el franquisme 1939 1950

El franquisme La llarga posguerra

(1939-1950)

1

Abans de començar recorda que.....

La Guerra Civil va provocar una tremenda destrucció del teixit productiu espanyol, que trigaria molt de

temps a recuperar-se.

La Guerra Civil va suposar l’exili de centenars de milers d’espanyols, entre els quals hi havia bona part

dels intel·lectuals i dels líders dels moviments socials.

Durant la Guerra Civil, el general Franco va aglutinar en la seva persona tot el poder del bàndol

insurrecte.

Durant els anys trenta es va produir l’auge dels moviments autoritaris en nombrosos països d’Europa.

2

Després de la victòria de la Guerra Civil Franco va establir una dictadura personal,

configurant un Estat autoritari, nacionalista, catòlic i anticomunista.

Gran capacitat d’adaptació a les necessitats del moment.

Els recolzaments fonamentals del règim seran:

L’exèrcit.

L'església catòlica.

FET i de les JONS (partit únic)

5

0.- INTRODUCCIÓ

6

1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA

1.1 El pensament polític del general Franco.

Militar africanista d’un catolicisme elemental, que professava un nacionalisme

espanyol de signe agressiu i excloent.

Com a militar considerava les virtuts de l'exèrcit (jerarquia, disciplina i ordre) com

l’essència dels valors nacionals.

Els sentiments religiosos es van intensificar durant la guerra civil (pel suport de la

jerarquia eclesiàstica; insurrecció militar = croada). Es considera elegit per Déu per

salvar la pàtria. Per ell catolicisme i pàtria són la mateixa cosa.

Nacionalisme agressiu

es basa en la interpretació heroica de la història d’Espanya; tenia un destí

imperial. El model era l’època del Reis Catòlics, la conquesta d’Amèrica i

l’imperi dels Àustries. La decadència foren per les influències de la Il·lustració i

del liberalisme .

Els enemics: els liberals, els maçons, els anarquistes, els jueus, els

socialistes i els comunistes.

idea d’Espanya basada en Castella sense admetre cap diferència nacional

(com la basca i la catalana) que les considerava separatistes i calia eliminar.

Valorava negativament la democràcia i la separació de poders, i creia en la

unitat, l'autoritat i la jerarquia

7


1.2 La naturalesa de la dictadura franquista

Els trets més característics i permanents del franquisme:

dictadura personal per damunt de grups i estaments.

unipartidisme que impedia, mitjançant la repressió i una legislació severa, qualsevol

pluralisme polític i sindical.

divisió permanent del país entre vencedors i vençuts.

La simbologia política canvia a causa del context internacional.

Primers anys Versió del feixisme a Espanya.

Construcció d’un estat totalitari i antidemocràtic, sorgit de la crisi del sistema liberal

dels anys 30

Submissió a un cabdill, repressió total dels sectors considerat desafectes, negació de

les llibertats bàsiques (de reunió, d’expressió i d'associació), arbitrarietat (=dictat per

capritx) de la justícia, retòrica anticapitalista i anticlassista, organització de moviements

de masses acompanyats d’una litúrgia pròpia

Amb el temps (després de la desaparició dels règims feixistes)

Adaptació a les noves circumstàncies internacionals.

Aspectes externs menys cridaners. Sense renunciar als principis bàsics del règim.

Menys feixista i més catòlic; nacionalcatolicisme

8


FEIXISME: doctrina i moviment polítics de caràcter totalitari i nacionalista, creats

a Itàlia per Mussolini el 1919. Segons Mussolini “tot és l’Estat i no hi ha res d’humà o

d’espiritual fora de l’Estat. En comptes de drets s’ha de parlar de deures; en comptes

de llibertat, de serveis”. Per extensió, aquesta denominació s’aplicà a tots els

moviments dictatorials que, inspirats en Mussolini, s’estengueren per tot Europa

contra el liberalisme i el comunisme.

TOTALITARI: denominació donada per Mussolini per qualificar un règim polític

caracteritzat per la inexistència de la separació de poders, que estan centrats en

una sola persona o en un sol partit, en el qual l’Estat es concebut com la suprema i

absoluta raó de ser dels individus.

LITÚRGIA: conjunt de gestos i ritus col·lectius que expressen pensaments i

sentiments compartits. La litúrgia feixista consistia en grans concentracions de

militants uniformats, la salutació amb el braç enlaire i els crits ritmats adreçats al líder

suprem; exemple: “¡Franco, Franco, Franco!, ¡ Arriba España!, ¡ España, Una!, ¡

España, Grande!, ¡España libre!

9


ESPECIFICITATS de la dictadura franquista

A diferència del nazisme alemanys i el feixisme italià, el franquisme

no va tenir un partit únic tan cohesionat, l’exèrcit va tenir una

influència més gran i la presència del catolicisme en les formulacions

doctrinals va ser molt més important.

No va formular ni practicar els principis racistes tot i que invocava a

la raça i malparlava dels jueus.

10


1.3 Els suports de la dictadura franquista

Capacitat camaleònica per perpetuar-se en el poder: adaptació pragmàtica als esdeveniments que tenien lloc en el context internacional.

Adopta els principis de les institucions i formacions polítiques i socials que l’havien portat al poder, PERÒ enfrontà a les famílies per a que cap d’elles

acaparés tant de poder.

El suport més decidit i fidel de la dictadura franquista

Molts ministres, governadors civils i alts càrrecs burocràtics del règim

eren militars. També els comandaments de la Guàrdia Civil i de la policia

armada, l’anomenat poder dissuasiu.

Els tribunals militars de justícia (no es van abolir fins el 1948) va

intervenir en la repressió del que es consideraven delictes polítics.

MILITARS La jerarquia eclesiàstica i bona part del clergat van ser el

poder legitimador de la dictadura franquista.

A canvi d’aquest suport, l’Església ,a partir de la signatura

del concordat amb la Santa Seu el 1953, va obtenir

importants concessions, com la presència en les més altes

institucions del règim. Com a contraprestació, Franco tenia el

dret de presentació quan hi havia una vacant al bisbat

JERARQUIA ECLESIÀSTICA

En relació al poder exectiu, els catòlics (polítics

franquistes procedents de l’Associació Catòlica Nacional de

Propaganda i d’altres institucions vinculades a l’Església) era

una de les famílies presents en el govern de Franco;

ministeris d’Educació, Hisenda i Afers Estrangers.

Substituïts a partir de 1957 per l’OPUS DEI, imposen la

cultura tecnòcrata. Grup de tècnics que es declaren apolítics i

que impulsen el desarrollismo económico

CATÒLICS

El suport de l’Església no va ser tant monolític.

Alguns sectors creients, sobretot a Catalunya,

van ser sempre hostils al franquisme. A partir

del Concili Vaticà II (1962-65), una part de la

jerarquia eclesiàstica i del clergat va iniciar un

distanciament progressiu del règim

11



Pilars ideològics del franquisme.

Poder organitzador social i sindical.

La Falange, predominants en la primera etapa del règim, era un cos burocràtic de l’Estat, amb

funcions de propaganda i d’organització en el sindicat vertical o OSE, adoctrinament i captació de

militants via associacions paral·leles: Sección Femenina, Frente de Juventudes i Organización Juvenil

Española

A partir de 1958 es van integrar en el Movimiento Nacional, substitut de l’antic partit únic FET i de la

s JONS.

A més del ministeri dels sindicats i del Movimiento Nacional, ocupava les carteres d’Habitatge, de

Treball i d’Agricutlura.

Menys pes polític, els carlins van ocupar sempre el Ministeri de Justícia i la presidència de les Corts

LA FALANGE I ELS TRADICIOINALISTES (carlins)

Sindicat vertical: sindicat oficial franquista en què els treballadors i els

patrons pertanyien a la mateixa organització. No era un sindicat sinó un

sistema de control de la classe obrera.

Movimiento Nacional: forces polítiques que donaren suport a la revolta

militar del 18 de juliol de 1936

Sección Femenina

Directament:

Terratinents

Financers

petits i mitjans propietaris agraris

Classe mitjana de les zones rurals

Indirectament: majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic.

procés de desmobilització i desarticulació de la societat espanyola pel que fa a la política, en

part induït per la propaganda, el record de la guerra civil i la censura.

ALTRES SUPORTS

12



Tenéis que daros cuenta de que a las Camaradas de las Secciones Femeninas hay que formarlas y enseñarles nuestra

doctrina sin apartarlas para nada de la misión colosal que, como mujeres, tienen en la vida. El verdadero deber de las

mujeres para con la Patria es formar familias con una base exacta de austeridad y de alegría en donde se fomente todo lo

tradicional, en donde se canten villancicos el día de Navidad alrededor de un Nacimiento y en donde, al mismo tiempo, haya

una alegre generosidad de las acciones, en donde haya comprensión absoluta para las malas cualidades de los demás y

haya, sobre todo, ausencia completa del chisme, de la pequeñez de espíritu... Así, pues, junto con la educación deportiva y

universitaria, irá esa cosa que las prepare para que sean el verdadero complemento del hombre. Lo que no haremos nunca

es ponerlas en competencia con ellos, porque jamás llegarán a igualarlos y en cambio pierden toda la elegancia y toda

la gracia indispensable para la competencia. Y ya veréis como estas mujeres, formadas así con la doctrina cristiana y el

estilo nacional sindicalista, son útiles en la Familia, en el Municipio y en el Sindicato.

Discurso de Pilar Primo de Rivera 15-01-1938

Sección Femenina.

13

2.- Els anys blaus del franquisme (anys quaranta).

PRINCIPIS IDEOLÒGICS REBUTJATS

Els militars, l’Església, la Falange i els carlins

culpaven al sistema liberal de la República dels

mals pels què havia passat Espanya.

Opten per un sistema sense partits polítics,

sense eleccions, sense divisió de poders, sense

parlament i sense les institucions i

característiques d’un sistema liberal.

LIBERALISME

Obsessió i fòbia de Franco sobre el judaisme, la maçoneria i el comunisme=

introductors dels dos grans mals del segle XIX i XX: la democràcia i la lluita de

classes.

Com alternativa es proposava la dictadura autoritària i els sindicats verticals.

Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940)

CONSPIRACIÓ JUDEO-MAÇÒNICA-COMUNISTA


14

2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ

Després de la Guerra Civil.....

Franco Cap de l’exèrcit

Cap del partit únic

Cap de l’Estat

President del Govern

Exaltació de la persona de Franco: Caudillo per damunt de les

famílies (militar, falangistes, catòlics, monàrquics) = propaganda

(simbologia militar, religiosa, humana i històrica)

Llei Jefatura de l’Estat (9/8/1939) Control absolut del poder legislatiu (Corts apropiades representava les famílies

del règim) i poder judicial (tribunals militars i depuració de la carrera judicial)

Anul.lació de l’oposició Persecució, empresonament, repressió i execucions

Política de terror a les zones on se sabien rebutjats: regions agràries del sud,

conques mineres i àrees industrials del País Basc i Catalunya.

Oposició exiliada i desunida.

Els que van tornar : camps de concentració a Espanya (investigats per la seva

col.laboració en la República)

Altres exiliats reclosos pels francesos en camps per a refugiats, alguns van

acabar en camps de concentració nazis.

Exiliats a Amèrica (principalment a Mèxic)

Eliminació d’oposició

com a garantia per a

la supervivència del

nou règim

15

Repressió en la posguerra Estat policial i militaritzat: de 300.000 a 660.000 efectius.

Militarització dels tribunals de justícia i aplicació del Codi Civil Militar.

400.000 detencions, tortures i judicis sumaríssims.

70.000 condemnes a mort: 25.000 afusellats; resta= camps de concentració,

treballs forçats, inhabilitacions exercir càrrecs públics, confiscació de béns ,...

Depuració de funcionaris Els pocs afins o contraris al règim eren apartats dels seus llocs de treball,

substituïts per excombatents i per personal afí

Professors: revisions dels continguts escolars.

Sometiment a les premisses de la Falange (Movimiento) encarregats de captar adeptes per al règim i

funció de vigilància policial.

Censura: eliminació de la llibertat d’expressió =

destruir llibres, prohibir autors, obres i temes

(vagues); revisió edicions escolars (adaptades a la

ortodòxia del nacionalcatolicisme); retallar

pel·lícules i obres de teatre,...


16

La repressió a Catalunya Descatalanització i reespanyolitzar Catalunya: fer desaparèixer la identitat

nacional de Catalunya:

pèrdua de líders polítics (com Companys) i intel·lectuals (Carles Rahola) i

les seves institucions polítiques i culturals.

Persecució i prohibició d'organitzacions polítiques, sindicals i cíviques,

sobretot obreres, democràtiques o de caire nacionalista.

Persecució de la llengua catalana: només ús domèstic.

Prohibició dels símbols de la identitat catalana (senyera, himnes..) o actes de

sentit catalanista (sardanes) i monuments a personalitats catalanes.

Canvi en els noms de carrers: dedicats al Generalísimo o “herois” del règim (

José Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, Mola, Sangurjo,..) o dates com 18

de juliol.

Traducció dels noms de població: (San Baudillo o San Quirico,) o adaptacions

(Sardeñola)


17

Persecució de la llengua catalana:

No obstante las exhortaciones y facilidades publicadas por el excelentísimo Ayuntamiento de esta

capital para que desapareciesen de los edificios y servicios públicos, así como de la Entidades que de

cualquier modo se relacionen con el público, toda especie de inscripciones no redactadas en el idioma

nacional [...] es patente que restan aún visible excepciones [...].

Como dicha orden ha de ser cumplimentada, y Barcelona y su provincia han de ofrecer [...] el aspecto

de una tierra tan íntegramente española como lo fue en tiempos de su más gloriosa tradición, he

dispuesto conceder un plazo [...] para que desaparezcan los restos que queden de inscripciones

rojo-separatistas y sean substituidas por textos correctamente redactados en el idioma

nacional, los que todavía aparezcan en cualquier otra lengua, en fachadas, muestras comerciales,

documentación utilizada en la relación con el público, inscripciones y rótulos, así como todas clase de

escritos, anuncios y documentos de entidades públicas y privadas, asociaciones y fundaciones de

cualquier especies, y, desde luego, los que pertenezcan a servicios públicos sin excepción.

Wenceslao González Oliveros, BOP de Barcelona.

6 de septiembre de 1939.


18


19


20


21

2.- Els anys blaus del franquisme (anys quaranta).

Primers anys el franquisme = definició del sistema institucional del nou Estat autoritari:

Supressió dels partits considerats “rojos-separatistas” (republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes) i els de dretes , monàrquics o catòlics.

La premsa havia de referir-se al bloc que s’havia revoltat el 18 de juliol de 1936 com a Movimiento.

Aversió de Franco a la democràcia liberal : enlloc d’un cos legal que recordés a les constitucions liberals publicació de les Leyes Fundamentales:

definició dels principis antidemocràtics del règim i el caràcter autocràtic del poder.

Autocràcia: Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d'ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.

Democràcia orgànica: autodenominació del règim franquista. La representativitat no es troba en el vot dels ciutadans sinó en els òrgans de l’Es tat: la família, el sindicat i el municipi.

Sufragi restringit. Intent de Franco de disfressar la dictadura i fer-la més “presentable” de cara a l’exterior.

DENOMINACIÓ CARACTERÍSTIQUES CONTEXT HISTÒRIC

Fuero del trabajo. 1938 Regula les relacions laborals i prohibeix el dret a la vaga. Dintre de la guerra civil. La primera ley fundamental. Intento

d’institucionalització del règim. La victòria franquista estava a tocar i la seva

autoritat dins del bloc nacional era incontestable.

La ley Constitutivas de

Cortes 1942

Creació de les Corts, a les què se li assigna un paper consultiu, però que no tenen

iniciativa parlamentària. Ratificar els projectes presentats per Franco Es un intent seriós d’institucionalitzar el règim creant una institució

tradicional a España: Les Corts. Democràcia orgànica

Fuero de los españoles. 1945 Típica declaració de drets i deures dels ciutadans, però aquests poden ser

suspesos quan el govern ho consideri oportú. Les potències de l’Eix han estat derrotades. L'aïllament del règim es fa

manifest. Amb aquestes lleis es pretén atorgar al règim un certa aparença

democràtica; “democràcia orgànica”. Ley de Referéndum

Nacional. 1945

Es podrà sotmetre a referèndum aquelles qüestions que el cap d’Estat consideri

oportunes. manipulades

Ley de Sucesión. 1947

“Espanya és un estat catòlic social i representatiu que d’acord a la seva tradició

històrica es constitueix en un Regne”

Govern vitalici de Franco.

Un altre intent més d’aconseguir la legitimació exterior basant-se en el

catolicisme i en la monarquia. Don Juan reaccionaria amb el manifest de

Lausana.

3.- EL PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ

22

2.-Les bases socials i polítiques. Principis ideològics

Organigrama de l’Estat franquista a partir de 1942

CORTS

Elaboració de lleis sotmeses

a la sanció final del cap

d’Estat

Francisco Franco

Cap d’estat

Cap de govern

Nomena els ministres

Cap nacional del

Movimiento

Nomena els secretaris

generals del Movimiento

Generalísimo de los

Ejércitos.

Nomena els alts càrrecs

militars

Frente de

Juventudes

Delegación

Nacional de

Deportes

Sección

Femenina

Central Nacional

Sindicalista

Altres

No hi havia divisió de poders, Franco els controlava tots:

Poder legislatiu: Corts Espanyoles (1942): proposar i votar les lleis tot i que Franco les podia vetar i poder per proposar-ne de

noves. Corts formades per procuradors (no escollits democràticament): escollits per Franco o formaven part del Consejo Nacional de

Falange o tenien altres càrrecs com alcaldes de grans ciutats o membres d’institucions oficials; tots partidaris de la dictadura.

Poder executiu (Govern): Franco presidia les reunions de govern i designava i destituïa els ministres sense consultar-ho amb ningú

Poder Judicial: Franco triava els membres del Tribunal Suprem (màxim organisme judicial).

23

4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945).

Característiques “anys blaus”

Aprofitament del context de la Segona Guerra Mundial (set.1939-set.1945):

adopció de la retòrica i la imatge feixista del falangisme espanyol.

Presència en tots els racons d’Espanya.

Himne franquista

Falangistes van compartir la direcció del nou

Estat amb l'exèrcit, l’Església i altres sectors

de la dreta conservadora. Tots ells subordinats

a la voluntat de Franco.

Voluntat de Franco de perpetuar-se en el

poder: posa les bases polítiques i ideològiques

de la seva autocràcia dictant lleis

antidemocràtiques i institucions de caràcter

feixista.

Autocràcia: forma de govern en què el poder polític l’ostenta una sola persona.

24

Cara al sol con la camisa nueva

que tú bordaste en rojo ayer,

me hallará la muerte si me lleva

y no te vuelvo a ver.

Formaré junto a mis compañeros

que hacen guardia sobre los luceros,

impasible el ademán, y están

presentes en nuestro afán.

Si te dicen que caí, me fui

al puesto que tengo allí.

Volverán banderas victoriosas

al paso alegre de la paz

y traerán prendidas cinco rosas:

las flechas de mi haz.

Volverá a reír la primavera,

que por cielo, tierra y mar se espera.

Arriba escuadras a vencer

que en España empieza a amanecer.

CARA AL SOL

Ademán: Movimiento o actitud del cuerpo o de alguna parte suya, con que se manifiesta un afecto del ánimo.

El llenguatge de Cara al Sol:

http://www.laguerracivilenelaula.paramnesia.es/LAGUERRACIVILENELAULA/AUDICIONES_files/El%20lenguaje%20del%20Cara%20al%20Sol.pdf


Material-complementari/caraalsol.mp3

25

4.1 L’AUGE DE L’HEGEMONIA FALANGISTA.

Primer govern de la dictadura

Pauta de tots els governs de Franco: participació de totes les famílies polítiques.

Predomini qualitatiu i quantitatiu de la Falange. Paper d’Alemanya en l’escena

internacional i a la recent guerra civil.

Programa d’enquadrament de la societat típicament feixista:

Organización Sindical Española (OSE) o sindicats

verticals

SEU (Sindicato Español Universitario)

Frente de Juventudes

Sección Femenina

Control dels mitjans de comunicació.

Llei Constitutiva de Corts (Juliol 1942):

Corts formades per 424 procuradors (la meitat

designats directament o indirectament per Franco;

l’altra meitat, elegits o designats per altres

jerarquies properes a Franco. No controlaven

l’acció de govern, i Franco es reservava la facultat

d’elaborar i sancionar directament les lleis.

No era un parlament democràtic sinó una reunió

d’addictes a Franco


26

4.2.- CONJUNTURA INTERNACIONAL: II GUERRA MUNDIAL I BLOQUEIG INTERNACIONAL

L’esclat de la II Guerra Mundial va

condicionar la política internacional

d’Espanya i la mateixa definició política.

1939: Espanya franquista bona relació amb les potències de l’Eix Suports polítics i militars

durant la Guerra Civil

Espanya es declara neutral

Set.1939 esclata la II GM

Davant el triomfs d’Alemanya el 1939 i 1940 va

passar a....

però

Juny de 1940 Política de no bel·ligerància

Entrada de EUA (1942): Franco canvia de postura veient la

derrota de les potencies de l’eix; perill pel seu règim.

retorn a la neutralitat i retirada de la División Azul.

Substitució del pronazi Suñer (Afers Estrangers) per l’anglòfil comte de

Jordana.

Reunió Hitler-Franco a Hendaia (Octubre 1940).

S’acorda: Espanya declararia la guerra a Gran

Bretanya per a recuperar Gibraltar i ocupar territoris

en el nord d’Àfrica.

Però: difícil situació espanyola i el desenvolupament

de la guerra va fer que l’entrada no fos efectiva.

Fracàs de la reunió.

Serrano Suñer:

aprovisionament secret dels vaixells

alemanys en posicions espanyoles.

Exportació de wolframi, mineral necessari

per la fabricació d’armament.

División Azul (juny 1941-

43): enviament de voluntaris

al front soviètic.

Tot i el fracàs

Col·laboració amb Alemanya

1943


27


División Azul.

Reunió Hitler- Fanco a Hendaia


28


Al finalitzar la Segona Guerra Mundial........

Campanya internacional que va deixar aïllada a Espanya del món exterior

Posició espanyola durant la II GM

Pròpia Guerra Civil.

Regim autoritari a Espanya

motius

Boicot polític i econòmic:

L'assemblea fundacional de la ONU nega l’entrada d’Espanya

Retirada dels ambaixadors (només es quedaren els

d’Argentina, Portugal i el Vaticà).

Vet a la participació en els ajuts internacionals del Pla Marshall

per a la reconstrucció de l’Europa occidental.

accions

El boicot es presentat com una conspiració comunista

Franco reforça la política autàrquica i repressiva,i el

discurs ultranacionalista.

Manifestacions massives de franquistes recolzant a

Franco. Manifestació de recolzament

a Franco (Plaça de Oriente,

Madrid, 1946)

Els inicis de la Guerra Freda van reduir la bel.ligerància antifranquista de les potències occidentals. Els sectors més conservadors i

anticomunistes d’Europa i els EUA van començar a considerar a Franco com un aliat potencial en el món polaritzat entre l’URSS i els EUA


29

4.2 CONJUNTURA INTERNACIONAL: II GUERRA MUNDIAL I BLOQUEIG INTERNACIONAL


30

4.3 L’INICI DEL DECLIVI FALANGISTA

Canvi en la situació internacional (fi de la II GM)

Oposició de l’Església i de l’exèrcit al predomini de Falange

Fa que Franco aprofiti un incident (el cas Begonya,

agost 1942) per fer un canvi en el rumb del govern:

Suñer es rellevat del govern

Cas Begonya: dues granades de mà llençades per falangistes durant uns funerals

carlistes al Santuari de la Mare de Déu (Begonya, Bilbao) presidits pel ministre de

l’Exèrcit Varela, el 16 d’agost de 1942, i provocant un centenar de ferits entre carlistes

basconavarresos

Franco vol dissimular els aires feixistes del règim.

Relleu dels falangistes més destacats del govern i

es promociona membres de l’Asociación Católica

Nacional de Propagandistas= intent d’homologar el

règim amb la democràcia cristiana italiana. Serà

l’hora que els catòlics assumiran el

protagonisme: nacionalcatolicisme (1945-1957)

1945 Derrota italiana i

alemanya a la II GM

Fuero de los Españoles (1945)

Ley del Referendum Nacional ( 1945)

Ley de Sucesión (1947)


31

Fuero de los Españoles (1945). Abans de la finalització de la II Guerra Mundial

Artículo primero. El Estado español proclama como principio rector de sus actos el respeto a la dignidad, la integridad y la libertad personal humana,

reconociendo al hombre, en cuanto portador de valores eternos y miembro de una comunidad nacional, titular de deberes y derechos, cuyo ejercicio

garantiza en orden al bien común.

Artículo segundo. Los españoles deben servicio fiel a la Patria, lealtad al Jefe del Estado y obediencia a las leyes [...]

Artículo sexto. La profesión y práctica de la Religión Católica, que es la del Estado español, gozará de la protección oficial. Nadie será molestado por

sus creencias religiosas ni el ejercicio privado de su culto. No se permitirán otras ceremonias ni manifestaciones externas que las de la Religión Católica

[...]

Artículo diez. Todos los españoles tienen derecho a participar en las funciones pública de carácter representativo, a través de la Familia, el Municipio y el

Sindicato, sin perjuicio de otras representaciones que la Leyes establezcan [...]

Artículo doce. Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no atenten a los principios fundamentales del Estado [...]

Ley de Sucesión(1947)

Pretenia esborrar la imatge feixista més visible del règim, la dictadura personal. Espanya esdevenia un regne però el cap de l’Estat continuava sent

Franco a perpetuïtat, el qual quedava facultat per designar el seu successor, a títol de rei, quan ho cregués oportú. Es crea el Consell de Regència i el

Consell del Regne.


Consell de Regència: institució formada pel president de

les Corts, el capità general més antic i el prelat de més rang

del Consell del Regne. Subitituiria a Franco interinament en

cas que morís sense haver nomenat successor.

Consell del Regne: institució formada pel president de les

Corts i altres jerarquies del règim, que tenia la funció

d’elegir, amb el Consell de Regència, el successor de

Franco i el govern si el general no el nomenava en vida.

32

5.- AUTARQUIA I RECESSIÓ ECONÒMICA

Espanya dels anys 40 = profunda recessió.

Efectes de la Guerra Civil

Ineficaç política econòmica del govern

Efectes de la Guerra Civil

Impacte demogràfic: negatiu

620.000 morts

430.000 exiliats

430.000 presos polítics

augment de la mortalitat per

les males condicions laborals,

Higièniques i sanitàries anys 40

Repercussions demogràfiques:

caiguda de la natalitat (major part de les persones mortes i empresonades eren joves)

Augment de la mortalitat (1939 a Catalunya va ser un 40% superior a la de 1935)

Disminució del nombre d’homes respecte del de dones.

Repercussions socials:

divisió entre vencedors i vençuts. Repressió i exili.

Repercussions econòmiques:

Llocs que requerien certa qualificació queden deserts per la manca d’especialistes

La dificultat de sobreviure a les ciutats provoca un moviment de ruralització (població

agrària 50%; xifres similars a començament dels s.XX) Danys materials: no tant greus

xarxa de transports i els habitatges de les principals ciutats : afectats pels bombardejos

instal·lacions industrials i explotacions agràries no tant.

33

5.- AUTARQUIA I RECESSIÓ ECONÒMICA

Política econòmica: intervencionisme i autarquia

Estat franquista va intervenir en l’economia amb un afany controlador

fixa els preus sense tenir en compte l’oferta i la

demanda.

raciona el consum

estableix cupos de producció

Determina els salaris

Determina les petites quantitats de matèria que es

podien importar

El model econòmic es basava en el feixisme italià: autosuficiència econòmica i intervencionisme estatal que asseguri una economia

deslligada de tota dependència estrangera. Al finalitzar la II GM, l'aïllament internacional d’Espanya va obligar a intensificar aquesta política

autàrquica.

Autarquia: política econòmica que té com a objectiu assolir el major grau d'autoproveïment i autosuficiència sense dependre de l’exter ior

Limitar les inversions estrangeres al 25% del capital de les empreses: evitar pèrdua de

sobirania nacional

Es van reduir al mínim les importacions.

Planificar l’activitat econòmica proveir-se amb recursos nacionals

objectiu

PÀGINES 289 a 292

34

5- Autarquia i recessió econòmica.


Indústria

Per a potenciar el dirigisme econòmic i suplir la iniciativa privada es crea: l’Instituto Nacional de Industria (INI), setembre de 1941

Holding estatal per a potenciar la creació d’indústries

bàsiques (electricitat, carburants, alumini, tèxtil, siderúrgia,

naval vinculades a defensa, química..) i dinamitzar

l’economia interna.

Comerç

Exterior: importació d’aliments dels països, com Argentina, que no van participar del bloqueig.

Interior: alterat per l’escassetat de productes i per la regulació de preus per part de l’Estat

Camió Pegaso II, creat al 951, per l’empresa ENASA

Franco i Evita Peron (1947)

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Pegaso_II.jpg

35


Empreses que van formar part de l’INI:

ATESA, (Autotransporte Turístico Español S.A.)

E.N. Bazán, (astilleros militares, Navantia)

INH, (Instituto Nacional de Hidrocarburos, Repsol)

ENASA, (Empresa Nacional de Autocamiones S.A., Pegaso)

ENCE, (Empresa Nacional de Celulosas de España)

ENDASA, (Empresa Nacional de Aluminio S.A.)

Endesa, (Empresa Nacional de Electricidad S.A.)

Enfersa, (Empresa Nacional de Fertilizantes S.A.)

Ensidesa, (Empresa Nacional Siderúrgica S.A., Aceralia)

Entursa, (Empresa Nacional de Turismo S.A.)

E.N. Santa Bárbara, (industria armamentística)

SEAT, (Sociedad Española de Automóviles de Turismo)

També va integrar altres societats originàriament

privades com Iberia, Aviaco o CASA (Construcciones

Aeronáuticas), Monopolis reconeguts per llei a l’Estat

com CAMPSA, Renfe, Telefónica o Tabacalera mai van

formar part de l’ INI.

Seat 600 (símbol del desenvolupament dels anys

60). Fabricat a Barcelona (Seat s'instal·la a la

Zona Franca de Barcelona el 1953)


36

CREACIÓN DEL INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA. Ley de 25 de septiembre de 1941

[…] Los imperativos de la defensa nacional exigen, por otra parte, la creación de nuevas industrias y la multiplicación de las existentes, que

permitan respaldar nuestros valores raciales con el apoyo indispensable de una potente industria, lo que requiere dar a este resurgimiento un ritmo más

acelerado si hemos de realizar los programas que nuestro destino histórico demanda.

Surge, pues, la necesidad de un organismo que, dotado de capacidad económica y personalidad jurídica, pueda dar forma y realización a los

grandes programas de resurgimiento industrial de nuestra Nación, que, estimulando a la industria particular, propulsen la creación de nuevas

fuentes de producción y la ampliación de las existentes, creando por sí las que el interés de la defensa nacional o los imperativos de nuestra

economía exijan.

Artículo 1.- Se crea el INI, que tiene por finalidad propulsar y financiar, en servicio de la Nación, la creación y resurgimiento de nuestras industria, en

especial de las que se propongan como fin principal la resolución de los problemas impuestos por las exigencias de la defensa del país o que se dirijan al

desenvolvimiento de nuestra autarquía económica.

Artículo 2.- El INI utilizará los métodos de las Sociedades Anónimas privadas para sus fines estatales, pero conservando siempre en la gestión y

administración el control del Gobierno... Podrá liquidar gradualmente las participaciones y actividades que el Estado no tenga interés en conservar.


37


Efectes de la política autàrquica

falta de matèries (com el cotó per a la indústria tèxtil catalana), fonts d’energia (com el

petroli)i equipament adequat.

No produïa aliments suficients per a tota la població, i els preus dels aliments de primera

necessitat s’encarien. Es racionaven per mitjà de cupos de l’Estat, i feia que s’aconseguissin

llicències d’importació de manera fraudulenta

Manca d’aliments: racionament i mercat negre en què els productes es venien a preus més

alts que els fixats per l’Estat.

Resultats d’aquesta política econòmica la producció de productes bàsics (com blat o altres cereals) no van recuperar les xifres

de l’etapa republicana fins a finals dels anys cinquanta.

la producció industrial no va recuperar fins a finals de 1950 el volum que tenia a 1930.

La renda per habitant de l’any 1935 es va recuperar vint anys després

Gran retrocés econòmic i greus conseqüències per a la majoria de la població

Cal afegir els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el País Basc, territoris que

els vencedors consideraven políticament desafectes i socialment perillosos. Al principi la creació de

fàbriques només es s’autoritzava si es creaven fora de Catalunya


38


La difícil vida quotidiana.

La dura posguerra es va allargar més de 15 anys.

Anys posteriors a la guerra el poder adquisitiu va caure dràsticament.

La misèria era palpable, sobretot àrees urbanes.

Reaparició de malalties pròpies d’infraalimentació: tuberculosi, tifus,... afectant a les dones i als nens; mortalitat infantil es

manté a nivells molt alts.

Racionament dels aliments fins al 1952: cartilla de racionament:

document que assigna a cada membre de la família una quantitat d’aliments bàsics (pa o llet); s’adquiria en el mercat

oficial al preu fixat pel govern.

Quantitat s insuficients i va afavorir l’aparició del mercat negre (estraperlo; enriquiment d’aquells que acaparaven o

ocultaven productes que eren venut il·legalment a preus alts, tant pel consum diari com per a la indústria).

Durant els anys 40 i part dels 50 els espanyol s que van quedar al marge de les estructures del poder polític i econòmic del

règim: penúria: ingressos econòmics molt baixos i la major part destinat a alimentació.

Futbol i cinema, a preus assequibles, van ser els esdeveniments més importants.

Però no tothom va patir de la mateixa manera els efectes de la depressió econòmica:

funcionaritat corrupte

els dedicats a l’estraperlo

empresaris que es beneficiaren de l’abolició dels sindicats o prohibició del dret a vaga. Els treballadors ho patiren

amb reducció del sou (a nivells de 1913; tot i l’augment dels preus): comportà augment de dels beneficis de l’empresa

(malgrat reducció de productivitat) i oferta de llocs de treball (enlloc de modernitzar la maquinària)

Increment de les desigualtats socials,

empobriment de la població,

administració pública progressivament corrupte

manca d’estímul per al progrés de la producció

industrial


39



taxes (‰)

Natalitat Mortalitat Creixement Natural Mortalitat infantil

1939-1943 20,72 16,28 4,44 117,84

1944-1948 22,3 12,2 10,1 80,02

1949-1953 20,52 10,58 9,94 60,66

1954-1958 20,8 9,28 11,52 47,26

2008 9,87 9,9 0,096(%) 4,26

Evolució de les taxes de natalitat, mortalitat i mortalitat infantil

Esperança de vida a Espanya

Homes Dones

1930 48,4 51,6

1940 47,1 53,2

1950 59,8 64,3

1960 67,4 72,2

2008 76,6 83,4

Evolució del poder adquisitiu (´1936-1950)


40




41

6.- ELS PRIMERS OPOSITORS AL RÈGIM

Les organitzacions polítiques i sindicals van quedar reduïdes a la mínima expressió: exili i repressió.

El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i les dures condicions de vida de la postguerra: aparició de les primeres fórmules d’oposició.

Maquis

Dos grups (formats per comunistes i anarquistes)

Nuclis guerrillers que subsistien en àrees muntanyoses des de finals de la Guerra Civil.

Unitat que havien lluitat contra els alemanys a França; volien trasllada l’experiència a Espanya.

Entre 1944 i 1950 van intervenir en vàries zones; acció més espectacular fou l’ocupació de la Vall d’Aran (1944).

Fracàs:

aïllament entre els diferents grups guerrillers.

repressió militar i de la Guàrdia Civil

Record de la guerra, experiència que la població civil no volia repetir.

al 1948 el Partit Comunista d’Espanya va renunciar a continuar la lluita armada

Objectiu: continuar la guerra, esperant el

moment oportú que permetés una ofensiva

exterior contra la dictadura..

Quico Sabaté

Maquis

http://www.youtube.com/watch?v=vmCLgCjBO_0&feature=BF&list=PL889B3B933D8F7593&index=43

http://www.youtube.com/watch?v=01afGVFN1rk&feature=BF&list=PL889B3B933D8F7593&index=44

42

Exili

Divisió:

entre republicans i socialistes amb els comunistes; recel de la subordinació dels comunistes als interessos

soviètics.

Dins del PSOE entre Negrín i Prieto.

Dins dels republicans a la mort d’Azaña

La victòria dels aliats i el bloqueig internacional contra el franquisme: contacte entre els republicans i monàrquics

per fer un front comú. Republicans creen l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (1944)

Joan de Borbó- Manifest de Lausana (1945):

després de parlar del fracàs del règim de Franco, proposa com a alternativa per a Espanya la monarquia

tradicional en la seva figura.

Mala relació entre Franco i Joan de Borbó fins a la mort del dictador.

Tot i el futur incert de la monarquia, Joan de Borbó envia el seu fill Joan Carles a Espanya per acabar la

seva formació,sota la supervisió de Franco, per mantenir oberta la via del restabliment de la monarquia.

Interior

conspiració de monàrquics (duc d’Alba), polítics de dreta (com Gil-Robles, CEDA) o generals (Moscardó, Varela

o Aranda): preocupats per la corrupció del nou règim, alineament pronazi i perpetuïtat de Franco (=no considerava

la dictadura com un règim transitori).

Juan de Borbón Joan de Borbó amb la seva família

a l’exili a Lausana, l’any 1945


43

Manifest de Lausana (1945)

Españoles: conozco vuestra dolorosa situación y comparto vuestros temores. Acaso lo siente más en carne viva que vosotros,

ya que, en el libre ambiente de esta atalaya europea centroeuropea, donde la voluntad de Dios me ha situado, no pesan sobre

mi espíritu ni vendas ni mordazas. A diario puedo escuchar y meditar lo que dicen sobre España [...]. La política extrerior

seguida por el régimen compromete también el porvenir de la Nación. Corre España el riesgo de verse arrastrada a una nueva

lucha fratricida y de encontrarse totalmente aislada del mundo [...]. Por estas razones, me resuelvo, para descargar mi

conciencia del agobio cada día más apremiante de la responsabilidad que me incumbe, a levantar mi voz y requerir

solemnemente al general Franco para que, reconociendo el fracaso de su concepción totalitaria del Estado, abandone

el Poder y dé libre paso a la restauración del régimen tradicional de España, único capaz de garantizar la Religión, el

Orden y la Libertad. Bajo la Monarquía –reconciliadora, justiciera y tolerante- caben cuantas formas demande el interés de la

Nación.

Don Joan de Borbó, 19 de març de 1945.


44

Organitzacions clandestines

petits grups del PCE, del PSOE i de la CNT no van parar la seva activitat, ho demostra detencions i execucions.

van incrementar la pressió sobre el règim en la fase d’aïllament amb actes com vagues a Catalunya (1945) i al

País Basc (1947), però van disminuir durant la dècada de 1950: millores democràtiques i -de condicions de vida.

Aquest sectors minoritaris, tot i la repressió, van anar amb augment fins arribar a ser majoritaris a mesura que la

dictadura es consolidava, i no va deixar d’actuar fins a la fi de la dictadura.

L’oposició a Catalunya

Variada: organització de grups clandestins d’ensenyament del català, activitats d’afirmació nacional i lluita armada.

Dificultats per contactar amb l’oposició a l’exili.

Exili:

mantenir vives algunes institucions republicanes (Generalitat; a la mort de Companys, Irla assumeix el càrrec

a Mèxic el 1940.

al inici de la II GM: exiliats catalans lluiten a favor dels aliats; esperança que els aliats, acabada la guerra,

intervindrien a la Península per enderrocar al règim i restaurar la República.

Interior:

organitzacions obreres (CNT,POUM, PSUC) i catalanistes (ERC): reorganització i comitès de lluita

clandestina.

nova organització Front Nacional de Catalunya o Consell Nacional de la Democràcia Catalana =

coordinació de l’oposició (a Catalunya i a l’exili)

entre 1945 i 1947: espontàniament moviment de reivindicacions obreres (Vallès, Manresa i Bages).

Destaca: vaga general a Manresa (1946)= exigir millores salarials i proveïment de productes de primera

necessitat.

Josep Irla


el franquisme 1939 1950

Education