros- dan una nota de color tan típica y tan tradicional, que Cubellas sonríe porque siente sus cosas añejas aún vivas y pletóricas de fuerza y al mismo tiempo contempla, esperanzada, el premio a su trabajo que, en frutos que son promesa, le ofrece cada vid, cada árbol, cada palmo de tierra...

... Despierta al pueblo de su letargo y un grupo de nuevos edificios se construye. Ese ímpetu sufre una pausa durante la guerra de la Liberación pero alcanzada la Victoria, el mismo afán se reproduce...

Cubellas, ahora ya no duerme. Los clarines de la Victoria hallaron eco en lo más profundo de sus corazones sanos; estos comprenden que su esfuerzo cotidiano es labor, es tarea, que también engrandece a España y por eso el pueblo lleno de confianza en el Caudillo y seguro de su vitalidad, se dispone a celebrar jubilosamente su Fiesta Mayor...

¡Arriba España! ¡Viva España!

1948: Los primeros rayos del sol naciente hieren intensamente. La soberbia cúpula de nuestro campanario... Todo respira belleza esta mañana. Nuestra incomparable llanura se viste de irisada perla, y el aura de la fronda vecina nos llega más pura...

Els escrits dels programes de postguerra també ens mostren la regressiva situació de la dona durant el franquisme. La II República havia legislat molt per aconseguir la igualtat dels sexes (sufragi universal, igualtat dona i home, llei del divorci, protecció a la maternitat, reconeixement dels fills nascuts fora del matrimoni, coeducació...). Però, per al nou règim, el govern republicà havia atemptat contra l’ordre i la jerarquia familiar, “se había debilitado peligrosamente”. Alberto Martín Artajo, ministre franquista, deia el 1945:

“El divorcio, el amor libre, acaba en la más vergonzosa confusión de las relaciones civiles... La deserción de la vida doméstica arrastra a la mujer al vicio y desemboca en una general relajación de costumbres.”9

La dictadura, no sols va abolir les lleis republicanes, sinó que va incapacitar jurídicament la dona, especialment la casada, la qual resta sota la protecció i autoritat del marit:

El marido debe proteger a la mujer, y ésta obedecer al marido.

Codi civil de 1968, Art. 57

Les dones casades necessitaven l’autorització del marit per a ser contractades o per adquirir o vendre béns:

“...salvo cuando se trate de cosas que por su naturaleza estén destinadas al consumo ordinario de la familia, en cuyo caso las compras hechas por la mujer serán válidas.”.

Codi civil de 1968, Art.62

18 19


De fet, la dona casada passava a dependre totalment del marit i era equiparada jurídicament als menors d’edat. Pilar Primo de Rivera afirmava10:

“Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho”.

Discurs de l’any 1943

Es defensava la família cristiana com a fonament de la societat on la dona hi tenia unes tasques pròpies. Una organització familiar que s’inspirava en les encícliques Rerum Novarum (1891) de Lleó XIII i Illius Magistri, Quadragesimo anno i Casti connubii de Pius XI. Quedava prou clar que el destí natural de les dones era la procreació, la dedicació a la llar i l’obediència al marit. La dona era apartada del món laboral, i per aquesta raó El Fuero del Trabajo (1938) establia:

“como norma programática del Nuevo Estado liberar a la mujer casada del trabajo del taller y de la fábrica “.

És aquesta la imatge que es desprèn de la lectura d’alguns textos dels programes de Festa Major:

1945: ...En este día, nuestros rudos payeses, curtidos por el sol de fuego de verano, las buenas madres cristianas, acompañando a sus tiernos hijos, nuestras pubilletas catalanas, ataviadas con sus mejores galas ...

1946: Con solícito afán el pueblo se engalana. Las jóvenes, reunidas en los acostumbrados corrillos presididos por la modista, deshilvanan, orgullosas y satisfechas, los vestidos ya terminados...

Paralelamente a esa tarea tan femenina, los hombres, animados por el empeño de tener en sus graneros los dorados cereales antes de celebrar las próximas fiestas, se apresuran a ultimar estos días la trilla de las nutridas gavillas y al atardecer recogen de las eras la cosecha del día y en sus carros y montados sobre la saquería la conducen, fatigados pero complacidos a sus casas.

En estas, sus mujeres aprestan las alcobas de forasteros para acoger en ellas los familiares ...

Ellas cuidan también de enjabelgar sus casas y un derroche de blancura renace entre los viñedos y algarrobos...

De fet, no hi haurà presència femenina en càrrecs polítics a l’ajuntament de Cubelles en tot el franquisme. Tampoc apareixerà cap dona en les comissions de festes fins l’any 1974 (Assumpció Vidal i Urpí) i 1976 (Amparo Zavala Vera)

Fotografies i dibuixos del campanar i de l’església de Santa Maria de Cubelles són habituals en els programes de la postguerra i anys posteriors. Al de 1940 se’n destaca una (Document 3) amb un peu de pàgina que al·ludeix a la desaparició de l’altar i vol recordar qui són els culpables, “los rojos”, els que van cremar l’església destruint les voltes, l’altar major, l’altar dels Sants Patrons... Aquesta fotografia correspon a l’altar barroc i l’acompanya la següent afirmació: “Iglesia parroquial destruida por los rojos” (Altar Mayor).

20


21

Diversos estudis ens descriuen aquells moments de la següent manera:

“...Hi hagué la qüestió dels fets violents que seguiren la revolta del 18 de juliol, amb l’assassinat de l’exalcalde, Narcís Bardají, i del doctor Remigi Juncà, la crema i saqueig de l’església i la persecució del capellà, mossèn Jaume Rossell, que salvà la seva vida amagant-se amb l’ajuda d’alguns cubellencs...”.11

”...Es cremaren les imatges, altars i finalment es ruixà de gasolina el bonic altar major, d’estil barroc, que presidia l’església provocant la crema de l’edifici”12

Enriqueta Rosell Fontanals13 ens explica el que va passar aquell dia (tenia 21 anys):

- Els que van cremar l’església, eren gent de fora?

- Van dir que venien de Vilanova. El capellà que hi havia tocava a missa i feia missa quan ja feia tres dies que hi havia guerra. I havent tocat a missa va passar un home gran i li va dir- mossèn Jaume és molt valent de tocar a missa, pel que se sent a dir! - I, què m’ha de passar a mi? A mi no em passarà res, i mentre pugui diré missa.

- Què tal era?

- Sant! Quan va venir a Cubelles jo tenia 8 anys! Vés si n’hi va ser d’anys a Cubelles... Després de la guerra encara va tornar, ens va casar a mi i al meu home...

- És veritat que el van haver d’amagar?

- Va acabar de dir la missa, i tanca, cap a casa seva. Amb això arriba un camió de desbaratats... Jo no vull dir males persones, uns tenien unes idees i altres unes altres, els uns mataven per un cantó i els altres per un altre...jo no voldria que en matessin cap, tothom ha de morir quan li toca.

El van seure, li van treure la sotana, i el van fer seure al mig de la plaça. Amb això va pujar el meu germà, el que després va morir a la guerra, i ens va dir: “Sobretot no us mogueu, perquè ha arribat una colla que tenen feina amb el capellà”.

Van pujar a casa del capellà, a buscar noms, per matar-los, i com que aquest capellà era més bo que el pa, no tenia ningú fitxat, no van trobar res, res, res,...

El meu cunyat, l’home de ma germana, era barber i tenia barberia a casa, i venien i es posaven bé la barbeta que portaven postissa, el bigoti, la perruca, perquè ningú no els conegués, no els van arribar a conèixer, ni per les veus ni res, i van dir que havien vingut de Vilanova. D’on havien vingut no ho sé.

Aquest dia es va posar a ploure, i el capellà estava en camisa i pantalons, i el meu germà els va preguntar als homes: - Ara es posa a ploure, que n’hem de fer d’aquest home?. Li van dir: - Porteu-lo on vulgueu. I no sé qui el va recollir d’aquí Cubelles.

Per la nit en van venir uns altres, que van ser els qui van cremar l’església. A Cubelles, pel petit que era hi havia una església molt bonica i molt rica... Tot va fer cap a la riera... van enviar a buscar l’alcalde, que era el Ramon Estalella, el pare del Salvador, perquè fes una crida per portar els carros per anar desembarassant tot el de l’església i cremar-ho...

Aquest dia l’altar ningú el va tocar, i com el vespre feia lluna, ve un camió a fer feina altra vegada a Cubelles, i la porta estava oberta i l’altar brillava amb la lluna... Van anar a buscar gasolina al carrer Major i el van cremar.

20 21


Josep Castellví també recorda algun d’aquests fets14:

- Com era Mossèn Jaume?

- Mossèn Jaume? Un tros de pa... quan van cremar l’església ell s’havia amagat. El dia que van venir el van deixar a la plaça de Santa Maria, apuntant-lo amb una pistola... mira, aquell dia el van perdonar, però després van venir a per ell. L’endemà al matí el pare el va trobar aquí on ara hi ha el passeig Vilanova, hi havia el portal de Cal Víctor, anava vestit de paisà, el Víctor el va acompanyar, i el va portar a Mas d’en Palau...

- Així és veritat que van venir dos cops?

- Sí, van venir i van dir traieu-ho tot. Van treure-ho tot, els sants..., ho van desmanegar tot. Però l’altar major, com que era barroc, pintat... van dir òstipa, desmanegar tot això, i van dir deixem-ho, i el dia que van tornar, en veure que l’altar encara hi era, hi van calar foc. I quan van arribar els nacionals van donar la culpa a l’alcalde de llavors de no posar-se al davant per impedir-ho, per sort que mossèn Jaume no va morir, i va dir que a Cubelles no en tenien cap culpa, jo en responc!

- És cert que van estar gent de fora?

- Sí, per norma hi havia els comitès en cada poble, i la feina bruta els del comitè d’aquí l’anaven a fer a un altre poble, i aquí venien uns altres.

El programa de 1955 mostra una fotografia del projecte de reconstrucció de l’Altar Major i comenta:

“Víctima nuestro templo parroquial de la horda marxista en el año 1936, saqueado y quemado, sólo quedaron las paredes laterales, terminada la Guerra de Liberación, todo el pueblo acudió al llamamiento del entonces Rector Rdo. Mossén Jaime Rosell y pronto vimos cubrir el techo y adecentar la Iglesia toda.”

L’any 1962, el programa torna a tractar el tema de la reconstrucció, però d’una manera menys exaltada (signa l’article Mn. Jordi Fort). Acompanyen l’escrit: dues fotografies ja reproduïdes anteriorment, la de l’altar barroc d’abans de l’incendi i la de les voltes destruïdes; una fotografia del presbiteri, tal i com estava en aquells moments; i el projecte de l’Altar Major

Així doncs, els programes dels anys 40 i 50 es fan sovint ressò del problema de l’església de Santa Maria, la reconstrucció d’aquesta es convertirà en un dels esdeveniments més importants de la vida dels cubellencs. Josep Marsé ens explicà en una de les entrevistes15 que l’arranjament de les voltes va estar una de les principals preocupacions del seu ajuntament i de mossèn Miquel Estruch:

- Essent vostè alcalde, va coincidir amb dos rectors, primer hi havia mossèn Jaume, i després mossèn Miquel, no?

22


23

- Si... Mossèn Miquel va treballar molt. Mossèn Jaume tenia una pega, que tenia unes amistats no gaire recomanables ... Se l’estimaven tres o quatre, i prou. Inclús jo vaig anar a buscar la clau de l’església (es refereix a la jubilació del capellà) que la va prendre cap a casa seva, a Albinyana, ell era fill d’Albinyana, perquè volíem reconstruir l’església que estava tancada i es feia la missa a la rectoria els diumenges. I és clar, primera que allò portava un perill, i segona, que no s’hi cabia, tampoc. I no me la va donar, i vam haver de convèncer un amic seu perquè ens la donés. I llavors ja hi havia mossèn Miquel. I la vam reconstruir. (Sobre la reconstrucció

de l’església sabem que el 1940, en temps de mossèn Jaume, es va organitzar una “Junta para

la reconstrucción del templo de Santa María”16 per a començar les obres, però l’empenta més

important la va donar mossèn Miquel)

- O sigui, que la reconstrucció es va començar ja amb mossèn Miquel.

- Sí.

- El difícil devia ser aconseguir els diners...

- Nosaltres (es refereix a l’ajuntament) no vam molestar la gent. Vam anar a dos o tres i els hi vam dir: - Hem de fer això.

- I s’hi van posar.

- Tu, mira: hem de fer això. I vam anar amb el tercer i ens va dir: - No us donaré cap diner, ara, quan necessiteu ciment –que llavors anava racionat -, si necessiteu ciment enviarem un camió a Barcelona i el portarem cap aquí. I l’última factura que s’hagi de pagar, m’ho dieu i ja ho pagaré jo... Un altre: primer hem de fer aquestes dues voltes, oi, que et sembla? aquesta la pago jo sencera. I l’altra la van pagar entre 4 o 5. Llavors valien 10.000 PTA, tampoc seria cap capital avui, llavors sí, però es tractava de contractistes... I bé, vam fer bastant bona campanya, vam estar molt de sort, no vam tenir negatives de cap mena, i, és clar, jo em vaig posar al costat del rector en tots els aspectes. Era un home treballador i a mi m’agrada això, que es treballi. No que es parli, que es treballi..

Aquest afany de recuperar l’església també el tenia mossèn Miquel, que organitzava any darrera any la tómbola de la que parlem en el capítol d’actes religiosos de Festa Major. Aquest capellà, en una entrevista feta l’any 199017, explicava que la reconstrucció també va estar possible gràcies a la col·laboració de tots:

“...En Romeu ens va donar una suggerència que vam posar en pràctica i que consistia a augmentar cinc o deu cèntims per quilo de patates de llavor que donava el sindicat. Quasi tothom el va pagar i també a l’estiu vam posar en marxa la tómbola...”

Acabada la 2a Guerra Mundial i, sobretot, a partir de la dècada dels 50, en el context de Guerra Freda, s’intensifica la operació de maquillatge de la dictadura, per tal d’aparentar una democratització del país i aconseguir establir relacions amb aquells països que prèviament l’havien aïllat per ser un estat feixista. El 1950, l’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic a l’Estat espanyol i, poc després, Espanya aconsegueix incorporar-se a la UNESCO (1952), signa el Concordat amb el Vaticà, (1953) i s’acosta als EEUU, amb el qual signa el tractat de Madrid (1953). Finalment passa a formar part de l’ONU (1955).

22 23


Difícilment podem observar en els programes aquesta realitat política internacional i els canvis a nivell estatal. Tot i així, cal destacar que des de 1955, la presència de la llengua catalana en els escrits de Festa Major és molt més important.

Els següents gràfics i quadres indiquen que la llengua castellana es reserva per als continguts més protocol·laris: les portades dels programes, fins el 1975 no n’hi ha una en català; les salutacions de Festa Major, totes redactades en castellà, exceptuant les de 1958 (català), 1959 (castellà i català) i les de 1975 a 1978 (bilingües); el programa d’actes, sempre en castellà; i les entrevistes amb l’alcalde Josep Ma Batet, també en castellà. En els escrits de tipus literari, descriptiu, informatiu o històric el castellà és poc habitual fins el 1973, però, curiosament, des d’aquest any fins el 1978 augmenten de manera molt notòria els textos en aquesta llengua (és l’època de Juan Fernández Gutiérrez com alcalde).

Pel que fa als anuncis, a banda del ja citat anunci de Cal Mela de 1948, sempre hi predomina el castellà i sols n’apareixen alguns en català els anys 1966 (1), 1973 (1), 1975 (1), 1976 (4), 1977 (10) i 1978 (1).

En canvi, el català és la llengua predominant en els escrits diversos de tipus no oficial i en les poesies (en castellà, sols en trobem una l’any 1977 i dues salutacions de Festa Major en vers).

Podem considerar els escrits en català com una forma activa de resistir a la política d’espanyolització del franquisme. A Cubelles cal destacar el treball de Joan Roig i Piera18, autor de la majoria dels textos escrits en la nostra llengua des del 1955 fins el 1977 i signats amb diferents pseudònims: Joan del Molí, P.GIOR, GIORNAOJ, ROCACRESPA, J. Grana, Gori Batista, Gori...

Aquests textos, tal i com veurem en l’apartat següent, són imprescindibles per al coneixement de l’evolució de Cubelles durant aquest període. Ens informen dels canvis urbanístics i econòmics, de la feina de l’ajuntament i dels projectes de l’alcaldia, dels trets tradicionals de la població i la seva economia, de la seva història, etcètera. Ara bé, Joan Roig i Piera també escrivia en castellà, d’aquests escrits, hem de destacar les entrevistes fetes a l’alcalde Josep Ma Batet, les quals signava com a Juan Grana.

Tot seguit també presentem la relació de textos i poesies publicats als programes. A banda de l’autor ja citat, Joan Roig i Piera, cal destacar les pregàries de mossèn Jordi Fort (des de 1957 a 1967, sempre escrites en català) i nombroses poesies, en les quals observem major diversitat d’autoria. Podem assenyalar els treballs del poeta Abdó Almirall i les aportacions de Francesc Capdet, Pere Font Padró i Francesc Estapé.

24


25

1-3 Presència del català i del castellà als programes de Festa Major

Alcalde Mossèn ANY ESCRITS EN CATALÀ ESCRITS EN CASTELLÀ ANUNCISJo

an A

lbet

Miq

uel

Estr

uch

1955 2 poesies 4 textos

Programa de actosSalutación2textos

45 castellà

19563 poesiesPregària3 textos

Programa de actosSalutación (¡Salve!)Agradecimientos

54 castellà

Jord

i Fo

rt

19573 poesies 2 textos

Programa de actosSalutación (¡Ave Cubellas!)1 texto

52 castellà

1958Salutació2 poesies5 textos + pregària

Programa de actosLoa a nuestro Ayuntamiento

54 castellà

1959Salutació3 poesies + pregària (poema)5 textos

Salutación (molt breu)Programa de actos

55 castellà

1960 2 poesies 4 textos + pregària

SalutaciónPrograma de actos 57 castellà

Jose

p M

a B

atet

1961Pregària1 poesia2 text+2 peus foto (generalment castellà)

SalutaciónPrograma actos3 textos+entrevista Batet

60 castellà

1962Pregària1 poesia4 textos

Salutación (poesía)Entrevista BatetPrograma actos

63 castellà

1963Pregària5 poesies1 text


63 castellà

1964Pregària1 poesia3 textos


67 castellà

1965Pregària2 poesies 2 textos

SalutaciónEntrevista Batet+1 text BatetPrograma actos

81 castellà

1966Pregària1 poesia1 text

SalutaciónEntrevista Batet Programa actos

1½ català84½ castellà

1967Pregària2 poesies 2 textos

SalutaciónEntrevista BatetPrograma actos

½ català74½ castellà

Jose

p C

amp

illo

19684 poesies 2 textos

SalutaciónEntrevista Batet (J.Grana)Programa de actos

83 castellà

1969 SalutaciónPrograma de actos 28 castellà

1970 2 textos SalutaciónPrograma actos2 textos

65 castellà

1971 1 text SalutaciónPrograma actos1 texto

65 castellà

1972 1 text SalutaciónPrograma actos 54 castellà

JosepPons

1973 1 text SalutaciónPrograma de actos2 textos

1 català53 castellà

Juan

Fer

nán

dez

19743 textos

SallutaciónPrograma actos5 textos

2 castellà

1975Salutació i portada en català1 poesia4 textos

SalutaciónPrograma actos4 textos


1976Salutació+portada ( però amb Cubellas)1 poesia4 textos

SalutaciónPrograma actos6 textos


1977

Salutació + Portada2 poesies4 textos

Salutación+Salutación alcaldePrograma actos7 textos 1 poesia


1978

SalutacióSalutació AlcaldePortada 1 text

SalutaciónSalutación AlcaldePrograma actos3 textos


24 25


1-4 Presència de la llengua catalana en els escrits dels programes

AN

Y DESCRIPTIUS/ INFORMATIUS /ENTREVISTES LITERARIS HISTÒRICS /

BIOGRÀFICS RELIGIOSOS

1955

*CHISPA - F. Capdet i J. Imbernón (creixement de Cubelles, la platja, el càmping, els estrangers...)Els Gegants - La Comissió (petició de gegants per a Cubelles.)Cubelles agrícola - J. del Molí: (conreus i aigua pantà) Cubelles i el seu ajuntament - P. GIOR (urbanisme)

*Cubellas y su parroquia,destruida por “las hordas marxistas”. Ermita de Sant Pau - A. A.(romeria)

1956

Cubelles artesana - Joan del Molí (descripció fàbrica de guants)Masies de Cubelles- GIORNAOJ*Sabemos agradecer (agraïment joventut pel camp d’esports)

Gola del Foix Miscel·làniaAbdón

Pregària

1957 *Hotel Cubellas - J. Grana

Cubelles marinera - Joan del MolíNostra Festa Major

1958

*Loa a nuestro ayuntamiento (projectes ajuntament)Per que Cubelles volia gegants - Un bon amicCubelles Cantaire - Joan del MolíProjecte Urbanístic - J. GranaEsport i cultura - Zeus Olimpo (camp d’esports i biblioteca)

Recordança. A la memòria Abdon Almirall - F. E.

Amor a Maria Mn. Jordi Fort

1959

Cubelles hospitalària- Joan del Molí. (Expansió urbana dels barris i urbanitzacions)*Gol - F. C. i J. F. (Entrevista a l’alcalde sobre camp de futbol)

Posta de Sol. A la memòria de l’amic Francesc EstapéJ. GranaMestre Torrents - J. Grana

L’AssumpcióMn. Jordi Fort

1960

III Concurs Fotogràfic de Cubelles amb motiu de la festa Major - J. RCubellas industrial (Descripció de les salines)Activitats de Festa Major - Resum de l’any

Festa Major 1960J. Grana

A Santa MariaMn. Jordi Fort

1-5 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Joan Albet (1950-1960)

26


27

AN

Y DESCRIPTIUS / INFORMATIUS /ENTREVISTES LITERARIS HISTÒRICS /

BIOGRÀFICS RELIGIOSOS

1961

*Nuestro Ayuntamiento y su ímpetu juvenil(entrevista a Batet )*Cubellas al servicio del turismo Enrique Frances (delegado comarcal de Información y turismo)*Vida cultural. Exposición fotogràfica 1961Blanca Cubelles. La d’avui i la de demà(Descripció població)

*Un recuerdo para los que se fueron (dedicat a Josep M. Albet)- J.R.

Visió històrica de CubellesRocacrespa

La Mare de Déu d’Agost Mn. Jordi Fort

1962

*En contacto con nuestro Alcalde (entrevista a Batet)

Cubelles “La Gran Cubelles” - Rocacrespa (imp. turística de la població)

Càmpings - Gori Batista

Nota històrica del castell de Cubelles Cesar Martinell

Ofrena a Sta. MariaMn. Jordi FortLa nova imatge titular de la parròquia i el seu presbiteriMn. Jordi Fort.(Història de la Reconstrucció)

1963

*Labor de nuestro magnífico ayuntamiento(entrevista Batet)*Proyección de Cubellas - Gori Batista(turisme i carreteres)*Concurso fotográfico 1962

Cubelles riallera. A Charlie Rivel - Rocacrespa

A MariaMn. Jordi Fort

1964

*Labor del magnífico ayuntamiento - J. GRANA (entrevista a Batet)Cubelles transformada – Rocacrespa(urbanisme i estrangers)*Concurso fotográfico - Flaz“Deportiva”.Un somni que’s realitat”- Finestral(camp d’esports i jocs de la parròquia)

Humor. Comentaris modernsPortal

*Gentileza - Un recuerdo a D. Carlos Arcos Cuadra, Conde de Bailén. - J.G.

Santa Maria Mn. Jordi Fort

*Visita Sr. ArzobispoF.G.J. (visita de Gregorio Modrego)

1965 *Labor del magnífico Ayuntamiento - J. Grana

(entrevista a Batet)*Elegia a Cubellas Juan Batet

Una recordança a Llorens Aviñó Socias - Gori Batista

Assumpta ets MariaMn. Jordi FortCubelles creientRocacrespa

1966 *Labor del magnífico Ayuntamiento

Juan Grana (entrevista a Batet)

Cubelles “Mariana”Rocacrespa(Exposició Mariana)Santa Maria Mn. Jordi Fort

1967

Cubelles “Vol de Rossinyols” - Rocacrespa (descripció noves urbanitzacions i barris)*Al habla con el alcalde de Cubellas Juan Grana (entrevista a Batet)Camp de deports - Gori Batista

Deu Vos Guard, MariaMn. Jordi Fort

1968

*Charla con el Sr. Alcalde - Joan Grana

Cubelles “plorosa” - Rocacrespa(pont del campanar 26-2-68)

La Verge Victoriosa Mn. Josep Campillo

1969

1970

Cubelles “Flash” - Rocacrespa (entrevistes a Jean Neama, Joan Roig i José Pons)*C.F.Cubellas - La Junta

*Homenaje a D. Antonio Armengol

Devoció a Maria L’amic de tots

1971

*CM Cubellas (fundació)Cubellas “Financera – Rocacrespa(obertura Banc Zaragozano i La Caixa)

1972 Cubelles pas a pas - Rocacrespa

(Restes antigues i urbanització)

1-6 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Maria Batet (1961-1972)

26 27


AN

Y DESCRIPTIUS / INFORMATIUS /ENTREVISTES

LITERARIS HISTÒRICS-BIOGRÀFICS RELIGIOSOS19

73

*Maravilloso y alegre payaso Ma Asunción AmatCubelles, residencial - Rocacrespa(Creixement demogràfic)*Entrevista - Miquel Altaldill (estiuejants i estrangers)

1-7 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Pons (1973)

AN

Y DESCRIPTIUS / INFORMATIUS /ENTREVISTES

LITERARISHISTÒRICS-BIOGRÀFICS

RELIGIOSOS

1974

*Regatas en Cubellas - Carlos de La Fuente*Un nuevo club ha nacido en Cubellas A. Fernández*El deporte al servicio del hombre del mañana Luís Pineda*Educación Física y Deporte - Luís Pineda

*Ventana la futuro F. Lliset Borrell

Cubelles i la fundació de Vilanova - A. VirellaConsolidació i efectivitat del Municipi Cubelles - Vilanova (Història)

La Festa Major de la Vila de Santa Maria de CubellesMn. Josep Campillo

1975

Centre Parroquial - Josep Campillo (objectius centre)*Servicios mancomunados - Miguel Azagaya*Proyecto de zona deportiva J. B. Estevan /J. Avellaneda*Apuntes sobre un Libro de Memorias Juan B. Estevan (records d’un forani de 18 anys a Cubelles)*Orientación Polideportiva - Luis Pineda

BromejantAGRIAS

Srs. Del Castell de Cubelles (Història de Cubelles, 1973)

Cubelles: el juí del moro - Rocacrespa (Llegenda)

1976

*Una biblioteca - OvidioTemàtica escolar i cultural de Cubelles SUMELLA*Tiempo, promoción deportiva y colaboración Luís Pineda*Pasado y futuro de Motor Club Cubellas -1974*Club Marítimo Cubellas*Libertad de opinión y de expresión Miguel AzagayaEls carros de Cubelles - Manuel Amat*Proyecto de Escudo de Armas para el Ayuntamiento de Cubellas

Glosa de la Festa Major de CubellesBoi Solé

Tot l’home és de Déu i la vida és de Déu Mn. Josep Campillo

1977

*Monumento de Cubelles a Pau Casals. Homenaje al primer centenario de su nacimiento P. Llorente*Las escuelas deportivas... Futuro del deporte Miguel Azagaya*Complejo polideportivo municipalSeqüència Mediterrània - Boi Solé (platja i estiueig)*Aspecto de nuestra vila - Jaime Padros (ingeniero municipal)*Club Marítimo CubellasLibertad de prensa, sin ira - Xavier Pérez Ferrer

Gola del Foix.Miscel·làniaAbdón Almirall

El garrofer grosManuel Amat

Cubelles: Rocacrespa, reconet històricRocacrespa

*Gritos de justícia Alberto Melendo

1978

*Infraestructura local - A.F*Un año de Cloquer - Xavier Pérez Ferrer*Libertad si, pero... - Albert Melendo

(*Escrits redactats en castellà)

1-8 Recull de textos dels Programes de Festa Major: època de Juan Fernández (1974-1978

28


29

1-9 Català i castellà als anuncis dels programes (1955-1978)

Any Poesies en català Poesies en castellà194019451946 Als peus de nostra Sobirana - Abdón Almirall19471948

1949 Flors de Cubelles - Pepeta Almirall GuaschGranja catalana - Maria de Bellmunt

19501953

1954 Prop del Foix - Abdón AlmirallLa casa i l’hortet - Abdón Almirall

1955 La Verge, a la vall, també...- Maria IturmendiDéu és mort?- Abdón Almirall

1956Festa Major de Cubelles- Josep Ma Farrerons TarragóLa Festa Major - F. C.El Campanar - F. E.

1957Flors a la Verge - A. A.Els gegant i cabeçuts - F. CapdetEl pollancre canadienc - F. Estapé

1958 Els rosers del meu jardí - F. E.L’arribada de l’estiu - F. Capdet

1959Amb els ocells- Joan Amorós (9 anys)Pregària a la Mare de Déu d’Agost -F.E.A La meva muller- F. E. (F. Estapé)Els somnis... Somnis són?- F. Capdet

1960 Nostra Festa Major - Jordi FortCubellas - Francapell

1961 La sardana - Joan Maragall1962 Joguina- Pere Font Padró Salutación

1963CHISPASan PonsArbres... som...Maria. Respice stellam. Voca Mariam

Salutación - La Comisión

1964 Cara i Creu - Pere Font Padró

1965 Jonenívola - Pere Font PadróMontserrat- ASPA

1966 “Recordan Cubellas”- ASPAGólgota - Pere Font Padró

1967 “Un bon recó de mon”- ASPA“Fina l’istiu” -C.A.

1968Carrers de la marina - Antoni VillaltaEls pins de la meva pàtria -ASPALes moreres de la font - Salvo MorgadesLa nostra Festa Major - Enric Almirall

196919741975 Tríptic a una vil·la bonica - Joan Vallès1976 Romanç petit però cordial - Baltasar Coll Tomàs

1977 Arbres... som - SUMELLAEls rosers del meu jardí - F. E.

Añoranza Mª Dolores Marmottan

1978

1-10 Les poesies dels programes de Festa Major

28 29


Els programes són testimoni escrit i gràfic d’alguns esdeveniments relacionats amb les jerarquies del règim, la majoria dels quals són de l’època de Josep Ma Batet:

Programa de 1964:

J.GRANA, La Labor de Nuestro Magnífico Ayuntamiento, (entrevista feta a Josep Ma Batet) destaca l’audiència amb el Governador Civil per tractar el tema del clavegueram.

Al titulat “Visita Sr. Arzobispo”, de F.G.J: s’explica la visita de l’arquebisbe Gregorio Modrego Casaus el dia 26 d’abril de 1964 per a la consagració de quatre altars. L’arquebisbe no era la primera vegada que venia, el 1953 ja havia estat a Cubelles per beneir el Centre Catequístic (era amic de mossèn Miquel). També hem trobat les fotografies d’una de les cerimònies de Confirmació que va portar a terme, essent padrins el matrimoni Marsé. (fotografia 1)

Durant la Festa Major de 1964 es va inaugurar la Clínica Rural i la plaça Juan de Salazar (avui plaça del Mar); per aquests actes es va comptar amb la presència del cònsol de Paraguai a Barcelona19. Els programes, però, no se’n fan ressò.

Programa de 1968:

J.GRANA, Charla con el Alcalde: notícia de la vinguda del “Gobernador Civil de la Província”, D. Tomás Garicano Goñi, i del “Vicepresidente de la Diputación”, Exmo. Sr. Antonio Ferrer Pi (El text va acompanyat d’una fotografia en el moment de tallar la cinta d’inauguració dels carrers):

... la población estaba volcada en el espléndido paseo Bardají. Constituía una inmensa mole humana, como soldados,..., fué un recibimiento apoteósico ...

Con su sinceridad navarra, dirigió unas sentidas palabras, pero antes con caballerosidad y galantería, saludó a las bellas damas que con su gracia y simpatía daban un colorido más a la alegría de la población con motivo de la inauguración de la pavimentación de las calles ... “habeis convertido esta población en una tacita de plata” contad con mi apoyo, me marcho emocionado.

Programa de 1972:

El alcalde José Mª Batet, pronunciando el protocolario discurso de bienvenida, con motivo de la visita efectuada a esta población por el Exmo. Sr. D. Tomás Garicano Goñi, Ministro de Gobernación, Exmo. Sr. D. Tomás Pelayo Ros, Gobernador Civil, y el Presidente de la Diputación Provincial, D. José de Muller y Abadal. És el comentari de dues fotografies d’aquesta visita: una mostra la tribuna decorada amb la bandera espanyola i amb les jerarquies, la segona correspon al moment del lliurament de plaques commemoratives. El governador va venir per inaugurar els passos subterranis de la C-246. Aquell mateix dia, també van visitar les instal·lacions del Club Marítim Cubelles. (Fotografies 2 i 3)

Programa de 1974:

Fotografia de l’Audiència amb el Generalísimo (6/3/1974): La corporación en pleno Presidida por el Sr. Alcalde, cumplimentó en el Palacio del Pardo de Madrid, a S.E. el Jefe del Estado (Document 4 i fotografia portada capítol 2).

Josep Castellví, regidor de l’ajuntament en aquella època, recorda aquella audiència de la següent manera20:

30


31

- ...Sempre t’acompanyava el governador civil, que llavors era Pelayo Ros. Però va coincidir la setmana que s’hi anava en què van matar en Puig Antich a Barcelona, i el Pelayo Ros no ens va poder acompanyar.

- Això era el març de 1974?

- El març, sí. Vam anar allà, havies d’haver enviat primer els carnets d’identitat ... i vam estar un dia, ens van venir a buscar a l’hotel uns taxis que ja eren programats per aquestes coses, i ens van acompanyar al Pardo. Vam tenir una entrevista, em sembla que li vam donar una medalla de la ciutat i ja vam sortir. L’home ja tremolava bastant.

- Faltava poc perquè morís.

- Però això (el Josep Castellví s’assenyala el cap) ho tenia bé, això sí que t’ho puc dir, perquè et puc explicar una anècdota: el senyor Pons, era molt obert, li va dir “que los niños de las escuelas de Cubellas siempre pensaban en él”. I ell: “Ah, muchas gracias, muchas gracias...” I jo ja me n’anava, ...veig que ja està, que n’hi havia d’altres que s’esperaven per audiències, entraves per una porta i sorties per l’altra, i em diu (es refereix a Franco): - “Muchacho, no te vayas que falta la foto…!”. L’home estava pendent que ens havíem de fer la fotografia...

- L’audiència tenia cap raó especial?

- Em sembla que ja estava demanada, potser ja l’havia demanada en Batet, i quan la van concedir ja no hi era...

- Va conèixer en Franco.

- Home, no deixa de ser un fet històric...

Per altra banda, a Cubelles encara es recorda la visita del Governador Civil l’any 1945, el dia de la festa de Sant Isidre, però d’ella no se’n diu res als programes de festa. Hem considerat oportú explicar alguna cosa d’aquesta diada perquè reflecteix prou bé l’època de postguerra. La informació ens la dóna l’alcalde d’aquell moment, Josep Marsé:

- ...la festa que vam fer dels carros i els cavalls, i s’hi va posar molt d’interès, i les famílies pageses s’hi van tirar amb ganes, perquè es tenia ganes de fer festes, de fer alguna cosa, i va ser l’única vegada que va venir el governador a Cubelles, el Correa

- Quin any devia ser, el començament d’estar vostè?

- Per les fotos que tinc ho veurem.

- Que va venir per alguna inauguració, per alguna cosa oficial...?

- Per la festa aquesta. Tinc una foto del dia que va venir... uns de Vilanova, tot l’ajuntament en ple...

- És que de fotos de vostè essent alcalde no n’hem vist cap, seria interessant poder treure’n alguna... No és com ara que es fan fotos de tot.

- Llavors venia el Carlitos,

- Qui era el Carlitos?

- El Carlitos tenia una botiga a Vilanova...

El fet de trobar notícies d’aquest festa al “Diari Vilanova” demostra la importància de l’esdeveniment, ja que en aquest període el setmanari informa sobre Vilanova i molt poc de la resta de la comarca (exceptuant Sitges) .

30 31


... A las ocho de la mañana, carrera ciclista a cargo del Frente de Juventudes Comarcal...

... A las 11 de la mañana, en la iglesia de Santa María de Cubellas, en reconstrucción, se celebró solemne Oficio ... En la nave central, en formación, el Frente de Juventudes. En el prebisterio se sentaron el alcalde de la población, jefe local, sargento de la guardia de costas, gestores municipales, delegados de servicio, jefe local de Villanueva...

A la doce y media, en un campo próximo a la localidad, se celebró el primer concurso de arado...

A la una, ante la tribuna levantada en la Plaza Mayor, ... se celebró un desfile de carros (de fet, la tribuna estava a la plaça de la Font) ... Fueron ocho los que desfilaron.

...Por la tarde celebráronse también diversos festejos, entre los que sobresalieron la exhibición de danzas populares a cargo de la Sección Femenina de FET y de las JONS de Villanueva y la Geltru..., obligaron a repetir las “Danses de Vilanova”.

A las siete y media de la tarde llegó a la población el Excmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia, D. Antonio de P. Correa Veglison ... Fué recibido entre gran entusiasmo, pasando seguidamente revista al Frente de Juventudes de Villanueva y la Geltru y de Cubellas, y ocupando la tribuna existente en la Plaza Mayor al objeto de proceder al reparto de premios entre los vencedores de los concursos celebrados... Estos premios consistían en copas- entre las que sobresalían las donadas por el propio gobernador...-

... El camarada Correa dirigió la palabra a los reunidos, manifestándoles la satisfacción que había sentido al comprobar el alto espíritu patriótico de Cubellas... Destacó la confianza que en los labradores tiene puesta España... y destacando que con su unidad, confianza y esfuerzo en torno al Caudillo, era seguro que España continuaría en la era de paz y prosperidad

Diario de Villanueva Año IV, 19 de mayo de 1945- Nº 169 (pàg. 1)“Actos celebrados en honor de San Isidro Labrador”

En la darrera pàgina d’aquest diari hi trobem més informació d’aquest dia a Cubelles. Es tracta d’una columna escrita per A. Ferrer Pi , Apostilla semana: ”Fiesta de San Isidro en Cubellas”

Josep Marsé recorda molt aquesta festa dels carros. Les fotografies que ens va prometre són les que mostrem a l’annex fotogràfic d’aquest apartat (4 a 9), ell mateix ens les va comentar. En una d’aquestes fotografies ens assenyala el “Frente de Juventudes” de Cubelles (segons opinió de Josep Marsé). Sobre si la fotografia correspon o no al Frente de Juventudes de Cubelles hem de dir que no ens ha quedat prou clar, però en Josep Castellví explica el següent21:

- Bé. Frente de Juventudes a Cubelles no n’hi havia hagut. A Cubelles, els més petits, al col·legi el mestre els ensenyava instrucció i el dissabte o el diumenge ens feia anar a la Rambla a fer una mica d’instrucció. I llavors, els que tenien 4 o 5 anys més que jo els van agafar obligats a anar a formar. Que amb aquests hi havia el Tonet de l’Armengol, el fill del que li van tancar el cafè per “rojo” i tot allò... el van convidar a anar i no hi va voler anar ... i el van anar a buscar, el van obligar... A Cubelles no n’hi havia de Frente de Juventudes ... Hi havia algunes dones, que no les anomenaré, i alguns de més grans que sí, que anaven amb boina a marcar, aquells sí, no us diré ...

32


33

- Hi havia el Claudio, no?

- Sí, aquest era el “jefe” de Falange...

- Va desaparèixer de Cubelles?

- No... a l’última hora el va recollir el Marsé, el tenia al magatzem... Va morir...

- Anava amb la pistola a tot arreu?

- Sí, anava amb el pistolot...

- Els que estan dalt de la tribuna, creus que els van obligar a uniformar-se?

- No! Els qui portaven correatge i camisa no els van obligar, no és el mateix que els joves que els van fer anar a desfilar, que no es van vestir mai, anaven de paisà... Aquests de la foto (es refereix al Frente de Juventudes) els devien portar de Vilanova, aquests formats devien ser del Frente de Juventudes de Vilanova. Els d’aquí no els van arribar a vestir mai.

Josep Castellví ens diu que aquesta festa va tocar fer-la a Cubelles, que cada any se sortejava. Fa referència a una anècdota d’aquell dia:

- Això és aquí davant de l’Aliança. Guardaven caixes d’ampolles de xampany per la festa i els hi van prendre.

Sabem per Josep Marsé que el governador Correa era un home molt meticulós i exigent pel que fa al ritual i protocol d’aquella època, “...els uniformes no es podien evitar”. Antonio Federico de Correa Véglisson (1904-1971), fou el militar que substituí l’any 1940 a Wenceslao Fernández Oliveros, essent nomenat governador civil i cap del Movimiento a Barcelona. Considerat un falangista de cap a peus, serà l’artífex del ritual que havia d’aplicar-se als actes públics, n’és un exemple la següent circular dirigida als ajuntaments per preparar la festa commemorativa del 26 de gener:

Cuando el Delegado Local de Ex-combatientes llegue al Delgado Local de Ex-cautivos se saludarán brazo en alto y cuadrados militarmente. Análogo saludo cambiará con el Alcalde y corporación municipal. Seguidamente el Delegado Local de Ex-combatientes entrará en el edificio municipal seguido por el Alcalde y Jefe Local del Movimiento, Delegado Local de Ex-cautivos y Delegado Local del Frente de Juventudes, saliendo los cinco al balcón principal donde (previo toqque de atención) el Delegado Local de Ex-combatientes izará las tres banderas preparadas al efecto, dando después, y, previo un segundo toque de atención, los siguientes gritos: El nombre de la localidad seguido de las palabras “Por España” (por ejemplo ¡“Hospitalet por España”Viva Franco!¡Arriba España!). En este momento se izarán en todos los edificios oficiales y dependencias del partido las banderas que hasta entonces estarán solamente preparadas. Inmediatamente, tras un toqque de atención, el Jefe Local, desde el balcón del ayuntamiento, leerá el parte oficial de guerra del Cuartel General del Generalísimo, correspondiente al día en que fué liberada la población.

“El Governador Civil Correa Véglisson” 22

Així, no és d’estranyar que l’ambient de la festa de Sant Isidre de 1945 sigui tan falangista. De fet, aquestes fotografies esdevenen una font històrica ben important i demostren que durant aquests primers anys, a tot arreu, les autoritats del règim insistien molt, tal i com ens diu Josep Marsé, en l’ús del cerimonial feixista, copiant l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini: salutació braç en alt, himnes,

32 33


desfilades, uniformes... Les fotos corresponen al maig de 1945, i els estats feixistes, als quals el dictador espanyol estava molt lligat, han perdut la guerra (Alemanya capitula el 8 de maig). Aviat s’iniciaran els canvis d’imatge per poder ser reconeguts i acceptats per la resta del món, però el 1945 encara és una data en la que aquestes manifestacions eren normals.

L’ambient ha canviat força, en quant al ritual, durant les visites de Garicano Goñi als anys 60 i 70, tot i que es conserva un protocol molt populista i el to sembla excessivament paternalista.

Els programes de l’etapa de la transició a la democràcia, a partir de 1976, no es fan ressò dels esdeveniments que està vivint la societat catalana: les manifestacions de febrer de 1976; la Marxa de la Llibertat, que també passa per Cubelles, on s’organitza una manifestació pel centre del poble reclamant l’Amnistia, la Llibertat i l’Estatut d’Autonomia ; les dues primeres diades (Sant Boi, el 1976, i Barcelona, el 1977); el referèndum de la Llei de la Reforma Política; les eleccions del 15 de juny de 1977, a Cubelles guanyades per molt poc pel PSC (5 vots de diferència amb la UCD)23; el retorn del president a l’exili, Josep Tarradellas, i la restauració de la Generalitat; la Constitució de 1978; l’Estatut d’Autonomia de 1979, etcètera.

Tampoc dediquen cap escrit a un dels fets que de nou enterboleix la convivència entre els ciutadans de Cubelles des de 1972 fins a 1979, la construcció de la Tèrmica. És evident que els programes amaguen aquesta crispació. Un dels moments més conflictiu va estar l’estiu de 1977, del qual hem trobat un document relacionat amb les festes i, possiblement, el moviment antitèrmic (Document 5). Aquest fou imprès l’any 1977 i sembla tractar-se d’un programa d’actes alternatius a la Festa Major oficial. Però ens ha sorprès molt l’amnèsia generalitzada entre les persones entrevistades: alguns creuen recordar-ho vagament, d’altres no n’havien sentit parlar mai ... Es va arribar a celebrar ?

A partir de 1976, tenim un seguit d’escrits dedicats al tema de la llibertat, però el contingut d’aquests és molt moderat i revela força pors als canvis polítics que s’estan produint. Els autors són:

- Miguel Azagaya: Libertad de opinión y expresión.

- Xavier Pérez Ferrer: Libertad de prensa, sin ira.

- Xavier Pérez Ferrer: Un año de Cloquer

- Albert Melendo: Libertad si, pero ...

De fet, en aquests programes els únics aspectes que assenyalen la fi de la Dictadura i la recuperació de les llibertats són: l’aparició de portades en català i de salutacions bilingües; el tema d’aquestes portades (1977, monument a Pau Casals i 1978, elements escultòrics del nou polisportiu amb senyera); l’augment d’anuncis catalans; els textos anteriorment citats; i el centenari del naixement de Pau Casals, el qual es commemora amb un monument escultòric fet per P. Llorente B. (artista que residia a Cubelles i autor d’altres obres a la vila). P. Llorente fa una explicació d’aquesta obra i de la personalitat de Pau Casals en el programa de 1977.

34


35

ANNEX FOTOGRÀFIC

1-1-1 Pujada de l’Església: Srs. Marsé, l’arxiprest de Vilanova, l’alcalde Josep Ma Batet, l’arquebisbe Gregorio Modrego, Mossèn Jordi i un representant de la Guàrdia Civil. Darrera

Victor Marcillas i Pere Fusté

1-1-2 9 de juliol de 1972 al Club Marítim Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. Carlos de la Fuente, Eugeni Bonel, Josep Sánchez, Joan Roig i Piera, Narcís Esperó, el ministre Garicano Goñi...24

34 35


1-1-3 9 de juliol de 1972 al Club Marítim de Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”.El ministre Garicano Goñi, Frederic Travé, l’alcalde Josep Ma Batet, Antonio Obach, Ernest Obach,

Pere Cirera, Imma Mujica, Agustin Mujica, Pere Gelabert, Teresa Closa ...

1-1-4 Pas de la bandera espanyola pel davant de la tribuna d’autoritats:el governador civil Antonio Correa, l’alcalde Josep Marsé i regidors en el moment de fer la salutació feixista.

Dret, a l’esquerra, també saludant la bandera, el Sr. Serra “Lalo”25

36


37

1-1-5 Tribuna d’autoritats davant la casa dels Alba: Ferrer Pi, el governador Correa, Josep Marsé i els regidors...

1-1-6 Tribuna d’autoritats (Plaça de la Font-“José Antonio”)

1-1-7 Membres del “Frente de Juventudes” format davant les autoritats

36 37


1-1-8 Jerarquies civils (Josep Marsé, l’alcalde, amb camisa blava i boina vermella i el Governador Civil, Antonio Correa, uniformat)

i eclesiàstiques (mossèn Jaume), parlant amb uns nens

1-1-9 Al carrer Sant Antoni, davant la casa dels Castellví abans de les reformes. En primer terme, Pere Fusté i Josep Capdet Fontanals

38


39

ANNEX DOCUMENTAL

1-1-1 Primera poesia en català publicada al programa de 1946

1-1-2 Anunci en català publicat al programa de Festa major de l’any 1948

38 39


1-1-3 Fotografia de l’antic altar barroc. Publicada al programa de 1940

1-1-4 Audiència de l’Ajuntament de Cubelles amb Franco.Comentari a la fotografia publicada al programa de 1974.

D’aquesta audiència podem veure una altra fotografiaa la portada del capítol 2

40


41

1-1-5 Programa anunciant una festa major popular l’any 1977

40 41


NOTES

1 Ferrer i Gironès, F.: La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1985. Pàg. 182

2 ídem. Pàg. 179

3 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Llarga Postguerra. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997

4 Entrevista a Joan Imbernón (10/5/2002)

5 Comas, F; serra, J.a; serra, r: Història. Barcelona: Edicions Castellnou, 1997. Pàg. 306 i 307

6 Entrevistes realitzades a Josep Marsé el 17 i 29 d’abril de 2002

7 Brotons, Xavier; Pineda, Antoni; i Vidal, Joan: Els carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles/Consell Comarcal del Garraf, 1994

8 Programa de Festa Major de 1945

9 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Llarga Postguerra. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997

10 Comas, F; serra, J.a; serra, r: Història. Edicions Castellnou, Barcelona 1997. Pàg. 362

11 Pineda, Antonio i Vidal, Joan: Història Gràfica de Cubelles (1900-1970). Ajuntament de Cubelles

12 GarCía rides, Anna i CaPdet sardà, Neus: Un pas per la Guerra (Cubelles 1936-1939). Programa de Festa Major de Cubelles 2001. Pàg. 31 (peu fotografia)

13 Entrevista feta a Enriqueta Rosell el 28 de maig de 2002

14 Entrevista feta a Josep Castellví el 5 de maig de 2002

15 Entrevistes realitzades a Josep Marsé el 17 i 29 d’abril de 2002

16 Fonoll, Núria; Pineda, Antoni i Vidal, Joan: Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles, 1900/2000). Ed. Cor l’Espiga, 2000

17 El Full de Cubelles núm. 30, gener de 1990

18 roiG i Piera, Joan: Flors i punxes. Ajuntament de Cubelles, 1984

19 Grup d’Estudis Cubellencs “Amics del Castell”: Breu cronologia de fets destacats del segle XX a Cubelles. Programa Festa Major 2000

20 Entrevista feta a Josep Castellví el 5 de maig de 2002

21 ídem.

22 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Llarga Postguerra. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. Pàg. 76

23 GruP d’estudis CuBellenCs “amiCs del Castell”. Breu cronologia de fets destacats del segle XX a Cubelles. Programa de Festa Major 2000

24 Fotografies 2 i 3 cedides pel Club Marítim Cubelles

25 El “Lalo” era el ninot que feia parlar en un programa de EAJ35 Radio Panadés de Vilanova

43


1.2. ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR I LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DE CUBELLES

L’historiador vilanoví Francesc Xavier Puig i Rovira diu: “... la informació escrita sobre Cubelles és molt escassa. Per trobar alguna opinió d’actualitat d’èpoques passades, s’ha d’acudir als programes de Festa Major...”1 És una afirmació ben encertada, ja que l’anàlisi d’aquests ens ha permès conèixer molt millor l’evolució econòmica, urbanística i social de la població. Dues han estat les fonts més importants: els escrits d’informació sobre la tasca de l’Ajuntament i els anuncis.

Els escrits

Cal destacar els redactats per ROCACRESPA, JOAN DEL MOLÍ, P. GIOR i JUAN GRANA (pseudònims de Joan Roig i Piera). D’aquests, les entrevistes a l’alcalde Josep Ma Batet esdevenen els documents més importants per a seguir les tasques fetes i els principals projectes dels ajuntaments d’aquells temps: la pavimentació i l’obertura de carrers, la xarxa de clavegueres, la neteja, les noves urbanitzacions, l’arranjament de les platges...:

L’any 1941 continuarà l’aplicació d’un projecte que transformarà la població en una vila que mira cap el mar, el nou passeig que unirà el nucli amb l’estació (inaugurat oficialment el 13 d’abril de 1932 amb el nom de passeig Pi i Margall, després Narciso Bardají)2. El programa de 1941 diu que, paral·lelament al passeig, ha començat l’estudi de la zona veïna, per a la qual s’han presentat quatre projectes, d’aquests l’Ajuntament n’ha triat un, el que reprodueix el mateix programa (Documents 1, 2 i 3). Explica de la següent manera el que suposarà el projecte:

La apertura del actual paseo Narciso Bardají, ..., fué el hito del que nace una nueva época para la historia de Cubellas. Hasta entonces encerrado el pueblo dentro sus tapias y muros parecía vivir dormido...

El trazado de la nueva Avenida señala el camino del porvenir de Cubellas. Despierta al pueblo de su letargo y un grupo de nuevos edificios se construye.

El 1955 Joan Roig i Piera (P. GIOR) escriu un article que titula, “Cubelles i el seu ajuntament”. En ell explica els projectes més immediats: el nou edifici de l’Ajuntament, l’arranjament dels carrers i l’estudi de l’allargament del Passeig Narcís Bardají fins el mar. Destaca com a fets, el passeig embellit amb arbres i amb la pavimentació pràcticament acabada fins l’estació i l’arranjament del pati de la mateixa. (Fotografies 1, 2 i 3)

El programa de 1958, ens explica la inauguració del nou ajuntament (el 14 d’agost) ; la subhasta d’obres per construir la Casa del Metge, dotada de dispensari; les negociacions per aconseguir construir l’escola de nens i nenes (edificades al davant del castell i inaugurades el 22 de desembre de 1960); i les intencions de dotar el poble d’un pla d’urbanització i projecte tècnic de la zona marítima compresa en el polígon 5.

En el mateix programa, Roig i Piera (J. GRANA) presenta el projecte de la

44


45

zona del Passeig de Mar (Document 4). L’autor demana una mica de seny constructor:

Amb el ritme agegantat que empren, les parcel·les fugen dels dits dels seus propietaris, i veurem la petita i antiga Cubelles, voltada d’una colònia de les més concorregudes...

Cal recomanar amb tot, un bon acert en els nous edificis, no palaus ni mansions sumptuoses, però sí construccions pràctiques, alegres, sense escatimar el terreny... no han d’ésser grops de vivendes, sinó edificis on s’hi pugui respirar ben ample, ben desahogat

“Cubelles Hospitalària” és l’article de Joan Roig i Piera (Joan del Molí) per al programa de 1959. El més destacat tornen a ser les ampliacions urbanístiques (Document 5): el barri de la Creu, “...projecte menat amb cura exquisida, amples carrers, espaioses places, xiroies avingudes, parcs i jardins frondosos”; el barri del Foix; els treballs a la zona marítima i al passeig de Narcís Bardají, i la urbanització del Puig de Tiula (Document 6)

*de 1950 a 1953, sense programes

1-11 La construcció als anuncis dels programes de Festa MajorGràfic comparatiu d’empreses cubellenques i d’altres llocs

L’entrevista feta a Josep Ma Batet l’any 1961, “Nuestro ayuntamiento y su ímpetu juvenil”, mostra les aspiracions de les autoritats per millorar l’aspecte i serveis de cara a potenciar l’arribada d’estiuejants i turistes estrangers, característica que anirà en augment els anys següents: crida a pintar les façanes; projectes per a un enllumenat modern; preocupació per la construcció del clavegueram i arranjament dels carrers; i compromís d’enllaçar la zona marítima amb el nucli de Cubelles:

...la pequeña carretera que Vd hace mención será una realidad, Dios mediante, para el próximo año. Hemos efectuado gestiones con los propietarios para enlazar la Pineda

44 45


y paralelo al mar cual paseo, buscar la comunicación y enlace con el camino de la Mota de Sant Pere, quedando de esa forma una circunvalación buena de ese lado. En cuanto la urbanización de frente a la Estación se ha empezado ya la continuación de la Rambla hasta el mar con el encitado de los bordillos correspondientes.

La importància del fenomen del turisme és evident en un article d’Enrique Frances (Delegado Comarcal de Información y Turismo), “Cubellas al servicio del turismo”. El tema d’aquest és la construcció de la gasolinera (Document 7), la urbanització del sector marítim i la necessitat de construir els espigons:

... esa Estación de Servicio, junto a la ruta que surcan tantos coches de matrícula extranjera. La estación les detendrá, dando ocasión a gentes rubias y larguiruchas que proceden de tierras frías del norte y centro, de morenos que vienen de África, Asia o América, de que conozcan la apacible belleza de esta tierra...

En l’article “La blanca Cubelles. La d’avui i la de demà”, es dedica a destacar l’embelliment del poble després de seguir els suggeriments de l’Ajuntament d’emblanquinar parets.

Al programa de 1962 hi trobem tres escrits del mateix to, tots ells col·laboracions de Joan Roig i Piera:

El primer és l’entrevista anual amb Josep Ma Batet, “En contacto con nuestro Alcalde”: s’aconsegueix la pavimentació i blanqueig de l’Estació; es porten a terme els tràmits per a la construcció dels espigons; i s’ha construït el càmping “Paradisso” als terrenys de la Pineda de Mar.

Precisament aquest darrer és el tema del segon, signat com Gori Batista, “Campings”, especialment interessant per les fotografies que l’acompanyen.

En el tercer, titulat “Cubelles. La gran Cubelles”, i amb uns versos de Mossèn Jacint Verdaguer a l’encapçalament, hi trobem el revestiment de la terrassa del Cafè de “L’Antonet”; “la Residència Cubelles”; “l’Hostal del Foix”; el bar “Los Arcos”; el càmping “Paradisso”; els nous xalets al barri de La Creu, a Bardají, al Foix, a la Mota de Sant Pere... De nou apareix el pseudònim Rocacrespa.

L’any 1964, quan Roig i Piera (J. Grana) entrevista l’alcalde Josep Ma Batet, les feines acabades o ja començades són: la construcció de les clavegueres, amb problemes en alguns carrers per la gran quantitat de pedra apareguda (Sant Antoni, Major i Plaça de Santa Maria); resolució temporal del problema de la recollida de la brossa; i desenvolupament de la urbanització i pavimentació dels carrers del Polígono 5. Queden per desenvolupar-se diversos projectes: l’obra de defensa de la platja, la pavimentació de tots els carrers i la instal·lació d’un enllumenat modern.

En el mateix programa de Festa Major de 1964, Joan Roig i Piera, (un altre cop amb el pseudònim Rocacrespa), fa un nou article titulat “Cubelles, transformada”, on alerta sobre el boom turístic i urbanístic dels anys 60:

S’urbanitza el pla, la muntanya, i a frec a frec de la mar... Surten casalots a tot arreu... brollen bars i dancings; aparcaments i “bungalows”; hostals i tavernes; comerços i immobiliàries; campings ...

46


47

És ben cert, alemanys, suïssos, holandesos, francesos no hi falten, com tampoc hi manquen gent de província..., i gent de ciutat...

...Vol de corbs, com a nuvolots de gropada, giravolten per l’espai....,mercaders, cuita-corrents esmicolen el terme, l’adineren i el venen a bocins...

... els pagesos esmaperduts desapareixen..., la indústria dorm encara, es perd aquella rancior característica..., aquell tipisme llegendari...

L’any 1965 continua la construcció del clavegueram, la pavimentació de carrers, la instal·lació d’una estació depuradora al costat del Foix; el passeig Marítim i el seu primer espigó (en construcció)...

Roig i Piera (J. Grana), a l’article “Labor del Magnífico Ayuntamiento. Unos momentos con nuestro Alcalde”, ho explica de la següent manera:

...Me invita (l’alcalde) a subir en su coche, este embiste la Calle Victor Balaguer, San Antonio, Paseo Vilanova, calle Cunit, Calle Vilaseca, Calle Gallifa,...montones de tierra, zanjas interminables... “Ampliación del alcantarillado”. Las calles sin pavimentar, “Urge pavimentación”,... una tranquila y alegre urbanización, nos llama la atención la casa-jardín del Sr. Pella, policromado con gran variedad de rosas, un gracioso chalet, apunte del Sr Miró y una mole de cuatro pisos parece presidir la urbanización, una lápida da nombre a la Avenida de un futuro porvenir, S.S. Juan XXIII, (elocuente y merecido homenaje a la memoria del gran Papa); orillamos un río, el seco Foix, para el coche unos minutos. “Estación depuradora”, nos señala con el dedo el Sr. Alcalde...

Montados otra vez en el coche... ¡Oh sorpresa! Calles, avenidas completamente asfaltadas, estamos en otro mundo. Allá en un extremo se levanta una gigantesca “Babel”, no muy lejos ondean unas variadas banderas..., un sencillo y ambientado bar con el romántico nombre “La Sirena”, donde la gente se estruja probanddo el ansiado refresco,..., unas letras, leemos, “Apartamentos Lasi”. Pisamos un gran paseo, “Paseo Marítimo”,..., a un centenar de metros, un brazo construído por grandes piedras avanza mar adentro, cubierto de pescadores, sostienen largas cañas de pescar; es el Espigón que se está construyendo contra el despiadado “Levante”...

El 1967 tenim dos escrits de Roig i Piera. En el primer, “Cubelles. Vol de rossinyols” (Rocacrespa), assenyala els importants canvis al sector marítim (els espigons, les platges, les vies amples...) i el creixement urbanístic del Molí de Baix i de Narcís Bardají (Fotografia 4). A més, “frec a frec dels cassalots vells de la població”, han aparegut altres urbanitzacions: la del Mont Calvari o Barri de la Creu i la de Santa Maria; més esmorteïdes, La Gaviota, Parc Cubelles, El Bassó, Mas Guineu, Camí de l’Arboç, Mota de Sant Pere, Puig de Tiula, Los Fondos, Los Angeles...; i més destacable, la urbanització de Mas Trader (Documents 8 i 9), amb la casa de pagès com a centre lúdic. De fet la xerrada amb l’alcalde d’aquest any es porta a terme el dia de la inauguració oficial de la Urbanització de Mas Trader i de la seva piscina i Bar-Restaurant (amb la presència del “Delegado Comarcal de Turismo”).

En l’altre, “Al habla con el Acalde de Cubellas” , es destaquen: com a feines acabades, la pavimentació del Sector Bardají i del Molí de Baix; com a tasques que s’estan fent, l’arranjament del camí del cementiri; i com a projectes immediats, l’ampliació del cementiri, per la qual cosa l’Ajuntament ha comprat uns terrenys, i la pavimentació del casc antic .

46 47


El 1968 es publiquen un parell d’escrits de Roig i Piera. El primer, “Charla con nuestro Alcalde”(J. Grana), recorda la inauguració de la pavimentació dels carrers del nucli antic (visita Garicano Goñi) i destaca el premi lliurat a la vila de Cubelles l’any 1966, “el Primer Premio de Embellecimiento de Pueblos de la Província” i la medalla de bronze al “Mérito Turístico”. Els projectes pendents són: l’emissari submarí, la construcció de les noves escoles i l’enllumenat de tota la població mitjançant el sistema de Mercuri.

Més crític és el segon, “Cubelles. Plorosa”, on Roig i Piera (Rocacrespa) es lamenta del fet succeït el 26 de febrer de 1968, la desaparició del pont del campanar (Fotografia 5):

... Amb l’estendard del turisme, i altres contes, ha posat a racó, el pur romanticisme. Casones velles, meloses de records han desaparegut a l’embranzida del pic... Talment sembla reviure, aquelles fuetades de la pirateria, dels rancorosos i carnívors butxins atilencs i de les llopades incendiàries sense control del 36.

... Sembla un somni, recordo aquesta data (26/2/68), espina cruent enfonsada en el cor dels cubellencs,..., un núvol de pols invadeix el poblat, seguit de un soroll esfereidor, com udol de tempesta, una remó, un aldarull de gent corre anguniosa, un regalim de llàgrimes s’escorren punyents galtes avall...

Ha cruixit un edifici, cau... sentenciat a mort un arc... com un renec espantòs, com un tret, fereix, romp, destrueix el PONT DEL CAMPANAR, la ma que simbòlicament ens allargava la Verge Assumpta...

Prou n’hi ha de pams i pams de terreny per aixecar nous edificis; vora mar, a la montaya, gairebé tot el terme està ratllat d’urbanitzacions, i de cases i palaus n’hi caben a dotzenes, a centenars; no malmeten els esforços de nostres avis, de nostres pares...

Al programa de 1971 apareix una llarga entrevista feta al president del Club Marítim Cubelles, Carlos de la Fuente, per a donar a conèixer la nova entitat, molt lligada al boom del turisme de platja. (Fotografies 6 i 7)

Per altra banda, Roig i Piera (Rocacrespa), a “Cubelles. Financera”, assenyala com a important la inauguració de diverses entitats financeres: el Banc Zaragozano (1970) i la Caixa d’Estalvis del Penedès (1971).

El 1973 Cubelles té un alcalde accidental, Josep Pons Ventura. Al programa, així com al de 1971 i 1972, ja no hi apareix la tradicional entrevista amb l’alcalde. Aquest any, Miquel Altadill entrevista diversos estiuejants, els quals coincideixen en destacar la tranquil·litat de la població, el creixement urbanístic, el problema de les olors putrefactes al riu Foix i la manca d’hotels a la platja. També qüestionen el projecte de construcció de la Tèrmica, considerant-lo perjudicial per al turisme.

Des de 1974 l’alcalde de Cubelles serà Joan Fernández. Al programa de 1975, un article de Miguel Azagaya es fa ressò de la consecució d’un servei de neteja de platja mancomunat amb l’ajuntament de Vilanova, el qual ha adquirit maquinària adient.

També en aquest programa, Juan B. Estevan Llagaría escriu “Apuntes sobre un Libro de Memorias”. És un article que ofereix un visió dels canvis soferts

48


49

per la població entre 1958 i 1975: la desaparició de la figuera del campanar, la construcció de xalets i apartaments en les antigues terres de conreu, els mosquits... I també fa referència a la Tèrmica; a l’enrenou de manifestacions, sortides tumultuoses de l’església i pintades (és un dels pocs programes on s’explica alguna cosa de la Central).

Cal destacar, al programa de 1976, un article signat per OVIDIO i titulat “Una Biblioteca”. Evidentment es refereix a la Biblioteca de Mitologia Clàssica de la casa Travé (creada l’any 1969), de la qual avui ja no en podem gaudir a Cubelles. L’article explica com era instal·lada i que hi tenia .

Els projectes escolars i culturals semblen prioritaris aquest any: ampliació de l’Escola d’E.G.B (inaugurada l’any 1970); adequació de la guarderia infantil (50 nens); i possibilitat d’obtenir una biblioteca (demanada ja en el programa de Festa Major de l’any 1958).

L’any 1977, a la “Salutación del Alcalde”, trobem definides les línies primordials de la política municipal: augment del Pressupost Municipal en un 76%; sanejament de les aigües residuals, per la qual cosa és necessari acabar les obres de la depuradora; més zones verdes i serveis...

En aquest programa també trobem la memòria per a la construcció del Polisportiu Municipal, iniciades les obres l’abril de 1977.

A l’escrit “Aspectos de nuestra Vila”, l’enginyer municipal, Jaime Padros, explica el problema de la xarxa de sanejament de les aigües residuals. Sembla un tema molt conflictiu en aquells moments, causat per un creixement excessiu de la les zones topogràficament baixes de la població. Padros diu que el projecte es desenvoluparà en dues fases. La primera implicarà la recepció de les aigües residuals en la depuradora, abans vessades directament al Foix. La segona contempla la solució als problemes del sector marítim.

Finalment, en el darrer programa analitzat en aquest treball (1978), torna a ser a la “Salutació de l’Alcalde” on trobem definida la política d’actuacions i projectes: acabament de les obres de la Depuradora, Col·lector general i Neteja del riu Foix; la construcció de noves aules escolars; l’arribada d’aigua potable a tots els domicilis; la inauguració de la Zona Social i Polisportiva; i l’enllumenat de la part alta del Barri de La Creu... Com a projectes: la instal·lació de xarxes de clavegueres en els sectors desproveïts; l’ampliació de l’Escola Charlie Rivel; la construcció d’una Guarderia infantil dotada de mètodes moderns d’ensenyança; l’asfaltat dels carrers que encara els hi cal...

Els anuncis

La publicitat constitueix una part molt important dels programes. L’anàlisi d’aquesta ens ha permès conèixer millor el desenvolupament dels diferents sectors econòmics a Cubelles, el qual és el reflex ajustat del que està succeint a la resta de l’Estat i, sobretot, a la costa catalana.

48 49


*de 1950 a 1953 sense programa

1-12 Comparació entre el nombre de pàgines dels programes i el total d’anuncis

La publicitat inclosa en els programes ha estat un mitjà de finançament de la Festa Major des dels anys 40, però no sempre la proporció d’anuncis, respecte al nombre de pàgines, ha estat la mateixa, la qual cosa s’ha de tenir en compte a l’hora de treure’n conclusions. Cal remarcar de nou, que per als anys 1950, 1951, 1952 i 1953 no disposem de programa de festes, sols d’un full informatiu dels actes festius. A la resta d’anys es manté l’equilibri, amb excepció de 1974 i 1978.

A la següent taula tenim una relació dels anuncis publicats cada any als programes de Festa Major. Els hem agrupat per sectors econòmics i hem destacat els que fan referència a negocis establerts a Cubelles. També hem assenyalat el nombre total de pàgines d’aquest programes.

50


51

PÀG AGRICULTURA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ COMERÇ/SERVEIS HOSTALERIA TOTS SECTORS

ANYTO

TAL

CU

BEL

LES

TOTA

L

CU

BEL

LES

TOTA

L

CU

BEL

LES

TOTA

L

CU

BEL

LES

TOTA

L

CU

BEL

LES

TOTA

L

CU

BEL

LES

TOTA

L

1940 12 0 0 0 0 1 1 2 11 1 1 4 13

1941 12 1 1 0 0 2 2 4 6 1 2 8 11

1942 4 0 0 0 0 2 2 5 5 1 1 8 8

1943 4 1 1 0 0 2 2 2 2 1 2 6 7

1944 6 1 0 0 0 1 1 3 8 1 1 6 10

1945 20 1 1 0 0 5 6 3 11 2 5 11 23

1946 24 0 2 0 1 5 8 1 26 2 6 8 43

1947 20 1 2 0 1 4 6 2 33 3 6 10 48

1948 20 1 3 1 1 3 3 3 35 2 4 10 46

1949 24 1 2 1 0 2 3 4 28 2 4 10 37

1950* 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1951* 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1952* 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1953* 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1954 36 2 5 0 3 5 7 8 25 2 10 17 50

1955 44 3 6 1 3 4 6 3 26 1 4 12 45

1956 48 4 8 1 4 5 8 4 28 2 6 16 54

1957 44 4 7 1 4 5 7 5 26 3 7 18 51

1958 44 4 6 1 4 4 6 6 31 3 7 18 54

1959 44 3 5 1 3 6 7 6 33 3 7 19 55

1960 44 2 4 1 2 6 8 7 35 3 7 19 56

1961 48 2 4 1 1 6 10 8 38 3 7 20 60

1962 56 2 4 1 1 6 10 10 34 4 11 23 60

1963 56 2 3 1 1 6 11 14 39 6 11 29 65

1964 60 1 2 2 2 9 13 18 39 7 10 37 66

1965 72 1 2 2 2 11 16 24 43 11 18 49 81

1966 68 1 3 2 2 13 19 27 43 14 18 57 85

1967 68 0 3 2 2 13 18 22 36 11 16 48 75

1968 68 0 3 2 2 15 19 31 46 12 14 60 84

1969 28 0 1 0 0 10 11 5 12 4 4 19 28

1970 56 1 1 1 1 15 19 26 34 11 10 54 65

1971 60 1 1 1 1 12 16 26 36 13 11 53 65

1972 44 1 1 1 1 13 13 24 28 12 10 51 53

1973 48 1 1 1 1 13 13 23 30 11 9 49 54

1974 32 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1

1975 64 0 0 1 1 13 14 38 45 21 18 73 78

1976 84 0 0 2 2 19 19 44 55 22 20 87 96

1977 92 0 0 2 2 22 25 47 60 23 18 94 105

1978 20 0 0 0 0 0 0 1 2 0 0 1 2

Total 42 82 30 48 259 330 456 989 218 285 1005 1734

*1950 – 1953, Full d’Actes de Festa Major sense anuncis.

1-13 Anuncis agrupats per sectors econòmics

50 51


Els anys 40 són els de l’autarquia econòmica. Espanya no sols es troba aïllada políticament, també ho està econòmicament, per la qual cosa sols pot optar per l’autosuficiència. Les relacions exteriors es redueixen als mínims i el país ha de produir, sense pràcticament ajuts, tot el que és més necessari per cobrir les necessitats fonamentals. Aquesta situació porta a un accentuat dirigisme de l’economia per part de l’Estat. Com a conseqüència d’això, van empitjorar les condicions de vida de la població: misèria, subalimentació, deficiències sanitàries, ressorgiment de malalties, racionament dels productes de necessitat bàsica (cartilles per comprar les quantitats indicades al preu oficial)...(Document 15). Per totes aquestes raons, podem classificar aquests anys com de retrocés econòmic, no produint-se la recuperació econòmica fins els anys 50. A la dècada dels 50 s’acaba l’aïllament internacional, iniciant-se la incorporació del país al món capitalista. La nova situació internacional (fi de l’aïllament) i l’arribada dels tecnòcrates, polítics relacionats amb l’Opus Dei, porta a una liberalització de l’economia en els darrers anys d’aquest període.

Cubelles, als anys 40 i 50, encara no ha canviat massa. Continua essent un poble petit i predominantment agrícola, amb una població entre 722 i 900 habitants. Ara bé, ja té projectes de creixement urbanístic i una petita colònia d’estiuejants. Comença a intuir-se el futur de la població.

Fins l’any 1954, el nombre d’anuncis als programes no sobrepassen els 50, molts d’ells, publicitat d’establiments vilanovins. En aquests primers anys, a Cubelles, podem destacar: els comerços, especialment de queviures; els negocis lligats al món de la construcció, els quals van en augment; i els relacionats amb el sector primari (pinsos, farines, ceps, ...). Aquest darrer sector, l’agrícola, és molt important, però se’n fa poca propaganda als programes.

Són exemples de negocis cubellencs dels anys 1940 a 1959:

Juan Adrià Viñals, contractista (1940)

Travé Hnos. “Torre Travé” (1941)

José Adrià, contractista (1941)

José Rovirosa Guasch, corredor de finques (1943)

Juan Albet, constructor (1945)

Jorge Albet Poch, constructor (1954)

Cirilo Fontanals, constructor (1957)

1-14 Empreses relacionades amb la construcció (any d’aparició de l’anunci)

52


53

Droguería y Tocinería, José Alba

Alpargatas, Juan Guasch

Vinos, Francisco Safons

Alpargatería y Novedades, Casa Llorens

Panadería de Juan Ruiz

Droguería y Comestibles Finos, José Fontanals

Novedades y Alta Fantasía, Lorenzo Aviñó

Comestibles y Licores, Casa Boringas

Panadería y Molino de Harinas, José Raventós

Panadería, José Cibiach

Pastelería, José Reventós

Barbería, J. Fontanals

Tienda, Enriqueta de José Escardó (Típica butifarra)

Panadería, Rosita Urgell

Tocinería y comestibles, Balbina Armengol

Pescadería, Antonio Amat

Mercería, Perfumería y Novedades, Marina Aviñó

Alpargatería y Mercería, María Aviñó

Mercería, Perfumería y Novedades, Pepita Ibern

Peluquería y Barbería, Pedro Capdet

1-15 Comerços i serveis cubellencs

Els establiments hostalers de Cubelles sempre són els mateixos: des de 1940, “El Café Nacional” (alguns anys també anunciat com a “Café La Alianza” o “Café Nacional de Pablo Aviñó”) (Document 10); el “Bar o Café del Armengol” (des de 1945) (Document 11); i “El Hotel Cubellas”, el primer establiment d’aquest tipus, (apareix des de 1957). (Document 12 i fotografia 8)

En el següent gràfic podem observar l’evolució dels sectors econòmics. Cal assenyalar, des de 1960, un destacat creixement del comerç i serveis, així com de la construcció i establiments hostalers (snaks-bars, dancings, gelateries,...). Cubelles creix al ritme que ho fan les poblacions veïnes, la causa directa és el turisme estranger i interior, als quals els escrits dels programes fan referència.

1-16 Evolució dels Sectors Econòmics a Cubelles (segons recompte dels programes)

52 53


El segon període del gràfic, entre 1960 i 1978, comença amb el Plan de Estabilización, decret-llei elaborat pels tecnòcrates el 1959, i continua amb l’aprovació de “los Planes de Desarrollo” (el primer l’any 1964). Com a conseqüència d’aquests es produeix el que s’ha anomenat el “Miracle Econòmic” i el “Desarrollisme”. Es caracteritza per la industrialització creixent; l’arribada dels emigrants a les zones industrials; el desenvolupament de la construcció, conseqüència de la falta d’habitatges per als emigrants i del boom del turisme nacional i internacional; i l’equilibri de la balança de pagaments, aconseguit mitjançant l’entrada de divises procedents del turisme, dels emigrants que viuen fora del país i de les inversions de capitals estrangers (mà d’obra més barata, impostos més baixos,...).

En aquest estudi, correspon destacar el turisme per la importància que té a les zones de la costa catalana. Com ja hem explicat, les aportacions en divises d’aquest van estar essencials per al desenvolupament dels plans econòmics del govern.

1-17 Ingressos de divises, en milions de dolars, entre 1950 I 1979 (Font: Bielza de Ory, Vicente)3

El nivell de vida de la societat anirà millorant i aquesta es veurà cada cop més bolcada a un consumisme més generalitzat, així com a importants canvis de costums. En són exemple les noves comoditats a la llar, les quals també són objecte de propaganda als programes cubellencs: la compra dels electrodomèstics (neveres, cuines de gas, rentadores, televisors...); l’ús del cotxe, que permetrà noves formes d’oci, afavorint els desplaçaments de les famílies els caps de setmana i els estius i l’aparició de les segones residències fora de les ciutats... Cubelles, a partir de 1960, viu les transformacions urbanístiques i econòmiques més importants del segle XX, la qual cosa queda prou reflectida en el gràfic núm. 3 (Evolució dels Sectors Econòmics a Cubelles). La vila creix pensant en el turisme d’estiu i abandona, poc a poc, l’activitat rural, per aquesta raó augmenten el comerç, els establiments hostalers i els negocis de la construcció (tema del que ja n’hem parlat anteriorment). (Fotografia 9 i 10)

54


55

1-18 Gràfic comparatiu entre els negocis d’hosteleria de Cubelles anunciats als programes i les

empreses hostaleres d’altres llocs

Des de finals dels anys 50, amb “l’Hotel Cubellas”, els anuncis d’hostaleria cubellencs van en augment i acaben sent majoritaris, respecte als de Vilanova, tal i com podem observar en el gràfic 1-18. És el reflex del creixement econòmic ja explicat.

En el llistat del quadre 1-19 trobem els noms dels principals establiments hostalers de Cubelles i l’any en què són anunciats per primer cop. Evidentment, la gran majoria s’obren durant l’època del “Desarrollisme” (Fotografies 8 i 10).

La fundació del Club Marítim Cubelles proposada a l’ajuntament el 1970 (Documents 16 i 17)4, és un nou element que ens confirma la importància que va anar adquirint l’economia basada en el turisme de platja i el consegüent augment de la població estiuejant a Cubelles. Als annexos, podem veure diverses fotografies (6 i 7) de les activitats desenvolupades per aquesta entitat, integrada fonamentalment per famílies d’estiuejants.

54 55


Café Nacional (de Pablo Aviñó o Alianza) (1940)

Café o bar del Armengol (o de Antonio Armengol) (1945)

Hotel Cubellas (1957)

Snack-Bar (dancing/gran baile moderno) Los Arcos (1960)

Estación Servicio Cubellas (bar annexo) (1961)

Hostal del Foix (1962)

Bar-Dancing El Patio Andaluz (baile todos los días) (1963)

Apartamentos Bon-Mar (1963)

Bar C/ Colón nº 4 (Pepe Club) (1964), Snack-Bar Pepe Club (1965)

Bar Bon-Mar (1965)

Bar La Sirena (1965)

Snack-Bar Grecos (1965)

Apartamentos i Snack-Bar LASI (1965)

Snack-Bar El Santo (1966)

Salón Musical Caballo Negro (1966)

Bar Restaurante/Hostal Solimar (1967)

Helados La Jijonenca (1968)

Bar Recasens (1968)

Restaurant Nautic (1969)

Hotel Prat (1970)

Bar Sofi (1970)

Cafeteria - Club Discotheque Voramar (1970)

Hotel Principat (1971)

Bar Estación Cubellas (1971)

Cervecería El Tirol (1971)

Music - Bar Sirius (1975)

Boite Yokoama (1975)

Cervecería Frankfurt (1975)

Restaurante Bedfor (1975)

Bar Alegria (1975)

Restaurante María Fernanda (1975)

Bar Las Tapas (1975)

Bar-Bodega Escobedo (1976)

Merendero Las Viñas (Mota de Sant Pere) (1977)

1-19 Establiments hostalers cubellencs (Documents 10, 11, 12, 13 i 14)

56


57

ANNEX FOTOGRÀFIC

1-2-1 L’ajuntament i l’església des del carrer Major a les primeres dècades del segle XX

1-2-2 Vista, des de la carretera, del Passeig Narcís Bardají als anys 40(Horro-Foto)

56 57


1-2-3 Passeig Narcís Bardají des de l’estació(Horro-Foto)

1-2-4 L’estació de Cubelles a mitjans dels anys 60 des dels apartaments del carrer Lleida

58


59

1-2-5 El Pont del Campanar, anys 30

1-2-6 La terrassa del Club Marítim Cubelles. A la “mesa petitòria” hi veiem de dreta a esquerra: Sra. de Fabregat, Sra. de Ticó, Maria Oliva i Lídia Grau.

Darrera, vista de la platja amb els tendals i les embarcacions del club

58 59


1-2-7 Platja Club Marítim Cubelles l’any 1977. El nen de la pala és Victor Lora

1-2-8 “Hotel Cubellas” (A. Campaña i J. Puig Ferran)

60


61

1-2-9 La platja de Cubelles cap el 1968. Les famílies d’estiuejants arrendaven els tendalsi les casetes. Darrere podem veure un Passeig Marítim amb pocs apartaments i un dels

símbols del desarrollisme, el “600”. La nena del biquini és la Jose Ordaz Oliva

1-2-10 Darrere, l’hostal-restaurant Solimar. A la platja podem veure, de dreta a esquerra, Maria Oliva i Mercè Ordaz.

La nena de l’esquerra és Jose Ordaz, i la de l’esquerra, Ester Ordaz

60 61


ANNEX DOCUMENTAL

1-2-1 i 1-2-2 Primers anuncis de construcció: Juan Adrià (1940) i Travé Hnos. (contraportada 1941)

1-2-3 Contraportada del programa de 1945

62


63

1-2-4 i 1-2-5 Projecte urbanístic de la zona del Passeig de Mar (1958) i del Barri de La Creu (1959)

1-2-6 Publicitat de la urbanització “Puig de Tiula” (contraportada del programa de 1959)

62 63


1-2-7 Portada del programa de 1961, “el poste” té el mateix protagonisme que el campanar i els gegants

1-2-8 Fragments del mateix anunci (aparegut al programa de 1967)

64


65

1-2-9 Publicitat de la urbanització Mas Trader (programa de 1968)

1-2-10 Publicitat del mateix establiment, però anunciat amb noms diferents. Al programa de 1940, “Café Nacional” (és el més usual) i al de 1942, “Café La Alianza”

64 65


1-2-11 Primer anunci del “Bar del Armengol”(1945), 1-2-12 Contraportada anunciant el servei de bar a l’envelat del programa de 1957

1-2-13 Anuncis de “Los Arcos” dels anys 1960 i 1962

66


67

1-2-14 Bar Dancing “El Patio Andaluz (1963)

1-2-15 Cartilla de racionament

66 67


1-2-16 Designació de Carlos de la Fuente, per part de l’Ajuntament, per gestionar la fundació d’un club nàutic a Cubelles

68


69

1-2-17 Petició d’aprovació del Club Marítim de Cubelles per part de la Federació Catalana de Vela

68 69


NOTES

1 Puig i RoviRa, Francesc Xavier: L’Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local. Institut d’Estudis Penedesencs, 1998

2 gRuP d’Estudis CubEllEnCs “amiCs dEl CastEll”: Breu cronologia històrica del segle XX a Cubelles. Programa de Festa Major 2000

3 biElza dE oRy, Vicente: “Territorio y Sociedad en España II”. Madrid:: Editorial Taurus, 19894 Estatutos. Club Marítimo Cubellas, 1972

71


1.3. L’ASPECTE FORMAL DELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR

Les impremtes

Com que a Cubelles no hi havia cap impremta, lògicament el programa s’havia de fer a fora. Tres cops s’encarregà a Barcelona, en tres llocs diferents (Sadag el 1940, López Augé el 1946 i Norte el 1951), i la resta, a Vilanova, 14 als Talleres Gráficos Soler (1942-1944, 1946-1949, 1954, i 1957-1962), 2 a Virella y Soler (1950 i 1953), 2 a la Guirnalda (1955 i 1956), i 14 a Gráficas Navarra, a partir de 1963. Desconeixem qui els va fer els anys 1941, 1952, 1977 i 1978.

Formes, mides i nombre de pàgines

Els primers anys tenen poques pàgines (1-13, pàg. 39), i el de 1944 és un tríptic. Posteriorment, s’arriba a la vintena, si bé de 1950 a 1953, el programa fou només un full imprès a una sola cara i a una tinta, sense cap fotografia ni anunci, únicament amb la relació d’actes a celebrar. A partir de 1954, va augmentant el nombre de pàgines, mantenint-se sempre pel damunt de les 40 i fins arribar a un màxim de 92 el 1977, amb les excepcions de 1969, que en té només 28; de 1974, amb 32; i de 1978, amb 20

Els anys 1941, 1958 i 1959, els programes estan en format horitzontal (més ample que llarg), i tota la resta, en vertical. Les mides varien molt, però la més usada és la de mig foli.

Les portades (Annex documental)

Pel que fa a les portades, la gran majoria porten dibuixos, amb l’excepció de les dels anys 1961 (amb fotografies en blanc i negre), i de 1974, 1976, 1977 i 1978, amb una o diverses fotografies en colors. La majoria de les portades són anònimes, i només van signades les dels anys 1959 (J. Giralt), 1960 (Moncada), 1964, 1966 i 1968 (Picas), 1971 (Soto), 1972 (Roset) i 1975 (Sumella). Normalment hi figura “Fiesta Mayor Cubellas” o una altra inscripció semblant, i l’any corresponent.

Les pàgines interiors

En quant a l’interior, si bé el de 1944 està a dues tintes, no serà fins el 1965 quan es comencin a imprimir pàgines en colors diferents, però gairebé mai no s’usarà més d’un color en una pàgina, a excepció de les contraportades, que seran a dues tintes.

En el programa de l’any 1975 s’hi inclou un plànol plegat amb la vista en planta del futur Polisportiu municipal.

72


73

ANNEX DOCUMENTAL

ANY 1940215x105 mm, 12 pàgines

SADAG (Barcelona)


ANY 1942210x150 mm, 4 pàginesT.G.J. SOLER (Vilanova)


72 73


ANY 1944230x155 mm, 6 pàgines (tríptic)

T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1945175x125 mm, 20 pàginesLÓPEZ AUGÉ (Barcelona)



74


75





LA GUIRNALDA (Vilanova)

74 75


ANY 1956218x155 mm, 48 pàginesLA GUIRNALDA (Vilanova)




76


77




ANY 1963218x160 mm, 56 pàginesG. NAVARRA (Vilanova)

76 77






78


79



1970218x153 mm, 56 pàginesG. NAVARRA (Vilanova)


78 79






80


81




NOTES:

- Els anys 1939, 1950, 1952 i 1953 no hi va haver programa de Festa Major.

- Les reproduccions de les portades no estan fetes a la mateixa escala.

- No consten les impremptes on es van fer els programes dels anys 1941, 1977 i 1978.

- Les portades han estat extretes dels CD’s fets per l’Ajuntament de Cubelles a partir dels programes de Festa Major cedits per Joan Imbernón i Gibert.

80 81


ANYMIDES

(mm)

NÚM

PÀGIMPREMTA DESCRIPCIÓ PORTADA

Jose

p R

ovi

rosa

1940 215x105 12 SADAG (BARCELONA) DIBUIX CAMPANAR, 1 TINTA

1941 140x150 12DIBUIX CASTELL DE FOC,

CAMPANAR, PLATJA I ORQUESTRA, 4 TINTES

1942 210x150 4 T.G.J.SOLER (VILANOVA)DUES FRANGES EN FORMA

DE “L” BLAVES SOBRE BLANC, LLETRES VERMELLES

1943 190x140 4 T.G.J.SOLER (VILANOVA) TEXT

1944230x155 TRÍPTIC

6 T.G.J.SOLER (VILANOVA)DIBUIX BARCA DE VELA I SERPENTINES, 2 TINTES

Jose

p M

arsé

1945 175x125 20 LÓPEZ AUGÉ (BARCELONA)

DIBUIX ENVELAT, COETS, TELÓ, PLATJA, OCELLS, CORDA AMB L’OLLA PER TRENCAR, ESCUT, 2

TINTES

1946 220x107 24 T.G.J.SOLER (VILANOVA)DIBUIX PLATJA, BARQUES,

OCELLS, ESTEL, GLOBUS, ESCUT DE CUBELLES, 3 TINTES

1947 215x157 20 T.G.J.SOLER (VILANOVA)DIBUIX CAMPANAR I

BANDERETES, 3 TINTES

1948 217x142 20 T.G.J.SOLER (VILANOVA)DIBUIX VISTA DES D’UNA BALCONADA, 3 TINTES

1949 160x113 24 T.G.J.SOLER (VILANOVA)DIBUIX ESGLÉSIA, CAMPANAR,

ENVELAT, MAR, 3 TINTES

Joan

Alb

et

1950 315x215 1VIRELLA Y SOLER

(VILANOVA)

1951 315x215 1 NORTE (BARCELONA)

1952 315x215 1

1953 315x215 1VIRELLA Y SOLER

(VILANOVA)1954 225x160 36 T.G.J.SOLER (VILANOVA) DIBUIX ESCUT, 1 TINTA

1955 218x160 44 LA GUIRNALDA (VILANOVA)DIBUIX CAMPANAR, PARELLA BALLANT AMB VESTIT TÍPIC,

ORQUESTRA, 1 TINTA

1956 218x155 48 LA GUIRNALDA (VILANOVA)DIBUIX CAMPANAR VOLTAT

D’ANELLA SARDANISTA, BANDERETES, 2 TINTES

1957 245x115 44 T.G.SOLER (VILANOVA)DIBUIX CAMPANAR, GEGANTA,

NEN, 2 TINTES

1958 160x217 44 T.G.SOLER (VILANOVA)DIBUIX GEGANTS, ESCUT, 3

TINTES

1959 165x225 44 T.G.SOLER (VILANOVA)

DIBUIX STA.MARIA, ESGLÉSIA, ENVELAT, GEGANTS,

CAPGROSSOS, COBLA I ANELLA SARDANES, 2 TINTES (J.GIRALT)

1960 220x160 44 T.G.SOLER (VILANOVA)DIBUIX VERGE, GLOBUS, 1

TINTA (MONCADA)

82


Jose

p M

a. B

atet

1961 215x155 48 T.G.SOLER (VILANOVA)FOTOGRAFIES CAMPANAR,

GEGANTS, BENZINERA, 2 TINTES

1962 218x155 56 T.G.SOLER (VILANOVA)DIBUIX POBLE, CASTELL,

CAMPANAR, ESGLÉSIA, COETS, ESCUT, 3 TINTES

1963 218x160 56 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX PLÀNOL, OMBRA CAMPANAR, BANDERA, 3

TINTES

1964 218x160 60 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX TROMBÓ, SOL, 2 TINTES

(PICAS)

1965 212x155 72 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX CARGOL DE MAR,

PLATJA, BARQUES, 3 TINTES

1966 215x157 68 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX CAVALLET DE MAR

TOCANT TROMPETA, 2 TINTES (PICAS)

1967 217x155 68 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX PEIX AMB BARRET I

ULLERES I CARTELL, 3 TINTES

1968 218x152 68 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX SIRENA TOCANT LA GUITARRA, 2 TINTES (PICAS)

1969 199x138 28 G.NAVARRA (VILANOVA) DIBUIX VERGE, 3 TINTES

1970 218x153 56 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX SILUETA SARDANISTES,

3 TINTES

1971 220x160 60 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX CAMPANAR, MAR, SOL,

OCELLS, 4 TINTES (SOTO)

1972 222x160 44 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX CAMPANAR, 2 TINTES

(ROSET)

* 1973 223x155 48 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX CARGOL DE MAR,

CAMPANAR, 1 TINTA

J. F

ern

ánd

ez

1974 223x164 32 G.NAVARRA (VILANOVA)FOTOGRAFIA PORTADES PROGRAMES 1965-1973,

COLORS

1975 217x155 64 G.NAVARRA (VILANOVA)DIBUIX CASTELL, CAMPANAR, ESCUT, 4 TINTES (SUMELLA)

1976 255x170 84 G.NAVARRA (VILANOVA)FOTOGRAFIA MURAL, ESCUT,

COLOR

1977 212x157 92FOTOGRAFIA MONUMENT

P.CASALS, COLOR

1978 215X155 20FOTOGRAFIA ZONA

POLISPORTIVA, COLOR

*: Josep Pons, alcalde accidental

1-20 Descripció dels programes

83

2- ELS AJUNTAMENTS DEL FRANQUISME

L’ajuntament de Cubelles va ser rebut en audiència per Franco el 6 de març de 1974

85

Els Ajuntaments del franquisme

2.1 ELS AJUNTAMENTS I L’ORGANITZACIÓ DE LA FESTA MAJOR

En aquest capítol tractarem la composició dels ajuntaments i la seva situació política; els acords presos en els plens, especialment els relacionats amb la Festa Major; l’organització i el finançament d’aquesta; i els pressupostos ordinaris i els de festes. Cal aclarir que, quan no es digui el contrari, les informacions han estat extretes dels llibres d’Actes del Ple.1

El primer ajuntament: la comissió gestora

El 21 de gener de 1939, a mitja tarda, les forces de l’exèrcit franquista arriben a Cubelles. L’endemà mateix, a la 1 i 5 minuts del migdia, D. Víctor Martinez Santaolalla del “Cuerpo Jurídico Militar”, en nom del “General Jefe del Cuerpo de Ejército Marroquí”, nomena la “Comisión Gestora Provisional de Cubellas”,2 formada per Josep Rovirosa Guasch3, Alcalde-Presidente, Florenci Fontanals Vivó i Lluís Poch Creus, Concejales, i Juan Pedro Ramirez, Secretario. (Document 1)

Tots ells ja havien format part de l’Ajuntament de la vila durant la República: Josep Rovirosa, regidor des del 30 d’octubre de 1935 i alcalde a partir del 19 de novembre del mateix any fins al 17 de febrer de 1936; Florenci Fontanals, regidor des del 15 d’abril de 1931 fins al 15 d’octubre de 1933, i del 6 de febrer de 1934 al 17 de febrer de 1936, i Lluís Poch, regidor també des del 15 d’abril de 1931 fins al 15 d’octubre de 1933. D’altra banda, el secretari municipal Juan Pedro ja ho havia estat en propietat des de l’any 1915.

En el ple del 26 de gener, Joan Freixas Ivern, Pere Piñol Nogués i Joan Adrià Viñals són nomenats membres d’una “comisión de vecinos honrados para que formen un inventario de los inmuebles, muebles, enseres y removientes de los vecinos que se hallaban ausentes de la población al ser ésta liberada por el glorioso ejército nacional...”

El 14 de febrer, Francesc Safons Rovirosa és nomenat dipositari de fons del municipi. També havia estat regidor entre el 15 d’abril del 1931 i el 15 d’octubre de 1933.

La repressió: els expedients de depuració

Les persones que tenien idees diferents a les dels guanyadors eren considerades enemigues, i com a tal no podien treballar per als estaments oficials. La “Nueva España” sorgida de la guerra no podia tolerar republicans, anarquistes, comunistes, socialistes, maçons, liberals, catalanistes... Per la qual cosa, totes les persones que depenien de l’administració (estatal, provincial i local) van haver de passar per un procés de depuració. També afectà els mestres, funcionaris de correus, ferroviaris i professions liberals.

El Decret Llei de 5 de desembre de 1936 disposava “la separación definitiva del servicio de toda clase de empleados, que por su conducta anterior o posterior al Movimiento Nacional se consideren contrarios a éste”. Altres lleis del 1939 foren les normes “para la depuración de funcionarios públicos”, del 10 de febrer, i la que fixava les depuracions en els àmbits provincials, ajuntaments, mancomunitats i altres entitats locals, del 12 de març. 4

86


87

Tots els afectats havien de fer una declaració jurada d’adhesió al Movimiento Nacional i havien de respondre uns qüestionaris sobre les seves activitats polítiques i sindicals en el període republicà. Els jutges instructors nomenats especialment havien de comprovar les declaracions i contrastar-les amb els informes fets per la Policia, Guàrdia Civil, Falange o el Servei d’Informació Militar, i havien decidir la readmissió o l’obertura d’un expedient per indicis de culpabilitat.

Tenim dades d’alguns ajuntaments catalans: a Barcelona, foren destituïts un 25% dels seus treballadors, i un 45% sancionats; a Lleida, un 57% i un 9% respectivament; a Tarragona, un 21% i un 42%; a Girona, un 7% i un 9%; a l’Hospitalet de Llobregat, un 41% i un 10%; a Sabadell, un 18% i un 5%; a Granollers, dues terceres parts foren sancionades; a Sabadell, una quarta part; al Vendrell, el 71%; a Figueres i a Rubí, el 60%;5 a Vilanova, foren separats de la feina un 34%;6 i a Sitges, un 20% acomiadat i un 11% castigat amb suspensions de feina i sou. 7 Pel que fa a Cubelles, el 25 d’abril, l’Ajuntament, en sessió ordinària, aprova la relació de funcionaris que estaven treballant el 18 de juliol de 1936, és a dir, quan començà la insurrecció militar, i que eren:

Juan Pedro Ramirez, secretari

Josep Ivern Escardó, pregoner

Josepa Gavaldà Granell, encarregada de la neteja del safareig

Jaume Escardó Mestres, sepulturer

Joan Alba Romeu, encarregat de l’escorxador

Joan Fontanals Navarro, guàrdia urbà jubilat

El mateix dia el regidor Lluís Poch és nomenat jutge instructor dels expedients de depuració dels citats funcionaris, i Josep Albet Aviñó, secretari del citat instructor. Tres dies més tard, aquest signa una diligència on diu que ja té les declaracions jurades de tots els expedientats, i l’1 de maig, el jutge instructor diu que a la vista de les declaracions i informes presentats, deuen ser readmesos a la feina, sense que se’ls imposi cap sanció. Tots ells van presentar certificats signats per Claudio Ferrer Artigas, “Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.”, on es feia constar que sempre havien tingut una molt bona conducta i no havien militat en cap partit polític. Finalment, en la sessió plenària del 4 de maig, l’Ajuntament decideix que els funcionaris poden tornar a treballar. (Documents 2, 3, 4 i 5)

Així, doncs, veiem que a l’Ajuntament pràcticament no hi haurà cares noves: l’Alcalde i un dels regidors havien cessat el febrer del 1936, només feia 3 anys, i l’altre el 1933, en feia 6. Els treballadors municipals seguiran sent els mateixos que hi havia durant la República i la guerra civil. El secretari, Juan Pedro Ramirez (Joan en l’època republicana), ho ha estat en la Monarquia d’Alfons XIII, la Dictadura de Primo de Rivera, la República, i ara, en el règim franquista. Moriria d’accident a Barcelona el 9 de desembre de 1944, essent encara el secretari municipal. Ara bé, les seqüeles de la guerra es deixaran sentir també a Cubelles, i el 28 de maig serà afusellat a Barcelona el cubellenc Joan Ivern i Trillas, militant de la CNT. Fou un més entre els milers d’executats pel règim franquista. 8

En el ple del 25 d’abril també s’aprova el pressupost municipal per al 1939, que era de 24.409,60 pta. En aquests anys, en els pressupostos, no hi havia cap partida

86 87


específica per a festes (veure taula de pressupostos), carregant-se aquestes despeses al capítol d’imprevistos. El 6 de juny es nomena Josep Rovirosa Font “agente recaudador de arbitrios y repartos”. Finalment, en el ple del 19 de desembre del mateix any, s’aprova el pressupost municipal ordinari per al 1940, que fou de 26.344 pessetes, i la plantilla de treballadors de l’Ajuntament:

Administrativos:

Secretario, Juan Pedro Ramirez, Propiedad

Depositario, Francisco Safons Rovirosa, Interino

Facultativos:

Médico Titular, Joaquín Arespacochaga Carnero, Interino

Veterinario, Benito Carbó Coll, Propiedad

Subalternos:

Pregonero, José Ivern Escardó, Propiedad

Alguacil, José Albet Aviñó, Interino

Encargado Matadero, Juan Alba Romeu, Propiedad

Limpieza Matadero, José Albet Aviñó, Interino

Limpieza Lavaderos, Josefa Gavaldá Granell, Interina

Sepulturero, Jaime Escardó Mestres, Propiedad

Any Pressupost ordinari Pressupost Festes* Gastat1939 24.409,60 0,001940 26.344,00 0,001941 30.808,00 0,001942 41.093,00 0,001943 44.818,00 0,001944 43.675,00 0,001945 48.757,00 0,001946 56.650,22 500,001947 58.980,22 750,001948 70.500,13 750,001949 80.538,50 1.500,001950 105.000,00 5.116,80 5.116,801951 96.700,00 3.000,00 2.178,101952 99.982,00 3.000,00 2.469,601953 116.553,00 3.000,00 4.020,951954 94.440,16 4.000,00 1.484,651955 102.545,00 4.000,00 2.637,251956 122.218,69 2.800,00 1.965,351957 142.193,32 4.300,00 5.691,151958 188.396,48 11.976,00 11.976,001959 192.705,93 6.400,00 4.415,501960 209.496,79 6.400,00 2.614,00

88


89

1961 222.352,80 6.400,00 4.713,401962 252.952,21 6.400,00 9.664,901963 334.057,78 10.000,00 10.000,001964 570.000,00 21.800,00 21.737,001965 745.000,00 20.000,00 14.712,001966 825.000,00 25.000,00 25.000,001967 1.360.000,00 50.000,00 49.976,001968 1.390.000,00 45.000,00 45.000,001969 1.712.021,00 45.000,00 44.344,001970 2.400.000,00 55.000,00 44.570,001971 3.270.000,00 55.000,00 49.940,001972 3.700.000,00 70.000,00 69.773,001973 4.700.000,00 130.000,00 130.000,001974 8.500.000,00 370.000,00 346.446,001975 12.500.000,00 370.000,00 369.677,001976 17.000.000,00 370.000,00 369.429,001977 30.000.000,00 850.000,00 821.465,001978 32.000.000,00 600.000,00 599.984,00

*Cal assenyalar que en aquestes dades es troben incloses totes les festes de l’any. A més, no sempre les despeses de Festa Major es troben relacionades en les partides de festes, podent-se localitzar en d’altres capítols del pressupost general

2-1 Pressupostos de l’Ajuntament de Cubelles (1939-1978)

Organització de les primeres festes majors de la postguerra

El mateix 1939, per la Mare de Déu d’Agost, ja se celebra la Festa Major, així ho prova el rebut de 36,65 pta. de la Sociedad General de Autores de España (SGAE), datat el 16 d’agost, on diu que la Comisión de Fiestas ha fet 4 balls al Café Nacional (l’Aliança), en dos dies diferents. No hem pogut trobar cap programa, probablement no se’n devien fer. Per la data, suposem que el representant de la SGAE, el Sr. R. Ferrer de Vilanova, devia venir a cobrar durant la celebració de l’últim dels balls, per la qual cosa aquests s’haurien fet el dimarts 15 i el dimecres 16, en sessions de tarda i nit. (Document 3-3-12, pàg. 172)

Posteriorment, ja dins del pressupost de 1940, el 15 de setembre es fa lliurament a l’alcalde de 230 pessetes en concepte de “pago de las fiestas Mayor y Navidad 1939”.9 En un paper adjunt, consta: “Fiesta Mayor: Sermón, 50 pts.; Comida guardias, 80; Gratificación, 100 pts”. (La “comida guardias” devia ser la manutenció d’una parella de la Guàrdia Civil que venia a Cubelles en les dates assenyalades). Aquesta nota va signada pel dipositari de fons Florenci Fontanals Vivó, membre de la Comissió Gestora, que havia substituït Francesc Safons el 2 de juliol del mateix any. (Documents 3-3-13 i 3-3-14, pàg. 173)

En el ple municipal del 6 d’agost de 1940 llegim:

...Acto seguido el Señor Alcalde da cuenta de un escrito de Falange de esta en la que pide permiso para celebrar unos festejos el dia 15 del actual, dia de la fiesta mayor de esta, en honor a la Virgen María e invita al Ayuntamiento a dichos festejos en caso de que se autorice su celebración.

88 89


Se acuerda asistir en corporación a las fiestas religiosas que se celebrarán en la Iglesia parroquial de Santa Maria de esta, el dia 15 del corriente, con motivo de celebrar esta población su fiesta mayor

A petición del Señor Alcalde, le son concedidos diez días de permiso para ausentarse de la población, para asuntos de familia, acordándose se encargue de la alcaldia el Gestor Sr. Florencio Fontanals mientras dure el permiso que se concede al Sr. Alcalde y que este sea del diez al veinte del actual...

O sigui, que la Falange demana permís a l’Ajuntament per fer la Festa Major, i de passada, convida els membres del consistori a assistir-hi. I que el Sr. Alcalde estarà de vacances, precisament per la Festa Major.

El 1941, en el ple celebrat el 5 d’agost, s’acorda fer una neteja del poble i del torrent de les Hortes, veurem que serà un fet habitual dies abans de la Festa Major; l’Alcalde torna a marxar per la Festa Major; i pel que fa a les despeses de l’església, aquestes pugen a 373 pessetes10:

...Se acuerda para antes de la Fiesta Mayor, se proceda por la brigada municipal a la limpieza de las calles, paseos de la población así como la de vaciar el torrente de los huertos, desde la entrada del camino del Molino de la Palma hasta la riera.

Se acuerda que del capítulo de imprevistos del presupuesto actual, sean abonados los gastos que se ocasionen en la Iglesia Parroquial de esta con motivo de la Fiesta Mayor o sea del oficio y sermón.

Se acuerda conceder diez dias de permiso al Señor Alcalde para ausentarse dela población para asuntos particulares...

Els dos anys següents, el 1942 i el 1943, l’Ajuntament acorda “...asistir en corporación a las fiestas religiosas que se celebrarán en la Iglesia Parroquial de esta el día 15 del actual, con motivo de la Fiesta Mayor”.

Aquest any, el 1942, s’abonen 100 pta. a la “Comisión de Fiesta Mayor”, 114 per la “manutención de la Guardia Civil en la Fiesta Mayor”, i 21,30 a “Salvi Alba, por los víveres para la Guardia Civil en la Fiesta Mayor”.11

I l’any 1943, es paguen a “Celia Marcillas por la comida a la Guardia Civil destacada en esta el día de la Fiesta Mayor” 125 pta. (foren tres el dia 15 i dos el 16, a 25 pta. cadascun); la “subvención a la Comisión de fiestas” és de 259,50, i per primer cop, apareix un trofeu esportiu: 166,50 a “Orfebreria Sans por una copa para la fiesta del Tiro al Platillo”. 12

L’any següent, el 1944, es torna a acordar, per part del consistori, que s’ha de fer una neteja dels carrers, i es dona una subvenció de 400 pessetes a la Comissió de Festes per organitzar la Festa Major. (En realitat foren 412). 13 També es pagaren 117 pessetes a “Agustín Arrout, por copa Tiro de Pichón” i 69 pels “refrescos servidos al Ayuntamiento”.14 (Aquests refrescos eren les consumicions que es prenien les autoritats durant el concert vermut que es feia a l’Aliança).

El primer relleu a l’ajuntament

El 28 de març de 1945 cessa la Comissió Gestora. És nomenat alcalde de Cubelles Josep Marsé Solé, i com a regidor segueix Florenci Fontanals Vivó, juntament amb

90


91

Joan Adrià Viñals, Joan Freixas Ferrer (membres de la comissió que va fer l’inventari de béns dels qui havien marxat de Cubelles durant la guerra), i Francesc Safons Rovirosa (que, com ja s’ha dit, havia estat regidor quan la República i el primer dipositari de fons del franquisme). (Document 6)

En el ple del 12 d’agost es nomena el regidor Joan Aviñó Viñals president de la Comissió de Festes. I en el del dia 25:

...se acuerda contribuir a satisfacer los gastos de la Fiesta Mayor abonando la copa grabada con la inscripción de este Ayuntamiento en el concurso de Tiro al Platillo15, (181 ptes.) al mismo tiempo aportar la cantidad de 200 ptas16 para sufragar los gastos extraordinarios ocasionados con motivo de la instalación del entoldado.

Era el primer cop que es muntava un envelat per la Festa Major.

L’any 1946, en la sessió municipal del 24 d’agost, “se da cuenta de la limpieza efectuada en el Paseo Bardají antes de la Fiesta Mayor por lo que se acuerda aprobar los gastos ocasionados”.

En el pressupost d’aquest any es destina per primer cop una partida de diners a les festes, en l’apartat de “Fomento de los intereses comunales. Ferias, exposiciones, concursos y festejos”. (500 pessetes). En els dos anys següents, 1947 i 1948, també apareixen acords referents al pagament de les despeses ocasionades per la neteja i reparació dels carrers.

L’ agost de 1948, Josep Marsé, com Alcalde, demana permís a la “Jefatura de Obras Públicas de la Província de Barcelona” per instal·lar un envelat a sota el Castell, i el dia 12 del mateix es rep l’aprovació (Document 7 i 8). I en l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament del 21 d’agost d’aquest any es diu textualment:

...se da cuenta que los festejos de la Fiesta Mayor celebrada el dia 15 del corriente mes han transcurrido en medio de la alegría propia dela Fiesta Mayor, sin que se tenga que lamentar incidente alguno.

Se acuerda aprobar los gastos ocasionados por el arreglo de las calles y su embellecimiento para estos días así como el importe que cause el reparto de bonos de los pobres efectuado según costumbre con motivo de estas fiestas...

A banda de la Festa Major, a les actes dels plens hem trobat moltes altres informacions. Volem assenyalar l’acta del 31 de març de 1948, on observem un fet ben habitual en aquells temps, el Govern Civil demana informes dels membres de junta de L’Aliança: Joan Ivern Lleó, Francesc Bertran Andreu, Esteve José Ferrer i Joan Rovirosa Ferrer.17

L’anomenada “democràcia orgànica”

L’any 1948 es promulgà una nova llei de Règim Municipal. Era la democràcia orgànica a nivell local. L’Alcalde, nomenat pel governador civil, exercia sobre els regidors una autoritat total. Les eleccions eren per terços (familiar, sindical i corporatiu), tenien lloc cada tres anys, el mes de novembre (1948, 1951, 1954, 1957, 1960, 1963, 1966, 1970 i 1973), i es prenia possessió a primers de febrer de l’any vinent. El terç sindical era nomenat per la CNS (Central Nacional Sindicalista); els

90 91


corporatius eren triats a partir d’una proposta del governador; i pel que fa al terç familiar, les autoritats optaren gairebé sempre per ajustar el nombre de candidats al de vacants, i així s’evitaven les sorpreses que podrien produir-se si s’arribaven a fer realment eleccions.18 Aquest fou el cas de la majoria de municipis, entre ells Cubelles, on no se celebraren mai perquè el nombre de candidats i el de llocs a cobrir sempre coincidiren. Pel que fa a la comarca del Garraf, només se’n feren a Sitges els anys 1966 i 197019.

En la renovació del 6 de febrer de 1949 deixa el càrrec de regidor Francesc Safons, tots els altres inclòs l’alcalde segueixen, i entren Joan Lleó Monjo, Francesc Urpí Escardó i Isidre Ivern Vidal. La composició del nou ajuntament, doncs, queda així:

Alcalde: Josep Marsé Solé

Tinent d’Alcalde i Obres Públiques: Joan Adrià Viñals (terç familiar)

Regidors: Hisenda, Florenci Fontanals Vivó (terç sindical); Junta Pericial: Joan Freixas Ferrer (terç sindical) i Francesc Urpí Escardó (terç corporatiu); Educació: Joan Lleó Monjo (terç familiar) i Governació: Isidre Ivern Vidal (terç corporatiu).

En les actes del ple del 10 d’agost llegim:

, “...se acuerda que siguiendo la costumbre de otros años se invite a las autoridades judiciales, militares y eclesiásticas para los festejos de la Fiesta Mayor”.

Se acuerda subvencionar a los encargados de organizar los concursos de tiro al platillo que se celebrarán durante la Fiesta Mayor aportando una copa, facultando al Sr. Alcalde para que de acuerdo con las posibilidades de este Ayuntamiento proceda a la compra de la misma.

Después de ser examinadas detenidamente las comisiones de los festejos de la Fiesta Mayor se acuerda patrocinar la misma.

Un cop passada la Festa Major, en el ple del 24 d’agost, es diu: “...se procede a un cambio de impresiones sobre las incidencias ocurridas en los días de la Fiesta Mayor”. Sense cap més comentari, no sabem si és que va passar alguna cosa, o les “incidencias” són els fets, és a dir, els actes de la festa.

L’any 1949 l’única entitat que seguia activa era L’Aliança i, aquesta, tenia un paper molt destacat en l’organització de la Festa Major. Per aquesta raó, alguns dels seus socis, nomenats per la societat, formaven part de la Comissió de Festes, juntament amb els regidors que l’ajuntament triava cada any (acta del ple del 26/7/1950) . El 22 de març de 1949, el Govern Civil envia una carta a l’Ajuntament i torna a demanar els antecedents político-socials dels membres de junta d’aquesta societat. En la resposta hi figuren els noms, l’adreça, l’edat, l’ocupació i si pertany al Movimiento 20:

Juan Freixas Ferrer, Medio 26, 36 años, labrador, Concejal, de la FET y las JONS.

Francisco Bertran Graells, Plaza San Antonio 49, 35 años.

Juan Rovirosa Ferrer, José Antonio 4, 29 años, de la FET y las JONS.

Juan Ivern Lleó, M. Cinto 15, 30 años, de la FET y las JONS.

Francisco Bertran Andreu, San Antonio 47, 30 años.

92


93

Abdón coll Fontanals, Plaza José Antonio 5, 44 años, ferroviario.

Esteban José Ferrer, San Antonio 15, 20 años, labrador, del Frente de Juventudes.

José Fraire Cañellas, Colón 6, 20 años, zapatero.

La Festa Major durant l’alcaldia de Joan Albet

El 26 d’octubre del mateix any cessa l’Alcalde, i Joan Adrià exerceix d’Alcalde Accidental fins el 5 de desembre en què el govern civil nomena Joan Albet Aviñó per substituir-lo. Aquest havia estat regidor durant la República, concretament del 15 d’abril de 1931 al 15 d’octubre de 1933 i seria alcalde de Cubelles entre 1950 i 1960. Durant aquest període, els principals canvis en la composició del govern municipal van ser:

El 3 de març de 1952 marxen Joan Adrià, Joan Freixas i Francesc Urpí, essent substituïts per Melcior Güell Soler (terç familiar; junta pericial i tinent d’alcalde), Josep José Giralt (terç sindical; junta pericial i hisenda) i Ramon Miquel Vinadé (terç corporatiu; hisenda). Nou dies més tard dimiteix Isidre Ivern, que marxa a viure a Vilanova, quedant l’Ajuntament amb un regidor menys. Posteriorment, el 19 de novembre de 1953, també ho fa, pel mateix motiu, Florenci Fontanals, i no es cobriran aquestes dues baixes fins la renovació perceptiva de febrer de 1955.

El 6 de febrer de 1955 es renova l’Ajuntament. Entren Joan Carbó Rosich (terç familiar; foment i junta pericial), Joan Roig Piera (terç sindical; governació) i Josep Alba Coll (terç corporatiu; governació), i surt Joan Lleó Monjo (recordem que ja hi havia dues vacants).

El 8 de juny de 1956, Ramon Miquel Vinadé presenta la dimissió, quedant l’Ajuntament amb un regidor menys.

El 2 de febrer de 1958 hi ha una nova renovació parcial de l’Ajuntament: cessen Melcior Güell i Soler i Josep José Giralt i entren Josep Fontanals Montané (terç familiar; tinent d’alcalde), Víctor Marcillas Rovirosa (terç sindical) i Josep M. Batet Rull (terç corporatiu).

Durant tota l’època de Joan Albet es va mantenir la col·laboració, per organitzar les festes, entre l’Ajuntament i la Societat L’Aliança. Aquesta entesa es manifesta de la següent manera en les actes dels plens:

Incontinente por el Sr. Alcalde se propone a los reunidos la conveniencia de nombrar los Sres. concejales que han de formar parte de la Comisión de fiestas de este año, a fin de que junto con los socios que nombre la Sociedad “La Alianza”, se encarguen de organizar los trabajos y actos necesarios para que se pueda conseguir que la fiesta mayor de este año resulte económica, bonita y bien organizada. Los reunidos por unanimidad acuerdan nombrar a los Sres. concejales D. Juan Adriá Viñals y D. Juan Lleó Monjo, para que formen parte de la Comisión de Fiestas de este año, en representación de la Corporación Municipal. (26/7/1950)

El 22 de novembre de 1950 s’aproven els comptes de la Comissió de Festes.

...los señores componentes de la Comisión de Fiestas proponen a la Corporación

92 93


que (las pérdidas) sean satisfechas de los fondos municipales a medida que las disponibilidades lo permitan, ya que no encuentran la forma de proporcionarse dicha cantidad de pérdidas. Los reunidos considerando que de los actos celebrados durante los días de la fiesta mayor participaron todos los vecinos de la población, creen razonable que las pérdidas deben ser pagadas del Municipio, y por unanimidad acuerdan que la expresada cantidad de Ptas. sean pagadas de los fondos municipales y del capítulo de gastos correspondiente....

En la sessió del 16 de juliol de 1951 s’escriu:

Seguidamente se pone en debate el asunto de la próxima fiesta mayor de esta villa, la cual tendrá lugar durante los días 15 y 16 del próximo mes de agosto. La presidencia expone a los reunidos que el Presidente de la Sociedad Recreativa “La Alianza” le había propuesto la celebración de los actos de la fiesta mayor entre la referida Sociedad y el Ayuntamiento, nombrando al efecto una Comisión de fiestas entre miembros de ambos organismos, y en el caso de producirse déficit en los ingresos de la fiesta, la cantidad resultante sería satisfecha por partes iguales entre el Ayuntamiento y la Sociedad “Alianza”. Los reunidos encuentran aceptable la propuesta del Presidente de “La Alianza”, y por unanimidad toman el acuerdo de nombrar al Sr. Alcalde para que forme parte de la Comisión de Fiestas en representación del Ayuntamiento, y además se comprometen al pago con los fondos municipales, de la mitad del déficit que pudieran resultar en los ingresos durante la expresada fiesta mayor.

L’acta del 16 de juliol ens confirma de nou la composició de la Comissió de Festes, els socis de L’Aliança i els representants de l’Ajuntament (l’Alcalde Joan Albet i els regidors Francesc Urpí i Joan Lleó). Però, a diferència de l’any anterior, s’acorda que les despeses de Festa Major seran compartides, a parts iguals, entre l’entitat i l’Ajuntament. Aquesta situació la trobem documentada en d’altres moments: en el ple del 25 de desembre de 1954 s’acorda que la part que correspon pagar a l’Ajuntament de la Festa Major d’aquell any és de 772,20 pta.; i en l’acta del 28 de juny de 1957 llegim:

...se acuerda señalar los días 15 y 16 de agosto venideros la celebración de la misma (fiesta mayor) y que para su organización y demás inherente, hacer como en años anteriores, con la entidad “La Alianza” y la representación habitual del Ayuntamiento, como órgano rector de la misma.

Els membres de la Comissió canviaven: l’alcalde, Joan Albet, i els regidors, Melcior Güell i Joan Lleó (1952); Joan Albet i Melcior Güell (1953); Joan Albet i Joan Lleó (1954) ... En el ple del 29 de maig de 1959:

...se designa a José Fontanals Montané y José Mª Batet Rull para que con la correspondiente colaboración de los jóvenes y demás miembros oportunos se organice la fiesta mayor”. El 7 d’agost: “...para la fiesta mayor de los días 15 y 16 de agosto se acuerda asistir a los actos cívico religiosos que tengan lugar en corporación”.

Dels acords presos en els plens d’aquest període, relacionats amb la Festa Major, destaquem:

Sessió del 14 de juny de 1950, lectura d’una carta:

...de Muebles La Fábrica, ofreciendo a la Comisión de fiestas de este pueblo un

94


95

obsequio gratuito para ser sorteado durante los días de la Fiesta Mayor del presente año, a cambio de que se haga un poco de propaganda en los programas de Fiesta Mayor...

Els anys 1947, 1948 i 1949, “Muebles La Fábrica” es va anunciar a la contraportada dels programes de Festa Major, però no sabem si sempre ho va fer pagant amb un regal per a la tómbola. El 1950, tot i que diu que s’accepta la proposta, aquesta potser no va arribar a bon port, ja que no hi va haver programa de Festa Major. De 1950 a 1953 només es va publicar un full amb una breu ressenya dels actes. A partir de 1954 ja se’n tornen a fer.

Acta del ple del 26 de juliol de 1950:

...Seguidamente el Sr. Alcalde expone a los reunidos que le ha visitado una comisión de vecinos, organizadores para la fiesta mayor de este año, del espectáculo popular llamado “Tiro al Plato”, los cuales han solicitado del Ayuntamiento el obsequio de un trofeo para dicha fiesta y siguiendo la costumbre de años anteriores. Los reunidos considerando que es un acto bonito entre los diferentes de la fiesta el llamado “Tiro al Plato” y que hace ya un par de años se viene organizando y que cada año el Ayuntamiento ha regalado una copa o trofeo para ser dispuesto en el referido espectáculo, por unanimidad acuerdan que este año también la corporación regale a los organizadores del “Tiro al Plato” un trofeo con la inscripción correspondiente, abonando el importe del mismo del Capítulo de gastos correspondiente.

Acto seguido también se propone la limpieza de las calles de la población, así como del paseo Narciso Bardají, para antes de la Fiesta Mayor. Por unanimidad se acuerda proceder a la limpieza de calles y pase referidos, encargando dicho trabajo al Sr. Alcalde para que busque el personal necesario para llevar a cabo la indicada limpieza, y que se abonen los jornales empleados del Capítulo de gastos correspondiente.

I en la del 9 d’agost:

...se da cuenta de una petición verbal formulada por la Comisión organizadora de una carrera ciclista entre corredores locales, la cual se celebrará durante los días de la próxima Fiesta Mayor, cuya petición consiste en reclamar una subvención en metálico del Ayuntamiento, con el fin de ayudar a sufragar los gastos de la misma. Se acuerda subvencionar con 50 pts.

Era el primer any que es feia una cursa ciclista per la Festa Major. Es van adquirir copes pel tir al plat i pel ciclisme.21 (Document 3-4-4, pàg. 201).

En el mateix ple s’aproven les factures, presentades per Joan Adrià, Ramon Miquel (en català, cosa molt poc habitual en aquella època), i Jaume Pedro, de materials, obres i instal·lacions fetes a l’envelat (Documents 9, 10, 11 i 12). Aquest any també es va pagar l’impost de “Consumos de Lujo” pels balls de la Festa Major del 1945. (Cinc anys més tard). (Document 13 i 14)

En la sessió del 16 de juliol de 1951, l’Ajuntament posava nom al fins llavors “Pasaje nº 1”, batejant-lo com “Calle del Doctor D. Francisco Estapé”:

...colocando en la misma la placa correspondiente y facultando al Sr. Alcalde para la adquisición o compra de la aludida placa, con la inscripción indicada. Que de la bendición é inauguración de la referida placa y calle tenga lugar el día 15 del próximo mes de Agosto con motivo de celebrarse la fiesta mayor de esta villa...

94 95


Però aquesta inauguració no es va fer per la Festa Major. En el següent ple, el del 27 de juliol, es va comunicar que el Dr. Estapé demanava ajornar la inauguració de la placa del carrer que havia de dur el seu nom per al dia 7 d’octubre.

El 25 de juliol 1952 s’acorda regalar una copa per al Tir al Plat d’unes 300 pts, i una subvenció de 75 a la comissió de la cursa ciclista.

Per la Festa Major de 1953 es compren dos trofeus: un per al ciclisme i un altre per al futbol (sessió del 31 de juliol). En el ple del 25 d’agost, s’acorda donar una subvenció de 75 pessetes a Josep José Ferrer per a la cursa ciclista; i en el del 25 de setembre, pagar a Pau Aviñó 126 pessetes pels refrescos de les autoritats en el concert vermut.

El 14 de juliol de 1955, l’alcalde de Cubelles es dirigeix al de Sant Pere de Ribes per demanar-li la presència dels gegants d’aquesta vila el dia de la vigília de la Festa Major. El 28 de juliol es té la resposta afirmativa, sempre que l’Ajuntament de Cubelles es faci càrrec de les despeses de transport dels gegants (anada i tornada) i del pagament dels geganters, que també venien de Ribes.22 Després, en la sessió ordinària del 26 d’agost s’informa sobre la situació econòmica i s’agraeix que els gegants de Sant Pere de Ribes hi hagin estat presents:

...Por el Sr. Alcalde se informa del resultado de la Fiesta Mayor, cuya Comisión, presidida por el mismo, ha liquidado con un ligerro superavit, sin que la Corporación haya tenido que aportar cantidad alguna.

Que el Sr. Alcalde del municipio de San Pedro de Ribas, prestó los gigantes propiedad del mismo y que tan brillantemente contribuyeron a dar realce a las fiestas.

Finalmente y por unanimidad, se adoptaron los acuerdos siguientes:

...Segundo.- Dar las gracias al Sr. Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de San Pedro de Ribas, por haber prestado los gigantes propiedad de dicha Corporación para el pasacalle de las Fiestas Mayores.

El 31 d’agost, l’Alcalde agraeix al de Ribes que hagués deixat els gegants per la Festa Major.23 I en la sessió del 3 d’octubre s’acorda el pagament dels premis de la cursa ciclista i el partit de futbol de la Festa Major, per un import de 100 pessetes.

En el ple del 4 d’abril de 1956 es presenta un pressupost de l’Orquestra Planas de Martorell, per venir a actuar en la propera Festa Major, per 10.000 pessetes més el viatge en ferrocarril i un micròfon. Es va aprovar, sent la primera vegada que vingué aquesta prestigiosa orquestra a Cubelles. (Posteriorment, ho tornaria a fer els anys 1964 i 1965).

Aquests són els anys de la postguerra, època de racionament i misèria. Moltes famílies a Cubelles, com a tot arreu, patien una situació econòmica difícil, per aquesta raó, durant la Festa Major, l’Ajuntament tenia el costum de fer uns donatius en metàl·lic als “pobres” de la vila24. (Document 15)

96


97

Les festes durant l’època de Josep Ma Batet

L’11 de setembre de 1960, Josep Fontanals es fa càrrec de l’alcaldia substituint a Joan Albet, que estava malalt i moriria el 24 del mateix mes. El 26 d’octubre es nomena Josep Ma Batet nou alcalde. I el 3 de febrer de 1961, es fa la renovació perceptiva de l’Ajuntament, amb l’entrada de Pere Fusté Martí (terç sindical), Josep Lleó Aviñó (terç corporatiu) i Salvador Estalella Montané (terç familiar), i la sortida de Joan Roig, Josep Alba i Joan Carbó.

El 2 de febrer de 1964 s’incorpora un nou regidor, Josep Morgadas Gavaldà (terç corporatiu).

Pel novembre de 1966 mor Víctor Marcillas. I el 3 de febrer del 1967 es produeix una gran renovació a l’Ajuntament, amb la substitució de quatre regidors: entren Joan Rovirosa Ferrer (terç familiar; obres), Josep Capdet Fontanals (terç sindical; hisenda), Joan Rovirosa Forcada (terç sindical; turisme i festes i cultura) i Albert Miró Mataró (terç corporatiu; obres) i surten Salvador Estalella, Pere Fusté i Josep Lleó.

El 1971, al cap de quatre anys en lloc dels tres habituals, es fa la renovació de l’equip de govern municipal. Pleguen Josep Fontanals, Joan Rovirosa Forcada i Josep Morgadas Gavaldà, i són reemplaçats per Josep Pons Ventura (tinent d’alcalde i governació), Josep Castellví Alba (governació, hisenda, turisme i festes) i Jaume Bertran Carbonell (terç familiar).

Els acords dels plens, referents a la Festa Major, repeteixen el que ja hem anat veient els anys anteriors (neteja de carrers i places, pagament de trofeus, ...), destacant-se els que fan referència als castells de focs i a algunes orquestres:

El 7 d’agost de 1962 s’acorda assistir en corporació als actes religiosos. El ple destaca la inauguració del nou altar major de l’església, i la contribució, amb copes i trofeus, als actes esportius i al certamen fotogràfic de la Festa Major. El dia de la vigília de la Festa Major de 1963, el ple ordinari de l’Ajuntament aprova “...pagar totalmente el importe del castillo de fuegos artificiales de la fiesta mayor a D. Victorino Agustí de Reus,” (8.000 pessetes). Posteriorment, en la sessió del 13 de novembre, s’especifica el pagament d’aquests diners al citat Victorino Agustí (pels coets) i a Transports Torrell 600 pessetes, pel trasllat d’aquests. També s’aprova el pagament a Hermanos Ortiz, de Vilanova, de 1.400 pessetes per dues copes dels concursos de la Festa Major.

La Festa Major de 1964 devia superar les previsions de despeses, i el 28 d’octubre s’aprova un pressupost extraordinari de 6.800 pessetes. (Se n’havien previst 15.000, per tant se’n gastaren un total de 21.800).

El 26 de març de 1969: “...se concede autorización a Don José Palacios para la instalación de una pista de autos choque para la fiesta mayor..”.; el 23 de juliol es contracta la Pirotecnia El Volcán per tirar el castell de foc de la Festa Major, per un import de 25.000 pessetes, i el 27 d’agost s’autoritza el pagament de diverses partides relacionades amb la festa major, destacant a Bartolomé Cuenca 1.600 pts. pels portants dels gegants, a Ferran Cassany,

96 97


de Gavà, de 10.000 pel festival infantil, i a la joieria Santiago Montañés, 700 i 1.100 per les copes de tir al plat i futbol.

El 1970 es paguen 10.700 pessetes pel festival infantil, també a Ferran Cassany, i a l’entitat Barcelona Sardanista, 30.000 per l’organització del concurs de sardanes (26 d’agost). El 30 de setembre, 1.490 a J. Ortiz per dues copes de les competicions esportives, i a la Sociedad General de Autores de España, 575 pels balls de la Festa Major. El 28 d’octubre, a Pirotecnia Igual 25.600 pel castell de foc, i el 25 de novembre, a Cirilo Fontanals, 873 pel muntatge de l’empostissat.

En el ple del 25 d’agost de 1971 s’acorda pagar “...al Sr. Cura Párroco... por gastos fiesta mayor... 32.200 pesetas. I a la Relojeria Ortiz, por copas trofeos deportivos fiesta mayor, 2.200...”. I el 29 de setembre, 2.728 a Cirilo Fontanals per treballs de la Festa Major i a Pirotècnia Igual 25.600 pel castell de foc.

El 14 de juny de 1972 es concedeixen permisos per instal·lar atraccions: a Enrique Domínguez de L’Hospitalet, per posar “2 babys infantiles de 7 y 6 m2 y caseta de tiro de 6x2 m, del 11 al 20 de agosto en la Plaza Salazar”, i a Piedad Puigcercós Belart, “una pista de autos de choque, del 11 al 20 de agosto”. El 28 de juny, a Alfonso Pantoja Garcia, per “una caseta de venta rápida y otra caseta de venta de cocos, del 10 al 25 de agosto”, i el 12 de juliol, al “Circo Amorós-Silvestrini, el 13, 14 y 15 de agosto”, i a Fulgencio Iniesta Sáez, “una salsichería de 12x3 m, del 11 al 20 de agosto”.

L’any vinent, el 1973, es dóna permís per instal·lar un teatre infantil a la Plaça Salazar, els dies 14 i 15 d’agost, a Antonio Barrios Moreno (sessió de l’11 de juliol). En aquest mateix ple s’autoritza al Club Marítim a fer una revetlla el dia 14 per la nit, i al Club de Futbol Cubelles a organitzar els balls de la Festa Major.

Els darrers anys del franquisme a l’Ajuntament

Josep Ma Batet havia presidit el seu últim ple com Alcalde de la vila el 25 de març de 1973, data a partir de la qual exercí com Alcalde accidental Josep Pons, fins el 6 de setembre en què Juan Fernández Gutiérrez és nomenat nou alcalde de Cubelles. I el 3 de febrer de 1974 cessen com a regidors Joan Rovirosa Ferrer, Josep Capdet i Albert Miró, entrant a formar part del consistori Lluís Roigé Fabregat, Salvador Estalella Montané (que ja ho havia estat entre 1961 i 1967) i Josep Albet Carbonell.

El 6 de març, al cap de poc més d’un mes de la presa de possessió del nou Ajuntament, aquest fa una visita al general Franco. Hi assistiren l’alcalde, Juan Fernández; els regidors Josep Pons, Jaume Bertran, Josep Castellví, Lluís Roigé i Salvador Estalella; l’algutzir, David Albet i el Secretari, Àngel Fernández (germà de l’alcalde). El regidor Josep Albet Carbonell no hi va anar.

El Consejo Local del Movimiento de Cubelles (el partit únic), estava format el 1974 per l’Alcalde, Juan Fernández; els regidors Salvador Estalella, Josep Pons i Jaume Bertran; l’ex-alcalde, Josep M. Batet; els ex-regidors, Albert Miró, Josep

98


99

Fontanals, Joan Rovirosa, Josep Capdet i Joan Lleó, i per Lluís Pineda, que serà el primer Alcalde de la democràcia. Cal remarcar que hi ha tres regidors que no en formen part: Josep Castellví, Lluís Roigé i Josep Albet.

En aquest període, només hi ha dos canvis a l’ajuntament: les baixes de Lluís Roigé (1977), mestre de l’escola local, per trasllat a una altra població; i de Josep Pons (1978), tinent d’alcalde, que moriria el 10 de desembre.

Pel que fa a l’organització de la Festa Major, els programes de festes, des de 1974, ens donen força informació sobre les entitats i persones que formaven part de la “Comisión de Festejos”. Cal observar que les entitats més representatives, en aquells moments eren: el Club de Futbol Cubellas (responsable dels balls de Festa Major durant molts anys); el Club Marítimo Cubellas; la Sociedad Recreativa La Alianza; i el Motor Club Cubellas.

En les següents taules es detallen per anys les citades comissions, amb els noms i els càrrecs tal i com apareixen en els programes:

COMISION DE FESTEJOS

Presidente

Vicepresidente

Secretario

TesoreroVocal 1º

Vocal 2ºVocal 3ºVocal 4ºVocal 5º

Vocal 6º

Ilmo. Sr. D. JUAN FERNÁNDEZ GUTIERREZ.- Alcalde-Presidente del AyuntamientoIlmo. Sr. D. CARLOS DE LA FUENTE Y OREGUI.- Presidente del Club Marítimo CubellasD. LUIS PINEDA GAVALDA.- Consejero Local del Movimiento y miembro de la Junta del Club de Fútbol CubellasD. SALVADOR ESTALELLA MONTANE.- Concejal del AyuntamientoD. PEDRO GELABERT NADAL.- Presidente del Club de Fútbol Cubellas y de la Sociedad Recreativa la AlianzaD. CARLOS MARSÉ ROVIRA.- Presidente del Motor Club CubellasD. JOSE PONS VENTURA.- Teniente de Alcalde del AyuntamientoD. JOSE CASTELLVI ALBA.- Concejal del AyuntamientoD. JOSE PAMIES VILELLA.- Miembro de la Junta del Club Marítimo de CubellasD. ANTONIO OBACH BENACH.- Miembro de la Junta del Club Marítimo Cubellas

RELACIONES PUBLICASSrta. ASUNCION VIDAL URPI.- Funcionaria del AyuntamientoD. ABEL BRULL MARTINEZ.- Monitor Deportivo

Entidades Culturales y Deportivas

SOCIEDAD RECREATIVA LA ALIANZACLUB DE FUTBOL CUBELLASCLUB MARITIMO CUBELLASMOTOR CLUB CUBELLAS

Coordinador del Programa D. ANGEL FERNANDEZ

2-2 Comissió de Festes de l’any 1974

98 99



HONORIFICA

Ilmo. Sr. D. JUAN FERNÁNDEZ GUTIERREZ, Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de CubellasIlmo. Sr. D. CARLOS DE LA FUENTE Y OREGUI, Delegado Provincial de Estadística y Presidente del Club Marítimo CubellasRvdo. Sr. D. JOSE CAMPILLO SIMON, Cura Párroco de Santa Maria de CubellasSr. D. LUIS ROIGE FABREGAT, Concejal del Ayuntamiento y director de la Escuela Graduada Mixta de la VillaSr. D. PEDRO GELABERT NADAL, Presidente de la Sociedad Redreativa “la Alianza” y del Club de Fútbol CubellasSr. D. CARLOS MARSÉ ROVIRA, Presidente del Motor Club Cubellas


EJECUTIVA

PresidenteVice-PresidenteSecretario

TesoreroVocales

Sr. D. JOSE CASTELLVI ALBA, Concejal del AyuntamientoSr. D. SALVADOR ESTALELLA MONTANE, Concejal del Ayunta-mientoSr. D. LUIS PINEDA GAVALDA, Consejero Local del Movimiento y Delegado de la JuventudSr. D. JAIME BERTRAN CARBONELL, Concejal del AyuntamientoSr. D. JOSE PONS VENTURA, Teniente de Alcalde del AyuntamientoSr. D. JOSE PAMIES VILELLA, Miembro de la Junta del Club Marítimo CubellasSr. D. ANTONIO OBACH BENACH Miembro de la Junta del Club Marítimo de CubellasSr. D. ABEL BRULL MARTINEZ, Monitor deportivo local

CoordinanD. FRANCISCO CAPDET GRANELLD. ANGEL FERNANDEZ GUTIERREZ

Entidades Culturales y Deportivas

SOCIEDAD RECREATIVA LA ALIANZACLUB DE FUTBOL CUBELLASCLUB MARITIMO CUBELLASMOTOR CLUB CUBELLAS 1974



HONORIFICA

ILMO. SR. D. JUAN FERNÁNDEZ GUTIERREZ Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de CubellasILMO. SR. D. CARLOS DE LA FUENTE Y OREGUI Delegado Provincial de Estadística y Presidente del Club Marítimo CubellasRVDO. SR. D. JOSE CAMPILLO SIMON Cura Párroco de Santa Maria de CubellasSR. D. LUIS ROIGE FABREGAT Director de la Escuela Graduada Mixta de Cubellas y Concejal Poniente de Cultura del AyuntamientoSR. D. JESUS ARTIOLA SAUS Jefe Local de Sanidad y Médico de A.P.D. de Cubellas


EJECUTIVA

Presidente

Vice-PresidenteSecretariaTesoreroVocales

SR. D. SALVADOR ESTALELLA MONTANE Concejal del Ilmo. Ayuntamiento de CubellasSR. D. JOSE CASTELLVI ALBA Concejal del Ilmo. Ayuntamiento de CubellasSRTA. Dª AMPARO ZAVALA VERASR. D. JAIME BERTRAN CARBONELL Concejal del Ilmo. Ayuntamiento de CubellasSR. D. LUIS PINEDA GAVALDA Delegado Local de la Juventud y Consejero Local del MovimientoSR. D. ABEL BRULL MARTINEZ Monitor Deportivo MunicipalSR. D. JESUS GRAU SANZ Directivo del Club de Fútbol CubellasSRTA. Dª LUISA IVERN CATLLASR. D. JORGE ROVIROSA ADRIA

COORDINAN

SR. D. ANGEL FERNANDEZ GUTIERREZSR. D. FRANCISCO CAPDET GRANELLSR. D. MIGUEL PADRENY RIBASSR. D. JOSE PAMIES VILELLA

2-4 Comissió de Festes de l‘any 1976

100


101


PRESIDENTEVICEPRESIDENTESECRETARIOTESOREROVOCALES

Sr. D. Salvador Estalella MontanéSr. D. Francisco Capdet GranellSr. D. Miguel Padreny RibasSr. D. Jaime Bertrán CarbonellSr. D. Abel Brull MartínezSr. D. José Castellví AlbaSr. D. Angel Fernández GutiérrezSr. D. Jorge Font ViláSr. D. Juan Imbernón GibertSr. D. José Marcillas MassuetSr. D. Luis Pineda GavaldáSr. D. Jorge Rovirosa Adriá



PRESIDENTEVICEPRESIDENTESECRETARIOTESOREROVOCALES

Sr. D. Jaime Bertrán CarbonellSr. D. Francisco Capdet GranellSr. D. Miguel Padreny RibasSr. D. Salvador Estalella MontanéSr. D. Abel Brull MartínezSr. D. José Castellví AlbaSr. D. Angel Fernández GutiérrezSr. D. Jorge Font ViláSr. D. Juan Imbernón GibertSr. D. Luis Pineda Gavaldá


Els acords de Festa major, trobats a les actes de plens de l’alcaldia de Joan Fernández, són similars als del període anterior: llicències per instal·lar tómboles25, diverses atraccions26 i actuacions de circ27; pressupostos pel castell de focs i nomenament de responsables d’organitzar la Festa Major28

El 16 de gener de 1979 es decideix la pròrroga dels pressupostos del 1978 pel 1979, fins que se celebrin les eleccions municipals. Aquestes seran convocades per al 3 d’abril de 1979. Per aquesta raó, el 17 de febrer, dimitiran l’Alcalde, Juan Fernández, i els regidors Salvador Estalella i Josep Castellví, per poder presentar-se com a candidats en les mateixes. El dia 20, Jaume Bertran Carbonell és nomenat alcalde accidental. (S’havia quedat sol a l’ajuntament, ja que l’altre regidor, Josep Albet Carbonell, feia temps que no assistia als plens, oficialment per malaltia, segons consta en les actes dels citats plens).

El 19 d’abril pren possessió el nou ajuntament, el primer elegit democràticament per sufragi universal des de la Segona República. Tres candidatures han aconseguit representants: 4 la d’Independents núm. 22 (pro tèrmica); 4 la d’Independents núm. 2 (antitèrmica, futura Entesa per Cubelles), i 1 la de Convergència i Unió. Una altra candidatura, del Partit dels Socialistes de Catalunya no en va obtenir cap. El regidor de CiU, amb el recolzament dels 4 de la candidatura núm. 2, aconsegueix l’alcaldia. La composició del nou ajuntament serà la següent:

Alcalde, Lluís Pineda (CiU); regidors de la candidatura 22: Juan Fernández (exalcalde), Salvador Estalella (ex-regidor), Antonio Sánchez i Josep Fonoll; de la candidatura 2: Isidre Piñol, Jordi Albet, Joan Alba i Joan Amorós. I a partir d’aquí comença una nova etapa, que queda fora de l’àmbit del present treball.

100 101


ANNEX DOCUMENTAL

2-1-1 Acta de Constitució de la Comissió Gestora, 1939

102


103

2-1-2 Declaració jurada del secretari Juan Pedro Ramírez per a l’expedient de depuració (cara)

102 103


2-1-2 bis Revers de la declaració jurada

104


105

2-1-3 Nomenament del jutge instructor dels expedients de depuració

104 105


2-1-4 Certificat signat per Claudio Ferrer Artigas, “Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.”

106


107

2-1-5 Informe del jutge instructor dels expedients de depuració

106 107


2-1-6 Telegrama del Govern Civil nomenant nou alcalde i regidors l’any 1945

108


109

2-1-7 Petició de permís per col·locar l’envelat de Festa Major l’any 1948

2-1-8 Autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat

108 109


2-1-8 bis Revers autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat

2-1-9 Factura de Juan Adriá. Despeses de l’envelat de 1950

110


111

2-1-10 Factura de Ramón Miquel per a la instal·lació elèctrica de l’envelat de 1950.(En català)

110 111


2-1-11 i 2-1-12 Factures de Jaime Pedro de despeses de l’envelat de 1950

112


113

2-1-13 Ordre de pagament del “Impuesto de Consumos de Lujo” pel ball de 1945 (pagat el 1950)

112 113


2-1-14 “Impuesto de Consumos de Lujo” de 1945 (pagat el 1950)

114


115

2-1-15 Relació d’ajuts econòmics lliurats per la Festa Major de 1951

114 115


2-1-15 bis Revers dels ajuts econòmics de 1951

116


117

NOTES

1 Arxiu Municipal de Cubelles. Llibres d’Actes del Ple. 1921-1949, Carpeta 3; 1949-1965, Carpeta 4 i 1965-1979, Carpeta 5

2 Arxiu Municipal de Cubelles, Acta de Constitución Provisional de la Comisión Gestora de Cubellas, 22/1/1939

3 En el programa de Festa Major de l’any 1943, s’anuncia com: José Rovirosa Guasch. CORREDOR DE FINCAS Rústicas y Urbanas. Mn. Cinto, 26 – CUBELLAS

4 Molinero, Carme i Ysàs, Pere. Patria Justicia y Pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951. Barcelona, La Magrana, 1985

5 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, La llarga postguerra, 1939-1960. vol. X, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997. p. 173

6 Canales serrano, Antonio Fco. Passatgers de la mateixa barca. Lleida, ECD, 1993. p. 90

7 sierra Farreras, Roland. Sitges, gener 1939 – juliol 1941. Llibres de l’Arç, 1993. p. 38

8 solé sabaté, Josep Ma. La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Barcelona, edicions 62, 1985

9 Arxiu Municipal de Cubelles, Comptes Municipals any 1940, carpeta 172, libramiento 75

10 ídem. any 1941, carpeta 173, libramiento 83

11 ídem. any 1942, carpeta 173, libramientos 5, 72 i 102.

12 ídem. any 1943, carpeta 174, libramientos 71, 90 i 86

13 ídem. any 1944, carpeta 174, libramiento 121

14 ídem. libramientos 122 i 110

15 ídem any 1945, carpeta 175, libramiento 131.

16 ídem. libramiento 133

17 Arxiu Municipal de Cubelles, Entrades 1944-1948, carpeta 43.

18 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, La llarga postguerra, 1939-1960. vol. X. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997. pp. 314-322

19 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans De la Dictadura a la Democràcia, 1960-1980. Vol. XI, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998. p. 270

20 Arxiu Municipal de Cubelles, carpeta 166, Correspondència específica

21 ídem. Comptes Municipals any 1950, carpeta 179, libramientos 153 i 154

22 Arxiu Municipal de Cubelles, carpeta 166, Correspondència específica

23 ídem.

24 Arxiu Municipal de Cubelles, Comptes Municipals any 1951, carpeta 180, libramiento 180

25 Acta del ple del 26 de juny de 1974 s’autoritza “...a D. Alfonso Pantoja Garcia para una caseta tómbola durante la fiesta mayor”

26 Acta del ple del 12 de març de 1975: “se concede licencia a D. Gervasio Paulí, para unos autos choque en la fiesta mayor”, i del 9 de juliol: “...licencia a D. Alfonso Pantoja Garcia

116 117


para instalar una caseta de dianas durante la fiesta mayor”. En el ple del 21 de febrer de 1978 s’autoritza a Juan Cutura Llas a posar un “tren dragón” per la Festa Major; el 21 de març, a Vicente Boluda González per “un balancín y caseta de tiro”; el 16 de maig, a Pedro Serrano Garcia, per “una caseta de tiro y tiovivo... del 1 al 20 de agosto”; i el 18 de juliol, a Alfonso Pantoja García, “una caseta de venta rápida y de tiro”

27 Acta del 6 de febrer 1979, es concedeixen llicències per les atraccions de la propera Festa Major: a Juan Cutura Llas, per un tren infantil; a Alfonso Pantoja García, per una caseta de venda ràpida i de tir, i al Circ Amorós-Silvestrini, per instal·lar-se un dia entre l’1 i el 10 d’agost

28 Sessió ordinària del 12 de gener de 1977: “se designa a Salvador Estalella y José Castellví para programar y realizar todos los actos destinados a la celebración de la fiesta mayor los días 12 a 14 inclusive del próximo mes de agosto”. Sessió L’11 de maig, s’aprova el pressupost pel castell de foc presentat per Pirotècnia Igual, de 99.000 pessetes pels coets i 21.000 per dietes, desplaçaments i assegurança... Sessió ordinària del 19 de setembre de 1978, s’anomena Jaume Bertran Carbonell president de la Comissió de Festes

119


2.2. LA COMPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS DES DE 1931 A 1979

(Les dates corresponen a les de la presa de possessió del càrrec)

2.7. Els ajuntaments de la Segona República Espanyola (abril 1931-juliol 1936)

DATA NOM CÀRREC PARTIT

15/04/31 NARCISO BARDAJÍ TORRABADELLA ALCALDELUIS POCH CREUS REGIDORFRANCISCO SAFONS ROVIROSA REGIDORFLORENCIO FONTANALS VIVÓ REGIDORJUAN ALBET AVIÑÓ REGIDORPABLO BORRELL PALAU REGIDORMELCHOR CONA CASTELLVÍ REGIDOR

15/10/33 RAMON ESTALELLA ROMEU ALCALDE COMISSIÓ GESTORA ERCPERE ROVIROSA ESCARDÓ REGIDOR COMISSIÓ GESTORA LLIGAPAU BORRELL PALAU REGIDOR COMISSIÓ GESTORA

06/02/34 JOSEP MESTRES AVIÑÓ ALCALDE ERCRAMON ESTALELLA ROMEU SEGON ALCALDE ERCISIDRE MONTANÉ BALLESTER REGIDOR ERCJOSEP CASTELLVÍ IVERN REGIDOR ERCNARCÍS BARDAJÍ TORRABADELLA REGIDOR LLIGAFLORENCI FONTANALS VIVÓ REGIDOR LLIGA

30/10/35 JOSEP ROVIROSA GUASCH ALCALDEISIDRE MONTANÉ BALLESTER REGIDOR ERCJOSEP CASTELLVÍ IVERN REGIDOR ERCNARCÍS BARDAJÍ TORRABADELLA REGIDOR LLIGAFLORENCI FONTANALS VIVÓ SEGON ALCALDE LLIGA

17/02/36 RAMON ESTALELLA ROMEU ALCALDE ERCISIDRE MONTANÉ BALLESTER SEGON ALCALDE ERCJOSEP CASTELLVÍ IVERN REGIDOR ERCJOSEP ESTALELLA PEDRO REGIDOR

En negreta, els qui tornaren a formar part de l’Ajuntament en l’època franquista.

Els noms estan escrits tal i com surten en els llibres d’actes de les sessions municipals de l’Ajuntament de Cubelles (tots figuren en castellà en el primer Ajuntament republicà, i en català posteriorment).

120


121

2.8. Els ajuntaments de la Guerra Civil (juliol 1936-gener 1939)

DATA NOM CÀRREC PARTIT

27/07/36 RAMON ESTALELLA ROMEU ALCALDE ERCISIDRE MONTANÉ BALLESTER SEGON ALCALDE ERCJOSEP CASTELLVÍ IVERN CONSELLER ERCJOSEP ESTALELLA PEDRO CONSELLERJAUME FONOLL ESCARDÓ CONSELLERJOAN JUAN TRILLAS CONSELLER

16/10/36 JOSEP AMORÓS PALAU ALCALDE ACCIÓ CATALANALLORENÇ AVIÑÓ SOCIAS CONSELLER POUMRAMON ROVIROSA FERRER CONSELLER ERCANTONI ARMENGOL TRAVÉ CONSELLER ERCJAUME FONOLL ESCARDÓ CONSELLER PSUCPERE FREIXAS ROMAGOSA CONSELLER ERCJOSEP ADRIÀ GUANSÉ CONSELLER CNTJOSEP GOMÀ SASOT CONSELLER PSUCSEBASTIÀ PEDRO BURRUT CONSELLER CNTFERRAN ROMEU URPÍ CONSELLER UNIÓ RABASSAIRESJOSEP ESCARDÓ POCH CONSELLER CNT

24/09/37 JOSEP AMORÓS PALAU ALCALDE ACCIÓ CATALANAJOSEP CATLLÀ MERCADÉ CONSELLER UNIÓ RABASSAIRESJOAN MONTANÉ TRAVÉ CONSELLER ERCJAUME FONOLL ESCARDÓ CONSELLER PSUCRAMON ROVIROSA FERRER CONSELLER ERC

2.9. Els ajuntaments del franquisme (gener 1939-abril 1979)

DATA NOM CÀRREC TERÇ

22/01/39 JOSÉ ROVIROSA GUASCH ALCALDE COMISSIÓ GESTORAFLORENCIO FONTANALS VIVÓ REGIDOR COMISSIÓ GESTORALUIS POCH CREUS REGIDOR COMISSIÓ GESTORA

28/03/45 JOSÉ MARSÉ SOLÉ ALCALDEJUAN ADRIÀ VIÑALS 1r TINENT D’ALCALDEFLORENCIO FONTANALS VIVÓ 2n TINENT D’ALCALDEJUAN FREIXAS FERRER REGIDORFRANCISCO SAFONT ROVIROSA REGIDOR

120 121



06/02/49 JOSÉ MARSÉ SOLÉ ALCALDEJUAN ADRIÀ VIÑALS TT. D’ALC; OBRES PÚBLIQUES FAMILIARFLORENCIO FONTANALS VIVÓ HISENDA SINDICALJUAN FREIXAS FERRER JUNTA PERICIAL SINDICALJUAN LLEÓ MONJO EDUCACIÓ FAMILIARFRANCISCO URPÍ ESCARDÓ JUNTA PERICIAL CORPORATIUISIDRO IVERN VIDAL GOVERNACIÓ CORPORATIU

26/10/49 JUAN ADRIÀ VIÑALS ALCALDE ACCTAL; OBRES.PÚBL.

FAMILIAR

FLORENCIO FONTANALS VIVÓ HISENDA SINDICALJUAN FREIXAS FERRER JUNTA PERICIAL SINDICALJUAN LLEÓ MONJO EDUCACIÓ FAMILIARFRANCISCO URPÍ ESCARDÓ JUNTA PERICIAL CORPORATIUISIDRO IVERN VIDAL GOVERNACIÓ CORPORATIU

05/12/49 JUAN ALBET AVIÑÓ ALCALDEJUAN ADRIÀ VIÑALS TT. D’ALC; OBRES PÚBLIQUES FAMILIARFLORENCIO FONTANALS VIVÓ HISENDA SINDICALJUAN FREIXAS FERRER JUNTA PERICIAL SINDICALJUAN LLEÓ MONJO EDUCACIÓ FAMILIARFRANCISCO URPÍ ESCARDÓ JUNTA PERICIAL CORPORATIUISIDRO IVERN VIDAL GOVERNACIÓ CORPORATIU

03/02/52 JUAN ALBET AVIÑÓ ALCALDEMELCHOR GÜELL SOLER TT. D’ALC; JUNTA PERICIAL FAMILIARJUAN LLEÓ MONJO CULTURA; FORMACIÓ FAMILIARJOSÉ JOSÉ GIRALT HISENDA; JUNTA PERICIAL SINDICALFLORENCIO FONTANALS VIVÓ (FINS EL 19/11/53)

GOVERNACIÓ SINDICAL

RAMON MIQUEL VINADÉ HISENDA CORPORATIUISIDRO IVERN VIDAL (FINS EL 12/02/52)

CULTURA CORPORATIU

06/02/55 JUAN ALBET AVIÑÓ ALCALDEMELCHOR GÜELL SOLER TT. D’ALC;FOMENT; JTA

PERICIALFAMILIAR

JOSÉ JOSÉ GIRALT HISENDA; JUNTA PERICIAL SINDICALRAMON MIQUEL VINADÉ (FINS EL 8/6/56)

HISENDA; JUNTA PERICIAL CORPORATIU

JUAN ROIG PIERA GOVERNACIÓ SINDICALJOSÉ ALBA COLL GOVERNACIÓ CORPORATIUJUAN CARBÓ ROSICH FOMENT; JUNTA PERICIAL FAMILIAR

02/02/58 JUAN ALBET AVIÑÓ ALCALDEJUAN ROIG PIERA REGIDOR SINDICALJOSÉ ALBA COLL REGIDOR CORPORATIUJUAN CARBÓ ROSICH REGIDOR FAMILIARJOSÉ FONTANALS MONTANÉ TINENT D’ALCALDE FAMILIARVICTOR MARCILLAS ROVIROSA REGIDOR SINDICALJOSÉ Ma BATET RULL REGIDOR CORPORATIU

122


123


11/09/60 JOSÉ FONTANALS MONTANÉ ALCALDE ACCIDENTAL FAMILIARJUAN ROIG PIERA REGIDOR SINDICALJOSÉ ALBA COLL REGIDOR CORPORATIUJUAN CARBÓ ROSICH REGIDOR FAMILIARVICTOR MARCILLAS ROVIROSA REGIDOR SINDICALJOSÉ Ma BATET RULL REGIDOR CORPORATIU

26/10/60 JOSÉ Ma BATET RULL ALCALDE CORPORATIUJOSÉ FONTANALS MONTANÉ TINENT D’ALCALDE FAMILIARJUAN ROIG PIERA REGIDOR SINDICALJOSÉ ALBA COLL REGIDOR CORPORATIUJUAN CARBÓ ROSICH REGIDOR FAMILIARVICTOR MARCILLAS ROVIROSA REGIDOR SINDICAL

03/02/61 JOSEP Ma BATET RULL ALCALDE CORPORATIUJOSÉ FONTANALS MONTANÉ TINENT D’ALCALDE FAMILIARVICTOR MARCILLAS ROVIROSA REGIDOR SINDICALPEDRO FUSTÉ MARTÍ REGIDOR SINDICALJOSÉ LLEÓ AVIÑÓ REGIDOR CORPORATIUSALVADOR ESTALELLA MONTANÉ REGIDOR FAMILIAR

02/02/64 JOSEP Ma BATET RULL ALCALDESALVADOR ESTALELLA MONTANÉ REGIDOR FAMILIARPEDRO FUSTÉ MARSÉ REGIDOR SINDICALJOSÉ LLEÓ AVIÑÓ REGIDOR CORPORATIUJOSÉ MORGADAS GAVALDÀ REGIDOR CORPORATIUJOSÉ FONTANALS MONTANÉ TINENT D’ALCALDE FAMILIARVICTOR MARCILLAS ROVIROSA (FINS EL 10/11/66)

REGIDOR SINDICAL

03/02/67 JOSEP Ma BATET RULL ALCALDEJOSÉ FONTANALS MONTANÉ TT D’ALC; GOVERNAC;

HISENDAFAMILIAR

JUAN ROVIROSA FERRER OBRES FAMILIARJOSÉ CAPDET FONTANALS HISENDA SINDICALJUAN ROVIROSA FORCADA TURISME I FESTES; CULTURA SINDICALJOSÉ MORGADAS GAVALDÀ TUR I FEST; CULT; GOVERNAC. CORPORATIUALBERTO MIRÓ MATARÓ OBRES CORPORATIU

07/02/71 JOSEP Ma BATET RULL ALCALDEJOSÉ PONS VENTURA TT D’ALC; GOVERNACIÓ CORPORATIUJOSÉ CASTELLVÍ ALBA GOVERN, HISENDA, TUR I FEST. SINDICALJUAN ROVIROSA FERRER HISENDA, TURISME I FESTES FAMILIARJOSÉ CAPDET FONTANALS HISENDA, TURISME I FESTES SINDICALALBERTO MIRÓ MATARÓ REGIDOR CORPORATIUJAIME BERTRAN CARBONELL REGIDOR FAMILIAR

122 123



23/05/73 JOSÉ PONS VENTURA ALCALDE ACCIDENTAL CORPORATIUJOSÉ CASTELLVÍ ALBA GOVERN, HISENDA, TUR I FEST. SINDICALJUAN ROVIROSA FERRER HISENDA, TURISME I FESTES FAMILIARJOSÉ CAPDET FONTANALS HISENDA, TURISME I FESTES SINDICALALBERTO MIRÓ MATARÓ REGIDOR CORPORATIUJAIME BERTRAN CARBONELL REGIDOR FAMILIAR

06/09/73 JUAN FERNANDEZ GUTIERREZ ALCALDEJOSÉ PONS VENTURA REGIDOR CORPORATIUJOSÉ CASTELLVÍ ALBA REGIDOR SINDICALJUAN ROVIROSA FERRER REGIDOR FAMILIARJOSÉ CAPDET FONTANALS REGIDOR SINDICALALBERTO MIRÓ MATARÓ REGIDOR CORPORATIUJAIME BERTRAN CARBONELL REGIDOR FAMILIAR

03/02/74 JUAN FERNANDEZ GUTIERREZ ALCALDEJOSÉ PONS VENTURA (FINS EL 10/12/78)

TINENT D’ALCALDE; FESTES CORPORATIU

JAIME BERTRAN CARBONELL REGIDOR FAMILIARJOSÉ CASTELLVÍ ALBA FESTES SINDICALLUIS ROIGÉ FABREGAT (FINS EL 9/11/77)

REGIDOR FAMILIAR

SALVADOR ESTALELLA MONTANÉ FESTES CORPORATIUJOSÉ ALBET CARBONELL REGIDOR SINDICAL

17/02/79 JAIME BERTRAN CARBONELL ALCALDE ACCIDENTAL FAMILIAR

2.10. El primer ajuntament de la democràcia

DATA NOM CÀRREC CANDIDATURA

19/04/79 LLUIS PINEDA GAVALDÀ ALCALDE CONVERGÈNCIA I UNIÓJUAN FERNÁNDEZ GUTIÉRREZ REGIDOR IND.22 (PRO-TÈRMICS)SALVADOR ESTALELLA MONTANÉ REGIDOR IND.22 (PRO-TÈRMICS)ANTONIO SÁNCHEZ GÁLVEZ REGIDOR IND.22 (PRO-TÈRMICS)JOSEP FONOLL CARBONELL REGIDOR IND.22 (PRO-TÈRMICS)ISIDRE PIÑOL BORRÀS REGIDOR IND.2 (ANTI-TÈRMICS)JORDI ALBET POCH REGIDOR IND.2 (ANTI-TÈRMICS)JOAN ALBA ESTALELLA REGIDOR IND.2 (ANTI-TÈRMICS)JOAN AMORÓS FONTANALS REGIDOR IND.2 (ANTI-TÈRMICS)

En negreta, els dos regidors que ja ho havien estat en l’època anterior. L’altre ex regidor que també es va presentar, Josep Castellví, no va sortir elegit.

Salvador Estalella va ser regidor durant una legislatura, fins el maig de 1983, mentre que l’exalcalde Juan Fernández ho va ser en dues, fins l’abril de 1987.

124


125

2.11. Relació alfabètica de les persones que han format part de l’ajuntament de Cubelles en el període 1939 - 1978

(En negreta, els qui han ocupat l’alcaldia)

NOM CÀRREC DES DEL FINS EL

1r TINENT ALCALDE 28/03/45 26/10/49

ADRIÀ VIÑALS, JOAN ALCALDE ACCIDENTAL 26/10/49 05/12/49

REGIDOR 05/12/49 03/02/52

ALBA COLL, JOSEP REGIDOR 06/02/55 03/02/61ALBET AVIÑÓ, JOAN REGIDOR 15/04/31 15/10/33

ALCALDE 05/12/49 18/09/60

ALBET CARBONELL, JOSEP REGIDOR 03/02/74 19/04/79BATET RULL, JOSEP MARIA REGIDOR 02/02/58 26/10/60

ALCALDE 26/10/60 23/05/73

BERTRAN CARBONELL, JAUME REGIDOR 07/02/71 17/02/79

ALCALDE ACCIDENTAL 17/02/79 19/04/79

CAPDET FONTANALS, JOSEP REGIDOR 03/02/67 03/02/74CARBÓ ROSICH, JOAN REGIDOR 06/02/55 03/02/61CASTELLVÍ ALBA, JOSEP REGIDOR 07/02/71 17/02/79

REGIDOR 03/02/61 03/02/67

ESTALELLA MONTANÉ, SALVADOR REGIDOR 03/02/74 18/04/78TINENT ALCALDEREGIDOR

18/04/7819/04/79

17/02/7908/05/83

FERNÁNDEZ GUTIERREZ, JUANALCALDEREGIDOR

06/09/7319/04/79

17/02/7930/06/87

REGIDOR 02/02/58 18/09/60

FONTANALS MONTANÉ, JOSEP ALCALDE ACCIDENTAL 18/09/60 26/10/60

REGIDOR 26/10/60 07/02/71

REGIDOR 15/04/31 15/10/33

REGIDOR 06/02/34 30/10/35

FONTANALS VIVÓ, FLORENCI SEGON ALCALDE 30/10/35 17/02/36

REGIDOR 22/01/39 28/03/45

2n TINENT ALCALDE 28/03/45 26/10/49

REGIDOR 26/10/49 19/11/53

FREIXAS FERRER, JOAN REGIDOR 28/03/45 03/02/52FUSTÉ MARCÉ, PERE REGIDOR 03/02/61 03/02/67GÜELL SOLER, MELCIOR TINENT ALCALDE 03/02/52 02/02/58IVERN VIDAL, ISIDRO REGIDOR 06/02/49 12/02/52JOSÉ GIRALT, JOSEP REGIDOR 03/02/52 02/02/58LLEÓ AVIÑÓ, JOSEP REGIDOR 03/02/61 03/02/67LLEÓ MONJO, JOAN REGIDOR 06/02/49 06/02/55MARCILLAS ROVIROSA, VÍCTOR REGIDOR 02/02/58 10/11/66MARSÉ SOLÉ, JOSEP ALCALDE 28/03/45 26/10/49MIQUEL VINADÉ, RAMON REGIDOR 03/02/52 08/06/56MIRÓ MATARÓ, ALBERT REGIDOR 03/02/67 03/02/74MORGADAS GAVALDÀ, JOSEP REGIDOR 02/02/64 07/02/71

124 125


POCH CREUS, LLUIS REGIDOR 15/04/31 15/10/33

REGIDOR 22/01/39 28/03/45

TINENT ALCALDE 07/02/71 23/05/73

PONS VENTURA, JOSEP ALCALDE ACCIDENTAL 23/05/73 06/09/73

TINENT ALCALDE 06/09/73 18/04/78

REGIDOR 18/04/78 10/12/78

ROIG PIERA, JOAN REGIDOR 06/02/55 03/02/61ROIGÉ FABREGAT, LLUIS REGIDOR 03/02/74 09/11/77ROVIROSA FERRER, JOAN REGIDOR 03/02/67 03/02/74ROVIROSA FORCADA, JOAN REGIDOR 03/02/67 07/02/71

REGIDOR 30/10/35 19/11/35

ROVIROSA GUASCH, JOSEP ALCALDE 19/11/35 17/02/36

ALCALDE 22/01/39 28/03/45

SAFONS ROVIROSA, FRANCESC REGIDOR 15/04/31 15/10/33

REGIDOR 28/03/45 06/02/49

URPÍ ESCARDÓ, FRANCESC REGIDOR 06/02/49 03/02/52

127

3- LA FESTA MAJOR A CUBELLES

14 d’agost de 1955- Ballada de sardanes a Ca l’Antonet. De cara, d’esquerra a dreta, Asunción Fontanals, Núria Aviñó, Ricard Marfany, Jordi Font i Pepita Ivern

129

La Festa Major a Cubelles

3.1. LA FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU D’AGOST

De les diades del calendari festiu, a cada poble n’hi ha una que sempre destaca per sobre de totes les altres: la Festa Major. És una festa anual, normalment en honor del seu patró, que acostuma a ser el titular de la parròquia. Aquestes festes provenen de cerimònies paganes, molt esteses durant l’imperi romà, i que foren adaptades pel cristianisme sota l’advocació d’algun Sant.

L’any 431, el Concili d’Efes proclamà Maria com a Mare de Déu, i fou establerta la festa en commemoració de la seva pujada al cel. A la nostra terra, a partir del segle VIII la Verge Assumpta fou nomenada patrona de moltes parròquies i monestirs. La devoció mariana s’estengué tant que la festa de l’Assumpció de la Verge és de les més celebrades. A Catalunya, el 15 d’agost és el dia de l’any que més pobles fan la seva Festa Major.

L’any 977 s’esmenta per primer cop el topònim Cubelles1; el castell de Cubelles apareix el 1041, i de la primera església que hi hagué a Cubelles en tenim notícia escrita del 1154, encara que probablement ja existia abans de la invasió dels àrabs.2 El 1205 aquesta església estava sota l’advocació de Santa Maria.

A la Història de Cubelles, Mn. Joan Avinyó dóna la primera notícia coneguda de la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, patrona de la parròquia de Santa Maria de Cubelles. En un decret del bisbe de Barcelona Guillem de Torrelles, del 26 d’abril de 1363, la capella de Sant Antoni Abat de Vilanova es converteix en església parroquial, separant-la de Santa Maria de Cubelles:

...Mossèn Francesc d’Olivera, rector de les esglésies de Santa Maria de Cubelles i de Sant Antoni de Vilanova, cada una de les quals després d’ell serà regida per un rector propi...3

En el document es delimiten els termes parroquials, i es detallen les condicions imposades pel Bisbe als rectors i parroquians de Sant Antoni de Vilanova, de les quals en destaquem dues referents a la festivitat de la Mare de Déu:

- Els parroquians de Sant Antoni de Vilanova hauran de pagar cada any, la festa de la Mare de Déu d’Agost, en ajuda de la candela de Madona Santa Maria de Cubelles, 10 lliures de cera o 20 sous en diners...

- Que el rector de Sant Antoni... en el dia de la festa de la Mare de Déu d’Agost dirà o farà dir una Missa... i després de celebrada aquella Missa, el Rector i tots els beneficiats de dita església de Sant Antoni estaran obligats a anar a l’església de Santa Maria de Cubelles per ajudar a fer l’ofici sots pena de 20 sous, que hauran de donar al Rector de Cubelles.

Així, doncs, veiem que la Festa Major en honor de la Mare de Déu s’ha vingut celebrant des d’almenys el segle XIV fins als nostres dies.

En el període de temps que comprèn aquest treball (1939-1978), la parròquia de Santa Maria de Cubelles ha tingut quatre rectors: Mn. Jaume Rosell i Bargulló, Mn. Miquel Estruch i Piera, Mn. Jordi Fort i Gaudí i Mn. Josep Campillo i Simon.

Mossèn Jaume Rosell va estar al davant de l’església parroquial en dos períodes: com a Regent,4 del 4 de febrer de 1924 (quan substituí Mn. Joan Avinyó) fins el

130

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES! LES FESTES MAJORS DURANT EL FRANqUISME (1939-1978)

131

començament de la guerra civil, i, a l’acabament d’aquesta, com Ecònom5 fins mitjans de 1946. Llavors vingué d’Ecònom mossèn Miquel Estruch. Nomenat Rector6 dos anys després, hi estigué fins l’any 1957. El 17 de juliol de 1957 fou nomenat Ecònom Mn. Jordi Fort, ocupant el càrrec fins el 16 de setembre de 1967, data en què el substituí Mn. Josep Campillo, Ecònom fins el 1996.7 Per tant, mossèn Jaume Rosell hi estigué uns dinou anys (dotze i set), mossèn Miquel Estruch, onze, mossèn Jordi Fort, deu, i mossèn Josep Campillo, vint-i-nou.

130 131


3.2 ELS ACTES RELIGIOSOS

L’ofici

L’acte més important de la Festa Major, entenent-la com una festivitat d’adoració i de veneració cap al Patró de la Parròquia, és l’Ofici. Una missa cantada (o missa major) amb l’assistència de les autoritats i d’un gran nombre de feligresos, que se celebra pel matí (Fotografia 1 i 2). Podríem dir que és l’essència, l’origen de tota la festivitat, al voltant del qual s’han anat afegint una gran quantitat d’actes de tota mena, que han donat com a resultat la Festa Major, tal i com l’entenem avui en dia. A Cubelles, el dia 15 d’Agost, festivitat de l’Ascensió de la Mare de Déu, a mig matí és quan es fa aquest acte solemne d’afirmació de devoció mariana, mantingut al llarg dels segles.

Fins mitjans dels anys seixantes, en aquesta missa no es donava la comunió als fidels, ja que les disposicions establien que no es podia ingerir cap aliment des del dia d’abans. I tenint en compte que una missa cantada d’aquestes característiques -amb les homilies corresponents- tenia força durada, i que la consagració es feia cap al final, hauria estat excessiu que els que volien prendre la comunió haguessin d’estar tantes hores sense menjar ni beure. Per tal motiu es feia una altra missa prèvia, anomenada de comunión o de comunión general a les 7 del matí del mateix dia,8 i de la qual ja en parlarem més endavant.

De l’estudi dels programes en podem destacar:

La celebració s’acostumava a fer sempre a les 11 del matí, exceptuant els anys 1942 i 1943, que es féu a les 12 del migdia, i el 1949 i 1962, a dos quarts de 12 (aquest darrer any amb la presència del Bisbe Auxiliar de Barcelona, Doctor Narcís Jubany).

El 1943, prèviament al Solemne Ofici es va fer el trasllat del Santíssim Sagrament de la Rectoria a l’església (que encara estava en obres de reconstrucció després dels estralls soferts en la encara recent guerra civil):

Se trasladará solemnemente el Santísimo Sacramento desde la Casa Rectoral a la Iglesia parroquial. Acto seguido, Solemne Oficio...

I l’any següent, es beneeix el nou Sagrari i el Calze:

Solemne bendición del nuevo sagrario y copón, y acto seguido, traslado del Santísimo Sacramento al nuevo Sagrario. A continuación, Solemne Oficio...

D’altra banda, l’any 1958 es beneeixen els nous gegants abans de començar l’Ofici:

A las 10:45, Solemne bendición en el portal de la Iglesia dels “Gegants” para ofrecerlos una vez bendecidos a Santa María.

El 1962, que, com hem dit, va venir el bisbe Auxiliar de Barcelona, s’inaugurà i beneí el nou Altar Major amb el seu baldaquí, i la nova imatge de la Verge9:

132


133

A las 11’15, Solemne recibimiento en la Rambla, al Excelentísimo Rvdmo. Sr. Obispo Auxiliar de Barcelona, Doctor Narciso Jubany10.

A las 11’30, Bendición de la Nueva Imagen Titular de la Parroquia por el Excmo. y Rvdmo. Sr. Obispo Auxiliar.

Cal remarcar l’aparició de les frases que anomenen fieles y escolanía, a partir de 1967 (etapa de mossèn Campillo). Ja s’havia celebrat el Concili Vaticà II, i l’església catòlica prenia una nova orientació, més oberta a la participació dels fidels. I que, a partir de 1975, els actes religiosos s’anuncien en català.

L’any 1976, en el programa d’actes religiosos, s’anuncien erròniament: els actes que posa que es faran el dia 13 són pel 14, i els que posa pel 14 són els del 15. Es va haver de fer un programa de mà corregint-ho.

Per a anunciar l’Ofici en el programa de festes es fan servir moltes i variades expressions, tal i com es pot veure en el quadre següent, i en el qual s’hi inclou també l’hora de la celebració:

Mo

ssèn

Jau

me

ANY HORA DEFINICIÓ DE L’OFICI1940 11 Solemne Oficio1941 11 Solemne Oficio1942 12 Solemne Oficio1943 12 Solemne Oficio1944 11 Solemne Oficio1945 11 Solemne Oficio1946 11 Misa solemne en honor a la Virgen

Mo

ssèn

Miq

uel

1947 11 Misa solemne de Ntra. Sra. de la Asunción1948 11 Santo Oficio solemne1949 11:30 Oficio solemne en honor de la Asunción de Nuestra Señora1950 11 Santo Oficio solemne en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María1951 11 Solemne Oficio parroquial de Fiesta Mayor1952 11 Solemne Oficio parroquial de Fiesta Mayor1953 11 Solemnísimo Oficio de Fiesta Mayor

1954 11Santo Oficio Solemnísimo en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María en cuerpo y alma a los cielos

1955 11Santo Oficio Solemnísimo en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María

1956 11Oficio Solemne en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María en Cuerpo y Alma a los Cielos

Mo

ssèn

Jord

i

1957 11Oficio Solemne en honor de la titular de la Parroquia, la Asunción de la Santísima Virgen María en Cuerpo y Alma a los Cielos

1958 11 Oficio Solemne

1959 11Oficio Solemne en honor de la Santísima Virgen, en su misterio de la Asunción en Cuerpo y Alma a los cielos

1960 11 Oficio Solemne1961 11 Oficio Solemne1962 11:30 Oficio Solemne1963 11 Oficio Solemne1964 11 Oficio Solemne en honor de la Asunción de la Virgen María1965 11 Oficio Solemne en honor de Santa María1966 11 Oficio Solemne en honor de Santa María1967 11 Misa comunitaria cantada por los fieles

132 133


Mo

ssèn

Jose

p

1968 11 Misa solemne cantada por los fieles y escolanía1969 11 Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía1970 11 Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía1971 11 Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía1972 11 Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía1973 11 Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía1974 11 Misa Solemne Concelebrada con la participación de fieles y escolanía1975 11 Missa solemne en honor de Santa Maria1976 11 Missa solemne en honor de Santa Maria1977 11 Missa solemne en honor de Santa Maria1978 11 Missa solemne en honor de Santa Maria

3-1 L’Ofici de Festa Major

Els intèrprets i les composicions

Com ja s’ha dit, l’Ofici és una missa major o missa cantada. A Cubelles, normalment hi posava la part musical una orquestra, que era la mateixa que venia a fer els balls de la Festa Major. La part coral anava a càrrec de la capella de la parròquia, o d’algun altre cor dels pobles del voltant. De vegades, s’especifica que només toca la secció de corda de l’orquestra. També es dóna el cas que no hi hagi cor, i canten els vocalistes de l’orquestra.

El Cor Parroquial de Cubelles va cantar dels anys 1940 al 1943, el 1947, del 1949 al 1952, i el 1954. Són les èpoques dels mossens Jaume Rosell i Miquel Estruch.

El 1941 també van cantar las Hijas de María.11 (Document 1)

Els cors de parròquies properes que van intervenir en aquests anys foren: el de Canyelles el 1948; del 1960 al 1962, la Schola Cantorum de Calafell; i des de 1962 fins a 1966, la Capella Polifònica de l’església Arxiprestal de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú.

L’any 1967, missa cantada pels fidels, i l’any següent, pels fidels i l’escolania. A partir d’aquí, se segueix anunciant la missa cantada, però ja no hi ha un cor concret, ja que els qui canten són els fidels. Estem en uns anys d’aplicació de les resolucions del Concili Vaticà II, que fomenten la participació activa dels assistents en els oficis religiosos, que han deixat de fer-se en llatí i ja es fan en castellà primer, i en català, després12.

A continuació, relacionem cronològicament els intèrprets i si es va cantar una missa concreta o alguna altra peça, tal i com apareix anunciat en el programa de festes:

Mo

ssèn

Jau

me

1940...el Coro Parroquial cantará la Misa del Santísimo Sacramento núm. 2, del maestro Rivera, a tres voces y a toda Orquesta.

1941La Capilla de Música cantará la MISA DEL SANTISIMO SACRAMENTO, de José Rivera, a tres voces, y además de un escogido motete, EL CANTO DEL ALMA A LA VIRGEN, a cargo de las Hijas de María y a gran orquesta.

1942...el Coro Parroquial cantará la Misa del Santísimo Sacramento núm. 2, del maestro José Rivera, a tres voces y a toda orquesta.

134


135

Mo

ssèn

Jau

me

1943...el Coro Parroquial cantará la Misa del Santísimo Sacramento núm. 2, del maestro José Rivera, a tres voces y a toda orquesta.

1944...a toda orquesta, cantándose la Misa del Santísimo Sacramento “Te Deum Laudamus”, de Perossi, a cargo de la orquesta.

1945...los cantores de la Orquesta “Unión Artística de Barcelona” cantarán la Misa “Te Deum Laudamus”, de Perossi.

1946 ...será cantada por el coro de la Unión Artística de Barcelona.

Mo

ssèn

Miq

uel

1947...será cantada por el coro parroquial, con la orquesta UNION ARTISTICA DE BARCELONA.

1948...cantado por el Coro Parroquial de Canyelles (sic), el cual interpretará la Misa “Pontificalis” de Perossi... Durante el Ofertorio se cantará el “Ave María” de Vitoria, a cuatro voces mixtas, y un “Panis Angelicus” de Haller, a dos voces iguales blancas.

1949El Coro Parroquial cantará la Misa del “Santísimo Sacramento, nº 2, de Pedro Ribera, con acompañamiento de Orquesta.

1950...cantando el Coro Parroquial, el cual, con acompañamiento de la Orquesta “Unión Artística de Barcelona”, interpretará la “Misa del Santísimo Sacramento n.º 2, del Maestro Ribera.

195113 ...cantado por el Coro Parroquial acompañado por la Orquesta NOIS D’OLESA SALES... los cuales interpretarán la misa del Santísimo Sacramento del maestro Ribera.

195214 ...cantado por el Coro parroquial, acompañado por la Orquesta “La Catalonia”, de Granollers. Se interpretará la misa del Santísimo Sacramento del maestro Ribera.

1953 ...cantado con acompañamiento de orquesta.

1954El Coro Parroquial interpretará, con acompañamiento de ORQUESTA, la misa del Papa Pío X, bajo la dirección musical del Maestro D. Cristóbal Marcillas, titular de la Parroquia.

1955La Orquesta Unión Artística del Noya, interpretará con acompañamiento de instrumentos de cuerda, la Misa Te Deum Laudamus, de Perossi.

1956 La Orquesta Planas interpretará la Misa “Tedeum laudamus”, de Perosi.

Mo

ssèn

Jord

i

1957 La Orquesta “Artística del Noya” interpretará la Misa de Perosi.1958 La Orquesta Inspiración, interpretará la Misa de Perosi.1959 La Orquesta SAVOY, interpretará la Misa “Pontificalis” de L. Perosi.

1960La Orquesta “Artística del Noya” interpretará la Misa “Pontificalis” de L. Perosi. Las partes variables correrán a cargo de la Schola Cantorum de Calafell.

1961La Orquesta Primavera interpretará Misa de L. Perosi. Las partes variables correrán a cargo de la Schola Cantorum de Calafell.

1962

La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva, acompañada de instrumentos de cuerda interpretará la Misa “Mass of St. Phillip Neri”, a cuatro voces mixtas de William Sewell. Durante el Ofertorio interpretará el Al-leluya de Händel, y las partes variables de la misa por la Schola Cabtorum de Calafell.

1963

La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú, acompañada de instrumentos de cuerda, interpretará la Misa de San Felipe Neri, a cuatro voces mixtas de William Sewell. Durante el Ofertorio de la misa interpretará el Al-leluya de Händel.

1964La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú, acompañada de instrumentos de cuerda, interpretará la misa de S. Felipe Neri, a cuatro voces mixtas de William Sewell.

1965La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú, interpretará la misa de San Felipe Neri, a cuatro voces mixtas de William Sewell.

1966 ....la Capilla Polifacética (sic) de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú.1967 ...cantada por los fieles.

Mn.Josep

1968 ...cantada por los fieles y escolanía.

3-2 Intèrprets i composicions dels actes religiosos

Com es pot veure en l’anterior quadre, pel que fa a les misses cantades, la que es va interpretar més vegades fou la “Missa del Santísimo Sacramento nº 2” del

134 135


mestre Josep Ribera (els primers anys se l’anomena Rivera, i el 1949, Pedro Ribera). També es van executar diversos cops la Missa “Te Deum Laudamus” de Lorenzo Perosi i la Misa de San Felipe Neri, de William Sewell. En altres ocasions es va cantar la Missa “Pontificalis”, de Perosi i la del papa Pius X .

Altres composicions que s’interpretaren altres anys, dins d’aquests Oficis de Festa Major, foren “El canto del Alma a la Virgen”; l’”Ave Maria” de Victoria; el “Panis Angelicus” de Haller i l’“Al·leluia” de Händel.

Els sermons

El sermó de l’ofici el feia un sacerdot que venia convidat de fora de Cubelles. En els programes se l’anomena de molt diverses maneres: panegírico, sermón, homilia...

Hi ha una sèrie d’anys que els sacerdots venen de pobles propers a la nostra vila: de Vilanova (1943, 1945, 1950, 1953, 1961, 1965, 1966 i 1967). D’ells, diversos són del Col·legi de les Escoles Pies (Escolapis), i el rector del Col·legi Sant Bonaventura (Franciscans). Mn. Manuel Roig, de l’Hospital de Sant Antoni repeteix diverses vegades (1950, 1953, 1961 i 1967). També en vingueren de l’Arboç, de Calafell, de Vilafranca del Penedès, de Canyelles i de Sant Pere de Ribes (dos de diferents). De més lluny, de Barcelona, 4 (Sant Gregori Taumaturg, Sant Francesc de Sales, Santa Maria de Gràcia i Nostra Senyora de Núria), de Tarragona, de l’Espluga Calva, i fins i tot un de la catedral de Sevilla (1944). I el 1962, el llavors bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany.

L’assistència de les autoritats a l’Ofici també ve anunciada alguns anys en el programa de festes:

1946: ...asistirán las Magníficas autoridades y Jerarquías...

1951: ...con asistencia de las Autoridades civiles y militares de la villa.

1954: ...en el cual asistirán, en corporación, las DIGNÍSIMAS AUTORIDADES CIVILES Y MILITARES DE LA VILLA.

Les autoritats civils eren habitualment els membres de la corporació municipal, i les militars, els primers anys eren oficials del destacament de l’exèrcit que hi havia a la vila, i membres de la Guàrdia Civil (en els anys que no hi havia caserna a Cubelles, venien de fora). Com a curiositat, l’any 1972 les autoritats anaven acompanyades per l’equip benjamí de gimnàstica femenina:

Oficio Solemne con asistencia de las Autoridades, que irán acompañadas del equipo benjamín femenino de gimnasia de esta localidad, terminada la Santa Misa, actuación gimnástica delante del Ayuntamiento.

I entre els anys 1954 i 1961, s’inclou l’Adoració a la Vera Creu:

1958: A las 11, OFICIO SOLEMNE con Sermón a cargo del Rvdo. Ilmo. Sr. Dr. D. José Vives Godall, Pbro. Y Adoración de la Vera-Cruz, en el que asistirán en corporación, las dignísimas Autoridades Civiles y Militares de la Villa. La Orquesta Inspiración, interpretará la Misa de Perosi.

136


137

Fins l’any 1943 el sermó no se l’anuncia en el programa, i desapareix a partir de 1970, si bé l’any 1946 es diu que n’hi haurà, però no qui serà el sacerdot que el farà. En el quadre següent podem veure com se’l defineix, i l’orador que va venir a pronunciar-lo:

ANY DEFINICIÓ DEL SERMÓ

Mo

ssèn

Jau

me 1943

Ensalzará las glorias de la Santísima Virgen el orador sagrado Muy Ilustre Sr. Dr. D. Lorenzo Garriga, Pbro., Arcipreste de Villanueva y Geltrú

1944En honor a la Santísima Virgen, ensalzará sus glorias el orador sagrado M. Iltre. Sr. Dr. D. Francisco Javier Alert, Canónigo Magistral de la S.I.C. Basílica de Sevilla

1945El sermón correrá a cargo del Rvdo. Padre Jaime Subirana, rector de las Escuelas Pías de Villanueva y Geltrú

1946 Habrá sermón

Mo

ssèn

M

iqu

el

1947 El sermón correrá a cargo del Rdo P. Escolapio José M.ª Ollastres1948 Predicará el eminente orador sagrado Dr. D. Fray Ramón de Espluga Calva, Pbro.1949 Predicará el eminente orador sagrado Rdo. Dr. D. Bartolomé Barceló, Pbro.

1950Predicará las glorias de la Virgen el Ilustre Orador Sagrado Dr. D. Manuel Roig, Pbro., Prior del Santo Hospital de Villanueva y Geltrú

1951El panegírico correrá a cargo del Muy Ilustre orador sagrado Rdo. Dr. D. Juan Esquen, Pbro. Sch. P.

1952El panegírico correrá a cargo del Muy Ilustre orador sagrado Rdo. Sr. José Borés, Pbro., Sch. P.

1953 Predicará el Iltre. Dr. D. Manuel Roig, Pbro.

1954Con sermón que predicará el Ilustre Orador Sagrado Dr. D. José Masdeu, Pbro. Cura-Párroco de Cañellas

1955Con sermón que predicará el Iltre. Orador Sagrado Dr. D. Javier Bertrán, Pbro. Cura-Párroco de San Gregorio Traumaturgo, de Barcelona

1956Con sermón que predicará el ilustre orador sagrado Dr. D. Antonio Comulada, Pbro., cura-párroco de San Julián de Arbós

Mo

ssèn

Jord

i

1957Con sermón que predicará el reverendo Dr. Juan Corbella, beneficiado de la M. D. Catedral de Tarragona

1958 Con sermón a cargo del Rdo. Ilmo. Sr. D. José Vives Godall, Pbro.

1959Con sermón a cargo del Rvdo. Sr. D. Francisco de A. Camps Solanas, Cura-Párroco de la Parroquia de San Francisco de Sales de Barcelona

1960 Con sermón a cargo del Rvdo. Sr. D. José Llauradó, Pbro Ecónomo de Calafell

1961Con sermón a cargo del Reverendo Sr. D. Manuel Roig, Capellán del Hospital de Villanueva y Geltrú

1962Con sermón a cargo del Excmo. Reverendísimo Sr. D. Narciso Jubany, Obispo Auxiliar de Barcelona

1963Con sermón a cargo del Rdo. Sr. D. Luis Sitjá; Pbro. Párroco de la Parroquia de Santa Maria de Gracia (Josepets) de Barcelona

1964Con sermón que predicará el Rvdo. Sr. D. Francisco de A. Camps Solanas, Párroco de la parroquia de Ntra. Sra. de Nuria de Barcelona

1965Con sermón que predicará el Rvdo. P. Ricardo Pons Ballarín, Rector del Colegio de Rvdo. P.P. Escolapios de Villanueva y Geltrú

1966Homilía a cargo del P. Jaime Solsona, Rector del Colegio de San Buenaventura de Villanueva y Geltrú

1967Homilía a cargo del Rvdo. D. Manuel Roig, Capellán del Hospital de Villanueva y la Geltrú

Mo

ssèn

Jose

p

1968El Rvdo. D. Ramón Boronat, Ecónomo de la Sma. Trinidad de Vilafranca del Panadés, glosará las glorias de María

1969El panegírico de María será pronunciado por el Rdo. D. Miguel Martí, Ecónomo de San Pedro de Ribas

1970El panegírico de María será pronunciado por el Rdo. D. Jesús Mañé, Ecónomo de San Pedro de Ribas

3-3 Els sermons

136 137


La missa de comunió general

La missa de comunió és una missa durant la qual es dóna l’eucaristia als fidels. En el programa apareix citada específicament a partir de l’any 1948. Se’n feia una el mateix dia de la Festa de la Patrona, el dia 15 d’agost, a les 7 del matí fins el 1968, excepte el 1949, que és a les 8. A partir de 1969, a les 8, i des de 1977, a les 9.

Cal destacar que en els anys 1966 i 1967 es noten certs canvis en la manera d’anunciar les festes religioses: la missa es defineix com a comunitaria; i abans dels actes del dia 15, hi ha aquestes notes:

1966: “En las celebraciones litúrgicas, cada cual, ministro o simple fiel, al desempeñar su oficio, hará todo y sólo aquello que les corresponde por la naturaleza de la acción y las normas litúrgicas” (Constitución de Sacra Litúrgica, nº 28).

1967: “Para promover la participación activa, se fomentarán las aclamaciones del pueblo, las respuestas, la salmodia, las antífonas, los cantos y también las acciones o gestos y posturas corporales. Guárdese, además, a su debido tiempo, un silencio sagrado”. (Constitución de Sacra Litúrgica, nº 30).

De cites d’aquest tipus no n’apareixen més en els programes d’actes religiosos, i corresponen als primers temps d’aplicació de les modificacions litúrgiques establertes a partir del Concili Vaticà II.

A partir de 1975, s’anuncia al programa en català: Santa Missa.

També hem vist com al llarg dels anys va desapareixent la cita de la comunió. Ja no és necessari estar en dejú des del dia anterior per prendre l’eucaristia, i aquesta celebració litúrgica matinal ha acabat convertint-se en una missa normal. Per tant, en l’Ofici de Festa Major, del que ja hem parlat abans en el seu apartat corresponent, als fidels ja se’ls dóna la comunió.

En el següent quadre veiem com s’anuncia aquesta missa en el programa de festes:

ANY HORA DEFINICIÓ DE LA MISSA DE COMUNIÓ

Mo

ssèn

Miq

uel

1948 7 Santa Misa de comunión general1949 8 Misa de Comunión general1950 7 Santa Misa de comunión general con plática preparatoria

1951 7Santa Misa de comunión general con plática preparatoria y cantos de Motetes por el Coro de las Hijas de María15.

1952 7 Santa Misa de Comunión General con plática y cantos de Motetes

1953 7Santa Misa de Comunión General con plática preparatoria y cantos de motetes por el Coro de las Hijas de María16

1954 7Santa Misa de Comunión General con plática preparatoria y cantos de motetes

1955 ?Santa Misa de Comunión General con plática preparatoria y cantos de motetes

1956 7Misa de Comunión General con plática preparatoria y canto de motetes eucarísticos

138


139

Mo

ssèn

Jord

i1957 7

Misa de Comunión General con plática preparatoria y canto de motetes eucarísticos

1958 7Misa dialogada de comunión, con plática y canto de motetes eucarísticos

1959 7Misa dialogada con plática preparatoria para la comunión y canto de motetes

1960 7 Misa dialogada con plática y canto de motetes1961 7 Misa dialogada con plática y canto de motetes1962 7 Misa dialogada con plática y canto de motetes1963 7 Misa dialogada con plática y canto de motetes1964 7 Misa preparatoria, con canto de Motetes1965 7 Misa preparatoria con canto de Motetes1966 7 Celebración comunitaria de la Santa Misa1967 7 Celebración comunitaria de la Santa Misa

Mo

ssèn

Jose

p

1968 7 Celebración comunitaria de la Santa Misa1969 8 Misa Rezada con Motetes1970 8 Misa Rezada con Motetes1971 8 Misa Rezada con Motetes1972 8 Misa Rezada con Motetes1973 8 Misa Rezada con Motetes1974 8 Celebración de la Santa Misa1975 8 Santa Missa1976 8 Santa Missa1977 9 Santa Missa1978 9 Santa Missa

3-4 La Missa de Comunió

La missa de difunts

És una missa en sufragi dels difunts i normalment se’n fa una al matí de l’endemà de la Festa de l’Assumpció de la Verge. El primer any que se la cita en el programa és el 1946, (que és el primer cop en què els actes religiosos s’anuncien per separat dels altres actes festius), i apareix fins el 1974. Els dos primers anys és en sufragio de los caídos, i després ja és sempre para todos los fieles difuntos (de la villa o de la parroquia).

El 1964, abans de la missa de difunts, que es fa el dia 16 a les 11 del matí, se n’anuncia una altra, a les 7: Misa aplicada por dftas. Luisa Almirall y Rosa Guasch.

En aquesta taula reproduïm els horaris i aquesta missa tal i com s’anuncia en els programes:

ANY DIA HORA DEFINICIÓ DE LA MISSA DE DIFUNTS

Mossèn Jaume

1946 ds 17 11Misa cantada de Requiem en sufragio de los caídos de la localidad, y con asistencia de las autoridades locales

Mo

ssèn

Miq

uel

1947 ds 16 11:30Misa cantada de requiem en sufragio de los caídos por Dios y por España y difuntos de la localidad, que será cantada por el coro de la vecina Parroquia de Cañellas

1948 dl 16 11

Santo Oficio-Funeral para todos los fieles difuntos de la villa, con sermón que hará el Rdo. Padre Predicador de la fiesta. También en este acto asistirán las Autoridades y Jerarquías locales

138 139


Mo

ssèn

Miq

uel

1949 dt 16 11:30

Santo Oficio Funeral para todos los fieles difuntos de la villa, con sermón a cargo del Rdo. Padre predicador de la fiesta. También en este acto asistirán las Autoridades y Jerarquías locales

1950 dc 16 11SANTO OFICIO FUNERAL en sufragio de todos los fieles difuntos d ela Parroquia, con sermón y asistencia de las Magníficas Autoridades y Jerarquías locales

1951 dj 16 11

Con asistencia de las Autoridades civiles y militares de la villa, Solemne Oficio Funeral aplicado a todos los fieles difuntos de la villa, predicando el Rdo. Dr. D. Manuel Roig, Pbro. fInalizando con la ABSOLTA17

1952 ds 16 11

Con asistencia de las Autoridades civiles y militares de la villa, Solemne Oficio Funeral aplicado a todos los fieles difuntos de la localidad, predicando el Rdo. Dr. D. Manuel Roig, Pbro. fInalizando con la ABSOLTA

1953 dg 16 11SANTA MISA-OFICIO aplicado a todos los fieles difuntos de la villa

1954 dl 16 11Santo Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de la Villa

1955 dt 16 11Santo Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de nuestra Parroquia

1956 dj 16 11 Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de la Villa

Mo

ssèn

Jord

i

1957 dv 16 11 Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de la Villa1958 ds 16 11 Santa Misa por todos los fieles difuntos de la Villa

1959 dl 17 11Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la Villa

1960 dt 16 11Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la villa

1961 dc 16 11Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la villa

1962 dj 16 11Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la villa

1963 dv 16 11Misa en sufragio de todos los fieles difuntos de la parroquia

1964 dg 16 11 Misa aplicada por todos los fieles de la parroquia

1965 dl 16 11misa en sufragio de todos los fieles difuntos de la parroquia

1966 dt 16 11 misa por todos los fieles difuntos de la parroquia

1967 dc 16 11Misa comunitaria por todos los fieles difuntos de la parroquia

Mo

ssèn

Jo

sep

1968 dv 16 11 Misa-Funeral por todos los fieles difuntos de la parroquia1969 ds 16 9 Misa-Funeral1970 dg 16 9 Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia1971 dl 16 9 Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia1972 dc 16 10 Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia1973 dj 16 10 Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia1974 dv 16 10 Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia

3-5 La Missa de Difunts

Altres misses

De vegades apareixen altres misses, com actes religiosos de Festa Major. Són misses habituals, però el fet que algun dels dies de la Festa Major caigui en dissabte o en diumenge, fa que s’incloguin en el programa d’actes:

140


141

1953: Dia 16, a las 7 de la mañana, SANTA MISA PARROQUIAL.

1958: Domingo, dia 17. A las 7 de la mañana, Misa dialogada de Comunión. A las 11 de la mañana, Solemne Oficio.

1959: Sábado, día 15. A las 9 (del vespre), Misa vespertina.

Aquesta Misa vespertina del mateix dia de la Festa Major apareix cada any a partir de 1959. Amb alguna particularitat: es fa sempre a les 9 del vespre fins el 1969, en què comença a les 8 de la tarda, i a partir del 1970, n’apareixen dues, a les 8 i a les 9. I l’any 1965 era en record de dos difunts:

A las 9 de la noche, misa vespertina aplicada por los difuntos María Baduell y Eduardo Alfonso.

Pel que fa a la llengua, els anys 1968 i 1969, s’especifica que aquesta missa és en castellano. I el 1970, que, com hem dit, n’hi ha dues diu:

A las 8 y las 9 de la noche Misa Comunitaria en catalán.

Els tres anys següents, s’anuncia que la primera és en catalán i la segona en castellano: El 1974 no diu res de l’idioma, i a partir de 1975, el programa d’actes religiosos està escrit en català.

També s’anuncien altres misses per als dies 14 o 16, la vigília o l’endemà de la Festa Major:

1964: A las 9 de la noche, misa vespertina.

1970: DIA 16, DOMINGO, A las 8 y 9 de la noche Misa Comunitaria en catalán.

1976: DIA 14, vespre a les 8 i 9, Celebració de la Santa Missa.

La novena a la Verge Maria

A la parròquia de Santa Maria, es comença a fer la Novena18 dedicada a la Verge Maria amb la vinguda de mossèn Miquel Estruch, i segueix durant els anys de mossèn Jordi Fort. Comprenia el res del Rosari, la visita al Santíssim i un sermó. De vegades s’acabava amb el cant, bé de la Salve, bé dels Goigs a Santa Maria. En els programes de Festa Major apareix per primer cop el 1948 i, habitualment, s’anuncia el seu inici el dia 7 i la seva finalització el dia 15 a les 6 de la tarda. Tot i així, hem trobat algunes variacions en les “Carpetes de Notificacions de Cultes” de la parròquia i en els programes de Festa Major:

L’any 1951 observem que començarà el dia 8, hauria durat un dia menys o es tractaria d’un error?19:

8 de agosto: Comienzo de la novena de preparación para la solemne Fiesta del dogma de la asunción de Nuestra Señora a los cielos en cuerpo y alma.

15 de agosto, miércoles: Por la tarde, a las 7, rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Nuestra Señora y Reina a los cielos.

140 141


El 1952, es convoca per a les 6 de la tarda,20 però el programa de festes l’anuncia a les 7.

El 195321, no apareix en el programa d’actes, però si a les carpetes, on ja trobem el “canto de la Salve”, i el 1959 apareix el “canto dels goigs”. En el programa d’aquest darrer any, 1959, podem llegir com s’organitzava aquest acte:

SOLEMNE NOVENA PREPARATORIA A LA FIESTA DE LA ASUNCIÓN

En el día 7 se dará comienzo la Solemne Novena a la Asunción, titular de la Parroquia. Todos los días, incluso los festivos, se honrará a la Santísima Virgen con los siguientes actos:

Tarde, a las 8’45, Rosario; a las 9, Misa vespertina; a las 9’30, Solemne Novena, finalizando con el canto “dels Goigs” a la Asunción.

I, finalment, l’any 1962, el dia de la festivitat de la Patrona, en lloc de finalitzar la Novena, com en els anys anteriors, comença, i s’endarrereix l’hora:

SOLEMNE NOVENA A LA ASUNCIÓN.-

El día 15, Fiesta de Santa María dará comienzo la solemne novena a la virgen María, en su advocación de la Asunción.

El horario de la novena será el siguiente: días laborables a las 8 y los festivos a las 8’30 de la noche. Los actos que comprende la novena son: Rosario, Visita al Santísimo, Novena predicada y Misa vespertina.

Podem veure en la següent taula la distribució dels horaris de la novena a la Verge Maria, i com se la defineix en els programes d’actes:

ANY DIES HORA DEFINICIÓ DE LA NOVENA A LA VERGE MARIA

Mo

ssèn

Miq

uel

1948 7 - 15 18Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y último día de la novena a la Santísima Virgen María

1949 7 - 15 18 Rezo del Santo Rosario y visita al Santísimo

1950 7 - 15 18Santo Rosario, Visita al Santísimo y último día de la Novena a la Asunción de Nuestra Señora

1951 8 - 15 19 Ultimo día de la Novena dedicada a Nuestra Patrona1952 7 - 15 19 Ultimo día de la Novena dedicada a nuestra Patrona

1953 7 - 15 18Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Ntra. Señora, finalizando con el canto de la Salve

1954 7 - 15 18Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Ntra. Señora, finalizando con el canto de la Salve

1955 7 - 15 18Rezo del Santo Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción de Nuestra Señora, finalizando con el canto de la SALVE

1956 7 - 15 18Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Nuestra Señora, finalizando con el canto de la Salve

142


143

Mo

ssèn

Jord

i1957 7 - 15 18

Rezo del SANTO ROSARIO, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la ASUNCIÓN DE NUESTRA SEÑORA, finalizando con el canto de la SALVE

1958 7 - 15 18Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Santísima Virgen María, finalizando el acto con el canto de la Salve

1959 7 - 15 18Rosario, Visita al Santísimo y último día de la novena, finalizando con el canto “dels goigs”

1960 7 - 15 18Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción de la Virgen, finalizando el acto con el canto de la Salve

1961 7 - 15 18Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción de la Virgen, finalizando el acto con el canto del Goigs a la Asunción

1962 15 - 23 20:30 Rosario, Visita al Santísimo, novena a la Asunción

1963 7 - 15 18Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción, finalizando con el canto dels Goigs a Santa María

1964 7 - 15 18Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios propios del último día de la novena dedicada a la Asunción; finalizando con el canto dels Goigs a Santa María

1965 7 - 15 18Rosario, visita al Santísimo y oración a la Virgen Santísima, finalizando con el canto dels Goigs a Santa María

1966 7 - 15 18 Rosario, visita al Santísimo y oración a la Virgen María1967 7 - 15 18 Rosario, visita al Santísimo y oración a la Virgen María

3-6 La Novena a la Verge Maria

El repic de campanes

El so de les campanes servia antigament per a convocar a la gent. El que coneixem com a repic de campanes consisteix en tocar-les sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, per anunciar el començament d’una festa, i tradicionalment dóna el tret de sortida a tot un seguit d’actes que configuren la Festa Major.

L’antiga església de Santa Maria de Cubelles s’havia anat quedant petita, i a principis del segle XVIII es comença la construcció del nou temple, acabant-se en la seva totalitat el 1737. Al cap de poc temps, es basteix el campanar, que s’inaugurà el 1765. És de planta quadrada que es transforma en octogonal, un model molt utilitzat a partir del segle XVII. És una rèplica, de dimensions més reduïdes del de Sant Antoni de Vilanova, projectat el 1670 per Fra Josep de la Concepció, que fou model per a la construcció d’altres de posteriors.

Segons els programes d’actes, a la nostra vila, normalment es fan els repics el dia de la vigília de la festa de la Mare de Déu d’Agost (el dia 14). La quantitat ha variat al llarg dels anys, i, si bé al principi se’n fa un de sol, després el nombre va augmentant fins arribar a quatre i posteriorment torna a disminuir. Les hores també han anat canviant.

En el quadre següent podem veure els dies, les hores i el nombre de repics:

142 143


Mo

ssèn

Jau

me

ANY DIA HORES DEFINICIÓ DELS REPICS DE CAMPANES

1940 dc 14 19Gran repique de campanas anunciando el comienzo de las fiestas

1941 dj 14 19 Gran repique de campanas anunciando el comienzo de las fiestas

1942 dv 14 20Gran repique de campanas anunciando el comienzo de las fiestas

1943 ds 14 20Gran repique de campanas anunciando el comienzo de la fiesta

1944 dl 14 20REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando la víspera de las fiestas

1945 dt 14 21Gran repique de campanas, anunciador de la brillante FIESTA MAYOR 1945

1946 dc 14 21Repique general de campanas, anunciando el principio de las fiestas

Mo

ssèn

Miq

uel

1947 dj 14 21Gran repique de campanas, anunciando el principio de las fiestas

1948 ds 14 14-19-21Repique general de campanas, anunciando el principio de la fiesta

1949 dg 14 21:30Gran repique general de campanas, anunciando el principio de fiestas

1950 dl 14 13-18:30Gran repique general de campanas, anunciando el principio de las fiestas

1951 dt 14 15-21Repique general de campanas anunciando el principio de las fiestas

1952 dj 14 15-21Repique general de campanas anunciando el principio de las fiestas

195322 dv 14 15–21 REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando el principio de las fiestas

195423 ds 14 13–15–18–21Repique general de campanas anunciando el comienzo de la Fiesta Mayor dedicada a la Asunción de la Santísima Virgen María en cuerpo y alma a los cielos

1955 dg 14 13–15–18–21Repique general de campanas anunciando el comienzo de la Fiesta Mayor dedicada a la Asunción de la Santísima Virgen María en cuerpo y alma a los cielos

1956 dt 14 13–15–18–21

Repique general de campanas anunciando el comienzo de la FIESTA MAYOR dedicada a la ASUNCIÓN DE LA SANTÍSIMA VIRGEN MARÍA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS

Mo

ssèn

Jord

i

1957 dc 14 13–15–18–21

Repique general de campanas anunciando el comienzo de la FIESTA MAYOR dedicada a la ASUNCIÓN DE LA SANTÍSIMA VIRGEN MARÍA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS

1958 dj 14 13–15–18–21 Repique general de campanas

1959 dv 14 13–15–18–21

REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando el comienzo de la FIESTA MAYOR DE NUESTRA VILLA, que se celebrar en el día de la Asunción de la Santísima Virgen María en Cuerpo y Alma a los cielos

1960 dg 14 13-15-18-22Repique General de Campanas, preludio a la Fiesta Mayor de nuestra villa, que se celebra en el día de la Asunción de la Santísima Virgen María

1961 dl 14 13-15-18-22Repique General de Campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, Patrona de la villa

1962 dt 14 13-15-18-22Repique general de campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, titular de la Parroquia y Patrona de la villa

144


145

Mo

ssèn

Jord

i1963 dc 14 13-15-18-22

Repique general de campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, titular de la Parroquia y Patrona de la villa

1964 dv 14 15-22Repique general de campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, titular de la parroquia y Patrona de la villa

1965 ds 14 15-22Repique general de campanas anunciando la vigilia de la Fiesta de Santa María, titular de la parroquia y Patrona de la villa

1966 dg 14 Tarda - nit

El repique general de campanas de la tarde y noche del domingo serán el preludio de la Gran Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen en Cuerpo y Alma a los Cielos

196724 dl 14 15-22

El repique general de campanas de la tarde y noche del domingo, serán el preludio de la Gran Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen en Cuerpo y Alma a los Cielos

Mo

ssèn

Jose

p

1968 dc 14 15-22

Repique general de campanas, anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS, TITULAR DE LA PARROQUIA Y PATRONA DE LA VILLA

1969 dj 14 15-22REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS

1970 dv 14 15-22

Repique General de Campanas anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS. Titular de la Parroquia y Patrona de la Villa

1971 ds 14 15-22


1972 dl 14 15-22


1973 dt 14 15-22


1974 dc 14 15-22 REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS1975 dj 14 15-22 ALEGRE REPIC DE CAMPANES1976 dv 13 15-22 ALEGRE REPIC DE CAMPANES1977 dv 12 15-22 ALEGRE REPIC DE CAMPANES1978 ds 12 15-22 ALEGRE REPIC DE CAMPANES

3-7 El repic de campanes

L’exposició mariana

Mossèn Jordi tenia una gran col·lecció d’estampes, segells, goigs, postals, imatges, medalles i altres objectes religiosos. Aquesta col·lecció s’havia exposat diverses vegades a la Rectoria, i s’anunciava en els programes dels anys 1959 i 1964:

1959: Sábado, día 15. A las 9 (del matí), INAUGURACIÓN DEL II CONCURSO FOTOGRÁFICO y exposición Mariana, en el local del Centro Catequístico de la Parroquia.

144 145


1964: Viernes dia 14. A las 9 (del vespre), inauguración de la Tómbola y de la Exposición Filatélica Mariana en el Centro Catequístico Parroquial...

De la de l’any 1959, en surt una informació a la Veu de Santa Maria25, publicació editada per la parròquia en els temps de mossèn Jordi Fort:

Per primera vegada s’exposaren algunes medalles, imatges, goigs i postals de tema marià. L’ARXIU MARIÀ, que fou l’expositó, abarca tot lo referent a Santuaris Marians, i es un dels mes complers que existeixen en aquest sentit.

I el 1967, en un programa de mà, que inclou només les festes religioses també es fa saber:

EXPOSICIÓN MARIANA. Estará instalada en el Salón de Actos del Centro Parroquial, y podrá visitarse mientras dure la Tómbola.

Joan Pedro i Roig, en una nota al peu de l’article CUBELLES, “Mariana”, signat Rocacrespa i publicat en el programa de Festa Major de 1966, diu:

Nota: L’ARXIU MARIA, colecciò de medalles, imatges, diapositives, goigs, llibres, revistes, segells, es digne de veurer, podeu admirar, la grandiosa colecciò, obre de nostre estimat Mn. Jordi que, sense volguer ofender la seva modestia, es una de les primeres de nostre Pàtria, per no dir la primera. A les golfes de la casa rectoral i d’una manera sencilla, ben exposades i clasificade, podeu visitar aquesta colecciò, tasca de vint anys de treball i paciencia, francament es cosa digna de veurer.

La tómbola

Amb la designació de mossèn Miquel Estruch com a ecònom de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, s’inicia una etapa en què promou la reconstrucció de l’església de Santa Maria, que havia quedat molt malmesa durant els inicis de la guerra civil. Al mateix temps, mossèn Miquel impulsà la creació del Centre Catequístic Parroquial26, amb la participació activa dels feligresos, especialment de gent jove, amb una sèrie d’activitats lúdiques (esbart dansaire, teatre, coral...).

Per recaptar fons, tant per la reconstrucció del temple com per finançar aquestes activitats, durant diversos anys es va fer una tómbola. Es recollien objectes donats desinteressadament pels parroquians, i després es venien unes butlletes per a sortejar-los. Aquesta tómbola es posava als baixos de la rectoria, i es va seguir fent en els temps de mossèn Jordi.

En els programes de Festa Major apareix uns anys anunciada en els actes religiosos (1953 i 1967) i els altres en els festius (1947, 1949, 1950, 1954, 1955, i de 1958 a 1964). No es menciona en el 1948, 1951, 1952, 1956, 1957, 1965 i 1966, però també n’hi va haver.

A més de la informació extreta dels programes de Festa Major, trobem més detalls en les Carpetes de Notificacions de Cultes de l’Arxiu Parroquial. Així, l’any 1951, es diu27:

8 de agosto: TÓMBOLA “pro centro catequístico parroquial”. Si alguna persona quiere

146


147

vestir algunas de las muchas muñecas que serán vendidas en la tómbola, pueden pasar por la Casa Rectoral.

10 de agosto, martes: A las 10 de la noche, en la plaza del Generalísimo, acontecimiento teatral de fiesta Mayor, e inauguración de la Tómbola “pro centro catequístico parroquial”.

El balanç econòmic de la tómbola d’aquest 1951 va ser28 (Document 2):

Ingresos: 5.936Gastos: 2.681,90 Saldo acreedor: 3.254,10

I l’any següent,29 referint-se a l’inici de recollida d’objectes:

7 de agosto, jueves: Tómbola “pro Centro Parroquial”

Per a l’any 1954 es van fer 3.000 bitllets a 2 pessetes cadascun30, i el balanç fou31:

Ingresos: 5.634,40Gastos: 1.608,15 Beneficio: 4.026,25

Si comparem aquests resultats amb els de tres anys abans, veiem que si bé hi ha hagut menys ingressos, les despeses han estat molt inferiors, i, per tant, els guanys han estat majors.

El 1955 es van fer 5.000 bitllets32, amb un benefici de 5.433,68 pessetes, que es destinarien a la reconstrucció del temple33. I l’any següent, 6.000 bitllets34.

A la Veu de Santa Maria, també hi trobem referències a la tómbola. Per exemple, veiem què diu aquesta revista l’any 195935:

Com tots els anys, en els dies de la Festa Major s’acostuma a fer una Tómbola a benefici de les Obres de Reconstrucció Parroquial i d’ajuda a les d’Apostolat Juvenil.

I, seguidament, es deia que s’havia recollit, entre d’altres,

...una Mobylette, una barca de goma amb els seus rems, un gran cavall i moltes altres coses...36.

I de cara a la de l’any següent:

...en el dia d’avui demanem a tots que vulguin tenir present que estem buscant objectes a fi de que agradi a tots i tots, també puguin dir: jo també hi he posat la meva cooperació. Solament d’aquesta manera podem dir que la TÓMBOLA de 1960 serà un gran èxit: Tenim plena seguretat de que la nostra petició serà ben atesa.37

L’any 1963 hi ha un seguit de notes referents a la tómbola38:

TOMBOLA PARROQUIAL., El dia 14, a la tarda comença la Tombola que te lloc cada any pels vols de la Festa Major i que hi contribueixen cubellencs i veranejants.

FINAL DE LA TÓMBOLA.- El dia 24 d’agost al finalitzar la Tómbola tingué lloc el sorteix

146 147


final, que resultaren premiats els següents números: SOFA-LLIT, nº 3.649, l’afortunada va esser la Sra. Nuria Borrell; ARMARI CUINA, nº 1.506, que l’obtingué una nena de la Residencia Infantil, i finalment el nº de la bicicleta que encara no ha estat trobat es el nº 1.578.

FACTURES PAGADES: Amb el producte de la tombola i altres donatius s’han pagat: 30.000 ptes. Al pintor pel baptisteri; 5.200 al farrer pels ferros de l’altar dels S. Patrons; igualment 4.170 al fuster, i 6.493 al paleta; ...

En Joan Imbernón39 ens explica com s’organitzaven les tómboles:

Gairebé tot el que es rifava, potser un 90%, eren donacions de particulars. La tómbola es feia on ara hi ha l’auditori de la Rectoria, es posaven unes prestatgeries que ocupaven molt de lloc, i gràcies a la tómbola es va poder posar el sostre a l’església...

En aquest quadre resumim les dades que hem recollit sobre aquesta tómbola:

ANY DIA HORA DEFINICIÓ DE LA TÓMBOLA

Mo

ssèn

Miq

uel

1947 dv 15 12:30inauguración de la Tómbola pro reconstrucción del Templo de Sta. Maria de Cubellas

1948

1949 dg 14 12:30 inauguración de la Magnífica Tómbola1950 dt 15 13:30 MAGNÍFICA TÓMBOLA “Pro Centro Parroquial

1951 dt 10 22inauguración de la Tómbola “pro centro catequístico parroquial”

1952

1953 dv 14 22:30 BENDICIÓN y APERTURA de la TÓMBOLA

1954 ds 14 nitEn el Centro Catequístico Parroquial, inauguración del Certamen de Regalos “Tómbola”

1955 ds 13 niten el Centro Catequístico Parroquial, INAUGURACIÓN del certamen de regalos Tómbola pro altar Mayor de la Parroquia

1956

Mo

ssèn

Jord

i

1957

1958 dj 14 22solemne apertura de la Tómbola benéfica organizada por el Sr. Rector, en el local del Cantro Catequístico Parroquial

1959 dv 14 20 APERTURA DE LA TÓMBOLA BENÉFICA pro Templo-Parroquial.1960 ds 13 20:30 Apertura de la Tómbola Benéfica pro Templo-Parroquial1961 ds 12 20:30 Inauguración de la Tómbola1962 dt 14 20:30 Inauguración de la Tómbola1963 dc 14 20:30 Inauguración de la Tómbola

1964 dv 14 21Inauguración de la Tómbola y de la Exposición Filatélica Mariana en el Centro Catequístico Parroquial

1965

1966

1967 ds 12 20se inaugurará la Tómbola Parroquial, situada en los bajos de la Casa Rectoral

3-8 La Tómbola Parroquial

148


149

El Centre Catequístic Parroquial de Mossèn Miquel

A mitjans de l’any 1950, impulsat per mossèn Miquel, es crea el CENTRO CATEQUISTA PARROQUIAL40. En l’Acta fundacional s’explica que el centre naixia en una reunió a la qual hi assistiren 26 persones, que elegiren com a President Josep Marsé, i a mossèn Miquel Estruch com a consiliari (Fotografia 3). El centre s’estructurava en diverses seccions: Formació catequística, Catecisme d’infants, Cercle d’estudis per a la joventut, amb conferències agrícoles i jurídiques, Quadre escènic, Cor parroquial i Confraries. De fet, es tractava de fer oficials unes activitats que ja feia un temps que s’estaven desenvolupant al voltant de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles.

A principis de l’any següent, es constitueix la secció del Quadre escènic, amb Ernesto Fontanals com a Secretari, José Lleó, Vice-secretari, i Domingo Domènech i Tomàs Ivern, Vocals41.

Posteriorment, es funda la secció del Cor Parroquial42, i es comença a parlar del nom que se li posarà, davant de la impossibilitat d’utilitzar el de “Cor l’Espiga”, i pel març es constitueix la primera junta, presidida per Josep Amorós Palau, i amb Pedro Fusté com a Secretari i Josep Agustí Avinyó de Vocal43. A finals d’any, es proposen noms (Nostra Mar, Pau Catalana, Flor del Foix, Cultura i Cant, Escollit Pomell i Remembrança)44, i en la reunió del 7 de gener, en una votació surt per majoria “Flor del Foix”.45

L’any 1953, es forma un esbart que interpretarà balls populars catalans, i que es representaran en moltes diades i també en festes majors46. Es contacta amb el Sr. Jofre Vila de Sitges per a dirigir-lo, pagant-li les despeses del viatge, posant-se una quota setmanal d’una pesseta per als nois i de 50 cèntims per a les noies47. Com a vocals de la secció s’elegiren Josep Fonoll Planas i Josep Fontanals. La Srta. Teresa Tullot també dirigia els assajos de cant i de ball. Posteriorment, es decidí que l’Esbart portaria el nom de Santa Ana.48

La darrera acta del Centre Catequístic és de setembre de 1957, i va signada per mossèn Jordi Fort49. Mossèn Miquel havia estat substituït uns dies abans de la Festa Major d’aquell any.

El Centre Parroquial de Mossèn Josep

A finals de 1974, mossèn Josep organitza amb un grup de joves de la vila un nou centre parroquial, que tingué la seva seu primer a la mateixa rectoria, i després a la casa propietat de la Fundació Estapé, al xamfrà del Passeig Narcís Bardají amb el carrer de l’Estació, i de la qual el mossèn n’és el president. També hi col·laborà un altre sacerdot, mossèn Lluís Puig.

Els seus membres seran els qui tiraran endavant una publicació, Cloquer, de periodicitat mensual, que sortirà per primer cop el juny de 1977. En el núm. 4, d’octubre del mateix any, apareix la llista de la nova junta elegida per un període de dos anys:

Responsable General: Tomàs Torres i RodriguezSots-responsable: Jaume Bertran i Albet

148 149


Cap de Joves: Vinyet Estalella i GiraltVocals de Joves: Yolanda Marmottan, Montserrat Antó, Mª Dolors Castellví i Carme GómezCap de Nens: Albert Melendo i PedroVocal d’Infants: Rosa Mª Capdet, Mª Neus Almirall, Manolita Torres, Felip Cuenca, Oriol Cortés i Jordi BertranCap de Xerrac: Mn. Lluis Puig i MassanaVocals del Xerrac: Tomàs Torres, Jaume Bertran i Albert MelendoCap d’Escolans: Jordi Pèrez i FerrerVocal d’Escolans: Joan Ivern i PochCap d’Excursionisme: Joan Casado i TobaruelaVocal d’Excursionisme: Mª Lourdes BarberàCap de Cloquer: Xavier Pèrez i FerrerVocals de Cloquer: Carles Pèrez, Jaume Bertran, Albert Melendo i Jordi PèrezCap de manteniment de Centre: Josep-Ramon Cardenete i SànchezVocals de manteniment de Centre: Pere Casas i Jesús CasasTresorer: Jaume Bertran

Per la Festa Major de 1978, el Centre Parroquial organitzà les competicions esportives de tennis de taula, escacs i un joc de ciutat50, com veurem en l’apartat d’actes esportius i culturals.

150


151

ANNEX FOTOGRÀFIC

3-2-1 Sortida d’una celebració religiosa a mitjans dels anys 40.Podem observar a la façana una creu i dos rètols. En el de la dreta deia:

“A LOS CAIDOS POR DIOS

Y POR LA PATRIA ¡¡¡PRESENTE!!!;

i en el de l’esquerra: “JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA NARCISO BARDAJÍ TORREBADELLA

REMIGIO JUNCA CALVET JOSE MARSE MESTRES”

150 151


3-2-2 Autoritats sortint de l’església de Cubelles. Hi podem veure: mossèn Miquel i Josep Marsé (l’alcalde). Al darrera, Joan Adrià i Pere Freixes. Aquesta fotografia és una mica posterior a l’anterior (la façana principal de l’església ha estat

arranjada)

3-2-3 Centre Catequístic 1953. Pere Freixes, David Albet Mestres, Joan Adrià Viñals, Josep Marsé (president), Pepeta Ivern , Joan Carbó...

Asseguts, l’arquebisbe Modrego i mossèn Miquel (consiliari)

152


153

ANNEX DOCUMENTAL

3-2-1 Acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939

152 153


3-2-1 bis Revers de l’acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939

154


155

3-2-2 Acta del “Centro Catequista Parroquial” amb el balanç econòmic de la tómbola de l’any 1951

154 155


NOTES

1 Virella i Bloda, Albert. Vilanova i la Geltrú. Barcelona, editorial Selecta, 1974. p. 15

2 Virella i Bloda, Albert. Vilanova i la Geltrú abans de la seva fundació. Vilanova i la Geltrú, Amics del llibre vilanoví, 1952. p. 19

3 aVinyó andreu, Mn. Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 1993. p.12-14 i 108

4 Persona que regeix una parròquia per absència o incapacitat de la persona titular. És inferior a l’ecònom, car depèn totalment de la persona que reemplaça o que li ha confiat la regència

5 Sacerdot que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest

6 Sacerdot que governa una parròquia en propietat, amb totes les obligacions i drets annexos a aquesta; ha de residir-hi i administrar-la

7 aVinyó andreu, Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles – Institut d’Estudis Penedesencs, 1993. p. 118

8 Entrevista amb mossèn Joaquim Lluís i Coromines

9 La Veu de Santa Maria, en el núm. 3, d’agost de 1963, recull l’inici del sermó pronunciat pel Dr. Narcís Jubany, en motiu del “primer aniversari de la benedicció de la imatge titular i presbiteri”. I inclou una “llista i preus de les coses que varen realitzar-se l’any 1962 amb motiu de la benedicció de l’Imatge titular de l’Assumpta i Presbiteri realitzada per l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Narcis Jubany, Bisbe Auxiliar de Barna.”, que suma un total de 294.554,75 pessetes

10 Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1996). Ordenat sacerdot el 1939, es doctorà en Dret Canònic a Roma. Canonge (1954) i bisbe auxiliar de Barcelona (1955). El 1964 fou nomenat bisbe de Girona; el 1971, arquebisbe de Barcelona, i cardenal el 1973. Participà en el Concili Vaticà II, i fou un dels principals impulsors de l’aplicació de les seves directrius a l’Església catalana i de la seva reforma durant la transició política. Renuncià a l’arquebisbat de Barcelona el 1990

11 Associació pia femenina d’adolescents i de dones solteres, molt estesa a les parròquies entre els anys 1870 i 1880. Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà sota jurisdicció episcopal

12 Entrevista amb el mossèn Joaquim Lluís i Coromines

13 Carpeta de notificacions de cultes, any 1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

14 ídem. any 1952. Arxiu Parroquial de Cubelles

15 ídem. any 1951. Arxiu Parroquial de Cubelles. (No s’anuncia en el programa de festes)

16 ídem. any 1953. Arxiu Parroquial de Cubelles. (No s’anuncia en el programa de festes)

17 Absolta: Conjunt de responsori, versets i oracions que es canten o diuen per als difunts en acabar la missa de funeral. Deriva del començament d’una de les oracions, Absolve, en la qual es prega a Déu que absolgui llurs ànimes de qualsevol pecat

18 La Novena és un espai de nou dies dedicats a una devoció a un Sant determinat, amb

156


157

una pràctica religiosa concreta i un conjunt de pregàries i actes que es fan durant aquest temps




22 En la Carpeta de notificacions de cultes s’anuncien quatre repics: a la 1, a les 3, a les 6 i a les 9, mentre que en el programa de Festa Major només en surten dos: a les 3 i a les 9. Carpeta de notificacions de cultes, any 1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

23 Aquest any, a part dels quatre repics, n’hi ha un altre a les 7 de la tarda, anunciant la sortida del Pregó i de la cercavila amb els capgrossos i les gralles pels carrers de la vila

24 En un programa de mà, on es detallen exclusivament les FIESTAS RELIGIOSAS, es llegeix: “DIA 14, LUNES. A las 3 de la tarde y a las 10 de la noche, repique general de campanas, anunciando el preludio de la festividad de la ASUNCIÓN DE LA VIRGEN MARÍA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS, TITULAR DE LA PARROQUIA Y PATRONA DE LA VILLA”

25 La Veu de Santa Maria, núm. 6, 20/9/1959

26 Llibre d’Actes del Centro Catequista Parroquial, Arxiu Parroquial de Cubelles


28 Acta del Centre Catequístic Parroquial del 3-9-1951. Arxiu Parroquial de Cubelles


30 Acta del Centre Catequístic Parroquial, 2-8-1954. Arxiu Parroquial de Cubelles

31 ídem. 4-9-1954. Arxiu Parroquial de Cubelles




35 La Veu de Santa Maria, núm. 4, 18/7/1959

36 ídem. núm. 5, 12/8/59

37 ídem. núm. 16, 30/7/60

38 ídem. 3, Agost 1963

39 Entrevista a Joan Imbernón del 10 de maig de 2002

40 Acta del Centre Catequístic Parroquial, 12-7-1950. Arxiu Parroquial de Cubelles






46 ídem. 3-8-1953. Arxiu Parroquial de Cubelles: es parla de l’inici dels assajos de ballets que seran interpretats a l’aire lliure el dia 14 d’agost (vigília del dia de la Festa Major). El Director seria el Sr. Javier Anguera, i la pianista, la Srta. Margarita Margot, amb la cooperació de dues parelles de l’esbart Montseny del Poble Nou de Barcelona

156 157





50 Cloquer, núm. 8, novembre 1978

159


3.3. ELS ACTES FESTIUS

Si en tota Festa Major els actes religiosos en són el motiu central, els actes festius en configuren el cos principal. Uns actes esperats, que acostumaven a aplegar força gent i que en moltes ocasions eren l’única ocasió a l’any per poder assistir-hi (un ball a l’envelat amb una famosa orquestra, una obra de teatre, un castell de focs...). Per això se’ls coneix també com a actes populars.

En principi, els podríem classificar en dos grans grups: els relacionats amb les tradicions folklòriques (cercaviles, sardanes, balls populars) i els diferents tipus d’espectacles (pirotècnics, musicals, balls, varietats, teatre, cinema, infantils, etc.). Com en altres apartats, quan citem els diferents actes, si no indiquem una altra cosa, fem referència al que ve anunciat en els programes de Festa Major.

3.3.1. ELS ACTES FOLKLÒRICS

Les sardanes

La sardana, dansa popular catalana, de procedència empordanesa, s’estengué i popularitzà per tot el territori català cap a finals del segle XIX. A partir d’aquí, va estar present en la majoria de les grans diades i festes de casa nostra, i, evidentment, en les Festes Majors.

La victòria franquista va portar també una prohibició de la pràctica sardanística. De tota manera, el fet que les ballades de sardanes eren actes molt populars, demanats per gent d’ordre, des dels sectors eclesiàstics i fins i tot per delegacions locals “d’Educación y Descanso” van propiciar que aviat es comencessin a autoritzar les audicions. Aquests permisos van arribar abans als pobles petits que a les ciutats; això explica que a Cubelles ja se’n van fer l’any 1941, mentre que a Barcelona no es van autoritzar fins dos anys després1. A Vilanova se’n va fer una primera ballada per la Festa Major del mateix 1939, però després no n’hi tornaren a haver fins a la de 1943.2

Així doncs, tenim que a la nostra vila, en les festes majors de l’època que abasta aquest estudi, de sardanes se’n fan des de l’any 1941, exceptuant el 1953, en què l’alcalde és Joan Albet, i els anys de l’alcaldia de Josep Ma Batet (en el seu mandat només n’hi ha el 1961, el 1962 i el 1970, l’any del concurs).

Pel que fa al primer any, el 1941, es fa una audició de sardanes a la “Plaza de José Antonio” (de la Font), el dia 16 a la una del migdia. El programa l’anuncia de la següent manera:

Gran audición de Sardanas con un extraordinario y escogido programa, seleccionado de entre los más celebrados y distinguidos autores de nuestra típica danza, en la Plaza de José Antonio.

De l’anàlisi de les dades del quadre 3-9 podem destacar:

Fins el 1952 les sardanes es fan a la “Plaza de José Antonio” (Fotografia 1 i 2), davant “la Sociedad La Alianza”. Des de 1958 fins a 1962, es traslladen a la “Plaza del Generalísimo” (de la Vila) i, a partir de 1970, a la “Plaza Juan de Salazar” (del

160


161

Mar). Són excepcions l’any 1955 (Fotografia portada capítol 3, pàg. 105) i el 1978 que es fan, respectivament, al Jardí del Cafè de l’Armengol i a la Zona Polisportiva (inaugurada aquest any). Habitualment les ballades es programaven, fins mitjans dels anys 50, el dia 16 al migdia. Després passaran a la tarda i el dia variarà.

El 1959 s’estrena una sardana del mestre A. Pérez Ballés, “A la figuera del campanar de Cubelles”.3 I l’any 1962 se’n fan dues audicions, anunciant-se, una a la “Plaza del Generalísimo”, i l’altra, l’endemà, a la “Plaza del Ayuntamiento”.

El 16 d’agost de 1970, diumenge, a les 5 de la tarda, s’organitza un Aplec provincial de Sardanes, amb la Cobla la Principal de Llobregat. En el programa de Festa Major s’especifica que és un concurs, i s’hi inclouen les bases:

Extraordinario Aplec Sardanístico

Con la participación de las más renombradas collas sardanísticas de la provincia que ya han efectuado las inscripciones, y amenizado por la magnífica Cobla-Orquesta

PRINCIPAL DEL LLOBREGAT

Dicho Aplec, que a su vez no deja de ser un concurso, se regirá por las siguientes

BASES

1ª Todas las colla vendrán obligadas a efectuar el “Galop” 4 de entrada.2ª El Concurso consistirá en bailar una sardana “Revessa”5, una de “Lluiment” y la de “Germanor”6 al finalizar el acto.3ª Según el número de collas inscritas, el Concurso se efectuará en dos partes.4ª Las collas que deseen tomar parte al Concurso deberán estar formadas por cinco o seis parejas mixtas.5ª La clasificación se establecerá teniendo en cuenta el mérito en el conjunto, naturalidad, ritmo, así como fidelidad en la interpretación de la danza. El estilo será el ampordanés.6ª Las collas deberán presentarse a las 5 de la tarde en el BAR BON MAR, de Cubellas.7ª Cada colla irá acompañada de un delegado, el cual se pondrá a las órdenes del Jurado clasificador.8ª El fallo del Jurado será inapelable, haciéndose público el veredicto al finalizar el Concurso.9ª El reparto de prenios se efectuará al finalizar el Concurso.10ª Al efectuarse la inscripción se hará constar el nombre dela colla, filiación y domicilio del Capdanser, número de parejas.11ª Se entenderá que los Capdansers son los únicos autorizados para retirar los premios.12ª La inscripción será de 15’- pesetas.13ª El Jurado queda facultado para resolver todo cuanto no esté previsto en las presentes Bases.

Cubellas, julio de 1970

A continuació, es relacionen els premis especials de 1.000 pessetes per a la Sardana Revessa i de 1.200 per a la de Lluïment. La colla classificada en primer lloc obtindria 1.200 pta., la segona, 1.000, la tercera, 800, la quarta 700 i la cinquena, 600. La resta de colles, de la sisena a la vint-i-cinquena, 500 pta. cadascuna. Per aquest concurs

160 161


sardanista l’Ajuntament va pagar a l’entitat Barcelona Sardanista, organitzadora del mateix, la quantitat de 30.000 pta., i a la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE), 575,7 en concepte de drets d’autor.

Pel que fa a les cobles que venen a tocar en les audicions, fins l’any 1962 és la mateixa orquestra que ve a fer els balls, i que s’està a Cubelles un parell de dies. Cal remarcar que hi hagué una orquestra, la “Unión Artística de Barcelona”, que apareix ininterrompudament des de 1945 fins a 1950. I la “Orquesta Artística del Noya” tres cops, els anys 1955, 1957 i 1960.

Entre 1974 i 1976 es contracta una cobla específica només per a l’audició de sardanes, la Cobla Sitgetana, que va cobrar 10.0008, 11.0009 i 14.00010 pta. respectivament. (A l’SGAE es van pagar el 1975, per drets d’autor, 115 pts per l’audició del 1974 i 288 per la del 197511).

I, finalment, el 1977 i 1978, es porten dues cobles de molta anomenada: La Principal de La Bisbal i la Montgrins (en el programa anunciada com a Montgrints), que també fan els balls de Festa Major.

ALC. ANY DIA HORA LLOC COBLA ACTE

Jose

pR

ovi

rosa

1941 ds 16 13 Plaza de José Antonio Orquesta TarragonaGrandiosa audición de Sardanas

1942 dg 16 13Debajo del entoldado de la Plaza de José Antonio

Orquesta EscalasGrandiosa audición de Sardanas

1943 dl 16 13 Plaza de José Antonio Orquesta SalasGrandiosa audición de Sardanas

1944 dc 16 13Frente al local de la Sociedad “La Alianza”

Orquesta SensaciónAudición de Sardanas

Jose

pM

arsé

1945 dj 16 13En la plaza de frente a la “Sociedad La Alianza”

Unión Artística de Barcelona

Gran audición de Sardanas

1946dv 16ds 17

1313

En la Plaza José AntonioEn la Plaza José Antonio


Gran audición de SardanasSardanas

1947 ds 16 13En la Plaza de José Antonio



1948 dl 16 13En la Plaza de José Antonio



1949 dt 16 14 En la Plaza José AntonioUnión Artística de Barcelona


Joan

Alb

et

1950 dc 16 13En la Plaza de José Antonio



1951 dj 16 13En la Plaza de José Antonio

Nois d’Olesa SalesGran audición de Sardanas

1952 ds 16 13En la Plaza de José Antonio

La Catalonia de Granollers


1954 dt 17 13 Orquesta WindsorSelecta audición de Sardanas

1955 dg 14 13 En el jardín del CaféOrquesta Artística del Noya

Audición de Sardanas

1956 dc 15 17Los Planas de Martorell

Audiciones de Sardanas

162


163

Joan

Alb

et1957 dv 16 18

En la Pista del Entoldado

Orquesta Artística del Noya

Gran Audición de Sardanas

1958 ds 16 17:30En la Plaza del Generalísimo

Orquesta InspiraciónAudición de Sardanas

1959 dg 16 19En la plaza del Generalísimo

Orquesta SavoyAudición de Sardanas

1960 dg 14 18:30En la Plaza Generalísimo Franco

Orquesta Artística del Noya

Audición de Sardanas

Jose

p M

a.B

atet

1961 dt 15 17En la plaza del Generalísimo

Orquesta Cobla Primavera

Gran Audición de Sardanas

1962dj 16dv 17

1713

En la plaza del GeneralísimoEn la plaza del Ayuntamiento

La Principal de Badalona

Gran Audición de SardanasAudición de Sardanas

1970 dg 16 17 En la Plaza Juan SalazarPrincipal del Llobregat

Extraordinario Aplec Sardanístico

Juan

Fern

ánd

ez

1974 dg 18 19En la Plaza Juan de Salazar

Cobla SitgetanaGran audición de Sardanas

1975 dg 17 19:30En la Plaza Juan de Salazar

Cobla La SitgetanaGran audición de Sardanas

1976 dg 15 19:30 En la Plaza Juan Salazar Cobla La SitgetanaGran Audición de Sardanas

1977 dg 14 19En la Plaza Juan de Salazar

La Principal de la Bisbal

Audición de sardanas

1978 dg 13 19:30En la “Zona Social i Polisportiva”

Cobla MontgrinsAudición de sardanas

3-9 Les audicions de sardanes

La cercavila de balls populars

Entenem per cercavila un seguit d’entremesos i balls populars que surten l’un darrere l’altre fent un recorregut pels carrers principals, acompanyats per grups de músics.

Els entremesos són figures més o menys fantàstiques, dins de les quals es posa una o més persones, que les fan ballar al so de la música. L’origen d’aquests entremesos cal buscar-lo en representacions de teatre medieval i en les processons de Corpus, documentades a principis del segle XIV.

En les processons de Corpus hi desfilava tot el poble: autoritats, gremis, estaments, convents, confraries, amb els seus símbols, estendards, uniformes i amb la màxima pompa possible. També hi eren presents tot de mites antics, convenientment cristianitzats, com gegants, dracs, àligues, víbries, etc.12 Cada un representava el seu equivalent dins de les sagrades escriptures. D’aquí provenen els actuals gegants, els dracs, les mulasses, les àligues, etc.

El que ara anomenem balls populars són en general reminiscències d’antigues danses agrícoles, normalment associades a ritus de fertilitat i que servien per demanar bones collites. Uns altres provenen d’antigues representacions teatrals que es feien al carrer, i que originaren els anomenats balls parlats. Naturalment, amb el pas del temps aquests balls han anat evolucionant i sovint veiem balls sota la mateixa denominació i que són ben diferents; les coreografies i les músiques varien molt segons les zones on es ballen, si bé el seu origen és el mateix.

162 163


Dins d’aquests balls és on trobem els de bastons, de panderos, de pastorets, de cercolets, de faixes, de gitanes, de cintes, etc.

Les cercaviles a la Festa Major de Cubelles comencen l’any 1954, en què l’Ajuntament compra uns capgrossos. Es fan ininterrompudament fins el 1966, el 1969, i des del 1971 fins el 1978. Aquesta primera cercavila surt el dia de la vigília de Santa Maria:

A las 7 de la tarde. Repique de campanas y seguidamente, el Pregón de Fiesta Mayor que acompañado de las típicas “grallas” y “cabezudos”, recorrerán las principales calles y plazas de la Villa.

Es repeteix l’any següent, però és a les 5 de la tarda i amb els gegants de Sant Pere de Ribes, que l’Ajuntament de Cubelles ha demanat:

GRAN DESFILE de Gigantes, Cabezudos y demás bailes populares acompañados por una Banda de Música, recorrerán las principales calles de la Villa, pregonando las Fiestas que se celebrarán durante los días 15 y 16.

Els gegants de Ribes venen amb la condició que l’Ajuntament de Cubelles pagui el transport d’anada i tornada i els portants.13 (En aquells anys, els qui feien ballar els gegants cobraven en metàl·lic. Això, en alguns llocs propers –Sitges, Vilanova- havia donat lloc a situacions compromeses, com plantar-se en un moment determinat d’una cercavila i dir que si no els pagaven més, allà al mig es quedaven els gegants. Sortosament, amb l’arribada de la democràcia, aquesta pràctica va anar desapareixent. En l’actualitat, tots els geganters ho són desinteressadament, com els components de qualsevol altre ball14).

El 1956 i el 1957 es fa la cercavila el mateix dia a les 7 i a les 6 de la tarda, de nou amb música de gralles (Fotografia 3). L’any 1958 s’estrenen els gegants Abdó i Assumpta, la cercavila surt el dia 15 a les 10 del matí de la Plaça de l’Estació, dirigint-se cap a l’església. (Aquest acte el detallarem més endavant, quan parlem de l’Entrada d’Ofici). A partir d’aquí i fins l’any 1966, la cercavila es farà habitualment el dia 14, amb els gegants i capgrossos acompanyats pels grallers, si bé el 1965 només s’anuncia l’”Orquesta Planas” de Martorell.

El 1969 es fa un DESFILE DE LOS GIGANTES, i a partir del 1971 acaba de consolidar-se a quest acte. Una colla de grallers, que va venir del Vendrell, va cobrar 1.700 pessetes l’any 197115. A partir d’aquí, la majoria d’anys, les colles de gralles van ser de Vilanova o de Sitges. El 1972 van costar 1.500 pessetes16; el 1973, 2.07517; el 1974, 3.20018; el 1975, 4.00019. L’any 1976, van tocar dues colles, una de cada vila: els de Vilanova van cobrar 5.000 pessetes, i els de Sitges, 10.00020. El 1977, la colla que va venir ho va fer per 6.000 pessetes21.

L’any 1973 surten per primer cop les Majorettes de Cubelles, un grup de nenes dirigides pel Sr. Abel Brull de Vilanova (monitor esportiu), i que fan les seves evolucions al so d’una Banda de Cornetas y Tambores, també de Vilanova. A partir d’aquesta època, també venen colles de balls populars de fora de Cubelles, així com colles de castellers i de falcons.

El mateix any de la seva fundació (1972), actua a Cubelles la colla castellera Els Bordegassos de Vilanova22, i els Castellers de Vilanova Colla de Mar van fer-ho els

164


165

anys 197323, 197524 i 197825 (aquest any no s’anuncien en el programa); els Falcons de Vilanova els anys 197426 (que van cobrar 2.500 pessetes27) i 1975.

Pel que fa a la resta de balls populars, es contractaren els de Vilanova el 197628 i el 197729, i els de Sitges el 197830.

Quadre de les cercaviles, amb els horaris, com s’anuncien en el programa de Festa Major, i colles i grups participants:

ALC. ANY DIA HORA ACTE PARTICIPANTS

Joan

Alb

et

1954 ds 14 19Pregón de Fiesta Mayor que... recorrerá

Grallas y cabezudos

1955 dg 14 17 GRAN DESFILEGigantes, Cabezudos y demás bailes populares... banda de música

1956 dt 14 19 Gran desfileCabezudos, gigantes y demás bailes... “gralles”

1957 dc 14 18 Gran desfileCabezudos y demás bailes populares... “gralles”

1958 dv 15 10Entrada de los flamantes gigantes

Gigantes

1959 dv 14 19:30 ALEGRE PASACALLE gigantes y cabezudos... “gralles”

1960 ds 13 19:30Pasacalle y Pregón de Fiestas

Gigantes y cabezudos... “gralles”

Jose

p M

a.B

atet

1961 ds 12 20Pasacalle y Pregón de Fiestas

Gigantes y cabezudos... “gralles”

1962 dt 14 20 Pasacalle Gigantes y cabezudos... “gralles”1963 dc 14 20 Pasacalle Grallas, gigantes y cabezudos1964 dv 14 18 Pasacalle Gigantes y cabezudos1965 ds 14 18 Pasacalle ORQUESTA PLANAS de Martorell1966 ds 13 19 Pasacalle Gigantes y cabezudos... grallas1969 dj 14 19’30 DESFILE GIGANTES1971 ds 14 20 Pasacalle Gigantes y Gralles1972 dl 14 20 Pasacalle Gigantes y Gralles

JosepPons

1973 dt 14 19 Espectacular cabalgataMayorettes, Ball de Bastons, Grallas, Gigantes, Cabezudos, Banda de Cornetas y tambores

Juan

Fern

ánd

ez

1974 dc 14 19 Gran pasacalleMajorets, Grallas del Vendrell, Gigantes y Cabezudos, Banda de Trompetas y Tambores, Falcons de Vilanova

1975 dj 14 19 Gran pasacalle

Majorets, Grallas del Vendrell, Gigantes y Cabezudos, Banda de Trompetas y Tambores, Falcons y Castellers. El Juí del Moro

1976 dv 13 19 PASACALLE

Gigantes y cabezudos, Ball de diables, Ball de bastons, Drac, la Mulassa, Majorets, Gralles y Banda de trompetas y tambores. Danzas populares (infantiles)

1977 Dv 12 19 PasacalleGigantes y cabezudos, Ball de diables, Ball de bastons, Drac, Majorets, y Banda de Trompetas y Tambores

1978 Ds 12 19 PasacalleBastons, Falcons, Cercolets, Pastorets, Gitanes, Drac, Diables, Majorets, Banda de Música Armónico-Barcelonesa

3-10 Les cercaviles de balls populars a Cubelles

164 165


Les matinades i la diana

Les matinades són una cercavila musical que s’acostuma a fer de bon matí els dies de festa. Solen fer-les grups de músics que van tocant pels carrers (grallers, timbalers). Hi ha pobles on també es tiren coets. Serveixen per despertar els vilatans, i començar el dia amb un aire joiós, de festa.

El toc de Diana és el que s’executa a les casernes militars per despertar els soldats. Els dies de festa més assenyalada, es fa una variant més musical, anomenada florejada. Les formacions que les interpreten són bandes de música formades per militars o grups similars (Cornetas y Tambores, Creu Roja...).

De fet, les matinades i la diana són dues variants del mateix acte: es tracta de passar pel carrer tocant unes peces musicals determinades, a fi que la gent es vagi despertant. La diferència està en el tipus de música i de la gent que la toca.

El primer any que es fan matinades a Cubelles és el 1954 (és l’any de l’estrena dels capgrossos):

A las 7 de la mañana, recorrerá las principales calles de la población, los populares “grallers”, acompañados de los “balls de festa” y cabezudos.

El 1956 es fa una Gran Diana Floreada, el dia 15 a les 8 del matí. L’any 1958, unes matinades amb gralles:

A las 6 de la mañana, las clásicas “gralles” harán su pasacalle por toda la Villa anunciando el tono festivo con que amanece el día.

Els dos anys següents només s’anuncia Pasacalle, però suposem que es tracta d’unes matinades amb gralles, com l’any anterior, ja que el 1961 i 1962 es fa Pasacalle y Diana i Diana y Pasacalle, respectivament (el Pasacalle es devia referir a les matinades amb gralles, i la Diana a la banda de música). El 1963 ja s’especifica que ve la banda de Requetés:

Día 15, jueves. A las 8’30 diana por la banda de REQUETÉS por todas las calles de la Villa.

Aquesta banda de Requetès és de Vilanova, i està formada per homes uniformats amb camisa blava i boina vermella, i el seu cap és un carlí anomenat popularment “Tineta”, i per això se’ls coneix com “la banda del Tineta”.

L’any següent es repeteix la cercavila amb la mateixa banda, i el 1965 ve la banda de Cornetas y Tambores de la Cruz Roja, també de Vilanova:

A las 8 de la mañana, Gran Diana Floreada a cargo de la Banda de cornetas y tambores de la Cruz Roja de Villanueva y Geltrú, a continuación, por miembros de la Cruz Roja, serán instaladas unas mesas petitorias para recoger fondos destinados a sufragar los gastos que ocasiona el poder atender al Servicio de Asistencia en Carreteras y demás obras benéficas que bienen (sic) desempeñando.

S’aprofitava la presència de la Banda de la Creu Roja per fer una recollida de diners per aquesta entitat benèfica.

166


167

L’any 1971 torna a venir la Banda de Requetés de Villanueva y Geltrú per fer un Pasacalle, van cobrar 4.000 pessetes31; el 1972, una banda de trompetas y tambores de Villanueva y Geltrú (Requetès), també es van pagar 4.000 pta.32; el 1973, una banda de cornetas y tambores, (els mateixos), però van cobrar 8.000 pta.33; i del 1974 al 1976, una banda de trompetas y tambores (de la Creu Roja), l’ajuntament va pagar 6.000 pta. el 197434 i 12.000 pta. el 197535.

En aquesta taula es poden veure les matinades i dianes que s’han fet per la Festa Major de Cubelles:

ALC. ANY DIA HORA ACTE COLLES PARTICIPANTS

Joan

Alb

et

1954 dg 15 7Recorrerá las principales calles...

“Grallers”, “balls de festa” y cabezudos

1956 dc 15 8 Gran Diana Floreada

1958 dv 15 6 Pasacalle “Gralles”

1959 ds 15 8 Pasacalle

1960 dl 15 8 Pasacalle

Jose

p M

a.B

atet

1961 dt 15 8 Pasacalle y Diana

1962 dc 15 8 Diana y Pasacalle

1963 dj 15 8’30 Diana Banda de Requetés1964 ds 15 9 Pasacalle Banda de Requetés

1965 dg 15 8 Gran Diana FloreadaBanda de Cornetas y Tambores de la Cruz Roja de Villanueva y Geltrú

1971 dg 15 8 PasacalleBanda de Requetés de Villanueva y Geltrú

1972 dt 15 8 PasacalleBanda de trompetas y tambores de Villanueva y Geltrú

Josep Pons

1973 dc 15 8 Pasacalle Banda de cornetas y tambores

Juan

Fern

ánd

ez

1974 dj 15 8’30Recorrido por las calles de la población

Banda de trompetas y tambores

1975 dv 15 8’30Recorrido por las calles de la población .


1976 ds 14 8’30Recorrido por las calles de la población


3-11 Les matinades i dianes

L’entrada i la sortida d’ofici

Cada any, quan s’anuncia l’Ofici del dia de la Festa Major, es diu que hi assistiran les primeres autoritats civils i militars de la vila. Però, a partir de l’any 1954, es fa constar com un acte popular, ja que aquestes autoritats són acompanyades per l’orquestra o pels balls populars des de l’ajuntament fins a l’església. És el que anomenem l’Entrada d’Ofici, que cada any es fa a les 11 del matí,

Així mateix, en acabar la funció religiosa, les autoritats fan el camí a la inversa, des de l’església cap a l’ajuntament, o sigui, la Sortida d’Ofici.

Les entrades d’Ofici estan citades des del 1954 fins el 1963, i el 1973, mentre que la sortida només ho està el 1954, el 1958 i el 1973.

166 167


Vegem el programa de festes del 1954:

Dia 15. A las 11: Las Dignísimas Autoridades, acompañadas de los típicos bailes regionales, se dirigirán al Templo Parroquial para asistir al Solemne Oficio en honor de la Virgen María, patrona de la villa. Seguidamente, al salir del Oficio, las autoridades serán acompañadas por la orquesta que actuó en el Oficio.

De totes les entrades d’Ofici, n’hi ha una de molt especial, la de l’any 1958, s’estrenaren els gegants de Cubelles (d’aquest dia trobem informació en un estudi publicat a Cubelles l’any 1998 per Núria Fonoll, Antoni Pineda i Joan Vidal, Els Gegants de Cubelles, 40 anys de l’Abdon i l’Assumpta (1958 – 1998)). El dia 15 es va fer una cercavila que va sortir a les deu del matí de l’estació de la Renfe, i es dirigí a l’església parroquial. Allà els nous gegants foren rebuts per mossèn Jordi Fort, que els batejà (els posaren els noms d’Abdon i Assumpta). Els padrins foren el Josep Ma. Batet (que en aquell moment portava mig any com a regidor de l’Ajuntament de Cubelles), i la seva esposa, Maria Dolors Safons. El programa de festes ens ho explica amb detall:

A las 10, entrada de los flamantes Gigantes, que desde la estación se dirigirán por las ramblas hasta la plaza de la Iglesia Parroquial.

A las 10’30, solemne bendición de los Gigantes por el Rvdo. Sr. Rector asistido de los feligreses que quieran honrar con su presencia tan solemne acto.

A las 10’45, entrada de los Gigantes al templo, en el que el ilustre literato Sr. Roig y Llop, hará ofrenda a la Virgen María en lo que de espiritual representan esas figuras tan ligadas en el sentir del pueblo.

A las 11 en punto, Solemne Oficio, con asistencia de las Magníficas Autoridades, con acompañamiento de orquesta. Terminada la mencionada ceremonia religiosa, la Comisión Pro-Gigantes, se hará cargo de ellos, dirigiéndose al Magnífico Ayuntamiento, para hacerle entrega de los mismos. Seguidamente desfilarán elegantemente por las calles de la Villa al son de las típicas “gralles”, precedidos por los cabezudos, ball de bastons y otros bailes populares.

Al Diari de Vilanova, hem trobat aquest esdeveniment explicat de la següent manera:

La víspera de la Asunción de la Virgen tuvo efecto el acto de bendición e inauguración de la nueva casa Ayuntamiento. Bendijo el local el reverendo Jorge Fort, párroco de Cubellas, y asistían al acto las autoridades de la población y en representación de la excelente Diputación, su Vicepresidente y alcalde de nuestra ciudad, don A. Ferrer Pi...

En la festividad de la Virgen tuvo lugar, entre jolgorio de grandes y pequeños, la solemne entrada de Abdón y Assumta, la pareja de gigantes que estrenaba Cubellas. Ante la iglesia parroquial se efectuó la bendición de los mismos por el Cura Párroco; presentó a los legendarios personajes el escritor D. Tomás Roig i Llop, y a la terminación del oficio religioso los padrinos Sres. Batet repartieron a toda la chiquillería del pueblo bolsas de caramelos. Seguidamente, entre la alegría popular, se dirigieron los gigantes, acompañados de la Comisión encargada de su adquisición, hacia el ayuntamiento, donde hicieron entrega al mismo de los gigantes.

II época, Nº 644, 23 de agosto de 1958

168


169

O sigui, que després de la sortida d’ofici hi ha una cercavila. Cubelles ja té capgrossos i gegants. Els altres balls populars encara vénen de fora, principalment de Vilanova.

En quant al seguici, el 1955 està format per orquesta y bailes populares; el 1956, Bailes Populares; el 1957, Orquesta; el 1958, com ja hem vist, gegants, cabezudos, ball de bastons y otros bailes populares; el 1959, Bailes Populares y la Orquesta Savoy; el 1960, la Orquesta “Artística del Noya” y los Bailes Populares; i des del 1961 fins al 1965, no es menciona qui en forma part, si bé l’Ofici surt en els actes populars.

L’any 1973 es menciona los Castellers de Villanueva y Geltrú, que actuaren a la Plaça de la Vila a dos quarts d’onze del matí del dia 15, abans de l’Ofici, i a partir de les 12, a la Sortida del mateix. Aquesta colla era en realitat els Castellers de Vilanova, Colla de Mar, que s’havia format el mateix any 1973, a partir d’una escissió d’alguns membres dels Bordegassos de Vilanova.

L’esbart (“bailes regionales”)

Tal i com hem vist en l’apartat dedicat a les festes religioses, una de les seccions del Centre Catequístic Parroquial, creat per mossèn Miquel Estruch, fou el Grup de Dansa anomenat, a partir de 1954, “Esbart Santa Anna”. Aquest, va fer representacions de balls populars des de 1953 i fins al 1956, uns anys sol i d’altres acompanyat per altres esbarts vinguts de fora de Cubelles. (Documents 1 i 2). En aquest primer any, el 1953, després d’una actuació de balls populars interpretats per l’Esbart Montseny, del Poble Nou de Barcelona, intervé una nena del grup cubellenc36. Així ho anuncia el programa:

BAILES REGIONALES, entre los que se destacarán el “Dels Cercolets”, el de “Les Faixes”, “La Balangera”, “La Morisca”, el “Ballet Valencià de les Panderetes” y otros muchos hasta el número de diez diferentes, en los cuales tomarán parte los destacados bailarines del “Esbart Montseny” de Barcelona. También una pequeña artista de nuestra villa ejecutará el baile regional “L’Hereu Riera”, en su nueva modalidad.

Segons consta en el llibre d’Actes del Centre Catequístic Parroquial, els balls es fan a l’aire lliure. El director és el Sr. Xavier Anguera, i la pianista la Srta. Margarita Margot.

L’any següent, s’anuncia un Gran Concurso de Bailes Regionales, a càrrec del “Esbart Santa Ana de Cubellas”, dirigit pel mestre Jofre Vilà, de Sitges, el dia 14 per la nit, a la “plaza contigua al Centro” 37

L’any 1955, la representació es fa el dia 13 per la nit, també a l’aire lliure38. D’aquest any hi ha un programa de mà, tot ell en català, on s’anuncia que El Centre Catequístic de Cubelles presenta un Selecte Recital de Música i Dansa per l’Esbart Santa Anna, amb la col·laboració de l’Esbart Sitgetà. La direcció coreogràfica va a càrrec de Jofre Vilà, que era qui assaja els de Cubelles. Les balladores són: Carme Bertran, Trini Carbó, Rosemary Escardó, Blanca Ferrer, Roser Giralt i Margarita Lleó. D’entre les danses programades hi ha valsos, minuets, polques i les Danses de Vilanova. (Fotografies 4 i 5, document 3)

El 1956, última Festa Major en què el rector de la parròquia de Cubelles és mossèn Miquel, el programa d’actes ens diu:

168 169


Grandioso Festival Folklórico Regional en el entoldado instalado en la magnífica explanada de delante del Castillo, a cargo del “ESBART SANTA ANA”

És la darrera actuació de l’esbart cubellenc. No serà fins l’any 1970, que en la sortida d’ofici actuarà un altre esbart:

DIA 15, SABADO. Después del Santo Oficio en honor a la Patrona de Cubelles, Virgen María, en la Plaza del Ayuntamiento y en honor a la misma, el grupo de bailes populares “L’ESBART SERRA D’OR”, deleitará con el acostumbrado y exquisito estilo varias piezas regionales.

I finalment, el 1977, a l’envelat de l’Hort del Rector hi ha Danzas populares a cargo del “Grup de Danses de l’Arboç”.

ALCALDE ANY DIA HORA ACTE ESBART LLOC

JoanAlbet

1953 dv 14 23 Bailes RegionalesEsbart Montseny del Poble Nou de Barcelona

Aire lliure

1954 ds 14 nitGran Concurso de Bailes Regionales

Esbart Santa Ana de Cubellas

Plaza contigua al Centro

1955 ds 13 22’30Selecte Recital de Música i Dansa

Esbart Santa AnaEsbart Sitgetà

Aire lliure

1956 dt 14 22Grandioso Festival Folklórico Regional

Esbart Santa Ana Entoldado

Josep Ma.Batet

1970 ds 15Sortida

oficiBailes populares Esbart Serra d’Or

Plaza del Ayuntamiento

JuanFernández

1977 ds 13 17 Danzas popularesGrup de Danses de l’Arboç

Entoldado

3-12 Els esbarts que van actuar a Cubelles

El cant coral

Els anys 1951 i 1952, durant la Serenata que es feia a la Plaça de la Vila en honor de les autoritats, va cantar la Masa Coral del Centro Catequístico de esta villa. El primer any, acompanyats per l’Orquestra Els Nois d’Olesa Sales, van interpretar La Maquinista, d’Anselm Ma. Clavé, y otras obras de su repertorio. L’any següent, l’orquestra fou la Catalònia, i també van cantar. La Maquinista i La Doncella de la Costa, així com altres peces.

3.3.2. ELS ESPECTACLES

Espectacles pirotècnics. El castell de foc

Si bé els explosius ja eren coneguts a la Xina des d’abans de l’era cristiana, la tradició de tirar coets podem dir que ve dels àrabs dels segles XII i XIII. Amb la introducció de la pólvora a Occident el 1313, la pirotècnia inicià un gran desenvolupament, i fou en el Renaixement quan els italians idearen les agrupacions de coets distribuïts sobre uns bastiments de fusta i prengueren el nom de castells de foc o d’arbres de foc, quan l’estructura central era una barra vertical que feia de suport, amb llistons horitzontals sobre els quals es repartien els coets que s’havien de tirar,

170


171

d’una manera semblant a com es fa actualment. Posteriorment, passaren a França, amb molt d’èxit a la cort de Lluís XV, i s’estengueren per tot Europa.39

Avui en dia pràcticament en totes les poblacions es tiren castells de focs, principalment per la Festa Major, rivalitzant moltes vegades amb els pobles veïns, per veure quin és més espectacular.

Pel que fa a Cubelles, se’n va tirar un l’any 1941; un altre el 1958, amb motiu de l’acabament de les obres de reforma i ampliació de l’Ajuntament; i a partir de 1962 ja se’n fa cada any, esdevenint un acte definitivament implantat en la Festa Major.

Llegim en el programa de Festa Major de l’any 1941:

Día 14, víspera de la Asunción de Nuestra Señora. A las diez de la noche. Gran Castillo de Fuegos artificiales en la Plaza de José Antonio y acto seguido Extraordinaria Sesión de Cine.

Però haurem d’esperar fins el 1958 perquè se’n torni a fer un altre:

Jueves, día 14, a las 8’30, inauguración oficial y bendición por el Rvdo. Sr. D. Jorge Fort, Rector de la Villa, de la nueva Casa Ayuntamiento, a la cual asistirá en representación de la Excelentísima Diputación Provincial, el Ilustrísimo Alcalde de Villanueva y Geltrú, Diputado Provincial y Vice-Presidente 1º de la Excma. Diputación Provincial. Seguidamente se disparará un espectacular Castillo de fuegos artificiales.

Així, doncs, amb la presència del Sr. Antonio Ferrer Pi, Alcalde de Vilanova i vicepresident de la Diputació, en l’acte d’inauguració del nou Ajuntament, es va tirar un castell de foc a la Plaça de la Vila. El batlle de Cubelles era el Sr. Joan Albet. Es va encarregar a la casa Hijo de Victorino Agustí, de Reus, i va costar 1.597,25 pessetes40. (Document 4 i 5)

Els primers anys es fa a la zona del Passeig Narcís Bardají, i des de 1966 ja es tira des de baix a mar. Generalment es fa la vigília del dia de la Festa Major. De tota manera, tenim que també es va fer el dia 13 (1966 i 1976), i el 12 (1977 i 1978). Pel que fa a l’hora, fins el 1972 es fa sempre a les 11 de la nit, excepte el 1964 (a dos quarts d’onze), el 1965 (en acabar el ball de tarda) i el 1966 (a les deu). A partir de 1973 sempre és a dos quarts d’onze.

El 1962 el tira la Pirotecnia Espinós de Reus (Document 6), i el 1963 i 1964 la casa Victorino Agustí, també de Reus. El 1965 i 1966 Isidro Pañella, així com un segon castell de foc de l’any 1967 del dia 15. L’habitual, el de la vigília per la nit del citat 1967, la Pirotecnica Zaragozana, de Saragossa. A partir d’aquí, ja ho fa sempre la Pirotecnia Igual de Canyelles, que és la mateixa empresa de l’anterior Isidro Pañella. L’any 1967, si bé el programa de festes només anuncia un castell de foc per la vigília, a les 11 de la nit, hem trobat que es van pagar dues factures: l’una, corresponent a aquest, que es va pagar a Pirotecnia Zaragozana (11.297 pts), i una altra, corresponent a l’endemà, d’Isidro Pañella (7.959,25 pts). Ignorem a quina hora i amb quin motiu es va tirar aquest segon castell de foc.

Heus aquí les dates, els llocs, l’empresa i el cost dels diferents castells de foc que s’han tirat per la Festa Major de Cubelles:

170 171


ALC. ANY DIA HORA DENOMINACIÓ I LLOC PIROTÈCNIA COST

JosepRovirosa

1941 dj 14 22Gran Castillo de Fuegos artificiales en la Plaza de José Antonio

JoanAlbet

1958 dj 13 20’30Se disparará un espectacular Castillo de fuegos artificiales

Hijo de Victorino Agustí

1.597,25

Josep Ma.Batet

1962 dt 14 23 Castillo de Fuegos Artificiales Pirotecnia Espinós 5.250

1963 dc 14 23Se disparará un magnífico Castillo de Fuegos Artificiales

Hijos de Victorino Agustí

8.600

1964 dv 14 22’30Disparo de un magnífico castillo de fuegos artificiales

Hija de Victorino Agustí

13.700

1965 ds 14

A la salida del baile de tarde, desde el Paseo Bardají, se podrá admirar el magnífico Castillo de Fuegos Artificiales

Isidro Pañella 12.312

1966 ds 13 22Gran Castillo de Fuegos Artificiales en la playa de Cubellas (Paseo Marítimo)

Isidro Pañella 8.000

1967dl 14dt 15

23

En el extraordinario marco del Paseo Marítimo Gran Castillo de Fuegos Artificiales

Pirotecnia ZaragozanaIsidro Pañella

11.2977.959,25

1968 dc 14 23 Id. Pirotecnia Igual 20.2751969 dj 14 23 Id. Pirotecnia Igual 25.600

1970 dv 14 23En el incomparable marco del Paseo Marítimo Gran Castillo de Fuegos Artificiales

Pirotecnia Igual 25.600

1971 ds 14 23Espectacular Castillo de Fuegos Artificiales en los espigones de la playa


1972 dl 14 23Espectacular Castillo de Fuegos Artificiales en el Paseo Marítimo Príncipe Juan Carlos


JosepPons

1973 dt 14 22’30

Extraordinario Castillo de Fuegos Artificiales en el Paseo Marítimo Príncipe Juan Carlos de Borbón


JuanFernández

1974 dc 14 22’30

En el Paseo del Príncipe de España Don Juan Carlos de Borbón (Paseo Marítimo), Gran Castillo de Fuegos Artificiales bajo la dirección del técnico Isidro Pañella de la Pirotécnica Igual


1975 dj 14 22’30 Id. Pirotecnia Igual 56.3201976 dv 13 22’30 Id. Pirotecnia Igual 80.0001977 dv 12 22’30 Id. Pirotecnia Igual 120.0001978 ds 12 22’30 Id. Pirotecnia Igual 179.000

3-13 El Castell de Focs a Cubelles

El teatre

Les representacions teatrals s’han anat fent més aviat esporàdicament en la nostra Festa Major, gairebé sempre en les dècades dels 40 i 50. Quan es fan funcions seguides és en l’època del Centre Catequístic Parroquial (Documents 7 i 8). Però,

172


173

precisament els anys 1951, 1952 i 1953 no s’anuncien en els respectius programes de Festa Major.

Concretament, hi ha representacions els anys 1942, 1944, 1947, 1948, 195141, 195242, 195343, 1954, 1958, 1959 i 1977. La majoria d’aquests anys, el teatre es fa el dia 14 a la nit, exceptuant el 1953 i 1954, que es fa una setmana més tard (els dies 23 i 22) i el 1977, el mateix dia de la Festa Major.

Les obres representades són comèdies i melodrames sense masses complicacions. Predominen les catalanes, mentre que de castellanes se’n representen quatre en onze anys (de Jacinto Benavente, los Hermanos Quintero ...).

Pel que fa al teatre català, a Cubelles es fan obres de Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres i Frederic Soler (Serafí Pitarra). D’aquest, es representa “La Dida” (de 1872) i “La Creu de la Masia” (de 1873, feta en col·laboració amb Manuel Lasarte). Totes dues van estar èxits assenyalats d’aquest autor.

També es representen dues obres de Josep Ma de Sagarra: “L’Estrella dels Miracles” i “La Ferida Lluminosa”. Sagarra sempre havia gaudit de molta popularitat i èxit, tant abans de la guerra, com després, durant el franquisme. Les seves obres s’allunyen de complicacions i fugen de la realitat (ell deia, el teatre ha de ser “evasió i descans”). Si observem les dates d’estrena a Cubelles, 1951 i 1959, corresponen a una de les èpoques d’èxit d’aquest escriptor, quan es retroba amb el seu públic, després de la guerra, l’exili i l’estrena d’unes obres que no van acabar d’agradar (1946, “El Prestigi dels Morts”),

“L’Estrella dels Miracles” pertany a un dels moments de major popularitat de Sagarra, va estar escrita el mateix any que “El Cafè de la Marina” (1933). Per aquesta raó, es devia representar a Cubelles. El mateix passa amb “La Ferida lluminosa”, fou un èxit aclaparador. Es va estrenar a Barcelona (Romea) el 18 de novembre 1954 i es mantingué set mesos en cartellera.

Fem un repàs més detingut de l’activitat teatral cubellenca: en el programa d’actes de 1942, el primer any que s’anuncia, no s’especifica qui interpreta l’obra, ni el lloc on es fa:

Extraordinario función teatral con la representación de la graciosísima comedia en tres actos, LAS DELICIAS DEL HOGAR

I el 1944:

A las 10’30 de la noche, el Grupo escénico de Educación y Descanso de Villanueva y Geltrú presentará la farsa grotesca en tres actos, original de A. Paso y de A. Estremera, “De la Habana ha venido un barco”

L’any 1947 apareix un grup de teatre local que representa dues obres en català. És la primera Festa Major amb mossèn Miquel Estruch a la parròquia cubellenca:

A las 11 de la noche, en el Entoldado, estreno de la comedia en tres actos, “LA PRESENTALLA”, de Apeles Mestres, y el sainete “LA VENJANÇA MACABRA”, por el cuadro escénico local.

El 1948 l’obra de teatre és a benefici de la reconstrucció de l’església:

172 173


Gran función de gala. Se pondrá en escena el drama en tres actos y en verso, original de José Segarra (Pitarra) (sic) titulado “LA CREU DE LA MASIA”44 interpretado por la Sección dramática de educación y Descanso, de esta localidad, a beneficio de la reconstrucción del Templo Parroquial.

L’any 1951 es representa “L’Estrella dels Miracles”, de Josep Ma de Sagarra, segons consta en l’Acta del Centro Catequista Parroquial del 6 d’agost:

...acordose acto seguido, para el dia catorce del corriente mes, poner en escena y al aire libre, con la cooperación de los artistas de la emisora E. A. J. 1 Radio Barcelona, Sres. Fernando Parés, Daniel Jenáriz y Sra. Asunción Roldán, el drama de J. Mª. de Segarra “La Estrella dels Miracles”...

El 1952 ve el grup del Centre Interparroquial de Vilanova a representar l’obra “La Propia Estimación”, de Jacinto Benavente, al local del Centre Catequístic.

La secció de teatre del Centre Catequístic Parroquial comença les seves interpretacions dins de la Festa Major el 23 d’agost de 1953, amb l’obra “La Mare”, de Santiago Rusiñol. La representació es fa al mateix local parroquial.

L’any següent s’interpreta “La Dida”, de Frederic Soler “Pitarra”, també al Centre Parroquial.

El 1958 es posa en escena una obra de los Hermanos Quintero, “Las de Caín”, pel Quadro Escénico de la Peña “Chup”.

I el 1959, dues obres interpretades pel Quadre Escènic del Centre Catequístic Parroquial a l’envelat: “La Ferida Lluminosa”, de Josep Ma de Sagarra, i “La barca dels afligits”, d’Apel·les Mestres. Hi ha una altra representació per un grup d’estiuejants de l’obra “Ocells de pis” de Rafael Anglada.45

Per acabar, han de passar 18 anys per tornar a tenir una obra, el 1977, si bé ara es tracta d’un vodevil, “Deixa’m la dona, Cisquet!”, interpretada per un grup de Barcelona, la Companyia de comèdies del Teatre Popular Català, a l’envelat situat per últim any als terrenys de l’Hort del Rector.

AL. ANY DIA HORA OBRA AUTOR COMPANYIA LLOC

Jose

pR

ovi

rosa

1942dv 14

22’30Las delicias del hogar (graciosísima comedia en tres actos)

1944dl 14

22’30De la Habana ha venido un barco (farsa grotesca)

A.Paso y A. Estremera

Grupo Escénico de Educación y Descanso de Villanueva y Geltrú

Jose

pM

arsé

1947dj 14

23

La presentalla (comedia en tres actos)La venjança macabra (sainete)

Apeles Mestres

Cuadro Escénico local

Entoldado

1948ds 14

22’30La Creu de la Masia (drama en tres actos y verso)

José Segarra (Pitarra)

Sección dramática de Educación y Descanso

174


175

Joan

Alb

et1951

dt 14

nit L’Estrella dels MiraclesJosep Mª de Segarra

Ràdio Barcelona A l’aire lliure

1952dj 14

nit La Propia EstimaciónJacinto Benavente

Centre Interparroquial de Villanueva y Geltrú

CentroCatequístico Parroquial

1953dg 23

La Mare Santiago Rusiñol

Centro Catequístico Parroquial


1954dg 22

18 La DidaFederico Soler “Pitarra”



1958dj 14

22’30 Las de CaínHermanos Quintero

Cuadro Escénico de la Peña “Chup”

1959dv 14

22’30La ferida lluminosaLa barca dels afligits

José Mª de SegarraApeles Mestres


Entoldado

Juan

Fern

ánd

ez

1977dl 15

23Deixa’m la dona Cisquet!

Companyia de Comèdies Teatre Popular Català de Barcelona

Entoldado

3-14 El teatre a les festes cubellenques

La sarsuela

De representació d’una obra musical cantada, com és la sarsuela, només n’hi va haver un cop per la Festa Major. L’any 1940, en la primera Festa Major celebrada després de la guerra civil, se’n fa una sessió, el dia 14 a les 10 de la nit:

EXTRAORDINARIA FUNCION DE ZARZUELA a cargo de la AGRUPACION LIRICA DE EDUCACION Y DESCANSO , de San Pedro de Ribas.

1º La zarzuela de costumbres andaluzas en tres cuadros, original de Carlos Arniches y Ramón Asencio, música del maestro Chapí, EL PUÑAO DE ROSAS

2º La zarzuela en un acto, dividida en tres cuadros, letra de Guillermo Perrín y Miguel Palacios, música del maestro Amadeo Vives, BOHEMIOS

Els espectacles de varietats

En aquest apartat hi incloem tots aquells espectacles que són una barreja d’actuacions d’artistes (cantants, ballarins, ventrílocs, humoristes, imitadors, prestidigitadors, etc.), i que normalment es contracten en un paquet sencer a un representant. És a dir, que l’espectacle ja ve muntat. D’actes d’aquest tipus n’hi ha els anys 1945, 1946, 1966, 1974, 1975 i 1976. Per exemple, tenim el que s’anuncia per l’any 1945:

Dia 14. A las 11.- Presentación en el Magnífico Entoldado, del gran espectáculo “Selecciones 1945”, en el que figurará una selección de primeras figuras del Arte Coreográfico, entre éllas los campeones de Swing y Bogie Bogie, espectáculo presentado por primera vez en Cubellas.

174 175


L’any vinent, també es fa un espectacle el dia 14 a les 11 de la nit, en el que es barregen les actuacions musicals i uns combats de boxa:

A las 11 de la noche, actuarán en números de Atracciones y Bailes los inmejorables artistas HENRY BRAY – WILNA, CARMEN DE GRANADA y ADRIANA FERNÁNDEZ, con la Orquesta “SATURNOS”. – A continuación, dos combates de Boxeo de la máxima emoción: FERRER – A.IVERO y ALOMA – TERUEL.

El 1966 ve la companyia del Franz Joham i Gustavo Re, molt populars en aquell moment, i que porten el seu propi teatre ambulant. L’actuació té lloc després del castell de foc, el dissabte 13:

...dará comienzo un gran espectáculo de variedades en el Teatro instalado en el Paseo de Bardají, actuando los ya conocidos y relevantes artistas FRANZ JOHAM y GUSTAVO RE de TVE, así como un gran elenco de artistas de renombrada calidad.

Els espectacles programats entre 1974 i 1976 es contracten a Ferran Cassany, un productor que havia estat actor i presentador, i treballava a Ràdio Barcelona. Veiem que entre els diversos artistes hi ha cantants de la “nova cançó catalana”, que s’està posant també de moda, i una colla d’artistes molt coneguts.

El 1974, es programa de nou un espectacle a l’envelat de l’Hort del Rector, que té modificacions respecte als artistes que hi ha anunciats:

Jueves, 15 de agosto, a las 23 horas, Gran espectáculo Fiesta Mayor en el Entoldado, con la participación de los siguientes artistas.Núria Feliu y su conjunto.José Luis Moreno, ventrílocuo.Gran desfile de modelos.Elección de “Miss Verano de Cubellas”.Todo ello presentado por José Luis Barcelona

Després resulta que en lloc de José Luis Moreno ve Mary Carmen y sus muñecos.

Per l’any 1975 es fa el dissabte 16 d’agost a dos quarts d’onze de la nit, també a l’envelat:

Superespectáculo de variedades de Fiesta Mayor, con la participación de los siguientes artistas:Mª ANGELES Y LOS IRIS“PANCHO QUILEZ”“LOS BERNAL’S” (Atracción internacional)“KIRMAN” (El Volcán Humano)“LOS DOS ESPAÑOLES”“GUILLERMINA MOTTA”“CASSEN”Presentador: Alberto Nadal de Radio Barcelona y R.T.V.E.Dirección Artística: Fernando Cassany.

I el 1976, el dissabte 14 a la mateixa hora:

EURO-SHOW 76Con la participación de:

176


177

Carme Soriano (cançó catalana)Christian Field and SANTI SANSPERET Y SUS RUMBEROSDirección artística y presentación: FERNANDO CASSANY de Radio Barcelona.

La Cançó Catalana

A finals de la dècada dels 50 es formà “Els Setze Jutges”, un grup heterogeni de compositors i cantants en català, que el 1962 gravaren els seus primers discos. L’anomenada “nova cançó” anà guanyant adeptes, i les seves actuacions s’estengueren ràpidament per tot el país. Els estils foren diversos: sorgiren cantautors, grups de folk, conjunts, etc.

El 1966 té lloc a Cubelles el “Primer Festival de la Nova Cançó”, el dia de la vigília de la Festa Major, a l’envelat:

A las 6 de la tarde, “Primer Festival de la Nova Cançó”, actuando “Els Setze Jutges”, “Els Tres Tambors”, “Els 7 d’Aquí”, “Magda i Nuri” y “Guillem d’Efak”.

Quatre anys més tard, un recital del vilanoví PERE TAPIAS a la Plaça de la Vila compartia cartell amb el ball del conjunt cubellenc VI ANGULO.

El 1974 actua la NURIA FELIU, i el 1975, la GUILLERMINA MOTTA, dins dels espectacles de varietats fets a l’envelat de l’Hort del Rector, referits en l’apartat anterior.

I el 1978, el diumenge 13 a les 11 de la nit, en el primer any que el ball de Festa Major es fa al Polisportiu, ve LA TRINCA. El programa es completa amb la Cobla Orquesta Internacional MONTGRINS.

El cinema

Dins dels programes de la Festa Major, les representacions cinematogràfiques hi són anunciades els anys 1941, 1957 i del 1959 al 1963, però de ben segur que se’n devien fer normalment cada any.

ALCALDE ANY DIA HORA ACTE PEL·LÍCULES

Josep Rovirosa 1941 dj 14 nit Extraordinaria Sesión de Cine.

Joan Albet

1957 ds 17 23 Gran Sesión Cinematográfica

1959 dl 17 21’30 gran sesión cinematográficaLa Muralla /Soñar no cuesta dinero

1960 ds 13 22’30 gran sesión cinematográfica

Josep Ma.Batet

1961ds 12dc 16

22’30vespre

Gran sesión cinematográgicasesión cinematográfica

1962 dt 14 22’30Proyección el en Cine Alianza de dos magníficas películas

1963 ds 17 22’30 Proyección en el Cine La Alianza Barrabás

3-15 Sessions cinematogràfiques anunciades en els programes de Festa Major

176 177


Els concerts

Com ja hem dit en l’apartat de les sardanes, normalment venia una sola orquestra per actuar en tots els actes de Festa Major que requereixen música: els balls, els concerts, l’Ofici, les sardanes, les cercaviles... De tots aquests actes, tenim que els concerts i els balls, si bé són de dos tipus diferents (en els concerts el públic està més passiu, es limita a escoltar i en els balls hi pren part de manera activa), moltes vegades s’encadenen, i abans d’un ball tenim un concert o una serenata.

Els concerts s’anunciaven de diverses maneres, segons el lloc i l’hora en què s’interpretaven. En destaquem tres: els concerts, les serenates i els concerts vermut.

A mitja tarda se solia fer un concert, moltes vegades com a preludi d’un ball que venia a continuació; les serenates eren per la nit, estaven dedicades a les autoritats municipals i es feien a la Plaça de la Vila, gairebé sempre seguides d’un Ball de Gala. I els concerts vermut eren al migdia, i se’n feien un o dos, depenent de l’època. En aquests concerts vermuts hi assistien les autoritats, i l’Ajuntament els convidava. (Document 9)

Depenent del tipus de concert, els llocs variaven. Moltes vegades eren els mateixos que els balls. Els concerts vermut es feien generalment a la terrassa de l’Aliança. A partir del 1954 se’n fa un altre als jardins de ca l’Armengol, i tots dos coexisteixen fins el 1964. Després, del 1965 al 1968 n’hi torna a haver un de sol a l’Aliança, desapareixent de la programació de Festa Major el 1969. Aquest any hi ha una Festa Major pobra: no es programa cap ball ni concert. El Lluís Pineda46 ens ho confirma, però no recorda la raó, potser va ser per problemes econòmics per part de l’Ajuntament.

L’any següent el Club de Futbol Cubelles se’n fa càrrec de l’organització dels actes:

- En el programa del 1970 no hi surten balls, però hi ha un programa de mà on diu que estan organitzats pel Club de Futbol Cubelles (Document 10).

- Lluís Pineda: Sí, ho vam organitzar els del Club de Futbol. Va venir el Pere Tapias i un missioner franciscà que va fer un recital. El Pere Tapias va fer 7 cançons, un recital de 7, i l’altre va venir l’endemà.

- Doncs aquest altre no hi surt enlloc

- LL. P.: es deia... el que passa que no va voler que l’hi posessin, era un missioner franciscà, era valencià, i aquells dies estava aquí, i era molt amic del pare Vicens i de tot aquell grup dels Franciscans...

A partir d’aquest any, les orquestres més o menys famoses deixen pas a conjunts, formacions musicals molt més reduïdes, que venen només a fer un ball, i ja no es fan més concerts, excepte el 1972 amb la Triunfal d’Igualada, segons un programa de mà, (Document 11), i el 1977 i el 1978 que es contracten cobles orquestres (La Principal de La Bisbal i Montgrins).

178


179

Els balls

Els balls destaquen com uns dels actes més importants de la Festa Major per la seva quantitat. N’hi ha de tarda i de nit durant dos o tres dies, fins l’any 1968. A partir d’aquí només n’hi haurà de nit. Aquesta davallada pot ser deguda a un canvi de moda, sobretot entre la gent jove, que prefereix la música moderna tocada per conjunts a la més tradicional de les orquestres. A més a més, ja no és com abans, que només es podia ballar durant les festes locals o dels pobles propers, o en algun lloc molt concret de Vilanova. Des dels anys 60, amb el boom del turisme, a Cubelles s’obren molts pubs i bars musicals, com los Arcos, el Patio Andaluz, el Grecos, el Pepe Club, el Caballo Negro, el Voramar, el Sirius, el Yokoama...

Després de la guerra civil, els balls deixen de celebrar-se al Circol Cubellenc, que desapareix com a entitat, i fins el 1944 únicament es faran a L’Aliança (Café Nacional). L’any 1939 ja hi ha Festa Major, si bé no es va fer cap programa. Hi hagueren quatre balls en dos dies, segons consta a la factura que la Comissió de Festes com a empresària del Café Nacional va haver de pagar a la Sociedad General de Autores de España, pels drets d’autor. (Document 12)

També cal destacar l’any 1962, El Diario de Villanueva y Geltrú, corresponent a l’11 d’agost, es fa ressò d’un acte de la Festa Major de Cubelles (cosa ben poc habitual en aquesta publicació), un Concurs de Twist, el nou ball que feia furor entre els joves:

...uno de los lugares más típicos de Cubellas por su situación, por el magnífico ambiente, por el aire festivo de sus reuniones, lo constituye sin duda alguna el bar Los Arcos. En su espléndida terraza al aire libre, tendrán lugar, durante estos días de Fiesta Mayor, extraordinarias exhibiciones de Twist..., participando en las mismas toda la colonia extranjera residente en Cubellas...

Els envelats

El 1945 es posa el primer envelat, començant una tradició que durarà, amb algunes excepcions, fins el 1977. Del lloc on s’instal·laven aquests envelats ens n’han parlat el Josep Marsé47, l’Enriqueta Rosell48, el Josep Castellví49, el Joan Imbernón50 i el Lluís Pineda:

- Abans de fer envelat, on es feia el ball?

- J. Marsé: A la plaça de la Font, perquè l’altre local estava censurat, ca l’Armengol estava tancat...

- El ball el feien a dins de l’Aliança?

- J. M.: Sí

- I d’envelat no n’hi va haver?

- J. M.: Més endavant, per falta de lloc

- Quan vostè ja no era alcalde?

- J. M.: No, no, sent jo l’alcalde.

178 179


- Els primers anys on es va posar?

- J. M.: L’envelat es posava al lloc on es podia, o allà on hi cabia, perquè això va anar variant.

- O sigui, no hi havia un lloc fix

- J. M.: No. Em sembla que el primer any es va fer allà tocant a cal Travé, al jardí per la part de la carretera...

- Enriqueta Rosell: Ens vam trobar que com que van tancar el Café de l’Armengol..., doncs els d’Abaix van fer cap aquí dalt, els vells, vells no, però la joventut, sí.

- Els envelats on els van posar?

- E. R.: Oh, en van fer a molts llocs! No hi havia cap any que el fessin al mateix lloc. Hi va haver un any que es va fer un tip de ploure... , un vestit que havia estrenat, amb una faixa vermella, em va quedar xop i el vestit tot tacat.

- Va ser L’any que es va fer a Can Travé?

- E. R.: Sí, a sota can Travé. Va fer una pluja aquell any...

- On es posava l’envelat?

- Josep Castellví: Havia sigut aquí sota, a cal Ramon Miquel.

- Aquell carrer que no passa

- J. C.: Allà, un any o dos; aquí on hi havia el camp de futbol, al carrer Rocacrespa, un parell d’anys; allà on viu el Milà, al costat de cal Metge, darrera del Grecos; també on hi ha la Piràmide; més anys enrera, que jo no era a l’ajuntament, s’havia fet aquí on hi ha el Cim Blanc, es muntava un envelat fet amb boix, taulons, cadires, hi havia una pista cimentada...

- Això era sota el castell?

- J. C.: Sota el castell. On hi ha el Cim Blanc ara. També alguna altra vegada per allà al dret de la torre Estapé, però cap a la part d’aquí, sempre entre la via i la carretera.

- Recordes el primer lloc on es va fer l’envelat?

- Joan Imbernón: A sota el castell, el 49 segur.

- Però abans, a mitjans dels 40, es va fer al passatge Ramon Miquel ...?

- J. I.: Potser sí, vam sortir amb un pam d’aigua per la carretera... s’hi devia fer dos anys ...; després a sota el castell; després on viu el Joan Alba, el Rulit, i també on hi ha la plaça dels Pobles d’Espanya, quan encara no hi havia cases... I el 70, a la plaça de l’Ajuntament, que no era envelat. Era quan se’n cuidava el futbol, nosaltres mateixos vam collir el boix i amb uns pals clavats al terra ho vam tancar ... després es va passar a l’Hort del Rector.

- Lluís Pineda: vam tancar la plaça perquè vam pensar que si no no faríem una pela, i vam posar el bar al garatge on el capellà hi posa el cotxe... al bar, és on vam fer els calers.

- Llavors, vau cobrar entrada.

- Ll. P.: Sí, vam tancar des de la Rectoria fins l’Ajuntament, i vam fer una porta en un costat, i els dos carrers del darrera només hi deixàvem accés pels veïns, i vam posar taquilla. Recordo que hi vam guanyar.

180


181

- I tot el què cobràveu, era per al futbol?

- Ll. P.: Sí, tot per al futbol.

- I no vau haver de pagar res a l’Ajuntament?

- Ll. P.: No, al contrari, ens va facilitar l’estructura... vam invertir 150.000 pessetes, les vam recuperar i en vam fer potser 150.000 més, i ja en teníem per la temporada junt amb la subvenció de l’Ajuntament.

- LL. P.: des del 70 cap amunt organitzem nosaltres, el Club de Futbol, amb el Batet. Contracta l’Ajuntament, però ells no fan res. A partir del 74, amb el Fernández, nosaltres hi col·laborem com a Comissió de Festes, portem el ball igual però l’organització la porta l’Ajuntament.

D’altra banda, el Miquel Padreny ens explica com era l’envelat de l’Hort del Rector i ens mostra un plànol de la distribució de l’escenari, de les taules i de les cadires: (Documents 15, 16 i 17)

- Miquel Padreny: El WC era una caseta d’obra, la pista era cimentada..., la part coberta era la de la pista, només per dalt.

El més important dels balls era el de Gala, que se celebrava o bé el dia 15 o el 16, per la nit, normalment després de la serenata dedicada a les autoritats a la plaça de la Vila. Aquest ball, com els altres, es feia els primers anys a l’Aliança, i després, als envelats situats en diferents llocs, tal i com ens han explicat: passatge de Ramon Miquel i Vinader, sota el Castell, carrer Rocacrespa, zona de la Piràmide, darrera del Grecos, zona Bardají, plaça dels Pobles d’Espanya51 i l’Hort del Rector52. (Fotografies 6, 7, 8, 9 i 10)

Sovint, en els programes de Festa Major, la Comissió de Festes afegeix unes recomanacions per assistir als balls: (vegeu el capítol 4 sobre les Notes de la Comissió)

...no se permitirá la entrada en el salón de baile sin americana...

...en todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del Entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás...

...todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible...

La Comisión se reserva un baile en cada sesión.

Respecte a aquest ball, hem aconseguit diverses opinions:

- Josep Marsé: ...una Festa Major, no recordo l’any, mentre jo era alcalde (entre 1945 i 1949), que els joves de ballar dos dies seguits van pagar 35 pessetes... De calers, no hi havia ningú que en tingués, els joves de llavors no portaven ni un duro a la butxaca...

- Josep Castellví: Tothom mirava d’estrenar aquell dia. Per postres, estrenaves un vestit que era d’hivern, i t’havies de posar l’americana i la corbata, i aguantar

180 181


l’americana de llana amb aquella suor... (costava molt comprar més d’un vestit l’any). Els que anaven a “palco”, com que l’havien comprat, tenien l’entrada gratis, ara, si ballaven, havien de pagar. Si un deia jo no ballo i després li agradava i baixava a ballar, havia de pagar... (suposem que el “distintivo” al que fa referència la Comissió era necessari donades situacions d’aquest tipus; és a dir, s’havia de pagar per ballar).

- Les noies, pagaven?

- J. C.: No, no, les noies no. No és com ara que les fan pagar...

- Es feia la toia?

- J. C.: Sí, la toia hi havia dues maneres de fer-la: venien números i la sortejaven, i si no, la subhastaven... De vegades (el que la comprava) la regalava a un noi perquè li fes ballar la filla, i coses d’aquestes... Aquell triava el ball que ell volia, i només ballava qui ell volia. De vegades, deia la primera part els convidats, i la segona que balli tothom...

- Joan Imbernón: Al ball de Festa Major no et deixaven entrar si no anaves amb americana i corbata...

- I les noies?

- J. I.: Havíem d’anar amb vestit elegant. Això era impepinable, després ja et podies treure la jaqueta...

- Què vol dir que s’havia de portar a la solapa un distintiu d’haver pagat?

- J. I.: Sí, hi havia l’entrada per tothom igual i el que ballava pagava un sobrepreu.

- Es subhastava la toia?

- J. I.: Al principi, se subhastava, després es rifava. Quan els ricatxos van deixar de pagar, llavors es va rifar. El Joan Monjo era el que la rifava. El que es quedava la toia, la regalava a la noia que volia, i ballaven ells sols. Després, si volia, feia entrar a ballar els seus amics o parents... (Fotografies 11, 12 i 13)

3-16 Nombre de concerts i balls a les festes majors de Cubelles

182


183

En els següent quadres veiem cronològicament els diferents balls i concerts que s’han fet, amb les orquestres i els llocs, separats segons els diferents alcaldes que hi ha hagut a l’Ajuntament de Cubelles en aquest període:

ANY DIA HORA ACTE ORq. LLOC1939 dt 15

dc 16

tardanit

tardanit

BALLBALLBALLBALL

?

Café NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé Nacional

1940 dj 15

dv 16

13171822

1317182223

CONCIERTO VERMOUTHGRAN CONCIERTO SINFÓNICOESPLÉNDIDO BAILEGRAN SERENATAGRANDIOSO BAILECONCIERTO VERMOUTHCONCIERTOBAILE DE TARDESERENATAGRAN BAILE DE GALA

La PRINCIPAL DE BARCELONA

Café NacionalCafé NacionalCafé NacionalFrente Casa ConsistorialCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé Nacional

1941 dv 15

ds 16

dg17

13

161822

161822

13161822

Concierto Vermut

Gran Concierto SinfónicoEspléndido BaileSelecta Serenata

Grandioso BaileExtraordinario ConciertoLucido BaileSelecta SerenataGran Baile De GalaConcierto VermutConcierto SinfónicoGran BaileSerenataLujoso Baile

Orquesta Tarragona

Terraza del Café NacionalCafé NacionalCafé NacionalFrente Casa ConsistorialCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé NacionalCafé Nacional

1942 ds 15

dg16

14181922

18192324

Concierto VermouthGran Concierto SinfónicoEspléndido BaileGran Serenata

Grandioso BaileConciertoBaile de TardeSerenataGran Baile de Gala

Orquesta ESCALAS

Café La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaFrente Casa ConsistorialCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La Alianza

1943 dg 15

dl 16

1417’30

1922

18192223

Concierto VermutGran Concierto SinfónicoEspléndido BaileGran Serenata

Grandioso BaileConciertoBaile de TardeSerenataGran Baile de Gala

Orquesta Salas

Café La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaFrente Casa ConsistorialCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La Alianza

182 183


1944 dt 15

dc 16

14

1819’30

23

12

1819’30

23

Concierto Vermut

Selecto conciertoAnimadísimo BaileGRAN SERENATA

Lujoso BaileGran Concierto Sinfónico

Extraordinario ConciertoBaile de TardeGRAN SERENATAGran Baile de Gala

Orquesta SENSACIÓNdel Vendrell

Terraza Café La AlianzaCafé La Alianza Café La AlianzaFrente Casa ConsistorialCafé La AlianzaFrente local La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La AlianzaCafé La Alianza

3-17 Balls, orquestres i envelats,època de Josep Rovirosa (1939 – 1944)

ANY DIA HORA ACTE ORq. LLOC1945 dc 15

dj 16

1317’30

1923

171923

Gran Concierto VERMUTMagno ConciertoGran baile de tardeClásica serenataMagestuoso BAILE DE GALAMAGNO CONCIERTOBAILEGran SERENATAFASTUOSO BAILE


Sociedad La AlianzaEntoldadoEntoldado

Entoldado

EntoldadoEntoldado

Entoldado1946 dj 15

dv 16

ds 17

13181923

171923

1923

Gran Concierto VermuthMagno ConciertoGran BaileGRAN SERENATABAILE DE GALAMagno conciertoGRAN BAILEMagna serenataFastusoso Baile de NocheMAGNIFICO BAILEBaile de Gran Gala

Orquesta UNIONARTISTICA

Los Saturnos

Sociedad La AlianzaEntoldadoEntoldado

EntoldadoEntoldadoEntoldado


1947 dv 15

dj 16

13’30181923

17’3019’30

23

Gran Concierto VermuthMagníficos conciertosGran BaileGran SerenataMajestuoso Baile de galaMagno ConciertoGran BaileMagna SerenataGran Baile de noche

Orquesta UNION ARTISTICA DE BARCELONA

“LA ALIANZA”EntoldadoEntoldado


Entoldado1948 dg15

dl 16

13’30181923

17’3019’30

23

Gran Concierto VermouthMagníficos ConciertosGran BaileGran SerenataMajestuoso Baile de GalaMagno conciertoGran BaileMagna SerenataGran Baile de noche

Orquesrta UNION ARTISTICA de

Barcelona

“La Alianza”EntoldadoEntoldado


Entoldado

184


185

1949 dl 15

dt 16

13’3018

19’3023’30

1819’3023’30

Gran Concierto VermouthMagnífico ConciertoGran BaileGran SerenataMajestuoso Baile de GalaMagno ConciertoGran BaileMagna SerenataGran Baile de Noche

Orquesta “Unión Artística” de

Barcelona

“La Alianza”EntoldadoEntoldado


Entoldado

3-18 Balls, orquestres i envelats,època de Josep Marsé (1945 – 1949)

ANY DIA HORA ACTE ORq. LLOC1950 dt 15

dc 16

13’30181923

17

23

GRAN CONCIERTO VERMUTMagníficos conciertosGRAN BAILEGRAN SERENATAMAJESTUOSO BAILE DE GALAMAGNO CONCIERTOMAGNIFICO BAILEGRAN SERENATABAILE DE GALA

Orquesta “UNION

ARTISTICA DE BARCELONA”

La SociedadEntoldadoEntoldado

Entoldado

Entoldado

Entoldado1951 dc 15

dj 16

1318

23

18

23

Gran Concierto VermouthGRAN CONCIERTOBaile de tardeGran SerenataMajestuoso Baile de GalaMAGNO CONCIERTOBAILE DE TARDEMagna SerenataGRAN BAILE de noche

Orquesta NOIS D’OLESA SALES

“LA ALIANZA”Entoldado de verano

Delante Casa ConsistorialEntoldadoEntoldado

Entoldado

1952 dv 15

dj 16

1318

23

18

23

Gran concierto VermouthGran ConciertoBaile de tardeGran SerenataMajestuoso Baile de GalaMagno ConciertoBaile de tardeMagna SerenataGRAN BAILE de noche

Orquesta “LA CATALONIA”

“LA ALIANZA”Entoldado de verano

Delante Casa ConsistorialEntoldadoEntoldado

Entoldado

1953 ds 15

dg16

dl 17

1318

23

1318

23

tarda

CONCIERTO VERMUTCONCIERTOBAILE DE TARDEGRAN SERENATABAILE DE GALABAILE VERMUTSELECTO CONCIERTOBAILE DE TARDECONCIERTOBAILE DE NOCHEBAILE

Orquesta “Seyson” de Barcelona

Terraza “LA ALIANZA”Entoldado de verano

Entoldado“La Alianza”Entoldado

Entoldado

184 185


1954 dg15

dl 16

dt 17

1318

23

131923

tarda23

ConciertoConciertoBaile de tardeGran EspectáculoBaile de NocheConcierto VermouthGran Baile de TardeSerenataGran BaileBaileGran fin de fiesta

Orquesta Windsor

Sociedad AlianzaPista de baile

Terraza café Armengol

Pista

1955 dg14

dl 15

dt 16

192313171923

1317

tarda23

Baile CocktelGran Baile de VerbenaCONCIERTOCONCIERTOESTUPENDO BAILESERENATAGRANDIOSO BAILE DE GALACONCIERTOCONCIERTOBAILEBAILE DE DESPEDIDA

Orquesta ARTISTICA DEL

NOYA

Terraza Café NacionalTerraza Café NacionalEntoldado

EntoldadoJardín Café Armengol

1956 dc 15

dj 16

1319232414

tarda

23

CONCIERTO VERMOUTANIMADO BAILETRADICIONAL SERENATAGRAN BAILE DE GALAGran ConciertoBAILEConcierto Selecciones de ZarzuelasBAILE DE DESPEDIDA

Los Planas de Martorell

Café NacionalEntoldadoFrente Casas ConsistorialesEntoldadoJardines Café ArmengolEntoldado

Entoldado

1957 dj 15

dv 16

131923

13tarda

23

CONCIERTOBAILE DE APERTURASERENATAMAGNIFICO BAILE DE GALACONCIERTO VERMUTBAILE DE TARDEBAILE DE DESPEDIDA

Orquesta ARTISTICA DEL

NOYA

Terraza Café Nacional

Frente Casa AyuntamientoEntoldadoJardín Café de “L’ANTONET”PISTA DEL ENTOLDADO

1958 dv 15

ds 16

dg17

131923

131923

tarda23

Concierto VermutBaile de tardeSerenataLucido BaileGran Concierto VermutSuntuoso BaileBaile de GalaBaileGran Baile de despedida

ORQUESTA INSPIRACION

Terraza Café La AlianzaPista del entoldadoFrente Casa Consistorial

Jardín del Café Armengol

Entoldado

1959 ds 15

dg16

1320

23’30

13tarda23’30

CONCIERTOBAILE DE TARDESERENATAGRAN BAILE DE GALACONCIERTO VERMOUTBAILELUCIDO BAILE DE DESPEDIDA

ORQUESTA SAVOY

Terraza Café “La Alianza”Pista del entoldadoFrente Casa Consistorial

Jardín del “Café Armengol”

Entoldado

186


187

1960 dg14

dl 15

dt 16

13tarda23’30

1319’3023’30

1923

Concierto VermouthBaileLucido baileConcierto VermouthBaile de tardeSerenataGran Baile de GalaBaile de tardeBaile de noche de despedida

Orquesta “Artística del

Noya”

Jardín del “Café Armengol”Entoldado

Terraza del Café NacionalPista del entoldadoFrente Casa Consistorial

Pista del entoldado

3-19 Balls, orquestres i envelats,època de Joan Albet (1950-1960)

ANY DIA HORA ACTE ORq. LLOC1961 dg13

dl 14

dt 15

171923

1922’30

1319’30

23

Concierto-Espectáculomagnífico Baile de tardeSerenataLucido BaileBaileGran Concierto-EspectáculoMagnífico Baile de despedidaConcierto VermouthBaile de tardeGran Baile de Gala

OrquestaJoe GrifollOrquestaPrimavera

Café ArmengolEntoldadofrente Casa ConsistorialEntoldadoEntoldadoterraza-pista Estación Servicioterraza Café Nacional

1962 dc 15

dj 16

dv 17

1319’3022’30

1319’30

23

tarda22’3023’30

magnífico concierto primer Baile de Fiesta MayorGran conciertoBaile de GalaGran Concierto Vermouth Baile (3)SerenataBaile de Fiesta MayorLucido Baile de Tardeconcierto-SerenataBaile de despedida, concurso Twist

Orquesta CoimbraPrincipal Badalona

Orquesta Costa Azul

Café NacionalEntoldadoSnack-Bar Hostal del FoixEntoldadoCafé ArmengolentoldadoCasa Ayuntamiento

1963 dj 15

dv 16

1319’30

23

1319’30

23

magnífico conciertoprimer baile de Fiesta Mayorserenatagran baileConcierto VermouthbaileConciertobaile de despedida

Orquesta APOLO de Barcelona

terraza Café NacionalentoldadoAyuntamientoentoldadocafé ArmengolentoldadoHostal del Foix

1964 ds 15

dg 16

1319’3022’30

1319

22’30

Concierto Vermouthprimer baile de Fiesta Mayorselecta serenatagran baile de nocheconcierto VermouthbaileconciertoBaile de despedida

Orquesta PLANAS de Martorell

Café Nacionalmagnífico entoldadoplaza del Ayuntamiento

café ArmengolentoldadoHostal del Foixentoldado

186 187


1965 ds 14

dv 15

2023

131923

baile de tardeserenatagran baile de nocheConcierto vermouthgran baileconciertogran baile de despedida

Orquesta PLANAS de Martorell

magnífico entoldadodelante Casa consistorialentoldadoCafé La Alianzaentoldado

entoldado1966 ds 13

dg14

dl 15

nittarda

231320

23’30

gran sesión de bailegran bailegran Sesión de BaileConcierto-VermouthbaileSerenatamagnífico baile de despedida

Gran Orquesta Club Virginia

entoldadoentoldado

Café Sociedad “La Alianza”entoldadofrente Casas Consistoriales

1967 dt 15

dc 16

migdia19’30

23

19’3023

Concierto-Vermouthpresentación renombrada orquestaGran Serenataextraordinario baile de nochebaileGran Baile de final de Fiestas

GRAN KURSAL de Barcelona

Café Sociedad “La Alianza”Entoldado Plaza Españafrente Casas Consistoriales

entoldado

1968 dj 15

dv 16

migdia19’30

23

19’3023

Concierto-Vermouthpresentación renombrada orquestaGran Serenataextraordinario baile de nocheBaileGran Baile de final de Fiestas

THE YONDER’S (Barcelona)

Café Sociedad “La Alianza”Entoldado Plaza Españafrente Casas Consistoriales

entoldado

1969

1970 14

15

23

23

EXTRAORDINARIO BAILE

EXTRAORDINARIO BAILE DE DESPEDIDA

VI ANGULO

Plaza Excmo. AyuntamientoPlaza Excmo. Ayuntamiento

1971 dv 13ds 14dg15

nitnit23

Gran Baile de Galabaile Gran Baile

MelodiaFriends

VI Angulo

Campo Deportes JuvenilentoldadoCampo Deportes Juvenil

1972 ds 12

dg13dl 14dt 15

22’30

22’3023

22’30

Gran conciertoGran Baile de Gala Extraordinario BaileGran Baile GRAN BAILE

Triunfal de Igualada

Travelin BandEduard Group

Distorcion

Campo Deportes Juvenil(entoldado camino de Mas Trader)

3-20 Balls, orquestres i envelats,època de Josep Ma. Batet (1961 – 1972)

ANY DIA HORA ACTE ORq. LLOC1973 ds 11

dg12dt 14dc 15

2323nit22

extraordinario baile de gala sensacional baile formidable bailegran sesión de baile de despedida

ComandosLily & Tierra Virgen

NizaEduardGroup

3-21 Balls, orquestres i envelats,època de Josep Pons, alcalde accidental per la Festa Major de 1973

188


189

ANY DIA HORA ACTE ORq. LLOC1974 dc 14

dv 16ds 17dg18

23’30232323

Gran velada de baile Selecto baile Selecto baile Cena Inter-sociedades

?Mustang,Bel Sait i Tam

Eduard GroupRiviere

Entoldado Campo de Deportes (camino Mas Trader)

1975 dj 14

dv 15

23’30

23

Excepcional velada de baileSelecto baile

Club Virginia, Ramon Calduch, Caravana

MªAngeles y los Iris, Luc Barreto

Entoldado camino Mas TraderEntoldado camino Mas Trader

1976 dv 13

dg15

23’30

22’30

Excepcional velada de baileSelecto baile

Club Virginia, Ramon Calduch, Janio MartiRiviera, Rudy Ventura

y su conjunto

Entoldado “Hort del Rector”Entoldado “Hort del Rector

1977 dv 12

ds 13

dg14

23’30

23

12

23

Excepcional velada de baileSelecto baile-show

Gran concierto

Magnífico baile

Los 5 Ases Blancos, Dekaros Club

Cobla-orquesta Montgrins, Luis Aguilé

Cobla-orquesta La Principal de la BisbalCobla-orquesta La

Principal de la Bisbaly SHOWS de los

Hermanos Calatrava

Plaza Juan de Salazar

Entoldado

Entoldado

Entoldado

1978 ds 12

dg13

dl 14

23’30

23

23

Gran velada de baile

Selecto Concierto Lucido baile

Magnífica sesión de baile

Cobla Orquesta Internacional MARABU

Cobla Orquesta Internacional MONTGRINS

y el Show de LA TRINCA

DEKAROS-CLUB, T.J.BROWN,

LOS CHARROS

“Zona Social i Polisportiva”

“Zona Social i Polisportiva”“Zona Social i Polisportiva”

“Zona Social i Polisportiva”

3-22 Balls, orquestres i envelats,època de Juan Fernández (1973 – 1978)

Les orquestres de Festa Major

Per tal d’amenitzar la Festa Major, normalment venia a Cubelles una sola orquestra de renom, que tocava en tots els actes que requerien música: els balls, els concerts, l’Ofici, les sardanes, les cercaviles... S’estava a la vila els dos o tres dies que duraven els actes, i algunes vegades els músics paraven a cases particulars. És el que ens explica el Josep Castellví:

Josep Castellví: ...Jo era ben jove, hi havia d’alcalde el Joan Albet, i va cridar tots els caps de família de Cubelles. Tots, i els va dir que si volien fer la Festa Major que es faria, però que si les despeses no sortien, els caps de família se n’havien de fer càrrec. Van respondre que si s’havia de fer Festa Major es posarien tots d’acord, i es va formar una junta amb el Llorenç Avinyó, l’Andreu Planas,... i dels joves van triar el Pere Capdet i a mi. El pare, que havia anat a la reunió, em va dir: - Mira, tu i el Pere Capdet heu d’anar amb els músics a acompanyar-los aquí i allà-... Bé, ens posàrem en marxa amb la Festa Major i l’envelat... i vam trobar l’Orquestra Windsor de Tarragona que ens va sortir tan bé de preu que vam dir, doncs, un dia més. I per estalviar despeses, els de la Comissió ens vam quedar els músics a menjar i dormir a

188 189


les nostres cases. Jo me’n recordo que me’n vaig quedar dos, el vocalista i un altre... eren dos germans que es deien Ríos, i una cançó anomenada “Rambla de Tarragona”, que ara torna a tenir èxit, era d’ells.

En aquest quadre es relacionen el nombre de concerts (C) i balls (B) que es van fer cada any, i les orquestres que van tocar:

A. ANY C B ORqUESTRA

Jose

pR

ovi

rosa

1939 ? 4 ?1940 6 4 Orquesta La Principal de Barcelona1941 8 6 Orquesta Tarragona1942 5 4 Orquesta Escalas1943 5 4 Orquesta Salas1944 6 4 Orquesta Sensación, del Vendrell

Jose

pM

arsé

1945 5 4 Unión Artística de Barcelona1946 5 6 Unión Artística de Barcelona / Los Saturnos (2 balls)1947 5 4 Unión Artística de Barcelona1948 5 4 Unión Artística de Barcelona1949 5 4 Unión Artística de Barcelona

Joan

Alb

et

1950 5 4 Unión Artística de Barcelona1951 5 4 Orquesta Nois d’Olesa Sales1952 5 4 Orquesta La Catalonia, de Granollers1953 5 6 Orquesta Seyson, de Barcelona1954 5 6 Orquesta Windsor, de Tarragona1955 5 6 Orquesta Artística del Noya1956 4 4 Los Planas de Martorell1957 3 4 Orquesta Artística del Noya1958 3 6 Orquesta Inspiración1959 3 4 Orquesta Savoy1960 3 6 Orquesta Artística del Noya

Jose

p M

a.B

atet

1961 4 6 Orquesta Joe Grifoll / Orquesta Primavera (1 concert i 2 balls)

1962 5 6Orquesta Coimbra (2 © i 2 b) / La Principal de Badalona (2 © i 2 b) / Costa Azul (1c i 2 b)

1963 4 4 Orquesta Apolo, de Barcelona1964 4 4 Orquesta Planas, de Martorell1965 3 4 Orquesta Planas, de Martorell1966 2 5 Gran Orquesta Club Virgínia1967 3 3 Orquesta Gran Kursal, de Barcelona1968 3 3 The Yonder’s, de Barcelona1969 0 2 ?1970 0 2 VI Angulo, de Cubelles (Fotografia 14, 15 i 16)1971 0 3 Orquesta Melodia / Friends / VI Angulo

1972 1 4Orquesta Triunfal d’Igualada (1 © i 1 b) / Travelin Band (Fotografia 17)/ Eduard Group / Distorcion

J.P. 1973 0 4 Comandos / Lily & Tierra Virgen / Niza / Eduard Group

Juan

Fern

ánd

ez

1974 0 4 Eduard Group (2) / Los Mustang, Bel Sait y Los Tamm / Riviere1975 0 2 Club Virginia, Ramon Calduch, Caravana / Los Iris, Luc Barreto1976 0 2 Club Virginia, Ramon Calduch, Janio Martí / Riviera, Rudy Ventura

1977 1 3La Principal de la Bisbal (concert) / 5 Ases Blancos, Dekaros / Orquestra Montgrins / La Principal de La Bisbal

1978 1 2Cobla Orquestra Montgrins (concert) / Orquestra Marabú / Orquestra Montgrins

3-23 Les orquestres de la Festa Major de Cubelles

190


191

Les desfilades de moda

En el període de temps que ens interessa, durant la Festa Major hi ha dos anys que es fan desfilades de moda: els anys 1963 i 1974. La primera s’anuncia en el programa d’actes pel dia 15, dijous, a dos quarts de sis de la tarda:

En el local de la Sociedad La Alianza gran desfile de maniquíes de una prestigiosa firma de Barcelona.

I el 1974, dins d’un espectacle que es fa a l’envelat de l’Hort del Rector, també el 15 d’agost, a les 11 de la nit.

Les eleccions de “miss”

Entre 1972 i 1977, apareixen les eleccions de les “Miss”, que es fan dins d’un ball o d’un espectacle de varietats. La primera elecció es va fer en el ball de gala organitzat pel Club de Futbol Cubelles, el dissabte 12 d’agost de 1972, a l’envelat de l’Hort del Rector (exceptuant l’any 1977, sempre es van fer en aquest recinte). El 1973, el dia 11 a les 11 de la nit, també al ball de gala, “en el transcurso del cual será elegida y proclamada “Miss Verano 1973”. L’any següent es fa amb el “Gran desfile de modelos”. I el 1975 i 1976 durant un ball:

Durante el indicado baile se procederá a la elección de “Miss Fiesta Mayor 1975”, pudiendo participar todas las señoritas tanto residentes en la población como de temporada.

Finalment, el 12 d’agost de 1977, en un ball a l’aire lliure fet a la Plaza Salazar, es tria “Miss Fiesta Mayor 1977”.

ANY DIA MISS LLOC1972 ds 12 Miss Verano 1972 Envelat Hort del Rector1973 ds 11 Miss Verano 1973 Envelat Hort del Rector1974 dj 15 Miss Verano de Cubellas Envelat Hort del Rector1975 dj 14 Miss Fiesta Mayor 1975 Envelat Hort del Rector1976 dv 13 Miss Fiesta Mayor 1976 Envelat Hort del Rector1977 dv 12 Miss Fiesta Mayor 1977 Plaza Juan de Salazar

3-24 Les eleccions de “Miss Cubellas”

Els festivals infantils

Els actes de Festa Major dedicats especialment als més menuts apareixen normalment sota la denominació de festivals infantils. Apareixen en el programa d’actes per primer cop l’any 1945. A partir d’aquí, se’n fan els anys 1946, 1947, del 1953 al 1966 (dos) i del 1968 al 1978.

L’any 1945, concretament el dijous 16 a les 6 de la tarda hi ha un “Alborozo infantil. En la Plaza de José Antonio, a base de carreras de lentitud en bicicleta, carreras de sacos, “trencar l’olla”, la cucaña, etc”. Per l’any següent s’anuncia un acte similar al mateix lloc i hora.

190 191


Alguns dels espectacles dels anys 50 i 60 s’anuncien de la següent manera:

“Espléndido festival infantil en el que se repartirán diversos regalos” (1955); “entretenido festival infantil, con repartición de variados obsequios” (1957); “Espléndido Festival Infantil, repartiendo regalos a todos los niños” (1958); “Festival Infantil con elevación de globos, disparo de fuegos japoneses y reparto de premios a los niños” (1959); “Festival infantil, con elevación de globos, disparo de fuegos artificiales y reparto de premios” (1960); i Gran Festival Infantil, con la actuación de renombrados artistas internacionales” (1965).

Pel 1966 n’hi ha dos: l’un amb motiu de la inauguració de la piscina i el restaurant de la urbanització “Mas Trader”, i l’altre en un teatre instal·lat al passeig Bardají:

DIA 14, DOMINGO. A las 12 de la mañana, después del Oficio Solemne, en los terrenos de la Urbanización “MAS TRADER” “Gran Festival Infantil” con invitación especial a los niños y familiares de la Villa de Cubellas. Inauguración Oficial de la Piscina y Restaurante. La empresa Eurovent, S.A., pondrá a disposición del pueblo autocares para trasladarse a la Urbanización, efectuándose la salida en la plaza del Ayuntamiento.

DIA 15, LUNES. A las 6 de la tarde, Gran Festival infantil en el Teatro instalado en el Paseo de Bardají, actuando grandes figuras encabezadas por Herta Frankel y sus marionetas de TVE.

L’any 1969 el festival infantil va costar 10.000 pessetes53. En el programa de festes es detallen les actuacions:

DIA 16, SÁBADO. A las 7 de la tarde, En la Plaza del Generalísimo (Ayuntamiento)Gran Festival Infantil con la actuación del

Ballet de la “Academia Nuria” de GaváEsbart de Nuestra Señora de BruguésKAMPS, extraordinario prestidigitador galardonado internacionalmenteMARIO CONTE y “Los polichinelas que hablan con los niños”SALA y CHELE, Super-Payasos. Parodistas mundiales admirados en T.V.E.ANNA, Atractiva joven estrella de la canción melódica.Dirección Artística: Fernando Cassany

Aquesta relació també es repeteix l’any vinent, amb un cost de 10.700 pessetes54:

DIA 17, LUNES. A las 5’30 de la tarde, en la Plaza del Caudillo (Ayuntamiento),EXTRAORDINARIO FESTIVAL INFANTIL. Con la actuación del

“BALLET DE LA ACADEMIA NURIA” con Rosa Mª Royo, Josefina Jiménez, Montserrat Tamayo y Elena Roca.“SELUYN” ventrílocuo.“FERCY Y TUNIN”, super-payasos musicales, cómicos parodistas.“SENYALADA” y sus juegos malabares.“KAMPS”, extraordinario prestidigitador, galardonado internacionalmente.

El 1971, es fa saber el patrocinador de l’acte,”la Caja de Ahorros del Panadés” , fórmula que es repeteix els dos anys següents i el 1975. El 1974:

192


193

Gran Festival Infantil en la Plaza del Ayuntamiento, organizado por la Comisión de Festejos. Con las siguientes actuaciones:

Titelles l’estaquirotLi’Chang, el diabólico genio de la magia negraLos Martini, superpayasos cómicos-musicales

L’any 1977, es van representar les obres “La Serpentina” i “Bada Badoc”, pel grup “ENLLAÇ” de Ripollet, a l’envelat. I el 1978, hi ha l’actuació de:

POLICHINELAS VERGÉSMERY TEXAS (Escenas del Oeste)SEBER (el más joven Ventrílocuo de Europa)VILAJOSANA (el mago del guante blanco)GOTTY and GOTTY Jr. (Super payasos musicales)

Normalment, aquests espectacles infantils es fan sempre el darrer dia de la Festa Major, el 16 o el 17 d’agost. Pel que fa a l’hora, sempre és per la tarda, entre les 5 i les 7. Pel que fa al lloc, hi ha una colla d’anys que no s’especifica, i al llarg del temps ha anat canviant: la plaça de la Font, la plaça de la Vila, els diferents envelats, els jardins del Grecos, el passeig Bardají, l’Hort del Rector i el Polisportiu.

ANY DIA HORA ACTE LLOC1945 dj 16 18 Alborozo infantil Plaza de José Antonio1946 dv 16 18 Gran Festival Infantil Plaza José Antonio

1947 ds 16 18:30 Gran festival infantil

1953 dl 17 18 Juegos infantiles

1954 dl 16 17 Gran Festival Infantil

1955 dt 16 18 Espléndido Festival Infantil

1956 dj 16 18 Festival infantil En el entoldado

1957 ds 17 19 entretenido Festival infantil

1958 dg 17 17:30 Espléndido Festival Infantil

1959 dl 17 18 Festival Infantil

1960 dt 16 17:30 Festival infantil

1961 dc 16 18 Festival infantil en la plaza frente al Ayuntamiento1962 dv 17 17 Gran Festival Infantil frente a la Casa Rectoral

1963 ds 17 17 Gran Festival Infantil

1964 dg 23 19 Gran Festival Infantil en el Campo de Deportes Parroquial1965 dl 16 19 Gran Festival Infantil en los jardines de “Grecos”

1966dg 14dl 15

1218

Gran Festival InfantilGran Festival infantil

en los terrenos de la Urbanización “Mas Trader”en el Teatro instalado en el Paseo de Bardají

1968 ds 17 18:30 Gran Festival Infantil en el entoldado

1969 ds 16 19 Gran Festival Infantilen la Plaza del Generalísimo (Ayuntamiento)

1970 dl 17 17:30Extraordinario Festival Infantil

en la Plaza del Caudillo (Ayuntamiento)


192 193


1972 dg 13 18 Gran Festival Infantil


1974 ds 17 19 Gran Festival Infantil en la Plaza del Ayuntamiento1975 dg 17 17 Gran Festival Infantil en el entoldado habilitado

1976 dl 16 18Extraordinario Festival Infantil

en el lugar de costumbre

1977 dl 15 18Extraordinario festival infantil

en el recinto del Entoldado

1978 dl 14 19Extraordinario festival infantil

en la “Zona Social i Polisportiva”

3-25 Els festivals infantils

194


195

ANNEX FOTOGRÀFIC

3-3-1 Ballada de sardanes de la Festa Major de 1942 a la Plaza José Antonio (de la Font). (Horro-Foto)

3-3-2 La mateixa ballada de sardanes (Horro-Foto)

194 195


3-3-4 L’esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955D’esquerra a dreta: Blanca Ferrer, Margarita Lleó i Carme Bertran. A primer terme, Jofre Vilà

3-3-3 El Ball de Gitanes de Vilanova, a la cruïlla dels

carrers del Mig i de l’Església, anys 50

(Foto Cuyàs)

196


197

3-3-5 L’esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955Hi veiem a Margarita Lleó i Trini Carbó

3-3-6 Ball de 1956. Al centre de la pista veiem d’esquerra a dreta, Joan Rovirosa, Margarita Lleó i Joan Urpí, M. Salut i Emili Freixas (Horro-Foto)

196 197


3-3-7 Ball del 15 d’agost de 1956. 3-3-8 Ball del Ram a l’envelat de 1956.

Salvador Fonoll i Margarita Lleó Margarita Lleó i Joan Urpí (Horro-Foto) (Fotografia Jorge Mas Morando)

3-3-9 Ball de 1957. Margarita Lleó i Roman Bertran (Fotografia Jorge Mas Morando)

198


199

3-3-10 Ball de 1957. De dreta a esquerra: Margarita Lleó, Roman Bertran, Pere Gelabert, Rosa Ma Escardó, Jaume Fonoll i la seva xicota, Joan Gómez i Alejandra

(Fotografia Jorge Mas Morando)

3-3-11 Joan Lleó subhastant la toia al ball de 1956. La nena és Ma Àngels Ivern (Horro-Foto)

198 199


3-3-12 El grup que va comprar la toia l’any 1956.D’esquerra a dreta: Anton Fonoll, Alejandra, Jaume Fonoll, Paulina, Roman Bertran, Rosa Ma Escardó,

Pere Gelabert, Loli Torres, Miquel Fontanals, Margarita Lleó i Salvador Fonoll. (Horro-Foto)

3-3-13 La subhasta de la toia l’any 1958 amb Joan Lleó. (Horro-Foto)

200


201

3-3-14 Actuació de VI Angulo a la sala de L’Aliança.Baix, Ferran Romeu; bateria, Pere Magaña; cantant, Xavi (“quicu”) Costa;

guitarra solista, Josep Ma Borrell; rítmic, Josep Ma Ventura

3-3-15 Components del grup VI Angulo davant la font de Mas Trader.La fotografia correspon a una sèrie preparatòria per a un cartell

200 201


3-3-16 El grup VI Angulo en un racó del nucli antic de Cubelles. La fotografia també es va fer per a un cartell

3-3-17 El grup Travelin Band, la majoria dels seus components havien format part de VI Angulo.Continuen Pere Magaña, Josep Ma Borrell, Xavi Costa” quicu” (ara com a guitarrista) i Ferran Romeu.

Esteve José s’integra amb l’orgue i Manuel Donaire com a cantant. (3r i 6è, d’esquerra a dreta)

202


203

ANNEX DOCUMENTAL

3-3-1 Proposta de direcció de l’esbart al mestre Jofre Vilà de Sitges i establiment de quotes per als components. Acta del 7 de desembre de 1953

202 203


3-3-2 Acta del 2 d’agost de 1954 on s’acorda posar el nom de “Santa Ana” a l’esbart del Centre Catequístic

204


205

3-3-3 Programa del festival de dansa del 13 d’agost de 1955

204 205


3-3-4 i 3-3-5 Rebut i “Mandamiento de Pago” dels focs de la Festa Major de 1958

206


207

3-3-6 Factura dels focs de 1962. Pirotècnia “ESPINOS”

206 207


3-3-7 Relació de membres (homes) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”

208


209

3-3-8 Relació de membres (dones) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”

3-3-9 Comptes de Pablo Aviñó Riera per les despeses degudes al convit fet a les autoritats l’any 1947.

(També reflectit en el “Libramiento núm. 156” d’aquest any)

208 209


3-3-10 Programa dels actes de Festa Major organitzats pel Club Futbol Cubellas l’any 1970

210


211

3-3-11 Actes de la Festa Major de 1972 organitzats pel Club Futbol Cubellas

210 211


3-3-12 Drets d’autor pels balls de la Festa Major del 1939

212


213

3-3-13 Rebut de les despeses de la primera o segona Festa Major

3-3-14 “Libramiento” ordenant el pagament d’aquest rebut referent a la Festa Major de 1939 o 1940.El pagament es fa el 15 de setembre de 1940 (És possible que les despeses de 1939 siguin sols

de les festes de Nadal)

212 213


3-3-15 Plànol de la distribució de les taules a l’envelat de l’Hort del Rector, Festa Major 1976 (Dibuix de Miquel Padreny)

3-3-16 Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per balls amb pista i taules. (Dibuix de Miquel Padreny)

214


215

3-3-17 Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per espectacles amb fileres de cadires

(Dibuix de Miquel Padreny)

214 215


NOTES

1 Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra, 1939-1960, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, pàg. 276

2 oliVé, Àngel i Garcia, Xavier. La secció folklòrica de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, 1985, pàg. 26

3 La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959

4 Els sardanistes es posen per parelles, l’una darrera de l’altra, i entren a la plaça saltant

5 Sardana enrevessada, difícil, en la què el compositor lliga el final d’una tirada amb el començament d’una altra, i que al comptador li pot passar desapercebut el tiratge just. Les sardanes revesses són sempre destinades a concursos. La dificultat està en encertar els tiratges precisos de la sardana, no en el repartiment ni en la dansa. Les millors sardanes, Barcelona, Editorial Millà, 1958

6 Sardana en la qual tots els balladors es posen en una única rotllana

7 Comptes Municipals any 1970, carpetes 271 i 285. Arxiu Municipal de Cubelles

8 ídem. any 1974, carpeta 198. Arxiu Municipal de Cubelles


10 ídem. any 1976/3, carpeta 204. Arxiu Municipal de Cubelles


12 Grau i Martí, Jan: Gegants. Barcelona, editorial Columna, 1996

13 Correspondència específica, carpeta 166. Notificació del 28/7/55. Arxiu Municipal de Cubelles

14 Per exemple, per portar els gegants per la Festa Major, l’any 1969 es van pagar 1.600 pessetes; el 1973, 1.200; el 1974, 1.400; el 1975, 1.500; el 1976, 2.500, el 1977, 4.500 i el 1978, 6.000. Aquestes quantitats eren pagades al cap de colla, que les repartia entre els portants. Els caps de colla que apareixen en aquests anys són: Ramon Granell, Salvador Fonoll, Diego Martínez, Joan Martínez, Bartolomé Cuenca i Joan Llevadies. (Comptes municipals, anys 1969 i 1973 - 1978, Arxiu Municipal de Cubelles)

15 Comptes Municipals any 1971, carpetes 286-299, ordre de pagament núm. 268, Arxiu Municipal de Cubelles

16 ídem. any 1972, carpeta 288, ordre de pagament núm. 305. Arxiu Municipal de Cubelles




20 ídem. any 1976/3, carpeta 204, ordre de pagament núm. 413. Arxiu Municipal de Cubelles

21 ídem. any 1977/3, carpeta 207, ordre de pagament núm. 472. Arxiu Municipal de Cubelles

22 Varen venir els Bordegassos de Vilanova, que encara no feia quatre mesos que actuaven. Ho van fer en tren, i van cobrar 3.000 pessetes per l’actuació, 80 viatges a 12 pessetes, i

216


217

1.500 per les gralles. En total, 5.460 pessetes. Comptes municipals any 1972, carpeta 288, ordre de pagament núm. 305. Arxiu Municipal de Cubelles

23 Els Castellers de Vilanova, Colla de Mar, van cobrar 8.000 pessetes. Comptes municipals any 1973, carpeta 193, ordre de pagament núm. 324. Arxiu Municipal de Cubelles

24 Diari de Vilanova núm. 1465 (II època), del 23-8-1975. La colla de Mar de Vilanova va fer dos pilars de 4, un caminant i un per sota, el 3 de 6 net i el 2 de 5 net. (Castells en les festes majors, crònica signada per Terç i agulla). Comptes municipals any 1975, carpeta 201, ordre de pagament núm. 353. Arxiu Municipal de Cubelles

25 Diari de Vilanova núm. 40 (III època), del 2-9-1978

26 Ídem. núm. 1417 (II època), del 24-8-1974. La colla de Mar de Vilanova carregà i descarregà el 4 de 6 net, pilars de 4 i castells de 5 nets. (Crònica castellera, signada per Pilar de Dos)

27 Comptes municipals any 1974, carpeta 198, ordre de pagament núm. 525. Arxiu Municipal de Cubelles

28 El ball de diables de Vilanova va cobrar 6.000 pessetes. Comptes municipals any 1976/3, carpeta 204, ordre de pagament núm. 413. Arxiu Municipal de Cubelles

29 El ball de diables de Vilanova va cobrar 8.000 pessetes. Comptes municipals any 1977/3, carpeta 207, ordre de pagament núm. 472. Arxiu Municipal de Cubelles

30 Van venir les colles de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (gralles, bastons grans i petits, falcons, cercolets, drac i pastorets que van cobrar conjuntament 83.000 pessetes, i els diables, 14.000). Comptes municipals, any 1978/3, carpeta 210, ordre de pagament núm. 442. Arxiu Municipal de Cubelles

31 Comptes Municipals any 1971, carpetes 286-299, ordre de pagament núm. 268. Arxiu Municipal de Cubelles

32 Comptes Municipals any 1972, carpeta 288, ordre de pagament núm. 305. Arxiu Municipal de Cubelles




36 Llibre d’Actes del Centre Catequístic Parroquial, 3/8/1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

37 Llibre d’Actes del Centre Catequístic Parroquial, 2/8/1954. Arxiu Parroquial de Cubelles

38 ídem. 5/7/1955. Arxiu Parroquial de Cubelles

39 rocha i Serra, Joan Josep. La Festa Major de Sitges. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1997. Pàgs. 117 i 118

40 Comptes Municipals any 1958, carpeta 187. Arxiu Municipal de Cubelles

41 Llibre d’Actes del Centre Catequístic, 6/8/1951. Arxiu Parroquial de Cubelles



44 La Creu de la Masia és una obra de Frederic Soler i Hubert, àlies Serafí Pitarra. Evidentment, hi ha una confusió entre autor i Josep Mª de Sagarra, de qui s’interpretaren obres altres anys


216 217


46 Entrevista a Lluís Pineda del 23-7-2002

47 Entrevista a Josep Marsé del 17-4-2002

48 Entrevista a Enriqueta Rosell del 28-5-2002

49 Entrevista a Josep Castellví del 5-6-2002

50 Entrevista a Joan Imbernón del 10-5-2002

51 L’any 1967, l’envelat de la Plaça dels Pobles d’Espanya va costar 34.613 pessetes. Comptes municipals any 1967, carpeta 282, ordre de pagament núm. 387. Arxiu Municipal de Cubelles

52 L’any 1974, a l’Hort del Rector es va instal·lar una carpa de 32 x 15 x 4 metres, dels dies 14 al 18 d’agost, amb un cost de 95.446 pessetes. L’any següent, en va costar 165.400; el 1976, 185.000 i el 1977, 203.000 (Comptes municipals anys 1974 – 1977, carpetes 198, 201, 204 i 207, mandamientos de pago núms. 610, 396, 471 i 471 respectivament. Arxiu Municipal de Cubelles)

53 Comptes municipals any 1969, carpetes 192-284, ordre de pagament núm. 338. Arxiu Municipal de Cubelles

54 ídem. any 1970, carpetes 285, ordre de pagament núm. 254. Arxiu Municipal de Cubelles

219


3.4. ELS ACTES ESPORTIUS I CULTURALS

En els programes de Festa Major, tots els actes estan relacionats junts fins que l’any 1946 es comença a fer la distinció entre els religiosos i els festius o populars; i no és fins l’any 1973 que els actes esportius mereixen un tracte diferenciat, separant-los dels populars. En aquest apartat, a més dels actes estrictament esportius, també n’hi figuren d’altres com són les proves d’habilitat o gimcanes de bicicletes (per petits i per grans), i les automobilístiques. Finalment, els anys 1977 i 1978, sota la denominació d’actes esportius i culturals, s’hi afegeix el concurs de pintura ràpida.

D’altra banda, veiem que no hi ha cap acte esportiu o cultural anunciat a l’època de l’alcalde Josep Rovirosa, si bé ja es van fer competicions de tir al plat a partir de 1943. El primer acte cultural serà el concurs de fotografia, el 1958, el mateix any en què hi ha una prova d’habilitat, la gimcana motociclista.

3.4.1. ACTES ESPORTIUS

Veurem que, en principi, a la primera mitja dècada dels 40 als programes d’actes no en surt cap. A partir del 1945 s’esmenta el tir al plat (encara que ja se celebrava abans, com explicarem), a principis dels 50 apareixen el ciclisme i una mica més tard el futbol, coincidint amb la desaparició del tir al plat, que es tornarà a fer els anys 60 i 70. El bàsquet, l’handbol, el motociclisme, els escacs i els esports marítims ja vindran amb els anys 70.

En principi, ens basem en els programes de la Festa Major, però mirant en els Comptes Municipals les despeses per premis (copes i trofeus), hem trobat que de vegades aquests actes es van celebrar sense haver estat anunciats prèviament. De tant en tant sortiren programes de mà, o algun full inserit en el mateix programa, anunciant actes que es deurien organitzar a última hora, quan el programa oficial de festes ja estava imprès, cosa que el fa molt més difícil d’aconseguir.

El tir al plat

El primer esport que apareix en els programes de Festa Major és el tir al plat, l’any 1945. Però està clar que ja se’n va fer almenys els dos anys anteriors, segons les factures de les copes que va pagar l’Ajuntament: la primera, del 10 d’agost de 1943, a l’Orfebreria Sans, del carrer Aviñó de Barcelona, una copa que va costar 166,50 pta. (el manament de pagament es va fer el 8 d’octubre, a compte del capítol 18, Imprevistos, del pressupost ordinari del mateix any1). (Document 1). L’any següent, es pagaren 117 pessetes a Agustín Arraut, de Vilanova, per una copa para el Tiro al Pichón ? (era Tir al Plat)2. I ja el 1945, s’anuncia per al dia 15, a dos quarts de 5 de la tarda, amb una copa que va costar 181 pta. :

Grandioso concurso de TIRO AL PLATO, disputándose sendas copas entre los selectos concursantes.

Aquest any ja era alcalde Josep Marsé3, gran amant de la caça, per la qual cosa ell també era tirador:

- Josep Marsé: ...i a Vilanova també hi havia un alcalde que ho era, de tirador...4

220


221

- Venia gent de fora a competir?

- J. M.: Sí, home, ja ho crec! Llavors hi havia una gran afecció, hi havia poca diversió d’aquest tipus, i tampoc no hi havia cèntims... Segons a qui no li donàven la llicència, a un paio que tenia una mica de tendència –diguéssim- terrorista, ja no li donaven...

- I, on es feia?

- J. M.: Allà al costat de la pineda del darrera d’on ara hi ha el Poliesportiu, ens posàvem sota dels arbres per no tenir tanta calor...

De 1943 a 1952 es va celebrar de manera continuada, reapareixent en els actes de Festa Major l’any 1962 fins el 1966. Després n’hi va haver el 1969 i el 1970 i, a partir de 1974, cada any fins el 1978. Els programes de Festa Major sempre anunciaven aquestes competicions de manera similar al que hem pogut llegir per l’any 1945. Sobre les copes i els trofeus lliurats, destaquem les següents informacions:

El 1946, la copa de l’Ajuntament va costar 235 pts, es va comprar a Casa Carlitos, de Vilanova, i no es va pagar fins un any després5. Aquest comerç s’anunciava en el programa del mateix any, com a Perfumería, Armería, Arts. Fotográficos, Cuchillería, Explosivos y Arts. regalos.

El 1948 l’Ajuntament va comprar un trofeu de 187 pts6.

I el 1949, es va fer un programa de mà, on es detallaven totes les tres tirades, els premis i les notes de l’organització. (Documents 2 i 3). Estava imprès als Talleres Gráficos J. Soler, de Vilanova, i portava publicitat de la casa Carlitos, també de Vilanova. La copa lliurada per l’Ajuntament va costar 200 pts7. També dels anys següent sabem els preus d’alguns premis, els quals trobem indicats en el quadre 3-26 .

El 1962, els cinc primers classificats són: José Marsé, Esteban José, Antonio Martínez, Pedro Fusté i Antonio Gelabert, segons es relaciona en el programa de Festa Major del 1963. (Fotografies 1 i 2).

L’any 1965 es varen pagar a la Federació de Tir al Plat 150 pessetes pels drets d’autorització del concurs de la Festa Major8. Aquest any va estar organitzat per Armería FONT. El 1968, no surt anunciat en el programa, però hem trobat una factura d’uns cartells que es van imprimir per anunciar-lo, a Gráficas Navarra, i que van costar 400,53 pts9.

ALCALDE ANY DIA HORA LLOC PREU COPA AJT. (PTA)

JosepRovirosa

1943 ? ? 166,50

1944 ? ? 117

JosepMarsé

1945 dc 15 16.30 181

1946 dj 15 16.30 235

1947 dg 17 16.30

1948 dl 16 16.30 187

1949 dg 14 17 200

220 221


JoanAlbet

1950 dg 13 17 23510

1951 dg 12 17 31011

1952 ? ? 30012

JosepMa.

Batet

1962 dc 15 171.225 (2 de tir al plat i 1 pel

concurs fotogràfic)

1963 dg 18 161.400 (junt amb el concurs

fotogràfic)

1964 dg 16 16

1965

General: dg 15

Local: dl 16

1617

3.061 (1 pel tir al plat i 2 pel concurs fotogràfic)

1966

Local: dg 14

General: dl 15

1616

6.310 (junt amb el concurs fotogràfic i la gimcana de

cotxes)

1968 ? ?

1969 dg 17 17 Passeig Marítim 7001970 dg 16 17.30 Sector Bardají 765

JuanFernández

1974

dj 15 (general)

dv 16 (local)

1016

Sector Bardají

1975 dg 17 16 Sector Bardají

1976 ds 14 16 Sector Bardají

1977 dl 15 16 Sector Bardají

1978 dg 13 16 Sector Bardají

3-26 Les competicions de tir al plat

Boxa

El 1946 s’anuncia una vetllada amb dos combats de boxa:

Día 14.- A las 11 de la noche, actuarán en números de Atracciones y Bailes los inmejorables artistas... .- A continuación, dos combates de Boxeo de la máxima emoción: FERRER – A. IVERO y ALOMA – TERUEL.

Però el Josep Marsé ens va manifestar que aquesta vetllada no s’havia arribat a fer, perquè no s’havien venut entrades...

Ciclisme

De carreres ciclistes se’n varen fer, segons els programes de Festa Major, els anys 1953, 54, 61 i 74. Ara bé, el 1950 es va fer un pagament de 50 pessetes per part de l’Ajuntament a D. José José Ferrer, por gastos de la carrera ciclista de la Fiesta Mayor13, (Document 4) i el 1952 un altre de 75 pts a la mateixa persona, com a Donativo carrera ciclista Fiesta Mayor14.

Veiem en el programa d’actes del 1953 (que en realitat és un sol full):

Día 15: A las ocho y media de la mañana: CARRERA CICLISTA COMARCAL, organizada

222


223

por la Comisión de Fiestas de esta villa, otorgándose varios premios. Detalles en programas aparte.

En el programa de mà (Document 5), s’especificava que era per a ciclistas aficionados, i que es farien 4 voltes a un circuit entre Cubelles i Vilanova, amb un total de 40 km, i es detallaven els premis fins el desè classificat. Com a subvenció per part de l’Ajuntament es pagaren també a J. José Ferrer 75 pts.15

El 1954 es va celebrar a les 5 de la tarda i l’any següent també se’n devia fer, ja que hi ha una aportació per part de l’Ajuntament de 100 pts per a premis de ciclismo y fútbol16. I ja no en tenim més notícies fins el 1961:

Gran Carrera Ciclista, en el nuevo circuito recientemente pavimentado, disputándose una magnífica copa donada por el Excmo. Ayuntamiento.

D’altra banda, l’any 1972 es fa un competició de ciclocrós:

DIA 16, MIERCOLES, A las 10 horas, Gran Ciclocrós para juveniles y amateurs, dicha prueba se efectuará en las calles colindantes a las Escuelas Nacionales.

El 1974, la Peña Maricel de Sitges va organitzar una carrera per a juvenils i veterans, al Sector Marítim. L’Ajuntament de Cubelles va pagar 15.771 pts, de despeses d’organització17.

En aquesta taula veiem quan es van celebrar les competicions ciclistes, la modalitat i el preu dels trofeus pagats per l’Ajuntament:

ALCALDE ANY DIA HORA MODALITATPREU COPA AJT.

(PTA)

JoanAlbet

1950 50

1952 75

1953 ds 15 8:30 Comarcal. Aficionados 75

1954 dt 17 17 Local

1955100 (junt amb

futbol)

Josep Ma.Batet

1961 dl 14 12

1972 dc 16 10Ciclocrós, para juveniles y

amateursJuan

Fernández1974 dg 18 17 Juveniles y veteranos

15.771 (cost organització)

3-27 Les curses ciclistes

Futbol

En els programes de Festa Major apareix el futbol l’any 1953, torna a anunciar-se del 1959 al 1961, i a partir del 1967 fins 1978 ininterrompudament. Deixant de banda aquests anys, també tenim notícies de partits celebrats l’any 1955, i el 1964, de juvenils.

A futbol s’hi havia jugat a diversos llocs: a sota del Castell, a les Eres del Coca,

222 223


al camp del Víctor, a l’Hort del Rector, al camp de les Canyes i al Poliesportiu. Hi va haver alguns anys que no hi havia cap camp per jugar, i això va fer que no es disputessin partits de Festa Major entre els anys 1962 i 1966.18

Tal i com dèiem, el futbol com a acte de Festa Major, s’anuncia per primer cop l’any 1953, el dia 16 a les 4 de la tarda: GRAN PARTIDO DE FUTBOL. Programas aparte. En aquesta època el camp de futbol estava a les Eres del Coca, prop del camí de l’Estació, entre la carretera i la via. El Lluís Pineda19 ens diu:

-...era un camp de rostoll, amb unes oliveres, i que va ser el primer camp de futbol que va haver-hi a Cubelles després de la guerra. Abans de la guerra civil es jugava en un que hi havia sota d’on ara hi ha la casa de la Fundació Estapé, tocant a la via del tren per la part de muntanya. Hi havia una barraca, i un rètol que deia Estadi, era un camp de Tercera Divisió amb uns vestuaris enormes. L’equip de futbol portava samarretes de ratlles verdes i carabasses, amb el coll en punxa.

L’any 1955 es pagaren 100 pts per les copes de futbol i tir al plat20. El partit es va jugar el 17 d’agost al camp de les Eres. (Fotografia 3) i, el 1959, es va fer la inauguració d’un nou terreny de joc:

Sábado, día 15. A las 6 de la tarde, INAUGURACIÓN DEL TERRENO DE JUEGO, gentilmente cedido por el Sr. Travé en la nueva ampliación del “Barrio de la Creu”, para la celebración del ESPECTACULAR PARTIDO DE FUTBOL entre el equipo local y el Club de F.C.Pescadores Berkel, de Villanueva, disputándose la copa del Magnífico Ayuntamiento.

Ens comenta el Joan Imbernón21:

- Joan Imbernón: Aquest camp era el del Víctor, però només va durar dos anys, perquè en els terrenys on estava es va començar a edificar. Va haver-hi uns anys sense futbol, perquè es va anar a l’Hort del Rector, però allà només hi podien jugar els petits, era un camp molt petit, i no s’hi podien fer ni els partits de Festa Major.

En aquest partit d’inauguració del camp de joc, el Cubelles va guanyar per 2 a 1 als pescadors de la Berkel, i els juvenils també van vèncer els estiuejants per 3 a 2.22

L’any vinent s’anuncien dos partits, el dia 15 a les 5 de la tarda i el dia 16 a 2/4 de 5. Del primer no se’n diuen els contrincants, i pel que fa al segon:

Interesante partido de fútbol entre juveniles C.D.Veraneantes – C.F.Cubellas, en el que se disputará una copa del Excmo. Ayuntamiento.

Per al futbol, l’Ajuntament va comprar tres copes, una de 200 pts i dues de 12523.

El 1961 també es va jugar un partit de Festa Major al camp del Víctor (Fotografia 4) i, el 1964, s’habilità com a terreny de joc l’Hort del Rector, però era molt petit i només s’hi van fer partits d’infantils i juvenils. (Fotografies 5, 6 i 7). Es van tornar a fer partits per la Festa Major el 1967, i a partir d’aquesta data ja n’hi ha cada any:

DIA 15, MARTES. A las 5,30 de la tarde, Interesante encuentro de presentación oficial

224


225

del equipo que disputará el próximo campeonato de aficionados, “Afiliado a la Federación Catalana de Futbol” entre C.D.SALOMÓ y C.F.CUBELLAS. Trofeo del Ilmo. Ayuntamiento de Cubellas para el ganador y Trofeo PHILIPS de consolación.

NOTA: En este encuentro, se rendirá sentido homenaje a los jugadores de esta Villa, Salvador Fonoll, Juan Imbernón y Pedro Gelabert, a los que se hará entrega de un banderín del Club.

En l’entrevista amb el Joan Imbernón, tot comentant unes fotografies, (8, 9, 10 i 11), ens va manifestar:

- Joan Imbernón: El Club de futbol Cubelles es va federar l’any 1967. A partir d’aquí, podríem dir que ja és oficial.

- Aquest any et van fer un homenatge al futbol, surt en el programa de Festa Major...

- J. I.: Sí, mira com plorem... Jo, el Pere Gelabert i el Salvador Fonoll.

- I perquè va ser aquest homenatge?

- J. I.: Tots tres havíem de seguir jugant, però va sortir en una normativa de la federació que no podia jugar ningú que tingués més de 28 anys en els nous equips, per donar oportunitats als jugadors més joves. Jo en tenia 29, i els altres dos, 30.

- Això era en la categoria d’afeccionats?

- J. I.: Sí, afeccionats... tots els estiuejants em van fer una placa que encara la tinc, perquè jo era el seu entrenador... Aquest és el primer equip del Cubelles, per la Festa Major, el 15 d’agost, el dia que ens vam retirar...

- I aquest camp, és a la part de baix de la carretera, al costat de la Riera?

- J. I.: Exactament, on ara hi aboquen terres...

- Com en deien, d’aquest camp?

- J. I.: El camp de les canyes, perquè el vam tancar amb un canyat. L’any 1966 era un camp de fesols, els vam comprar per 3000 pessetes, vam fer el camp, les porteries i vam començar amb un campionat en què hi van participar el Cunit, el Segur, el Banyeres, el Santa Oliva, l’Arboç, el Calafell i el Cubelles... fins 8 o 10 equips, i a partir d’allí vam començar a fer passos per federar-nos. Això va ser el 1967, amb l’Alfonso Pedro de President, el Joan Fernández de Secretari, el pare del Cases, el Sr. Pons del Foix, el Manolo Martínez de les Salines, i per sort o per desgràcia, encara dura... El primer equip l’any 1980 va desaparèixer i només va quedar el juvenil....

Parlant amb el Lluís Pineda sobre els camps de futbol ens confirma que el primer camp oficial després de la guerra va ser aquest:

- Lluís Pineda: Després de la guerra estem sense camp oficial fins el 1967. El 1966 es parla amb el Batet i es demana jugar al camp d’aquí baix per jugar un torneig de la zona de Calafell, com un Primavera de Vilanova, hi juga la Bisbal, el Llorenç...i després d’aquest any ens ajuntem a l’Aliança tots i decidim federar l’equip i crear el Club de Futbol Cubelles. I el Batet diu que sí, i fem el camp i traiem el primer equip del Cubelles. En el campionat del 66 jo vaig ser l’entrenador.

- Tu eres l’entrenador?

224 225


- Ll. P.: Sí. Els dos nois més joves que s’hi van incorporar van ser el Tato i el Vidal. Eren els dos més joves que hi havia a l’equip. Els altres eren tots a partir de 17 anys, i aquests en tenien 12 i 14, el Tato tenia una llesca... I a partir d’aquí es crea el Club de futbol Cubelles, a l’Aliança, i surt l’Alfonso Pedro de president, el Joan Fernández de secretari, el Cases, jo... i aquí és quan fitxem el Campos, necessitàvem un entrenador...

L’any 1968 torna a venir a jugar contra el Cubelles l’equip del Salomó (poble d’on és l’alcalde Josep Ma Batet):

DIA 15, JUEVES, A las 17’30, Gran encuentro de Fútbol entre C.D.SALOMÓ y C.F.CUBELLAS. Trofeo del Ilmo. Ayuntamiento de Cubellas para el ganador, y Trofeo PHILIPS de consolación.

Este encuentro será en homenaje a nuestros jugadores locales por la brillante temporada últimamente realizada en los dos últimos Torneos de Aficionados, clasificándose subcampeones de los mismos.

El 1969 ve un equip del R.C.D.Español, (que torna els anys 1973 i 1977), disputant-se com en els anys anteriors Copa de l’Ajuntament per al guanyador i una de Philips per al perdedor. En aquest partit es fa un homenatge a Manuel Luz de Campos, Director Tècnic del Cubelles, i la sacada d’honor la fa la nena Ana-Rosa Gelabert Escardó. Lluís Pineda ens explica el perquè va venir aquest equip a Cubelles:

- El 69 va venir l’Espanyol, tu te’n deus recordar, oi?

- Ll. P.: Sí, va ser pel fitxatge del Marín.

- Què vol dir això del fitxatge del Marín?

- LL. P.: era un nano que teníem aquí. El club es va fundar el 67, i el 69 teníem el Campos d’entrenador, Don Manuel Luz Campos, i va ser el fitxatge del Marín, un noi que és cambrer o cuiner ara, jugava amb la Geltrú i el va fitxar el Cubelles, i després l’Espanyol. Quan el van fitxar, va venir l’Escoda, un directiu de l’Espanyol, i van venir a casa.

Altres anys vingueren de la comarca o de les rodalies: Calafell, el Vendrell, la Geltrú, Vilanova, l’Arboç, Ribes, i el 1971, un equip del Barça juvenil.

El 1975 es comencen a fer competicions de Futbol Sala per als nens, que duraren fins el 1977, a les instal·lacions de les Escoles Nacionals del Passeig Vilanova.

L’any 1977 ja es va jugar en el nou camp de futbol de la Zona Social i Polisportiva.

ALC. ANY DIA HORA PREU COPA AJT. (PTA) CAMP EqUIP CONTRARI

Joan

Alb

et

1953 dg 16 16 Eres del Coca

1955 dc 17 ?100 (junt amb el tir al

plat)Eres del Coca

1959 ds 15 18 del Víctor F.C.Pescadores Berkel

1960dl 15dt 16

1716:30

Una de 200 i dues de 125

del Víctordel Víctor C.D.Veraneantes

226


227

Jose

p M

a.B

atet

1961 dl 14 17 del Víctor

1967 dt 15 17:30 les Canyes C.D.Salomó

1968 dj 15 17:30 les Canyes C.D.Salomó

1969 dv 15 17 1100 les Canyes R.C.D.Español

1970ds 15dg 16

17:3017:30

575les Canyesles Canyes

C.F.CunitSELECCIÓN REGIONAL

1971dg 15dg 15

1617:30

les Canyesles Canyes

V.C.Barcelona (juvenil)U.D.Calafell

1972dg 13dt 15

16:3017

4.220 (junt amb bàsquet femení)


V.D.CalafellVendrell

José

Pon

s

1973dg 12dt 14dc 15

1716:30

17

les Canyesles Canyesles Canyes

C.F.VillanuevaU.D.Geltrú (juveniles)

R.C.D.Español

Juan

Fern

ánd

ez

1974dj 15dj 15dv 16

16:301818

les Canyesles Canyesles Canyes

San Clemente C.F. (juvenil)

C.F.VillanuevaSelección Regional

(veteranos)

1975

dv 15ds 16ds 16dg 17

1818

18:3018

les CanyesEscoles


Categoría Titular“FUTBITO” o (FUTBOL

SALA)(preescolar y alevín)C.F.Arbós (juveniles)

Veteranos

1976ds 14dg 15dl 16

15:301817


Escoles

C.D.Ribas (juvenil)Categoría Titular

Futbol Sala

1977

dg 7ds 13dg 14dl 15

17171718

EscolesPolisportiuPolisportiuPolisportiu

FUTBITO (preinfantil)Juvenil

R.C.D.EspañolVeteranos

1978dg 13dt 15

1718

PolisportiuPolisportiu

Titular juvenilExtraordinario partido

de futbol de fiesta mayor

3-28 Els partits de futbol jugats per la Festa Major, els horaris i els rivals, així com, en alguns casos, el cost de les copes comprades per l’Ajuntament

Tennis de taula

Les competicions d’aquest esport es feren els anys 1957, 58, 59, 77 i 78

L’any 1957 es va fer una competició entre els equips del SEU de Vilanova i l’equip de Cubelles, i un campionat per a jugadors locals:

MIERCOLES, DIA 14, A las 7 de la tarde, en la sociedad “La Alianza”, TENIS SOBRE MESA 3ª Categoría, S.E.U. VILLANUEVA – CUBELLAS, y CAMPEONATO LOCAL en eliminatorias, disputándose una COPA y otros maravillosos TROFEOS para los CUARTOS DE FINALES.

La copa pagada per l’Ajuntament va costar 81 pessetes24, i la de l’any següent, 15025; primer es va fer el campionat local, i després un quadrangular:

Jueves, dia 14. A las 7 de la tarde Campeonato local de Tenis de Mesa, disputándose la Copa Magnífico Ayuntamiento.

226 227


A las 11’15, Campeonato Comarcal de tenis de mesa inter-clubs, disputándose valiosos trofeos entre los equipos Retiro de Sitges, (A)S.E.U. Villanueva y Geltrú, y (B)S.E.U. Villanueva y Geltrú, C.T. Cubellas.

El 1959, se’n va fer dos dies:

Viernes, día 14. A las 8, TENIS-MESA, Copa Magnífico Ayuntamiento y otros valiosos premios. Trofeos donados para los campeonatos por las prestigiosas marcas HABANOS ALMIRANTE y VERMOUT CINZANO.

Sábado, día 15. A las 9, TENIS MESA, Copa Inspección de Zona del Frente de Juventudes.

En el campionat del primer dia, individual, queda campió en Josep Mercadal, de Vilanova, i el segon és el cubellenc Lluís Pineda. Aquest mateix ens ho recorda:

- LL. P.: El 59, el primer va ser el Mercadal de Vilanova, un jugador de Primera Categoria, segon jo, i tercer un tal Urpí... Els tres campionats els vaig organitzar jo a l’Aliança... el 57, jo era de Tercera, i el 59 ja era de Segona.

Vaig anar a veure l’Alcalde, el Joan Albet, per demanar-li trofeus, i el primer any em diu: - Què vols ara, nano?; i el segon: - Tu aquí una altra vegada?, i el tercer: - Vés amb el Garvat (que era el Tinent d’Alcalde, el Fontanals Montané), i que et doni copes...

L’any 1977 es recupera aquest esport, fent-se les partides a l’envelat, el dia 15 a les 12 del migdia. El guanyador va ser Joaquim Fita, i Joan Capdet va quedar segon26.

El 1978 es feren a la “Zona Social i Polisportiva” (el Poli). Segons el Lluís Pineda, aquests dos campionats van ser organitzats pel Cases.

Al quadre següent podem veure un resum d’aquestes competicions

ALCALDE ANY DIA HORAPREU COPES

(PTA)LLOC MODALITAT / EqUIPS

JoanAlbet

1957 dc 14 19 81 L’AliançaS.E.U.VILLANUEVA

– CUBELLASLocal

1958dj 14dj 14

1923:15

150 L’Aliança

LocalComarcal: Retiro de Sitges,

S.E.U.Villanueva A y B, y C.T.Cubellas

1959dv 14ds 15

2021

L’AliançaLocal

Inspección de Zona Frente Juventudes

JuanFernández

1977 dl 15 12 Envelat

1978 dg 13 12 Polisportiu

3-29 Les competicions de tennis de taula

228


229

Motociclisme

Per la Festa Major de l’any 1968, s’anuncia una demostración en motocicleta de Persecución a la Americana. Aquest acte es va fer a la Plaça Salazar (actual plaça del Mar), el dia 16 per la tarda, després de la gimcana automobilística.

El 1974 es va fer un Trial:

DOMINGO, 18 DE AGOSTO. A las 9 horas

Gran competición motociclista “I TRIAL del Foix”, para juniors y seniors, prueba autorizada por la Real Federación Motociclista Española.

Los participantes deberán poseer la correspondiente licencia de la modalidad año 1974.

L’any vinent, s’organitza el divendres 15, el I TROFEO CUBELLAS DE MOTO-CROS:

Premios Excelentísimo Ayuntamiento de la Villa, así como de diferentes entidades Oficiales y firmas particulares y comerciales.

Dicha prueba organizada por el “MOTOR CLUB CUBELLAS 1974”, se disputará en el circuito de la URBANIZACIÓN COSTA CUNIT-CUBELLAS, y bajo el siguiente régimen de HORARIO:

De 9 a 10 de la mañana, entrenamientos oficiales. De 10 a 12 de la mañana, mangas clasificatorias. De 12 a 13 de la mañana, carrera final.

Bàsquet

A bàsquet es va jugar entre els anys 1971 i 1974:

El 1971 es fa per primer cop un partit de bàsquet, en aquest cas femení:

DIA 16, LUNES. A las 5 de la tarde, Gran Partido de Baloncesto Femenino entre Club Baloncesto Cubellas y B. C. y D. Fisa de Villanueva y Geltrú.

L’any vinent s’organitza un quadrangular, disputat en dos dies:

DIA 14, LUNES. A las 4’30 de la tarde, Gran Primer Cuadriangular de Baloncesto Femenino entre los equipos B.F.Cubellas – E. y D. FISA – J.B.Villanueva y A.B.Mercedarias de Sitges

DIA 16, MIERCOLES. A las 4’30, Final del Cadriangular Femenino de Baloncesto disputándose una copa-torfeo donada por el Excmo. Ayuntamiento.

I el 1973, es va repetir la fórmula del quadrangular, però en foren dos, un de femení i un de masculí:

Jueves, día 16, A las seis de la tardeGran Quadrangular de Baloncesto femenino y Masculino entre los equiposC.B.Monjos, C.B.Centro de Ribas, C.B.Marítimo y C.B.CubellasTrofeos donados por el Excmo. Ayuntamiento

Viernes, día 17, A las seis de la tarde

228 229


Gran final de los cuadrangulares de baloncesto femenino y masculino, entre los equipos antes descritos.

El 1974 només s’anuncien uns interesantes partidos de balonmano, infantil masculino. Es van jugar el diumenge 18, a les 10 del matí.

Regates

L’any 1970 es va crear el Club Marítim Cubelles (Documents 1-2-16, pàg. 55, i 1-2-17, pàg. 56) . La Festa Major de 1971 es fa un acte inaugural amb les autoritats locals i, l’any següent, el ministre de governació Garicano Goñi visita les instal·lacions (Fotografies 12 i 13; i 1-1-2 i 1-1-3, pàg. 25 i 26)):

DIA 16, LUNES. A las 7 de la tarde. Con asistencia de las Autoridades BENDICIÓN CLUB MARÍTIMO CUBELLAS

El 1972 començaren a organitzar-se regates, que no surten en el programa de Festa Major. L’Ajuntament va comprar copes per valor de 8.000 pts. (trofeos náuticos).27 El 1973 també costaren els trofeus 8.000 pts.28 I les regates s’anunciaren així:

Miércoles, día 15, A las diez de la mañanaII Trofeo Cubellas, organizado por el Club Marítimo CubellasRegata clase “OPTIMIST”

A las doce de la mañanaRegata Clases Patín, Vaurien, 420 y 470, gran cantidad de trofeos donados por varias entidades oficiales y particulares, esperándose la asistencia de todo el público.

Aquestes competicions marítimes es repetiren els anys posteriors, fins el 1978, tal i com es pot veure en aquest quadre:

ALCALDE ANY DIA HORAPREU COPES

(PTA)MODALITAT

Josep Ma. Batet 1972 8000

José Pons 1973dc 15 10

128000

OPTIMISTPatín, Vaurien, 420, 470

JuanFernández

1974dj 15ds 17

12:3012

Optimist, Vaurien, 420, 470, PatínOptimist (infantil)

1975dv 15ds 16dg 17

101212

Optimist, Vaurien, 420 y 470VaurienVaurien

1976 dg 15 10:30 Optimist, Vaurien, 420, 470, Patín

1977ds 13dg 14dl 15

111111

Vaurien (Trofeo Imperial Tarraco)VaurienOptimist, Vaurien, 420, 470, Patín

1978 dg 13 11:30 Vaurien

3-30 Les regates de Festa Major al Club Marítim Cubelles

230


231

Arts marcials

Se’n feren un cop sol, l’any 1974:

JUEVES, 15 DE AGOSTO, A las 20 horas

Exhibición a cargo de los mejores deportistas de nuestra provincia, de Artes Marciales de “Judo, Karate y Kendo”

Un total de 14 personas formarán parte del equipo que llevará a cabo dicha exhibición, bajo la dirección de la Federación Catalana. El espectáculo tendrá lugar en el entoldado antes aludido.

Aquesta exhibició es va fer a l’envelat. (En el programa s’anuncia en el entoldado del Campo de Deportes, sito en el camino de Mas Trader, o sigui, a l’Hort del Rector).

Handbol

El 1974 es feren per primer cop uns partits de handbol, en la modalitat infantil masculí. Se’n tornaren a fer el 1976 i el 1977 (preinfantil), a la pista de les Escoles Nacionals del Passeig Vilanova.

Escacs

Es feren campionats d’escacs els anys 1974, 1976, 1977 i 1978. El primer any fou juvenil. El 1976, infantil, es va fer al Centre Parroquial, el 1977 a les escoles del carrer Víctor Balaguer, i el 1978 a la “Zona Social i Poliesportiva”, organitzat pel Centre Parroquial de mossèn Josep Campillo.

Cros

N’hi hagué un sol any, el 1975. El diumenge 17, a les 9 del matí:

En el Sector Bardají, se disputará un gran “CROS COMARCAL”, para todas las categorías, alevines, infantiles, cadetes, juveniles, juniors y seniors.

3.4.2. ALTRES ACTIVITATS COMPETITIVES

En aquest apartat incloem les competicions que no es poden qualificar com esportives. Són proves d’habilitat en conducció (de tractors, de motocicletes, de cotxes i de bicicletes), i un joc de ciutat.

Concurs d’habilitat tractorista

L’any 1959 es va fer un concurs d’habilitat tractorista:

Domingo, día 16. A las 5’30 de la tarde, CONCURSO COMARCAL DE HABILIDAD TRACTORISTA, disputándose magníficos trofeos y premios.

El guanyà en Josep Marsé, que era dels més joves que competien.29 (Fotografia 14)

230 231


Gimcana motociclista

Cap a finals de la dècada dels 50 es posen de moda les competicions d’habilitat en motocicleta. Per la Festa Major tenim constància que se’n fan els anys 1958, 1959 i 1960.

El primer any guanya en Josep Marsé; el següent, el mateix i en Jordi Font. Aquesta darrera es fa el diumenge per la tarda.30

El diumenge 14 d’agost de 1960 es va fer una gimcana de motocicletes i ciclomotors:

A las 4’30, Ginkama, disputándose valiosos trofeos y premios.

En el programa hi ha un esquema del recorregut, organitzat por la Comisión de Fiesta Mayor 1960, i que constava de 17 proves. (Document 6). S’anuncia per mitja hora més tard, és a dir, per les 5 de la tarda, i s’estableixen dues categories: amb embragatge i sense embragatge. La primera té per primer premi una copa de l’Ajuntament; el segon, un trofeu Coca-Cola; un 3r, un 4t i un 5è premis i medalles commemoratives. La segona categoria, un primer premi, una copa de Ciclos Amela; un 2n, 3r i 4t premi i medalles commemoratives. També diu que els participants seran convidats a una degustació de Coca-Cola.

Gimcana automobilística

Era una competició en cotxe, en la qual es tractava de fer un recorregut per un seguit de proves en un circuit prèviament establert, per evidenciar la perícia i habilitat dels conductors.

Es va començar a fer l’any 1966, fins el 1978, excepte el 1970 i el 1975. Va tenir una gran popularitat. Es feia al sector marítim, principalment a la plaça del Mar (antiga plaza Juan de Salazar).

1967: GRAN GHIMKANA AUTOMOVILISTICA, en la plaza Juan de Salazar (Polígono 5). Inscripciones momentos antes del comienzo.

1968: GRAN GHIMKANA AUTOMOVILISTICA, en la plaza Juan de Salazar (Polígono 5). Inscripciones momentos antes del comienzo.

Primer Premio: Copa donada por CRISTALERIA MONVER.

Nota: El número máximo de coches para dicha competición, será de 15.

En un programa de mà de 1968 també s’anuncia, per després de la gimcana, una “demostración en motocicleta de persecución a la americana”

1973: La tradicional Gimkama automovilística de Fiesta Mayor, en la Plaza Juan de Salazar, con gran cantidad de trofeos, efectuándose la inscripción para la participación media hora antes en el mismo recinto, se dará comienzo a la hora en punto, no aceptando inscripciones a partir de entonces, trofeo Excmo. Ayuntamiento.

L’any 1974 la prova va estar patrocinada pel diari “Tele-Expres”.

232


233

ALCALDE ANY DIA HORA LLOC PREMIS (PTA)

Josep Ma.Batet

1966 dg 14 16:30 Paseo Marítimo6310 (junt amb tir al

plat i fotografia)

1967 dc 16 17 Plaza Juan de Salazar

1968 dv 16 17 Plaza Juan de Salazar (Polígono 5)

1969 ds 16 16 Plaza Juan Salazar

1971 ds 14 17 Plaza Juan de Salazar (Playa)

1972 dc 16 16 Plaza Juan Salazar

José Pons 1973 ds 11 16 Plaza Juan de Salazar

JuanFernández

1974 dv 16 11 Plaza Juan de Salazar

1976 ds 14 18 Sector Marítimo

1977 ds 13 16,30 Pl. Juan de Salazar

1978 dl 14 16 Plaza Juan de Salazar

3-31 La gimcana automobilística

Gimcana ciclista

Aquestes proves d’habilitat en bicicleta, en modalitat infantil o per adults, es van fer entre els anys 1972 i 1977.

El 1972 va ser infantil:

Gran Ginkama Ciclista Infantil, con participantes en las edades comprendidas de 10 a 15 años, en la Plaza Juan de Salazar, clasificándose los tres primeros de cada categoría.

Inscripciones momentos antes de la prueba, en el mismo recinto.

L’any següent se’n van fer dues, una d’infantil i una per més grans, i es precisava que eren proves masculines i femenines:

Sábado día 11, A las cuatro de la tarde “GINKAMA INFANTIL” de bicicletas, masculino y femenino (8 a 14 años) en la calle Gallifa, trofeo Excmo. Ayuntamiento

Martes, día 14, A las diez de la mañana Pruebas de sorpresa de habilidad en bicicleta masculino y femenino en la calle Gallifa, trofeo Excmo. Ayuntamiento.

El 1974 hi havia tres categories: benjamines, alevines e infantiles (ambos sexos).

ALCALDE ANY DATA HORA MODALITAT LLOCJosep Ma.

Batet1972 ds 12 16

Infantil (de 10 a 15 anys)

Plaza Juan de Salazar

José Pons 1973ds 11dt 14

1610

Infantil (de 8 a 14 anys)

Masculí i femeníCalle Gallifa

232 233


JuanFernández

1974 ds 17 10Benjamins, alevins i

infantilsFrente Escuelas Paseo

Villanueva

1975 ds 16 10Infantil (de 8 a 13

anys)

En el recinto de las Escuelas Nacionales (Paseo

Villanueva)

1976 ds 14 10 InfantilEn el recinto de las

Escuelas Nacionales (Paseo Villanueva)

1977 dg 14 10 Infantil Barri o de La Creu

3-32 La gimcana ciclista

Joc de ciutat

El diumenge 13 d’agost de 1978 es va fer un joc de ciutat infantil per parelles, organitzat pel Centre Parroquial de Mossèn Josep Campillo:

En la “Zona Social i Polisportiva”

Juego de ciudad, en el que podrán participar todos los niños y niñas de edades comprendidas entre los 8 y 14 años. (Inscripción por parejas)

3.4.3. ACTES CULTURALS

Aquí relacionarem dos concursos artístics que es van celebrar alguns anys dins dels actes de la Festa Major: el de fotografia i el de pintura ràpida.

Concurs de fotografia

Des de l’any 1958 fins al 1966 es van fer anualment els concursos de fotografia, en total foren nou edicions consecutives.

Curiosament, en els programes de Festa Major es van anunciant segons el nombre d’anys que es va fent, però hi ha un error i el tercer (III) és anunciat dues vegades. O sigui: el primer any, no posa el nombre; el segon, II; el tercer, III; el quart, III; el cinquè, IV; el sisè, V; el setè, VI; el vuitè, no posa res, i el novè, que va ser l’últim, correctament ve com a IX.

El primer any, el 1958, el programa és més explícit que en els anys següents:

Jueves, día 14. A las 9’30 (del vespre) inauguración de un Concurso de Fotografías, con temas locales y exposición de temas libres, en la que tomarán parte destacados Artistas profesionales y aficionados del arte fotográfico que optarán por la espléndida copa cedida por el Magnífico Ayuntamiento.

La citada copa va ser comprada a Radio Ferrer de Vilanova, i va costar 272 pessetes31. (Document 7).

El 1959 es va inaugurar el II CONCURSO FOTOGRÁFICO el dissabte 15, a les 9 del matí, en el local del Centre Catequístic. El Premi d’Honor fou per en Josep Roldán; el Primer Premi tema Cubelles, per en Joan Montcada i el Primer Premi tema lliure, per en Francesc Cavaller.32

L’any següent, el III CONCURSO FOTOGRÁFICO es va inaugurar el dissabte 13

234


235

a dos quarts de 9 del vespre, al local de les noves Escuelas Nacionales. En aquest mateix lloc es va fer fins l’any 1963. Hi havia tres categories: lliure, infantil i local, que varen ser guanyats respectivament pels cubellencs Antoni Pineda, Josep Gromaches i Josep Pujol. Les tres fotografies guanyadores van ser publicades en el programa de Festa Major de 1961. La copa comprada per l’Ajuntament va costar 275 pessetes. (Document 8).

Aquest mateix any l’Ajuntament va encarregar cinc tableros de táblex a la casa Antonio Bartolí, de Barcelona, per exposar-hi les fotografies presentades al concurs, i que van costar 690,50 pessetes33. (Document 9).

El 1961, el dissabte 12, a la mateixa hora; el 1962, el dimarts 14, també a dos quarts de nou (el primer premi va ser per al Sr. Marrugat, de Vilanova, i el segon per al Sr. Pineda, de Cubelles); el 1963, el dimecres 14; el 1964, el divendres 14, a les 9, un altre cop al Centre Catequístic; el 1965 s’anuncia el dia de la inauguració i el de la cloenda:

Dia 14, sábado. A las 8, inauguración del “IX Concurso Fotográfico” con temas locales libres.

Día 22, domingo. A las 12 del mediodía clausura del Concurso Fotográfico.

I l’últim any, el 1966, es va fer el dia 13, dissabte, a les 8 de la tarda, con temas locales libres.

En aquesta taula podem veure la relació dels concursos de fotografia, amb les dates de celebració, el lloc d’exposició, les categories, els guanyadors i el cost dels trofeus comprats per l’Ajuntament:

ALC. ANY DIA HORA LLOC CATEGORIA GUANYADORSPREU TROFEU

(PTA)

Joan

Alb

et

1958 dj 14 21:30 local i lliure 272

1959 ds 15 9Centre

catequístic241

1960 ds 13 20:30 EscolesLliure

InfantilLocal

PinedaGromaches

Pujol

1.128 (junt amb gimcana i futbol)

Jose

p M

a.B

atet

1961 ds 12 20:30 Escoles 150

1962 dt 14 20:30 Escoles1r Marrugat2n Pineda

1.225 (junt amb el tir al plat)

1963 dc 14 20:30 Escoles 1400 (id.)

1964 dv 14 21Centre

catequístic

1965 ds 14 19 Local lliure3.061 (junt amb

el tir al plat)

1966 ds 13 20 Local lliure6.310 (junt amb

tir i gimcana)

3-33 El concurs de fotografia

234 235


Concurs de pintura ràpida

El dimecres 14 d’agost de 1974, a les 4 de la tarda, es va fer per primer cop un concurs infantil de pintura ràpida:

Excepcional concurso de pintura rápida para menores de 14 años a celebrar en la plaza del Ayuntamiento, con estupendos regalos y obsequios para los vencedores.

Se’n van tornar a fer els anys 1977 i 1978.

1977: Sábado, 6 de agosto – A las 17 horas

CONCURSO DE PINTURA RAPIDA para los niños y niñas residentes en Cubellas cuya edad esté comprendida entre los 6 y 14 años.

Se desarrollará en los jardines de la Estación. Los trabajos serán expuestos en las Escuelas Nacionales del Paseo Vilanova durante los días de la Fiesta Mayor, señalándose en la misma el fallo del Jurado. La entrega de premios se efectuará durante el Festival Infantil del día 15.

1978: Sábado, 5 de Agosto. A las 18 horas

En la “Zona Social i Polisportiva”

Concurso de pintura rápida para los niños y niñas residentes en Cubellas, con edades comprendidas entre los 6 y 13 años.

ALCALDE ANY CONCEPTE PTAJosep

Rovirosa1943 COPA FIESTA MAYOR TIRO PLATILLO 166,501944 COPA TIRO PICHÓN 117,00

Jose

pM

arsé

1945 COPA CONCURSO TIRO FIESTA MAYOR 181,001946 COPA TIRO PLATO 235,001948 TROFEO TIRO PLATO FIESTA MAYOR 187,001949 TROFEO TIRO PLATO FIESTA MAYOR 200,00

Joan

Alb

et

1950 COPA TIRO PLATO FIESTA MAYOR 235,001950 GASTOS CARRERA CICLISTA FIESTA MAYOR 50,001951 COPA TIRO PLATO FIESTA MAYOR 310,001952 DONATIVO CARRERA CICLISTA FIESTA MAYOR 75,001952 COPA TIRO PLATO FIESTA MAYOR 300,001953 SUBVENCIÓN CARRERA CICLISTA FIESTA MAYOR 75,001953 COPAS DEPORTES FIESTA MAYOR 260,001955 PREMIOS CICLISMO Y FUTBOL 100,001957 COPA TENIS DE MESA FIESTA MAYOR 81,001958 COPA TENIS DE MESA FIESTA MAYOR 150,001958 COPA CONCURSO FOTOGRAFIA 272.001959 COPAS FIESTA MAYOR 304,001959 COPA CONCURSO FOTOGRAFIA 241.001960 COPA FIESTA MAYOR 1.128,00

Jose

p M

a.B

atet

1961 TROFESO EXPOSICIÓN FOTOGRAFIA FIESTA MAYOR 150.001961 TROFEOS FIESTA MAYOR 1.040,001962 TROFEOS FIESTA MAYOR, 2 DE TIRO Y 1 DE FOTOGRAFIA 1.225,001963 COPA TIRO PLATO Y CONCURSO FOTOGRAFIA 1.400,00

1965TROFEOS FIESTA MAYOR (TIRO PLATO, CONCURSO FOTOGRÁFICO)

3.061,00

236


237

Jose

p M

a.B

atet

1966TROFEOS FIESTA MAYOR (TIRO PLATO, FOTOGRAFIA Y GIMKAMA AUTOMÓVILES) 6.310,00

1969 COPA FUTBOL 1.100,001969 COPA TIRO PLATO 700,00

1970GRABADO COPAS COMPETICIONES DEPORTIVAS FIESTA MAYOR

150,00

1970 COPA COMPETICION FUTBOL FIESTA MAYOR 575,001970 COPA COMPETICION TIRO PLATO FIESTA MAYOR 765,001971 TROFEOS DEPORTIVOS 1.595,001971 TROFEOS DEPORTIVOS 470,001971 TROFEOS FIESTA MAYOR 2.200,001972 4 COPAS FIESTA MAYOR 2.000,001972 COPAS FUTBOL Y BALONCESTO FEMENINO 4.220,001972 4 TROFEOS NÁUTICOS 8.000,00

José

Pon

s 1973 TROFEOS FIESTA MAYOR 11.395,001973 TROFEOS REGATAS CLUB MARÍTIMO CUBELLAS 8.000,00

1973 TROFEOS FIESTA MAYOR 1.173,00

Juan

Fern

ánd

ez

1974 CARRERA CICLISTA PEÑA MARICEL SITGES 15.771,001975 COPAS FIESTA MAYOR 29.960,001975 COPAS FIESTA MAYOR 21.395,001977 TROFEOS DEPORTES COMISIÓN DE FIESTAS 35.704,00

1978 TROFEOS FIESTA MAYOR 46.917,00

3-34 Com hem vist, la corporació municipal donava trofeus per als guanyadors de les diverses competicions i concursos. De vegades hem trobat el detall del que va costar cada un, però molts cops

hi ha una partida general per a tots els d’un mateix any. També es dóna el cas que s’hi inclouen els destinats a altres concursos, tant esportius com culturals

ALC

ALD

E

AN

Y

TIR

AL

PLA

T

BO

XA

CIC

LISM

E

FUTB

OL

TEN

NIS

TA

ULA

MO

TOC

ICLI

SME

BÀ

SQU

ET

REG

ATE

S

AR

TS M

AR

CIA

LS

HA

ND

BO

L

ESC

AC

S

CR

OS

CO

NC

UR

S TR

AC

TOR

ISTA

GIM

CA

NA

MO

TOC

ICLI

STA

GIM

CA

NA

AU

TOM

OB

ILÍS

TIC

A

GIM

CA

NA

CIC

LIST

A

JOC

S D

E C

IUTA

T

CO

NC

UR

S FO

TOG

RÀ

FIC

CO

NC

UR

S PI

NTU

RA

RÀ

PID

A

TOTA

L

JosepRovirosa

1943 X 1

1944 X 1

JosepMarsé

1945 X 1

1946 X X 2

1947 X 1

1948 X 1

1949 X 1

JoanAlbet

1950 X X 2

1951 X 1

1952 X X 2

1953 X X 2

236 237


JoanAlbet

1954 X 1

1955 X X 2

1956 0

1957 X 1

1958 X X X 3

1959 X X X X X 5

1960 X X X 3

Josep Ma

Batet

1961 X X X 3

1962 X X 2

1963 X X 2

1964 X X 2

1965 X X 2

1966 X X X 3

1967 X X 2

1968 X X X 3

1969 X X X 3

1970 X X 2

1971 X X X 3

1972 X X X X X 5

José Pons

1973 X X X X X 5

JuanFernán-

dez

1974 X X X X X X X X X X X X 12

1975 X X X X X X 6

1976 X X X X X X X 7

1977 X X X X X X X X X 9

1978 X X X X X X X X 8

TOTAL 22 1 8 17 5 3 4 6 1 3 4 1 1 3 11 6 1 9 3 109

3-35 Resum de les competicions esportives i culturals celebrades per la Festa Major de Cubelles

238


239

ANNEX FOTOGRÀFIC

3-4-1 i 3-4-2 L’alcalde Josep Ma Batet i el regidor Víctor Marcillas, en el lliurament de copesals guanyadors del concurs de tir al plat de la Festa Major del 1962

238 239


3-4-3 L’equip de futbol de Cubelles que va jugar el partit de Festa Major el 17 d’agost de 1955:D’esquerra a dreta, al darrera: Artur Piñol, Joan Gómez, Jaume Piñol, Francesc Capdet,

Jaume Fonoll, Salvador Fonoll, Joan Imbernón i Jaume MarcoAl davant: Jordi Delgado, Ramon Marco, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Pere Cuenca

3-4-4 Els jugadors de Cubelles que van disputar el partit de Festa Majorel 14 d’agost de 1961, a l’anomenat camp del Víctor.

Entre d’altres, hi reconeixem: Jaume Fonoll, Joan Imbernón, Joan Morgades, Pedro Cuenca, Francisco Mateo, Josep Albet, Salvador Casas, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Juan A. Mateo

240


241

3-4-5 i 3-4-6 Els equips de Cubelles infantils i juvenils que van jugar partits de futbol per la Festa Major de l’any 1964, al camp de la carretera de Mas Trader (l’Hort del Rector)

240 241


3-4-7 Festa Major de 1964. Camp de l’Hort del Rector (A. Pineda)

3-4-8 Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll abans

del partit d’homenatge del 15 d’agost de 1967

(A. Pineda)

242


243

3-4-9 Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll, després del partit d’homenatge (A. Pineda)

3-4-10 L’equip del Cubelles que va jugar el citat partit contra el C. D. Salomó(A. Pineda)

242 243


3-4-11 El mateix 14 d’agost de 1967, el Joan Imbernón amb l’equip dels estiuejants.Drets, d’esquerra a dreta: Joan Esteve Tronchut, Josep Castells, Joaquim Revert, Joaquim Abadal,

Josep Lluís Roca i Josep Niubó. Ajupits: Josep Lluís Domínguez (al darrera), Jordi Muntó, Josep Sánchez, Jordi Fort (al darrera), Joan Imbernón, Jaume Llorach, Josep Manel Munné i Jordi Ubach

(A. Pineda)

3-4-12 Terrassa del Club Marítim Cubelles, Lliurament de trofeus de les regates (actualment aquest sector és ocupat per les instal·lacions del restaurant).

D’esquerra a dreta: Maria Oliva, Esther Ordaz i Lídia Grau

244


245

3-4-13 Terrassa del Club Marítim Cubelles, al darrera podem veure els apartaments d’Ibersol. Lliurament de premis a les “velles glòries”. En primer terme, Narcís Esperó

3-4-14 Josep Marsé en un concurs d’habilitat amb tractor

244 245


ANNEX DOCUMENTAL

3-4-1 Factura de la copa adquirida per l’Ajuntament de Cubellespel guanyador del concurs de tir al plat de la Festa Major de l’any 1943,

primera competició esportiva celebrada després de la guerra civil

3-4-2 Programa de la competició de Tir al Plat de l’any 1949

3-4-3 Interior programa de competició de Tir al plat de 1948

246


247

3-4-4 Rebut de la subvenció per pagar la cursa ciclista de la Festa Major de l’any 1950

3-4-5 Programa de mà anunciant la cursa ciclista de la Festa Major del 1953

246 247


3-4-6 Esquema del circuit de la gimcana motociclista de la Festa Major del 1960

3-4-7 Factura de la copa comprada per l’Ajuntament per al guanyador del primer concurs de fotografia, Festa Major de l’any 1958

248


249

3-4-8 Factura de les copes de les competicions esportivesi del concurs de fotografia de la Festa Major de 1960

3-4-9 Factura dels taulers que es van comprar per fixar-hiles fotografies del tercer concurs, Festa Major 1960

248 249


NOTES

1 Comptes Municipals any 1943, carpeta 174, libramiento núm. 86. Arxiu Municipal de Cubelles

2 ídem. any 1944, carpeta 174, libramiento núm. 122. Arxiu Municipal de Cubelles

3 Entrevista a Josep Marsé, 17-4-2002

4 Es refereix a Joan Mas Planas (Sant Pere de Ribes, 1917), Jefe Local de Falange i primer tinent d’alcalde de Vilanova i la Geltrú. L’alcalde en el període 1943 – 1946 fou Manuel Navarro Carreras, i en les seves absències Mas ocupava el seu lloc. Francesc X. Puig Rovira, Manuel Navarro Carreras, Alcalde de Vilanova (1943-1946). Canvis polítics fa cinquanta anys. XX Miscel·lània Penedesenca 1994, II, El Penedès. Sant Sadurní d’Anoia, Institut d’Estudis Penedesencs, 1995

5 Comptes Municipals any 1947, carpeta 176, libramiento núm. 23. Arxiu Municipal de Cubelles



8 ídem. any 1965, carpetes 263-280, mandamiento de pago núm. 255. Arxiu Municipal de Cubelles

9 ídem. any 1968, carpeta 283, mandamiento de pago núm. 526. Arxiu Municipal de Cubelles

10 ídem. any 1950, carpeta 179, libramiento núm. 153. Arxiu Municipal de Cubelles 11 ídem. any 1951, carpeta 180, libramiento núm. 184. Arxiu Municipal de Cubelles

12 ídem. any 1952, carpetes 181-265, libramiento núm. 123. Arxiu Municipal de Cubelles






18 Pineda, A. i Vidal, J.: Història Gràfica de Cubelles, pàg. 105

19 Entrevista a Lluís Pineda, 23-7-2002

20 Comptes Municipals any 1955, carpetes 184-265, libramiento núm. 200. Arxiu Municipal de Cubelles

21 Entrevista a Joan Imbernón, 10-5-2002


23 Comptes Municipals any 1960, carpetes 189-275, mandamiento de pago núm. 218. Arxiu Municipal de Cubelles

24 Comptes Municipals any 1957, carpeta 186, libramiento núm. 186. Arxiu Municipal de

250


251

Cubelles


26 Cloquer, núm. 4, octubre 1977

27 Comptes Municipals any 1972, carpeta 288, mandamiento de pago núm. 303. Arxiu Municipal de Cubelles

28 ídem. any 1973, carpeta 193, mandamiento de pago núm. 333. Arxiu Municipal de Cubelles.


30 ídem.

31 Comptes Municipals any 1958, carpeta 187, mandamiento de pago núm. 254. Arxiu Municipal de Cubelles

32 La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959.

33 Comptes Municipals any 1960, carpetes 189-275, mandamiento de pago núm. 219. Arxiu Municipal de Cubelles

250 251


3.5 LES NOTES DE L’ORGANITZACIÓ EN ELS PROGRAMES D’ACTES

Molts anys, en el programa de festes, s’hi inclouen uns sèrie de notes o d’observacions referents a diferents aspectes de l’organització dels actes. Els transcrivim íntegrament, ja que ens donen uns detalls que ens amplien la informació que tenim.

ANY OBSERVACIONS

1941Todos los conciertos y bailes irán a cargo del gran conjunto musical Tarragona y su Orquesta, que con tanto éxito actúa en el Restaurante Miramar, de Barcelona. La Comisión se reservará un baile en cada uno de los tres días de fiestas.

1943Habrá potentísima instalación de micrófono con altavoces.Notas: No se permitirá la entrada en el salón de baile sin americana. – La Comisión se reserva un baile por cada sesión.

1944NOTAS: En la Plaza de José Antonio habrá una potentísima instalación de micrófono con altavoces. – Rigurosamente no se permitirá la entrada en el Salón de baile sin americana. – La Comisión se reserva un baile por cada sesión.

1945

La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad, tuviera que suspenderse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico JOSE FERRER, de Villanueva y Geltrú.

1946

La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. – Habrá servicio de Autobuses entre Villanueva y Geltrú y Cubellas a cargo de la Hispano J. O., que saldrá los días 15, 16 y 17, desde las 10 de la noche, para regresar después de la terminación de los bailes. Punto de salida: frente Mercado Público.

1947

La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. – Habrá servicio de Autobuses entre Villanueva y Geltrú y Cubellas a cargo de la Hispano J. O., que saldrá los días 15 y 16, desde las 10 de la noche, para regresar después de la terminación de los bailes. Punto de salida: frente Mercado Público.

1948

NOTASLa Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú.

1949

NOTASLa Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. – El alumbrado del entoldado será a cargo de la Comisión.

1950

NOTAS.- La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión.

1951NOTAS: - La Comisión se reserva el derecho de poder alterar el programa en caso de fuerza mayor. - Se reserva el derecho de admisión. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión.

1952NOTAS. - La Comisión se reserva el derecho de poder alterar el programa en caso de fuerza mayor. – También queda reservado el derecho de admisión. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. LA COMISIÓN

252


253

1953Notas: La Comisión se reserva el derecho de alterar el presente programa en caso de fuerza mayor. - Se reserva el derecho de admisión. – Se reserva igualmente un baile en cada sesión. La Comisión

1954

NOTAS:La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad, tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión.La Comisión de fiestas agradece la desinteresada aportación de “CLISÉS ROLDÁN”, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.

1955

NOTAS: La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión.Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la comisión declina toda reclamación.Se reserva el derecho de admisión.La Comisión de fiestas agradece la desinteresada aportación de Clisés ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.

1956La Comisión de fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.

1957

NOTASLa Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad, tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión.La Comisión de Fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.

1958

NOTAS. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión.La Comisión de Fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.

1959

NOTAS. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. - Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión.La Comisión de Fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.La portada y dibujos son obra del amigo Jerónimo Giralt, le damos las más expresivas gracias por su colaboración. – LA COMISIÓN.

1960

Notas: La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. - Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. - Se reserva el derecho de admisión. - La Comisión de Fiestas ante la aportación que desinteresadamente nos ha permitido una ilustración especial este año, agradece, una vez más, al Sr. Roldán la aportación de sus Clisés. Por la aportación de la portada y dibujos de los Señores Moncada y Giralt les damos las más expresivas gracias. LA COMISIÓN.

252 253


1961

NOTASAparte de las de costumbre regirán las siguientes:1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del Entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla.4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible.5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión.La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que nos han permitido la ilustración gráfica del presente programa.

1962

NOTASAparte de las de costumbre regirán las siguientes:1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del Entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla.4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible.5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión.La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que nos han permitido la ilustración gráfica del presente número.

1963

NOTASDurante los días de la Fiesta Mayor se encontrará entre nosotros la figura de gran relieve internacional nuestro querido compatricio Charlie Rivel quién desinteresadamente nos ofrecerá una actuación en honor de todos los niños de la Villa. Oportunamente se avisará del día y hora de su actuación.A parte de las de costumbre regirán las siguientes:1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla.4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible.5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión.La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que nos han permitido la ilustración gráfica del presente programa.

254


255

1964

NOTAS

A parte de las de costumbre regirán las siguientes:

1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.

2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse.

3º Los precios en taquilla.

4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible.

5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión.

La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que han servido para la impresión del presente programa.

1965

NOTAS: A parte de las de costumbre regirán las siguientes:






La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán, por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa.

1966







La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán, por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa.

254 255


1967






La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa.

1968






La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa.

1969

NOTAS:

Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes:

1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión.

2º La comisión así mismo, se reserva el derecho de alterar, el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse.

1970

NOTAS:

Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes:

1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión.

2º La comisión así mismo, se reserva el derecho de alterar el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse.

La comisión de Fiestas agradece la total y completamente desinteresada colaboración del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa, así como también la del Sr. Juan Roig.

256


257

1971La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa.

1973Nota: La Comisión de fiestas, agradece la colaboración desinteresada de los Sres. Roldán y Roig, en la confección del presente programa.

1974

NOTAS: Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes:1ª.- En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión.2ª.- La comisión, asimismo, se reserva el derecho de alterar el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse.3ª.- Se reservarán mesas, previo el pago de los correspondientes tickets para todos los actos nocturnos, en los siguientes Locales Sociales: Sociedad Recreativa “La Alianza”, “Club deFútbol Cubellas”, “Club Marítimo Cubellas” y “Motor Club Cubellas”.4ª.- Se agradece la colaboración de Fotograbados, por la aportación de este programa de la portada.

1975

NOTAS: Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes: 1ª.- En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión.2ª.- La comisión, asimismo, se reserva el derecho de alterar el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviere que suspenderse.3ª.- Se reservarán mesas para las galas de bailes de los días 14 y 15, en el Club Marítimo Cubellas (Sres. Pamies y Obach) y en el Ayuntamiento. Venta anticipada de tickets para el espectáculo nocturno del día 16. LA COMISIÓN

1976

NOTAS: Aparte de las de rigor, regirán las siguientes: 1º.- En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión.2º.- La comisión, asimismo, se reserva el derecho de alteración del programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviera que suspenderse.3º.- Se reservarán mesas para las galas de baile de los días 13 y 15 así como entradas para el espectáculo nocturno del día 14. Asimismo, se efectuará venta anticipada de entradas para dicho espectáculo. LA COMISIÓN

1977NOTA: La reserva de mesas para las galas de baile de los días 13 y 14, así como entradas para el espectáculo nocturno del día 15, se efectuará a partir del sábado 6 de agosto, de 20 a 22 horas, en el Ayuntamiento. LA COMISION

1978

Notas importantesDos horas antes de las veladas de Baile, se cerrarán las instalaciones de la “Zona Poliesportiva” para la preparación de las actuaciones que procedan, y ventas de las entradas.Para asistir a los Bailes, es imprescindible adquirir la correspondiente entrada, en el propio recinto.Las entradas para los Festejos, podrán adquirirse en las oficinas de la “Zona social Poliesportiva” a partir del día 11 de 15 a 18 horas. Así como, una hora antes de cada velada.El presente año no existe la reserva de mesas, por lo que se ruega asistir con la antelación necesaria. Si bien la comisión tiene previstas mesas suficientes.LA COMISION.

256 257

Conclusions

4- CONCLUSIONS

La influència de la dictadura en l’organització i actes més protocol·laris de Festa Major és evident, però on millor s’ha pogut analitzar aquesta influència és en els programes:

1- En els dels anys 40 apareixen les consignes, simbolismes i expressions pròpies del règim. És l’època de l’autarquia i l’aïllament internacional, als inicis de la qual, Franco encara és al costat dels estats feixistes que lluiten en la 2a Guerra Mundial. Són habituals expressions com: Viva Franco i Arriba España..., o frases exaltant el Caudillo i la Guerra de Liberación, o culpabilitzant els republicans (rojos, horda marxista....).

A partir de mitjans dels 50, amb el canvi polític internacional, l’inici de la Guerra Freda, la fi de l’aïllament diplomàtic i l’admissió d’Espanya en els organismes internacionals, veiem com es dissimula la retòrica feixista en els escrits.

2- Es manifesta l’ús d’un llenguatge retòric i complicat que té la pretensió de ser molt culte, deixant-nos avui encara bocabadats. Recordem frases com: “...luego más tarde, Tepsícore ostentarà también su cetro en la honesta danza para solaz recreo de nuestra juventud...”

3- La repressió de la llengua catalana, tal i com ordenaven les autoritats, és patent en aquests escrits. Els programes de la postguerra, fins al 1954, estan redactats en castellà, tot i que a partir de 1946 apareixen algunes poesies en català (la primera d’Abdó Almirall, “Als peus de nostra Sobirana”).Des de 1955, la presència del català als programes és més important, coincidint amb els canvis polítics d’imatge del règim:

• La llengua castellana es reserva per als continguts més protocol·laris: portades, salutacions, entrevistes amb l’alcalde (Josep Ma Batet) i el programa d’actes de Festa Major.

• En els escrits de tipus literari, històric, informatiu..., el castellà és poc habitual fins al 1973. Curiosament, des d’aquesta data (quan Josep Ma Fernández era

258


259

l’alcalde), fins al 1978, hi ha un important increment de textos en espanyol. Entre els que van escriure més en català destaquem Joan Roig i Piera, autor de bona part d’aquests escrits des de 1955. Aquestes persones foren actius col·laboradors en la tasca de resistir a la política d’espanyolització

• En canvi, el català és la llengua predominant en la poesia

• Pel que fa a la publicitat, sempre és en castellà, els anuncis en català poden ser considerats excepcions, com el de Cal Mela de Vilanova (1948) o alguns de finals del franquisme.

4- La regressiva situació social de la dona pròpia del franquisme, també es reflecteix en aquests escrits: el destí natural de les dones era la procreació, la dedicació a la llar i l’obediència al marit, del qual en depenia totalment. Es destaquen les qualitats d’un estereotip arcaic pròpies del segle XIX, que la II República havia volgut desterrar amb les seves reformes, i que el règim havia recuperat. De fet, no hi haurà presència femenina en càrrecs polítics a l’ajuntament de Cubelles en tot aquest període. Tampoc apareixerà cap dona en les comissions de festes fins els anys 1974 i 1976, en què hi trobem els noms d’Assumpció Vidal i Urpí i d’Amparo Zavala Vera respectivament.

5- Els programes són testimoni escrit i gràfic d’alguns esdeveniments relacionats amb visites a Cubelles de jerarquies del règim i de l’església, la majoria dels quals són de l’època de l’alcalde Josep Ma Batet. La descripció de les rebudes a aquestes autoritats (arquebisbes, governadors civils, ministres, etcètera) pren un to grandiloqüent i ampul·lós, fet molt característic del periodisme d’aquells temps.

En aquest estudi, tot i no tenir res a veure amb les festes majors i els seus programes, ens hem permès la llicència d’incloure l’explicació d’un esdeveniment del maig de 1945, ja que hem considerat que reflectia perfectament el que era el cerimonial feixista dels primers temps. Es tracta de la festa de Sant Isidre celebrada quan era alcalde Josep Marsé. A través de la conversa i les fotografies facilitades per ell mateix, veiem com en poblacions petites, com era el cas de Cubelles, també es van portar a terme grans manifestacions d’exaltació al règim, amb la presència de nombrosos membres del Frente de Juventudes, amb parades militars davant del governador civil Correa Véglison, amb uniformes i amb salutacions feixistes al pas de la bandera nacional pel davant de la tribuna d’autoritats.

D’altra banda, cal fer notar que no apareixen notícies dels esdeveniments polítics que viu Catalunya en l’època de la transició a la democràcia, ni tampoc hi ha cap referència al problema que està fracturant la convivència a Cubelles, la construcció de la Central Tèrmica, i que

258 259

Conclusions

marcarà el futur polític de la vila i la composició de l’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques.

Dels programes de Festa Major hem pogut aconseguir informació per conèixer l’evolució urbanística, econòmica i social de Cubelles. Els textos sobre la tasca de l’Ajuntament i els anuncis han estat fonamentals:

1- En els primers anys el tema més important és el creixement urbanístic, del qual ja se’n parlava abans de la guerra. Habitualment hi ha referències a l’obertura del passeig Narcís Bardají i zones veïnes, a la petita colònia d’estiuejants i, des de mitjans dels anys 50, a l’allargament del nou passeig fins el mar. És a dir, la voluntat de connectar el nucli antic amb la platja ja es manifesta des dels anys 40.

2- Les entrevistes de Roig i Piera a l’alcalde Josep Ma Batet ens ofereixen un panorama característic de l’etapa del “desarrollisme”, ja que es vol atreure el turisme i augmentar el nombre d’estiuejants procedents de Barcelona. Les majors preocupacions de l’ajuntament en aquests anys foren dotar la vila de les infrastructures necessàries: obertura i pavimentació de carrers, construcció del clavegueram, depuradores, espigons, enllumenat públic, instal·lació de la gasolinera, de nous barris i noves urbanitzacions ...

3- L’arribada d’aquests turistes i estiuejants fa créixer el sector de la construcció i de l’hosteleria, com s’evidencia en els anuncis dels programes de Festa Major.

Pel que fa als governs municipals del franquisme, hem constatat que les persones que formaren part de la primera Comissió Gestora de l’ajuntament, ja havien estat regidors durant la II República, però no durant la Guerra Civil. Així mateix, la totalitat dels funcionaris municipals que hi havia treballant en el moment de l’entrada de les tropes franquistes, foren readmesos després de passar per l’obligatori expedient de depuració. Això ens podria fer pensar que la guerra no va provocar massa conflictivitat interna a Cubelles, però les declaracions fetes per persones que van viure aquells fets, demostren que encara avui hi ha una certa animositat entre algunes famílies. Per tant, la continuïtat davant del govern local pot atribuir-se a la falta de gent preparada i amb voluntat d’assumir aquestes tasques que no eren remunerades, la qual cosa també impedia que els que no tenien prou mitjans econòmics hi accedissin. De fet, qui realment portava l’ajuntament, segons Josep Marsé, era el secretari municipal, que tenia dedicació exclusiva.

De l’organització de la Festa Major:

1- L’any 1940 fou la Falange la que se n’encarregà i convida l’Ajuntament a assistir als actes. Es dóna la circumstància que aquest any i el següent l’alcalde demana vacances precisament en els dies de Festa Major. I no

260


261

és fins el 1942, quan en un ple municipal s’acorda assistir en corporació a l’Ofici. Sembla com si el consistori no s’hagués sentit massa implicat en la festa.

2- Durant una bona colla d’anys la Comissió de Festes va estar formada per socis de l’Aliança (única entitat d’aquest tipus autoritzada pel Règim) i l’Ajuntament. Algunes vegades compartien els ingressos i les despeses.

3- El 1969, el Club Futbol Cubelles pren un paper protagonista en l’organització d’alguns actes, principalment els balls de la plaça de la Vila, que no apareixen al programa oficial d’actes. I ja en la darrera època d’aquest estudi, anys 70, aquesta entitat, juntament amb el Moto Club, el Club Marítim, l’Aliança i l’Ajuntament formen les comissions de festes.

El finançament dels actes ha estat molt difícil d’esbrinar. Durant molts anys no hi ha cap pressupost específic per a les festes, i quan aquest apareix, veiem que sovint se n’han de fer d’extraordinaris, o bé que es treuen diners d’altres partides pressupostàries. Així mateix, malauradament no es conserva cap documentació ni factures de quan l’Aliança organitzava la festa conjuntament amb l’ajuntament.

Per les actes dels plens, veiem que, a banda dels acords referents a aspectes organitzatius propis de la festa, s’aprofitava l’arribada d’aquestes dates per condicionar i netejar els carrers i el torrent, i recomanar als veïns el blanqueig de les façanes de les cases. Aquestes recomanacions es van fer fins mitjans dels anys 60, que fou quan comença la instal·lació del clavegueram i la pavimentació dels carrers. També era el moment del repartiment d’ajuts econòmics als més necessitats, el qual es va fer durant la postguerra, època de penúries.

De l’anàlisi dels actes de Festa Major constatem:

1- Durant les festes majors dels primers 30 anys, tenien molt de protagonisme les celebracions religioses que es programaven: Ofici, missa de comunió, missa de difunts (al principi dedicades a “los Caídos”), Novena (rosari, visita al Santíssim i Salve o Goigs). En aquestes celebracions, es destaca sempre la presència de les autoritats civils i militars.

Els Oficis de Festa Major en els primers anys són misses cantades, amb l’acompanyament musical de les mateixes orquestres que venien a fer els balls. En aquest ofici hi feia un sermó un capellà convidat de fora de Cubelles.

També s’anunciava cada any la missa de Comunió, a les 7 del matí, ja que en l’Ofici no es donava l’Eucaristia als fidels, que havien d’estar en dejú des del dia anterior. A partir del Concili Vaticà II, aquesta missa desapareix, ja que la nova litúrgia suprimirà aquesta obligació de no prendre res des del dia abans.

260 261

Conclusions

2- En dues èpoques, les de mossèn Miquel i mossèn Josep, es van crear centres parroquials per als joves i que van intervenir en la programació d’actes de Festa Major.

El primer, es desenvolupa a principis dels anys 50, donant la possibilitat al jovent de reunir-se i portar a terme activitats en un moment en què hi havia moltes prohibicions per part del règim. Es van fer obres de teatre en català, es va crear un esbart dansaire, es va fundar el cor parroquial i es va organitzar la tómbola de la Festa Major per recollir diners per a la reconstrucció de l’església.

El de mossèn Josep, a les darreries del franquisme, va agafar un caire més conservador i es va alinear al costat de l’Ajuntament en l’enfrontament causat per la instal·lació de la Tèrmica. Aquest centre va participar en l’organització d’alguns actes de la Festa Major: gimcanes, escacs, tennis de taula...

3- Fins a finals dels anys 60, la base dels actes festius foren els balls i els concerts. Venia una sola orquestra per fer-los tots (entre quatre i sis), a més de les sardanes, que ja van començar el 1941. Durant els anys 70, es tendeix a contractar un conjunt o una orquestra d’anomenada i disminueix el nombre de balls, desapareixent els concerts. El jovent comença a anar a les discoteques i els gustos musicals evolucionen amb les tendències importades de l’estranger.

El primer envelat, després de la guerra, es va fer el 1945. El lloc on es va anar posant no era fix. El trobem al passatge Ramon Miquel, sota el Castell, al carrer Rocacrespa, sota la carretera, a la zona Bardají, a la plaça dels Pobles d’Espanya i a l’Hort del Rector. El 1978, els balls es fan a la nova zona poliesportiva.

4- Les cercaviles, que avui tenen molt de protagonisme, no van començar fins el 1954, quan l’Ajuntament compra uns capgrossos. El 1958 s’aconsegueixen els gegants Abdó i Assumpta. Tots els altres balls, amb excepció de les “majorettes” que van sortir durant els anys 70, eren de fora (Vilafranca, Sitges, Vilanova...), ja que a Cubelles no hi havia cap altra colla. Pel que fa a actuacions de ballets, destaquem les de l’Esbart Santa Ana del Centre Catequístic Parroquial, entre 1953 i 1956.

5- En consonància amb els temps, es destacaven molt les dianes i “pasacalles” tocades per la banda de Requetés o de la Creu Roja de Vilanova, que alguns anys es van alternar amb les clàssiques matinades de gralles.

6- Els primers vint anys del franquisme només hi va haver dos castells de foc, el 1941 i el 1958 (en motiu de la inauguració del nou ajuntament), possiblement la causa fos econòmica. A partir de 1962, quan Cubelles inicia el seu creixement, ja se’n faran cada any i molt aviat (1966) es tiraran des de baix a mar, potenciant el nou sector de desenvolupament.

7- Pel que fa als actes esportius, al principi se’n feien molt pocs i, a partir dels anys 70 van augmentant. A la dècada dels 40 només hi havia el tir al plat; el 1950 apareix el ciclisme i el 1953 ja es fa futbol, però no

262


263

de forma continuada fins el 1967, amb la creació del Club de Futbol Cubelles. Amb l’alcalde Joan Fernández és quan es dinamitza més l’esport i se celebren competicions molt variades durant les festes majors

Tingueren molt d’èxit les gimcanes automobilístiques que es van fer des de 1966, la qual cosa vol dir que en aquesta època ja hi havia força persones a Cubelles que tenien cotxe propi.

A partir de 1972, amb la creació del Club Marítim Cubelles, s’organitzen les primeres regates. Era una activitat pròpia dels estiuejants, de la qual la gent de la vila n’estava al marge.

8- D’actes culturals se’n van fer pocs, sols destaca el concurs fotogràfic, del qual n’hi hagueren 9 edicions entre 1958 i 1966.

262 263

Bibliografia. Índex de quadres, gràfics i annexos

4- BIBLIOGRAFIA,

ÍNDEX DE qUADRES I GRÀFICS,

ÍNDEX DELS ANNEXOS FOTOGRÀFICS I DOCUMENTALS

BIBLIOGRAFIA

alcoVer, Mn. Antoni Mª; Moll, Francesc de B.: Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca: Moll, 1988.

aMadeS, Joan: Costumari Català. Barcelona: Cercle de Lectors, 1990.

AVinyó Andreu, Joan: Història de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 1993.

Bielza de ory, Vicente: Territorio y sociedad en España II. Madrid: Taurus, 1989.

BrotonS, Xavier; Pineda, Antoni; Vidal, Joan: Els carrers de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf, 1994.

canaleS Serrano, Antonio Fco.: Passatgers de la mateixa barca. Lleida: ECD, 1993.

Carpetes de correspondència específica de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles.

Carpetes d’Entrades de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles.

Carpetes de Sortides de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles.

Carpetes de notificacions de cultes de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles. Arxiu Parroquial de Cubelles.

caStellano i treSSerra, Anna: Història del castell de Cubelles. Les relacions entre els senyors i la vila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

Cloquer (suplement del full dominical). Núm. 4, octubre 1977. Cubelles: Parròquia de Santa Maria.

Ídem. núm. 8, novembre 1978.

coMaS, F.; Serra, J. a.; Serra, r.: Història. Barcelona: Castellnou, 1997.

coroleu, Josep: Historia de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 1979.

Diario de Villanueva y Geltrú. Núm. 169, 19-5-1945. Vilanova i la Geltrú.

Ídem. núm. 644, 23-8-1958.

Ídem. núm. 888, 24-8-1963.

Ídem. núm. 1080, 19-8-1967.

Ídem. núm. 1417, 24-8-1974.

Ídem. núm. 1465, 23-8-1975.

Ídem. núm. 1514, 21-8-1976.

264


265

Ídem. núm. 40 (3ª època), 2-9-1978.

El Full de Cubelles. Núm. 30, gener 1990. Cubelles: Ajuntament de Cubelles.

Estatutos del Club Marítimo Cubellas. Cubelles: Club Marítim.

Ferrer i GironèS, F.: La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1985.

Ferrer i Soler, Albert; anGuera i llauradó, Antoni: Llibre dels gegants i demés entremesos populars de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius i Vila, 1964.

Fonoll, Núria; Pineda, Antoni i Vidal, Joan: Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles, 1900–2000). Cubelles: Cor l’Espiga, 2000.

Fonoll i carBonell, Núria; Pineda i GaValdà, Antoni i Vidal i urPí, Joan: Els gegants de Cubelles. 40 anys de l’Abdon i l’Assumpta (1958 – 1998). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1998.

García rideS, Anna; caPdet Sardà, Neus: “Un pas per la guerra (Cubelles 1936–1939)”. Programa de Festa Major de Cubelles 2001. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2001.

Garí SiuMell, Fr. José Antonio: Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius y Vila, 1963.

Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988.

Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 5, El Penedès i l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982.

Grau i Martí, Jan: Gegants. Barcelona: Columna, 1996.

GruP d’eStudiS cuBellencS aMicS del caStell: “Breu cronologia dels fets destacats del segle XX a Cubelles”. Programa de Festa Major 2000. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2000.

Gual i Solé, Jordi; ricart i Miret, Anna: L’economia de la comarca del Garraf. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1981.

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.

Ídem. Volum 11.

Història de la Cultura Catalana. Volum X. Barcelona: Edicions 62, 1998.

La Veu de Santa María. Núm. 5, 12-8-1959. Cubelles: Parròquia de Santa María.

Ídem. núm. 6, 20-9-1959.

Ídem. núm. 16, 30-7-1960.

Ídem. núm. 17, 31-8-1960.

Ídem. núm. 3, agost 1963.

Ídem. núm. 4, octubre 1963.

Les millors sardanes. Barcelona: Millà, 1958.

lleó i alBà, Anna: l’Abans. Vilanova i la Geltrú. Recull Gràfic 1873 – 1965. El Papiol: Efadós Editorial, 2000.

Llibre d’Actes de les Filles de Maria. Parròquia de Santa Maria de Cubelles. Arxiu Parroquial de Cubelles.

Llibre d’Actes del Centre Catequista Parroquial. Parròquia de Santa Maria de Cubelles. Arxiu Parroquial de Cubelles.

Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles.

Llibres dels Comptes Municipals de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1979. Arxiu Municipal de Cubelles.

Llibres de Sessions de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1720 - 1976. Arxiu Municipal de Cubelles.

Miret i MeStre, Xavier: Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1989.

Los Misterios de Villanueva. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1991 (facsímil de l’edició publicada el 1851).

Molinero, Carme; YSàS, Pere: Patria, Justicia y Pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939 - 1951. Barcelona: La Magrana, 1985.

Moral, Sixt; Farré, Ramon: Malgrat tot, avançàvem. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 1981.

Moya, Bienve: La festa a Catalunya. Àlbum de cultura popular i tradicional. Barcelona: Cercle de Lectors,

264 265


1998.

OliVé, Àngel; Garcia, Xavier: La secció folklòrica de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, 1985.

Pineda i GaValdà, Antoni; Fonoll i carBonell, Núria: Charlie Rivel a Cubelles. Centenari 1896 - 1996 (recull Fotogràfic). Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Caixa Penedès, 1996.

Pineda i GaValdà, Antoni; Vidal i UrPí, Joan: Història Gràfica de Cubelles (1900-1970). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1995.

PinóS, Núria: Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

PonS GuillaMon, Xavier: Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1997.

Prat, Joan; ContreraS, Jesús: Les festes populars. Barcelona: Hogar del libro, 1984.

Programes de Festa Major de Cubelles. Anys 1940 – 1978, 1992, 1993, 1995 i 2000. Cubelles: Ajuntament de Cubelles.

PuiG roVira, Francesc X.: El cost humà de la guerra civil a Vilanova. Miscel·lània Penedesenca núm. 20. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995.

PuiG roVira, Francesc X.: L’Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1998.

PuiG roVira, Francesc X.: Manuel Navarro Carreras, alcalde de Vilanova (1943 – 1946). Canvis polítics fa cinquanta anys. Miscel·lània Penedesenca núm. 20. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995.

Riquer, Martí de; CoMaS, Antoni; MolaS, Joaquim: Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, 1987.

Rocha i Serra, Joan Josep: La Festa Major de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1997.

RoiG i Piera, Joan: Flors i punxes. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1984.

Sierra FarreraS, Roland: Sitges, Gener 1939 / juliol 1941. Sitges: Consell Comarcal del Garraf – Institut d’Estudis Penedesencs, 1993.

SoBrequéS i callicó, Jaume: Història de Barcelona. Volum 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.

Solé SaBaté, Josep Ma.: La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 1985.

Vidal, Joan; Pineda, Antoni: Festes, costums i tradicions populars de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1993.

Virella i Bloda, Albert: El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1991.

Virella i Bloda, Albert: Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Selecta, 1974.

Virella i Bloda, Albert: Vilanova i la Geltrú abans de la seva fundació (Divulgació de Pairalia). Vilanova i la Geltrú: Amics del llibre vilanoví, 1952.

ÍNDEX DE qUADRES i GRÀFICS

1-1 Poesies en català publicades en els programes de la postguerra, 16

1-2 Adreces dels anuncis dels programes de Festa Major (1940-1978), 17

1-3 Presència del català i del castellà als programes de Festa Major, 24

1-4 Gràfic de la presència de la llengua catalana en els escrits dels programes, 25

1-5 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Joan Albet (1950-1960), 25

1-6 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Maria Batet (1961-1972), 26

1-7 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Pons (1973), 27

1-8 Recull de textos dels Programes de Festa Major: època de Juan Fernández (1974-1978), 27

1-9 Gràfic Català i castellà als anuncis dels programes (1955-1978), 28

1-10 Les poesies dels programes de Festa Major, 28

1-11 Gràfic dels negocis de construcció als anuncis dels programes de Festa Major, 44

266


267

1-12 Gràfic: comparació entre el nombre de pàgines dels programes i el total d’anuncis, 49

1-13 Anuncis agrupats per sectors econòmics, 50

1-14 Empreses relacionades amb la construcció, 51

1-15 Comerços i serveis cubellencs, 52

1-16 Gràfic de l’evolució dels Sectors Econòmics a Cubelles (segons recompte dels programes), 52

1-17 Gràfic d’ingressos de divises, en milions de dòlars, entre 1950 i 1979, 53

1-18 Gràfic dels anuncis relacionats amb establiments hostalers, 54

1-19 Establiments hostalers cubellencs, 55

1-20 Descripció dels programes, 82

2-1 Pressupostos de l’Ajuntament de Cubelles (1939-1978), 88

2-2 Comissió de Festes de l’any 1974, 98


2-4 Comissió de Festes de l‘any 1976, 99



2-7 Els ajuntaments de la Segona República Espanyola (abril 1931-juliol 1936), 119

2-8 Els ajuntaments de la Guerra Civil (juliol 1936-gener 1939), 120

2-9 Els ajuntaments del franquisme (gener 1939-abril 1979), 120

2-10 El primer ajuntament de la democràcia, 123

2-11 Relació alfabètica de persones que han format part de l’Ajuntament en el període 1939-1978, 124

3-1 L’Ofici de Festa Major, 133

3-2 Intèrprets i composicions dels actes religiosos, 134

3-3 Els sermons, 136

3-4 La Missa de Comunió, 138

3-5 La Missa de Difunts, 139

3-6 La Novena, 142

3-7 El repic de campanes, 144

3-8 La Tómbola Parroquial, 147

3-9 Les audicions de sardanes, 162

3-10 Les cercaviles de balls populars a Cubelles, 164

3-11 Les matinades i dianes, 166

3-12 Els esbarts que van actuar a Cubelles, 169

3-13 El Castell de Focs a Cubelles, 171

3-14 El teatre a les festes cubellenques, 174

3-15 Les sessions de cinema, 176

3-16 Gràfic amb el nombre de concerts i balls a les festes majors de Cubelles, 181

3-17 Balls, orquestres i envelats. Època de Josep Rovirosa (1939 – 1944), 183

3-18 Balls, orquestres i envelats. Època de Josep Marsé (1945 – 1949), 184

3-19 Balls, orquestres i envelats. Època de Joan Albet (1950-1960), 186

3-20 Balls, orquestres i envelats. Êpoca de Josep Ma. Batet (1961 – 1972), 187

3-21 Balls, orquestres i envelats. Època de Josep Pons, alcalde accidental per la Festa Major de 1973, 187

3-22 Balls, orquestres i envelats. Època de Juan Fernández (1973 – 1978), 188

3-23 Les orquestres de la Festa Major de Cubelles, 189

3-24 Les eleccions de “Miss Cubellas”, 190

3-25 Els festivals infantils, 193

266 267


3-26 Les competicions de tir al plat, 221

3-27 Les curses ciclistes, 222

3-28 Els partits de futbol jugats per la Festa Major, els horaris i els rivals, així com, en alguns casos, el cost de les copes comprades per l’Ajuntament, 226

3-29 Les competicions de tennis de taula, 227

3-30 Les regates de Festa Major al Club Marítim Cubelles, 229

3-31 La gimcana automobilística, 232

3-32 La gimcana ciclista, 233

3-33 El concurs de fotografia, 234

3-34 Cost dels trofeus dels campionats de Festa Major, 236

3-35 Resum de les competicions esportives i culturals celebrades per la Festa Major de Cubelles, 237

ÍNDEX DELS ANNEXOS FOTOGRÀFICS i DOCUMENTALS

ANNEX FOTOGRÀFIC

Portada capítol 1- Vista de Cubelles, 11 (1)

1-1-1 Pujada de l’Església: Srs. Marsé, l’arxiprest de Vilanova, l’alcalde Josep Ma Batet, l’arquebisbe Gregorio Modrego, Mossèn Jordi i un representant de la Guàrdia Civil. Darrera Víctor Marcillas i Pere Fusté, 34 (2)

1-1-2 9 de juliol de 1972 al Club Marítim Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. Carlos de la Fuente, Eugeni Bonel, Josep Sánchez, Joan Roig i Piera, Narcís Esperó, el ministre Garicano Goñi..., 34 (3)

1-1-3 9 de juliol de 1972 al Club Marítim de Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. El ministre Garicano Goñi, el Sr. Travé, L’alcalde Josep Ma Batet, Antonio Obach, Ernest Obach, Pere Cirera, Imma Mújica, Agustín Mújica, Pere Gelabert, Teresa Closa ..., 35 (3)

1-1-4 Pas de la bandera espanyola pel davant de la tribuna d’autoritats: el governador civil Antonio Correa, l’alcalde Josep Marsé i regidors en el moment de fer la salutació feixista. Dret, a l’esquerra, també saludant la bandera, el Sr. Serra “Lalo”, 35 (2)

1-1-5 Tribuna d’autoritats davant la casa dels Alba: Ferrer Pi, el governador Correa, Josep Marsé i els regidors..., 36 (2)

1-1-6 Tribuna d’autoritats (Plaça de la Font - “José Antonio”), 36 (2)

1-1-7 Membres del “Frente de Juventudes” format davant les autoritats, 36 (2)

1-1-8 Jerarquies civils (Josep Marsé, l’alcalde, amb camisa blava i boina vermella i el Governador Civil, Antonio Correa, uniformat) i eclesiàstiques (mossèn Jaume), parlant amb uns nens, 37 (2)

1-1-9 Al carrer Sant Antoni, davant la casa dels Castellví abans de les reformes. En primer terme, Pere Fusté i Josep Capdet Fontanals, 37 (2)

1-2-1 L’ajuntament i l’església des del carrer Major a les primeres dècades del segle XX, 56 (1)

1-2-2 Vista, des de la carretera, del Passeig Narcís Bardají als anys 56,(Horro-Foto) (1)

1-2-3 Passeig Narcís Bardají des de l’estació, 57 (Horro-Foto) (1)

1-2-4 L’estació de Cubelles a mitjans dels any 60 des dels apartaments del carrer Lleida, 57 (4)

1-2-5 El Pont del Campanar, anys 30, 58 (1)

1-2-6 La terrassa del Club Marítim Cubelles. A la “mesa petitoria” hi veiem de dreta esquerra: Sra. de Fabregat, Sra. de Ticó, Maria Oliva i Lídia Grau. Darrera, vista de la platja amb els tendals i les embarcacions del club, 58 (4)

1-2-7 Platja Club Marítim Cubelles l’any 1977. El nen de la pala verda és Víctor Lora, 59 (4)

1-2-8 “Hotel Cubellas”, 59 (A. Campaña i J. Puig Ferran) (1)

1-2-9 La platja de Cubelles cap el 1968. Les famílies d’estiuejants arrendaven els tendals i les

268


269

casetes. Darrera podem veure un Passeig Marítim amb pocs apartaments i un dels símbols del “desarrollisme”, el “600”. La nena del biquini és la Jose Ordaz Oliva, 60 (4)

1-2-10 Darrera, l’hostal-restaurant Solimar. A la platja podem veure, de dreta a esquerra, Maria Oliva i Mercè Ordaz. La nena de l’esquerra és Jose Ordaz, i la de la dreta, Ester Ordaz, 60 (4)

Portada capítol 2- L’ajuntament de Cubelles va ser rebut en audiència per Franco el 6 de març de 1974, 83 (5)

Portada capítol 3- 14 d’agost de 1955- Ballada de sardanes a Ca l’Antonet. De cara, d’esquerra a dreta, Asunción Fontanals, Núria Aviñó, Ricard Marfany, Jordi Font i Pepita Ivern, 127 (6)

3-2-1 Sortida d’una celebració religiosa a mitjans dels anys 40. Podem Observar a la façana una creu i dos rètols. En el de la dreta deia: “A LOS CAIDOS POR DIOS Y POR LA PATRIA...” i en el de l’esquerra els noms de José Antonio, Narciso Bardají, Remigio Junca y José Marsé 150 (2)

3-2-2 Autoritats sortint de l’església de Cubelles. Hi podem veure: mossèn Miquel, Josep Marsé (l’alcalde), Joan Adrià, Pere Freixes... Aquesta fotografia és una mica posterior a l’anterior (la façana principal de l’església ha estat arranjada), 151 (2)

3-2-3 Centre Catequístic 1953: Pere Freixes, David Albet Mestres, Joan Adrià Viñals, Josep Marsé (president), Pepeta Ivern, Joan Carbó... Asseguts, l’arquebisbe Modrego, mossèn Miquel (consiliari), 151 (2)

3-3-1 Sardanes de la Festa Major de 1942 a la Plaza José Antonio (Plaça de la Font), 194 (Horro-Foto) (10)

3-3-2 La mateixa ballada de sardanes, 194 (Horro-Foto) (2)

3-3-3 El Ball de Gitanes de Vilanova, a la cruïlla dels carrers del Mig i de l’Església, anys 50, 195 (Foto Cuyàs) (7)

3-3-4 Esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955, 195 (8)

3-3-5 Esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955, 196 (8)

3-3-6 Ball de 1956. Al centre de la pista veiem d’esquerra a dreta, Joan Rovirosa, Margarita Lleó i Joan Urpí, M. Salut i Freixas, 196 (Horro-Foto) (8)

3-3-7 Ball de 1956. Salvador Fonoll i Margarita Lleó, 197 (Horro-Foto) (8)

3-3-8 Ball del Ram a l’envelat de 1956. Margarita Lleó i Joan Urpí, 197 (Mas Morando) (8)

3-3-9 Ball del 15 d’agost de 1957. Roman Bertran i Margarita Lleó, 197 (Horro-Foto) (8)

3-3-10 Ball de 1957. De dreta a esquerra: Margarita Lleó, Roman Bertran, Pere Gelabert, Rosa Ma Escardó, Jaume Fonoll i la seva xicota, Joan Gómez i Alejandra, 198 (Mas Morando) (8)

3-3-11 Joan Lleó subhastant la toia al ball de 1956. La nena és Ma Àngels Ivern, 198 (Horro-Foto) (8)

3-3-12 El grup que va comprar la toia l’any 1956. D’esquerra a dreta: Anton Fonoll, Alejandra, Jaume Fonoll, Paulina, Roman Bertran, Rosa Ma Escardó, Pere Gela bert, Loli Torres, Miquel Fontanals, Margarita Lleó i Salvador Fonoll, 199 (Horro-Foto) (8)

3-3-13 La subhasta de la toia l’any 1958 amb Joan Lleó, 199 (Horro-Foto) (8)

3-3-14 Actuació de VI Angulo a la sala de L’Aliança. Baix, Ferran Romeu; bateria, Pere Magaña; cantant, Xavi (“Quicus”) Costa; guitarra solista, Josep Ma Borrell; rítmic, Josep Ma Ventura, 200 (6)

3-3-15 Components del grup VI Angulo davant la font de Mas Trader. La fotografia correspon a una sèrie preparatòria per a un cartell, 200 (6)

3-3-16 El grup VI Angulo en un racó del nucli antic de Cubelles. La fotografia pertany a la mateixa sèrie, 201 (6)

3-3-17 El grup Travelin Band, la majoria dels seus components havien format part de VI Angulo. Continuen Pere Magaña, Josep Ma Borrell, Xavi Costa” Quicu” (ara com a guitarrista) i Ferran Romeu. Esteve José s’integra amb l’orgue i Manuel Donaire com a cantant. (3r i 6è, d’esquerra a dreta), 201 (6)

3-4-1 L’alcalde Josep Ma. Batet i el regidor Víctor Marcillas, en el lliurament de copes als guanyadors del concurs de tir al plat de la Festa Major del 1962, 238 (2)

3-4-2 L’alcalde Josep Ma. Batet i el regidor Víctor Marcillas, en el lliurament de copes als guanyadors del concurs de tir al plat de la Festa Major del 1962, 238 (2)

3-4-3 L’equip de futbol de Cubelles que va jugar el partit de Festa Major el 17 d’agost de 1955: d’esquerra a dreta, al darrera: Artur Piñol, Joan Gómez, Jaume Piñol, Francesc Capdet, Jaume

268 269


Fonoll, Salvador Fonoll, Joan Imbernón i Jaume Marco. Al davant: Jordi Delgado, Ramon Marco, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Pere Cuenca, 239 (9)

3-4-4 Els jugadors de Cubelles que van disputar el partit de Festa Major, el 14 d’agost de 1961, a l’anomenat camp del Víctor. Entre d’altres, hi reconeixem: Jaume Fonoll, Joan Imbernón, Joan Morgades, Pedro Cuenca, Francisco Mateo, Josep Albet, Salvador Casas, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Juan A. Mateo, 239 (9)

3-4-5 Els equips de Cubelles infantils i juvenils que van jugar partits de futbol per la Festa Major de l’any 1964, al camp de la carretera de Mas Trader (l’Hort del Rector), 240 (9)

3-4-6 Els equips de Cubelles infantils i juvenils que van jugar partits de futbol per la Festa Major de l’any 1964, al camp de la carretera de Mas Trader (l’Hort del Rector), 240 (9)

3-4-7 Festa Major de 1964. Camp de l’Hort del Rector, 241 (A.Pineda) (9)

3-4-8 Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll abans del partit d’homenatge del 15 d’agost de 1967, 241 (A.Pineda) (9)

3-4-9 Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll, després del partit d’homenatge, 242 (A:Pineda) (9)

3-4-10 L’equip del Cubelles que va jugar el citat partit contra el C. D. Salomó, 242 (A.Pineda) (9)

3-4-11 El mateix 14 d’agost de 1967, el Joan Imbernón amb l’equip dels estiuejants. Drets, d’esquerra a dreta: Joan Esteve Tronchut, Josep Castells, Joaquim Revert, Joaquim Abadal, Josep Lluís Roca i Josep Niubó. Ajupits: Josep Lluís Domínguez (al darrera), Jordi Muntó, Josep Sánchez, Jordi Fort (al darrera), Joan Imbernón, Jaume Llorach, Josep Manel Munné i Jordi Ubach. 243 (A.Pineda) (9)

3-4-12 Terrassa del Club Marítim Cubelles (actualment aquest sector és ocupat per les instal·lacions del restaurant). Lliurament de trofeus de les regates És interessant observar el desert urbanístic del darrera. D’esquerra a dreta: Maria Oliva, Esther Ordaz i Lídia Grau 243 (4)

3-4-13 Terrassa del Club Marítim Cubelles. Lliurament de premis a les “velles glòries”. En primer terme Narcís Esperó. Darrera podem veure els apartaments d’Ibersol, 244 (4)

3-4-14 Josep Marsé en un concurs de tractors, 244 (Foto Castillo) (2)

PROCEDÈNCIA DE LES FOTOGRAFIES:

(1): Arxiu particular de Rosa Fontanals

(2): Arxiu particular de Josep Marsé

(3): Arxiu del Club Marítim Cubelles

(4): Arxiu particular de Maria Oliva

(5): Programa de Festa Major, any 1974

(6): Arxiu particular de Ferran Romeu

(7): l’Abans. Vilanova i la Geltrú. Recull Gràfic 1873 - 1965

(8): Arxiu particular de Margarida Lleó

(9): Arxiu particular de Joan Imbernón

(10) Arxiu particular de Josep Marcillas

(11) Arxiu de l’Ajuntament de Cubelles

ANNEX DOCUMENTAL

1-1-1 Primera poesia en català publicada al programa de 1946, 38

1-1-2 anunci en català publicat al programa de Festa major de l’any 1948, 38

1-1-3 Fotografia de l’antic altar barroc. Publicada al programa de 1940, 39

1-1-4 Audiència de l’Ajuntament de Cubelles amb Franco. Comentari a la fotografia publicada al programa de 1974, que en aquest treball podem veure a la portada del capítol 2, 39

1-1-5 Programa anunciant una festa major popular l’any 1977, 40

1-2-1 Primers anuncis de construcció: Juan Adrià (1940), 61

1-2-2 Primers anuncis de construcció: Travé Hnos.(contraportada 1941), 61

270


271

1-2-3 Contraportada programa 1945, 61

1-2-4 Projecte urbanístic zona Passeig de Mar (1958), 62

1-2-5 Projecte urbanístic Barri de La Creu (1959), 62

1-2-6 Publicitat urbanització “Puig de Tiula” (contraportada programa 1959), 62

1-2-7 Portada del programa de 1961, “el poste” té el mateix protagonisme que el campanar i els gegants, 63

1-2-8 Mas Trader. Fragments del mateix anunci (aparegut al programa de 1967), 63

1-2-9 Publicitat urbanització Mas Trader (programa 1968), 64

1-2-10 Publicitat del mateix establiment, però anunciat amb noms diferents. Al programa de 1940 “Café Nacional” (és el més utilitzat) i el de 1942, “Café La Alianza , 64

1-2-11 Primer anunci del “Bar del Armengol”(1945), 65

1-2-12 Contraportada programa de 1957, 65

1-2-13 Anuncis de “Los Arcos” dels anys 1960 i 1962, 65

1-2-14 Bar Dancing “El Patio Andaluz (1963), 66

1-2-15 Cartilla de racionament, 66

1-2-16 Designació de Carlos de la Fuente, per part de l’Ajuntament, per gestionar la fundació d’un club nàutic a Cubelles, 67

1-2-17 Petició d’aprovació del Club Marítim de Cubelles per part de la Federació Catalana de Vela, 68

Portades dels programes de Festa Major, 72 a 80

2-1-1 Acta de Constitució de la Comissió Gestora, 1939, 101

2-1-2 Exemple de declaració jurada per l’expedient de depuració (cara), 102

2-1-2 bis Revers declaració jurada, 103

2-1-3 Nomenament del jutge instructor dels expedients de depuració, 104

2-1-4 Certificat de Claudio Ferrer Artigas, “Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.” 105

2-1-5 Informe del jutge instructor dels expedients de depuració, 106

2-1-6 Telegrama del Govern Civil nomenant nou alcalde i regidors l’any 1945, 107

2-1-7 Petició de permís per col·locar l’envelat de Festa Major l’any 1948, 108

2-1-8 Autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat, 108

2-1-8 bis Revers autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat, 109

2-1-9 Factura de Juan Adriá. Despeses de l’envelat de 1950, 109

2-1-10 Factura de Ramón Miquel per la instal·lació elèctrica de l’envelat de 1950. (En català), 110

2-1-11 Factura de Jaime Pedro, despeses de l’envelat de 1950, 111

2-1-12 Factura de Jaime Pedro, despeses de l’envelat de 1950, 111

2-1-13 Ordre de pagament del “Impuesto de Consumos de Lujo” pel ball de 1945 (pagat el 1950)., 112

2-1-14 “Impuesto de Consumos de Lujo” de 1945 (pagat el 1950), 113

2-1-15 Relació d’ajuts econòmics lliurats per la Festa Major de 1951, 114

2-1-15 bis Revers ajuts econòmics 1951, 115

3-2-1 Acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939, 152

3-2-1 bis Revers acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939, 153

3-2-2 Acta del “Centro Catequista Parroquial” amb el balanç econòmic de la tómbola de l’any 1951, 154

3-3-1 Proposta de direcció de l’esbart al mestre Jofre Vilà de Sitges i establiment de quotes per als components. Acta del 7 de desembre de 1953, 202

3-3-2 Acta del 2 d’agost de 1954 on s’acorda posar el nom de “Santa Ana” a l’esbart del Centre Catequístic, 203

3-3-3 Programa del festival de dansa del 13 d’agost de 1955, 204

270 271


3-3-4 Rebut dels focs de la Festa Major de 1958, 205

3-3-5 “Mandamiento de Pago” dels focs de la Festa Major de 1958, 205

3-3-6 Factura dels focs de 1962. Pirotècnia “ESPINOS”, 206

3-3-7 Relació de membres (homes) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”, 207

3-3-8 Relació de membres (dones) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”, 208

3-3-9 Comptes de Pablo Aviñó Riera per les despeses degudes al convit fet a les autoritats l’any 1947. (També reflectit en el “Libramiento núm. 156” d’aquest any), 208

3-3-10 Programa dels actes de Festa Major organitzats pel Club Futbol Cubellas l’any 1970, 209

3-3-11 Actes de la Festa Major de 1972 organitzats pel Club Futbol Cubellas, 210

3-3-12 Drets d’autor pels balls de la Festa Major del 1939, 211

3-3-13 Rebut de les despeses de la primera o segona Festa Major, 212

3-3-14 “Libramiento” ordenant el pagament d’aquest rebut referent a la Festa Major de 1939 o 1940. El pagament es fa el 15 de setembre de 1940 (És possible que les despeses de 1939 siguin sols de les festes de Nadal), 212

3-3-15 Plànol de la distribució de les taules a l’envelat de l’Hort del Rector, Festa Major 1976 (Dibuix de Miquel Padreny), 213

3-3-16 Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per balls amb pista i taules. (Dibuix de Miquel Padreny), 213

3-3-17 Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per espectacles amb fileres de cadires (Dibuix de Miquel Padreny), 214

3-4-1 Factura de la copa adquirida per l’Ajuntament de Cubelles per al guanyador del concurs de tir al plat de la Festa Major de l’any 1943, primera competició esportiva celebrada després de la guerra civil, 245

3-4-2 Programa de la competició de Tir al Plat de l’any 1949, 245

3-4-3 Interior programa de competició de Tir al plat de 1948, 245

3-4-4 Rebut de la subvenció per pagar la cursa ciclista de la Festa Major de l’any 1950, 246

3-4-5 Programa de mà anunciant la cursa ciclista de la Festa Major del 1953, 246

3-4-6 Esquema del circuit de la gimcana motociclista de la Festa Major del 1960, 247

3-4-7 Factura de la copa comprada per l’Ajuntament per al guanyador del primer concurs de fotografia, Festa Major de l’any 1958, 247

3-4-8 Factura de les copes de les competicions esportives i del concurs de fotografia de la Festa Major de 1960, 248

3-4-9 Factura dels taulers que es van comprar per fixar-hi les fotografies del tercer concurs, Festa Major 1960, 248